Entorn de Calvià 6

3 a è p o c a • N úm . 6 • Julio l 2 0 1 6

ENTORN DE CALVIÀ TURISME

• TREBALL• URBANISME • EMPRESA •TEMPORALITAT• VACANCES •

Presentació Turisme Havia de ser un compromís ineludible de la revista Entorn de Calvià dedicar un número monogràfic al tema del turisme, l’activitat econòmica més important del municipi i que condiciona la vida de la major part dels seus habitants. Així ho feim en aquest número 6, quan moltes dades indiquen que hi ha una certa reactivació econòmica. Haver esperat fins ara per tractar el tema turístic ens ha permès recapacitar sobre el nombrosos angles que té el turisme a partir de diverses anàlisis fetes per professors de la UIB i molts d’economistes o sociòlegs que, en els duríssims temps de la crisi, han aportat noves perspectives que van més enllà del nombre de viatgers arribats, estades, reordenacions urbanístiques puntuals o la certa pujada de categoria dels hotels. Tots aquestes aspectes són importants, però també és fonamental intentar respondre a la pregunta sobre com afecta això la vida de les persones que viuen a Calvià.

Un altre tema important és el dels habitatges que es lloguen sense regulació, sense respondre a les necessàries exigències tributàries i sense regulacions sobre el nombre de places o persones que poden allotjar depenent de les seves dimensions, un altre tipus d’«overbooking» que pot fer que el municipi o l’Illa en general s’ocupi per sobre de la seva capacitat real, amb les repercussions que això té per als serveis i les infraestructures i també per als lloguers i, en conseqüència, per al difícil accés del treballadors amb sous mitjans o baixos a l’habitatge.

En aquest número, convé ressaltar la secció «Entorn Jove», feta a partir d’un multitudinari encontre de joves de l’IES de Son Ferrer celebrat en Es Generador, en el qual els estudiants parlaren de com veuen ells el turisme en general i el seu futur en concret.

En la secció «Dossiers», el treball «Turisme i societat a Calvià: del creixement a la gran crisi i els reptes del segle XXI» també és refereix a com ha afectat la crisi a diferents col·lectius, i en l’article «Els primers hotels a Calvià: edificis emblemàtics» s’inclouen moltes fotografies i una completa anàlisi sobre aquests importants hotels.

A «Perspectives» hi ha reflexions d’especialistes com les dels arquitectes Jaume Carbonero o Ignasi Pomar, l’equip de Patrimoni de l’Ajuntament de Calvià, o el sociòleg Onofre Julià sobre aspectes molt puntuals del turisme.

També oferim una enquesta feta a associacions hoteleres, de restaurants i de comerciants, i a les principals centrals sindicals, justament sobre els efectes de la crisi i sobre com creuen que haurien d’actuar les administracions públiques. I, en una llarga entrevista, el batle de Calvià parla de la visió del municipi de l’actual equip de govern i els projectes de futur.

La revista es completa amb articles referits a temes puntuals de Cultura i Medi Ambient en la secció «Finestra», oberta per incloure qüestions d’interès patrimonial o cultural que no estiguin directament relacionades amb el tema monogràfic de cada número.

I segur que queda molt per dir. Entorn de Calvià no és una revista rígida i tancada que doni per acabats els temes quan els va publicant, ni tampoc té vocació d’enciclopèdia. És un mitjà de comunicació preocupat especialment per temes sociològics, econòmics, patrimonials i ambientals. Així que agrairem totes les comunicacions o col·laboracions que els lectors remetin al Departament de Comunicacions: comunicaciocalvia@calvia.com.

3

Sumari Dossier: TURISME I SOCIETAT A CALVIÀ: DEL CREIXEMENT A LA GRAN CRISI I ELS REPTES DEL SEGLE XXI

6

J. M. Roque

Dossier:

46

PRIMERS HOTELS A CALVIÀ: EDIFICIS EMBLEMÀTICS Ignasi Pomar

Entorn de Calvià, núm. 6 JULIOL 2016

Fotografia Cristobal M. Varón, Joana Maria de Roque i arxiu municipal, excepte les fotografies signades

Edita Ajuntament de Calvià C/ Julià Bujosa Sans, batle, 1 - 07184 www.calvia.com

Consell de redacció Antonio Aguareles, Agustí Aguiló, Batiste Alemany, Catalina Caldentey, Pilar Calatayud, María Calderón, Manel Calvo, Eduard Cózar, Maria Antònia Ferragut, Emmanuelle Gloaguen, Teresa Pagès, Ignasi Pomar i Joana Maria de Roque

Direcció Maria Antònia Ferragut Coordinació tècnica Joana Maria de Roque Disseny i maquetació María Calderón, Manel Calvo, Emmanuelle Gloaguen Disseny publicitari Juan Abarca, Maria Antònia Ferragut

Correcció lingüística Agustí Aguiló Col·laboradors d’aquest número Julià Crespí, Jaume Carbonero, Pilar Pérez Gutiérrez i Ana Gargallo Astrom Portada Marisa Sakura Dalnäs DL: 683-1989

Parlam: ALFONSO RODRÍGUEZ PRINCIPALS ACTORS DEL SECTOR TURÍSTIC

Perspectives: EL PROJECTE ESPECIAL DE MAGALUF, UN CLAR PROPÒSIT DE MANTENIR LA POSICIÓ HISTÒRICA DE LIDERATGE TURÍSTIC. Julià Crespí LA MORT DE LA PLANIFICACIÓ. Jaume Carbonero L’URBANISME A LES ZONES TURÍSTIQUES EN EL FUTUR. Ignasi Pomar TURISME CULTURAL I CALVIÀ. M. Calderón, E. Gloaguen, M. Calvo JORNADES DE REFORESTACIÓ A PEGUERA. Redacció

Entorn Jove: TAULA RODONA: ALUMNES DE TERCER D’ESO DE L’IES SON FERRER OPINEN SOBRE EL TURISME AL

58 70

85 92 95 102 106

107

MUNICIPI

La Finestra: LA PENÍNSULA DE CALA FIGUERA I RAFALBETX, UN POSSIBLE NOU PARC NATURAL A MALLORCA BETART TORNA A OMPLIR ELS CARRERS DELS MUNICIPI D’ART MURAL «LLIBRES OBERTS», UN PROJECTE DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DEDICAT A LA LITERATURA HISTÒRIA DEL FUTBOL A CALVIÀ, SEGON NÚMERO DE LA COL·LECCIÓ «MEMÒRIA DE CALVIÀ»

116 121 131 137

TURISME I SOCIETAT A CALVIÀ: DEL CREIXEMENT A LA GRAN CRISI I ELS REPTES DEL SEGLE XXI

Joana Maria de Roque Company

Dossier Té una superfície de 13.882 ha i una densitat

INTRODUCCIÓ

de població de 347,2 habitants per quilòmetre Fins a l’any 2008 i, amb major intensitat, el 2009,

quadrat. El 1960 la densitat de població Calvià

Calvià havia viscut un procés de creixement

era de 33,60 i el 1975 de 122,5.

turístic i urbanístic iniciat en els anys 60 del segle XX que travessà diverses crisis, diguemne de segona intensitat, en comparació amb la gran crisi del segle XXI. En 2016 tots els símptomes indiquen que baixa l’atur i augmenta l’ocupació turística. La planta hotelera es renova i alhora s’ha detectat Gràfic 1.

una gran quantitat de lloguers turístics sense legalitzar.

Tot, en conjunt, ha fet que Calvià sigui un municipi atípic i, al mateix temps, paradigmàtic del que ha suposat el creixement turístic.

POBLACIÓ DE CALVIÀ AL SEGLE XX Any

Po bl a c i ó Població de dret de fet

% de creixement

1900

2.551

2.567

1910

2.640

2.688

3,49 %

1920

2.649

2.570

0,34 %

1930

2.769

2.617

4,53 %

1940

2.633

2.804

1,26 %

El percentatge de ciutadans que han nascut

1950

2.219

2.335

- 16,72 %

a l’estranger en 2015 era aproximadament del

1960

2.941

3.005

24,79 %

35,9 %. Han nascut a les Illes Balears un 37,5

1970

3.579

4.890

22,82 %

% i, a una altra comunitat autònoma, el 26,5 %.

1981

11.777

22.016

129,06 %

1991

20.982

37.175

78,16 %

Les característiques turístiques i residencials

85,11 %

del municipi fan que el valor dels béns

2001

38.841 (Padró)

Gràfic 2: piràmide de la població a Calvià.

cadastrals i el preu de l’habitatge hi sigui superior al del conjunt de Mallorca.

Quadre 1

Nota: Imatge de la portada: vista aèria de Magaluf.

7

Dossier

Turisme i societat a Calvià

Té unes 60.000 places turístiques, en la seva

PART I. ANTECEDENTS. EL CREIXEMENT

major part de 3 estrelles, encara que en els

DEL TURISME EN EL SEGLE XX

darrers anys han augmentat les de 4 i 5. La temporalitat o estacionalitat és un dels seus

Durant el segle XX Calvià va passar de

principals trets. En concret en 2015, l’ocupació

pobre i agrícola a ric i turístic, amb evidents

mitjana va ser d’un 73 %, amb grans diferències

conseqüències per al medi ambient i també

entre la temporada alta i baixa. En el mes de

per a l’economia dels seus habitants. El canvi

febrer va ser d’un 49,5 % en els hotels i d’un

va ser radical des de molts de punts de vista:

30,1 % en els apartaments turístics legalitzats,

població, urbanisme, treball, negoci, paisatge...

i en els mes d’agost d’un 91,1 % en els hotels i d’un 81,1 % en els apartaments turístics.

Fins als anys 50 del passat segle la construcció a la costa era molt reduïda i la població

La taxa d’atur, segons l’IBESTAT (Institut Balear

superava de poc els 2.000 habitants. L’any

d’Estadística), en 2015 va tenir una mitjana del

2001 va arribar als 38.841 habitants i l’any 2015

14,6 %, enfront del 17 % de les Illes Balears

a uns 52.300.

en general. En el mes de febrer hi havia 3.390 aturats registrats i a l’agost eren 1.552.

El primer establiment d’allotjament de Calvià es va obrir a Cas Català, en el límit amb Palma, el

En aquest article ens centrarem especialment

1905, però fins a la dècada dels anys vint no

en el segle XXI, sobretot a partir de la gran

es pot parlar amb propietat del que avui en dia

crisi. Però és convenient fer abans un perfil

entenem com a turisme. En els anys 20 i 30 es

dels antecedents de la situació actual.

varen construir alguns xalets i alguns hotels a la

Fins a l’època de la gran expansió turística, la major part de la població vivia en els de dos nuclis de l’interior (Calvià i es Capdellà).

8

Dossier costa, i s’hi va iniciar el procés de parcel·lació amb finalitats residencials, primer a Palmanova - Son Caliu i després a Portals Nous, Cas Català - Illetes, Santa Ponça i Peguera.

Els anys de la Guerra Civil i la Postguerra varen esbucar moltes esperances i també l’expansió turística que tímidament s’havia iniciat. Moltes persones hagueren d’emigrar, com ja ho havien fet per la pobresa del municipi en el segle XIX i a principis del XX. A la dècada dels anys 40 Calvià tenia uns 2.800 habitants i en 1950 el nombre era de 2.335, amb un descens del 16,72 %. S’havia produït un nou flux migratori, cap a Sud-Amèrica, França, Alemanya i també a Palma, motivat per

Peguera.

la pobresa i la manca d’oportunitats d’obtenir uns ingressos suficients i regulars.

El 1945 arribaren a Mallorca uns 50.000 passatgers, majoritàriament espanyols, i el

Fins a l’època de la gran expansió turística,

1973 la xifra va ser de 3.500.000. El fenomen

la major part de la població vivia en els de

de «terciarització» de l’economia mallorquina

dos nuclis de l’interior (Calvià i es Capdellà).

i ràpida construcció també va suposar noves

Després, sobretot en els anys 60 i 70, es varen

infraestructures. L’aeroport de Son Bonet va

formar altres setze nuclis de població (tots a la

esdevenir petit per l’afluència de turistes i, a

costa i alguns en urbanitzacions ja iniciades):

principis dels seixanta, es va inaugurar el de

Badia de Palma, Cas Català - Illetes, Bendinat,

Son Sant Joan.

Costa de la Calma, Costa d’en Blanes, el Toro, Magaluf, Palmanova, Peguera, Portals Nous,

LA FEBRE URBANITZADORA

Portals Vells, sa Porrassa, Santa Ponça, Sol de Mallorca, Son Ferrer i Galatzó, els dos darrers

L’accelerat

dirigits als nombrosos treballadors que varen

suposar la construcció de nombrosos hotels.

emigrar al municipi per treballar en el sector

La dècada dels seixanta va començar amb

turístic o en la construcció.

4 hotels i 8 hostals i durant aquests anys es

9

procés

d’urbanització

també

Dossier

Turisme i societat a Calvià

construïren altres 57 hotels i 34 hostals. En els

Entre

inicis dels seixanta el pes del sector terciari era d’un 34 % i, quan va acabar la dècada,

1970

i

1981

la

població va créixer un

ja superava el 70 % a les Illes i a Calvià era

129 %, a causa, sobretot,

superior.

dels elevats percentatges En els anys 70, aproximadament un 60 % de la

d’emigració peninsular

població va passar a viure a la costa, mentre que deu anys abans era el 32 %. En aquesta dècada (entre 1970 i 1981) es va produir un important creixement de la població de

les Balears eren ja la província d’Espanya

Calvià, que va passar de 3.579 habitants el

amb més vehicles per nombre d’habitants.

1970 a 11.777 el 1981, la qual cosa suposa un

Les obres de l’autopista de Ponent (Palma-

increment del 129 %.

Andratx) es varen iniciar el 1974 i el 1976 es va obrir al públic. Comunicava els nuclis de

Malgrat la Llei del sòl estatal de 1956 les

Cas Català, Illetes, Portals Nous, Palmanova,

construccions inicials es feien sense una

Santa Ponça i Peguera. S’ha especulat molt

anàlisi del municipi en conjunt, sinó que eren

sobre si va afavorir el posterior creixement

només planejaments sectorials. El Pla General

o si era un instrument necessari per al

de 1971 –clarament desenvolupista– va ser el

desenvolupisme, que tanmateix ja es donava,

primer instrument de planificació global.

sense gaire preocupació per l’ecologia i els recursos energètics. També es va establir

Segons l’arquitecte Ignasi Pomar, «va provocar

una xarxa de subministrament d’aigua des de

una edificació absolutament abusiva, que va

Palma.

desbordar la capacitat lògica dels solars i que va produir blocs immensos de ciment sobre

L’aprovació de la nova Llei del sòl de 1975

la mateixa línia de la costa». La tendència

va obligar els Ajuntaments a adaptar els

general era pensar que els recursos eren

seus plans generals. Segons Pomar, a Calvià

il·limitats i l’arribada de turistes seria sempre

aquesta adaptació va implicar, en el sol urbà,

progressiva.

l’eliminació del tipus edificatori de bloc en alçada i la creació de noves zones verdes

Calvià canviava dia a dia amb noves

i solars per a equipaments públics, però

edificacions i el nou panorama urbà feia

va mantenir la possibilitat de continuar

necessari un sistema de comunicació viària

construint amb la mateixa intensitat tot el sòl

més àgil. A més a més, en aquests anys

urbà i urbanitzable.

10

Dossier

L’autopista entre Palma i Andratx.

en general a Espanya i amb la crisi derivada

LA RAJOLA COM A MONEDA

dels productes energètics. Entre 1975 i 1986 La dècada dels anys 80 va ser expansiva a

el ritme de construcció d’allotjaments turístics

Balears, amb un PIB en continu creixement,

va baixar de forma molt notòria. Es varen

prop del 3,5 % anual, i amb una punta màxima

construir 13 hotels i 2 hostals, mentre que,

del 5,44 % el 1988, any en què varen arribar

entre 1971 i 1975, se n’havien construït 37 i 14

uns set milions de turistes a les Illes. Balears

respectivament.

era l’única comunitat d’Espanya amb ingressos superiors a la mitjana de la UE i es parlava de

Alhora, entre 1971 i 1990 es varen construir

Calvià com del municipi més ric d’Espanya. En

4.164 edificis per a habitatges, de major o

aquesta època, segons Ivan Murray, el sòl es

menor alçada, i que podien ser per a habitatges

convertia en una espècie de «doblers», «con

principals, secundaris o per llogar o invertir.

un comportamiento paralelo al del capital financiero, y su política en una especie de

En la dècada dels 80 es va començar a percebre

política monetaria encubierta».

una certa saturació de places hoteleres o turístiques i les cadenes hoteleres començaren

Així i tot, entre 1975 i 1986 hi va haver un cert

a mostrar interès en altres destinacions. En

alentiment, coincident amb l’augment de l’atur

aquesta època es varen produir dos fenòmens

11

Dossier

Turisme i societat a Calvià

paral·lels: la sortida de les cadenes hoteleres

apartaments que es feien per llogar o invertir és

a l’exterior d’Espanya i un gran increment de

també molt important. De fet, des de la segona

la construcció d’edificacions destinades a

meitat dels anys 80, el creixement dels edificis

habitatge principal, secundari o per llogar.

fets per habitatges ha estat molt superior al de la construcció de nous hotels.

Segons Eugeni Aguiló, el 1986 el nombre de places en l’oferta turística legalitzada a Calvià era de 54.340 (el 2015 unes 60.000) i sense legalitzar de 12.190 (el 2015 són almenys 30.000). Segons el mateix autor, el 1987 el nombre de turistes que es varen allotjar en els establiments turístics de Calvià va ser d’1.323.000. El 2015 varen ser 1.282.908.

Després del gran creixement de la població

Platja de la Romana, Peguera.

en la dècada dels 70 del segle XX, hi va haver un lleuger retrocés i entre 1986 i 2000, nova època de bonança econòmica general, es va recuperar el ritme de creixement, que ja no era sols per la immigració, sinó també pels naixements dels fills dels primers immigrants.

La població el 1991 era de 20.982 persones i l’any 2001 va arribar als 38.841 ciutadans empadronats, la qual cosa suposava un increment del 85,11 %.

El percentatge d’estrangers que residien en el

Palmanova.

municipi a principis del segle XXI no arribava al 17 % en els europeus i era aproximadament

Aquest és un altre indicador de la reconversió

d’un 4 % en la resta. La major part eren del

turística i urbanística. Per tenir una visió conjunta

Regne Unit i d’Alemanya, com passa en

del municipi no es pot pensar sols en residents

l’actualitat. La població era jove i una mica

o habitatges principals i places turístiques.

més de la meitat de la població (51,6 %) no

La qüestió dels habitatges secundaris o dels

superava els 35 anys d’edat.

12

Dossier

El Toro, Port Adriano.

REGULACIONS URBANÍSTIQUES A PARTIR

nou que no fos de 4 o 5 estrelles i apartaments

DE L’AUTONOMIA

de 4 i 3 claus. En aquesta època també es varen promulgar mesures per canviar solars

L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (1983)

o establiments en el conjunt de Mallorca, de

assignava les competències en urbanisme i

manera que si es donaven de baixa en una

ordenació del territori a la Comunitat i és des

part de l’Illa es podien compensar en una altra,

de llavors que es promulgaren nombroses

un negoci sols accessible als grans hotelers o

normes i lleis que intentaven organitzar la

constructors.

construcció i el turisme. Fou especialment important l’anomenat «Decret Cladera» (1984),

Eren, teòricament, intents de reordenar el

que establia un mínim de 30 metres quadrats

creixement turístic i urbanístic amb un especial

de solar per plaça hotelera, ampliat en el segon

llenguatge:

«Decret Cladera» (1987), que n’establia un

«remodelació», «zones madures». Calvià es

mínim de 60.

definia aleshores com a municipi «pilot». I el

«sostenibilitat»,

«embelliment»,

1998, amb l’ajuda del Pla d’embelliment En 1987 es va redactar el Llibre Blanc del

impulsat pel Govern Balear, s’inicià el Pla de

Turisme a les Illes Balears i es va aprovar la

remodelació urbana de Magaluf i després

Llei d’ordenació territorial del Govern Balear,

els passejos marítims de Palmanova, Santa

i el 1988 la Llei de costes i un «Pla per a la

Ponça i Peguera.

modernització de l’oferta hotelera». També una sèrie de «Mesures transitòries d’ordenació

Continuava i creixia el procés de venda de

d’establiments hotelers i establiments turístics»,

propietats a ciutadans estrangers en el conjunt

que prohibien qualsevol establiment turístic

de l’illa de Mallorca. Les Balears eren la regió

13

Dossier

Turisme i societat a Calvià

espanyola amb major renda per càpita de

transitori, és a dir, pendent de redactar un nou

tot l’Estat espanyol. Paral·lelament, bona part

planejament parcial amb uns altres criteris.

de l’oferta hotelera, que ja tenia més de 30 anys, envellia i es constataven els efectes de

També

establia

l’urbanisme incontrolat d’èpoques anteriors.

urbanitzable

no

noves

zones

programat,

de

amb

sòl una

superfície de 1.230,11 ha. Això, segons En concret a Calvià, a la meitat de la dècada

l’arquitecte Ignasi Pomar, era una peculiaritat

dels anys 90 del segle XX es derruïren alguns

que permetia a I’Administració «acceptar o no

pocs establiments obsolets per substituir-los

la urbanització d’un àrea concreta basant-se

per zones verdes. El 1991 es va aprovar un altre

en raons conjunturals i d’oportunitat». Altres

Pla general de Calvià que donava per exhaurit

dades a destacar d’aquest Pla són la creació

l’anterior model urbanístic i intentava arribar al

del parcs de na Burguesa i cala Figuera, en

turisme anomenat de qualitat o ric. El nou pla

zones forestals protegides.

classificava com a sòl urbà un total de 2.156 ha i establia els «estàndards» d’un habitatge

El maig de 1996, per acord de Ple de

per 300 m de parcel·la neta i un plaça turística

l’Ajuntament de Calvià , es va iniciar la revisió

per 70 m2. L’edificabilitat en sòl urbà es reduïa

del Pla de 1991. El Consell Insular de Mallorca

aproximadament en un 30 %. Així mateix establia

en va suspendre parcialment la vigència

solament dues petites zones de sòl urbanitzable

i, l’abril de 1997, es varen aprovar unes

programat (ampliacions de Son Ferrer i de Son

normes subsidiàries que varen desclassificar

Bugadelles). La resta quedava qualificat com a

13 sectors de sòls urbanitzables amb una

2

superfície conjunta de 1.576,41 ha. Aquesta extensió i la seva classificació com a sòl rústic es corresponia amb el 10,60 % de la superfície del terme municipal.

L’any següent (2000), Calvià va aprovar un nou PGOU, que incloïa el compliment de les Directrius d’Ordenació Territorial (DOT), així com la Llei d’espais naturals (LEN) i el Pla d’ordenació de l’oferta turística (POOT), que generalitzava els 60 m2 per plaça hotelera previstos en l’anomenat «Decret Cladera». També incloïa un catàleg de patrimoni historicoartístic i el Passeig Calvià n’era un dels elements emblemàtics.

Hotel Cas Català.

14

Dossier

Passeig Calvià.

Peguera - Cala Fornells.

El mateix any 2000 es va aprovar la Llei

(19,5 ha) i Peguera - Cala Fornells (25,6

de

atribuïa

ha), a les quals s’afegien altres 4,7 ha «per

competències d’ordenació del territori. Quan

delimitació més precisa». Així mateix, la

les competències ja eren del Consell Insular

parcel·la mínima per a la construcció d’un

de Mallorca (2005), l’Ajuntament de Calvià

habitatge unifamiliar aïllat passà de 30.000

va iniciar els tràmits per adaptar el seu

metres quadrats a 50.000. S’incorporaren tot

Pla general a les noves directrius del PTM.

un seguit de mesures mediambientals i també

L’adaptació es va aprovar definitivament el

noves categories en el patrimoni urbanístic

juliol de 2012, amb la qual cosa el creixement

i arquitectònic i etnològic o el de béns

directe de sòl urbanitzable va quedar limitat

d’interès paisatgístic. Una altra modificació

a 31,04 ha.

important va ser l’ampliació del sòl industrial

consells

insulars,

que

els

i de serveis en el polígon de Son Bugadelles.

Altres 99,06 ha de creixement es vinculaven a

les

àrees

de

reconversió

territorial,

Actualment s’han iniciat els tràmits per a

repartides entre Palmanova-Magaluf (49,2

l’elaboració d’un nou Pla general, del qual

ha), el Toro, Santa Ponça, Costa de la Calma

parlarem més endavant.

Vista de la costa.

Polígon de Son Bugadelles.

15

Dossier

Turisme i societat a Calvià

PART 2. EL SEGLE XXI, SITUACIÓ ACTUAL 2.1. POBLACIÓ I CONDICIONS DE VIDA Ja hem vist que durant el segle XX la població

En concret el 2014 el nombre d’immigrants fou

de Calvià va tenir un espectacular increment.

superior al d’emigrants en unes 500 persones.

En concret es va passar de 3.579 habitants el

Però si es compara amb les xifres de 2002,

1970 a 38.841 l’any 2001: es va multiplicar per

es poden apreciar diferències molt majors.

més de 10.

Aquell any hi hagué 1.308 immigrants més que emigrants. Així i tot, la constant ha estat

Fins a l’any 2009, en què hi havia 51.774

sempre una major immigració. Això es pot

habitants, el creixement fou constant. Després,

deure, entre d’altres factors, a la fascinació

ja en època de crisi, la població es va estabilitzar.

que ofereixen les imatges de propaganda per

Entre l’any 2002 i 2014 va augmentar en

atreure turistes, quan el món laboral és una

9.384 persones. Des de 2008, any en què es

altra cosa. En un món globalitzat, gairebé

començaren a notar els efectes de la crisi, fins

es podria dir el mateix d’Europa en general

al 2015, ha disminuït en 449 persones. Això es

respecte dels països de l’anomenat encara

deu, en bona part, als moviments migratoris.

«tercer món».

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL SEGLE XXI Any

2002

2004

2006

2008

2010

2012

2014

Població total

40.979

42.614

45.284

50.777

51.462

51.114

50.363

Nascuts a Balears

15.638

16.375

16.776

17.528

18.035

18.512

18.788

Nascuts a una altra C.A.

14.974

14.426

13.908

14.034

13.665

13.391

13.400

Nascuts a l’estranger

10.387

11.813

14.600

19.215

19.762

19.221

18.175

Naixements

438

438

435

476

451

392

375

Defuncions

177

160

178

193

177

141

291

Immigració

3.975

3.177

5.053

3.980

3.866

3.522

3.413

Emigració

2.667

2.689

2.897

3.271

3.050

2.497

2.864

Quadre 2.

16

Dossier era del 37,5 %. En general a les Illes Balears i

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE CALVIÀ EN EL SEGLE XXI PER EDAT I NAIXENÇA 2015 Total Nascuts a Illes Balears

%

50328

2001

a Mallorca, en el segle XXI, la tendència general va anar cap a la disminució del percentatge

%

de les persones nascudes a les Illes Balears i a altres comunitats autònomes, mentre que

38841

augmentava el tant per cent dels que varen

18894

37’54

15231

39.2

13358

26’5

14686

37,8

18076

35’ 9

8924

23’1

Menys de 16 anys

8122

16’30

7127

18,34

Nascuts a Illes Balears

6263

77,1

5333

74,8

1104479

Nascuts en una altra CA

Illes Balears.

Total

451

5,1

907

12,72

614238

55,6

545739

62,1

Nascuts a l’estranger

Nascuts a Illes Balears

1408

17,33

887

12,44

Nascuts en una altra CA

249020

22,5

240955

27,4

16-64 anys

35665

70’8

28473

73,3

241221

21,8

91933

10’4

Nascuts a Illes Balears

11089

31,09

8959

31,44

Nascuts a l’estranger

859289

Nascuts en una altra CA

10481

29,38

12746

44,76

Mallorca.

Total

497328

57,8

442193

62,9

Nascuts a l’estranger

14095

31,09

6768

23,76

Nascuts a Illes Balears

178888

20,8

188279

26,8

65 o més anys

6541

12’ 9

3241

8,34

Nascuts en una altra CA

Nascuts a Illes Balears

183073

21,3

71650

10,2

1542

23,57

939

28,97

Nascuts a l’estranger

Nascuts en una altra CA

2426

37,8

1033

31,87

Nascuts a l’estranger

2573

39,3

1269

39,5

Nascuts en una altra CA Nascuts a l’estranger

néixer a l’estranger. Calvià va seguir la mateixa tendència, però amb diferents percentatges.

2015

%

2001

%

878627

702122

Quadre 4.

