Anàlisi i diagnosi del Pla Local de l'Habitatge de Sitges

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Anàlisi i Diagnosi

(0)

Introducci贸

Què és i perquè es fa?

LLEI 18/2007, DEL DRET A L’HABITAGE: PLH – PLA LOCAL D’HABITATGE PLH = propostes i compromisos municipals habitatge i proposta marc tracte preferent concertac. amb GENCAT

ANALÍTIC CONEIXEMENT SISTEMÀTIC SITUACIÓ LOCAL D’HABITATGE ESTRATÈGIC OBJECTIUS I DIRECTRIUS DE POLÍTICA D’HABITATGE

VOLUNTAT MUNICIPAL

TREBALL TÈCNIC

PROGRAMÀTIC ACTUACIONS DE COMPETÈNCIA I/O INICIATIVA MUNICIPAL

ACCÈS

SOSTRE

NOVA CREACIÓ

FÍSIC

ESTAT

PÚBLIC

PÈRDUA

SÒL

EXISTENT

SOCIAL

ÚS

PRIVAT

6 ANYS

Qui ho fa i què fa cadascú?

ARQUIT.

CIENC. SOCIALS

PARTIC.

EQUIP REDACTOR

ECONOM.

Redacta

CIUDADANIA

Contracta

PLAN LOCAL HABITATGE

Participa

DIBA Coordina i supervisa

GESTOR

Supervisa Sol·licita suport tècnic

i Pren decisions

AJUNTAMENT TECNICO

POLÍTICO

Com es fa?

Normativa vigent (art 14. Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge)

Enfocament Metodològic DIBA

PLA LOCAL HABITAGE

+

Enfocament Metodològic DIBA

http://www.diba.cat/hua/el-cataleg

Què inclou?

Fase A. L’estat de l’habitatge.

6

DIAGNOSI

6.1 Situació de l'habitatge en el municipi

ANÀLISI

1

1.1 Situació i estructura territorials

MARC URBÀ I TERRITORIAL

1.2 Estructura urbana residencial

2

2.1 Dinàmica demogràfica i residencial

LES PERSONES

2.2 Oferta i accessibilitat mercat habitatge

3

3.1 Característiques generals teixit resid.

EL PARC D’HABITATGES

3.2 La qualitat del parc residencial

4

4.1 Planejament d’aplicació o referència

EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC

4.2 Estat execució del sòl residencial

1.3 Rol del municipi en model territ-resid

2.3 Probl. y nec. habitatge assequible i soc.

3.3 L’ús del parc residencial

paper del municipi en el context territorial residencial

problemàtiques i perspectives d’accés i manteniment de l’habitatge

problemàtiques i perspectives del parc residencial

previsions d’execució del sól residencial

4.3 Potencial i previsions creixement res.

5

5.1 Rec.municip relacionats habitatge

ELS RECURSOS I LES INICIATIVES

4.2 Patrimoni municipal relac. habitatge 4.3 Iniciat. municip. en matèria habitatge

capacitat d’intervenció municipal

6.2 Interpretació relacionada

D A F O

6.3

ELEMENTS CLAU PER A LA DEFINICIÓ DE LA POLÍTICA LOCAL D’HABITATGE

Què inclou?

Fase B. Pla d’Acció.

7

DIRECTRIUS

7.1

què ?

objectius generals

7.2

Com ?

estratègies

8

DESPLEGAMENT

8.1 quant ? objectius específics

8.2

9

EXECUCIÓ

calendari finançament

PROGRAMACIÓ ANY 1 (optatiu)

9.1 agents de l’habitatge en el municipi

9.2

programes i actuacions 8.3

10

9.3

gestió del pla

seguiment i avaluació

concreció i desenvolupament de les determinacions del PLH pel primer any d’execució

Quin procés de treball?

Entrevistes i reunions amb agents tècnics, socials i econòmics

Difusió, validació i millora document Fase A. Anàlisi i Diagnosi

(previsió) Difusió, validació i millora document Fase B. Pla d’Acció

On estem?

