ESPAIS NATURALS
La fauna del desert africà ja és lliure per creuar fronteres
A través del Kalahari Q A la terra de la set, els camins que duen a l’aigua ja no estan limitats per fronteres polítiques. Els governs de Sud-àfrica, Botswana i Namíbia garanteixen el pas migratori de la fauna a fi d’assegurar la seva supervivència. El Kgalagadi Transfrontier Park avança cap a un nou horitzó. Text: Oriol Alamany | Fotografies: Oriol Alamany i Eulàlia Vicens | Assessor científic: Christian Boix
El rastre dels antílops. Un parell d’elands (Taurotragus oryx), els antílops més grans de l’Àfrica, corren pel llit sec del riu Nossob, que marca la frontera entre Sud-àfrica i Botswana. El nou Parc Transfronterer Kgalagadi no imposa límits polítics a la fauna. 38 | nat Q
ESPAIS NATURALS
Blau i vermell. Són els colors del Kalahari, les tonalitats del cel immens i de la sorra calenta damunt la qual fan vida plantes i animals adaptats a l’extrema aridesa d’aquest paratge del sud de l’Àfrica. A la imatge, a primera hora del matí, les petjades dels animals nocturns es barregen amb els dibuixos que el vent ha creat a la sorra. A la dreta, un mascle d’estruç (Struthio camelus) s’enfronta amb el fotògraf.
ESPAIS NATURALS
A l’ombra de les acàcies. Una parella de lleons es protegeixen de l’intens sol amb l’ombra d’una acàcia grisa (Acacia haematoxylon). Els lleons són capaços de modificar el comportament en funció de les condicions ambientals, però han de treballar intensament per sobreviure en un ambient inhòspit. No poden preveure els desplaçaments de les seves preses, com els òrix o els nyus, i cada bandada de lleons ha de controlar més d’un miler de quilòmetres quadrats.
ESPAIS NATURALS
D
os quarts de sis de la tarda. El sol ponent comença a donar un to càlid al paisatge africà. Una família d’esvelts guepards (Acinonyx jubatus) puja en formació de cacera una de les imponents dunes vermelles del desert del Kalahari. La mare va al davant i els tres entremaliats joves, uns metres endarrere, per a no molestar-la durant la cacera. Just quan arriben a dalt, ella s’encongeix i es queda absolutament immòbil. Sembla que ha vist alguna cosa. Comença a trotar i els seus fills la segueixen a una distància prudent. De sobte, una gasela saltadora (Antidorcas marsupialis), també dita springbok, surt per la cresta de la duna i intenta escapolir-se del mamífer més veloç del món baixant al galop cap al llit sec del riu Auob. Però a mig camí hi ha els tres joves. La gasela corre desesperada pendent avall seguida pels quatre depredadors, que acaben tirant-la a terra. Un núvol de pols rogenca assenyala l’indret del drama i em dificulta la visió durant uns instants. De sobte, la gasela saltadora s’aixeca i surt disparada de nou a la recerca de la salvació. Però els guepards tornen a atrapar-la. L’escena es repeteix fins a tres vegades. A la fi, entenc el que està succeint davant dels meus ulls: la mare la deixa viva una i altra vegada perquè els seus fills practiquin i aprenguin el dur ofici de caçador. Finalment, tot s’acaba i els guepards poden satisfer la gana que feia dies que els empaitava. Un grup de gaseles saltadores passen caminant a prop seu i els miren amb recel, convivint amb el drama ineludible de la vida i la mort. Al Kalahari la vida és dura, tant per a
les preses com per als depredadors. Situat a cavall de tres països —Sud-àfrica, Botswana i Namíbia—, el sorrenc desert del Kalahari és una de les reserves de fauna salvatge més importants del món, on s’hi va crear l’any 2000 el Kgalagadi Transfrontier Park (en la llengua dels san —també anomenats boiximans—, Kgalagadi significa “el lloc de la set”).