Ja es partia l’any 2001 d’una major desproporció entre les persones nascudes a les Illes Balears

Quadre 3.

i la resta. Això, en bona part, era degut als importants

moviments

immigratoris

que

La desproporció entre les persones que han

hi hagué des de la Península a partir dels

nascut a les Illes Balears i la resta és major a

anys 60 o 70 per treballar a l’hoteleria o a la

Calvià que a Mallorca i que en el conjunt de

construcció, mentre que actualment bona part

les Illes Balears. L’any 2015 havia nascut a les

de la immigració procedeix de l’estranger,

Illes Balears el 55,61 % de la població que hi

amb situacions econòmiques ben diferents:

resideix, mentre que a Calvià el percentatge

ciutadans europeus, sud-americans o africans,

17

Dossier

Turisme i societat a Calvià

persones jubilades que es retiren a un clima

(371), Badajoz (287), Cadis (249), València

més càlid, especialment europeus, i els qui

(247), Múrcia (238) i Còrdova (215).

cerquen una feina més o menys precària o posar un negoci. També hi pot haver un cert

Per lloc de naixença, l’any 2015 havien nascut

percentatge de persones que fan teletreball. En

a l’estranger 18.076 persones, de les quals els

concret, de les 3.431 persones que immigraren

col·lectius més abundants eren el del Regne

a Calvià l’any 2014, 1.187 ho feren des de les

Unit (4.280 persones), seguides dels alemanys

mateixes Illes Balears, 1.102 des d’una altra

(2.934) i dels argentins (991).

comunitat autònoma i 1.124 des de l’estranger.

Però també s’ha de distingir entre població Durant el segle XXI ha baixat lleugerament la

nascuda a l’estranger i persones de nacionalitat

proporció de persones nascudes a les Illes

estrangera. Per nacionalitats, l’any 2015 la

Balears i ha passat d’un 39,2 % el 2001 a un

població estrangera era de 16.554 i el nombre

37,5 % el 2015, però el descens ha estat més

de nascuts a l’estranger de 18.894, el que

significatiu entre els que han nascut a una altra

pot indicar que un nombre significatiu són

comunitat autònoma, que han passat del 37,8 %

ciutadans europeus i no tenen cap necessitat de

al 26,5 %. El percentatge de persones nascudes

nacionalitzar-se i a altres col·lectius els resulta

a l’estranger ha passat del 23,1 % al 35,9 %.

difícil obtenir la nacionalitat espanyola.

POBLACIÓ ESTRANGERA PER LLOC DE NAIXENÇA L’ANY 2015 (+ DE 100 PERSONES)

POBLACIÓ PER NACIONALITAT Any

Total nacionalitats

Espanyola

Estrangera

2015

50328

33774

16554

Homes

25153

17132

8021

Dones

25175

16642

8533

2014

50363

33556

16807

Polònia

573

Homes

25246

17071

8175

Regne Unit

4280

8632

Alemanya

2934

Romania

416

Dones

25117

16485

Total

1807

Bulgària

790

França

619

Itàlia

505

Països Baixos

348

Marroc

330

Senegal

104

Argentina

991

comunitats autònomes, a l’abril de 2014

Brasil

172

Colòmbia

314

els col·lectius més nombrosos eren els de

Equador

140

Granada (1126), Madrid (762), Barcelona

Uruguai

470

Quadre 5.

Entre

els

residents

procedents

d’altres

(601), Jaén (383), Albacete (376), Sevilla

Quadre 6.

18

Dossier

Gràfic 3.

El 2015 el 70,8 de la població tenia entre 16 i 64

altra banda, des de l’any 2002 els naixements

anys i aproximadament un 31 % havia nascut

a Calvià han disminuït lleugerament i de forma

a les Illes Balears. En concret en aquest ample

progressiva. Han passat de 438 el 2002 a

segment s’aprecia una significativa disminució

375 el 2014. Actualment es podria dir que la

dels qui varen néixer a una altra comunitat

població de Calvià és de mitjana edat.

autònoma, si es compara l’any 2001 amb el 2015, ja que es passa d’un 44,7 % a un 29,3 %,

En el gràfic sobre l’evolució de la població

mentre que el percentatge dels qui varen néixer

entre els anys 2005 i 2015 s’aprecia clarament

a l’estranger passa d’un 23,6 % a un 31 %.

que la població va créixer fins a l’any 2008 i després hi va haver oscil·lacions i una certa

Entre els qui tenen menys de 16 anys, el 77 %

estabilització. El nombre d’homes i dones és

ha nascut a les Illes Balears i el 2001 ja eren el

molt semblant. El 2015 hi havia 25.153 homes

74,8 %. Aquesta és una dada significativa de

i 25.175 dones

la certa estabilització dels descendents dels emigrants dels darrers trenta anys del segle XX.

En el cens de 2011, l’INE va aplicar el concepte de «població vinculada», és a dir, persones

La població major de 65 anys passa d’un 8,3 %

que treballen, estudien o passen més de 14

al 2001 a un 12,9 % el 2015. En general, es pot

nits a l’any en el municipi. Són dades molt

dir que Calvià és ara un municipi de mitjana

indicatives, però amb un cert marge d’error.

edat amb tendència a l’envelliment, mentre

Aquell any, la població resident, segons el

que a finals del segle XX més del 51 % de la

padró, era de 52.451 persones i segons el

població no superava els 35 anys d’edat. Per

cens de l’INE de 49.677.

19

Dossier

Turisme i societat a Calvià

Si la població vinculada no resident fos d’unes

La gran crisi del segle XXI va canviar les

14.500 persones, el 2015, amb una població

condicions de vida de moltes persones. Segons

resident de 50.328 persones, el total de la

l’Informe sobre exclusión y desarrollo social en

població vinculada seria de 64.628. Per a la

las Islas Baleares, de la fundació FOESSA, fet a

temporada alta, caldria sumar-hi les 60.000

l’octubre de 2014, Balears, amb nivells de renda

places hoteleres, la qual cosa suposaria unes

similars als d’altres comunitats, era una de les

125.000 persones. Però és bastant superior,

que tenia major risc de pobresa i exclusió social

sobretot per l’oferta de lloguers marginals

(el 27,8 %), fins i tot superior a la mitjana estatal

o no legalitzats de propietaris que tenen

(el 27,3 %). Se senyalava com una característica

apartaments o cases com a inversions, dels

l’important augment de la desigualtat.

quals parlarem més endavant.

També s’exposava que, en el conjunt de la

comunitat autònoma, el que es gastava en

CALVIÀ 2015

habitatge superava el màxim tolerable del 30

Ambdós sexes

Homes

Dones

Total edat

50328

25153

25175

0-4

2266

1138

1128

5-9

2641

1364

1277

El Barómetro autonómico de las Baleares

10-14

2659

1370

1289

(gener-març de 2010), de l’INE, fet en època

15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 85 o més

2504 2736 3233 3991 4547 4435 4217 3998 3543 3017 2455 1717 1065 671 633

1270 1383 1659 2023 2315 2204 2091 1947 1751 1544 1248 847 508 285 206

1234 1353 1574 1968 2232 2231 2126 2051 1792 1473 1207 870 557 386 427

de plena crisi, ens permet fer-nos una idea

% dels ingressos, dada aquesta especialment significativa a Calvià, on l’habitatge és més car que en el conjunt de les Balears.

de la percepció de la situació econòmica de la població. El principal problema per als enquestats era l’atur (devers un 50 %), seguit per la corrupció i la immigració, i els que es plantejaven en general com a «problemes d’índole econòmica». Així mateix, la situació econòmica de les Illes era considerada dolenta pel 38,3 % de la població, regular per un 32,1 %, molt dolenta per un 24 % i bona només per un 4,5 %. Un 61 % pensava que l’economia de les Illes Balears estava «poc preparada per afrontar la crisi». Són dades subjectives, però molt indicatives de com percebien la seva pròpia

Quadre 7.

situació els enquestats.

20

Dossier 2.2. HABITATGE I URBANISME A vegades es diu que durant l’època de màxima ocupació la població de Calvià pràcticament es duplica. Seria exactament així si sols es comptessin els habitants residents i les places hoteleres. Però la realitat és una altra i convé tenir també en compte les segones residències i els apartaments que es lloguen al marge de la regulació turística.

Segons l’Avanç del Pla General, actualment en període d’exposició pública, la capacitat actual del municipi és de 163.962 habitants efectius.

Segons els cens de 2011, el darrer que s’ha fet, el nombre d’habitatges a Calvià era de 36.330 i el d’habitatges familiars principals de 18.855.

Per tant, sols el 51 % serien «habitatges principals».

I

si

es

divideix

el

nombre

Santa Ponça a l’estiu i a l’hivern.

d’habitatges familiars principals pels residents HABITATGES A CALVIÀ (CENS 2011)

(49.677, segons les mateixes fonts), el resultat Total 36330

és lleugerament superior a 2,63 persones, una

Habitatges familiars principals: 18855

mica inferior a la mitjana espanyola, que és de

1 persona

2 persones

3 persones

4 persones

5 persones

2,8, però, tenint en compte que el 2011, segons

3659

6090

4224

3587

1295

el padró, el nombre d’habitants era de 52.450,

Quadre 8.

es pot aplicar un estàndard del 2,7 5 persones per nucli familiar.

Però, per actualitzar aquesta xifra, s’haurien Si aquesta xifra es multiplica pel nombre

de tenir en compte els edificis residencials de

total d’habitatges (36.330), surten gairebé

nova planta construïts des de 2011 fins ara,

100.000 persones, que, sumat a les 60.000

que són uns 80, i també els residents nous, que

places turístiques legals, serien en total unes

són 650. La mitjana per edifici (no habitatge

160.000 a la temporada alta o de màxima

unifamiliar) seria de 8,1 persones i en total 680

ocupació de 2011.

places residencials (no hoteleres) noves.

21

Dossier

Turisme i societat a Calvià

Així i tot, aquestes xifres són molt hipotètiques,

de la seva capacitat. Per tant, per evitar errors

encara que és evident que el nombre de

i, tirant pel cap baix, es podria dir que a Calvià

160.000 s’ha d’incrementar, sobretot tenint

hi ha més de 30.000 places de lloguer sense

en compte que, en els apartaments que es

regularitzar, la meitat de la planta hotelera,

lloguen al marge de la regulació turística, hi

encara que segurament la xifra és superior. En

solen cabre més persones que si s’utilitzen

un estudi de la Cambra de Comerç de l’any

com a habitatges familiars.

2006 es deia que el pes del turisme residencial suposava aproximadament el 50 % del total,

Hi hauria unes 51.815 places en els habitatges

mentre que Ivan Murray (2005) explica que

familiars principals, no molt lluny de les xifres

«el lobby turístico Exceltur, representante por

del padró (52.450). El nombre d’habitatges no

excel·lència del capital hotelero, encargó un

principals o secundaris és de 17.476. Si es

interesante trabajo sobre el turismo residencial

multiplica per 2,8 (una mica per sobre de la

(inmobiliario) en el Estado español. Ese estudio

mitjana de places en el habitatges principals, ja

se concretaba en las zonas litorales de seis

que en els apartaments per estiuejar o passar

CC.AA., donde estimaba que en 2003 había

les vacances hi solen «cabre» més persones

unos 9,07 millones de plazas residenciales

que en els habitatges principals o habituals), el

potencialmente

resultat és de 48.923 places.

denominaban VPUT (Viviendas de Potencial

turísticas

en

lo

que

Uso Turístico) de media, que suponían una No totes són il·legals, ja que, efectivament, hi

oferta turística potencial que era unas cuatro

ha molts d’habitatges que són sols secundaris.

veces superior a la llamada oferta reglada». El

Però és en aquesta bossa on es troben les

mateix autor anota que aquest tipus d’oferta,

places il·legals que hi ha al marge de la

en general, és inferior a les Illes Balears que al

regulació turística. Per calcular-les, una dada

conjunt d’Espanya.

indicativa es la de la població vinculada no resident que passa més de 14 nits a l’any a

Per altra part, segons diu Avel·lí Blasco en

Calvià, que, segons el cens de 2011, serien

l’anuari de GADESO (2015), «el turisme en

6.072 persones. Si els restam, el resultat és que

habitatges representa el 14,8 %, tot i que no

el 2011 hi havia 42.860 places que no eren ni

sabem com es distribueix aquest percentatge

per a residents ni per als qui passen més de

entre habitatges legals i il·legals».

14 nits a l’any. La pregunta lògica és: per a què són. N’hi poden haver algunes que siguin sols

En les dues darreres dècades del segle XX

per a inversions o es trobin en edificis antics i

i a principis del XXI, fins que va arribar la

ni es lloguin ni s’habitin, però també n’hi poden

crisi, moltes persones preferien invertir el que

haver que es lloguin temporalment per sobre

guanyaven en habitatges o apartaments, que,

22

Dossier

Portals Nous.

segons havien observat, «sempre pujarien». A

del siglo XX y principios del XXI, ha ido muy

més a més, els crèdits eren relativament barats,

ligado al proceso de construcción de inmuebles

fins i tot es podia accedir al finançament a partir

e infraestructuras, o arreglos espaciales, así

del valor que se suposava que tenia l’immoble,

como al proceso de destrucción territorial y

una vegada revaloritzat, el que contribuïa a la

deterioro ecológico. Esta dinámica se acentuó

pujada dels preus i existien certes facilitats per

entre mediados de los años 1990 y 2007

fer part de les inversions «en negre». Aquesta

gracias a la adopción del euro y el despliegue

espiral de rendibilitat assegurada a curt

de las políticas neoliberales pro-expansión

termini no sols va motivar les grans empreses

urbana. Se puede conceptualizar la burbuja

promotores, també hi havia milers de petits

financiero-inmobiliaria y boom constructivo en

inversors que creien ben segur que feien un

una doble vertiente. Por un lado, un incremento

negoci si compraven un apartament.

destacable

del

parque

de

viviendas

y

edificaciones, que en parte tiene que ver con la Segons Ivan Murray (2015), l’entrada de l’euro

rentabilidad de la “fama” turística del país entre

va facilitar l’adquisició d’habitatges per part

el resto de los estados miembros y que gracias

de ciutadans europeus. A més, l’habitatge

a un marco institucional y regulatorio favorable

s’entenia com una inversió. Considera que el

ha permitido la expansión de la construcción.

turisme residencial/immobiliari «va alimentar a

[…] las lógicas financieras se materializaban

la vegada l’expansió de la bombolla immobiliària

en una constante elevación de los precios

espanyola». El mateix autor escriu que «el

inmobiliarios, al tiempo que se desplegaban

“desarrollo económico” español de la segunda

múltiples mecanismos financieros para agilizar

mitad del siglo XX, y especialmente de finales

y dinamizar la compra-venta de inmuebles».

23

Dossier

Turisme i societat a Calvià

Segons s’ha dit anteriorment, en 2011 sols un

estava sobrevalorat entre un 24 % i un 35 % i

poc més del 51 % dels habitatges de Calvià

va alertar dels perills que això podia suposar.

eren «principals». El gran creixement no es justificava per l’increment de la població, sinó

El mateix autor (Murray) escriu que «mientras

pel negoci o l’interès a tenir un segon habitatge

que la estrategia de entender la vivienda como

a poc més de 30 quilòmetres de Palma i la

una inversión donde depositar los ahorros y

platja tot just a la sortida de casa».

además conseguir su expansión vía sucesivas revalorizaciones de precios corría el riesgo

Per apreciar la seva importància, basta fer

de desinflarse, las deudas contraídas no se

una ullada als nombrosos portals d’Internet

desinflaban sino que se conservaban hasta

que anuncien el lloguer d’habitatges per

su cancelación […]. Es decir, mientras que el

dies o setmanes. Aquesta circumstància

valor de las viviendas era líquido (o gaseoso),

afecta el conjunt de la Comunitat Balear i en

las deudas contraídas por las familias eran

el moment d’acabar aquest article el Govern

tremendamente sólidas. Así, el efecto riqueza

de les Illes estudia mesures per «regularitzar-

que estimuló la demanda agregada fue

los». En l’anterior legislatura es va autoritzar el

alimentada por la situación de expansión

lloguer d’habitatges unifamiliars, però no dels

continuada del precio de los inmuebles; pero

apartaments en blocs de pisos.

cuando el ciclo se alteró ese efecto riqueza se convirtió, tal como se había alertado, en “efecto

La crisi de l’habitatge, tan important en els

pobreza”,

desplazándose

a

una

enorme

darrers temps, és una altra cosa. Afecta els

velocidad desde la economía financiera a la

habitatges principals de manera molt diferent a

denominada economía real con la ruptura de la

com ho fa en el cas dels habitatges secundaris

demanda agregada y por tanto del consumo y

o adquirits «com a inversió». Com explica

del crecimiento económico, desembocando en

Murray «la financiarización de la vivienda se

una situación de derrumbe social».

traducía en un “efecto riqueza” que aumentaba la capacidad de endeudamiento tanto de

Per recapitular, podem dir que a Calvià hi ha

grandes capitales como de las familias de

unes 52.000 places en habitatges familiars

clase media. Ese aumento de la capacidad de

principals, unes 49.000 en els secundaris (de

endeudamiento permitía elevar la capacidad

les quals almenys 30.000 es trobarien al marge

adquisitiva por encima de las posibilidades

de la legalitat) i 60.000 places turístiques, el

que ofrecerían las rentas ordinarias y el ahorro,

que dóna un total de 161.000 «habitants», xifra

pero también se elevaba notablemente la

no molt llunyana als gairebé 164.000 habitants

vulnerabilidad social». Ja el 2006, el mateix

efectius en l’època de màxima ocupació que

Banc d’Espanya va considerar que l’habitatge

es contemplen en el document del Pla general

24

Dossier i que es pot donar per bona, sobretot tenint

Els que tenen menys de 91 metres són un 51,5

en compte que en un municipi «turístic» és

% del total.

molt habitual que hi hagi més persones que HABITATGES PRINCIPALS (CENS 2011)

places comptades. De les decisions polítiques dependrà que s’estabilitzin, cresquin, minvin, i en quin sentit.

NUCLIS FAMILIARS ( CENS 2011) Parella sense fills

5084

Parella amb fills

7651

Pare amb fills

467

Mare amb fills

1593

Total

14794

Menys 46 m2

1.394

2

46-60 m

1.908

61-75 m2

2.141

76-90 m2

4.270

91-105 m2

2.869

106-120 m2

1.910

Més de 120 m2

4.363

Total

18.885

Quadre 9.

Quadre 10.

El concepte de nuclis familiars és diferent.

El problema de manca d’habitatges a preus

En 2011 n’hi havia 14.794, mentre que el

assequibles per als qui no tenen ingressos

nombre de habitatges familiars principals era

elevats és evident. Llevat dels habitatges de

de 18.855. Un dels motius d’aquesta distorsió

Galatzó i Son Ferrer, el nombre d’habitatges

pot ser que, a Calvià, 3.649 persones viuen

per a persones amb rendes baixes o mitjanes

totes soles. A 6.090 llars hi viuen 2 persones,

és molt minso i un dels grans reptes de la

a 4.224, 3 persones, a 3.587, 4 persones, i a

futura revisió del Pla general és precisament

la resta d’habitatges 5 persones o més. Per

aconseguir fer habitatges de tipus social.

qüestions sociològiques i de vida quotidiana, COMPARATIVA PREUS DE L’HABITATGE

convé observar com ha canviat el concepte

(euros m2)

de nucli familiar i també que, en cas de

Any

separació, la immensa majoria dels nins viuen

Calvià

Palma

2013

2.489,7

1.539,4

2012

2.486,1

1.722,5

2006

2.725,1

2.310,4

(segon trimestre)

amb la seva mare.

Els habitatges principals de Calvià són de diversos tipus i tipologies: petits apartaments, grans xalets, cases rurals..., però, en general, cars. 14.492 tenen menys de 120 metres quadrats, el que suposa un 76,7 % del total.

Quadre 11.

25

Dossier

Turisme i societat a Calvià

ACTUAL REVISIÓ DEL PGOU I PARTICIPACIÓ

eficiència energètica en edificació, increment

CIUTADANA

de la massa arbòria, establiment d’un Pla de mobilitat sostenible, millora i optimització del

Recentment (principis de 2016) s’han iniciat

consum d’aigua i foment del reciclatge i de la

els tràmits per a la revisió, en les seves

reutilització de residus.

línies bàsiques, del Pla general, que es concreten en la rehabilitació, la remodelació

Igualment

i la regeneració urbana en els diferents tipus

resoldre la problemàtica actual de possibles

d’assentaments

històrics

inundacions en zones concretes del municipi

(Calvià i es Capdellà,) nuclis turístics, nuclis

a causa de les aigües pluvials, sobretot a les

residencials i nuclis de serveis (polígon de

zones de la marina de Magaluf, Son Ferrer o

Son Bugadelles).

Son Llebre.

En els nuclis turístics s’avança que no es

Per altra part, es considera que Calvià

permetran noves actuacions que suposin un

pateix un dèficit històric de transport públic

procés urbanitzador de les primeres línies ni a

i els seus habitants tenen una dependència

les àrees vacants existents, i que s’intentaran

gairebé absoluta del transport privat. Les

delimitar zones d’esponjament, depenent

propostes de millora se centren a promoure

dels recursos econòmics disponibles.

un transport públic més net, a establir una

urbans:

nuclis

es

plantegen

propostes

per

mobilitat intermodal, a implantar aparcaments També

es

volen

incorporar

mesures

dissuasius, i a ampliar les xarxes ciclistes i

mediambientals, com ara energies renovables,

per als vianants, entre d’altres.

Vista de la costa.

26

Dossier

Durant bona

el part

segle dels

XXI, hotels

de Calvià s’han renovat i han augmentat la seva categoria coneguda en l’àmbit internacional, però no la més representativa del que és Calvià.

L’Ajuntament du a terme la reconversió d’importants

infraestructures

públiques

(2015), com ara la remodelació de l’avinguda Magaluf, els carrers Galiot i Blanca, o la rotonda que va de la zona del Britania als hotels Antillas i Barbados. Així mateix, la cadena hotelera Melià projecta la transformació de

El nou Pla General es planteja millorar el transport públic.

cinc hotels i la continuació de millores ja

També es vol finalitzar i completar el Passeig

iniciades en altres tres, que varen suposar

Calvià, per permetre recórrer el terme municipal

una inversió de 15 milions d’euros. També es

d’extrem a extrem, o apaivagar la circulació de

preveu l’obertura de l’hotel Jamaica per abril

vehicles a motor per l’interior dels nuclis urbans

o maig de 2017. Fergus Hoteles té prevista

(amb prioritat per a residents i serveis).

la inversió d’11 milions d’euros en els dos establiments que té a la zona, que passaran a ser de quatre estrelles.

Així mateix es planteja la necessitat de fer una veritable política d’habitatge a partir de les

2.3. EMPRESA I RENDIBILITAT

Reserves Estratègiques de Sòl, que pràcticament no s’han desenvolupat, ja que es considera que hi ha una demanda no resolta d’habitatges socials

Durant el segle XXI, bona part dels hotels

a preus assequibles, i una nul·la existència

de Calvià s’han renovat i han augmentat la

d’habitatges protegits de lloguer.

seva categoria. La reconversió i millora dels establiments turístics (hotels i apartaments) és

Mentrestant,

ja

s’han

fet

un fet inqüestionable, com es pot observar en

importants

el quadre adjunt.

inversions a la zona de Magaluf, la més

27

Dossier

Turisme i societat a Calvià

ESTABLIMENTS I PLACES TURÍSTIQUES A CALVIÀ 2014 TOTAL

2008

2004

Est

Places

Est .

Pl.

Est.

Pl.

253

60004

260

59134

267

59750

(AG) AGROTURISME

5

77

4

52

4

52

(AP) APARTAMENTS TURÍSTICS

71

10579

84

11887

88

12826

AP 1 clau

11

674

22

1747

21

1527

AP 2 claus

28

4423

30

4707

33

5063

AP 3 claus

27

4505

27

4460

30

5469

AP 4 claus

5

977

5

973

4

767

(CH) Casa d’hostes

2

32

1

13

2

32

(CV) Ciutat de vacances

1

1118

1

1118

1

1118

CV 3 estrelles

1

1118

1

1118

1

1118

(H) HOTEL

121

35496

116

33447

119

34258

H 1 estrella

4

278

3

203

3

203

H 2 estrelles

8

1490

12

2285

15

2646

H 3 estrelles

56

18102

59

19871

61

20423

H 4 estrelles

45

14330

37

10302

36

10248

H 4 estrelles superior

3

456

0

0

0

0

H 5 estrelles

5

840

5

786

4

738

(HA) HOTEL APARTAMENT

26

11430

26

11352

23

10063

HA 1 estrella

0

0

0

0

0

0

HA 2 estrelles

2

159

2

159

2

159

HA 3 estrelles

16

7650

18

8548

19

9323

HA 3 estrelles superior

8

3621

0

0

0

0

HA 4 estrelles

0

0

6

2645

2

581

(HR) HOTEL RURAL

1

82

0

0

0

0

(HRE) HOTEL RESIDÈNCIA

1

27

1

27

1

27

HRE 1 estrella

1

27

1

27

1

27

(HS) HOSTAL

10

538

12

627

14

763

HS 1 estrella

3

95

3

81

4

189

HS 2 estrelles

6

371

7

446

7

446

HS 3 estrelles

1

72

2

100

3

128

(HSR) HOSTAL RESIDÈNCIA

15

625

15

611

15

611

HSR 1 estrella

9

359

9

345

9

345

HSR 2 estrelles

4

180

4

180

4

180

HSR 3 estrelles

2

86

2

86

2

86

Quadre 12.

28

Dossier Algunes dades a ressaltar són que, segons fons

part de places hoteleres eren de 3 estrelles

de l’IBESTAT, entre 2004 i 2014 va disminuir el

(18.102), encara que també és significatiu el

nombre d’establiments hotelers (de 267 a 253) i

nombre de les de 4 i 5 estrelles, que sumen

alhora va augmenta lleugerament el nombre de

15.626. En general, si es compara amb 2004,

places (de 59.750 a 60.004). Això es pot deure

baixa el nombre d’hotels de 2 i 3 estrelles i

a l’aflorament d’algunes places clandestines i a

augmenta el de 4 estrelles o superior.

la desaparició d’establiments obsolets.

En els hotels apartaments augmenta el nombre El major nombre de places es troba, en primer

total (de 23 a 26). Baixen els de 3 estrelles, que

lloc, en els hotels (35.496). En segon, en els

passen de 19 a 16, i els de categoria superior

hotels-apartaments (11.352) i, en tercer, en

passen de 0 a 8.

els apartaments turístics (10.579) que en total sumen 57.427 de les 60.004 places legals o

Així que, vista la lectura de l’anterior quadre, es pot

legalitzades.

concloure que a Calvià hi ha hagut un important procés de reconversió de la planta hotelera i

Es nota un important augment de categoria

dels apartaments turístics. Aquest procés ha

especialment en el hotels. El 2014 la major

continuat i, en concret, per als anys 2015-2016

Hotel Punta Negra, a Bendinat.

29

Dossier

Turisme i societat a Calvià

hi ha en marxa 50 projectes de modernització, la

principalment a l’elevat preu de les habitacions

majoria per augmentar la categoria.

de 5 estrelles, amb 471,2 euros, mentre que la mitjana en els hotels de 3 estrelles és de 82,4.

Segons fonts de l’ Ajuntament de Calvià el

Hi va haver una baixada de les tarifes mitjanes

2015, en el municipi hi hauria 171 hotels i 70

de les habitacions i el 2009, en plena crisi, era

edificis d’apartaments turístics, en total 241.

de 62,6 euros. Després va anar pujant i el 2015

Les diferències amb les xifres de l’IBESTAT es

era de 84 euros, segons fons de l’IBESTAT.

poden deure a la gran quantitat de conceptes

La diferència entre la tarifa de la temporada

i classificacions que inclou aquest darrer

estiuenca i la de mitjana de l’any es deu als

organisme, però ambdues entitats coincideixen

diferents preus de les habitacions segons

a senyalar l’augment de la qualitat.

l’època de l’any.

RENDIBILITAT A ESPANYA, MALLORCA i CALVIÀ

TARIFA MITJANA (ADR) CALVIÀ

(JUNY-SETEMBRE DE 2015) ADR en euros (tarifa mitjana per habitació)

Ocupació %

REV PAR en euros (ingrés per habitació disponible)

ESPANYA

90,7

83,3 %

75,4

MALLORCA

83,4

88.1 %

73,4

CALVIÀ

92,8

87,0 %

80,6

5 estrelles

471,2

78.8 %

370,9

4 estrelles

100,4

86,5 %

86,7

Any

Euros

2015

84

2014

78,9

2013

75,3

2012

68,8

2011

64,6

2010

62,4

2009

62,6

2008

66,2

Quadre 14.

En el Barómetro de la Rentabilidad y el Empleo de los Destinos Turísticos Españoles. Verano

Quadre 13: Font: EXCELTUR. Barómetro de la Rentabilidad

(junio a septiembre) de 2015, fet per EXCELTUR

y el Empleo de los Destinos Turísticos Españoles (junio a

(Alianza para la Excelencia Turística), formada

septiembre) de 2015.

pels presidents de 25 de les més importants companyies

turístiques

espanyoles

(www.

