Oques Grasses - Digue-n'hi com vulguis (Llibret)

– DIGUE-N’HI COM VULGUIS –

Vola el temps, es vesteix la lluna i no hem dormit.

Sospira la vida si ets aquí.

M’entrebanco per poder seguir, encara que no trobi el meu lloc.

Tinc el terra a prop, em bellugo tant com puc.

Allà al fons de l’horitzó, hi ha un després, que no hem viscut.

Continuarem donant voltes al sol, menjant patates deixant-nos la col.

Només valdrà el que cregui que valdrà, que passi tot el que hagi de passar.

Que els teus pares van fer un miracle, ets un esperma oportunista, ets un esperma afortunat.

I un cop de puny al campanar, sense tocar ni quarts ni hores.

Tant si ho veus bé com malament, el que veus serà el que t’emportes.

Que només tu recordes tots els dies que plores, que plorar és sa i no ho veus fins que no t’enamores, t’emporrones, cantimplores, eh!

No desesperis, quan el cel cau, gotes avall , avall, avall (x2) Tira’m a la mala vida, dóna’m sort, vine amb mi.

Buscarem junts la sortida, si és que volem sortir.

Ningú ens dirà el que volem fer, ens dirà el que volem ser, ningú. (x2) Baixant de dalt pujant amunt, escales parlen del camí.

Trucant-me a mi no surt ningú, potser és que encara estic aquí.

I hem estat vius tots els matins, i no sabríem fer res més.

Ho estimo tot i em veig a mi arrecerat sota el matí.

Despertem, dalt d’un pi, com ocells a dins la nit.

Et regalaré el que tinc, el desig; que potser demà no vinc, que potser demà no hi sóc...

Enlloc hi és tot, amb poc pots fer, amb una banyera i dos xiclets construirem un coet, perquè ens porti lluny d’on som, per tenir clar d’on venim, per tenir clar el que tenim.

Abraçats, entregats a l’imprevist.

Vivint sense el temps, travessant la llum.

Dins el tot, prop de mi, camino el que em fa sentir.

Sóc feliç, de veritat, sempre que et puc fer feliç.

Tenim una vida que no és fàcil però que és nostra, per començar-la per la teulada, deixant passar els dies per la finestra, dormint al sostre, perseguint estrelles.

Sabem que ens desborden les coses boniques, més enllà del bé i el mal ens fan sentir lliures.

Amb una engruna ja en puc tenir prou, si en la veritat començaré de nou.

Abraçats a l’imprevist, vivint sense el temps.

Travessant la llum, sense pensar en res.

Hi ha mil coses més que les que pensem.

Quan sortim de dins és quan ens trobem.

Vivint la vida perquè sí, i no ens caldrà tenir un motiu.

Tenim el cel per tu i per mi, tenim les ganes de seguir.

Sobre una pedra gratuïta es veu el món, dalt del camí que vam començar abans d’ahir.

Sols serem poc i junts ho serem tot, per tu i per mi, vivint així, als vespres recollint matins.

Quedem així, valdrà la pena, valdrà la pena estimar-nos una vida sencera.

Sísísísí sísísísísí!

Conspirant com les mosques en aquest cul de món, sé que tot és com és i que tots som com som.

Aquest conjunt de minuts que ens parlen del després, aquests apunts que dilluns miraré de passar a net.

Quèquèquèquè farem? (Eeeh!)

Farem el que podrem.

Res perdrem guanyant perdent, el que volem està a prop si volem poc.

No t’hi atabalis, no t’hi atabalis, vius en l’arbre del teu cap, sempre el tens al mateix lloc.

Ja torna a venir un núvol a emprenyar, que plourà per tots però no per ells.

Què passa si volem seguir, aguantarem tots els seus cops amb un paraigües de paper.

Quan marxi passaran estels, no ens caldrà demanar un desig, és perquè estem mirant el cel.

Prepararem l’atac de flors, els bombardegem amb petons, que segur que els hi falta amor.

No estan les coses com per no dir res, com per no fer res.

Hem de treure aquests dimonis del poder, sí.

Hem de treure aquests dimonis del poder.

I que no ens prenguin els principis, no, esperarem el seu final, sí.

I que no ens prenguin els principis, no, esperarem el seu final blau.

I que no ens prenguin els principis, no, esperarem el seu final, sí.

I que no ens prenguin els principis, no, esperarem el seu final blau, acabin els finals blaus.

Sexylikeyou just wantthesky. Yeslikeyou, yeslikeyou, yeslikeyou.

Sexy com tu no hi ha ningú. Sí com tu, sí com tu, sí com tu, sí!

Sexy com tu no hi ha ningú. Sí com tu, sí com tu siqui sic sic com tu.

Eh sandonguera, siqui com tu, siqui com tu (x4) Tens un cor molt gran, te’l van fer a cavall estant.

Has nascut per fer-ho bé i jo no tant.

Vida d’elefant, rebolcant-me sobre el fang.

Me’n recordo del meu nom pel meu sant.

