831213p172a195.qxd
29/3/07
00:38
Página 172
BLOC
L’explotació i el control dels recursos La majoria dels béns que consumim no es troben en la natura. Cal fabricar-los, i per fer-ho necessitem primeres matèries amb les quals poder elaborar els productes i fonts d’energia per dur a terme el procés de fabricació. L’explotació de les primeres matèries i les fonts d’energia es consideren part del sector secundari per dues raons: la majoria de les primeres matèries i fonts d’energia requereixen una transformació perquè les puguem fer servir; i explotar-les és el primer pas del procés de fabricació industrial. L’estudi de l’explotació de les primeres matèries i l’energia és una part de la geografia econòmica. En les unitats 13 i 14 estudiaràs les característiques que avui dia presenten aquestes activitats i els problemes que plantegen.
PLA DE TREBALL
Què aprendràs 1. Quines són i com es classifiquen les principals primeres matèries minerals. 2. La producció, l’explotació i les perspectives del petroli i el gas natural. 3. Com es produeix l’energia elèctrica i el futur que es preveu. 4. Solucions per a l’escassetat d’aigua. 5. Com són els recursos naturals a la Unió Europea, a Espanya i a Catalunya.
1
Esgotarem els recursos?
2
Tindrem prou energia, i serà barata?
3
Els recursos són una font de poder?
Què faràs 6. Comparar ritmes de producció dels recursos amb les reserves de què es disposa. 7. Analitzar avantatges i inconvenients de diferents fonts d’energia. 8. Interpretar gràfics compostos. 9. Aprendre a elaborar un treball escrit. 10. Comparar textos periodístics que analitzin un mateix fet amb punts de vista diferents. 11. Analitzar tres problemes actuals relacionats amb els recursos minerals i energètics.
172
Pràcticament totes les primeres matèries minerals i les fonts d’energia més importants que fem servir actualment no són renovables. Les generacions futures podran mantenir o millorar el nostre nivell de vida sense disposar dels mateixos mitjans que nosaltres?
El cost de l’energia i les primeres matèries és un percentatge important del preu dels productes que consumim i de molts serveis relacionats amb el nostre benestar (calefacció, aigua calenta, transports...). Quina serà l’energia del futur? Serà tan cara que frenarà els processos industrials i la creació de riquesa?
Els països productors d’energia i primeres matèries no en són els consumidors principals, per això poden fer pressió als països consumidors apujant-los-en els preus o disminuint-ne la producció. És per aquesta raó que els governs miren d’evitar la dependència.
831213p172a195.qxd
29/3/07
00:38
Página 173
■ EL PROCÉS D’EXTRACCIÓ D’ENERGIA 1 Les pluges abundants amaren el sòl
4 El vapor que s’extreu es converteix en energia elèctrica mitjançant turbines 90 m 350 m 900 m PERFORADORA Les perforadores convencionals arriben fins als 2 km
5 km 3 L’aigua, a 5.000 m de profunditat, arriba a una temperatura de 500 ºC gràcies a l’escalfor del magma. Com que la pressió és molt alta, l’aigua es manté en un estat entre líquid i gasós, conegut com a supercrític
4a fase 2008-09
Reserva d’aig ua en e
stat sup ercr ític
4 km
2a fase 3a fase 2006 2007
3,1 km
1a fase 2004-05
2 EL’aigua penetra fins a les capes més profundes del terreny
MAGMA
Centre geotèrmic de Reykjanes.
Viatge al cor del volcà
PUNT DE PARTIDA
Gudmundur Ómar Fridleifsson és un científic obsessionat pel volcà de Reykjanes. Fa 20 anys, aquest geòleg va baixar un termòmetre a un guèiser d’aquest paisatge volcànic d’Islàndia. «El termòmetre es va fondre. La temperatura havia superat els 400 ºC», explica. Des d’aleshores, es va encaparrar a perforar el volcà. L’Ómar va impulsar el que avui es coneix com el Projecte Islandès de Perforació Profunda (IDDP, en les sigles en anglès). L’objectiu principal del projecte és perforar un volcà per fer-ne servir l’energia. «A sota terra hi ha grans quantitats d’energia, i la podem fer servir», explica l’Ómar. El més extraordinari de la tossuderia de l’Ómar i el seu equip és que pretenen arribar als 5.000 metres de profunditat, tot i que per buscar energia geotèrmica molt poques vegades se superen els 2.000 metres. De moment, el pou arriba a 3.082 metres. «A aquesta profunditat, i sobretot gràcies a la pressió, creiem que hi ha aigua supercrítica, que emmagatzema una gran quantitat d’energia.» El projecte permetria obtenir 10 vegades més energia que qualsevol planta geotèrmica de les que existeixen en l’actualitat. L’aprofitament de l’escalfor de la Terra per produir energia es coneix des de fa mil·lennis. Els ciutadans de Pompeia utilitzaven l’energia del Vesubi per escalfar les termes on es banyaven. El País, 29 de març de 2006. Adaptació
• Què és un volcà? I un guèiser? • Per què es consideren fonts d’energia? • Què pretén l’Ómar amb el seu projecte? • És una energia nova? • Penses que és una energia neta? • Quins avantatges creus que pot tenir el fet d’explotar-la? Quins inconvenients? • Hi ha alguna zona d’Espanya on es podria plantejar un projecte com aquest? Per què? • Quines altres fonts d’energia coneixes? • Quines són les més utilitzades? • Per a què fem servir aquestes fonts d’energia? Cita’n alguns exemples. • Creus que aquestes fonts d’energia són renovables, o es poden esgotar? • Com serien les nostres vides sense aquestes fonts d’energia?
173
831213p172a195.qxd
29/3/07
00:38
Página 174
U N I TAT
13
Primeres matèries, energia i aigua
1. Els recursos del subsòl
i com s’exploten: la mineria
Principals primeres matèries d’origen mineral ENERGÈTIQUES
Metàl·liques
Les primeres matèries són els elements disponibles a la natura que l’ésser humà fa servir per consumir-les directament, per crear productes i per satisfer les seves necessitats energètiques. Les primeres matèries tenen tres orígens: animal (carn, peix, llana, llet...), vegetal (cotó, fusta, fruites...) i mineral (metalls, roques, aigües subterrànies, etc.). En el bloc del sector primari vam estudiar l’explotació dels recursos* animals i vegetals. En aquest bloc estudiarem els recursos minerals. A la Terra hi ha molts minerals diferents. Els podem classificar en tres grups: metàl·lics, no metàl·lics i energètics (doc. 1).
NO ENERGÈTIQUES No metàl·liques Construcció
• • • •
• • • • • • • • • •
Carbó Petroli Gas natural Urani
Ferro Alumini Coure Plom Zinc Manganès Or Plata Platí Tungstè
• • • •
Industrial
Calcària Argila Guix Marbre
• • • •
Fosfat Potassi Sofre Sal
Doc. 1 Classificació de les principals matèries primeres d’origen mineral.
• Els minerals metàl·lics són aquells dels quals s’extreuen metalls, com ara l’or, la plata, el coure i el ferro. • Els minerals no metàl·lics són aquells dels quals no s’extreuen metalls. És el cas de la calcària, el marbre, el guix i l’aigua subterrània. • Els minerals energètics són aquells que proporcionen energia. Per exemple, el carbó, el gas, el petroli i l’urani. Els recursos minerals es localitzen al subsòl de la Terra. La mineria és el conjunt d’activitats que ens permeten extreure’ls. Els minerals es troben en jaciments, que poden ser de dos tipus: mines a cel obert, si són descobertes, i mines subterrànies, si són sota terra.
2. El repte: explotar sense esgotar Els recursos poden ser renovables o no renovables. Els recursos renovables són aquells que no s’esgoten o que es recuperen poc temps després d’haver-los consumit. Per contra, els recursos no renovables són aquells que n’hi ha en quantitat limitada o el procés de formació dels quals és mot lent. Un exemple de recurs no renovable a causa de la lentitud amb què es forma és el petroli. Avui dia es continua creant petroli, però calen milions d’anys perquè se’n completi la formació. Els minerals són recursos no renovables. Per tant, consumir-ne excessivament pot provocar que s’esgotin els jaciments i impedir que les generacions futures disposin de primeres matèries suficients per cobrir les seves necessitats. Alguns dels recursos minerals poden ser reciclables. Per exemple, l’alumini i el ferro es poden utilitzar una vegada i una altra. D’altres, com ara el petroli i el carbó, només una, ja que són no reciclables. Per això, n’hem de controlar especialment el consum.
174
GLOSSARI Recursos i reserves Moltes vegades usem indistintament aquests dos termes, però no signifiquen el mateix. • Els recursos són tots els béns que hi ha a la Terra. • Les reserves són només aquells recursos coneguts i localitzats l’explotació dels quals és sostenible i rendible amb la tecnologia de què es disposa en un moment determinat.
Estats U n i ts
Recursos no metàl·lics
4.100 kg Pedra
220 kg Argiles
3.860 kg Sorra i grava
200 kg Sal
140 kg Roques fosfàtiques
25 kg Alumini
480 kg D’altres
Font: U.S. Bureau of Mines.
Recursos metàl·lics
550 kg Ferro i acer
360 kg Ciment
10 kg Coure
6 kg Plom
6 kg Manganès
5 kg Zinc
9 kg D’altres
Doc. 2 Consum anual per càpita de recursos minerals als Estats Units. En total, un nord-americà consumeix un 10.000 kg de minerals l’any.