En la temporada estiuenca de 2015 la tarifa

exceltur.org), s’indicaven els resultats positius

mitjana per habitació va ser de 92,8 euros per

de les Illes Balears. També se senyalava que

habitació, superior a la mitjana de Mallorca, amb

«la rehabilitación de instalaciones hoteleras y

83,4 euros, i d’Espanya, amb 90,7. Això es deu

las inversiones en la regeneración de algunos

30

Dossier destinos como Magaluf en Calviá, han ayudado

El grau mitjà d’ocupació entre 2008 i 2014 va

a impulsar la rentabilidad socioeconómica del

ser molt semblant, ja que es passà d’un 73,16

turismo en este verano de 2015».

% a un 72,99 %. Una altra cosa és el poder adquisitiu i el que gastaren els «ocupants».

GRAU D’OCUPACIÓ PER PLACES A CALVIÀ

Per la temporada de 2016 s’esperava un

2016

en general, encara que a Calvià, si a l’agost

Febrer

important increment en l’ocupació a Mallorca de 2015, segons fonts de l’IBESTAT, ja va ser

50,95 %

superior al 90 % (més alta en els hotels que

2015 Agost

90,25 %

en els apartaments turístics), no podia créixer

Febrer

41,91%

molt més sense arribar a l’«over-booking»,

Total

72,99%

com passava a les èpoques de màxima eufòria

2014

turística.

Agost

91,1%

Febrer

49,58%

Total

72,18%

ÍNDEX D’OCUPACIÓ DE PLACES TURÍSTIQUES

2008 Agost

91,65%

Febrer

55,22%

Total

73,16%

2015

Febrer

Agost

Hotels

49,58 %

91,1%

Apartaments turístics

30,14%

81,84%

Quadre 15.

Quadre 16.

En concret, segons aquest estudi, a Calvià el

Però en els quadres 15 i 16 també convé

REv Par (ingrés per habitació disponible) va

observar el factor de la temporalitat, un

créixer un 6,8 % entre l’estiu de 2014 i 2015 i

important problema de l’economia i la vida

l’ocupació (treball) en el sector turístic a l’època

quotidiana de Calvià. En concret l’any 2015

indicada hauria estat d’unes 14.652 persones.

l’ocupació total del 73 % es veu molt diferent si s’observa que en el mes d’agost era d’un 90,25

El REV PAR no es coincident amb l’ADR (tarifa

% i en el de febrer del 42 %.

mitjana per habitació). A Calvià en concret, a l’estiu de 2015, el REV PAR era de 80,6 euros i

En el mes d’agost varen arribar a Calvià

l’ADR de 92,8. El REV PAR mitjà a tot Espanya

221.399 viatgers (la qual cosa no significa

era de 75,4 euros, la qual cosa el situava en

que fos una ocupació constant, ja que les

18,6 euros per sobre del 2008.

estades solen ser per una setmana o dues) i

31

Dossier

Turisme i societat a Calvià

el febrer ho feren 15.724. Durant tot l’any 2015

El 2015, entre els estrangers o que no

els viatgers arribats foren 1.282.908, amb un

resideixen a Espanya (1.197.018) el col·lectiu

lleuger augment respecte del 2014, any en què

més nombrós de turistes arribats a Calvià

n’arribaren 1.229.252. Convé precisar que,

fou els dels anglesos, amb gairebé 500.000

quan es parla de «viatgers arribats», es fa

persones, seguit dels alemanys, amb 327.643.

referència als qui s’han registrat en els hotels.

Aquesta és la mateixa tendència que s’aprecia

Els qui lloguen apartaments a través d’Internet

respecte dels estrangers residents a Calvià,

o per relacions personals no s’hi sumen.

dels quals el col·lectiu més nombrós és el de les persones nascudes al Regne Unit, també seguit pels alemanys.

VIATGERS ARRIBATS A CALVIÀ 2015

2014

Total

1282908

1229252

Residents a Espanya (1+2)

85889

83573

(1) Residents a les Illes Balears

30397

21642

(2) Residents a la resta d’Espanya

55493

61931

No residents a Espanya

1197018

1145678

Alemanya

327643

337426

França

62877

56284

Itàlia

32163

40893

Regne Unit

494068

423764

Resta no residents

280267

287312

ALTRES TIPUS DE TURISME Durant el segle XXI, l’anomenada «reconversió turística» ha tengut moltes cares. És indubtable l’esforç que han fet molts d’ajuntaments i, en concret, el de Calvià per millorar l’entorn, però, a la vegada, s’ha produït o ha crescut el fenomen del «tot inclòs», del qual s’han queixat especialment els empresaris del que abans s’anomenava «oferta complementària» (sobretot bars, restaurants i taxistes).

Un altre fenomen, de caire diferent, ha estat la reconversió d’alguns hotels en apartaments, amb la conseqüent pèrdua de llocs de feina.

Com es pot observar en el quadre 12, el nombre

Quadre 17.

total d’establiments turístics va passar de 267

TEMPORALITAT DE VIATGERS ARRIBATS EN 2015 (places turístiques legalitzades) Febrer

15724

Agost

221399

el 2004 a 253 el 2014. La legalització de places més o menys amagades no n’és l’únic motiu.

També ho pot ser la reconversió d’establiments hotelers en apartaments, fenomen aquest molt criticat pels sindicats i analitzat per diversos

Quadre 18.

autors, com Ivan Murray.

32

Dossier

Piragüisme.

El «tot inclòs» té el seu oponent o altra cara de la moneda turística en el turisme de «sortir més», veure més coses i fer activitats relacionades amb la natura, el patrimoni o l’esport com alternativa al «sol i platja», que, a la vegada, es consideren importants per a la desestacionalització.

En l’anuari de GADESO de 2015, Antoni Munar escrivia un article sobre «La promoció turística del segle XXI», en el qual, en les conclusions, deia que el consumidor no és d’un sol tipus sinó de tantes classes com els atributs i valors que puguin satisfer. Afegia que «això obligarà a tenir clarament definits cada un dels seus perfils per tal d’afinar bé els missatges adients per a cada un d’ells. Convindrà que hi hagi una permanent anàlisi de les seves motivacions

Cicloturisme.

i pautes de comportament amb la finalitat

gestionat ajudarà a mantenir un flux consolidat

d’encertar les respostes a les seves necessitats

de comunicació de doble via amb tots ells, la

i expectatives. Un banc de dades eficientment

qual cosa en facilitarà l’apropament».

33

Dossier El

mateix

autor

Turisme i societat a Calvià

considerava

important

SOBRE EL PIB

aprofitar l’estada dels visitants per mostrarlos els productes, activitats i paisatges dels

És indubtable que el turisme dóna riquesa

quals podrien gaudir durant tot l’any. Acabava

als habitants de les Illes Balears A la dècada

l’article amb les següents paraules: «un client

dels anys 90 del segle XX, les Balears

satisfet i ben informat constituirà una valuosa

varen ser la comunitat autònoma amb major

eina de promoció exterior, ja que propagarà

renda per càpita de tota Espanya. L’any

per tot arreu les seves experiències. La Xarxa

2007 aquesta va ser de 25.250 euros. El

serà el camp on tindrà lloc la gran batalla de

2013, amb la crisi, va baixar fins als 23.220

la competitivitat. Allí es concentraran tots els

euros. El 2014 se situava en els 23.498,

interessos per descobrir, atreure, guanyar

amb un increment del 2,1 % respecte de

o retenir els diferents tipus de consumidors.

l’any anterior, i el 2015, en 24.394, amb un

Webs ben dissenyats, àgils, degudament

increment del 3,8 %.

posicionats

i

sobretot

actualitzats,

seran

els

perfectament preferits

pels

La crisi va suposar molts de canvis i

consumidors. Ells hauran de servir no només

empobriments i el 2014 les Illes Balears eren

per informar, sinó per interactuar amb els clics

la setena comunitat autònoma en PIB per

mínims possibles i sobretot per fer efectiva

càpita, sols una mica per sobre de la mitjana

la decisió de compra. Una planificada gestió

espanyola, que era de 22.780 euros. Aquest

de les xarxes socials i dels blocs esdevindrà

concepte es refereix a la relació entre el PIB

bàsica a l’hora d’augmentar la notorietat i la

(Producte Interior Brut, o riquesa produïda

connectivitat amb els consumidors, ja siguin

en béns i serveis) i la quantitat d’habitants

aquests freqüents o potencials».

de la zona analitzada i ha estat qüestionat

Una regata a la mar de Calvià.

34

Dossier com a eina útil d’anàlisi per a les zones en

S’ha de tenir en compte que la població va baixar

les quals es donen importants desigualtats

lleugerament durant aquesta època: l’any 2008

socials.

era de 50.777 persones i el 2015 de 50.328 i, en números absoluts, el descens de l’atur és major.

A les Illes Balears es donen aquestes

Els majors percentatges d’atur es registraren el

desigualtats. El mateix any 2014 ocupaven el

2012 amb gairebé un 19 % d’aturats registrats.

número 21 en el salari mitjà anual, que era de 17.247 euros, mentre que la mitjana espanyola

TAXA D’ATUR

2015

2014

era de 18.420. Per tant, en aquell any la mitjana

Illes Balears

17%

18’9%

Calvià

14’68

15’81

de renda o PIB per càpita hauria estat de 23.498 euros i el salari mitjà anual inferior en més de 6.250 euros.

Quadre 19.

EVOLUCIÓ DE L’ATUR A CALVIÀ

Així mateix, segons l’estadística «Mercado de

Taxa d’atur registrat

Trabajo y Pensiones en las Fuentes Tributarias», de l’Agència Tributaria, el 2014, en la prestació

Nº d’aturats registrats

2015

14,68%

3.052

en els darrers llocs, amb 2.943 euros l’any,

2014

15,81%

3.230

mentre que la mitjana espanyola era de 3.456

2012

18,76%

3.916

euros. Aquesta dada es deu a l’estacionalitat i

2010

17,71%

3.935

precarietat de bona part dels contractes que

2008

14,33%

3.316

mitjana per atur, les Balears es trobaven

es fan a les Illes. És fàcilment deduïble que les desigualtats socials són molt importants.

Quadre 20.

2.4. TREBALL I PRECARIETAT

Però les xifres de l’atur no es poden llegir (o elaborar) sense tenir en compte

L’atur a Calvià, per anys naturals, és més baix

la

que la mitjana de les Illes Balears. En concret, el

característiques del món del treball de

2015 a la Comunitat era d’un 17 % i a Calvià d’un

les Illes Balears en general i de Calvià en

14,6 %, amb un descens de poc més d’un punt

particular. Tot i que l’atur va baixar, si ens

en comparació amb el 2014, que havia estat d’un

referim en concret als mesos de febrer i agost

15,8 %, i a les Illes Balears d’un 18,9 %. Però els

de 2015, notam importants diferències. En

anys de la crisi han estat molt durs i el percentatge

aquest darrer mes pràcticament es va reduir

d’atur el 2015 va ser encara lleugerament superior

a la meitat en comparació amb l’estiu i passà

al de 2008, any en el qual es registrà un 14,3 %.

de gairebé 3.000 persones a unes 1.500.

35

temporalitat,

una

de

les

principals

Dossier

Turisme i societat a Calvià

Les classificacions per sector d’activitat de

aturades, un 72 % hi estaven en el sector de

l’IBESTAT són una mica complicades, però, així

serveis, mentre que en el mes de febrer el

i tot, si s’observa el quadre 21 es veu que en el

percentatge era d’un 85 %.

mes d’agost, sobre un total de 1.552 persones ATURATS REGISTRATS PER PERÍODE, SEXE I SECTOR D’ACTIVITAT 2015 Agost

2015 Febrer

2014 Agost

2014 Febrer

TOTAL

1552

2972

1839

3390

Homes

712

1339

887

1573

Dones

840

1633

952

1817

AGRICULTURA I PESCA

12

17

13

14

Homes

8

11

9

10

Dones

4

6

4

4

INDÚSTRIA, ENERGIA…

67

6

52

86

Homes

46

36

37

63

Dones

21

25

15

23

CONSTRUCCIÓ

211

199

290

276

Homes

194

174

265

240

Dones

17

25

25

36

SERVEIS

1129

2542

1347

2861

Homes

400

1054

507

1188

Dones

729

1488

840

1673

COMERÇ A L’ENGRÒS I AL DETALL

205

417

245

438

Homes

60

130

76

123

Dones

145

287

169

315

TRANSPORT I EMMAGATZEMATGE

39

108

55

139

Homes

21

73

32

89

Dones

18

35

23

50

HOTELERIA

364

1240

428

1381

Homes

144

546

175

623

Dones

220

694

253

758

RESTA DE SERVEIS

521

777

619

903

Homes

175

305

224

353

Dones

346

472

395

550

SENSE OCUPACIÓ ANTERIOR

133

153

137

153

Quadre 21.

36

Dossier Per sexes, tant en el mes d’agost com en el

ATURATS PER SEXE I EDAT

de febrer, en els dos darrers anys ha estat 2016 Febrer

sempre més elevat el nombre de dones en atur.

Així mateix, el nombre dels aturats que tenen

Total

2802

estudis postsecundaris és més baix dels qui

Homes

1224

els tenen inferiors, tant si són homes com si són

Dones

1578 2015 Agost

2015 Febrer

2014 Agost

2014 Febrer

Total

1552

2972

1839

3390

Homes

712

1339

887

1573

Dones

840

1633

952

1817

Ambdós sexes

140

435

171

472

Homes

81

211

96

234

Dones

59

224

75

238

dones. Aquesta circumstància també es dóna entre els demandants de feina.

ATURATS REGISTRATS PER SEXE I NIVELL DE FORMACIÓ

Ambdós sexes

2015.

Agost

2015.

Febrer

2014.

Agost

1.552

2.972

1.839

De 16 a 24 anys

2014.

Febrer 3.390

De 25 a 34 anys

ESTUDIS PRIMARIS O SENSE ESTUDIS Ambdós sexes

518

1.042

578

1.050

Ambdós sexes

231

666

316

811

Homes

225

490

288

494

Homes

90

298

140

367

Dones

293

552

290

556

Dones

141

368

176

444

De 35 a 44 anys

ESTUDIS SECUNDARIS Ambdós sexes

844

1.658

1.044

1.996

Homes

425

748

517

952

Dones

419

910

527

1.044

190

272

217

344

Homes

62

101

82

127

Dones

128

171

135

217

355

726

438

843

Homes

159

320

213

394

Dones

196

406

225

449

De 45 a 54 anys

ESTUDIS POSTSECUNDARIS Ambdós sexes

Ambdós sexes

Ambdós sexes

376

622

440

692

Homes

186

288

231

328

Dones

190

334

209

364

Ambdós sexes

450

523

474

572

Homes

196

222

207

250

Dones

254

301

267

322

55 anys o més

Quadre 22.

Per edats, en el mes d’agost de 2015 els col·lectius amb un nombre superior d’aturats

Quadre 23.

eren els dels qui tenien més de 45 anys. La temporalitat és evident en tots els segments

temporades. Els sector turístic cerca, sobretot,

d’edat, però entre els qui tenen més de 55

gent relativament jove, que, en la temporada

anys les diferències són menors, ja que tenen

d’hivern, quan es queda en atur, fa que les

menys possibilitats de trobar feina en totes les

xifres tenguin grans oscil·lacions.

37

Dossier

Turisme i societat a Calvià

Gràfic 4.

El nombre de demandats d’ocupació és sempre

Segons es pot observar en el quadre 24, el

superior al dels aturats registrats, sobretot per

menor percentatge de demanda de feina es

mor de la quantitat de persones que cerquen

troba entre els qui tenen estudis postsecundaris

feina sense estar registrades a l’atur. En el mes

o superiors, seguit dels qui sols tenen estudis

d’agost de 2015 el nombre de demandants de

primaris o sense estudis, que són els qui cobren

feina era de 2.279 i el d’aturats de 1.552. En

els sous més baixos i tenen feines més precàries.

el mes de febrer del mateix any hi havia 6.546

La conclusió més important és que els estudis

demandants de feina i 2.972 aturats registrats.

sols secundaris resulten insuficients per tenir

DEMANDANTS D’OCUPACIÓ PER PERÍODE I NIVELL DE FORMACIÓ TOTAL

ESTUDIS PRIMARIS O SENSE ESTUDIS

%

ESTUDIS SECUNDARIS

%

ESTUDIS POSTSECUNDARIS

%

2015 Agost

2279

698

30,6

1296

56.8

285

12,5

2015 Febrer

6546

1959

29,9

4094

62,5

493

7,53

2014 Agost

2535

767

30,2

1461

57.6

307

12,1

2014 Febrer

7071

1869

26,4

4627

65.4

575

8.1

Quadre 24.

38

Dossier oportunitats reals de feina i és més senzill trobar

fer contractacions laborals directes per part de

feina si es tenen majors coneixements.

les empreses.

Segons las darreres xifres de l’INE, entre els

Per sexe, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social

afiliats a la Seguretat Social a Calvià, un 4,5

és inferior entre les dones que entre els homes, tal

% ho estan en el sector industrial, un 7,2 %

com s’aprecia en el quadre 26, elaborat a partir

en la construcció, un 11’4 % en el comerç,

de dades de l’IBESTAT, oferides per trimestres,

un 49,5 % en l’hoteleria i restauració i un 27

entre els quals hem elegit el primer i el tercer,

% en la resta de serveis, el que suposa una

per considerar-los especialment significatius del

ocupació de gairebé el 80 % en el sector dels

que s’entén per temporada baixa i alta, encara

serveis. Sobre el total d’afiliats amb residència

que no es corresponguin exactament a aquest

al municipi (18.932), aproximadament un 25

concepte més general.

% són autònoms. Sobre els qui tenen el seu centre de treball en el municipi (19.884), el AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL RESIDENTS A CALVIÀ PER SEXE

percentatge d’autònoms és del 23,6 %.

TOTAL

Homes

Dones

2015 Trimestre 3

22145

11602

10543

2015 Trimestre 1

17351

9334

8017

2014 Trimestre 3

21730

11415

10315

2014Trimestre 1

16428

8903

7524

Si s’observen les xifres dels afiliats a la Seguretat Social per règim en els mesos d’agost i febrer de 2015, s’arriba a la conclusió que hi ha gairebé un 23 % d’autònoms, xifra molt semblant a la que hem ressenyat anteriorment.

Bona part són els que s’ha anomenat «falsos autònoms» o que fan activitats pròpies dels assalariats. En els darrers anys o dècades s’ha donat una important i significativa tendència a la subcontractació d’autònoms per evitar els Quadre 26.

majors costos i responsabilitats del que suposa

AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL EN 2015 PER RÈGIM

TOTAL

Autònoms

%

General

%

Agrari

Llar

Mar

Agost

28020

5227

18,6

21984

78,4

18

636

155

Febrer

15854

4263

26,8

10875

68,6

19

628

69

Quadre 25.

39

Dossier

Turisme i societat a Calvià

tenien estrangera (32,8 %). En el trimestre 3, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social de nacionalitat espanyola era de 15.559 sobre un total de 22.145, aproximadament un 70,2 %.

Entre els estrangers, el nombre de persones de la UE era molt superior als que genèricament es classifiquen com de «la resta del món» i que són la immigració més precària. Sobre el total d’afiliats, representaven un 26,6 % i un 6,1 % respectivament. Aquestes xifres no inclouen una evident economia negra o submergida que

Treballadors del sector serveis.

afecta especialment els immigrants «sense papers»

En el tercer trimestre de 2015 hi havia un total de 22.145 afiliats a la Seguretat Social i 32.661 persones tenien entre 19 i 65 anys. Per tant,

AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL RESIDENTS A CALVIÀ PER NACIONALITAT

l’afiliació a aquesta franja d’edat seria d’un 67 %,. Si se’n descompten els 2.736 que tenen entre 20 i 24 anys i es troben en edat d’estudiar,

2015Trim 3

2015Trim1

2014Trim 3

2014Trim1

TOTAL

22145

17351

21730

16428

Espanya

15559

12709

15281

12027

Resta de la UE-28

5235

3842

5168

3618

Resta del món

1351

800

1281

783

el percentatge d’afiliats a la Seguretat Social dels qui tenen entre 24 i 65 anys és del 73,8 %, mentre que no hi estaria aproximadament el 27 %, però el percentatge oficial d’atur el 2015 va ser aproximadament del 15 %. La diferència es pot deure a la quantitat de dones que treballen a les seves llars i no es registren com a aturades, i als joves que no han entrat mai en el món laboral, encara que segurament hi ha altres factors difícils d’interpretar. En conjunt, el 2015 puja

Quadre 27.

l’afiliació a la Seguretat Social tant en el primer com en el tercer trimestre de l’any, seguint la En el que s’entén com a sector turístic, el

tendència a la recuperació econòmica general.

nombre d’afiliats a la Seguretat Social en Per nacionalitats, l’any 2015, sobre un total de

el mateix tercer trimestre de 2015 era de

50.328 residents, hi havia 33.774 persones

12.115 persones, amb un cert increment si es

de nacionalitat espanyola (67,1 %), 16.554 la

compara amb la mateixa època de 2014. Entre

40

Dossier

AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL A CALVIÀ EN EL SECTOR TURÍSTIC

TOTAL

SERVEIS D’ALLOTJAMENT

SERVEIS DE MENJAR I BEGUDA

TRANSPORT DE PASSATGERS

ALTRES: AGÈNCIES DE VIATGE, LLOGUER DE VEHICLES, ACTIVITATS CULTURALS, ESPORTIVES, ETC.

2016T1

6981

3986

2335

149

511

2015T3

12115

6952

4242

247

674

2015T1

6134

3466

2071

120

477

2014T3

11383

6126

4252

265

740

2014T1

5164

2790

1799

116

459

Quadre 28.

el trimestre 1 de l’any, la tendència també ha

La temporalitat de l’ocupació en el sector

estat l’augment d’afiliats en comparació amb

turístic es reflecteix de manera molt clara en

temporades anteriors.

el següent gràfic, elaborat a partir de les xifres d’atur en els mesos de febrer i agost, entre els

Per tipus de contracte, durant l’any 2015,

anys 2008 i 2015.

segons les xifres oficials de l’IBESTAT, els contractes indefinits representaven un 64 % del total. No ho eren el 36 %. La mateixa entitat ofereix altres xifres sobre els contractes registrats per mesos. Els d’agost i febrer de 2015 són els que es reprodueixen en el quadre 29 i que indiquen que els més nombrosos són els que duren entre un i sis mesos, seguits dels de menys d’un mes.

Gràfic 5.

AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL EN EL SECTOR TURÍSTIC DE CALVIÀ PER TIPUS DE CONTRACTE TRIMESTRE

TOTAL

INDEFINIT

%

TEMPORAL

2016T1

6981

4951

70’9

2004

28,’7

26

0.37

2015T4

2818

1907

67,9

885

31,4

26

0.92

2015T3

12115

7581

62,5

4504

37,1

30

0,24

2015T2

14248

7708

54,0

6487

45.2

53

0.3

2015T1

6134

4448

72,5

1669

27’6

17

0,27

Quadre 29.

41

%

FORMATIU

%

Dossier

Turisme i societat a Calvià

El sector de Serveis va tenir un increment molt

En el mes de novembre de 2015 el Govern de les

lleuger en el guany per hora treballada entre

Illes Balears va publicar l’informe Conyuntura

els anys 2008 i 2013 a les Illes Balears i, en

econòmica de las Islas Balares, dirigit per

general, la quantitat va ser inferior a la mitjana

Llorenç Pou Garcies, en el qual es deia que en

d’Espanya i amb un menor increment en els

el tercer trimestre de 2015 el nombre d’hores

anys analitzats. Mentre que el 2008 era de

en jornada setmanal era pràcticament de 37

13,57 euros a Espanya i de 13,5 a Balears,

hores a la setmana i que el nombre d’hores

el 2013 era de 14,4 a Espanya i de 13,97 a

habituals treballades s’havia incrementat en un

Balears. Això afecta especialment les dones,

3,4 % en el darrer any.

ja que elles cobren una mitjana de 13 euros, mentre que el homes cobren una mitjana de

També s’explicava en el mateix estudi que

15,09 euros en aquest sector.

«las Islas Baleares se encuentran por encima de la media nacional con respecto al número

GUANY PER HORA NORMAL DE FEINA EN EUROS

de horas efectivas trabajadas. Así, durante el

Total

Dones

Homes

137,3 horas por trabajador, mientras que para

2008 Tots els sectors.

Espanya

13,53

12,21

14,49

horas. En ambos casos, se ha producido un

Indústria

14,35

11,79

15,21

aumento interanual (un 0,8 % en Baleares y un

Construcció

12,08

12,27

12,05

0,2 % en España). En comparación con el resto

Serveis

13,57

12,26

14,94

de autonomías, las Islas Baleares es la que

Tots els sectors. Illes Balears

13,11

12,04

13,96

Indústria

12,8

-10,73

13,45

Construcció

11,02

.

11,04

segundo trimestre del 2015, se alcanzan las el conjunto de España la media es de 131,5

presenta una jornada superior, tanto respecto a jornada completa (151,0 horas) como a jornada parcial (105,2 horas)».

Serveis

13,5

12,14

14,97

2013. Sectors.

Espanya

14,64

13,21

15,87

Indústria

16,14

13,57

17

especialment «las que limpian los hoteles»,

Construcció

13,6

13,29

13,65

Serveis

14,4

13,17

15,79

títol d’un recent llibre de l’investigador Ernest

Sectors. Illes Balears

13,84

13,04

14,62

hi ha més cambreres de pis contractades de

Indústria

14,58

13,62

14,89

forma eventual i a temps parcial o a través

Construcció

11,92

.

-11,89

d’empreses

Serveis

13,97

13,03

15,09

El tema de les llargues jornades i la degradació en

les

formes

de

contractació

afecta

Cañada, en el qual explica que cada vegada

de

serveis,

subcontractades

pels hotels, i que ja no estan sota el conveni d’hoteleria corresponent, sinó que es regeixen

Quadre 30.

42

Dossier pel conveni de neteja o per un conveni

quirúrgiques en aquests zones són comunes

específic d’empresa. Cañada escriu que les

per a moltes treballadores. I també ho és el

noves maneres de contractació i la por de

recurs quotidià de la medicació per poder

perdre la feina o de no ser contractades una

aguantar el dolor i continuar treballant.

altra vegada han fet que moltes treballadores acceptassin fer més feina de la que els

Les successives reformes laborals, fetes ja a

corresponia. Així, s’ha fet habitual que les

partir de finals del segle XX, varen precaritzar

treballadores tenguin assignat un determinat

i flexibilitzar la contractació i disminuir les

nombre d’habitacions i que les hagin de

prestacions per atur i, quan va arribar la

fer tant sí com no en les hores que estan

crisi, la situació encara va empitjorar més

contractades (...). Tot plegat està tenint com

per als treballadors, alhora que va baixar la

a conseqüència que la salut d’aquestes

rendibilitat de les empreses. A partir de 2014

treballadores es vegi cada cop més malmesa.

s’ha notat una certa recuperació, però és un

A més del cansament, del mal i dels cops

panorama per recompondre que afecta la

que constantment suporten, amb el temps

societat en general. A la llarga, l’empobriment

es van generant tota una sèrie d’afeccions –

de la societat receptora del turisme no sols

com ara problemes de cervicals, de lumbars,

seria negativa per als residents, sinó que

d’espatles, de túnel carpià, de genolls– que

també podria afectar la mateixa qualitat de

els van deteriorant la salut. Les intervencions

l’entorn del qual tant es parla.

Platja de Palmira (Peguera).

43

Dossier

Turisme i societat a Calvià

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Nota: la font de tots els quadres, excepte els

Exceltur. Barómetro de la Rentabilidad y el

que es detallen específicament, és l’IBESTAR

Empleo de los Destinos Turísticos Españoles.

(Institut Balear d’Estadística).

Verano (junio a septiembre) de 2015: www. exceltur.org.

Barómetro de diciembre 2015. Estadísticas del territorio Calvià - IBESTAT: www.ibestat.es/

Ivan Murray. Capitalismo y turismo en España.

ibestat/estadistiques/per-territori/07011/Calvià.

Del «milagro económico» a la «gran crisis».

Alba Sud Editorial, «Colección Turismos».

Blázquez Salom, Macià; Artigues Bonet, Antonio

Barcelona 2015.

Alberto; Yrigoy Cadena, Ismael. «Crisis y planificación territorial turística neoliberal en

Pomar, I, Alonso, L. «Aproximació a l’evolució

las Islas Baleares». Revista de Investigaciones

del planejament urbanístic de Calvià». Revista

Turísticas, núm. 9 (gener-juny 2015).

Entorn de Calvià, núm. 3 (2014).

Cañada, Ernest. Las que limpian los hoteles.

Pou Garcies, Llorenç (direcció). Coyuntura

Icaria Editorial, 2015.

económica de las Islas Baleares. Govern de les Illes Balears, 2015.

CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas).

Barómetro autonómico II (Islas Baleares).

