20 anys de la TV de Terrassa

20 ANYS DE LA TELEVISIÓ DE TERRASSA 1986-2006 La televisió municipal de Terrassa, compleix 20 anys d'història en un moment clau per a les televisions locals: el canvi a la TDT (Tecnologia Digital Terrestre). Aquest serà un dels episodis destacats d'una trajectòria que ha estat marcada, des del seu naixement l'any 1986, per la voluntat d'oferir un mitjà de comunicació, plural, rigorós i participatiu. La seva proximitat l'ha convertit en un mitjà de referència per als terrassencs i terrassenques. És en aquest sentit que podem afirmar que la televisió de Terrassa ha estat un element vertebrador de la nostra societat durant aquests vint anys. Aquest llibre recull els canvis més importants d'aquest mitjà de comunicació local, des de la seva creació fins a l'any 2006.

20 ANYS DE LA TELEVISIÓ DE TERRASSA 1986-2006

20 ANYS DE LA TELEVISIÓ DE TERRASSA 1986-2006

ÍNDEX

PRIMERA EDICIÓ desembre de 2006 EDITA Ajuntament de Terrassa Societat Municipal de Comunicació de Terrassa, SA TEXT Montserrat Prat DISSENY GRÀFIC Susanna Torres COORDINACIÓ EDITORIAL Ajuntament de Terrassa-Imatge i Comunicació Anna Graell IMPRESSIÓ Prismàtic Arts Gràfiques, SA ISBN 84-86838-49-5 DIPÒSIT LEGAL B-50.913/2006 AMB EL SUPORT DE Diputació de Barcelona FOTO DE COBERTA I INICI DE CAPÍTOLS Badia Casanova fotografia FOTOGRAFIES INTERIOR Montse Saludes i Tere Valero (Arxiu Tobella) · Cristóbal Castro i Ricard Domènech (Diari de Terrassa) · arxiu personal d’Antoni Verdaguer · arxiu de Canal Terrassa TV · Manel Coll © Ajuntament de Terrassa / SMCTSA

11 12 13 14 15

PRESENTACIÓ

17

INTRODUCCIÓ

21 23 24 25 26 27

01/ LA CREACIÓ DE LA TELEVISIÓ. ELS PRIMERS REPTES. 1985-1986

29 31 32 33 35 37 38 39 40 41 43 46 47 48 49

Pere Navarro. Alcalde de Terrassa Celestino Corbacho. President de la Diputació de Barcelona J. M. Carbonell. President del Consell de l’Audiovisual de Catalunya Jordi Ballart. Regidor d’Imatge i Comunicació. Conseller Delegat de la SMCTSA.

Els precedents La fundació La primera casa: Galileu 236 i les Martines “Teveté” Els efectes del futbol

02/ MOLT VOLUNTARISME, POCA EXPERIÈNCIA. 1987 Les primeres emissions regulars 3, 2, 1, dins!

La primera graella de programació

03/ PROXIMITAT I CREDIBILITAT. 1987-1991 Informació, cultura i esports: prioritaris Un primer aniversari mogut Els periodistes es planten Formació i televisió, una combinació eficaç “El bròquil”: el millor aliment per als infants

04/ “TVT, LA TEVA”. 1991-1996 Una programació altament participativa Filosofia empresarial Del 52 al 36 Els Jocs Olímpics de l'escissió

ÍNDEX 07

51 54 54 55 55

05/ DE TVT A CANAL TERRASSA TV. 1996-2002

57 59 60 60 62 62 63

06/ NOVES INSTAL·LACIONS. NOU CONVENI LABORAL. 2003

65 67 67 68 69

07/ EL GRAN SALT A LA TDT. 2006

71 73 73 74 76 77

08/ PROJECCIÓ EXTERIOR

79 81 87 95 97

08 ÍNDEX

Compromís amb els treballadors “Provi-ho i si no li funciona, li tornem els diners” Una empresa global de comunicació Les accions de TVT, per 1 pesseta

La Farinera Adéu a les Martines Nous programes, més participació El primer conveni laboral Internet, també El “Panda” que va fer història

El nou mapa de la televisió local Televisió de proximitat Futur incert Canal Terrassa-Vallès Oest

L'embrió de la XTVL “Escenaris”, el referent del món de l'espectacle Una productora per a més de 40 televisions Infolocal: la cita anual dels informatius de la XTVL Reconeixements

09/ ANNEXOS 1. La nostra gent 2. Suport ciutadà 3. Agraïments 4. Fotos i imatges

ÍNDEX 09

PRESENTACIÓ

10 PRESENTACIÓ

PRESENTACIÓ

11

PERE NAVARRO

CELESTINO CORBACHO

ALCALDE DE TERRASSA

PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

UNA TELEVISIÓ DE TOTHOM I PER A TOTHOM Celebrem el 20è aniversari de Canal Terrassa, o TVT, com es va dir durant molt de temps. La televisió de Terrassa va ser fundada el 1986 i va començar a emetre a mitjan 1987.

Progressivament, gràcies a l'esforç, la tenacitat i la il·lusió de moltes persones, s'ha anat consolidant fins arribar a ser un mitjà de referència de la ciutat, la televisió de tothom i per a tothom.

L'Ajuntament va liderar des del primer moment el projecte, amb la col·laboració de Diari de Terrassa i de Ràdio Terrassa com a socis de la primera empresa. L'any 1996, l'Ajuntament va passar a ser accionista únic i va refundar la televisió de Terrassa i l'empresa, que és l'actual Societat Municipal de Comunicació de Terrassa SA. La primera etapa de la televisió de Terrassa es va caracteritzar pel voluntarisme, per la constant superació de reptes i pels esforços per guanyar audiència, qualitat tècnica i hores de programació. Aquella TVT es va anar guanyant el respecte i la simpatia dels ciutadans i ciutadanes. Va fer arrels a la societat, com correspon a un mitjà de comunicació públic i de proximitat.

La segona etapa ha estat marcada per la definició d'una televisió de servei públic, pròxima, participativa, plural i oberta. En els darrers anys s'ha fet un esforç de professionalització, de dotació de recursos i d'ampliació de la programació fins arribar a les 24hores els 365 dies de l'any.

L'aportació que la televisió de Terrassa ha fet a la ciutat en aquests vint anys ha estat, doncs, decisiva. Les càmeres de la

12 PRESENTACIÓ

FELICITATS tele local han estat testimoni dels fets més destacats de les dues darreres dècades: de la transformació i el creixement de la ciutat, dels esdeveniments socials, polítics, culturals, esportius i populars. En definitiva, de tot el que ha passat als carrers, a les institucions, a les entitats i a les associacions. Canal Terrassa esdevé, en aquest sentit, un gran arxiu d'imatges de la ciutat d'un valor extraordinari.

Que una televisió local commemori els seus primers 20 anys d'existència és un motiu de satisfacció, i encara més si es tracta d'una de les televisions de referència no solament a la comarca del Vallès Occidental, sinó també a tot Catalunya. Bona mostra n’és el Premi a la Millor Televisió Local que veu rebre l'any 1996 en els Premis de la Comunicació Local de la Diputació de Barcelona.

Ara comença una nova etapa marcada per l'arribada de la TDT. Un fet que comportarà un redisseny del mapa televisiu a Catalunya. Canal Terrassa jugarà en els pròxims anys un important paper com a televisió d'àmbit comarcal. Ja ha començat a prendre forma el consorci de gestió del futur Canal Terrassa-Vallès Oest, en el qual participaran Terrassa, Matadepera, Viladecavalls, Ullastrell, Vacarisses i Sant Llorenç Savall. Aquesta serà la televisió local del futur, la del segle XXI, que no hauria estat possible sense la que ara celebra els seus 20 anys d'història.

Vivim en un món cada cop més interconnectat, on les noves tecnologies ens apropen en un segon les informacions que succeeixen a l'altre extrem del món, simplement prement un botó. Les televisions han passat de ser un mitjà d'informació que explica notícies a un mitjà que viu la notícia. És per això que és un bon moment per a la reflexió. Perquè ens aturem, perquè pensem en la importància de conèixer no solament el que succeeix a molts quilòmetres de distància, sinó també el que passa al nostre entorn més immediat, a la nostra ciutat, al nostre barri.

Vull felicitar totes les persones que treballen o han treballat al llarg d'aquests 20 anys a la televisió municipal i vull encoratjar els seus professionals davant els nous reptes de futur.

Per aquest motiu, ara més que mai necessitem mitjans de comunicació locals que ens apropin les notícies, que ens expliquin el que passa al nostre costat. Un paper, en definitiva, que els mitjans de comunicació locals a Catalunya compleixen a la perfecció.

Moltes felicitats!

La institució que presideixo, la Diputació de Barcelona, que està al servei dels municipis i de les persones, és conscient dels canvis que s'estan produint en l'àmbit de la comunicació, i per això va crear a finals dels noranta un model propi i original dins del conjunt de la comunicació local, la Xarxa de Televisions Locals (XTVL), de la qual el vostre mitjà és membre.

La XTVL, que actualment agrupa un total de 69 televisions locals d'arreu de Catalunya, ha esdevingut un referent en el sector audiovisual perquè sap coordinar serveis i recursos de diferents televisions locals, sense que aquestes perdin la seva identitat i autonomia.

Vull, per tant, fer arribar la meva felicitació no tan sols als professionals que han contribuït al llarg d'aquests 20 anys a consolidar Canal Terrassa TV i als que actualment hi treballen, sinó també a tots els terrassencs i terrassenques que han fet possible dia rere dia el creixement i consolidació del vostre mitjà. Felicitats!

Celestino Corbacho President de la Diputació de Barcelona

Pere Navarro Alcalde de Terrassa

PRESENTACIÓ

13

JOSEP MARIA CARBONELL

JORDI BALLART

REGIDOR D'IMATGE I COMUNICACIÓ I CONSELLER DELEGAT DE LA SMCTSA

PRESIDENT DEL CONSELL DE L’AUDIOVISUAL DE CATALUNYA

CREURE EN LA TELEVISIÓ DE PROXIMITAT Des del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) hem cregut sempre que les televisions locals conformen un teixit comunicatiu vital per al nostre país: són un element de cohesió, d'identitat i de proximitat, alhora que incrementen el pluralisme, aspecte cabdal en un panorama audiovisual cada cop més amenaçat per la globalització. És per aquest motiu que em complau especialment compartir amb Canal Terrassa TV la commemoració del seu 20è aniversari. En el sector de la comunicació local, moltes vegades considerat com la baula feble de l'àmbit audiovisual, és molt positiu comprovar que hi ha projectes sòlids i amb una voluntat ferma de servei públic. Vull reconèixer, per tant, la tasca feta, dia rere dia, pels seus professionals. Ells i elles han cregut en el valor de la comunicació de proximitat i han treballat tenint ben present aquest principi.

Avui, vint anys després del seu naixement, el panorama de la comunicació local a Catalunya ha canviat molt. Per una banda, les televisions locals disposen finalment, i després de no poques reivindicacions, d'un marc legal clar que els dóna

14 PRESENTACIÓ

AL SERVEI DE LA CIUTAT I LES PERSONES seguretat jurídica. Per l'altra, es troben davant del desafiament que suposa la digitalització.

El model actual de televisió digital de proximitat suposa una revolució, ja que es passa d'una televisió merament municipal a una de supramunicipal. Això implica, en el cas de les televisions públiques, que els diferents ajuntaments de cada demarcació han d'establir noves formes de col·laboració per tal d'oferir una programació de servei públic orientada a la participació i a la cohesió social.

Us encoratjo, doncs, a continuar treballant en la mateixa línia que tots aquests anys, però amb la mirada posada en el futur, i apostar per una televisió plural i objectiva, orientada al servei públic i oberta a tothom, consolidant, d'aquesta manera, la televisió de proximitat al nostre país, un tresor que no podem deixar que es malmeti.

Josep Maria Carbonell President del Consell de l’Audiovisual de Catalunya

Pertanyo a una generació de terrassencs i terrassenques que sempre ha tingut al seu abast una televisió pròpia, de la ciutat. A mesura que en els darrers mesos hem anat reflexionant sobre la història dels darrers (i primers) vint anys de Televisió de Terrassa, hem pogut recuperar el sentit del projecte comunicatiu i ciutadà que hi havia darrere dels primers esbossos del somni i, més personalment, situar el naixement de la televisió en el context de l'acció de govern municipal d'una ciutat molt diferent de la que ara coneixem.

Com passava en tants altres camps, a la Terrassa dels anys 80 hi havia moltes coses a fer en matèria de comunicació. De la mateixa manera que en urbanisme, cultura, habitatge, ensenyament, transport públic… L'Ajuntament d'aquells anys estava posant les bases del futur i corregint les extraordinàries mancances d'aquella època. En alguns casos, reprenent el fil de la història, recuperant tradicions; en altres, innovant i literalment inventant les eines necessàries per construir una ciutat millor. La TVT va ser un d'aquests "invents". I forma part de la nova administració municipal que es va anar forjant a mitjan anys vuitanta.

Un "invent" que ha demostrat la seva utilitat social, cultural, comunicativa, al llarg de dues dècades. L'audiència, el prestigi i el reconeixement són alguns dels referents imprescindibles per saber si està complint amb la missió encomanada primer a la TVT i després a Canal Terrassa TV. Estic convençut que és així.

Una missió marcada pel terrassenquisme, pel pluralisme, per la qualitat, per l'afany de superació, per l'esperit de servei a la ciutat, pel compromís amb la promoció de la llengua catalana i per la voluntat d'esdevenir un fidel reflex de la ciutat que dóna nom a aquesta televisió.

Aquest és el sentit de l'existència d'una televisió local pública, demostrat dia a dia durant vint anys i que continuarà demostrant en el futur, sens dubte, quan faci el canvi de pell que serà la transició a la TDT. Un canvi de pell, de tecnologia, d'àmbit de cobertura fins i tot. Però l'ànima continuarà essent la mateixa.

Jordi Ballart Regidor d'Imatge i Comunicació i conseller delegat de la SMCTSA

PRESENTACIÓ

15

INTRODUCCIÓ

16 INTRODUCCIÓ

INTRODUCCIÓ 17

MONTSERRAT PRAT DIRECTORA CANAL TERRASSA TV NOUCINC.2 RÀDIO E-NEWSTERRASSA.COM

La història de la televisió de Terrassa és polièdrica, conté tantes cares i punts de vista com els de les persones que hi han treballat al llarg d'aquests anys. Per bé que alguns dels episodis més importants de l'evolució d'aquest mitjà de comunicació figuren en l'arxiu d'hemeroteques i en el de la televisió, molts d'altres –la immensa majoria– no són escrits enlloc. Només perduren en el record dels seus propis protagonistes. Parlar amb tots ells ha estat materialment impossible. Els noms que hi apareixen són uns de concrets, però l'esperit que s'hi vol recollir és el de totes les persones que al llarg d'aquests vint anys han col·laborat o treballat en aquesta televisió.

El relat final dels fets és fruit del record de tots aquests testimonis, sovint amb moltes coincidències, però a vegades amb discrepàncies. Treure l'entrellat definitiu d'algunes anècdotes o fets concrets ha estat en alguns casos difícil. Per això he optat per introduir directament en el text les pròpies frases dels entrevistats. Entenc que qualsevol altra versió dels fets que puguin tenir alguns lectors és tan legítima com la que finalment es publica.

INTRODUCCIÓ MONTSERRAT PRAT

18 INTRODUCCIÓ

Voldria destacar per sobre de tot una actitud que ha estat inequívoca i unànime en tots aquests testimonis: la d'una gran estima per aquest mitjà. Tothom en parla amb gran respecte i emotivitat. Però sens dubte la millor collita d'aquests vint anys d'història és la fidelitat dels nostres espectadors, ciutadans i ciutadanes de Terrassa, sense els quals, i encara que sembli tòpic, no tindria cap sentit la nostra feina.

