Diagnosi i Taula tècnica de la convivència a Ca n’Anglada

Diagnosi i Taula tècnica de la convivència a Ca n’Anglada Ajuntament de Terrassa (Informe final de Suport tècnic)

1

Direcció i finançament: Servei de Convivència, Diversitat i Participació Ciutadana Gerència de Serveis d’Igualtat i Ciutadania Àrea d’Atenció a les Persones Encàrrec: Ajuntament de Terrassa Coordinació Mireia Juncadella Martínez Tècnica de la Secció de Convivència, Diversitat i Participació Ciutadana Realització: Mediacció – Joan Manel Torres

2

Índex

PRIMERA PART. INTRODUCCIÓ................................................................................ 4 Presentació ............................................................................................................. 4 Justificació i Objectius ........................................................................................... 5 SEGONA PART. DIAGNOSI ........................................................................................ 7 Metodologia de la diagnosi .................................................................................... 7 Conceptualitzant la convivència ............................................................................ 8 Què és la convivència? ......................................................................................... 8 Què no és convivència a la ciutat? ........................................................................ 8 Una aproximació i posicionament al concepte de convivència .............................. 9 Estratègies actuals de convivència a la ciutat ..................................................... 11 Les polítiques públiques locals de convivència ................................................... 14 Context .................................................................................................................. 15 Resultats en curs .................................................................................................. 16 Resultats derivats de: entrevistes i observació.................................................. 26 Estructura del resultat del treball de camp ......................................................... 28 Població .............................................................................................................. 29 Espai públic......................................................................................................... 32 Habitatge ............................................................................................................ 34 Convivència ........................................................................................................ 35 Conclusions diagnosi: Col·lectius, nivells competència, accions .................... 37 Recomanacions tècnic-metodològiques post-diagnosi ........................................ 38 Pla de treball derivat ........................................................................................... 41 Caixa d'eines: espai tècnic .................................................................................. 42 TERCERA PART. TAULA TÈCNICA DE CONVIVÈNCIA A CA N’ANGLADA .......... 43 Finalitat | pla futur 2030: escenari 2030 ............................................................... 52 Pla d’acció | bianual .............................................................................................. 53 Quadre de comandament integral | indicadors claus......................................... 65 Definir accions que hem de deixar de fer per baix impacte ................................. 67 Conclusions .......................................................................................................... 68 Aprenentatges ....................................................................................................... 70 Recomanacions .................................................................................................... 70 Bibliografia ............................................................................................................ 71 Documentació principal ....................................................................................... 73 Webgrafia & xarxes socials .................................................................................. 73 Annexos .................................................................................................................... 74

3

PRIMERA PART. INTRODUCCIÓ Presentació Aquest document pretén sistematitzar la situació actual del Barri de Ca n’Anglada a Terrassa. El document conté una triple perspectiva: retrospectiva, substantiva i projectiva per l’acció. Així doncs el text conté quatre apartats que es vertebren amb dotze capítols. Els apartats són: Primer, Objectius i Metodologia; Segon, Context i Resultats en curs; Tercer, Conclusions i Recomanacions; Quart, Annex et al.

L’informe no té una finalitat avaluativa sinó de transferència als agents del territori per impulsar accions d’impacte i unívoques al Barri Ca N’Anglada. Així doncs des d’aquesta perspectiva el present document ha de servir per compartir, consensuar, concretar i decidir línies d’acció clares a curt-mig termini al barri.

4

Justificació i Objectius L’Ajuntament de Terrassa va sol·licitar, a través del Catàleg de Serveis 2016, suport tècnic per realitzar un pla, programa o dispositiu per a promoure la convivència. Es varen fer diverses reunions entre Diputació i ajuntament per valorar la demanda i analitzar la viabilitat del projecte.

Davant la demanda es va considerar oportú donar suport a l’ajuntament per complementar una diagnosi amb una mirada externa i articular un espai de treball per definir objectius i accions a mitjà termini al barri de Ca n’Anglada. Aquest suport el portaria a terme la consultora Mediacció.

El 23 de desembre de 2016 es va realitzar la primera entrevista grupal entre Ajuntament, Diputació de Barcelona i Mediació per tal de presentar el pla de treball inicialment definit.

El Servei de Convivència, Diversitat i Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona, d’ara endavant SCDPC, planteja incorporar una mirada àmplia i profunda en aquest projecte per això expressa la necessitat de tenir en compte els següents elements: 1) (Re) valoritzar els projectes desenvolupats.

2) Integrar les diferents línies d’actuacions: ajuntament, plans integrals; actuacions Districte 2; xarxa associativa; col·lectius no associats, espai públic, PAM 2015-2019.

3) Alinear mirades: equip de govern, equips tècnics serveis centrals i districte. Atès aquesta situació planteja un procés de consultoria-facilitació externa per tal de poder articular respostes guanyadores i senzilles d’impacte pel barri de Ca n'Anglada.

5

OBJECTIUS

1. Diagnosticar situació actual i aprenentatges metabolitzats al territori.

2. Generar un pla d'acció operatiu per Ca n'Anglada 2017-2018

ACCIONS

INDICADORS

1.1Lectura de documentació associada

% objectius assolits

1.2 Grups de discussió amb entitats 1.3 Observació sistemàtica al Barri

% Alienament amb la diagnosi del barri.

Núm. de propostes de millora noves.

1.4 Entrevistes informals a joves 1.5 Informe diagnosi integral

Núm. de propostes de millora noves Informe Diagnosi Realitzat

2.1 Planificació pla de treball 2017

% Alineament amb el Pla de treball Aprovat 1

2.2 Facilitació de les sessions de treball de la Taula Tècnica

Índex de satisfacció dels participants

2.3 Consensuar un Quadre de Comandament Integral

% Alineament amb el QCI

1 Format blending: Treball focalitzat, treball col·lectiu, treball on-line.

6

SEGONA PART. DIAGNOSI Metodologia de la diagnosi Atès la dimensió work in progress del present document s’ha utilitzat una triangulació metodològica per tal de poder donar resposta al conjunt d’objectius del present projecte. Per tant, l’anàlisi s’ha desenvolupat amb tècniques quantitatives explotant dades del context de forma longitudinal i analitzant patrons; tècniques qualitatives incorporant tècniques com: entrevista semi-oberta, entrevistes informals i observació sistemàtica de l’espai públic. Alhora s’ha realitzat una triangulació metodològica en els subjectes d’anàlisis (polítics, tècnics, activistes, comerciants, gent gran, joves nouvinguts, etc.). La combinació de fonts secundàries 2 i primàries ha facilitat el contrast de les fonts i una perspectiva longitudinal d’aquesta.

La hibridació metodològica ens ha aportat profunditat d’anàlisis i una àmplia perspectiva d’anàlisi del discurs com veurem en els resultats.

TÈCNIQUES QUALITATIVES Anàlisi fonts secundàries Observació sistemàtica Entrevista semi-oberta Informants claus Entrevistes informals Entrevista Oberta Grupal

UNITAT D’ANÀLISI ÚNICA BARRI CA N’ANGLADA

TÈCNIQUES QUANTITATIVES Anàlisi dades Municipals Anàlisi dades Supra-locals |longitudinalment i transversalment|

2

Fons secundàries: les xarxes socials 2.0 han estat utilitzades com a font d’informació i anàlisi del discurs.

7

Conceptualitzant la convivència Què és la convivència?

Aquest capítol pretén ser clarificador pel que fa al concepte polisèmic de convivència.

Massa sovint trobem més facilitat en definir un concepte extraordinàriament polisèmic des del seu antònim, o accions antònimes. Aquest apartat s’estructura en tres subapartats: el primer, definir que no és convivència a la ciutat per tal de poder aproximar-nos d’una forma més clara i nítida al concepte de convivència; per últim, profunditzarem en les diferents estratègies polítiques per donar resposta als reptes convivencials a la ciutat.

Què no és convivència a la ciutat?

Apropant-nos al diccionari trobem la definició de convivència respecte a: cohabitar, coexistir i tolerar. Atenent aquestes tres variables podríem dir que aquest concepte no ens aboca a la cooperació, col·laboració i construcció conjunta sinó la relació en un territori per circumstàncies que condicionen la nostra existència a l’hàbitat i per tant ens hem d’entendre.

Atès a això podem situar que la convivència és una dolça condemna, o millor dit, quelcom que estem destinats a gaudir o patir. Així doncs ens trobem que els veïns i les veïnes compartim cinc grans esferes: espais d’habitat, espais públics, recursos de les polítiques públiques, espais laborals i les conseqüències de les polítiques públiques. Aquest viure compartint aquestes cinc esferes tan rellevants comporta quotidianament relació i conflicte, atenent que les necessitats i mirades són heterogènies. Davant d’aquesta situació necessàriament la convivència està sotmesa a desafiaments, dubtes i pors per part de tota la ciutadania.

La dimensió substantiva i simbòlica de les relacions en aquestes cinc esferes condicionarà la qualitat de la convivència en els diferents espais d’interacció. La dimensió substantiva serà crítica pel que fa a la dimensió de distribució de possibles recursos compartits en els diferents espais i la voluntat d’apropiació d’aquests. La dimensió simbòlica contemplarà els aspectes formals de les diferents interaccions entre individus on els simbolismes i les formes relacionals vertebrant diversos tipus de relació.

8

En aquesta pretensió de caracteritzar la no-convivència per tal de després confeccionar un dibuix i un posicionament dels possibles escenaris convivencials a les ciutats podríem dir la no-convivència es caracteritzaria per: a. - No reconeixement dels drets dels altres b. - Inexistència o relació negativa amb els que compartim espais c. - Dinàmiques de relació basades en qualsevol tipologia de comportament violent: estructural, simbòlic o físic. d. - No -Compartir des del respecte de la diversitat: generacional, cultural, religiosa o ètnica. e. Davant d’aquesta conceptualització es pretén aterrar la definició al nostre entorn metropolità mediterrani atès que el fet cultural és clau explicativa per poder entendre com influeix els trets culturals en la relació en l’hàbitat, espais públics o gestió de recursos comuns. A continuació ens aproximarem i posicionarem al concepte de convivència des d’una perspectiva en positiu.

Una aproximació i posicionament al concepte de convivència Aquest subapartat vol aprofundir en el concepte de convivència. Caldrà diferenciar convivència i civisme per tal de poder aterrar a la part empírica de la recerca els factors claus per la millora de la convivència. Així doncs trobem una primera aproximació al concepte de convivència i la seva vertebració a la comunitat amb aquelles paraules de Bauman (2003): "També està passada de moda la comunitat, entesa com un lloc en què es participa per igual d'un benestar assolit conjuntament; com una espècie de convivència que presumeix les responsabilitats dels rics i dona contingut a l'esperança dels pobles de què aquestes responsabilitats tindran suport".

La construcció de la identitat és un procés incomplet i aquest fet defineix els dubtes i problemes de gestió de la convivència urbana. És a dir, si la nostra identitat està per fer comporta la reproducció de possibles problemàtiques d'entendre la identitat de l'alteritat que també està per construir. Atenent això viuríem en un conjunt de jocs d’identitats líquides situades en espais compartits i amb recursos escassos, escenificació que afavoreix la complexitat de les relacions socials així com la producció de conflictes.

En paraules de Bauman (2003), vivim en comunitats de no-pertinència de convivència de solituds. En conseqüència, Nancy Fraser (1999) tenia raó quan criticava contra " la difosa desvinculació entre la política cultural de la diferència i la política social de la igualtat...avui la justícia necessita redistribució com reconeixement". El dret a la indiferència és un estatus que actualment tenim lluny a les nostres societats mediterrànies alhora que cal treballar per sumar etapes i arribar aquest dret irrevocable a ser indiferent en l'espai públic.

L'adjectiu cívic té l'origen etimològic a la Grècia clàssica que recollia les actituds i els comportaments compromesos amb la comunitat i orientats al bé públic. Així doncs

9

podríem definir el civisme com en conjunt de drets i deures individuals orientats al bon ús de la ciutat. Aquesta definició connecta la relació d’individu i bé comú en canvi la convivència és la cola d’impacte de les relacions entre individus en el procés de compartir, col·laboració o conflicte per l'ús de béns o espai públic. Arribats aquest moment podríem recuperar alguns aspectes de capítols anteriors on es copsa les diferències conceptuals entre civisme i convivència. El primer concepte ordena les pautes d’urbanitat a la ciutat de forma direccional; el segon concepte, implica una relació entre subjectes i individus que tenen posicions, interessos i necessitats anàlogues.

Una primera aproximació a les característiques de la convivència serien:

a) Reconeixement de l'altre com a subjecte de drets b) Existència d'una relació òptima amb els que compartim espais i recursos. c) Dinàmiques relacionals basades en el diàleg i la paraula. d) Compartir des del respecte de la diversitat en totes les seves dimensions.

