Construcció IV _ Diagnòstic i rehabilitació d'una masia by Albert Font

Masia Les Parellades

Albert Font Anguela Anna Gorrochategui Matas

Fase 1

p.02

Fase 2

p.34

Patologies: Humitat Patologies: Alteracions

Fase 3

p.59

INTERVENCIONS Humitats Coberta Fletxa

Fase 4

p.65

mesures de millora

Fase 1 Pag. 3 Pag. 4 Pag. 6 Pag. 7

Fase 2 Fase 3 Fase 4

INTERVENCIONS

La finalitat del treball de diagnosi i que ens ocupa com a objectius la i de danys soferts en una masia de l'any 1930 situada en el barri de Les Parellades, terme municipal del Pla del (Alt Barcelona). La i estudi de les lesions que presenta l'edifici es fonamenta en un per determinar els possibles de les causes dels problemes, dades que s'utilitzaran per intentar proposar punts de millora de les condicions de l'habitatge.

AGENTS INVOLUCRATS EN EL TREBALL La masia

propietat de l'arquitecta Montserrat professional del sector de la que realitzant un de reforma i de l'edifici per al seu com a habitatge. El promotor de l'obra Santiago Campos Molina. Els estudiants de del Grau en Estudis d'Arquitectura Albert Font, Anna Gorrochategui i Irene Serrano han estat els encarregats de realitzar l'estudi de la masia i la posterior de la que podria ser utilitzada per tal de facilitar les obres futures als professionals que hi han d'intervenir. Per fer-ho possible, es el treball a l'arquitecta un cop acabat.

El procediment que es a terme partint d'un aixecament de l'edifici (plantes, seccions...) sobre el qual es tota la a l'hora d'analitzar o intervenir en l'edifici: tipus de materials que conformen l'estructura i els acabats, i tipus de lesions... Amb aquestes dades es el nivell de danys patits per l'edifici que poden, o no, repercutir en la seguretat estructural o que afecten a nivell Un cop disposem d'aquesta es la necessitat de fer un reconeixement profund de l'edifici per analitzar els problemes importants i significatius que es puguin donar i les possibles accions per solucionar-los.

La masia que tractarem consta d'una central on s'ubica la zona d'habitatge i a la qual s'agreguen diferents volums connectats entre si. a la bona i proximitat de les parts, el projecte es llegeix com un conjunt tot i que estigui fragmentat pel que fa a la propietat patrimonial. L'edifici presenta una estructura de masia segons la de amb la del carener perpendicular al pla de i una coberta a dues sense cap ni escalonat en tota la seva longitud (masia tipus II). Segons la de Ripoll, la nostra masia seria d'un tipus 9 a la qual s'han agregat una de magatzems per una necessitat de guarda d'eines o per treballar els camps que hi ha a la zona en

La planta del conjunt consta de dels quals 170 de la propietat de la masia que nosaltres tractem. En planta baixa aquests es divideixen en 85,3 de zona habitable subdividida en sala d'estar, despatx, cuina i menjador, mentre que 50,42 de de magatzems (actualment en En planta primera la habitable de repartits en 3 habitacions, una zona de vestidor i armaris, un bany i un safareig. En planta sotacoberta els estan actualment en ja que l'estat de En tractar-se d'una completa, l'edifici normatives d'habitabilitat contemplades en el CTE.

N C/ Les Parellades, 14

de complir amb totes les

La masia es construeix seguint un sistema format per caixes de murs de i biguetes de fusta com a element estructural horitzontal. Les dues crugies que constitueixen el volum principal d'aproximadament 4 metres d'amplada, mantenint aquesta en totes les plantes de l'edifici. Els murs de que suporten l'estructura horitzontal segueixen la de la longitud per tal d'evitar una excessiva de la planta, ja que la curta queda salvada per les biguetes. Les caixes estructurals es compartimenten interiorment amb envans de delimitant l'espai interior en La que Tot i

principal orientada sud-oest, essent el pla de tancament de la masia obertures presenta per tal d'aprofitar al la bona d'assolellament. en estar formada per murs de les perforacions han de ser de dimensions i de nombre moderat per tal de no interferir en el descens de a dels elements estructurals. Per la de les masies poc habitual situar obertures en les parets perpendiculars a la (mitgeres), de manera que la seva en

MATERIALS La de l'estructura formada per murs de paredat en les plantes baixa i primera, mentre que a la planta sotacoberta els murs de terra o (elaborats amb encofrats de fusta). Tots ells estan recoberts amb morter de ciment amb una base de per donar un acabat blanc a l'exterior. Els interiors estan acabats amb una En planta baixa l'estructura del forjat s'ha deixat vista: estructura de biguetes de fusta amb revoltons de guix; en el primer pis, s'ha cobert amb un fals sostre format per plaques de guix que no deixen veure aquesta estructura (excepte en el safareig). En planta sotacoberta es pot veure l'enrasillat de peces sobre l'estructura que aguanten Els envans interiors que configuren els tancaments i les particions dels espais en l'interior estan formats per posat de garantint una interna suficient com per a sostenir el pes propi de l'element i acceptar una petita en cas que el forjat fletxi una mica. Tot i s'ha pogut comprovar que en molts dels envans de l'habitatge la fletxa dels elements horitzontals ha acabat provocant una fissura en els envans.

Planta baixa

Pel que fa als paviments en planta baixa s'ha deixat vista la solera original, s'ha recobert amb una capa de morter sobre una malla de repartiment per tal de millorar les prestacions inicials de l'edifici. En el primer pis, en tractar-se d'una zona de descans, trobem un paviment format per rajoles amb un mosaic que canvia de dibuix en cada una de les habitacions. La majoria dels tancaments de les obertures els originals, de fusta, tot i que en alguns casos el mal estat dels mateixos ha obligat a substituir-los per d'altres del mateix material. En alguns casos, fins i tot, s'han incorporat tancaments de manera provisional, per

Mitgera Sud-Est

Mitgera Nord - Est

Planta coberta

Degut a la impossibilitat de realitzar cales o al desconeixement del constructiu de la masia, s'ha suposat que la existent no res que l'entrega del mur de pedra directament al terreny. No coneixem, doncs, la clava del mur, la morfologia de les pedres en els estrats inferiors d'aquest mur (normalment grans i resistents) ni si el mur presenta un augment de per millorar el repartiment de al terreny (i reduir d'aquesta manera els assentaments patits per tensions admissibles inferiors a les reals). ESTRUCTURA VERTICAL Aquesta part de l'edifici la conformen els nombrosos murs de que, disposats de manera perpendicular entre ells, conformen un sistema de caixes que donen una estabilitat i una trava al funcionament global de l'estructura. Les separacions entre els murs determinades per les llums que poden cobrir les bigues de fusta de l'estructura horitzontal. Els murs que suporten la i els a aquesta, ja que els que reben les d'una major les bigues s'hi entreguen directament . Tots els murs presenten gruixos entre 50 i 60 cm, tant en planta baixa com en les superiors. Tot i els murs de planta baixa i planta pis de paredat (2300 mentre que els de la planta sotacoberta de (2000 L'obertura de buits per permeabilitzar la planta baixa obliga a prendre mesures d'augment de dels murs en les zones de rebuda de fer la De la mateixa manera, el gran nombre d'obertures situades en per tal de permetre la major entrada de llum possible fa que les de es concentrin al seu voltant i a les cantonades, tot i que en aquest cas no s'evidencia amb fissures. Els tancaments interiors fets amb obra de de (910 - dimensions de 5 x 10 x 20 cm), amb gruixos que es mouen entre els 5 i els 10 cm (depenent de si es de cantell o plans). Tot i que elements autoportants i resistents, en alguns casos pateixen danys per la seva posada en de manera per a la qual no estan pensats). En tots els casos el conglomerant utilitzat el Els acabats en planta baixa i planta primera estan fets a base d'una capa d'enguixat sobre la qual s'aplica una de pintura de color blanc per cobrir les possibles imperfeccions de l'acabat de guix. En alguns punts s'opta per l'empaperat de la paret o, fins i tot, la d'un de fusta per donar un toc i extra a alguns elements de les zones d'estar. En planta sotacoberta es deixa la vista,

