EL CIRC DE LA POLÍTICA » Senyores i senyors posin-se còmodes i disfrutin de l’espectacle, podran gaudir de les feres més salvatges i dels millors pallassos del món. Comptem també amb uns malabaristes extraordinaris, i els millors carteristes vinguts d’arreu dels país. Benvinguts al Circ de la Política.
Aparteu les criatures, que ara surten els senyors, amb sabates enllustrades, amb barrets i mocadors.
És el Circ, el Circ de la Política, l’espectacle més dantesc. És el Circ, el Circ de la Política, on tu no hi pintes res.
Vigileu tots les carteres, que tenen els dits molt llargs. Un descuit, una badada, i se’t queden la mesada.
Pareu atenció, que ara surt el domador Pareu atenció, eh, ah.
És el Circ, el Circ de la Política, l’espectacle més dantesc. És el Circ, el Circ de la Política, on tu no hi pintes res. Equilibris a la corda, intentant no patinar. Per no perdre la poltrona, que els dóna de menjar. Us farem uns trucs de màgia, quedareu enlluernats. Ben segur veureu la trampa, feu-vos els dissimulats.
Pareu atenció, que ara surt el domador. Diu que calma les feres, amb uns quants cops de bastó. És el Circ, el Circ de la Política, l’espectacle més dantesc. És el Circ, el Circ de la Política, on tu no hi pintes res.
PARLAR PER NO DIR RES »
GASTA »
Podria fer una cançó, on les paraules perdessin sentit. Podria perdrem en banalitats, i fer banderes de l’absurditat.
Donat el cas que hi ha una lletra, i per tant cal cantar. M’estimo més fer una cançó, que almenys us faci pensar.
També podria parlar d’amor, d’ell i ella a la lluna plena. Podria moure’m en la conformitat, així no ofendre, i tot arreglat.
Mentre hi hagi tantes causes, per les que lluitar. Deixem-nos tots de romanços, la prosa haurà d’esperar.
No vull, no puc, parlar per no dir res.
No vull, no puc, parlar per no dir res.
No vull parlar per no dir res. No sé cantar sense explicar, el que em molesta de l’avui, el que voldria pel demà.
No vull parlar per no dir res. No sé cantar sense explicar, el que em molesta de l’avui, el que voldria pel demà.
Benvinguts, passin i vegin, el sorteig ha començat. Acceptem diners de plàstic, no cal ser un gran sultà. Tenim tot l’imaginable, fins i tot el que no ens cal. I tot és molt millor, que el que tens al teu costat.
Entrin, no s’ho pensin, no cal pagar al comptat. Aquí ningú ens fa fàstic, pagui en mensualitats. Som uns grans comptables per nosaltres tot s’hi val. Amb afany d’usurpadors, el deixarem ben escurat.
Gasta, no paris, gasta, et deixem els diners. Gasta, no paris, gasta, a un mòdic interès. Gasta, no paris, gasta, l’aparença és important. Gasta, no paris, gasta, confia en el teu Banc.
Gasta, no paris, gasta, et deixem els diners. Gasta, no paris, gasta, a un mòdic interès. Gasta, no paris, gasta, l’aparença és important. Gasta, no paris, gasta, confia en el teu Banc.
CRIDA »
FRONTERES »
Sento com em puja, un calfred per el cos. Eufòria continguda, són tres segles de raó.
Avancen amb fermesa, des de tots els racons. Ones d’esperança, eixamplant horitzons.
Fronteres i només fronteres, distàncies reals irreals. Blanc, negre, pobre, ric, alt, baix, prim i gras. Vivència de la diferència, creada, provocada, imposada.
Es respiren nous aires, que ofeguen la por. S’albira l’espurna, entre la foscor.
Quan les veus criden amb força, arreu del territori. Quan s’uneixen les paraules, guanyarem el nostre somni.
Vida perjudicis i barreres Vida sense fronteres Desacomplexa’t i revela’t Per poder viure amb dignitat
Crida ben fort, de la Franja al Rosselló. Crida ben fort, de l’Alguer fins a València. Crida ben fort, un sol crit eixordador. Crida ben fort, des d’Aran fins a Maó.
Crida ben fort, de la Franja al Rosselló. Crida ben fort, de l’Alguer fins a València. Crida ben fort, un sol crit eixordador. Crida ben fort, des d’Aran fins a Maó.
Fronteres i només fronteres, distàncies reals irreals. Religió, pell, i sexualitat, viu-les amb llibertat. Lluitar, sense abandonar, temptant la sort de les fronteres.
Crida, crida ben fort! Crida, crida ben fort! Crida, crida ben fort! Crida, crida ben fort!
Crida, crida ben fort! Crida, crida ben fort! Crida, crida ben fort! Crida, crida ben fort!
Vida de perjudicis i barreres Vida sense fronteres Desacomplexa’t i revela’t Per poder viure amb dignitat
Vida de perjudicis i barreres Vida sense fronteres Desacomplexa’t i revela’t Per poder viure amb dignitat
QUAN SEREM FORTS » Potser érem pocs, però hem augmentat en nombre. Semblava lluny, i ara ho veiem més clar. Vam ser apartats, a la clandestinitat. Però anàvem fent l’empenta no ha faltat. Quan serem forts, farem caure els poderosos. Quan serem forts, segarem les cadenes de l’estat. Quan serem forts, alçarem la falç enlaire. Quan serem forts. Ja falta poc.
