ReViu número 9

és una revista de l’Ajuntament de Malgrat de Mar, que es distribueix de forma gratuïta a totes les llars del municipi. En compliment de la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades personals, us informem que les vostres dades figuren en un fitxer automatitzat de l’Ajuntament de Malgrat de Mar. Si no voleu rebre més el Re-Viu, o les vostres dades són incorrectes, podeu comunicar-ho a través del correu premsa@ajmalgrat.cat o bé per telèfon 93 765 33 00.

es pot descarregar en versió pdf des de la plana web de l’Ajuntament www.ajmalgrat.cat

Reviu l’estiu!

Estem immersos en l’estiu, temps per gaudir al màxim als nostres carrers i places que recobren la vida que ens treuen els mesos més freds de l’any. Enguany ja el vivim pràctica ment com abans de l’esclat de la pandèmia tot i que encara ha de regir la màxima prudència davant la covid. No hem d’oblidar que encara no s’ha acabat.

Venim d’un mes de juliol atapeït d’activats. Les festes esti vals de diversos barris de Malgrat de Mar; el Nomad Fes tival, pel qual han passat unes 19.000 persones; el festival Murmuris, que representa aquella cita més íntima amb la cultura, o altres esdeveniments que s’han fet recentment com la commemoració dels 85 anys de l’enfonsament del Ciudad de Barcelona. Un esdeveniment amb ressò interna cional que ha servit per posar de relleu la importància de recuperar la memòria històrica, per ser conscients que no podem oblidar el nostre passat.

Els últims mesos també han estat frenètics a molts carrers del nostre municipi que han estat objecte d’obres de millora.

L’objectiu d’aquestes actuacions és fer més agradable i fàcil el dia a dia dels malgratencs i malgratenques.

El govern continua al costat de les persones i dels col·lectius més desafavorits. Des de l’Àrea de Serveis a la Persona vet llem perquè ningú quedi al marge de la societat, sobretot en el temps que vivim amb una inflació desbocada.

Ara arriba l’agost i això és sinònim de la Festa Major de Sant Roc. Són dies per viure intensament al carrer, per re trobar-nos amb els veïns i veïnes que no podem veure al llarg de l’any. Dies per participar activament de les diverses propostes que hem preparat per a la Festa Major i per la Vila del Llibre que arribarà a les acaballes d’agost.

Hi ha moltes més activitats i millores per a la població que no podem detallar en aquest espai, però sí l’essència: volem un autèntic ReViu per Malgrat de Mar.

Govern municipal

En portada

Malgrat es converteix en Vila del Llibre

Els dies 26, 27 i 28 d’agost, el poble serà l’escenari d’aquest festival literari que atorga protagonisme al llibre i l’imaginari que l’envolta.

Els viatges seran el fil conductor de l’esdeveniment, que té com a lema “Malgrat de Mar. De llibres i de viat ges”. Malgrat de Mar forma part de la xarxa Vila del Llibre 2022 juntament amb altres municipis d’arreu com Barcelona, Sitges, L’Escala, Cervera, Piera, Manacor i Cabrils. La narrado ra, actriu i titellaire malgratenca As sumpta Mercader és la comissària de la Vila del Llibre.

La Vila del Llibre és una proposta de turisme cultural de qualitat. La regi dora de Cultura i Educació, Lurdes Borrell, ha destacat la importància i la qualitat d’aquesta iniciativa. “És un projecte que ha de situar Malgrat en el mapa literari i cultural del país i alhora

impulsar el gust per la lectura”, ha dit. La voluntat del govern municipal és que aquesta iniciativa de convertir-se en ‘Vila del Llibre’, Malgrat se la faci seva i sigui una proposta compartida.

El director de la Xarxa de Viles del Llibre, Enric Bono, ha detallat que aquest projecte ja té quinze anys a Catalunya s’emmiralla en la propos ta originària del Booktown del poble d’Hay on Wye, a Gal·les. “Volem que Malgrat de Mar esdevingui per uns dies en una cosa molt especial, amb una transformació a mida de la seva pròpia personalitat i amb segell per sonal, i que a través dels llibres, sigui conegut i redescobert pels visitants”, ha afegit.

L’actriu Assumpta Mercader és la comissària de la ‘Vila del Llibre’ de Malgrat. “Sóc el vincle entre el poble i els organitzadors. Em fa molta il·lu sió que tinguem un cap de setmana de cultural amb majúscules de quali tat, que tothom s’hi pugui involucrar i que Malgrat s’ho senti seu i que a més, sigui tan interessant que els po bles veïns i de proximitat vulguin ve nir a viure-ho”, ha explicat.

Un format atractiu per al visitant

El festival tindrà horari de tarda i nit i molts i peculiars escenaris amb un eix vertebrador format per les Peixa

VILA DEL LLIBRE

Cartell Vila del Llibre de Malgrat de Mar.

teries Velles, la plaça de l’Església, la plaça Pau Casals, el carrer del Mar -amb especial protagonisme-, la plaça de Josep Anselm Clavé i el Parc del Castell. Algunes activitats tindran escenaris sorprenents com una per ruqueria. També es reobriran locals comercials tancats com una ferre teria i una pastisseria que es recon vertiran en falses llibreries per gene rar l’interès dels visitants.

El programa inclourà moltes i diver ses activitats literàries per a tota la família, així com un gran mercat de llibre vell, presentacions de novetats

editorials i tertúlies amb noms de primera fila de les lletres catalanes, tallers, recitals poètics, exposicions i tallers d’oficis del llibre, rutes literàri es, racons de literatura, entre moltes altres.

L’empremta malgratenca també hi serà present durant els tres dies del festival amb noms propis com Fèlix Cardona, Zenòbia Camprubí o els

brigadistes internacionals de l’enfon sament del vaixell ‘Ciudad de Bar celona’. Una de les activitats que es podrà gaudir serà Cadires a la fresca, una iniciativa d’Assumpta Mercader la qual ens convidarà a seure en rot llana en una cadira al carrer de Mar, revivint així una tradició del veïnat de les converses informals a la fres ca, per tractar d’autors com Josep Pla i Care Santos, els quals han parlat

També es reobriran locals comercials tancats com una ferreteria i una pastisseria que es reconvertiran en falses llibreries per generar l’interès dels visitants.

Fotos: Vila del Llibre a l’Escala.

de Malgrat de Mar en els seus llibres. Assumpta Mercader també oferirà La motxilla d’en Fèlix Cardona, una peti ta peça teatral, per descobrir la figura de l’explorador malgratenc i conèixer més sobre seva sorprenent trajectòria a Veneçuela.

Els viatges centraran aquesta edició de Vila del Llibre, que donarà protagonisme a Jules Verne en algunes activitats.

La Xarxa de Viles del Llibre agru pa municipis i barris de ciutats que creuen en el poder dels llibres com a revulsiu de noves dinàmiques de desenvolupament i turisme en el seu territori. Està impulsada per Vi laDelLlibre.cat amb el suport de di ferents administracions públiques. Cada municipi participant en el cir cuit té el seu propi programa d’actes, que inclou festival literari, tallers, espectacles, conferències, presentaci ons editorials, taules del llibre.