ESTRUCTURA HORITZONTAL L'estructura horitzontal que trobem a l'edifici serrada d'entre 3,5 i 4,5 m de longitud

formada de 11,08

per un sistema de bigueta de fusta amb un entrebigat format per revoltons de

cada una un aproximat de 20cm. Estan encastades dins d'uns forats realitzats en els murs de paredat, colmatant els espais buits entre el forat i la bigueta amb morter per tal de garantir la La de les biguetes al llarg de tota la planta; presenta variacions a l'hora de permetre el pas de l'escala al primer pis ja que en aquest cas la entre bigues d'augmentar. Tot i com que afecta al sentit horitzontal i no al longitudinal, les llums no es veuen afectades i, per tant, l'impacte en la fletxa dels forjats molt inferior. El que es presenta com un avantatge pot ser un inconvenient, ja que el comportament desigual en el sentit longitudinal del mur fa que les fletxes dels elements siguin diferents entre ells i pot provocar sobrecompressions puntuals en elements verticals. A L'entrebigat, com ja hem comentat, format per revoltons de guix encofrats directament sobre l'estructura horitzontal, aplicant el guix fresc sobre el buit que queda entre les biguetes amb un motlle que la forma desitjada d'arc. Tot i aquests arcs no tenen cap estructural ni de de que una estrictament ja que el mateix guix forma i l'acabat del Les juntes entre el motlle de guix i la biga es rematen amb guix aplicat manualment per tal de garantir la Sobre aquest sistema es una capa de morter per donar una al pla de terra del COBERTA En aquesta masia trobem una coberta a dues de teules amb un pendent d'aproximadament el 20%, en la del pendent a la per tant, el sentit de l'aigua evita que afecti en temes com el de procedents de la pluja o en l'arrossegament de la pols continguda en els porus del material. La coberta principal representa el 65% del total de la mentre que les cobertes dels annexos a posteriori el 35% restant. Aquestes cobertes a una aigua, seguint la del pendent de la principal. Es tracta d'una coberta a la catalana tradicional, formada per una estructura que conformen el carener sobre el qual es recolzen unes bigues de fusta que creen el pendent de la coberta. Sobre aquestes bigues es perpendicularment a elles uns rastrells que configuren l'entramat (aquest l'enrajolat de peces sobre el qual es el morter per donar a les peces i, alhora, permetre de les teules al morter). Veiem, doncs, que no hi ha en aquesta coberta, i l'espai que queda sota ventilat per tal de permetre de l'aigua que pugui penetrar a l'interior (ja que veiem que no hi ha cap estanca). L'aigua es recull perimetralment en el punt final d'aquesta coberta inclinada per uns canalons formats per teules de la mateixa morfologia que les que constitueixen la coberta principal, conduint-la cap a uns baixants que la llencen directament al terreny.

ESCALES En tractar amb un edifici de diverses plantes trobem dues escales que connecten els nivells entre si. La primera una escala d'un tram que travessa el mur de central, obligant a al d'una llinda de per repartir les lateralment. L'escala es resol una volta d'escala a la catalana o tabicada de pla, format per dues capes de rajola sobre la qual s'aboca morter de ciment per donar-li la extra que necessita. Un cop el ciment ha fraguat s'hi aplica una capa de guix a mode d'acabat com a la resta de la planta baixa. La mateixa es realitza en l'escala de la planta primera, amb que en aquest cas l'element de volta menor i queda amagat sota un fals sostre. L'avantatge d'aquest sistema constructiu que lleuger i de forma optimitzada, cosa que permet construir-la sense mitjans auxiliars i de manera i entre dues persones. La que defineix l'escala pren la forma de l'arc catenari de La crugia d'obertura de l'escala - 1r pis) i de 25 x 23 cm s'aproxima a 1'4, la que

de 90 cm. La petja i la contrapetja respectivament, de 25 x 18 cm (P. Baixa a l'espai sotacoberta). Veiem, doncs, que mentre la de la primera a una zona no habitable i, per tant, de molt menys presenta una

BALCONS El sistema constructiu dels balcons suposem que format per un sistema a base de llosanes de pedra encastades als brancals de l'estructura principal, sense ni ancoratges que es puguin apreciar a simple

L'edifici situat en una en contacte amb dos volums: un, en fase de des de fa molts anys, separat a una d'aproximadament metre i mig de la mitgera sud-est del nostre edifici; l'altre un fragment de la masia original que es va independitzar del conjunt per tal de dividir la propietat. El cos principal de la nostra masia una principal que funciona com a i com a pla principal d'entrada de llum i ja que les altres o estan cobertes per magatzems o agregacions posteriors a la masia o no s'hi pot construir en estar en contacte directe o indirecte amb els L'estructura de les en la majoria de l'edifici funciona a partir d'un mur de paredat de 50 cm de gruix perforat, i del mateix gruix aquest cop de en l'espai sotacoberta. La l'element estructural que l'edifici en un dels seus extrems, i per que els problemes d'assentament que li afectin repercutiran en l'edifici sencer. L'acabat de les format per un revestiment exterior continu de morter de ciment d'uns 2 cm aplicat en la totalitat d'aquesta. En alguns punts es pot apreciar com anteriorment hi podria haver hagut una capa d'acabat superficial de pintura que s'ha anat degradant amb el pas del temps. En ser un element estructural A principal trobem 8 obertures: 4 en planta baixa (3 finestres i la porta 3 en planta primera (2 finestres pels dormitoris i una porta de sortida al i una a la planta sotacoberta per temes i d'aquest espai. Les dimensions de les obertures varien en del seu les d'aquestes es troben entre els 0,5 i 1,75 Les fusteries les originals, de fusta. Les finestres en planta primera disposen d'una persiana enrotllable situada a l'interior de l'obertura a mode de solar. En planta baixa, les obertures disposen d'un sistema de barrots de forja per evitar la possible entrada des del nivell del carrer, ja que aquestes es troben a uns 60 cm del nivell del carrer.

En tractar-se d'un edifici antic la masia no disposa de moltes de les que requerides avui en dia en els habitatges de nova Tot i compta amb un sistema d'aigua corrent i de subministrament Un dels punts significatius de la casa la d'una llar de foc en planta baixa, cosa que comporta la d'una xemeneia que travessa tota la casa fins arribar a la coberta. comporta problemes i d'estanquitat contra l'aigua, ja que la en la zona de sortida de fums s'ha vist deteriorada.

PLANTA BAIXA

E. 1/100

Rebedor Menjador 3,28

1,33

1,00

1,56

3,12

Bany

0,55

Cuina 15

BANY

3,34

Despatx

Sala

4,08

10 9

Pas

DESPATX

PAS

CUINA

0,95

5 4 3

0,48

2 1

2,61

0,29

0,34

0,80 0,52

0,62 2,59

1,90

0,18

0,62

SALA

REBEDOR

3,88

2,54

5,05

MENJADOR

0,65 0,53

1,42

0,73

1,82

1,23

1,53

0,73

1,56

0,73

1,25

PLANTA PRIMERA

0,05 0,56

0,52

3,91

0,54

3,29

0,93

0,05 1,40

0,97

E. 1/100

0,05 1,99

1,57

0,55

0,94 0,90

PAS 2

1,18

2,01

4,10

2,27

ARMARIS

2,86

0,62

Pas 1

0,76

Pas 2

0,88

Safreig

11 10

Armaris

PAS

3,14

SAFREIG

BANY

1,12

PAS 1

5 4

0,52

0,05 3,04

4,63

0,98

Bany

0,05 1,13

0,71

4,23

0,55

4,80 4,40

1,36

1,62

1,53

0,94

2,98

1,62

1,24

PLANTA SOTACOBERTA

E. 1/100

Sala 1 Sala 2 0,50

0,16 0,55

1,73

2,48

0,05 0,79

0,05

0,92

0,05 1,99

1,57

0,55 0,55

Golfes mortes 1 Golfes mortes 2

Golfes mortes 3

18 19

GOLFES MORTES 1

SALA 1

3,43

4,03

22 23 24 25

1,02 0,35 0,56

5,30

GOLFES MORTES 2

0,90

2,08

0,16 1,75

GOLFES MORTES 3

SALA 2

0,55

3,88

0,53 5,94

0,80

4,56

9,30

PLANTA COBERTA

E. 1/100

1,66 6,40

6,80 5,11

2,59

2,59 9,33

8,21 5,65

5,65

3,72

5,20

AA'

E. 1/100

PB + 2

AA'

A. PRINCIPAL

PB + 1

AA'

A. PRINCIPAL

Planta baixa

A. PRINCIPAL

MATERIALS MURS 2,36

Mur de paredat

Mur tapial 1,94

1,83

FORJATS

0,86

Biga de fusta

0,22

AA'