Entrevistes i reunions amb agents tècnics, socials i econòmics

Difusió, validació i millora document Fase A. Anàlisi i Diagnosi

(previsió) Difusió, validació i millora document Fase B. Pla d’Acció

(1)

Emmarcament territorial

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

L’emmarcament territorial: les àrees urbanes

16

20

15

17

11

19

12

10 3 1

2

8

9

18 7

13 4

14

5

21

22

L'anàlisi de la població, les llars, oferta i preus d’habitatge, parc d’habitatges i situacions anòmales, i disponibilitats de sòl es farà a nivell d'àrea urbana

(2)

Les persones i les seves necessitats

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

Les persones: l’evolució demogràfica

Entre el 1950 i el 1970 es produeix un increment important de la població

Entre el 1991 i el 2011 la població es duplica àmpliament

Entre el 1920 i el 1930 es produeix un increment molt notable de la població

Entre el 1960 i el 1991 la població creix molt poc

30.000 25.000

10.491

11.451

11.944

13.109

1920

8.007

1910

7.355

3.776

1900

6.962

3.215

5.000

3.162

10.000

1930

1940

1950

1960

1970

1981

1991

19.893

15.000

28.142

20.000

0 2001

2011

En el període 1991-2011 la població de Sitges es va duplicar àmpliament i va canviar d’una manera molt substancial a nivell sociològic i urbanístic.

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

Les persones: les components del creixement demogràfic El gran increment demogràfic s’ha basat fonamentalment en trasllats residencials, tant de població autòctona, sobretot de l’àrea metropolitana de Barcelona, com de població nascuda a l’estranger, tant de països més desenvolupats com menys desenvolupats La distribució del creixement demogràfic per components (%). 1996-2013

La població extracomunitària té un pes important en el creixement demogràfic, però inferior al de la UE La població estrangera provinent de la UE explica més d’una quarta part del creixement demogràfic Els trasllats residencials de població autòctona explica gairebé la meitat del creixement demogràfic recent. Són fonamentalment trasllats des de les corones interiors metropolitanes El creixement vegetatiu ha tingut un paper molt petit en el creixement demogràfic recent

L’increment demogràfic ha comportat una gran mixticitat social, molt superior a la de qualsevol moment de la història de Sitges

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

Les persones: els trasllats residencials Trasllats residencials 2000-2007

Trasllats de Sitges a altres municipis del Garraf % sortides/entrades residencials 2000-2007

1.974 1.295

4.925

38 375

7.634

43

Fins a 25 26-50 51-100

148

101-125 126-150

75

Més de 150

Els anys de màxim creixement demogràfic hi ha hagut un flux molt important de trasllats residencials des de l’àrea metropolitana de Barcelona.

La construcció de nous habitatges ha estat més adreçada a la demanda forana que a la demanda local de baix poder adquisitiu.

Els trasllats residencials, bàsicament de població jove que s’emancipa, cap a d’altres municipis del Garraf buscant habitatges més assequibles va directament lligat a l’envelliment de la població.

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

Les persones: la piràmide d’edats Cada cop més població gran

També molta població adulta gran (4064 anys)

Piràmide d’edats 2014 Poc pes de la població adulta jove (1540 anys) No hi ha hagut recuperació de la població infantil

Previsions de població per grans grups d’edat. 2015-2021 (%) Grup d’edat 0-14 15-64 65 i més Index d'envelliment

Situació 2015 15,1 68,0 16,9 112,4

2021 Escenari de contenció

Escenari regressiu

creixement moderat

13,9 67,4 18,8 135,3

13,7 67,1 19,2 140,1

14,2 67,0 18,7 131,7

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

Les persones: les llars Nombre habitants 2015

29.268

Nombre de llars 2015

12.976

Grandària mitjana llars 2015

2,26

La disminució de la grandària de les llars pressiona sobre la necessitat d’habitatges principals i obliga a plantejar nous tipus d’habitatge adequats a la nova situació

Les llars unipersonals: 4.891 llars Les llars monoparentals amb un sòl adult: 648 llars Les llars formades solament per gent de 65 i més anys: 2.223 llars Les llars formades solament per jovent: 1.043 llars

22,4%

30,7%

Localització de les llars formades solament per gent gran

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

Les persones: les llars formades solament per gent jove La tipologia de les llars formades solament per gent jove pot orientar sobre les característiques recomanables dels habitatges destinats en el futur proper a la gent jove