831213 _ 0172-0195.qxd
16/3/07
09:15
Página 175
OCEÀ
GLACIAL
ÀRTIC
Rússia
Canadà Zn
Ni
Cd
Fe
Pb
Cu
Bèlgica
Alemanya
Espanya Estats Units Zn
Cd
Pb
Cu
Kazakhstan
Cd
Hg
Japó
Pb
Xina
Fe
Algèria Cuba
Mèxic
Fe
Ni
Cd
Kirguizistan
Hg
Cd
Zn
Cd
Al
Fe
Pb
Sn
OCEÀ
Hg
Ni Pb
Índia
Jamaica
Fe
PACÍFIC
Al
Al
OCEÀ Perú Zn
Pb
Al
Cu
PACÍFIC
Fe
Xile Cu
ÍNDIC
Al
Sn
Indonèsia
OCEÀ
Bolívia Sn
OCEÀ
Guinea
Brasil
Sn
Ni
ATLÀNTIC
Sn
Austràlia
Cu
Zn
Ni
Pb
Fe
Al
PRODUCCIÓ PER PAÏSOS DE NOU MINERALS IMPORTANTS Zn
Zinc (Zn)
Cd
Cadmi (Cd)
Pb
Plom (Pb)
Hg
Mercuri (Hg)
Al
Bauxita (Al)
Sn
Estany (Sn)
Ni
Níquel (Ni)
Fe
Ferro (Fe)
Cu
Coure (Cu)
Doc. 3 Principals productors de minerals no energètics.
3. La producció i el consum de minerals no energètics
Entre els minerals metàl·lics i no metàl·lics, els més importants són el ferro, la bauxita i el coure. • La major part del ferro es fa servir per produir acer, que és la base de la indústria siderúrgica. Els principals països productors de ferro són Austràlia, el Brasil, la Xina, Rússia i l’Índia. • De la bauxita, se n’extreu l’alumini, que es fa servir com a primera matèria en les indústries de la construcció, l’aeronàutica, la mecànica, d’envasos, etc. Els jaciments de bauxita més grans es localitzen a Austràlia, Guinea, l’Índia, Indonèsia i el Brasil. Però els principals productors d’alumini són els Estats Units, Rússia i la Xina. • El coure és la base dels cables que condueixen l’energia elèctrica. El principal país productor és Xile, seguit dels Estats Units, Indonèsia, el Canadà i el Perú. Els minerals metàl·lics i no metàl·lics no es troben distribuïts d’una manera uniforme (doc. 3). De vegades, un sol jaciment pot emmagatzemar més de la meitat de les reserves mundials d’un recurs. El consum també és molt diferent segons els països. En general, els països més desenvolupats consumeixen moltes més primeres matèries que els subdesenvolupats (doc. 2). Aquesta disparitat entre els llocs de producció de consum fa que el comerç de minerals sigui molt intens.
ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Explica què és un mineral energètic. • Escriu tres exemples de recursos minerals no energètics i no metàl·lics. • Quan diem que un recurs és renovable? I que és reciclable? 2. ●● Interpreta el text. • Per què, si actualment s’està formant petroli i gas natural, diem que són recursos no renovables? • Qui són els productors més importants de bauxita? I d’alumini? Com n’expliques la diferència? • Per què és tan intens el comerç de primeres matèries? 3. ●● Interpreta els documents. • Document 3. a) Completa la taula. Mineral
Països productors
b) Quins països són rics en recursos minerals? 4. ●●● Reflexiona. • El Japó importa el 85 % de les primeres matèries. Què passaria si els països productors de primeres matèries no els en vulguesin vendre? • Els Estats Units són un gran productor de primeres matèries. Això significa que no necessita importar aquests recursos.
175
831213p172a195.qxd
29/3/07
00:38
Página 176
1. Ni el gas ni el petroli no omplen cavitats buides a l’interior de la Terra. Tots dos minerals amaren un tipus de roca molt porosa que rep el nom de roca mare.
3. Quan els jaciments de petroli o de gas natural s’exploten al mar, l’extracció es fa des de plataformes que suren sobre la superfície del mar i estan ancorades amb llargues cadenes d’acer al fons marí.
4
2 3 2. Quan es comença a explotar un jaciment de petroli, aquest surt tot sol a l’exterior, ja que la pressió interior és molt alta. Però, malgrat tot, a mesura que el jaciment es va esgotant, cal fer servir bombes per extreure’l.
1
4. Els gasoductes poden anar per sobre la superfície terrestre o ser submarins; aquests darrers són molt més cars de construir. Els oleoductes gairebé mai no van per sota el mar, pel gran impacte ecològic que podrien causar si una vegada s’arribessin a trencar.
Doc. 4 L’explotació i el transport de petroli i gas natural.
4. L’energia
5. El petroli i el gas natural
Les fonts d’energia són els recursos naturals que proporcionen la força que requereixen els processos industrials i el transport, i cobreixen moltes de les nostres necessitats quotidianes (llum, escalfor, etc.). L’energia, per tant, és fonamental en les nostres vides.
Actualment, les principals fonts d’energia són el petroli i el gas natural, juntament amb l’electricitat. El petroli i el gas natural són primeres matèries minerals. Es fan servir principalment per produir energia, però també s’utilitzen com a primeres matèries per fabricar plàstics, insecticides, herbicides, medicaments, etc. Es tracta de recursos no renovables. El gas i el petroli s’han format per la descomposició d’organismes marins sepultats, en un procés que dura milions d’anys i que avui dia continua tenint lloc. Amb tot, en consumim molt més ràpidament del que triguen a generar-se. Això vol dir que s’esgotaran. Sovint, els jaciments de petroli i de gas natural es formen al mateix lloc, la qual cosa en facilita l’explotació (doc. 4). Però les tècniques actuals només permeten extreure un 40 % de les bosses. La resta s’abandona. Un altre problema que planteja el fet d’explotar aquests jaciments és que el petroli i el gas natural s’acostumen a produir lluny dels centres de consum, i cal transportarlos a milions de quilòmetres de distància. Una de les maneres de fer-ho és a través d’una enorme xarxa de canonades, anomenades gasoductes si transporten gas, i oleoductes si transporten petroli. També es fan servir vaixells especialitzats: metaners per al gas i petroliers per al petroli. De tant en tant hi ha petroliers que s’accidenten, aboquen la càrrega al mar i causen un gran dany a la flora i la fauna marines. El petroli requereix un procés de refinació per poder-lo utilitzar.
Els éssers humans han utilitzat l’energia des de sempre. Al principi, feien servir la seva pròpia força. Més tard, van aprendre a obtenir energia del foc, el vent, l’aigua i la força dels animals. Fa una mica més de 200 anys el carbó es va convertir en la principal font d’energia. Fa 100 anys es van començar a fer servir el petroli i l’electricitat. I les últimes dècades han aparegut unes altres fonts noves: nuclear, eòlica, solar... El consum d’energia és un indicador del grau de desenvolupament d’un país. La major part de l’energia es consumeix als països desenvolupats. Això és degut a diversos factors: • D’indústria, que necessita molta energia, n’hi ha més als països desenvolupats. • El sector dels serveis també és més important als països desenvolupats. Aquest sector exigeix oficines, botigues i centres de treball, que s’han d’il·luminar i cal regularne la temperatura. El transport, molt intens en aquests països, és un dels grans consumidors d’energia. • La potència elèctrica instal·lada a les cases particulars és molt gran. És necessària per fer funcionar els electrodomèstics, la calefacció, l’aire condicionat... • La il·luminació de les vies públiques a les ciutats i les carreteres és molt superior als països desenvolupats.
176
831213 _ 0172-0195.qxd
16/3/07
09:15
Página 177
Qui produeix i consumeix petroli i gas natural? Els estats grans productors, exportadors i consumidors de petroli i gas natural no són els mateixos (doc. 5).
El fet que no coincideixin productors i consumidors fa que cada grup posi per davant els interessos propis.
• La major part de les reserves mundials de petroli es localitzen a la regió de l’Orient Mitjà. Per estats, els principals productors són l’Aràbia Saudita, Rússia, els Estats Units, l’Iran i la Xina.
• Els països productors intenten controlar i regular el mercat del petroli. Amb aquest objectiu es va crear l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP). Està formada per onze estats, vuit dels quals són a l’Orient Mitjà, i a més Nigèria, Indonèsia i Veneçuela. Controla el 78 % de les reserves mundials de petroli. Aquests països intenten mantenir el preu del petroli prou alt perquè els resulti rendible explotarlo, però no excessiu per evitar que hi hagi una crisi econòmica, que comportaria una caiguda del consum de petroli.
Però no tots aquests països productors en són els principals exportadors, ja que molts destinen gran part de la producció al consum propi. Els principals exportadors són l’Aràbia Saudita, Rússia, Noruega, l’Iran i Veneçuela. • Les empreses que controlen la refinació del petroli són occidentals.
• Els països consumidors intenten diversificar els estats als quals compren petroli i gas natural i investiguen altres formes d’energia, per evitar dependre de pocs països. A més a més, donen suport a l’expansió de les companyies petrolieres del propi estat per tot el món.
• Els grans consumidors en són els països rics, com ara els Estats Units, el Japó o Alemanya, i els que actualment s’estan desenvolupant molt de pressa, com ara la Xina, l’Índia i Corea del Sud. OCEÀ
GLACIAL
ÀRTIC
11,9% 3,9%
3,8%
Rússia
Noruega
Canadà
8,5%
Kuwait
Estats Units
3,1%
13,1%
4,9%
OCEÀ
5,2%
4,5%
Iran
Xina
OCEÀ
3,3%
Aràbia Saudita Unió dels Emirats Àrabs
Mèxic 4,0%
PACÍFIC
PACÍFIC
3,2%
Nigèria
Veneçuela
PETROLI AL MÓN
OCEÀ
OCEÀ
ATLÀNTIC
ÍNDIC
Principals productors Principals consumidors Percentatge de producció sobre el total mundial
Els deu consumidors de petroli més grans
3,2 %
Companyia
País
Empresa
1. Saudi Aramco
Aràbia Saudita
Estatal
2. Exxon Mobil
Estats Units
Privada
3. PDV
Veneçuela
Estatal
4. NIOC
Iran
Estatal
5. Shell
Regne Unit i Països Baixos
Privada
6. BP
Regne Unit
Privada
7. Chevron Texaco
Estats Units
Privada
8. Pemex
Mèxic
Estatal
(en milions de barrils/dia)
Xina 5,7
Els principals exportadors de petroli (en milions de barrils/dia) 9 8,7 8 7
6,7
6
Japó 5,6
Alemanya 2,7 Rússia 2,7 Índia 2,3 Canadà 2,2
5 4 3
2,9
2
2,6
2,4
2,3
2,2
2,2
1,8
1,7
1 0 Aràbia Rússia Noruega Saudita
Iran Veneçuela UEA
Kuwait Nigèria Mèxic Algèria
Estats Units 20
Corea del Sud 2,2 Brasil 2,1 França 2,1
9. Total 10. PetroChina
França
Privada
Xina
90 % estatal
Doc. 5 El petroli al món: principals productors, consumidors i companyies que en controlen la refinació.