1,84 2,06

2,08 1,85

BB'

E. 1/100

CC'

1,98

0,99

1,80

BB'

PB + 2

0,89 2,00

2,09

1,94

0,23

0,86

CC'

BB'

2,01

BB'

PB + 1

CC'

Planta baixa

MATERIALS MURS 1,80

1,54

2,16

Mur de paredat

1,57

2,15

Mur tapial 1,83

FORJATS Dormitori 2

Dormitori 1

Biga de fusta

CC'

Llar de foc

2,10

2,00

2,22

E. 1/100

EE' DD'

1,60

1,48

PB + 2

0,84

1,83

1,81 EE'

Armaris

DD'

1,81

DD'

PB + 1

0,40

EE' DD'

Planta baixa

MATERIALS MURS 1,60

1,48

2,08

1,84

1,83

1,78

1,83

Mur de paredat

Mur tapial FORJATS

Safreig

Pas

Bany

Biga de fusta

EE'

2,15

E. 1/100

GG'

FF'

PB + 2

GG'

Dormitori 1

Dormitori 2

Sala d'estar

FF'

PB + 1

GG'

FF'

Planta baixa

MATERIALS: MURS 1,60

1,54

Mur de paredat

1,51

1,20 1,81 Safreig

Cuina

GG'

1,21 2,15 0,80

Mur tapial

1,81 0,81

Bany

1,47

Pas

Bany

Despatx

2,15

FORJATS

Armaris

2,00

Biga de fusta

1,20 2,15 0,79

E. 1/100 II'

HH'

1,60

1,20

PB + 2

II'

1,20

1,47

1,81 0,81 Pas

Armaris

HH'

1,21

HH'

2,15

1,20 2,15

2,15 1,98

PB + 1

0,80

0,79

Pas

Despatx

II'

HH'

Planta baixa

MATERIALS: MURS Mur de paredat

1,11

Mur tapial

1,45

1,92

2,10 1,03 0,20

0,65

Bany

FORJATS Dormitori 1

Biga de fusta

II'

1,78 2,21

Cuina

0,40

Menjador

JJ'

E. 1/100

JJ'

PB + 2

0,85

2,09 0,08 0,86

0,77

0,22

PB + 1

JJ'

2,21

Planta baixa

Materials: MURS Mur de paredat

Mur tapial

FORJATS Biga de fusta

MATERIAL DELS MURS I PAVIMENTS PLANTA BAIXA

E. 1/100

MURS Mur de paredat

15 14 13

12 11

10 9 8

PAVIMENTS

7 6 5 4 3

2 1

Grava _ Paviment exterior

MATERIAL DELS MURS I PAVIMENTS PLANTA PRIMERA

E. 1/100

MURS Mur de paredat

PAS S= 3.90m2

S= 16.25m2

ARMARIS S= 9.10m2

SAFREIG S= 5.65m2

PAS S= 6.40m2

BANY S= 4.50m2

PLANTA PRIMERA

23 24

8 25

7 6

PAS S= 5.15m2

5 4

S= 16.25m2 S= 10.85m2

Pas 2 Armaris Lavabo

PLANTA PRIMERA

S= 11.50m2

MATERIAL DELS MURS I PAVIMENTS PLANTA SOTACOBERTA

E. 1/100

MURS Mur tapial

17 18 19 20 21

GOLFES S= 25.00m2

22 23

PLANTA SOTACOBERTA

24 25

Paviment continu.

GOLFES S= 26.50m2

PLANTA SOTACOBERTA

ESTRUCTURA PLANTA BAIXA

E. 1/100

ESTRUCTURA VERTICAL L'estructura vertical formada per murs de de pedra. Els seus gruixos van des de 30cm a 55 cm.

BF-32

BF-31

BF-30

BF-29

BF-28

BF-27

BF-26

BF-25

BF-24

BF'-1

BF-23

BF-22

BF-21

BF-20

BF-19

BF-18

Mur de paredat

ESTRUCTURA HORITZONTAL L'estructura horitzontal de la masia unidireccional. formada per forjats de biguetes de fusta i revoltons. Les biguetes estan encastades als murs de i tenen unes dimensions de: 20cm de intereixos de 60cm i una llum d'aproximadament 4m. L'entrebigat es resol amb revoltons de guix.

BF-17

Biga de fusta

BF-16

BF-15

BF-14

BF-13

BF-12

BF-11

BF-10

BF-9

BF-8

BF-7

BF-6

BF-5

BF-4

BF-3

BF-2

BF-1

Bigueta de fusta

ESTRUCTURA PLANTA PRIMERA

E. 1/100

ESTRUCTURA VERTICAL L'estructura vertical formada per murs de de pedra. Els seus gruixos van des de 30cm a 55 cm.

BF-66

BF-65

BF-64

BF-63

BF-62

BF-61

BF-60

BF-59

BF-58

BF'-2

BF-57

BF-56

BF-55

BF-54

BF-53

BF-52

BF-51

Mur de paredat

BF'-3

Biga de fusta

BF-50

BF-49

BF-48

BF-47

BF-46

BF-45

BF-44

BF-43

BF-42

BF-41

BF-40

BF-39

BF-38

BF-37

BF-36

BF-35

BF-34

BF-33

Bigueta de fusta

ESTRUCTURA PLANTA SOTACOBERTA

E. 1/100

ESTRUCTURA VERTICAL L'estructura vertical formada per murs de de Els seus gruixos van des de 35cm a 55 cm.

BF-101

BF-100

BF-99

BF-98

BF-97

BF-96

BF-95

BF-94

BF-93

BF-91

BF-92

BF-90

BF-89

BF-88

BF-87

BF-86

BF-85

BF-84

Mur tapial LF-19 LF-18 LF-17 LF-16

ESTRUCTURA COBERTA

LF-15 LF-14 LF-13 LF-12

LF-11 LF-10 LF-9

L'estructura de la coberta formada per doble bigam recolzat sobre un mur central. Les biguetes estan encastades als murs de i tenen unes dimensions de: 20 cm de intereixos de 60cm i una llum d'aproximadament 4m. L'entrebigat es construeix amb rajoles

LF-8 LF-7

BF-83

BF-82

BF-81

BF-80

BF-79

BF-78

BF-77

BF-76

BF-75

BF-74

BF-73

BF-72

BF-71

BF-70

BF-69

BF-68

BF-67

LF-6

Bigueta de fusta

LF-5 LF-4

Biga de fusta

PLANTA BAIXA

A_de_05

H_cap_05

H_cap_05 A_de_05

E. 1/150

A_di_02

A_di_03

A_pe_01

A_di_04 H_cap_03

A_de_03 H_cap_04

A_di_01

A_de_06

A_di_01

H_cap_04 H_cap_03

A_pe_06

A_de_03 H_cap_03 A_di_05

A_pe_04

A_de_03 H_cap_04 A_di_05

A_de_01 H_cap_03

A_de_01

A_de_02 A_de_02

A_de_01 H_cap_01

A_pe_02

H_cap_01

A_de_02

A_de_02 A_di_06

TIPUS

H_cap_01

LLEGENDA DE PATOLOGIES

H_cap_01

VERTICAL

Baix/dalt | Dalt/baix | Travessa

HORITZONTAL Inici/final | Dalt/baix | Travessa

HUMITATS

Humitats en la part superior Taca d'humitat al mur Humitats en la base del mur

ALTERACIONS de_n | Despreniment H_cap_02

H_fl_01 A_di_12

PLANTA PRIMERA

A_de_12

A_de_13

H_inst_02

E. 1/150

M_fs_33

M_fs_31

M_fs_32

M_fs_30

H_inst_01

M_fs_32 M_fs_44

M_fs_38

M_fs_34 M_fs_38

A_pe_11

A_di_11 H_fl_04

M_fs_23

M_fs_37

M_fs_24

H_cond_01 M_fs_08

M_fs_22

M_fs_23

M_fs_22 M_fs_23

M_fs_26 M_fs_21

M_fs_27

M_fs_22

A_pe_11 A_pe_11

M_fs_43

M_fs_13

M_fs_12

LLEGENDA DE PATOLOGIES

M_fs_42

TIPUS

H_fl_02 A_di_12

VERTICAL

Baix/dalt | Dalt/baix | Travessa

HORITZONTAL Inici/final | Dalt/baix | Travessa

HUMITATS

Humitats en la part superior Taca d'humitat al mur Humitats en la base del mur

ALTERACIONS de_n | Despreniment

PLANTA SOTACOBERTA

A_di_09 A_di_09

M_fs_41

A_de_11

A_de_10

A_de_11 M_fs_28

E. 1/150

A_de_11

M_fs_28 pe_n

A_di_08

A_di_08 A_di_08 A_di_08 A_di_07 A_di_07 A_di_07 M_fs_19

A_di_11 A_di_10

H_fl_03

A_di_11

A_di_10

LLEGENDA DE PATOLOGIES

A_di_11 A_di_10

TIPUS

H_fl_03

VERTICAL

Baix/dalt | Dalt/baix | Travessa

HORITZONTAL Inici/final | Dalt/baix | Travessa

HUMITATS

Humitats en la part superior Taca d'humitat al mur Humitats en la base del mur

ALTERACIONS de_n | Despreniment

A_di_12

A_di_12 H_fl_03

A_pe_12

H_fl_03

A_de_08

M_fs_02

E. 1/150

PLANTA PRIMERA AA'

