Geografia+Tema+2-3+L%27espai+pol%C3%ADtic+Els+estats by Lourdes Lourdes

831213 _ 0032-0063.qxd

16/3/07

10:21

Página 32

BLOC

L’espai polític: els estats Les persones ens associem en diferents grups per tal de cooperar i aconseguir fites que no podríem assolir individualment. L’estat és la màxima organització social, ja que la resta d’associacions i tots els individus estan sotmesos a la seva autoritat. Actualment, al món hi ha més de 200 estats, però les diferències entre ells són immenses. La geografia política és la branca de la geografia humana que estudia l’organització política dels estats i les seves manifestacions en el territori, així com la influència del medi físic i dels recursos naturals en els aspectes polítics i en els conflictes entre els estats. En els unitats 2 i 3 estudiaràs com són els estats del món, com s’organitzen, es relacionen entre ells i quins problemes tenen.

PLA DE TREBALL

Què aprendràs 1. Què és un estat, quins elements el formen i quines en són les funcions. 2. Quants estats hi ha al món. 3. Quins trets caracteritzen els diferents sistemes polítics. 4. Com s’organitzen territorialment els estats. 5. Com es desenvolupen les relacions internacionals. La tasca de l’ONU. 6. Quins estats formen Europa. 7. Què és la Unió Europea. Com és el sistema polític espanyol. 8. Con s’organitza territorialment Catalunya.

Democràcia i drets humans Al principi del segle XX, només el 12 % de la població mundial vivia en estats democràtics. Actualment aquest percentatge supera el 58 %. Però encara hi ha moltes persones que pateixen la manca de llibertat i els abusos de poder de governs dictatorials.

Les desigualtats de poder

La cooperació entre els estats

Els estats exerceixen una influència desigual. El poder dels Estats Units i altres potències es fa notar en les decisions de les organitzacions internacionals, cosa que de vegades ha provocat una subordinació de la política mundial als seus interessos.

Què faràs 9. 10. 11. 12. 13.

Elaborar un quadre sinòptic. Interpretar un mapa de símbols proporcionals. Elaborar un mapa conceptual. Interpretar i elaborar un organigrama. Analitzar tres casos reals i tres problemes actuals relacionats amb els estats.

Diferències polítiques, econòmiques, territorials, ètniques, religioses i ideològiques són la causa dels conflictes que enfronten els estats. Cal la cooperació internacional per resoldre’ls, però hi ha mecanismes efectius que regulin aquesta cooperació?

831213 _ 0032-0063.qxd

16/3/07

10:21

Página 33

Montenegro proclama la independència

PUNT DE PARTIDA

L’exrepública iugoslava de Montenegro va declarar formalment ahir la independència (3 de juny de 2006) quan el Parlament va adoptar la decisió del seu poble en el referèndum del 21 de maig passat de posar fi a la unió que mantenia amb Sèrbia des del 1918. «Anuncio que el Parlament de Montenegro ha votat per la proclamació d’independència», va declarar el president de la cambra, Ranko Krivokapic, després de la votació dels diputats, en una sessió boicotejada pels legisladors de l’oposició, contraris a la secessió. Les paraules de Krivokapic, pronunciades en una sessió solemne, van desfermar l’eufòria a l’exterior del Parlament, on es van aplegar centenars de persones, que van celebrar la declaració amb focs artificials i aclamant el primer ministre montenegrí, Milo Djukanovic. Ben diferent va ser la reacció de les autoritats sèrbies, que van declinar la invitació del Parlament montenegrí d’assistir a la sessió extraordinària d’ahir. Un cop ratificats els resultats, els diputats presents van aprovar per unanimitat una declaració que defineix la política del nou estat. En aquest document es destaca que Montenegro, com a estat independent, assumeix totes les tasques dutes a terme fins ara per la unió estatal Sèrbia-Montenegro. La declaració subratlla que Montenegro continuarà «edificant-se com un estat civil i una societat multinacional, multicultural i multireligiosa».