En aquesta edició en la qual partici pa Malgrat de Mar, hi ha 8 viles del llibre al llarg de l’any, amb 8 festi vals diferents que es preveu que rebin al voltant de 34.000 visitants i amb una previsió d’1.700.000 eu ros d’impacte econòmic directe en el territori i vendes editorials estima des de 130.000 euros de les 60 edi torials que s’espera que participin en els mercats de segells literaris in dependents de la Xarxa de Viles del Llibre.

CONVERTEIX EN VILA DEL LLIBRE

Viles del Llibre, una xarxa de municipis i barris

Fotos: Vila del Llibre a Cervera.

Foto: Vila del Llibre a Manacor.

Resum de l’actualitat

Les obres per crear un corredor verd a l’avinguda Països Catalans començaran a la tardor

Les obres de la primera fase del projecte de renaturalització de l’avinguda dels Països Catalans començaran després de l’estiu. L’actuació consisti rà en convertir aquesta avinguda en un connector verd entre la carretera N-II i el Passeig Marítim amb l’objec tiu d’incrementar els espais de verd urbà i renovar tot l’arbrat que està en mal estat fisiològic i ha envellit prematurament. Les obres de la pri mera fase -des del Passeig Marítim fins a l’avinguda Costa Brava- tenen un cost de 269.567,15 euros.

El projecte de creació del que serà el primer connector verd de Malgrat de Mar neix de la necessitat de reno vació per substitució de l’espècie de l’arbrat actual, en molt mal estat fi siològic, envellit prematurament per una mala adaptació. L’actuació pre veu plantacions d’arbrat nou de di verses espècies combinades a plantar en grans franges permeables arran dels vials i també en nous espais que ocupen espais actualment ocupats per vehicles estacionats. A més del projecte compta amb descompactar completament tota la mitjana central de l’avinguda per a crear-hi un jardí lineal de plantes herbàcies, entapis

sants i arbustives per configurar un espai de jardí sec.

La millora també suposarà la instal·la ció d’un nou sistema de reg de dego teig a les zones plantades i amb inun dadors als nous arbres. A més, de fer previsions de passos de serveis per a futur enllumenat públic i substituir els cablejats malmesos de la xarxa actual. També es crearà un tram de carril bici a la vorera i un tram a la calçada i s’hi faran petites modificacions de vorades i passos per millorar l’accessibilitat de l’espai.

Les obres de la primera fase, que in clouen des del Passeig Marítim fins a l’avinguda de la Costa Brava, s’inicia ran després de finalitzar la temporada turística d’estiu d’enguany. La sego na fase completarà el projecte des de l’avinguda de la Costa Brava fins a la carretera N-II, en el barri de Can Pa lomeres. Aquest tram suposarà també la millora paisagística d’un dels prin cipals accessos al municipi. Es calcula que el segon tram de les obres costarà uns 42.286,67 euros.

De 1.284 m2 d’espai verd a prop de 7.000 m2

Aquesta acció per augmentar la su perfície permeable que permeti incre mentar els metres quadrats de verd, i alhora la millorar la biodiversitat, par teix d’un avantprojecte redactat per la

Imatge virtual de com quedarà el projecte.

Diputació de Barcelona. Aquest estudi previ planteja els problemes actuals de l’arbrat de l’avinguda dels Països Catalans i aposta per augmentar la cobertura verda per així millorar els paràmetres ambientals que permetria passar dels 1.284 m2 actuals a 6.920 m2 de verd. El projecte neix arrel de la necessitat de renovar l’arbrat actual de Països Catalans -bàsicament nogueres del Caucas (Pterocarya fraxinifolia)- el qual es troba, segons l’avantprojecte de Diputació, en molt mal estat per múltiples raons: sòls compactats, calor extrema, coll enterrat, el poc espai de sòl, manca de nutrients, sequeres, im pactes amb vehicles, vandalisme, con taminació de l’aire o de terra i el nivell d’humitat, entre d’altres.

Aquest serà un primer corredor verd, que hauria de tenir una continuïtat per l’avinguda de la Costa Brava i per altres eixos, que ara s’estudien.

La Regidoria de Comerç té previst col·locar 40 jardineres gegants, de dues mides diferents i de colors va riats, en els carrers de Mar, Ramon Turró i Desclapers. Aquesta actuació, consensuada amb el sector comercial, vol millorar el paisatge urbà del principal eix comercial del municipi, tot omplint-lo de color i atractiu. Les jardineres es col·locaran després de les obres de renovació del paviment trencat i malmès de les zones de via nants del poble -inclosos els carrers de Mar, Ramon Turró i Desclapers-, que es portaran a terme després de l’estiu.

Amb la voluntat de millorar la imatge i l’estat dels carrers comercials i de via nants del centre del poble es portaran a terme en els pròxims mesos diferents actuacions. D’una banda, s’invertiran 320.559,25 euros per substituir els trams del paviment d’aquests carrers, que estan en mal estat o desgastats. Es preveu que les obres comencin després de l’estiu i estiguin enllestides abans de Nadal.

Per altra banda, l’alcaldessa de Malgrat de Mar, Sònia Viñolas, i el regidor de Promoció Econòmica, i tercer tinent d’alcaldessa, Ludwig Hasko, s’han re unit amb l’Associació de Comerciants per complementar aquesta actuació amb altres millores en la zona comer cial del centre. En aquesta reunió, es va decidir que paral·lelament a la re novació del paviment malmès es faria una substitució de les actuals jardine res d’acer del carrer de Mar, que estan en molt mal estat, provocant una mala imatge en el principal eix vertebral

del comerç local de Malgrat de Mar. D’aquesta manera, s’ha optat per col locar en els carrers de Mar, Ramon Turró i Desclapers 40 jardineres es fèriques, de dues mides diferents -se gons l’espai on aniran ubicades- i de colors diferents amb la idea de millo rar i donar qualitat a la imatge del pai satge urbà. La voluntat és que aquesta actuació de millora dinamitzi la zona comercial del municipi.

Es calcula que les jardineres costaran uns 24.200 euros i estan incloses en la modificació pressupostària, aprovada en l’últim ple del mes de maig.

Malgrat ja disposa de zona de ‘Bike Park’

La Regidoria d’Esports va obrir l’espai ‘Bike Park’ a l’abril i el va estrenar oficialment el 4 de juny dins els actes de la Festa de l’Esport. Els alumnes de l’escola de ciclisme de l’associació MRT Cycling Club utilitza el circuit els dimarts i dijous des de les 16 h fins a les 20:30 h. La resta de dies de la setmana a partir de les 16 h, l’espai estarà obert a la ciutadania.