FOTO: (Esquerra) La Farinera, seu actual de Canal Terrassa TV

INTRODUCCIÓ 19

01/ LA CREACIÓ DE LA TELEVISIÓ. ELS PRIMERS REPTES 1985-1986

20 01

01 21

ELS PRECEDENTS

L'ORIGEN DE LA TELEVISIÓ MUNICIPAL DE TERRASSA ÉS FRUIT DE LA COINCIDÈNCIA ENTRE LA VOLUNTAT POLÍTICA I L'INTERÈS D'UN GRUP DE TERRASSENCS PER CREAR UN NOU MITJÀ DE COMUNICACIÓ LOCAL. El principal impulsor polític de la televisió va ser l'alcalde de Terrassa, Manuel Royes, que volia crear una televisió pública local que arribés a tots els ciutadans i que garantís el dret a la informació de tota societat democràtica.

El 1985 Royes va encarregar el projecte a Àngel Garcia Grau, que va passar a portar la Regidoria de Comunicació i es va rodejar d'un grup d'opinió format per diversos terrassencs vinculats a la cultura i la comunicació, per debatre com havia de ser el model d'aquell nou mitjà. Els primers promotors del projecte inicial de televisió van ser: Jordi Ballester, Miquel Bonastre, Lluís Codina, Jordi Llonch, Jaume Planas, Ricard Ribera, Jaume Valls, Antoni Verdaguer i Vicenç Villatoro.

01/ LA CREACIÓ DE LA TELEVISIÓ. ELS PRIMERS REPTES 1985-1986 22 01

El context era propici. Altres televisions locals com la de Cardedeu ja havien començat a emetre a diferents punts del territori català i començaven a ser un referent per a altres municipis, per bé que, a nivell legal, el buit era total. No existia un marc jurídic, ni estatal ni autonòmic, que emparés la televisió local. Senzillament, el sector no estava regulat. L'any 1984 diverses televisions es van unir per crear la Federació Pro Legalització de Televisions Locals de Catalunya, amb l'objectiu de reclamar el reconeixement jurídic i social d'una cinquantena de televisions. La de Terrassa va ser una de les que des de l'inici van donar suport a la plataforma i s'hi van implicar de ple.

FOTOS: (Esquerra) 1986. Plató de TVT i proves al control de realització. / (Dreta) Primeres proves de càmera.

01 23

LA PRIMERA CASA: GALILEU 236 I LES MARTINES

LA FUNDACIÓ

EL 17 DE GENER DE 1986 EL PROJECTE DE TELEVISIÓ ES VA CONVERTIR EN REALITAT, AMB LA CREACIÓ DE LA SOCIETAT TERRASSA, TELEVISIÓ DEL VALLÈS, SA, QUE HAVIA DE GESTIONAR EL PRESSUPOST I ELS RECURSOS DE LA TELEVISIÓ. L'AJUNTAMENT, EN UN HÀBIL EXERCICI D'ALIANCES AMB ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCALS JA EXISTENTS, VA IMPULSAR LA CREACIÓ DE L'EMPRESA, DE CARÀCTER MERCANTIL, PERÒ NO HI VA PARTICIPAR COM A SOCI INICIALMENT, SINÓ QUE VA FER UNA SÈRIE D'APORTACIONS DE CAPITAL EN MOMENTS PUNTUALS. OFICIALMENT, ELS MEMBRES FUNDADORS DE L'EMPRESA EREN: JULIÁN SANZ I SORIA, EDITOR DEL DIARI DE TERRASSA; JOSEP MANUEL SALILLAS I GARCIA, DIRECTOR GENERAL DE RÀDIO TERRASSA, I L'ADVOCAT JUAN RODRÍGUEZ CANO. Els estatuts de la societat definien el seu objecte com “l'explotació del servei públic de televisió en règim de concessió administrativa un cop tingui la corresponent concessió, així com la promoció i producció de programes.”

El regidor Àngel Garcia Grau va encarregar la posada a punt del mitjà a tres persones que serien clau per al seu naixement: Antoni Prunés, persona de confiança en projectes municipals; Lluís Labòria, vinculat a diverses entitats culturals i amb nombrosos contactes estratègics a la ciutat, i Jaume Planas, enginyer industrial especialista en electrònica i radioaficionat empedreït. Per tirar-ho endavant tenien un pressupost inicial de 18 milions de pessetes i, sobre la taula, dues necessitats primordials: aconseguir un local per als estudis i trobar l'emplaçament idoni per a la instal·lació de l'antena emissora.

24 01

Jordi Ballester, aleshores productor executiu a TVE, també va tenir un paper destacat en l'assessorament de temes de producció de la nova televisió. Ballester explica que Royes, amb qui tenia amistat de feia anys, el va cridar perquè hi aportés la seva experiència televisiva. “Calia fer una televisió molt assequible, perquè pràcticament no hi havia pressupost. Jo els vaig fer una proposta per contractar publicitat televisiva en forma de diapositives i oferir contractes per obra als treballadors. Era la manera perquè la tele pogués tenir continuïtat”, afirma Ballester. També recorda la visita a la televisió de Cardedeu, juntament amb Jaume Planas, aleshores cap de Premsa de l'Ajuntament de Terrassa, perquè els orientessin en la posada a punt de la nova televisió.

TROBAR UN LOCAL ON UBICAR LA TELEVISIÓ NO VA SER GAIRE COMPLICAT. DESPRÉS D'UNS MESOS DE RECERCA, LLUÍS LABÒRIA VA TROBAR EL QUE SEMBLAVA EL LLOC IDEAL: UN LOCAL ESPAIÓS (700 M2) QUE PERMETIA AMPLIACIONS EN EL FUTUR I BEN SITUAT, PROPER AL CENTRE, AL CARRER GALILEU 236. AQUESTA SERIA LA SEU DE LA TELEVISIÓ MUNICIPAL FINS A L'ESTIU DE 2003.

Trobar el lloc per a l'antena no va ser tan fàcil. Prunés, Labòria i Planas recorden els nombrosos caps de setmana recorrent diversos punts de la ciutat amb el Range Rover d'en Planas, buscant la millor ubicació. Era bàsic trobar un punt que permetés una bona recepció a tota la ciutat. Per això calia que estigués situat en línia amb el Tibidabo, cap on estaven orientades les antenes de televisió particulars. L'altra opció era posar el repetidor en una altra direcció, però això obligava els ciutadans a col·locar una segona antena a les seves llars, per la qual cosa aquesta possibilitat es va descartar de seguida.

Finalment, es va localitzar una finca privada a la zona de les Martines, amb una bona orientació i alçada respecte a la ciutat.

Les proves van ser positives. La recepció era bona pràcticament a tot Terrassa. Es va arribar a un acord de lloguer amb els propietaris i s'hi va instal·lar l'antena repetidora, de 25 metres d'alçada, i la caseta amb tot el necessari per començar a emetre.

Les primeres emissions van ser experimentals i puntuals, amb l'objectiu bàsicament de comprovar la qualitat i condicions del senyal. Les proves es feien amb un grup electrogen, una emissora petita i un vídeo.

La televisió municipal va començar a emetre pel canal 21 de l'UHF, tot i que aproximadament un any després, coincidint amb una nova inversió en els aparells emissors, es va aprofitar per fer un canvi de canal que permetés una millor recepció i es va passar a emetre pel 52 de l'UHF. Paral·lelament, Jaume Planas va començar a buscar proveïdors per adquirir el material tècnic necessari: càmeres, aparells per al control tècnic i de so. Molts dels primers aparells eren cedits pel mateix Planas, per alguns contactes o bé adquirits per un import mínim, de segona mà, a proveïdors italians. Altres, es van comprar amb visió de futur: per al control tècnic es van adquirir aparells de qualitat professional, com els magnetoscopis UMATIC, de tres quarts de polzada. Es disposava també de material VHS i Betamax per a imatges d'arxiu o enregistrades.

L'equipament tècnic de la televisió constava de: dos equips de càmera i magnetoscopis U-MATIC per a enregistraments exteriors, equip de càmeres de plató, mesclador d'imatge, generador d'efectes, equip d'edició, cadena de sonorització, material d'il·luminació amb una potència de 25.000 watts, titoladora i ordinador teletext.

Jaume Planas recorda la precarietat dels primers aparells d'emissió en proves. El primer emissor era donació d'un proveïdor i tenia 10 watts de potència. El primer enllaç era de radioaficionats, aportat pel mateix Planas.

FOTO: (Esquerra) Primer plató de TVT. Càmeres i decorat.

01 25

“TEVETÉ”

UN COP EL LOCAL I EL REPETIDOR SOLUCIONATS, NOMÉS CALIA UNA ALTRA DECISIÓ IMPORTANT PER COMENÇAR A FUNCIONAR: EL NOM I EL LOGOTIP DE LA TELEVISIÓ. A TERRASSA JA EXISTIA TV20, UN MITJÀ IMPULSAT PER UNA ASSOCIACIÓ DE CARÀCTER PRIVAT. PER AIXÒ, EXPLICA PRUNÉS, ES VA OPTAR PER UN NOM SENSE XIFRES, FÀCILMENT ABREUJABLE I QUE TINGUÉS PLENA IDENTIFICACIÓ AMB LA CIUTAT. EL RESULTAT: TVT (“TEVETÉ”), UN NOM QUE BEN AVIAT ES VA POPULARITZAR ENTRE ELS TERRASSENCS. EL LOGOTIP EL VAN ENCARREGAR A L'ARTISTA ALBERT NOVELLÓN. AQUESTA IMATGE VA ACOMPANYAR LA TELEVISIÓ FINS AL JUNY DE L'ANY 2000.

L'ANÈCDOTA

ELS EFECTES DEL FUTBOL Sobre la ubicació de l'antena de TVT, l'anècdota més recordada per Prunés, Labòria i Planas, i de ben segur per molts veïns de Can Parellada, és amb motiu de les proves d'emissió que es van fer des d'aquest barri. Casualment, aquell dia es jugava un partit de futbol important, d'aquells que congelen l'activitat ciutadana. Però el que van veure els veïns de Can Parellada no va ser precisament el futbol, perquè les proves d'emissió de la televisió municipal van interferir les seves antenes. Hi va haver tal nombre de queixes que aquesta ubicació va quedar immediatament descartada.

El 1987, Prunés, Labòria i Planas van donar per enllestit l'encàrrec que tenien. Segons els documents, el 3 de març de 1987 l'Ajuntament va passar a ser formalment soci de l'empresa a tots els efectes. Així es fa constar en el Ple municipal del 24 de juliol del mateix any, on la creació de TVT i les aportacions de capital de l'Ajuntament van ser temes de debat arran de les esmenes presentades per CiU, que es va mostrar molt crítica en un inici amb la intervenció del Consistori en aquesta iniciativa de comunicació i va demanar que es donés suport a l'altra televisió que ja funcionava a Terrassa, TV20. De fet, uns anys després es va intentar des de l'Ajuntament la fusió de totes dues televisions, operació que finalment no va tirar endavant.

26 01

FOTOS: (Esquerra) Logotip de TVT, d'Albert Novellón / (Dreta) Primeres càmeres de plató. Detall.

01 27

02/ MOLT VOLUNTARISME, POCA EXPERIÈNCIA 1987

28 02

02 29

LES PRIMERES EMISSIONS REGULARS EL 22 DE JUNY DE 1987 LA PERIODISTA TERESA ROMERO VA DONAR LA BENVINGUDA PER PRIMERA VEGADA ALS ESPECTADORS QUE SINTONITZAVEN TVT. AQUELLA VA SER LA PRIMERA CARA DE LA TELEVISIÓ I L'ENCARREGADA DE FER LA CONTINUÏTAT DE LES EMISSIONS, AIXÍ COM TAMBÉ L'AGENDA CULTURAL, JUNTAMENT AMB ANTONI FONT.

02/ MOLT VOLUNTARISME, POCA EXPERIÈNCIA 1987 30 02

La direcció del mitjà es va delegar a un professional vinculat al món de la imatge, en aquest cas, al cinema, Antoni Verdaguer, que es va fer amb un equip de col·laboradors provinents del món del cinema amateur, el teatre i altres mitjans de comunicació de la ciutat. Entre els primers de la família hi havia: Josep Alàs, com a responsable tècnic; Francesc Morera, del cinema amateur, com a càmera i editor; Josep Oriol Capellas, del món del teatre, il·luminador i realitzador; Carme Labòria, en tasques d'administració i producció; Marta Martí com a maquilladora, i un nodrit grup de periodistes i locutors: Anna Muñoz, Salvador Cot (notícies), Teresa Romero, Antoni Font (agenda), Laura Hernández, Josep Maria Riera, Pedro Millán (esports), Francesc Novell, Ricard Ribera i Miquel Mallafré (magazín), Josep Solà, Maria del Mar Moreno, Josep Gabizón, Francesc Xavier Closa, Lluís Barón, Francesc Puig i Paco Plaza, entre altres.

Antoni Verdaguer considera que “es feien pràctiques contínuament. Treballar a TVT era un aprenentatge constant.”

Oriol Capellas, a qui es van encarregar els primers decorats de la tele i l'assessorament en temes d'il·luminació, explica que aquell moment tenia un gran al·licient per als qui, com ell, provenien del teatre o del cinema. “La televisió era un món nou, on tot estava per experimentar i on el directe tenia un gran atractiu.” Alhora, van descobrir tècniques totalment noves per a ells, com el chroma, que permetia el “miracle” de col·locar un presentador en un fons verd o blau i incrustar-hi mitjançant una taula de mescles qualsevol imatge que es volgués. És a dir, la tècnica utilitzada en les prediccions del temps i que després s'ha adaptat a múltiples aplicacions televisives.

Els primers enregistraments no van veure la llum. El material es visionava i se'n comentaven els errors amb tot l'equip. Però això va durar poc. Al cap de pocs mesos ja es van començar les emissions, primer amb material enregistrat i després en directe.

Els inicis van ser durs. De televisió, pròpiament, ningú no en sabia. Aprenien dels propis errors i, sobretot, d'una gran il·lusió per formar part d'aquell projecte. Tots ells defineixen aquella etapa com d'un gran voluntarisme, però amb molt poca experiència. Per a molts, l'esperit d'aquells primers temps és irrepetible. Com diu en Josep Alàs: “Van ser els millors anys de la meva vida i l'experiència més enriquidora que he viscut mai.”

FOTOS: (Esquerra) Carta d'ajust primera emissió. Teresa Romero en l'emissió inaugural de TVT.

02 31

3, 2, 1 DINS!

LA DIRECTORA DEL DIARI DE TERRASSA, ANNA MUÑOZ, ENCARA RECORDA ELS NERVIS DEL PRIMER DIRECTE COM A PRESENTADORA DEL “NOTICIARI” DE TVT. “VA SER COM UN SALT AL BUIT, PERÒ MOLT GRATIFICANT. TOTS TENÍEM UNES CÀRREGUES D'IL·LUSIÓ DESBORDANTS.” L'ACOMPANYAVA EN EL SALT EL PERIODISTA SALVADOR COT, ARA A TV3.

Tots dos van ser al capdavant dels informatius de la tele en aquells primers anys. L'Anna recorda que els anomenaven “els informatius de les façanes”, en al·lusió al fet que, com que sovint no hi havia massa temps per preparar les imatges, s'acabaven il·lustrant algunes notícies amb les façanes d'edificis o entitats que tenien relació amb les informacions. Com que a més els periodistes

treballaven la major part del dia en altres mitjans, tampoc no disposaven de gaire temps per preparar a fons les notícies.

La feina es feia amb total llibertat i sota criteris estrictament periodístics: “No hi havia directrius polítiques. Destacàvem els fets noticiables, segons un criteri d'interès ciutadà”, explica Muñoz.

D'altra banda, el primer plató de les notícies era molt senzill i petit. Una tarima, dues taules i un fons de fusta amb el logotip.

A partir d'aquells primers directes, l'engranatge ja no es va aturar.

Calia oferir programació regular i amb uns mínims de qualitat. Es volia oferir una programació primordialment de servei, sobretot amb notícies i programes que difonguessin l'activitat de les entitats ciutadanes. Una televisió on els terrassencs s'hi veiessin reflectits. Aquesta va ser una de les premisses inicials de la televisió, que s'ha mantingut fins a data d'avui. Com recull en el seu editorial la revista de TVT que es va editar especialment per l'inici de les emissions: “Aquest nou mitjà de comunicació es proposa enriquir la vida ciutadana i proporcionar a tots els terrassencs informació dels principals esdeveniments d'actualitat, ja sigui política, social, esportiva o cultural, així com programes de debat, entrevistes, reportatges, documentals, d'entreteniment i d'altres. TVT vol ser una televisió d'àmbit local i d'esperit plural i obert a totes les inquietuds ciutadanes. Per això ben aviat es va sortir al carrer. La Festa Major del 1987 va ser la primera de tot un seguit de retransmissions d'actes ciutadans que ja no s'han aturat fins avui.

