Pla Local d’Habitatge de Sitges
Anàlisi i Diagnosi
(0)
Introducci贸
Què és i perquè es fa? LLEI 18/2007, DEL DRET A L’HABITAGE: PLH – PLA LOCAL D’HABITATGE PLH = propostes i compromisos municipals habitatge i proposta marc tracte preferent concertac. amb GENCAT
ANALÍTIC CONEIXEMENT SISTEMÀTIC SITUACIÓ LOCAL D’HABITATGE ESTRATÈGIC OBJECTIUS I DIRECTRIUS DE POLÍTICA D’HABITATGE
VOLUNTAT MUNICIPAL
TREBALL TÈCNIC
PROGRAMÀTIC ACTUACIONS DE COMPETÈNCIA I/O INICIATIVA MUNICIPAL
ACCÈS
SOSTRE
NOVA CREACIÓ
FÍSIC
ESTAT
PÚBLIC
PÈRDUA
SÒL
EXISTENT
SOCIAL
ÚS
PRIVAT
6 ANYS
Qui ho fa i què fa cadascú? ARQUIT.
CIENC. SOCIALS
PARTIC.
EQUIP REDACTOR
ECONOM.
Redacta
CIUDADANIA
Contracta
PLAN LOCAL HABITATGE
Participa
DIBA Coordina i supervisa
GESTOR
Supervisa Sol·licita suport tècnic
i Pren decisions
AJUNTAMENT TECNICO
POLÍTICO
Com es fa? Normativa vigent (art 14. Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge)
Enfocament Metodològic DIBA
PLA LOCAL HABITAGE
+
Enfocament Metodològic DIBA
http://www.diba.cat/hua/el-cataleg
Què inclou? Fase A. L’estat de l’habitatge.
6
DIAGNOSI
6.1 Situació de l'habitatge en el municipi
ANÀLISI
1
1.1 Situació i estructura territorials
MARC URBÀ I TERRITORIAL
1.2 Estructura urbana residencial
2
2.1 Dinàmica demogràfica i residencial
LES PERSONES
2.2 Oferta i accessibilitat mercat habitatge
3
3.1 Característiques generals teixit resid.
EL PARC D’HABITATGES
3.2 La qualitat del parc residencial
4
4.1 Planejament d’aplicació o referència
EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
4.2 Estat execució del sòl residencial
1.3 Rol del municipi en model territ-resid
2.3 Probl. y nec. habitatge assequible i soc.
3.3 L’ús del parc residencial
paper del municipi en el context territorial residencial
problemàtiques i perspectives d’accés i manteniment de l’habitatge
problemàtiques i perspectives del parc residencial
previsions d’execució del sól residencial
4.3 Potencial i previsions creixement res.
5
5.1 Rec.municip relacionats habitatge
ELS RECURSOS I LES INICIATIVES
4.2 Patrimoni municipal relac. habitatge 4.3 Iniciat. municip. en matèria habitatge
capacitat d’intervenció municipal
6.2 Interpretació relacionada
D A F O
6.3
ELEMENTS CLAU PER A LA DEFINICIÓ DE LA POLÍTICA LOCAL D’HABITATGE
Què inclou? Fase B. Pla d’Acció.
7
DIRECTRIUS
7.1
què ?
objectius generals
7.2
Com ?
estratègies
8
DESPLEGAMENT
8.1 quant ? objectius específics
8.2
9
EXECUCIÓ
calendari finançament
PROGRAMACIÓ ANY 1 (optatiu)
9.1 agents de l’habitatge en el municipi
9.2
programes i actuacions 8.3
10
9.3
gestió del pla
seguiment i avaluació
concreció i desenvolupament de les determinacions del PLH pel primer any d’execució
Quin procés de treball?
Entrevistes i reunions amb agents tècnics, socials i econòmics
Difusió, validació i millora document Fase A. Anàlisi i Diagnosi
(previsió) Difusió, validació i millora document Fase B. Pla d’Acció
On estem?