177
831213 _ 0172-0195.qxd
16/3/07
09:15
Página 178
Reserves de petroli (en milers de milions de barrils) 800 733,9
6. El futur: un món sense petroli?
700
Si es manté un ritme de consum com l’actual, es creu que queden reserves de petroli per a uns 40 anys, i de gas natural per a uns 65 anys (docs. 6 i 12). Hi ha fonts de petroli que actualment estan poc explotades, com ara unes sorres amarades de petroli al Canadà, llots de petroli pesant a Veneçuela i jaciments a grans profunditats marines. Si s’exploten, en tindríem reserves per a alguns anys més.
300
Però el consum s’està accelerant. Alguns països molt poblats, com ara la Xina o l’Índia, estan augmentant ràpidament el consum de petroli ja que s’estan industrialitzant acceleradament. La Xina ja és el segon consumidor mundial de petroli (doc. 5). Molts experts opinen que l’any 2020 es consumiran 120 milions de barrils diaris de petroli al món, un 50 % més que en l’actualitat.
600 500 400
200
139,2
101,2
61
41,1
0
ORIENT MITJÀ
EURÀSIA
ÀFRICA
AMÈRICA AMÈRICA SUD-EST ASIÀTIC CENTRAL DEL I DEL SUD NORD I OCEANIA
AMÈRICA DEL NORD
EURÀSIA ORIENT MITJÀ ÀFRICA
SUD-EST ASIÀTIC I OCEANIA
AMÈRICA CENTRAL I DEL SUD
Reserves de gas
Si es compleixen aquests pronòstics i el consum es duplica, les reserves de petroli no duraran més de 30 anys, fins i tot encara que se’n descobreixin nous jaciments. La combinació d’escasses reserves de petroli i augment del consum produirà, tard o d’hora, una gran escalada dels preus del petroli i una baixada de la producció. Per tant, cal planificar amb molta cura com s’hauran de substituir aquestes fonts d’energia, perquè quan faltin no es produeixi una crisi econòmica.
112,2
100
(en trilions de metres cúbics) 80 72,83 70
64,02
60 50
Doc. 6 Reserves provades de petroli i gas natural al món.
40 30 20
14,21
14,06 7,32
10
ORIENT MITJÀ
EURÀSIA
SUD-EST ÀFRICA ASIÀTIC I OCEANIA
AMÈRICA AMÈRICA DEL CENTRAL NORD I DEL SUD
ACTIVITATS 5. ● Comprèn els conceptes. • Què és l’OPEP i quin objectiu té? 6. ● Busca les idees principals. • Com s’explota i transporta el petroli? • S’extreu tot el petroli d’un jaciment? 7. ●● Interpreta el text. • Per què el petroli i el gas natural s’esgotaran en algun moment? • Per què està augmentant el consum de petroli en països com ara la Xina o l’Índia? Com afectarà això el futur del petroli? • Explica per què l’OPEP no busca que els preus augmentin d’una manera descontrolada. • Per què no coincideixen els països productors amb els països exportadors? Analitza el cas dels Estats Units. 8. ●● Interpreta els documents. • Document 6. On es concentren les reserves de petroli i de gas natural? Quines repercussions tindrà en el futur?
178
7,10
0
9. ●●● Organitza la informació. • Amb l’ajut del text i del document 5, completa la taula. Petroli
Gas natural
Qui en produeix? Qui n’exporta? Qui en transforma? Qui en consumeix? 10. ●●● Reflexiona. • Si el sector del transport consumeix el 70 % del petroli del món, quines solucions proposes per disminuir el consum de petroli i els seus derivats? • És raonable que els països de l’OPEP vulguin regular el mercat del petroli? Pensa que per a molts d’aquests països el petroli és l’única font de riquesa. • Per què es diu que molts països desenvolupats tenen dependència energètica?
831213 _ 0172-0195.qxd
16/3/07
09:15
Página 179
7. La producció d’electricitat L’electricitat és una de les formes d’energia amb un ús més estès arreu del món, actualment (doc. 7). Aquest fet és així per diverses raons: • L’electricitat es transporta molt fàcilment. Es genera en un lloc i es pot consumir en un altre a centenars de quilòmetres de distància. Per fer-ho, es construeix una xarxa elèctrica per tot el territori. • L’electricitat és neta, almenys allà on s’utilitza, on no genera residus. Malgrat tot, sí que en sol generar allà on es produeix. • L’electricitat es converteix fàcilment en qualsevol altre tipus d’energia: calorífica, lluminosa, química i mecànica per mitjà de motors elèctrics. Per això, és imprescindible perquè funcionin tots els equips electrònics actuals i per cobrir les nostres necessitats d’escalfor i llum (doc. 8). Per produir energia elèctrica es necessiten altres fonts d’energia. Les maneres tradicionals d’obtenir electricitat, o energies convencionals, són l’energia tèrmica, la hidroelectricitat i l’energia nuclear. Als darrers anys s’han posat en marxa energies alternatives per obtenir-ne; són les energies solar, eòlica, de la biomassa, mareomotriu i geotèrmica.
8. Maneres convencionals
Consum d’electricitat al món (2002-2025) (en gigawatts) 2.500
2.000
1.500
1.000
500
0 2002
2010
2015
Països desenvolupats
2020
Països subdesenvolupats
2025
Països en desenvolupament
Font: Anuario Internacional de la Energía 2002
Doc. 7 Consum d’electricitat al món d’acord amb el grau de desenvolupament. Projecció fins a l’any 2025.
Distribució del consum elèctric a Espanya (en %)
D’altres 7% Indústria i construcció 37 %
Residencial 25%
Comerç i serveis 31%
de produir electricitat
Les energies convencionals són, amb molta diferència, les principals fonts d’electricitat al món (doc. 10). Les previsions a mitjà termini mantenen, i fins i tot augmenten, aquesta importància, malgrat que les reserves de gas, carbó i urani són limitades (doc. 11).
Doc. 8 Principals usos de l’energia elèctrica a Espanya.
L’energia tèrmica La major part de l’electricitat es crea a les centrals tèrmiques (doc. 9). S’hi crema combustible, i la calor produïda per la combustió escalfa l’aigua i genera vapor d’aigua a alta pressió. Aquest doll de vapor mou unes turbines, que estan connectades a generadors elèctrics que produeixen electricitat. El combustible més utilitzat a les centrals tèrmiques és el carbó, però té l’inconvenient que és molt contaminant. Altres combustibles utilitzats són el fuel, la fusta, els residus urbans i, cada vegada més, el gas natural, ja que és poc contaminant. Els principals productors de carbó del món són la Xina i els Estats Units.
Doc. 9 Central tèrmica a Puertollano (Ciudad Real).
179
831213 _ 0172-0195.qxd
16/3/07
09:15
Página 180
L’energia nuclear
Origen de l’energia elèctrica al món (en %)
L’ energia elèctrica nuclear es produeix a partir de la fissió, o trencament dels àtoms, de minerals radioactius, sobretot d’urani.
Petroli 7,6%
El procés de fissió es du a terme a les centrals nuclears. La fissió del nucli dels àtoms d’urani produeix grans quantitats de calor. Aquesta calor s’utilitza per escalfar aigua i generar vapor d’aigua a alta pressió. El vapor mou unes turbines i es genera electricitat.
Energia nuclear 16,3%
Gas natural 18,4%
Energia hidroelèctrica 19,6%
L’energia nuclear té molta importància en països com ara els Estats Units i França.
L’energia hidroelèctrica L’ energia hidroelèctrica o hidràulica utilitza la força de l’aigua per obtenir electricitat. L’aigua s’acumula en embassaments i s’hi construeixen preses als punts més estrets. A la part inferior de la presa, l’aigua es fa passar per les aspes d’una turbina i es produeix electricitat quan giren les aspes. L’energia hidroelèctrica és l’energia renovable més utilitzada. Alguns països són grans productors d’hidroelectricitat; aquest és el cas del Canadà, els Estats Units, el Brasil i la Xina.
Carbó 38,1%
Doc. 10 Origen de l’energia usada per produir electricitat al món. Les energies alternatives aporten menys de l’1 %.
Evolució prevista de les fonts d’electricitat al món (en milions de BTU*) 120 100 80 60
9. Els problemes de les energies convencionals
Per produir energia els països han de recórrer, bàsicament, a cremar carbó i gas natural, a l’urani i a la hidroelectricitat. Però aquests recursos plantegen greus problemes.
40 20 0
Petroli
En tercer lloc, explotar aquestes primeres matèries causa problemes ambientals. El carbó i l’urani són altament contaminants. La hidroelectricitat és una energia neta, però per produir-ne cal construir embassaments i preses, que alteren el paisatge i la manera de viure de les zones on es construeixen.
180
2001
Carbó
Energia nuclear 2015
Energies renovables
2025
*BTU equival a 1.055,05 joules
Doc. 11 Previsió de l’evolució de les fonts d’electricitat al món.
En primer lloc, alguns no són renovables i s’esgotaran (doc. 12). Això passarà amb el carbó, el gas natural i l’urani. En segon lloc, molts països són deficitaris en les primeres matèries necessàries per produir electricitat i les han d’importar. Això passa a molts països desenvolupats, com ara el Japó o Espanya. Espanya produeix prou energia elèctrica per al consum de la població, però es veu obligada a importar carbó, gas natural i urani. En contrapartida, hi ha països, com ara els Estats Units o Noruega, que són autosuficients en aprovisionament d’energia elèctrica.