Durant el primer any només s'emetien programes durant unes hores al dia. La resta d'hores es feien redifusions o bé s'hi podia trobar un servei de teletext amb l'anunci de la programació.

32 02

LA PRIMERA GRAELLA DE PROGRAMACIÓ EMISSIÓ PILOT. PROGRAMES EXPERIMENTALS DE CARÀCTER TEMPORAL Programació per a la setmana del 22 al 28 de juny

Dilluns 22 a les 22.30 hores

Dijous 25 a les 13.30 hores

ESPORTS conduït per Pere Millán i Josep Maria Riera DOS DE COPES conduït per Miquel Mallafré i Ricard Ribera entrevistes a Gabriel Verderi (pintor), Pere Verdaguer (gastrònom) i Valerià Parera (billarista) amb les actuacions de Non Regresed Band i Miquel Pujadó DOCUMENTS “Joaquím Vancells: el paisatge i la ciutat” guió de Marc Molins

Repetició de tota la programació del dimecres

Dimarts 23 a les 13.30 hores

Dissabte 27 a les 10 hores

Repetició de tota la programació del dilluns

Repetició amb una selecció de programes emesos al llarg de la setmana

Dimecres 24 a les 22.30 hores NOTICIARI conduït per Salvador Cot i Anna Muñoz REPORTATGE “El parc de Vallparadís” guió de Jaume Valls DEBAT “Quo vadis, Terrassa?” moderat per Jordi Llonch

FOTO: (Esquerra) 20-6-87. Control tècnic. Primera emissió.

Divendres 26 a les 22.20 hores AGENDA conduït per Antoni Font i Teresa Romero ESPECIAL TVT: TEATRE “El pas del Niàgara” pel Grup de Teatre d’Amics de les Arts de Terrassa.

Diumenge 28 a les 17 hores Repetició amb una selecció de programes emesos al llarg de la setmana. *AQUESTA ÉS LA PRIMERA GRAELLA DE PROGRAMACIÓ DE TVT. PUBLICADA AL DIARI DE TERRASSA EL 22 DE JUNY DE 1987.

02 33

03/ PROXIMITAT I CREDIBILITAT 1987-1991

34 03

03 35

03/ PROXIMITAT I CREDIBILITAT 1987-1991 36 03

SOBRE LA BASE D'UNA PROGRAMACIÓ DE PROXIMITAT, TVT VA COMENÇAR A FER FORAT ENTRE ELS TERRASSENCS. ELS EQUIPS QUE SEGUIEN LES NOTÍCIES O FEIEN REPORTATGES VAN PASSAR A POC A POC DE SER L'ANÈCDOTA QUE ENCURIOSIA LA GENT, A SER UNA PRESÈNCIA HABITUAL AL CARRER. DE FORMA PROGRESSIVA, LA IMATGE D'UN CÀMERA I UN PERIODISTA EN ELS DIFERENTS ACTES CIUTADANS I RODES DE PREMSA ES VA CONVERTIR EN UNA CONSTANT. LA TRADUCCIÓ D'AIXÒ EN L'AUDIÈNCIA VA SER INEVITABLE. LA GENT VOLIA SABER QUAN SORTIRIA ALLÒ PER LA TELEVISIÓ O QUAN S'HI PODRIEN VEURE EN EL CAS QUE ELS PROTAGONISTES DE LA INFORMACIÓ FOSSIN ELLS MATEIXOS. COM DIU L'ANNA MUÑOZ, “LA TELE LOCAL VA SER MOLT DEMOCRATITZADORA. PER PRIMERA VEGADA ELS CIUTADANS ES PODIEN VEURE PER LA TELE I EN ELS ACTES POPULARS. I A LA GENT LI AGRADAVA.” AQUEST HA ESTAT EL GRAN PODER DE LA TELEVISIÓ LOCAL I ENCARA HO ÉS AVUI DIA. EL VALOR AFEGIT QUE ELS SEUS PROTAGONISTES SÓN ELS VEÏNS DE L'ESCALA, DEL BARRI O UN MATEIX. TVT VA APOSTAR PER AQUESTA LÍNIA DES DELS SEUS INICIS. L'ALCALDE, MANUEL ROYES, HO TENIA MOLT CLAR: “NO VOLÍEM UNA TELEVISIÓ SECTÀRIA. VOLÍEM UNA TELEVISIÓ OBJECTIVA, ON TOTHOM TINGUÉS DRET A EXPRESSAR-SE, POLÍTICS I CIUTADANS. AQUESTA ERA LA MANERA DE TENIR CREDIBILITAT.” FOTOS: (Esquerra) Control tècnic i moment de la festa del primer aniversari TVT.

INFORMACIÓ CULTURA I ESPORTS: PRIORITARIS LA PROGRAMACIÓ DEL PRIMER ANY D'EMISSIÓ VA SER EMINENTMENT DE SERVEI I D'ENTRETENIMENT, AIXÍ COM UN REFLEX DE L'ACTIVITAT CULTURAL DE LA CIUTAT I DE LES INQUIETUDS DELS PRIMERS IMPULSORS DEL PROJECTE. LA CULTURA I EL CINEMA HI TENIEN UN PAPER DESTACAT. Fins i tot es van emetre alguns llargmetratges, de forma totalment legal, aconseguits gràcies als contactes que tenia Antoni Verdaguer en el sector. També es van dedicar especials al cinema amateur i independent, a concerts de grups locals, i es van emetre obres de teatre enregistrades íntegrament i protagonitzades pels grups teatrals del Centre Social Catòlic, els Amics de les Arts o el Centre Dramàtic del Vallès. Entre els espais culturals, va destacar el programa “2 de copes”, presentat i dirigit per Ricard Ribera i Miquel Mallafré, amb entrevistes a alguns dels personatges més importants de la cultura local.

D'aquells primers anys també destaca un espai anomenat “Taverna Club”, una sèrie de titelles ideats i creats per Josep Lluís Viciana, que parodiaven alguns personatges del Consistori.

La vinculació de la televisió local amb els esports de la ciutat també arrela en aquests inicis. Els periodistes terrassencs Pedro Millán i Josep Maria Riera, vinculats al Diari de Terrassa, dirigien i presentaven “Esports”, cada dilluns al vespre, un espai que recollia tota l'actualitat de la informació esportiva de la setmana, tant del futbol i el bàsquet com també de modalitats de pràctica més minoritària. També es van començar a fer retransmissions en diferit dels partits del Terrassa FC. La primera va ser l'any 1988, amb motiu del partit Nàstic-Terrassa. La locució va ser a càrrec del periodista Francesc Novell. Així es van començar a establir uns vincles de col·laboració entre els clubs esportius i la televisió, que s'han consolidat al llarg d'aquests vint anys.

03 37

UN PRIMER ANIVERSARI MOGUT EL 21 D'OCTUBRE DE 1988 LA DISCOTECA NUMBER ONE VA ACOLLIR LA FESTA OFICIAL DEL PRIMER ANIVERSARI DE TVT. HI VAN ACTUAR L'ORQUESTRA CREMA, LA COMPANYIA D'HUMOR POCACONYA I LA PARELLA DE MÀGIA RAMON I CARME. Els presentadors de l'acte eren el periodista Francesc Novell i l'actriu Rosa Morata. Durant la festa es van lliurar els Premis Imatge-88 al personatge més comunicatiu (Jaume Pastallé), al personatge menys comunicatiu (Elba, companya del faquir Fachín), al millor espot publicitari (J.J. Motos), a la imatge més insòlita (equip sènior de bàsquet de l'Sferic) i a la millor imatge de Terrassa (al programa “Vancells, el paisatge i la ciutat”, del periodista Marc Molins, i a l'equip de divisió d'honor de l'Atlètic Terrassa Hoquei Club).

38 03

La festa va ser un èxit d'assistència, però no tot va ser rodó.

L'acte es va desenvolupar tal i com estava previst, però hi va haver problemes tècnics. Jaume Planas i Josep Alàs recorden que tot s'havia provat amb anticipació, per confirmar que els aparells funcionaven, però al moment del directe un problema tècnic impossible de solucionar va impedir la transmissió del senyal des de la discoteca fins als estudis de TVT. Malgrat això, el programa es va desenvolupar amb normalitat dins de la sala i es va enregistrar per a la seva posterior emissió. L'errada tècnica va provocar la indignació d'Antoni Verdaguer, que insistia que s'hauria pogut salvar la situació. Sigui com sigui, el cas és que pocs dies després anunciava la seva dimissió. L'episodi es va tancar amb el nomenament de Lluís Labòria, que havia tornat el setembre de 1987 com a director gerent i que a partir d'aleshores va assumir la plena responsabilitat del mitjà.

ELS PERIODISTES ES PLANTEN

ELS PROBLEMES ECONÒMICS DEL PRIMER ANY DE FUNCIONAMENT DE TVT VAN REPERCUTIR EN L'ÀMBIT LABORAL DE L'EMPRESA. L'ANY 1988, LA BONA SINTONIA I L'AMBIENT DE VOLUNTARISME QUE HAVIA EXISTIT FINS ALESHORES ES VA ESTRONCAR QUAN ALGUNS DELS COL·LABORADORS DE LA CASA VAN DECIDIR PLANTARSE EN SENYAL DE PROTESTA, PERQUÈ FEIA UNS MESOS QUE NO COBRAVEN. “Ens va agafar per sorpresa i vam haver de reaccionar amb rapidesa per garantir que la programació no s'interrompés. La resta de treballadors que no donaven suport a la protesta van decidir que calia tirar endavant fos com fos”, explica Carme Labòria, que aleshores era responsable d'administració i producció. La reacció va ser ràpida: “Aquell mateix dia vam anar a penjar cartells demanant periodistes a la Universitat de Ciències de la Informació de la UAB i la resposta va ser immediata.” Allò va suposar l'entrada d'una nova fornada de periodistes que van agafar el relleu dels primers col·laboradors.

En destaquen noms com Montse Camps, Josep Maria Codina, Joan Dalmau o Maria del Mar Moreno.

FOTOS: (Esquerra) Invitació per la festa del primer aniversari de TVT. / (Dreta) Programa “2 de copes”.

03 39

FORMACIÓ I TELEVISIÓ, UNA COMBINACIÓ EFICAÇ

“EL BROQUIL”: EL MILLOR ALIMENT PER ALS INFANTS

A AQUESTA RENOVACIÓ DE L'EQUIP DE PERIODISTES, S'HI VA AFEGIR L'ORIENTACIÓ DE LA TELEVISIÓ COM A CENTRE DE FORMACIÓ DE PROFESSIONALS, UNA IDEA DE LLUÍS LABÒRIA PER PRESTIGIAR EL MITJÀ I TAMBÉ PER PODER ACONSEGUIR NOUS TÈCNICS QUE, UN COP FORMATS, ES QUEDESSIN A TREBALLAR A LA CASA.

“S'ha acabat el bròquil”, diu la saviesa popular. Així s'acomiadaven cada setmana els presentadors d'un dels programes més emblemàtics de la història de la televisió municipal. “El bròquil” va ser el primer espai infantil de la tele i va aconseguir tenir un gran èxit entre els nens i nenes de Terrassa. El seu secret: uns guions molt acurats, un esperit eminentment divulgatiu i la implicació de totes les escoles i les entitats de la ciutat.

Els responsables de l'espai tenien experiència en el món de l'animació infantil. Eren els germans Jaume i Joan Rosset, Ricard Freixas i la Mercè Garric, provinents de grups com El Tren d'Olot o Aldarull.

Els cursos, subvencionats, permetien alhora pagar el personal.

Així, TVT va començar a oferir cursos de formació, especialment tècnics, que van arribar a convertir-se en un tret distintiu de la casa. Es feien cursos d'il·luminació, d'operador de càmera, de muntador i altres. Molts dels alumnes van acabar efectivament treballant a l'empresa.

“El bròquil” es feia en directe els dissabtes al matí, des del plató del carrer Galileu. Era un format de concurs on participaven alumnes del mateix curs de dues escoles de Terrassa, que havien de respondre una sèrie de preguntes de cultura general i demostrar algunes habilitats. El programa es completava amb reportatges enregistrats a diferents punts de la ciutat i també amb actuacions de grups d'animació locals. “Era el programa que més podia complir aleshores la funció de vincular tota la gent de la ciutat, perquè tots els reportatges i els temes que s'hi tractaven tenien relació d'una manera o altra amb Terrassa”, explica Jaume Rosset.

“El bròquil”, que es va mantenir en antena durant tres temporades, va posar a prova les capacitats de la televisió: “Era un programa arriscat, en directe, amb molts elements i participació a plató. Va ser una etapa molt gratificant, per a nosaltres i per a la tele”, afirma Rosset. L'empremta que ha deixat aquest primer espai infantil és, passats aquests vint anys, innegable.

40 03

IMATGE: Logotip del programa “El bròquil”, dissenyat per Àxel Oliveres.

03 41

04/ “TVT, LA TEVA” 1991-1996

42 04

04 43

AQUEST ÉS EL LEMA QUE VA IDENTIFICAR LA TELEVISIÓ MUNICIPAL A PARTIR DEL 1992. AQUELL ANY ES VA FER UN IMPORTANT ESFORÇ DE DIFUSIÓ, CONCRETAT EN UNA CAMPANYA DESTINADA A POTENCIAR EL MITJÀ I A DONAR-LI UN NOU IMPULS. LA CAMPANYA APROFITAVA LA COINCIDÈNCIA AMB L'ANIVERSARI DEL DESCOBRIMENT DEL CONTINENT AMERICÀ I ANUNCIAVA: “PER FER UN GRAN DESCOBRIMENT NO SEMPRE CAL ANAR MOLT LLUNY. TVT, LA TEVA TELE.”

04/ “TVT, LA TEVA” 1991-1996 44 04

DARRERE D'AQUEST LEMA HI HAVIA TOTA UNA PLANIFICACIÓ DE TREBALL I DE PROGRAMACIÓ.

L'OBJECTIU: ASSOLIR 100 HORES SETMANALS DE PROGRAMACIÓ, ÉS A DIR, UNES 14 DIÀRIES, I AMPLIAR L'OFERTA DE CONTINGUTS PER A TOTS ELS PÚBLICS. SEGONS DEIA EL DOSSIER DE LA CAMPANYA: “L'OBJECTIU FINAL PER A AQUESTA ETAPA ÉS MULTIPLICAR L'AUDIÈNCIA I INCREMENTAR ELS INGRESSOS PUBLICITARIS PER TAL DE POTENCIAR LA PRODUCCIÓ PRÒPIA I PERMETRE L'ADQUISICIÓ DE NOUS PROGRAMES ATRACTIUS PER ALS TELEESPECTADORS.” PER ARRIBAR AL MÀXIM NOMBRE POSSIBLE DE LLARS, ES VA ESTABLIR UN ACORD AMB ELS ANTENISTES LOCALS I ES VA FER UNA CAMPANYA D'INSTAL·LACIÓ GRATUÏTA DE MÒDULS PER VEURE BÉ LA TELEVISIÓ.

DURANT AQUESTS ANYS TVT VA ESTAR SOTA LA DIRECCIÓ DE JOSEP COROMINAS COM A CONSELLER DELEGAT I DE VICENTE MARCO COM A GERENT. COROMINAS AFIRMA QUE “ELS OBJECTIUS PRIMORDIALS EREN ESTABILITZAR ECONÒMICAMENT L'EMPRESA I ACONSEGUIR CONSOLIDAR L'AUDIÈNCIA, PER AIXÒ ES VA PRIORITZAR LA INFORMACIÓ LOCAL I ELS ESPAIS DE PARTICIPACIÓ.”

FOTO: (Esquerra) Presentació de la programació de la temporada 1992-93.

