INVENTANT REVOLTES Vivim envoltats per cadenes, que ens lliguen, que no es deixen veure. Veure la llum de l’alba, respirar la matinada, que ens mulle la pluja, que el vent s’enduga. Que s’enduga la remor, que s’enduga la por, que ens aprope a l’horitzó, de la nostra il.lusió, castigada pel silenci i la desinformació. Eixim dia a dia del pas inventant revoltes que mai vam imaginar. Inventant revoltes, que ens ajuden a continuar somiant. Eixim dia a dia del pas creant, forjant, inventant, triant camins de llibertat. Caminant, avançant cap a la felicitat, aquella que un dia vam somiar. Crema, crema, crema, El passat que mai tornarà. Que el teu cor diu que passat està. Som avalots de dignitat. Pren l’espurna i crides
Crema, crema, crema El que no estimes del present. Somnis pel futur que ve. Som la flor que esdevindrà Primavera al teu costat. Ens silencien la radio, ens taquen la televisió. Ignoren milers de veus en manifestació. Sinistre país on manen bancs i malvats. Dia a dia units força rebel.lia. El vent que bufa en contra de cada generació ens porta històries de monstres abatuts, de terres alliberades, de tiranies caigudes, de ciutats alçades de les runes.
Són ànimes surant que naveguen en el cor a la mà, arreu del món arreu de tots els mars. Apostant la vida, deixant la dura herència que els ha tocat. Són valents tripulants del vaixell incertesa, del camí tempesta, de l’ànima malmesa. Amb digne destí de l’esperança, d’arribar a l’altra banda de la desequilibrada balança. Llarga travessia arriscant la vida no t’ho posa fàcil la llei d’estrangeria.
ÀNIMES SURANT
Llarga travessia arriscant la vida jugant-te la partida a tot o res per un paradís que segurament no hi és.
No ens hem perdut en este mar d’asfalt, esquivant fletxes de soledat, aturant llances que tiren a matar.
Polítics sense escrúpols són la màfia corrupta que des de primera classe somnis emmordassen.
No ens hem perdut en este mar d’asfalt, esquivant fletxes de soledat, som i serem ànimes surant.
No hi ha poder, no hi ha frontera, ho hi ha barrera, no hi ha barricada o tanca que somni no sobrepasse.
Ací o allà tots som immigrants. Cercadors del món, pirates navegants de tots els oceans. No hi ha persona il·legal, massa social amoral, acomodada mirant pasteres naufragar No ens hem perdut en este mar d’asfalt, esquivant fletxes de soledat, aturant llances que tiren a matar. No ens hem perdut en este mar d’asfalt, esquivant fletxes de soledat, som i serem ànimes surant. Quan la foscor no té fi, la nostra ànima s’escapa, i s’atura allà al mig, on la vida és una barca.
Quan la foscor no té fi, i deixe d’omplir el camí, amb l’excusa de la nit, hi ha esperança a mig del desig. A la via de la vida, desesperat per viure. A la senda d’innocència, fugitiu per sobreviure. El teu viatge, el meu. El meu somni el vaixell. L’amor a flor de pell. Sóc una ànima surant, entremig d’una mar gegant, des del fons del meu poble perdut d’allà al sud.
DESITJOS Ara en algun lloc del món hi ha un desig que espera un estel fugaç per ser complit. Hi ha desitjos que pel cel volen, desitjos que volen i no poden, desitjos que mai es compleixen i altres tan fàcils com bufar espelmes.
Avui no esperarem, tu i jo som capaços de fer tremolar l’univers. Amb la força d’un tifó correrem contra marea. No tingues por que avui ens il·lumina la lluna plena. No tingues por, el viatge a Ítaca serà la nostra pròpia odissea sota la lluna plena. Peus mullats a la platja mirada al cel. Desitjos agafats de la mà que no esperarem. Conflueixen els ulls marquen el camí. Tu saps que no serà molt fàcil amb mi. Tendisc a pegar mil rodejos per arribar, jo sé amb qui vull caminar. Tu eres el mar que refresca a l’estiu. Tu, la brisa en primavera que m’abraça i em somriu. La tempesta de tardor que s’emporta mals records la flama a l’hivern que fa caliu.
PER TOTS ELS POBLES Per tots els pobles. Per tots els pobles que lluiten per un futur més digne. Contra Goliat poble xicotet i lliure. Orgullós cridant al món que volem viure. L’equilibri és fràgil, la situació és difícil. Si tenseu la corda, estem preparats per la revolta. L’equilibri és fràgil, la situació és difícil. Si engegueu l’espurna, avui cremarà la Lluna. Sapigueu que el País Valencià serà tomba. A les butxaques vos esclatarà la bomba. I el poble cobrarà tot allò que heu robat. El poble recuperarà la seua dignitat. El poble emergirà de l’obscuritat. Per cridar al món que ja hem tornat. Per cridar al món que mai vam marxar. Per cridar al món que el País Valencià renaix amb força de les cendres. Com un Fènix amb les ferides tendres. Orgullós mostrant al vent les seues ales amb plomes noves daurades i vermelles. Orgullós mostrant al vent les seues ales amb plomes noves daurades i vermelles.