Vegetació a la riba de dos rius secs Només la flora més tossuda suporta l’àrid clima d’aquest paratge aparentment desolat. La vegetació es concentra als envolts dels llits secs dels rius Auob i Nossob, que serpentegen suaument entre extensions de dunes de
Els límits del Kgalagadi Transfrontier Park Les fronteres administratives no haurien de ser un fre per a la fauna. És el que pensa la Peace Parks Foundation, una ONG creada el 1997 a Sud-àfrica que es dedica a fomentar el desenvolupament d’espais naturals protegits que vagin més enllà de les fronteres polítiques. Un dels parcs nacionals transfronterers que han aconseguit establir és el Kgalagadi Transfrontier Park, al desert del Kalahari, repartit entre Sud-àfrica, Botswana i Namíbia. Q
44 | nat Q
Harare ZIMBABWE NAMÍBIA Orapa BOTSW ANA
Windhoek
Kgalagadi Gaborone Transfrontier Park
Maputo SWAZILAND
Oceà Atlàn tic
REPÚBLICA DE SUD-ÀFRIC A
LESOTHO
Ciutat del Cap Cap de Bona Esperança
Oceà Pacífic N
0
600 km
sorra vermella, mercès que, tot i que la major part de l’any no hi corre ni una gota d’aigua, sí que hi ha una minsa capa freàtica que els permet absorbir una espurna d’humitat. La fauna —de la qual destaquen diverses espècies d’antílops propis de les zones àrides, els seus depredadors i una sorprenent varietat d’ocells— també es concentra al fons de les valls. A l’estació seca, les ramades d’òrix del Cap (Oryx gazella), gaseles saltadores, elands (Taurotragus oryx) i nyus (Connochaetes taurinus), es concentren a les basses d’aigua que hi ha escampades pels llits dels rius i que són mantingudes pel personal del parc mitjançant molins de vent. Allí es repeteix una i altra vegades el drama quotidià. Els grans depredadors —lleons (Panthera leo), guepards, lleopards (Panthera pardus) i hienes tacades (Crocuta crocuta) i brunes (Hyaena brunea)— vigilen les seves preses quan aquestes s’atansen a les basses per apaivagar la set. És una magnífica oportunitat també per als afeccionats a l’observació d’animals salvatges que vénen aquí d’arreu del món. Al Kalahari hi falten alguns dels representants més típics de la fauna africana, com l’elefant (Loxodonta africana), la zebra (Equus burchellii) o les dues espècies de rinoceronts (Ceratotherium simum i Diceros bicornis). Però, en canvi, ofereix la possibilitat d’observar l’adaptació al desert de nombroses espècies interessants. Segons l’època de l’any, bandades d’animals salvatges es desplacen per aquest
desert seguint les escasses pluges que hi ha. Això sempre ha resultat molest per als governs, perquè els animals no reconeixen fronteres ni finques ramaderes imposades per l’home, que, en certs casos, els ha impedit l’accés a l’aigua mitjançant tanques quilomètriques. Sovint aquest aïllament ha causat la mort de desenes de milers d’herbívors, especialment nyus, incapaços d’arribar a l’aigua que quedava a l’altra banda d’una tanca. Però, l’any 2000, els presidents Festus Mogae,
Les fronteres estatals havien impedit durant anys que els animals accedissin a l’aigua de Botswana, i Thabo Mbeki, de Sud-àfrica, van inaugurar oficialment el nou Kgalagadi Transfrontier Park, una iniciativa esperançadora per a un continent batzegat per les guerres, la pobresa i l’explotació desordenada dels recursos naturals. En aquella data, es van ajuntar el sud-africà Kalahari Gemsbok National Park i el Gemsbok National Park de Botswana, cosa que va representar la creació del santuari de vida salvatge més gran del continent africà, amb 3.799.100 hectàrees d’extensió.
Aquest ha estat un dels primers parcs de la Pau, una innovadora i esperançadora iniciativa de l’ONG Peace Parks Foundation. Ara el nou parc està començant a desenvolupar-se gràcies a la gestió conjunta dels dos països. S’ha acordat que cap barrera, que tant molesten les tradicionals rutes migratòries dels animals, separi la frontera entre ambdós països, i els visitants també poden passar d’una banda a l’altra del riu Nossob sense haver de passar per les duanes. A Twee Rivieren —l’entrada del Parc— s’ha establert un únic control fronterer, i les comunitats locals ara estan implicades en la gestió i els beneficis de la zona. Fins i tot s’acaben de retornar a les comunitats khoisan, khomani san i mier 58.000 hectàrees de terres del Parc de les quals se’ls va expulsar ja fa anys i les quals tenen per a ells una importància simbòlica i cultural. La gestió d’aquest territori serà duta contractualment per SANParks (el servei de parcs nacionals sud-africà) i els beneficis que reporti seran repartits a mitges amb les comunitats locals. Ignorant les negociacions que els humans duen a terme sobre el futur d’aquesta terra, els animals del Kalahari segueixen la seva particular lluita diària contra les dures condicions ambientals, la gana i la set. Però, potser mercès a aquest parc de la Pau, el Kalahari podrà seguir sent una lluita per la supervivència dels animals salvatges, el fred gèlid als matins, la calor asfixiant al migdia, la pols i les precioses llums que només Àfrica pot oferir. Q
Siluetes de matinada. La vida al desert és un complex joc de caçadors i preses. Els nyus (a l’esquerra) segueixen el rastre de les pluges a la recerca d’herba per alimentar-se. Al seu torn, el guepard (a la dreta) segueix els nyus i altres antílops per sorprendre’ls enmig dels seus desplaçaments.
Més informació Kalahari, el desierto rojo, d’Albert Masó (Àmbit Serveis Editorials, 1997), és un petit llibre on s’expliquen alguns aspectes bàsics de la vida al gran desert del sud de l’Àfrica. | Cry of the Kalahari, de Mark i Delia Owens (Harper Collins, 1994), és tot un clàssic: una parella ho deixa tot per estudiar els animals salvatges del Kalahari i acaben lluitant contra les tanques que causen la mort de milers d’herbívors. www.sanparks.com/parks/kgalagadi Pràctica web per als visitants que vulguin entrar al Parc des de Sud-àfrica. | www.botswanatourism.gov. bw Informació oficial del Parc.
Si hi voleu anar... L’agència de viatges especialitzada Tropical Birding ofereix visites a la zona en català i castellà. Si voleu més informació podeu visitar la web www.tropicalbirding.com o escriure un correu electrònic a Christian Boix: christian@tropicalbirding.com.
ORIOL ALAMANY és fotògraf i naturalista. S’ha especialitzat en la divulgació de temes de natura i és autor de diversos llibres i reportatges. El Kalahari és un dels seus racons de món preferits. CHRISTIAN BOIX va estudiar zoologia i botànica a Sud-àfrica i es va especialitzar en ornitologia al Brasil. Ha acabat un doctorat sobre la cria de calaus a Namíbia, projecte patrocinat per la UE.
Q nat | 45