Gas natural Anys
Relació entre reserves provades i producció actual (en anys) 200
150
100
50
0
Petroli
Gas natural
Carbó
Doc. 12 Anys que duraran les reserves provades de petroli, gas natural i carbó al ritme de producció actual.
831213 _ 0172-0195.qxd
16/3/07
09:15
Página 181
10. Les energies alternatives Per evitar els problemes de dependència energètica i l’impacte ambiental que provoquen les maneres convencionals de produir electricitat, les últimes dècades s’estan implantant energies alternatives. Les més importants pel volum de producció són la que s’obté de la biomassa i l’energia eòlica. En un segon esglaó hi hauria l’energia solar, seguida a molta distància de les energies geotèrmica i mareomotriu, poc importants. • Per obtenir energia elèctrica a partir de la biomassa, es cremen els residus urbans i agrícoles i els gasos produïts per la descomposició d’aquests residus. L’escalfor que desprenen es fa servir per convertir aigua en vapor i moure unes turbines. • En l’energia eòlica la força del vent mou les aspes d’uns enormes molins que estan connectats a un generador elèctric. Aquesta és l’energia alternativa que creix més a la UE (doc. 14).
Doc. 13 Central solar fotovoltaica a Almeria.
Sabies que...
• L’energia solar produeix energia elèctrica aprofitant la radiació del Sol. Presenta dues variants; solar tèrmica i solar fotovoltaica. L’energia solar tèrmica utilitza forns solars que escalfen canonades per on circula aigua i es produeix vapor; aquest vapor mou una turbina acoblada a un generador elèctric. L’energia solar fotovoltaica fa servir grans panells solars per produir energia elèctrica directament a partir del Sol (doc. 13). L’ energia solar s’utilitza sobretot per a usos domèstics. • L’energia geotèrmica aprofita la calor interna de la Terra per produir electricitat o per ser usada en els sistemes de calefacció. • L’energia mareomotriu es basa en l’aprofitament del moviment de les ones i les marees per produir electricitat. Aquestes noves fonts d’energia són renovables i no contaminen, però encara presenten alguns problemes: depenen de la natura, calen unes inversions elevadíssimes per explotar-les, el rendiment és baix i resulta difícil acumular l’energia que produeixen.
Doc. 14
Hi ha molins de vent destinats a produir energia elèctrica que fan una alçada total de 183 metres, quatre vegades més que l’estàtua de la Llibertat o el mateix que un gratacel de 60 pisos. Cada una de les aspes, compostes de fibra de carboni i de vidre, fa 61 metres de longitud i pesa 18 tones. Un d’aquests molins pot generar 5 megawats d’electricitat, prou per assegurar el consum elèctric d’unes 1.500 llars.
ACTIVITATS 11. ● Busca les idees principals. • Quins avantatges i inconvenients tenen les energies convencionals? I les energies alternatives? 12. ●● Interpreta el tex. • Tenint en compte com es produeix i com es consumeix, podem dir que l’electricitat és una energia neta? • Per què es diu que les energies alternatives depenen de la natura? 13. ●● Interpreta els documents. • Document 7. Quins països consumeixen més energia elèctrica, els desenvolupats o els menys desenvolupats? Per què? • Document 8 . Descriu com es distribueix la despesa elèctrica a Espanya.
• Documents 10 i 12. a) Com s’origina gairebé tota l’electricitat, amb fonts convencionals o alternatives? b) Per a quants anys tenim reserves de petroli, carbó i gas natural? c) Quin problema reflecteixen aquests gràfics? • Document 11. Indica si les fonts d’energia que creixen més fins a l’any 2025 són renovables. 14. ●●● Organitza la informació. • Fes una taula sobre la producció d’electricitat. Energia
Com es produeix
Importància
Tèrmica
181
831213 _ 0172-0195.qxd
16/3/07
09:15
Página 182
11. L’aigua, un recurs imprescindible El consum excessiu d’aigua L’ aigua és un recurs fonamental per a la nostra vida. No tan sols la fem servir per cobrir les nostres necessitats personals (beguda, higiene, etc.) sinó que és un recurs imprescindible per a moltes activitats econòmiques: l’agricultura, la indústria i alguns serveis relacionats amb l’oci i el turisme (camps de golf, piscines i parcs aquàtics...). El consumidor d’aigua més gran del món és l’agricultura, que acapara prop del 75 % del total d’aigua utilitzada. L’aigua dolça és un recurs renovable, ja que els processos d’evaporació i pluja són continus. Però, alhora, és un recurs escàs. • Només el 2,5 % d’aigua del planeta és dolça i, d’aquesta, un 75 % està congelada a les glaceres. • La quantitat d’aigua dolça disponible està limitada pel règim de pluges. I a moltes zones de la Terra les precipitacions són molt escasses. Actualment hi ha un problema d’ús excessiu de l’aigua a moltes regions. Diem que en un lloc hi ha un ús excessiu de l’aigua quan se’n consumeix més que la quantitat d’aigua disponible en aquest lloc. Gairebé la meitat de la població mundial viu en indrets que no disposen de prou aigua per cobrir les necessitats pròpies (doc. 15). OCEÀ
L’aigua no es pot fabricar. Per això s’estan duent a la pràctica diverses solucions per pal·liar el problema que sigui tan escassa. Moltes de les mesures tenen com a objectiu augmentar la quantitat d’aigua disponible als indrets on falta; però hi ha qui pensa que la solució és reduir-ne el consum.
Maneres d’augmentar l’aigua disponible Una manera de tenir aigua és construir obres hidràuliques, com ara embassaments, transvasaments i plantes dessalinitzadores. • Els embassaments augmenten la quantitat d’aigua disponible, però presenten grans problemes. Neguen bastes extensions de terreny, l’inhabiliten per a qualsevol altre ús i causen greus impactes ecològics. A més a més, inunden poblacions i obliguen els seus habitants a traslladar-se. • Els transvasaments són canals que porten l’aigua d’una zona a una altra on fa falta. Aquestes obres disminueixen el cabal del riu d’on s’extreu l’aigua, comporten uns costos molt elevats i afecten negativament l’entorn.
GLACIAL
ÀRTIC
ÀSIA
AMÈRICA DEL NORD
OCEÀ
El consum d’aigua és molt més gran als països desenvolupats que als subdesenvolupats. Mentre que als Estats Units cada persona consumeix uns 400 litres d’aigua diaris, a l’Índia aquest consum és de 25 litres.
EUROPA
PACÍFIC
OCEÀ OCEÀ
PACÍFIC
ÀFRICA
ATLÀNTIC
AMÈRICA CENTRAL POBLACIÓ AMB ACCÉS A L’AIGUA POTABLE
AMÈRICA DEL SUD
Menys del 30% Del 30% al 60% Del 60% al 90% Més del 90% Població que viu amb menys de 80 litres diaris per persona
Doc. 15 Població amb accés a l’aigua potable al món.
182
OCEÀ ÍNDIC
OCEANIA
831213 _ 0172-0195.qxd
16/3/07
09:15
Página 183
• Les plantes dessalinitzadores, tot i que són costoses energèticament, de vegades són l’única solució a zones amb una forta manca d’aigua. Per exemple, a Bahrein, un país desèrtic, constitueixen l’única font d’aigua dolça. A Espanya s’han creat plantes dessalinitzadores a les Canàries, a les illes Balears i en algunes àrees del litoral mediterrani peninsular.
DRETS HUMANS
Una altra manera d’augmentar l’aigua disponible és utilitzar les aigües subterrànies. L’ explotació d’aqüífers pot ser una bona solució per a un o dos anys, però no per a sempre. Si s’extreu aigua d’un aqüífer sense parar, s’acaba esgotant, i com a conseqüència, també s’assequen els rius, les fonts i els aiguamolls que s’alimenten de les seves aigües.
Maneres de reduir-ne el consum Una manera senzilla de baixar el consum d’aigua és mantenir en bon estat la xarxa de canalitzacions que distribueixen l’aigua, per evitarne pèrdues. Es calcula que els sistemes de distribució d’aigua poden arribar a tenir pèrdues del 50 %, i es considera un objectiu assolible reduir-les al 15 %. Com que l’agricultura és l’activitat que gasta més aigua, la major part de les mesures per reduir-ne el consum n’intenten disminuir l’ús agrícola. Per exemple, a les zones amb prou aigua s’haurien d’implantar nous sistemes de reg i tècniques de conreu que necessiten poca aigua (reg gota a gota, hivernacles...) i, a més a més, plantar-hi conreus adequats per al clima d’aquestes zones. ACTIVITATS 15. ● Comprèn els conceptes. • Per què diem que l’aigua és un recurs? • Quan podem parlar d’un ús excessiu de l’aigua? 16. ●● Interpreta el text. • Per què als països subdesenvolupats es disposa de menys aigua? Perquè són països on plou poc. Perquè no tenen diners per construir obres hidràuliques. 17. ●●● Organitza la informació • Completa la taula. Solucions a l’ús excessiu de l’aigua Augment de l’aigua disponible
1. …
Reducció del consum
1. …
18. ●●● Reflexiona. • La construcció i el funcionament de plantes dessalinitzadores exigeixen un gran consum d’energia. Tot i així, són una bona opció? • Quina solució consideres millor, augmentar la disponibilitat d’aigua o reduir-ne el consum? Per què?
Doc. 16 Embassament d’aigua dolça a la vall de Netofa (Israel).