Quan et caigues recorda que no et donarem la mà. Quan et caigues recorda que ens vas trepitjar. Quan et caigues recorda a qui vas enfonsar. Quan et caigues recorda que el món va rodant. Cremaràs amb el foc purificador que tu vas engegar, que tu vas alimentar. Dia a dia, espurna rere espurna, feia brasa i ens cremava, feia fum encegador que no ens deixava gaudir de la vida, ens ofegava. Hi ha algú que diu que riu i la pena al riu. És l’hora poble, d’agafar les nostres regnes. I cridarem al món que el País Valencià renaix amb força de les cendres. Com un Fènix amb les ferides tendres. Que renaix deixant enrere la penúria, recordant que un dia vam cremar amb fúria. Que renaix deixant enrere la penúria, recordant que un dia vam cremar amb fúria.
L’ALTRA CIUTAT
LA NIT DEL CONCERT Avui no estic sol, note la remor, milers de veus cantant la mateixa cançó. Senc el tremolar d’aquesta ciutat, corrent de cara en la mateixa direcció. Corals al carrer canten una veu, la veu de la consciència crida amatent. Un neguit latent creixia a l’interior de les titelles que es cenyien al guió. No deixarem passar el teló que avui ens vol tapar. No ens podran silenciar a l’escenari la nit del concert. Vam ser personatges d’un guió establert, extres secundaris amb un final incert. Peons d’escacs sempre sacrificats, protegint un rei que mai va tindre pietat. Bons ciutadans, demanant permís, per consultar l’opinió d’un país. Alcem les mans, estiman la llibertat. Deixarem de ser titelles, tornarem a ser reals. Vam prendre les tisores que ens vau ensenyar. Vam prendre els drets que ens vau robar. Vam tallar els fils que ens vau lligar. Vam prendre l’escenari la nit del concert.
RESPIRAR
Ens obliguen a ser uns altres. A fer el que fan el altres. A sentir el que no sentim. A parlar com els veïns.
Som la nova joventut que no te futur. Som aquells que renten el plats bruts. Som tot allò que no creem. Hem aprés a ser de pedra. Som la ràbia per mentides del poder. Contestar en la nostra llengua. Per cridar al quatre vents Som música a la cantonada. que ja no ens fa por res. Som la frescor de matinada. Que ja no ens fa por res. Som la flama del carrer. Pot ser arribe un dia que no sabem Som la ràbia per mentides del poder. qui som i cridarem al cel preguntat: “Com?” Obriré el portal. Com vam deixar la tempesta passar? Benvinguts a la meua llar. No ens vam mullar i la corrent ens Jo em deixaré portar va arrossegar. empentat per la brisa del mar. Atropellar, trepitjar, humiliar, matar, per deixar de ser nosaltres i ser uns Tinc un bitllet d’anada altres. encomanat per la teua mirada que batega esperança, Però no esperarem que arribe el que s’agafa i que mai s’acomiada. seu dia. Cor tenaç ple de valentia. I així tornar a respirar. Pas a pas construirem allò que I així tornar a respirar. volem ser. I així tornar a respirar. Som i serem irreductibles, irrepetibles. I així tornar... Junts i solidaris invencibles. Sols nosaltres ens farem el destí Respirar. possible. Necessite caminar. Eixir de l’habitació per poder contemplar SOBREN HEROIS els paisatges que m’esperen, nous amics per compartir i conèixer. No veig que res estigue clar. No veig un sol camí progressar. Noves llengües per conversar. No veig res de color blanc, Nits de faules por poder somiar. el gris ofega el meu cap. Mil albades de colors. Viure i oblidar-nos del dolor. Tot el món ha de parlar, disculpeu si no faig cas. Si vols vindre amb mi t’esperaré. Tot el món està segur, Agafa’t fort, no pararé. així anirà el nostre futur. Fins a un lloc remot on poder somiar, on tindre un futur per començar. Herois que tenen la veritat. Herois de barra de bar. Polítics que no veuen més enllà BRINDAREM de quant podran acabalar. Brindarem mirant ben lluny, per passar més dies junts. Que no falte poesia, que ens unisca l’alegria.
Dis-me què és la veritat, si ningú la veu igual. Si ara ja ho tinc tot clar, demà pot ser ve el temporal.