• De quin estat parla la notícia? On està situat? • Per què és notícia? • Què significa que es declara independent? • Quina situació tenia anteriorment? • Què és un referèndum? Creus que a tots els països del món se celebren referèndums? • Explica quin va ser el procés que es va seguir a Montenegro per arribar a la independència. • Montenegro es declara independent dins de les seves fronteres actuals. Podria haver ampliat les fronteres per decisió pròpia? • Què passaria si la resta de països no reconeguessin Montenegro com un estat?

www.avui.cat, 4 de juny de 2006. Adaptació

831213p032a063.qxd

29/3/07

00:06

Página 34

U N I TAT

Els estats del món

1. L’estat: definició i components L’estat és la unitat política i administrativa superior que regeix un territori. Tots els habitants d’aquest territori estan sotmesos a l’autoritat de l’estat. Un estat està format per un territori amb unes fronteres clares i reconegudes internacionalment, on viu una població que es regeix pel mateix govern i les mateixes lleis. A més a més, té uns símbols que l’identifiquen, com per exemple un himne, una bandera, una capital i, normalment, una moneda.

El territori Tots els estats tenen un territori sobre el qual exerceixen el seu poder. Aquest territori està delimitat per unes fronteres que el diferencien de la resta d’estats. Cap estranger no pot traspassar aquestes fronteres sense autorització. Però l’estat tampoc no pot actuar fora d’elles.

La població

GLOSSARI Estat i nació. En sentit ampli, anomenem nació el conjunt dels ciutadans d’un estat; així doncs, parlem, per exemple, de la nació britànica. Tot i això, de manera precisa, nació es defineix com un grup nombrós de persones que comparteixen trets comuns (llengua, història, religió, tradicions, etc.), un sentiment de pertinença a un territori i la consciència de ser un grup diferenciat. Des d’aquest punt de vista, gairebé tots els estats reuneixen grups nacionals diferents. Al Regne Unit, per exemple, distingim quatre nacions: Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord.

La població que viu en el territori d’un estat és el conjunt de ciutadans d’aquest estat. Els ciutadans tenen uns drets reconeguts que l’estat ha de respectar, però també tenen una sèrie d’obligacions, com ara pagar impostos. Ningú no pot deixar de complir aquestes obligacions i, si ho fa, se li imposarà una sanció. La població d’un estat no sol ser homogènia. Normalment, hi conviuen persones de diferents religions, llengües i costums. En els estats democràtics tothom té els mateixos drets i obligacions, però alguns estats donen més drets a una determinada ètnia, religió o llengua.

El poder de l’estat Per regular el territori i la població, l’estat dicta un conjunt de lleis que totes les persones i les organitzacions que en formen part (empreses, partits polítics, sindicats, associacions culturals, ONG...) han de complir. A més a més, crea un conjunt d’institucions la missió de les quals és fer efectives les decisions preses per l’estat: una policia per mantenir l’ordre públic, un exèrcit per defensar-se de les agressions exteriors, un cos diplomàtic que es faci càrrec de les relacions internacionals i un conjunt de funcionaris encarregats de l’administració i els serveis públics. L’estat pot imposar per la força les seves decisions i té la potestat de castigar els que incompleixen la llei.

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Estat i nació són el mateix? Explica’n les diferències i posa un exemple de cadascun. 2. ● Busca les idees principals. • Assenyala en el text quins elements defineixen un estat. 3. ●●● Reflexiona. • Cita exemples concrets de drets que tinguis pel fet de ser ciutadà espanyol. • Tens obligacions, també? Posa’n uns quants exemples. • Explica per què creus que, al llarg de la història, els estats han mantingut i mantenen enfrontaments territorials per l’accés al mar, pel control dels llacs i els rius, etc.

831213p032a063.qxd

29/3/07

00:06

Página 35

Les fronteres d’un estat Quines són?

A FONS L’espai aeri

Les aigües Els estats costaners exerceixen autoritat sobre les seves «aigües territorials», que van de la costa a unes 200 milles o 370 km mar endins.

Un estat també té poder sobre l’espai aeri, és a dir, el cel que cobreix el seu territori. És per això que els avions d’altres països necessiten autorització per travessar-lo.

200

mil

El sòl i el subsòl Els drets territorials d’un estat també arriben al subsòl i als recursos que té.