El concepte de convivència aplicat a les polítiques públiques apareixen quan una societat o ciutat ha arribat a un cert estàndard de qualitat social i majoritàriament per tal de resoldre problemàtiques analitzades per les institucions (Galais, 2010). La convivència es vertebra des d’un punt de vista territorial des de la interacció d’ individus o col·lectius per tal les polítiques públiques urbanes seran les catalitzadores d'aquestes polítiques públiques. Al mateix temps, podríem trobar exemples de coproducció d'aquestes polítiques públiques on les entitats del tercer sector social han estat impulsores d'aquestes noves polítiques - exemple Fundació Marianao a Sant Boi de Llobregat o GATS a El Prat de Llobregat-.

Atenint-nos a la dimensió relacional de la convivència podríem dir que forma part de la res publica i l'espai públic i per tant podrem trobar relats biogràfics amb un alt nivell de convivència amb l'entorn i un nivell de qualitat de vida deficient - o a la inversa-. Per tant, la convivència es refereix a allò que compartim des de la nostra heterogeneïtat social i des de la nostra mostra d’interessos.

A vegades hem trobat polítiques de convivència amb absència rellevant de les polítiques de seguretat ciutadana, o a la inversa. En aquest document, pretenem aglutinar el conjunt de factors que afavoreixen la millora de la convivència: " la bona convivència ciutadana en societats cada vegada més heterogènies és un objectiu suficient difícil en si mateix per no deixar que el seu assoliment es vegi impedit per altres factors. És a dir, l’existència d'un mínim de seguretat pública és un requisit imprescindible de la convivència ciutadana" (Urbina; Pareja et al, 2008). Entenen la seguretat pública des d’una perspectiva sistèmica sense focalitzar-nos exclusivament en els cossos policials.

La convivència es vertebra a través de les accions que desenvolupem atenent en model de ciutat -si està definit-. Els recursos i la renovació urbanística no són causa indispensable per assolir una bona convivència. Les polítiques de renovació urbana a

10

vegades no han tingut en compte el model de ciutat o barri, o bé, s'han desenvolupat d’acord amb programes curt termini regulats per les capacitats financeres del moment.

Per exemplaritat ens trobem dos barris perifèrics a l'àrea metropolitana de Barcelona: La Mina, Sant Adrià del Besós i Sant Cosme, El Prat de Llobregat. A principis del mil·lenni el primer, La Mina, va gestionar el Programa Urban amb un volum de recursos rellevants per tal de millora la qualitat de vida urbana al Barri. En aquesta mateixa època Sant Cosme no va rebre-guanyar aquest Programa, a principis de la segona dècada del S.XXI els dos barris estan en situacions clarament diferenciades.

Sant Cosme tenia un model de barri i ciutat on avançar de forma adequada integrant el barri amb la xarxa de transport, impulsant una renovació urbanística sostenible i social, generant equipaments de mobilitat forçada de centre a perifèria, integrant i vertebrant el tercer sector del territori així com impulsant programes d'una forta vocació comunitària. Aquests elements ha desenvolupat un barri a un nivell clarament diferent en la última dècada. En el cas de La Mina, no ha avançat de la mateixa forma.

Estratègies actuals de convivència a la ciutat El present subapartat pretén aterrar estratègies en l’elaboració de programes per tal de millorar la convivència a la ciutat. Aquest apartat desglossarà de forma sintètica el conjunt de programes més freqüents en les polítiques públiques de la ciutat per tal d’abordar la millora convivencial. Alhora iniciarem el debat d'analitzat si cadascú dels programes té com a finalitat la millora convivència o altres objectius.

La perspectiva de treball comunitari resideix a les nostres ciutats des de fa dècades alhora que ha passat per diferents moments i intensitats. A la dècada dels vuitanta i principis dels noranta era una metodologia majoritària en els professionals d'acció social. A partir de la segona part dels noranta les administracions intenten abordar el fet comunitari des de l’especialització de programes i equips per tal de donar resposta a les necessitats socials emergents. Atès això de ser una resposta d'intervenció majoritària passar a ser especialitzada (Funes, 2010): "Els educadors de carrer de l'opció ideològica a l'opció tècnic-metodològica".

Així doncs a continuació exposen el conjunt de programes que intenten o han intentat abordar la millora convivencial:

- Programes de Civisme i convivència: aquests programes neixen a l'àrea metropolitana de Barcelona a principis del S.XXI atenent dos fenòmens principalment. El primer, el creixement urbà viscut amb la desregulació del sòl 3 on les ciutats vàrem cobrir els seus marges amb nous planejaments. En segon lloc, el creixement de la diversitat social als barris que produeix una major complexitat relacional atès l’augment de la població migrada a l'àrea metropolitana4.

Aquests dos fenòmens generen una necessitat a les administracions locals per tal de generar bones pràctiques d'urbanitat en aquest creixement de la urbs i neguit per la desconeixença a les cultures d'arribada que podria provocar conflicte social. Per tal de vertebrar aquesta necessitat s'habiliten múltiples 3 4

Ley 6/1998, veure en http://www.amb.cat/es/web/area-metropolitana/dades-estadistiques/demografia/estructura-de-la-poblacio

11

accions com: plans d'acollida per nouvinguts, ordenances de civisme, regulació sobre els diferents usos de l'espai públic per part dels diferents tipus de destinatari, etc.

A continuació presentem l'evolució de la població pel seu origen a Espanya.

Gràfica núm.0. Evolució de la Població a Espanya segons origen

Font : INE

- Programes de Mediació intercultural / mediació ciutadana o comunitària: arran de segon fenomen comentat anteriorment, arribada substancial de població nouvinguda es produeix l'aparició dels programes de mediació intercultural per donar resposta a aquesta "possible" problemàtica. Això provoca la incorporació de professionals nouvinguts a programes de mediació per tal de fer de pont entre veïns i professionals de l'administració, de forma majoritària. En aquest cas, en alguns casos es va perdre el focus de generar espais mediadors entre ciutadania si no que, en massa casos, era resposta a una necessitat individual dels diferents col·lectius professionals de l'administració. A partir de la segona part de la primera dècada de segle s'inicia un viratge vers programes de mediació comunitària o ciutadana atenent a què les possibles problemàtiques de forma molt majoritària no tenien caràcter cultural5.

- Programes de Participació Ciutadana: a finals de segle XX s'inicien a Catalunya les primeres experiències estables de programes de participació ciutadana. En molts casos, impulsats per professionals de "l'escola IGOP" o d'altres Grups o Departaments de la UAB. En aquesta conjuntura política les polítiques de participació eren impulsades per la Diputació de Barcelona, a través del seu Patronat Flor de Maig o per iniciativa dels ens locals. Així doncs varen aparèixer experiències reeixides de Participació Ciutadana en diversos àmbits de la ciutat: urbanisme, model de ciutat, ciutat educadora, definició d'inversions urbanes, etc.6. L'experiència derivada del Foro Social Mundial així com la pràctica de Porto Alegre (Brasil) entre d'altres va afavorir una espiral

5 Torres, 2010 6 Banc de Bones pràctiques veure en http://www.bbp.cat

12

d'acció reflexió que provoca un enriquiment d'experiències socials i acadèmiques.

- Programes de Policia de Proximitat: el procés de post-transició viscut a l'estat espanyol a final dels anys setanta porta a la necessitat de fer ciutat.

Aquest fet té una acceleració rellevant per tal de desenvolupar i generar una policia local democràtica i moderna que doni respostes a les necessitats de la ciutat. Les policies locals han desenvolupat un esforç rellevant per tal d'esdevenir una política de proximitat. Els diferents programes de civisme, convivència, mediació i altres els han tingut en compte com a actor imprescindible per la integració de polítiques transversals de convivència.

Fernández (2008) planteja la policia com: " un model de proximitat estratègica, un enfocament nou per a la Policia....incorporant algunes de les tècniques del món del management per a dirigir eficientment el seu treball".

- Programes integrals Pla de Barris o anàlegs: el Programa Urban7, les reivindicacions socials als barris així com la excel·lent recerca realitzada en polítiques urbanes impulsen el desenvolupament de plans estratègics de Barri.

El Programa Urban, com a iniciativa comunitària, va tenir un impacte notable en recursos entre el 1996-2004. L'any 2004 per primera vegada a Catalunya les institucions públiques determinen al Barris com a actor i subjecte de canvi.

Sota el lideratge de Oriol Nel·lo8 s'impulsa l'any 2004 els Plans de Barri que va assolir un impacte rellevant en setanta barris amb una inversió de 792 milions d’euros. En aquest moment les polítiques de renovació urbana es desenvolupaven al territori des d’una perspectiva sistèmica per tal de dignificar la vida d’un conjunt important de Barris.

- Programes de Dinamització o Desenvolupament Comunitari: tal com dèiem a principi del present apartat la intervenció comunitària ha esdevingut una necessitat tècnic-metodològica. La dinamització o desenvolupament comunitari s'ha desenvolupat des de diferents perspectives: pedagogia, sociologia, ciències polítiques, psicologia social, treball social, educació social i animació sociocultural. Més enllà entrar en aspectes epistemològics de les diferents disciplines la realitat al territori i als programes ha estat la hibridació de plantejament i marcs de referències per tal de vertebrar territoris i potenciarcrear la xarxa associativa. Ací trobem múltiples programes des de l'impuls de diversos actors multinivell. Seria destacable apreciar l’excel·lent tasca que es va desenvolupar per la FAVIBC (Federació́ d’Associacions de Veïns de Habitatge Social de Catalunya) com a impulsor d'aquests programes a finals dels noranta que posteriorment vàrem comptar amb el suport i impuls de la Generalitat de Catalunya i administracions locals.

La present relació de programes no és excloent només intenta situar el gresol d’iniciatives públiques per tal d'abordar la millora convivencial. Cal dir, que les últimes dues dècades de polítiques municipals han estat un intent d'incorporar als ens locals la cultura de la transversalitat amb la implantació de programes i polítiques transversals.

Atès aquest fet podem afirmar que les polítiques que aborden la convivència

7 Iniciatives Comunitària entre 1996-2004 veure en http://eur-lex.europa.eu/legalcontent/ES/TXT/?uri=URISERV%3Ag24209 8 veure bio en http://oriolnello.blogspot.com.es/p/biografia.html

13

majoritàriament tenen una dimensió transversal per tal de tenir un impacte crític en les relacions socials a la ciutat.

El present apartat Què és la Convivència ha intentat definir conceptes i pràctiques noconvivencials així com fer una aproximació al mateix concepte de convivència i d'altres.

Les polítiques públiques locals de convivència La Llei de Bases del Règim Local 7/1985 regula les competències del món local.

Alhora , en paraules de José Ángel Cuerda, ex-alcalde de Vitòria, dixit :”donde acaban mis ocupaciones empiezan mis preocupaciones”, en aquest sentit de proximitat i ocupació més enllà de l’àmbit competencial es situen les polítiques públiques locals de convivència.

Atès això l’experiència en la gestió de la proximitat de l’espai comú, els veïnatges, les cultures on es dóna la intensitat de relacions socials amb afectes i defectes. La gestió d’aquesta proximitat reclama un major focus de les polítiques de convivència per poder (re)lligar la ciutat i pobles en una perspectiva sistèmica. Cal dir, que a diferència d’altres àmbits funcionals com: urbanisme, polítiques actives d’ocupació, cultura, etc.

Les polítiques de convivència es construeixen amb massa freqüència amb una perspectiva de reactivitat causa-efecte amb fets patents en un context determinat. Així doncs tenim el repte de desenvolupar polítiques públiques locals de convivència preventives9 des d’una perspectiva estratègica integrant en nivell tàctic i operatiu amb el conjunt de polítiques o programes de la ciutat.

Els plans generals, estratègics o transversal han d’estar integrat i focalitzat amb la resta d’accions com poden ser Pla d’Actuació Municipal, Pla Integral d’Habitatge, Pla d’inclusió social. Aquests plans macros necessiten focalitzar el zoom de la seva intervenció en microcirurgia social situant carrers, illes o seccions censals com a marc de les seves accions. A vegades les nostres arquitectures organitzatives no cultiven prou aquesta perspectiva perden energies i recursos en polítiques transversals ineficients o recursos encavalcats en l’acció territorial.

La doble perspectiva d’intervenció, territori i funcional, han de cultivar una relació estreta en la intervenció en el territori o amb els subjectes. L’experiència ens diu que totes les organitzacions públiques o privades tenen dificultats per arribar l’excel·lència en les seves polítiques transversals, alhora això no ha d’evitar cultivar un esperit crític i de millora per tal d’oferir el millor servei a la ciutadania.

Davant de problemes complexes, solucions complexes. Qualsevol altre plantejament ens situa les polítiques públiques en la cursa de les quimeres i no en la radicalitat democràtica. Les nostres ciutats viuen un canvi d’època on existeixen múltiples variables de canvi: tecnològiques, demogràfiques, gènere, mercat de treball, estructura familiar, mobilitat, etc. Aquest fet fa que la governança de la ciutat multipliqui la seva complexitat en la gestió diària. La complexitat social requereix una major coherència en la gestió dels equips i recursos en les polítiques públiques per tal de millorar l’impacte de les nostres accions.

9

Proventives, proactives i preventives arrel del concepte de Galtung.