Que a la gent humil no els falte poble per cantar a l’aire. Per cridar al quatre vents que ja no ens fa por res.
Hi ha qui parla sense dubtar. Qui diu que disposa de la veritat?
Sobren herois que parlen sense dubtar. Sobren herois que disposen de la veritat. Sobren els pressupostos per als militars. Sobren els mandataris que sols volen robar. Sobre els policies que et volen callar. Sobren els herois de l’estat del benestar. Hi ha qui parla sense dubtar. Qui diu que disposa de la veritat?
TU ERES CAMÍ Tu que eres camí al despertar, el dia comença a despuntar, la boira comença a alçar. Tu que eres boira al caminar, fas camí a cada pas, cap és fàcil ja ho saps. Ja sigue senda o viarany, per la vereda o els bancals, tu seguiràs avançant. Per jardins, bars i places, entre oliveres i baladres, per calçades empedrades. Cada pas un nou repte. Caminar, única opció per arribar. Cada dia una quimera que superar. Altra revolta que inventar i quan arribes al final, un nou camí per començar. Sols et queden les cames i el destí, gaudir del trajecte al camí, deixar que et mulle la pluja i ser feliç. Et queda el cor malferit, que no dubtes a oferir, a qui es creua al teu camí.
AGRAÏMENTS: A Diego Barberà per posar el seu talent, experiència i il·lusió al nostre projecte, per haver-nos enriquit tant i per fer-nos creure que era possible. Un plaer artista! A Kike per la professionalitat, la paciència i el saber fer una vegada més. Gràcies! A totes i tots els mecenes que amb les seues aportacions al Verkami (econòmiques i anímiques) han fet que puguem fer realitat “Inventant Revoltes” . Eternament agraïts! Pels ànims, el suport, la comprensió, la companyia i mil coses més, un milió de gràcies als nostres familiars, amics i a tota la gent que més ens estima i està al nostre costat cada dia. Sense vosaltres no estaríem ací. Gràcies a Ivan Torres, Eloi Pallarés i David Ros per la currada del vídeo i tota la part de comunicació del grup. Agraïment especial a Ivan pel treball incansable i la il·lusió en grans quantitats. A Julian Roco per no fer-nos un desnonament i seguir allotjant-nos 10 anys després. A Santi Paredes per ser un acompanyant de luxe en aquesta nova aventura. Als músics, companys i amics que ja no estan al grup però que formen la família Malagana i que ens han donat tant i tan bo tot aquest temps: Lluís, Dolça, Isabel, Juanmi i Balma. A David González (Talps) per portar el seu ritme sempre que el necessitem. A Juan Carlos Morcillo per la seua ajuda. A totes les associacions, col.lectius i grups de persones que aposten per la música i la llengua i que van teixint la cultura del nostre país. Als grups amb qui hem compartit escenari per les nits compartides i per influenciar-nos tan positivament. A tots els que ens doneu calor i força cada concert. A tu, per escoltar-nos i compartir la nostra música. Un milió de gràcies a tots!
MALAGANA: David Roco (veu) JuanMa Moles (guitarra) Álex Moreno (guitarra) Euge Llorens (baix) Ramon Úbeda (trompeta) Àlex Tena (saxo tenor) Óscar Torres (trombó)
COL·LABORACIONS: Malagana hem comptat amb músics i amics que han aportat qualitat, experiència i màgia al disc “Inventant Revoltes”. Mil gràcies als quatre: Adolfo Cebreiro (Skandinat): trompeta. Diego Barberà: baix. Mary Porcar : cors. Lluís Martínez: percussions. També les col.laboracions diverses i especials que han donat color i sabor al disc. Gràcies artistes! Pau Barberà (Tashkenti): veu i acordió a “Ànimes Surant” Balma Vergara: veu a “Per Tots els Pobles”. Lluís Martínez: veu a “Per Tots els Pobles” Aitor Cugat (Xeic!): veu a “La Nit del Concert”.
DISC: Música i lletres: Malagana. Producció: Diego Barberà. Gravat i mesclat a The Studio (Borriana) per Kike Barberà entre abril i maig de 2014. Masteritzat a Sage Audio Studio (Nashville). Disseny i fotografies: Ivan Torres.
CONTRACTACIÓ: Contractació: info@malagana.cat www.malagana.cat 645421320 - 616521758
fTYsGK
01- Inventant Revoltes 02- Ànimes Surant 03- Desitjos 04- Per Tots els Pobles 05- L’Altra Ciutat 06- La Nit del Concert 07- Respirar 08- Brindarem 09- Sobren Herois 10- Tu Eres Camí 2014 Bureo músiques Dipòsit legal: CS 186-2014 Contractació: info@malagana.cat www.malagana.cat 645421320 - 616521758
fTYsGK