La Regidoria una crida a fer ús del ‘Bike Park’, tot seguint la normativa que està indicada en el mateix recin te: l’ús del casc és obligatori i també es recomana portar guants i protecci ons; els menors de 12 anys han d’anar acompanyats dels pares o tutors; cal respectar el circuit; cal ser responsa ble i respectar als altres usuaris; no està permesa l’entrada d’animals; no es permet menjar ni portar envasos de vidre; no està permès fumar; cal man tenir l’espai net i no es permet l’entra

Es coŀlocaran 40 jardineres gegants i de colors a l’eix comercial de Mar, Ramon Turró i Desclapers

Imatge actual de les jardineres del carrer de Mar.

Imatge de la inauguració oficial del Bike Park.

da de vehicles de motor ni patinets, ja que és per a l’ús exclusiu de bicicletes.

El regidor d’Esports, Ludwig Hasko, convida a la ciutadania a gaudir d’aquest espai i alhora tenir-ne cura i respectar-lo “perquè és de tothom i per a tothom”.

Malgrat inaugura el monument del ‘Parc de la Solidaritat’ en homenatge als brigadistes internacionals

Malgrat de Mar va inaugurar el passat 29 de maig el monument del ‘Parc de la Solidaritat’ en record als briga distes internacionals que viatjaven en el vaixell ‘Ciudad de Barcelona’, que es va enfonsar davant la platja avui fa 85 anys. És obra de l’artista britànic Rob MacDonald i està ubi cada just davant d’on es va produir l’enfonsament de la nau, que va ser torpedinada per un submarí italià a les ordres de l’exèrcit franquista, pro vocant la mort de 46 brigadistes in ternacionals i quatre membres de la tripulació davant la costa de Malgrat. La inauguració va tenir lloc dins els actes commemoratius del 85è aniver sari que es van celebrar del 27 al 30 de maig i van comptar amb la presència de familiars de brigadistes.

Al multitudinari acte d’inauguració van assistir el director general del Memorial Democràtic Vicenç Villa toro i el president de l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, Eduard Amouroux, entre altres auto ritats, com l’alcaldessa, Sònia Viñolas, i la majoria de regidors del consistori malgratenc. També hi eren presents una vintena de familiars de sis briga

distes internacionals, que viatjaven en el vaixell ‘Ciudad de Barcelona’, proce dents de Nova Zelanda, Estats Units i Gran Bretanya i per prendre part en els actes commemoratius.

L’any 2017 l’escultor anglès Rob Mac Donald va iniciar una campanya de crowfounding per finançar la cons trucció d’un monument que recordés als brigadistes del ‘Ciudad de Barcelo na’. Durant la campanya de mecenatge es va impulsar un projecte d’art comu nitari que va permetre a centenars de persones i estudiants conèixer i parti cipar en la construcció del monument i es van recaptar 17.900 euros aportats per gent de tot el món, que han finan çat una part del memorial. L’Ajunta ment hi ha destinat uns 60.000 euros a culminar aquest projecte.

El monument és un banc de pedra amb forma de vaixell per seure i veu re el mar on es va enfonsar el ‘Ciudad de Barcelona’ A terra hi ha un mapa del món, que simbolitza les diferents procedències dels brigadistes i l’in ternacionalisme antifeixista pel qual lluitaven. A la part superior del vaixell de pedra hi ha les figures simbòliques de seixanta brigadistes amb els punys aixecats i la boca oberta. Representa

els moments abans que s’enfonsés el ‘Ciudad de Barcelona’, quan segons di versos testimonis alguns dels brigadis tes que havien quedat sobre la cober ta i ja no podien saltar per salvar-se, van aixecar els punys i van comen çar a cantar La Internacional animats pels companys que també cantaven a l’aigua. Les cares dels brigadistes de pedra tenen forma de barca per ho menatjar als pescadors malgratencs que van anar a salvar-los. El memo rial en conjunt és un reconeixement a la solidaritat de milers de persones que van deixar casa seva, la feina i la família per anar a lluitar per una cau sa que consideraven justa i ajudar a un poble que patia una guerra civil. Aquest és un monument viu dins del projecte comunitari Portholes (Ulls de bou) treballada en el marc pedagògic del projecte Solidarity Park. Alumnes de l’institut Martí Pous de Barcelona, La Salle de Montcada, l’institut Jo hann-Gottfried-Herder de Colònia, l’institut Ramon Turró, les Escoles Fonlladosa, l’Escola Vedruna i l’Insti tut Escola Lloret de Mar han dissenyat ulls de bou, que aniran formant part del monument. L’escultor Rob Mac Donald ha explicat que es podran vo tar els dissenys que s’afegiran al mo nument l’any que ve.

Imatge de l'acte d'inauguració del monument dedicat als brigadistes.

Els carrers de Maó i de Caporal Fradera, remodelats

Les obres de millora del carrer de Maó i les del Caporal Fradera es van en llestir a final del mes de juny. Aquests dos carrers s’han convertit en carrers de plataforma única sense voreres.

Les obres dels carrers de Maó i de Caporal Fradera es van posar en mar xa el 19 d’abril, just després de Setma na Santa. Les obres del carrer de Maó les va portar a terme l’empresa Isova SL i han costat 119.261,23 euros. Les del Caporal Fradera, l’empresa Obras, Servicios y Mantenimientos Egara SL i han suposat una despesa de 87.483 euros.

Els dos carrers es trobaven en molt mal estat amb voreres estretes i des nivellades i la calçada feta malbé. En les dues vies, s’ha creat una platafor ma única, tot eliminant voreres i su primint així barreres arquitectòniques amb la idea de fer un itinerari prac ticable que afavoreixi la convivència ciutadana al carrer i fomenti la sos tenibilitat ambiental. A més, també s’han canalitzat les aigües pluvials. Al 2020, es va renovar la xarxa d’aigua a pressió dels dos carrers.

Sis joves formen aquest estiu la 5a Brigada Jove de l’Ajuntament

L’Ajuntament ha tornat a posar en marxa aquest estiu el projecte Briga da Jove, adreçat als joves de Malgrat de Mar amb l’objectiu d’oferir una primera experiència laboral remu nerada durant aquests tres mesos. Enguany, sis joves formen part de la Brigada Jove, amb un contracte de 3 mesos i mitja jornada fins al setembre, i faran tasques de les regidories de Medi Ambient i Platges.

Els joves de la Brigada Jove d’enguany ocupen quatre places per fer tasques d’informació de Medi Ambient i Plat ges i dues places de coordinació d’in formadors de Medi Ambient i platges. El projecte de Brigada Jove és un pro jecte impulsat per la Regidoria d’Inser ció Laboral, adreçat als joves de Mal grat de Mar amb l’objectiu d’oferir una primera experiència laboral remune rada de mitja jornada durant els tres mesos de la temporada d’estiu, des de finals de juny a mitjans de setembre. Aquest projecte es porta a terme gràci es als Plans Locals d’Ocupació 2022 de la Diputació de Barcelona.