04 45

UNA PROGRAMACIÓ ALTAMENT PARTICIPATIVA LES CLAUS DE LA PROGRAMACIÓ VAN SER ELS ESPAIS PARTICIPATIUS I TAMBÉ COMERCIALS, SENSE PERDRE LA FUNCIÓ DE SERVEI CIUTADÀ QUE HAVIA DE COMPLIR COM A PRINCIPI BÀSIC LA TELEVISIÓ MUNICIPAL. L'ALESHORES DIRECTOR, ARMANDO PALENZUELA, EXPLICA QUE LA SEVA VOLUNTAT ERA ACONSEGUIR QUE LA TELEVISIÓ FOS POPULAR. AQUESTA CONCEPCIÓ VA COMPORTAR UNA MAJOR OBERTURA DE LA TELE A LA CIUTAT EN TOTS ELS SENTITS. “FÈIEM 5 HORES DIÀRIES EN DIRECTE. PELS NOSTRES ESTUDIS DEL CARRER GALILEU PASSAVEN UNES 500 PERSONES A LA SETMANA. VA SER UNA ÈPOCA MOLT BONICA DE CONTACTE AMB LA GENT”, RECORDA PALENZUELA.

FILOSOFIA EMPRESARIAL

AQUESTS EREN ELS PROGRAMES MÉS DESTACATS DE TVT LA TEMPORADA 1992-93: “Galileu 236” Un magazín de tres hores de durada en directe, cada tarda, dirigit per Josep Guijarro i presentat per Montse Prat. Amb informació, entrevistes, gastronomia, reportatges, actuacions musicals, agenda cultural i tot tipus de continguts d'entreteniment.

“Teleavui” El periodista terrassenc Xavi Coral va ser la cara dels informatius durant molts anys. Altres cares de l'informatiu van ser Montserrat Camps i Josep Solà.

“En Joc” Presentat per Joan Dalmau i Josep Arnero en diferents etapes. El programa esportiu dels dilluns a la nit.

“Suca la cuca” Un musical jove, presentat per Pepo Domènech, amb actuacions de grups terrassencs.

“Rebelde” Per primera vegada, TVT emetia una telenovel·la, protagonitzada per una de les actrius de moda en aquells anys, Grecia Colmenares. La voluntat d'arribar a un nou tipus d'espectadors i anunciants era ben clara.

“Al filo de la realidad” Dirigit i presentat per Josep Guijarro.

Un espai dedicat als temes paracientífics, que es va arribar a emetre a la televisió local de Jerez de la Frontera.

“Barris” Espai fet a les places més significatives de diferents barris de la ciutat, que recollia els testimonis de diverses persones vinculades a aquests barris.

L'IMPULS DE LA PROGRAMACIÓ VA ESTAR ACOMPANYAT D'UN CANVI EMPRESARIAL. VICENTE MARCO CREU QUE “VA SER L'INICI D'UNA ETAPA DE TOMB EMPRESARIAL, DESPRÉS D'UNA ÈPOCA MARCADA PEL VOLUNTARISME, DEL CAP DE SETMANA A CANVI D'UNA PIZZA. Vaig intentar aplicar una filosofia d'empresa, ja que em vaig trobar amb una situació laboral sense regular.” Marco va insistir que calia fer contractes a tots els treballadors i va aconseguir posar ordre en aquest aspecte, però això va significar un augment del 40% dels costos de personal de l'empresa. En canvi, l'esforç va repercutir positivament en l'esperit de treball.

Com diu Armando Palenzuela, “va ser una època feliç, vam aconseguir que la gent cobrés per la feina i es vivia un ambient de col·laboració.”

Pel·lícules Els dimarts al vespre s'emetien títols destacats de la història del cinema.

Teatre TVT va ser pionera dins de les televisions locals en l'enregistrament i emissió d'obres de teatre íntegres. Cada dimecres se n'emetia una.

Al llarg de les següents temporades van arribar altres espais com “Espatarrecs”, un programa infantil presentat per Carme Fernández, que va tenir una gran repercussió; “Acordes”, dirigit i presentat per Paco Plaza, on es difonia l'activitat de les entitats andaluses, o “Converses de bruixes”, en col·laboració amb la Regidoria de la Dona.

46 04

IMATGES: (Esquerra) Careta programes “Galileu 236” i “Teleavui”. / (Dreta) Imatge promocional de la campanya de difusió de 1992.

04 47

DEL 52 AL 36

AQUESTA ETAPA COINCIDEIX AMB EL TRASLLAT DEL CANAL D'EMISSIÓ DE TVT DEL NÚMERO 52 AL 36 DE L'UHF, PER MOTIUS TÈCNICS. EL CANAL 52 ERA MOLT ALT PEL TIPUS D'ANTENES QUE EN AQUELLS MOMENTS HI HAVIA A LA CIUTAT, LA RECEPCIÓ ERA DIFÍCIL A LES LLARS I, PER ACABAR-HO D'ARREGLAR, L'EMISSOR S'ESPATLLAVA CONSTANTMENT. Armando Palenzuela, cap tècnic de TVT des de l'any 1990, es va encarregar de fer les gestions pertinents amb el Ministerio de Telecomunicaciones. Els tècnics del ministeri van aconsellar el canal 36, perquè en aquells moments estava lliure. L'any 1991 es va fer el canvi. Però hi havia un problema: era el mateix canal del vídeo i aquest quedava interferit pel senyal de TVT. De manera que moltes persones de la ciutat es van instal·lar un filtre per evitar les interferències i, per tant, no rebien bé TVT. Per solucionar aquesta situació es va fer una altra campanya per adaptar de forma totalment gratuïta els vídeos dels habitatges i solucionar així les interferències.

ELS JOCS OLÍMPICS DE L’ESCISSIÓ El recorregut de la torxa olímpica pels carrers de la ciutat és una de les imatges més preuades de l'arxiu videogràfic de la televisió municipal. Terrassa era subseu olímpica i TVT es va abocar en l'esdeveniment, però no pas tot el que hauria volgut. I és que, amb motiu de la cita olímpica, es va obligar les televisions locals a aturar les seves emissions per deixar lliures les freqüències al Canal Olímpic, amb la promesa que podrien tornar a emetre un cop acabats els Jocs.

Lògicament, davant d'un fet sense precedents, és a dir, que s'obligués a tancar les emissions a les televisions locals, cosa que no havia passat mai fins aleshores, els operadors tenien grans recels que l'administració complís la seva paraula. Aquesta situació va tenir tanta repercussió que una delegació de la Federació Pro Legalització de les Televisions Locals va viatjar fins a Madrid per parlar-ne amb el llavors director general de Telecomunicacions, Xavier Nadal. Finalment, es va acordar que les televisions haurien d'anar tancant les seves emissions conforme s'acostés la cita olímpica, però que podrien reprendre-les just acabades les competicions. Efectivament, va ser així. Totes les televisions van començar de nou les emissions a mitjan agost de 1992, sense cap entrebanc.

d'emetre. L'acta de l'assemblea general extraordinària de la Federació, del 21 de novembre de 1992, recull aquests fets i el llistat de televisions escindides. Segons l'acta, de rerefons hi havia motius polítics, ja que la Federació s'associava a postures properes al PSC, mentre que les televisions escindides s'acostarien a CiU. Fos per motius polítics o no, la realitat és que, a partir d'aquell moment i fins a l'actualitat, a Catalunya encara existeixen dues agrupacions diferents de televisions locals.

Aquest episodi va tenir una altra conseqüència de gran transcendència, ja que va ser el detonant perquè algunes de les televisions que fins aleshores formaven part de la Federació Pro Legalització de les Televisions a Catalunya s'escindissin i creessin una nova plataforma de televisions locals, amb l'argument que no estaven d'acord amb la postura que havia tingut la Federació davant de la prohibició

48 04

IMATGE: (Esquerra) 1996. Tríptic promocional de TVT.

04 49

05/ DE TVT A CANAL TERRASSA TV 1996-2002

50 05

05 51

MANTENIR UNA PROGRAMACIÓ DE QUALITAT, PROPERA, AMB MOLTA PRODUCCIÓ PRÒPIA I POCS RECURSOS NO ERA GENS FÀCIL. FER PROGRAMES DE QUALITAT EN TELEVISIÓ ERA I ÉS MOLT COSTÓS. DE FET, SEGONS TOTS ELS TESTIMONIS, AQUEST VA SER UN PROBLEMA QUE VA ARROSSEGAR LA TELEVISIÓ DES DE LA SEVA PRÒPIA FUNDACIÓ.

ANTONI PRUNÉS EXPLICA QUE, JA EN EL MOMENT DE LLIURAR LES CLAUS DE LA RECENT CREADA TVT, VA FER CONSTAR QUE LA VIABILITAT DE L'EMPRESA NO PODRIA SEGUIR AMB LES CONDICIONS INICIALS MÉS ENLLÀ DE QUATRE MESOS. ELS DIRECTORS I GERENTS SUCCESSIUS PARLEN TAMBÉ D'UNA MANCA DE RECURSOS CRÒNICA, AGREUJADA ENTRE ALTRES COSES PER POLÍTIQUES ECONÒMIQUES POC REALISTES, COM PER EXEMPLE, ELS SOUS QUE VAN COBRAR ELS COL·LABORADORS DELS PRIMERS ANYS, QUE S'EQUIPARAVEN AMB ELS DE GRANS TELEVISIONS COM TV3.

LA CRISI NO VA ARRIBAR EN QUATRE MESOS, COM AUGURAVA PRUNÉS, PERÒ SÍ AL CAP DE DEU ANYS. EL 1996, DESPRÉS DE DIVERSES AMPLIACIONS DE CAPITAL, ELS SOCIS INICIALS, DIARI DE TERRASSA I RÀDIO TERRASSA, VAN ABANDONAR EL PROJECTE I L'AJUNTAMENT VA ASSUMIR EN SOLITARI LA NOVA ETAPA. EL CANVI VA COINCIDIR EN UN MOMENT QUE, A MÉS, LA LLEI OBLIGAVA QUE LES SOCIETATS QUE GESTIONAVEN LES TELEVISIONS PÚBLIQUES FOSSIN DE CAPITAL 100% MUNICIPAL. JULIÁN SANZ, EDITOR DEL DIARI DE TERRASSA I CONSELLER DELEGAT DE LA SOCIETAT, EXPLICA: “COM A NEGOCI, JA SABÍEM QUE NO HO SERIA, PERÒ ENS VAM ARRISCAR A PARTICIPAR-HI, CONVENÇUTS QUE CALIA UN NOU MITJÀ DE COMUNICACIÓ A LA CIUTAT. NO OBSTANT, DESPRÉS DE LES PRIMERES AMPLIACIONS DE CAPITAL, NOSALTRES VAM PLANTEJAR CLARAMENT QUE NO PODÍEM SOSTENIR AQUELLA SITUACIÓ I VAIG SUGGERIR A L'ALCALDE QUE LA SOCIETAT PASSÉS A SER DE CAPITAL 100% MUNICIPAL.” EL PROCÉS VA CULMINAR EL 16 DE DESEMBRE DE 1996. TERRASSA TELEVISIÓ DEL VALLÈS, SA, VA PASSAR A ANOMENAR-SE SOCIETAT MUNICIPAL DE COMUNICACIÓ DE TERRASSA, SA (SMCTSA), I VA ESDEVENIR UNA EMPRESA CONSTITUÏDA PER CAPITAL ÍNTEGRAMENT MUNICIPAL I REGULADA PER UN CONSELL D'ADMINISTRACIÓ ON HI EREN REPRESENTATS TOTS ELS PARTITS POLÍTICS DE L'AJUNTAMENT. AQUEST CANVI VA SIGNIFICAR UN PAS DECISIU QUE VA PERMETRE IMPLICAR TOTES LES FORCES POLÍTIQUES DE LA CIUTAT EN EL PROJECTE I DONAR-LI L'IMPULS DEFINITIU PER A LA SEVA PROFESSIONALITZACIÓ.

05/ DE TVT A CANAL TERRASSA TV 1996-2002

L'OPERACIÓ ECONÒMICA PER A LA RECUPERACIÓ DE L'EMPRESA VA TENIR UN ELEMENT CLAU: LA VALORACIÓ DE L'ARXIU VIDEOGRÀFIC DE LA TELEVISIÓ. L'AJUNTAMENT VA ADQUIRIR L'ARXIU PER 90 MILIONS DE PESSETES I D'AQUESTA MANERA ES VA EIXUGAR EL DEUTE EXISTENT. UNA OPERACIÓ CRITICADA DES DE L'OPOSICIÓ, COM RECULLEN LES NOTÍCIES DE LA PREMSA DE L'ÈPOCA. PARAL·LELAMENT A LA CREACIÓ D'UNA NOVA ESTRUCTURA EMPRESARIAL, ES VA APROFITAR PER RENOVAR L'ASPECTE FÍSIC DE LA CASA. DE L'ESTIU AL DESEMBRE DE 1996 ES VAN REMODELAR ELS ESTUDIS DEL CARRER GALILEU I ES VA CONDICIONAR LA MAQUINÀRIA PER ENCARAR UNA NOVA ETAPA. L'ANY 2000 TVT VA PASSAR A ANOMENAR-SE CANAL TERRASSA TV I ES VA CANVIAR TOTA LA IMATGE EXTERNA DE LA TELEVISIÓ (LOGOTIP, CARETES, ETCÈTERA).

52 05

FOTOS: (Esquerra) X. Coral al plató de notícies. Logotip de Canal Terrassa TV. Control de realització.

05 53

COMPROMÍS AMB ELS TREBALLADORS

“PROVI-HO I SI NO LI FUNCIONA, LI TORNEM ELS DINERS”

ELS ÚLTIMS ANYS DE LA DÈCADA DELS 90 I L'INICI DEL NOU SEGLE COINCIDEIXEN AMB UN MOMENT DE MÀXIMA EVOLUCIÓ DE L'EMPRESA MUNICIPAL DE COMUNICACIÓ.

SOTA LA DIRECCIÓ POLÍTICA DE JORDI CAÑAMERAS PRIMER, I D'HELENA ROYES COM A REGIDORA DE COMUNICACIÓ A PARTIR DE 1999, I AMB JOAN ROVIRA COM A GERENT, LA SMCTSA ES VA CONVERTIR EN UNA EMPRESA GLOBAL DE COMUNICACIÓ. L'AMPLIACIÓ VA SER PROGRESSIVA:

UNA EMPRESA GLOBAL DE COMUNICACIÓ

L'ANY 1997, LA JUNTA GENERAL REDUÏDA DE LA SOCIETAT MUNICIPAL DE COMUNICACIÓ DE TERRASSA, SA, APROVA QUE “MALGRAT EL CANVI QUE REPRESENTA LA CREACIÓ D'UNA NOVA SOCIETAT PER GESTIONAR ELS SERVEIS DE COMUNICACIÓ MUNICIPALS, PEL QUE RESPECTA ALS RECURSOS HUMANS LA LÍNIA DE TREBALL QUE S'HA PRETÈS INICIALMENT PASSA PER LA SUBROGACIÓ DEL PERSONAL QUE EXISTIA EN LA SOCIETAT TVT.” AQUELLA DECISIÓ DEL REGIDOR D'HISENDA I COMUNICACIÓ, JAUME CAÑAMERAS, DAVANT D'UNA SITUACIÓ ECONÒMICA CRÍTICA PER A L'EMPRESA, ERA POTSER EL CAMÍ MENYS DOLORÓS PER ALS TREBALLADORS, TOT I QUE MÉS LLARG I COMPLICAT PER A L'AJUNTAMENT. PERÒ TAMBÉ VA SER LA MANERA DE PROFESSIONALITZAR DEFINITIVAMENT L'EMPRESA.

PODEM AFIRMAR QUE, EN LÍNIES GENERALS, LA POLÍTICA COMERCIAL NO HA ESTAT MAI UN PUNTAL CLAU PER A L'EMPRESA QUE HA GESTIONAT LA TELEVISIÓ MUNICIPAL. NO HI HA HAGUT UNA CLARA ORIENTACIÓ COMERCIAL. PER JOAN ROVIRA, ELS INCONVENIENTS PRINCIPALS, A BANDA DE LA DEPENDÈNCIA ECONÒMICA DEL CONSISTORI, HAN ESTAT: UNA MANCA D'ESTRUCTURA COMERCIAL FORTA, UNA SITUACIÓ DE DESAVANTATGE RESPECTE D'ALTRES MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCALS, AMB ELS QUALS NO S'HA VOLGUT TENIR UN ENFRONTAMENT EN AQUEST ÀMBIT, I LA MANCA DE DADES FIABLES D'AUDIÈNCIA.