A_de_08

M_fs_01

M_fs_01 M_fs_07 A_de_08

M_fs_01 A_de_08

M_fs_07

A_de_08

M_fs_03

M_fs_15

A_de_08 M_fs_04

M_fs_01

A_pe_02 M_fs_07

A_de_08

M_fs_01 M_fs_07

A. PRINCIPAL

PB + 2

H_fl_01 A_di_12

A_pe_10 AA'

A_de_08 H_fl_02 A_di_12 M_fs_04

A_pe_10

M_fs_04

A_pe_04

A_pe_10 A_pe_03

M_fs_06 A_pe_06

M_fs_06 A_pe_07 M_fs_05 A_pe_09

H_cap_02

H_cap_01

A_pe_05

H_cap_01

A_pe_08

PB + 1

A. PRINCIPAL

H_cap_01 AA'

A_de_09

M_fs_07

Planta baixa

A. PRINCIPAL

LLEGENDA DE PATOLOGIES

A. PRINCIPAL

TIPUS

M_fs_09

M_fs_10

VERTICAL

Baix/dalt | Dalt/baix | Travessa

HORITZONTAL Inici/final | Dalt/baix | Travessa

HUMITATS

Humitats en la part superior Taca d'humitat al mur Humitats en la base del mur

A_de_01

ALTERACIONS de_n | Despreniment

A_de_04

A_pe_01

H_cap_03

E. 1/150 BB'

PLANTA PRIMERA

M_fs_09 CC'

BB'

PB + 2

A_de_01

A_de_04 CC'

PB + 1

BB'

A_de_06 H_cap_03

CC'

A_di_07 Planta baixa

A_di_07

M_fs_19

LLEGENDA DE PATOLOGIES M_fs_20 M_fs_20

TIPUS M_fs_21

M_fs_22

M_fs_26

VERTICAL

Baix/dalt | Dalt/baix | Travessa

M_fs_22 M_fs_27

HORITZONTAL Inici/final | Dalt/baix | Travessa

M_fs_23 M_fs_26 M_fs_23

HUMITATS

M_fs_26

Dormitori 1

Dormitori 2 Humitats en la part superior Taca d'humitat al mur Humitats en la base del mur

A_di_03

ALTERACIONS de_n | Despreniment

Llar de foc

A_de_05

H_cap_05

A_de_11

A_de_10 A_di_09

A_di_09

M_fs_28

A_de_11

M_fs_28

E. 1/150

PLANTA PRIMERA

M_fs_28 A_de_11

M_fs_29

EE' DD'

M_fs_32 M_fs_40

A_de_13

PB + 2

A_de_12

A_de_14

Armaris

A_de_05

A_di_03

EE' DD'

A_de_05

PB + 1

A_de_06

H_cap_05

EE' DD'

A_de_11 A_de_10 A_di_09

A_di_09

A_de_11 M_fs_28

M_fs_28

A_de_11

Planta baixa

LLEGENDA DE PATOLOGIES

M_fs_28 M_fs_29

A_de_11

TIPUS

M_fs_31

VERTICAL M_fs_30

Baix/dalt | Dalt/baix | Travessa

M_fs_32

HORITZONTAL Inici/final | Dalt/baix | Travessa

A_de_13

HUMITATS H_fl_05

Pas

Safreig

Bany Humitats en la part superior Taca d'humitat al mur Humitats en la base del mur

A_de_05

A_di_02

A_di_03

ALTERACIONS de_n | Despreniment

A_de_05

H_cap_05

A_di_10

A_di_11 M_fs_02

A_di_10

A_di_11

E. 1/150

PLANTA PRIMERA

M_fs_01

A_di_11

M_fs_14

GG'

M_fs_01 M_fs_13

FF'

M_fs_15

M_fs_04 M_fs_04

M_fs_01 PB + 2

M_fs_12 Dormitori 1

Dormitori 2

Sala d'estar

GG'

A_de_01

A_de_01 FF'

PB + 1

A_di_06

A_de_02

H_cap_01 A_de_02 A_de_02

H_cap_01 A_de_01

M_fs_01 A_de_02

GG'

A_di_08 M_fs_16 A_di_08

M_fs_16

FF'

M_fs_17 M_fs_18

A_di_08

Planta baixa

A_di_08

LLEGENDA DE PATOLOGIES TIPUS M_fs_34 M_fs_35

VERTICAL

Baix/dalt | Dalt/baix | Travessa

M_fs_37

M_fs_23

HORITZONTAL Inici/final | Dalt/baix | Travessa

M_fs_36

HUMITATS Lavabo

Safreig

Cuina

Armaris

Pas

A_de_01

A_di_06

H_cap_01 A_de_02

Humitats en la part superior Taca d'humitat al mur Humitats en la base del mur

Despatx

Lavabo

A_de_01

H_cap_01 A_de_01

ALTERACIONS de_n | Despreniment

A_di_08 M_fs_16 A_di_08

M_fs_17 M_fs_18

M_fs_16

A_di_08

E. 1/150

PLANTA PRIMERA II'

M_fs_27

M_fs_39

H_cond_01 M_fs_37

M_fs_23 M_fs_27 M_fs_27

HH'

H_fl_04 PB + 2

H_fl_04 Pas

Armaris II'

HH'

A_de_01

Pas

A_di_06

PB + 1

Despatx

H_cap_01 A_de_02

H_cap_01 A_de_01

II'

HH'

Planta baixa

M_fs_11

LLEGENDA DE PATOLOGIES TIPUS M_fs_33

VERTICAL

M_fs_33

Baix/dalt | Dalt/baix | Travessa

HORITZONTAL Inici/final | Dalt/baix | Travessa M_fs_25

HUMITATS Lavabo

Dormitori 1 Humitats en la part superior Taca d'humitat al mur Humitats en la base del mur

A_di_05

ALTERACIONS de_n | Despreniment

Menjador

Cuina

A_di_04

H_cap_04

E. 1/150 JJ'

PLANTA PRIMERA

M_fs_24

JJ'

PB + 2

PB + 1

JJ'

M_fs_08

Planta baixa

LLEGENDA DE PATOLOGIES TIPUS

VERTICAL

Baix/dalt | Dalt/baix | Travessa

HORITZONTAL Inici/final | Dalt/baix | Travessa

HUMITATS

Humitats en la part superior Taca d'humitat al mur Humitats en la base del mur

ALTERACIONS de_n | Despreniment

Fase 1 Fase 2 Pag. 35 Pag. 40 Pag. 45 Pag. 53 Pag. 55

Fase 3 Fase 4

Patologies: Humitat Patologies: Alteracions

INTERVENCIONS

L'ESTRUCTURA les masies s'han caracteritzat per la seva a partir d'un sistema d'estructura vertical format per caixes de murs de les quals treballen conjuntament entre elles a l'arriostrament que fa l'estructura horitzontal (normalment bigues de fusta encastades o recolzades en perforacions del mur colmatades amb morter aplicat posteriori).

