Pla Estratègic per als Usos i la Gestió del Temps a Terrassa

PLA ESTRATÈGIC PER ALS USOS I LA GESTIÓ DEL TEMPS A TERRASSA

PLA ESTRATÈGIC PER ALS USOS I LA GESTIÓ DEL TEMPS A TERRASSA

_índex PRÒLEGS

pàg. 06

PRESENTACIÓ

pàg. 08

INTRODUCCIÓ

pàg. 10

EL TEMPS, UN DRET DE CIUTADANIA El temps, un element clau en la vida de les persones Temps de ciutat i espai públic Les polítiques del temps

pàg. 16

MARC NORMATIU

pàg. 20

LES POLÍTIQUES DEL TEMPS A TERRASSA

pàg. 22

EL PERQUÈ DEL PLA ESTRATÈGIC

pàg. 23

FASES DEL PLA ESTRATÈGIC

pàg. 24

ESTRUCTURA DEL PLA ESTRATÈGIC

pàg. 28

EIXOS, OBJECTIUS I MESURES

pàg. 30

IMPULS I SEGUIMENT

pàg. 42

AVALUACIÓ

pàg. 44

ENGLISH SUMMARY TIME POLICY IN TERRASSA

pàg. 46

THE REASON BEHIND THE STRATEGIC PLAN

pàg. 47

STRUCTURE OF THE STRATEGIC PLAN

pàg. 48

PROMOTION AND MONITORING

pàg. 50

5

pròlegs_ El temps és un bé escàs que convé distribuir equilibradament per garantir el benestar de les persones i el bon funcionament de la societat. A les ciutats apareix probablement de forma més clara l'impacte de canvis econòmics, socials i culturals que qüestionen el model actual de repartiment del temps.

Vivim diàriament les tensions vinculades als ritmes i a les exigències contradictòries de la nostra manera de viure, i hem de trobar temps per pensar com organitzem el temps, per buscar noves fórmules més satisfactòries i consensuar-les entre tots. Necessitem, doncs, plantejar-nos el que anomenem polítiques del temps.

Aquest és el nostre objectiu final: millorar a les ciutats la qualitat de vida quotidiana de les dones i els homes, dels infants, dels joves i dels més grans. Volem fomentar la cohesió social, la paritat i la igualtat d'oportunitats, i alhora garantir el progrés i el benestar. És en aquest sentit que l'Ajuntament de Terrassa ha creat el programa Usos del temps, per promoure la reflexió i el debat sobre una nova organització social del temps a la ciutat. Pensem que és necessari repensar l'organització dels horaris a la nostra societat, de manera innovadora i participativa, a la recerca d'un nou equilibri. És per això que ens proposem un nou repte de ciutat, el Pla estratègic per als usos i la gestió del temps, que es vol concloure en un pacte ciutadà del temps.

Terrassa, un cop més, es defineix com una ciutat pionera i innovadora, que lidera un àmbit polític i social en el qual moltes ciutats estan cercant noves respostes. Ho fem també al costat d'altres municipis, amb la participació de l'Ajuntament a la Xarxa de Ciutats i Pobles pels Nous Usos del Temps de l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, i de la Xarxa de Ciutats Europees en Usos del Temps. És així com volem avançar cap al futur i posar les bases d'una societat més equilibrada i, per què no, més feliç. Trobarem temps no només per guanyar temps, sinó per guanyar qualitat de vida i benestar a través de l'exercici, difícil però possible, de replantejar-nos el model actual i assolir el consens necessari per millorar-lo entre tots.

Pere Navarro i Morera Alcalde de Terrassa

6

Davant la complexitat i la multiplicitat de formes de vida que ens imposen les nostres societats urbanes més desenvolupades, apareix un gran ventall de demandes en relació amb l'ús i la gestió del temps condicionades per l'edat, el gènere, la renda, la nacionalitat i la formació, entre altres. És per això que es qüestiona el model temporal que regula les nostres societats occidentals. Aquest model té com a centre el temps de treball laboral, al voltant del qual s'organitzen la resta dels temps (temps de cura, temps de mobilitat, temps familiar, temps de formació, temps de participació social, temps lliure…), que sovint resten invisibilitzats i, per tant, són escassament reconeguts i valorats.

Aquest model genera desequilibris i desigualtats, i les de gènere són les més evidents, com es veu amb la doble jornada de les dones i amb la sobrecàrrega de responsabilitats en l'àmbit familiar i domèstic.

Les polítiques municipals del temps proposen avançar cap a un nou model temporal i esdevenen una oportunitat per resoldre els desequilibris i generar més benestar personal i social, tot facilitant la gestió del temps del dia a dia.

Amb aquest objectiu posem en marxa el Pla estratègic per als usos i la gestió del temps a la nostra ciutat, que respon a les aportacions sorgides, al llarg d'un procés participatiu, d'un gran nombre de persones representatives d'institucions, entitats i associacions de la ciutat, com també d'una representació important dels treballadors i treballadores i dels càrrecs electes de la corporació municipal.

El pla s'estructura en quatre eixos, que es desenvolupen en 10 grans objectius concretats en 106 mesures d'actuació que tenen la finalitat de respondre a les noves demandes dels terrassencs i les terrassenques tot impulsant l'adequació del temps que gestionen els principals agents de la ciutat, començant pel mateix Ajuntament.

Per acabar, vull agrair la col·laboració i la participació activa de la Fundació Maria Aurèlia Campmany i de totes les persones que han fet possible aquest pla, que de ben segur ens ajudarà a millorar l'ús i la gestió del nostre temps quotidià.

Fabiola Gil i Jiménez Regidora de Polítiques de Gènere i del programa Usos del temps

7

presentaci贸_

8

Us presentem la proposta del Pla estratègic per als usos i la gestió del temps a Terrassa. Aquest Pla ha estat elaborat pel programa Usos del temps de l'Ajuntament de Terrassa i amb la col·laboració de la Fundació Maria Aurèlia Capmany.

Aquest Pla és fruit d'un procés participatiu en el qual han participat entitats, institucions i associacions de la ciutat (empresarials, sindicals, veïnals, socials...), i també els treballadors, treballadores i càrrecs electes de la corporació municipal.

Els eixos bàsics d'aquest procés participatiu han estat fer una anàlisi de la realitat de la ciutat en relació amb els usos i la gestió del temps, i articular espais oberts de diàleg per aconseguir desenvolupar un seguit de propostes que serveixin de base per definir l'estratègia en relació amb les noves polítiques d'organització dels usos i la gestió del temps a Terrassa.

Aquestes propostes s'han articulat en quatre eixos i en la definició de deu objectius i 106 mesures que busquen promoure una organització social del temps que millori la qualitat de vida dels terrassencs i terrassenques.

Finalment cal advertir que, en aquesta ocasió, la denominació “pla estratègic” es limita estrictament a això, a la identificació d'estratègies en un àmbit tan nou i emergent com aquest, i també a l'estimació de la cronologia desitjable per implementar-lo. És un document, per tant, netament estratègic, per contrast amb altres instruments de planificació que, utilitzant la mateixa terminologia, van més enllà de l'estratègia i programen detalladament accions projectades amb un nivell de concreció pel que fa a calendari, recursos i cost al qual aquesta primera planificació no pot, sens dubte, arribar.

9

introducci贸_

10

En els darrers 20 anys l'estructura econòmica de Terrassa ha viscut canvis profunds. Aquella ciutat que era exponent de la indústria manufacturera ja fa temps que experimentà un tomb cap a la diversificació productiva; d'una banda, diversificant el sector secundari i, de l'altra, terciaritzant-se. En efecte, a la fi dels anys 80 el predomini de l'activitat industrial caracteritzava l'estructura industrial de la ciutat (el cens del 1986 mostrava encara que gairebé el 50% de la població s'ocupava en la indústria, davant del 43% en els serveis). En canvi, al començament de la dècada següent es va evidenciar que els processos de reconversió ja havien desbancat la indústria a favor dels serveis.

La diversificació productiva no només es va posar de manifest en relació amb les diferents activitats econòmiques, sinó que la terciarització va afectar també el canvi dins de cada sector, amb la incorporació de més persones que treballaven fent funcions terciàries en les activitats pròpies del sector secundari. L'enquesta de població del 2001 va reafirmar la tendència de terciarització de l'activitat productiva apuntada en el decenni anterior.

Població ocupada a Terrassa per grans sectors d'activitat Terrassa. 1986-1991-1996-2001 1986

1991

1996

2001

0,4 49,8 5,1 42,9 1,8

0,4 44,8 8,9 45,9 0,0

0,5 41,1 7,7 50,7 0,0

0,52 29,70 12,24 57,53 0,0

Població ocupada resident Taxa d'ocupació % * Creixement de l'ocupació %

44.556 35,9

54.753 43,6 22,9

56.765 41,8 3,7

78.005 53,7 37,4

Llocs de treball en el municipi Creixement dels llocs de treball %

43.412

53.316 22,8

55.221 3,6

67.540 22,3

Agricultura % Indústria % Construcció % Serveis % No hi consta %

Font: Institut d'Estadística de Catalunya. * Taxa d'ocupació = relació entre la població ocupada i la població de 16 anys i més.

11

Aquesta tendència cap a una terciarització acusada es mostra amb més claredat en la distribució sectorial de les persones treballadores dependents: entre el 1987 i el 2010,1 la proporció de la indústria en l'estructura productiva de Terrassa va disminuir de manera significativa, ja que va passar d'aportar el 56% dels treballadors assalariats a aportar-ne només el 20%, mentre que el sector serveis experimentà un augment important del nombre de persones que hi treballaven, ja que va passar de 13.462 el 1987 a gairebé 35.000 el 2010, va prendre el relleu de la indústria i es va convertir en el primer sector de la ciutat, atès que agrupava el 70% de la força de treball dependent.

L'altre sector que ha contribuït al creixement del volum d'ocupació i al canvi en l'estructura ocupacional ha estat el de la construcció.

Evolució sectorial del nombre de treballadors assalariats a Terrassa 1987 - 2010 55.000 50.000 45.000 40.000 35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000

construcció

indústria

10 20

08

09 20

20

07

06

20

20

05 20

03

04 20

20

01

02 20

20

00 20

99 19

98 19

97

96

19

19

95 19

94 19

93 19

92

91

19

19

90 19

88

89 19

19

19

87

0

serveis

Aquestes transformacions han comportat també canvis pel que fa a les condicions del treball i a la seva organització.

Aquesta organització (jornades de temps parcial, flexibilitat dels horaris, horaris de nit i caps de setmana, temporalitat...) trenca amb els estàndards tradicionals i esdevé molt més complexa i difícil de gestionar en la quotidianitat de les persones, ja que dóna lloc a un gran nombre de situacions personals, que generen problemes i friccions a l'hora de conciliar el temps familiar i el temps personal.

A la diversificació productiva també hi han anat aparellats altres fenòmens, com l'increment notable de la incorporació de les dones al mercat de treball (per exemple, entre els anys 1996 i 2001 s'experimentà un augment d'un 53% de les dones ocupades).

1

A partir del 2009 s'aplica una nova classificació d'activitats econòmiques, CCAE-09, que substitueix la classificació anterior, CCAE-93. Els canvis que introdueix aquesta nova classificació afecten tots els sectors de manera significativa, raó per la qual es trenquen les sèries de dades i s'impossibilita la comparació per sectors a partir del 2009. Per tal de poder establir una mínima evolució cronològica de les sèries de dades d'afiliació a la seguretat social, s'empren les dades del 2008 reclassificades amb la CCAE-09. Així doncs, emprarem la classificació CCAE-93 per a les dades d'assalariats i empreses fins a l'any 2007 i la classificació CCAE-09 a partir del 2008.