CAMÍ DE LA VIDA »
L’exili et pren, el poc que t’ha deixat la guerra. Aquella platja d’Argelers, s’hi va perdre molt més. Mig milió de persones, les seves pertinences, botí pesat. Camí de la vida Camí de la mort Camí de la vida Un trist record. Incertesa al creuar la frontera, molts que caminaven febrer del 39. Tres mesos on el seu llit, a la sorra dibuixaven cada nit. Camí de la vida Camí de la mort Camí de la vida Un trist record No són d’aquí i tampoc d’allà, així neix un país. No són d’aquí i tampoc d’allà, que hem d’aprendre a valorar. No són d’aquí i tampoc d’allà, així neix un país. No són d’aquí i tampoc d’allà, el país dels exiliats.
CONTRA EL CAPITAL » Són quatre gats, que tenen tots els duros. Són pertorbats, jugant amb els diners.
En mans dels prestadors, sistema putrefacte. La borsa i les divises, la seva religió.
Causant de la misèria, la fam i frustració. Violant totes les normes, de civilització.
Trepitgen les persones, hereus del feudalisme. De les seves poltrones, controlen el comerç.
Que tanquin bancs i caixes, i multinacionals. Que obrin més botigues, per un comerç local.
Que tanquin bancs i caixes, i multinacionals. Que obrin més botigues, per un comerç local.
Un pas endavant Contra el capital Un pas endavant
Un pas endavant Contra el capital Un pas endavant
Un pas endavant Pel canvi global Un pas endavant
Un pas endavant Pel canvi global Un pas endavant
≼ www.dekrepits.cat
Beurem de la boteta, farem titius. Un got a Sant Hilari, ai qui no se l’acabi. Aixeca el braç més alt que mai. I brindem, amb Begudes de la Terra!
Beurem de la boteta, farem titius. Un got a Sant Hilari, ai qui no se l’acabi. Aixeca el braç més alt que mai. I brindem, amb Begudes de la Terra!
Vaig volar fins a Ses Illes, doncs m’havien demanat, que tastés una pomada, que ho arregla tot plegat.
No és pas per la Moreneta, que visito Montserrat. Diu que tenen bones herbes, que et deixen ben adobat.
Veig que em queden molts de beures, ja faré una altra cançó. Ara potser que descansi, això ha estat esgotador.
Un cop feta la feinada, vaig canviar de pensament. Un vaixell cap a València, el burret és molt potent.
Passava prop de Berga, ja s’esqueia per Patum. Faré un tast de la barreja, brindis entre foc i fum.
Jo me’n torno cap a casa, jo me’n torno a l’Empordà. Una copa de Garnatxa, i la mona a descansar.
La,la,la...
La,la,la...
Mentideta d’arròs amb ceba, tot això pel mateix preu. De tornada una parada, i em “fotu” un masclet a Reus.
Per fer passar l’emprenyada, de l’esbornac de Bracons. Una bona ratafia, com a mínim dos porrons.
Beurem de la boteta, farem titius. Un got a Sant Hilari, ai qui no se l’acabi. Aixeca el braç més alt que mai. I brindem, amb Begudes de la Terra!
Més avall a Tarragona, vaig parar-me a contemplar, tota la vila romana, amb un vermut a la mà.
Cap al nord del territori, m’han posat un vi moscat. No fos cas que amb tanta volta, em quedés deshidratat
BEGUDES DE LA TERRA »
NEN SOLDAT »
VIDA SENSE VIURE » El pas d’un altre dia torna a castigar, la seva ment absorta fuig de la realitat. Fa temps que ha perdut l’ànima, És un fantasma errant, s’acosta, s’acosta al seu final.
I tot el que tenia, per la vena ha marxat. Per fugir dels problemes, va caure en un forat. Fa temps que ha perdut l’ànima. Ja res pot agafar, no existeix, no existeix l’endemà.
Vida sense viure res, veu sense mirar. Vida sense viure res, sent sense escoltar.
Vida sense viure res, veu sense mirar. Vida sense viure res, sent sense escoltar.
Un altre dia s’il·lumina amb els primers raigs del Sol. Es desperta altra vegada, ha de continuar lluitant. Ha perdut germans i pares, però no els pot plorar. Ha de tornar a la batalla, però ell voldria jugar.
No té amics ni té joguines, La seva missió és matar. Ha perdut la infantesa Obligat a fer el soldat. A través d’un punt de mira, la vida veu passar. Apunta i dispara, per viure ha de matar.
Llàgrimes de sang Somriure de cristall, Ha perdut un tros de vida Amb cada tret disparat. Llàgrimes de sang Somriure de cristall, vida sense sortida, vida de nen soldat.