RÀDIO El 27 de febrer de 1998 es van inaugurar les emissions de Terrassa FM-COM Ràdio (en el futur, Ràdio Municipal de Terrassa i actualment Noucinc.2 Ràdio). Al cap d'uns anys, la ràdio ha esdevingut capdavantera en alguns programes, especialment els esportius. També ha establert precedents amb el jazz, un dels grans referents culturals de la ciutat, produint des dels seus inicis el programa “Jazz FM”, dirigit i presentat per Enric Carreras, per a totes les emissores de COM Ràdio.

AUDIOVISUAL L'any 2002 la SMCTSA va impulsar un dels projectes de ciutat més importants de les últimes dècades: la creació de la Ciutat Audiovisual, més endavant coneguda com el Parc Audiovisual de Catalunya, un complex pensat per a la producció de cinema i audiovisuals. Aquest nou complex s'ha convertit en un projecte de país, amb la implicació de la Generalitat i el suport de destacades empreses del sector, com ara Filmax, que s'ha traslladat al nou complex audiovisual de Terrassa. El Parc Audiovisual de Catalunya acull nombrosos rodatges de films dirigits i protagonitzats per artistes de renom internacional, així com també videoclips, anuncis de televisió i cinema, i tota mena de produccions audiovisuals.

Aquesta nova etapa va coincidir també amb un canvi de gerència. El 24 de desembre de 1997 Joan Rovira i Miret, aleshores cap de Gabinet de Comunicació de l'Ajuntament, va ser nomenat gerent de la Societat Municipal de Comunicació de Terrassa, SA, càrrec que encara ostenta actualment. Durant uns anys, l'empresa va dependre de dos regidors, el mateix Jaume Cañameras i també Lucio Villasol, regidor de Règim Interior.

Per Joan Rovira, el mèrit més destacat de Jaume Cañameras va ser el de “garantir la independència de la televisió de l'empresa mare”, és a dir, de l'Ajuntament. “Tot i dependre'n a nivell pressupostari, Cañameras volia assegurar una plena autonomia i una màxima pluralitat dels continguts. Ho va fer explicant totes les decisions que es prenien amb total transparència.” Cañameras entenia la televisió com una eina per motivar la participació dels ciutadans en tots els àmbits locals i, alhora, per acostar-los al funcionament de l'Administració local i entendre les decisions que es prenien.

54 05

No obstant això, entre els anys 1997 i 2001 es va fer un salt comercial exponencial, sota la responsabilitat de Marta Martí, que va aconseguir un gir de 360 graus en els resultats comercials de l'empresa. El secret, segons ella mateixa, “creure's el producte, buscar la credibilitat del mitjà amb resultats directes per als anunciants, perquè no tinguessin la sensació que els estàvem venent fum.”

Martí va basar la seva estratègia comercial a aconseguir grans clients i fidelitzar-los. Recorda entre els més importants Mina d'Aigües de Terrassa, Simó i Prado, Clínica Sant Martí, Cafès Pont o Pepa Martín.

A tots ells i a molts d'altres, Martí els convencia amb l'argument: “Provi-ho i si no li funciona, li tornem els diners.” Mai ningú no els hi va demanar. Molts dels clients aconseguits en aquells anys continuen de fet anunciant-se a Canal Terrassa TV. Aquella nova orientació comercial va servir perquè la tele guanyés credibilitat i generés confiança entre els anunciants.

CINEMA El desembre de 1999 l'Ajuntament va adquirir el Cinema Catalunya, i la Societat Municipal de Comunicació de Terrassa, SA, es va fer càrrec de la gestió. S'hi van fer reformes i s'hi van obrir dues sales amb programacions diferenciades.

El traspàs d'accions de Terrassa Televisió del Vallès, SA, dels socis privats a l'Ajuntament es va fer amb absoluta cordialitat. L'exemple més clar és que tant l'editor del Diari de Terrassa, Julián Sanz, com el director general de Ràdio Terrassa, José Manuel Salillas, van vendre les seves accions pel valor simbòlic d'una pesseta. El mateix Sanz afirma: “La meva preocupació era que la televisió tirés endavant, no m'interessava recuperar els diners que hi hagués pogut destinar. Això ja estava invertit. Però els tràmits ens obligaven a fer una venda d'accions, de manera que vaig decidir vendre-les per una pesseta, com a cosa simbòlica.”

Televisió, ràdio, cinema i audiovisuals. Només faltava Internet.

També arribaria.

L'ANÈCDOTA

LES ACCIONS DE TVT, PER 1 PESSETA 05 55

06/ NOVES INSTAL路LACIONS. NOU CONVENI LABORAL 2003

56 06

06 57

LA FARINERA

L'ESTIU DE 2003 CANAL TERRASSA VIU UN ALTRE DELS CANVIS MÉS IMPORTANTS DE LA SEVA HISTÒRIA: EL TRASLLAT DE TOTS ELS SEUS EQUIPS I PERSONAL HUMÀ A UN NOU EDIFICI UBICAT AL CARRER COLOM, 90, DE TERRASSA, AL COMPLEX CONEGUT COM “LA FARINERA” (PEL FET QUE ANTIGAMENT HI HAVIA HAGUT UNA CENTRAL FARINERA DE L'EMPRESA GALLO). DE L'ANTIC ORIGEN, ENCARA SE'N CONSERVEN LES DUES SITGES A LA PLAÇA EXTERIOR. El canvi s'emmarca en la reforma integral de tota la zona, dins del Vapor Universitari, on també s'ubica l'Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) i més endavant altres àrees municipals. El projecte arquitectònic de reforma és obra de José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres, i la construcció, a càrrec de Dragados.

06/ NOVES INSTAL·LACIONS. NOU CONVENI LABORAL 2003 58 06

La inauguració oficial de la nova seu es fa el 23 d'octubre de 2003, en un acte presidit per l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, on assisteixen centenars de professionals del món de la comunicació, proveïdors i representants d'entitats de la ciutat.

La nova ubicació no tan sols dóna una imatge exterior de l'empresa molt més professional, sinó que també implica més possibilitats de canvis a nivell intern, ja que hi ha més espai per properes ampliacions de totes les àrees i tècnicament incorpora millores considerables, com una correcta insonorització del plató de televisió i del locutori de ràdio.

Les antigues instal·lacions del carrer Galileu 236 es destinen a partir d'aquell moment a l'àrea de Comunicació de l'Ajuntament de Terrassa.

Aquesta nova ubicació dota la televisió d'uns espais molt més amplis i tècnicament més ben preparats per assolir els reptes de futur, com la migració a la tecnologia digital. A la Farinera s'hi traslladen també totes les altres àrees de la Societat Municipal de Comunicació de Terrassa, SA. El que abans es concentrava en una sola planta, ara ocupa 1.279 m2 i tres nivells: la recepció i àrea comercial a nivell de carrer amb 84 m2; a la planta 1, la redacció d'informatius i programes i els despatxos, amb 645 m2, i a la planta 2, amb uns 450 m2, tota l'àrea tècnica (plató, locutori i control de ràdio, dues sales d'edició, grafisme, control de televisió, cabines per a enregistraments i taller).

FOTOS: (Esquerra) Juliol 2003. Alguns treballadors de Canal Terrassa TV s'acomiaden del c/ Galileu. / (Dreta) La Farinera. Primera pedra.

06 59

ADÉU A LES MARTINES

NOUS PROGRAMES, MÉS PARTICIPACIÓ

DESPRÉS DE 19 ANYS A LES MARTINES L'ANTENA EMISSORA TAMBÉ CANVIA D'UBICACIÓ. EL PROCÉS ÉS LENT I PLE DE COMPLICACIONS I EN CAP CAS VOLGUT PER CANAL TERRASSA, QUE S'HI VEU OBLIGADA PER MOTIUS EXTERNS.

LES DIMENSIONS CADA VEGADA MÉS IMPORTANTS DEL PROJECTE DEL PARC AUDIOVISUAL DE CATALUNYA FAN NECESSARI UN REFORÇ DE L'EQUIP DIRECTIU. EL SETEMBRE DE 2002 LA PERIODISTA TERRASSENCA MONTSE PRAT, QUE JA HAVIA TREBALLAT A TVT DEL 1988 AL 1993, ASSUMEIX LA DIRECCIÓ DE LA TELEVISIÓ I LA RÀDIO MUNICIPALS.

El terreny de les Martines on fins aleshores s'ubicava l'antena canvia de propietaris, i aquests no volen continuar acollint els aparells de la televisió. Pensant en la futura implantació de la TDT (Televisió Digital Terrestre), que obligarà a emetre per tota la comarca, es busca un indret favorable. És al terme municipal de la Floresta, en un indret elevat que abasta tot el Vallès. Gràcies a un acord amb l'Ajuntament de Sant Cugat, el desembre de 2004 es fan les primeres proves i el resultat és bo. El senyal arriba amb bona qualitat a tot Terrassa.

Però el que sembla la solució ideal no pot tirar finalment endavant.

La Direcció General de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat de Catalunya avisa que, des del nou emplaçament, Canal Terrassa TV interfereix el senyal de TV3 a Berga. Es fan diverses proves per reduir potència i moure l'antena, però no són suficients i la televisió es veu obligada a retirar l'emissor de la Floresta i buscar altre cop un nou emplaçament.

Finalment, l'any 2005 s'opta per un turó situat a Can Guitart de la Riera, a les Fonts, dins del terme municipal de Terrassa, tot i que l’alçada, inferior a la que es tenia des de les Martines, fa que el senyal no es rebi del tot bé a algunes zones de Terrassa.

Actualment Canal Terrassa TV emet a una potència de 300 watts. L'equip emissor té una potència nominal de 1.000 watts i es va adquirir l'any 2005 a l'empresa Moresol TV, gestionada per Xavier Duatis. L'enllaç des de la Farinera al centre emissor és de 200 mW i té una freqüència de 10 GHz.

60 06

I l'any següent, el 2003, Ramon Bosch pren el relleu a Helena Royes al capdavant de la regidoria de comunicació.

Aquesta etapa està marcada entre altres coses per una voluntat d'ampliar els espais participatius, amb una estreta col·laboració amb les entitats de tot tipus de la ciutat.

També s'intenta oferir una imatge cada vegada més professional de la programació. Això es concreta en un reforç de les notícies, que continuen sent el puntal de la graella i l'espai de major audiència. Se'n fan tres edicions renovades cada dia (matí, migdia i vespre), amb una constant actualització de tot el que passa a la ciutat.

L'edició del vespre es fa en directe. La gran novetat de la temporada 2005-06 és la incorporació de notícies amb llenguatge de signes per a persones sordes, els caps de setmana. Gràcies a la col·laboració amb l'Associació Cultural de Persones Sordes de Terrassa, es pot tirar endavant aquesta iniciativa en la línia d'oferir cada vegada un millor servei a la ciutadania. També es crea un nou espai d'informació i divulgació per a nens i nenes de 6 a 11 anys, el “De Pe a Pa”, dirigit i presentat per Mariona Tomàs, amb una edició diària cada tarda, que es redifon als matins.

Aquesta etapa també destaca pel retorn a programes de participació en directe. Els dilluns a la nit, “La Jornada”, presentat i dirigit per David Marcet, és el punt de trobada dels seguidors del Terrassa FC i un espai on els espectadors poden participar activament a través del telèfon. El programa arriba a l'edició número 100 i es consolida a la graella de Canal Terrassa TV.

La programació de Canal Terrassa TV es completa amb l'espai de debat “Prismes”, a càrrec d'Enric Carreras i posteriorment de Lourdes Sarrión, que tracta temes d'actualitat general, el programa d'entrevistes a regidors “Ciutat a fons” i “Debat Obert” (una vegada al mes, amb tots els portaveus municipals), presentat també per Lourdes Sarrión i Enric Carreras.

Els dimecres a la nit són per a l'entreteniment. “Més que res” és l'espai dirigit i presentat per Oriol Carreras, amb entrevistes, actuacions en directe, enquestes al carrer i un punt de bon humor. També amb la participació en directe dels espectadors.

A banda d'aquests espais, també es fan produccions puntuals relacionades amb moltes entitats ciutadanes: els Minyons i Castellers de Terrassa, el Terrassa FC amb motiu del seu Centenari, el Club Natació Terrassa amb motiu del seu 75è aniversari, la Mitja Marató Ciutat de Terrassa, o la comissió organitzadora del Xiu-Xiu, per citar-ne alguns exemples.

La política local també s'acosta als ciutadans. Cada dijous, l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, respon en directe els comentaris i preguntes dels ciutadans, al programa “Parla amb l'alcalde”, dirigit i presentat per Montse Prat.

Altres espais són fruit de la col·laboració amb diverses regidories de l'Ajuntament: el “Terrassa Solidària”, amb Salvador Piqueras i Anna Colom, recull les impressions dels col·lectius d'immigrants a la ciutat. El programa “Terrassenques”, fet per Marta Begué i Juan Carlos López, retrata les diferents cares de les dones que fan la ciutat. L'espai “Esport i Joc”, dirigit i presentat per Paco Plaza, és un punt de trobada de l'esport escolar de Terrassa.

Alguns d'aquests espais tenen una dimensió gairebé més social que televisiva. És el cas de la “Trobada Escolar de Nadales de Terrassa”, que aplega anualment uns 700 nens i nenes de diferents escoles de la ciutat, fruit de la col·laboració entre la SMCTSA, el PAME, el Centre Cultural de la Fundació Caixa Terrassa i l'empresa SONY.

IMATGES: (Dreta) Caretes de programes. Temporada 2005-06.

D'altra banda, en aquesta etapa s'incrementa molt més la participació amb la Xarxa de Televisions Locals. “Escenaris” es consolida com l'únic programa del món de l'espectacle que porta 6 temporades ininterrompudes en antena a tot Catalunya.

Actualment l'emeten unes 40 televisions locals de tot el territori català. A més, la Xarxa encarrega a Canal Terrassa TV altres produccions que donen un nou impuls a la part més creativa dels seus professionals, amb programes de nou format, arriscats i innovadors, que obliguen a una renovació constant.

En definitiva, en aquest període hi ha un salt significatiu dels continguts de Canal Terrassa TV. I això té el seu reflex lògic en l'audiència. L'any 2005 es pot afirmar que la televisió és el segon mitjà de comunicació més consumit de la ciutat, després del Diari de Terrassa.

06 61

EL PRIMER CONVENI LABORAL

INTERNET, TAMBÉ

L'ANY 2003 MARCA UN ABANS I UN DESPRÉS MOLT SIGNIFICATIU EN LA POLÍTICA LABORAL DE L'EMPRESA. AQUEST ANY ES VA APLICAR EL PRIMER CONVENI LABORAL DE LA SOCIETAT MUNICIPAL DE COMUNICACIÓ DE TERRASSA, SA, QUE VA SIGNIFICAR UNA MILLORA SUBSTANCIAL DE LES CONDICIONS DE TREBALL EN TOTS ELS SENTITS. COM A PERSONAL D'UNA ENTITAT MUNICIPAL, ELS SOUS DELS TREBALLADORS DE L'EMPRESA ES VAN EQUIPARAR AMB ELS DE LA RESTA DEL PERSONAL DEL CONSISTORI I TAMBÉ ES VAN REGULAR ASPECTES COM LES CONDICIONS SOCIALS, PREVENCIÓ DE RISCOS I SALUT LABORAL, PERMISOS, VACANCES, BAIXES PER MATERNITAT I DRETS SINDICALS, ENTRE ALTRES.

EL 24 DE FEBRER DE 2005 JORDI BALLART ENTRA COM A NOU REGIDOR DE COMUNICACIÓ AL CONSISTORI. LA SEVA APOSTA PER LES NOVES TECNOLOGIES ÉS CLARA: EL MAIG DE 2005 LA SMCTSA CREA EL DIARI DIGITAL WWW.E-NEWSTERRASSA.COM, UN MITJÀ PENSAT PER SEGUIR L'ACTUALITAT DE LA CIUTAT DES DE QUALSEVOL INDRET DEL MÓN VIA INTERNET.