12

Aquesta incorporació ha suposat, per a les dones, un desequilibri evident pel que fa a la disponibilitat de temps. D'una banda, perquè no ha anat acompanyada d'una implicació coresponsable per part dels homes, i de manera majoritària, a les tasques domèstiques i de cura. En aquest sentit, les dones han de realitzar una doble jornada: la dedicada al treball remunerat i la que dediquen a la feina domèstica i familiar. D'altra banda, el treball dedicat a la cura i a la gestió domèstica compleix una funció social totalment necessària en l'organització de les nostres societats però, contràriament, no es reconeix ni es valora econòmicament. És per això que, durant molts anys, han estat quasi inexistents els recursos des de les polítiques públiques per tal de donar resposta a aquesta desincronització.

Així doncs, han estat les dones les que, de manera individual i privada, han hagut de buscar estratègies per tal de poder combinar ambdues tasques. Aquestes estratègies han consistit, en moltes ocasions, a delegar feines en altres dones: àvies, dones migrades..., o bé a fer jornades laborals de temps parcial, més flexibles, temporals, etc., tal com va quedar palès a l'estudi Polítiques i usos del temps a Terrassa. La visió de les dones de 25 a 50 anys (2006).

Aquest fet posa de manifest que la presència de les dones al mercat laboral està marcada i condicionada per la divisió sexual històrica del treball, que atorgava a les dones el rol de cuidadora. Aquestes diferències de participació d'homes i dones en el mercat de treball acaben penalitzant les dones amb sous més baixos, manca de promoció, jubilacions més precàries...

En aquest sentit, són les dones les primeres que, davant de l'augment del malestar que comporta la seva doble presència, comencen a qüestionar l'organització temporal actual i plantegen que disposar i gaudir de temps ha de ser un dret de ciutadania.

Cal avançar, doncs, cap a una nova organització del temps que ha de tenir en compte la perspectiva de gènere, ja que el temps és un dret que homes i dones han de gaudir en igualtat de condicions.

Un altre fenomen important quant a la gestió del temps ha estat l'augment de la mobilitat intramunicipal i intermunicipal (que es tradueix en un augment extraordinari dels viatges quotidians). A tall d'exemple, és interessant saber que cada terrassenc i cada terrassenca dedica, de mitjana, 8,3 hores setmanals, és a dir, un 7,5% del seu temps disponible, als desplaçaments.

De fet, les dinàmiques metropolitanes viscudes a les tres darreres dècades, especialment pel que fa al poblament i a la localització de l'activitat econòmica, juntament amb altres factors de caire cultural i de caràcter socioeconòmic, han comportat un increment important de la mobilitat de la població per un territori que passa a usar-se de manera cada vegada més extensiva. Tinguem en compte, per exemple, pel que fa a la mobilitat d'accés al lloc de treball o a activitats formatives, que a Catalunya la distància mitjana dels desplaçaments intermunicipals s'ha incrementat en un 35% en 20 anys (del 1981 al 2001). Aquests desplaçaments no han parat de créixer: a Terrassa han passat de representar el 15,1% de la mobilitat total l'any 1986, a significar el 34,8% l'any 2001, en un context en el qual les necessitats totals de mobilitat de la població tampoc no han parat d'incrementar (un 76% en el cas dels residents a la ciutat de Terrassa en aquest mateix període). Per tant, més desplaçaments, però també desplaçaments més llargs que requereixen unes inversions de temps més acusades per a l'accés a unes funcions urbanes que, en molts casos, són les mateixes que en models territorials anteriors més compactes, densos i complexos.

Per entendre en tot el seu abast el conflicte temporal també hem de tenir en compte els canvis relacionats amb l'estructura de les unitats familiars. De la família tradicional (pare, mare, fills, avis), s'ha passat a una diversificació de les fórmules convivencials, on en la majoria dels casos treballen els dos cònjuges, alhora que no s'han de deixar d'atendre els altres deures familiars. Així, s'ha observat un augment extraordinari del nombre de persones que viuen soles (i no tan sols per efecte de l'augment de l'esperança de vida i de la viduïtat entre la gent gran), de les que comparteixen pis durant força temps sense formar família i de les famílies monoparentals (majoritàriament encapçalades per dones).

13

Tot això ha redundat necessàriament en modificacions en la cultura de les relacions humanes i del treball: una societat més diversa, i més activa, on els patrons horaris són molt més diversos, i per tant suposen noves formes d'organització del temps i la quotidianitat.

Així doncs, entra en crisi un model social que basava en gran mesura el seu benestar en les xarxes de parentiu i que, per tant, ha implementat escassament polítiques de conciliació i de cura.

Als canvis en les estructures familiars hem d'afegir els canvis que suposa l'arribada de persones migrades, procedents de llocs molt diversos i amb comportaments culturals i dinàmiques diàries pròpies que haurem de tenir en compte.

Un altre canvi sociodemogràfic és l'efecte del procés d'envelliment, que comporta l'increment de persones amb dependència i, per tant, l'augment de les necessitats d'atenció i de cura. En aquest sentit, les polítiques del temps, juntament amb les de suport a les famílies, poden suposar una millora del benestar tant de les persones dependents com de les persones cuidadores.

Caldrà, doncs, tenir en compte tots els canvis sociodemogràfics per poder atendre la gran diversitat de necessitats específiques quan plantegem les polítiques del temps.

14

La incorporació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha contribuït a trencar fronteres entre els diferents temps de la vida de les persones (treball, oci, educació, informació, joc). A partir de la introducció progressiva d'aquestes tecnologies a la nostra vida es creen noves continuïtats entre el món privat i el món professional, entre el temps de treball productiu i el reproductiu. Es produeix una modificació de la percepció que tenim del temps, s'anul·len o s'escurcen distàncies, llocs, temps i horaris, es faciliten les possibilitats de comunicació, al marge de l'espai, i moltes gestions no requereixen presencialitat.

Les noves tecnologies poden oferir noves possibilitats en l'optimització i la gestió dels temps tant per a la ciutadania com per a les organitzacions, les institucions, l'Administració…

Aquests canvis culturals suposen, per tant, la necessitat d'enfocar les polítiques atenent a la diversitat, propiciant una manera oberta i flexible d'entendre els usos i la gestió del temps. Es tracta, en definitiva, de facilitar que totes les persones, durant els diferents cicles de vida, puguin harmonitzar la seva activitat econòmica o laboral amb els altres àmbits de la vida (família, lleure, formació…), amb l'objectiu de millorar el seu benestar quotidià.

15

el temps, un dret de ciutadania_

16

EL TEMPS, UN ELEMENT CLAU EN LA VIDA DE LES PERSONES En les societats occidentals contemporànies la concepció o percepció del temps no ha estat ni és homogènia. Cada persona i cada col·lectiu disposa d'un capital i d'un temps limitat, que ha de distribuir equitativament entre les seves activitats laboral, familiar i personal.

El temps ha passat a ser un element clau en la vida de les persones. L'ús i el repartiment dels temps engloba algunes de les problemàtiques més candents de la nostra societat. En la societat occidental i dels territoris més desenvolupats, la dimensió del concepte temps s'està transformant en un problema social de gran magnitud i planteja amb insistència la necessitat de transformació dels valors culturals que marquen l'organització socioeconòmica actual per aconseguir una nova sincronització en el repartiment i la conciliació dels temps de vida de les persones. És a dir, tots aquells temps que utilitzem les persones per satisfer les nostres necessitats quotidianes i de l'entorn, i que acompleixen funcions diverses i necessàries per al desenvolupament personal i social: temps de treball remunerat, temps de treball domèstic, temps de cura, temps d'oci, temps familiar, temps personal, temps de mobilitat, temps de gestió i tràmits, temps de formació, temps de participació social. Tots aquests temps s'interrelacionen entre ells i actuen com una xarxa en què, si un és modifica, la resta es poden veure afectats. Per tant, el fet que els diversos temps de vida de les persones siguin sincrònics permet desenvolupar les activitats quotidianes d'una manera més harmònica, cosa que comporta més benestar per al conjunt de la societat.

En aquest sentit, resoldre les tensions provocades pels desequilibris entre aquests temps de vida ha de permetre avançar cap a una nova organització social dels usos i la gestió del temps.

Aquesta nova cultura de l'organització social del temps demana respostes a preguntes com ara: ® Com aconseguir un equilibri més gran en el repartiment dels temps de vida de les persones. ® Com fer compatibles els temps de les persones que treballen amb l'organització dels temps de la vida quotidiana, de les administracions, dels serveis, de l'economia i del comerç. ® Com definir i gestionar models i polítiques en relació amb la nova organització dels temps que donin resposta a les necessitats concretes de les persones tenint en compte les seves diversitats. ® Com sensibilitzar els agents socials i la societat civil de la necessitat de determinar i aplicar els nous models i les noves polítiques a partir d'una voluntat conjunta, tenint en compte les característiques i les responsabilitats de cadascú.

El model actual es caracteritza per posar el temps remunerat com a eix central de la vida quotidiana, per la invisibilitat de la resta dels temps i esferes de la vida i per la manca de reconeixement econòmic i social del temps de treball domèstic i de cura. Actualment es qüestiona aquest model que ha regulat les societats occidentals i es posa de relleu que no és l'únic possible.

17

El temps és un dret, però no en gaudim de la mateixa manera dones i homes, com a exemple més clar. Quan parlem de temps sorgeixen les desigualtats de gènere existents i, per tant, també des de les polítiques públiques es fa urgent posar en marxa actuacions que eliminin aquestes desigualtats. Aquest nou model ha de tenir com a eix central la igualtat i la no-discriminació, perquè homes i dones puguin organitzar-se els seus temps i aconseguir que es reconegui el valor econòmic del temps de treball domèstic i de cura. Dones i homes han de poder viure amb plenitud la diversitat dels seus temps en relació amb els diferents cicles de la seva vida. El cicle de vida és un factor que determina en un grau molt alt la manera que les persones ens organitzem. En funció de l'etapa en què ens trobem (infants, jovent, persones adultes, gent gran), adoptem certes pautes en els usos del temps.

TEMPS DE CIUTAT I ESPAI PÚBLIC Sovint som conscients del nostre temps de vida quotidià i dels desajustos que vivim. Però no som tan conscients que els temps de la ciutat i els temps diversos poden ser susceptibles de canvi, modificació i transmissió des de les polítiques públiques i les accions sectorials.

L'entorn urbà, i de manera especial l'entorn de les ciutats, té cada vegada més influència en el desenvolupament de la vida quotidiana de les persones, tant pel que fa referència al seu ús per a les activitats i els treballs en l'àmbit productiu i reproductiu, com pel que fa a l'espai de relació per fomentar la cohesió social. En aquest sentit, les polítiques en relació amb una nova organització dels temps ens demanen que es consideri la ciutat com un espai de relació, un espai que esdevé clau per potenciar les relacions socials.

Molts àmbits i moltes persones expertes en l'organització i la planificació dels entorns urbans reclamen un model de ciutat que sigui més proper a la ciutadania, que en garanteixi la qualitat de vida i que faciliti la coresponsabilitat i la sostenibilitat. Cal que es tinguin en compte les ciutats com a espais urbans més idonis per implementar propostes i experiències que afavoreixin la nova articulació dels diferents temps i ritmes de vida: la vida familiar, la vida social, la vida professional, la vida ciutadana i la vida personal.

Les ciutats i els territoris cal que s'adaptin a les noves realitats socials. Els ritmes de la vida quotidiana són cada vegada més canviants i diversificats a partir dels efectes produïts per l'evolució global de la societat, els canvis en els sistemes de treball, l'entrada massiva de les dones al mercat laboral, l'augment de l'esperança de vida, la irrupció de les noves tecnologies... Aquests canvis demanen un replantejament dels models d'organització i de planificació de la ciutat i de les formes de viure en l'àmbit urbà i ens imposen, entre altres coses, la necessitat d'analitzar la relació entre temps, espai i territori, tenint en compte que fins ara el concepte temps en el planejament de les ciutats i els territoris no s'ha tingut en compte de manera especial.