ESTRUCTURA VERTICAL

ESTRUCTURA VERTICAL Els murs de la planta baixa i del primer pis de paredat, amb gruixos que varien entre 30cm i 55 cm. En la planta sotacoberta trobem murs de amb gruixos d'entre 35 i 55cm. Aquesta de materials deguda a en les plantes inferiors les acumulades majors que en la planta sotacoberta, de manera que la admissible pel material ha de ser major (q adm pedra > q adm La voluntat de permeabilitat de la planta baixa obliga a realitzar una de perforacions que debiliten l'estructura vertical en reduir la de mur existent, cosa que provoca un augment de la a Per tant, tenim 2 possibles casos que requereixen una sobre l'estat actual de de l'estructura vertical de la masia: un amb la per metre lineal de mur ideal (previ a les perforacions per fer la planta baixa un espai i un altre un cop s'han realitzat les perforacions, agafant la existent per tal de

de comprovar que la insuficient per resistir de que es produeix en els punts propers a les perforacions, s'optaria per cobrir la llum del forat amb un perfil que a repartir les sobre el pany de paret restant. Per tal de aquest sistema funcioni correctament s'ha de garantir la bona de sobre l'element vertical, de manera que es realitzaria un augment de la del mur de pedra amb un aparell d'obra de afegit a mode de La nova d'obra ha de treballar conjuntament amb l'existent, de manera que quan entri en part de la del mur de paredat, disminuint que aquest pateix i reduint la interna del

ESTRUCTURA HORITZONTAL L'estructura horitzontal formada per un entramat de bigues de fusta separades uns 60 cm entre elles, amb revoltons de guix encofrats in-situ amb un motlle amb la forma desitjada. Aquest element d'entrebigat en cap cas funcional, de manera que la totalitat de la del forjat absorbida per les bigues. Aquesta alta provoca fletxes diferides que superen les admissibles, degut a l'alta deformabilitat de la fusta no arriben a Tot i s'ha de garantir un correcte funcionament de l'estructura a llarg termini, pel que es proposa la d'una nova capa de per tal de repartir les i l'estructura existent amb rodons que redueixin la fletxa diferida. d'aquesta es troba en l'apartat "Fase 3. Intervencions."

Planta baixa

ESTRUCTURA HORITZONTAL

Planta primera

PP P paviment P envans

(NBE AE 88 pesos propis sostres)

7,46 kN

M1 (3,82m / 2) x 1m = 2 forjats

28,5 kN

Planta baixa

Volum 62,53kN x 1,35 = 84,42kN

Volum 26,18kN x 1,35 = 35,34kN

1,53kN x 1,35 = 2,06kN 150,32 kN PES MATERIALS Mur de paredat 150,32kN Q = A (1m x 0,53m) 1,5

Mur de paredat d'arenisca. PIES-70.

COMPLEIX 1,5

Mur tapial

MUR 2_Interior

2 forjats

65,05 kN

Volum 56,64kN x 1,35 = 76,46kN

Volum 23,71kN x 1,35 = 32,01kN

Planta baixa

3,49kN x 1,35 = 4,71kN 145,54 kN

145,54kN Q = A (1m x 0,48m) 1,5

3,03

1,5

COMPLEIX

=4 3,03

PES MATERIALS Mur de paredat Mur de paredat d'arenisca. PIES-70.

Mur tapial

2 forjats

65,05 kN

Volum 56,64kN x 1,35 = 76,46kN

Volum 23,71kN x 1,35 = 32,01kN

Planta baixa

3,49kN x 1,35 = 4,71kN 145,54 kN

145,54kN Q = A (0,48m x 0,52m) 1,5

5,83

1,5

= 4,00

NO COMPLEIX 5,83

PES MATERIALS 3,03 4,00 5,83 Observem que la en la desfavorable del mur 2 molt elevada. Aquest valor superior al de la admissible de El motiu pel qual el mur no que les acaben repartint-se per altres elements estructurals (forjat).

Mur de paredat Mur de paredat d'arenisca. PIES-70.

Mur tapial

2 forjats

65,05 kN

Volum 56,64kN x 1,35 = 76,46kN

Volum 23,71kN x 1,35 = 32,01kN

Planta baixa

3,49kN x 1,35 = 4,71kN 145,54 kN

145,54kN Q = A (0,34m x 0,48m) 1,5

8,92

1,5

COMPLEIX

= 9,33 8,92

9,33

PES MATERIALS 3,03

Mur de paredat

9,33

Mur de paredat d'arenisca. PIES-70.

8,92

Observem que la

en la

desfavorable del mur 2

elevada. Tot i

aquest valor no

Mur tapial

DADES L Tipus Kmod

) 4,00 m 20 x 20 cm cada 60 cm C-18 0,6 (Permanents) / 0,8 (Diferida) 1,3 (Coef. de seguretat de fusta serrada ) B1

2,68 KN/m

PERMANENTS

1,8 KN/m

VARIABLES

4,48 kN Planta baixa

COMPROVACIONS M + Q permanents G=

= 5,36 KN/m = 536 Kgm

TOTAL

M + Q variables

G + Q = 896 Kgm

= 3,60 KN/m = 360 Kgm

Xd = Kmod x Xk = 0,80 x 18 N/mm2 = 11,08 1,3 W=

4 MATERIALS

M+

(permanents + variables)

114,1

Bigueta de fusta C-18 11,41

18 N/mm2

> 11,08 N/mm

NO COMPLEIX

DADES L Tipus Kmod

) 4,00 m 20 x 20 cm cada 60 cm C-18

PERMANENTS

VARIABLES

Q+C = 4,48 kN

0,6 (Permanents) / 0,8 (Diferida) 1,3 (Coef. de seguretat de fusta serrada ) B1

Permanents

RpG

(PERMANENTS)

Variables

RpQ

(VARIABLES)

Tallant total

x L) = 268 Kg/m x 4 m = 536 Kg x 1,35 = 723,6 Kg = (Qpermanents 2 2

x L) = 180 Kg/m x 4 m = 360 Kg x 1,50 = 540 Kg = (Qvariables 2 2

Planta baixa

Vd = RpG + RpQ = 723,6 + 540 Kg = 1263,6 Kg

Td = (1,5 x Vd) / A x Kcr =

1,5 x 1263,6

Kcr = 0,67 Bef = Kcr x b

= 9,00

Tallant = 9,00

24,6

COMPLEIX

24,6

MATERIALS Bigueta de fusta C-18

18 N/mm2

DADES L Tipus Kmod

) 4,00 m 20 x 20 cm cada 60 cm C-18

PERMANENTS

Q+C = 4,48 kN

Q VARIABLES

0,6 (Permanents) / 0,8 (Diferida) 1,3 (Coef. de seguretat de fusta serrada ) B1

Fletxa permanent

5 x qL^4 = 2,68 x 4000^4 mm4 = 10,34 mm = Wg f PERMANENTS = 384 EI 11.000 x 78.540.000

Fletxa variable

5 x qL^4 = 1,80 x 4000^4 mm4 = 6,94 mm = Wv f VARIABLES = 384 EI 11.000 x 78.540.000 Planta baixa

Wg Wv

G = 10,34 x 0,60 = 6,20 mm Kdef = 0,60 (per fusta tipus C i classe de Servei 1) 10,34 mm + 6,20 mm = 16,54 mm

SEGONS EL TIPUS DE FLETXA: Wact

Fletxa activa o integritat

x Wq1) + ( 0,1 x Wq1 + 2,1 x Wq1) Wact = (0,6x10,34) + (6,94) + (0,6x0,3x6,94) + ( 0,7 x 0 + 0,6 x 0,7 x0 ) = 14,39 mm

NO COMPLEIX

2,1

L / 300 = 13,33 < 14,39 mm MATERIALS

Winst COMPLEIX Winst = Wq1 = 6,94 mm

Bigueta de fusta C-18 18 N/mm2

L / 350 = 11,43 > 6,94 mm

Wfinal Deformacions finals o fletxa a llarg termini Wnet,fin = Wg (1+Kdef) + ( 2,1 x Wq1 x (1+Kdef) - Wc) Wnet,fin = 10,34 (1+0,6) + ( 0,3 x 6,94 x (1+0,6) - 0) = 19,88 mm

NO COMPLEIX L / 300 = 13,33 < 19,88 mm

A ordinador )

Planta baixa

MATERIALS Bigueta de fusta C-18 18 N/mm2

A ordinador ) A

comparem les dades obtingudes en els

de la bigueta segons els dos

utilitzats: a

i a ordinador

A ordinador Comprovacions

Valor

V/X

Valor

V/X

11,41 > 11,08 N/mm 11,41 / 11,08 = 1,03

No compleix

_ 0,80

Compleix

9,00 24,6 9,00 / 24,6 = 0,37

Compleix

_ 0,36

Compleix

14,39 mm

19 mm

Fletxa relativa

14,39 / 13,33 = 1,08

No compleix

1,41

No compleix

Fletxa absoluta

19,88 mm 19,88 / 13,33 = 1,49

No compleix

_ 1,45

No compleix

No calculat

0,46

Compleix

No calculat

0,17

Compleix

Planta baixa

CONCLUSIONS En general obtenim resultats similars ordinador.