Guerres per l’aigua? Després de la Guerra dels Sis Dies, que va tenir lloc el 1967, Israel va ocupar els territoris palestins de Gaza i Cisjordània. Arran d’aquesta ocupació, més del 75 % de l’aigua disponible a la zona s’extreu per a ús israelià, i s’ha prohibit a la població palestina que obri nous pous. El consum mitjà israelià d’aigua és de 400 m3 anuals, mentre que el consum palestí ronda els 80 m3. Al principi del segle XXI Israel va començar a construir un mur que separa Israel i Cisjordània, aleshores sota sobirania palestina. El motiu que en donaven els israelians era la necessitat del mur per defensar el seu territori dels atacs palestins. Però, alhora, Israel s’assegurava així el control dels recursos hídrics, ja que el mur, en diversos punts del traçat, segueix els aqüífers de la zona, que queden al costat israelià. 19. ●●● Reflexiona i respon. • Per què l’aigua és un recurs tan necessari en aquesta zona? • Què opines de l’apropiació de l’aigua per part d’Israel?
183
831213 _ 0172-0195.qxd
16/3/07
09:15
Página 184
Activitats Analitzar avantatges i inconvenients de diferents fonts d’energia 20. ●● Llegeix la informació d’aquestes taules i respon les preguntes. Principals avantatges i desavantatges de les fonts d’energia convencionals Tèrmica Avantatges • Abundància dels combustibles fòssils, principalment carbó i gas. • Molt implantada i provada.
Desavantatges • Gran emissió de diòxid de carboni. • La combustió de carbó produeix pluja àcida, però no la de gas natural.
Nuclear Avantatges
Desavantatges
• Gran potència. • Proporciona independència energètica als països que no tenen combustibles fòssils.
• No és renovable.
• Possibilitat de fuita radioactiva. • L’emmagatzematge dels residus radioactius, perillosos durant milers d’anys.
Hidroelèctrica Avantatges
Desavantatges
• Renovable gràcies al règim de pluges mateix.
• Grans inversions per construir els embassaments.
• Cost nul de la primera matèria.
• Gran impacte ambiental i de l’activitat humana, ja que cal inundar extenses zones de terreny.
• No és renovable.
Principals avantatges i desavantatges de les fonts d’energia alternatives Biomassa Avantatges
Desavantatges
Eòlica Avantatges
• Està limitada a • És l’energia no la quantitat convencional de residus que més barata. genera una Només costa • Contamina poc població. un 30 % més l’atmosfera, Aquesta que el que ja que el diòxid quantitat és costa de carboni molt més petita l’electricitat emès quan que produïda es cremen la necessària de manera residus per produir tota convencional. agrícoles l’electricitat l’absorbeix la consumida. collita següent. • Emet alguns contaminants nocius, com ara les dioxines. • La primera matèria és de baix cost.
Solar
Desavantatges
Avantatges
• Impacte sonor: les aspes sonen molt quan giren.
• La potència solar disponible és molt més gran que la del vent.
• Pot matar ocells si volen entre les aspes. • Molt irregular. Si no fa vent, no hi ha producció elèctrica.
• L’energia fotovoltaica produeix directament electricitat, sense necessitat del pas intermedi de generar vapor.
Desavantatges • És caríssima. Costa entre cinc i sis vegades més que el que costa l’electricitat obtinguda de manera convencional. • No funciona a la nit ni els dies ennuvolats.
• Quines fonts d’energia tenen una producció més regular, les convencionals o les alternatives? Quins problemes pot presentar una font d’energia de producció irregular? • Quines formes d’energia no produeixen vapor d’aigua per generar electricitat? • Quines formes d’energia són més contaminants? • Quines fonts d’energia són inesgotables? • Quina és la forma d’energia alternativa més barata? 21. ●●● Imagina’t que haguessis de planificar la política energètica del futur. Ordena les fonts d’energia de la que consideres millor a la que et sembla pitjor. Justifica en cada cas la posició que has concedit a cada una, i si hi ha algun inconvenient gaire important, assenyala’l.
184
831213p172a195.qxd
29/3/07
00:38
Página 185
Interpretar gràfics compostos Els gràfics compostos es fan servir per analitzar els components d’un fenomen. S’hi acostuma a representar el 100 % del fenomen. Es pot reflectir tant la situació del fenomen en un moment concret (gràfic A), com l’evolució que presenta al llarg del temps (gràfic B).
L’extrem superior indica el total de producció diària d’aquest any. Evolució de la producció de petroli per grans regions
B (en milions de barrils/dia) 80 70 60 50 40 30 20 10 0
A La barra completa representa el 100 % de les reserves provades de petroli al món.
Cada una de les seccions indica el percentatge de reserves de cada zona del món. La suma de les seccions forma el total del 100 % de la barra.
1980
Reserves de petroli al món
Amèrica del Nord
1984
1988
Amèrica Central i del Sud
1992
Euràsia
1996
Orient Mitjà
2000
Àfrica
(en %)
A l’eix vertical s’hi assenyala la producció de petroli diària. Orient Mitjà
61,7%
2004
Sud-est asiàtic i Oceania
La producció de cada zona es troba restant el valor superior de l’inferior que correspon al seu color.
22. ●● Interpreta el gràfic de barres compost. • Quina és la regió del món amb més reserves de petroli provades? Quin percentatge de les reserves mundials concentra? • Quina zona té menys reserves?
Euràsia
11,7%
Àfrica
9,4%
Amèrica Central i del Sud
8,5%
Amèrica del Nord Sud-est asiàtic i Oceania
3,5%
23. ●●● Interpreta el gràfic d’evolució compost.
5,1%
• Com ha evolucionat la producció de petroli de cada regió, de manera creixent o decreixent? • Quin any hi va haver menys producció diària de petroli? Qui va reduir més la producció aquell any respecte a altres anys? • Quant petroli va produir l’Àfrica el 1992? • I Amèrica del Nord l’any 2000?
Elaborar un treball escrit Moltes vegades a classe et demanen que facis treballs sobre un tema. Per elaborar-los, has de consultar diferents fonts (el llibre de text, altres llibres, Internet, apunts, etc.) i llegir les pàgines que tenen continguts relacionats amb el tema del treball. Només has de prendre nota d’allò que t’han demanat concretament. Quan consultis les fonts, observa com s’hi estructura la informació. Això t’ajudarà a fer l’índex del treball. Tingues cura de la redacció i l’ortografia. Pensa que la bona expressió i una presentació polida tenen tanta importància com la qualitat de la informació que recullis.
24. ●●● Escriu un treball sobre el gas natural a partir del tema que acabes d’estudiar. • Llegeix el tema i subratlla els paràgrafs en què es parla del gas natural. Marca els gràfics que tinguin relació amb aquesta font d’energia. • Elabora l’índex del treball. Es fa escrivint els títols dels epígrafs on hi ha els paràgrafs que has subratllat. Per exemple, si es parla de gas natural en el subepígraf «L’energia tèrmica» dins de l’epígraf «Maneres convencionals de produir electricitat», apunta: Energies convencionals que generen electricitat: energia tèrmica. • Fes el treball. A cada part de l’índex, escriu-hi el que has subratllat en aquell apartat.
185
831213p172a195.qxd
29/3/07
00:38
Página 186
U N I TAT
14
Mineria, energia i aigua a la UE, a Espanya i a Catalunya
1. La mineria a la Unió Europea L’extracció de minerals és una activitat reduïda a la UE i està en retrocés. Però és un dels llocs de transformació i refinació de minerals més important, així com un dels principals consumidors mundials, juntament amb els Estats Units, la Xina i el Japó. Malgrat que les reserves de minerals metàl·lics a Europa estan gairebé esgotades, la UE és un dels principals productors mundials de metalls com ara el coure, el ferro, l’acer, el plom i el zinc. Per obtenir-ne es fan servir minerals en brut importats i materials reciclats. Per exemple, el 25 % de la producció europea de mercuri i el 50 % de l’acer provenen del reciclatge. Alemanya és el país membre amb més producció de metalls. Amb tot, els propers anys la producció de metalls en el territori comunitari es reduirà encara més, ja que la refinació de metalls a altres països és més barata que a Europa.
De gas
Bergen
Oleoducte illes Òrcades
Gasoducte
Haugesund
NORUEGA
Aberdeen
DINAMARCA
M A R
D E L
N O R D
REGNE UNIT
Esbjerg
Newcastle-upon Tyne Kingston-upon-Hull
Wilhemshaven Emden
Theddlethorpe Bacton Den Helder
El volum de producció de minerals no metàl·lics és similar al del consum. La Unió Europea produeix prou ciment, marbres, argiles, pissarres, etc. per cobrir les seves necessitats.
2. Les fonts d’energia de la UE
JACIMENTS De petroli
illes Shetland
ALEMANYA
PAÏSOS BAIXOS Rotterdam
ESCALA
0 Ostende
125
quilòmetres
BÈLGICA
Doc. 1 Jaciments de gas i petroli al mar del Nord.
La UE té grans reserves de carbó, tot i que estan concentrades principalment a Alemanya, amb el 8 % de les reserves mundials, i a Polònia, amb el 4 %. Malgrat que disposa d’aquestes reserves, la producció està disminuint a causa dels alts costos de l’extracció. Europa té una important producció de petroli i gas natural als jaciments del mar del Nord (doc. 1), explotats sobretot per Noruega, el Regne Unit, Dinamarca i els Països Baixos. Però la producció ha començat a decaure. La resta de països comunitaris són molt deficitaris en petroli i gas natural (doc. 2). La UE necessita importar cada any 3.500 milions de tones de petroli i 230 milions de tones de gas. Pel que fa a la producció d’energia elèctrica, els països de la UE fan servir sobretot fonts convencionals, per bé que varien molt a cada país: per exemple, mentre que a França el 80 % de l’electricitat és d’origen nuclear, a altres països no arriba al 20 %. Un dels objectius de la UE és fomentar les energies alternatives i aconseguir que l’any 2010 proporcionin el 12 % de l’electricitat que consumim. El 2001 només el 6 % de l’electricitat tenia com a origen fonts d’energia renovables. Davant de la gran importància de disposar d’energia suficient i barata, la UE ha posat en marxa la Política Europea de l’Energia (PEE), que està fent les primeres passes.