Roque, J. M.. «Calvià un municipi turístic i

Gener-març 2010.

atípic». Revista Entorn de Calvià, núm. 3 (2014).

Datos

macro.com:

http://www.datosmacro.

com/ccaa/islas-baleares

Vera Rebollo, J. Fernando; Baños Castiñeira, Carlos J. «Renovación y reestructuración de

Diversos Autors. Anuari del turisme de les

los destinos turísticos consolidados del litoral:

Illes Balears 2015. Fundació GADESO: www.

las prácticas recreativas en la evolución del

gadeso.org.

espacio turístico». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, núm. 53 (2010).

44

Dossier L'adopció és la millor opció

CANERA MUNICIPAL

(CTRA. DE CALVIÀ, Km 3) Horari: de dilluns a diumenge de 9 a 13 i de 16 a 18 h Informació: de dilluns a divendres de 9 a 14 h tel. 971 23 33 28 Urgències: Policia Local tel. 971 00 33 00

45

ELS PRIMERS HOTELS A CALVIÀ: EDIFICIS EMBLEMÀTICS Ignasi Pomar

Dossier El patrimoni arquitectònic relacionat amb

És tot el contrari del que seria una acumulació

el turisme compta a Calvià amb un seguit

de solucions parcials cosides o afegides una

d’edificis com l’Hotel Maricel, l’Hotel de Mar i

a l’altra sense criteri. De qualque manera, el

d’altres que, per la seva prestància, donaren

projecte d’arquitectura s’ha de produir d’una

una imatge molt positiva al primer turisme que

manera unitària.

ens visità durant les dècades dels 50 i 60 del segle passat.

Es de justícia reconèixer que no sempre és culpa de l’arquitecte el fracàs d’un disseny,

Moltes vegades, mirant aquests edificis, sentim

ja que moltes vegades pateix pressions per

la nostàlgia d’un temps en què es valorava

part del promotor que, com que és qui paga,

més la persona que no les masses. Ve a ser

creu que sap fer de tot. Això no passava mai

el mateix que passa amb els cotxes de llavors,

en l’època a què ens referim, perquè no era

ben fabricats, amb la intenció de durar el màxim

concebible que algú esmenàs la plana al

de temps possible, enlloc de la nefasta teoria

senyor arquitecte (just com ara!).

imperant de l’obsolescència programada i la producció en massa.

Podem dir que gran part d’aquests primers edificis construïts en aquells anys compleixen

Què tenen aquests primers edificis que no

aquestes premisses i això fa que es puguin

tenguin la majoria dels que s’han construït

incloure dins una selecta llista d’edificis

després? Doncs, abans de res, la pròpia

notables o interessants que caldria conservar

manera de generar-se. Un edifici és el resultat

per enriquir el nostre patrimoni artístic, tot al

d’una reflexió feta en el mateix indret on es

contrari que molts d’altres que farien bé de

vol implantar. La manera d’enfrontar-se amb

sortir discretament d’escena.

l’entorn: acceptant-lo o rebutjant-lo, cercant una integració o un enfrontament amb el

A continuació passarem revista a alguns

paisatge o el no paisatge on està immers.

d’aquests il·lustres exemples d’arquitectura d’ús turístic hoteler. Curiosament, o com

L’altre aspecte important és que, com tota

segurament no podia ser d’altra manera, són

expressió artística, ha de respondre a una

obra d’arquitectes no menys il·lustres, gent

idea generadora i que aquesta es dugui a

entregada a la seva professió, susceptible

terme fins al final amb contundència i serietat.

de cometre errades, com tots els humans,

És a dir, que l’edifici tengui una coherència

però que va posar tot l’interès i dedicació a

malgrat l’extensió que pugui arribar a assolir.

aconseguir bons resultats.

47

Dossier

Els primers hotels a Calvià: edificis emblemàtics

Hotel Maricel. Vista paisatgística.

el menjador i els salons i les habitacions a les

CAS CATALÀ

plantes segona i tercera.

Hotel Maricel (1948-1950) A la façana de la mar es va projectar una Obra de Francesc Casas Llompart, gaudeix

galeria porticada que conformava una terrassa

d’un emplaçament absolutament privilegiat,

davant el menjador i que és un dels encerts

dominant una petita badia.

més notables del projecte, juntament amb el treball dels revestiments i acabats en pedra de les façanes.

L’empresari basc Vitorio Luzuriaga Iradi, propietari de l’Hotel Cas Català, li encarregà a

El projecte inicial fou modificat durant l’execució

Francesc Casas que el reformàs i ampliàs.

de les obres, ja que l’edifici finalment construït Casas aconsegueix en aquest cas una obra

té diferències manifestes amb el projectat

harmoniosa i un dels exemples més notables

(entre d’altres, el fet de tenir una planta més, la

en el tractament de la pedra en façana que

grandària de la torre, etc.).

tenim a la nostra Illa.

L’hotel ha estat remodelat (pel que fa a les El projecte augmentava l’altura del primitiu

habitacions, banys i espais exteriors) i ampliat

hotel de tres a quatre plantes. En la planta

recentment amb encert. L’ampliació no afecta

semisoterrani se situaven les cuines i les

l’edifici, sinó que es fa en el solar situat a l’altre

dependències per al servei. En planta baixa

costat del carrer, a l’enfront. Ambdós solars es

48

Dossier que semblen conformats per plànols verticals

color blanc els més interiors– i que s’obrin

d’una certa curvatura –de formigó folrat de

cercant les vistes a la mar.

pedra calcària els més exteriors, i referits en

Hotel Maricel. Façana principal.

El Maricel és un dels exemples més notables en el tractament de la pedra en façana que tenim a la nostra Illa

Ampliació de l’Hotel Maricel a l’altre costat del carrer (connectat per sota d’aquest).

49

Dossier

Els primers hotels a Calvià: edificis emblemàtics

Hotel de Mar.

i el carrer d’accés a la urbanització d’Illetes, fet

ILLETES

davant el qual l’edifici respon amb una solució de façana radicalment distinta. Així, s’obre a

Hotel de Mar (1962-1964)

la mar oferint les terrasses de les habitacions de

i es tanca al carrer, en el qual presenta una

Sentmenat per encàrrec de Bartomeu Buadas

façana pràcticament cega, ja que les obertures

Mayol, és una magistral obra d’arquitectura.

estretes i en angle dissenyades per il·luminar

Dissenyat

per

Joan

Antoni

Coderch

els passadissos gairebé no són perceptibles Coderch ha estat un dels arquitectes més

des del carrer. L’acabat de la façana que dóna

importants en la història recent del nostre país.

al carrer és un aplacat ceràmic brillant.

D’una serietat i rigorositat absolutes en la seva feina, moltes vegades amb recursos limitats,

La relació de les habitacions amb l’exterior es

sempre ha ofert un nivell extraordinari en la

fa a través de les terrasses individuals, que

seva producció arquitectònica.

tenen una doble orientació: al nord-est, on presenten una gelosia de barrerons de fusta de sòl a sostre, i al sud-est, on s’obrin totalment.

L’Hotel de Mar està situat en un solar entre la mar

50

Dossier

Hotel de Mar. Faรงana a la mar. Planta baixa i secciรณ transversal.

51

Dossier

Els primers hotels a Calvià: edificis emblemàtics

entre els pins, altres construccions més petites

BENDINAT

a manera de bungalous. Molta gent s’estima més aquest tipus d’hotel (assajat també a

Hotel Bendinat (1951-1955)

l’Hotel Punta Negra) que no pas el d’un únic edifici, més monolític.

Es tracta d’una obra de Francesc Casas Llompart feta per encàrrec de Jordi Morey Llompart i Rafel Balaguer Ramis. L’entorn on se

No sabem quina va ser la raó última per

situa aquest hotel és paradisíac, molt tranquil i

escometre el projecte d’aquesta manera, però

d’un extraordinari valor paisatgístic, dominant

indubtablement va ser un encert, ja que la

una caleta anomenada caló des Guix.

integració amb el paisatge és total i l’impacte paisatgístic nul.

En aquest cas no es tracta d’un únic edifici que englobi totes les funcions, sinó que, partint

Quant a l’arquitectura, aquest és un exemple

d’un primer edifici que conformaria el que és

d’estil regionalista, basat en la recuperació dels

un hotel de petites dimensions, s’hi anaren

elements propis de la arquitectura tradicional

afegint, disseminades dins de la parcel·la,

de l’illa de Mallorca. Així, maneja arcs de mig

Hotel Bendinat. Entrada a l’hotel i menjador.

52

Dossier L’Hotel Bendinat és un exemple d’estil regionalista, basat en la recuperació dels elements propis de l’arquitectura tradicional de l’illa de Mallorca

Hotel Bendinat. Planta baixa de l’edifici principal i façana a la mar de l’edifici principal.

punt, bigues de fusta, teulades de teula àrab,

racionalisme molt ben tractat. Aquesta actitud

tancaments de fusta, persianes mallorquines,

respon a l’aïllament de la Postguerra, que va

murs de pedra, paviments de rajola d’oller,

fer que, per un costat, escassejassin molt

marès en façanes (folres, marcs, impostes,

determinats materials com l’acer o el ciment,

fioles, etc.), tot amb una gran correcció, cuidant

bàsics per produir el formigó, i, per altra, que

l’escala de l’edifici i les seves proporcions, així

els corrents artístics i de pensament arribassin

com la composició de les façanes.

al nostre país amb comptagotes (qualque revista o qualque viatge els més afortunats).

En Francesc Casas, com d’altres arquitectes

Si a això hi afegim la lògica pervivència de les

coetanis

tècniques i oficis tradicionals, acabarem de

seus,

d’arquitectura

va

utilitzar

simultàniament

aquest amb

tipus un

tenir un retrat complet de la situació.

53

Dossier

Els primers hotels a Calvià: edificis emblemàtics

l’arquitectura vernacla, com per exemple els

PALMANOVA

murs de pedra, però no tractant d’emprar Hotel Morocco, avui rebatejat Hotel Bahía

aquesta

arquitectura

tradicional

sinó

Palma Nova (1956)

desconstruint-la per després agafar-ne el que l’interessava.

És obra de Josep Ferragut Pou (1912-1968).

El projecte data del 1956 i fou promogut per

L’Hotel

Morocco

respondria

a

aquesta

Josep Roses Rovira.

manera d’entendre l’arquitectura, al vessant racionalista del pensament esquizoide referit

Aquest arquitecte, desaparegut encara jove,

al fet arquitectònic tant característic d’aquest

als 56 anys, va ser un treballador infatigable,

període.

entregat a la seva professió i hi ha molta obra seva repartida per Mallorca (per exemple el

La construcció era inicialment de tres plantes

Santuari de Cura, la Porciúncula, el col·legi Sant

(baixa més dues), però en 1963 es va ampliar

Francesc i molts dels edificis que conformen la

en dues plantes més d’habitacions, alhora que

fesomia de Ciutat). En certa mesura, es veu en

se’n reformà la planta baixa.

la trajectòria d’aquest arquitecte una evolució des d’una posició inicial més academicista o

Resulta particularment interessant la planta de

classicista (que no abandona mai les obres

l’edifici, que abandona l’ortogonalitat per tal de

de rehabilitació) cap a un racionalisme pur

permetre a les habitacions situades als laterals

amb aportacions dels materials propis de

disfrutar d’unes certes vistes sobre la mar. Els

Hotel Morocco. Plantes segona i tercera.

54

Dossier espais de distribució són els que absorbeixen

Al solar situat entre l’ocupat per l’hotel i el

aquestes deformacions en planta. En alçat,

passeig de la Mar, Ferragut construeix també,

trencada la planor de les façanes pel joc abans

el 1955, un restaurant que volumètricament són

esmentat, és remarcable la manera amb què

dos cilindres maclats i que queda connectat a

remata lateralment el cossos d’habitacions

l’hotel, de manera que hi forma una unitat.

mitjançant murs cecs de pedra calcària.

A l’Hotel Morocco resulta particularment interessant la planta de l’edifici, que abandona l’ortogonalitat per tal de permetre

a les habitacions situades als laterals disfrutar d’unes certes vistes sobre la mar

Hotel Morocco. Secció i alçat lateral.

55

Dossier

Els primers hotels a Calvià: edificis emblemàtics

platja. La forma ve molt condicionada per la del

PALMANOVA

solar, que pel costat oposat a la mar dóna al Hotel Cala Blanca (1962)

carrer Duc d’Estremera (carrer en corba).

Es tracta d’una obra de Francesc Mitjans Miró,

En projecte, la construcció té cinc plantes, la

arquitecte català molt prolífic i d’una gran

primera, més baixa i destinada a serveis, és un

qualitat, del qual tenim a la nostra Illa altres

fals semisoterrani, ja que el seu trespol està uns

exemples com l’Hotel Araxa a Son Armadans

60 cm per sota del nivell de la voravia, però, com

o el Tennis Mallorca, recentment rehabilitat. La

que situa el nivell de la planta baixa un poc elevat,

major part de la seva obra és a Catalunya, on

aconsegueix amagar-la darrera les escales,

va construir importants edificis (entre els quals

les terrasses i la vegetació. Així, aparenta

el Nou Camp, del F.C. Barcelona) i complexos

tenir només quatre plantes, la planta baixa

d’habitatges, tots d’una gran funcionalitat

destinada majoritàriament al espais comuns

alhora que d’un alt nivell de disseny.

(vestíbul, menjador, salons, etc.) i tres plantes més destinades a habitacions. En la realitat,

L’edifici fou un encàrrec de l’empresari hoteler

però, l’edifici té una planta més d’habitacions no

J. Alzina Ferragut i està situat a primera línia de

contemplada en el projecte inicial.

Hotel Cala Blanca. Malauradament ha desaparegut la marquesina de formigó de l’entrada i l’edifici ha estat objecte d’una remodelació de les façanes que li han fet perdre els seus elements originals.

56

Dossier L’organització de l’edifici és molt simple i

Totes les habitacions compten amb una porció

bàsicament respon a un desenvolupament

individualitzada de les terrasses corregudes

lineal, amb un corredor central i les habitacions

que conformen les façanes i que abans estaven

a ambdós costats. La part que dóna al carrer

protegides per gelosies discontínues de sòl a

Duc d’Estremera és corba i la del costat de la

sostre (avui malauradament desaparegudes),

mar recta, aprofitant al màxim la façana que

com fa en molts altres edificis (com els ja

té. Una escala redona central articula el canvi

esmentats Hotel Araxa i Tennis Mallorca).

d’orientació.

Hotel Cala Blanca. Planta baixa i secció.

57

Parlam Joana Maria de Roque Company

Entrevista a

Alfonso Rodríguez Badal Batle de Calvià

«És fonamental que quan acabi la legislatura hi hagi més ciutadans fent feina durant més temps i amb feines més dignes»

Precisament en aquesta època de cert des-

tenen les idees clares i saben expressar-les.

prestigi de les institucions polítiques al batle

Des de 1992 ha estat professor d’institut a

de Calvià, Alfonso Rodríguez Badal, li agra-

Mallorca. En 1994 es va incorporar a l’IES

da remarcar amb orgull que «fa política».

Calvià (Santa Ponça), en el qual ha estat cap

Llicenciat en Filologia Hispànica (Universitat

d’estudis i director entre 1997 i 2004. Entre

de Saragossa, 1987), utilitza amb precisió

2007 i 2010 va ser director de l’Institut de

paraules i conceptes, el llenguatge dels qui

Convivència i Èxit Escolar de la Conselleria

58

Parlam

d’Educació del Govern de les Illes Balears.

vanter en la indústria turística i, sobretot, la

També ha estat entrenador de bàsquet.

qualitat de vida dels seus ciutadans i que aquests tenguin feina. Molt en concret, es

Se sent mallorquí i, més en concret, calvia-

refereix al mal que puguin sentir en les se-

ner d’adopció, i, per això, disposat a poten-

ves articulacions algunes cambreres de pi-

ciar la pròpia llengua i cultura. Li preocupa

sos obligades a seguir desmesurades jorna-

el futur de Calvià com a municipi capda-

des i ritmes de feina.

59

Parlam

amb Alfonso Rodriguez Badal

P. Quan es parla de Calvià se solen

P. Què s’entén per cohesió? És un concepte

utilitzar tres adjectius: atípic, turístic i poc

social, econòmic, cultural...? Tot alhora?

cohesionat. Responen a la realitat? Com els

Què es pot fer per crear aquesta cohesió?

definiria?

R. Per a mi hi ha dues línies. D’una banda,

R. Es que crec que els tres tenen una relació

la pròpia cohesió territorial i econòmica:

entre si, que no sé si és de causa-efecte, però

desenvolupar els més de dotze o catorze

que van sumant-se. Calvià és un municipi

nuclis de població del municipi i fer que

atípic, que ha crescut de manera atípica. L’any

puguin comunicar-se entre si, és a dir, que

1999 tenia uns 32.000 habitants i ara en té més

els ciutadans no se sentin solament de Santa

de 50.000. Aquest creixement es deu a una

Ponça o de Peguera, per posar-ne un exemple,

indústria turística que es desenvolupa al llarg de

sinó que pensin que pertanyen a alguna cosa

tota la costa i deixa els nuclis tradicionals, com

«superior» o més important com Calvià. I,

Calvià i es Capdellà, un poc al marge d’aquest

d’altra banda, hi ha la pròpia cohesió social.

desenvolupament, la qual cosa genera un

Existeix un Calvià ric, però també és necessari

municipi al qual li falta la cohesió necessària

llimar les diferències entre els qui viuen de

per ser conscient de les seves arrels.

manera còmoda i esplaiada i els qui pateixen

60

Parlam «És important treballar per difondre la cultura, la llengua i les arrels pròpies» els pitjors efectes de la crisi i es troben amb

P. Continuant amb el tema de la cohesió

problemes per tenir feina més enllà de cinc

social, diversos estudis econòmics indiquen

o sis mesos i portar una vida digna. Aquesta

que Espanya és un dels països amb majors

falta de cohesió social em preocupa i és el que

nivells de desigualtat d’Europa. Què es pot

preocupa els socialistes.

fer des d’un ajuntament com el de Calvià per reduir-la o minvar-ne els efectes?

P. La pròpia cultura també és important per crear aquesta cohesió?

R.

L’Ajuntament

R. Indubtablement. Calvià és divers i plural

econòmic amb la idea de la redistribució. Però

diferències,

pot

contribuir

acompanyar

el

a

llimar

creixement

no pot ser que un creixement econòmic, fruit

perquè som molts els qui hem vingut des de

de l’esforç de tots, ampliï aquestes diferències.

fora a viure aquí, però també és important

Per evitar que l’economia de mercat creï majors

treballar per difondre la cultura, la llengua i les

desigualtats, es necessita la política i des del

arrels pròpies, a les quals puguin aferrar-se

nivell municipal es pot redistribuir, mitjançant

i sentir com a pròpies els qui, com jo, vàrem

serveis socials, educació i foment de l’ocupació.

venir a viure a aquest poble fa temps i ja ens

També treballant en col·laboració amb els

sentim calvianers d’adopció.

L’Ajuntament de Calvià.

61

Parlam

amb Alfonso Rodriguez Badal

«A major educació, més oportunitats de millorar les condicions de feina» empresaris turístics perquè comprenguin que

de les cambreres de pisos. Aquest és un

la millora econòmica mai no ha de suposar la

assumpte realment «sagnant»?

conculcació dels drets laborals.

R. És un tema important. Quan un passeja per Calvià i està en contacte amb la gent s’adona que

P. Últimament s’han fet inspeccions des de la

han d’aguantar jornades laborals molt llargues.

Conselleria de Treball i s’han trobat diverses

Moltes han passat de fer 18 o 20 habitacions a

irregularitats en la contractació i condicions

fer-ne 26 o fins i tot 30, independentment del

dels treballadors. És una situació realment

nombre de llits. Això suposa una gran càrrega

alarmant o les irregularitats són únicament anecdòtiques? Es produeixen a Calvià?

laboral que està portant a unes malalties

R. A Calvià també existeixen les irregularitats

i no meres baixes laborals. Hi ha problemes

que, afortunadament, el govern de progrés de

musculars i esquelètics i de diversos tipus.

la Comunitat Autònoma està intentant detectar,

M’han explicat que per aguantar les càrregues

alhora que treballa per evitar-les. Però també

de feina han hagut de prendre antiinflamatoris

ens trobam amb allò que permet una reforma

per a malucs, espatlles, canells, dits…, de

laboral que pràcticament fa descansar tot

manera constant. Això és evident, és palpable.

el pes de la competitivitat en els salaris i en

No és necessari que ho expliquin, amb la qual

els drets dels treballadors, sense propiciar

cosa és lògic pensar que s’està produint un

la competitivitat mitjançant la recerca o la

excés de càrrega de feina.

que haurien de considerar-se professionals

promoció del producte. A més, crec que poden donar-se situacions que no siguin il·legals, ja

P. L’educació o formació sol plantejar-

que estan emparades per la reforma laboral,

se com a alternativa per tenir feines més

però que no són èticament acceptables.

dignes, però també hi ha joves aturats que es queixen d’haver estudiat molt, de tenir

P. El col·lectiu en el qual s’ha incidit més

fins i tot «màsters» i de trobar-se sense

mitjançant reportatges i denúncies és el

feina.

Peguera.

62

Parlam «L’estacionalitat s’està convertint en un problema no només d’aprofitament de la nostra indústria turística, sinó també en una cosa greu, socialment parlant» R. Jo som docent de professió i sempre he

R. Efectivament, fa trenta anys que es parla

defensat que l’educació és una oportunitat. A

d’estacionalitat turística. El problema és el grau

major educació, més oportunitats de millorar

d’estacionalitat turística que pot permetre’s

les condicions de treball. El que ocorre és que

un municipi com Calvià. Si hi ha un hivern

mentre que a Espanya s’estaven forjant unes

amb aproximadament un 40 % d’establiments

generacions molt ben formades, s’estava

oberts, hi ha la sensació que els treballadors

abandonant un creixement econòmic basat en

poden suportar millor aquesta estacionalitat,

la recerca, el desenvolupament i la innovació,

ja que tenen feina durant aproximadament

la qual cosa és una paradoxa. Resulta que

nou mesos a l’any. El problema és que, ara,

som capaços de formar un capital humà a

molts de treballadors de Calvià no arriben a

través d’una educació pública, que en els

aquests nou mesos que els permetien cobrar

últims trenta anys ha fet un esforç excel·lent, i

una prestacions de l’atur durant els altres tres.

ara aquest capital humà l’estan gaudint països

Per tant, l’estacionalitat s’està convertint en un

que sí han entès que cal donar oportunitat a

problema no només d’aprofitament de la nostra

aquest tipus de coneixement i tenim molts

indústria turística, sinó també en un problema

dels nostres joves a Anglaterra, Alemanya

greu socialment parlant. Els nostres esforços

o fins i tot a alguns països sud-americans.

s’encaminen a evitar-la o disminuir-la i, entre

S’està expulsant als més formats i l’esforç que

altres coses, és important potenciar el turisme

s’ha fet en la seva educació reverteix en altres

de la tercera edat i no només el de l’INSERSO,

països.

sinó també el turisme sènior europeu que promocionava la Secretaria d’Estat de Turisme,

P. Fa aproximadament trenta anys que es

consistent a cercar destinacions per a les

parla de la necessitat de «desestacionalit-

persones majors que viatgen a l’hivern i que es

zar». Es fan anàlisis, estudis, propostes...,

va deixar de fer amb el govern del PP, però

però la situació no reverteix. Es pot man-

crec que és important recuperar-lo.

tenir l’esperança? Creu que té solució, almenys a mitjan termini?

Palmanova.

63

Parlam

amb Alfonso Rodriguez Badal

P. I, a més, l’estacionalitat repercuteix en les

P. I fa uns anys, vint o trenta, Calvià era un

pensions…

municipi relativament jove, però amb el pas del temps la piràmide de població ha anat

R. Un altre tema important. Balears fa uns anys

envellint. Què es pot o s’ha de fer per totes

era la sisena o setena economia d’Espanya en

aquestes persones que cobren uns sis-cents

riquesa i, no obstant això, les seves pensions

euros i viuen en un municipi relativament

eren de les més baixes del país. Això es deu

car com és Calvià?

al fet que l’estacionalitat porta a menys temps de cotització, els sous baixos a menor quantitat

R. Quan jo vaig arribar a Calvià fa més de vint

de cotització, i al final això condueix els nostres

anys tothom parlava que era un municipi jove.

majors a unes pensions que no els permeten

Però els que arribàrem fa gairebé trenta anys,

una vida solvent.

ara en tenim trenta més. Ha canviat la piràmide demogràfica i, així com hi va haver un temps

«Així com hi va haver un

en el qual allò prioritari era construir escoles públiques per als qui arribaven, ara és important

temps en què la prioritat era

la construcció d’un teixit d’atenció als nostres

construir escoles públiques

majors, no solament d’infraestructures, com els

per als qui arribaven, ara és

centres de dia, alguna cosa que plantejam obrir

important la construcció d’un

en aquesta legislatura, sinó també de serveis, especialment si els majors viuen sols, estan

teixit d’atenció als nostres

desatesos o si pateixen problemes de salut i no tenen transport públic per desplaçar-se, per

majors»

Gent gran al local de la tercera edat a es Capdellà.

64

Parlam exemple, a l’hospital de Son Espases. També

que siguin capaços d’oferir experiències als

és important plantejar-se el tema del menjar a

nostres turistes que no volen solament un hotel

domicili, com s’ha fet en molts altres municipis.

agradable en un entorn cuidat, sinó també

Calvià ha de reflexionar sobre tot això.

experiències, turisme esportiu, de senderisme, cultural, naturalesa i salut, de formació,

P. Què seria allò fonamental que hauria de

sènior…, etc. Hi ha diferents productes turístics

resoldre’s en els aproximadament tres anys

i la clau està a ordenar-los i, sobretot, a fer

que queden de legislatura?

una promoció molt més precisa per captar el turista que volem que arribi. Podem anar a

R. Allò fonamental és que quan acabi la

les fires turístiques. Està molt bé. Però, a més,

legislatura hi hagi més ciutadans fent feina

necessitam saber on es mouen els potencials

durant més temps i amb feines més dignes. Si

visitants, en quines xarxes socials ho fan,

això és així, haurem complert el nostre objectiu

per exemple els senderistes que podrien

principal. I, perquè aquest objectiu sigui

venir a Calvià. Per això cal inocular promoció

possible, necessitam que Calvià assumeixi el

turística, «injectar-la» de manera molt més fina

lideratge turístic, una segona reconversió de

i personalitzada.

les diverses zones i sobretot la incorporació de la innovació i el coneixement a la indústria

P. Tot això són conceptes molt diferents

turística. Ens hem quedat enrere com a municipi

al del «tot inclòs», els turistes del qual

que volia ser capdavanter. Un municipi que

passegen més aviat poc.

vol ser capdavanter en una indústria com la turística ha de ser-ho també en coneixement.

R. Sens dubte, el «tot inclòs» no és un concepte

En cas contrari, uns altres prendran el lideratge

nostre, és un producte que s’ha importat de

i, per tant, una millor possibilitat d’atendre millor

fora i està pensat, sobretot, per atreure turistes

els seus ciutadans.

al cent per cent en temporada alta. Al meu entendre hauria de limitar-se a partir d’unes

P. Dins aquest lideratge, a quin tipus de

exigències de qualitat del producte i del

turisme innovador, alternatiu, cultural o

servei. Si és així, si ofereix qualitat de servei,

diferent hauria de tendir-se?

es generarà més feina i no menys, com està passant en alguns establiments de baixa

R. Nosaltres tenim una temporada alta que cal

qualitat. S’atreuran famílies i no es dirigirà a

fidelitzar per seguir tenint aquesta ocupació,

joves que cerquen exclusivament un consum

però els grans reptes són la temporada

alcohòlic durant tot el dia.

mitjana i baixa: augmentar els mesos de feina.

Per a això necessitam productes turístics

P. En això del «tot inclòs», comerciants i

65

Parlam

amb Alfonso Rodriguez Badal

restauradores també se senten perjudicats.

P. De vegades les dades sobre arribada de

De vegades, quan es parla de turisme, es

turistes i ocupació de places turístiques

tendeix a fer-lo sinònim d’hostaleria, però el

no quadren. Se sap que hi ha molts

concepte és més ampli, no?

d’apartaments «alegals» o il·legals. Què n’opina, d’aquest tipus de lloguer turístic?