Llàgrimes de sang Somriures de cristall, Ha perdut un tros de vida Amb cada tret disparat. Llàgrimes de sang Somriures de cristall, vida sense sortida, vida de nen soldat.
Uooooo, uooooo
Uooooo, uooooo
Quan votem les lleis que siguin perquè és legítim i just, però després ens les retallen tal i com els ve de gust. I ningú està per la feina, perquè aquí ningú no es mou, no és estrany si sents que et puja, ben de dins un Ja n’hi ha prou.
JA N’HI HA PROU » Bonus Arnella !
Ja n’hi ha prou, Ja n’hi ha prou, Ja n’hi ha prou…
Quan notes que et falta l’aire, perquè t’estàs ofegant. Però et diuen que no t’espantis, que potser no n’hi ha per tant. I que callis i obeeixis, i no facis enrenou, no és estrany si sents que et puja, ben de dins un Ja n’hi ha prou.
Quan els polítics de casa, et duen a un carreró, que veus que no té sortida i que no és cap solució. Quan no és a tu qui defensen, perquè ells estan pel seu show, no és estrany si sents que et puja, ben de dins un Ja n’hi ha prou.
I quan veus que ens espolien i que el què fan no té nom. I ens diuen insolidaris i que el cafè és per tothom. Quan saps que amb els diners nostres més d’un s’hi fa un sobresou, no és estrany si sents que et puja, ben de dins un Ja n’hi ha prou.
Ja n’hi ha prou, Ja n’hi ha prou, Ja n’hi ha prou…
Ja n’hi ha prou, Ja n’hi ha prou, Ja n’hi ha prou…
Ja n’hi ha prou, Ja n’hi ha prou, Ja n’hi ha prou…
I quan veus la teva llengua, com la menystenen uns quants. I et tracten de boig si parles de Països Catalans. I cada dia s’inventen algun altre entrebanc nou, no és estrany si sents que et puja, ben de dins un Ja n’hi ha prou.
I quan diuen que el teu poble, el què ha de fer és obeir, perquè no és cap poble lliure ni té dret a decidir. Quan et sents el sou a sobre i t’hi junyen com un bou, no és estrany si sents que et puja, ben de dins un Ja n’hi ha prou.
Quan et diuen que et moderis, que es contingui el personal. I no obris noves vies de construcció nacional. I tot tu ets una ferida que et rosega i que et cou, no és estrany si sents que et puja, ben de dins un Ja n’hi ha prou.
Ja n’hi ha prou, Ja n’hi ha prou, Ja n’hi ha prou…
Ja n’hi ha prou, Ja n’hi ha prou, Ja n’hi ha prou…
Ja n’hi ha prou, Ja n’hi ha prou, Ja n’hi ha prou…
El Circ de la Política >> Pitus i acordió ≥ Estrofa ≥ Tornada ≥
Bm | G F# | Bm | A G Bm | G F# | Bm | A G | F# Bm | Em | G | F# Bm | D | A | D A Bm | D | A | G
‹‹ Acords cançons ›› Agraïments >
Quan serem forts >> Estrofa ≥ Tornada ≥
F | C | Dm | Bb F | C | Bb | Bb Dm | F | C | Bb
Parlar per no dir res >> Camí de la vida >> Estrofa ≥ Tornada ≥
D|D|G|A|D A|E|G|D
Bm G A D
Gasta >>
Contra el capital >>
Estrofa i acordió ≥ C | F | G | C Vent i tornada ≥ Am | Dm | Em | Am
Dm | F | G | A
I a tots els que creieu en el projecte Dekrèpit.
Begudes de la terra >> Crida >> Estrofa i tornada ≥ C | G | F | G Vents i acordió ≥ C | C | G | G F|F|G|G
C#m | C#m | B | B A | B | C#m | B A | B | C#m | C#m A | B | C#m | C#m X 3 A | B | A | C#m B
Cm | Cm | G | Cm Cm | Ab | F | G
Vida sense viure >> Estrofa ≥ Tornada ≥
Fronteres >> Estrofa ≥ Tornada veu ≥ Tornada vents ≥
Estrofa ≥ Tornada ≥
Gravat i mesclat > estudis Ground (Cornellá de Terri) Producció > Marc Serrats i Albert Vila. Masteritzat > Juanjo Muñoz Disseny gràfic > Isaac | www.monocrom.org Contractació >
Dm Dm F C A# F C Dm
Nen soldat >> Estrofa ≥ Tornada ≥
A en Jaume dels estudis Ground per la seva feina. A l’Albert Vila i en Marc Serrats per la seva empenta i consells. A en Jaume Arnella per ajudar-nos a dir que ja n’hi ha prou. A l’Isaac per la paciència. A l’altre membre dekrèpit que s’amaga darrera la taula: en Jordi Castelló. A l’Helena, la Sílvia i l’Anna per les seves magnífiques veus. A Dj Merey, a la serra de Xarli Olivé i a Fausto Gramola. A en Dalai i la Marina perquè esperant-los hem preparat aquest disc.
Am C G Am G Am
Promoartsmusic | 972 676 011 www.promoartsmusic.com Informació > www.dekrepits.cat info@dekrepits.cat