Educació lliura els 18ns Premis Treballs de Recerca

La Regidoria d’Educació va lliurar els Premis Treballs de Recerca d’enguany en un acte celebrat el 20 de juny en els Jardins de la Torre de la Vídua Sala. Abril Martínez, Isabel Colomina i Martina Bayarri de l’Institut Ramon Turró i Èlia Basart i Sergi Madico de l’Escola Vedruna han estat premiats pels seus treballs de recerca en aquesta divuitena edició. Enguany, el premi local ha quedat desert.

Els premiats d’aquesta 18a edició són: Abril Martínez de l’Institut Ra mon Turró pel treball Parlem de sexe: Una mirada a l’educació sexual impar tida a l’educació secundària obligatòria a Malgrat de Mar, Isabel Colomina de l’Institut Ramon Turró per Microor ganismes a la llar; neteja i desinfecció, Martina Bayarri de l’Institut Ramon Turró per Les mascaretes a prova. Es tudi sobre l’eficàcia de les mascaretes, Èlia Basart de l’Escola Vedruna per El cristall com a mirall de salut i Sergi Ma dico de l’Escola Vedruna per La batalla de l’Ebre

Han estat finalistes: Desirée Díaz de l’Institut Ramon Turró per Aromate

Imatge de les obres del carrer Maó.

Imatge dels guanyadors i finalistes dels premis amb l'alcaldessa, regidors, professorat i presidents de l'AMPA.

ràpia, què tan eficaç és?, Marina Mateu de l’Institut Ramon Turró per L’herèn cia clàssica des d’un punt de vista teatral. L’evolució dels clàssics i el seu impacte en l’actualitat, Berta Soler de l’Institut Ra mon Turró per És el català realment la llengua que parlem? Situació de la llen gua catalana a les aules de l’Alt Mares me, Ana Carina Sepúlveda de l’Escola Vedruna per Teclat controlador MIDI programat amb Arduino i Martina Vila de l’Escola Vedruna per Ansietat i de pressió en els joves

L’acte de lliurament dels premis va ser presidit per l’alcaldessa, Sònia Viñolas, la regidora d’Educació, Lurdes Bor rell, Laura Puig, directora general de l'escola Vedruna, el director de l’Insti tut Ramon Turró i Darder, Jaume Car les, el president de l’AMPA de l’Institut Ramon Turró, Marc Pons i el presi dent de l’AMPA de l’Escola Vedruna, Ivan del Río. També van assistir la se gona tinent d’alcaldessa, Isabel Ortiz i gairebé tots els regidors de l’oposició, així com familiars i professorat dels dos centres.

Els Premis Treballs de Recerca van néi xer amb l’objectiu de premiar i donar a conèixer la tasca dels alumnes de Batxillerat dels centres educatius de Malgrat de Mar, i alhora reconèixer l’esforç, la feina ben feta i l’excel·lèn cia acadèmica. A la categoria local, hi participen els treballs que fomenten l’estudi i el coneixement del poble. Aquesta iniciativa de la Regidoria d’Educació compta amb el suport de les AMPA de l’Institut Ramon Turró i Darder i de l’Escola Vedruna.

36 propostes presentades per decidir en què invertir 200.000 euros del pressupost municipal

La ciutadania ha presentat 36 pro postes per decidir en què s’invertiran 200.000 euros del pressupost muni cipal. La Regidoria de Participació Ciutadana i Creixement Democràtic va tancar diumenge el termini per presentar propostes. Una comissió tècnica les avaluarà, perquè els malgratencs i les malgratenques puguin votar del 19 de setembre al 3 d’octubre quines actuacions consideren més necessàries. Aquesta és la segona experiència de pressupost participatiu que es porta a terme a Malgrat de Mar.

Les propostes presentades són: Man teniment del passeig de la platja net, neteja de grafits i pintades, nou pave lló o ampliació del Germans Margall, panells solars a edificis públics, ombra per al nou Passeig Marítim, pisos de protecció oficial, ampliació de vore res, passera de fusta fins a l’aigua de la platja per a persones amb mobilitat reduïda, arranjament del Pavelló Ger mans Margall, accessibilitat a la zona de vianants amb cotxe per a persones amb mobilitat reduïda, creació d’un menjador social, millora del paviment i canalització del carrer de Ramon Turró, aparcament per a bicicletes al pàrquing de l’antic sindicat, canvi ur gent dels contenidors d’escombraries, soterrament dels contenidors d’es combraries del carrer Alexander Fle ming, tancament i adequació de l’espai del Delta de la Tordera, neteja i condi cionament de l’espai davant la rotonda del Centre Cívic del barri del Castell i la Verneda, instal·lació de rampes d’accés a les voreres del carrer Sal vador Espriu, creació d’horts urbans, posar en valor el Molí de la Sal, substi tució del parquet del Pavelló Germans Margall, remolcs i plataforma per a ca

valcada de Reis i rua de Carnaval, cre ació d’una escola municipal de música, manteniment i tancament de la zona enjardinada al costat de la piscina municipal, més seguretat als voltants de l’estació, camí per anar a peu o en bicicleta de Malgrat a Palafolls, tapar forats del carrer Marià Cubí, semàfors a les avingudes Costa Brava i Tarra gona perquè els conductors no paren en els passos de vianants, Diferenciar i donar a conèixer a la ciutadania els espais de la platja destinats a aquelles persones amb mobilitat reduïda i faci litar l’accés netejant i mantenint lliu re, campanya de control de gavians, asfaltar l’aparcament del Camí del Pla, renovació de les barres d’exercici cal listènic de la plaça del Camp de la Fi guera, fer un gimnàs a l’aire lliure, am pliació de la llar municipal d’infants, cobriment de les Peixateries Velles i dinamització de les platges.

Les iniciatives que es presentin han de complir uns requisits per tirar enda vant com ser competència municipal, ser d’interès general, no superar els 50.000 euros de cost cadascuna i que es puguin executar en un any, entre altres. Els criteris que han de complir són els següents:

• Que siguin competència municipal

• D’interès general, de poble o barri.

• Que el seu cost no superi els 50.000 euros.

• Executables en una anualitat.

• Amb començament i final.

• Viables tècnicament.

• Que no suposin un cost addicional de contractació de personal o un manteniment excessiu.

• Que no comprometin pressupostos futurs.

• Que no depenguin de finançament exterior.

• Que no tinguin caràcter o incor porin criteris discriminatoris.

• Que no afectin projectes en curs o planificats per l’Ajuntament.

Les propostes es poden consultar al por tal de participació Malgrat Decideix.

Aquestes propostes seran revisades per una comissió tècnica que estudia rà la viabilitat i que donaran pas, un cop validades, a la fase de votació per part de tots els malgratencs i malgra tenques majors de setze anys, que es farà del 19 de setembre al 3 d’octubre.

