Unitat-5. El regne dels animals: animals invertebrats Organismes eucariotes, pluricel路lulars, amb nutrici贸 heter貌trofa i estructura tissular (amb veritables teixits). Es classifiquen :
a) Animals invertebrats
b) Animals vertebrats
Classificaci贸 dels invertebrats
Els porífers i els celenterats Antigament es pensava que els porífers i la majoria dels celenterats actuals eren plantes, perquè sempre es trobaven fixats a un substrat rocós o arenós i per l'aspecte que alguns presenten. Els porífers i els celenterats són animals d'una organització molt senzilla, ja que no tenen ni òrgans ni aparells.
1. Els porífers • Les esponges constitueixen el grup dels porífers. La majoria són marines, però també n'hi ha que són d'aigua dolça. • El cos de les esponges té forma de sac i està perforat per nombrosos porus, que es comuniquen per mitjà de canals. A l'interior hi ha una cavitat atrial, o cavitat general, que comunica amb l'exterior per un orifici anomenat òscul. • Tenen una gran capacitat de regeneració, ja que un tros d'esponja és capaç d'originar una esponja completa.
Esponges http://www.xtec.cat/~ccosta25/esponges.htm
2. Els celenterats: Les anemones, els coralls i les meduses són celenterats. •Són animals aquàtics, gairebé tots marins, tot i que les hidres viuen en aigua dolça. •Presenten simetria radial, és a dir, el seu cos es pot dividir per diversos plans de simetria. Tenen el cos tou, amb una única obertura envoltada de tentacles. L'obertura comunica amb la cavitat gastrovascular, que funciona com un estómac. •Els tentacles tenen vesícules amb substàncies urticants que tenen com a funció paralitzar i capturar les preses. Els celenterats són carnívors. •Poden presentar dues formes d'organització corporal molt diferents: •Forma de pòlip. Tenen forma de sac tubular, amb l'obertura a l'extrem superior del cos. Viuen fixats al fons del mar individualment, com les actínies, o agrupats en colònies, com els coralls. •Forma de medusa. Tenen forma de paraigua amb l'obertura a l'extrem inferior. Viuen nedant activament o surant a l'aigua.
Els celenterats http://www.xtec.cat/~ccosta25/cnidaris.htm
2. El cucs http://www.xtec.cat/~ccosta25/anellids.htm l
2. El cucs: Els platihelmints|, els nematodes| i els anèl·lids| El cuc de terra, la tènia i la sangonera són cucs. El terme cuc inclou animals que tenen simetria bilateral, el cos tou i no tenen esquelet.
Tenia
a) Els platihelmints •Són els cucs més senzills. Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense òrgans de locomoció. •Alguns, com la planària, són aquàtics o de medis humits. Altres, com la tènia, són paràsits, tant de les persones com d'altres animals. No tenen aparell digestiu ni aparell respiratori. •Són hermafrodites, és a dir, el cos té òrgans masculins i femenins. Es poden autofecundar i produeixen milers d'ous.
b) Els nematodes • La triquina i els cucs intestinals són nematodes. • Tenen el cos cilíndric, tou, no està dividit en anells i els extrems acaben en punta. La majoria són de vida lliure, i habiten en ambients aquàtics i en ambients terrestres. Alguns són paràsits i produeixen malalties als animals i a les plantes. • No tenen òrgans respiratoris.
c) Els anèl·lids • El cuc de terra i la sangonera són anèl·lids. Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en
anells. Tots els anells són semblants i tenen els mateixos òrgans. Aquesta repetició d'anells al cos s'anomena metameria. • Els anèl·lids • Tret de les sangoneres, a la part inferior de cada anell tenen uns apèndixs rígids molt petits, anomenats quetes, que contribueixen a la locomoció. Alguns, com els cucs de terra, tenen un engruiximent, anomenat clitel, que intervé en la reproducció. • La majoria són aquàtics, molts són paràsits i alguns són terrestres, com el cuc de terra. Els terrestres respiren a través de la pell, i els aquàtics, per mitjà de brànquies. • Hi ha espècies que són hermafrodites i altres amb els sexes separats. Gairebé tots són capaços de regenerar un individu complet a partir d'un fragment del seu cos.
Cuc de terra
3. Els mol·luscs: Gasteròpodes| Bivalves| Cefalòpodes| El calamar, el musclo, l'ostra i el llimac són mol·luscs. • La majoria són aquàtics, tant marins com d'aigua dolça, però també n'hi ha que viuen en ambients terrestres i molt humits, com el caragol bover. Com és el cos dels mol·luscs Les principals característiques comunes a tots els mol·luscs són aquestes: •Tenen simetria bilateral. •Tenen el cos tou i dividit en tres regions: el cap, la massa visceral i el peu. Al cap hi tenen els òrgans sensorials i la boca. La massa visceral conté gairebé tots els altres òrgans de l'animal. •El peu és musculós i el fan servir per nedar, reptar o excavar, segons el tipus de mol·lusc. Alguns, com els caragols terrestres, secreten un moc que els facilita el desplaçament. •Tenen el cos cobert per una fina membrana, anomenada mantell, que en la majoria dels grups de mol·luscs produeix cap a l'exterior una conquilla amb funció protectora. •La conquilla pot estar formada per una o dues peces, anomenades valves. Algunes espècies no tenen conquilla, com els pops i els llimacs, i en d'altres s'ha reduït molt o és interna, com en el cas de les sípies.