Entrevistes i reunions amb agents tècnics, socials i econòmics
Difusió, validació i millora document Fase A. Anàlisi i Diagnosi
(previsió) Difusió, validació i millora document Fase B. Pla d’Acció
(1)
Emmarcament territorial
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
L’emmarcament territorial: les àrees urbanes
16
20
15
17
11
19
12
10 3 1
2
8
9
18 7
13 4
14
5
21
22
L'anàlisi de la població, les llars, oferta i preus d’habitatge, parc d’habitatges i situacions anòmales, i disponibilitats de sòl es farà a nivell d'àrea urbana
(2)
Les persones i les seves necessitats
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
Les persones: l’evolució demogràfica
Entre el 1950 i el 1970 es produeix un increment important de la població
Entre el 1991 i el 2011 la població es duplica àmpliament
Entre el 1920 i el 1930 es produeix un increment molt notable de la població
Entre el 1960 i el 1991 la població creix molt poc
30.000 25.000
10.491
11.451
11.944
13.109
1920
8.007
1910
7.355
3.776
1900
6.962
3.215
5.000
3.162
10.000
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1991
19.893
15.000
28.142
20.000
0 2001
2011
En el període 1991-2011 la població de Sitges es va duplicar àmpliament i va canviar d’una manera molt substancial a nivell sociològic i urbanístic.
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
Les persones: les components del creixement demogràfic El gran increment demogràfic s’ha basat fonamentalment en trasllats residencials, tant de població autòctona, sobretot de l’àrea metropolitana de Barcelona, com de població nascuda a l’estranger, tant de països més desenvolupats com menys desenvolupats La distribució del creixement demogràfic per components (%). 1996-2013
La població extracomunitària té un pes important en el creixement demogràfic, però inferior al de la UE La població estrangera provinent de la UE explica més d’una quarta part del creixement demogràfic Els trasllats residencials de població autòctona explica gairebé la meitat del creixement demogràfic recent. Són fonamentalment trasllats des de les corones interiors metropolitanes El creixement vegetatiu ha tingut un paper molt petit en el creixement demogràfic recent
L’increment demogràfic ha comportat una gran mixticitat social, molt superior a la de qualsevol moment de la història de Sitges
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
Les persones: els trasllats residencials Trasllats residencials 2000-2007
Trasllats de Sitges a altres municipis del Garraf % sortides/entrades residencials 2000-2007
1.974 1.295
4.925
38 375
7.634
43
Fins a 25 26-50 51-100
148
101-125 126-150
75
Més de 150
Els anys de màxim creixement demogràfic hi ha hagut un flux molt important de trasllats residencials des de l’àrea metropolitana de Barcelona. La construcció de nous habitatges ha estat més adreçada a la demanda forana que a la demanda local de baix poder adquisitiu. Els trasllats residencials, bàsicament de població jove que s’emancipa, cap a d’altres municipis del Garraf buscant habitatges més assequibles va directament lligat a l’envelliment de la població.
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
Les persones: la piràmide d’edats Cada cop més població gran
També molta població adulta gran (4064 anys)
Piràmide d’edats 2014 Poc pes de la població adulta jove (1540 anys) No hi ha hagut recuperació de la població infantil
Previsions de població per grans grups d’edat. 2015-2021 (%) Grup d’edat 0-14 15-64 65 i més Index d'envelliment
Situació 2015 15,1 68,0 16,9 112,4
2021 Escenari de contenció
Escenari regressiu
creixement moderat
13,9 67,4 18,8 135,3
13,7 67,1 19,2 140,1
14,2 67,0 18,7 131,7
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
Les persones: les llars Nombre habitants 2015
29.268
Nombre de llars 2015
12.976
Grandària mitjana llars 2015
2,26
La disminució de la grandària de les llars pressiona sobre la necessitat d’habitatges principals i obliga a plantejar nous tipus d’habitatge adequats a la nova situació
Les llars unipersonals: 4.891 llars Les llars monoparentals amb un sòl adult: 648 llars Les llars formades solament per gent de 65 i més anys: 2.223 llars Les llars formades solament per jovent: 1.043 llars
22,4%
30,7%
Localització de les llars formades solament per gent gran
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
Les persones: les llars formades solament per gent jove La tipologia de les llars formades solament per gent jove pot orientar sobre les característiques recomanables dels habitatges destinats en el futur proper a la gent jove
