David “Doctor” Livingstone Per Aebram Javier Rizán L'Americà Henri Morton Stanley l'escocès David Livingston quan el 1871 es van trobar a les ribes del llac Tanganyika. Livingston portava diversos anys perdut en el cor d'Àfrica i el diari New York Herald va organitzar una expedició en la seva recerca. Després de més de vint mesos d'indagacions, Stanley va trobar a Livingston, que gaudia plàcidament de la seva nova vida i no mostrava el menor signe de preocupació. No obstant això, l'aspecte i el color de la pell no van crear cap dubte en l'americà sobre la identitat del personatge. El 1844, Livingstone es trobava en la seva nova missió a Mabotsa. Tot i que sempre va animar els africans a gestionar els seus propis problemes de la Bakhatlans li va pregar a disparar llops que atacaven al seu bestiar. De mala gana va prendre el seu gestor de boca de dos canons i es va unir a ells un dia particularment lleó infestades. Buidar els dos canons en un lleó mascle molt gran que es va precipitar a la selva. Recarrega va notar el lleó ferit l'estudi d'ell! Anys després, en Missions i investigacions a Sud-àfrica va escriure:
Posada en servei, i mirant mitja volta, vaig veure que el lleó només saltant sobre mi. Jo estava en una mica d'alçada, que em va cridar l'espatlla va saltar, i tots dos van caure a la terra per sota de junts. Grunyint horriblement prop de la meva orella, em va sacsejar com un gos terrier és una rata. El xoc va produir un estupor similar al que sembla sentir per un ratolí després de la primera sacsejada del gat. Això va causar una mena de somni, en la qual no havia sentit de el dolor, ni sensació de terror ... una disposició misericordiosa del nostre benevolent Creador per alleujar el dolor de la mort. Tornant-se per alleujar mateix del pes, ja que hi havia una pota a la part posterior del meu cap. Vaig veure els seus ulls dirigits a Mebalwe, que estava intentant pegar-li un tret a una distància de deu o quinze metres. La seva arma, una pedra, es va perdre el foc en els dos canons, el lleó de seguida em va deixar i atacar Mebalwe, va mossegar la cuixa. Un altre home, la vida havia salvat abans, després d'haver estat sacsejat per un búfal, va tractar de llança el lleó mentre es mossegava Mebalwe. Va deixar Mebalwe i capturats aquest home per l'espatlla, però en aquest moment les bales que havia rebre entrar en vigor, i va caure mort ... Se li va preguntar més tard què profunds pensaments corrien per la seva ment en i el que semblava el seu moment de la mort de Livingstone gaudit sempre el xoc va donar la seva resposta sincera: "Em pregunto quina part de mi anava a menjar primer." [Fonts: Missions i investigacions a Sud-àfrica per David Livingstone, 1857, i David Livingstone: la seva vida i les seves cartes de George Seaver, 1957]
Anècdota del doctor Livingston Per Judith Monge Qui és l'autor de la frase: "El doctor Livingston, suposo?". D'aquesta manera va saludar l'americà Henri Morton Stanley a l'escocès David Livingston quan el 1871 es van trobar a les ribes del llac Tanganyika. Livingston portava diversos anys perdut en el cor d'Àfrica i el diari New York Herald va organitzar una expedició en la seva recerca. Després de més de vint mesos d'indagacions, Stanley va trobar a Livingston, que gaudia plàcidament de la seva nova vida i no mostrava el menor signe de preocupació. No obstant això, l'aspecte i el color de la pell no van crear cap dubte en l'americà sobre la identitat del personatge. Per què va tenir que partir a Àfrica? Després de finalitzar els seus estudis de medicina i teologia, va ingressar a la Societat de les Missions, institució que li va permetre sortir cap a Àfrica en 1841, on va desenvolupar l'activitat missionera entre els tswana de Kurume i altres pobles. Va tornar durant un any al Regne Unit, on va rebre una triomfal acollida a causa de les notícies que havien arribat de les seves aventures, va tornar a Àfrica en companyia de sis expedicionaris més per explorar el Zambeze, el curs no va poder remuntar. De tornada de l'exploració a la regió de Bangwuelu, es va produir la seva mort, va sercremat a l'abadia de Westminster. A ell es deu l'inici d'una època de freqüents viatges exploratoris per tot el continent africà, en contra de les pretensions del mateix Livingstone, van aplanar el camí per l'imminent desenvolupament del colonialisme.
Anècdota del Doctor Livingstone Per Michael Abubakar L'any 1869, la Royal Geographical Society va encarregar al doctor David Livingstone la missió de descobrir el naixement del riu Nil. Després d'un temps, varen perdre el contacte amb ell. El mateix any, un rotatiu dels Estats Units va contratar a un altre explorador anomenat Henry Morton Stanley perquè anés a buscar-lo. Després de dos anys el troba en Ujiji, on disfrutava tranquilament de la seva nova vida sense preocupar-se. Stanley li diu la famosa frase: “El doctor Livingstone, suposo?”, però l'aspecte i color de pell d'aquest no li va fer dudar la seva identitat. Junts exploren el llac Tanganica, però el 1872 van per camins diferents perquè Livingstone no volia tornar a Anglaterra. Va morir el 1873 i el seu cos va ser guardat en sal per ser cremat a l'abadia de Westminster. Però el seu cor es va quedar a Àfrica i va ser enterrat davall un arbre del poble on va morir.