Vaixells i avions

Ambaixades i consolats Les delegacions diplomàtiques es consideren part del territori del país que representen, per això són espais inviolables: no estan sotmesos a l’acció de la policia i la justícia del país on es troben. Així doncs, la policia no pot, per exemple, entrar en una ambaixada sense el permís de l’ambaixador.

Amb quins criteris es delimiten? NATURALS

Relleu Rius Llacs

Segons les normes internacionals, als vaixells de guerra i els avions militars no regeix l’autoritat de l’estat on es troben, sinó la del país de la bandera que porten.

El territori canvia El territori d’un estat canvia al llarg de la història. Tot i que alguns estats existeixen des de fa centenars d’anys, de vegades les fronteres que els separaven no estaven del tot definides. Actualment, encara hi ha disputes frontereres entre països.

Mars HUMANS

Fets històrics: conquestes, donacions, vendes, etc. Culturals: llengües, identitats. Interessos locals Criteris econòmics

ARTIFICIALS

Formes geomètriques Coordenades geogràfiques: meridians i paral·lels.

ACTIVITATS 4. ●●● Pensa i respon. • Per on s’estén el territori d’un estat? Com es delimiten les fronteres d’aquest territori? • Quines conseqüències té el reconeixement de les aigües territorial en qüestions com la pesca i el control de les rutes marítimes? • Què pot dur una persona a demanar asil diplomàtic en una ambaixada estrangera?

831213p032a063.qxd

29/3/07

00:06

Página 36

2. La diversitat dels estats

150°

180°

Actualment, el món està format per uns 200 estats (doc. 1).

cerc

Uns estats s’han creat recentment; d’altres, en canvi, tenen una llarga història. Per exemple, Timor Oriental es va fundar el 2002 i Montenegro el 2006, mentre altres estats europeus tenen l’origen a la fi de l’edat mitjana. Uns estats són molt grans i d’altres són diminuts. Rússia, l’estat més extens del món, ocupa una superfície superior a la del continent europeu o a la d’Oceania. A l’extrem oposat hi trobem diversos microestats, el territori dels quals inclou només una ciutat. Aquest és el cas de Mònaco, Singapur i San Marino. Però, sobretot, no tots els estats són igual de poderosos. Els Estats Units són la primera potència mundial pel seu poder polític, militar i econòmic. Altres potències importants són la Xina, el Japó, els països de la Unió Europea i Rússia. La majoria dels estats, però, tenen escassa influència sobre la resta.

le p o la

90°

120°

60°

r àr tic

ALA (EU SKA A)

GRENLÀND (DINAMARC

C A N A D À

Ottawa 40°

ESTATS UNITS

tròpic de Cànc er

Washington

MÈXIC

Ciutat de Mèxic

20°

OCEÀ ATLÀNTIC Georgetown

Interpretar un mapa polític

OCEÀ

0° equador

Paramaribo GUYANA SURINAM GUAIANA FRANCESA

Bogotà Quito

COLÒMBIA

EQUADOR

PACÍFIC

Quan analitzis un mapa polític, fixa’t en els aspectes següents dels estats:

5. ● Dividiu la classe en grups, un per continent. Cada grup prendrà nota de les dades següents sobre el seu continent: • Els cinc països més grans. • Els països marítims i els continentals.

Lima

20°

l’Havana

Trópico de Caprico rnio

CUBA

REPÚBLICA HAITÍ DOMINICANA

60°

Asunción

Kingston Belmopan BELIZE Port-au- Santo JAMAICA GUATEMALA Prince Domingo HONDURES Guatemala Tegucigalpa San Salvador EL SALVADOR NICARAGUA Managua Caracas San José 40° COSTA RICA Panamà VENEÇUELA PANAMÀ

Santiago

XILE

URUGUAI

Buenos Aires

Montevideo

tà rt ic o la r a n ce rc le p

GLAC OCE 150°

Doc. 1 Mapa polític del món.

Brasília

La Paz RA

6. ● Apunta a la llibreta el nom dels països més grans i les capitals. 7. ● ● Analitza l’Àfrica. Busca-hi països que tinguin fronteres rectilínies que coincideixen amb un paral·lel o un meridià.

