La filla del mar

Codi del Centre: 07006299 Ctra. St. Antoni km 1,2 07800 Eivissa (Illes Balears) Tel.: 971 31 08 01/62 Fax: 971 19 03 47 A/e: iessablancadona@educacio.caib.es

1. UNES VIDES ENTRE LA TERRA I EL MAR 1. L’Àgata és el personatge central d’aquesta obra, sobre la qual gira i es precipita el conflicte. Ella és la «filla del mar» –obert, acollidor– que no sembla tenir un lloc a la «terra» –tancada, mesquina–. Aquesta oposició (mar/terra) podria anar de bracet amb altres dualitats relacionades amb l’Àgata i el món que l’envolta. Marqueu, en aquesta llista, les dualitats que sembla que escauen més a l’oposició entre l’Àgata i la gent del poble. Afegiu-ne d’altres. a) sinceritat/mentida b) innocència/falsedat c) generositat/mesquinesa d) incertesa/certesa e) paganisme/cristianisme f) poesia/prosa.

2. L’Àgata viu amb en Cinquenes i la Mariona, però aquests personatges no constitueixen per a ella una autèntica família. Hi és «recollida», sense l’afecte real ni les prerrogatives d’una filla de la casa. La relació entre aquests personatges fa pensar en la figura de la «parenta pobra», una persona acollida que pot arribar a fer pels seus «benefactors» les tasques més ingrates.

Aquesta relació d’acollida d’un personatge d’origen incert té una gran tradició tant en contes i relats populars (un exemple ben conegut seria La Ventafocs) com a les novel·les realistes del segle XIX. Quines històries recordeu en què es produeixi aquesta situació? Centreu-vos en uns quants personatges «recollits» i analitzeu-los a partir dels aspectes següents: a) Quin és el seu origen? b) Com viuen la infantesa? I la joventut? c) Hi ha algun esdeveniment que marqui un canvi de rumb en la seva vida? d) Com acaba la història?

3. El personatge de l’Àgata evoluciona de manera clara al llarg de l’obra. En quins aspectes? a) caràcter b) aspecte físic c) manera d’expressar-se d) expectatives vitals e) relació amb els altres.

Els fragments que llegireu a continuació corresponen a tres moments diferents de l’obra. Interpreteu-los tenint en compte els comentaris que heu fet sobre l’evolució de l’Àgata. Cal que assageu en cada cas la intensitat de la veu, el moviment, els silencis, la mirada, etc.

Fragment A: ÀGATA: …I després no sé com va ser que em vaig trobar balancejant-me en l’aigua tranquil·la ja, i sense por, i al mirar pel damunt meu, en lloc dels ulls de la mare, vaig veure ulls i més ulls que em van semblar que amorosos me miraven com si fossin totes les mares del món, que devien ésser les estrelles. I em vaig creure que em trobava sobre una falda que mai s’acabava com si totes les mares s’haguessin ajuntat per fer-ne una de falda per a mi que cap ne tenia. (Escena X. Acte primer.)

Fragment B: ÀGATA: I això et posa trist? Doncs a mi em dona una alegria més regrossa! I tant se me’n dóna que ho sàpiguen.

Perquè, qui m’ho havia de dir a mi que vindria un temps en què m’agradés tant ser al món! I això que ara el món és més petit. Mira: està entre tu i jo: va d’aquí a aquí, i prou.

(Escena X. Acte segon.)

Fragment C: ÀGATA: Jo vui veure sang, avui! Molta sang! I la veuré, i la veuré córrer per terra, xopant-m’hi els peus per a esquitxar-les a totes! (Queda abatuda i acaba plorant.) Ai que m’han enganyat a mi! A mi, perquè no soc ningú, i faig nosa! Faig nosa a la terra; a la terra, a la terra. (Escena VIII. Acte tercer.)

4. La figura d’en Pere Màrtir ha estat comparada a la de Don Joan: l’home que sedueix dones per abandonar-les fredament, fins que és seduït per la innocència d’una criatura pura. Imagineu que feu dues entrevistes a en Pere Màrtir en moments diferents: una, al primer acte, quan festeja la Mariona i és considerat un mite de seducció en el poble; l’altra, a l’acte tercer, quan desitja trencar amb el seu passat i dedicar el seu amor autèntic a l’Àgata.

5. Josep M. Benet i Jornet va definir el protagonista masculí de l’obra, en Père Màrtir, com a «mascle faldiller d’atractiu indiscutible que ha tastat i ha deixat totes les dones que li ha donat la gana, sense que cap se li resistís i sense que cap no arribés a interessar-lo mai de forma definitiva.» a) A continuació trobareu expressions extretes del primer acte referides a en Pere Màrtir. Després de veure l’obra discutiu quines d’aquestes citacions defineixen més bé el personatge.

– RUFET: És ric perquè no treballa, i tot el dia estrena corbates. (Escena I.) – RUFET: És bon mosso i rumbós per... perquè ho és, i perquè totes se n’enamoren. (Escena I.) – RUFET: I si enganya a les xicotes... és perquè elles se deixen enganyar.

(Escena I.)

– CINQUENES: Ell és un perdut, un jugador. (Escena IV.) – CINQUENES: Que per tu mai s’acabaran les llàgrimes al poble! (Escena V.) – CATARINA: Tu no has tingut mai ànima, ni gens de bon cor. (Escena VI.) – PERE MÀRTIR: Fer creure que me l’estimo en aqueixa pobra, i enganyar-la, no fa per mi, vaja. (Escena IX.)

b) Imagineu que sou un altre personatge, que està parlant d’en Pere Màrtir amb la Catarina, la Lluïseta, la Filomena, en Rufet i en Mòllera. Què en diríeu vosaltres?

6. Al llarg de l’obra sabem què expressa i què fa la Catarina. No sabem, però, quin és el seu sentiment més íntim respecte a la figura d’en Pere Màrtir.

Escriviu un full en un hipotètic diari personal de la Catarina. Parleu sobre aquesta part seva que no es manifesta.

Contrasteu les diverses interpretacions que hàgiu fet de la part íntima del personatge.

7. Els personatges de La filla del mar són els següents: Àgata, Mariona, Catarina, Lluïseta, Filomena, Pere Màrtir, Baltasanet, Cinquenes, Gregori, Rufet, Mòllera i «homes i dones d’un poble de la costa catalana». Dibuixeu una xarxa on quedi reflectida la relació entre els personatges de l’obra. Podeu acordar un codi de colors per representar relacions de tipus afectiu, professional, etc.

2. EL MAR, SOMNI I DESESPERANÇA La «filla del mar» ve de lluny. No va néixer en el si de la comunitat que l’acull. Sempre serà vista com un ésser diferent i és difícil que mai arribi a ser acceptada. La sensació d’estrangeria és present a altres obres de Guimerà, que va patir la condició de diferent per la seva situació familiar i personal (fill natural, nascut fora de Catalunya, etc.). Aquesta diferència simbolitza, també, la possibilitat de puresa i de llibertat que no tenen les persones que es consideren membres de ple dret d’una comunitat.

La mesquinesa de la gent «normal» enfront de la criatura diferent és palesa en aquesta i en altres obres de Guimerà. Apareix a Terra baixa, on acaba provocant l’enfrontament d’en Manelic amb els pagesos. A La filla del mar la fatalitat té un paper important; la mort d’en Pere Màrtir es produeix per la consumació d’un error, d’un quid pro quo tràgic, just quan la felicitat podia estar a l’abast. Aquesta fatalitat diferencia La filla del mar d’altres obres de Guimerà, en les quals els protagonistes acaben trobant una via d’afirmació personal.

Activitats 1. A la primera escena de l’acte primer, un grup de personatges parla d’un protagonista que el públic encara no coneix: CATARINA: Filomena FILOMENA: Què mana?

CATARINA: A que t’endevino en què pensaves ara? pensaves en el Pere Màrtir.

FILOMENA: Sí, en el Pere Màrtir! Me fa un fàstic, si ho sapiguéssiu!

LLUÏSETA: És que sí que fa de fàstic. Amb un urc que tragina el ximple! Pst! se pensa que totes les xicotes se trastoquen per ell!

CATARINA: És a dir que vosaltres no el voldríeu?

FILOMENA: Ni a pes d’or.

LLUÏSETA:Ni que se m’agenollés davant.

CATARINA: Com que es diu que ha tornat ric; son oncle li va donar moltes dobles de quatre.

FILOMENA: Que li heu vist la bossa vós? Sabeu què ha fet son oncle? Tornar-lo a embarcar, perquè a l’Amèrica feia com aquí, el dropo.

LLUÏSETA: (burlant-se’n) El Pere Màrtir, ric! (Cridant.) Que no ho sents?, Mòllera?

MÒLLERA: (acostant-s’hi) Ja torneu a parlar del Pere Màrtir?

FILOMENA: La Catarina, que es pensa que va portar una fortuna del Montevideiu.

RUFET: (anant-se acostant) Sí que és ric, sí; i bon mosso, i més rumbós que tothom de la costa: ja està dit.

CATARINA: (burlant-se’n) Explica’t, Rufet, explica’t.

(Escena I. Acte primer.)

La Catarina condueix la conversa. Observeu i comenteu quina és la seva actuació en el diàleg. Per quin motiu li pot interessar que es parli d’en Pere Màrtir? Expressen la Filomena i la Lluïseta el seu veritable pensament o fingeixen?

Quin és el parer d’en Rufet? I quin el de Mòllera?

2. Escenifiqueu una conversa de la Mariona, l’Àgata i la Catarina, parlant d’en Pere Màrtir. Cadascuna d’elles ha d’explicar com el veu. Caldrà que cada una de les intèrprets porti algun detall (peça de roba, ornament, etc.) que la caracteritzi.

3. L’Àgata fa pensar en criatures mitològiques, com ara les nereides, les sirenes o fins i tot les dones d’aigua, que, segons la tradició catalana, porten malastrugança a l’home que se n’enamora. Informeu-vos sobre aquestes figures i busqueu un paral·lelisme amb l’Àgata.

4. Discutiu si seria possible un final feliç:  

Com es podien salvar els personatges?

Què caldria canviar?

6. La Mariona i en Pere Màrtir festegen, però en Cinquenes, l’oncle de la noia, no aprova aquesta relació i hi posa un impediment: si la relació continua la noia no serà la pubilla i, en conseqüència, la fortuna anirà a parar a mans d’altres parents.

– Relacioneu aquesta situació amb altres històries que conegueu, extretes de lectures, del cinema o de la mateixa realitat.

– Quines resolucions han pres en aquestes altres ocasions els dos enamorats?

– En Pere Màrtir en proposa dues: la primera és fugir, la segona fingir que festeja una altra noia. Quins avantatges i inconvenients planteja cada una d’aquestes opcions? Quina considereu que és la més adequada?

3. PARLANT A TRAVÉS DEL MAR L’acció se situa en un poble de la costa catalana. En aquest poble tot gira al voltant d’una activitat: la pesca. En Cinquenes ven llaguts. Els personatges del poble viuen en cases de pescadors, vora la platja: les dones apedacen les xarxes i els homes, quan són a terra, reparen les barques. Però aquests personatges no només viuen del treball que fan al mar, sinó que també es representen el món a través de paraules i d’expressions relacionades amb el mar.

Així, el mar esdevé un rerefons en què se sosté l’economia del poble i, alhora, la manera de pensar el món que tenen els qui l’habiten.

1. Llegiu amb atenció la narració que fa l’Àgata de la seva experiència ÀGATA: Ha estat... (canviant i a l’últim rient). Veureu com ha estat, veureu! Doncs que al caure les dotze hores de la nit, el Baltasanet, que feia d’arboraire m’ha emprès dient-me: “veiam, veiam, Àgata, ara que comença el teu gran dia com et llueixes amb la fitora!” Perquè avui hem pescat a l’encesa. “Que com em llueixo? Ja ho veureu ara!” Jo que m’he posat dreta a la proa, he engrapat l’eina, m’he senyat, i a mirar sota meu dintre l’aigua. Tot era quiet, ni una manxada de vent, i el mar planer, planer que una hi caminaria per sobre. Vet aquí que al cap d’un parenostre em veig venir a la clara de l’aigua, cuejant com una senyorassa, i més contenta! una sorella; i ras, fitora avall; i ras fitora amunt; la sorella clavada. I l’ull viu altre cop!...

(Escena VII. Acte primer.)

Indiqueu quines expressions en aquest fragment són pròpies d’un ambient de pescadors. A continuació, relateu una experiència semblant, però en un context diferent (ambient miner, una sala de ball, etc.).

2. A la conversa següent en Cinquenes i la Catarina usen la mateixa paraula, llagut. Però, podem afirmar que aquesta paraula té en els dos casos el mateix significat? A què es refereix la Catarina?

CINQUENES: Me deia que em volia comprar un llagut. (Riuen.) Sí perquè em deia que ara vol treballar; i fins li he donat preu del llagut.

CATARINA: Doncs ja el té, el llagut. I càrrega i tot.

(Escena IV. Acte primer.)

La Catarina podia respondre d’altres maneres. Podia optar, per exemple, pel silenci o per un irònic «Sí!». Redacteu altres possibles respostes de la Catarina tenint en compte l’efecte que vulgueu que tinguin sobre el destinatari, en aquest cas en Cinquenes.

3. Llegiu la descripció que fa en Pere Màrtir d’ell mateix i de la seva manera d’actuar. Comenteu a què es refereix quan parla de la barca, del timoner i del port.

PERE MÀRTIR: Veuràs, diuen que jo sóc com una mena de barca que ara se’n va cap a un costat, ara se’n va cap a un altre, ara fa la girada en rodó... I això, mira, no és culpa de la barca, no, sinó del timoner MARIONA: Veus com tu mateix ho dius, que ara vas cap a ací, ara vas cap a allà?...

PERE MÀRTIR: No, no; és que ara la barca és a port, i el cor ja no fa de timoner, que fa d’àncora, Mariona.

(Escena II. Acte primer.)

Feu una definició metafòrica de vosaltres mateixos seguint l’estil d’en Pere Màrtir amb paraules del món mariner o d’altres ambients.

4. LA FILLA DEL MAR AL TEATRE L’acció de La filla del mar se situa en un poble mariner, un poble de pescadors on tots els protagonistes viuen en estreta relació amb el mar. A l’hora d’imaginar l’escenografia per a aquesta obra cal, doncs, pensar com es pot destacar la presència del mar, com es pot crear l’atmosfera adient al tema i a l’acció.

Activitats 1. El mar es pot representar amb un decorat pintat de manera realista. Hi ha, però, altres maneres menys evidents i més suggeridores. Com es pot insinuar la presència el mar?

Si encara no heu vist l’obra, discutiu com es pot organitzar l’espai escènic tenint en compte els elements necessaris per al desenvolupament de l’acció: – On situaríeu el mar?

– On situaríeu les barques?, com haurien de ser?

– Hi hauria edificis? Cases de pescadors? Llotja? Un moll? Platja? Port?

2. En quins moments de l’obra es pot sentir el soroll del mar? Quins sentiments ha de provocar en els espectadors?

3. Imagineu que heu de fer els efectes especials per a una versió radiofònica de La filla del mar. Quins sons poden suggerir el món mariner? Reproduïu-los amb la vostra veu o amb altres mitjans.

4. Quina música pot acompanyar els moments de treball i els moments d’esbarjo dels pescadors? Quins instruments relacioneu més amb el món