Grandària de les llars de gent jove 2015 Habitants
LLars
%
1 2 3 4 5 i més Total
635 253 99 42 14 1.043
60,9 24,3 9,5 4,0 1,3 100,0
Una gran part del joves emancipats viuen sols Una quarta part viuen en habitatges de dues persones
Les llars de 3 o més persones joves són minoritàries
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
Les persones: el nivell de vida Les múltiples cares de Sitges Un nivell de vida dels més alts de Catalunya
Un nivell d’ingressos molt baix dels sol·licitants d’HPO Sol·licitants d’HPO segons nivell d’ingressos
Sitges se situa molt clarament en els esglaons alts pel que fa a nivell de vida i benestar econòmic, ara bé les xifres mitjanes no poden amagar la situació de privació d’una part important de la població resident
Ranking entre els municipis catalans RFDB per càpita IRPF (Quota per contribuent)
lloc 27 10
Nivell Sense ingressos < 1 IRSC 1-1,5 IRSC 1,5-2,35 IRSC 2,35-3 IRSC 3-3,65 IRSC 3,65-4,30 IRSC > 4,3 IRSC Total
Nombre 268 64 71 79 53 23 20 24 602
% 44,5 10,6 11,8 13,1 8,8 3,8 3,3 4,0 100,0
% acumulat
IRSC (Indicador de Renda de suficiència a Catalunya)
44,5 55,1 66,9 80,1 88,9 92,7 96,0 100,0
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
Les persones: Els ingressos d’una gran part del jovent de Sitges són molt baixos La informació més aclaridora sobre el nivell d’ingressos del jovent de Sitges ve del registre de sol·licitants d’habitatge protegit de menys de 35 anys Classificació dels sol·licitants joves d’habitatge assequible segons nivell d’ingressos IRSC
% joves
% acum
Ingressos Mensuals (€)
1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5
35,4 18,5 21,5 13,1 4,6 3,8 1,5 1,5
35,4 53,9 75,4 88,5 93,1 96,9 98,5 100,0
570 855 1140 1425 1710 1995 2280 2565
Despesa màximahabitatge (30% ingressos) 188 282 376 470 564 658 752 846
Un 53,9% no poden suportar una despesa mensual per habitatge superior a 282 € Un 75,4% no poden suportar una despesa mensual per habitatge superior a 376 €
Indicador de Renda de suficiència a Catalunya (IRSC),
La combinació de preus alts i ingressos baixos obliga a que una part gran de l’oferta sigui d’habitatge social
Solament un 6,9%poden suportar una despesa mensual per habitatge superior a 564 €
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
Les persones: els problemes socials més punyents • • • •
Privació en matèria d’habitatge Desnonaments Privació en matèria d’alimentació: 120 famílies (250 persones Renda mínima d’inserció: 15-20 sol·licituds mensuals
DESNONAMENTS: En total es preveuen 76 desnonaments per al període 2016-2021, dels quals, 1/3 parts seran d’hipoteca (26) i 2/3 parts de lloguer (50). Atenent a la llei, el PLH 2016-2021 ha de preveure: 1.Dotació econòmica suficient per tal de que els ajuts municipals destinats a l'accés al mercat de lloguer just cobreixin totes les necessitats de les persones/famílies desnonades amb risc d’exclusió social 2. Previsió d’habitatges per a casos de reallotjament durant el període 2016-2021: 15 habitatges socials
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
Les persones: Projeccions de població Escenari de contenció. Se suposa que tot el creixement demogràfic anirà a càrrec del moviment vegetatiu, sense trasllats residencials, ni en un sentit ni en un altre. Escenari regressiu. És un escenari delimitatiu per baix. Se suposa el mateix creixement vegetatiu, però l’escenari s’agreuja perquè persisteix un flux de sortida, en bona part de joves que s’emancipen però no poden abordar el diferencial de preus, i l’habitatge assequible que s’ofereix no pot resoldre totes les necessitats Escenari de creixement moderat. És un escenari delimitatiu per dalt. Se suposa el mateix creixement vegetatiu, absència de flux de sortida, i amb un flux d’entrades que es recupera moderadament. Escenari més plausible Per què l’escenari de contenció suposa pèrdua de població? Perquè la població en edat de tenir fills disminuirà en els propers anys
Escenari a evitar
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
L’oferta d’habitatges: la dinàmica constructora dels darrers anys Sitges
910
2014
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
1997
1996
1995
1994
1993
1992
1991
iniciats
150000
Les xifres del conjunt català reflecteixen a la perfecció el cicle immobiliari. L’any 2006 es va batre el record d’habitatges iniciats i el 2007 el d’habitatges acabats.
