UNITAT-2 Els éssers vius més senzills INTODUCCIÓ:
1. Regne de les moneres
a) Tipus de morfologia o de formes dels bacteris
Estructura d’un bacteri Citoplasma Càpsula bacteriana
Paret cel·lular
Membrana cel·lular
1.- LES MONERES: EL REGNE DELS BACTERIS a) a)
o de formes: Tipus de morfologia o de formes dels bacteris: :forma esfèrica. : forma de bastó. : forma de tirabuixó :forma de bastó corb.
-Microorganismes:
són microscòpics.
-Unicel·lulars procariotes, no tenen el nucli definit, l’ADN (material hereditari) lliure pel citoplasma.
1.- LES MONERES: EL REGNE DELS BACTERIS b) On es troben, a on viuen els bacteris: -A l’aigua, tant a l’aigua dolça (rius, llacs) com al mar o al gel. -Al terra, bacteris sapròfits. Viuen sobre matèria orgànica morta o en descomposició. Són descomponedors -Hi ha alguns bacteris sapròfits que tenen un gran interès industrial, ja que es fan servir en l'elaboració de iogurt i formatge a partir de la llet. -A l'interior d’altres éssers vius: ·Estableixen una relació de simbiosi tots dos obtenen benefici, ex: bacteris que viuen a l’intestí. ·Bacteris patògens, són paràsits, provoquen malalties. Ex: còlera, pneumònia, escarlatina, ...
1.- LES MONERES: EL REGNE DELS BACTERIS
c)Reproducció dels bacteris: -És reprodueixen asexualment per bipartició de manera ràpida. Cada cèl·lula es divideix en dues cèl·lules.
-Quan les condicions del medi no són favorables s’envolten d’una paret gruixuda i formen espores de resistència de manera que sobreviuen a les condicions adverses del medi ambient. d) Nutrició: -Heteròtrofa: La major part dels bacteris s’alimenta d’altres organismes. Bacteris paràsits són perjudicials. Els bacteris paràsits poden produir malalties, com ara la tuberculosi o el còlera. Bacteris sapròfits. Viuen sobre matèria orgànica morta o en descomposició. Són descomponedors, un gran interès industrial, ja que es fan servir en l'elaboració de iogurt i formatge a partir de la llet. Bacteris simbionts. Viuen associats a un altre individu, i els dos se'n beneficien. Bacteris de l'aparell digestiu. -Autòtrofa: fabriquen el seu propi aliment a partir de la matèria inorgànica, (aigua sals minerals, diòxid de carboni ·Bacteris fotosintètics, anomenades cianobacteris: obtenen l’energia de la llum solar per mig d’un pigment semblant a la clorofil·la.
d) Nutrició dels bacteris: Heteròtrofa: La major part de bacteris s’alimenta de l’aliment elaborat per altres organismes. Hi ha tres grups segons la manera de viure:
Bacteris paràsits. Obtenen l'aliment d'altres éssers vius, els quals perjudiquen. Els bacteris paràsits poden produir malalties, com ara la tuberculosi o el còlera. Bacteris sapròfits. Viuen sobre matèria orgànica morta o en descomposició. Són descomponedors, és a dir, transformen les substàncies orgàniques del sòl en substàncies inorgàniques que poden utilitzar les plantes. Hi ha alguns bacteris sapròfits que tenen un gran interès industrial, ja que es fan servir en l'elaboració de iogurt i formatge a partir de la llet. Bacteris simbionts. Viuen associats a un altre individu, i els dos se'n beneficien. Són bacteris simbionts els que hi ha a l'aparell digestiu de molts mamífers, on col·laboren en la digestió dels aliments.
La nutrici贸 dels bacteris
Heter貌trofs
Tots dos es beneficien
2. Regne dels protoctists.
Protozous Tots s贸n unicel路lulars
Algues Unicel路lulars
Pluricel路lulars
2.1 Protozous 2.1 Protozous
a) Segons la manera de desplaçar-se, els protozous es classifiquen en quatre grups
Flagel·lats. Es mouen per mitjà de flagels.
Ciliats. Es mouen per mitjà de cilis
El tripanosoma causa la malaltia de la son.
El parameci té dos nuclis i forma de sabatilla.
Rizòpodes. Es desplacen per mitjà de prolongacions del citoplasma anomenades pseudòpodes.
Esporozous. Són immòbils perquè no tenen estructures de locomoció.
com l'ameba.
El plasmodi causa la malària.
