Els ĂŠssers vius
1. Regne de les moneres
1.- LES MONERES: EL REGNE DELS BACTERIS a) Tipus de morfologia oo de de formes: formes: :forma esfèrica. : forma de bastó. : forma de tirabuixó :forma de bastó corb. -Microorganismes: són microscòpics. -Unicel·lulars eucariotes, no tenen el nucli definit, l’ADN (material hereditari) lliure pel citoplasma. b) On es troben, a on viuen: -A l’aigua, tant a l’aigua dolça (rius, llacs) com al mar o al gel. -Al terra, el sol. -A altres éssers vius:
·Estableixen un relació de simbiosi tots dos obtenen benefici, ex: bacteris que viuen a l’intestí.
·Bacteris patògens, provoquen malalties. Ex: còlera, pneumònia,
1.- LES MONERES: EL REGNE DELS BACTERIS c)Reproduccio: -És reprodueixen asexualment per bipartició de manera ràpida. Cada cèl·lula es divideix en dues cèl·lules.
d) Nutrició: -Heteròtrofa: La major part de bacteris s’alimenta de l’aliment elaborat per altres organismes. -Autòtrofa: s’alimenten a partir de la matèria inorgànica.
·Fotosintètics: obtenen l’energia de la llum solar. ·Quimiosintètics: obtenen l’energia a partir de reaccions químiques.
2. Regne dels protoctists.
Protozous
Algues
2.1 Regne dels protoctists. 2. RegneProtozous dels protoctists Ex: Amb cilis per desplaçar-se.
a) Segons el tipus de locomoció
Ex:
Amb un flagel. Provoca la malaltia de la son. Transmet per la mosca tsé-tsé.
Ex: L’ameba es desplaça mitjançant . . . pseudopodis (falsos peus) Ex: protectores, . desfavorables.
Formen membranes en condicions És causant de la malària que .
2.1.Regne dels protoctists. Protozous -b) Microorganismes eucariotes unicel·lulars. -c) Viuen: · A les aigües dolces o salades · En fluids interns d’organismes pluricel·lulars com paràsits.
- d) Nutrició: · Són heteròtrofofs -Vida lliure, s’alimenten de bacteris, d’altres protozous, algues unicel·lulars . o restes d’altres organismes. -Paràsits, viuen a un altre ésser viu del que s’alimenten i perjudiquen.
2. 2. Regne dels protoctits. Algues -Organismes eucariotes -Viuen a l’aigua o llocs molt humits Viuen aïllades o agrupades en colònies S’alimenten de matèria inorgànica i capten la llum del sol. Segons la pigmentació: -Algues verdes -Algues brunes -Algues roges Organismes tal·lòfits, sense veritables teixits. Sense arrel ni tija ni fulles
Regne dels fongs (II)
3. Regne dels fongs Poden ser
3. Regne dels fongs o llevats: són organismes microscòpics, molt utilitzats . l’elaboració de productes alimentaris, com a) Poden ser
el pa.
són organismes tal·lòfits, formats per filaments de cèl·lules alineades anomenades hifes, es ramifiquen i formen una massa anomenada miceli.
-Els fongs són eucariotes -Viuen en llocs humits i temperats, la majoria són terrestres encara que hi ha aquàtics. Sapròfits
b) nutrició
S’alimenten de matèria orgànica morta, són descomponedors, restitueixen les sals minerals al sòl. Ex.: les floridures, bolets
Paràsits
S’alimenten d’altres éssers vius i els perjudiquen. Normalment es troben a plantes. Ex.: Floridures paràsites: míldiu
Simbionts
S’associen a altres organismes per tal d’obtenir un benefici mutu. Rovelló+arbre. Alga+ fong = liquen
Fong sapr貌fit Fong verin贸s
Fong parĂ sit
Fong que perjudica a la vinya
Fong simbiont
Liquen = Alga + Fong
Regne dels fongs
Consisteix en la formació d’una protuberància o gemma que més tard es desprèn i forma una cèl·lula filla (llevats)
c)
Cada tros de miceli que se separa de la resta genera un nou fong
Mitjançant espores són unes cèl·lules microscòpiques que el vent i l’aigua les transporten i quan troben un lloc adequat germinen i formen un nou fong. Les espores es formen en una estructura especial que en molts fongs rep el nom de bolet
miceli
UTILITATS DELS FONGS
Algunes utilitats dels fongs A part de l’indubtable valor culinari que puguin tenir els bolets, hi ha molts fongs que són de gran utilitat a l’home. Els llevats: Aquests fongs actuen de manera natural en processos industrials en els quals intervé la fermentació com és el cas de: La fermentació del vi gràcies el llevat Saccharomyces ellipsoideus La fermentació de la cervesa deguda a Saccharomyces cerevisae La fermentació del pa deguda a llevats, en principi extrets del procés de fabricació de la cervesa encara que actualment s’usen llevats preparats. Altres llevats són usats per a l’obtenció d’enzims, etc. Els antibiòtics: Des que Fleming va obtenir la penicil·lina a partir del Penicillium notatum, els científics han anat aïllant molts altres antibiòtics de diferents cultius de fongs. Actualment la producció d’antibiòtics ultrapassa les mil tones anuals.