Fins ara la urbanització, la planificació i l'organització de l'espai urbà s'han estructurat seguint la rigidesa dels models i els ritmes que dominaven el sistema productiu. Actualment els ritmes i els horaris estan canviant: es treballa menys i amb uns horaris més diversificats, situació que fa encara més difícil conciliar el temps de treball remunerat amb el temps del treball de la vida quotidiana. La coincidència dels horaris laborals i dels horaris de la ciutat relacionats amb les necessitats de la vida diària marca la necessitat d'una nova estructuració de l'espai urbà que tingui en compte la pluralitat dels temps de les persones, els seus ritmes i les seves cultures. Les ciutats han de redefinir la manera de planificar l'espai públic i privat i així potenciar la convivència social. Les empreses han de replantejar l'organització del treball per facilitar la coresponsabilitat.

Les experiències i els plantejaments coneguts en relació amb les noves polítiques dels temps a les ciutats ens confirmen que aquest és l'espai més adient per treballar. La ciutat es defineix alhora com un espai individual i un espai col·lectiu, i és a les ciutats i als seus barris on es desenvolupen la pràctica totalitat de les activitats de la vida de les persones.

18

Aquestes experiències ens han fet veure que cal trobar respostes diferents a partir de les diverses realitats i situacions que comporta la complexitat de les circumstàncies vitals de les persones que viuen i treballen a la ciutat i alhora de la vida urbana. En aquest sentit, els usos del temps no són homogenis i reflecteixen grans diferències segons el sexe, l'edat, l'origen, l'activitat i, fins i tot, el grup social de pertinença.

Igualment, s'han posat de relleu els diferents aspectes que intervenen en la vida de les persones, tot fent visible la necessitat de tenir en compte les diferències de gènere explícites en els criteris d'organització i planificació de les ciutats. En aquest sentit, destaquen les diferents maneres en què els homes i les dones viuen el seus temps: el temps del treball remunerat i no remunerat, el del dia i la nit, el temps lliure i el temps personal, el temps familiar, el temps de les relacions i el temps d'ús dels espais públics o privats.

LES POLÍTIQUES LOCALS DEL TEMPS Les polítiques del temps esdevenen una oportunitat per millorar la qualitat de la vida quotidiana de totes les persones.

Les polítiques del temps en l'àmbit local són un conjunt d'actuacions amb la finalitat de treballar en l'organització dels temps de la ciutat per promoure una gestió dels usos del temps que cerqui l'harmonització dels diversos temps de vida i millori l'oferta de serveis de la ciutat, per tal d'adaptar-los a les necessitats de temps i de mobilitat expressades per la ciutadania. Per tant, les polítiques del temps no són exclusivament un instrument per millorar l'organització funcional de les ciutats i dels serveis públics, sinó que s'orienten cap al benestar temporal de les persones, és a dir, a garantir la igualtat de les persones en l'ús del temps.

Els objectius bàsics d'aquestes polítiques són: ® Donar una resposta integral al model actual de ciutat, que permeti superar les disfuncions existents en relació amb els usos del temps de la ciutadania en general i molt especialment de les dones. ® Definir i planificar un conjunt d'actuacions i de polítiques que ajudin a fomentar la cohesió social, a definir una ciutat més inclusiva, que promogui una organització dels temps i dels espais urbans de manera més harmònica i democràtica. ® Facilitar els instruments necessaris per tal de garantir la participació coordinada i coresponsable de tots els agents públics, econòmics i ciutadans que intervenen a la ciutat. ® Reconèixer el valor polític i socioeconòmic de tots els treballs en relació amb la vida quotidiana de la ciutadania. ® Avançar en l'àmbit de la ciutat cap a un pacte social i de ciutadania per a una nova organització dels usos del temps.

L'objectiu final d'aquestes polítiques és millorar la qualitat de vida de la ciutadania i contribuir a generar més benestar quotidià. Aquestes polítiques han de portar noves propostes per a l'organització del treball, l'organització del temps, el repartiment de les responsabilitats públiques, familiars i privades de les persones, i la planificació dels espais urbans, des d'una òptica de responsabilitat social, i totes s'han de poder aplicar de manera transversal.

19

marc normatiu_ LEGISLACIÓ COMUNITÀRIA · Directiva 2006/54/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juliol del 2006, relativa a l'aplicació del principi d'igualtat d'oportunitats i d'igualtat de tracte entre homes i dones en assumptes d'ocupació (refosa). · Directiva 2002/73/CE, de 23 de setembre, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la igualtat de tracte entre dones i homes en les condicions de treball. · Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, de desembre del 2000, que fa referència expressa a la conciliació. · Directiva 96/34/CE, de 3 de juny del 1996, relativa a l'Acord marc sobre el permís parental. · Directiva 92/85/CEE del Consell, de 19 d'octubre del 1992, relativa a l'aplicació de mesures per promoure la millora de la seguretat i de la salut en la feina de la treballadora embarassada. · Resolució del Consell de la Unió Europea i dels ministres de Treball i Assumptes Socials, de 29 de juny del 2000, relativa a la participació equilibrada d'homes i dones en l'activitat professional i en la vida familiar. · Recomanació del Consell, de 31 de març del 1992, sobre la cura i l'atenció de les nenes i els nens.

LEGISLACIÓ ESTATAL · Constitució espanyola, 1978. Articles 9.2 i 14, sobre l'obligació dels poders públics de promoure la igualtat efectiva entre les persones i la prohibició de tota discriminació per raó de sexe. · Llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. · Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. · Llei 43/2006, de 29 de desembre, per a la millora del creixement i el treball. · Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i de l'atenció a les persones en situació de dependència. · Llei 15/2005, de 8 de juliol, per la qual es modifica el Codi Civil i la Llei d'enjudiciament civil en matèria de separació i divorci. · Llei 1/2004, de 21 de desembre, d'horaris comercials. · Llei 59/2003, de 19 de desembre, de firma electrònica. · Llei 51/2003, de 2 de desembre, d'igualtat d'oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. · Llei 40/2003, de 18 de novembre, de protecció de les famílies nombroses. · Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic. · Llei 39/1999, de 5 de novembre, per promoure la conciliació de la vida familiar i laboral de les persones treballadores. · Reial decret 1251/2001, de 16 de novembre, pel qual es regulen les prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social per maternitat i risc durant l'embaràs.

20

LEGISLACIÓ CATALANA · L'Estatut d'Autonomia de Catalunya recull expressament, a l'article 16, el dret de totes les persones a rebre prestacions socials i ajuts públics per atendre les càrregues familiars, d'acord amb els requisits establerts per la llei, i preveu com a principi rector, a l'article 40, el mandat als poders públics de promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies nombroses. · Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials, la qual configura el dret a l'accés als serveis socials com un dret subjectiu de caràcter universal. · Llei 1/2007, de 5 de juny, del Consell de Relacions Laborals. · Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, que estableix drets subjectius per a situacions predeterminades i crea prestacions de caràcter econòmic per a la protecció de les persones més desafavorides. · Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya. · Llei 17/2005, de 27 de desembre, de modificació de la Llei 8/2004, de 23 de desembre, d'horaris comercials. · Llei 8/2004, de 23 de desembre, d'horaris comercials de Catalunya. · Llei 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d'infants de qualitat. · Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies. · Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat. · Llei 9/1998, de 15 de juliol, del Codi de família, amb les modificacions produïdes per la Llei 3/2005, de 8 d'abril, de modificació de la Llei 9/1998, el Codi de família, de la Llei 10/1998, d'unions estables de parella, i de la Llei 40/1991, del Codi de successions per causa de mort en el Dret civil de Catalunya, en matèria d'adopció i tutela. · Llei 10/1998, de 15 de juliol, d'unions estables de parella, amb les modificacions produïdes per la Llei 3/2005, de 8 d'abril, de modificació de la Llei 9/1998, el Codi de família, de la Llei 10/1998, d'unions estables de parella, i ed la Llei 40/1991, del Codi de successions per causa de mort en el Dret civil de Catalunya, en matèria d'adopció i tutela. · Decret 362/2006, de 3 d'octubre, pel qual s'aproven les directrius nacionals de mobilitat. · Decret 324/2001, de 4 de desembre, relatiu a les relacions entre els ciutadans i l'administració de la Generalitat de Catalunya a través d'Internet, i l'Acord del Govern de la Generalitat de 13 de juliol del 1999, mitjançant el qual es va endegar el projecte Administració Oberta de Catalunya.

Legislació extreta del Pla estratègic sobre els usos i la gestió dels temps a la vida quotidiana (2008-2018) del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.

21

les polítiques del temps a terrassa_ L'Ajuntament de Terrassa, per a aquest mandat 2007-2011, crea el programa Usos del temps, ubicat dins l'Àrea de Presidència. L'objectiu d'aquest programa, contemplat en el Pla de mandat, és atorgar valor polític a la quotidianitat de les persones i aplicar polítiques del temps a la ciutat, per tal de fomentar la cohesió social, la paritat i la igualtat d'oportunitats, per contribuir a fer de Terrassa: ® Una ciutat més inclusiva i que promogui uns usos del temps i de l'espai urbà més equitatius. ® Una ciutat que garanteixi la participació de tota la ciutadania en la seva concepció i en el seu disseny, per tal de reconstruir un espai quotidià que faciliti les relacions socials i d'igualtat.

En aquest sentit, el programa Usos del temps té l'objectiu de promoure la reflexió i el debat sobre una nova organització social del temps a la ciutat, i alhora coordinar les diferents actuacions i estratègies que es puguin derivar de les polítiques municipals.

Per tal d'assolir aquests objectius, el programa planteja la necessitat d'elaborar un pla estratègic per als usos i la gestió del temps a Terrassa que coordini les polítiques del temps a la ciutat, amb l'objectiu final d'assolir en el futur proper un pacte social per a una nova organització dels usos del temps a la ciutat.

La finalitat d'aquest Pla estratègic és definir les línies clau per dissenyar un model de ciutat que tingui en compte les necessitats dels temps de les persones, per tal de millorar-ne la qualitat de vida, a partir de dos objectius específics: respondre a les noves demandes dels terrassencs i de les terrassenques i impulsar l'adequació del temps que gestionen els principals agents de la ciutat, començant pel mateix Ajuntament.

En aquest sentit, la participació ha estat clau en el disseny i l'elaboració d'aquest Pla, ja que definir una estratègia que coordini les polítiques d'organització del treball, dels serveis, dels horaris i de la planificació de la ciutat i que integri les realitats personals de la ciutadania, és un plantejament que demana la participació i el compromís conjunt del teixit associatiu, institucional i social implicat en el territori.