2.1.Regne dels protoctists. Protozous -b) Microorganismes eucariotes unicel·lulars. -c) Viuen: · A les aigües dolces o salades. Si suren a la superfície de l’aigua formen part del zooplacton. · En fluids interns d’organismes pluricel·lulars com paràsits.
- d) Nutrició: · Són heteròtrofs -Vida lliure, s’alimenten de bacteris, d’altres protozous, algues unicel·lulars . o restes d’altres organismes. -Paràsits, viuen a un altre ésser viu del que s’alimenten i perjudiquen.
2. 2. Regne dels protoctits. Algues -Organismes eucariotes -Viuen a l’aigua o llocs molt humits Viuen aïllades o agrupades en colònies S’alimenten de matèria inorgànica i capten la llum del sol per fabricar el seu propi aliment. Segons la pigmentació: -Algues verdes -Algues brunes -Algues roges Organismes tal·lòfits, sense veritables teixits. Sense arrel ni tija ni fulles
Els líquens
http://www.youtube.com/watch?v=FMqw-Rbbhqk
vídeo
Els líquens són una associació simbiòtica entre una alga unicel·lular i un fong. N’obtenen un benefici mutu. L’alga fabrica, per mitjà de la fotosíntesi, les substàncies que utilitza el fong per alimentar-se. El fong proporciona a l’alga Algues l’aigua i la matèria inorgànica unicel·lulars necessària perquè l’alga pugui fer la fotosíntesi.
Hifes del fong
Virus del sida
3. Els virus http://www.youtube.com/watch?v=L9kwsj9h2Hg&NR=1 Vídeo 9 min • La mida dels virus és tan petita que únicament es poden observar amb el microscopi electrònic. • Els virus no es poden considerar éssers vius autèntics, ja que no duen a terme per si mateixos cap de les funcions vitals. De tota manera tenen la capacitat de produir còpies de si mateixos infectant les cèl·lules. Un cop formats, els nous virus trenquen la membrana de la cèl·lula infectada i queden lliures. • Els virus es poden trobar en qualsevol lloc, al sòl, a l'aire, a l'aigua, etc., però no són capaços de moure's per si sols.
Estructura del virus La forma dels virus és molt variada, però tots tenen una estructura bàsica molt simple. Estan formats pels elements següents: La càpsida. És un embolcall format per proteïnes que pot adoptar formes diferents. La coberta externa. Es troba per fora de la càpsida. Només la tenen alguns virus, com ara el de la grip o el que produeix la sida. L'àcid nucleic o material hereditari del virus. Es troba a l'interior de la càpsida
L'àcid nucleic (material hereditari)
La coberta externa
La càpsida de proteïnes
La manera de viure dels virus El virus s'introdueix a la cèl·lula que infectarà a través de la membrana cel·lular. A l'interior produeix nous virus utilitzant les molècules i els orgànuls de la cèl·lula infectada. Un cop formats, els nous virus trenquen la membrana de la cèl·lula infectada i queden lliures. Els virus no es poden considerar éssers vius perquè no tenen estructura de cèl·lula, però es poden reproduir infectant una cèl·lula.
4. Els microorganismes i el seu paper en la biosfera Hi ha microorganismes que són perjudicials, però hi ha altres beneficiosos que tenen funcions molt importants en la biosfera.
a)Els microorganismes beneficiosos que proporcionen un gran nombre d'utilitats: • Els microorganismes descomponedors actuen sobre restes d'animals i de vegetals morts, i les transformen en substàncies inorgàniques que tornen a l'atmosfera o al sòl, de manera que les plantes les poden tornar a utilitzar.
• El plàncton, format per microorganismes i altres éssers vius, constitueix l'aliment de molts animals aquàtics. Alguns animals marins, com les balenes, s'alimenten de plàncton. • La flora intestinal està formada per un gran nombre de bacteris que viuen a l'interior del tub digestiu dels animals, on aprofiten algunes restes dels aliments i produeixen vitamines i altres substàncies que són molt útils per a l'organisme on viuen. • Intervenen en la fabricació d'aliments. Hi ha bacteris que actuen en la formació de iogurt i de formatge a partir de la llet, o en la transformació del vi en vinagre. • S'utilitzen per obtenir antibiòtics i altres medicaments, amb els quals es poden combatre determinades malalties.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fi txa?p_id=48371 L’alimentació dels microorganismes
vídeo
b)Els microorganismes perjudicials: • Tan sols una petita part dels microorganismes són perjudicials, ja que són capaços de produir malalties, reben el nom de microorganismes patògens. • Hi ha microorganismes que són perjudicials perquè tenen la capacitat de descompondre molts materials, com ara els aliments, determinats teixits, el paper, etc. • Hi ha microorganismes patògens de diversos grups: poden ser bacteris, protozous i fongs microscòpics. • Tots els virus són potencialment patògens, ja que són paràsits obligats i poden produir malalties quan s'introdueixen en altres éssers vius.