La primera experiència de pressupost participatiu

L’any 2018 es va fer el primer pressu post participatiu, en el qual la ciutada nia va decidir els 180.000 euros en la remodelació de la plaça de Catalunya amb un pressupost de 48.763 euros, la millora d’algunes voreres que estan en mal estat amb un cost de 50.000 euros -que inclou la renovació de la del carrer de Sant Pere cantonada amb carrer Llibertat i l’eixamplament del carrer Carme entre Camí Nou i Blanch- i la tercera, la remodelació de la plaça de Ca l’Arnau amb la remo delació i sanejament de la plaça amb 50.000 euros.

L’Ajuntament crea l’Espai Neus Català en els terrenys municipals, ubicats entre les avingudes Mediterrània i Carme i el Camí del Pla. Al juliol, es va començar a donar forma a aquest espai amb la creació de dos grans mu rals que presidiran l’espai i que estan dedicats a la figura de la supervivent dels camps de concentració nazis, llui tadora infatigable contra la dictadura i activista de la memòria històrica i el feminisme. A més, s’hi col·locarà nou mobiliari urbà per millorar el paisat ge urbà d’aquest espai.

La iniciativa de creació d’aquest Espai Neus Català és una acció conjunta de les regidories de Barris i Igualtat i LGT BIQ, i ha comptat amb la col·laboració de la de Joventut. L’Espai Neus Català dóna resposta a la moció presentada pel grup municipal d’ERC el novem bre de 2019 i aprovada per unanimi tat en el ple, la qual demanava donar reconeixement a les dones deportades als camps de concentració nazis i en concret, plantejava batejar un car rer o espai municipal en memòria de Neus Català, deportada el 1944 a Ra vensbrück i que va ser presidenta de la fundació Amical de Ravensbrück; Conxita Grangé, última supervivent

catalana, o de la resta de republicanes deportades i perseguides pel nazisme.

Inici de la creació dels murals dedicats a Neus Català i la memòria històrica.

Els treballs per convertir el terreny si tuat entre Mediterrània, Carme i Camí del Pla en l’Espai Neus Català es van iniciar amb la creació d’un primer mu ral a càrrec dels 11 joves que participen en el taller d’art urbà del Juliol Jove, organitzat per la Regidoria de Joven tut, i impartit per l’Associació Rebobi nart. Els mateixos joves van pintar el mural amb l’ajuda i acompanyament de l’artista Núria Toll, en la caseta del transformador elèctric que hi ha. Aquesta proposta del mural, que porta per lema “La memòria no és venjança, és justícia”, ha estat fruit d’una sessió formativa que els joves han rebut de la historiadora malgratenca Sònia Ga rangou per conèixer la figura de Neus Català i la seva lluita en favor de la memòria històrica.

El segon mural, de grans dimensi ons i pintat en la mitgera que ajunta els dos edificis, el del Camí del Pla i el de l’avinguda del Carme, al costat d’aquesta finca de titularitat munici pal és obra de l’artista hispano-suec i llicenciat en Belles Arts, Miquel Wert. Aquest artista de renom ha exhibit in ternacionalment la seva obra en nom broses exposicions des de fa més de

L’Ajuntament crea l’Espai Neus Català, presidit per dos grans murals

Imatge de l'inici dels treballs de creació dels murals.

vint anys, ha rebut diferents premis i ha participat en nombroses mostres col·lectives i fires d’art internacional. Els dos murals estan relacionats i esta bleixen un diàleg creatiu al voltant de Neus Català i la memòria històrica. A més, es col·locarà un panell informatiu sobre la figura de Neus Català i la seva lluita per la memòria histórica.

Per altra part, l’Ajuntament també farà treballs per condicionar la plaça amb la col·locació de diferent mobili ari urbà com bancs i jardineres, que suposaran una important millora del paisatge urbà d’aquest espai.

235 joves han participat aquest curs en el projecte socioeducatiu DRAC

235 joves han pres part en l’edició d’enguany del projecte per al desen volupament de recursos per a joves mitjançant l’actuació al carrer, ano menat DRAC. Aquest servei d’acció socioeducatiu, creat per la Regidoria de Joventut l’any passat per treballar amb adolescents i joves que fan del carrer el seu espai prioritari de rela ció, va tenir una prova pilot durant tres mesos l’any passat i aquest curs es va reprendre al setembre amb dos educadors socials al carrer per acom panyar els adolescents i joves fins a final d’aquest passat mes de juny.

Entre els resultats obtinguts, destaca el fet d’haver pogut atendre una de les principals problemàtiques que es va detectar entre els joves com és el consum d’alcohol i drogues.

La Regidoria de Joventut fa un bon ba lanç del projecte DRAC durant aquest curs 2021-2022. Entre els resultats assolits destaca el fet d’haver arribat a atendre amb aquest servei 235 joves amb una mitjana setmanal de 45 joves.

Un dels fets destacats és la gran quan titat de joves que s’han adreçat al ser vei per transmetre preguntes i dubtes a través de la xarxa social de la regido ria a Instagram -Malgrat Jove- en es pecial els dijous, divendres i dissabtes.

Entre els objectius assolits destaquen els que s’han portat a terme per tractar el consum d’alcohol i drogues a través d’accions de prevenció, haver facilitat la integració i participació dels joves en accions socials; potenciar l’apre nentatge de continguts bàsics socials

i culturals; s’ha acompanyat per oferir eines per al desenvolupament perso nal de cada jove; haver creat espais de trobada entre els joves per potenciar la consciència solidària; s’ha acompanyat en el procés de maduració personal del jove i també del grup i s’ha estimulat trobar noves expectatives de futur.

El DRAC 2021–2022 ha treballat aquests objectius per donar respos ta a la demanda dels joves detectada durant els mesos de la prova pilot de l’any passat, a més de continuar do nant suport als i les joves, així com fer prevenció i acompanyament en les se ves necessitats reals.

Els educadors han detectat un 80% d’absentisme o de manca d’escolarit zació entre els joves participants en aquesta edició, així com un 87% amb problemes de consum d’alcohol i dro gues i un 3% que pateixen exclusió so cial per raons econòmiques, culturals, de gènere, entre d’altres.

Imatge de la presentació dels resultats del DRAC.

Malgratencs

Gemma Rigau

“les llengües es mantenen si els parlants no les abandonen”

ENTREVISTA: EMILI PACHECO

Gemma Rigau, catedràtica de filologia a la UAB, és una en amorada de Malgrat de Mar. Vídua de Joaquim Garriga i Riera, Rigau ha rebut diverses distincions al llarg de la seva trajectòria professional, entre elles, la Creu de Sant Jordi l’any 2019.