Popular entre els ciutadans, sempre present en nombrosos actes al costat dels equips exteriors de Canal Terrassa TV, supervivent de mil i una peripècies i reparacions, el “Panda” ha estat el “cotxe oficial” de la tele durant molts anys i testimoni d'incomptables anècdotes i esdeveniments ciutadans. El “Panda” va sobreviure també al canvi d'ubicació l'any 2003 i ha continuat rodant fins a l'estiu de 2006. Sens dubte, tot un símbol per als treballadors de la casa durant aquest període.

L'ANÈCDOTA

EL “PANDA” QUE VA FER HISTÒRIA

En només un any de vida, el diari aconsegueix tenir una mitjana de 12.000 visites mensuals i ser un referent dins dels mitjans de comunicació locals. És l'únic diari digital i en català de la ciutat.

La immediatesa és un dels seus grans valors, ja que permet assabentar-se de les últimes notícies amb rapidesa i comoditat.

El diari es nodreix, a més de notícies pròpies, de les que genera la redacció d'informatius de Canal Terrassa TV i la Ràdio Municipal, aprofitant així les sinergies entre els diferents mitjans municipals.

Per Joan Rovira, aquesta és una de les grans satisfaccions d'aquests anys, “veure que la gent té una seguretat i que pot fer plans de vida de futur, perquè sap que treballa en una empresa que està consolidada.”

62 06

FOTO: (Dreta) El “Panda” de Canal Terrassa TV.

06 63

07/ EL GRAN SALT A LA TDT 2006

64 07

07 65

07/ EL GRAN SALT A LA TDT 2006 66 07

EL NOU MAPA DE LA TELEVISIÓ LOCAL

TELEVISIÓ DE PROXIMITAT

CANAL TERRASSA TV CELEBRA ELS SEUS 20 ANYS EN UN MOMENT CLAU PER A LES TELEVISIONS LOCALS: LA TRANSICIÓ A LA TECNOLOGIA DIGITAL, TAMBÉ ANOMENADA TELEVISIÓ DIGITAL TERRESTRE (TDT).

AQUEST PROCÉS MODIFICARÀ TOTALMENT EL MAPA ACTUAL DE LES TELEVISIONS LOCALS A CATALUNYA, JA QUE S'HAN ASSIGNAT UNS NOUS ADJUDICATARIS DE TELEVISIÓ QUE HAURAN D'EMETRE NO TAN SOLS PER LA SEVA POBLACIÓ DE REFERÈNCIA, SINÓ PER ÀMBITS TERRITORIALS COMARCALS.

AMB LA NOVA DIVISIÓ TERRITORIAL, EL CONCEPTE DE TELEVISIÓ LOCAL QUE ES TENIA FINS ARA DESAPAREIX TOTALMENT I ES PASSA A PARLAR DE TELEVISIÓ DE PROXIMITAT.

Segons el Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Local (PTNTDL), Catalunya queda dividida en 21 demarcacions, a cadascuna de les quals s'hi ha assignat un nombre concret de programes, públics i privats. En el cas de la demarcació del Vallès Occidental, s'han adjudicat 2 múltiplexs, que equivalen a 8 programes (o canals de televisió). Al múltiplex de Terrassa hi haurà 3 programes públics més 1 de privat. L'Ajuntament de Terrassa és concessionari del programa número 2 del canal múltiple 45, que compartirà amb els ajuntaments de Matadepera i Viladecavalls. En una segona fase, estan planificats també en aquest mateix programa els ajuntaments de Vacarisses, Ullastrell i Sant Llorenç Savall.

Actualment s'està treballant en l'adaptació a les noves necessitats tècniques de l'emissió en digital i en el procés d'elaboració de la programació, que haurà de donar servei a tots els municipis implicats. La informació continuarà sent el contingut prioritari, tant a través de notícies pròpiament enteses com en format de programes informatius de tot tipus, amb espais adreçats als espectadors de tota la demarcació. Les condicions imposades als adjudicataris, que obliguen entre altres coses a emetre 32 hores setmanals de producció pròpia, ens aboquen a unir esforços. En aquesta línia també es treballa amb la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya i la resta dels adjudicataris públics per definir com ha de ser aquest nou model de programació.

FOTO: (Esquerra) Sintonitzador de TDT, amb el canal 45, corresponent a Canal Terrassa-Vallès Oest.

07 67

FUTUR INCERT

ENTRE ELS AVANTATGES DE LA TDT, ELS EXPERTS DESTAQUEN LA MILLORA DE LA QUALITAT D'IMATGE (DESAPAREIXERAN LES INTERFERÈNCIES), QUE FARÀ QUE LES TELEVISIONS LOCALS ES VEGIN AMB LES MATEIXES CONDICIONS QUE ELS OPERADORS AUTONÒMICS O ESTATALS. TAMBÉ ES PARLA DE LA “INTERACTIVITAT”, ÉS A DIR, DELS SUPOSATS SERVEIS QUE ELS ESPECTADORS TINDRAN A TRAVÉS DE LA TELEVISIÓ, GRÀCIES A UN CANAL DE RETORN QUE PERMETRÀ, A MÉS DE PARTICIPAR EN LA PROGRAMACIÓ, FER GESTIONS AMB LES ADMINISTRACIONS LOCALS. AQUEST ÉS, PERÒ, UN ASPECTE QUE ENCARA ESTÀ EN PROCÉS DE DESENVOLUPAMENT.

68 07

Tot i això, no cal perdre de vista que també hi ha tècnics que adverteixen de la caducitat de la TDT en un futur no gaire llunyà, i aposten per d'altres tecnologies. Sigui com sigui, la decisió de la Generalitat de Catalunya de tirar endavant aquest canvi obliga a pujar a aquest tren els operadors que volen continuar sent presents en el mapa de la televisió local. Tot i que cada vegada la situació de la televisió de proximitat està més definida, els constants canvis polítics i ajornaments de calendari ens situen, al moment d'escriure aquest llibre, en una certa provisionalitat.

Malgrat tot, continuem treballant per assumir aquest nou repte, de resultats incerts. A hores d'ara ens preguntem com aconseguirem oferir una programació atractiva per als nostres espectadors i per als nostres anunciants, competitiva amb la resta d'operadors públics i privats de la nostra mateixa demarcació. Podrem assumir els costos d'aquesta nova tecnologia? S'aconseguirà finalment l'anomenada interactivitat de la TDT? Trigarem molt a veure com els ajuntaments ofereixen els seus serveis als ciutadans a través de la televisió de proximitat? Aquests i molts altres interrogants formen part del futur immediat de la televisió de Terrassa. La voluntat de totes les persones que hi treballen és, com al llarg d'aquests 20 anys d'història, oferir el millor servei possible als nostres espectadors.

L'esforç de totes aquestes persones, el temps i les circumstàncies ens situaran al lloc que ens correspon.

CANAL TERRASSAVALLÈS OEST A Terrassa, l'aposta política per la TDT local ha estat claríssima. L'alcalde, Pere Navarro, i el regidor de Comunicació, Jordi Ballart, han optat clarament per adaptar-se a la tecnologia digital i liderar el canvi en la pròpia demarcació. El primer pas ha estat la creació d'una entitat gestora de la nova televisió, integrada per Terrassa i els ajuntaments amb els quals comparteix programa, tal i com aconsellen la Direcció General de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

El 27 d'octubre de 2006 els ajuntaments de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls signen un conveni de col·laboració per a la creació del Consorci per a la gestió de la televisió digital pública de la demarcació Terrassa-Vallès Oest. Temporalment, i fins que no siguin planificats, els municipis de Vacarisses, Ullastrell i Sant Llorenç Savall hi figuren com a adherits. Després n'esdevindran membres automàticament. Aquest Consorci tindrà un reglament que definirà l'organització i funcionament del servei públic de televisió, a través d'un contracte programa on s'establiran les bases d'aquesta gestió.

FOTO: (Dreta) 27-10-2006. Els alcaldes de Matadepera, Terrassa i Viladecavalls signen l'acord per a la creació de la TDT Canal Terrassa-Vallès Oest.

07 69

08/ PROJECCIÓ EXTERIOR

70 08

08 71

08/ PROJECCIÓ EXTERIOR 72 08

L’EMBRIÓ DE LA XTVL

“ESCENARIS”, EL REFERENT DEL MÓN DE L’ESPECTACLE

LA TELEVISIÓ MUNICIPAL DE TERRASSA SEMPRE S'HA SIGNIFICAT PER LA SEVA ALTA IMPLICACIÓ EN EL MOVIMENT DE LES TELEVISIONS LOCALS A CATALUNYA. DES DE LA SEVA FUNDACIÓ, TVT JA VA PARTICIPAR ACTIVAMENT EN LA PLATAFORMA PRO LEGALITZACIÓ DE LES TELEVISIONS LOCALS DE CATALUNYA, QUE POSTERIORMENT VA DONAR PAS A L'ASSOCIACIÓ TELEVISIONS LOCALS DE CATALUNYA (TLC), FORMANT PART DE LA SEVA JUNTA I PROMOVENT ACCIONS DE TOT TIPUS PER REFORÇAR EL SECTOR DAVANT LES ADMINISTRACIONS EN UNS ANYS D'ABSOLUT BUIT LEGAL EN AQUEST ÀMBIT.

TERRASSA VA DESTACAR BEN AVIAT PER LA SEVA ESPECIALITZACIÓ EN LES PRODUCCIONS RELACIONADES AMB EL MÓN TEATRAL. AQUÍ S'ENREGISTRAVEN ÍNTEGRAMENT OBRES DE TEATRE QUE ES FEIEN AL CENTRE CULTURAL I A ALTRES SALES DE LA CIUTAT, I S'ENVIAVEN A ALTRES TELEVISIONS LOCALS.

A Terrassa es va gestar també la primera emissió conjunta de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya (XTVL), a l'inici anomenada Coordinadora de Televisions Locals de Catalunya (CTVL). Va ser amb motiu de la festa de final d'any de 1993. El programa el van presentar Xavi Coral i Natàlia Díaz i es va fer des de Terrassa, gràcies a l'aportació d'una dotzena de televisions locals, que van oferir diferents continguts per aquell espai. Com a anècdota curiosa, el fet que les dotze campanades estaven formades per la suma d'una campanada de cada municipi participant.

Aquella primera experiència, amb moltes limitacions tècniques, però amb una gran il·lusió, va ser el tret de sortida per a moltes altres coproduccions entre televisions locals i l'embrió del model de sindicació de continguts que fins avui dia ha caracteritzat la XTVL.

Aquesta especialització va donar lloc finalment al programa “Escenaris”, l'únic espai televisiu de tot Catalunya dedicat al món del teatre i l'espectacle que fa 6 temporades que s'emet ininterrompudament per antena. Actualment, l'emeten unes quaranta televisions locals.

“Escenaris” es va crear gràcies a la implicació de la XTVL i a la col·laboració de l'Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona i de Caixa Catalunya.

El programa es basa en l'actualitat de les estrenes teatrals a la demarcació de Barcelona, però buscant també espectacles que rodin per diferents municipis de tot Catalunya. Inclou reportatges de companyies teatrals, d'espectacles i entrevistes a artistes, directors, actors i actrius.

L'equip inicial el formaven: Laura Contreras i Mònica Mimó (guió i presentació), Jordi Escursell (càmera i edició) i Jaume Planas (grafisme). Al llarg d'aquests anys, s'hi han anat incorporant altres professionals: Xavi Filgueira i Abel Cunillera com a operadors de càmera, i Amanda Alonso i Artur Álvarez a l'edició, tots ells en diferents etapes.

FOTO: (Esquerra) Febrer de 2006. L'equip de Canal Terrassa TV recollint el Premi Zapping pel programa “Ingràvids”. Artur Álvarez, Laura Contreras, Abel Cunillera, Jordi Ballart i Marta Begué.

08 73

UNA PRODUCTORA PER A MÉS DE 40 TELEVISIONS “L'ESCENARIS” ÉS EL PROGRAMA EMBLEMÀTIC DE CANAL TERRASSA TV COM A CREADORA DE CONTINGUTS PER A LES ALTRES TELEVISIONS DE LA XARXA DE TELEVISIONS LOCALS (XTVL), PERÒ ELS DARRERS ANYS AQUESTA ACTIVITAT S'HA INCREMENTAT DE FORMA SIGNIFICATIVA, DE MANERA QUE LA TELEVISIÓ MUNICIPAL DE TERRASSA ÉS A HORES D'ARA UNA DE LES PRINCIPALS APORTADORES DE CONTINGUTS PER A LA XTVL. PER BÉ QUE EL MÓN DE LES ARTS ESCÈNIQUES CONTINUA TENINT UN PES IMPORTANT EN ELS ESPAIS REALITZATS DES DE TERRASSA, TAMBÉ S'HA ENCETAT UNA LÍNIA DE TREBALL AMB PROGRAMES DE TEMÀTIQUES MOLT DIFERENTS I DE NOU FORMAT, DINS DEL PROJECTE DE L'INSTITUT D'INDÚSTRIES CULTURALS DE LA GENERALITAT (ICIC) PER POTENCIAR NOUS CREADORS. AQUESTS ESPAIS HAN PERMÈS A LA TELEVISIÓ DE TERRASSA DONAR UN IMPULS CREATIU ALS SEUS EQUIPS I RENOVAR MANERES DE TREBALLAR, AMB L'OBJECTIU DE FER TELEVISIÓ MÉS ARRISCADA, EXPERIMENTAL I AMB NOUS LLENGUATGES AUDIOVISUALS, ALLUNYADA DELS CÀNONS MÉS HABITUALS. PROGRAMES PRODUÏTS PER CANAL TERRASSA TV PER A LA XTVL: TELÓ DE FONS Emès la temporada 2004-05. Sèrie de 13 programes amb el suport de l'Institut d'Indústries Culturals de la Generalitat (ICIC), dedicats al món de l'espectacle a Catalunya,

74 08

a partir de festivals i certàmens, amb capítols monogràfics sobre la creació teatral i amb un format innovador. Alguns dels temes tractats són: el Festival Temporada Alta de Girona, la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, la manipulació, l'òpera, el treball del cos. Equip del programa: Artur Álvarez (realització i càmera), Paco Martín, Laura Contreras i Marta Begué (guió), Abel Cunillera (càmera) i Jaume Planas (grafisme).

AMB A D'ARQUITECTURA Programa dedicat a la difusió de l'arquitectura que actualment es fa a Catalunya. Sèrie de 5 programes de 25 minuts emesos durant la temporada 2005-06, per encàrrec de la XTVL i l'Institut d'Indústries Culturals de la Generalitat. Equip del programa: Artur Álvarez (realització i càmera), Paco Martín, Laura Contreras i Marta Begué (guió), Abel Cunillera (càmera) i Jaume Planas (grafisme).

INGRÀVIDS Emès la temporada 2004-05. Sèrie de 13 programes monogràfics dedicats al món de la dansa a Catalunya, amb reportatges i entrevistes inèdites a ballarins i coreògrafs. També es va fer amb una experimentació de formats. Equip del programa: Artur Álvarez (realització i càmera), Paco Martín, Laura Contreras i Marta Begué (guió), Abel Cunillera (càmera) i Jaume Planas (grafisme). Amb el suport de l'Institut d'Indústries Culturals de la Generalitat (ICIC).

PUNT DE PARTIDA Programa de nou format que explica històries singulars, amb entrevistes a les persones implicades en els processos de creació de productes o objectes de tot tipus (des de la pesca fins a la joieria, passant pel formatge de granja).

Sèrie de 6 programes de 15 minuts emesos durant la temporada 2005-06, per encàrrec de la XTVL i l'Institut d'Indústries Culturals de la Generalitat. Equip del programa: Laura Contreras i Marta Begué (guió), Abel Cunillera (càmera), Amanda Alonso (edició) i David Villanueva (grafisme).

MANS Emès el primer trimestre de 2006. Sèrie de 13 programes on les mans de diferents personatges anònims ens transmeten sensacions i maneres de percebre la realitat. Amb el suport de l'Institut d'Indústries Culturals de la Generalitat (ICIC).

PARAULES ENCADENADES Emès el primer trimestre de 2006. Sèrie de 13 programes que recullen els diàlegs més brillants de la dramatúrgia catalana dels últims anys, a propòsit de sentiments universals, com l'amor, la compassió, la tendresa, la ràbia, etc. A partir de fragments de diferents obres, l'espectador passeja per estats anímics a vegades relacionats o a vegades del tot contraposats. Amb el suport de l'Institut d'Indústries Culturals de la Generalitat (ICIC).

