HUMANS Sèrie de TV 2015 Estats Units d’Amèrica Duració: 49’’
Els títols de crèdit de la sèrie que s’analitzaran tot seguit, han estat creats per l’estudi anglès Momoco. Aquesta companyia, amb quinze anys d’experiència, també ha produït altres entradetes com la de la sèrie Hannibal o la de la pel·lícula An education. Està sobretot especialitzada en títols de crèdit, però també desenvolupa anuncis i campanyes de branding.
La peça comença amb un primer pla on es veu és des d’una suposada visió microscòpica i, des d’ on es mostren diverses cèl·lules en moviment. Després d’aquesta referència als humans, s’endinsa en l’univers robòtic. Comença a fer un repàs sobre la història i l’evolució d’aquests i, progressivament, es va apreciant com milloren tant en aspecte com en intel·ligència. A la meitat del vídeo, predominen també els titulars de diaris i noticiaris, amb tendència sensacionalista, on es parla sobre com els robots s’introdueixen cada vegada més a la quotidianitat de la vida humana, reafirmant el conflicte ètic que comporta tot plegat. Finalment, es conclou amb unes figures verdoses, d’aparença humana, que sorgeixen d’un fons extremadament blanc, i idèntiques entre si. Damunt elles i gairebé al centre de la pantalla, utilitzant la mateixa fosa que la tipografia dels crèdits que s’han vist fins ara, apareix en caixa alta la paraula HUMANS, amb la A del revés. Desapareix tot plegat amb una fosa a blanc, la qual genera la sensació d’absorció.
El ritme és clarament ascendent. Des de l’inici ja es planteja la temàtica sobre la qual tractarà la sèrie: els robots. Al principi els plans són més llargs i estàtics, i les transicions lleugerament més suaus. Però a partir del segon setze podem observar un clar canvi de ritme, donat tant per la música com per la durada dels plans i tot allò que veiem que passa en ells. Fins ara havíem vist només robots amb una forta estètica de màquina. No obstant això, a mesura que es va arribant al clímax dels crèdits, es mostren robots amb aparença cada vegada més humana. El fet que el ritme es vegi accelerat justament quan apareixen aquestes imatges remet a la voluntat d’exposar el principal conflicte ètic tractat en la història.
Predomini de tonalitats fredes, perfectament en harmonia amb la temàtica de les imatges i del concepte de tota la sèrie. Verds i blaus són els protagonistes cromàtics de les escenesi juntament amb subtils tons groguencs. Aporten doncs, una continuïtat i homogeneïtat de tots els plans, creant un conjunt sòlid i estètic. Pel que fa a termes de dinamisme, no ve donat pels moviments de la càmera, sinó per l’acció del que passa a dins del pla. En alguns casos, s’utilitza un suau zoom in per aconseguir que el conjunt audiovisual no sigui tant estàtic. Només s’observa una panoràmica vertical al segon trenta-set, per donar més èmfasis al conflicte i per intensificar l’arribada al punt àlgid de la peça.
En l'àmbit de recursos audiovisuals, utilitzen imatges d’arxiu i d’altres gravades per a l’ocasió. Aquestes últimes serien, per exemple, els titulars dels diaris i la mà amb aspecte humà, evidentment fictícia. A la majoria de plans s’ha aplicat un lleuger desenfoc als extrems, i també diversos efectes de glitch, distorsions i texturització sobreposada. Juntament amb el so, generen una atmosfera molt mecànica. També utilitza diverses comparacions contraposant uns plans amb uns altres. Per exemple quant apareix la radiografia d’una mà humana, i tot seguit una mà d’autòmat. O la llum de laboratori i tot seguit apareix una nineta d’un robot. En alguns moments de la peça, també hi ha gràfica sobreposada a la imatge. S’hi pot trobar símbols matemàtics, geomètrics o números. La majoria de vegades és molt subtil, ja que la durada en pantalla és molt breu, o perquè juguen amb l'opacitat i, per tant, només es deixa entreveure.
La tipografia utilitzada és únicament la Galaxie Polaris. En dos pesos i un generós tracking. Pel títol “HUMANS” la variant light, i per als noms de l’equip, la book. Entra a pantalla amb un efecte fade in, i per aconseguir la sensació que s’estan formant, en aparèixer surten primer les lletres de cap per avall, i en alguns casos només certes parts. Tot seguit, a través d’una fosa van apareixent les mateixes lletres però en la posició correcta. En tractar un tema com la tecnologia i la robòtica, una tipografia pal sec aporta fredor, i cert aire industrial. Tanmateix, els pesos que utilitza són molt prims, cosa que posa de manifest la fragilitat del conflicte moral. Aquesta idea queda reforçada pel fet de mostrar durant tots els crèdits, robots. Conclou amb la paraula “HUMANS”, en caixa alta, gairebé al centre de la pantalla i acompanyat d’una imatge difusa d’uns éssers amb aspecte humà, i idèntics entre si. Alhora, el fet que la A del títol “HUMANS” estigui al revés, també podria fer referència a aquells sintètics què prenen consciència. Unes màquines generades per l’home, però que desenvolupen una certa “ànima”.
El so segueix el ritme de les imatges i va en ascendent. De la mateixa manera que a la part visual, també se li ha aplicat diversos efectes per tal de donar-li un toc més mecànic. Per això, podem trobar-hi diversos sons de sintetitzadors sobreposats a una melodia instrumental. La gran majoria de sons són d’un to clarament agut, molts d’ells remeten a elements metàl·lics. A més, diverses veus en off es van encavalcant a la part més musical. Aquestes reciten diverses frases que fan referencia a la relació entre la màquina i l’home. Es pot pensar que, d’acord amb el fil narratiu de les imatges, aquestes veus també descriuen la forma en què el robot i l’home s’han anat relacionant al llarg de la historia. Si ve podem sentir que la primera frase és: Could you use some extra help around the house?, podría fer referencia a els primers androides que tenen tasques més domèstiques. Més endavant, What you can accomplish if you have something like this?, es pressuposa que hi ha hagut una evolució significativa i ja són màquines capaces de superar reptes majors. No obstant això, no està del tot definit i, en vista del contingut de la sèrie, també podría fer referència a aspectes dels robots que es presenten en ella. Finalment, la darrera frase que escoltem en veu en off declara: This machine will bring us closer together. No especifica si es refereix a els humans entre si, o entre humans i màquines. Tot i que segurament està pensat per generar misteri, en visionar la sèrie es pot concloure que el nosaltres fa referencia a una relació més pròxima entre humans i màquines. A nivel d’influències, la tonada de fons recorda a la música de X Files Materia Primoris: The X-Files Theme (Main Title) de Mark Snow i Jeff Charbonneau. Tant pel ritme melòdic com pel timbre de les veus distorsionades amb eco que van apareixent de fons.
Alba Font Villar Curs 2015/2016 Bau, Centre Universitari de Disseny