5. Les malalties produïdes per microorganismes • El nostre entorn és ple de microorganismes patògens, capaços de produir malalties a l’interior dels éssers vius. • Les principals vies d'entrada de microorganismes són la pell a través d'una ferida, la via respiratòria, la via digestiva o per contacte sexual. • La invasió d'un ésser viu duta a terme per un microorganisme patogen s'anomena infecció, produint, malalties infeccioses. • Per què els efectes produïts per la infecció es manifestin ha de passar un cert període de temps, de duració variable, anomenat període d'incubació. • Els microorganismes es transmeten d'un individu malalt a un altre de sa per contagi. • Els contagis més freqüents es produeixen a través d'animals, de l'aire, de la pell, de relacions sexuals o per la ingesta d'aigua o aliments que
Vies ‘entrada de micro organismes
Algunes malalties produ誰des per microorganismes
Microorganismes d’aigua dolça
6. La lluita contra les malalties infeccioses Algunes de les millors maneres de prevenir les malalties infeccioses són la higiene corporal i el consum d'aliments i begudes en bon estat. Actualment, la medicina ens ajuda a prevenir les infeccions o a superar-les amb les vacunes i els antibiòtics.
a) Les vacuneshttp://www.youtube.com/watch?v=G3q7KMQp5ak
Una vacuna és un preparat que conté microorganismes morts o afeblits d'una malaltia determinada, que ja no tenen la capacitat de produir-la. Les vacunes no provoquen la malaltia, però permeten que el nostre cos «aprengui» a lluitar-hi. Són, per tant, un mètode preventiu. En general, les vacunes tenen una acció protectora
b) Els antibiòtics
Els antibiòtics són substàncies produïdes per determinats bacteris i fongs, i també sintèticament, que permeten eliminar o impedir el creixement de microorganismes que causen malalties. Els antibiòtics són, per tant, un mètode curatiu per combatre malalties en els éssers vius El descobriment dels antibiòtics va significar per a la medicina un dels avenços més importants de la història. El primer antibiòtic que es va produir va ser la penicil·lina. La va descobrir Alexander Fleming http://www.youtube.com/watch?v=G3q7KMQp5ak víde
6. La lluita contra les malalties infeccioses (ampliat) Algunes de les millors maneres de prevenir les malalties infeccioses són la higiene corporal i el consum d'aliments i begudes en bon estat. Per això és imprescindible que ens rentem regularment amb aigua i sabó, i que evitem consumir aliments que no s'hagin manipulat amb les mesures higièniques adequades. Actualment, la medicina disposa de diversos recursos que ens ajuden a prevenir les infeccions o a superar-les quan ja s'han produït. Entre aquestes mesures destaquen les vacunes i els antibiòtics. Les vacunes Una vacuna és un preparat que conté microorganismes morts o afeblits d'una malaltia determinada, que ja no tenen la capacitat de produir-la. Les vacunes no provoquen la malaltia, però permeten que el nostre cos «aprengui» a lluitar-hi. Són, per tant, un mètode preventiu. De manera que, si més endavant estem exposats als microorganismes d'aquesta malaltia, els podrem combatre sense desenvolupar la malaltia. En general, les vacunes tenen una acció protectora que dura tota la vida, tot i que en algunes l'efecte que produeixen tan sols dura un temps determinat, i per això s'han de tornar a administrar dosis de record.
Els antibiòtics (ampliat) Els antibiòtics Els antibiòtics són substàncies produïdes per determinats bacteris i fongs, i també sintèticament, que permeten eliminar o impedir el creixement de microorganismes que causen malalties. Els antibiòtics són, per tant, un mètode curatiu per combatre malalties en els éssers vius. El descobriment dels antibiòtics va significar per a la medicina un dels avenços més importants de la història. El primer antibiòtic que es va produir va ser la penicil·lina. La va descobrir Alexander Fleming. Els antibiòtics són substàncies que sempre requereixen una prescripció mèdica, ja que molts tenen efectes secundaris. Els antibiòtics no són eficaços contra les malalties produïdes pels virus. Contra aquests microorganismes tan sols hi ha medicaments que ajuden a alleujar els símptomes causats per la malaltia.
• http://www.edu365.cat/aulanet/naturalesa/ • Sol naturals (micromón) • Classificació (moneres) • http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/index.htm
• Animals i plantes