Parlar de Gemma Rigau és parlar de tota una vida dedicada a llengua. No ha perdut la passió per estudiar la llengua des de totes les seves vessants. Les llengües, totes, són fruit de la capacitat lingüística humana. Només els humans som capaços de parlar. Això vol dir que naixem preparats per a ser parlants i acabem sent-ho d’una llengua o d’una altra segons la comunitat en què ens criem. Tots podem comprovar que l’adquisició de la llengua per part dels infants no depèn de la raça ni de l’origen geogràfic. Una criatura xinesa o senegalesa parlarà francès si es cria entre parlants francesos i parlarà català si es cria aquí. Totes les llengües, totes, s’aprenen amb la mateixa facilitat, rapidesa i inconsciència quan s’aprenen

des de ben petit. Els infants no tarden pas més a apren dre el basc que el català. No hi ha llengües difícils per a qui les aprèn com a primera llengua. Ara bé, un cop ja som parlants d’una llengua podem trobar més o menys difícil aprendre’n d’altres. Això vol dir que ja hem estat marcats per la llengua (o les llengües) del nostre entorn. És per això que trobo apassionant estudiar en què consis teix la facultat del llenguatge. I ens hi pot acostar l’estudi de la nostra llengua en comparació amb les altres per desco brir quines propietats comparteixen les llengües humanes i en què poden divergir.

Com a experta de la llengua, com veu la situació actual del català?

Fa temps que la situació del català és delicada. Ara que sembla que en som més conscients és un bon moment per a exigir amb fermesa a les administracions i a les entitats que despleguin tots els recursos econòmics, jurídics, digi tals, socials i culturals per a fer funcionar el català. Ara bé,

Foto: Gemma Rigau a la Lliçó inaugural del curs 2017-2018 de la Facultat de Traducció i Interpretació.

els parlants no podem deixar-ho tot en mans de les admi nistracions, hem de procurar fer servir el català en totes les instàncies i situacions. Hem de tenir molt clar que les llengües es mantenen si els parlants no les abandonen.

La llengua ha d’adaptar-se als canvis que es produei xen a la societat?

Sí, és clar. La llengua ha de ser una font de recursos per a les noves necessitats socials. Ens ha de permetre crear mots o expressions que designin noves eines, nous instruments, que expressin nous conceptes, nous recursos culturals...

És bo que de tant en tant hi hagi canvis a la gramà tica?

És normal que hi hagi canvis en les llengües. Només no canvien les llengües que ja no es parlen, com ara el llatí. Si llegim una carta o un text del segle XIX constatarem que el català d’ara, tot i compartir molts aspectes amb el d’alesho res, ja no és exactament igual. Hi veurem canvis en la ma nera de dir les coses i en els mots emprats. Així doncs, no té res d’estrany que les gramàtiques que descriuen l’estat actual de la llengua introdueixin alguns canvis.

Ara penso quan hi va haver el canvi en els accents diacrítics...

Sí, hi va haver una petita revolució. Aquí, però, hem de deixar clar que si parlem d’accents diacrítics estem parlant d’ortografia, és a dir, de la manera que representem per es crit la llengua i no pas de la llengua en si. El mots que ara la normativa recomana d’escriure sense accent, com ara soc a Ja soc aquí, no canvien pas la seva pronunciació, són els de sempre. El que ha canviat és només la representació gràfica. Per què s’han eliminat aquests accents? Doncs per a simplificar una mica l’ortografia. N’han quedat quinze, d’aquests accents que permeten distingir mots que s’escri uen amb les mateixes lletres, però heu de pensar que amb

el pas del temps se n’havien arribar a proposar més de cent. Però, com que les normes ortogràfiques costen d’aprendre, sap greu quan te les canvien.

Com a ciutadans, tendim a restar importància a la nostra llengua? Ens costa encara mantenir la con versa en català si veiem que l’interlocutor parla en castellà?

El canvi de llengua o, pitjor encara, el fet de dirigir-se ja directament en castellà a un interlocutor que no conei xem, va en contra nostra. D’entrada ens costa mantenir el català perquè ens sentim incòmodes, poc cortesos, si l’in terlocutor s’expressa en castellà. Ara bé, no és una qüestió de cortesia ni de bona educació sinó una qüestió de dret.

D’entrada ens costa mantenir el català perquè ens sentim incòmodes, poc cortesos, si l’interlocutor s’expressa en castellà.

Hem de poder fer servir la nostra llengua. A més, ens hem d’acostumar a utilitzar el català perquè és l’única manera que els que no són parlants d’aquesta llengua la puguin aprendre almenys passivament. Ho hem de veure com una manera de no discriminar-los, de fer-los sentir que són d’aquí.

RIGAU

Molts lingüistes posen en dubte el desdoblament en el llenguatge. Què en pensa vostè? Ha d’imperar el sentit comú?

La llengua ens ofereix la possibilitat de referir-nos a una pluralitat d’humans o bé amb el masculí com a gènere gra matical no marcat o bé amb el desdoblament. Així podem parlar dels regidors de l’Ajuntament o bé dels regidors i les regidores de l’Ajuntament. En aquest segon cas queda ben clar que entre els regidors hi ha homes i dones. El problema del desdoblament és que a vegades enfarfega el discurs i que pot arribar a violentar la llengua. Jo puc referir-me a els regidors malgratencs, però quan ho desdoblo tinc els re gidors malgratencs i les regidores malgratenques, que resulta una expressió carregosa, o bé tinc els regidors i les regidores malgratenques o les regidores i els regidors malgratencs, en què podem interpretar que només els segons de cada conjunt són de Malgrat. Si a més hem de fer servir un pronom, com a la frase: Als regidors i les regidores, l’alcaldessa els convocarà aviat, no serà possible evitar el pronom els. No és propi de la llengua catalana la coordinació de dos pronoms febles, No diem L’alcaldessa els i les convocarà. Per tant, sí que crec que hem d’aplicar el sentit comú.

Vostè va fer les proves pericials filològiques durant el judici al Procés. Expliqui’ns en què van consistir La defensa del Conseller Forn va demanar un informe a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) sobre una traducció al castellà que la guàrdia civil havia fet d’un document dels mossos. L’informe havia de ser sobre la primera frase del document. L’IEC em va encarregar a mi de redactar-lo i du rant el judici em van cridar perquè exposés les raons per les quals considerava que la traducció no era adequada. I em vaig trobar parlant de gramàtica i dels verbs modals del català comparats amb els del castellà en aquell judici que ens tenia a tots pendents i angoixats. La veritat és que em va deixar parlar i que semblava que escoltaven. No sembla, però, que la meva intervenció servís de gaire res. El cas és que l’informe també va ser esgrimit per la defensa en el ju dici del Major Trapero per rebatre un comentari del fiscal. Ja veu que la filologia pot ser més útil del que ens pensem.

Per a Gemma Rigau Malgrat de Mar és...

Malgrat és un lloc que sento meu. Hi vinc des de fa gai rebé cinquanta anys. Era el poble del meu marit, en Joa quim Garriga i Riera, i hi tinc tota la seva família i molt bons amics i veïns. Ara Can Sagrera del carrer de Maó, la casa dels avis i besavis del meu home, és també la casa on ens reunim amb la família del meu fill durant les vacances escolars. Els nets ja tenen amiguets malgratencs i senten Malgrat com a seu.

I ara que puc, m’agradarà aprofitar l’avinentesa per agrair a l’Ajuntament i a la gent de Malgrat l’estima i la simpatia que han mostrat envers el meu marit en els diversos actes que han dedicat a la seva memòria. Ell n’estava orgullós, de ser malgratenc.