22

el perquè del pla estratègic_ ELEMENTS CLAU: ® Per contribuir a fer de Terrassa una ciutat que prioritzi l'equilibri i l'harmonia dels usos del temps com a dret bàsic de les persones per a la millora de la qualitat de vida de la seva ciutadania. ® Per fer que Terrassa esdevingui una ciutat amable, emprenedora i eficient en l'ordenació dels usos socials del temps. ® Per aconseguir que la igualtat i la coresponsabilitat en el repartiment equitatiu de la dedicació del temps a la vida quotidiana entre les dones i els homes formi part de l'ideari col·lectiu de la ciutat. ® Per assolir que la desigualtat es vegi com una anomalia i que tothom assumeixi els diferents rols en els diferents àmbits de la vida però amb igualtat de condicions. ® Per trobar propostes alternatives i globals als problemes de cadascuna de les persones que es dediquen a la cura d'altres persones, considerant els usos dels temps a escala ciutadana. ® Per aconseguir que espai i temps estiguin integrats com a elements bàsics de la planificació urbana i de l'organització social i econòmica. ® Per sensibilitzar la ciutadania i als agents estratègics de la importància d'un pacte social del temps que ens porti a un model més racional i igualitari del temps. ® Per aconseguir reorientar estratègicament i d'una manera més clara el funcionament urbà, tenint en compte el perfil temporal de cadascun dels territoris de la ciutat. ® Per una mobilitat que respongui a les activitats quotidianes (feina, estudi, compra, oci...), com a elements clau de l'organització del temps quotidià. ® Per buscar un equilibri entre les necessitats productives i de servei dels ens públics i privats de Terrassa i les necessitats de qualitat de vida de la ciutadania. ® Per dissenyar i implementar polítiques del temps transversals que tinguin en compte la diversitat socioeconòmica de Terrassa, per tal d'aconseguir resultats tangibles, encara que siguin inicialment modestos. ® Per impulsar una consciència individual i col·lectiva que impliqui un pacte social dels temps entre l'administració local, els agents socials i la ciutadania, per avançar cap al nou model d'organització de la ciutat a partir d'una estratègia global.

23

fases del pla estratègic_

24

Els criteris generals per definir el marc d'actuació del Pla estratègic per als usos i la gestió del temps a la ciutat de Terrassa han tingut en compte, com a eix essencial, la necessitat de respondre a les noves demandes i necessitats de la ciutadania pel que fa als usos i la gestió del temps, i fer compatibles aquestes demandes amb els temps i els horaris de les persones que treballen a l'Ajuntament de Terrassa.

El procés d'elaboració del Pla s'ha estructurat en tres fases:

LA PRIMERA FASE: ANÀLISI I DIAGNOSI Elaboració d'un diagnòstic: S'ha analitzat l'estructura social i econòmica de Terrassa, amb l'objectiu de conèixer quines són les necessitats del municipi pel que fa als usos i a la gestió del temps, quines són les respostes que s'estan donant i quins són els aspectes susceptibles de canvi. En aquest sentit, s'han recopilat i analitzat un conjunt de fonts escrites: dades estadístiques i demogràfiques, informes i estudis anteriors que incideixen sobre la gestió dels temps de les persones. Alhora, s'ha realitzat un recull de les actuacions que es duen a terme des de les diverses àrees de l'Ajuntament que, tot i que no s'han dissenyat expressament en lògica del temps, sí que tenen efectes positius sobre la gestió i els usos del temps de la ciutadania. Cal destacar, però, que el caràcter emergent, recent i innovador de la preocupació que aborda aquest Pla fa especialment difícil l'aïllament d'indicadors que permetin identificar de forma nítida l'escenari en què ens movem. Per això és especialment important el procés participatiu que ha ajudat a concretar aquesta diagnosi.

Creació de la Comissió de Seguiment i Coordinació del Pla estratègic, formada per representants de l'Àrea de Presidència, l'Àrea de Govern, l'Àrea d'Innovació i Desenvolupament Estratègic i Econòmic, l'Àrea de Serveis a les Persones, l'Àrea d'Acció Social i Drets Civils, l'Àrea de Planificació Urbanística i Territori, el programa Usos del temps i la Fundació Maria Aurèlia Capmany.

Les funcions de la Comissió han estat, durant la primera fase, definir les estratègies i les mesures que calia aplicar en el pla, ratificar el diagnòstic de la realitat, formular els objectius que es pretén aconseguir i validar les mesures que s'han d'implementar. També és la responsable de determinar els recursos econòmics, tècnics i personals necessaris per dur a terme el seguiment i l'avaluació de l'aplicació de les mesures acordades.

25

LA SEGONA FASE: PROCÉS DE PARTICIPACIÓ La participació ha estat un dels elements clau d'aquest Pla, i s'ha concretat, entre altres, en l'organització de diverses dinàmiques grupals, a partir de les quals s'ha fet aflorar una diagnosi col·lectiva, s'han definit objectius i línies d'actuació i s'han confirmat demandes i necessitats.

Les percepcions, les experiències i les demandes sobre les dimensions del usos del temps expressades en els processos de participació ens han permès recollir la diversitat dels temps vigents a Terrassa, i alhora definir: ® Els objectius del Pla estratègic. ® Les característiques dels serveis i la realitat de l'entorn urbà. ® La definició d'objectius i mesures per emprendre, tenint en compte les realitats i les característiques dels agents socials de la ciutat. ® Els elements clau per donar resposta a la necessitat de conciliar i compartir els temps de vida. ® Les millores en relació amb l'organització dels serveis, els equipaments i els horaris públics i privats. ® La necessitat d'articular la participació i la coresponsabilitat dels agents socials i el moviment associatiu en el desenvolupament del Pla estratègic.

Aquest procés s'ha articulat en dos àmbits diferenciats: d'una banda la participació dels membres de la corporació (personal tècnic i polític), mitjançant una mostra representativa, amb l'objectiu d'incorporar el potencial de reflexió i propostes de totes les parts implicades de l'Ajuntament; d'altra banda, una representació de la societat civil i de la ciutadania per recollir les visions i les reflexions dels habitants de Terrassa.

Fase d'actuació del procés participatiu dels membres de la Corporació: Sessions de treball amb representants polítics de l'equip de govern i personal tècnic de totes les àrees de l'Ajuntament S'han realitzat dues jornades de treball per definir conjuntament una diagnosi de la situació actual, establir els objectius de la corporació i els compromisos en la implementació de la nova política dels usos i la gestió del temps a la ciutat, i definir els criteris bàsics que calia tenir en compte en l'elaboració i la implementació del Pla. Entrevistes individualitzades en els grups polítics Igualment, s'han recollit les visions i les aportacions sobre les noves polítiques del temps a la ciutat i sobre el Pla estratègic fetes pels grups municipals que no formen part del govern.

Sessions de treball amb el personal de l'Ajuntament Les sessions s'han basat en la reflexió, la posada en comú i el debat sobre les necessitats i les demandes, com a personal que treballa a l'Ajuntament, per tal d'aconseguir conciliar i compartir els temps de vida i fer-los compatibles amb les noves demandes de la ciutadania.

S'han realitzat sis dinàmiques grupals, de manera diferenciada, amb sindicats, personal tècnic de gestió, personal tècnic de serveis, personal administratiu, personal subaltern i de manteniment, i policia municipal.

26

Fase d'actuació del procés de participació de la ciutadania: Sessions de treball amb representació de la societat civil i de la ciutadania Les sessions s'han realitzat per definir conjuntament els objectius, la participació i els reptes sobre la implementació de noves polítiques del temps a partir d'una primera diagnosi de les necessitats i les demandes de la ciutadania.

Han participat en aquesta fase, com a agents socials i moviment associatiu: l'Agrupació Folklòrica Amunt i Crits, els Amics de les Arts i Joventuts Musicals, l'Associació Catalana de Residents Senegalesos, Bicicleta Club Catalunya, Caixa Terrassa, Caritas, CCOO, CECOT, el Centre Cultural El Social, el Centre Excursionista de Terrassa, el Club de Jazz Amics de les Arts, el Col·legi d'Enginyers Industrials (delegació Vallès), el Col·legi d'Arquitectes Tècnics, la coordinadora CAPAÇ Pro Persones amb Discapacitat, la coordinadora Grups de Dones, la coordinadora Entidades Andaluzas de Terrassa, la Creu Roja, el Diari de Terrassa, FAPAC, FAVT, Terrassaharaui, UGT, UPC i Voluntaris Forestals.

Sessions de treball amb representació territorial En aquestes sessions de treball, hi han participat representants d'entitats i associacions presents als diferents districtes de la ciutat. Les sessions s'han basat en una posada en comú de les idees i les aportacions dels participants des d'una doble vessant, com a representants d'associacions i d'entitats i com a terrassencs i terrassenques, amb l'objectiu de plantejar propostes per aconseguir conciliar i compartir els diferents temps de vida.

S'han realitzat cinc dinàmiques grupals, de manera diferenciada, amb els membres del consells municipals dels districtes 1, el districte 3, el districte 4, el districte 5 i el districte 6.

Visions ciutadanes A la jornada El temps, un dret de ciutadania, que va tenir lloc el 21 de gener del 2010, diferents terrassencs i terrassenques van exposar els seus punts de vista des de diversos àmbits de la vida ciutadana, mostrant experiències i vivències lligades al dia a dia i contribuint així a la diagnosi, que també s'han incorporat a l'elaboració del Pla estratègic.

En una petita publicació s'han recollit les quinze visions ciutadanes que ens aporten experiències sobre el temps i les noves tecnologies, la cultura, la comunicació, l'associacionisme, la gent jove, la gent gran, les persones amb discapacitat, el gènere, l'entorn laboral, l'entorn familiar i l'entorn escolar.

LA TERCERA FASE: REDACCIÓ I PRESENTACIÓ Les anàlisis, les reflexions i les aportacions de les diferents fases del procés participatiu han servit de base per a la definició i la redacció dels eixos estratègics i dels objectius específics que determinen l'estratègia col·lectiva pel que fa als usos i a la gestió del temps. Aquesta estratègia pretén donar resposta als interessos i les necessitats de la ciutadania en general, començant pel mateix Ajuntament de Terrassa com a impulsor d'aquest Pla. L'objectiu d'aquesta estratègia ha estat aconseguir que confluïssin els objectius de tots els agents intervinents. Un cop definida cada línia estratègica, s'ha establert una planificació d'intervenció –a curt, mitjà i llarg termini–, perquè l'aplicació sigui efectiva i positiva. Aquesta priorització dels objectius s'ha definit a través de la Comissió de Seguiment del Pla per garantir la transversalitat i la implicació de totes les àrees de l'Ajuntament, i alhora ser tan realista com sigui possible, tenint en compte els recursos de què es disposa.

27

estructura del pla estratègic_ El Pla estratègic per als usos i la gestió del temps a Terrassa s'estructura en quatre eixos que s'han definit a partir de la diagnosi i les aportacions sorgides del procés participatiu, tot responent a una visió transversal i integral. Els eixos estratègics determinen les mesures que cal implementar i fixen els objectius específics que es volen assolir a curt, mitjà i llarg termini.

Les línies i les propostes d'actuació de cadascun del eixos tenen en compte especialment la necessitat de reorganització del model temporal de la ciutat, a partir de la complexitat de les seves diversitats socioculturals, les especificitats dels seus espais urbans, i els problemes i les demandes concretes dels diferents moments del cicle de vida de les persones, com a element indispensable per aconseguir una actuació socialment més igualitària i equilibrada.

En aquest sentit les actuacions que es proposen responen als àmbits d'intervenció local següents: ® ® ® ® ® ®

Redefinició dels serveis municipals i els usos dels equipaments.

Serveis comunitaris i de proximitat.

Planificació de l'espai urbà.

Mobilitat accessible.

Conciliació entre temps laboral, temps familiar i temps personal.

Participació i concertació social.

Els eixos estratègics en què s'estructura el Pla són:

EIX 1 MÉS DISPONIBILITAT DE TEMPS Una demanda recurrent de la ciutadania que comporta l'ordenació de la gestió administrativa, comercial i laboral, la necessitat de nous horaris d'atenció al públic, la nova organització del treball productiu i la potenciació de les noves tecnologies.