Com són les funcions dels mol·luscs • Els mol·luscs aquàtics respiren per mitjà de brànquies, mentre que els terrestres respiren mitjançant un pulmó. • Tenen una alimentació molt variada. Alguns són carnívors i s'alimenten d'altres animals, i n'hi ha que són herbívors i s'alimenten de vegetals. Tots tenen un aparell digestiu ben desenvolupat. • Hi ha mol·luscs hermafrodites i també n'hi ha que tenen els sexes separats. La fecundació pot ser interna o externa, i la majoria són ovípars. En moltes espècies l'embrió que surt de l'ou es transforma directament en adult, mentre que en moltes altres de l'ou en surt una larva, que experimenta un procés de metamorfosi per transformar-se en un individu adult. • Els mol·luscs es classifiquen en gasteròpodes, bivalves i cefalòpodes. http://www.xtec.cat/~ccosta25/molluscs.htm
a) Els gasteròpodes El caragol terrestre, el llimac i la pagellida són gasteròpodes. Poden ser terrestres, com el caragol, o aquàtics, com la pagellida. • Tenen un cap ben desenvolupat amb quatre tentacles; en els dos tentacles més grans hi tenen els ulls. El peu és musculós i el fan servir per reptar. A la boca tenen una espècie de llengua amb dents petites, anomenada ràdula, que utilitzen per alimentar-se. • Gairebé tots tenen una conquilla enrotllada en espiral que protegeix la massa visceral. Únicament els llimacs no tenen conquilla. • Els gasteròpodes marins respiren a través de brànquies, i els terrestres, mitjançant un pulmó. La majoria són herbívors, tot i que n'hi ha alguns que són carnívors i esquincen les preses amb la ràdula .
Esquema d’un caragol
b) Els bivalves • El musclo, la cloïssa, l'escopinya i la navalla són bivalves, nom que prové de les dues valves que formen la conquilla. • Les valves estan articulades i es tanquen per l'acció d'uns músculs molt potents. Tots els bivalves són aquàtics, i la majoria, marins. • No tenen un cap diferenciat. Tenen el peu petit, en forma de destral, i és excavador, característica que permet a l'animal enterrar-se a la sorra. • Respiren a través de brànquies i s'alimenten filtrant l'aigua, de la qual retenen l'aliment. Musclo
c) Els cefalòpodes El pop, el nàutil, la sípia i el calamar són cefalòpodes. • Tots els cefalòpodes són marins. • Tenen el cap ben desenvolupat, amb ulls grossos. • El peu s'ha transformat en tentacles, que envolten la boca. • La majoria no té conquilla, com els pops. Altres, com les sípies, tenen una petita conquilla interna. • Respiren a través de brànquies. • Són carnívors i, mitjançant els tentacles, que estan proveïts de ventoses, subjecten les preses.
4. Els artròpodes es classifiquen en 4 grups:
a) Els insectes b) Els aràcnids c) Els crustacis d) Els miriàpodes Un escorpí, un cranc, un milpeus i un escarabat són artròpodes. Constitueixen el grup més nombrós d'animals. Actualment es coneixen més d'un milió d'espècies diferents d'artròpodes. Viuen en tots els medis: terrestres, marins i d'aigua dolça. Presenten una gran varietat d'adaptacions a diferents maneres de viure.
Com és el cos dels artròpodes Les principals característiques comunes a tots els artròpodes són les següents: •Presenten simetria bilateral. •Tenen el cos cobert per un esquelet extern o exosquelet, format per peces articulades i compost d'una substància anomenada quitina. L'exosquelet, a més de protegir-los dels depredadors, evita la dessecació del cos, característica que els ha permès adaptar-se a tots els hàbitats terrestres. •Tenen apèndixs articulats, com potes, antenes, ales o peces bucals. El nombre de potes i d'ales varia d'uns grups a uns altres. •La majoria tenen el cos dividit en tres zones: el cap, el tòrax i l'abdomen. Alguns tenen el cap i el tòrax fusionats, formant el cefalotòrax. Al cap hi tenen les antenes, els ulls i les peces bucals. Els òrgans dels sentits estan molt desenvolupats. Els ulls poden ser simples, anomenats ocels, o compostos.