UTILITATS DELS FONGS
En els formatges: De tots és coneguda l’existència del formatge Roquefort, que deu el seu gust a un fong microscòpic, el Penicilium roqueforti. Aquest fong, en desenvolupar-se a l’interior del formatge, produeix els clàssics esporangis de color verd blavós, que formen el seu vetejat característic. Altres tipus de formatge com el Brie o el Camembert deuen la seva aroma al Penicilium camemberti, que produeix en la seva pell, el característic enfeltrat blanc. Els bolets: Molts dels fongs micorrízics dels nostres boscos, es reprodueixen a través del bolets, molts dels quals són apreciats des del punt de vista gastronòmic, aspecte aquest que cal tenir en compte ja que són font d'ingressos que poden millorar la situació socio-econòmica amb freqüència deprimida de zones rurals de muntanya.
4. Regne de les plantes Introducció: Les plantes són organismes pluricel·lulars eucariotes, amb nutrició autòtrofa i estructura tissular.
4. El regne de les plantes. Classificaci贸
4. Regne de les plantes 4.a BRIÒFITS
Ex: molses
Plantes no vasculars (Sense vasos conductors)
4. Regne Regnedede les plantes plantes les
4.b.1 PTERIDÒFITS Sense llavors
EX: Falgueres
4.b TRAQUEÒFITS TRAQUEÒFITS Plantes vasculars
GIMNOSPERMES
(Amb vasos conductors)
Ex. Pi
Sense fruit
4.b.2 ESPERMATOFITES Amb llavors
ANGIOSPERMES Amb fruit
Ex: Cirerer
Plantes no vasculars = BRIOFITS
4.a) Briòfits: molses · Plantes no vasculars (sense vasos conductors). · Són les plantes més primitives. · Primers organismes pluricel·lulars adaptats al món terrestre. · No tenen arrels, ni tija ni fulles. · Sí tenen: - Rizoides: falses arrels. - Caulidis: falses tiges. - Fil·lidis: falses fulles. · Viuen en ambients frescos i humits. . Reproducció: combina la reproducció asexual per espores amb la reproducció sexual.
Cicle reproductiu de les molses
Esporòfit
4.b) Plantes vasculars PTERIDÒFITS Sense llavors TRAQUEÒFITS Plantes vasculars
EX: Falgueres
GIMNOSPERMES
(Amb vasos conductors)
Ex. Pi
Sense fruit
ESPERMATÒFITS Amb llavors ANGIOSPERMES Amb fruit
Ex: Cirerer
4.b) Plantes vasculars Tenen vasos conductors de dos tipus:
Xilema: transporta la saba bruta (aigua + sals minerals) des de les arrels fins a les fulles.
Floema: transporta la saba elaborada (aigua + substàncies orgàniques) des de les fulles a la resta de la planta. També tenen:
arrels: funció de suport i absorció de nutrients.
tija: funció de suport i conducció de substàncies.
fulles: on té lloc la fotosíntesi. Estan
perfectament adaptades a la vida terrestre i poden viure gairebé en tots els ambients.
4.b.1) Pteridòfits (falgueres)
Plantes
sense llavors, amb vasos conductors, arrels tiges i fulles. Es reprodueixen per espores que es formen als sorus. No estan totalment adaptades al medi terrestre, per això han de viure en llocs humits i ombrívols.
Falgueres
Cicle reproductiu de les falgueres
Falgueres
Fotos de plantes
Plantes vasculars = Traqueòfits (I)
Plantes amb llavors = ESPERMATĂ’FITS.
4.b.2. ESPERMATÒFITS = plantes amb llavors
-Les plantes espermatòfites tenen llavors, formades a les flors. A més de vasos conductors , arrels, tiges i fulles.