186
Saldo net en el comerç de petroli a la Unió Europea i Noruega Regne Unit Suècia Espanya Eslovàquia Portugal Polònia Noruega Països Baixos Lituània Itàlia Irlanda Hongria Grècia Alemanya França Finlàndia Dinamarca Rep. Txeca Bèlgica i Luxemburg Àustria en milers de barrils -3.000 -2.000 -1.000
SALDO COMERCIAL Positiu Negatiu Sense dades, resta de països 0
1.000
Doc. 2 Comerç de petroli en alguns països de la UE i Noruega.
2.000
3.000
831213p172a195.qxd
29/3/07
00:38
Página 187
L’aigua a la UE
A FONS Índex d’Explotació Hídrica (IEH) a Europa
L’aigua es distribueix d’una manera desigual en el territori de la Unió Europea. Es pot considerar que no hi ha problemes de disponibilitat d’aigua a 20 països, que es localitzen fonamentalment al centre i el nord d’Europa. Però, malgrat tot, hi ha quatre països (Espanya, Itàlia, Malta i Xipre) on els recursos existents d’aigua, comparats amb el ritme d’extracció, són molt baixos i tenen un veritable problema de manca d’aigua. Aquests quatre països sumen el 18 % de la població europea. Durant la dècada del 1990 va disminuir l’extracció total d’aigua als països de l’Europa central i de l’est. Però als països del sud-oest es va produir un augment de l’ús de l’aigua, principalment agrícola. Destinació del consum d’aigua a Europa (en %) 100 90 80 70
Agricultura
60
Indústria
50 40
Energia
30
Urbà
20 10 0 Malta, Xipre i Turquia
França, Grècia, Itàlia, Portugal i Espanya
Alemanya, Àustria, Islàndia, Finlàndia, Bulgària,Estònia, Noruega i Suècia Hongria, Rep. Txeca, Bèlgica, Dinamarca, Letònia, Lituània, Romania, Països Baixos i Regne Unit Eslovènia i Eslovàquia
Doc. 3 Usos de l’aigua a Europa. Els països de l’est consumeixen fins a un 57 % de l’aigua en refrigeració de les centrals tèrmiques i nuclears.
Islàndia Noruega Letònia Hongria Lituània Eslovàquia Suècia Bulgària Eslovènia Irlanda Finlàndia Suïssa Àustria Països Baixos Estònia Luxemburg França Polònia Alemanya Rep. Txeca Regne Unit Romania Grècia Portugal Dinamarca Turquia Bèlgica Itàlia Espanya Malta Xipre
IEH (%) 0
Aigua utilitzada per a refrigeració energètica
10
20
30
40
50
Doc. 4 Índex d’Explotació Hídrica (IEH) a Europa. L’IEH es calcula dividint els recursos d’aigua extrets d’un país per la precipitació mitjana en aquest país. Es considera que un estat no té problemes d’aprovisionament hídric si l’IEH és menor del 10 %. Entre un 10 % i un 20 % s’estima que té un problema moderat. I per sobre del 20 % es considera que el problema és greu.
ACTIVITATS 1. ● Busca les idees principals. • Europa produeix més minerals no energètics dels que consumeix? • De quin mineral energètic hi ha més reserves a Europa? • Hi ha petroli al territori de la UE? On? Quin n’és el futur? • La UE és deficitària o excedentària en petroli? 2. ●● Interpreta el text. • Consideres que Europa té un problema de disponibilitat d’aigua? Quines en són les zones més afectades? 3. ●● Interpreta els documents. • Document 2. Divideix el saldo net per la població de cada país (tens dades demogràfiques a l’atles del final del llibre). Quin país té més dependència per càpita del petroli?
• Document 3. El consum d’aigua per a refrigeració és molt alt a Europa, principalment als països de l’est. Malgrat tot, aquesta aigua es pot reutilitzar. Per contra, l’aigua de regar arrossega fertilitzants i plaguicides. Per tant, quin dels dos usos inutilitza més les aigües i quins països en són els més afectats? 4. ●●● Reflexiona. • Esbrina el preu del barril de petroli. Calcula a quant puja la factura petroliera de la UE. • Calcula quant més pagaria cada ciutadà de la Unió Europea l’any (som gairebé 300 milions) si el preu del petroli pugés a 150 euros el barril. • Quines alternatives suggereixes per evitar la dependència d’Europa del petroli i del gas natural d’altres països?
187
831213p172a195.qxd
29/3/07
00:38
Página 188
3. La mineria a Espanya La mineria és una activitat molt antiga a la Península ibèrica. Hi ha restes arqueològiques de mines des del final de la prehistòria. A l’edat antiga, pobles com ara els fenicis, els cartaginesos, els grecs i els romans van establir colònies a la Península, entre altres raons, per extreure’n minerals. Però actualment Espanya no té grans reserves ni producció de primeres matèries d’origen mineral i, en realitat, la mineria aporta menys del 0,5 % del PIB espanyol. A Espanya contrasta molt l’evolució de la producció de minerals metàl·lics i la de minerals no metàl·lics. La producció de minerals metàl·lics està en decadència (doc. 5). Espanya té zinc, coure, ferro, estany, mercuri, or, plata i plom, principalment, però la producció no és suficient per cobrir-ne les necessitats. En tots aquests minerals és deficitària, excepte en el mercuri, del qual Espanya és el primer productor mundial. També exporta els anomenats productes de pedrera, minerals no metàl·lics, com ara marbres, pissarra, granit, etc... Els elevats costos de producció en comparació amb els dels països del Tercer Món han provocat el tancament de moltes mines i, com a conseqüència, s’han perdut llocs de treball i la producció ha decaigut. Els darrers anys, s’ha deixat de produir ferro i s’han tancat les mines de zinc i d’or. El 2003 es van clausurar les mines de mercuri d’Almadén. Gràcies a les reserves acumulades i al mercuri obtingut del reciclatge, Espanya continua encapçalant el comerç mundial del mercuri. Catalunya no té un subsòl ric en minerals amb valor econòmic. La principal producció és l’extracció de sals potàssiques a les mines de Cardona, Súria i Sallent. El carbó, poc i de baixa qualitat, es va explotar al Berguedà i ocasionalment també es va extraure petroli en jaciments escassos situats a la plataforma litoral.
4. Les fonts d’energia a Espanya
Principals minerals
2001
1997
Antracita (t)
6.603.732
4.693.831
Hulla (t)
7.200.513
5.797.496
Hulla subbituminosa (t)
4.124.414
3.474.890
Lignit bru (t)
8.462.519
8.718.329
379.563
338.000
Gas natural (10 m )
174.412
556.502
Urani (t)
357.898
41.649
Zinc (t)
147.098
165.568
38.883
7.642
3.883
427
Petroli (t) 3
3
Coure (t) Estany (kg)
523,5
389,2
Mercuri (t)
1.883
5.922
Plata (kg)
67.191
52.115
Plom (t)
19.925
35.573
Or (kg)
Doc. 5 Evolució de la producció minera estatal. L’antracita, l’hulla i el lignit són diferents tipus de carbó, l’únic mineral energètic abundant a Espanya.
Producció d’energia el 2004 Hidràulica 8,2 % Gas natural 0,9 %
Energies alternatives 19,0 % Carbó 20,9 %
Petroli 0,8 %
i a Catalunya
Nuclear 50,2 %
Espanya és deficitària en fonts d’energia. És a dir, com que la producció no abasta la demanda, cal importat energia (doc. 6). La font d’energia que es consumeix més és el petroli. La producció espanyola anual de petroli és mínima i no arribaria a cobrir el consum d’un dia; per això depèn de l’exterior. Espanya importa petroli de països com ara Rússia, Líbia, Mèxic i Aràbia Saudita. El segon recurs energètic més utilitzat és el carbó, que es fa servir per produir electricitat a les centrals tèrmiques, tot i que la producció espanyola de carbó només cobria el 2001, un terç del total. A Catalunya, les centrals nuclears produeixen el 40 % de l’energia que es consumeix a l’Estat. Tot i l’escassa producció de petroli, cal destacar la important concentració de la indústria petroquímica al voltant de Tarragona. Gairebé el 30 % de l’electricitat que es consum a l’Estat té un origen nuclear. A Espanya hi ha sis centrals nuclears, tres de les
188
Consum d’energia el 2004 Energies alternatives 4,4 %
Hidràulica 1,9 %
Nuclear 11,7 %
Carbó 14,9 % Gas natural 17,4 %
Petroli 50 %
Doc. 6 Origen de l’energia produïda i consumida a Espanya.
831213p172a195.qxd
29/3/07
00:38
Página 189
Gijón
la Corunya
Mineria
Santander Lezo
Oviedo
Bilbao
Lugo
Castella i Lleó
14,9
Pontevedra
Hulla, antracita, glauberita
Vigo
Reinosa
Vitòria Pamplona
Lleó
Ponferrada
Sant Sebastià
Santa María de Garoña
Ourense
Logronyo
Burgos Rivabellosa Palència
Galícia
13,9
Caolí, quars, lignit, pissarra, granit
Girona
Osca Sòria
Valladolid Zamora
Lleida
Saragossa
Mozalbarba
Barcelona
Andalusia
13,3
Ascó I i II
Marbre, ferro, hulla, antracita
Salamanca Segòvia Àvila
Catalunya
12,5
Petroli, roques industrials, potassa
Vandellòs I Vandellòs II
Trillo
Torrejón
Guadalajara
Madrid Villaverde
Loeches
Terol
José Cabrera
Maó
Conca
Castelló de la Plana
Toledo
Comunitat Valenciana
8,1 6,5
Comunitat de Madrid
6,3
Castellala Manxa
6,2
Hulla, antracita, fluorita, or Glauberita, sepiolita, granit, guix Hulla, sepiolita, bentonita, thenardita
Aragó
4,9
Hulla, caolí, argila
Resta de comunitats autònomes
Almaraz I i II
Sal marina, caolí
Principat d’Astúries
Tarragona
Palma
València Alcázar de San Juan Mèrida
Badajoz
Sagunt
Albuixec
Càceres
Porto Pi
Son Banya
Cofrents
Ciudad Real
Eivissa
Albacete Puertollano
Alacant Vilches
Còrdova
Jaén
Palancares
Totana
Sevilla
Huelva
13,4
Múrcia
Cartagena
Llorca
Marismas
Granada
MINERIA I ENERGIA A ESPANYA
Poseidón Rota
Motril
Màlaga
Almeria
Mineria
Cadis
Petroli
Producció minera a Espanya (en % sobre el total nacional)
San Roque Algesires
Ceuta
Gres, calcària
0,9
Refineria Emmagatzematge
Principals minerals que es produeixen
Oleoducte
Illes Balears
Santa Cruz de Tenerife
Melilla
Nuclear
Las Palmas de Gran Canaria
Gas
Central nuclear Central en desmantellament
Jaciment Gasoducte
Doc. 7 Distribució de la producció minera i energètica a Espanya.