14

Context 2

El Districte 2 de Terrassa té una superfície de 3.888.175,64m i està format pels barris de Ca n'Anglada, Montserrat, Vilardell i Torressana.

Ca n'Anglada: La masia que dóna nom al barri de Ca n'Anglada data del segle XV. Des de l'any 1962 l'ordre de les Germanetes de l'Assumpció es va instal·lar i va prestar els seus serveis assistencials en un moment en què creixia la problemàtica social en aquest sector.

Entre els anys 2004 i 2010 es varen invertir molts recursos en la transformació del barri. >42 mill al districte 2 *

El barri va registrar una important densificació fruit de l'arribada massiva de persones nouvingudes procedents d'Andalusia, Extremadura i Castella, atrets pel creixement de Terrassa i la necessitat de nous llocs de treball. Amb els pocs diners estalviats van aconseguir aixecar la seva casa a base de treballar els diumenges i festius.

Aquesta és una de les arrels del caràcter i els signes d'identitat propis del barri, on els veïns consideraven foresteres les persones que no eren de Ca n'Anglada.

El barri va viure un moment tràgic amb la riuada del 25 de setembre de 1962, que va destrossar moltes cases i va deixar un rastre de mort i dolor a tota la ciutat. L'administració va reaccionar promocionant la construcció de blocs de pisos per millorar la condició de vida dels nouvinguts.

A finals dels anys seixanta i durant els setanta, es va forjar la llegenda d'un barri de Ca n'Anglada lluitador i enèrgic, activament implicat en la lluita per la democràcia i per igualar la seva qualitat de vida amb la de la resta de la ciutat. Les accions polítiques, sindicals i veïnals van tenir com a escenari o teló de fons l'església i la plaça, essent anomenada popularment com la "Plaza Roja". A mitjans dels anys setanta es construeixen les primeres escoles públiques, Antoni Ubach i Magdalena Rossell.

En els anys vuitanta, ja amb l'ajuntament democràtic, s'inicien nombroses obres de millora urbanística, es milloren els serveis i equipaments i el barri esdevé progressivament un referent comercial i de restauració per a tota la ciutat. A partir de mitjans de la dècada dels noranta, Ca n'Anglada atrau una nova corrent de persones nouvingudes, procedents sobretot del Magreb i de països hispanoamericans.

El barri, amb 14.145 habitants, té un 33% de població nouvinguda empadronada, arribada en gran part en els darrers anys.

•

Existeixen divereses dades sobre les inversions al Pla de Barris de magnituts diferents. EN finalitzar aquest informe al desembre de 2017 encara no s’ha confirmat la dada exacta.

15

Resultats en curs

DADES MACRO 2015 SUPERFICIE: CA N’ANGLADA 572.933,08 M2 | 38.5% DEL DISTRICTE 2 |2,7% DE LA SUP. URBANA RESIDENCIAL CADASTRE: 5.420 UNITATS URBANES D’ÚS HABITATGE 32.924,08 € MITJANA VALORS CADASTRALS | -64 % ANTIC POBLE ST.PERE INDEX DELICTIU: 6.67 % VS. 13,69% DEL BARRI CENTRE NIVELL D’INSTRUCCIÓ: > GRAU MIG: 16,72 % VS. 20,01 % DISTRICTE 2 > GRAU MIG CENTRE: 51,96 % VS. 46,08 % DISTRICTE 1 > GRAU MIG: 16,72 % VS. 32,32 % A LA CIUTAT | -15,6 %

A CONTINUACIÓ ÉS REFLEXEN ALGUNES DADES QUE CONDICIONEN EL CONTEXT

ORIGEN POBLACIÓ: MARROC: 79,5 % DEL COL·LECTIU DE DISTRICTE 2 27,0% DEL COL.ECTIU VS. LA RESTA DE COL.LECTIU A LA CIUTAT 1,53 % EL COL.LECTIU DE CA N’ANGLADA VS. EL TOTAL CIUTAT7 5,66 % EL COL.LECTIU D’ORIGEN MARROC VS. EL

16

COMPOSICIÓ FAMILIAR | 2015 Gràfica núm. 1. Composició familiar-membres unitat familiar

COMPOSICIÓ FAMILIAR. MEMBRES UNITAT FAMILIAR :: 2015 >5

8,05

5

7,24

4

14,94

3

17,78

2

26,11

1

25,88 0

5

10

15

20

25

30

35

total

1 24,37

2 28,67

3 21,23

4 17,8

5 4,74

>5 3,19

ca n'anglada

25,88

26,11

17,78

14,94

7,24

8,05

centre

27,27

27,12

19

18,77

5,3

0

Font: Anuari Estadístic de Terrassa

La composició familiar al Barri de Ca n’Anglada és similar a la mitjana de la població. A partir de 5 membres és superior al Barri.

17

ESTRUCTURA D’EDATS | 2015 Gràfica núm. 2. Composició familiar-membres unitat familiar

ESTRUCTURA D'EDATS. DISTRICTES I BARRIS Terrassa

Ca n'Anglada

>65

de 51 a 64

de 26 a 50

de 16 a 25

<16 0

5

10

15

20

25

30

35

40

Terrassa

<16 18,63

de 16 a 25 9,55

de 26 a 50 39,81

de 51 a 64 15,91

>65 16,08

Ca n'Anglada

20,53

11,36

38,33

13,55

16,21

45

Font: Anuari Estadístic de Terrassa

L’estructura d’edats del barri és anàloga a la resta de la ciutat. Ca n’Anglada presenta petits índex superiors en la franja infància i joves

18

Gràfica núm. 3. Estructura Poblacional

ESTRUCTURA POBLACIONAL <16

de 16 a 25

de 26 a 50

16,21

13,55

de 51 a 64

>65

20,53

11,36

Gràfica núm. 4. Piràmide d’edats 38,33

Font: Anuari Estadístic de Terrassa

19

Gràfica núm. 5. ÍNDEX DELICTIU | ATUR | PIB :: 2014

INDEX DELICTIU :: BARRIS 2007-2014 20000 18000 16000 14000 12000 10000 8000 6000 4000 2000 0 Terrassa

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

8388

9704

9533

9988

12173

13796

14674

14343

15272

15066

13694

11750

Ca n'Anglada

486

532

645

509

827

853

930

1024

928

913

865

784

Centre

1324

1527

1331

1405

1681

1949

1943

1822

1785

1808

1484

1609

Centre

Ca n'Anglada

Terrassa

El discurs al barri i les dades no encaixen (dissonància cognitiva) Existeix un menor índex delictiu al Barri en valors relatius i absoluts

20

Gràfica núm. 6. Índex delictiu barri Centre 2014

Gràfica núm. 7. Índex delictiu ca N’Anglada 2014

INDEX DELICTIU: BARRI CENTRE 2014

INDEX DELICTIU CA N'ANGLADA: 2014

6%

12%

1

1

2

2

88%

Font: Anuari Estadístic de Terrassa

94%

Font: Anuari Estadístic de Terrassa

Ca n’Anglada té un índex delictiu un 50% inferior al que representa el Barri Centre vs. el conjunt de la ciutat.

21

Gràfica núm. 8 Índex de Delicte vs. Evolució Atur

Index de Delictes vs. Evolució Atur 25

1200

1000

20

800 15 600 10 400 5

200

0

0 2003

2004

2005

2006

2007

2008

Atur Terrassa

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Delictes a Ca n'Anglada

Font: Anuari Estadístic de Terrassa

Existeix un patró relacional d’atur vs delictes. Quan la situació econòmica millora la reducció de delictes és un predictor d’aquesta (com el reciclatge de vidre, veure Cercles Comparació DIBA,2015).

22

Gràfica núm. 9. Índex de delictes vs. Evolució PIB

Index de Delictes vs. Evolució PIB 5,00

1200

4,00 1000 3,00 2,00

800

1,00 600 0,00 -1,00

400

-2,00 200 -3,00 -4,00

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Delictes a Ca n'Anglada

486

532

645

509

827

853

930

1024

928

913

865

784

Evolució PIB

3,20

1,4

-1,7

-2,9

-1

0

-3,6

1,1

3,8

4,2

3,7

3,2

0

Font: Anuari Estadístic de Terrassa

La baixada de PIB es relaciona amb l’índex delictiu generant un patró de comportament.

23

DENSITATS : COL·LECTIU D’ORIGEN MARROQUÍ | DENSITAT URBANA10 Mapa núm. 1. Densitats urbanes per població dorigen marroquí

10

Els mapes exposats a continuació tenen com a font el Pla local de inclusió social 2015 (PLIS)

24

ECLOSIÓ DE VULNERABILITATS Gràfica núm. 10. Concentració de població dorigen marroquí

Gràfica núm.11. Densitat per unitats urbanes

DENSITAT D'UNITATS URBANES CONCENTRACIÓ POBLACIÓ ORIGEN MARROQUI 5% 21% 1 Ca n'Anglada

2

Terrassa 95%

79%

Població

Unitats urbanes

Rati Hab./unitats urbanes

Ca n'Anglada

3300

5420

61

Terrassa

12215

93331

13

Existeix una alta concentració a Ca n’Anglada de la població d’origen marroquí quan tan sols representa el 5% de les unitats urbanes de la ciutat hi viuen el 21% del col.lectiu.

ALTA DENSITAT

25

Resultats derivats de: entrevistes i observació UNITAT D’ANÀLISI

TÈCNIQUES QUALITATIVES Anàlisi fonts secundàries Observació sistemàtica Entrevista semi-oberta | Informants claus Entrevistes informals Entrevista Oberta Grupal

BARRI

1.DADES QUANTITATIVES 2. DADES QUALITATIVES

3. RESULTATS

FONAMENTS PER TREBALLAR EN UN ESPAI TÉCNIC

26

FACTORS I ÀMBITS D’INCLUSIÓ SEGONS PLA INCLUSIÓ SOCIAL DE TERRASSA |2011

VARIABLES D’ANÀLISI: POBLACIÓ ESPAI PÚBLIC HABITATGE CONVIVÈNCIA

Figura núm. 1. CONCEPTUALITZACIÓ DEL PLA DINCLUSIO SOCIAL 2011

27

Estructura del resultat del treball de camp El resultat s’expressa segons variable d’anàlisi: població, espai públic, habitatge i convivència. La sistematització de resultats tindrà en compte la figura anterior sobre factors i àmbits d’inclusió. Alhora en l’apartat de conclusions es determinarà les prepropostes d’intervenció i focus en la unitat d’anàlisi, Barri de Ca n’Anglada.

Atenent l’alt volum d’informació el present document sintetitzarà aquells elements determinants i majoritaris per tal de generar opcions d’operativitzar plans d’accions a futur. El procés de recerca aplicada ha generat aquest conjunt de trobades:

7 entrevistes semi-obertes 10 entrevistes informals 16 observacions sistematizades 1 entrevista grupal

18 entrevistats

La selecció del focus dels destinataris de les entrevistes es va realitzar amb el suport de Joan Jiménez, Coordinador de Districte 2.

28

Població Per tal d’analitzar la població la segmentem en quatre grups d’edat: infància, joves, adults i gent gran. Així com en dos grup per origen: Nova Immigració (>anys 2000) i Antiga Immigració (> anys 50).

La infància i joventut participa activament a l’espai públic 11a tot el territori del barri. S’hi produeixen interaccions i relació entre infants de diferent origen. A la zona nord i una presència majoritària de les famílies de la nova immigració. La infància té l’escola com a principal eix relacional i on construeix i desenvolupa el seu espai d’interacció. Les escoles com Ubach tenen un menor pes en la hibridació d’infants vs. altres del Barri.

Entitats com l’Esplai Grup de Colònies és un referent com a espai de socialització escolar de la infància amb la gran totalitat d’infants becats per serveis socials.

Existeix un debat intens versus les polítiques de matrícula de la OME, Oficina Municipal de Matriculació. Es manifesten moltes queixes però poques propostes. La

“ Zona de matrículació única.

segmentació

no

S’ha d’introduir el concepte

que

de vacant pedagògica amb

proactivament o situen com un problema.

modificacions legals s’ha de

Alhora podem trobar una única proposta de

fer una assignació concertada

resolució del col·lectiu educatiu:

entre administració local i

convenç

a

actual cap

per

dels

matrícula

entrevistats

Generalitat El col·lectiu jove té menys interacció segons origen molt atomitzat en la zona nord vs

de

recurs

addicionals per necessitats singulars”.

zona centre-sud del Barri. Existeix un gran nivell d’atur en les persones joves on coexisteix amb el treball informal (venda, comerços o treball domèstic).

Un tècnic municipal expressava el següent:

11

Espai públic: plaçes, equipaments, institucions amb vocació pública, transports, etc.

29

“ tenim molt problemes de fracàs escolar en la secundaria atès l’absentisme al Institut”. Una entitat expressava el problema del nivell d’instrucció o formatiu de la següent manera: “estem generant una ciutadania amb poca formació, no podem acceptar el fracàs escolar, la gestió de la diversitat no és pot donar en escoles o instituts homogenis per classe social o origen”.