MÉS ES VA PERDRE A CUBA Programa que tracta el fet de perdre en tots els seus vessants i des d'un punt de vista irònic (perdre en l'amor, en el joc, a la feina, perdre objectes, etc). Sèrie de 6 programes de 10 minuts emesos durant la temporada 2005-06, amb el suport de l'Institut d'Indústries Culturals de la Generalitat (ICIC). Equip del programa: Laura Contreras i Marta Begué (guió), Abel Cunillera (càmera), Amanda Alonso (edició) i David Villanueva (grafisme).

ESPECIAL FESTIVAL DE JAZZ DE TERRASSA Cada temporada es realitzen 4 programes especials dedicats al Festival de Jazz, amb imatges i comentaris de les actuacions més importants.

IMATGES: (Dreta) Caretes dels programes “Més es va perdre a Cuba” i “Escenaris”.

08 75

INFOLOCAL: LA CITA ANUAL DELS INFORMATIUS DE LA XTVL L'APORTACIÓ DE CANAL TERRASSA A LA XTVL TAMBÉ ARRIBA A L'ÀMBIT DE LES NOTÍCIES. TERRASSA ÉS LA SEU, DES DE L'ANY 2002, DE L'INFOLOCAL, EL FÒRUM D'INFORMACIÓ I TELEVISIÓ LOCAL A CATALUNYA, QUE S'HA CONSOLIDAT COM EL PUNT DE DEBAT I TROBADA DELS SERVEIS INFORMATIUS DE LA XTVL I DE LES TELEVISIONS ASSOCIADES. EN LA PRIMERA EDICIÓ, EL 5 DE MARÇ DE 2002, ES VAN RECOLLIR ELS COMPROMISOS DE L'AGÈNCIA DE NOTÍCIES, I TAMBÉ ES VAN PRESENTAR ELS PRIMERS PROGRAMES INFORMATIUS COPRODUÏTS EN XARXA: “TOTS ELS GOLS” I “LA SETMANA”.

En les edicions següents, les televisions han confirmat la utilitat del servei de notícies de la XTVL i han expressat el seu compromís d'aportar i distribuir continguts de manera habitual per consolidar el servei. L'Infolocal ha estat també el marc on s'han establert les pautes de funcionament de l'informatiu “Al dia”, un espai d'actualitat de complement de les notícies locals de cadascuna de les televisions. En la darrera edició, el novembre de 2005, es va fer un pas endavant crucial en la coproducció d'espais esportius de proximitat. L'altra novetat destacada d'aquesta última edició va ser l'aparició d'una col·lecció de textos vinculats a l'Infolocal, anomenada En perspectiva. El primer quadern estava dedicat a l'esport i la televisió de proximitat.

La gestió dels arxius audiovisuals, la Unitat de Dinamització i Assessorament Lingüístics (UDAL) de la XTVL, o l'efecte de la implantació de la Televisió Digital Terrestre (TDT) en els informatius de les televisions locals, són altres qüestions que s'han debatut en les diferents edicions de l'Infolocal.

RECONEIXEMENTS

PREMIS DE LA COMUNICACIÓ

PREMIS LAUS DE DISSENY

La feina d'aquests 20 anys de televisió també ha tingut les seves recompenses en forma de premis. El més destacat de tots ells, l'any 1996 i coincidint amb el seu desè aniversari, el premi a la millor televisió local, dins dels Premis de la Comunicació atorgats per la Diputació de Barcelona.

El 2006 Canal Terrassa TV ha optat als premis Laus de disseny, els més prestigiosos del sector a nivell estatal, per la imatge dissenyada en la careta del programa “Més es va perdre a Cuba”. L'autor del disseny és David Villanueva. El programa s'ha emès la tardor de 2005 per la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya. Els premis Laus de disseny els atorga l'Associació de Directors d'Art i Dissenyadors Gràfics (ADG-FAD) i premien l'excel·lència en els apartats de disseny gràfic, interactiu, comunicació gràfica i comunicació audiovisual.

L'any següent, TVT va estar a punt d'aconseguir un altre premi en el mateix certamen, amb el programa “La Caixa Màgica”, elaborat per Francesc Morera i Olga Cabús en col·laboració amb l'IES Torre del Palau de Terrassa.

L'any 2006, Canal Terrassa TV ha quedat finalista amb el programa “Teló de fons” en la categoria de programa magazín, d'entreteniment o de ficció, de producció pròpia, dels Premis Miramar de la Diputació de Barcelona l'any 2006.

PREMIS ZAPPING També el 2006, Canal Terrassa TV ha guanyat el Premi Zapping en la categoria de millor programa informatiu, d'entrevistes i reportatges de televisió local, pel programa “Ingràvids”, dedicat al món de la dansa a Catalunya. Els Premis Zapping, d'àmbit estatal, els convoca l'Associació de Teleespectadors Associats de Catalunya (TAC) i premien la qualitat dels programes.

En definitiva, es tracta d'oferir un marc d'intercanvi per avançar en la producció clau de les televisions locals: els seus informatius.

76 08

IMATGES: (Esquerra) Logotip de l'Infolocal. / (Dreta) Careta del programa “Ingràvids”.

08 77

09/ ANNEXOS

78 ANNEXOS

ANNEXOS 79

ANNEX 1

LA NOSTRA GENT

LLISTAT DE TREBALLADORS/ES I COL·LABORADORS/ES DE LA TELEVISIÓ MUNICIPAL DE TERRASSA AL LLARG DELS SEUS 20 ANYS D’HISTÒRIA. Tota aquesta gent ha format part al llarg dels anys, de diverses maneres, de l'equip humà de TVT/Canal Terrassa, en les diferents etapes que ha viscut la casa. Hem fet un gran esforç perquè no falti ningú a aquesta llista, però no podem tenir-ne la total certesa. A la web de la tele trobareu aquest llistat i les actualitzacions. Esperem que siguin poques... Si us adoneu que hi falta algun nom, us agrairem que ens ho feu saber. Les nostres disculpes, si hi ha algun oblit involuntari. Gràcies.

Jordi Abella Nati Adell Rosa Aguado Marta Aguilar Marta Aguilar Josep Alàs Lourdes Albareda Cristina Alemany Amanda Alonso Artur Álvarez Jordi Amenós Luis Miguel Andrés Cristina Andreu Òscar Anglès Daniel Anton Marta Anyé Òscar Armengol Javier Arnau Josep Arnero Albert Ascón

80 ANNEXOS

Raúl Asensio Josep Maria Astals Jan Baca Marta Balcells Marta Balcells Jordi Ballester Pere Ballesteros Juan Francisco Baño Joaquim Barceló Lluís Barón Isabel María Barrionuevo Juan Barrionuevo Silvia Bartés Montserrat Baucells Marta Begué Jordi Benavent Victoria Bernal Maria Betriu Marc Boada Miquel Bonastre Josep Bonet Eulàlia Bordas Albert Bori Maria Àngels Borràs Estela M. Borrego Pere Botifoll Artur Bros Mariona Bruzzo Robert Cabezas Olga Cabús Josep Cadalso M. Cecilia Calderón Xavi Camanyes Josep Camí Margarida Camps Montse Camps

ANNEXOS 81

Josep Oriol Capellas Àngel Cárceles Anna Cardellach Àngel Cárdenas Sergi Carles Ernest Carranza Enric Carreras Oriol Carreras Jordi Carreras Elisabet Carvajal Marta Casagolda Joan Casamada Àlex Casanovas Quim Casas Salvador Castells Núria Castillo Marc Casulleras Lluís Cervelló Marisol César Laia Claret Pedro Luis Claveria Francesc Xavier Closa Josep Mª Codina Lluís Codina Isidre Colàs Anna Colom Carme Contreras Laura Contreras Xavier Coral Miquel Costa Salvador Cot Noelia Cruzado Montse Cuberes Rafael Cueto Abel Cunillera Laura Dalmases

82 ANNEXOS

Joan Dalmau Enric de la Primavera Joan de la Rosa Blas Del Amo Natàlia Díaz Pepo Domènech Xavier Duatis Jordi Escursell Miquel Espiérrez Sergi Estapé Damià Estrada Anna Maria Felipo Sergio Fernández Jessica Fernández Cristina Figueres Francesc Xavier Filgueira Joan Carles Folia Antoni Font Xavier Forns Ricard Freixas M.Nieves Fuentes Manel Fuentes Yerko Fuenzalida Josep Gabizon Josep Maria Galbany Ferran Galí Núria Galí Elisabet Galizia Carmen Garcia Laura Garcia David Garcia Àngel García Blas García Mª. Luz García Manuel García Alexandra García-Vila

Mercè Garric Rosa Mª Garrido Teresa Gassó Pere Gibert Gerard Gil Marta Gil Jaume Girona Eva González Xavier González Santi González Josep Maria Graner Anna Granero Montserrat Grifol Germà Guia Josep Guijarro Juan Gutiérrez Joan Hernández Vanesa Hernández Josep Lluís Hernández Laura Hernández Consol Hernando Mariona Huguet Virgili Ibáñez Ainhoa Irasuegui Víctor Jiménez Jordi Jorba Carme Jové Manuel Kühl Carme Labòria Lluís Labòria Núria Labòria Andreu León Juan Manuel Llergo Jordi Llonch Carola López Juan Carlos López

Laura López Mª Encarnación López Aleix López Gemma López Daniela Luque Juan Luque Manel Madolell Laura Maestro Júlia Maldonado Marc Malgosa Miquel Mallafré Mireia Mallol Joaquim Mangot David Marcet Xavier Marcet Vicente Marco Manel Marqués Marta Martí Lluís Martí Antoni Martín Xavier Martín Eduard Martin-Borregon Fco. Javier Martínez Javier Martínez Josep Manuel Martínez Rubén Martínez Fidel Martínez Roc Massaguer Francesc Massana Wenceslao Matarin Joaquim Medina David Medina Mª. José Mendiola Xavi Mestres Pere Millàn Mònica Mimó

ANNEXOS 83

Helena Miquel Mª Teresa Molina Marc Molins Montse Moncusí Mª Magdalena Montada Marta Montaña Carme Montáñez Feliciana Montolio Dolores Mora Maribel Moral Encarnación Morales Rafi Morales Maria del Mar Moreno Francesc Morera Montserrat Morera Joaquim Morera Esther Moyano Rubén Moyano Anna Muñoz Jesús Muñoz Melchor Navarro Pere Nieto Pere Nin Francesc Novell Albert Novellon Javier Núñez Anna Oliet Jordi Oliva Aaron Oliveres Àxel Oliveres Miquel Ortiz José Ortiz Joan Ignasi Ortuño Armando Palenzuela Sergio Palenzuela Gemma Palet

84 ANNEXOS

Jaume Pallàs M.Àfrica Pallero Carlos Paloma Silvia Panadés Pilar Peiró Rosa Mª Perarnau Anna Pérez F. Xavier Pérez Sandra Pérez Albert Pintó David Piqueras Maite Piqueras Salvador Piqueras Vicente Juan Plà Jaume Planas Jaume Planas José Francisco Plaza Marta Polo Josep Porta Eduardo Posada Montse Prat Joan Manel Prongue Antoni Prunés Francesc Puig Jordi Puig Marc Puig Marta Puigbó José Luis Pulido Quique Quera Oriol Ramírez Òscar Ramos Joan Albert Raspall Jordi Reguant Marcel Riba Ricard Ribera Cristina Riera

Josep Maria Riera Nacho Robledo Pepita Roca Frederic Roda Montserrat Rodó Alejandro Rodríguez Francisca Rodríguez Enric Rodríguez Lola Rodríguez Josep Roig Òscar Roig Albert Roma Joaquim Romañach Teresa Romero Jordi Ros Conrad Roset Jaume Rosset Joan Rosset Joan Rovira Luis Augusto Rozo José Rubio Jordi Rueda Tomàs Sabaté Vanesa Sabater Montse Sáez Àngels Sáiz Marta Sánchez Raquel Sánchez Ruth Miriam Sánchez Elvira Santander Andoni Santoya Lourdes Sarrión Àngels Segura Cristina Seldas Esther Serra Raquel Serrano

Francesc Simó Josep Solà Montserrat Soley Lluís Soria Marcos Soro Joan Subirana Jordi Surrallés Manel Tapia José Antón Tejero Mariona Tomàs Albert Torras Carles Tost Marta Traval David Traver Rafael Travieso Aleix Trepat Thais Trujillo Ivan Trullás Crisol Tuà Jordi Ubach Andreu Ubach Lluís Valldaura Juan Valle Carme Vallet Jaime Valls Enric Velilla Antoni Verdaguer Josep Lluís Viciana Gregori Victori Juana Vilar Toni Vilarrubí Jessica Vilches Vanessa Villagrassa David Villanueva Vicenç Villatoro Jordi Ysàs

ANNEXOS 85

TEXTOS DE FELICITACIÓ DE DIVERSES ENTITATS CIUTADANES, REBUTS FINS A LA DATA D'IMPRESSIÓ DEL LLIBRE, AMB MOTIU DELS 20 ANYS DE CANAL TERRASSA TV.

ANNEX 2

SUPORT CIUTADÀ

CECOT

CAMBRA DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSA

En nom propi i en el de tota la Junta Directiva de la CECOT, em plau adreçar-li aquest escrit per tal d'expressar-li la meva més sincera felicitació per la commemoració del 20è aniversari de Canal Terrassa TV.

Voldria transmetre la felicitació de la Cambra a Canal Terrassa TV per haver contribuït a consolidar aquest mitjà de comunicació com un referent català després de vint anys de trajectòria.

No cal dir que en el decurs de tots aquests anys, Canal Terrassa TV ha sigut testimoni d'etapes apassionants de la nostra història,no tan sols ha contribuït en la divulgació dels fets, sinó que ha esdevingut punt de referència pel que fa a les notícies de la nostra ciutat.

La proximitat de la informació local ha fet que hàgim compartit el dia a dia dels esdeveniments a través de la televisió local. Canal Terrassa ha contribuït en la projecció, la cohesió i la integració de la ciutat i dels seus ciutadans dins d'un món globalitzat.

Aquest doble esforç és el que avui permet a Canal Terrassa TV celebrar el seu 20è aniversari.

La comunicació i la informació és un valor molt important en la formació d'una opinió pública lliure i en la cohesió de les societats. Ens felicitem tots, doncs, per aquesta fita i animo tot l'equip de l'emissora a treballar per continuar sent forts dins del panorama de la comunicació local.

També vull fer extensiva aquesta felicitació a aquelles persones que han dedicat i continuen dedicant el seu treball a aquesta empresa i sense les quals no hagués estat possible arribar fins aquí.

Francesc Flotats Crispi Vicepresident

Estic convençut que la continuïtat en el futur es basa en l'esforç fet fins ara i que donarà grans satisfaccions a tots els espectadors, tant de la nostra ciutat com del país en general.

MINA PÚBLICA D'AIGÜES DE TERRASSA

Rebi la meva enhorabona i el desig que l'esperit amb el qual un dia es va posar en marxa Canal Terrassa TV sigui el punt de referència per al futur.

En nom propi i del Consell d'Administració que m'honora presidir, em plau adreçar-vos aquestes línies amb motiu del llibre que Canal Terrassa TV ha volgut editar per commemorar els seus primers vint anys d'existència.

Salutacions cordials, Antoni Abad i Pous President

86 ANNEXOS

Han estat vint anys d'informació, de cultura, d'esport i d'entreteniment on la ciutat, les persones, les institucions, les entitats, les empreses i, en definitiva, tots els que formem part de

ANNEXOS 87

Terrassa, hem gaudit d'un mitjà de comunicació audiovisual que tracta els temes que ens són propers.

Felicitats per la feina feta i força per continuar amb l'encomiable tasca de la comunicació, necessària per a la nostra ciutat i el seu entorn, per consolidar-la, per generar emocions, per continuar ampliant la presència de Terrassa al món.

En nom d'Aigües de Terrassa, l'enhorabona a tots aquells que han fet i fan possible el Canal Terrassa.