a) Els insectes
a) Els insectes
Un saltamartí, un escarabat, una papallona i una mosca són insectes. És el grup d'artròpodes més nombrós. Els insectes han desenvolupat adaptacions molt diverses i han ocupat tots els ambients. • Al cap hi solen tenir un parell d'ulls compostos, dos o tres ocels i un parell d'antenes amb funció olfactiva i tàctil. L'estructura de la boca és molt variable, i depèn del tipus d'alimentació de l'animal. Aparells bucals d’insectes
a) Els insectes •El tòrax presenta tres parells de potes articulades i generalment un o dos parells d'ales. La forma de les potes depèn del tipus de vida del insecte. L'abdomen està segmentat i no té apèndixs. •La respiració es duu a terme per mitjà d'uns tubs ramificats anomenats tràquees, que s'obren a l'exterior a través d'uns orificis petits situats sobretot a l'abdomen, encara que també n'hi pot haver al tòrax. •Presenten sexes separats, i moltes vegades els mascles són molt diferents de les femelles. Tenen fecundació interna i són ovípars. De l'ou neix una larva que experimenta metamorfosi, en la qual poden passar per una única fase larvària o per dues fases, la de larva i la de nimfa, com en el cas de les papallones
Metamorfosi
b) Els aràcnids
• Una aranya, un escorpí i un àcar són aràcnids. • Gairebé tots són terrestres i solen viure en zones seques i càlides • Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotòrax i l'abdomen. •Al cefalotòrax tenen dos quelícers, que els serveixen per menjar, dos pedipalps, amb funció defensiva i tàctil, i quatre parells de potes. • Respiren per mitjà de tràquees. • La major part són carnívors, i estan proveïts d'ungles, garfis i glàndules verinoses per capturar les preses. • Tenen els sexes separats. N'hi ha que són ovípars, altres són vivípars i també n'hi ha d'ovovivípars, i en cap cas presenten metamorfosi.
c) Els crustacis Un llamàntol, una gamba, una cabra i un percebe són crustacis. • Gairebé tots són marins, però també n'hi ha d'aigua dolça, com el cranc de riu, i alguns que són terrestres, com el porquet de Sant Antoni. •Tenen el cos dividit en el cap, el tòrax i l'abdomen, tot i que en molts casos el cap i el tòrax estan units formant el cefalotòrax. •Al cap hi tenen dos parells d'antenes, unes més llargues que les altres, un parell d'ulls i mandíbules mastegadores. •Al tòrax tenen, generalment, cinc parells de potes. •L'abdomen està segmentat.
c) Els crustacis (continuació) •Respiren per mitjà de brànquies, situades a la base de les potes, o a través de la superfície del cos. •Tenen una alimentació molt variada; fonamentalment són carnívors, però també n'hi ha alguns que són filtradors i altres que són paràsits. •La majoria tenen sexes separats. Són ovípars, i presenten metamorfosi amb més o menys fases larvàries per arribar a l'estat adult.
d) Els miriàpodes •Els centpeus, com l'escolopendra, i els milpeus són miriàpodes. • Són artròpodes terrestres, viuen en llocs foscos i humits. •Tenen el cos allargat i format pel cap i el tronc, amb un nombre variable de segments iguals. •A cada segment poden tenir un parell de potes, com en el cas dels centpeus, o dos parells de potes, com tenen els milpeus. Al cap tenen un parell d'antenes, ulls simples i una boca amb mandíbules mastegadores. •Respiren per mitjà de tràquees. Tenen una alimentació molt variada: alguns són carnívors, com els centpeus, mentre que d'altres són herbívors, com els milpeus. •Tenen sexes separats. Són ovípars i no presenten metamorfosi. centpeus
5. Els equinoderms Una garota, una estrella de mar i una holotúria són equinoderms. Esquema d’una estrella de mar
•Viuen al fons del mar, on es mantenen fixats als diversos tipus de substrat o s'hi desplacen molt lentament. •Tenen simetria radial, tot i que en les larves és bilateral. •Tenen el cos de forma arrodonida, com les garotes; cilíndrica, com les holotúries, o estrellada, com les estrelles de mar. •Presenten un esquelet intern format per petites plaques situades sota la pell i que poden estar lliures, articulades o, fins i tot, soldades entre si. •No tenen un cap diferenciat, i la boca sol estar situada a la part inferior del cos.
Com són les funcions dels equinoderms •Els equinoderms es desplacen per mitjà d'un aparell exclusiu d'aquest grup d'animals, l'aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs interns, plens d'aigua, que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en ventoses. •Respiren a través de la pell, i per fer-ho utilitzen l'aparell ambulacral. N'hi ha que tenen brànquies poc desenvolupades. •Són animals carnívors, i s'alimenten, bàsicament, de petits crustacis i de mol·luscs. •Normalment presenten sexes separats, tot i que hi ha algunes espècies hermafrodites. Tenen fecundació externa. Dels ous neixen unes larves nedadores que, després de la metamorfosi, es converteixen en adults. •Alguns, com l'estrella de mar, tenen una gran capacitat regeneradora que els permet tornar a formar els braços perduts, i fins i tot arribar a originar tot l'animal a partir d'un braç que inclogui part del disc central
Equinoderms