679
1990
1.000 800 600 400 200 0
Acabats
Catalunya
Les xifres de Sitges són una mica diferents. El màxim d’habitatges iniciats va ser el 1999 i d’acabats el 2002.
127.117 79.580
100000 50000
Iniciats
2014
2011 2012 2013
2008 2009 2010
2005 2006 2007
2002 2003 2004
1999 2000 2001
1996 1997 1998
1993 1994 1995
1990 1991 1992
0
Acabats
Una conclusió: a Sitges hi ha habitatges vacants d’obra nova, però en una proporció més petita que altres municipis del seu entorn geogràfic
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
L’oferta d’habitatges: Característiques de l’oferta Predomini dels habitatges plurifamiliars habitatges iniciats a Sitges per tipologies 2000-2008 Unifamiliar aïllat 403 12,1%
Unifamiliar adossat 193 5,8%
Plurifamiliar
Total
2729 82,1%
3325
Habitatges comparativament grans
Els recents desenvolupaments urbans de Sitges han seguit bàsicament el model de la ciutat compacta, amb predomini de l’habitatge plurifamiliar S’ha construït sobretot pensant en la demanda forana
L’oferta d’habitatges petits és molt baixa i inferior a la mitjana catalana, mentre que la d’habitatges grans és alta, i molt superior a la mitjana catalana
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
L’oferta d’habitatges: l’habitatge protegit Habitatges PHO. Habitatges acabats Període 2000-08 2009-14 2000-14
Totals 3.532 529 4.061
Protegits 209 245 454
% 7,0 46,3 11,2
S’ha fet molt poc habitatge protegit, però en això Sitges no es cap excepció.
Dels 4.061 habitatges acabats en el període 2000-2014 (458) un 11,2% del total eren HPO. No és un percentatge alt, però tanmateix superior a la del conjunt de Catalunya i a la de la comarca del Garraf, que van ser del 9,9% i del 4,9%, respectivament Característiques de les promocions de HPO dels darrers anys 1) Les dues promocions principals, en quan a nombre d’habitatges, són de lloguer, amb 113 i 124. Són promocions de pisos petits de l’obra social de la caixa, sense que l’Ajuntament o altres entitats socials intervinguin en la seva gestió 2) Hi ha quatre promocions de venda, amb un total de 118 habitatges, la majoria de preu concertat (més car) 3 No hi ha hagut cap habitatge amb règim especial (més barat)
Pla Local d’Habitatge de Sitges Els preus dels habitatges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi Els preus actuals de l’habitatge de segona mà al Garraf
Els preus actuals de l’habitatge a Sitges Venda segona mà Venda obra nova Lloguer
3.663 €/m2 3.576 €/m2 11,7 € mes/m2
Preus dels habitatges de segona mà (€/m2) Fins 3000 3000-3500 3500-4000 4000-4500 4500-5000 Més de 5000 Sense dades
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
Les necessitats d’habitatge: noves llars per emancipació del jovent L’emancipació del jovent és el principal factor de demanda d’habitatge Quantes llars joves es preveu que es crearan en el període 2016-2021?