Tan difícil no deu ser. La vida no són 3 dies si aquí tots n’hem viscut més, tenim temps. Agafa aire i pren-t’ho bé, que avui l’alegria de l’hort sereu tu i la teva sort.

Sí com tu, sí com tu, sí com tu, sí.

Sexy com tu no hi ha ningú. Sí com tu, sí com tu siquisicsic com tu.

Ei! Has vingut amb el sol, del planeta del fred.

Veryvery fuet si, veryveryvery fred, veryvery fuet, veryverywell.

Celebrem l’aniversari d’algú, celebrem l’aniversari del cel, que vingui l’esperit xai i el nen Jesús!

Yeah, que’banoudegu’skipanova fai cococococo coco Umma, wene capa a quefrofabinaieisaammveriveri fuet binol de qaim Givin in de sound, givin in de querstal, givin in de hol·les, gitin akaweishap Quiminakaheisaap, yebenekendistoun, uenegebe nis steiueel Giving in on de nait, givin in de Sant, givin in theskay Tan difícil no deu ser, la vida no són 3 dies si aquí tots n’hem viscut més, tenim temps. Agafa aire i pren-t’ho bé, que avui l’alegria de l’hort sereu tu i la teva sort.

Sexylikeyou just wantthesky.

Sí com tu, sí com tu, sí com tu SÍ!

Si la barca es tomba no tinguis por; si la barca es tomba no tinguis por.

Que sortirem tots dos nedant; que sortirem tots dos nedant.

I el mar s’eixampla al veure’ns caure dins seu, l’aigua m’eixuga les idees.

Agafa’t fort però no m’apretis, agafa’t, que continuem vius.

Si plores per mi deixa’m xop, si amb mi no ets feliç jo tampoc.

Em quedaré aguantant l’hivern, em quedaré apagant l’infern.

Aiaiai

Tinc una finestra, i tinc la llum del matí, un dia que m’espera, i les ganes de seguir.

Que els dies no m’esperen però jo vull pensar així, vull fer-m’ho venir bé, tinc ganes de creure en mi, i dir-te que t’estimo sense saber qui ets, i recordar-ho sempre per si no passa més.

Tinc una família, i tinc un poble petit, tinc un gos que ha après on ha d’anar a fer pipí.

I tot el que m’estimo nanananinini, ens perdonem i atropellem l’orgull per seguir.

Després de tot és tot el que encara ha de venir, després de tot és res quan encara estem aquí.

Ja saps que fent les coses sense pensar, podem arribar a fer coses que mai hauríem pensat, seguint el fil del que tu vulguis, el fil, i no t’hi amoïnis.

No estic buscant una farola perquè em doni llum.

No et vull veure plorar més, buscant solucions tot serà millor.

Tinc pinces de colors per estendre els nostres plors, en un sissí que tothom sap que és molt positiu.

Tot anirà millor i no es val pensar que no, tot anirà millor si no perdem la raó.

També tinc, també tinc, tinc com una remor que es va eixamplant per dins.

Si jo, tampoc voldria equivocar-me.

Si tu, podràs ser lliure i estimar-me, podré ser lliure i estimbar-me.

Una petxina lliure...

Ja saps que fent les coses sense pensar, podem arribar a fer coses que mai hauríem pensat, seguint el fil del que tu vulguis, el fil, i no t’hi amoïnis.

La lalalaalalalalaala Treu tot el que arracones a dins; si és el que vols, fes-ho per tu.

De què et servirà parlar si mai parles de tu, parles de tot.

Mou el cul al ritme dels avions, arrenca el vol, fes-ho per tu.

Explica’m tot el que et fa feliç, treu-me la son, fes-me estar viu.

Si jo fos Déu no viuria al cel, viuria a la lluna; comptaria estrelles i núvols d’espuma.

Pararem bojos amb això de l’amor, amb això de les flors, amb això dels petons, que no troben moments.

No vull que em cansis ni cansar-te, no vull que em canviïs ni canviar-te, vull fer l’amor sempre.

Arrossegar-me, arrossegar-te, no vull que perdis ni guanyar-te, vull fer l’amor sempre, com si fos l’últim cop.

La lalalala la La por ens mou i ens fa estar quiets; amb l’amor ens passa el mateix.

I vivim segur, fins al moment, i la gent necessita altra gent.

El més és sempre més que el menys, el menys és menys del que volem, i volem tan lluny que no ens movem, i ho farem tan bé, tant com podrem.

Sabem que no és fàcil, però ens encanta fer-ho, i res, gaire res més que el que fem, gaire res gaire més serem.

Gaire res més que el que fem, gaire res gaire més serem.

Gaire res gaire més serem.

Gaire res més que el que fem, gaire res gaire més serem.

Tinc tantes coses a dir-te, que tinc el món i visc els dies.

Tinc mil nits per explicar-te.

Que no sé on sóc però escric la vida, Fill de Maria.

I agafa-t’hi fort que ja tens més de vint anys, que diuen que és quan notes que t’estàs fent gran.

Problemes s’acumulen igual que el que dius, m’agrada quan em mires i després em dius que no centraré el cap mai més.