Foto: Gemma Rigau a la Lliçó inaugural del curs 2017-2018 de la Facultat de Traducció i Interpretació.

Esbart Dansaire Mar Blava

Foto: Esbart Dansaire Mar Blava any 1942.

Aquest any és especial per a l’Esbart Dansaire Mar Blava perquè celebrem el 80è aniversari des de la seva fundació l’any 1942.

En els seus inicis tots els seus components eren noies i va ser el 26 de juny de 1954 quan va esdevenir un grup mixt, ja que s’hi van incorporar els nois amb motiu de la recuperació de la dansa de Sant Joan i Sant Pau.

Vuitanta anys són molts anys, i per l’esbart ha passat un munt de gent que sempre ha procurat guardar la màxima fidelitat a les danses tal com eren en el seu temps o quan es van recuperar, intentant defugir de tota mena d’arranja ments coreogràfics i musicals sobrevinguts.

Hem portat els nostres balls tradici onals a nombrosos llocs de la geogra fia catalana en festivals, concursos i trobades nacionals i internacionals, i com podeu imaginar hi ha un munt de vivències i anècdotes que us podríem explicar de totes aquestes anades i vin gudes i que formen part de nosaltres i de les nostres vides.

Hi ha hagut molts moments impor tants per l’Esbart, i n’hi ha que han es tat la clau de noves experiències, com ara la primera participació l’any 1992 al Llangollen International Musical Eisteddfod a Gal·les, festival interna cional de cors i danses on vam quedar en cinquena posició i on per primera vegada ens va acompanyar el grup de grallers atès que l’única manera de participar en aquest fes tival era portant música en directe. L’any 1994 hi vam tor nar, vam fer cas de les observacions del jurat de l’any 1992, i vam obtenir una tercera posició. Vam deixar molt bones sensacions, ja que l’any 1995 vam ser portada del catàleg d’aquest festival.

Portada del catàleg del festival de Llangollen Foto: Esbart Dansaire Mar Blava.

aterrar a Macao (Xina) per participar en el 5è Festival Internacional de Joves Dansaires; el 1996 vam ser als festivals internacionals de Joane (Portugal) i Vos selaar (Bèlgica); el 1997 va ser el torn del Festival Internacional de Mato Grosso (Brasil) amb Argentina, la Xina, Iugos làvia, Polònia i Ucraïna; el 1998 vam ser a Perú participant al Festival de les Cul tures del Món juntament amb Egipte, Croàcia, Guatemala, Colombia i Còrea; el 1999 vam actuar a Egipte — Ismailia, Port Said, Suez i El Caire — amb grups d’Àsia i Àfrica; l’any 2000 vam ser a Kyongju (Corea) per prendre part en el festival de folklore internacional que s’organitzava dins els actes i activitats de l’exposició de cultura mundial; el 2002 vam viatjar a Bangkok (Tailàndia) per participar en el seu festival internacional juntament amb Hongria, Israel, Malàisia, Polonia, Suïssa i la Xina i el 2003 vam ser al Festi val Internacional de Dansa de Nayarit (Mèxic).

El fet de participar en aquests festivals i assolir bons re sultats, i la facilitat de portar música en directe gràcies als grallers, va propiciar que des de l’Associació per la Difusió del Folklore es fixessin en el nostre esbart i ens proposessin anar a participar en festivals internacionals: l’any 1995 vam

No volem acabar aquest article sense fer esment de la festa d’aniversari tan bonica i emotiva que vam viure el passat 26 de juny a Can Campassol. El fet de poder ballar diferents generacions de ballarins acompanyats dels sempre estima díssims grallers, i d’estar amb el públic que sempre ens ha donat escalf i on també hi havia antics components, és una molt bona motivació per tirar endavant i continuar mante nint l’esbart i la seva essència.

Darrera ballada el dia que celebravem els 80 anys. Foto: Esbart Dansaire Mar Blava.

Fem poble, fem Malgrat. Recuperem la pertinença

Benvolguts malgratencs i malgratenques,

Amb el relleu de l’alcaldia liderada per la nostra companya i actual alcaldessa, Sònia Viñolas, el desembre del 2021, el PSC de Malgrat ha tornat a demostrar ser un partit fort i cohesionat i que ha sabut continuar amb la tasca de govern que té encomanada fins al maig del 2023, quan finalitza el mandat actual. Ho ha fet amb les mateixes persones que el nostre exalcalde i company, Joan Mercader, va escollir per liderar el seu projecte, sempre centrats a governar el muni cipi per a tots i totes.

Som gent compromesa amb el món del treball, de fet el pro jecte Treball, Talent i Tecnologia (TTT) per la digitalització de la restauració és un clar exemple d’aquesta aposta. La nostra prioritat ha estat realitzar polítiques de reformes lo cals com els arranjaments de carrers, el manteniment del mobiliari urbà per poder assolir un poble inclusiu i cohesi onat, la defensa de l’espai públic com l’arranjament de San ta Rita, donar compliment a les polítiques de justícia social com ha sigut l’augment econòmic destinat al Servei d’Aten ció Domiciliària (SAD) sense oblidar-nos en cap moment d’ajudar al sector comercial, hoteler i de restauració oferint diverses ajudes per una bona recuperació econòmica.

Som el PSC que opina que la política ha d’estar guiada per uns valors que donen sentit a l’acció, configurant un relat sense el qual no hi ha POLÍTICA més enllà de les polítiques.

Finalment, us volem desitjar una molt bona Festa Major de Sant Roc. Són dies d’alegria, de relaxament enmig de l’estiu malgratenc, que es caracteritza pels carrers plens de vida amb malgratencs i malgratenques, però també amb els visi tants que passen l’estiu entre nosaltres.

Que la precaució davant la covid-19 estigui present, però també la il·lusió del retrobament col·lectiu estigui més viva que mai. Fem poble entre tots i totes, fem MALGRAT!

Malgrat, vila de dinamisme

Com cada estiu, Malgrat s’ha omplert amb riuades de gent, en part pel bon clima però, sobretot, per una atapeïda agenda cultural que ens ha fet i fa gaudir dels nostres carrers i places.

Malgrat fa olor d’estiu, de mar i també de cultura i dina misme. Aquest ambient és molt positiu, no només perquè com a ciutadans podem sortir de casa –després d’uns estius complicats per la pandèmia-, sinó també perquè dinamitzant els carrers, fent-los més atractius per a turistes i visitants, aconseguim impulsar les activitats d’economia productiva, aquelles que generen riquesa i llocs de treball a un municipi.

N’és un bon exemple la Vila del Llibre que celebrarem el 27 i 28 d’agost, però també totes les activitats de la Fes ta Major, els concerts a la fresca, el festival NOMAD, la commemoració de l’enfonsament de Ciudad de Barcelona, la Setmana de la Natura, les competicions esportives i un llarg etcètera d’esdeveniments diversos que han omplert –i omplen- d’activitats el nostre calendari.