R. Clar. El turisme té moltes cares que es necessiten mútuament i allò fonamental és que

R. Entenc que la Llei d’arrendament urbà permeti

aquestes cares puguin anar creixent en qualitat

l’activitat, però cal vigilar la comercialització

alhora. Cal millorar la planta hotelera, però

com a lloguer d’una estada turística. Els

també tota l’oferta turística associada i per això

qui comercialitzen la seva propietat oferint

cal donar-li un volum d’economia i categoria.

allotjaments amb renovació de turistes, i alguns

Si amb el «tot inclòs» es resta capacitat de

serveis estan competint de manera deslleial

negoci i benefici a aquesta oferta associada no

amb l’allotjament hoteler, haurien de pagar els

se li pot exigir després una reconversió cap a la

corresponents impostos per competir en clau

qualitat. Per tant, necessitam que l’allotjament

d’igualtat.

faci un bon allotjament, que el comerç faci un

P. Ara que s’està revisant el Pla General, com

bon comerç, que la restauració faci una bona

s’entén el concepte de «zones turístiques»?

restauració i que l’oci faci un bon oci. Això donarà un conjunt d’una destinació turística

R. Calvià té una tipologia molt marcada del

de qualitat. Si l’allotjament assumeix la resta

que són zones turístiques i el que són algunes

del producte, d’alguna manera està danyant el

zones residencials i aquesta és una realitat

mateix entorn hoteler i s’està degradant.

que no canvia ni ha de canviar. Però, amb una perspectiva d’uns quinze o vint anys, s’ha d’analitzar per on ha d’anar el possible creixement. La zona entre l’autopista i la carretera, que és la zona de gran creixement que queda de Calvià, ha de poder-se oferir de manera compensada per a equipaments públics, esponjament i alguns equipaments comercials, però no tot en la mateixa direcció com s’estava fent en la passada legislatura, en la qual s’estaven convertint o reconvertint prop d’un milió de metres quadrats en equipaments privats i comercials. Això era un error que

Segons el batle de Calvià, «cal millorar la planta hotelera,

hipotecava Calvià. Per tant, la revisió del Pla

però també tota l’oferta turísticas associada»

66

Parlam «A Magaluf es tracta de millorar-hi l’oferta hotelera, la qualitat de l’entorn urbà i també la convivència» General, de manera participada amb tots els

R. Tots vàrem ser conscients que l’evolució que

ciutadans, té com a objectiu definir un Calvià

duia Magaluf en algun moment era l’evolució

que sap que viu de la indústria turística i que

d’una destinació madura i es degradava. I això

alhora ha de ser capaç d’enllaçar el que és

afortunadament es va frenar per l’interès i la

la costa amb l’interior. Per fer-ho, també cal

inversió privada i també per l’esforç i interès

pensar urbanísticament en alguns corredors

de la inversió pública... I, ara que tots hem

que ens permetin, per exemple, contactar

arribat a un acord per millorar la destinació,

la finca de Galatzó (1,4 milions de metres

l’Administració

quadrats), els pobles de l’interior i el que és la

millora amb la reconversió d’infraestructures

porta a la serra de Tramuntana amb el turisme

públiques, com ara la remodelació de l’avinguda

de costa, amb la riquesa de les nostres costes.

Magaluf, del carrer Galiot, del carrer Blanca,

Si a l’estiu vivim mirant cap a la mar, segurament

de la rotonda que va de la zona del Britania

en temporada baixa i mitjana haurem de viure

als hotels Antillas i Barbados. És a dir, millorar

mirant també cap a la serra de Tramuntana i als

l’oferta hotelera, la qualitat de l’entorn urbà i

nuclis tradicionals...

també la convivència, com s’ha aconseguit

ha

d’acompanyar

aquesta

aquest estiu amb la presència de més policia

P. És convenient fer una anotació sobre el

amb un sentit molt més preventiu que reactiu.

que és el projecte especial de Magaluf. En

I una millora del producte que ha d’anar lligat

què consisteix i què és el que està realment

a un turisme familiar i adult, sense descartar

acordat?

que Magaluf continuï sent una destinació

Magaluf de nit.

67

Parlam

amb Alfonso Rodriguez Badal

«El turisme que signifiqui activitat econòmica i que sigui compatible amb la cura de l’entorn és bo per a Calvià» també d’oci jove. La zona es va posar de moda

intentar que els turistes passin tota la seva

com a destinació de turisme jove, però era

estada a Calvià o creu que han de propiciar-

compatible amb el familiar i el que hem de fer

se els desplaçaments a altres municipis i

és que ambdós tornin a ser compatibles i tornin

fins i tot a altres illes?

a donar riquesa a una destinació que té unes platges i un entorn absolutament privilegiats.

R. Conèixer l’entorn és bo per a tots. Si els nostres ciutadans o turistes viatgen per l’interior

P. O sigui, Calvià tampoc no està en contra

de l’Illa o a altres illes, o si els d’altres zones

dels anomenats «motxillers».

vénen a conèixer Calvià, ens sembla molt bé.

Per tant, potenciem també aquesta mobilitat

R. No és com viatjam, sinó com respectam la

entre illes o dins la pròpia Mallorca, també

destinació a la qual acudim. És a dir, si hi ha

molt interessant per a tota l’oferta associada i

persones que prefereixen allotjaments més

la mateixa hoteleria. Crec que Calvià fins i tot

barats i un major gaudi de la naturalesa, cal

pot ser una base turística per conèixer valors

donar-los també aquest producte. El turisme

culturals, socials o històrics de la nostra illa,

que signifiqui activitat econòmica i que sigui

com pot ser la cultura del vi, de l’oli, dels pobles

compatible amb la cura de l’entorn és bo per

tradicionals. És a dir, des de Calvià podem

a Calvià.

treballar per oferir un producte turístic que convidi a conèixer les vinyes de Binissalem, l’oli de Caimari o la mateixa serra de Tramuntana.

P. Aquesta perspectiva municipal suposa

El Galatzó vist des de Son Claret.

68

Parlam Text: Joana Maria de Roque Company

Enquesta

Martí Xamena, president de l’Associació Hotelera d’Illetes i Cas Català.

Mar Soler, Associació Hotelera de Portals Nous - Bendinat

Sebastià Darder, president de l’Associació Hotelera de Palmanova-Magaluf

Antoni Roses, president de l’Associació Hotelera de Peguera

Antoni Mayol, president de l’Associació Hotelera de Peguera - Cala Fornells

Juan Villaverde, responsable d’hoteleria de la Federació de Serveis per a la Mobilitat i el Consum d’UGT (SMC-UGT)

Pepe Tirado, president d’ACOTUR.

Ginés Díez González, Federació de Comerç, Hoteleria i Turisme de CCOO*

Pedro Merino, president de Bars i Restaurants

La revista Entorn ha demanat l’opinió dels

1. Situació actual del turisme a Calvià.

principals actors del sector turístic (empre-

Efectes de la crisi.

saris hotelers, centrals sindicals, comerciants i restauradors). Reproduïm a conti-

2. Què haurien de fer les administracions

nuació les respostes a les dues preguntes

públiques (Ajuntament, CAIB i Adminis-

plantejades:

tració central) per millorar el sector?

70

Parlam

Hotelers, restauradors, comerciants i centrals sindicals opinen sobre la situaciĂł actual del turisme a CalviĂ

71

Parlam Martí Xamena, Associació Hotelera d’Illetes i Cas Català

«S’ha de mantenir la neteja, seguretat i aspecte general de tota la destinació» 1) En aquest moment la situació del turisme en el nostre terme és bona, si bé la temporada és molt curta. Comença a mitjan maig i acaba a mitjans d’octubre.

2)

Els efectes de la crisi es varen notar en els

En els últims anys les administracions públiques

anys 2008 a 2012. A partir del 2013 la crisi

no han fet pràcticament res en matèria de

es va començar a controlar en la majoria

promoció i publicitat de la nostra destinació, i

dels països emissors de turistes cap a

l’augment de visitants, que ha suposat per a

Mallorca i al mateix temps els problemes

Mallorca i Calvià començar a sortir de la crisi,

de les «primaveres àrabs» varen afavorir el

s’ha degut únicament a les desgràcies que

desviament de turistes de les destinacions del

han patit els nostres competidors. Ja és hora

nord d’Àfrica cap a Espanya.

d’invertir en el nostre turisme.

A curt termini sembla que aquesta situació es

En un món tan globalitzat i amb tantes

mantendrà, ja que s’ha reduït sensiblement el

destinacions ansioses de rebre turistes, que

nombre de destinacions competidores. En tot

per a moltes de les quals suposen la principal

cas, no hem d’oblidar que el risc d’un atemptat

activitat econòmica i gairebé l’únic ingrés de

en qualsevol de les destinacions turístiques

divises (com ens succeeix a nosaltres), és

de la Mediterrània o de Canàries és possible

imprescindible la contínua promoció i publicitat

i aquest fet pot canviar dràsticament les

de la destinació.

decisions dels possibles visitants.

72

Parlam La promoció interna per a una destinació ja

No parlam anglès, quan per a nosaltres és tan

madura, amb un gran nombre de visitants, és

important com el castellà. A les illes Maldives,

molt important i això ho feim bastant bé, encara

quan es varen adonar de la importància del

que necessitam millorar.

turisme per a la seva economia fa uns 20 anys, varen decidir que, a les escoles, el 90 % de

La població de les nostres Illes ha de mentalitzar-

les classes es fessin en anglès. Actualment tot

se que depenem gairebé exclusivament dels

el personal dels hotels, hospitals, i funcionaris

nostres visitants i hem de demostrar-ho amb

parlen perfectament anglès. Això és per al

una actitud amable cap a ells. Les nostres

turista una bona raó per tornar a la destinació

carreteres, hospitals, aeroport, etc., els hem

on es pot comunicar perfectament.

construït amb els seus diners. Ells no utilitzen les nostres instal·lacions sinó que nosaltres utilitzam

S’ha de mantenir la neteja, seguretat i aspecte

les seves, ja que ells les han pagat. Això s’ha de

general de tota la destinació.

fomentar des de l’educació primària i recordarho de manera regular a tota la població.

Illetes.

73

Parlam Mar Soler, Associació Hotelera de Portals Nous Bendinat

A més, les administracions haurien de facilitar a l’empresari el procés inversor. En aquest sentit, tres en són els eixos:

«S’ha de facilitar a l’empresari el procés inversor»

El normatiu, mantenint els incentius a la inversió i millora de les infraestructures per continuar el reposicionament de la destinació. A més, tota la normativa a desenvolupar, i a fi de prendre les millors decisions possibles, hauria d’acompanyar-se d’un estudi sobre el seu cost i beneficis.

1)

L’optimització en l’aplicació dels recursos

Actualment Calvià es troba en un procés de

econòmics, tot assegurant, a través de plans

reposicionament i transformació de la destinació

d’inversió concrets, la millora de la competitivitat

lligada a l’esforç inversor de l’empresari hoteler,

de les empreses i de la destinació. Els plans

que ha permès l’actualització, millora i pujada

han de ser avaluables i mesurables amb

de categoria de les infraestructures hoteleres.

indicadors de seguiment que permetin poder corregir les possibles desviacions.

Aquesta situació ha aconseguit uns efectes multiplicadors en termes econòmics, no només

Fomentar

sobre el sector hoteler sinó també sobre la resta

i

dissenyar

adequadament

els

processos de cooperació publicoprivada, per

d’empreses de la cadena de valor, que s’ha

facilitar les inversions a les zones públiques

materialitzat en generació d’ocupació, riquesa

de les zones madures. Les administracions,

i benestar per als ciutadans del municipi.

a més, haurien d’incorporar mecanismes de coordinació públics que facilitin la presa de

2)

decisions de totes les administracions amb competències en matèria turística.

Com a base, totes les administracions haurien de reconèixer al turisme la seva transversalitat en totes les decisions que prenguin.

«Les administracions haurien d’incorporar mecanismes de coordinació públics que facilitin la presa de decisions» 74

Parlam Sebastià Darder, Associació Hotelera de PalmanovaMagaluf

«S’han de millorar aspectes urbanístics i de seguretat» 1)

com la prioritat que els comerços s’adeqüin a

Les ocupacions hoteleres d’aquest any 2015

zona madura. També cal fer les inspeccions

han estat igual o superiors a les de l’any

dels edificis residencials perquè compleixin

passat, ja que els mercats competidors van

l’ordenança de policia i bon govern, perquè

a la baixa. Hi ha hagut bona acceptació dels

renovin i o pintin les façanes com a mínim.

operadors turístics pel que fa a la contractació,

I, així mateix, resoldre la petició per a la

el que ens indica que el període de crisi com

il·luminació de les platges pendents, a part de

a tal en la indústria hotelera de moment és ja

la ja il·luminada de Magaluf.

la millora i qualitat a què obliga el decret de

història.

S’ha d’insistir també perquè no es baixi la Els efectes des del 2008 fins al 2014 han

guàrdia en el terreny de la seguretat, tant a la

estat durs, amb fortes caigudes d’estades

Policia Local com a la Guàrdia Civil, i esperar

i d’ingressos, pèrdues de llocs de treball i

que la policia britànica col·labori més temps a

pràcticament sense benefici.

l’estiu acompanyant la Guàrdia Civil, així com han fet des de fa dos anys els gendarmes

2)

francesos i la Polizei alemanya.

Millores en aspectes urbanístics, manteniment

Correm un risc, amb la possibilitat de pèrdua

adequat d’elements urbans: jardins, voreres,

d’una part de segmentació de clientela, si

mobiliari urbà en general, il·luminació, etc., així

s’aplica el nou impost turístic.

75

Parlam Antoni Roses, president de l’Associació Hotelera de Santa Ponça

govern en matèria turística: a) No paguen imposts b) No tenen cap tipus de control que en garanteixi una certa qualitat (conselleries de turisme, indústria, sanitat, treball...) c) Augmenten l’estacionalitat els mesos de juliol, agost i setembre d) No creen llocs de treball També és necessari que el sector de l’oferta complementària –restaurants, bars-cafeteries i comerços– duguin endavant una modernització

«Les administracions

dels seus establiments i de la seva oferta. És un sector molt important i imprescindible per

han de mantenir un alt

a la zona.

nivell de qualitat en els

2)

temes que són de la seva

Les administracions públiques, en aquest cas

competència»

l’Ajuntament de Calvià, s’han de concentrar a mantenir un alt nivell de qualitat amb els temes

1)

que són de la seva competència:

La situació turística a Calvià és altament

a) Neteja de les platges i evitar que les

positiva, vista la tendència a l’alça de la

embarcacions naveguin enmig dels banyistes.

demanda de llits per al 2016.

b) Seguretat nocturna c) Neteja de carrers, voreres i jardins

D’altra banda, tenim un problema important

d) Control estricte dels renous

amb els allotjaments que no estan reglats,

d) Manteniment adequat dels vials i voreres

anomenats alegals i il·legals. Tot això suposa que el 40 % dels turistes que visiten Calvià no

Tot plegat és la millor promoció turística que

s’allotgin a l’oferta hotelera reglada. S’ha de

pot fer el nostre Ajuntament.

tenir en compte que aquest tipus d’oferta va en contra dels principals eixos fixats per l’actual

76

Parlam Antoni Mayol, president de l’Associació Hotelera Peguera - Cala Fornells

Calvià, per la seva idiosincràsia, ofereix molts de llocs idíl·lics que, sens dubte, enamoren qualsevol turista. Les seves diferenciades zones turístiques, les seves platges, zones d’oci, llocs on poder practicar senderisme, ciclisme, golf, tennis, submarinisme o qualsevol tipus d’esport, fan de Calvià un lloc amb un gran potencial turístic.

2) Des de l’Associació Hotelera de Peguera i Cala Fornells hem apostat per l’esport per potenciar el turisme en els mesos d’hivern, aprofitant les baixes temperatures que hi ha

«Apostam per

en el nord d’Europa i que en moltes ocasions hi impedeixen la pràctica de l’esport als qui

l’esport i el turisme d’hivern»

el practiquen. Per això a Peguera hem optat per oferir serveis que compensin aquestes mancances amb les quals es troben els nostres

1)

clients del nord i, encara que duim poc temps

Afortunadament, Balears, i en aquest cas

nos a desestacionalitzar i per això seguim en

en això, estam convençuts que pot ajudaraquesta línia.

Calvià, va ser la zona que va sortir més aviat de la crisi econòmica i que va experimentar

Tot i així, hem de tenir en compte que el turisme

un creixement major respecte d’altres zones

ha d’estar sempre en constant reforma i que

d’Espanya. Tot això va ser gràcies a mesures

has d’oferir en tot moment allò que el turista

encertades que es varen prendre en aquell

demana. Per això des de l’Administració s’ha

moment i que ajudaren a les empreses econòmicament i financerament.

d’ajudar tant als hotelers com als comerciants

Ara estam travessant un gran moment gràcies

obligant-nos a tots a tenir-los en un estat

a actualitzar els seus hotels, bars i comerços, immillorable, ja que això és el que en definitiva

precisament a aquelles mesures que s’adoptaren

convertiria Calvià en una zona capdavantera i

i desgraciadament també a la inestabilitat que hi

de molta més demanda.

ha entre els nostres països competidors.

77

Parlam Juan Villaverde, responsable d’hoteleria de la Federació de Serveis per a la Mobilitat i el Consum d’UGT (SMC-UGT)

Aquest escurçament dels mesos d’obertura dels hotels ha comportat perjudicis per als treballadors i treballadores, molts dels quals eren empleats fixos i feien feina 12 mesos i han passat a ser fixos discontinus de nou mesos. I els empleats fixos discontinus que tenien garantits, abans de la crisi, nou mesos de feina a l’any ara solament en tenen sis. Tot això implica una reducció anual de salaris i de dies cotitzats a la Seguretat Social, per la qual cosa el seu dret a prestació de desocupació s’ha reduït i també la seva futura paga de

«Amb la crisi s’han ressentit les condicions laborals dels treballadors»

jubilació.

També s’han ressentit amb la crisi les condicions

laborals

dels

treballadors

de

petites empreses, com ara restaurants, bars i comerços. És una pràctica habitual que l’empresari contracti el treballador per menys hores de les que fa. Els treballadors cotitzen per una jornada parcial, però es veuen obligats a treballar una jornada completa, i fins i tot més de deu hores. Hi ha casos en què el contracte que signa el treballador estipula dues hores de

1)

treball diari i, en realitat, alguns fan les hores que necessiti l’empresari.

Des que va començar la crisi econòmica s’ha reduït encara més el nombre d’hotels de la zona de Calvià que obren tot l’any. I

Des d’UGT denunciam que l’empresariat s’està

això ha perjudicat els empleats i empleades,

aprofitant de la vulnerabilitat de la classe

ja que treballen menys mesos a l’any. Els

treballadora. Està abusant dels treballadors

establiments que romanien oberts tot l’any

que no tenen altre remei que acceptar, per la

han passat a tenir una vida de nou mesos, i

seva necessitat d’ingressos, les condicions que

els que abans obrien nou mesos han passat a

els imposen. A més, amb aquestes pràctiques

fer-ho sis mesos.

s’està cometent frau a la Seguretat Social.

78

Parlam Aquests abusos s’han comès aquest estiu,

treballadors i el pagament total de les hores

malgrat

extres treballades.

la

campanya

contra

l’explotació

laboral engegada pel nou Govern balear. Els inspectors tenen difícil controlar aquestes

A més, és imprescindible augmentar els mesos

il·legalitats, perquè l’empresari sempre pot

d’obertura dels hotels mitjançant mesures

dir que les hores de més que fa el treballador

reals i efectives de desestacionalització

fora de contracte les hi paga en hores extres.

turística. Fins al moment, la bonificació

També cal tenir en compte que les multes, si

dels fixos discontinus durant els mesos de

finalment es comprova una infracció, són molt

març i novembre no ha servit per allargar la

baixes. Pel que fa als empresaris, els surt barat

temporada. D’una banda, treballadors que

abusar dels treballadors i cometre frau.

eren fixos de tot l’any ara són fixos discontinus.

Per

altra,

abans

bonificacions

2)

al

que març

s’instaurassin

les

i

els

novembre,

treballadors fixos discontinus acabaven la Per a UGT, una de les prioritats per millorar

temporada el 31 d’octubre, se’ls pagaven les

les condicions laborals dels treballadors del

vacances i l’empresari havia d’abonar el 100

sector turístic de Calvià, i per tant la qualitat

% de les cotitzacions a la Seguretat Social pel

del servei, és habilitar mesures perquè es

temps de les vacances. Ara els treballadors

controli el temps de feina. És necessari que

acaben igualment de fer feina el 31 d’octubre,

la Inspecció de Treball tengui els mitjans

però se’ls allarga el contracte mitjançant

suficients per poder comprovar els abusos que

els dies de vacances, que ja no cobren, i

s’estan produint. S’ha de poder saber el temps

l’empresari paga les cotitzacions d’aquests

real que cada treballador passa a l’empresa, i

dies amb una rebaixa del 50 % en les quotes

així poder reclamar les cotitzacions reals dels

a la Seguretat Social.

Una treballadora a la seva feina.

79

Parlam Ginés Díez González, Federació de Comerç, Hoteleria i Turisme de CCOO*

serà clarament insostenible, regularitzar els habitatges turístics de lloguer, implementar una ecotaxa per millorar el sector i el medi ambient (no per a promocions), i parlar amb els operadors turístics per repartir millor el turisme

«S’han d’establir plantilles mínimes en els centres de treball» Des

de

CCOO

apostam,

entre

de sol i platja.

Cal defensar també el petit comerç i de proximitat qualificat i no permetre, com està permetent la Llei de comerç, aquestes baluernes que suposaran l’enfonsament de la petita i mitjana empresa comercial.

d’altres

Les treballadores i treballadors tant del comerç

qüestions, per un model turístic sostenible. El

com de l’hostaleria han d’estar ben formats dins

turisme és el principal motor de l’economia

les seves hores de feina, amb una prevenció

de la nostra comunitat, i caldrà explorar totes

adequada dels riscos laborals i una garantia de

les oportunitats que contribueixin a assistir

compliment dels convenis i la legislació vigent.

o a ajudar a la consecució de l’objectiu de la

Tot això, que suposa una rebaixa de l’estrès,

desestacionalització de les nostres Illes.

les càrregues i els ritmes de feina, ajuda a crear un bon clima laboral que les persones que ens

Exemples que es poden posar, i que ja es varen

visiten noten i agraeixen. Hem de mostrar als

discutir en la Mesa de Turisme, són el turisme

turistes com som i els nostres costums.

d’IMSERSO, el turisme sènior europeu, el familiar, l’esportiu, el nàutic, el gastronòmic, el

Aquestes petites notes, prou conegudes dins el

cultural (mostrar les nostres tradicions i festes),

sector, hem de posar-les en pràctica: plantilles

el de congressos, el de salut, els creuers, etc.

mínimes en els centres de treball, establiments

Tant la UIB com l’Escola d’Hostaleria hauran

oberts el màxim de mesos a l’any, arribada

de ser referents mundials en coneixements i

d’avions a la nostra terra..., per no convertir-la

titulacions turístiques R+D+i des de la nostra

entre els uns i els altres en un cementiri sense

comunitat.

llums. Tenim futur, però hem d’empènyer entre tots per a tots, i no només per a uns quants.

Hem de modificar la Llei general turística i el seu reglament, ja que aquest creixement

* Respostes publicades a l’Anuari del Turisme

que s’està produint en el nostre turisme

2015, editat per la Fundació Gadeso.

80

Parlam Pepe Tirado, ACOTUR (Associació de Comerciants i Empreses de Serveis Turístics de Mallorca)

entre tots, de canviar aquest model i imatge i capgirar-lo en positiu. Quant a Palmanova, es pot considerar gairebé el millor de Calvià. Es tracta d’un turisme fidel i repetitiu any rere any, una zona exemplar que pot prendre’s com a model a l’hora de traslladar la imatge a la resta de Calvià, així com Port Portals i Port Adriano, que són dos punts referents per atreure el turisme de qualitat. Treballam permanentment i intensament per portar turisme tot l’any i, cada vegada més, de millor qualitat.

2)

«Cal invertir en infraestructures i desestacionalitzar»

Les administracions públiques haurien d’invertir permanentment en noves infraestructures, en apostar per millorar l’entorn i el medi ambient i en publicitar la destinació de Mallorca i Calvià, ja que per a nosaltres el turisme és el principal

1)

motor de l’economia i de la creació de llocs de

La situació del turisme a Calvià actualment

i tota la inversió possible, i així configurar-nos

feina a les Illes i, per tant, requereix tota l’atenció com a líders quant a destinació turística.

té diferents perfils segons sigui la zona. El turisme de Peguera és un turisme fidel any rere

Necessitam allargar la temporada i treballar

any, familiar. El de Santa Ponça és un turisme

en la desestacionalització. No podem treballar

irlandès, també fidel quant a la seva repetició, i

tan sols quatre o cinc mesos, que és el que

que últimament va prenent cos com un turisme

dura actualment la temporada turística. A

jove «low cost», molt semblat al de Magaluf.

més, cal crear i promocionar nous segments

Quant al turisme de Magaluf, des del Govern

com ara la gastronomia, el ciclisme, el golf,

municipal i totes les institucions, agents socials

el senderisme, l’IMSERSO i el turisme sènior

i empresaris, tractam de millorar-lo en tots els

(IMSERSO europeu) com a mitjans per allargar

aspectes per convertir-lo en un turisme que

la temporada.

no sigui el dels excessos que s’han produït en les últimes temporades i que tan mala

És bàsic i essencial per ser una destinació

imatge han donat a la zona. Ara tractam,

81

Parlam competitiva millorar la connectivitat i poder

nostre sector pot millorar o empitjorar de forma

recuperar el turisme nacional i de caps de

important.

setmana i ponts, que ha minvant per falta de connectivitat i de suport per part del Ministeri de

Les modificacions que s’estan fent en les

Foment, que sí fa una aposta a crear AVE per tot el

normatives no ajuden en absolut a millorar el

territori nacional a preus competitius. Nosaltres,

turisme. D’una banda tenim:

d’altra banda, patim les conseqüències de ser illencs. Hem deixat de tenir el suport de Madrid

- Les dificultats que s’han creat a l’hora de

quant al finançament, cosa que ha quedat

poder reformar-nos, les quals ens permetien

acreditada per la premsa i pel propi Govern,

ser molt més competitius.

però també el Ministeri de Foment ens té

- La imposició de taxes als nostres turistes, de

oblidats quant al que és transport i connectivitat

manera que se’n beneficien els països que no

Península-Illes. Aquest problema ens origina

l’apliquen.

una discriminació i un greuge respecte a d’altres

- La inactivitat per part del Govern a l’hora

destinacions turístiques nacionals.

de regular l’habitatge vacacional, ja que ara mateix es desconeix el nombre total de places

Des de la nostra associació també reivindicam

que s’ha creat amb aquest nou model turístic.

la necessitat de la regulació del model turístic

Model que els hotelers insistim que ha d’existir,

del «tot inclòs». Sabem que és un producte

ja que és una altra nova demanda en auge. No

sol·licitat pels propis operadors turístics, però és

cal oblidar que Balears ha de crear molts més

un model que s’ha de controlar, limitar i que no

llocs de feina i cal impedir que el propi hoteler

sigui un «self service» del tot s’hi val, ni permetre

vegi l’habitatge vacacional com un altre nou

que surtin menjades i begudes al carrer ni

mercat en el qual sí es permet la creació de

que els joves menors d’edat puguin accedir

noves places i que no generen cost laboral. Per

lliurement al consum d’alcohol. Sense control ni

això, per evitar descompensar la balança, cal

regulació ens arriscam a què hi hagi excessos i

donar prioritat a la seva regulació.

a què es produeixi el famós balconing. És molta la feina que queda per fer, però amb Ara mateix estam en un punt molt delicat i,

l’ajuda i el consens de tots podem fer de Calvià

depenent de les decisions que es prenguin, el

un lloc molt millor.

«No podem treballar tan sols quatre o cinc mesos, que és el que dura actualment la temporada turística» 82

Parlam Pedro Merino, Associació de Bars, Restaurants i Serveis de Calvià

qualitat en els serveis i pel desenvolupament sostenible.

«Es requereix major implicació de les administracions central i autonòmica» Consideram que, malgrat som una destinació segura i amb uns serveis públics de qualitat, des de les institucions competents no s’està aplicant el necessari control sobre les bones pràctiques, tant en el sector hoteler com en

1)

l’oferta complementària, la qual cosa ens porta

Com hem pogut comprovar una temporada

dels nostres visitants.

en molts de casos a defraudar les expectatives

més, el turisme a Calvià gaudeix de bona salut.

Podem dir que durant aquests anys de crisi,

A més de ser una destinació consolidada i

la sort ens ha acompanyat, ja que, de totes

tenir una oferta turística de les més completes en

serveis

de

l’àrea

mediterrània,

les indústries, el turisme és la indústria que

les

en millors condicions ha mantingut tot el seu

circumstàncies per les quals travessen les

potencial, fins i tot millorant els seus resultats

destinacions turístiques més properes, i amb

d’explotació.

el mateix tipus d’oferta, que estan passant per moments de gran convulsió social i política,

En el cas de Calvià, malgrat la mala imatge

la qual cosa ens permet mantenir un nivell

generada en els últims anys pels desgraciats

d’ocupació excel·lent, sense haver de dedicar grans esforços a la promoció.

comportaments a la zona de Magaluf, hem

Des del nostre punt de vista, aquesta facilitat

d’alegrar-nos tots que alguns empresaris

estat capaços de reconduir la situació i hem hotelers hagin apostat per la inversió i el futur

per aconseguir una bona ocupació i, per tant,

en aquesta zona.

bons resultats d’explotació, està generant una relaxació dels sectors turístics a l’hora

Estem convençuts que en la sostenibilitat de

de treballar per la fidelització del client, per la

83

Parlam

la nostra indústria turística, i en el nivell de

problema

és

causat

per

l’aturada

que

competitivitat respecte a d’altres destinacions

pateixen els operadors turístics en temporada

turístiques, juguen un paper fonamental les

baixa. La conclusió és que necessitam una

diferents institucions a l’hora de vigilar el

major implicació de l’Administració central

compliment de les normatives que regulen les

i autonòmica, perquè actuïn com a element

activitats empresarials.

aglutinador de tots dos sectors i dediquin els recursos necessaris per a una millor

2)

coordinació d’un i altre.

Creiem que les diferents administracions,

Administració Autonòmica:

central, autonòmica i local, han d’ampliar els seus esforços per garantir el nostre futur com

Consideram que les últimes lleis de turisme

a destinació turística en les millors condicions.

posades en marxa pel Govern Balear, a més de la declaració de zones madures, haurien de contemplar una regulació del «tot inclòs».

Administració central:

La posada en marxa d’aquesta modalitat de Malgrat que Espanya rep 68 milions de turistes,

contractació en el sector hoteler ha contribuït

Balears segueix patint els mateixos problemes

a la degradació del servei i de la qualitat en

d’estacionalitat. Veiem com, en el cas de

els hotels on es practica, ha provocat un major

Calvià, en els últims anys arribam al 100 % de

consum d’alcohol en els hotels, genera un greu

places hoteleres tancades a l’hivern.

perjudici a l’oferta complementària i, en el cas dels joves, provoca que molts surtin al carrer

Tenim

constància,

ja

que

la

nostra

en estat d’embriaguesa.

associació va ser convidada al debat, que la Confederación Española de Agencias de

D’altra banda, consideram que a Balears la

Viajes y Turoperadores (CEAVYT) va llançar

legislació per regular les activitats del sector

una petició a la Federació Hotelera de Balears

turístic hauria d’incloure, a més del sector

en el sentit que cada hivern tenien una gran

hoteler, un programa estratègic per a la millora

demanda de places hoteleres, a Mallorca

de la competitivitat, que controli les mancances

principalment, que no podien comercialitzar a

i/o saturació de les activitats a fi d’elaborar un

causa del tancament hivernal.

projecte d’actuació que condueixi a l’increment dels nivells d’eficàcia, modernització, imatge,

Segons el representant dels hotelers, el

qualitat i serveis.

84

Perspectives

El projecte especial de Magaluf, un clar propòsit de

mantenir la posició històrica de lideratge turístic Julià Crespí

Fotografia aèria de Magaluf.

Calvià vol tornar a ser un referent turístic

mirada general a la història del turisme de l’Illa i

líder a la Mediterrània, i per això s’ha posat

a les particulars característiques dels visitants.

especial atenció en el nucli de Magaluf amb

Cal aplicar una espècie d’objectiu gran angular

un projecte especial, modern i sostenible, fet

que permeti captar amb la màxima nitidesa

en col·laboració entre la iniciativa pública i

possible una visió àmplia i equitativa de l’entorn

privada, que s’exposa en el següent article.

i les persones que l’han modelat. Si bé es cert que el camí pel qual ha transitat el nucli té molt a veure amb la realitat social dels turistes, el

INTRODUCCIÓ

cúmul de fets i circumstàncies que expliquen Per explicar l’evolució d’aquesta zona turística

que la destinació Magaluf entrés en una espiral

és necessari projectar en primer lloc una

negativa no se circumscriuen únicament al

85

Perspectives

plànol social dels països emissors, com una

tant per nacionalitats. Els organitzadors de

primera aproximació podria indicar, sinó que hi

viatges turístics tenen la paella pel mànec en

han intervingut a més tot un seguit de factors

tants d’aspectes diferents que distribueixen

econòmics, geopolítics i també socials a molt

als turistes per hotels i per zones, i per tant

major escala.

nacionalitats,

davant

la

passiva

mirada

dels turistes, que s’adapten sense massa transcendència a les incomoditats d’aquella

EL PRIMER MAGALUF

primera etapa.

El desenvolupament i la transformació bàsica de Magaluf s’explica lògicament en primera

Magaluf, com altres zones de Mallorca, va

instància per l’evolució del fenomen turístic en

destacar bàsicament pel turisme britànic

els darrers seixanta anys. Visionaris del negoci

marcadament familiar durant les primeres

turístic com el belga nacionalitzat espanyol

dècades, encara que, amb el pas dels anys,

Guillermo Cryns es varen atrevir a organitzar els

la proliferació d’establiments d’oci jove i oci

primers vols xàrter cap a l’Illa, i molt aviat varen

nocturn, juntament amb una suma de factors

començar les arribades massives d’estiuejants.

externs com ara els canvis socials en els països

És important entendre que el concepte de

emissors, fa que la situació de l’entorn comenci

«paquet turístic» va triomfar a gran escala

a canviar de manera significativa.

per l’atractiu monetari que suposava, i per l’adaptació a una demanda molt necessitada

ELS TRES BOOMS TURÍSTICS

de preus ajustats.

El turisme de masses, que va créixer a nivells Els incipients operadors turístics, que molt

inimaginables durant la dècada dels anys 1960

aviat es varen adonar del seu poder de decisió

en forma de turisme purament hoteler i que va

i negociació, tenien tants de clients que fins i

ser la base del nucli de Magaluf, va viure una

tot varen haver d’avançar crèdit per finançar la

segona primavera en els anys 1980 amb el

construcció d’hotels. La nova indústria turística

boom dels apartaments, tot i el pessimisme que

va créixer a nivells veritablement insospitables

es va instal·lar en les ments dels empresaris

anys abans. El primer hotel de Magaluf es

turístics pocs anys abans, durant la crisi de

construeix el 1959 i, a partir d’aquí, la resta és

1973-1978.

història coneguda, perquè la velocitat a la qual es varen aixecar els edificis va ser espectacular.

I encara que la bonança econòmica sorgida després de la crisi econòmica de 1987-1992

Són anys en què els operadors turístics omplen

va permetre una tercera revitalització del

els hotels i les zones per grans quotes, i per

sector turístic de les Illes assentada sobre

86

Perspectives

L’antic hotel Atlàntic a Magaluf.

diversos pilars, alguns dels quals varen

de la Mediterrània i d’altres llocs del món,

ser, juntament amb la millora de l’economia

però Balears en general i el sector turístic de

europea, l’enlairament definitiu del turisme

Calvià i Magaluf en particular varen saber

d’interior i l’agroturisme, la conversió de molts

digerir els problemes i malgrat tot créixer de

apartaments en aparthotels, i l’aparició de les

forma significativa, i mantenir l’atractiu de la

línies aèries de baix cost, aquesta no va estar

destinació en termes generals prou elevat com

exempta de problemes.

per atreure turistes i no entrar en mode pànic.

Aquesta tercera revitalització de l’activitat

Una gran ajuda en aquest sentit i en aquesta

turística va haver de bregar amb certes

època va ser el Pla d’Excel·lència Turística,

qüestions com els atemptats de Nova York de

dins el marc del qual es va executar a Calvià

l’any 2001, l’explosió de la bombolla puntcom,

una valenta i decidida política d’esponjament

l’entrada en l’euro, o la competència per

urbanístic que va permetre l’eliminació d’edificis

part de les noves destinacions turístiques

obsolets a les zones més congestionades del

87

Perspectives

municipi i la seva conversió en zona verda.

tendeixen a trivialitzar l’ordre i la moral, i, sense

Molts encara recorden la voladura de l’Atlàntic

cap tipus de por, a transgredir les normes més

el 1996, el que havia estat el primer establiment

bàsiques de cohabitació.

hoteler de Magaluf.

MAGALUF CANVIA AMB ELS ANYS Les noves generacions cada vegada més distanciades en el temps de les tensions bèl·liques de principis i mitjans del segle XX, els canvis polítics en el panorama internacional dels anys 1980 i 1990 que varen suposar obertura i integració, la convergència europea que va acostar pobles i llimar asprors, juntament amb l’evolució tecnològica en tots els aspectes, entre d’altres factors geopolítics, varen contribuir, juntament amb la millora substancial i sostinguda de l’economia mundial des del final de la Segona Guerra Mundial, a una visió una mica més relaxada, i fins a cert punt nihilista i relativista de la societat. A tal Festa a Magaluf.

extrem arriba la idea de final de cicle i superació moral en aquests anys que el politòleg nordamericà d’origen japonès Francis Fukuyama

L’existència d’una oferta variada i abundant

va publicar el 1992 la seva coneguda obra The

d’oci nocturn per a aquests col·lectius àvids

End of History and the Last Man, en la qual

de diversió fa que la destinació s’especialitzi

va pronosticar el final d’una llarga etapa de

gairebé sense voler i per circumstàncies de la

conflictivitat i d’enfrontament social.

història en un tipus de turisme caracteritzat per l’excés de problemes en matèria d’ordre públic

No és qüestió de detallar la llarga llista de

i convivència social.

canvis socials ocorreguts en el món en aquells anys, però el resultat visible en l’àmbit local és

L’ARRIBADA DE LA CRISI

que Magaluf va començar a rebre, amb el pas del temps, percentatges creixents de turisme

Des de l’inici de la crisi econòmica el 2007 fins

jove, uns joves cada vegada més atrevits que

a l’aparició dels primers problemes socials

88

Perspectives

seriosos a les destinacions competidores l’any

l’arribada de la depressió econòmica va suposar

2011 amb l’anomenada «primavera àrab», la

una garrotada per a moltes empreses que vivien

situació turística a les Balears es va estancar

en límit creditici, d’esquena als clients o amb

de forma alarmant, el que provocà novament

nivells de qualitat mediocres o manifestament

nervis i preocupació al voltant del tema tabú

millorables.

sobre una hipotètica decadència o mort lenta de la gallina turística que aportava anualment els

LA REACCIÓ A LA CRISI

seus preuats ous d’or a l’economia. És en aquest període quan dirigents polítics i empresaris del sector turístic decidiren posarse mans a l’obra i anar de la mà, treballant en la recerca de solucions per donar resposta als principals punts febles de l’estructura turística.

Es va decidir que el camí a seguir seria el de la diferenciació, juntament amb l’increment de la qualitat oferta al turista en tots els sentits possibles.

Per tant, en uns moments de depressió econòmica

sense

comparació

en

temps

recents, es va començar a invertir en la via triada amb el clar objectiu de mantenir la posició històrica de lideratge turístic. I aquestes decisions d’inversió que es varen donar a tot Mallorca són especialment importants en el cas de Magaluf, perquè el nucli arrossegava, a més, la problemàtica del turisme de baixa qualitat Platja de Magaluf.

que generava conflicte social.

L’arribada de la crisi econòmica va venir, a més,

Es va decidir sumar inversió pública i privada

de la mà de nombrosos inconvenients en l’àmbit

per un projecte de qualitat per a tot tipus de

turístic insular, com ara la descapitalització

visitants amb l’objectiu que el turisme d’oci jove

estructural d’alguns negocis o la poca inversió

i nocturn fos de qualitat i novament compatible

en noves tecnologies en d’altres. Com un

amb el de famílies i adults, i que Magaluf fos

veritable garbell, la crisi va imposar la seva llei, i

una destinació oberta a tots els segments:

89

Perspectives

sol i platja, esports, natura, etc. Tot i la crisi

LA NOVA SITUACIÓ

econòmica, els dirigents turístics de Magaluf varen apostar per la millora del conjunt de

Per tant, a conseqüència de la situació

sensacions i percepcions que rep el turista

geopolítica actual, les regions receptores de

durant la seva estada a la zona.

turisme més clàssiques d’Europa Occidental, com

L’INCREMENT

DE

LES

Mallorca,

estan

rebent

increments

notables de visitants en recerca de seguretat

TENSIONS

INTERNACIONALS

i tranquil·litat.

En un altre pla, i al mateix temps que

La suma dels primers resultats en la millora

s’estaven fent les primeres passes per part

de les infraestructures turístiques de zones de

de la indústria turística local en el sentit

Mallorca i Calvià a la desviació de turistes de

indicat en els paràgrafs anteriors, el 2011 a

les zones en conflicte cap a les Illes, fa que

escala internacional varen coincidir un cúmul

ja es pugui observar una revitalització turística

de circumstàncies que varen esclatar en

general de l’Illa, del municipi i en especial de

una sèrie de revoltes socials que varen ser

Magaluf.

després anomenades «primavera àrab». Tot i que els principals països en què varen crebar

L’increment de la demanda a causa de les

les revoltes de l’any 2011 han reconduït fins a

tensions internacionals i les reserves generades

cert punt la situació, en termes generals es pot

per part de la demanda turística que cerca

afirmar que les tensions geopolítiques, lluny

una destinació segura i sense contratemps,

de remetre, han seguit incrementant-se i no

juntament amb les millores dels darrers anys en

presenten aspectes de millora significativa.

matèria d’inversió en renovacions i increment de la qualitat d’infraestructures, ha suposat una

Els atemptats que afecten de forma cada

millora de quasi el 2 % d’ocupació en la darrera

vegada més freqüent i amb preocupant

temporada de 2015. També és molt positiva la

regularitat els països del nord d’Àfrica i la zona

reducció del 18 % d’infracció d’ordenances,

de l’Orient Mitjà estan tenint els seus efectes

un 50 % menys de detencions, i que tant el

en les reserves turístiques per part dels

turisme familiar com el de parelles i adults s’han

països emissors del centre i nord d’Europa.

incrementat ambdós un 3 % aproximadament.

I a aquest factor cal sumar-hi altres efectes: els de les situacions de tensió entre països

I cal destacar que les recents dades de

importants des del punt de vista emissor o

reserves turístiques per a l’estiu de 2016 estan

receptor de turisme, com ara Rússia, Turquia

generant elevades expectatives entre el sector

o Egipte.

turístic local i confirmant la tendència creixent

90

Perspectives

pel que fa a arribades de turistes en els darrers

de l’avinguda de Magaluf, integrant també

cinc anys, tot i la delicada situació econòmica

la plaça dins l’avinguda. La primera fase ja

mundial dels últims gairebé deu anys.

es va fer l’hivern del 2014. El consistori durà endavant en aquesta legislatura la reforma dels carrers Blanc i Galiot, així com posar en marxa

EL FUTUR DE MAGALUF

altres projectes a la primera línia marítima de Magaluf està canviant i avança decididament

Magaluf.

per oferir noves experiències als seus visitants, i està millorant gràcies a la forta inversió que

La remodelació de l’entorn és el compromís

s’hi està fent. A part de la inversió pública per

que l’Administració pública té per avançar en

millorar zones públiques, s’estan reformant i

la transformació de la zona. A més, aquestes

millorant hotels, comerços i establiments d’oci.

obres són l’inici d’un seguit d’actuacions que

En els últims anys s’ha fet un important esforç

es duran a terme al llarg de la legislatura en

inversor en millores de la planta hotelera de

tot el municipi, per modernitzar-ne els espais

Calvià, bona part del qual a Magaluf.

i millorar-ne els serveis, tant per als residents com per als turistes que visiten Calvià.

El Govern de les Illes Balears, l’Ajuntament de Calvià i empresaris de la zona de Magaluf

La història de l’emblemàtica zona turística

varen fer públic el seu compromís el passat

calvianera és una novel·la a mig escriure, en

mes de desembre en un acte públic d’apostar

què alguns secundaris sense nord han volgut

pel

veritable

ser també protagonistes aprofitant el seu minut

transformació de la zona, i perquè el nucli sigui

de glòria, embriagats de passió desmesurada

un referent de les destinacions turístiques de

per les desventures del destí, que en aquesta

la Mediterrània.

ocasió han hagut d’acceptar la derrota del

nucli

per

aconseguir

una

desordre, acotar el cap, i cedir la ploma a les Per part de l’Ajuntament, aquest hivern s’ha

noves generacions que ajudaran a redactar un

duit a terme la segona fase de la reforma

text de major qualitat.

Platja de Magaluf a l’hivern.

91

Perspectives

Turisme: la mort de la planificació

Jaume Carbonero, arquitecte

Hotel Port Adriano.

Fa molts d’anys vàrem creure que establir un

consens en les ràtios turístiques, la bossa

pacte amb els operadors turístics i acordar,

de places, l’esponjament i la limitació del

des de la defensa de l’interès general, regles

creixement. Eren altres èpoques, però, en les

perquè la implantació urbanística de les grans

quals el pacte era virtut i s’entenia que els

construccions d’allotjament tinguessin el seu

recursos, entre ells el paisatge i el sòl, eren

desenvolupament acotat era possible.

finits i, en certes qüestions, la seva degradació ja esdevenia irreversible. Llavors, va tornar

Des del gran partit dretà de Jaume Cladera,

Matas de Madrid i, juntament amb UM, es va

fins a l’esquerra parlamentària, hi havia

instaurar la corrupció.

92

Perspectives

La legislatura passada –una altra majoria absoluta del PP– va suposar la major desregularització

feta

fins

aleshores

del

creixement turístic, hoteler, millor dit. Davant la dificultat de modificar les determinacions dels plans urbanístics municipals a l’alça, el Partido Popular impulsà l’aprovació de lleis i decrets que les perverteixen i possibiliten un increment de l’edificabilitat existent en un 20 %. És necessari observar que la Disposició Addicional IV de la Llei de Turisme de Delgado-Martínez permet aquest increment del 20 %, no sobre la màxima edificabilitat i ocupació permeses pel planejament urbanístic municipal, el que ja seria una reserva de dispensa grollera, sinó sobre l’edificabilitat existent, fos o no legal!

En conseqüència, se substitueix el model d’ordenació urbanística de recuperar per a les primeres línies unes alçades raonables,

Hotel Kim Kameha.

pel de consolidació del que ja existeix, que en si mateix ja és una barbaritat, amb un plus

SOSTENIBILITAT I CORRUPCIÓ

d’un 20 % i dues plantes més en les zones turístiques madures.

Primer es va corrompre el llenguatge, com sol succeir, i l’adjectiu «sostenible» va anar aplicantse a grans operacions urbanisticoturístiques

Aquesta operació, referendada per una total

introduïdes, amb

que

absència de rigor en les autoritzacions de la

coneixement, en el Pla Territorial de Mallorca,

Conselleria de Turisme, que a aquests efectes

es paralitzaren els aspectes que destorbaven

funciona com una expenedora de permisos,

dels POOT i, en els grans municipis com

per si sola representa la mort del planejament

Palma, Calvià i Marratxí, es va amagar que

urbanístic en els municipis turístics, els quals

s’estava creixent molt per sobre del màxim, el

es veuen sotmesos a un devessall de projectes

10 % en 10 anys, estipulat per les DOT.

autoritzats

més

desvergonya

93

per

Turisme

que

representen

Perspectives

addicionar milers de places més a les

l’inici oficial de la temporada era impossible

saturades existents, sense que ningú no analitzi

conèixer el volum del consum que es produirà

les conseqüències urbanístiques i socials que

en mesos punta, a la qual cosa hem de sumar

aquest singular despropòsit comporta.

la sequera, que com era de preveure compleix el seu caràcter cíclic (ja no recordam que

LES

NECESSÀRIES

DOTACIONS

I

durant la dictadura aquesta paraula anava

EL

DESBOCAT CREIXEMENT

sempre precedida de l’adjectiu «pertinaz»).

Algun dels responsables anteriors i actuals

Si es podia optar entre diferents models de

de Turisme haurien d’explicar com pensen

desenvolupament turístic, aquí hem triat

implementar les dotacions que l’increment

el de més risc: obviar la planificació i els

poblacional –per posar només aquest aspecte

controls urbanístics i replanar les àrees més

com exemple de la Balearització 2– exigirà

vulnerables, es a dir, l’aposta més irreversible.

aquest i els propers estius, ja que les oficines de la Conselleria de Turisme estan curulles

El petroli tornarà a pujar de preu, els

de projectes d’ampliacions que s’executaran

aqüífers estaran salinitzats, les destinacions

els propers hiverns, basats en la doctrina

competidores s’estabilitzaran i a nosaltres

ultradesenvolupadora del Partido Popular.

ens quedarà per moure la nostra única font

Que aquestes oficines estiguin ubicades en

econòmica, una oferta de teixit urbà similar a

el Palma Arena és una casualitat.

l’anticipat en la pel·lícula Blade Runner.

Així que ja no ens hem de preocupar per la

Mentrestant, farem com si planificàssim,

capacitat de càrrega de les zones turístiques,

tornarem a calcular la capacitat de càrrega

ni per la dimensió de les infraestructures.

per als propers 10 anys o tramitarem

Avui ningú no sap, i sembla que això no

nous plans insulars i municipals. Fins i tot

importa gaire, el volum total de l’increment,

vendran els plans d’intervenció en les àrees

per la qual cosa és impossible planificar-lo.

turístiques, com si l’Administració pogués intervenir en la cursa del desbocat cavall

Hi haurà problemes amb serveis bàsics com

del desenvolupisme. Potser, en el pitjor dels

l’aigua potable. A menys de dos mesos de

casos, ens ho creiem.

94

Perspectives

L’urbanisme a les zones turístiques en el futur Ignasi Pomar, arquitecte

Avinguda Magaluf.

95

Perspectives

Si miram ara quines són les zones turístiques

Malgrat tot, és possible trobar un denominador

que més atrauen els turistes, veurem que

comú per a tots ells. Un espai ben dissenyat

indefectiblement són aquelles que ofereixen

és un espai més agradable per a qualsevol.

productes més atractius. I quins són aquests

Un ventall de possibilitats d’entreteniment

productes?

permet que sectors més amplis de gent hi puguin trobar satisfacció, etc.

Aquest és un tema que està relacionat ineludiblement amb el tipus de turisme. El

Per això, deixant a banda el sol i la platja,

turisme jove que viatja per gaudir de llibertat i

que sempre estaran presents, fixem-nos en

cometre tot tipus d’excessos no té els mateixos

el turisme a les ciutats. Les grans ciutats

gusts o preferències que el turisme familiar

com ara París, Londres, Berlín, Barcelona,

que vol passar un temps agradable amb els

Amsterdam, etc., ofereixen als seus visitants

seus fills petits. Un turisme d’executius que

una gran oferta comercial, gastronòmica i

necessiten un relax i que vénen a gaudir del

cultural. Es tracta d’espais molt consolidats

menjar o de les possibilitats d’esbarjo no

en què tota l’oferta es concentra en un àmbit

persegueixen el mateix que un turisme de

limitat, el que fa més fàcil accedir-hi.

tercera edat, etc.

Port d’Alcúdia. Vista del passeig davant la mar.

96

Perspectives

LES OFERTES Un indret com Calvià pot oferir igualment una gran oferta comercial i gastronòmica. És més difícil presentar una gran oferta cultural (que també existeix, sobretot dins el camps arqueològic i ètnic), però això es pot compensar amb altres ofertes igualment atractives (per exemple el turisme de natura, que permet gaudir del paisatge i al mateix temps és una activitat esportiva moderada).

Alcúdia vila. L’activitat comercial es veu potenciada.

De fet, segurament un indret com Calvià pot superar en interès qualsevol altra destinació turística.

COM HAN DE SER ELS ESPAIS? Però perquè tot això funcioni cal disposar d’uns espais que siguin com un brou de cultiu per a tota aquesta activitat.

L’activitat comercial i gastronòmica requereix, per a la seva optimització, amplis espais per

Alcúdia vila. El vianant ha recuperat el control del carrer.

a vianants, aparcaments relativament pròxims i accés a un paisatge de qualitat. Finalment, també cal pensar en els més petits.

ESPAIS PER A VIANANTS No és concebible avui dia espais de categoria que no siguin per a vianants. En tots els exemples que coneixem d’indrets que s’han transformat en espais per a vianants, tant a Ciutat (carrer Blanquerna, carrer Indústria, etc.)

Alcúdia vila. Tota la vila s’ha convertit en àrea per a vianants.

97

Perspectives

com en altres pobles de la nostra illa (Alcúdia, Manacor, Algaida, etc.), veiem com en tos l’activitat comercial s’hi ha multiplicat, per no esmentar l’oferta de bars i restaurants. És un fet que la gent, encara que aprecia el cotxe per la comoditat que suposa, no deixa d’entendre que la seva presència massiva als carrers té uns efectes molt negatius. A banda de l’efecte distorsionador d’impedir la visió llunyana, hem d’afegir-hi el perill i la

Manacor vila. Plaça del Rector Rubí. Una amplia zona del centre històric ha estat convertida en zona per a vianants.

intranquil·litat que suposa el trànsit rodat, sobretot quan hi ha nins petits per enmig.

Així doncs, crec que és un fet incontestable que els espais per a vianants potencien l’activitat terciària i afavoreixen d’una manera definitiva l’afluència de gent, característiques ambdues bàsiques per a un desenvolupament turístic.

TENIR EN COMPTE ELS MÉS PETITS

Manacor vila. Plaça del General Weyler.

Tots els qui hem tengut fills sabem que els seus interessos i els de les «persones majors» no són ni molt menys coincidents. Tanta sort que els majors s’acontenten la majoria de vegades simplement veient com els petits es diverteixen i són feliços.

Als nins els agrada sobretot jugar i, per tant, els jocs infantils han d’estar inclosos dins tota zona d’oci, no només per a la població resident, sinó també per a la turística.

Manacor vila. Plaça de sa Bassa. Tota l’àrea per a vianants està interconnectada. Això multiplica l’efecte dinamitzador.

98

Perspectives

A Calvià s’ha remodelat l’avinguda Magaluf per convertir-la en àrea per a vianants. Es tracta d’entendre el carrer com una gran plaça on es pugui caminar en qualsevol direcció i permetre que l’atenció del vianant se centri en l’entorn i no a evitar el perill del trànsit rodat.

És a dir, s’han de col·locar estratègicament

APARCAMENTS A PROP

bosses d’aparcament de manera que el No es pot pretendre eliminar la presència

recorregut màxim que s’hagi de fer a peu

aclaparadora dels cotxes a les zones que

no superi els deu minuts o el quart d’hora.

es volen dinamitzar comercialment i turística

Aquests aparcaments dissuasoris, a més, han

sense preveure al mateix temps una solució a

de disposar d’ombra abundant (arbrat dens i

l’aparcament.

extens), perquè els vehicles els puguin utilitzar sense penúries arribada l’hora de marxar.

Es pot demanar a la gent que camini alguns minuts des d’on ha deixat el vehicle fins a la

QUALITAT PAISATGÍSTICA I DE DISSENY

seva destinació final, però no es pot pretendre que aquesta distància sigui massa llarga i que

La qualitat paisatgística és evidentment un

aquest fet esdevengui una incomoditat greu.

valor bàsic, ja que la falta d’atractius naturals,

99

Perspectives

Encara que s’ha establert com a zona ACIRE, malauradament encara no s’ha conseguit eliminar del tot la presència del cotxe, el que en part espatlla l’esforç realitzat. També una poda excessiva dels arbres impedeix la formació d’una zona d’ombra contínua i que amagui un poc l’edificació per tal d’aconseguir una certa qualitat de l’espai públic.

sigui del tipus que sigui, és un factor anul·lador

espai natural / espai antropitzat, es pot dir que

per al turisme. Si no hi ha res a veure no cal

desapareix l’atractiu per al turisme.

anar-hi. Fins i tot llocs on no hi ha res, com el desert, l’Àrtic o l’espai exterior, tenen un fort

Segurament és un fet evident per a tothom

reclam turístic, ja que la gent s’hi sent atreta per

que els grans hotels mastodòntics o els grans

tal d’experimentar la força immensa de la Natura

complexos d’apartaments no són cap atractiu

davant l’absència total d’accidents geogràfics o

turístic i que allò intel·ligent és controlar-ne la

de cap activitat antròpica.

grandària i minimitzar-ne l’impacte. Per això és una aberració la construcció a vorera de

Per aquesta raó és fonamental controlar el

mar o arrencar arbres a les zones urbanes o

creixement urbanístic i l’edificabilitat i sobretot

també podar-los d’una manera ridícula, com

la integritat dels recursos paisatgístics, ja que,

malauradament es feia i encara es fa en el

en el moment en què s’inverteix la relació

nostre municipi i en altres indrets.

100

Perspectives

També el disseny de l’entorn urbà té una

allò que sigui propi del lloc i que ho faci diferent

importància rellevant per al turisme. Un conjunt

de la resta) major serà el potencial turístic d’un

harmoniós i estèticament controlat que a més

indret o d’una comarca.

compti amb una infraestructura de serveis urbanístics que funcioni correctament és un

Cal, per tant, tenir especial cura a conservar

suport adequat per desenvolupar l’activitat

i posar en valor el fet ètnic, creant mostres o

turística. Per això precisament el turisme de

museus etnològics, recuperant els elements

les grans urbs creix cada vegada més, ja que

arquitectònics i les eines relacionades amb

els seus entorns solen estar ben dissenyats,

les activitats agrícoles en el passat (sínies,

amb bells paviments, il·luminació adequada

barraques de roter, cases de neu, forns de

i mobiliari urbà de qualitat (el que no sempre

calç, carboneres, etc.) i també, com no pot

vol dir car) i a més el pas dels anys enriqueix

ser d’altra manera, recuperant i potenciant els

encara més el seu atractiu.

mercats i les festes populars.

LA CONNECTIVITAT

És inexcusable també estudiar, classificar i exposar adequadament el patrimoni històric

És aquest un punt vital per al funcionament

i arqueològic. Potenciar el fet cultural permet

d’una zona turística. No hi ha llibertat de

de ben segur fer un bot de qualitat com a

moviment si aquest està constret per una manca

destinació turística.

de comunicacions o per una infraestructura de transports deficitària.

Convé també afavorir les activitats esportives en general i sobretot les relacionades amb el

És important per al visitant no sentir-se

turisme, com ara el senderisme o el cicloturisme

segrestat, sense poder-se moure del lloc. La

(sense

sensació ha de ser idèntica a la de qualsevol

antropitzats,

altre habitant resident i, ja que el turista té el

tanques, paviments, etc.) i crear estances per

handicap de no disfrutar de vehicle propi,

a excursionistes com ara refugis de muntanya,

almenys ha de tenir la possibilitat o de llogar-

etc.

ofegar-les com

per

excés

d’elements

per

exemple

senyals,

ne un o de tenir a l’abast mitjans públics de transport, com més i més freqüents millor.

En fi, tenir cura i potenciar al màxim tot allò que ens fa diferents i que pot despertar l’interès d’un visitant inquiet.

ATRACTIUS CULTURALS I ESPORTIUS Quan més extensa i de qualitat sigui la riquesa de l’atractiu turístic (i hem d’entendre per tal tot

101

Perspectives Turisme cultural i Calvià M. Calderón, E. Gloaguen, M. Calvo

Molí de Santa Ponça.

La darrera dècada ha suposat un canvi radical

generació d’experiències relacionades amb

en les dinàmiques turístiques. La consolidació

la destinació turística, d’implementació de les

de la globalització, l’ús generalitzat de les

TIC en cada un dels àmbits del viatge turístic,

TIC, l’augment i millora de les infraestructures

etc.

de transport, els canvis en les preferències i hàbits del client i la gran força que està

Atès tot el que s’ha comentat anteriorment, no

agafant aquest com a generador d’opinió

és cap sorpresa que, en les darreres dècades,

mitjançant les xarxes socials, estan modificant

algunes manifestacions culturals i el turisme

les dinàmiques de l’oferta i la demanda del

no només s’hagin fusionat, sinó que estiguin

mercat turístic. Apareixen estratègies actives

considerades com una de les dinàmiques de

de segmentació de l’oferta turística, de

major creixement.

102

Perspectives

El model de desenvolupament turístic de les

1.

El

desenvolupament

de

Balears, i concretament el del municipi de Cal-

turisticoculturals relacionades amb el patrimoni

vià, s’ha basat en un domini del producte turís-

arqueològic. Aquest conjunt d’iniciatives ha

tic massiu de sol, platja i oci. En qualsevol cas,

suposat l’excavació i restauració de diferents

en els darrers anys, tots els agents implicats en

jaciments arqueològics. En l’actualitat, Calvià

el sector turístic són cada vegada més consci-

és el municipi amb més jaciments visitables

ents que la fortalesa i sostenibilitat del model

de Mallorca. Entre aquests, cal destacar la

passa per un augment de la compatibilitat amb

consolidació del Parc Arqueològic del Puig

el medi ambient i amb el medi sociocultural en

de sa Morisca, amb la creació d’un pavelló

el qual s’ubica la proposta turística. En aquest

d’informació per als visitants. Actualment, ja

sentit, les estratègies que potenciïn la soste-

visiten aquest parc més de 13.500 persones a

nibilitat i la qualitat són claus per mantenir la

l’any.

competitivitat futura de la destinació turística.

Dins aquest nou marc, les destinacions madures de sol, oci i platja, com és el cas de Calvià, poden millorar la seva marca incorporant una oferta de natura i cultura que les faci més atractives, ja que, juntament amb les variables de clima, qualitat dels serveis hotelers, seguretat, bones connexions, etc., l’oferta cultural i de natura pot ser un factor decisiu en l’elecció d’una destinació.

Jaciment arqueològic del puig de sa Morisca.

En aquesta estratègia de diversificació, en aquestes

darreres

dècades,

el

municipi

de Calvià ha desenvolupant tot un conjunt d’actuacions que situen el patrimoni cultural i natural en el centre de la generació de noves propostes turístiques.

Sense ànims de ser exhaustius, podem destacar la posada en marxa de quatre iniciatives de llarg recorregut que pretenen generar una oferta cultural complementària:

Villa romana de sa Mesquida.

103

propostes

Perspectives

2.

El

desenvolupament

de

propostes

turisticoculturals i mediambientals relacionades amb el patrimoni natural i cultural de la finca pública Galatzó. La finca Galatzó, amb un ampli patrimoni natural i cultural, juntament amb tots els seus itineraris i excursions, s’està convertint en un eix central d’oferta cultural i de naturalesa que el municipi proposa als seus visitants. La possibilitat de conjugar aquesta oferta amb tot el projecte de la «Serra de Tramuntana,

Finca Galatzó.

Patrimoni de la Humanitat» i la xarxa de refugis associats al GR-221, permet pensar que, en un futur, la finca pública Galatzó es convertirà en un node molt significatiu de l’oferta turística de caràcter cultural i mediambiental de Mallorca.

3. El desenvolupament de tota una xarxa de senderisme d’interès natural i cultural. En els últims anys s’ha anat generant tota una xarxa Jaciment de s’Argolla, a l’itinerari de sa Vinya (Galatzó).

de senderisme al llarg del municipi, que té l’objectiu de connectar la costa més turística amb l’interior més rural. Actualment, hi ha més de 15 itineraris oberts, que presenten una àmplia varietat d’elements naturals, culturals i paisatgístics d’interès.

4. La generació d’una plataforma digital que incorpora tota la informació d’interès turístic sobre els elements naturals i culturals i les rutes generades, com és el web www.pluscalvia. com.

La finalitat d’aquesta quàdruple estratègia es pot resumir en els següents punts:

Itinerari Peguera - es Capdellà.

104

Perspectives

1. Augmentar el nivell de l’oferta i informació

propers, sense necessitat d’una alta mobilitat

dels recursos culturals i naturals destinats als

i en uns horaris compatibles amb la motivació

visitants i turistes.

principal del turista de sol i platja.

2. Reforçar i potenciar la marca de destinació

2. Potenciar que els turistes d’alta mobilitat

del municipi.

(visites guiades en autocar, usuaris de rent a car, etc.) tenguin una àmplia oferta al llarg de

3. Vincular totes aquestes noves propostes

tot el municipi.

amb altes productes turístics (sol, platja, turisme nàutic, golf, cicloturisme etc.), fet que

3. Oferir i ampliar la proposta per als turistes de

permetrà desenvolupar estratègies de tipus

temporada baixa i mitjana.

multiproducte per a la temporada mitjana i baixa.

L’objectiu últim és doble: per una part, dotar el municipi d’una nova oferta turística que

Aquesta triple finalitat pretén, en relació als

n’augmenti el valor de marca i de destinació, i,

turistes, els següents objectius:

per l’altra, emprar les dinàmiques econòmiques derivades del turisme per millorar la gestió i la

1. Incidir en què els turistes d’una determinada

recuperació del patrimoni natural i cultural de

zona puguin visitar els recursos culturals

Calvià, tot potenciant la sostenibilitat del model.

Naveta Alemany, jaciment arqueològic assimilat al Parc Arqueològic del Puig de sa Morisca, restaurat i adequat per a la visita.

105

Perspectives

Jornades de reforestació a Peguera Redacció

Durant la temporada d’hivern, a la zona de

A la fotografia, grup de turistes voluntaris d’una

Peguera - Cala Fornells es duen a terme

jornada de reforestació a la zona de la Talaia

diverses activitats d’educació ambiental entre

de Peguera, la qual es va cremar a l’estiu de

les quals s’inclouen jornades de reforestació de

2011. L’incendi va afectar unes 12 hectàrees

les zones incendiades i degradades, neteja de

de terreny forestal. L’objectiu d’aquestes

platges i litoral i un programa pilot d’ecologia

jornades és recuperar les comunitats forestals

urbana, amb la participació de turistes i

prèviament

voluntaris. S’emmarquen en un conveni signat

paisatgístic i el valor mediambiental de la zona.

entre Alfonso Rodríguez Badal, batle de Calvià,

Els participants reben una breu formació sobre

i Antoni Mayol, president de l’Associació

bones pràctiques per conservar el patrimoni

Hotelera de Peguera i Cala Fornells.

natural i evitar l’erosió del terreny.

106

existents,

així

com

l’atractiu

Entorn Jove TAULA REDONA

Entorn Jove ECOLOGIA I ESTACIONALITAT PREOCUPEN ESPECIALMENT ELS JOVES DE CALVIÀ Alumnes de tercer d’eso de l’ies son ferrer opinen sobre el turisme al municipi Pilar Pérez Gutiérrez i Ana Gargallo Astrom, professores de l’IES Son Ferrer

El passat dia 9 de febrer es va fer una taula

n’Àngel, na Caterina, n’Estíbaliz, n’Iván, en

rodona sobre el tema del turisme al municipi

Roberto, n’Abril, n’Antonio, en Juan Felipe,

de Calvià amb la participació d’alumnes

na Cristina, en Cristian i na Yan Yan. Moderà

de tercer d’ESO i segon de batxillerat de

el debat el dinamitzador juvenil, Jeroni Sard.

l’IES Son Ferrer. La revista Entorn propicià

Hi assistiren com a espectadors més d’un

aquest debat, de la mateixa manera que ho

centenar de joves de l’Institut.

ha fet en els seus dos darrers números sobre gastronomia i cinema, amb la participació

Na Cristina va ser l’encarregada de fer una

de diferents instituts del municipi.

petita presentació dient que el municipi de

En aquesta ocasió vàrem comptar amb l’IES Son Ferrer per la seva proximitat i lligams econòmics, socials i culturals amb una zona turística madura com és Magaluf.

RESUM DE LA TAULA REDONA En aquesta tertúlia, contextualitzant un poc, volíem reflectir la visió i el punt de vista dels joves entorn de la temàtica del turisme, sobretot des del punt de vista de les repercussions que suposa per a ells i per a la seva vida quotidiana, laboral, d’oci, i també de cara al seu futur. Hi varen participar onze joves de l’IES Son Ferrer: Tots els participants a la taula redona.

108

Entorn Jove Calvià s’ha especialitzat en l’activitat econòmica

sortida en el turisme, perquè pensen que poden

del turisme, amb les conseqüències que això té

treballar en aquest sector. Na Caterina va opinar

per als altres sectors econòmics, com el primari

que el turisme és una gran font d’ingressos i que

i secundari. El turisme és la nostra principal font

els joves veuen com els seus pares fan molta

d’ingressos, però, quin tipus de turisme volem?

feina a l’estiu i això els priva de poder estar amb

Què podem oferir als turistes? Quina imatge està

ells i poder fer activitats familiars.

donant Calvià? Quin futur volem per a Calvià com a municipi turístic? Tot això els alumnes

Respecte al tema de l’estacionalitat, amb

ho havien discutit a classe i volien compartir les

una temporada que va des del mes de maig

conclusions a les quals havien arribat.

fins a l’octubre, i després una altra des del novembre fins al mes d’abril, es va plantejar

El moderador posava sobre la taula els blocs

si hi havia activitat econòmica a Calvià fora

sobre els quals ens interessava debatre: què

de la temporada turística o si, contràriament,

suposa el turisme per al municipi? Quines

tot quedava mort. En Roberto va respondre

repercussions té en els altres sectors? Quines

que l’economia queda paralitzada i que

característiques té el sector turístic?

s’haurien de promoure activitats turístiques per a les estacions més fredes, com ara l’excursionisme per la serra de Tramuntana o

ECONOMIA

per na Burguesa. N’Àngel hi va estar d’acord En Juan Felipe va recordar que per al nostre

i proposà el turisme cultural recordant que

municipi suposa una gran aportació de diners, ja

Calvià és un municipi amb molta història i

que la majoria dels habitants del terme vivim del

que els estrangers podrien visitar els nostres

turisme. Per a na Yan Yan els joves veuen una

monuments. Es varen esmentar algunes

Moment de la taula rodona.

109

Entorn Jove mostres del nostre patrimoni arqueològic, com el puig de sa Morisca o el túmul de Son Ferrer.

ALTRES TIPUS DE TURISME A continuació el moderador demanà als alumnes si aquest model de turisme cultural tenia opcions a Calvià davant el turisme tradicional i si hi ha alguna manera d’incentivarlo. Na Yan Yan va respondre que s’hauria de

Caterina Adrover.

fer una bona promoció i recordà que també tenim el cicloturisme. Na Caterina proposà una

R E C U R S O S

promoció del municipi de Calvià com a municipi

NATURALS

per al turisme esportiu, rural, etc., i no només promocionar la festa a Magaluf, com es fa ara.

Pel

Es plantejà si aquesta imatge s’està venent ara

residus, problema

o ja existia abans. Na Caterina opinà que s’ha

que patim com a

creat pel que fan els turistes a Magaluf i pels

municipi

operadors turístics.

es plantejà si és

que

fa

als

Caterina : «Podríe m promo cionar el mun icipi de Calvià més co m un t urisme esportiu , rural, com el i no promoc ionam fins a ra, qu e és només venir de festa (a Maga luf ).»

turístic,

un problema greu i si El moderador apuntà altres tipus de turisme

s’hauria d’establir una regulació específica.

que s’estan promocionant ara, com són

Na Yan Yan defensà que hauria d’haver

el turisme nàutic i el turisme de compres,

certes normes per tal que els turistes fossin

vinculats als ports esportius com Portals Nous

conscients que, si al seu país no embruten,

o Port Adriano. N’Àngel considerà que els

tampoc ho haurien de fer aquí, perquè després

ports esportius ocupen molt d’espai i afecten

en pateixen les conseqüències els residents.

l’estètica de les platges i n’Ivan va afegir que

N’Ivan creu que els turistes ho fan perquè,

l’ampliació del port ha contaminat molt la platja

com que vivim d’això i volem que tornin, se’ls

del Toro. N’Estíbaliz opinà que hi ha hagut

permeten aquestes coses. N’Àngel va advertir

una construcció excessiva del litoral amb els

del risc de perdre banderes blaves de les

hotels i que aquests s’haurien d’aprofitar tot

nostres platges per la brutícia i n’Ivan va dir

l’any promovent el turisme durant les estacions

que tenim banderes blaves perquè les hem

fredes.

sabut conservar però que el 63 % de la franja costanera està ocupada per hotels.

110

Entorn Jove Un altre tema que el moderador va posar sobre

l’hivern, no hi ha res d’oci per als residents,

la taula va ser si el municipi de Calvià està

com per exemple un cinema, que atreuria

preparat per rebre tants de turistes, atès que

molta gent del municipi, segons n’Ivan, cosa

estam davant una clara absència de pluges

amb la qual no va estar d’acord n’Estíbaliz.

i en alerta per sequera i es preveu un estiu

N’Àngel i na Caterina mencionaren el fet que

complicat. Na Caterina considerà que sí, que

els preus de les activitats d’oci, per exemple

serà un problema, que els turistes malbaraten

els parcs aquàtics, són els mateixos per als

molta d’aigua i que les dessalinitzadores

turistes que per als residents i que s’haurien

s’hauran de posar en marxa. En Juan Felipe

de fer descomptes als residents. N’Àngel

recordà que fa uns anys varen haver de dur

va comentar que estam venent un model de

aigua en vaixells i na Yan Yan advertí del

turisme de sol i platja, que els operadors turístics

problema de la sobreexplotació i contaminació

venen com a turisme barat i de descontrol. En

dels aqüífers. També es varen comentar els

Juan Felipe afegí que venen la idea que quan

casos de platges que s’han hagut de tancar

vénen aquí poden fer el que volen, tot el que

per abocament de residus directament a la

no poden fer al seu país. Tots consideraren

mar, amb la sensació que això fa de menyspreu

que això dóna una molt mala imatge del nostre

vers el nostre millor atractiu. En Cristian va

municipi i que és cert que hi ha festa, però

precisar que moltes vegades són els turistes

que hi ha altres moltes més coses a Calvià.

els que menyspreen les nostres platges i

N’Antonio apuntà la idea que aquest tipus de

que la presència de brutícia a la mar i a les

turisme no és sostenible, perquè els diners

muntanyes farà que molta gent que voldria

que hem d’invertir per reparar els desperfectes

visitar-nos no vengui.

ocasionats pels turistes no són els mateixos

OCI L’oci és un tema que interessa molt als joves. El moderador va proposar un tema per debatre: si existeix un model d’oci per als turistes i un model d’oci per als residents, quin tipus d’oci haurien de tenir al seu abast els joves de Calvià i, sobretot, quin model d’oci enfocat al turista estam venent. Na Cristina i n’Ivan compartiren l’opinió que les activitats d’oci s’organitzen durant la temporada perquè els empresaris pensen més en els turistes i que després, a

Juan Felipe Rubiano.

111

Jua n mol Felipe t di :« És fí els emp cil qu vulg e res u a aqu in inve ris í en rtir c a est osa qu lguna ig e amb ui rela no cio el t uris nada me» .

Entorn Jove Cris és u tian: « fer na ximp No mun millore leria i a l icipi], s [al a fi a és p l cap els erq c d’aq LA FEINA I LES SEVES i uí n utadan uè s o es els REPERCUSSIONS de tr que sperfe obin cte de turi stes ixen el s s ».

que els que ells paguen per venir. Per a na Yan Yan aquest tipus de turisme pot arribar a cansar, opinió que no va compartir en Juan Felipe, per al qual la gent no es cansarà mai d’aquest model perquè hi ha molta joventut i als joves els agrada divertir-se i, a més a més, afegí n’Antonio, amb ofertes molt bones pels diners que tenen aquests joves.

ALGUNES MILLORES Havent parlat de desperfectes i de millores, es parlà d’algunes obres de millores que s’han fet, com per exemple a l’avinguda de Magaluf.

Cristian Sánchez.

Consideren els alumnes que això que es fa per millorar la imatge turística del municipi?

Serà apreciat pels turistes quan venguin aquest estiu? N’Ivan va defensar la idea que depèn del tipus de turista. Als joves que vénen en temporada alta tal vegada els sigui igual, però als turistes majors, els de l’Imserso, per exemple, que vénen en temporada baixa, sí que ho apreciaran i els agradarà veure que les coses estan ben conservades. En Juan Felipe va opinar que no ho valoraran, però en Cristian no hi va estar d’acord, ja que són necessàries les millores que, al cap i a la fi, es fan, perquè els residents no hagin de conviure

Cristina Martinez.

amb els desperfectes que deixen els turistes, i defensà que els residents sí que es preocupen per l’estat en què es troben els nostres carrers.

Na Cristina va comentar en la

Per a n’Abril, na Caterina i n’Àngel és clar que

introducció la repercussió que

les obres de millora es fan pensant en els

té a la vida de les famílies la

turistes i no en els residents i es fan per tenir-

feina en el sector turístic, tant

les acabades quan arribin els turistes.

pel que fa als hàbits familiars

112

Cristin a: turism «El e és la nostra princip al font d ’ingres sos, però, q uin tip us turism e volem de ?»

Entorn Jove com a l’economia de les famílies, atès que

Quant a la relació que s’estableix amb els

els ingressos són inconstants, amb només

nostres visitants, pel que fa al contacte amb

sis mesos de feina a l’any. Na Yan Yan va

altres cultures i altres costums, amb altres

reprendre el tema de la vida familiar pel que fa

formes de fer les coses, n’Antonio va destacar

a les vacances, perquè les famílies normalment

l’oportunitat d’aprendre idiomes, però en Juan

van de vacances a l’estiu, cosa que no és

Felipe opinà que la relació que es té amb les

possible si treballes en el sector turístic, i a

persones que vénen al nostre municipi a l’estiu

l’hivern els joves han d’estudiar i no tenen

no permet aprendre molt d’altres cultures

vacances llargues excepte per Nadal. Quant

i costums i que els turistes tampoc no tenen

a l’economia familiar, va dir que realment es

massa interès per la nostra cultura, ja que

guanyen diners els tres mesos de l’estiu i amb

vénen només pel sol i la platja.

aquests ingressos algunes famílies han de passar tot l’hivern.

Per a n’Antonio, els

EL FUTUR

salaris que es guanyen

s de «Ha s : o i n e Anto lar molt t l a és e r b tre esp . d » i c o s hore n molt p e pagu

són molt baixos i has

Finalment, es va posar sobre la taula el tema

de treballar moltes

del futur. Preguntats els nostres alumnes pel

hores.

futur del turisme, pel seu futur dins un municipi que viu exclusivament del turisme i per la

Antonio Blázquez.

Ángel Ramiro.

113

Áng e un l: «En fut ur gent la ara que e stà treb en e alla es l turis nt c m l’es ansarà e tac de io i ce rca nalita rà u t treb est all més n able ».

Entorn Jove possibilitat de diversificar la nostra economia,

que resultaria molt difícil recuperar activitats

tots varen estar d’acord en què el sector ofereix

que ja s’han perdut i, per tant, tampoc no

feines molt dures i mal pagades. Per a n’Àngel,

confia molt en la diversificació. Per a en Juan

la gent que treballa en el turisme acabarà

Felipe, la majoria de persones que tenen uns

cansant-se de l’estacionalitat i procurarà

estudis i una qualificació decideixen marxar a

trobar una feina més estable, amb un horari i

altres països on puguin exercir les professions

unes vacances fixes i amb feina tot l’any. En

per a les quals han estudiat i els qui es queden

Juan Felipe va trobar que era poc probable

són les persones sense estudis o qualificació.

la inversió en altres sectors econòmics, però

N’Ivan advertí del risc d’abandonament dels

defensà la necessitat d’especialitzar-se en

estudis quan un veu que pot fer feina i guanyar

un altre tipus de turisme, un turisme millor,

uns diners amb facilitat. N’Àngel també pensa

sostenible de cara al futur. Hi va estar d’acord

que si en un altre país es pot trobar una feina, o

na Caterina, qui considerà que la diversificació

fins i tot la mateixa que podries tenir aquí, però

seria molt difícil, atesa la baixa qualificació de

amb unes millors condicions laborals, amb un

la mà d’obra del sector turístic en comparació

salari més alt, segurament els joves marxaran,

amb la d’altres sectors que requereixen una

especialment amb la crisi econòmica actual,

major qualificació. Na Yan Yan també va opinar

que fa la situació insostenible.

Robe r enllà to: «Mé s de la norm a la re tiva, depè spon n de sa dels turis bilitat clar tes, e q país ue al seu stà es c o de m anera mporten corr ecta ».

Roberto Carlos Grimaldos amb Estíbaliz Solana.

114

Entorn Jove Per acabar la taula rodona, es va donar

evitar que deixin de venir els turistes. En Roberto

l’oportunitat als alumnes de l’IES Son Ferrer

exposà que més enllà de la normativa, depèn

d’afegir allò que considerassin oportú tant sobre

de la responsabilitat dels turistes quan vénen,

els temes ja tractats com sobre altres. N’Àngel

perquè en els seus països es comporten d’una

aprofità l’ocasió per dir que els mitjans de

manera correcta, que això va començar com

comunicació donen una mala imatge de Magaluf

una moda, però que ara tothom fa bogeries

cercant sempre la polèmica i reivindicant que no

independentment de les normes.

és el mateix Magaluf a l’estiu que el del dia a dia.

Tots varen estar d’acord en què la imatge que

I fins aquí va arribar aquest interessant

s’està donant és exagerada i perjudicial per al

debat sobre els diferents aspectes, positius i

nostre municipi. N’Abril i en Juan Felipe pensen

negatius, del turisme al nostre municipi i sobre

que s’haurien d’imposar unes normes i na Yan

tots els aspectes que es podrien millorar per

Yan que això s’hauria de fer gradualment, per

fer de Calvià un municipi turístic sostenible.

Els alumnes de tercer d’ESO i de segon de batxillerat de l’IES Son Ferrer..

115

La Finestra

La península de cala Figuera i Rafalbetx, un possible nou parc natural a Mallorca Redacció L’Ajuntament de Calvià ha redactat la proposta

A més d’aquests importants valors naturals,

per sol·licitar al Govern de les Illes Balears la

l’Ajuntament ha tingut en compte, per a

declaració com a parc natural de la zona terrestre

la sol·licitud de protecció, les amenaces i

de cala Figuera - Rafalbetx, una zona d’un gran

vulnerabilitats a què està o pot estar sotmès

valor natural i paisatgístic. Es tracta de la major

aquest espai natural, com ara l’alteració de

zona costanera del municipi sense construir, a

zones sensibles a l’avifauna, els abocaments

més de ser una de les masses forestals més grans

indiscriminats de residus o la degradació

del terme municipal i comptar amb un patrimoni

d’elements del patrimoni historicoartístic.

natural i humà en un bon estat de conservació.

Àrea per laadeclaració de de Parc Natural Àreaproposta proposada per la declaració Parc Natural Cala Figuera Refeubeig.

Cala Figuera Rafalbetx

Illa de Mallorca

Municipi de Calvià

Àrea: 8.83 Km2 Llegenda Àrea proposta Àrea proposada

1:20.000

Mapa de l’àrea que pot ser futur parc natural.

116

Ajuntament de Calvià Medi Natural i Urbà

La Finestra

Rafalbetx i l’illa del Toro.

L’objectiu és dotar aquest espai d’una

Delimita per la banda oest amb el nucli de

eina útil per establir-hi usos compatibles

població del Toro, per la banda nord amb

i no compatibles, amb la finalitat d’evitar

sa Porrassa, i per la banda est amb Portals

les activitats que puguin ser perjudicials o

Vells. La zona sud és, en la seva major

molestes a aquest entorn natural o que hi

part, una costa escarpada que limita amb

puguin produir una alteració dels recursos.

dues reserves marines de gran importància: la reserva marina de les illes Malgrat i la

La zona, classificada com a sòl rústic

reserva marina de l’illa del Toro, actualment

protegit, va ser declarada àrea d’especial

en tràmit d’ampliació.

interès (ANEI) per la Llei 1/1991 del Govern de les Illes Balears.

La zona compta amb grans valors naturals, entre els quals destaquen els hàbitats que

L’àrea a protegir té una superfície de 7,8

serveixen de refugi a nombroses espècies

km 2, la qual cosa representa el 5,39 per

de gran importància faunística, així com un

cent de la superfície total del municipi.

important patrimoni històric.

117

La Finestra

Hi podem trobar fins a cinc hàbitats d’interès

ELEMENTS DESTACATS DE LA ZONA

dels inclosos en l’Annex I de la Directiva 92/43/ CEE, relativa a la conservació dels hàbitats

Flora i hàbitats d’interès

naturals i de la fauna i flora silvestres.

Cal destacar-ne tres zones principals, que permeten l’existència d’una àmplia varietat

Fauna

de vegetació. Des de la costa cap a l’interior, ens trobam primerament una vegetació típica

Cal ressaltar la importància de la fauna i la

de litoral rocós i de penya-segats. Després

biodiversitat que té aquesta àrea, que també

passam a la franja del litoral, on l’acció del vent

ve recollida en la mateixa Directiva 92/43/CEE,

i dels factors de la mar no hi tenen un impacte

i que la converteix en un refugi de nombroses

tan directe i on destaquen zones forestals de

espècies de gran valor.

pineda i matoll típic mediterrani. Finalment, a l’interior, ja limitant amb els nuclis de Son Ferrer

A la zona, catalogada com a ZEPA per la

i el Toro, hi trobam vegetació pròpia de zones

Directiva 79/409/CEE, hi podem apuntar la

alterades pel cultius de secà. La vegetació

presència de vuit aus incloses en l’esmentada

predominant de la zona són les pinedes, en

directiva. El sebel·lí (Burhinus oedicnemus),

alternança amb matolls mediterranis i terrenys

el falcó (Falco peregrinus), del qual almenys

de cultiu de secà.

n’hi ha tres parelles reproductores, al voltant de 50 parelles de corb marí (Phalacrocorax aristotelis demarestii), i una elevada població de busqueret coallarg (Sylvia balearica), de gavina roja (Ichthyaetus audouinii) i de virot petit (Puffinus mauretanicus). A més, des de la Conselleria, el Servei de Protecció d’Espècies hi ha observat l’establiment d’una parella d’àguila peixetera (Pandion haliaetus) que nidifica a la zona. També hi trobam un gran nombre d’aus no incloses en aquesta Directiva però de gran importància ecològica: la falzia pàl·lida (Apus pallidus), el colom salvatge (Columba livia), el

Flora característica de la península de cala Figuera i Rafalbetx.

gorrió roquer (Petronia petronia), o la gavina

118

La Finestra

vulgar (Larus cachinans). Totes aquestes aus troben lloc per nidificar en els penya-segats del litoral. També hi podem trobar mussols, òlibes, puputs, titines, mèrleres, i un llarg etcètera.

Dels rèptils que habiten a la zona cal destacarne els inclosos en l’Annex II de la Directiva 92/43/CEE: la subespècie Podarcis lilfordi toroni, sargantana exclusiva de l’illa del Toro, i una important població de Testudo graeca (tortuga mora). Hi ha encara més diversitat de

Torre d’es Moro a Portals Vells, antiga edificació defensiva.

rèptils no inclosos en aquesta directiva, com ara el dragó (Tarentola mauritanica). Entre els

Patrimoni històric

amfibis hi destaca la presència de l’endèmic calàpet verd (Bufus viridis balearica). Dels vertebrats

mamífers

cal

esmentar-ne

En l’àrea del futur parc natural s’hi troben

la

diversos testimonis del patrimoni històric de

presència de l’eriçó (Atelerix algirus) i de la

Calvià ja protegits i catalogats, com ara un

mostela (Mustela nivalis).

Far de cala Figuera.

119

La Finestra

Penya-segats de la península de cala Figuera, amb la torre d’es Moro al fons.

jaciment arqueològic posttalaiòtic, un derelicte

i la presència d’illots, els voltants submarins

romà, les torres de defensa del segle XVI de

dels quals estan protegits per figures com la

cala Figuera i de Portals Vells, les edificacions

de «reserva marina».

militars de cala Figuera, de Rafalbetx i del banc d’Eivissa, les pedreres i coves de marès de

Cal destacar l’alta fragilitat i vulnerabilitat

cala Figuera i Portals Vells, i el petit oratori del

d’aquest espai natural, en el qual qualsevol

segle XV de Portals Vells.

alteració provocaria una degradació greu amb una baixa reversibilitat dels hàbitats naturals.

La major part de la península de cala Figuera i

Patrimoni paisatgístic

Rafalbetx té una gran intervisibilitat, això és, es Atesa la seva situació geogràfica, la zona té

tracta d’una zona molt visible des de qualsevol

un gran valor paisatgístic. Tot i que Calvià és

punt del municipi, des de la costa i des de

un municipi amb una costa molt urbanitzada,

qualsevol nucli urbà, de manera que qualsevol

encara hi podem trobar un territori natural com

impacte o modificació en aquest indret influirà

aquest sense construir, una zona costanera

negativament sobre la percepció de la qualitat

rocosa caracteritzada pels seus penya-segats

paisatgística del terme.

120

La Finestra

Betart torna a omplir els carrers del municipi d'art mural La quarta edició de Betart es va dur a terme a

Aquest any els comissaris del projecte han estat:

Calvià durant la primera quinzena del passat mes de març. El que va començar com un

PILAR RUBÍ, historiadora de l’art, periodista,

projecte gairebé experimental s’ha convertit

crítica i escriptora amb una ampla trajectòria

en una activitat sòlida i amb garanties de

en els mitjans audiovisual i escrits (per a les

continuïtat. Carrers, places i edificis públics

obres d’Olimpia Velasco, Grip Face i Tamara

es van omplint de veritables obres d’art mural

Arroyo).

que donen una nova imatge al municipi amb la intenció que resulti molt més atractiu als

ENRIC FONT, pintor i doctor en belles arts

vianants i pugui servir també d’atractiu turístic.

especialitzat en cultura visual popular i pintura

Abans de fer les intervencions s’assegura la

contemporània (per a les obres de Judas

conformitat dels propietaris de les parets.

Arrieta, Héctor Francesch i Spogo).

A més de la intervenció de diversos artistes

ANA FERRERO HORRACH, historiadora de

plàstics, hi hagué diverses activitat, entre les

l’art, investigadora i divulgadora cultural. Premi

quals un taller de «stencils» (plantilles) com a

Ciutat de Palma 2015 de la beca d’investigació

eina de creació per a nins i joves d’entre 10 i

en la branca d’humanitats i ciències socials.

16 anys. També es va fer un itinerari guiat per

Creadora i col·laboradora en diversos projectes

la comissària Pilar Rubí, en el qual es visitaren

culturals i publicacions (per a les obres de Joan

diverses obres d’altres edicions de Betart.

Aguiló, ADOR i RESKATE).

Així mateix, el comissari Enric Font va explicar el significat de «cultura popular», «grafit» i

Les obres creades durant aquesta darrera

«art urbà» en una taula rodona oberta a la

edició corresponen als següents artistes

participació del públic.

plàstics:

121

La Finestra

ADOR

(Nantes, 1985) és l’autor de l’obra

Bird citizen (pintura acrílica i esprai sobre mur) en la qual proposa com a personatge principal un ocell migratori. Amb una estètica propera al vessant de l’street art, més pròxima a la il·lustració, planteja un ocell explorador que durant els seus viatges s’omple el cap de belles imatges i idees. Com un personatge cosmopolita, recorre la Terra enriquint-se de les seves trobades i adornant-se amb els seus descobriments.

Ador és un dels artistes urbans més prometedors de França. Utilitza la seva creativitat i grans qualitats com a il·lustrador per dur a terme composicions treballades, tant de petit com de gran format, en què la fantasia, l’humor i la ironia hi són els personatges principals. És un artista que es mou entre l’àmbit institucional i l’art urbà. Importants galeries dels Estats Units, com la Vertical Gallery (Chicago) i l’Azart Gallery (Nova York), s’han fixat en el seu vessant com a il·lustrador, motiu pel qual el seu nom ja fa part dels nous valors del mercat de l’art.

Ador.

122

La Finestra

JOAN AGUILÓ

va

dimensions i amb una estètica realista i de

fer l’obra Com a crancs enrocats (pintura

tonalitats clares i suaus, en la qual reflecteix

plàstica, acrílica i esprai sobre mur), de grans

la seva visió de la identitat mallorquina, que

(Palma,

1983)

pretén connectar amb l’espectador local.

Per a Aguiló els mallorquins tots som crancs d’una sola roca, i aquesta és la idea que intenta plasmar en la seva composició de sabor mediterrani. És un dels artistes urbans mallorquins més populars i coneguts. Més enllà de l’atractiu i la bellesa plàstica de les seves creacions, Joan Aguiló articula en el conjunt de la seva obra un discurs coherent i estructurat que gira entorn de la reivindicació de la vigència de les tradicions mallorquines en l’actualitat.

Aquesta relectura de la tradició la fa des d’un llenguatge contemporani i proper. Els seus personatges amaguen històries que parlen de la identitat mallorquina, històries particulars que amb la poesia plàstica d’aquest artista esdevenen universals. Actualment es poden veure algunes de les seves intervencions a Londres, Estocolm, Barcelona, Madrid, Salamanca, Ripoll i Mallorca.

Joan Aguiló.

123

La Finestra

JUDAS ARRIETA

(Hondarribia, 1971)

seva producció s’expandeix sobre la paret,

presenta la seva obra Calvià Dreams en el

en escultures inflables, «toys» i, darrerament,

poliesportiu municipal de Peguera. Es tracta

en l’espai públic. Amb estudi durant anys a la

d’un mural de grans dimensions. Amb imatges

Xina i al País Basc, el seu treball s’ha mostrat

de còmic internacional (americà i japonès) i

internacionalment en galeries i centres d’art.

icones i històries de la cultura local, Arrieta crea una barreja visual que parla de globalització. A través d’un conjunt coral de figures, elements, línies, formes i colors, amb una dosi important d’atzar i la seva característica barreja d’escales, ha elaborat una obra de to èpic, que evoca un indret monumental dedicat a herois anònims.

Les obres d’aquest autor reflecteixen la barreja de la globalitzada cultura visual popular. Ha adquirit reconeixement com a pintor, però la

Judas Arrieta.

124

La Finestra

HÉCTOR FRANCESCH

(A Coruña,

iconogràfics. Per això, agafa com a referents

1977) contribueix a aquesta edició de Betart

objectes de la quotidianitat que, en la seva

amb l’obra Balones Fuera, situada al camp

repetició i acumulació, adquireixen un nou

municipal de futbol de Peguera. Un doll de

interès plàstic i objectual.

pilotes de futbol cau des de la part superior del mur del darrere d’una de les porteries.

Aquestes s’han arreplegat en gran part en una

campanya

d’aportacions

voluntàries

promoguda a través de les xarxes socials.

Amb l’acumulació, Francesch construeix un nou objecte, una nova imatge expandida, que l’allunya del seu ús inicial i que, per repetició, aporta una nova visió a l’element quotidià.

L’artista ha desenvolupat una interessant obra pictòrica de realització perfeccionista, definida per tintes planes perfilades. Part dels seus referents procedeixen de l’observació de les imatges que ens envolten, apropiant-se d’elements i escenes que reconeixem i que ens resulten familiars. En la producció recent, ha expandit els seus interessos més enllà de la pintura, fent projectes on la bidimensionalitat cedeix el pas a un concepte d’intervenció espacial, sense perdre de vista els interessos

Héctor Francesch.

125

La Finestra

GRIP FACE.

La seva obra Equilibri de

llenguatges que van des de l’ús del grafisme,

petxines, al Betart 2016, reivindica el costat

passant per elements de caràcter divers,

femení en el gènere masculí, la igualtat de gènere

per arribar a un univers pictòric personal. En

i la miscel·lània entre tots dos. La peça mostra

destaquen la importància del rostre i les mirades

una acumulació de petxines, que formen una

vers el context urbà, que durant anys ha llançat

peça gairebé totèmica, que no és del tot estable

sobre la ciutat, cobert amb una màscara. Ha

però que es manté dempeus.

aconseguit fer-se un lloc com a creador urbà no només en l’àmbit local, sinó també en el nacional

L’obra de l’artista està condicionada per l’entorn

–Barcelona, Bilbao, Madrid– i internacional –

i s’adapta al mitjà on es duu a terme. Realitza

Nàpols, Berlín, Hyvinkää (Finlàndia), Sao Paulo

moltes de les seves intervencions a partir de

i Curitiva (Brasil). Ha estat fundador de diversos

l’arquitectura, aprofitant, a més, la degradació

projectes d’agitació artística i cultural, com el

urbana. Té diverses línies de treball i en les seves

col·lectiu SUA RUA, i la proposta comissarial

obres combina moltes vegades diversos

«Vies subversives».

Grip Feace.

126

La Finestra

Olimpia Velasco.

OLIMPIA VELASCO

va presentar

És llicenciada en belles arts. Va fer els cursos

el projecte Llimona, que estableix relacions

de doctorat en TII Athinon, Atenes (Beca

entre la naturalesa (llimoners característics

Sòcrates) i a la Universitat Complutense

del paisatge mallorquí) i el moviment (plasmat

de Madrid. És diplomada en disseny gràfic

en l’exercici del joc de frontó), intentant

pel Centro Español de Nuevas Profesiones

connectar amb els principis orgànics de

de Madrid. Ha participat en nombroses

recuperació, caiguda, suspensió, successió

exposicions individuals, col·lectives, premis

i força de gravetat. Explica que «el frontó

i fires nacionals i internacionals, Destaquen

municipal de Peguera em va fer connectar

també les seves intervencions en espais

amb els meus records d’infància, quan

públics, com ara el mural fet recentment a

passava hores jugant al frontó sola i que

l’aeroport de Düsseldorf (Floating in the air),

sempre he visionat com una dansa en

o la seva intervenció en el projecte «Art al

solitari».

cel» a la ciutat de París.

127

La Finestra

RESKATE és el nom del grup que va fer

i muralisme. L’estudi gràfic neix com a

l’obra A sota de timbals no s’agafen llebres

conseqüència del projecte «Reskate Boards

(pintura mural), que pretén representar

& Illustrators», creat el 2010 i a través

gràficament

fa

del qual denuncien el malbaratament de

referència a la discreció com un gran valor

recursos. Per a això recullen taules de skate

en el treball, intentant ser delicat i constant.

abandonades o trencades, que una vegada

Estèticament aquest concepte es representat

restaurades

amb una estètica de cartell tradicional, en la

il·lustradors perquè els donin una nova vida.

una

dita

popular

que

reparteixen

entre

diferents

línia de les seves intervencions precedents.

Com a col·lectiu artístic els interessa centrarse en els materials per obtenir la major expressivitat possible. Creuen fermament que l›elecció d›un mitjà no ha de ser supèrflua i ha d›estar al servei del missatge, per amplificar-lo.

Reskate Arts & Crafts és un estudi gràfic i taller de Barcelona que produeix projectes de caràcter artesanal. És integrat per Javier de Riba (1985) i Maria López (1980), dissenyadors

gràfics

i

il·lustradors

de

Barcelona i Donosti respectivament. Fan disseny

gràfic,

il·lustració,

instal·lacions

Reskate.

128

La Finestra

SPOGO (Barcelona, 1980) va fer amb esprai

És una obra mural que sobreadapta la

una obra sense títol a la piscina municipal de

seva visió abstracta a l’arquitectura i els

Peguera.

elements principals. A partir de l’anàlisi i l’observació de l’espai i l’entorn, el resultat final aporta una nova visió plàstica. Crea una nova imatge referencial basada en elements geomètrics i integrada, d’una manera gairebé mimètica, en l’entorn que l’acull.

En l’obra de Spogo hi ha la recerca de l’harmonia amb la ciutat que la genera. Amb un treball essencialment geomètric, explora la via abstracta del grafit. Els seus murals ocupen façanes i parets d’una manera subtil i elegant, cercant una integració amb el paisatge urbà a partir d’una adequada tria d’elements i paletes de colors. Els darrers anys el seu treball ha destacat en festivals de grafit i art urbà com Poliniza, OpenWalls i Us Barcelona.

Spogo.

129

La Finestra

TAMARA

RIREROL.

Intervenció

o un moment concret de la meva biografia. En

sobre la torre d’electricitat amb els elements

aquest exercici barreig imaginació i memòria. A

geomètrics que caracteritzen el seu treball

més, he fet projectes d’art públic, en els quals

recent. Un joc combinant dels elements

he treballat amb col·lectius a través d’accions,

arquitectònics de l’entorn proper: els edificis

com els jocs populars, o amb situacions de la

residencials, els hotels propers i la pròpia torre

meva vida quotidiana».

de llum.

Viu i treballa a Madrid. És llicenciada en belles arts per la Universitat Complutense de Madrid. Compagina la seva carrera artística amb la de docent. A més de la seva extensa trajectòria expositiva, ha estat seleccionada en convocatòries destacades de premis i beques.

Explica que la seva obra «es construeix des d’allò vivencial i biogràfic. Al principi, eren intervencions en les quals observava i interpretava l’espai que m’envoltava per establir un diàleg entre allò real i allò imaginat. [...] Des de fa un temps, els llocs són aquells en els quals he viscut o que pertanyen a la meva memòria personal. Intent tornar-hi a través del meu treball artístic, a partir de sèries de fotografies, vídeos, animacions i de col·leccions o sèries de dibuixos en els quals tract de reflectir, a manera de narració o d’un “exercici de memòria”, l’absència d’una situació

Tamara Rirerol.

130

La Finestra

«Llibres oberts», un projecte del departament de Cultura dedicat a la literatura Redacció El Departament de Cultura posà en marxa, el

presents en un magnífic relat lligat per la ploma

2015, el programa «Llibres oberts», un projecte

de Jaume Pons que, tot i ser el seu primer

dedicat a la Literatura des d’un ampli punt de

llibre, es va fer mereixedor del premi Ciutat de

vista, això és, que s’hi contemplen activitats

Manacor de novel·la el 2014. El passat febrer

de diversos tipus, totes relacionades amb

es tornà a presentar a la biblioteca de Son

les lletres, amb l’art de l’escriptura. Es tracta

Ferrer dins del programa «Actors amb lletra»,

de donar a conèixer autors i textos i fer-ho

de què parlarem més endavant.

des de diferents vessants: dramatitzacions, presentacions

de

llibres,

coedicions,

i

Continuàrem amb una exposició emmarcada

col·laboració amb altres serveis municipals

en els actes del Dia del Llibre, organitzats

que estiguin implicats amb la literatura.

conjuntament amb el Servei de Biblioteques de Calvià: «Entre el gest i la paraula», que presentà

Les activitats es duen a terme, normalment, en

les obres pictòriques del Patrimoni Municipal

espais de petit format, com ara Sa Societat, Can

corresponents als Premis Calvià (1971-1982),

Verger, la sala d’exposicions de l’Ajuntament,

al qual s’afegiren poemes d’autors de les

les biblioteques... i solen ser de franc.

Illes per fer possible un recorregut que, unint literatura i pintura, permetés als visitants crear

De l’any passat tenim el bon record de la

nexes d’unió entre els colors i les formes per

presentació del llibre Mentre el llop encara

una banda, i les paraules per una altra.

aleni, de Jaume Pons, a la sala d’exposicions de l’Ajuntament, una novel·la amb rerefons

L’edició

històric de la vida a Mallorca al segle XVI.

contemporánea fou la base per a la tercera

Nobles,

esclaus,

proposta. El número 29 d’aquesta revista,

bandolers, cavallers..., totes les classes socials

presentat a Madrid en el marc de la fira d’Arco,

contrabandistes,

xuetes,

131

de

Sublime:

arte+cultura

La Finestra

estigué dedicat al postgrafit com a mostra

Eloy Pardo ens presentà el seu llibre Canvi de

d’expressió de creació contemporània, fent

ritme (Plataforma Editorial, 2014), parlant-nos

especial incidència en el projecte municipal

del seu alter ego, Still Morris, dos personatges

Betart. Aquest projecte, nascut a Calvià fa

en una mateixa persona, un banquer i un rocker

quatre anys, permet que els nostres carrers,

que conviuen des de fa anys i panys amb una

places i edificis, ja siguin públics o privats,

manera envejable de veure el món, d’enfrontar-

esdevinguin espais que conformen un museu

se als problemes, de gaudir d’això que, com

a l’aire lliure (el número 2 de la revista Entorn de

més passen els anys, més curta sembla: la

Calvià d’aquesta tercera època conté un ample

vida. El canvi de ritme d’un executiu a un

dossier dedicat a aquest projecte).

músic de rock ens convida, tal com llegim a la contraportada, a «interpretar la nostra pròpia melodia, i a ballar al compàs del nostre cor».

Per a enguany, continuam la ruta marcada: el 12 de febrer es presentà a Sa Societat el llibre de Manel Suárez Suborns i tretes de Can Mir. Noves aportacions. Editat a la col·lecció «Panorama» de Lleonard Muntaner Editor, Suárez hi desgranà cadascun dels capítols del llibre fent-nos una altra vegada sentir que la història ens recorria la pell, fent-nos esgarrifar amb el relat del que passava al centre penitenciari més dur, obscur i tràgic que hi ha hagut mai a Mallorca, en paraules de l’autor.

Ens anuncià un nou llibre, centrat a Calvià, La història silenciada, de què parlarem ben prest.

Revista Sublime.

I, sense entémer-nos, arribàrem a l’estiu, quan I seguim en el món dels llibres, ara per parlar

el programa de Vespres Culturals inclogué

de vivències, més concretament de tota una

com a mínim una proposta literària, l’adaptació

vida d’un personatge, que, per la manera

del Romanç del comte Mal per part de Carlos

d’encarar-la, sembla de ficció. El 15 de maig

Garrido, amb música en directe. I, com no

132

La Finestra

podia ser d’altra manera, a l’escenari mateix on

Gomila, amb El gust és nostre, ens serví un

es narren els fets, a la finca de Galatzó. S’estrenà

menú poètic i emprenguérem un viatge amb

l’estiu passat i, vist l’èxit assolit, quedàrem que

una dramatúrgia basada en entrevistes, cartes

a l’estiu de 2016 s’havia de tornar a representar.

i memòries de diferents poetes: Joan Margarit, Miquel Àngel Riera, J.V. Foix, Bernat Nadal,

Segurament trobarem noves pàgines per cosir

Blai Bonet, V.A. Estellés, Ovidi Montllor, Jaume

perquè creim que aquest projecte no té aturall.

Santandreu, R.M. Rilke, Hilari de Cara, Agustí Bartra, Salvat-Papasseit, Guillem d’Efak, Damià

Lligant Literatura i arts hi ha uns projectes que ja

Huguet, del Cançoner popular de Mallorca. La

tenen nom i llinatges, una identitat pròpia amb

música, molt bona música, anà a càrrec de

un recorregut anual. Aquí en teniu una petita

Cesc Montané i Enrique Barrenengoa.

descripció.

Enguany, el programa es reprengué a finals de gener, també a Can Verger. L’Arxiduc a... on

ACTORS AMB LLETRA

us vengui de gust, una lectura dramatitzada de És aquest un projecte novell però que ja té un

fragments de textos d’obres de l’arxiduc Lluís

bon grapat de materialitzacions. Va néixer amb

Salvador d’Habsburg i Lorena, un espectacle,

la finalitat de conjuminar lletres i arts escèniques,

però, que va més enllà d’una simple lectura de

i fer-ho amb la col·laboració de dos serveis

textos, ja que esdevé una dramatització de petit

municipals, el de Biblioteques i el de Cultura,

format entorn de la figura i l’obra de l’Arxiduc

enllaçant el Club de Lectors calvianer amb la

i, alhora, és una reivindicació del paper que

posada en escena de narracions i poemes, de

jugà en la seva vida Catalina Homar. Els actors

relats i contes, de lletres, en definitiva.

Miquel Àngel Torrens i Marga López s’endinsen elegantment en aquests dos personatges

L’inauguràrem el mes de juny de 2015 amb Un

deixant els espectadors amb ganes de saber-

replec de Diafora endinsant-nos en l’univers

ne més.

de l’escriptor Antoni Mus, amb vuit narracions interpretades per Antoni Rosselló i Rosa Sunyer,

De Can Verger passàrem a la biblioteca

acompanyats per Ester Díaz i el seu violí.

de Magaluf. El mes de març Miquel Àngel Riera tornà a estar present amb Codi a Nai,

La segona activitat fou dedicada a la poesia. El

espectacle de Francesca Vadell, un diàleg

passat mes de novembre, a Can Verger, Joan

entre el poeta i l’estimada que explora la

133

La Finestra

humanitat des de l’emoció més profunda, i

El primer llibre de la col·lecció es dedicà a

que parla de nosaltres, de les ganes de ser,

Galatzó. Amb el subtítol «temps i feines»,

de viure, d’estimar, de sentir, de dir, de fer...

recollí el testimoni d’un grapat de persones que visqueren i treballaren a la finca quan aquesta encara estava en plena explotació. Aquesta revisió és la que quedà a les pàgines del llibre, juntament amb un estudi de les feines que s’hi feien, i al CD, amb un enregistrament del que ens contaren. Aquesta unió de textos amb so i imatge és sempre present a la col·lecció, que es complementa amb una exposició, a vegades temporal i altres cops permanent.

La col·lecció continuà amb un llibre dedicat al futbol, amb textos de Xavier Terrassa: Història del futbol a la vila de Calvià es presentà el passat mes de febrer al club mateix i esdevingué sens dubte un esdeveniment en el món d’aquest esport. El local del camp de futbol acollí el llibre

L'Arxiduc a Can Verger: Miquel Àngel Torrens i Marga López encarnant l'Arxiduc i Catalina Homar.

i l’exposició permanent amb gran entusiasme

MEMÒRIA DE CALVIÀ

presentació fou immillorable. Els seus records,

i la resposta dels calvianers el dia de la les anècdotes i l’emoció dels retrobaments

Continuam amb les lletres, en aquest apartat

feren que l’acte esdevingués alguna cosa més

lligades a la Història. Història del municipi que

que una simple presentació.

romandrà en els llibres que es van publicant dins de la col·lecció «Memòria de Calvià», iniciada el

En 2016, ja estam preparant el tercer número,

2014 i destinada a la recuperació i conservació

amb les publicacions de la Part Forana com a

de diferents aspectes de la realitat de Calvià de

protagonistes. En formaran part, de moment,

cara a crear un arxiu que sigui referència en el

Voramar, Veïnats, Maganova-Andratx, Entre

futur de la nostra història.

tots, L’Olla, La Veu i L’Estaló.

134

La Finestra

Grup de joves futbolistes calvianers davant la parròquia de Sant Joan Baptista a finals dels anys 40.

COL·LECCIÓ VALLDARGENT Enguany també és any de represes, de rescats,

La col·lecció, fins a 2002, s’integrà amb els

i és que ens hem proposat tornar a posar en

següents títols:

marxa la col·lecció de llibres «Valldargent», creada el 1997 amb la finalitat de publicar

1) Vich Coll, Maria del Camí (1997). Impacte

treballs relacionats amb els diversos aspectes

sociocultural del turisme a Calvià,

de la realitat de Calvià, elaborats de manera rigorosa i a partir de la investigació.

2) Vicenç

135

i

Batle, Antoni. (1998). L’antiga

La Finestra

església de Calvià (segles XIII-XIX).

ho, una molt bona excusa per seure a taula ben acompanyats i si hi podem, a més a més, tastar

3) Servera Jiménez, Catalina (1998). Els malnoms

plats de tot arreu, l’estona ens deixarà un record

des Capdellà.

immillorable.

4) Navarro Sánchez, Ángel Custodio (1998).

També hi ha en preparació per editar enguany,

Derecho balear, inmigración y turismo de

també dins «Valldargent», l’Excursión histórica

masas en Calvià.

por Calviá que va publicar el militar menorquí Joan Seguí i Rodríguez l’any 1886 a les pàgines

5) Quintana Abraham, Carles (2000). La ceràmica

del Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana,

superficial del puig de sa Morisca.

acompanyada d’un mapa de les operacions militars de la conquesta de Mallorca pel rei

6) Pallicer Barceló, Bàrbara (2000). Vida i obra

Jaume I. Seguí ens va deixar amb el seu treball

del compositor mossèn Pere Josep Cañellas.

una excel·lent i acurada descripció geogràfica del terme de Calvià des del punt de vista militar,

7) Serra Isern, Ramon (2002). Es Capdellà i la

que inclou una cronologia històrica dels primers

seva església.

fets de la Conquesta i l’examen de les tradicions de la Pedra Sagrada i del Pi dels Montcada.

La previsió és que, a partir d’ara, cada any es puguin publicar un o dos números amb

Finalment, i per a principis del 2017, hi ha prevista

diversos continguts, sempre centrats en el

la publicació d’un altre volum de Valldargent:

nostre municipi. Tenim, per a enguany, Cuines

un treball d’investigació de Josep Noguerol

del món, amb receptes de països d’arreu del

que inclou una visió diacrònica dels topònims

món però amb una característica comuna: qui

de Calvià a partir de diverses fonts històriques

fa la recepta és en l’actualitat veí des Capdellà,

i un recull de microtopònims de les diferents

el que estableix un lligam entre aquest nucli

possessions del nostre terme municipal, aplec

calvianer i països i ciutats forans. Al cap i a

de gran valor, atès que moltes de les persones

la fi, l’elaboració de plats gustosos ha estat

que proporcionaran la informació ja han

sempre, i de ben segur que continuarà sent-

desaparegut.

136

La Finestra

Història del futbol a la vila de Calvià, segon número de la col · lecció «Memòria de Calvià» El passat mers de febrer de 2016 es va publicar

a la recuperació i conservació de diferents

el llibre Història del futbol a la vila de Calvià amb

aspectes calvianers de cara a crear un arxiu que

textos de Xavier Terrasa. Es presentà al club mateix

sigui referència en el futur de la nostra història.

i esdevingué sens dubte un esdeveniment en el

En 2016, ja estam preparant el tercer número,

món d’aquest esport. El local del camp de futbol

amb les publicacions de la part forana com a

acollí el llibre i l’exposició permanent amb gran

protagonistes. En formaran part, de moment,

entusiasme i la resposta dels calvianers el dia de

Voramar, Veïnats, Maganova-Andratx, Entre tots,

la presentació fou immillorable. Els seus records,

L’Olla i L’Estaló.

les anècdotes i l’emoció dels retrobaments feren que l’acte esdevingués alguna cosa més que

El primer llibre de la col·lecció es dedicà a

una simple presentació.

Galatzó. Amb el subtítol «temps i feines», es recollí el testimoni d’un grapat de persones que

El llibre és el segon número de la col·lecció

visqueren i treballaren a la finca quan aquesta

«Memòria de Calvià», iniciada el 2014 i destinada

estava en plena explotació. Aquesta revisió és la que quedà a les pàgines del

llibre,

juntament

amb

un estudi de les feines que s’hi feien, i al CD, amb un enregistrament del que ens contaren. Aquesta unió de textos amb so i imatge és sempre present a la col·lecció, que es complementa amb una exposició, a vegades temporal i altres cops permanent.

Portada del llibre de Xavier Terrasa

137