quals són a Catalunya (Ascó I, Ascó II i Vandellós II) (doc. 8). L’energia hidroelèctrica també té una gran importància. Els embassaments més grans són a les conques dels rius Duero,Tajo i Ebre. A Catalunya destaquen, a més de l’Ebre, el Llobregat, el Ter i el Fluvià. El gas natural es fa servir a les indústries i les llars. N’ha crescut molt el consum els darrers anys. Majoritàriament, s’importa el gas d’Algèria, que arriba a través d’un gasoducte. La producció procedent d’energies alternatives encara és petita. Les més desenvolupades generen electricitat a partir de la biomassa i l’energia eòlica, de la qual Espanya és un dels primers productors del món. L’energia solar pot tenir un bon futur gràcies al clima, i avança lentament. Però Espanya no arriba encara a l’objectiu de la UE que el 12 % de l’electricitat provingui d’energies alternatives.
Carbó
Petroli
Gas natural
Nuclear
Hidroelèctrica
Altres
(en ktep)
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0 1999
2000
2001
2002
2003
Doc. 8 Evolució del consum d’energia primària.
189
831213p172a195.qxd
29/3/07
00:38
Página 190
5. Els recursos hídrics a Espanya
Distribució del consum d’aigua a Espanya Industrial 4%
i a Catalunya
Espanya és un país amb un consum d’aigua molt elevat. L’Índex d’Explotació Hídrica (la quantitat d’aigua que s’extreu respecte a la que està disponible a l’entorn) és un dels més alts de la UE, només superat per Malta i Xipre (doc. 4). Espanya gasta tanta aigua com Alemanya, que gairebé en duplica la població. El consumidor d’aigua més gran és l’agricultura, que representa un 68 % del consum total d’aigua (doc. 9). Aquest consum, en general, es distribueix d’una manera inversa al règim de precipitacions, de manera que les zones amb més producció agrícola de regadiu són les que reben menys pluges (doc. 10). Algunes àrees de regadiu, com ara les conques del Xúquer i del Segura, són terriblement deficitàries en aigua i utilitzen transvasaments des del riu Tajo per pal·liar-ne la manca. Els trets principals de la xarxa de recursos hídrics a Catalunya, són, d’una banda, la gran diversitat d’ecosistemes aquàtics de què disposa, incloent també els sistemes artificials, com ara els embassaments, i per l’altra el desequilibri en la distribució del consum entre les diferents conques que amenaça el manteniment dels cabals. Tant a Catalunya com a d’altres comunitats del litoral mediterrani, el consum urbà i l’ús d’aigua per a activitats d’oci (des de parcs temàtics a la fabricació de neu artificial) agreugen una situació que ja és precària a causa del règim de precipitacions, cada cop més irregular i escàs.
Refrigeració 14% Urbà 14% Regadiu 68%
Doc. 9 Distribució del consum d’aigua a Espanya.
Sabies que… Espanya ocupa el lloc 23 en el rànquing mundial de protecció ambiental. Però ocupa el lloc 108 en l’apartat de gestió de les aigües, al darrere de països com ara l’Iran, Oman, Etiòpia o el Kazakhstan. Aquesta classificació té en compte la contaminació de les aigües amb nitrats, que a Espanya és la més elevada de la UE, i la sobreexplotació dels recursos hídrics.
ACTIVITATS 0,4
5. ● Busca les idees principals. • Quina és l’evolució de la producció minera a Espanya i a Catalunya? I de la producció energètica?
0,5 1,9 PRINCIPAT 8,3 D’ASTÚRIES CANTÀBRIA PAÍS GALÍCIA BASC C. F. DE NAVARRA LA RIOJA
2,9
9,8
CASTELLA I LLEÓ
6. ●● Interpreta el text. • Com és que Espanya exporta mercuri si les mines es van tancar fa anys? • Per què cada vegada es produeix menys carbó a Espanya? 7. ●● Interpreta els documents. • Document 6. De quines fonts Espanya obté la producció energètica? Coincideixen amb les del consum? Quins efectes provoca això? • Document 7. Completa la taula. Producte
5,2 C. DE MADRID CASTELLAEXTREMADURA LA MANXA 5,1
CATALUNYA
8,3
3,5
C. VALENCIANA
R. DE MÚRCIA
15,1
3,5
ILLES BALEARS
ANDALUSIA 17,0 8,9 4,5 CEUTA MELILLA 3,9
CANÀRIES
S’obté a... LITRES PER M2
• Document 10. Quines comunitats tenen una relació pitjor entre superfície regada i quantitat de precipitacions? 8. ●●● Reflexiona. • Com creus que afectaria Espanya una pujada dels preus de les primeres matèries minerals i energètiques?
190
ARAGÓ
8,3
Menys de 300 Entre 300 i 400
AGRICULTURA 8,9
Percentatge de la superfície regada sobre la superfície total de la comunitat autònoma
Entre 400 i 600 Més de 600
Doc. 10 Relació entre la superfície regada i les precipitacions per comunitat autònoma.
831213p172a195.qxd
29/3/07
00:38
Página 191
Activitats Analitzar un estudi crític: l’oposició als transvasaments del Ter La Plataforma d’Oposició als Transvasaments (POT) ha iniciat una campanya per aconseguir que no es continuï transvasant cabal del Ter cap a Barcelona o, com a mínim, que la quantitat que s’hi envia –entre 7,5 i 8 m3 per segon– es redueixi a menys de la meitat. A l’estudi presentat s’exposa que les conques internes de Catalunya tenen prou recursos hídrics si es té en compte la capacitat dels nombrosos embassaments. La plataforma assenyala que aquests darrers es buiden moltes vegades per necessitats de producció de les empreses hidroelèctriques i proposa que l’Agència Catalana de l’Aigua es faci càrrec de tota la gestió relacionada amb l’aigua, inclosa la destinada a altres finalitats que no siguin el consum humà. L’estudi sobre embassaments assenyala que el cabal del Llobregat i la capacitat d’emmagatzematge d’aigua de Barcelona fan viable que la ciutat i el seu cinturó consumeixin molt més d’aquest riu i descarreguin de pressió el Ter. Els problemes de salinitat del Llobregat que s’argumenten per estirar aigua del Ter, provocats per les mines de sal i potassa de Cardona, Súria, Sallent i Balsareny, es podrien solucionar, segons la plataforma, reduint les emissions de sal. Per als tècnics de la POT, les dessalinitzadores no són tampoc cap solució per obtenir més aigua, sinó que s’han de concebre només com a remeis puntuals en casos de sequera extrema. De fet, cal un nou model de gestió de l’aigua, que hauria d’anar acompanyat
9. ● Llegeix el text i fes les activitats. • Què és la POT? A què s’oposa? • Per què es transvasa l’aigua del Ter? • D’on plantegen treure l’aigua necessària per a Barcelona? • Quins inconvenients té l’aigua del Llobregat? • Com es podrien solucionar? • Quines utilitats té actualment l’aigua dels embassaments? • Com considera la POT que s’haurien d’utilitzar les plantes dessalinitzadores? • Per a què servirien els anomenats bancs d’aigua?
d’un canvi en la política territorial en general, basat en un consum més raonable, i encaminat, sobretot, a reduir el creixement del nombre de camps de golf i d’urbanitzacions, a causa de les quals es produeix un increment en la demanda de recursos hídrics. Per aconseguir més recursos en cas necessari, l’entitat proposa també adoptar el sistema de bancs d’aigua, que consisteix a comprar l’aigua que fa falta a les empreses hidroelèctriques, als regants o a les indústries i, d’aquesta manera, se’n podria controlar més efectivament el consum. El Punt, 29 de juliol de 2004. Adaptació
10. ●●● Expressa la teva opinió. • Cal limitar el creixement de les urbanitzacions i la instal·lació de camps de golf i parcs aquàtics per controlar les despeses d’aigua? Per què? • Si no es controlés la quantitat d’aigua que es consumeix, n’hi hauria prou amb la dels embassaments i els rius de la conca interior per garantir el subministrament d’aigua a les zones de gran concentració urbana? • Veus viable la creació dels bancs d’aigua? • Com penses que afectarà el creixement urbà la possible disminució dels recursos d’aigua a conseqüència del canvi climàtic? Saps quines solucions es preveuen? Quines altres solucions pots suggerir?
191
831213 _ 0172-0195.qxd
16/3/07
09:15
Página 192
Activitats de repàs ● Repassa 1. Completa la taula comparativa. Definició
Avantatges i problemes
Països productors
Països consumidors
Situació a la UE
Situació a Espanya
Situació a Catalunya
Minerals no energètics Petroli i gas natural Energia tèrmica Energia nuclear Energia hidroelèctrica Energies alternatives
● Recorda 2. Completa els mots encreuats.
A
Horizontals 1. Instal·lació on es tracta l’aigua marina per transformar-la en aigua dolça. 2. Aquesta organització reuneix alguns dels principals països productors de petroli. 3. Residus agrícoles, urbans, etc., a partir dels quals es genera energia. 4. Canonada per transportar gas. Verticals A. Canal que transporta aigua d’un lloc a l’altre. B. Canonada per transportar petroli.