Les entrevistes informals amb joves han generat un relat de desitjos i de frustracions:

“necessitem feina, habitatge assequible i no hi ha treball què podem fer....arriben empreses o supermercats i no prioritzen els joves del Barri”, o , afirmacions contundents com: “en alguns comerços no cal que demani feina perquè ni m’agafen el cv”. Els espais i la gestió de l’oci és un driver del discurs: “necessitem un poliesportiu adient i espais per poder gaudir ...sinó només queda plaça i botellón...”.

Existeix un distanciament prudent entre les persones joves de la zona nord a obrir-se a altres persones amb dinàmiques molt endògenes en el col·lectiu.

Els adults participen activament al Barri com a subjectes actius i consumidors de proximitat. Existeix un cert orgull de pertinència que ha anat reduint-se durant els anys.

Existeixen circuits quotidians clarament diferenciats entre els veïns de la zona nord i de la resta del Barri. La població d’origen estranger participa activament com a consumidors en els comerços o entitats pròpies.12 El rol de la dona magrebí ocupa la referència intensiva en l’espai privat.

Existeix una pèrdua del sentit d’orgull de barri verbalitzat pels veïns en expressions com: ” abans si era una barri de

Alguna

primera, tothom anava a una...ara

d’observació es reflecteix amb una

és

molt

combina

diferent”. amb

entitat

i

les

activitats

Alhora

es

certa ràbia de rebuig al present del

sentiments

de

barri mostrant com a culpables els

melangia expressat per una veïna com : “ si el barri fos com abans

Excepcions: Supermecats com DIA, Biblioteca et al. La población d’origen ESTRANGER fa ús d’una sèrie de comerços o equipaments a tota la población més enllà de la compra al comerç de proximitat de propietaris ESTRANGERs. els comuns nostres fills no voldríem

12

marxar a la primera de canvi , això ens fa sentir molt soles”.

30

altres (administració local, o bé, nouvinguts?

L’informe de CIREM, Avaluació Pla de Barris 2008, presenta dades contradictòries entre l’orgull de pertinència expressat amb la resposta de les persones que marxarien del Barri . A la pàgina 41 manifesta que només el 14 % i a la pàg. 42 el 52 %, aquest i d’altres similars serà una tasca de l’espai tècnic per tal de poder abordar de forma clara i focalitzada el futur del barri.

Les entrevistes informals i sessió d’observació manifesta com el 70 % dels casos analitzats els usuaris nouvinguts coneixen perfectament els recursos que tenen a la disposició alhora plantejant desconeixement per tal d’obtenir “més recursos” o una major accessibilitat aquest (el recurs que vingui o m’ho facin).

La gent gran , els que viuen sols i els que no, manifesten sensacions de soledat, por i una llunyania d’un espai públic llunyà per ells. Enyoren el passat del Barri. Hi ha una sensació o percepció subjectiva d’ inseguretat com explicava un activista del Barri: “ tenim una por psicològica al Barri , una sensació d’ inseguretat possiblement fals però és molt complex d’eliminar al Barri” Així doncs es visualitzar un factor de convivència: + edat – interacció entre grups socials. A les conclusions recuperarem les oportunitats que podria generar l’escola i els espais de socialització d’infants per construir un nou imaginari a la pròxima generació.

Les entitats manifesten que el model de coordinació amb les entitats no funciona i els consells són una operació de màrqueting municipal. Davant d’això diverses entitats plantegen: Existeix una tendència a la descentralització municipal als Districtes alhora que les polítiques transversals

encara

no

s’han

consolidat

“no pot ser el funcionament actual, reunions cada molts mesos

tot

gestionat

prèviament....no cal assistir”, o “s’intenta descentralitzar però ens hem

bé, “ el que si que cal es una

quedat a mitges a vegades tenim informació

coordinadora d’entitats alhora

d’un departament per una associació. HI ha

això és un problema que tenim

àrees de millora “.

les entitats no l’Ajuntament”.

plenament com expressava un tècnic municipal:

31

Espai públic L’espai públic al Barri ha viscut una millora substancial des de fa més de quinze anys.

El pla de Barris (2004-2008) juntament amb el Pla de continuïtat (2008-2010) va crear un espai públic més accessible, net i més articulat. Alhora malgrat la inversió de més de 46 milions13 la percepció de la ciutadania no es tan favorable com per part dels equips polítics i tècnics. Per exemple, les dades de millora manifesten que els veïns varen valorar amb un 5,1 l’impacte del pla de barris (-2,9 punts que el col·lectiu dels grups polítics). Així com l’orgull de pertinència que expressa que el 52% marxaria del Barri a l’any 2008 vs. El 50% a l’any 200414 .

Existir un factor d’exclusió residencial d’acord amb preus de l’habitatge que posteriorment analitzarem.

Malgrat que la millora física de l’espai els ciutadans

manifesten una percepció d’empitjorament de l’espai pels usos que es desenvolupen o la cura d’aquests (ús més intensiu per part les persones d’origen immigrat, grups de joves consumin alcohol et al).

Existeix una diferència notable de la cura dels espais públics de la zona nord vs.

Centre i sud. Es visualitza una gestió de l’espai públic deficient (plantes, arbres, bancs, etc.) així

“si els joves no tenen instrucció

com

ni tenen recursos no tens res, i

una

cura

per

part

dels

veïns.

La

colonització masculina de l’espai públic és molt

si

intensa en la zona nord , fet que produeix, un

futur...amb

distanciament

apareixen

dels

veïns

d’altres

zones

generant dinàmiques de “dos Barris”.

no

tens

res

la

no

tens

desesperança

els

fantasmes

(radicalització)”.

“ a vegades la regidora s’assabenta d’accions per les entitats”, “existeix molt discurs de

Des d’alguns actors es planteja la

polítiques transversal però cada departament

necessitat

va a la seva bola”.

l’acompanyament social de joves

de

promoure

amb més professionals de carrer i intervenció recursos

així al

seu

com abast

més (hort,

poliesportiu, espais autogestionats), ho expressava de la següent forma: Des del sector social es visualitza una manca de coordinació de les polítiques municipals expressat amb:

13

14

Dades a confirmar atès la diversidad de dades a diverses fonts.

Dades a confirmar atès la diversidad de dades a diverses fonts.

32

La pobresa del col·lectiu nouvingut ha produït situacions com del Mercadet de la misèria viscuda pels autòctons com : “un deixar fer per part de l’Ajuntament....els hi tenen por”15.

Existeix una acció plantejada des d’una vessant normativa i alineada amb el nou plantejament al pròxim mes de març 2017 (Pla d’Esponjament).

15

La població autòctona planteja que la població d’origen estranger pot desenvolupar una sèrie d’activitats per la desídia de l’administració local.

33

Habitatge El parc d’habitatge del Barri és antic amb una actuació de millora durant els últims anys. Encara existeixen notables deficiències (edificis apuntalats, aluminosi, edificis sense ascensors amb gent gran o de mobilitat reduïda) aquesta configuració urbana afecta a l’exclusió relacional així com a una reducció dels espais convivencial. El valor cadastral mig dels habitatges és de 34.929 € (- 64 % que el Barri centre) així configura un efecte crida a persones de la nova immigració per fer un aterratge sostenible en unitats d’habitatge amb una mitja d’ocupació de 61 hab. vs unitat habitacional (al conjunt de la ciutat representa 13 hab. vs. Unitat) Existeix una intervenció de gran impacte a la zona nord, l’Esponjament, que finalitzarà aproximadament cap al 2020 (amb una inversió de 18 milions d’euros). Aquest pla ha comptat amb el lideratge veïnal d’Andrés Zamora generant un pla operatiu constant per la resolució de la problemàtica dels habitatges en aquesta zona per part de l’Administració local i la Generalitat de Catalunya.

Des de l’activisme del Barri es manifesta: ”a principi del 2000 es va deixar especular a la part sud de barri amb l’Habitatge”;

“l’Ajuntament

havia

d’haver dirigit l’acollida de persones nouvingudes a diferents barris va deixar

al

“governar”

preu

de

l’aterratge

l’habitatge a

Ca

La problemàtica associada als habitatges de la Vitassa ve dels anys seixanta alhora que s’ha aguditzat amb dos patrons: deteriorament del parc d’habitatge i veïns amb altres patrons culturals (Marroquins de zones rurals).

n’Anglada...no sabem si això és pot arreglar ara”.

Cal

destacar,

l’aposta

realitzada

per

l’Ajuntament per tal de (re)pensar el programa de mediació i constituir un nou servei de suport a les comunitats veïnals – RSCV- . Aquest servei creat a finals del 2011 s’ha consolidat com un servei de primera línia de suport a les comunitats desenvolupant tres tipologies d’intervenció: orientació, suport i dinamització.

Actualment la majoria d’intervencions són de suport tenim un impacte

en 714

persones i 2.250 habitatges durant el 2015. Fins a 3rT del 2016 els indicadors d’impacte eren similars a anys anteriors amb un creixement sostenible. Aquest programa exerceix de hub entre comunitat, administració i serveis. Aquesta tipologia d’intervenció de microcirurgia d’intervenció social s’alinea amb algunes de les oportunitats plantejades a la part final del present document.

34

Convivència La convivència ha estat analitzada des d’una perspectiva de la violència: simbòlica, directa i estructural. El diari de camp ha manifestat una absència mínima de violència directa alhora que existeixen incidents de joves vinculats a consums, petit tràfic de drogues o agressivitat en la conducció. La violència simbòlica s’ha pogut evidenciar per la segregació d’espais segons origen o gènere. La violència estructural es pot manifestar en un percentatge significatiu de persones que manifesten que marxarien del barri si econòmicament s’ho poguessin permetre (malgrat que sigui creuar l’avinguda Barcelona).

Existeix un discurs flotant on es manifesta que el Pla de Barris es va focalitzar en les pedres i no en la convivència, aquesta versió és verbalitzada per entitats. Alhora des de les institucions es valora que els recursos com el Pla d’Entorn en aquella època era molt potent però ara ja es deficitari. L’espai tècnic haurà d’analitzar i explorar la gestió dels recursos finits a necessitats quasi infinites.

Un dels problemes verbalitzats per part de tots els actors és la falta de relació entre comunitats d’origen divers aquest fet queda expressat en la quotidianitat del Barri.

Entitat: “tenim un problema de relació, no existeix, un barri això no avança”; “nosaltres volem integrar-los però ells (magrebins) no volen integrar-se”. El discurs s’accentua als espais informals com la peixateria : “jo no vull els recursos de l’Ajuntament els hi he dit però volia dir això a l’Ajuntament perquè s’assabentin ja està bé que tots els recursos siguin per aquests de dalt”.

La crisi del 2007 va generar una eclosió de conflictes de recursos escassos , és a dir, menys recursos i més necessitats a donar resposta. Aquest fet provoca una violència estructural vinculada a la pobresa i als dèficits en alimentació, oci, habitatge digne, soledat et al.

Les entitats entrevistades manifesten la necessitat de cultivar la convivència explorant nous espais de relació. Cal dir, que veurem que hi ha discursos latents i patents. Per tant, poder passar de les posicions a interessos i necessitats serà un procés a explorar en els conclusions.

35

Conviure és una dolça condemna, una necessitat als nostres barris, per generar noves dinàmiques convivencial necessitem confiança què és la cola d’impacte als nostres barris. Escola: “la concentració que tenim aquí Les entitats verbalitzen la necessitat de

és molt difícil de gestionar cada

compartir espais i projectes entre comunitats

vegada

alhora que manifesten diverses causes: no

qualsevol necessitat costa deu i

voluntarietat de la comunitat magrebí, falta de

ajuda

recursos, manca de suport de l’administració.

molta gent escola i diu que

Es dona la paradoxa del discurs vers els altres

col·laboraran però després res

(nova immigració i/o comunitat musulmana de

de res...Necessitem uns 3.000 €

la Mezquita) i alhora l’ heterogeneïtat de les

per obrir la Biblioteca i ni això

quatres organitzacions que operen en el Barri.

ens faciliten”.

menys que

recursos

t’escoltin....ací

i ve

Aquest fet comporta una cosificació dels altres quan existeix una àmplia diversitat. Aquest aspecte ho veurem a les conclusions ja que la pobresa homogeneïtza i uneix.

Alguna entitat verbalitza la necessitat d’aprofundir en dinàmiques mediadores més profundes : “ hem de fomentar la mediació però de veritat la que es fa bé profundament generant espais de interacció profunds...”.

Alguna entitat planteja que el problema ja no és de convivència a l’espai públic, només, sinó de microconvivència a les comunitats veïnals on els autòctons no senten respectats els seus drets i tenen la sensació de laisser faire per part de l’Ajuntament en casos d’impagament, brutícia, parabòliques, etc.

Les entitats reivindicant un Pla de Futur pel Barri (2030) ja que si no saps on vols anar el camí no importa. Aquest pla, que analitzarem a les conclusions, és un instrument de governança i prospecció que hauria d’estar alineat amb totes les polítiques i els seus instruments de gestió ( PAM, Pla Inclusió Social, Pla de millora Barris, etc.).

