RESUM

Aquest treball de recerca tracta d’un tema tan quotidià que no s’hi para atenció. Es tracta dels semàfors com a elements del mobiliari urbà que dirigeixen el trànsit per tal d’evitar accidents i embussos, és a dir, com a controladors. El seu funcionament és fàcil i permet evitar accidents en diverses situacions. Però l’eficiència a l’hora de tractar la densitat del trànsit pot semblar a vegades insuficient. Per això el present treball de recerca s’endinsa en aquest tema, per tal de comprovar si, amb les noves prestacions que ens ofereix la tecnologia, es podria millorar la densitat de trànsit que hi pot haver en qualsevol encreuament, avinguda o plaça. Volem resoldre aquest problema mitjançant un cas pràctic, amb l’objectiu principal de demostrar la validesa d’aquests elements de control a l’hora d’influir de manera positiva sobre les aglomeracions i els temps d’espera que es produeixen en qualsevol encreuament. En aquest estudi de cas, mirarem l’encreuament del carrer de Magallanes amb el de Calderón de la Barca i el de Magí Ramentol. El treball inclou una simulació virtual que representa l’esmentat encreuament.

Per desenvolupar aquest cas pràctic, hem dut a terme una recerca d’informació sobre els diversos tipus de semàfors que hi ha actualment, quines diferències hi ha entre aquests i quins avantatges i inconvenients presenta cadascun. També hem fet una investigació sobre els sistemes de control que es fan servir avui dia i sobre els programes de simulació per poder, així, enllaçar ambdós temes per proposar una simulació que s’adapti a la realitat d’aquesta situació. Finalment, a partir de la simulació determinarem l’efectivitat dels semàfors intel·ligents.