B 3
1
4
2
3. Explica les diferències entre aquests conceptes. Acompanya les respostes amb exemples. a) Mineral metàl·lic / Mineral no metàl·lic b) Recurs renovable / Recurs no renovable
c) Primeres matèries / Font d’energia d) Recurs reciclable / Recurs no reciclable
4. Completa la taula. Tipus de mineral Ferro Bauxita Petroli Carbó
192
És renovable? És reciclable?
Usos
Principals productors
831213 _ 0172-0195.qxd
16/3/07
09:15
Página 193
Unitats 13 i 14 ● Explica 5. Identifica de quin tipus de central elèctrica es tracta. Explica com produeix energia cadascuna. A
B
CONSUM DE PETROLI PER HABITANT (en tones)
Menys de 0,75
Més de 3
De 0,75 a 3
(1 tona = 7 barrils)
9. Interpreta aquest gràfic compost.
6. Digues si aquestes oracions són vertaderes (V) o falses (F) i justifica la tria. V F No ens hem de preocupar pel consum excessiu de primeres matèries. El consum d’energia és un bon indicador del grau de desenvolupament d’un país. El comerç de primeres matèries i energia té poca importància. L’OPEP vol que els preus del petroli siguin molt elevats. És bo importar petroli d’un sol país, en comptes de diversificar les importacions. 7. Respon. • No és contradictori dir que l’aigua és un recurs renovable i, alhora, escàs? Per què? • Quins problemes planteja l’ús de dessalinitzadores? I l’explotació dels aqüífers? • Per què la UE vol augmentar l’ús d’energies alternatives? • Per què es diu que a Espanya hi ha un consum excessiu d’aigua?
• De quins països depenen les importacions de petroli de la UE? • Les compres de petroli, es concentren en pocs països o estan diversificades? • Què passaria si Rússia o l’Aràbia Saudita decidissin deixar de vendre petroli a la UE? • Relaciona aquest gràfic amb la decisió de la UE de posar en marxa una política energètica.
Països que proveeixen de petroli la Unió Europea (en %) Rússia, Kazakhstan, Azerbaidjan i Ucraïna
28,5%
Noruega
22,0%
Aràbia Saudita
12,5%
8. Observa el mapa i fes les activitats. • Escriu el nom de les regions del món que consumeixen més petroli per habitant. • Compara aquest mapa amb els documents gràfics de la pàgina 177. Comenta’n les coincidències i explica’n les diferències. • Quines conseqüències té la diferència entre les principals zones productores i consumidores?
9,0%
Iran Nigèria Algèria
6,5% 4,7% 3,7%
Altres
13,1%
●● Analitza 10. Escriu a la taula SÍ o NO, segons correspongui. Analitza en quins apartats la posició d’Espanya és millor que la situació global de la UE, en quins apartats és semblant i en quins és pitjor. Espanya
●● Aplica
Líbia
UE
Anàlisi
Hi ha grans recursos energètics? Les principals energies són renovables? Hi ha grans recursos minerals metàl·lics? Hi ha grans recursos minerals no metàl·lics? Hi ha problemes de manca d’aigua?
193
831213p172a195.qxd
●●●
29/3/07
00:38
Página 194
Opina
11. Llegeix aquestes notícies i respon. • Quin problema principal tracten les notícies? • Quins sectors econòmics hi estan afectats? • Què opines de les plantes dessalinitzadores? • Et sembla raonable frenar el creixement d’un sector econòmic que produeix el 40 % de la riquesa en una comunitat autònoma? • Quines solucions se t’acudeixen per subministrar aigua a la Regió de Múrcia, on els recursos hídrics són escassos, i on més de 15.000 persones volen anar a viure cada any?
La manca d’aigua qüestiona el futur de 35.000 nous habitatges previstos a Múrcia La manca d’aigua arruïna l’agricultura, però tampoc no perdona la construcció, un sector que genera el 40 % del producte interior brut de la Regió de Múrcia. Set ajuntaments han rebut ja informes de la Confederació Hidrològica del Segura (CHS) en els quals els comunica que no hi ha aigua per dur a terme els desenvolupaments urbanístics que plantegen, amb 35.000 nous habitatges. El País, 5 d’octubre de 2005. Adaptació
Una constructora promou la seva pròpia dessalinitzadora per assegurar el seu negoci Per evitar que es paralitzin les urbanitzacions previstes, la solució principal és la construcció de plantes dessalinitzadores [...] La constructora Polaris World, en col·laboració amb Cajamurcia, s’assegurarà el seu negoci amb la construcció d’una planta dessalinitzadora pròpia a Mazarrón (Múrcia). El País, 5 d’octubre de 2005. Adaptació
●●●
Crea
12. En aquest bloc has après a analitzar els recursos minerals, energètics i hídrics. Fes una llista amb les dades que necessitaries conèixer per estudiar la situació d’aquests recursos en un indret.
●●●
13. Elabora una nova fitxa del dossier del país que vas escollir al principi del curs. Busca informació a Internet i escriu una pàgina sobre els seus recursos naturals.
EN L’ACTUALITAT
14. Reflexiona sobre els problemes actuals relacionats amb els recursos naturals que acabes d’estudiar. Te’ls presentàvem en les pàgines inicials del bloc.
1
Esgotarem els recursos? • La major part dels recursos minerals i energètics que consumim són renovables o reciclables? • Tots els recursos renovables són abundants? • Quins problemes planteja l’aprofitarment que se’n fa actualment? • Si continuem augmentant el ritme d’extracció dels recursos, quin futur ens espera? • Quines solucions se t’acudeixen per evitar-ho?
194
2
Tindrem prou energia, i serà barata? • Quants anys de reserves de petroli queden? • Quin és el preu del petroli actualment? La tendència és que pugi o que baixi? Per què? • Podríem mantenir el nivell de vida si el preu augmentés contínuament? • Per quines altres fonts d’energia alternatives podríem substituir el petroli? • Aquestes solucions són avui més cares o més barates que el petroli? Quins avantatges i inconvenients tenen?
3
Els recursos són una font de poder? • Com poden pressionar els productors dels recursos sobre els consumidors? • Quina és la preocupació als països consumidors? • Si ningú no comprés petroli a l’Aràbia Saudita, què passaria en aquest país, l’economia del qual depèn dels ingressos del petroli? • Tots els problemes que tenim amb els recursos són atribuïbles als països productors? Qui en controla la transformació?
831213 _ 0172-0195.qxd
16/3/07
09:15
Página 195
Al terrat es recull l’aigua de pluja, que després s’aprofita.
Panell solar.
LECTURA I DEBAT
Combustibles fòssils, augmentar-ne la producció o reduir-ne el consum? Molts experts han predit que s’està arribant al punt màxim d’extracció de petroli. La producció disminuirà any rere any i els preus augmentaran d’una manera alarmant. El petroli no s’esgotarà immediatament, però cada vegada serà més escàs i car. Aquest procés afectarà també el gas i, a llarg termini, el carbó. És difícil imaginar-se el món sense aquests tres recursos. L’abundància i el baix preu relatiu del petroli permeten que disposem de mitjans de transport ràpids i barats. El gas i el petroli constitueixen les primeres matèries de plàstics, fertilitzants, herbicides i una gran quantitat de compostos sintètics. El carbó és, actualment, el combustible del qual s’extreu més energia elèctrica al món. Aquests tres recursos plantegen dos problemes: no són renovables i, quan es cremen, produeixen diòxid de carboni i compostos contaminants que s’emeten a l’atmosfera. L’any 1973 es va calcular que les reserves de petroli durarien 30 anys. Ens podem tornar a equivocar! Si hi ha manca de petroli, n’augmentarà el preu i serà rendible extreure’n de zones difícils: grans profunditats marines, pissarres, llots pesants, etc.
Augmentar-ne la producció
Per què hem de gastar milers de milions d’euros a investigar ara altres alternatives? No és millor invertir aquests diners en coses més productives?
Els nous països en desenvolupament en faran augmentar el consum un 50 % en 20 anys. Si aquest increment no es compensa amb una reducció del consum en altres indrets, els recursos s’esgotaran.
Es descobreixen menys reserves de petroli del que se’n consumeix. El petroli durarà més o menys, però s’esgotarà, igual que el gas i el carbó.
Reduir-ne el consum Estem escalfant el planeta en cremar petroli, gas i carbó. Hem d’evitar fer-ne servir si volem impedir que es produeixi un canvi climàtic.
El transport és el gran consumidor d’energia. Potser hauríem de reduir les importacions, canviar els nostres hàbits de desplaçament i fomentar el teletreball per disminuir els trasllats a la feina.
Edifici ecològic.
●●● COMPRENC EL QUE LLEGEIXO 15. Compara les posicions dels que defensen que mantinguem el ritme de consum actual dels recursos i dels que no. • Què opina cada grup sobre l’evolució de les reserves? • Els qui defensen que en mantinguem el consum, tenen en compte els efectes de l’ús de l’energia sobre el medi ambient?
●●● QÜESTIONS PER AL DEBAT 16. Informeu-vos sobre les posicions de dues empreses relacionades amb l’energia (Repsol i Gas Natural) i d’una ONG ecologista (Greenpeace) a: • www.repsolypf.es, secció «Responsabilidad corporativa». • portal.gasnatural.com . Dins de «Grup Gas Natural», clica sobre la secció «Responsabilitat corporativa» i, dins d’aquesta, a «Activitats educatives». • www.greenpeace.org/espana/campaigns/energ-a . 17. Expliqueu la vostra opinió. • Hi ha raons que justifiquin que invertim diners a investigar noves fonts d’energia? • Com podríem ajudar a fer baixar el consum de petroli, gas i carbó a casa nostra? • Disminuir la producció de petroli perquè duri més podria dificultar el desenvolupament dels països pobres. Hi ha solucions alternatives? • El transport consumeix molta energia. Estaríeu disposats a consumir només productes espanyols (encara que això impliqués disposar de menys varietat i pagar més) per evitar problemes energètics i ambientals?
195