Benvinguts als dies en els que somies.

Benvinguts al ritme de les nostres vides.

I un dematí que passa i una tarda més, un vespre que comença i una nit després, somrius i veus que encara hi ets.

Crema la lluna al cel igual que ens crema al cor, d’amor ens en sobra només fa falta sort.

Benvinguts als dies en els que somies.

Benvinguts al ritme de les nostres vides.

I agafa-t’hi fort que ja tens més de vint anys, que diuen que és quan notes que t’estàs fent gran.

Problemes s’acumulen igual que el que dius, m’agrada quan em mires i després em dius que no centraré el cap mai més.

Benvinguts als dies en els que somies.

Benvinguts al ritme de les nostres vides.

I viatjarem a la velocitat del lluç.

I viatjarem a la velocitat del lluç.

I viatjarem a la velocitat del lluç.

I viatjarem...

Pregunta-li un dia al silenci qui ha set el que ha cridat, pregunta-li un dia als ressons s’ha trencat el plat.

La boira matinera m’humiteja el camí, són les petites coses les que ens deixen dormir.

M’avorreix saber el que faré a l’aixecar-me del llit, avorrit d’inventar mons que em beneficien a mi.

Sóc un mag que prova màgia, i el conill no ha sortit, no vull ser el que sempre es queixa, no et vull complicar el camí.

No ho deixis morir, tot és una merda però estem aquí.

Junts o lluny, com dos cops de puny, sobre el cap muntanyes de fum.

No ho deixis morir, tot és una merda però estem aquí.

Ja ens veurem i farem el pi, perquè sí.

Si és que avui no hem vingut a plorar.

Avui no hem vingut a plorar. (x2) Regala’m el que no val diners, si estic tan bé avui que no em caldria viure més.

Hi ha estones que parlo amb el vent.

Quan és fosc estic com un llum fluorescent Des de que tinc memòria que no penso en les coses.

Tots els dies fent cançons per cantar-les amb les oques i els rics, els més rics són el cant dels grills.

No ho deixis morir, tot és una merda però estem aquí.

Junts o lluny, com dos cops de puny, sobre el cap muntanyes de fum.

No ho deixis morir, tot és una merda però estem aquí.

Ja ens veurem i farem el pi, perquè sí.

No et vull veure amb cara de no haver fet l’amor, llença aquesta cara de tenir tan pocs amics.

Que si les pomes són agres, busca un altre pomer.

Si el trobes fantàstic, i si no també.

Passa-t’ho bé, no busquis tant, sigues feliç, sense permís, menja pernil, menja pernil, menja pernil, I want to break free.

I el seny és una fruita, i el cel és infinit.

I els secrets Sonunucell, Sonunucell, Sonunucell, són un unununocell.

Ai, pessiga’m i regala’m el moment, intento fer el que dic i ser coherent.

De tot el que vaig dir he fet la meitat, i continuo dient el que faré.

Tantes ganes de fer de tot, i faig tot el que puc, què és el que vull.

Vull fer el que puc, fent el que vull.

Sonunucell, Sonunucell Sonunucell, són un unununun ocell.

Deixa la tristesa en un racó del cor.

La teva passió fa massa temps que dorm.

Deixa la tristesa en un racó del cor.

La teva passió fa massa temps que dorm.

Són un ununun ocell, Sonunucell, Sonunucell. (x4)

Digue-n’hi com vulguis a tot el que et passa, les coses poden ser d’una manera o d’una altra depenent de la importància que els vulguis donar.

Les paraules i les accions per descriure tot el que ens passa són les que s’encarreguen de fer-ho saber als altres i de fer que ho sapiguem nosaltres mateixos. Tothom és aquí pel mateix, i tothom ho viu de diferents maneres.

Els ninges bonsai també.

Tot pot ser poc i poc pot ser tot, deia la gallina; ens hi pot anar la vida o pot ser insignificant. Podríem travessar el món a peu coix per tenir-ho, inclús tornar-lo a travessar en cas que arribéssim a lloc i ens diguessin que hi tornem, o podem passar-nos la vida tirant pedres als avions.

Ens desborden les coses boniques i hem estat vius tots els matins.

Fent les coses sense pensar es poden arribar a fer coses que mai hauries pensat. Cada dia farem el que puguem fent el que volem, i res, gaire res més que el que fem, gaire res, gaire més serem.

Que no s’acabin els principis.

– Músics: Arnau Altimir, bateria i veus. Joan Borràs, teclat i veus.

Miquel Rojo, trompeta i veus. Guillem Realp, baix i veus.

Josep Valldeneu, saxo i veus. Miquel Biarnés, trombó i veus.

Josep Montero, guitarra i veu principal.

Estudis: Gravat a Sonic Estudi (Vic).

Mesclat i masteritzat a Music Lan Recording Studios (Avinyonet de Puigventós).

Producció musical: Oques Grasses Coproducció: Ricard Puigdomènech Direcció d’art i disseny: Jordi Serra / Fotografia: Xevi Abril Agraïments: Agraïm aquest disc a tothom.