Grandària de les llars de gent jove 2015 Habitants

LLars

%

1 2 3 4 5 i més Total

635 253 99 42 14 1.043

60,9 24,3 9,5 4,0 1,3 100,0

Una gran part del joves emancipats viuen sols Una quarta part viuen en habitatges de dues persones

Les llars de 3 o més persones joves són minoritàries

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

Les persones: el nivell de vida Les múltiples cares de Sitges Un nivell de vida dels més alts de Catalunya

Un nivell d’ingressos molt baix dels sol·licitants d’HPO Sol·licitants d’HPO segons nivell d’ingressos

Sitges se situa molt clarament en els esglaons alts pel que fa a nivell de vida i benestar econòmic, ara bé les xifres mitjanes no poden amagar la situació de privació d’una part important de la població resident

Ranking entre els municipis catalans RFDB per càpita IRPF (Quota per contribuent)

lloc 27 10

Nivell Sense ingressos < 1 IRSC 1-1,5 IRSC 1,5-2,35 IRSC 2,35-3 IRSC 3-3,65 IRSC 3,65-4,30 IRSC > 4,3 IRSC Total

Nombre 268 64 71 79 53 23 20 24 602

% 44,5 10,6 11,8 13,1 8,8 3,8 3,3 4,0 100,0

% acumulat

IRSC (Indicador de Renda de suficiència a Catalunya)

44,5 55,1 66,9 80,1 88,9 92,7 96,0 100,0

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

Les persones: Els ingressos d’una gran part del jovent de Sitges són molt baixos La informació més aclaridora sobre el nivell d’ingressos del jovent de Sitges ve del registre de sol·licitants d’habitatge protegit de menys de 35 anys Classificació dels sol·licitants joves d’habitatge assequible segons nivell d’ingressos IRSC

% joves

% acum

Ingressos Mensuals (€)

1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5

35,4 18,5 21,5 13,1 4,6 3,8 1,5 1,5

35,4 53,9 75,4 88,5 93,1 96,9 98,5 100,0

570 855 1140 1425 1710 1995 2280 2565

Despesa màximahabitatge (30% ingressos) 188 282 376 470 564 658 752 846

Un 53,9% no poden suportar una despesa mensual per habitatge superior a 282 € Un 75,4% no poden suportar una despesa mensual per habitatge superior a 376 €

Indicador de Renda de suficiència a Catalunya (IRSC),

La combinació de preus alts i ingressos baixos obliga a que una part gran de l’oferta sigui d’habitatge social

Solament un 6,9%poden suportar una despesa mensual per habitatge superior a 564 €

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

Les persones: els problemes socials més punyents • • • •

Privació en matèria d’habitatge Desnonaments Privació en matèria d’alimentació: 120 famílies (250 persones Renda mínima d’inserció: 15-20 sol·licituds mensuals

DESNONAMENTS: En total es preveuen 76 desnonaments per al període 2016-2021, dels quals, 1/3 parts seran d’hipoteca (26) i 2/3 parts de lloguer (50).

Atenent a la llei, el PLH 2016-2021 ha de preveure: 1.Dotació econòmica suficient per tal de que els ajuts municipals destinats a l'accés al mercat de lloguer just cobreixin totes les necessitats de les persones/famílies desnonades amb risc d’exclusió social 2. Previsió d’habitatges per a casos de reallotjament durant el període 2016-2021: 15 habitatges socials

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

Les persones: Projeccions de població  Escenari de contenció. Se suposa que tot el creixement demogràfic anirà a càrrec del moviment vegetatiu, sense trasllats residencials, ni en un sentit ni en un altre.  Escenari regressiu. És un escenari delimitatiu per baix. Se suposa el mateix creixement vegetatiu, però l’escenari s’agreuja perquè persisteix un flux de sortida, en bona part de joves que s’emancipen però no poden abordar el diferencial de preus, i l’habitatge assequible que s’ofereix no pot resoldre totes les necessitats  Escenari de creixement moderat. És un escenari delimitatiu per dalt. Se suposa el mateix creixement vegetatiu, absència de flux de sortida, i amb un flux d’entrades que es recupera moderadament.