tots dos

hi ha un

que difereix entre el

> 11,08 N/mm ). Per aquest motiu considerem que la a ordinador .

i a

MATERIALS Bigueta de fusta C-18

18 N/mm2

. Per aquest motiu no hem pogut dur a terme la

ASSENTAMENTS Assentament del terreny M_fs_06, 15

p. 46

M_fs_01, 04

p. 46

M_fs_08, 33

p. 47

M_fs_ 23

p. 47

M_fs_ 32

p. 48

M_fs_02, 16, 19, 21, 28, 30, 35, 37, 39

p. 49 p. 49

M_fs_03, 13 Descens de la bigueta del forjat superior M_fs_31 Descens de la bigueta del forjat inferior M_fs_29

M_fs_36, 40

M_fs_20

p. 50

M_fs_24 M_fs_25

p. 50

M_fs_38, 42, 43, 44 M_fs_34

p. 51

TALLANT Tallant per assentament del forjat inferior M_fs_09, 12, 45

p. 51

M_fs_11, 17 Tallant per fletxa de la bigueta M_fs_10

p. 52

M_fs_05, 22, 27

p. 52

ALTRES M_fs_07 Junta de l'encofrat M_fs_14 M_fs_18 M_fs_26 M_fs_41

PATOLOGIES ASSENTAMENTS - del terreny M_fs_06,15

M_fs_01, 04

M_fs_04

d'origen provocada per un assentament extrem llarg de l'element estructural murari com a d'una falla del terreny sobre el qual es recolza l'edifici.

M_fs_04

de fissures al llarg de la vertical del mur i a en les obertures, provocades pel tallant originat pel moviment diferencial entre el mur i el terreny. M_fs_04

M_fs_04

Planta Baixa

ASSENTAMENTS - del terreny M_fs_06, 15

M_fs_01, 04

M_fs_15

d'origen provocada per un assentament extrem de l'element estructural murari com a d'una falla del terreny sobre el qual es recolza l'edifici. de fissures al llarg de la vertical del mur i a en les obertures, provocades pel tallant originat pel moviment diferencial entre el mur i el terreny.

M_fs_15

Planta +1

PATOLOGIES ASSENTAMENTS M_fs_08, 33

M_fs_ 23

M_fs_33

d'origen provocada per assentament del terreny sota la lateral sud-est). Es tracta d'un assentament diferencial: el mur orientat a nord-est assenta molt poc respecte sud-est i provoca d'esquerdes en el punt que es troben tots dos elements.

un de el en

M_fs_33 M_fs_33 M_fs_33 M_fs_33

de fissures en sentit vertical i a en el mur que pateix assentament., provocades pel tallant originat pel moviment diferencial entre els murs: en concret, un assentament extrem.

Lavabo

Observacions: En aquest edifici, i com habitual, es produeixen assentaments en cantonada que centrals ja que s'hi concentra i el terreny pateix

Planta +1

ASSENTAMENTS M_fs_08, 33

M_fs_ 23

M_fs_23

d'origen provocada per un assentament central del terreny sota l'element estructural murari interior de l'edifici. A el mur de central de la masia es veu perjudicat per les nombroses obertures ralitzades en planta baixa (la part del mur on M_fs_23

d'esquerdes al llarg de la vertical del seguint l'esquema de dels murs de (de per l'assentament central de l'edifici.

mur i a

M_fs_23

Llar de foc

Planta +1

PATOLOGIES ASSENTAMENTS M_fs_32

M_fs_32

d'origen provocada per un augment de provinent de la de l'edifici. L'obra efectuada consisteix a augmentar l'altura lliure de i construir una nova coberta a dues Aquesta provoca un assentament diferencial entre l'edifici principal i el volum estudiat (que originalment ja havia sigut agregat a la masia).

M_fs_32

M_fs_32 M_fs_32

de fissures en els punts de contacte entre la masia i el volum agregat. La fissura principal apareix a l'aresta de just al costat de l'obertura de la porta. es fissura la de contacte entre el

Planta +1

PATOLOGIES - de la bigueta M_fs_ 02 , 16, 19, 21, 28, 30, 35, 37, 39

- per descens de la bigueta del forjat superior M_fs_20, 31

- del forjat superior M_fs_03, 13

- per descens de la bigueta del forjat inferior M_fs_29

M_fs_02

d'origen provocada per la simple d'una bigueta de la coberta sobre el mur La bigueta de fusta i es recolza sobre un M_fs_02

puntual exercida per la bigueta d'una fissura. Aquesta en a l'obertura de la M_fs_02

La sobre el mur provoca segueix les linies

Planta +2

- de la bigueta M_fs_02, 16, 19, 21 , 28, 30, 35, 37, 39

- per descens de la bigueta del forjat superior M_fs_20, 31

- del forjat superior M_fs_03, 13

- per descens de la bigueta del forjat inferior M_fs_29

M_fs_21

d'origen provocada per puntual simple d'una bigueta. El forjat

M_fs_21

La puntual exercida per la bigueta sobre el mur provoca de fissures verticals. Aquestes apareixen a la zona amb una prima coincidint amb el pas e la xemeneia de la llar de foc (M_fs_26).

Llar de foc

Planta +1

PATOLOGIES M_fs_38, 42, 43, 44

M_fs_20

M_fs_ 25

M_fs_24

M_fs_20

bigueta del forjat superior M_fs_34

Descens de la bigueta del forjat inferior

d'origen de l'element estructural horitzontal provocada per la d'aquest. d'un sota una de les biguetes frena el seu descens provocant una baixada menor que la resta. Aquesta es veu agreujada pel descens d'una bigueta de la coberta que provoca una simple sobre el mur de Es tracta d'una bigueta de fusta que salva una llum

M_fs_20

M_fs_20 M_fs_20

de dues esquerdes horitzontals degudes a la del forjat. Una d'elles situada a la part del prima) i l'altra just a sobre de la biga, alineada a la fissura vertical. L'esquerda del mur (M_fs_19) neix sota la bigueta, seguint l'esquema de les

Planta +2

M_fs_38, 42, 43, 44

M_fs_20

bigueta del forjat superior M_fs_34

M_fs_ 25

M_fs_24

M_fs_25 Esquerda deguda a l'excessiva fletxa del forjat inferior

d'origen provocada per la fletxa excessiva del forjat inferior. Es tracta d'un forjat unidireccional amb biguetes de fusta de 4m de llum i revoltons de guix. de fletxa de l'element horitzontal produeix una esquerda en l'element vertical.

M_fs_25

La excessiva del forjat provoca d'una esquerda en sentit vertical. Es en la

Observacions: d'aquesta esquerda respon i complementa els realitzats anterioment per a la de la bigueta (l'estudi d'un element a En ells s'ha trobat que el valor de la fletxa de la bigueta superava

Planta +1

PATOLOGIES M_fs_38, 42, 43, 44

M_fs_20

M_fs_ 25

M_fs_24

M_fs_34

bigueta del forjat superior M_fs_34

Fissura generada per la fletxa de la bigueta del forjat superior

d'origen provocada per la fletxa de la bigueta de fusta del forjat superior. L'element estructural pateix una diferida que acaba provocant el seu despreniment respecte al conjunt.

M_fs_34

La bigueta en baixa envers el seu punt original causant la amb el de guix. S'origina una esquerda longitudinal a la del bigam. Es tracta d'una fissura oberta considerablement gruixuda.

Planta +1

TALLANT - per assentament del forjat inferior M_fs_09, 12, 45

- per fletxa de la bigueta M_fs_10

- per obertura en mur de la coberta M_fs_11, 17

M_fs_05, 22, 27

M_fs_09

d'origen provocada l'assentament del forjat inferior sobre el que es troba Es produeix sobre l'obertura de com a

per

M_fs_09

de fissures a l'extrem superior de (provocades per tallant). La fractura

M_fs_09

l'obertura a

Planta +1

PATOLOGIES TALLANT - per assentament del forjat inferior M_fs_09, 12, 45

- per fletxa de la bigueta M_fs_10

- per obertura en mur de la coberta M_fs_11, 17

M_fs_05, 22, 27

M_fs_17 tallant

d'origen

provocada per un efecte combinat de la i la deformabilitat dels vincles. Es produeix sobre l'obertura de l'element estructural murari com a de la baixa a tallant o la poca trava entre els elements, situats en un mateix pla, i per la

M_fs_17

de fissures als extrems superiors de l'obertura a (provocades per tallant). Aquest tipus de a partir del model i de la planor de l'element.