Escenari Escenari de contenció Escenari d’impuls a l’emancipació
Es preveu que la creació de noves llars estigui entre 656-786, d’acord amb els dos escenaris
Noves llars 656 786
Es preveu que un 60% de les noves llars joves necessitin un habitatge social
Habitatge social 376 472
Es preveu que faran falta entre 376-472 habitatges socials per a llars joves
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
Les necessitats d’habitatge: noves llars adultes La creació de noves llars adultes pot tenir una casuística molt àmplia, però els principals factors són: Emancipació tardana entre 35-29 anys (es preveuen 146 noves llars) Canvis en la composició de llars (es preveuen 42 noves llars) Reagrupament familiar (amb absència de nous immigrants, es un procés gairebé completat) Previsió de noves llars adultes en el període 2016-2021? Noves llars adultes
Es preveu que la creació de noves llars adultes sigui de 199
199
Es preveu que un 60% de les noves llars adultes necessitin un habitatge social
Habitatge social 119
Es preveu que faran falta 119 habitatges socials per a noves llars adultes
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
Les necessitats d’habitatge per a la gent gran •
•
Cal prioritzar que la gent gran pugui continuar vivint al seu domicili. Això requerirà petites obres de reforma per adaptar els habitatges a les seves necessitats, es calculen entre 90 i 110 reformes en el període del PLH. Cal augmentar l’oferta d’habitatges adequats per a la gent gran, tutelats o socials. Es calcula que faran falta entre 45 i 67 habitatges tutelats en el període del PLH.
Les necessitats d’habitatge: Els habitatges d’inserció Els habitatges d’inserció, que van destinats a: Atendre persones que presenten problemes d’inserció i que requereixen una atenció especial, i seguiment i tutela especialitzats durant un període de temps. Atendre persones llogateres d’infrahabitatges o d’habitatges sobreocupats Els habitatges d’inserció han de tenir dues característiques: No poden ser d’estades llargues, perquè això bloqueja l’habitatge de cara a futures emergències Ha de poder ser compartit per persones o grups familiars sense relació prèvia entre ells Previsions d’habitatges d’inserció: es preveuen 2 nous habitatges d’inserció, que s’afegirien als que ja existeix. La gestió dels habitatges d’inserció s’haurà de fer amb la col·laboració amb les entitats socials que ja participen en l’atenció a aquests col·lectius
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
Les necessitats d’habitatge: visió sintètica de les necessitats d’habitatge social per al període 2016-2021
Emancipació del jovent Llars adultes Habitatges adequats gent gran Reallotjaments desnonaments Nous habitatges d’inserció
Reforma habitatges gent gran
Nombre 376-472 habitatges 119 habitatges 45-67 Habitatges 15 habitatges 2 habitatges
90 - 110 habitatges
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
Les necessitats d’habitatge: Distinció entre habitatge de protecció, social de lloguer just i d’inserció En els tres casos es tracta d’habitatges socials que han de ser assequibles a la població que no podrà accedir al mercat lliure: Habitatge de protecció
Poden ser habitatges de compra o de lloguer. Tant el preu de compra com la renda de lloguer tendeixen a fixar-se a prop dels valors màxims autoritzats, sempre que els preus del mercat lliure no tinguin uns valors similars
Habitatge social de lloguer just
Habitatge de lloguer en el que la renda no s'estableix d’acord amb els valors màxims de l’habitatge de protecció sinó d’acord amb el lloguer just, establert a partir del percentatge dels ingressos (entre un 20-30%) que es considera just pagar com a despesa de l’habitatge. En línies generals, els habitatges de protecció poden derivar-se cap a habitatges socials de lloguer just si la situació ho requereix
Habitatge d’inserció
Habitatge destinat a períodes curts i en situacions d'emergència
(3)
El parc residencial, el seu Potencial i les seves necessitats
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
El parc d’habitatges: l’ús de l’habitatge, habitatges principals, secundaris i vacants Ús de l’habitatge 2011
Un 36,1% eren habitatges no principals, repartits entre secundaris i vacants
100%
12,8
90% 80%
23,3
70%
4.466 hab
Vacants
2.449 hab
Vacants Secundaris Principals
60% 50% 40%
63,9
30%
Secundaris
Un 63,9% eren habitatges principals (12.240 habitatges)
Pes20% de l’habitatge principal als 10% municipis del Garraf. 2011 0%