36

Conclusions diagnosi: Col·lectius, nivells competència, accions

El present informe presenta els resultats derivats del treball de recerca aplicada les conclusions hauran de ser co-construïdes a l’Espai Polític i l’Espai tècnic. El treball de conclusions serà dinamitzat des de MEDIACCIÓ per tal de generar un procés de treball sistemàtic i poder articular objectius clars a mig-llarg termini.

37

Recomanacions tècnic-metodològiques post-diagnosi

PLA DE FUTUR 2030

1

CO-CONSTRUIR UN PLA AMB I DES DEL TERRITORI AMB UNA PERSPECTIVA D’OPORTUNITAT | INDAGACIÓ APRECIATIVA

DEVOLUCIÓ DEL DIAGNÒSTIC ALS PARTICIPANTS

2

DEFINIR EL MILLOR MOMENT PER PODER COMPARTIR EL DIAGNÒSTIC | TRANSPARÈNCIA

CREACIÓ D’ESPAI DE TREBALL TÈCNIC

3

DEFINIR FULL DE RUTA A MIG-LLARG TERMINI AL BARRI

DISSENYAR UN QUADRE DE COMANDAMENT D’OBJECTIUS

4

GUANYAR FOCUS-FOCUS-FOCUS ASSOCIAR INDICADORS D’IMPACTE A TOTS ELS OBJECTIUS.

CO-CONSTRUIR ALIANCES TERRITORIALS I SECTORIALS

5

CAPTAR RECURSOS PEL TERRITORI | INCORPORAR LA PERSPECTIVA DE BARRI COOPERATIU

38

MICRO-CIRURGIA DE GESTIÓ TREBALLAR PER SECCIONS CENSALS | UNITATS DE TREBALL CONCRETES

6

ARTICULAR INSTRUMENTS DE CIUTAT A NIVELL MICRO

7

CONCRETAR ACCIONS DE PAM, PLA INCLUSIÓ SOCIAL, PACTE LOCAL PER L’OCUPACIÓ | CONCRETAR I CONCRETAR

VERIFICAR DADES DEL BARRI EXISTEIX INFORMACIÓ CONTRADICTÒRIA O INCOMPLETA EN INFORMES DIVERSOS QUE AFECTEN A: SUPERFÍCIE, IMPACTE PLA DE BARRIS, ORGULL DE BARRI, ETC.

8

CONSTRUIR UN CONSENS POLÍTIC EN L’ÀMBIT DEL PLE MUNICIPAL

9

PACTE DE CIUTAT ATENENT NECESSITATS RELLEVANTS PER L’IMPULS DE CA N’ANGLADA

39

LA DIAGNOSI PRESENTA LA NECESSITAT DE CONSTITUÏR UN ESPAI TÈCNIC EFÍMER PER ELABORAR UN PLA DE FUTUR DEL BARRI A 2030.

AQUEST ESPAI TÉCNIC PRETÈN (RE)PENSAR LES NOSTRES PRÀCTIQUES PROFESSIONALS I FACILITAR EL FOCUS EN LA NOSTRA ACCIÓ TRANSFORMADORA. A CONTINUACIÓ ÉS PRESENTA LA SINTESIS DEL PLA DE TREBALL DERIVAT.

40

Pla de treball derivat

CREACIÓ DE ESPAI TÈCNIC FR (FULL DE RUTA): 1. PRESENTACIÓ A NIVELL DE DIRECCIÓ POLÍTICA I TÈCNICA 2. CREACIÓ D’ESPAI DE TREBALL : COMPOSICIÓ TEMPORITZACIÓ SETMANAL (mínim 8-màx. 12 sessions)

1.Diagnostic 2. Taula técnica

3. Informe Final

Pla de treball 2017-2018 + Quadre de Comandament Integral

41

Caixa d'eines: espai tècnic FASES DE LA DINAMITZACIÓ DE L’ESPAI

1.EXPLORACIÓ: -TÈCNICA DELS SIS BARRETS 1.EXPLORACIÓ

2. PROPOSTES 2. PROPOSTES

-TÈCNICA: VALIDATION BOARD -TÈCNICA: ONE PAGER 3. PROTOTIPS:

3. PROTOTIPS

-TÈCNICA DE MATRIU DE SELECCIÓ

4.ACCIONS

4. ACCIONS: -TÈCNICA METAPLAN

•

AQUESTA ÉS UNA PROPOSTA INICIAL A CUSTOMITZAR EN LA COMPOSICIÓ DE L’EQUIP

42

TERCERA PART. TAULA TÈCNICA DE CONVIVÈNCIA A CA N’ANGLADA Arrel les conclusions de la segona part és defineix de forma consensuada generar un espai de treball tècnic per tal de clarificar el focus de l’acció i establir un escenari de Pla de Futur 2030. Es planteja la configuració d’un espai de treball on hi hagi la presència de tècnics que coneguin el territori de primera mà. A continuació la proposta de configuració de l’espai (veure relació de persones a l’annex):

En aquest espai es desenvolupa el contingut de la caixa d’eines segons la figura anterior. Es desenvolupen 32 hores de treball grupal + sessió de visita guiada pel barri. A continuació descrivim les activitats desenvolupades a la taula tècnica.

43

La taula ha desenvolupat una perspectiva de treball que incorpora les següents característiques: Treball per perfils socials i seccions censals: treball focalitzat Acompanyament social: de la perspectiva funcional a la perspectiva territorial Eliminar per guanyar focus: eliminar les accions que no tenen l’impacte social desitjat Segmentar indicadors: procés i impacte. Definint nivells objectius Acomodar bones pràctiques: conèixer BBPP i integrar-les

El desenvolupament del pla de treball es segmenta en diferents etapes: 1. Exploració: on s’ha compartit dades, diagnosi, instruments i necessitats 2. Propostes: on s’han definit accions per tal d’ assolir els objectius segons els perfils socials definits 3. Prototips: on s’ha prototipat solucions per cadascuna de les necessitats i objectius.

4. Accions: on s’ha definit els objectius, accions, destinataris i indicadors del pla de futur.

44

• • • •

APARTAT EXPLORACIÓ: NIVELL ALINEAMENT AMB LES RECOMANACIONS: DINÀMICA ANÒNIMA GOMETS MAPA D’EMPATIA CIUTADÀ PONDERACIÓ DE VARIABLES DE INCLUSIÓ SOCIAL AL BARRI X GÈNERE INDAGACIÓ APRECIATIVA EN OPORTUNITATS SEGONS LES QUATRE VARIABLES ANÀLISI. CONSTRUCCIÓ DE MAPPING INDAGATIU: • • • •

POBLACIÓ ESPAI PÚBLIC HABITATGE CONVIVÈNCIA

• TÉCNICA DELS 6 BARRETS:

• ANÀLIS DELS PRIMERS NIVELLS DE OPORTUNITATS GENERATS AL MAPPING • ANÀLISI DE DOCUMENT I ESMENES

45

Taula 1. Perfils socials definits

La configuració dels perfils socials s’ha elaborat en base a model PLIS: factors i vectors. Això facilita la categorització en 16 perfils socials on s’associa un % d’accions per poder facilitar el seu procés de incorporació social. En aquesta taula queda reflexat el % d’accions tipus per a cada vector i perfil social

46

Figura 1. Mapa d’Empatia: Necessitats

PENSA I SENT

VEU

P1. EXCLUSIÓ SOCIAL LABORAL PERSONES ORIGEN ESTRANGER

V1. DEGRADACIÓ DEL BARRI IN CRESCENDO (BRUTÍCIA, QUALITAT ESPAI PÚBLIC, ETC.)

P2. BARRI DEGRADAT I INSEGUR

V2. GUETITZACIÓ DE LA ZONA NORD

P3. EXCÉS IMMIGRACIÓ

V3. SEGREGACIÓ ESCOLAR

P4. DESIGUALTAT EN L’ADJUDICACIÓ D’AJUDES SOCIALS

V4. ESPAI PÚBLIC NOU EN DESÚS

P5. AUTO-EXCLUSIÓ DE LES DONES D’ORIGEN ESTRANGER

V5. INTENSITAT OCUPACIÓ ESPAI PÚBLIC PER HOMES D’ORIGEN ESTRANGER

P6. MANCA D’INTERACCIÓ COMUNITÀRIA ENTRE PERSONES D’ORIGEN DIVERS

V6. DESIGUALTAT D’OPORTUNITATS SEGONS ORIGEN V7. PÈRDUA D’INTENSITAT I DIVERSITAT EN EL COMERÇ

ESCOLTA E1. RECURSOS SOCIALS PER PERSONES D’ORIGEN ESTRANGER E2. POCS RECURSOS PRIORITARIS I DEIXADESA PER L’ADMINISTRACIÓ LOCAL.

DIU I FA D1. ELS SERVEIS PÚBLICS HAN DE MILLORAR D2. ACTITUD RACISTES D3. POCA PARTICIPACIÓ SOCIAL PERSONES ORIGEN ESTRANGER D4. EXCÉS D’AJUDES PER PERSONES D’ORIGEN ESTRANGER

ESFORÇOS

RESULTATS

E1. APRENENTATGE LLENGUA VEHICULAR

R1. HABITATGE ASSEQUIBLE

E2. COMBATRE RUMORS FALSOS

R2. MENYS POBRESA ECONÒMICA

E3. SEGURETAT VS RADICALISME ISLÀMIC

R3. PRIORITZAR EL TREBALL AMB JOVES

E4. MÉS HABITATGE I MENYS OCUPACIÓ IL·LEGAL E5. MÉS RECURSOS PER LA CONVIVÈNCIA E6. PROMOURE LA IDENTITAT DE BARRI

4. NIVELL D’INSTRUCCIÓ ADULTS –BAIX R5. ENTITATS POC INTEGRADORES

E7. FOCALITZACIÓ EN EL TREBALL AMB JOVES El resultat d’aquesta taula és el treball grupal vers el mapa d’empatia del barri. Aquest procés de construcció de necessitats ha estat sotmes a tres “cribes” i posteriorment alineat amb el mapa d’opotunitats que es presenta posteriorment.

47

Taula 2. Mapa d’oportunitats ÀMBIT

OPORTUNITAT

RELACIONAL

1. HORTS COMUNITARIS

LABORAL

2. PLANS PERSONALITZATS D’OCUPACIÓ

SALUT (ALTRES ÀMBITS)

3. EQUIPAMENTS ESPORTIUS

RELACIONAL

4. PATIS OBERTS

RELACIONAL

5. ESPAI PÚBLIC NOU (ESPONJAMENT)

RESIDENCIAL

6. + NETEJA

RESIDENCIAL

7. + HABITATGE + TIPOLOGIA

RELACIONAL

8. MILLOR PARTICIPACIÓ COMUNITÀRIA | ESPAIS DE DECISIÓ REAL

% ÀMBIT

ESTAT ACTUAL (NECESSITATS?)

33,33 %

+ OFERTA; EN PROCÉS DE (RE)DEFINICIÓ; ITINERARIS SOCIOLABORALS; PERSPECTIVA COMUNITÀRIA MILLOR I MÉS DIVERSA OFERTA; + FOCUS EN L’OCUPACIÓ; INTERMEDIACIÓ AMB EMPRESES I COMERÇOS POTENCIAR POLIESPORTIU CA N’ANGLADA; (RE)OBRIR PISCINA; MÉS ACCESSIBILITAT ; MÉS USOS AL MATÍ; NECESSITAT DE FEMINITZAR ESPORT; NOUS ESPAIS GRATUÏTS MÉS ESPAI PÚBLIC COM A PATI OBERT; APERTURA BIBLIO ESCOLAR FINS LES 20 H. (UBACH) DEFINIR PROCÉS PARTICIPATIU I USOS VINCULATS ALS 16 PERFILS (MOBILITAT FORÇADA) HIBRIDACIÓ USOS I COL·LECTIUS NECESSITAT DE MÉS FREQÜÈNCIA DE PASSADA; CAMPANYA CIVISME PUNTS CRÍTICS; SENSORITZACIÓ DE DEIXALLES FISCALITAT VERDA + REHABILITACIÓ; PETITES REFORMES; CAF (COMUNITATS AUTOFINANÇAMENT); INTERMEDIACIÓ LOCAL ARTICULAR SOBRE PROJECTES CONCRETS; AVANÇAR EN LA PARTICIPACIÓ DELIBERATIVA

16,60 %

16,60 %

33,33 % 33.33 %

16,60 %

16,60 %

33,60 %

VALIDACIÓ X PROTOTIPAR VALIDADA

VALIDADA

VALIDADA

VALIDADA VALIDADA

VALIDADA

VALIDADA

VALIDADA

48

LABORAL 9. PROJECTES LABORALS KM0 ECONÒMIC

10. IMPLANTACIÓ RENDA GARANTIDA

FORMATIU

11. + PLACES D’ADULTS

SALUT

12. ACTIVITAT FÍSICA SALUDABLE

REPLICAR BBPP DE HORTS C; FOCUS EN OCUPACIÓ FEMENINA; PROJECTES ECONOMIA CIRCULAR DIFUSIÓ TRANSVERSAL X ÀREES AMB ATENCIÓ DIRECTE AMB EL CIUTADÀ

VALIDADA

9,09 %

+ DIVERSITAT DE PLACES ; ALFABETITZACIÓ DE CATALÀ (ÀRAB?);

VALIDADA

16,60 %

X DEFINIR ALBERT MONTCADA

16,60 % 8,30 %

VALIDADA

PENDENT

El mapa d’oportunitats generat es fruit del treball en visual thinking amb els tècnics de la taula. Aquest mapa incorpora els vectors en base PLIS amb l’incorporació d’oportunitats generades als tallers.