Planta +2

TALLANT - per assentament del forjat inferior M_fs_09, 12, 45

- per fletxa de la bigueta M_fs_10

- per obertura en mur de la coberta M_fs_11, 17

M_fs_05, 22, 27

M_fs_05

d'origen provocada per un efecte de la deformabilitat dels vincles. Es produeix a la base de l'element estructural murari com a de la baixa a tallant o la poca trava entre els elements, situats en un mateix pla.

de fissures als extrems de l'ampit de l'obertura a (provocades per tallant). Aquest tipus de a partir del model i de la planor de l'element. M_fs_05

M_fs_05

Planta Baixa

H_cap_ 01 , 02

p. 54

H_cap_03, 04, 05

Aigua de la pluja. Lliscament superficial. (Humitat a la cara exterior) H_fl_01, 02, 03 H_fl_04 H_fl_05

H_cond_01

H_inst_01, 02

p. 54

PATOLOGIES HUMITATS Humitat a la cara exterior del mur H_cap_ 01 , 02

Humitat a la cara interior del mur H_cap_03, 04, 05

H_cap_01 material

Taques d'humitat provocades per la d'aigua (contiguda en el terreny) a del mur. Es produeix a la base de l'element estructural murari com a de la del material (les pedres i el morter que les uneix) i la proximitat de la (que el posa en contacte directe amb el terreny). de taques d'humitat a la base del mur, les quals assoleixen a la cara interior de l'element vertical pel fet de tenir menys que l'exterior. H_cap_01

H_cap_01

Planta Baixa

Proximitat a aparell sanitari H_inst_01, 02

H_inst_02

Taques d'humitat provocades per la d'aigua provinent de la xarxa d'aigua (AFS i ACS) a del mur. Les de l'edifici antigues de manera que conductes no estan i poc a poc, amb el temps, es malmeten. provoca que existeixin petites H_inst_02

Aquestes d'aigua es filtren pel mur i donen lloc a una taca d'humitat al voltant de la zona on es troba la fuga. Aquest tipus de lesions es caracteritza per la focalitat, que la humitat apareix en el punt on hi ha la xarxa i

H_inst_02

Planta +1

DESPRENIMENTS Despreniment de la capa de pintura per la humitat provinent del terreny. (Base del mur interior) A_de_01, 02, 04, 05, 06 Despreniment de la capa de pintura dels revoltons de guix. A_de_03, 07

p. 56

A_de_08, 09 A_de_ 10

p. 57

A_de_11 Despreniment de la capa de pintura. (Cara interior del mur) A_de_12, 13 , 14

p. 56

A_di_02, 03, 04, 05 A_di_06 A_di_07, 08, 09, 10, 11 A_di_ 01

p. 57

A_di_ 12

p. 58

ALTRES A_pe_01 A_pe_02 A_pe_03, 04, 05, 08, 09, 12 A_pe_06, 07 A_pe_10 A_pe_ 11

p. 58

DESPRENIMENTS Despreniment de la capa de pintura: - per la humitat provinent del terreny A_de_01, 02, 04, 05, 06 A_de_08, 09

A_de_06

PATOLOGIES ALTERACIONS - dels revoltons de guix A_de_03, 07

- a la cara interior del mur A_de_12, 13, 14

Despreniment del revestiment a causa de l'aigua

Caiguda de la capa de pintura del mur per la d'humitat provinent del terreny. Per efecte de la del material de l'element murari i de la proximitat de la (que posa el mur en contacte directe amb el terreny), l'aigua del es filtra pels porus i queda entre el revestiment i el mur. L'aigua que queda retinguda entre capes s'escalfa, crea tensions i provoca que el revestiment acabi desprenent-se. Aquestes alteracions es produeixen a la base del mur.

A_de_06

Planta Baixa

DESPRENIMENTS Despreniment de la capa de pintura: - per la humitat provinent del terreny A_de_01, 02, 04, 05, 06 A_de_08, 09

A_de_13

- dels revoltons de guix A_de_03, 07

- a la cara interior del mur A_de_12, 13 , 14

Despreniment del revestiment a la cara interior del mur

Caiguda de la capa de pintura del mur per una d'origen En produir-se una fissura en el mur (en aquest cas concret a causa d'un assentament), es generen unes tensions a la que afecten al revestiment de l'element vertical. La capa d'acabat de pintura no suporta aquestes forces pel que genera l'esquerda. Com a resultat, en el revestiment no es produeix l'esquerda que, a es bona part de la pintura del voltant.

A_de_13

Planta +1

PATOLOGIES ALTERACIONS

DESPRENIMENTS Despreniment de la capa superficial: - per engrunament amb revestiment de morter) A_de_ 10

A_de_11

A_de_10

Despreniment de la capa superficial del mur per la seva del morter). L'element de morter, amb comportament quan perd aigua abans d'assolir una estructura (d'assolir la a s'esquerda donant lloc a moltes petites fissures de poca profunditat. Es produeix, a pel fet de tractar-se d'un element pla, de

A_de_10 A_de_10

La del morter causa a la de nombroses esquerdes que formen una malla. Les fissures apareixen en una i, aproximadament, en el sentit perpendicular. per

Planta +2

A_di_02, 03, 04, 05

A_di_06

possible fissura A_di_07, 08, 09, 10, 11

provinent terreny) A_di_01

- creixements vegetals (humitat per l'aigua de la pluja) A_di_12 A_di_01

de la en la base del mur per degudes a la humitat provinent del terreny. L'aigua que puja per arrossega minerals del que es dipositen sobre la cara exterior un cop s'ha evaporat el medi conductor. A_di_01

del material i de clapes de diferents tonalitats en les vores de les taques d'humitat.

A_di_01

Planta Baixa

A_di_02, 03, 04, 05

possible fissura A_di_07, 08, 09, 10, 11

A_di_06

PATOLOGIES ALTERACIONS

provinent terreny) A_di_01

- creixements vegetals (humitat per l'aigua de la pluja) A_di_12 A_di_12

Creixements vegetals en la capa superficial de la A_di_12

de la de la per d'organismes vius. Es produeixen creixements vegetals i fongs en zones on hi ha una elevada d'aigua provinent de la pluja i una gran de la solar. Les espores arriben transportades pel vent o per aus. En

petites

plantes

sobre

A_di_12

Planta +2

- lliscament diferencial A_pe_02

- engrunament A_pe_01

- escrostonament A_pe_06, 07,10

- de peces del paviment A_pe_ 11

A_pe_11

La notable fletxa de les biguetes de la primera planta acaba afectant la de la capa d'enrajolat. El paviment no de seguir el moviment de del forjat.

paviment

Aquest

i despreniment d'algunes peces del s'inicia amb la d'una

A_pe_11

Detall planta

Planta +1

Fase 1 Fase 2 Fase 3

INTERVENCIONS Pag. 60 Pag. 61 Pag. 63 Pag. 64

Fase 4

Humitats Coberta Fletxa

INTERVENCIONS

Els problemes d'assentament diferencial que pateix l'edifici suggereixen un problema d'enfonsament dels fonaments existents. Sense saber quin tipus de existeix, suposem que l'arribada del mur de pedra al terreny es fa amb la mateixa de mur que en planta baixa. Per tal de reduir l'assentament de l'edifici es proposa augmentar la de contacte entre la i el terreny a d'un

1. la

apuntalament i Per tal de dur a terme l'inici de es tot el mobiliari existent en la planta baixa, el forjat per tal d'alliberar-lo de part de les permanents de l'edifici, es el paviment existent i es la solera. A es retiraran les terres que envolten el mur de

del Un cop s'han retirat les terres, es realitzaran els encofrats per tal d'abocar el en massa per fer l'augment de la de la del fraguat del es tant el mur com el en massa per tal de fer-hi passar una barra de Un cop s'ha passat la barra, es reomple el forat amb una lletada de i es realitza un postessat de la barra per tal de garantir el contacte lateral entre la preexistent i la nova. A es unes resines entre les peces per tal de

3. a l'estat inicial: Un cop s'ha realitzat el s'abocaran graves per reomplir el forat de de l'obra i alhora millorar les prestacions del terreny pel que fa als problemes de es un abocat de per restituir la solera. Finalment es el paviment retirat o es per un de nou.