Escenari més plausible Per què l’escenari de contenció suposa pèrdua de població?

Perquè la població en edat de tenir fills disminuirà en els propers anys

Escenari a evitar

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

L’oferta d’habitatges: la dinàmica constructora dels darrers anys Sitges

910

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

iniciats

150000

Les xifres del conjunt català reflecteixen a la perfecció el cicle immobiliari. L’any 2006 es va batre el record d’habitatges iniciats i el 2007 el d’habitatges acabats.

679

1990

1.000 800 600 400 200 0

Acabats

Catalunya

Les xifres de Sitges són una mica diferents. El màxim d’habitatges iniciats va ser el 1999 i d’acabats el 2002.

127.117 79.580

100000 50000

Iniciats

2014

2011 2012 2013

2008 2009 2010

2005 2006 2007

2002 2003 2004

1999 2000 2001

1996 1997 1998

1993 1994 1995

1990 1991 1992

0

Acabats

Una conclusió: a Sitges hi ha habitatges vacants d’obra nova, però en una proporció més petita que altres municipis del seu entorn geogràfic

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

L’oferta d’habitatges: Característiques de l’oferta Predomini dels habitatges plurifamiliars habitatges iniciats a Sitges per tipologies 2000-2008 Unifamiliar aïllat 403 12,1%

Unifamiliar adossat 193 5,8%

Plurifamiliar

Total

2729 82,1%

3325

Habitatges comparativament grans

Els recents desenvolupaments urbans de Sitges han seguit bàsicament el model de la ciutat compacta, amb predomini de l’habitatge plurifamiliar S’ha construït sobretot pensant en la demanda forana

L’oferta d’habitatges petits és molt baixa i inferior a la mitjana catalana, mentre que la d’habitatges grans és alta, i molt superior a la mitjana catalana

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

L’oferta d’habitatges: l’habitatge protegit Habitatges PHO. Habitatges acabats Període 2000-08 2009-14 2000-14

Totals 3.532 529 4.061

Protegits 209 245 454

% 7,0 46,3 11,2

S’ha fet molt poc habitatge protegit, però en això Sitges no es cap excepció.

Dels 4.061 habitatges acabats en el període 2000-2014 (458) un 11,2% del total eren HPO. No és un percentatge alt, però tanmateix superior a la del conjunt de Catalunya i a la de la comarca del Garraf, que van ser del 9,9% i del 4,9%, respectivament Característiques de les promocions de HPO dels darrers anys 1) Les dues promocions principals, en quan a nombre d’habitatges, són de lloguer, amb 113 i 124.

Són promocions de pisos petits de l’obra social de la caixa, sense que l’Ajuntament o altres entitats socials intervinguin en la seva gestió 2) Hi ha quatre promocions de venda, amb un total de 118 habitatges, la majoria de preu concertat (més car) 3 No hi ha hagut cap habitatge amb règim especial (més barat)

Pla Local d’Habitatge de Sitges Els preus dels habitatges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi Els preus actuals de l’habitatge de segona mà al Garraf

Els preus actuals de l’habitatge a Sitges Venda segona mà Venda obra nova Lloguer

3.663 €/m2 3.576 €/m2 11,7 € mes/m2

Preus dels habitatges de segona mà (€/m2) Fins 3000 3000-3500 3500-4000 4000-4500 4500-5000 Més de 5000 Sense dades

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

Les necessitats d’habitatge: noves llars per emancipació del jovent L’emancipació del jovent és el principal factor de demanda d’habitatge Quantes llars joves es preveu que es crearan en el període 2016-2021?

Escenari Escenari de contenció Escenari d’impuls a l’emancipació

Es preveu que la creació de noves llars estigui entre 656-786, d’acord amb els dos escenaris

Noves llars 656 786

Es preveu que un 60% de les noves llars joves necessitin un habitatge social

Habitatge social 376 472

Es preveu que faran falta entre 376-472 habitatges socials per a llars joves

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

Les necessitats d’habitatge: noves llars adultes La creació de noves llars adultes pot tenir una casuística molt àmplia, però els principals factors són: Emancipació tardana entre 35-29 anys (es preveuen 146 noves llars) Canvis en la composició de llars (es preveuen 42 noves llars) Reagrupament familiar (amb absència de nous immigrants, es un procés gairebé completat) Previsió de noves llars adultes en el període 2016-2021?