Els darrers anys hem vist abaixar persianes de negocis que no han pogut sobreviure a una situació de crisi econòmica sostinguda i tancar botigues perquè arribat el moment de jubilació dels propietaris no s’ha trobat ningú que donés continuïtat al negoci. L’equip de Malgrat ens Mou treba llem, de forma ininterrompuda, per revertir aquesta situ ació. Des de les àrees que encapçalem al govern de la vila promovem tot allò que permet l’entrada de visitants als es tabliments dels nostres carrers. Celebrem que, a poc a poc, es vagi notant: només cal passejar pels carrers del centre per prendre consciència que molts dels locals buits ara són establiments que han aixecat de nou la persiana. Estem en el bon camí.

Com a ciutadania tenim, però, uns deures molt importants: ser partícips de les activitats i creure i comprar en el co merç local. No ens podem permetre caure en l’immobilisme de la lamentació que promocionen alguns actors polítics.

Cap a una transformació imprescindible

Un any més els malgratencs ens trobem a les places i car rers del nostre poble per celebrar la festa major del nostre patró, Sant Roc, i compartir moments d’alegria i joia amb els nostres amics, família i estimats.

És precisament en aquestes dates, quan el poble s’engala na, la música omple els carrers i els nens juguen, que n’es tem més orgullosos de Malgrat; per no estar-ho! Som una societat resilient que continua protegint-se i cuidant-se davant la pandèmia que cueja, tenim un teixit empresa rial sòlid que més enllà de les restriccions, confinaments i manca de facilitats administratives continua apujant la persiana cada matí i muntant la paradeta, i les nostres entitats culturals i esportives no perden l’ambició de con tinuar contribuint al desenvolupament lúdic i recreatiu de petits i grans a pesar de les dificultats econòmiques o d’espais. Estem orgullosos de Malgrat i de la seva gent, la nostra gent, i ho diem amb la cara ben alta allà on sigui.

D’altra banda, i que no ens faci recança reconèixer-ho, a Malgrat encara tenim un llarg camí per recórrer; moltes fites pendents: el desenvolupament del PP7, la finalització del Passeig Marítim i l’últim tram de la riera, la reactivació comercial del nucli antic i la interconnexió de tots els eixos comercials, l’ampliació de la dotació d’habitatge social, el suport inequívoc a les entitats socials i culturals i tantes altres qüestions pendents...

L’equip de Junts x Malgrat, encapçalat per Carme Ponsa, estem determinats a capgirar el desinterès, l’apatia i l’en sopiment general que ha provocat la gestió de govern dels últims tres anys i mig, i entomem aquest repte amb més coratge i il·lusió que mai, convençuts que som la força lo cal capaç de liderar aquesta transformació imprescindible, i tossuts en el nostre compromís incansable cap al progrés social i econòmic del nostre municipi.

Us convidem a fer-vos partícips del nostre projecte i a ima ginar un futur millor per a Malgrat de Mar!

Idees, ganes i empenta

L’assemblea d’ERC Malgrat del passat mes de febrer va proclamar Joaquim Albert com a cap de llista per defensar el projecte republicà a les eleccions municipals del 2023. En paraules seves, Albert es mostra motivat per afrontar aquest repte majúscul: “Estic preparat per afrontar-lo d’una manera honesta, carregat de confiança i amb molta energia per construir un projecte guanyador, transformador, d’esquerres i republicà per a Malgrat .”

Segur que coincidim amb la majoria de malgratencs/es en creure que Malgrat necessita un revulsiu. Un pas endavant que ens faci avançar, sense excuses, en les necessàries mi llores dels serveis municipals al nivell que els veïns/es me reixen i ens porti, també, a omplir de vida els carrers i pla ces. Un poble i un govern local que lluiti contra la tristor que ens genera veure el tancament constant de comerços al mu nicipi... sense oblidar també el fracàs que suposa deixar les entitats culturals, més de dos anys sense cap equipament on representar espectacles escènics en condicions. Una trans formació real que acabi amb la vergonyant realitat de no disposar de cap habitatge públic de lloguer social, o l’aten ció social als veïns/es més vulnerables permanentment col lapsada. Per tot això i més cal impulsar un canvi, no podem perdre més temps.

Per aconseguir-ho, Albert aposta per la força del republi canisme a Malgrat i l’empenta de la seva gent, i remarca la seguretat i felicitat que li genera el fet de no estar sol en aquest camí. “M’acompanya un grup de bones persones, ja sigui amb àmplia experiència dins la política municipal, o amb un lligam extens dins l’associacionisme malgratenc i el munici pi. Persones carregades d’inquietuds, ideals i amb unes ganes de canviar les coses que no ens les acabaríem mai.”

El 2023 tindrem la oportunitat de fer confiança a un pro jecte municipalista, d’esquerres i verdaderament transfor mador. Perquè, com diu el nostre candidat, “A idees, ganes i empenta, no ens guanya ningú!”.

Bona Festa Major de Sant Roc!

Un arbre no fa bosc

El darrer any de mandat és costum que el municipi s’en galani amb actes culturals, millores de carrers, anuncis en grescadors, reconeixements públics i altres actuacions de dinamisme. El clar objectiu de tot plegat és que aquest últim any pesi més en la opinió pública que tot el que venim arros segant. I no, un arbre no fa bosc.

A nosaltres no ens pesarà més una revolada de dinamisme puntual que els 3 anys ja transcorreguts. Anys en els que hi ha hagut censura d’artistes locals, incompliment de moci ons aprovades, externalitzacions, tracte de vassallatge a les entitats, titulars buits de contingut, un PAM que ven fum, la contractació d’un alt càrrec per treure feina als polítics, promeses en paper mullat, gestió insuficient de les necessi tats derivades de la pandèmia, el segrest de la diada nacio nal, suspensió injustificada d’actes culturals, i tantes altres males pràctiques que hem estat denunciant i que seguirem fiscalitzant.

Pràctiques que emanen d’un govern poc cohesionat i sense transversalitat; on el repartiment de cadires i sous va pesar més que un projecte sòlid en comú, un govern que anuncia grans millores que no arriben, i en dona les culpes al tempo ral Glòria, a la pandèmia o a la guerra a Ucraïna.

Considerem que cal una alternativa de govern forta, d’es querres, municipalista, combativa i compromesa, i la CUP-Malgrat concorrerem a les eleccions municipals del 2023 per formar-ne part. Encarem les eleccions amb la in tenció d’ampliar l’espai polític que representem, obrint el projecte a aquelles visions d’esquerres del nostre municipi que puguin sumar perspectives i enfortir-lo.

Pels principis i valors que regeixen la nostra acció. Per la capacitat de treball i la unitat de l’assemblea, més enllà de rèdits de representació, i per la dignitat col·lectiva de qui lluita diàriament contra les injustícies d’un sistema que ens va a la contra.

No és qui som, és el que fem. Seguim atrevint-nos.

www.ajmalgrat.cat

Segueix-nos a: