831213 _ 0112-0135.qxd
15/3/07
17:10
Página 113
La globalització i els efectes que se’n deriven
PUNT DE PARTIDA
La globalització ha posat en marxa un procés de canvi d’un gran abast, que ens afecta a tots. [...] I aquest fet no només comporta més interdependència en les relacions econòmiques –el comerç, la inversió, les finances i l’organització de la producció a nivell global–, sinó també una interacció social i política entre organitzacions i persones d’arreu del món. [...] L’economia de mercat global ha posat de manifest una gran capacitat productiva. Si es gestiona encertadament, pot donar lloc a progressos substancials i sense precedents, crear llocs de treball més productius i millors per a tothom, i contribuir d’una manera important a la lluita contra la pobresa al món. Malgrat tot, el procés de globalització actual està produint resultats desiguals entre els països i dins d’aquests. S’està creant riquesa, però hi ha massa països i persones que no participen dels beneficis i que amb prou feines es tenen en compte, o que s’ignoren totalment a l’hora de configurar el procés. Per a una gran majoria de dones i homes la globalització no ha estat capaç de satisfer les seves aspiracions senzilles i legítimes de trobar una feina decent i un futur millor per als seus fills. Molts d’aquests viuen als llimbs de l’economia informal, sense drets reconeguts i en països pobres que subsisteixen d’una manera precària i al marge de l’economia global. Fins i tot als països amb bons resultats econòmics hi ha treballadors i comunitats que han resultat perjudicats per la globalització. KOFI ANNAN, Secretari General de les Nacions Unides. Extracte del discurs que va pronunciar el 23 de setembre de 2003.
• Què entens per globalització? • Quins fets creus que han contribuït decisivament a un augment de la interrelació entre els països? • Quins n’han estat els efectes? • Com es manifesta la globalització en la teva vida? Pensa en la procedència dels productes que consumeixes, en Internet, etc. • Segons el text, quins beneficis genera la globalització? Afegeix-hi tu altres aspectes que consideris positius. • Tots els països gaudeixen avui dia d’aquests beneficis? • Pots citar aspectes negatius que, segons la teva opinió, comporti la globalització? • Quins problemes econòmics destaca el text?
113
831213 _ 0112-0135.qxd
15/3/07
17:10
Página 114
U N I TAT
8
L’activitat econòmica
1. Què és l’activitat econòmica? La persones necessitem: aliments, roba, habitatge, atenció mèdica... Anomenem activitat econòmica qualsevol procés mitjançant el qual obtenim els productes i els serveis que cobreixen aquestes necessitats. Les activitats econòmiques inclouen tres fases: la producció d’allò que necessitem, la distribució i el consum (doc. 1). Les necessitats i els desitjos de les persones són infinits, però els mitjans per satisfer-los (matèries primeres, treball, diners...) són limitats. Per això, cal escollir quins béns i serveis s’han de produir, quina quantitat, amb quins mitjans, com distribuir els productes, quin percentatge dels beneficis es destinarà a la inversió, etc. L’economia és la ciència que estudia tots aquests aspectes. Com que la producció depèn del consum, l’economia també analitza el comportament dels consumidors: quins productes necessiten, quant gasten, etc. Així doncs, el camp d’estudi de l’economia és molt ampli.
2. Els sectors econòmics Les activitats econòmiques són molt variades, però les podem agrupar en tres grans sectors d’activitat: primari, secundari i terciari. • El sector primari comprèn les activitats destinades a obtenir aliments i matèries primeres del medi natural: l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’explotació forestal. • El sector secundari engloba les activitats econòmiques que transformen les matèries primeres extretes de la natura en productes elaborats: la indústria, la construcció, la mineria i l’explotació de les fonts d’energia (aigua, petroli, gas...). • El sector terciari agrupa una gran diversitat d’activitats que, a diferència dels sectors primari i secundari, no produeixen un bé material, sinó que presten un servei a la societat. Són, per exemple, el comerç, el transport, la sanitat, l’educació... En general, com més avançada o desenvolupada és una economia, més pes hi té el sector terciari i menys el sector primari (doc. 2). Darrerament es parla d’un sector nou, el quaternari, que engloba la investigació, el disseny, la gestió i el tractament de la informació.
114
1 Tots els béns i serveis que genera l’activitat econòmica constitueixen la producció.
2 Aquesta producció s’ha de fer arribar als consumidors. El repartiment dels béns i serveis als establiments per comercialitzar-los es coneix com a distribució.
3 Les persones adquireixen aquests productes per satisfer les seves necessitats. Això és el que s’anomena consum.
Doc. 1 Les fases de l’activitat econòmica.
Producció per sectors econòmics Estats Units Espanya Camerun (en %) 0
10
20
30
Primari
40
50
60
Secundari
70
80
90 Terciari
Doc. 2 Pes dels sectors econòmics en tres economies amb diferent grau de desenvolupament.
ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Explica el significat de les oracions. a) L’IPC ha pujat un 0,2 % a l’agost. b) El govern prendrà mesures per controlar la inflació. c) La fàbrica va tancar a causa de la baixa productivitat. 2. ●●● Organitza la informació. • Elabora una fitxa per a cada concepte que apareix definit en aquestes pàgines. Arxiva les fitxes en un fitxer que dedicaràs als temes de geografia econòmica. 3. ●●● Reflexiona. • Si un país té un PIB alt, significa que la seva població té un bon nivell de vida? • Que un país sigui més desenvolupat pot significar una amenaça per als seus recursos naturals?
100
831213 _ 0112-0135.qxd
15/3/07
17:10
Página 115
Alguns conceptes econòmics bàsics
A FONS
Tot seguit, t’explicarem el significat d’alguns conceptes econòmics que, probablement, deus haver sentit moltes vegades i que et serà molt útil saber diferenciar per comprendre els continguts de les unitats que estudiaràs.
Benefici
Mercat
El benefici és el resultat de la diferència entre les despeses i els ingressos derivats d’una activitat econòmica.
En economia, s’anomena mercat el conjunt de consumidors que demanen béns i serveis i el conjunt dels productors que els ofereixen. Viatges
Si les despeses són més elevades que els ingressos es produiran pèrdues.
Bé i servei Un bé és tot aquell objecte que satisfà una necessitat i té un valor.
Producció i productivitat
Un servei és una prestació destinada a satisfer una necessitat personal o social, però que no consisteix en la producció d’un objecte.
Anomenem producció els béns i els serveis generats per una activitat econòmica. La relació entre el que es produeix i els mitjans emprats (recursos naturals, energia, maquinària, treballadors...) determina la productivitat. Si s’obté una producció elevada utilitzant pocs mitjans, es diu que la productivitat és alta.
Cost de la vida i inflació El cost de la vida és la suma de les despeses mínimes indispensables per obtenir els béns i els serveis bàsics. Per calcular el cost de la vida se suma el valor d’un conjunt de productes (alimentació, roba, habitatge, educació...). Amb el resultat es defineix l’Índex de Preus de Consum (IPC), que serveix principalment per veure com evoluciona el cost de la vida, és a dir, si puja o baixa. La pujada dels preus dels productes és el que s’anomena inflació.
Quan s’utilitzen molts mitjans però la producció obtinguda és petita, la productivitat és baixa.
Inversió i especulació La inversió és la quantitat de diners que es destina a iniciar un negoci o a mantenir-lo i millorar-lo amb l’objectiu d’obtenir un benefici. Quan una persona o un grup obté un benefici ràpid d’una operació comercial o financera basat només en la variació del preu dels béns, parlem d’especulació.
Producte Interior Brut (PIB) i PIB per càpita El PIB és el valor total dels béns i serveis produïts en un territori durant un any.
Venuda
Març 2007
Venuda
Juliol 2007
El PIB reflecteix la riquesa o renda generada en aquest territori, però per conèixer quina és la riquesa o la renda mitjana de la seva població, és a dir, el PIB per càpita, s’ha de dividir el PIB del territori considerat entre el nombre d’habitants.
115
831213p112a135.qxd
29/3/07
00:10
Página 116
L’avantatge de constituir una SL o una SA és que la nostra responsabilitat, si hi ha cap problema, es limita a la quantitat de diners que hem aportat cadascú de nosaltres. Així, el nostre patrimoni personal es manté intocable.
3. Qui intervé en l’activitat econòmica?
Les activitats econòmiques no serien possibles sense la intervenció de tres grans agents: les famílies, les empreses i l’estat.
Les famílies Les famílies poden estar formades per una o més persones. El paper econòmic que duen a terme és doble. D’una banda, participen en la producció, aportant a les empreses i a l’estat el seu treball i el seu capital. D’altra banda, consumeixen els béns i els serveis que es produeixen, i aquest consum és el que impulsa l’activitat econòmica. SOCIETAT LIMITADA (SL)
Les empreses Les empreses es dediquen a la producció de béns i serveis amb la finalitat d’obtenir un benefici econòmic. Per desenvolupar la seva activitat necessiten el treball de les famílies, a canvi del qual paguen un salari, i compren productes i serveis a altres empreses (màquines, per exemple). Hi ha empreses de diferents tipus: • Segons la propietat, les empreses poden ser públiques, si són propietat de l’estat, o privades, si pertanyen a persones i entitats particulars. • També podem classificar les empreses per la mida, que s’estableix en funció d’un d’aquests criteris: el nombre de treballadors que ocupen, o la facturació*. A la Unió Europea, una microempresa és aquella que té menys de 10 treballadors o que factura fins a 2 milions d’euros anuals. Una empresa petita és la que ocupa menys de 50 treballadors o factura entre 2 i 10 milions d’euros. Una empresa mitjana té fins a 250 treballadors o factura fins a 50 milions d’euros anuals. Quan se superen aquestes xifres, es defineix com una gran empresa. • Hi ha empreses que són individuals, és a dir, que pertanyen a una sola persona, i d’altres que tenen diversos propietaris. En aquests casos, els propietaris s’acostumen a constituir en societats. Hi ha molts tipus de societats. Les més corrents són les societats limitades (SL) i les societats anònimes (SA) (doc. 3).
• El conjunt del capital aportat pels socis ha de ser igual o superior a 3.005 €. Aquest capital està dividit en parts iguals, que s’anomenen participacions. • Un soci pot vendre les seves participacions a altres socis, el seu cònjuge, ascendents o descendents, i a societats del mateix grup empresarial, però no a altres persones sense el consentiment de la resta dels socis. • Els acords es prenen a les juntes per majoria. • Cada participació dóna dret a emetre un vot. SOCIETAT ANÒNIMA (SA) • El conjunt del capital aportat pels socis ha de ser almenys de 60.101 €. Aquest capital està dividit en parts iguals, que s’anomenen accions. • Normalment, les accions es poden comprar i vendre lliurement. Les accions de les empreses que cotitzen a borsa* es compren i es venen a través d’aquesta institució. • Els acords es prenen a les juntes per majoria. • Cada acció dóna dret a emetre un vot, però de vegades es limita el nombre màxim de vots que pot emetre un mateix accionista, i hi ha accions que donen dret a rebre beneficis però no a emetre vots.
Doc. 3 Comparació entre una societat limitada i una societat anònima.
L’estat L’estat compleix funcions econòmiques fonamentals: • Elabora les normes que regulen l’activitat econòmica del país. • Incentiva l’activitat del sector privat mitjançant subvencions* i altres ajuts. • Crea empreses en sectors estratègics (defensa, aeronàutica...) i en sectors en dificultats. • Presta serveis públics (educació, sanitat, correus...) i, per fer-ho, adquireix nombrosos béns i serveis. • Genera molts llocs de treball, ja que necessita treballadors que prestin els serveis públics (professors, metges, jutges, policies...). Per finançar aquestes actuacions, l’estat recapta impostos.
116
GLOSSARI Borsa. Institució financera destinada a la compra i la venda d’accions i altres títols. Facturació. Suma del valor de tots els productes venuts per una empresa. Subvenció. Ajuts que les administracions públiques concedeixen perquè es desenvolupi una activitat econòmica o amb finalitats socials.
831213 _ 0112-0135.qxd
15/3/07
17:10
Página 117
Els impostos
A FONS
Un impost és un pagament que els individus i les empreses han de fer a un organisme públic (l’estat, la comunitat autònoma o el municipi).
A Espanya, l’impost directe més important és l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). En aquest cas, la quantitat de l’impost depèn dels ingressos anuals de les persones. Com més ingressos, més impost.
DIRECTES
Uns impostos són directes, és a dir, que graven directament les rendes (beneficis empresarials, ingressos per salaris dels treballadors, interessos bancaris...) i el patrimoni (habitatges, terres, vehicles...) de les persones i de les empreses.
Impost sobre...
A Espanya, l’impost indirecte més important és l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), que grava gairebé tots els béns i serveis que consumim. Alguns béns estan gravats amb un impost especial. És el cas dels hidrocarburs, les begudes alcohòliques i el tabac.
INDIRECTES
Uns altres impostos són indirectes. Són els que es paguen en adquirir béns i serveis. Per tant, totes les persones paguen la mateixa quantitat en concepte d’impost en realitzar una mateixa compra.
Indirectes
graven
graven
La riquesa (renda, patrimoni, beneficis)
L’ús de la riquesa (consum i transmissions)
els paguen
els paguen
Qui el paga?
Renda de les Persones Físiques (IRPF)
Les rendes dels ciutadans (rendiment del treball i dels diners i guanys derivats del patrimoni). Té en compte la situació personal i familiar.
Totes les persones que superin una renda mínima establerta.
Renda de No Residents (IRNR)
Les rendes obtingudes a Espanya per persones que viuen fora del país.
Aquelles persones que superin una renda mínima establerta.
Societats
Els beneficis que les empreses obtenen de la seva activitat.
Les empreses que superin uns beneficis mínims marcats.
Succesions i Donacions
Els diners i altres béns rebuts de manera gratuïta (herències, donacions...).
Les persones que rebin aquests béns.
Patrimoni
El 2005, totes les persones El patrimoni de les persones (cases que no siguin la residència el patrimoni de les quals tingui un valor superior a 108.182 €. habitual, terres, comptes bancaris, obres d’art...).
Valor Afegit (IVA). Es correspon amb l’IGIC a les Canàries i l’IPSI a Ceuta i Melilla
Els lliuraments de béns i serveis fets per les empreses i els professionals.
Els consumidors, que paguen l’impost en adquirir aquests béns i serveis.
Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats
La compravenda de tota mena de béns i drets i actes que exigeixen un document oficial, com ara l’escriptura d’una casa.
Les persones i les empreses que adquireixin aquests béns i drets.
Impostos especials
• Begudes alcohòliques. • Tabac. • Hidrocarburs. • Matriculació de vehicles.
Qui compra i consumeix aquests béns, ja que usar-los té uns costos socials (sanitaris, contaminació...).
IMPOSTOS Directes
Què grava?
Doc. 5 Els principals impostos a Espanya.
treballadors
empresaris
els consumidors
Doc. 4 Tipus d’impostos.
Els impostos que recapta l’estat són bàsics per a l’economia d’un país i el benestar de la seva població. Amb aquests ingressos l’estat manté la seva activitat (crea empreses, proporciona serveis socials, fa infraestructures...). Però a més a més intenta aconseguir una redistribució més equitativa de la riquesa entre la seva població, ja que les persones més riques paguen més, i les més pobres reben més ajuts i serveis.
ACTIVITATS 4. ● Comprèn els conceptes. • Explica què és una subvenció. 5. ● Busca les idees principals.. • Què es considera que són agents econòmics? 6. ●● Interpreta els documents. • Document 3. Explica el funcionament d’una societat limitada i d’una societat anònima. Què tenen en comú? En què es diferencien? • Document 5. Creus que l’Estat pot influir en el consum i en la inversió a través dels impostos. Com?
7. ●●● Interpreta la informació. • Completa l’esquema. Les empreses es classifiquen segons Propietat
Mida
Nombre de propietaris
8. ●●● Reflexiona. • Explica els avantatges que té per als propietaris d’una empresa el fet de constituir una SL o una SA si l’empresa fa fallida. Què passaria si no l’haguessin constituïda?
117
831213 _ 0112-0135.qxd
15/3/07
17:10
Página 118
4. Els factors productius Per produir béns i serveis necessitem el treball d’unes persones, uns recursos naturals, capital i un conjunt de tecnologies i coneixements. Aquests elements són els factors productius.
Quatre grans problemes laborals Taxa de desocupació per grans regions 2004 (en %) 12
11,7
Mitjana mundial (6,1%)
11
10,1
10
El treball
9
La majoria dels treballadors desenvolupen la seva feina per compte aliè, és a dir, els ocupa una empresa o l’Estat a canvi d’un salari. Però també hi ha treballadors que són autònoms, és a dir, que treballen d’una manera independent, establint la seva pròpia organització i fent seu el fruit del seu treball. A cada país hi ha unes lleis que regulen l’activitat laboral. Per exemple, a Espanya no es pot contractar menors de 16 anys, hi ha un salari mínim per sota del qual no es pot treballar i la jornada laboral màxima és de 40 hores setmanals. L’empresari i l’empleat negocien les condicions concretes de treball dins d’aquest marc legal. Normalment, aquestes condicions es formalitzen en un contracte de treball, en el qual s’especifiquen aspectes com ara el període de prova, la durada del contracte (indefinit o temporal*), el lloc i la categoria, les vacances i el salari. Sovint, els interessos d’empresaris i empleats no coincideixen. Per exemple, els primers pot ser que vulguin que sigui fàcil i barat acomiadar els treballadors, mentre que els empleats demanen contractes indefinits i que sigui molt difícil i costós acomiadar-los. Per això, en molts països desenvolupats, especialment europeus, les lleis que regeixen l’activitat laboral s’estableixen en complexes negociacions entre l’Estat, els empresaris i els empleats. En aquestes negociacions, els empresaris estan representats per la patronal*, i els empleats, pels sindicats*.
GLOSSARI Un contracte indefinit és aquell que no té una durada limitada. Si l’empresari decideix acomiadar el treballador, li haurà de pagar una indemnització econòmica com a compensació. Per contra, el contracte temporal té una durada determinada i, quan s’acaba, el treballador no té dret a rebre cap indemnització. Patronal i sindicats són grans associacions creades per defensar els interessos dels empresaris i dels treballadors, respectivament.
118
8,6
8,3 7,2
7
6,4
6
4,7
5 4
3,3
3 2 1 0
de Ec se on nv om Eu olup ies ro pa ade ce s i d ntr e al l’e Às st ia or Às ien ia t su al dor i i P enta Às ac l ia ífi c m er id ion al Ib er oa m è ric i À Ori a fri ent ca M de itj lN à or su d bs À ah fri ar ca ian a
El treball és l’activitat humana, tant física com intel·lectual, necessària per produir béns i serveis.
8
Font: Tendencias Mundiales de Empleo (OIT) 2005
Doc. 6 La desocupació al món.
La desocupació Les persones necessiten treballar per poder satisfer les seves necessitats. Per això, tots els individus tenen dret a fer un treball remunerat. Actualment, uns 3.000 milions de persones treballen o estan buscant feina. La desocupació afecta més de 190 milions de persones (doc. 6). Les raons de la desocupació són múltiples: • Hi ha una desocupació cíclica, fruit dels vaivens de l’economia. • Hi ha una desocupació estacional associada a certes activitats econòmiques que generen feina temporal, com ara la recol·lecció d’una collita o el turisme. • Hi ha una desocupació estructural que respon a la falta de formació dels treballadors per optar a un lloc de treball. Aquest seria el cas d’un miner que s’ha quedat sense feina perquè han tancat la mina on treballava i no està capacitat per fer cap altra mena de feina. Per això, en un mercat laboral cada vegada més competitiu i obert al món, el nivell d’instrucció, el coneixement de llengües i la capacitat per assimilar els avenços tecnològics tan ràpids que se succeeixen són fonamentals per reduir el risc de sofrir una situació de desocupació.
831213 _ 0112-0135.qxd
15/3/07
17:10
Página 119
A FONS
L’economia submergida
Economia submergida
L’economia submergida engloba les activitats econòmiques no declarades oficialment i que, conseqüentment, es desenvolupen al marge de la legalitat. N’hi ha a tots els països, però especialment als subdesenvolupats, i dóna lloc a situacions d’explotació laboral (doc. 7). En l’economia submergida és habitual que les persones treballin amuntegades en locals insans, sense les mesures de seguretat adequades i facin unes jornades laborals interminables a canvi d’un salari miserable o, simplement, per un plat de menjar. Molts governs fan la vista grossa i, a la pràctica, no hi ha associacions que defensin els drets dels treballadors sense contracte.
(en % respecte del PIB) Nigèria Tailàndia Egipte Filipines Mèxic Rússia Malàisia Corea del Sud Brasil Grècia Hongria Itàlia Bèlgica Espanya Argentina Suècia Dinamarca 0
10
20
30
40
50
60
70
80
Doc. 7 Pes de l’economia submergida en diferents països del món.
La discriminació de la dona Salari brut anual segons el nivell d’estudis
Salari brut anual per activitat econòmica
(en milers d’euros)
(en milers d’euros) 15
Sense estudis
23
Indústria
8
16
18
Estudis primaris
17
Construcció
11
15
18
Primer cicle secundària
23
Serveis
12
15
25
Segon cicle secundària
0
16
5
10
15
20
25
21
F. professional grau mitjà
14 23
F. professional grau superior
16 31
Diplomat universitari
21
Llicenciats, enginyers, etc.
39
Homes
26 0
5
10
15
20
25
30
Dones 35
40
Doc. 8 La discriminació salarial de la dona espanyola.
Actualment, les dones constitueixen el 40 % de la força de treball mundial. Però, tot i això, han de plantar cara a molts obstacles, com ara compaginar la vida laboral amb la cura de la llar i els fills, ja que en la majoria dels casos continuen sent elles les que s’ocupen principalment d’aquestes feines. També pateixen discriminació (doc. 8). Reben salaris inferiors als dels seus companys homes per fer la mateixa feina, tenen dificultats per accedir a llocs de direcció i en molts països subdesenvolupats se’ls neguen préstecs que els permetrien iniciar un negoci. A més a més, les dues terceres parts dels treballadors ocupats en l’economia submergida són dones.
L’explotació infantil L’UNICEF considera que és explotació infantil fer treballar un menor de 12 anys. Quan el nen que treballa té entre 12 i 14 anys, també es considera explotació infantil si... • La jornada laboral no li permet assistir a l’escola. • El tipus de feina que fa amenaça la seva salut (per exemple, desactivar mines, manipular productes altrament tòxics o maquinària perillosa, etc.). • La feina li provoca estrès social o psicològic per diversos motius, com ara haver d’assumir massa responsabilitat o fer alguna activitat que mina la seva dignitat o autoestima (per exemple, la prostitució). • És reclutat a la força, esclavitzat o obligat a fer una activitat il·legal. Al món, uns 250 milions de nens són víctimes de l’explotació infantil (doc. 9).
Explotació infantil al món
250 milions de nens són víctimes de l’explotació infantil
Els nens treballadors es localitzen a: • 30% Àfrica subsahariana. • 20% Àsia i el Pacífic. • 17% Iberoamèrica. • 16% Orient mitjà i Àfrica del nord. Als països desenvolupats i amb economies en transició hi treballen més de 2,5 milions de nens.
D’aquests, el 70% treballen en condicions perilloses
(70%)
• Mineria. • Agricultura: maneig de pesticides i maquinària perillosa. • Feines domèstiques fent servir productes tòxics. • Construcció, etc.
Doc. 9 L’explotació infantil.
119
831213 _ 0112-0135.qxd
15/3/07
17:10
Página 120
Els recursos naturals El procés de producció empra molts recursos que ofereix la natura: terra, aigua, plantes, animals, minerals i fonts d’energia.
A FONS
La tecnologia i el teletreball
Alguns d’aquests recursos són renovables, és a dir, no s’esgoten quan es fan servir o es poden regenerar. Però, en canvi, n’hi ha d’altres que no ho són. Per això, cal que les empreses gestionin adequadament els recursos naturals per evitar que desapareguin.
El capital Tots els recursos que no són naturals i que s’empren per produir béns i serveis constitueixen el capital. Es poden distingir tres classes de capital diferents: el físic, l’humà i el financer. • El capital físic està constituït pels elements materials, com ara edificis, maquinària, eines, equips informàtics, elements de transport, etc. • El capital humà fa referència a la formació o la qualificació dels treballadors i a l’experiència que tenen. Generalment, com més qualificats i experimentats siguin els treballadors, més gran serà la productivitat d’una empresa. Per aquesta raó, cada vegada és més necessàri que hi hagi una formació permanent dels treballadors. • El capital financer són els diners que es necessiten per fundar una empresa i mantenir la seva activitat. De vegades, els propietaris de l’empresa tenen prou diners, però moltes vegades han de demanar préstecs o sol·licitar subvencions de les administracions públiques per iniciar l’empresa o per continuar-ne l’activitat.
La tecnologia
Doc. 10
El teletreball consisteix a desenvolupar l’activitat professional fora del centre laboral, normalment des de casa. L’empresa i el professional contractat es mantenen en contacte a través de l’ordinador i d’altres mitjans de comunicació. Quins avantatges té el teletreball? • En una oficina, els empleats ocupen un espai que va a càrrec de l’empresa. Aquesta també s’estalvia la compra i el manteniment dels ordinadors i d’altres eines de treball. • Per al professional, té l’avantatge d’un horari laboral flexible, que permet compatibilitzar millor la feina amb altres activitats, com ara l’estudi o la cura dels fills. A més a més, s’estalvia el temps i els costos del desplaçament diari des de casa seva fins al lloc de treball. 9. ●●● Pensa i respon. • Creus que aquesta manera de treballar també té desavantatges? Quins? • Cita dues activitats econòmiques que es puguin dur a terme amb el teletreball.
La tecnologia és el conjunt de procediments utilitzats per produir béns i serveis. Segons la tecnologia emprada, es distingeixen tres tipus de producció: manual, mecanitzada i tecnificada. • La producció manual és aquella en la qual l’ésser humà proporciona la força i el maneig de les eines. Per exemple, la que obté un pagès llaurant la terra amb una aixada. • La producció mecanitzada és aquella en la qual la maquinària proporciona la força, però és el treballador qui maneja les eines (doc. 11). • La producció tecnificada és aquella en la qual les màquines proporcionen la força i controlen les eines, mentre els treballadors es limiten a programar les màquines i supervisar que funcionin correctament. És el que popularment s’anomena producció amb robots. (doc. 12).
120
Doc. 11 Producció mecanitzada.
831213 _ 0112-0135.qxd
15/3/07
17:10
Página 121
Actualment, la tecnologia és determinant en el creixement econòmic. Els avenços tècnics permeten augmentar la productivitat de les empreses i estalviar costos en mà d’obra, que és substituïda per màquines en les feines mecàniques i repetitives. Però no tothom s’aprofita dels avenços tecnològics. • La tecnologia acostuma a ser cara. Per això, les empreses amb més recursos econòmics i guanys són les que inverteixen més en noves tecnologies. • La tecnificació de les activitats econòmiques està condicionada pel tipus d’activitat. Per exemple, és difícil mecanitzar els serveis que presta un perruquer, ja que són personalitzats. La tecnologia ofereix unes grans possibilitats, però planteja alguns problemes, com ara la desaparició de llocs de treball o la marginació dels països més pobres, que no participen del desenvolupament tecnològic actual.
Doc. 12 Producció tecnificada.
Universitats més prestigioses del món
El coneixement i el «saber fer» Els coneixements de les persones constitueixen un factor de creixement econòmic molt important. Per això, si un país vol tenir una economia moderna i competitiva, cal que tingui un sistema educatiu i uns centres d’investigació de qualitat (doc. 13). El paper que desenvolupen és fonamental per formar persones ben preparades per dur a terme la seva feina i capaces de crear noves idees. El «saber fer» fa referència al conjunt de coneixements pràctics (tècniques, tàctiques empresarials...) necessaris per fer una activitat. Aquests coneixements es poden adquirir a través de diverses fonts: de l’educació, de la feina diària i de l’entorn social.
Universitat
País
1
Harvard
Estats Units
2
Cambridge
Regne Unit
3
Standford
Estats Units
Ordre
4
California - Berkeley
Estats Units
5
Massachusetts Inst. Tech. (MIT)
Estats Units
6
California Inst. Tech.
Estats Units
7
Columbia
Estats Units
8
Princeton
Estats Units
9
Chicago
Estats Units
10
Oxford
Regne Unit
11
Yale
Estats Units
12
Cornell
Estats Units
Doc. 13 Als Estats Units hi ha la majoria de les universitats més prestigioses.
ACTIVITATS Patents presentades l’any 2004 a l’OEP*
13. ●●● Reflexiona. • Aporta raons que expliquin les diferències econòmiques entre els països.
8.079
França
(en % )
Altres 35,9
6.974
Països Baixos EUROPA 35,3
Japó 11,5
Estats Units 18,3
Regne Unit
4.791
Suïssa
4.663
3.998
Itàlia
* Oficina Europea de Patents
0 00
.0 00 25
20 .
.0 00 15
.0 00
846
10
Espanya 0
12. ●●● Organitza la informació. • Completa el teu fitxer amb els conceptes nous.
23.044
00 0
11. ●● Interpreta els documents. • Documents 6, 7 i 9. On hi ha més desocupació, més economia submergida i més explotació infantil? Per què? • Documents 13 i 14. Quin país té les millors universitats? Quin registra més quantitat de patents? Hi ha cap relació?
Alemanya
5.
10. ● Comprèn els conceptes. • Si volguessis muntar una agència de viatges, quin capital físic necessitaries? Qui aportaria el capital humà?
Doc. 14 Països amb més patents. Una patent és un document en el qual, d’una manera oficial, es concedeix a una persona o un grup el dret en exclusiva d’explotar un invent durant un període de temps determinat.
121
831213 _ 0112-0135.qxd
15/3/07
17:10
Página 122
5. L’organització de l’activitat econòmica: els sistemes econòmics
A cada època i a cada lloc l’activitat econòmica s’organitza d’una manera diferent. Anomenem sistema econòmic la manera com es produeixen els béns i els serveis en una societat i la manera com es distribueixen els beneficis entre els seus habitants. Actualment, en el món coexisteixen tres sistemes econòmics: el de subsistència, el sistema comunista i el sistema capitalista.
El sistema de subsistència En el sistema econòmic tradicional o de subsistència, les famílies produeixen tot allò que necessiten per cobrir les seves necessitats bàsiques: conreen la terra per obtenir aliment, construeixen les cases amb materials de l’entorn, confeccionen els seus propis vestits, etc. Només allò que els sobra del que produeixen ho venen o ho intercanvien al mercat local, on també poden adquirir articles que algunes persones fabriquen artesanament. Aquest sistema econòmic el trobem en societats subdesenvolupades (doc. 15).
El sistema comunista El sistema de planificació central i comunista no reconeix la propietat privada dels mitjans de producció. L’estat controla tots els aspectes de l’economia: és propietari de les empreses, decideix què cal produir i quina quantitat per satisfer les necessitats socials que consideri oportunes, fixa els preus dels productes i decideix qui es repartirà els beneficis. Aquest sistema va estar molt estès fa dècades, però avui només perdura en pocs països, com ara Cuba, Corea del Nord i la Xina, tot i que aquest últim està obrint a poc a poc la seva economia al sector privat i a la inversió estrangera.
Doc. 15 Mercat d’Ombessa (Camerun).
GLOSSARI Demanda. És la quantitat d’un bé o servei que es vol adquirir tenint-ne en compte el preu. Oferta. És la quantitat d’un bé o servei que un productor vol vendre a un cert preu.
OFERTA
DEMANDA
El sistema capitalista El capitalisme, també conegut com a sistema econòmic de lliure mercat, és el que predomina al món actual. Aquest sistema té quatre característiques principals: • La propietat privada dels mitjans de producció: terres, maquinària, tecnologia, empreses... • La persecució del benefici com a motor de l’activitat econòmica. • La regulació del nombre de productes elaborats per les empreses i el preu a què es vendran mitjançant la llei de l’oferta i la demanda* (doc. 16). Segons aquesta llei, la producció i el preu d’un article augmenten quan el producte és escàs, i baixen quan hi ha productes de sobres per cobrir les necessitats dels consumidors. • L’existència de la lliure competència. Això significa que qualsevol individu o empresa pot fer l’activitat econòmica que vulgui, sempre que compleixi amb la legislació vigent.
122
Oferta superior a la demanda, competència de productes: baixen els preus.
En augmentar la demanda, escassegen els productes: pugen els preus.
En baixar els preus, augmenta la demanda.
Doc. 16 El funcionament de la llei de l’oferta i la demanda.
831213p112a135.qxd
29/3/07
00:10
Página 123
Tot i això, en alguns casos no es compleixen aquestes característiques. • Pot passar que una sola empresa controli la producció i la venda d’un producte, la qual cosa li permet fixar el preu i la quantitat d’aquest producte en el mercat. En aquest cas, es diu que es tracta d’un monopoli. • Quan el control d’un producte és en mans de poques empreses, es tracta d’un oligopoli. Aquesta situació també pot limitar el funcionament de la llei de l’oferta i la demanda si aquestes grans empreses decideixen posar-se d’acord per fixar uns preus i unes condicions que els convinguin. Antigament, als països capitalistes, l’estat intervenia poc en l’economia i es limitava a garantir que es respectés la propietat privada i que es complissin les lleis. Però actualment els estats participen per corregir alguns problemes importants que es produeixen si es deixa llibertat total a les empreses: intenten impedir que es formin monopolis, protegeixen els drets dels treballadors i dels consumidors i intenten aconseguir un desenvolupament harmònic de l’economia, sense que hi hagi grans desequilibris. ACTIVITATS 14. ● Busca les idees principals. • Què és un sistema econòmic? • Quins tres sistemes econòmics existeixen actualment? • Busca en el text les característiques principals de cada un d’aquests sistemes i copia-les a la llibreta. • Quin és el sistema econòmic predominant? 15. ●● Interpreta els documents. • Document 15. Quin sistema econòmic representa? Per què? • Document 16. Explica amb un exemple concret el funcionament de la llei de l’oferta i la demanda. 16. ●●● Organitza la informació. • Afegeix al teu fitxer els conceptes definits en aquestes pàgines. 17. ●●● Reflexiona. • Per què els països amb una economia de subsistència estan menys desenvolupats? • Creus que en algun sector de l’economia espanyola hi ha una situació de monopoli? I d’oligopoli? • En quins aspectes penses que la substitució del capitalisme pur per un sistema mixt ha resultat més positiu? Il·lustra la resposta amb exemples.
DRETS HUMANS
Els drets dels consumidors La Constitució espanyola, en l’article 51, recull l’obligació dels poders públics de garantir els drets dels consumidors: • Dret a la protecció de la seva salut i seguretat. L’Estat té l’obligació de prendre les mesures necessàries per garantir la seguretat, la qualitat i la salubritat dels béns i els serveis.
Doc. 17
• Dret a la protecció dels seus interessos econòmics. Per exemple, en situacions d’abús o de defectes de fabricació d’un bé, el consumidor té dret a la reparació dels danys i els perjudicis causats. • Dret a la informació. Els consumidors han de poder conèixer les característiques essencials de cada bé i servei per poder escollir. • Dret a la representació i la consulta. Els consumidors poden formar organitzacions que defensin millor els seus interessos. Els poders públics les han d’escoltar en els assumptes que afecten els consumidors. • Dreta a obtenir protecció davant de situacions d’inferioritat, subordinació o indefensió. 18. ●●● Investiga. • Entra a www.ocuc.org i a www.ocu.org, esbrina què són l’OCUC i l’OCU quina finalitat tenen i com et poden ajudar. Comenta la informació que t’hagi interessat més de totes les que apareixen a les dues pàgines. • Busca a Internet el nom d’altres associacions de consumidors. • Et sembla interessant que hi hagi aquest tipus d’associacions? T’hi afiliaries a alguna? Per què?
123