Noves llars adultes

Es preveu que la creació de noves llars adultes sigui de 199

199

Es preveu que un 60% de les noves llars adultes necessitin un habitatge social

Habitatge social 119

Es preveu que faran falta 119 habitatges socials per a noves llars adultes

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

Les necessitats d’habitatge per a la gent gran •

•

Cal prioritzar que la gent gran pugui continuar vivint al seu domicili. Això requerirà petites obres de reforma per adaptar els habitatges a les seves necessitats, es calculen entre 90 i 110 reformes en el període del PLH. Cal augmentar l’oferta d’habitatges adequats per a la gent gran, tutelats o socials. Es calcula que faran falta entre 45 i 67 habitatges tutelats en el període del PLH.

Les necessitats d’habitatge: Els habitatges d’inserció Els habitatges d’inserció, que van destinats a:  Atendre persones que presenten problemes d’inserció i que requereixen una atenció especial, i seguiment i tutela especialitzats durant un període de temps.  Atendre persones llogateres d’infrahabitatges o d’habitatges sobreocupats Els habitatges d’inserció han de tenir dues característiques:  No poden ser d’estades llargues, perquè això bloqueja l’habitatge de cara a futures emergències  Ha de poder ser compartit per persones o grups familiars sense relació prèvia entre ells Previsions d’habitatges d’inserció: es preveuen 2 nous habitatges d’inserció, que s’afegirien als que ja existeix. La gestió dels habitatges d’inserció s’haurà de fer amb la col·laboració amb les entitats socials que ja participen en l’atenció a aquests col·lectius

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

Les necessitats d’habitatge: visió sintètica de les necessitats d’habitatge social per al període 2016-2021

Emancipació del jovent Llars adultes Habitatges adequats gent gran Reallotjaments desnonaments Nous habitatges d’inserció

Reforma habitatges gent gran

Nombre 376-472 habitatges 119 habitatges 45-67 Habitatges 15 habitatges 2 habitatges

90 - 110 habitatges

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

Les necessitats d’habitatge: Distinció entre habitatge de protecció, social de lloguer just i d’inserció En els tres casos es tracta d’habitatges socials que han de ser assequibles a la població que no podrà accedir al mercat lliure: Habitatge de protecció

Poden ser habitatges de compra o de lloguer. Tant el preu de compra com la renda de lloguer tendeixen a fixar-se a prop dels valors màxims autoritzats, sempre que els preus del mercat lliure no tinguin uns valors similars

Habitatge social de lloguer just

Habitatge de lloguer en el que la renda no s'estableix d’acord amb els valors màxims de l’habitatge de protecció sinó d’acord amb el lloguer just, establert a partir del percentatge dels ingressos (entre un 20-30%) que es considera just pagar com a despesa de l’habitatge. En línies generals, els habitatges de protecció poden derivar-se cap a habitatges socials de lloguer just si la situació ho requereix

Habitatge d’inserció

Habitatge destinat a períodes curts i en situacions d'emergència

(3)

El parc residencial, el seu Potencial i les seves necessitats

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

El parc d’habitatges: l’ús de l’habitatge, habitatges principals, secundaris i vacants Ús de l’habitatge 2011

Un 36,1% eren habitatges no principals, repartits entre secundaris i vacants

100%

12,8

90% 80%

23,3

70%

4.466 hab

Vacants

2.449 hab

Vacants Secundaris Principals

60% 50% 40%

63,9

30%

Secundaris

Un 63,9% eren habitatges principals (12.240 habitatges)

Pes20% de l’habitatge principal als 10% municipis del Garraf. 2011 0%

La frontera entre secundaris i vacants és bastant imprecisa.