Aquest procés va incoporar la necessitat d’alinear necessitats, % accions per perfils social i un procés de validació a través de Validation Board.

49

APARTAT PROPOSTES:

• • • •

SETZE PERFILS SOCIALS VALIDATS DADES VERIFICADES EN UN 80% VALIDACIÓ DE MAPA D’OPORTUNITATS SELECCIÓ I JERARQUITZACIÓ D’OPORTUNITATS

50

APARTAT PROTOTIPS

• PLA D’ACCIÓ : METAPLAN • QUADRE DE COMANDAMENT INTEGRAL • DEFINICIÓ ACCIONS NO REALITZABLES

51

A continuació es presenta l'esborrany de Pla de Futur 2010 Ca n’Anglada

Finalitat | pla futur 2030: escenari 2030 Ca n’Anglada és un barri de proximitat amb bons serveis públics i un bon grau de convivència. És un barri connectat amb la ciutat amb equipaments centrals per la vida de Terrassa. Disposa d’uns espais educatius innovadors que han fet un territori d’oportunitats. Ca n’Anglada disposa d’ un índex d’ocupació similars a la resta de la ciutat. L’espai públic és de qualitat net i amb diversitats d’usos. La ciutadania viu de forma proactiva la participació col·lectiva en la res publica.

Ca n’Anglada és un barri (re)jovenit atès la nova arribada de joves d’altres zones de la ciutat i del territori. El teixit social i d’activitat econòmica local està vivint una acceleració hibridant noves activitats econòmiques al barri.

El barri disposa d’un parc públic d’habitatge òptim per donar resposta a les necessitats de la ciutadania. Actualment Ca n’Anglada és visitada per persones de fora de la ciutat per conèixer la seva innovadora aposta política per la mobilització a través de la cultura. El seu espai públic ha esdevingut referència en la transformació urbana dels barris.

52

Pla d’acció | bianual A. ÀMBIT FORMATIU OBJECTIU

A1.

Incrementar el nivell d’instrucció

ACCIONS

PERFILS SOCIALS

SECCIONS LIDERATGE CENSALS + UBICACIÓ

PRES. ANUAL

INICI ACCIÓ

FINAL ACCIÓ

INDICADOR DE PROCÉS

INDICADOR D’ IMPACTE Núm. de participants Alfabetitzats vs.

Total Part. % de participants que han assolit ESO ( als 4 anys d’inici iti.)

A1.1. Ampliar el núm. de places d’Escola d’Adults

3,4,5,6,11,12,13,14

Mapejar

Núm. Noves Places

A1.2. Dissenyar itineraris formatius individuals per joves sense ESO

3,4,11,12

Mapejar

Núm. Itineraris formatius individuals acompanyats

A1.3. Nous programes d’alfabetització en llengua familiar (materna) A1.4 Customitzar els programes de català per persones d’origen estranger amb un nivell baix d’instrucció. Itinerari:

6,14,5,13

Mapejar

Núm. programes nous

6,14,5,13

Mapejar

Núm. de programes nous

% participants en altres programes de formació no reglada % de participants alfabetitzats ( als 4 anys d’inici programa) Núm. de participants amb el certificat A1

Ex. Àrab >Cat/cast Oral>Cat>A1

53

A2. Reduir la segregació educacional A3. Millorar el rendiment educatiu a primària

A2. OME: zones de matrícula ampliades i heterogènies.

Quotes mínimes del 20% a infants amb necessitats educatives especials. Ajuts a les famílies que canvien de zona actual a un altre o distancia domicili.

A3. Promoure Aliança Magnet amb Institucions del territori de totes les escoles del Barri

1,2,9,10

A4. Promoure participació Escola Nova XXI. Nous projectes singulars a Primària (ex. Escola Joaquin Ruyra , LA H)

1,2,9,10

Mapejar

Canvi model executat

% de necessitats educatives especials a les escoles del Barri Índex de competències bàsiques- anàlisi longitudinal

1,2,9,10

Campanya informativa realitzada

Núm. de convenis magnet

Campanya informativa realitzada

Núm. Escoles

Índex de competències bàsiques- anàlisi longitudinal

Índex de competències bàsiques- anàlisi longitudinal

54

B. ÀMBIT SALUT OBJECTIU

B2. Accedir a circuits d’activitat física saludable

B1. Fer accessible l’activitat física saludable

ACCIONS

PERFILS SOCIALS

SECCIONS CENSALS

LIDERATGE + UBICACIÓ

PRES. ANUAL

INICI ACCIÓ

FINAL ACCIÓ

INDICADO R DE PROCÉS

INDICADOR D’ IMPACTE

B1.1.Activitats lliures i dirigides al matí al Poliesportiu

3,4,5,6,7,8, 11,12,13,14,15,16

Mapejar

Nou horari d’accés Núm. activitats dirigides programades

Núm. usuàries noves Núm. usuaris a les activitats de matí

B1.2. Tarifació social a les activitats esportives municipals (directes o indirectes)

TOTS

Mapejar

Implantació prova pilot

Núm. nous usuaris

B1.3 Programa per la generació d’activitats esportives femenines a les escoles esportives

9,10,11,12,13,14

mapejar

Nou programa dissenyat

Noves usuàries d’activitats

B1.4. Dissenyar nous espais esportius a l’espai públic (futsal, bàsquet, bàdminton, tennis taula, Boulder-rocòdrom, etc.)

B2. Generar circuits identificats de itineraris d’activitat física saludable Ex. Anella verda, Riera Arenes, etc.

1,2,3,4,5,6,9,10, 11,12,13,14

Mapejar

Núm. nous espais

>4 Valoració satisfacció usuaris (escala 1-5)

TOTS

mapejar

Circuit executat

Avaluació qualitativa d’usuàries. Escala de Likert.

55

C. ÀMBIT RESIDENCIAL OBJECTIU

C1. Disposar d’uns espais públics nets

C2. Facilitat del dret habitacional

ACCIONS C1.1 Incrementar la freqüència de neteja en punts crítics C1.2 Campanya civisme a punts crítics C1.3 Sensorització d’escombraries + fiscalitat verda (taxa. Mun) C2.1 Rehabilitar del parc d’habitatge privat desocupat per la Borsa Local(900 hab.). Cribratge tipologia de propietat (bancs vs. Particulars) C2.2 Promoure la creació d’una associació d’impuls / coop.

Treb. Associat d’obres menors (destinaries de polítiques actives d’ocupació) C2.3 Promoure la creació de CAF, comunitats d’autofinançament per obres menors C.2.4 Establir convenis marc amb: Ecrowd, Elkargi per finançament de projectes

PERFILS SOCIALS

SECCIONS LIDERATGE PRESSUPOST INICI FINAL INDICADOR CENSALS + ANUAL ACCIÓ ACCIÓ DE UBICACIÓ PROCÉS

INDICADOR D’ IMPACTE

-

Mapejar

Núm. de recollides noves

Índex d’incidències

-

Mapejar

Campanya executada

% reducció índex incidències

-

Mapejar

Instrument desenvolupat

Increment de % de reciclatge en les zones c.

-

Mapejar

Núm. habitatges nous en Borsa Local

Núm. de veïnes als nous habitatges

3,4,5,6,11,12,13,14

Mapejar

Organització en funcionament

Núm. de treballadors a jornada complerta

3,4,5,6,11,12,13,14

Mapejar

Núm. CAF constituïdes

Núm. de serveis realitzats

3,4,5,6,7,8,11, 12,13,14,15,16

Mapejar

Núm. de conveni realitzat

Núm. d’operacions amb èxit constituïdes

56

d’autofinançament (comunitats i ESS) C.2.5 Promoure a través de la SMHT noves edificacions aprofitant el dret a vol d’ habitatges en PB o PB+1.

Incorporant plusvàlues compartides pels propietaris, serveis comunitaris, hibridant els perfils de veïnatge.

8,15

Mapejar

Prova Pilot realitzada

Núm. de nous veïns Increment de renda a llar propietària % de persones gran residents vs. Total Afectats

57

D. ÀMBIT ECONÒMIC OBJECTIU

ACCIONS

D1.

Implantar eficientment la renda garantida

D1.1 Informació i formació a equips tècnics (primer nivell intervenció i segon nivell intervenció) D1.2 Customitzar intervencions i recursos per persones <2anys padró Ex. Acompanyar a possibles candidatures a inici de sol·licitud

PERFILS SECCIONS LIDERATGE PRESSUPOST SOCIALS CENSALS + ANUAL UBICACIÓ

INICI ACCIÓ

FINAL ACCIÓ

INDICADOR INDICADOR DE D’ PROCÉS IMPACTE

TOTS

Mapejar

Núm. de tècnics informats

% d’ usuaris actius a 31/12

6,14,5,13

Mapejar

Núm. recursos Identificats

% usuàries amb ajuda a 31/12

58

E. ÀMBIT LABORAL OBJECTIU

ACCIONS

PERFILS SOCIALS 3,4,5,6,11 ,12,13,14

SECCIONS CENSALS Mapejar

11,12,13,14

E1.3 Promoure la creació de cooperatives de dónes o assoc.

Impuls

E1.4 Impulsar projectes vinculats a l’economia circular (Ex.. recollida de matèria reutilitzable, mercat de pagès, transició energètica, etc.)

E1.5 Sol·licitar programes europeus – ajuts a iniciatives d’economia circular (ex.RETO 6-H2020)

E1.1 Dissenyar i ampliar els itineraris ocupacional personalitzats .

Incorporant clàusules socials amb proveïdors per la inserció persones del territori (%): concursos públics, horts comunitaris, noves tendències ocupacionals, etc.

E1.2 Dissenyar itineraris ocupacionals x dónes E1. Reduir la taxa d’atur

LIDERATGE + UBICACIÓ

PRESSUPOST ANUAL

INICI ACCIÓ

FINAL ACCIÓ

INDICADOR DE PROCÉS Núm. itineraris

INDICADOR D’ IMPACTE % de destinataris amb alta RENTA o RG a 31/12

Mapejar

Núm. itineraris actius a 31/12

% inserció a 31/12

11,12,13,14

Mapejar

Núm de coop. o assoc. creades

Núm. de treballadores a JC

3,4,5,6,11 ,12,13,14

Mapejar

Núm. De projectes

Núm de treballadores a JC

-

Mapejar

Projecte Assolit

Volum de pressupost executat

59

E3. Ampliar la superfície E2. Ampliar el nivell d’activitat empresarial d’ocupació de veïnatge al propi barri

E1.6 Elaborador un conveni marc amb una organització especialitzada en programació de codi per la formació ocupacional de joves(Ex. Python et al) E2.1 Campanya informativa de oportunitats per la ocupació a les activitats productives del barri: bonificacions, subvencions, borsa local-selecció, pràcticum, tipologia contractes, etc.

3,4,11,12

E3.1 Recuperar un edifici buit amb un destí d’espai de treball cooperatiu per oficis i noves professions

3,4,5,6,11,12,13,14

-

Conveni Executat

Núm de participants inserits a 31/12 Ret. Mitja Primer contracte

-

-

Núm. d’empreses o autònoms informats

Núm. de persones insertades a JC a 31/12

Edifici Recuperat

Núm. de persones treballadores usuàries

60

F. ÀMBIT RELACIONAL OBJECTIU

PERFILS SOCIALS

F1.1 Crear nous horts comunitaris socials en espais buits.

Integrar amb altres activitats gastro.

F.1.2 Incorporar una puntuació extraordinària en el plec de subvencions per projectes de >2 i >3 entitats de forma conjunta F2.1 Projecte Ubach Obert: co-construir amb l’escola el projecte de pati obert i Biblio Oberta fins les 20 h.

5,6,13,14,3,4,11,12

F3.

Diversific ar l’ús de l’espai F2. Millorar les capacitats públic de educatives i socials l’Esponja ment

F1. Potenciar els vincles relacionals

ACCIONS

SECCIONS CENSALS Mapejar

LIDERATGE + UBICACIÓ

PRESSUPOST ANUAL

INICI ACCIÓ

FINAL ACCIÓ

INDICADOR DE PROCÉS

INDICADOR D’ IMPACTE

Núm. de m2 nous

Núm. de beneficiaris

Espai Gastro generat

-

-

Modificació normativa

Núm. de projectes nous vs. Anys anteriors

1,2,9,10,3,4,11,12

Mapejar

Pati i Biblio Obert executat

Núm. de beneficiaris

Núm. d’activitats socioeducatives de suport realitzades

Índex mitjà de competències bàsiques (avaluació diferida)

F2.2.