La frontera entre secundaris i vacants és bastant imprecisa. Tant els uns com els altres s’utilitzen com a habitatges d’ús turístic
Pes dels habitatges principals al Garraf Pes habitatge principal 2011 73,5%
(%)
63,8%
Fins 50
60,7% 81,2% 54,7%
50-60
63,9%
60-70 70-80 80-90 Més de 90
Al Garraf el pes dels habitatges principals va del 81,2% de Vilanova i la Geltrú al 54,7% de Cubelles. Sitges es troba en una situació intermèdia
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
El parc d’habitatges: el règim de tinença 2011 Comparació del regim de tinença dels habitatges principals
A Sitges hi ha un pes una mica inferior de l’habitatge en propietat, tant pagada com amb pagaments pendents A Sitges hi té un pes una mica superior l’habitatge de lloguer
Habitatge principals en propietat i pagaments pendents Habitatges principals Propietat amb pagaments pendents
69,0%
(%)
65,5%
Fins 30
49,3% 35,2% 56,2%
31,9%
30,35 35-40 40-50 50-60 Més de 60
La xifra de Sitges és important, un 31,9%, però clarament inferior als municipis del seu entorn geogràfic
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
El parc d’habitatges existent
Possibles edificis en mal estat
Edificis amb possible problemes d’accessibilitat (anteriors a 1995 i de PB+3PP sense ascensor)
Promocions obra nova sense acabar o amb habitatges desocupats
El parc d’habitatges es troba en general en molt bon estat. Puntualment trobem problemes d’accessibilitat en edificis de més de PB+3PP o problemes de conservació. Existeix un parc buit d’habitatges molt important, al voltant del 25%. Cal fer un estudi amb més profunditat per conèixer les característiques del parc vacant.
(4)
El planejament urbanĂstic i el potencial dâ&#x20AC;&#x2122;habitatge social
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
El planejament urbanístic: previsions creixement 2015-2020
Unifamiliar Plurifamiliar HPO general HPO concertat
Sitges té diversos sectors en sòl urbanitzable per a desenvolupar, amb una gran capacitat per a nous habitatges, especialment el PPU-1 Sector La Plana-Santa BàrbaraVallpineda, però també altres que podrien desenvolupar-se en els propers anys
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
El planejament urbanístic: el PPU-1
Sector amb tot el planejament aprovat (Pla Parcial, Projectes d’Urbanització i Reparc.) Un cop executada la primera Fase d’urbanització, l’Ajuntament disposarà de sòl per a construir 552 habitatges de protecció (114 en règim concertat i 438 en règim general o especial). Una part important d’aquests habitatges haurien de ser de lloguer.
(5) Els recursos i l’organització municipal
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
Recursos existents i organització:
- Voluntat municipal de fomentar l’habitatge assequible, preferentment de lloguer i de gestió pública, materialitzat en l’acord de Govern 2015-2019 - En els darrers anys les iniciatives en matèria d’habitatge s’han portat des d’administracions supralocals o per entitats privades que han construït i gestionat tot el parc públic d’HPO. - L’any 2011 es va posar en funcionament l’Oficina Local d’Habitatge, però disposa de pocs recursos humans i materials per assumir les noves iniciatives que es volen posar iniciar a partir d’aquest Pla - L’Ajuntament ha d’afavorir i liderar el contacte permanent amb totes les entitats socials del municipi - Cal formalitzar l’Inventari de Patrimoni Municipal
Continuaci贸 dels treballs
Pla Local d’Habitatge de Sitges
Presentació de l’anàlisi i diagnosi
Com satisfer les necessitats d’habitatge detectades en el Pla?
1. Habitatges socials nous procedents de futurs desenvolupaments urbanístics en sòl urbà o urbanitzable: • De diferents modalitats: Concertat, General o Especial • De diferents règims: venda, lloguer o fórmules alternatives. La prioritat de l’Ajuntament és reforçar els habitatges socials de lloguer. • D’iniciativa pública, mixta, o privada. La prioritat de l’Ajuntament és que la gestió dels habitatges socials sigui pública. 2. Habitatges ja existents destinats a habitatges socials: • • • • •
Habitatges ajudats a pagar i mantenir amb ajuts o suport tècnic de l’administració. De lloguer social procedents d’habitatge buits o la desaparició de llars i mitjançant la mediació de l’ajuntament entre privats. Rehabilitats pels particulars amb ajuts públics. Rehabilitats per l’administració a canvi del seu ús social. Adquisició d’habitatges particulars per part de l’administració.