Marià Galí i Segués President

CAIXA TERRASSA Un bon exemple de televisió local En el vintè aniversari del Canal Terrassa Televisió, volem adreçar la felicitació a tot l'equip humà que al llarg d'aquest període ha fet possible un canal de comunicació de qualitat al servei de la ciutadania.

Terrassa és una ciutat emprenedora, amb empenta, i amb un teixit social integrat per entitats dinàmiques en els camps de l'economia, sanitari, social, cultural i també en la comunicació multimèdia. Terrassa compta amb una rica i diversa oferta comunicativa, com poques poblacions al nostre país, que conté emissores de televisió, premsa local, premsa gratuïta, emissores de ràdio d'ona mitjana i de freqüència modulada i

88 ANNEXOS

mitjans d'informació digitals. I sens dubte que el Canal Terrassa Televisió té un paper rellevant en aquest panorama comunicatiu, i s'ha guanyat un prestigi per la bona feina realitzada en aquestes dues dècades. Des d'aquelles primeres emissions experimentals de l'any 1986, es pot constatar que aquest canal no ha parat d'avançar, de créixer i d'adaptar-se als canvis tecnològics, com es palesa en les noves instal·lacions de l'emissora del complex La Farinera.

En unes jornades sectorials, organitzades el maig de 1987 per la Diputació de Barcelona, es presentava aquest projecte de televisió de Terrassa com un dels exemples més significatius de l'univers de les televisions locals a Catalunya, un fenomen que llavors es començava a estendre pel país. Aquell bon exemple de televisió es va desenvolupar i consolidar plenament, i actualment aquest mitjà continua sent un bon referent de comunicació audiovisual d'àmbit local. Una televisió de servei públic que difon la realitat i els fets més propers dels terrassencs, que conserva la nostra història en imatges, que és oberta a la participació, que és molt sensible amb les activitats i amb les iniciatives de les institucions i entitats ciutadanes... Una televisió que serveix per informar, però també per entretenir, distreure, divulgar... I tot això ho està fent amb gran rigor i professionalitat. En definitiva, una televisió que val la pena fer-la servir.

Per molts anys!

Francesc Astals i Coma President

CLUB NATACIÓ TERRASSA

CLUB EGARA

Des del Club Natació Terrassa, us felicitem sincerament pel vostre 20è aniversari. Des de la vostra fundació, heu estat un reflex fidel de les transformacions que ha viscut la ciutat i heu experimentat un creixement important.

El Club Egara vol felicitar molt cordialment Canal Terrassa amb motiu del 2è aniversari de la seva fundació. La seva proximitat informativa, la qualitat dels seus professionals i els seus continguts han contribuït a millorar en gran manera el panorama informatiu de la nostra ciutat. Moltes felicitats!.

El canvi de seu de fa gairebé dos anys i mig va simbolitzar la vostra voluntat d'evolucionar. Va ser una mostra de vitalitat i ambició que, avui, ha quedat plenament confirmada. Com el Natació, Canal Terrassa TV ha estat capaç de progressar per adaptar-se als nous temps.

Sens dubte, us heu convertit en la nostra televisió de capçalera.

Moltes felicitats!

CLUB DEPORTIU TERRASSA HOCKEY Des del Club Deportiu Terrassa Hockey volem agrair-vos que hàgiu contribuït a donar a conèixer les imatges i fets de Terrassa, en general, i del nostre Club, en particular, en aquests 20 anys de la vostra trajectòria. També vosaltres heu estat part de la nostra història, una història gairebé centenària que heu recolzat d'una forma valuosa difonent l'activitat del Club i els nostres equips. És per això que, coincidint amb els vostres 20 anys i amb l'important bagatge que heu assolit, us emplacem a continuar treballant i col·laborant en els propers anys. De part de tots els socis, dels equips, de la junta directiva, dels treballadors i col·laboradors del Club Deportiu Terrassa Hockey: Moltes felicitats.

ASSOCIACIÓ ESPORTIVA MITJA MARATÓ DE TERRASSA En primer lloc, felicitats pel compliment del 20è aniversari. I com diu el poeta, “caminante no hay camino, se hace el camino al andar”. Així és com vosaltres, quasi sense adornar-nos-en, esteu fent camí, i és dur i difícil probablement, pero ple d’il·lusió, entusiasme, amb un objectiu clar, donar la informació necessària al poble. I ho feu bé, el vostre esperit professional inspira a altres per fer les coses ben fetes. Des de l’Associació Esportiva Mitja Marató de Terrassa, us donem les gràcies per la vostra tendresa a l’hora de comunicar les nostres activitats, i us diem endavant, sortiran dies foscos, però recordeu: mireu els ulls de les persones que feu feliços amb la vostra feina. A nosaltres, com a organitzadors, ens plau, i molt, tenir al nostre costat gent com vosaltres, que sabeu transmetre les nostres inquietuds d’una manera clara i afectuosa.

Novament, la nostra felicitació i el desig que es puguin complir tots els vostres projectes.

David Otero President

ANNEXOS 89

COORDINADORA DE ENTIDADES ANDALUZAS DE TERRASSA En nombre de la Coordinadora de Entidades de Cultura Andaluza de Terrassa, quiero felicitar con estas líneas a Canal Terrassa TV por la celebración de sus primeros 20 años, pero especialmente les quiero agradecer el trabajo realizado durante este periodo.

Terrassa es una ciudad a nivel cultural rica y diversa, habiendo sido, sin duda alguna, nuestra televisión durante estos 20 años una herramienta impulsora, importante y necesaria para nuestra pluralidad.

Nuestra cultura de raíces andaluzas ya forma parte de Terrassa, nadie entendería esta ciudad sin esta diversidad y por eso, en nombre de los Terrassencs y Terrassenques nacidos en Andalucía, os animo a que sigáis trabajando en esta línea para dar a conocer las diferentes culturas que conviven en nuestra ciudad, y entre todos haremos una Terrassa donde realmente todos suman. ¡FELICIDADES! Pedro Domínguez Nevado Presidente

AMICS DE LES ARTS I JOVENTUTS MUSICALS Per a les entitats culturals de Terrassa, com Amics de les Arts i Joventuts Musicals, el suport dels mitjans de comunicació és una peça fonamental per a l'èxit de les nostres estratègies, sempre a cavall entre l'impuls de la creació i la seva difusió entre

90 ANNEXOS

el públic més ampli possible. En aquests vint anys, Canal Terrassa TV ha estat per a nosaltres un col·laborador inestimable, perquè ha posat a l'abast dels ciutadans i ciutadanes informació regular i de qualitat sobre les nostres activitats, convidant-nos a debats i tertúlies on es segueix el pols de la ciutat i impulsant, per la seva mateixa presència a les ones, l'ús de la nostra llengua en tots els àmbits de la vida quotidiana.

Per tot això, només podem dir gràcies a tots els que heu fet possible aquestes dues dècades de televisió terrassenca.

Esperem seguir tenint-vos al nostre costat molt de temps.

Ernest Castañé i Perramon President d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE TERRASSA El 20è aniversari del Canal Terrassa TV és una oportunitat de valorar i recordar la gran quantitat de produccions de tota mena realitzades.

Al llarg d'aquests 20 anys, hem tingut l’oportunitat de treballar en algunes ocasions conjuntament, i hem pogut comprovar la seva gran evolució, conseqüència del seu talent i capacitat d'innovació. El Canal Terrassa TV ha aconseguit fer-se un lloc preferent en la vida de la ciutat i ha representat un important enriquiment en la vida cultural de Terrassa.

Vull felicitar els professionals i els equips directius pel bon treball realitzat fins ara, i alhora vull encoratjar-los perquè continuïn treballant en la divulgació, innovació i evolució del Canal

Terrassa TV. En definitiva, que continuïn apostant per la modernitat en la comunicació i que segueixin fent-nos gaudir, a tota la ciutadania, amb la seva feina.

Francesc Castillo Martínez Director del Conservatori de Grau Mitjà de Terrassa

CENTRE DEL VALLÈS DE L'INSTITUT DEL TEATRE És per a mi un plaer, com a director del Centre del Vallès i com a terrassenc, felicitar Canal Terrassa i tots els professionals que han fet possible aquests vint anys. Una ciutat cultural, com es defineix Terrassa, es mesura pel seu teixit social i per les infraestructures que estan al seu servei. En el nostre cas podem estar molt orgullosos de comptar amb un organisme tan potent com Canal Terrassa i que tan necessari ha sigut, i és, per posar el nivell cultural de la ciutat on es mereix. La seva trajectòria ha estat sempre anar a més, apujant el llistó de professionalitat amb un entusiasme i dedicació envejables i altrament necessaris per fer-ho possible. És davant d'una celebració de vint anys quan realment un s'adona del camí fet. Però sobretot això ha de servir per esperonar-nos a tots a poder aconseguir com a mínim vint anys més. Als professionals que ho feu possible us demano que no perdeu mai la il·lusió que hi heu posat durant tots aquests anys, i a nosaltres, ciutadans i polítics, demanaria la responsabilitat de fer que aquesta il·lusió no es perdi, només així podrem aconseguir de Terrassa una gran ciutat cultural, que és el que tots volem.

Agustí Humet i Climent Director

FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS COMERCIANTS DE TERRASSA En nom de l'entitat que m’honra en presidir, la Federació d'Associacions de Comerciants de Terrassa (FACT), i en el meu propi, vull fer arribar a Canal Terrassa TV les nostres més sinceres felicitacions.

La tasca desenvolupada durant aquests anys, la superació en continguts i programació i el bon treball fet pel personal professional, informant i posant a l’abast dels terrassencs els esdeveniments diaris i sobretot aquells que tenen com a protagonista la nostra ciutat, han aconseguit que avui Canal Terrassa TV sigui un referent per a molts ciutadans.

Us animem a continuar treballant amb aquest esperit de superació que fins ara heu demostrat; Terrassa ha de tenir la TV que es mereix: “LA MILLOR TV D'ÀMBIT LOCAL DEL PAÍS”.

Felicitats.

Josep Nieto i Salvador President

COMERÇ TERRASSA CENTRE Benvolguts amics de Canal Terrassa TV, ens omple d'alegria veure com el projecte que vàreu engegar ja fa 20 anys, qui ho diria, segueix vigent i creixent, refermat amb la maduresa que donen els vint anys, deixant enrere tots els entrebancs i dificultats que, segur, heu anat trobant en aquest llarg camí.

ANNEXOS 91

Des de Comerç Terrassa Centre ens afegim a la celebració del vostre aniversari i us animem a continuar amb la incomparable tasca que heu dut a terme en els darrers 20 anys. La ciutat reconeix i agraeix la feina feta, activitats com la vostra ajuden a fer una ciutat més rica, plural, informada i cívica.

Per molts anys Josep Collbatallé President

CREU ROJA DE TERRASSA Moltes felicitats, Canal Terrassa TV! Durant aquests 20 anys hem compartit il·lusions, somriures, tristors i plors, però sempre des de la nostra ciutat.

Des de Creu Roja sempre hem volgut informar la població del que succeeix tant aquí com allà, i gràcies a la vostra emissora hem pogut entrar a les llars dels terrassencs i terrassenques.

A Creu Roja ens encanta aquest fenomen de mesocomunicació del qual formeu part, sense la vostra presència molts esdeveniments de la nostra ciutat passarien desapercebuts.

Moltes felicitats i molt agraïts per fer-nos arribar la informació a les nostres llars.

Marià Gàllego i Gàllego President

92 ANNEXOS

ANNEXOS 93

ANNEX 3

AGRAÏMENTS

PRODUCCIÓ

TESTIMONIS

Lourdes Albareda Amanda Alonso Marta Anyé Pere Claveria Blas Garcia Carme Labòria Marta Martí Francesc Morera Jaume Planas Mariona Tomàs

Josep Alàs Jordi Ballester Jaume Cañameras Oriol Capellas Josep Corominas Àngel Garcia Grau Lluís Labòria Carme Labòria Vicente Marco Marta Martí Francesc Morera Anna Muñoz Francesc Novell Armando Palenzuela Jaume Planas Antoni Prunés Jaume Rosset Joan Rovira Manuel Royes Julián Sanz Antoni Verdaguer

FOTOGRAFIES I DOCUMENTACIÓ Arxiu Municipal. Ajuntament de Terrassa. (Teresa Cardellach) Secretaria General. Ajuntament de Terrassa (Josep Guisado) Fundació Arxiu Tobella (Manel Coll i Montse Saludes) Diari de Terrassa (Julián Sanz, Anna Muñoz, Teresa Romero i Jordi Segarra) Vicente Marco Pepi Rafael (Coordinadora Barcelona Televisió) Albert Roma Joan Rovira Antoni Verdaguer

94 ANNEXOS

ANNEXOS 95

ANNEX 4

FOTOS I IMATGES

Solapa interior

Montse Prat. Foto: COM Ràdio.

pàg. 18 La Farinera. Foto: R. Casanovas. pàg. 22 (Esquerra) Plató de TVT. Foto: Diari de Terrassa. / (Dreta) Proves al control de realització. Foto: T. Valero. Arxiu Tobella. pàg. 23 Plató de TVT. Foto: Diari de Terrassa. pàg. 24 Plató de TVT. Foto: T. Valero. Arxiu Tobella. pàg. 26 Logotip de TVT. Foto: A.Verdaguer. pàg. 27 Les primeres càmeres de plató. Foto: Diari de Terrassa. pàg. 30 (Esquerra): Carta d'ajust primera emissió. Foto: R. Domènech. Diari de Terrassa. (Dreta): Teresa Romero en l'emissió inaugural de TVT. Foto: C. Castro. Diari de Terrassa. pàg. 32 Control tècnic. Primeres emissions. Foto: T. Valero.

Arxiu Tobella. pàg. 36 (Esquerra) Control tècnic. Primera emissió 20-6-87.

Foto: R. Domènech. Diari de Terrassa. / (Dreta) 21-101988. Festa primer aniversari TVT. Foto: M. Saludes.

Arxiu Tobella. pàg. 38 Invitació per a la festa del primer aniversari de TVT. A.Verdaguer. pàg. 39 Programa “2 de copes”. Foto: Diari de Terrassa. pàg. 41 Logotip del programa “El bròquil”. Autor: Àxel Oliveres. Foto: J. Planas. Canal Terrassa TV. pàg. 44 Presentació de la programació de la temporada 1992-93. Foto: Diari de Terrassa. pàg. 46 Careta programa “Galileu 236” i careta “Teleavui”. J. Planas. Canal Terrassa TV.

96 ANNEXOS

pàg. 47 Imatge promocional de la campanya de 1992. J. Planas. Canal Terrassa TV. pàg. 48 1996. Tríptic promocional de TVT. Arxiu Tobella. pàg. 52 (Esquerra): Xavi Coral al plató de TVT. Foto: M. Coll.

(Mig): Logotip de Canal Terrassa TV. J. Planas. Canal Terrassa TV. (Dreta): Control tècnic. Foto: M. Coll. pàg. 58 Juliol 2003. Alguns treballadors i col·laboradors de Canal Terrassa TV el dia del comiat del c/ Galileu.

Foto: Manel Coll. pàg. 59 Acte de col·locació de la primera pedra de La Farinera. Foto: M. Coll. pàg. 61 Caretes de programes. J. Planas. Canal Terrassa TV. pàg. 63 El “Panda” de la tele. Foto: arxiu de Canal Terrassa TV. pàg. 66 Descodificador de TDT. Foto: Susanna Torres. pàg. 69 27-10-2006. Els alcaldes de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls signen l'acord per a la creació de la TDT Canal Terrassa-Vallès Oest. Foto: Premsa Ajuntament de Terrassa. pàg. 72 Febrer de 2006. L'equip de Canal Terrassa TV recollint el Premi Zapping. D'esquerra a dreta: Artur Álvarez, Laura Contreras, Abel Cunillera, Jordi Ballart i Marta Begué. Foto: Canal Terrassa TV. pàg. 75 Caretes de programes produïts per a la Xarxa de Televisions Locals (XTVL). “Més es va perdre a Cuba”. Autor: David Villanueva. “Escenaris”. Autor: J. Planas. Canal Terrassa TV. pàg. 76 Logotip de l'Infolocal. XTVL. pàg. 77 Careta del programa “Ingràvids”. Autor: J. Planas.

Canal Terrassa TV.

ANNEXOS 97