Aquest eix planteja l'harmonització de l'ordenació socioeconòmica i dels serveis de la ciutat per aconseguir una gestió més bona dels temps individuals i col·lectius, tant pel que fa a la reorganització dels horaris com per incentivar noves fórmules d'organització dels temps de treball i de les polítiques d'igualtat d'oportunitats a les empreses, potenciant una flexibilització més gran d'horaris i de serveis i introduint l'ús de les noves tecnologies com a element tècnic essencial per aconseguir una optimització de la gestió dels temps personals.

28

EIX 2 ESPAI PÚBLIC URBÀ I MOBILITAT Un nou concepte del planejament urbà que tingui en compte una organització de l'espai en funció de la diversitat de les persones, els seus ritmes i les seves vivències.

Aquest eix planteja la necessitat de tenir en compte la planificació de l'espai públic i una mobilitat i una accessibilitat sostenibles i eficients, com un dels àmbits més importants per definir noves propostes pel que fa als usos dels temps i per aconseguir una ordenació de l'espai i del temps més equilibrada, que situï les persones com a element central. La manera d'organitzar el territori determina, en bona mesura, els usos i la gestió del temps de la ciutadania.

EIX 3 CORESPONSABILITAT EN EL TEMPS DE TREBALL PRODUCTIU I REPRODUCTIU Un nou model social que aconsegueixi compartir de manera coresponsable els temps de vida i de treball entre les dones i els homes per alliberar temps a favor de les persones sobre les quals recauen els treballs de la vida quotidiana i de cura d'altres persones.

Aquest eix planteja la necessitat de potenciar que dones i homes es responsabilitzin i comparteixin els temps del treball laboral i els temps de treball de la vida quotidiana, per aconseguir un canvi dels models culturals que ajudi a la superació dels anomenats rols de gènere, incidint de manera positiva en la necessitat de coresponsabilitat en les feines domèstiques i de cura, i establint accions que ajudin a facilitar una optimització del temps a les persones cuidadores.

EIX 4 SENSIBILITZACIÓ, PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ Una millora de la participació, la informació i la comunicació amb la ciutadania per avançar cap a una nova organització dels usos del temps a la ciutat.

Les polítiques del temps han d'interactuar transversalment i han de potenciar el debat, la negociació i l'acord entre la gestió pública i la ciutadania, tenint en compte la necessitat del reconeixement de les potencialitats dels diferents col·lectius i de fer sentir a tota la ciutadania que la seva participació, coresponsabilitat i complicitat són imprescindibles en la reorganització dels usos del temps.

29

eixos, objectius i mesures_

30

EIX 1 MÉS DISPONIBILITAT DE TEMPS 1.1. Harmonitzar l'ordenació socioeconòmica de la ciutat per a una gestió millor dels temps individuals i col·lectius, tot donant resposta a les necessitats de la ciutadania i assolint una ciutat més equilibrada.

1.2. Concertar noves fórmules d'organització dels horaris de la ciutat.

1.3. Impulsar noves fórmules d'organització dels temps de treball i de les polítiques d'igualtat d'oportunitats a les empreses.

1.4. Incentivar l'ús de les TIC com a eines per assolir més productivitat i reduir els temps de resposta a les demandes dels ciutadans i, alhora, augmentar l'atenció personalitzada i de valor afegit.

EIX 2 ESPAI PÚBLIC URBÀ I MOBILITAT 2.1 Tenir en compte l'espai públic com un dels àmbits més importants per definir propostes noves pel que fa als usos dels temps, impulsant nous mètodes de planificació que permetin aconseguir una ordenació de l'espai i del temps més equilibrada i que situïn les persones com a element central per millorar-ne el benestar.

2.2. Facilitar i millorar l'accessibilitat a tots els llocs de l'espai urbà i de l'entorn a partir d'una mobilitat més sostenible i eficient.

EIX 3 CORESPONSABILITAT EN EL TEMPS DE TREBALL PRODUCTIU I REPRODUCTIU 3.1. Potenciar que dones i homes es responsabilitzin i comparteixin els temps de treball laboral i els temps de treball de la vida quotidiana, i incidir en la necessitat de coresponsabilitat en les feines domèstiques i de cura per aconseguir la superació dels rols de gènere.

3.2. Establir ajuts i serveis de suport que facilitin l'optimització del temps de les persones cuidadores.

3.3. Establir ajuts i serveis de suport que facilitin l'optimització del temps de les famílies.

EIX 4 SENSIBILITZACIÓ, PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ 4.1 Interactuar transversalment, potenciar el debat, la negociació i l'acord, i donar resposta a les exigències dels diferents col·lectius.

31

EIX 1 · MÉS DISPONIBILITAT DE TEMPS 1.1 HARMONITZAR L'ORDENACIÓ SOCIOECONÒMICA DE LA CIUTAT PER A UNA GESTIÓ MILLOR DELS TEMPS INDIVIDUALS I COL·LECTIUS, TOT DONANT RESPOSTA A LES NECESSITATS DE LA CIUTADANIA I ASSOLINT UNA CIUTAT MÉS EQUILIBRADA. IMPLEMENTACIÓ

32

1.1.1 Potenciar una taula de treball per aconseguir els acords necessaris perquè els serveis públics i privats funcionin amb els horaris i els ritmes que demana la ciutadania, tenint el compte les seves necessitats i les seves diversitats.

Curt termini

1.1.2 Promoure que la ciutat ampliï la seva oferta comercial i d'activitats culturals, lúdiques i educatives, per tal d'adaptar l'oferta a la demanda de la ciutadania, amb l'acord d'entitats, gremis, etc. de la ciutat.

Mitjà termini

1.1.3 Facilitar que el disseny funcional i organitzatiu de les infraestructures i els serveis (biblioteques, centres universitaris, centres cívics, poliesportius, museus...) respongui als interessos de les persones.

Llarg termini

1.1.4 Potenciar que tots els districtes tinguin els serveis personals i administratius bàsics per afavorir la proximitat i estalviar temps de gestió a la ciutadania.

Llarg termini

1.1.5 Potenciar la introducció de criteris de descentralització i territorialització en la programació de les actuacions vinculades a la millora de l'ocupabilitat de les persones.

Mitjà termini

1.1.6 Completar el mapa d'equipaments cívics amb atenció especial als sectors amb dèficit històric i als sectors de nou creixement.

Mitjà termini

1.1.7 Facilitar l'accessibilitat a les botigues i els serveis privats a les persones amb mobilitat reduïda per oferir una gestió millor, més propera i amb menys temps.

Mitjà termini

1.1.8 Promocionar l'ús interdisciplinari i intergeneracional dels equipaments socials, culturals, educatius i cívics, per tal de rendibilitzar-los i ampliar-ne l'horari i les funcions.

Mitjà termini

1.1.9 Posar en marxa programes per promoure el temps d'oci i lleure a la ciutat, per tal que la ciutadania disposi en el seu entorn immediat d'una oferta lúdica i diversa que no l'obligui a desplaçar-se a altres municipis.

Llarg termini

1.1.10 Continuar amb la descentralització de la programació cultural ja consolidada a la ciutat, per tal de normalitzar-la a tot el territori, i també promoure els criteris de descentralització en les activitats culturals organitzades per entitats que tinguin acords amb l'Ajuntament.

Mitjà termini

1.1.11 Realitzar un diagnòstic sobre les dificultats de l'ús del temps en la participació comunitària, des d'una perspectiva de gènere, tenint en compte les diferents realitats socials i fent una atenció especial a les persones en situació de vulnerabilitat.

Mitjà termini

1.1.12 Potenciar, dins el marc de la negociació col·lectiva de l'Ajuntament, un grup de treball que reflexioni sobre la demanda de serveis i horaris més diversos i flexibles, tenint en compte les necessitats personals i familiars dels treballadors i treballadores de la corporació, i alhora supeditant-los als de la ciutadania i a la viabilitat i la sostenibilitat econòmica que se'n puguin derivar.

Curt termini

1.2 CONCERTAR NOVES FÓRMULES D'ORGANITZACIÓ DELS HORARIS DE LA CIUTAT.

IMPLEMENTACIÓ

1.2.1 Potenciar el debat entre tots els agents implicats per donar resposta a la diversitat de les demandes i necessitats de la vida quotidiana de les persones i trencar els ritmes temporals tradicionals de l'oferta urbana.

Mitjà termini

1.2.2 Continuar impulsant oficines d'informació, assessorament i acompanyament, pel que fa a tràmits específics per a col·lectius diversos, i promoure'n la descentralització territorial.

Llarg termini

1.2.3 Potenciar que la ciutat estigui oberta testimonialment un dia a l'any 12 hores (de 10 del matí a 10 del vespre), impulsant els acords necessaris entre tots els col·lectius implicats, públics i privats, com a mesura de sensibilització.

Mitjà termini

1.2.4 Impulsar una revisió dels horaris comercials, especialment del comerç de proximitat, per tal de facilitar la conciliació dels horaris d'oferta amb els de demanda dels consumidors, sempre d'acord amb els comerciants i amb la normativa vigent.

Llarg termini

1.2.5 Promoure la formació amb les noves tecnologies al comerç de proximitat, tot potenciant el comerç electrònic i el repartiment a domicili perquè els usuaris puguin triar entre diferents ofertes i guanyar temps.

Llarg termini

1.2.6 Promoure l'obertura dels centres escolars, allà on sigui possible, més enllà de l'horari habitual i en dies festius. “Patis oberts” per facilitar la coordinació entre els horaris escolars i els horaris laborals i l'ús familiar d'aquests espais públics.

Llarg termini

1.2.7 Preveure l'ampliació de disponibilitat horària periòdicament i en moments puntuals dels espais culturals, cívics i esportius a la nit, per facilitar-ne l'ús durant més temps, amb una atenció especial al jovent.

Llarg termini

1.2.8 Crear espais per a l'atenció als infants i a les persones dependents en els actes i les activitats organitzats per l'Ajuntament.

Curt termini

1.2.9 Afavorir l'accés de les persones a formació ocupacional i professionalitzadora, tot garantint l'adaptació dels horaris lectius i la descentralització.

Curt termini

1.2.10 Fer compatibles els horaris escolars i laborals, tot creant i promovent nous serveis a la infància, i garantint alhora la coherència educativa i amb les necessitats dels infants.

Llarg termini

1.2.11 Donar continuïtat al servei d'acollida matinal a les escoles bressol.

Curt termini

1.2.12 Donar continuïtat a les activitats que es duen a terme fora de l'horari escolar, mitjançant els plans educatius d'entorn.

Curt termini

1.2.13 Promoure activitats i serveis a les biblioteques escolars fora de les hores lectives.

Mitjà termini

1.2.14 Revisar la franja horària d'obertura de les biblioteques, d'acord amb el seu Pla estratègic, per tal d'adequar-les als nous usos i a les noves demandes, i reduir el temps d'espera.

Curt termini

33

1.3 IMPULSAR NOVES FÓRMULES D'ORGANITZACIÓ DELS TEMPS DE TREBALL I DE LES POLÍTIQUES D'IGUALTAT D'OPORTUNITATS A LES EMPRESES. IMPLEMENTACIÓ

34

1.3.1 Impulsar campanyes a les empreses, amb la col·laboració de les organitzacions empresarials i sindicals, amb l'objectiu de sensibilitzar sobre la necessitat d'incorporar als convenis col·lectius els canvis necessaris en l'organització dels temps de treball.

Llarg termini

1.3.2 Promoure la coordinació dels horaris dels serveis administratius municipals amb els horaris del treball de les empreses per tal d'afavorir una harmonització entre el temps del treball i el temps de gestió i tràmits.

Llarg termini

1.3.3 Estimular i donar suport tècnic a les empreses per a l'elaboració de plans d'igualtat que introdueixin noves polítiques d'organització del temps de treball, i difondre els materials ja existents entre organismes públics i privats.