Reproducció: Asexual:
· a partir d’esqueixos, fragments d’una planta que genera una nova · a partir de gemmes, grups de cèl·lules a partir de les quals es genera una nova planta Sexual:
Intervenen les flors contenen els òrgans reproductors
Sexual: Intervenen les flors, contenen els òrgans reproductors
· Òrgan reproductor masculí: androceu, format pels estams, que produeixen el pol·len, on hi ha les cèl·lules reproductores masculines
· Òrgan reproductor femení: gineceu, format pel pistil, que és on es formen les cèl·lules reproductores femenines
La flor
Gimnospermes
• • • •
= Plantes amb llavors no tancades dins d’un fruit.
Plantes sense fruit. Flors poc vistoses. Agent pol·linitzador el vent. Exemples: avet, xiprers, pi,...
Cicle vital de les gimnospermes
Cicle vital de les gimnospermes
Pins i pinya
Pinya
Angiospermes = • • • •
Plantes amb llavors tancades dins un fruit
Plantes amb fruit. Flors vistoses. Agents pol·linitzadors els insectes. El fruit es forma a partir de l’ovari que es torna carnós, s'endureix o canvia de forma. • Exemples: margarida, cirerer, romaní,... alzina
Cicle reproductor de les Cicle reproductor de les angiospermes angiospermes A B1
B2
E • Pol·linització:
C D transferència de pol·len dels estams als pistils.
Cicle reproductor de les angiospermes A B
L’abella (també podrien ser altres insectes, vent...) porta el pol·len d’una flor a una altra. El pol·len, que és la cèl·lula reproductora masculina, es localitza als estams de les flors B1; al pistil hi ha la cèl·lula reproductora femenina B2.
C-D Quan el pol·len d’una flor es localitza a l’estigma del pistil d’una altra flor, es desenvolupa un tub que s’allarga per l’estil fins a trobar la cèl·lula femenina a l’ovari. A l’ovari es produeix la fecundació i, posteriorment, es desenvolupen la llavor i el fruit.
E
Un cop al sòl, si les condicions són adequades, la llavor donarà lloc a una nova planta.
Angiospermes
camomila
Te de roca
RomanĂ
La vinya
Angiospermes
5.-El regne dels animals Organismes eucariotes, pluricel路lulars, amb nutrici贸 heter貌trofa i estructura tissular (amb veritables teixits. Es classifiquen :
a) Animals invertebrats
b) Animals vertebrats
5.b) Animals vertebrats Característiques generals: - Tenen esquelet intern de composició òssia i cartilaginosa. - La part fonamental d’aquest esquelet és la columna vertebral, formada per vertebrats
b-1 PEIXOS: anatomia externa
OS - Animals aquàtics. - Esquelet
ossi : sardina, lluç, bacallà,... cartilaginós: tauró, rajada,...
- Cos hidrodinàmic, fàcil moviment per l’aigua, forma de fus, cobert d’escates
- Extremitats en forma d’aletes. - Respiració per brànquies. -Tenen un sisè sentit anomenat línia lateral, que capta les vibracions de l’aigua
b-1 PEIXOS: esquelet ossi
b-1 PEIXOS: reproducci贸
BIS - Vida en dos etapes: - Etapa juvenil:
- aquàtics - respiració per brànquies - sense potes
- Etapa adulta: - vida aquàtica i terrestre - respiració per pulmons i per la pell (cutània) - amb quatre potes.
- Exemples: granotes, gripaus, salamandres,...
b-2 AMFIBIS
b-2 AMFIBIS: metamorfosi
TILS - Adaptats totalment al medi terrestre. - Pell amb
escates plaques endurides
- Majoria tenen potes.
- Respiraci贸 per pulmons. - Exemples: tortuga, serp, cocodril, llangardaix,...
LLS - Terrestres adaptats al vol. - Cos aerodinàmic, cobert de plomes.
- Extremitats en forma d’ales. - Respiració per pulmons. - Exemples: gavina, pardal, estruç, gallina,...
MÍFERS -Terrestres , alguns adaptats a la vida aquàtica i altres al vol. - Cos amb pèl.
- Tenen glàndules mamàries - Respiració per pulmons. - Exemples: ésser humà, rat penat, dofí, goril·la, gat, porc,...
• http://www.edu365.cat/aulanet/naturalesa/ • Sol naturals (micromón) • Classificació (moneres) • http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/index.htm
• Animals i plantes