Planta baixa

INTERVENCIONS HUMITATS

La de gran quantitat d'humitats en la base dels murs de la planta baixa fa pensar que aquest pateix un problema d'humitats Tot i que la pedra no un material el morter que uneix les pedres del paredat que ho fet que facilita l'ascens de l'aigua per Per tal d'evitar-ho es proposen tres solucions: 1. La d'una cambra d'aire en la zona que ha quedat buida per 2.

d'un drenatge continu en la base del mur de

3. de barrera el mur en contacte amb realitzar un drenatge.

per

de productes en a causa de la impossibilitat de

En la rasa creada per la del es un tub drenant perforat que retingui les el temps suficient aquesta s'evapori de manera natural. Alhora, en deixar una entre les terres i la cara exterior del mur de la humitat que penetri per la base del mur (zona en la qual no es pot intervenir per tal d'impermeabilitzar-la) La que garanteix el bon funcionament d'aquest sistema possible a la

Aquest sistema parteix de la rasa excavada com l'anterior. A partir es una banda de blocs porosos de a uns 5cm de la cara exterior del mur per tal de crear una petita cambra ventilada que permeti de l'aigua que penetri per la base de l'element de Alhora, es el buit deixat per amb graves, que evitin de l'aigua a del terreny fins al mur. Si l'aigua aconsegueix traspassar la capa de graves i penetrar la de blocs porosos, aquesta pel forat dels mateixos fins a la seva base, on es una canal de recollida per tal d'evitar d'aquestes al voltant del mur. La d'un minvell que eviti l'entrada directa d'aigua per la cambra d'aire o pel forat dels blocs porosos clau per evitar que l'aigua exterior entri en contacte amb el mur (facilitant-ne l'entrada cap a l'interior i dificultant de la

Planta baixa

Cambra ventilada o drenatge evolucionat

INTERVENCIONS HUMITATS

de barrera

per

de productes

Aquest procediment es basa en trencar definitivament la xarxa de conductes del conglomerant amb el qual s'uneixen les peces del paredat del mur. El que es fa perforar el mur a d'una Aquest tipus per es realitza per gravetat: els forats s'han de fer inclinats cap avall de manera que el compost va penetrant en el mur. S'aboca la impermeabilitzant de baixa viscositat que a la i a l'efecte de la gravetat es difon a A causa de la porositat del morter (normalment elevada que la de la pedra) el que es perforar en les trobades entre els dos materials, amb l'objectiu de bloquejar els possibles passos de l'aigua. Tot i que les patologies s'han fet evidents en els murs perimetrals es recomana realitzar el tractament en tots els murs de l'habitatge i no en els afectats, ja que si es bloqueja el pas de l'aigua en un sector, aquesta pot ascendir per un altre sector on en principi no s'apreciaven problemes d'humitat. Cal remarcar que una vegada injectats els productes, es pot tornar a revestir el mur amb les terminacions que es desitgin i no queden marques de la feina feta. PROBLEMES Un dels punts negatius d'utilitzar aquest procediment que molt destructiu. Alhora, les que suposa el fet d'estar vivint en l'habitatge mentre es realitzen les feines, tant des del punt de vista necessari arribar a la part baixa possible del mur per tal de realitzar les injeccions de manera que sigui possible parar l'aigua en la cota baixa possible. fa que sigui per a arribar a les fonamentacions, cosa que implicaria un extra de feina, dificultat i ja que al no poder-se realitzar exteriorment s'hauria de fer per l'interior. Cal remarcar que aquest procediment no elimina la d'aigua ni els problemes d'humitat per que la a una cota baixa, cosa que impedeix que aquests es facin visibles a l'interior.

Planta baixa

INTERVENCIONS COBERTA RA TU UC ES I TR ES BIGU ER DE REN STA CA E FU ENT D IST EX

1 RA EN

L JO

LLS RE A ST ST RA E FU D

RA TU UC IPAL TR ES RINIC P

UP ES

T OR

AD ST FU

Els problemes de filtracions causats pel mal estat de dels components que conformen la part estanca de la coberta han derivat en humitats en la planta sotacoberta i en algun cas en la planta primera. La del morter de junta entre les rasilles i, entre elles i els llistons de fusta (derivant en una diferencial entre elements) ha trencat la del pla de coberta, obrint fissures que permeten l'entrada d'aigua per on les teules estan en mal estat o, fins i tot, han estat arrencades pel vent. El fet que les juntes estiguin obertes impedeixen de l'espai sotacoberta com una zona habitable de la casa. Per aquest motiu ens plantegem convertir aquest espai en una amb bones condicions de confort, a de la de la coberta. Tot i i com que la humitat no ha afectat l'estat de la fusta dels elements estructurals, la es en la dels elements que garanteixen l'estanquitat i s'afegiran capes i de estanques per millorar les prestacions preexistents. La major o guany de calor es per la coberta, per tant, tot i l'elevat cost de la val la pena valorar els guanys que obtindran a llarg termini. D'aquesta manera podem reduir la despesa fins a un 30-35% en disminuir les per la

Planta sotacoberta

A R NC PO TA VA ES DE RA E RR

T TA ES

AL FIN

dels elements: Per tal de dur a terme l'inici de la es retiraran tots els materials que conformen la coberta

2. dels materials: Un cop tenim l'estructura sobre la qual es la nova coberta es procedeix a la d'uns panells de fusta i fixats sobre els rastrells de fusta amb unions Aquests panells serviran com a suport resistent per a l'estesa d'una capa de sobre la qual es una barrera de vapor per evitar el pas del vapor d'aigua a de la coberta, cosa que podria provocar condensacions entre les capes de la mateixa. Sobre la barrera de vapor es uns 7cm resoldre el problema de l'estanquitat es una impermeable bituminosa entre dues de Sobre de la impermeable es disposaran un seguit de rastrells que subjectaran les teules amb una a llata per canal. Algunes de les teules de antiga es podran reutilitzar, i es substituiran per

Planta coberta

ESTRUCTURA I ELEMENTS CONSERVATS

Biguetes

INTERVENCIONS FLETXA

NIC

TI TA

Els problemes d'assentament de l'edifici sumats a les fletxes (activa i diferida) que pateix la fusta en el natural de posada en han provocat, a llarg termini, unes deformacions considerables en el forjat, suposant un problema per a l'estabilitat general de l'edifici. Per tal de reduir la del forjat de la planta primera (sostre de la planta baixa) s'ha considerat la d'aquest una nova capa resistent a sobre. Aquesta consisteix en el de les bigues existents a d'armadures d'acer i una uniforme de les un abocat de sobre una malla de repartiment. S'ha considerat fer la per la part superior del forjat, ja que la planta baixa no permet la d'una biga de sense reduir l'altura lliure de manera significativa i, fins i tot, excessiva. En la planta pis es pot intervenir retirant el paviment i evitant haver de retirar els envans perforant-los i fent passar la malla per sota.

IAL

1. Retirada dels elements: Per tal de dur a terme l'inici de la es el paviment de la planta primera i el mobiliari present en les habitacions. En alguns casos el paviment ha perdut amb el morter cosa que facilita aquesta Es el morter per tal de retirar material sobrant i per millorar entre aquest i el que En cas de

A UR CT

I NIC TI

RU ST

T EN

VIM PA

T EN

IST EX

P CA

A UR CT RU T S DE T ER A N L: E RT DUR TIME INA O F M MA AR R EP AT T A R ES

Planta primera

E AD

E RT

E AD UR ENT D M MA TI AR EPAR R RA TU UC PAL R I T ES RINC P

de la capa de i repartiment: Un cop tenim l'estructura del forjat es rodons d'armat biga a biga per millorar-ne les prestacions de treball a i reduir la absorbida per la mateixa. Un cop s'ha disposat aquests rodons d'armat es una malla de repartiment sobre l'estructura i les armadures, perforant els envans per on sigui necessari passar les barres de la malla per tal de garantir el bon repartiment de En aquest punt de si es necessari per una dificultat es podria decidir enderrocar els envans de ja que les deformacions del forjat els han no el suficient per

Forjat Planta Primera

ESTRUCTURA I ELEMENTS AFECTATS Envans

3. Capa de Per tal de construir la capa de final sobre les armadures una lletada de en massa. El treballar conjuntament tots els elements que hem i part de les que rebi el forjat. Finalment es el paviment

Fase 1 Fase 2 Fase 3

INTERVENCIONS

Fase 4 Pag. 66 mesures de millora