Curt termini

1.3.4 Estudiar la possibilitat d'introduir incentius (com ara l'increment de punts per a l'adjudicació de concursos públics) per a aquelles empreses ubicades al municipi que, dins l'àmbit de la negociació col·lectiva, promoguin polítiques del temps i polítiques d'igualtat i de responsabilitat social.

Llarg termini

1.3.5 Reconèixer públicament les empreses que executen polítiques del temps en les seves organitzacions.

Mitjà termini

1.3.6 Difondre bones pràctiques pel que fa a conciliació de la vida laboral, familiar i personal, mitjançant jornades d'informació i sensibilització a les empreses.

Mitjà termini

1.3.7 Continuar amb la simplificació dels tràmits administratius de l'activitat econòmica i empresarial mitjançant la seu electrònica, la facturació electrònica…

Curt termini

1.3.8 Facilitar la creació d'un portal web per a licitacions empresarials.

Mitjà termini

1.3.9 Promoure, en l'àmbit de gestió publica i privada, un programa d'entrenament d'ús del temps (horari d'inici i d'acabament de reunions, hores de finalització de la feina...) per optimitzar el temps i evitar-ne un mal ús.

Mitjà termini

1.3.10 Analitzar la composició, amb perspectiva de gènere, de les plantilles de l'Ajuntament de Terrassa per tal de detectar desigualtats. Estudiar i analitzar, de manera diferenciada, l'ús que fan les treballadores i els treballadors de la corporació de les mesures de conciliació.

Curt termini

1.3.11 Implementar el Pla d'igualtat de l'Ajuntament de Terrassa.

Mitjà termini

1.3.12 Impulsar per a les estructures de comandaments de les organitzacions una planificació racional dels horaris de treball, per tal de garantir una millor conciliació i una major productivitat, amb mesures de definició i avaluació d'objectius més orientades a resultats concrets i finals per als serveis i per als usuaris, que no pas a la mesura dels temps de permanència a la feina.

Mitjà termini

1.4 INCENTIVAR L'ÚS DE LES TIC COM A EINES PER ASSOLIR MÉS PRODUCTIVITAT I REDUIR ELS TEMPS DE RESPOSTA A LES DEMANDES DELS CIUTADANS I, ALHORA, AUGMENTAR L'ATENCIÓ PERSONALITZADA I DE VALOR AFEGIT. IMPLEMENTACIÓ

1.4.1 Incentivar la digitalització i l'automatització de tots els serveis de tramitació, per tal d'estalviar desplaçaments i guanyar temps, i millorar-ne la gestió: expedient electrònic, notificacions electròniques, facturació electrònica…

Curt termini

1.4.2 Facilitar la màxima informació possible al web municipal, al 010, a les xarxes socials (preguntes més freqüents, informació sobre els horaris dels serveis i equipaments municipals...), per tal d'evitar desplaçaments innecessaris.

Curt termini

1.4.3 Donar a conèixer a la ciutadania la seu electrònica i potenciar-ne l'ús.

Curt termini

1.4.4 Establir un sistema de signatura electrònica per agilitzar els tràmits de l'Ajuntament.

Curt termini

1.4.5 Mantenir i millorar les oficines electròniques d'atenció ciutadana, 24 hores i 365 dies a l'any, per simplificar la gestió dels serveis administratius i la possibilitat de consulta de dades sense desplaçaments, i facilitar així l'estalvi temps.

Curt termini

1.4.6 Preveure l'actualització permanent del servei d'atenció ciutadana virtual ISAC pel que fa a la informació bàsica de la ciutat.

Curt termini

1.4.7 Potenciar l'atenció en línia personalitzada a la ciutadania, mitjançant els canals telemàtics ja existents i altres que es puguin crear.

Mitjà termini

1.4.8 Impulsar eines telemàtiques d'organització i de participació que facilitin i optimitzin la tasca de les associacions i que millorin la gestió del temps, tal com contempla el Pla estratègic de participació ciutadana.

Mitjà termini

1.4.9 Promoure noves propostes de participació ciutadana per mitjà de les TIC, tal com contempla el Pla estratègic de participació ciutadana.

Mitjà termini

1.4.10 Promoure la realització de programes de formació a través de les noves tecnologies, a fi d'evitar desplaçaments i de permetre l'organització flexible del temps de formació.

Curt termini

1.4.11 Potenciar i ampliar l'entorn UTINC com a eina facilitadora de la gestió interna de les diferents àrees de l'Ajuntament.

Curt termini

1.4.12 Continuar la formació en noves tecnologies, tant en l'àmbit intern de les persones que treballen a l'Ajuntament, com en l'àmbit extern per a la ciutadania (potenciant els Punt Xarxa), per garantir-ne l'ús i contribuir a l'estalvi del temps personal i laboral.

Mitjà termini

1.4.13 Elaborar un estudi intern de l'Ajuntament per determinar aquells llocs de treball en què sigui possible compaginar el treball presencial amb el teletreball, per tal de facilitar la conciliació dels temps dels treballadors del municipi.

Mitjà termini

35

EIX 2 · ESPAI PÚBLIC URBÀ I MOBILITAT 2.1 TENIR EN COMPTE L'ESPAI PÚBLIC COM UN DELS ÀMBITS MÉS IMPORTANTS PER DEFINIR PROPOSTES NOVES PEL QUE FA ALS USOS DELS TEMPS, IMPULSANT NOUS MÈTODES DE PLANIFICACIÓ QUE PERMETIN ACONSEGUIR UNA ORDENACIÓ DE L'ESPAI I DEL TEMPS MÉS EQUILIBRADA I QUE SITUÏN LES PERSONES COM A ELEMENT CENTRAL PER MILLORAR-NE EL BENESTAR. UNA CIUTAT MÉS EQUILIBRADA. IMPLEMENTACIÓ

36

2.2.1 Potenciar un programa especial d'actuació que faciliti la mobilitat i l'accessibilitat, tant a peu com amb els transports públics, a totes les persones amb dificultats, tant físiques (cadira de rodes, gent amb problemes de desplaçament...) com d'ús (cotxets d'infants, carretons d'anar a comprar...).

Mitjà termini

2.2.2 Finalitzar l'adequació dels entorns de les escoles que encara no disposin de camí escolar segur, degudament senyalitzats i sense obstacles, que permetin als infants anar sols sense perill, i facilitar l'ús del transport col·lectiu als escolars.

Mitjà termini

2.2.3 Impulsar una campanya tant d'ús del transport col·lectiu com del transport alternatiu, que ajudi a racionalitzar l'ús del transport privat i a descongestionar el trànsit de la ciutat, facilitant la mobilitat interna i guanyant temps de desplaçament.

Mitjà termini

2.1.4 Promoure la utilització dels aparcaments a zones clau de la ciutat per tal de facilitar l'ús del transport públic per accedir al centre.

Curt termini

2.2.5 Estudiar mesures eficients que incentivin l'ús del transport públic, especialment pel que fa a les comunicacions entre els barris i amb el centre de la ciutat i els polígons industrials.

Mitjà termini

2.2.6 Revisar els recorreguts i la freqüència horària del transport públic, amb una atenció especial als barris situats a la perifèria, tenint en compte les activitats de la vida quotidiana en els diferents cicles de vida de la ciutadania.

Curt termini

2.2.7 Continuar el desenvolupament de mecanismes d'informació prèvia sobre el temps d'espera dels transports públics i també d'informació continuada durant el trajecte.

Mitjà termini

2.2.8 Promoure campanyes d'informació sobre la xarxa de transport públic (itineraris, horaris, serveis complementaris...) i sobre trànsit privat (zones d'aparcament, de vianants, accessos a equipaments...), dirigides tant als residents com a les persones de fora de la ciutat.

Mitjà termini

2.2.9 Continuar el debat i el treball de la taula de mobilitat per aconseguir una reducció del temps de desplaçament i una major sostenibilitat a la ciutat i al seu entorn.

Curt termini

2.2.10 Donar a conèixer a la ciutadania l'Oficina de mobilitat i potenciar els serveis que ofereix.

Curt termini

2.2.11 Potenciar i millorar l'ús del Portal de la mobilitat: Com anar-hi.

Curt termini

2.2.12 Potenciar la figura del gestor de mobilitat a les empreses i als polígons industrials perquè contribueixi a millorar l'accés de les persones que hi treballen amb mitjans o sistemes de transport sostenible.

Curt termini

2.2.13 Avaluar les polítiques de mobilitat en funció de la vida quotidiana de la ciutadania, tenint en compte la perspectiva de gènere i la variable temps.

Curt termini

EIX 3 · CORESPONSABILITAT EN EL TEMPS DE TREBALL PRODUCTIU I REPRODUCTIU 3.1 POTENCIAR QUE DONES I HOMES ES RESPONSABILITZIN I COMPARTEIXIN ELS TEMPS DE TREBALL LABORAL I ELS TEMPS DE TREBALL DE LA VIDA QUOTIDIANA, I INCIDIR EN LA NECESSITAT DE CORESPONSABILITAT EN LES FEINES DOMÈSTIQUES I DE CURA PER ACONSEGUIR LA SUPERACIÓ DELS ROLS DE GÈNERE. IMPLEMENTACIÓ

3.1.1 Promoure, entre la població en general i el jovent en particular, una campanya de sensibilització per donar a conèixer el valor econòmic i social dels treballs domèstic i de cura.

Curt termini

3.1.2 Impulsar campanyes de sensibilització per tal de difondre els beneficis d'un millor equilibri entre els temps familiars, personals i laborals.

Curt termini

3.1.3 Incentivar els mitjans de comunicació locals perquè difonguin els avantatges que pot suposar per als homes el fet de ser coresponsables i compartir les tasques domèstiques.

Mitjà termini

3.1.4 Donar a conèixer experiències de nous models d'organització social que contribueixin a un nou equilibri entre el temps del treball remunerat, el temps de la vida quotidiana, el temps familiar i el temps personal.

Mitjà termini

3.1.5 Potenciar, en l'àmbit escolar i també en l'àmbit de l'educació i en el lleure, activitats que ajudin a l'aprenentatge de les tasques domèstiques, com també fomentar la coeducació, i alhora promoure que en l'àmbit familiar s'eduquin els infants en els principis de la coresponsabilitat.

Curt termini

3.1.6 Promoure, als instituts de secundària i entre el moviment associatiu juvenil, activitats orientades a replantejar l'organització familiar i a redefinir les responsabilitats dins de la família, tenint en compte les diferents realitats socials.

Curt termini

3.1.7 Promoure cursos d'aprenentatge entre els homes, especialment entre els joves, pel que fa a les tasques de cura i de treball domèstic, perquè ajudin a compartir el temps de treball de la vida quotidiana.

Curt termini

3.1.8 Incentivar que les empreses elaborin plans d'igualtat i de conciliació i que, alhora, promoguin que els homes facin ús de les mesures de la legislació vigent, com per exemple la baixa per paternitat.

Mitjà termini

3.1.9 Promoure estudis i recerques que permetin conèixer i quantificar el valor social i econòmic de treball familiar i domèstic, i del treball de cura i atenció a altres persones.

Llarg termini

3.1.10 Difondre nous models socials que emfatitzin el valor de treball familiar i domèstic i de cura i atenció a altres persones, i el valor del temps personal, de manera que es contribueixi a un millor equilibri en l'establiment de les prioritats i la dedicació al temps de treball de mercat remunerat.

Mitjà termini

3.1.11 Visualitzar la importància del treball familiar i domèstic i de cura i atenció a altres persones en la comunicació institucional de l'Ajuntament.

Mitjà termini

37

3.2 ESTABLIR AJUTS I SERVEIS DE SUPORT QUE FACILITIN L'OPTIMITZACIÓ DEL TEMPS DE LES PERSONES CUIDADORES. IMPLEMENTACIÓ

38

3.2.1 Estudiar alternatives viables d'optimització dels programes i serveis d'atenció domiciliaria existents, especialment el SAD, com també facilitar que tant les persones amb dificultats especials com les que en tenen cura puguin gaudir de més temps personal disponible.