Incorporar als pares i mares com a interventors en les activitats obertes F3.1 Generar un espai públic de qualitat i de mobilitat forçada (Ex. Companyia

Núm. activitats obertes anualment

Núm de persones familiars implicades

-

Mapejar

Estudi d’Espais de Mobilitat forçada realitzat Identificació de usos prioritaris i

Índex de diversitat d’usos Núm. de noves activitats als edificis

61

d’Aigües Municipals)

F4.Ampliar el coneixement ciutadà de la gestió de l’administració local

F5. Apoderar a la ciutadania en la construcció de la res publica

híbrids realitzat

F3.2 Identificar els usos òptims dels locals dels edificis nous de l’Esponjament F4.1 Taller Informatiu sobre processos de gestió i ajudes (ex. Nodes de info)

-

Mapejar

Núm. d’activitats centrals desenvolupades

Nous usos identificats

% de nous usos

3,4,5,6,7,8,11, 12,13,14,15,16

Núm. tallers

Núm. assistents

F4.2 Campanya anti-rumors onmicanal

TOTS

Campanya realitzada

Índex de Orgull de pertinença

F5.1 Pressupost Participatiu en la destinació d’un % de la inversió al barri F5.2 Procés deliberatiu vinculat en la definició de nous espais públics F5.3 Procés participatius enla gestió dels espais públic amb infants

TOTS

Pressupost Participatiu dissenyat

Núm. de participants

Índex de satisfacció

Mapejar

Núm. de propostes

TOTS

Mapejar

Núm. de processos

Núm. de propostes % execució de p.

1,2,9,10

Mapejar

Núm. de processos

Núm. de propostes % execució de p.

62

G. ÀMBIT ESTRUCTURAL OBJECTIU

G2 Major interacció on-line amb la ciutadania

G1 Incrementar l’orgull de pertinença

G3 Identificar al Barri amb accions úniques

ACCIONS

PERFIL S SOCIAL S

SECCION S CENSAL S

G1.1 Campanya de comunicació i branding: #JOSOCANANGLA DA G1.2 Crear un indicador de pertinença |mesura anualment

TOTS

TOTES

G2.1 Creació d'apps i serveis on-line per connectar: policia local, neteja, convivència, etc.

TOTS

G3. Conveni Marc amb una entitat sociocultural local de Terrassa o Catalunya per establir seu al Barri G4. Desenvolupar mesures per crear un barri cooperatiupromoure orgs. De la ESS

TOTS

TOTS

TOTS

LIDERAT GE + UBICACIÓ

PRESSUPO ST ANUAL

INICI ACCIÓ

FINAL ACCIÓ

INDICADOR DE PROCÉS

INDICADOR D’ IMPACTE

A DESENVOLUP AR

A DESENVOLUPAR

A DESENVOLUP AR

A DESENVOLUPAR

A DESENVOLUP AR

A DESENVOLUPAR

A DESENVOLUP AR

A DESENVOLUPAR

TOTES

TOTES

TOTES

TOTES

A DESENVOLUP AR

A DESENVOLUPAR

63

G4.

Desenvolup ar art a l’espai públic

G4. Conveni amb Fundación Contorno Urbano i Poetria per dissenyar l’espai públic d’expressió artística G.5. Recuperar un edifici en desús per residencia i tallers d’artistes nacional i int.

TOTS

TOTES

A DESENVOLUP AR

A DESENVOLUPAR

TOTS

TOTES

A DESENVOLUP AR

A DESENVOLUPAR

64

E1.

Reduir la taxa d’atur

G1 Incrementar el orgull de pertinença

F3. Diversificar l’ús de l’espai públic de l’Esponjament

F2. Millorar les capacitats educatives i socials

Quadre de comandament integral | indicadors claus

F2.1 Projecte Ubach Obert: coconstruir amb l’escola el projecte de pati obert i Biblio Oberta fins les 20 h.

1,2,9,10,3,4,11,12

Mapejar

Pati i Biblio Obert executat

Núm. de beneficiaris

Núm. d’activitats socioeducatives de suport realitzades

Índex mitjà de competències bàsiques (avaluació diferida)

F2.2. Incorporar als pares i mares com a interventors en les activitats obertes F3.1 Generar un espai públic de qualitat i de mobilitat forçada (Ex. Companyia d’Aigües Municipals)

G1.2 Crear un indicador de pertinença |mesura anualment

TOTES LES ACCIONS DE E1

Núm de persones familiars implicades

-TOTS

Mapejar

Estudi d’Espais de Mobilitat forçada realitzat Identificació de usos prioritaris i híbrids realitzat

TOTS

11,12,13,14

TOTES

Mapejar

A DESENVOLUPAR

Índex de diversitat d’usos Núm. de noves activitats als edificis Núm. d’activitats centrals desenvolupades A DESENVOLUPAR

Núm. persones insertades (acumulat a 2030) % taxa atur % taxa d’ocupació

65

C2. Facilitat del dret habitacional A1.

Increment ar el nivell d’instrucci ó

C2.1 Rehabilitar del parc d’habitatge privat desocupat per la Borsa Local(900 hab.).

Cribratge tipologia de propietat (bancs vs. Particulars) A1.2. Dissenyar itineraris formatius individuals per joves sense ESO

-

Mapejar

Núm. habitatges nous en Borsa Local

Núm. de veïnes als nous habitatges

3,4,11,12

Mapejar

Núm. Itineraris formatius individuals acompanyats

% de participants que han assolit ESO ( als 4 anys d’inici iti.) % de població amb ESO al Barri

Aquest Pla de Futur 2030 s’ha confeccionat en base a una dinàmica continuada de construcció col·lectiva de coneixement. El present pla compta amb el 100% de alineament amb el conjunt de tècnics que han participat a l’espai de treball. El focus del pla ha estat vers els objectius i accions així com destinataris i indicadors.

Una de les aportacions rellevants és la microgestió, és a dir, cartografiar el territori en base a perfils socials i seccions censals per tal de fer gestionable els aspectes macros de la complexitat urbana. És planteja una comissió de seguiment trimestral on es faci seguiment dels indicadors claus així com l’actualització i renovació del pla de treball de forma bianual.

66

Definir accions que hem de deixar de fer per baix impacte Ací l’equip de treball ha definit quines accions ha de deixar de banda el pla de treball per poder assolir els seus objectius. Aquestes són: Polítiques Actives d’Ocupació tipus Ex. Plans ocupació en activitats útils per l’Administració local però sense finestra d’oportunitat al mercat (Jardineria, agents cívics, etc.)

67

Conclusions A continuació definirem les conclusions finals d’aquest projecte que consta de dues parts: la primera, diagnosi que evidenciava una sèrie de carències substantives en els barris i evidenciàvem algunes aproximacions des de la perspectiva de les polítiques públiques amb àrees de millora; la segona, el treball dels aspectes simbòlics, substantius i operatius de la primera part amb dinàmica de treball focalitzat amb un equip de treball de l’Ajuntament.

Per tal de poder facilitar el focus i la síntesi a continuació s’enumeren les conclusions principals d’aquest projecte: Rigor: s’ha evidenciat i compartit pel grup de treball manca de rigor en la perspectiva tècnic-metodològica. Exemple: falta de dades o dades incorrectes que al llarg de 10 mesos no s’ha tingut la capacitat de clarificar.

Transversalitat: s’ha evidenciat i reclamat millorar la perspectiva de treball transversal deixant de banda dinàmiques de “silos”. Exemple: Taula tècnica per la convivència.

Focus: s’ha evidenciat un nombre important d’accions en el territori alhora no s’evidencia un escenari de futur o objectius macros en les accions al barri.

Translació: dificultat en traslladar grans projectes macros o estratègic a nivell territorial. Exemple: PLIS, PAM, etc.

Espai de confort: s’ha evidenciat una acumulació d’accions que no tenen impacte en el territori i alhora es continuen reproduint Exemple: plans d’ocupació o escoles d’oficis de jardineria.

No alineació: s’ha evidenciat una deficient alineació d’objectius i reptes en les diferents àrees de treball de l’Ajuntament. Un excés de dinàmica reactiva vs. la pro activitat que requereix el territori.

68

AVALUACIÓ FINAL DEL PROJECTE

OBJECTIUS

ACCIONS 1.1Lectura de documentació associada

1. Diagnosticar situació actual i aprenentatges metabolitzats al territori.

2. Generar un pla d'acció operatiu per Ca n'Anglada 2017-2018

1.2 Grups de discussió amb entitats 1.3 Observació sistemàtica al Barri

AVALUACIÓ FINAL 100% No avaluat finalment atès customització 15

INDICADORS % objectius assolits % Alienament amb la diagnosi del barri.

Núm. de propostes de millora noves.

1.4 Entrevistes informals a joves 1.5 Informe diagnosi integral

4 100%

Núm. de propostes de millora noves Informe Diagnosi Realitzat

2.1 Planificació pla de treball 2017

100%

% Alineament amb el Pla de treball Aprovat

2.2 Facilitació de les sessions de treball de la Taula 16 Tècnica 2.3 Consensuar un Quadre de Comandament Integral

9,4 / 10 100%

Índex de satisfacció dels participants % Alineament amb el QCI

16 Format blending: Treball focalitzat, treball col.lectiu, treball on-line.

69

Aprenentatges Atès la voluntat de facilitar la lectura se sintetitzen els aprenentatges emergents a la Taula Tècnica de Convivència. Aquest són: Tecnologia Social: les tècniques i eines ens han de fer la nostra activitat professional més fàcil i amb més impacte Indicadors: treball amb indicadors clars d’impacte i procés Microgestió: treball per seccions censals i perfils socials Eliminar: hem de ser coherents i eliminar quelcom no ens aporta valor i no té impacte.

Treball al barri: el treball territorial és imprescindible per poder donar resposta als nostres objectius departamentals.

Recomanacions En aquest apartat s’incorporen les recomanacions per poder avançar en els reptes que vàrem donar peu a aquest projecte. Aquestes recomanacions són: Pla de Futur: concretar el pla de futur en els elements pendents qui, quan, etc.

Compartir les bones pràctiques: aquelles desenvolupades a la Taula.

Des del territori: incorporar dinàmiques territorials a tots els departaments de l’Ajuntament.

Aplicar la microgestió (seccions censals i perfils): a la configuració de les noves polítiques públiques Focalitzar: existeix una gran capacitat estratègica per part de l’administració local alhora que hi ha una dificultat en aterrar quelcom en el territori.

Metodologies àgils: incorporar les metodologies àgils en les eines de treball dels equips de l’Ajuntament.

Apps ciutadanes: desenvolupar un pla operatiu de configuració de noves apps per la ciutadania vs. Ajuntament.

BBPP: promoure l’intercanvi de bones pràctiques amb altres ciutats o altres tipologies d’ organitzacions ( públiques, privades o no lucratives).

70

Bibliografia ADELANTADO, J (2000). Cambios en el Estado de Bienestar: políticas sociales y desigualdades en España. Icaria. Barcelona.

AMIN, A. (2002). Cities reimagining the urban. Polity Press. London.

AUGÉ, M. (1998). Los no lugares. Espacio para el anonimato. Gedisa. Barcelona.

BAUMAN, Z. (2002). Modernidad líquida. FCE. Argentina.

BAUMAN, Z. (2003). Comunidad. En busca de seguridad en un mundo hostil.Siglo XX. Madrid.

BAUMAN, Z. (2003). Individualmente pero juntos. Pp. 19-26. en BECK, U. La individualización. Paidos. Barcelona.

BECK, U; y BECK-GERSHEIM, E. (2003). La individualización. Paidos. Barcelona.

BECK, U. (1998). La sociedad del riesgo. Hacia una nueva modernidad.Paidos. Barcelona.

BECK, U. (1999). ¿qué es la globalización?. Paidos. Barcelona.

BILBENY, N (1999) Democracia para la diversidad. Barcelona. Ariel.

BLANCO, I. GOMÀ, R. (2002) Gobiernos locales y redes participativas. Ariel, Barcelona BORJA, J; MUIXI, Z. (2001). L’espai públic: ciutat i ciutadania. Diputació de Barcelona.

Barcelona.

BORJA, J. (2004) La ciutat i la nova ciutadania. Document policopiat.

BOURDIEU, P. (1997). Capital cultural, escuela y espacio social. Ed. SXXI. Argentina.

BOURDIEU, P.; PASSERON, J.C.(1985). La reproducción. Editorial Laia. Barcelona.

CASTELLS, M (1997). La era de la información Economía, sociedad y cultura. Vol.1 Madrid. Alianza.

CASTELLS, M. (1986): La ciudad y las masas. Sociologia de los movimientos sociales urbanos. Madrid.Alianza Editorial.

CHOMSKY, N . (2005). El gobierno en el futuro. Anagrama. Barcelona.

CHOMSKY, N. (2003). L’educació. Columna. Barcelona.

COCHRANE, A. (2007). Understanding Urban Policy. A Critical Approach. Blackwell.

Oxfor:.

COTTINO, P. (2003). La ciudad imprevista. Edicions Bellaterra. Barcelona.

