La Llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa Jordi Garcia Vilar

1ª representació de la Llegenda de Sant Jordi a la plaça de l'Ajuntament. Juliol de 1981.

La llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa JORDI GARCIA VILAR

La Llegenda de Sant Jordi i els més menuts i menudes

Després de 40 anys, la representació teatral de la Llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa de Banyeres de Mariola és “Una llegenda viva”.

“Amb espases i amb escuts, som els herois més forçuts, som valents i arriscats, vencerem a tots els dracs.”

Estrofa de la cançó dels xiquets i xiquetes

Durant molts anys la representació teatral de La Llegenda a Vil·la Rosario ha estat un motiu perquè les famílies i el veïnat de Banyeres troben un espai d’encontre i expressió col·lectiva únic; els xiquets i xiquetes de les famílies de Banyeres de Mariola de mil maneres ens han expressat quanta il·lusió els fa la nostra Llegenda: Sant Jordi, princesa, superdrac, dimonis, cavall, donzelles, tots els personatges, l’ambient que es genera entre tothom que munta, fa música, participa en una cosa o altra i ix a fer teatre. Aquesta representació ha format part dels seus somnis, de les seues il·lusions. És una peça indispensable a la seua vida mantenint-la com “UNA LLEGENDA VIVA!”. Han crescut. Han aparegut nous interessos, noves visions… És llei de vida. Però ací està com una experiència única, feliç i inesborrable… Sempre formarà part d’ells i elles viscuda a etapes especials de la vida: infantesa i joventut. Tots i totes elles, continuen estant o tal vegada ja no estan perquè s’han fet grans, però la seua presència i els seus valors són per tots un gran exemple i força per continuar amb aquest singular projecte del nostre poble. L’any que la vaig crear, 1981, amb el consentiment de tot el veïnat de l’últim sector festiu que celebrava el doscents aniversari de l’arribada de la relíquia de Sant Jordi al poble i la col·laboració de la meua estimada família, la família Picolí, tenia sols 31 anys i era pare d’un xiquet de quatre anys, en Jordi. Ell va eixir a la primera representació de la plaça de les monges amb el seu cosinet Pau i la seua cosina Pilar al gremi dels forners. Anys més tard faria de Sant Jordi als 1999 i 2000, acompanyat de Pau, que feia de cavall amb altres. Després produiria magníficament l’espectacle algunes vegades, 2009, 2012 i 2015 amb l’equip d’Audionet. A aquesta primera representació també era pare d’una xiqueta d’un any, Marina Lluna. Ella, l’any 1999, a la plaça de l’Església, va iniciar el paper de sang ballant amb la seua cosina Neus. Ara en Jordi i Marina Lluna, s’han fet grans. Tinc un net de quatre anys, en Guillem, també encisat amb La Llegenda. Elvira Ferre, primera Princesa el 1981, Presidenta de l’Associació des de febrer de 2019,