Curt termini

3.2.2 Dissenyar i dinamitzar programes de formació i espais de trobada i d'intercanvi d'experiències que facilitin l'aprenentatge i ajudin a aconseguir un estalvi de temps per a les persones cuidadores.

Mitjà termini

3.2.3 Promoure un programa de ciutadania voluntària per donar suport a persones dependents (gent gran, persones malaltes...) que ajudi a donar un valor positiu al temps de dedicació.

Mitjà termini

3.2.4 Potenciar el servei d'assessorament i informació que ajudi a resoldre situacions especials relacionades amb la cura de persones dependents, com també el programa de suport Centre de respir familiar, que ajudi a disminuir o a afrontar millor l'estrès que comporta tenir cura d'aquestes persones.

Llarg termini

3.2.5 Potenciar el reciclatge i el suport necessari a les persones que han estat cuidadores d'una persona depenent, perquè es puguin reinserir al mercat laboral.

Llarg termini

3.2.6 Facilitar l'alliberament de temps a les persones cuidadores, tot incentivant la millora i la creació de serveis d'ajuda a l'atenció de persones dependents.

Llarg termini

3.2.7 Continuar avançant en l'adequació dels horaris dels serveis sociocomunitaris adreçats a les persones dependents perquè s'ajustin a les seves necessitats reals i a les necessitats de les seves famílies, i en la consideració dels horaris de les persones que treballen en aquests serveis.

Mitjà termini

3.2.8 Donar a conèixer bones pràctiques que fomentin la capacitat d'autonomia de les persones per a una millora de la gestió del propi temps.

Mitjà termini

3.2.9 Redimensionar i optimitzar l'ús de les noves tecnologies de suport a la cura (teleassistència, detector de caigudes...).

Mitjà termini

3.3 ESTABLIR AJUTS I SERVEIS DE SUPORT QUE FACILITIN L'OPTIMITZACIÓ DEL TEMPS DE LES FAMÍLIES.

IMPLEMENTACIÓ

3.3.1 Incentivar la creació d'espais públics i privats de suport a les famílies a les zones amb més concentració de serveis administratius, comercials, espais culturals i esportius per tal d'afavorir la realització de gestions, compres, activitats...

Llarg termini

3.3.2 Analitzar la diversitat de nous models familiars existents a la ciutat, tenint en compte la dispersió entre els diferents nuclis de famílies, la complexitat de les seves relacions i la seva concepció dels usos dels temps.

Mitjà termini

3.3.3 Continuar desenvolupant, en el marc dels plans educatius d'entorn, tallers adreçats a les famílies.

Curt termini

3.3.4 Dur a terme estudis i informes sobre les necessitats i la realitat de les famílies en l'àmbit dels usos i la gestió dels temps.

Mitjà termini

3.3.5 Promoure que pares i mares comparteixin temps d'oci amb els fills mitjançant programes específics.

Mitjà termini

3.3.6 Promoure la planificació d'activitats diverses (esportives, culturals...) adreçades als infants, fent-les simultànies amb activitats adreçades a pares i mares, fora de l'horari escolar.

Mitjà termini

3.3.7 Posar en funcionament programes de caire intergeneracional relacionats amb la gestió del temps.

Mitjà termini

3.3.8 Reforçar el model flexible, tant organitzatiu com pedagògic, de les escoles bressol, implementant nous serveis d'atenció a les famílies i als infants.

Curt termini

3.3.9 Estudiar la viabilitat de nous serveis d'atenció a les famílies (espai familiar, espai nadó, joc obert 0-6 anys...) d'acord amb les necessitats detectades i amb les possibilitats de finançament.

Mitjà termini

39

EIX 4 · SENSIBILITZACIÓ, PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ 4.1 INTERACTUAR TRANSVERSALMENT, POTENCIAR EL DEBAT, LA NEGOCIACIÓ I L'ACORD, I DONAR RESPOSTA A LES EXIGÈNCIES DELS DIFERENTS COL·LECTIUS. IMPLEMENTACIÓ

40

4.1.1 Incorporar el concepte de temps com a element transversal en totes les actuacions que es determinin en els plans locals de l'Ajuntament.

Llarg termini

4.1.2 Potenciar la creació d'un observatori per al seguiment de la implementació del Pla estratègic per als usos i la gestió del temps amb la participació dels agents socioeconòmics i associatius i dels grups municipals.

Llarg termini

4.1.3 Difondre i desenvolupar l'experiència dels bancs de temps que ja existeixen en alguns barris de la ciutat, i donar suport a les iniciatives de creació de bancs del temps per part de la ciutadania.

Curt termini

4.1.4 Recollir i visibilitzar bones pràctiques que incideixen en l'harmonització dels temps de vida en les entitats, associacions i institucions de la ciutat.

Curt termini

4.1.5 Promoure la difusió del Pla estratègic per als usos i la gestió del temps als mitjans de comunicació i a les xarxes digitals.

Mitjà termini

4.1.6 Inserir el logotip d'Usos del temps en tots els materials divulgatius de l'Ajuntament (díptics, cartells...) sobre les actuacions que responen a l'objectiu de millorar l'ús i la gestió del temps de la ciutadania.

Mitjà termini

4.1.7 Crear dispositius didàctics i divulgatius en espais estratègics de la ciutat, per fer visibles els efectes positius de la implementació del Pla estratègic per als usos i la gestió del temps a Terrassa.

Mitjà termini

4.1.8 Oferir a les escoles i a les associacions eines d'informació i de formació sobre la gestió del temps.

Mitjà termini

4.1.9 Promoure l'organització de fòrums públics amb una periodicitat concreta, en relació amb els diferents eixos del Pla estratègic per als usos i la gestió del temps, per sensibilitzar la ciutadania i els agents locals i fer sorgir altres realitats i problemàtiques.

Curt termini

4.1.10 Impulsar la comunicació i el diàleg entre l'Administració, els agents locals i la ciutadania per conscienciar la població de la necessitat d'una nova organització del temps.

Mitjà termini

4.1.11 Promoure l'estudi i l'anàlisi dels diferents espais de temps a Terrassa (temps familiar, temps urbà, temps d'aprenentatge, temps d'oci, temps de vida quotidiana, temps de treball, temps escolar...) en l'àmbit universitari, a fi d'obtenir noves dades de la realitat local.

Mitjà termini

4.1.12 Impulsar la coresponsabilitat ciutadana en el desenvolupament del Pla estratègic per als usos i la gestió del temps.

Mitjà termini

4.1.13 Promoure un pacte ciutadà per als nous usos del temps a Terrassa que impliqui tots els agents socials i institucionals de la ciutat.

Llarg termini

41

impuls i seguiment_ L'Ajuntament ha propiciat la dotació d'un instrument específic de reflexió i organitzatiu, el programa Usos del temps, que impulsa el desplegament de les polítiques del temps. Per raons de contenció i austeritat no s'ha volgut donar a aquesta iniciativa una dimensió estructural, de manera que s'ha evitat la creació d'un nou servei o departament, i en la fase actual tan sols s'ha col·locat aquest nou front d'actuació a l'agenda política del govern municipal, identificant-lo clarament només com un programa de cost ínfim, adscrit orgànicament i funcional a l'Àrea de Presidència, i la missió del qual és liderar i empènyer les polítiques del temps a la ciutat.

Aquest programa ha gestionat l'elaboració del Pla estratègic per als usos i la gestió del temps, que recull diferents objectius i mesures que s'hauran de promoure des dels diferents àmbits d'activitat a la nostra ciutat. Aquest recull de compromisos es concretarà en diferents actuacions que s'aniran incorporant (en el cas d'aquelles que afectin l'Ajuntament) als diferents serveis i regidories, com a òrgans responsables de les diverses polítiques sectorials que apliquen aquest Pla. Es tindrà especialment en compte la conjuntura de crisi vigent, que segueix fent necessària la revisió del catàleg de prestacions municipals, sense poder-lo incrementar si no es té la garantia prèvia de viabilitat i sostenibilitat econòmica. És per això que, en aquest sentit, el Pla no contempla un pressupost específic per a cada acció, ja que aquesta quantificació s'haurà de fer en cada moment com a part integrant de la decisió concreta d'aplicació, d'acord amb la velocitat i la profunditat amb què es vulgui executar i atenent a la conjuntura que es produeixi aleshores.

El desenvolupament d'aquest Pla no es pot contemplar d'una altra manera que no sigui en la transversalitat integrada a tots els àmbits (públics i privats), factor que encara fa més inviable la quantificació del seu consum de recursos, ja que aquests recursos no surten, ni de bon tros, d'una sola font ni d'una mateixa forma de gestionar-lo. L'objectiu, per tant, és que les polítiques del temps s'encabeixin en cadascun dels pressupostos de cadascun dels agents que les han d'aplicar, i més tenint en compte el context econòmic actual, que demana maximitzar l'eficàcia i l'impacte de les actuacions en un entorn de restriccions dels recursos destinables a accions que no siguin productives directament o immediata.

Tenir present la variable temps significa revisar, prioritzar i reorientar les accions que es duen a terme des de les diferents organitzacions (regidories, serveis, empreses, comerços, institucions...) amb l'objectiu d'aconseguir optimitzar recursos per tal de garantir una coherència i una eficàcia davant del compromís de donar resposta a la ciutadania en la millora dels usos i la gestió del temps.

42

Pel que fa a l'Ajuntament, hem de valorar també que ja du a terme accions que, malgrat que no s'han plantejat expressament des de la lògica del temps, sí que van intuir en el seu moment la necessitat d'aplicar-la i, en conseqüència, tenen efectes positius sobre la gestió i els usos del temps de la ciutadania i que, per tant, ja estan contemplades dins dels pressupostos destinats als serveis i les regidories, i per tant no suposaran un cost afegit. Tot i així, s'hauran d'incloure també dins de l'avaluació de les polítiques del temps, per conèixer-ne els resultats i avaluar-ne l'impacte.

Així doncs, aquest Pla estratègic per als usos i la gestió del temps a Terrassa tot just marca l'inici d'un compromís d'anàlisi dels diferents àmbits d'actuació (començant pel mateix Ajuntament) des de l'enfocament de les polítiques del temps, introduint per primer cop i de manera sistemàtica la variable temporal com un factor transversal que impregna tots els àmbits de l'activitat que hi poden incidir.

L'impuls, el seguiment i l'avaluació d'aquest Pla els liderarà i els coordinarà el programa Usos del temps, el qual preveu adoptar un seguit de mesures per garantir la concreció dels objectius estratègics i alhora ajustar i actualitzar l'estratègia a les noves necessitats de la ciutat. Les mesures que se seguiran són les següents: ® Coordinació i dinamització de la Comissió de Seguiment del Pla com a òrgan transversal de coordinació que orienta, facilita i promou el compliment de compromisos per part de les àrees implicades, i que anualment es concretaran en actuacions. ® Creació d'un sistema d'indicadors que permeti el seguiment i l'avaluació de les mesures i també de l'estratègia en si mateixa. ® Elaboració d'una memòria anual de seguiment, avaluació i millora estratègica. ® Impuls a la creació d'un pacte ciutadà del temps a Terrassa.

43

avaluació_ Atesa la importància de l'avaluació com a instrument de gestió que valorarà de manera sistemàtica i objectiva la pertinença, el rendiment i l'èxit del Pla estratègic en funció dels objectius proposats, cal fer-ne una menció més detallada.