DAVIS, M (2007). Planeta. Ciudades miseria. Akal. Barcelona.

DELGADO, M (1999) . El animal público: Hacia una antropología de los espacios urbanos.

Barcelona. Anagrama.

DELGADO, M (2005). Elogi del vianant. Del 'model Barcelona' a la Barcelona real.

Barcelona. Edicions de 1984.

DELGADO, M. (2007) . Sociedades Movedizas. Anagrama. 2007.

DEWEY, J. (1985). Democracia i escola. Eumo Editorial. Barcelona.

FONT, J (2000) Ciudadanos y decisiones públicas. Ariel, Barcelona FREIRE, P. (1978). Pedagogía del oprimido. Ed.SXXI. Mexico.

FUKUYAMA, F (1992) El fin de la historia y el último hombre. Buenos Aires. Planeta.

GALTUNG, J (1998). Tras la violencia, 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución.

Afrontando los efectos visibles e invisibles de la guerra y la violencia. Bilbao: Bakeaz/GernikaLumo: Gernika Gogoratuz.

GIMENEZ, C. (2003). El servició de mediación social intercultural.semsi. Ayuntamiento de Madrid. Madrid.

GIRO, J. ( 1998). La Justícia i la mediació: dues figures diverses de l' activitat comunicativa. Revista RES. Núm. 8. Barcelona.

HABERMAS, J. Teoría de la acción comunicativa: complementos y estudios previos.Madrid: Editorial Cátedra, 1994.

HOLSTON, J. (2008). ciutadania insurgent època perifèries urbanes globals. CCCB. Barcelona.

IBAÑEZ, T. (2001). Municiones para disidentes. Gedisa. Barcelona.

INNERARITY, D (2008). Gobernar los nuevos espacios: entre lo local y lo global. Serie: Dinámicas interculturales. Núm. 13. Fundació Cidob. Barcelona.

MARTI, J, et al (2005). Participación y desarrollo comunitria en medio urbano. Iepala Editorial. Madrid.

MASLOW, A. (1973): El hombre autorrealizado. Hacia una psicologia del ser. Ed. KairosBarcelona.

MELILLO, A; SUARE, E. N (Comp.)(2000). Resiliencia. Paidos SAICF. Buenos Aires.

MUÑOZ, Francesc. UrBANALització. La producció residencial de baixa densitat a la provincia deBarcelona, 1985-2001. Tesi Doctoral dirigida pel Drs. Ignasi de Solá-Morales i Rosa Ascón,Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona, 2004. 3 vols.

71

OSPDH (2009). Construcció del Civisme i Gestió de la Convivència a l'espai públic de la ciutat de Barcelona. Fundació Jaume Bofill Barcelona.

PARES, M. (2006). Sostenibilitat, espai públic i participació. Tesis doctoral. Departament de Geografia. UAB. Bellaterra.

SENNET, R (2009). El Artesano. Anagrama. 2009.

SENNET, R. (2001). La corrosión del carácter. Anagrama. Barcelona.

SOJA, E (2008). Postmetrópolis Estudios críticos sobre las ciudades y las regiones .

Traficantes de Sueños. Madrid.

SUARES, M (1997). Mediación. Conducción de disputas, comunicación y técnicas.

Barcelona, Paidós mediación.

SUBIRATS, J. (2001) Educació i Govern Local. CEAC, Barcelona SUBIROS, P, (1998b) . ciutat real, ciutat ideal. significat i funcio a l'espai urba modern.

CCCB. Barcelona.

TORRES, J.M. (2005). Ciutat mediadora. Una recepta antiga i una recepta nova. Actes del I CIIPAIS. UAB. Barcelona.

TOURAINE, A. (2005). Un nuevo paradigma. Para comprender el mundo de hoy. Paidos.

Barcelona URAA, J. (1997), Violencia. Memoria amarga, Madrid, Siglo XXI de España VERDAGUER, C (2005). Urbanismo y participación ciudadana. Materials de les I jornades de URBAPAR. Diputació de Barcelona. Barcelona.

VILLASANTE, R.T; MONTAÑES, M; MARTI, J (COORD;2000). La investigació social participativa. Construyendo ciudadanía/1. Barcelona. El Viejo Topo.

WENGER, E. (2001). Comunidades de pràctica. Paidos. Barcelona.

ZUBERO, I (2008).”Construcción y desconstrucción de extraños en el ámbito local: de las identidades predadoras a las identificaconeso dialogantes”, en : FLEURY, S; SUBIRATS, J; y BLANCO, I; Respuestas locals a inserguridades globales: innovación y cambios en Brasily España, Fundació CIDOB, Barcelona, 2008, pp. 26-57.

ZUBERO; I (2007). La ciudad como espacio de encuentro, comunicación y conflicto: de las identidades predadoras a las identificaciones dialogantes. 8º Encuentro de la Red Estatal de Ciudades Educadoras la ciudad de las personas: educación y espacios sociales en un cambio de ÉPOCA . Donostia.

72

Documentació principal Anuari Estadístic de Terrassa 2015 Informe d’Avaluació Pla de Barris Informe d’avaluació Programa continuïtat pla de barris 2010 Informe Joves Marroc a Ca n’Anglada Informes Educació a Ca n’Anglada PAM, pla actuació municipal 2015-2019 Pla de inclusió social Memòria Recurs de suport a les comunitats veïnals (RSCV)

Webgrafia & xarxes socials #can Anglada a les xarxes socials Ajuntament de Terrassa Blogs Municipals Diari de Terrassa Fundació Jaume Bofill Institut de Estudis Regionals i Metropolitans

73

Annexos DIA: HORA:

DIARI DE CAMP BARRI: CIUTAT:

ESPAI D'OBSERVACIÓ:

REG:

ESCENOGRAFIA DE L’ESPAI:

PARAULES CLAU: VARIABLES Barris

INDICADORS Usos

Espai Públic

Abús Intensiu

PROCÉS-ACCIÓ

ACTORS

Mal ús

Joves

Violència Directa

Adults

Violència Directa

Grups Organitzats

Violència Directa

Violència simbòlica

ACTORS PRINCIPALS: ORGANITZATS

ADULTS

JOVES

GRUPS

ACTIVITATS DESENVOLUPADES:

DINÀMIQUES COMUNICATIVES: OBSERVACIONS:

74

ENTREVISTA SEMI-OBERTA 1. Quines oportunitats visualitzes en el Barri de Ca N’Anglada?

2. Hi ha barreres o impediments que dificulten que aquestes oportunitats es desenvolupin de forma plena?

3. Quin aspecte o objectiu prioritzaries TÚ al Barri?

ENTREVISTA OBERTA GRUPAL: 1. Límits de la intervenció a Ca N’Anglada 2. Què prioritzaria l’equip de territori: Focus o Més Recursos?

PARTICIPANTS DIAGNOSI: Lluïsa Melgares, Presidenta Districte 2.

Joan Jiménez, Coordinador Districte 2 Candida Bujalance, Programa convivència Cristina Jimenez, Programa convivència Teresa del Amo, Ciutadania i Drets civils Federico Fenoy, Director Escola Antoni Ubach Andrés Zamora, Associació Esponjament Silvia Gonzàlez, Esplai Grup de Colònies Loida & Felipe Arenas (+ 8 persones). AAVV ca n’Anglada Josep Ruiz, Gen Gran Ca n’Anglada Mustafà Ben El Fassi, Associació Cultural Musulmana

Els deu joves entrevistats es mantenen en e l’anonimat.

PARTICIPANTS TAULA TÈCNICA: ÀREA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT Policia Municipal..............................

Gestió Espai Públic..........................

Francisco Osorio (Sot-inspector D2) Amador Domene (Caporal D2) Jordi Chueca (Cap del Servei)

Esponjament Zona Nord..................

Pilar Rivas (Lletrada Urbanisme)

ÀREA DE SERVEIS GENERALS I BON GOVERN Programes i Coordinació..................

Jordina Papasseit (Tècnica programes)

Estructura territorial .........................

Joan Jiménez (coordinador D2)

ÀREA DE DRETS SOCIALS I SERVEI A LES PERSONES Promoció Gent Gran........................

Carme Busqueta (Cap d’Unitat)

75

Joventut i Lleure...............................

Juan Carlos Martínez

Salut Comunitària.............................

Albert Moncada (Cap del Servei)

Ciutadania........................................

Teresa Del Amo (Tècnica) Ouafa El Haddad (Dinamitzadora)

Ofimape i Politiques d’Habitatge......

Lídia Guillem (directora del Servei) Cristina Giménez (Dinamitzadora comunitària)

Serveis Socials...............................

Montserrat Hernández (Cap D2)

Medi Obert (S.S).............................

Ramon Petit (Educador Social)

Atenció a la infància........................

David Garcia (Responsable equip EAIA)

Atenció Primària i S. Comunitari......

Xavier Folch (Cap de Secció)

Servei d’Atenció Domiciliaria...........

Montserrat Duran (Cap de Secció)

ÀREA DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC Orientació laboral

Clara Serra

Legalització d’Activitats...................

Anna Galiana (Cap del Servei Jurídic)

ÀREA DE CULTURA, INNOVACIÓ I PROJECCIÓ DE LA CIUTAT

Manteniment i Projectes .................

Trinitat Fornieles (Cap de Projectes)

Biblioteques....................................

Montserrat Llobera (Directora BD2)

76

Mapes i figures: VULNERABILITAT ECONÒMICA | 2015 Mapa núm. 2. Seccions censals

SECCIONS CENSALS DE CA N’ANGLADA

Mapa núm. 3. Mapa de risc per vulnerabilitat econòmica

77

78

79

VULNERABILITAT SÒCIO-SANITARIA |2015 Mapa núm. 4. Mapa de vulnerabilitat sociosanitària

Vulnerabilitat sociosanitària en zona nord.

Feminització d’aquesta vulnerabilitat des d’una perspectiva de gènere.

80

VULNERABILITAT RESIDENCIAL | 2015 Mapa núm. 5. Mapa de vulnerabilitat residencial

Exclusió socioespaial, a la zona nord especialment, vinculat al valor de mercat de l’habitatge

81

82

VULNERABILITAT RELACIONAL | 2015 Mapa núm. 5. Mapa de vulnerabilitat residencial

Un dels factors claus en aquesta vulnerabilitat residencial és l’origen de la població. La població estrangera pateix major risc.

83

84

ACCIONS PER MILLORA DE L’OCUPABILITAT |2015 Mapa núm. 6. Participació en accions de polítiques actives d’ocupació

El col.lectiu de la zona nord no participa activament en els itineraris de la recerca de feina.

Bossa de població passiva o en treballs informals. Feminització de la precarietat i joc de rols

85

86

VULNERABILITAT EN L’ÀMBIT FORMATIU | 2015 Mapa núm. 7. Mapa de la vulnerabilitat segons nivell formatiu

El nivell instructiu baix facilita una cronificació de la precarietat.

El nivell instructiu condiciona de forma rellevant la ocupabilitat .

87

88

LLARS AMB AJUDA PER ALIMENTACIÓ I NECESSITATS BÀSIQUES DE SUBSISTÈNCIA |2015 Mapa núm. 8. Mapa de destinataris d’ajudes alimentaries bàsiques

89

Hi ha una focalització d’ajudes alimentàries molt altes a tot el barri.

90

EXPEDIENTS DE PIRMI VIGENTS | 2015 Mapa núm. 9. Mapa de Pirmi(s)

Existeixen itineraris cronificats de PIRMI i una acumulació en el capital cultural d’aquesta dependència econòmica per necessitat.

Conflicte de recursos entre col·lectius.

91

92

SSAC i DEPENDÈNCIA |2015

Mapa núm. 10. Mapes de destinataris de SSAC i Dependència

La configuració sociodemogràfica així com els canals d’ajuda mútua del barri (especialment zona nord) redueixen el suport de SSAC i dependència vs. altres seccions censals de la ciutat.

93

94

ATENCIÓ DE SERVEIS SOCIALS (SENSE SSAD I DEPENDÈNCIA ) | 2015 Mapa núm. 11. Mapa de destinataris de Serveis Socials

Cronificació d’ajudes socials per la cronificació del precariat.

Alarma en l’imaginari col·lectiu dels joves.

95

96

LLARS AMB AJUTS D’URGÈNCIA SOCIAL EN MATÈRIA D’HABITATGE | 2015 Mapa núm. 12. Mapa d’ajusts d’urgència social per Habitatge

Existeix una problemàtica alta per poder fer front a l’habitatge el procés de crisis econòmica ha aguditzat els escenaris. Les noves dinàmiques actuals (abr.17) del mercat d’habitatge pot generar una exclusió dels sector més vulnerables.

97

98

Àrea d’Atenció a les Persones Gerència de Serveis d’Igualtat i Ciutadania Servei de Convivència, Diversitat i Participació Ciutadana Recinte Mundet – Edifici Migjorn 3a planta Passeig de la Vall d’Hebron, 171 08035 Barcelona Tel. 934 022 713 – Fax 934 022 714 s.conviven.participa@diba.cat

www.diba.cat

99