Tant els uns com els altres s’utilitzen com a habitatges d’ús turístic

Pes dels habitatges principals al Garraf Pes habitatge principal 2011 73,5%

(%)

63,8%

Fins 50

60,7% 81,2% 54,7%

50-60

63,9%

60-70 70-80 80-90 Més de 90

Al Garraf el pes dels habitatges principals va del 81,2% de Vilanova i la Geltrú al 54,7% de Cubelles. Sitges es troba en una situació intermèdia

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

El parc d’habitatges: el règim de tinença 2011 Comparació del regim de tinença dels habitatges principals

A Sitges hi ha un pes una mica inferior de l’habitatge en propietat, tant pagada com amb pagaments pendents A Sitges hi té un pes una mica superior l’habitatge de lloguer

Habitatge principals en propietat i pagaments pendents Habitatges principals Propietat amb pagaments pendents

69,0%

(%)

65,5%

Fins 30

49,3% 35,2% 56,2%

31,9%

30,35 35-40 40-50 50-60 Més de 60

La xifra de Sitges és important, un 31,9%, però clarament inferior als municipis del seu entorn geogràfic

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

El parc d’habitatges existent

Possibles edificis en mal estat

Edificis amb possible problemes d’accessibilitat (anteriors a 1995 i de PB+3PP sense ascensor)

Promocions obra nova sense acabar o amb habitatges desocupats

El parc d’habitatges es troba en general en molt bon estat. Puntualment trobem problemes d’accessibilitat en edificis de més de PB+3PP o problemes de conservació. Existeix un parc buit d’habitatges molt important, al voltant del 25%. Cal fer un estudi amb més profunditat per conèixer les característiques del parc vacant.

(4)

El planejament urbanĂ­stic i el potencial dâ&#x20AC;&#x2122;habitatge social

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

El planejament urbanístic: previsions creixement 2015-2020

Unifamiliar Plurifamiliar HPO general HPO concertat

Sitges té diversos sectors en sòl urbanitzable per a desenvolupar, amb una gran capacitat per a nous habitatges, especialment el PPU-1 Sector La Plana-Santa BàrbaraVallpineda, però també altres que podrien desenvolupar-se en els propers anys

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

El planejament urbanístic: el PPU-1

Sector amb tot el planejament aprovat (Pla Parcial, Projectes d’Urbanització i Reparc.)

Un cop executada la primera Fase d’urbanització, l’Ajuntament disposarà de sòl per a construir 552 habitatges de protecció (114 en règim concertat i 438 en règim general o especial). Una part important d’aquests habitatges haurien de ser de lloguer.

(5) Els recursos i l’organització municipal

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

Recursos existents i organització:

- Voluntat municipal de fomentar l’habitatge assequible, preferentment de lloguer i de gestió pública, materialitzat en l’acord de Govern 2015-2019 - En els darrers anys les iniciatives en matèria d’habitatge s’han portat des d’administracions supralocals o per entitats privades que han construït i gestionat tot el parc públic d’HPO. - L’any 2011 es va posar en funcionament l’Oficina Local d’Habitatge, però disposa de pocs recursos humans i materials per assumir les noves iniciatives que es volen posar iniciar a partir d’aquest Pla - L’Ajuntament ha d’afavorir i liderar el contacte permanent amb totes les entitats socials del municipi - Cal formalitzar l’Inventari de Patrimoni Municipal

Continuaci贸 dels treballs

Pla Local d’Habitatge de Sitges

Presentació de l’anàlisi i diagnosi

Com satisfer les necessitats d’habitatge detectades en el Pla?

1. Habitatges socials nous procedents de futurs desenvolupaments urbanístics en sòl urbà o urbanitzable: • De diferents modalitats: Concertat, General o Especial • De diferents règims: venda, lloguer o fórmules alternatives. La prioritat de l’Ajuntament és reforçar els habitatges socials de lloguer.

• D’iniciativa pública, mixta, o privada. La prioritat de l’Ajuntament és que la gestió dels habitatges socials sigui pública.

2. Habitatges ja existents destinats a habitatges socials: • • • • •

Habitatges ajudats a pagar i mantenir amb ajuts o suport tècnic de l’administració.

De lloguer social procedents d’habitatge buits o la desaparició de llars i mitjançant la mediació de l’ajuntament entre privats.

Rehabilitats pels particulars amb ajuts públics.

Rehabilitats per l’administració a canvi del seu ús social.

Adquisició d’habitatges particulars per part de l’administració.