amb la Junta de l’Associació, està lluitant i treballant per donar-li continuïtat amb el suport de la gent de Banyeres i del nostre Ajuntament. Ara tinc 72 anys, 74 a la propera representació, i m’oferisc, si puc i es vol, a dirigir-la de nou. El temps passa. Tot canvia. Apareixen noves generacions i amb elles noves maneres d’entendre i de fer les coses. Malgrat aquest inexorable pas del temps, hi ha valors en el tarannà, el pensament i la imaginació de les noves generacions, que mai canvien. I això és una gran lliçó per les persones adultes que participem en La Llegenda. Als menuts, menudes i joventut llegendària d’ahir i d’ara, dedique aquest article. Destaque valors seus per reflexionar i tindre’ls sempre presents. La igualtat entre gèneres. No donen importància ni fan distinció al fet de ser xiquet o xiqueta. Tothom és igual i pot participar en La Llegenda. Hem tingut indistintament “Pigallet o Pigalleta”. És innegable que tractant-se d’una història antiga, cadascú ha d’adequar-se a la diferència de papers en funció del sexe ben acceptat de cadascú. Però això es fa amb tota la naturalitat amb la qual les persones acceptem felices, la nostra condició de gènere. Així doncs des que són ben menudes, les xiquetes s’han acostat a mi per preguntar-me l’habitual qüestió de quan podran ser les donzelles, la princesa o la sang del drac. Aleshores compte amb elles els anys que els falten per complir almenys quinze o setze anys i poder representar els papers que han vist fer a altres més majors i que tant admiren i desitgen. Temps al temps. També els xiquets estan pendents de quan podran ser els donzells enamorats de les donzelles, soldats o, sobretot, Sant Jordi. Amb ells provoque igualment esperances de la mateixa manera, quedant-se ben satisfets. Recorde una anècdota molt graciosa i significativa que em va succeir fa molts anys amb un menut que ara ja és un xicon gran i polit. Va preguntar a sa mare, Núria Jiménez, princesa els anys 1999, 2000 i 2003, si podia ser Sant Jordi. Al contestar-li ella que encara era molt menut, el xiquet li va dir ingènuament: “Ah val, doncs puc ser el fill de Sant Jordi…” Així són els nostres menuts! La “màgia, fantasia, imaginació, creativitat…”. Des de ben menuts són els xiquets i les xiquetes els que aporten als seus contextos familiars, escolars i d’oci aquesta indispensable mirada sobretot el que passa al seu voltant. Pares, mares, iaios i adults que formen part de la seua vida s’afanyen i procuren perquè aquests elements tan importants siguen sempre presents. Ens retornen gratuïtament aquests valors convertint-nos a tothom en persones fantasioses, imaginatives i creatives. Amb la seua manera d’entendre el món ens fan somriure sovint, són un regal de la vida. Gaudim fins a límits insospitats d’aquests valors revestint i resguardant com podem i sabem les seues vivències. Hem de continuar estant al seu costat, estimar-los com són, acompanyar-los, aprendre d’ells. Són les joietes de La Llegenda.

La naturalitat amb la qual viuen i interpreten l’ACÍ i

l’ARA i els CANVIS continuats. Viure La Llegenda tots aquests anys ha necessitat una mentalitat tant flexible com entregada que permetrà assolir els canvis constants, siga pels canvis d’edat o per les propostes innovadores de cada representació. Això ha estat possible per dues raons bàsiques: Confiar totalment en aquelles persones que hem concebut i dirigit el projecte, malgrat els nostres encerts i les nostres errades, i que per damunt de tot hem valorat i respectat al màxim a les persones de totes les edats que han participat el seu esforç i el millor d’elles mateixes. I apostar col·lectivament per l’espectacle aportant tot allò que se’ls ha demanat gaudint del que feien. Ningú com les persones més menudes, acompanyades de les més grans, han sigut testimoni del seu saber fer, vivint i gaudint l’ACÍ i l’ARA.

Els adults que han participat al seu costat podran afegir molts valors més. Aquests darrers anys, a banda de la pandèmia que a tots ens ha afectat, s’han produït una sèrie de circumstàncies diverses que no han beneficiat aquesta representació i a la seua gent. Malgrat totes elles La Llegenda, gràcies a la il·lusió de les persones més menudes, a la participació de tothom i a l’esforç de la nova Presidenta amb la seua Junta, recolzats per l’Ajuntament, continua avant. Al darrer juliol, amb la col·laboració de l’Ajuntament, vam celebrar el 40 aniversari a Vil·la Rosario. La TV Intercomarcal va emetre nou interessants programes, la qual cosa agraïm, participant persones representants de grups de La Llegenda, s’ha publicat el “llibre del 40 aniversari”, com a homenatge a tots els i les participants, així com “El conte de La Llegenda” tal com es representa a Banyeres, escrits i il·lustrats per mi mateix i a la vostra disposició. La representació, seguint la tradició de ferla cada tres anys, tornarà a fer-se, si no passa res en contra, l’any 2024. Vaticine que s’inicia una nova època. Que hi haurà canvis significatius en la seua posada en escena. Només em queda animar-vos a tothom a participar de nou, com ho fan les personetes més menudes i joves de la casa, com sempre ho heu fet. Que el poble de Banyeres de Mariola i els seus responsables continuen apostant per ella i fent-la possible. Us desitge a tothom molt bones i saludables festes 2022!