L'avaluació serveix per identificar els resultats assolits, les dificultats detectades en la implementació i les necessitats de generar noves accions o de reajustar les que ja estaven definides. És necessari avaluar per avançar en la continuïtat del Pla estratègic, per aprendre del que s'ha planificat i executat, per optimitzar-ne la gestió i per millorar els resultats obtinguts.

El Pla estratègic per als usos i la gestió del temps a Terrassa vol millorar la qualitat de vida de la ciutadania mitjançant la reconstrucció d'un espai quotidià que faciliti unes relacions socials d'igualtat. Per assolir aquest objectiu s'han dissenyat un seguit de mesures d'intervenció adaptades a les necessitats i a les demandes de la ciutadania de Terrassa.

L'avaluació del Pla estratègic ha de valorar el procés seguit de reflexió i d'anàlisi, estudiant l'adaptació de les mesures dissenyades al territori i els resultats assolits. Ha de ser un camí progressiu i permanent que vagi aportant en cadascuna de les mesures coherència interna respecte de les finalitats i les accions dissenyades. I tot això elaborant un seguit d'indicadors que analitzin qualitativament i quantitativa l'impacte del Pla sobre la ciutat, amb possibilitats d'evolució constant i seqüenciat en el temps segons les prioritats i les necessitats detectades. Aquestes seqüències determinaran la ubicació en el temps de les diferents mesures: d'aplicació a curt, mitjà o llarg termini.

AVALUAR EL PROCÉS Per determinar l'adequació de la metodologia utilitzada en les diferents fases del Pla. Alguns possibles indicadors que cal tenir en compte són: ® ® ® ® ® ® ® ® ® ®

44

Grau d'assoliment dels objectius dissenyats.

Adequació dels objectius proposats.

Coherència de les mesures amb els objectius i la metodologia desenvolupada.

Grau de satisfacció i implicació aconseguida respecte dels actors implicats en el desenvolupament del Pla estratègic.

Grau d'aplicabilitat de les mesures a les necessitats de la ciutadania.

Idoneïtat dels recursos i metodologia utilitzada durant tot el procés.

Grau de participació dels diferents actors en el disseny de les mesures del Pla. Grau d'innovació de les mesures dissenyades respecte de les polítiques locals existents.

Utilitat dels mecanismes de difusió i de transferència del Pla estratègic a escala interna i externa.

Utilitat del Pla estratègic com a resposta global a les demandes de la ciutadania.

AVALUAR L'IMPACTE Per determinar si el Pla ha produït els efectes esperats. És necessari un seguiment posterior respecte de la integració de les polítiques de temps en les diferents actuacions i intervencions futures per part de totes les persones, institucions i agents socials implicats a la ciutat, més enllà de l'observació dels resultats i continguts elaborats en el marc del Pla estratègic. Alguns possibles indicadors que cal tenir en compte són: ® ® ® ® ® ® ® ® ® ® ® ® ®

Grau de satisfacció de la ciutadania respecte del Pla estratègic.

Grau d'assoliment de les mesures dissenyades en la resolució de les demandes de la ciutadania.

Percentatge de mesures dissenyades al Pla estratègic aplicables a la ciutat de Terrassa.

Coherència dels objectius i les mesures d'actuació del Pla amb les prioritats demanades per la ciutadania.

Nombre de serveis municipals que han adaptat els horaris a les necessitats de la ciutadania.

Increment d'empreses de Terrassa que potencien polítiques d'usos del temps com a estratègies internes.

Generació de mecanismes locals de col·laboració entre els diferents departaments de l'Ajuntament i que presten serveis a la ciutadania.

Adaptació de les mesures del Pla a les necessitats de la ciutadania.

Persones i entitats adherides al Pla estratègic per als usos i la gestió del temps a Terrassa.

Increment de l'ús de les noves TIC com a mecanisme de gestió interna i externa a l'Ajuntament.

Integració del programa en les polítiques municipals de l'Ajuntament.

Continuïtat del programa i revisió, si escau, més enllà de la legislatura municipal.

Implicació d'institucions i agents socials en les actuacions dissenyades per afavorir-ne la continuïtat més enllà del mandat municipal.

Aquests indicadors s'han d'adaptar a la seqüenciació temporal de les mesures dissenyades al Pla estratègic. Així doncs, les mesures considerades prioritàries, i per tant d'implementació a curt termini, es poden avaluar al cap d'un any.

Les mesures temporalitzades a mitjà termini es podrien començar a avaluar entre el segon i el quart any d'aplicació. I l'avaluació d'impacte, o de les mesures denominades de seqüenciació a llarg termini, es pot dur a terme a partir dels quatre anys de la vigència del Pla estratègic.

45

ENGLISH SUMMARY · ENGLISH SUMMARY · ENGLISH SUMMARY · ENGLISH SUMMARY

time policy in terrassa_ Terrassa City Council has for the current 2007-2011 term of office established a Uses of Time Programme under the auspices of the Mayor’s Cabinet. The aim of the programme, which forms part of the Term of Office Plan, is to give a political value to people's everyday lives and to apply time policies in the city, in order to foster social cohesion, balance and equal opportunities, with the aim of making Terrassa: ® A more inclusive city, promoting more equitable uses of time and urban space. ® A city which guarantees the involvement of all citizens in its philosophy and design, so as to rebuild an everyday space which facilitates social relationships based on equality.

In this regard, the Uses of Time programme has the aim of promoting reflection and debate and a new social structuring of time in the city, while also coordinating the different actions and strategies which may result from municipal policies.

In order to achieve these aims, the programme addresses the need to draw up a strategic plan for time use and management in Terrassa to coordinate time policies in the city, the ultimate goal being in the near future to establish a social compact giving a new structure to uses of time in the city.

The purpose of this Strategic Plan is to define the key strands involved in devising a city model which takes into consideration people's needs in terms of time, so as to improve quality of life by pursuing two specific goals: a response to the new demands of Terrassa's citizens and support for adjustments to the time managed by the city's key agents, beginning with the City Council itself.

Participation thus played a vital role in the design and drafting of the Plan, since the definition of a strategy coordinating the policies involved in the structuring of work, services, timetables and city planning, and integrating the personal situations of citizens, is a venture which requires the involvement and joint commitment of the fabric of associations, institutions and social agents within the region.

46

· ENGLISH SUMMARY · ENGLISH SUMMARY · ENGLISH SUMMARY · ENGLISH SUMMARY

the reason behind the strategic plan_ KEY ELEMENTS: ® To help make Terrassa a city which prioritises balance and harmony in uses of time as a fundamental right of individuals in order to improve the quality of life of its citizens. ® To make Terrassa a friendly, enterprising and efficient city with regard to structuring social uses of time. ® To ensure that equality and joint responsibility in the fair distribution of the time dedicated to daily tasks by men and women form a part of the city's collective philosophy. ® To achieve a situation in which inequality is seen as the exception, with all citizens taking on different roles in different spheres of life, but under equal conditions. ® To seek out alternative, comprehensive solutions to the problems of those individuals responsible for caring for others, taking into consideration uses of time on a human scale. ® To ensure that space and time are integrated as fundamental elements of urban planning and the social and economic structure. ® To raise the awareness of both citizens and strategic agents as to the importance of a social compact for time, in order to achieve a more rational and egalitarian model. ® To bring about a strategic refocusing and clearer approach to the way the city operates, taking into consideration the time profile of each of the city's districts. ® To ensure that mobility meets the needs of everyday activities (work, study, shopping, leisure...), as the key elements involved in structuring everyday time. ® To seek out a balance between the productive and service needs of Terrassa's public and private bodies and citizens' needs for their quality of life. ® To design and implement transversal time policies which take into account the socio-economic diversity of Terrassa, so as to achieve tangible results even if these are initially modest. ® To promote the individual and collective consciousness involved in a social compact for time between the local authority, social agents and citizens, so as to move towards a new structural model for the city based on an overall strategy.

47

ENGLISH SUMMARY 路 ENGLISH SUMMARY 路 ENGLISH SUMMARY 路 ENGLISH SUMMARY

structure of the strategic plan_ The Strategic Plan for Uses and Management of Time in Terrassa is made up of four strands defined by the diagnosis and the contributions presented during the participatory process, at all times in accordance with a transversal and integrated vision. The strategic strands establish the measures to be implemented and set the specific goals to be achieved in the short, medium and long term.

The lines and proposals for action which make up each of the strands specifically take into consideration the need to reorganise the city's time model, in accordance with the complexity of its diverse sociocultural situations, the distinctive characteristics of its urban spaces and the specific problems and demands which arise at different points of a person's life cycle, as an essential element in order to achieve a socially more egalitarian and balanced approach.

The strategic strands which make up the Plan's fabric are:

STRAND 1 GREATER AVAILABILITY OF TIME A recurring demand of citizens which involves the structuring of bureaucratic, commercial and working processes, the need for new public opening hours, a reorganisation of productive labour and the development of new technologies.

This strand deals with the harmonisation of the city's socio-economic and service structure in order to achieve better management of individual and collective time, both in terms of a reorganisation of working hours and incentives for new formulae for the organisation of time at work and equal opportunities policies at companies, promoting a more flexible approach to opening hours and services and incorporating the use of new technologies as an essential technical element in order to optimise the management of personal time.

STRAND 2 URBAN PUBLIC SPACE AND MOBILITY A new concept in our approach to the city, taking into consideration a system for organising space in accordance with the diversity of individuals, their pace of life and experiences.

This strand raises the need to give consideration to the planning of public space and sustainable and efficient mobility and accessibility, as one of the most important spheres in defining new opportunities for uses of time and achieving a more balanced structure of space and time, with people at its heart. The way in which physical space is organised to a great extent dictates people's uses and management of time.

48

路 ENGLISH SUMMARY 路 ENGLISH SUMMARY 路 ENGLISH SUMMARY 路 ENGLISH SUMMARY

STRAND 3 JOINT RESPONSIBILITY IN PRODUCTIVE AND REPRODUCTIVE TASKS A new social model which ensures that living and working time is shared by men and women on the basis of joint responsibility, so as to make more time available to those responsible for daily tasks and the care of others.

This strand raises the need to encourage a responsible approach by men and women in dividing the time dedicated to work and daily tasks, so as to bring about a shift in cultural models helping to overcome so-called gender roles, with a positive impact on the need for joint responsibility in domestic and caring duties, while establishing actions to assist carers in optimising their time.

STRAND 4 AWARENESS, PARTICIPATION AND COMMUNICATION Improved participation, information and communication with citizens in order to move towards a new structure for the uses made of time in the city.

Time policies must interact on a transversal basis and serve to promote debate, negotiation and consensus between the public authorities and citizens, based on the need to recognise the potential of different groups and ensure that all citizens feel that their participation, shared responsibility and commitment are essential in restructuring the uses of time.

49

ENGLISH SUMMARY · ENGLISH SUMMARY · ENGLISH SUMMARY · ENGLISH SUMMARY

promotion and monitoring_ Promotion, monitoring and assessment of the Plan will be led and coordinated by the Uses of Time Programme, the plan being to adopt a series of measures to guarantee that the strategic objectives are put into practice while adjusting and updating the strategy in line with the city's new needs. The measures to be applied are as follows: ® Coordination and activation of the Plan Monitoring Committee as a transversal coordination body focusing, facilitating and fostering fulfilment of commitments by the departments involved, taking the form of specific actions defined each year. ® Creation of a system of indicators to monitor and assess the measures and also the strategy as a whole. ® Publication of an annual monitoring, assessment and strategic improvement report. ® Support for the creation of a citizens' compact for time in Terrassa

50

Hi col路labora

Programa Usos del Temps Nou de Sant Pere 36 路 08221 Terrassa Tel. 93 739 74 09 usostemps@terrassa.cat www.terrassa.cat/usostemps

www.terrassa.cat/usostemps

010

93 739 74 09