BOLÍVIA

BAHAMES Nassau

ARGENTI

• Situació: a la vora del mar o a l’interior. • Mida: gran, mitjà, petit, microestat. • Forma: allargada, compacta, fragmentada... • Fronteres: naturals (rius, muntanyes, etc.) o artificials. Normalment s’assenyalen amb línies i/o colors. • Capital: té una capital o més. Se sol indicar amb un punt.

BRASIL

PERÚ

120°

IAL

90°

60°

831213p032a063.qxd

29/3/07

30°

00:06

60°

30°

0°

OCEÀ

Página 37

150°

120°

90°

180°

ÀRTIC

GLACIAL

r ma g erin d e B 60° ENLÀNDIA NAMARCA)

Oslo

LÀ

Hèlsinki

Estocolm

REGNE UNIT

Moscou Astana

Dublín Londres

UZ GEÒRGIA

ESPANYA PORTUGAL

Tunis Alger

Ashjabad

Atenes

MALTA TUNÍSIA La Valletta

MARROC

Trípoli

A L G È R I A

LÍBIA

XIPRE LÍBAN Beirut SIRIABagdad Teheran Nicòsia Damasc IRAN Jerusalem Amman IRAQ ISRAEL JORDÀNIA Kuwait KUWAIT BAHRAIN el Caire

AR H SÀ

Asmara

NÍGER

REPÚBLICA CENTREAFRICANA Novo CAMERUN Bangui

LIBÈRIA

Yamoussoukro

SÃO TOMÉ I PRÍNCIPE

GUINEA EQUATORIAL

RWANDA BURUNDI

Libreville GABON O NG CO

UGANDA Kampala KENYA

REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO

Dodoma

Colombo Kuala Lumpur

MALDIVES

Quezon City FILIPINES

Bandar Seri Begawan BRUNEI MALÀISIA

Palikir

Koror PALAU

ESTATS FEDERATS DE MICRONÈSIA

0°

SINGAPUR

Singapur

SEYCHELLES

Victòria

Jakarta

I N D O N È S I A

PAPUA NOVA GUINEA

Port Moresby

Lilongwe

ZÀMBIA

Lusaka Harare

Antananarivo

OÇ A

MAURICI

NAMÍBIA ZIMBABWE BOTSWANA

Gaborone

20°

Port Louis

MADAGASCAR

Windhoek

SRI LANKA

Manila

VIETNAM

LAW

ANGOLA

TAILÀNDIA

Bangkok CAMBODJA Phnom Penh

Illes Mariannes (EUA)

TANZÀNIA

Brazzaville Kinshasa Luanda

Vientiane

Yangon

Mogadiscio

Kigali Nairobi Bujumbura

20°

LAOS

Male

PACÍFIC

Taipei TAIWAN

Dacca MYANMAR Hanoi

DJIBOUTI

ETIÒPIA

Yaoundé

BHUTAN

DESH

Addis Abeba

Abuja

Porto Accra Lomé Malabo São Tomé

Monròvia

N’Djamena

NIGÈRIA

BURKI COSTA D’IVORI

OCEÀ

L Thimbu Katmandu BANGLA

SIERRA LEONE

Conakry Freetown

SUDAN

Sanaa RE A

Tòquio

X I N A

ÍNDIA

CAP VERD GUIN GUINEA BISSAU E

ER IT

Khartum

Islamabad

Nova Delhi

TXAD

Ouagadougou Niamey O GÀMBIA Bamako FAS

SENEGAL

Nouakchott MALI Dakar Banjul

JAPÓ

Praia

GHAN A TOGO BENÍN

N TA

Pyongyang Seül

COREA DEL SUD

ARÀBIA SAUDITA

MAURITÀNIA

Pequín

Kabul

al Manama Doha Abu Dhabi QATAR Masqat EUA al Ryad

EGIPTE

El Aaiún

TURQUI

AN IS

Rabat

KI Taixkent S KIRGUIZISTAN

TA AZERBADJAN N TURKMEN TADJIKISTAN I ST ARMÈNIA Bakú AN Duixanbe A

Madrid

Lisboa

40° COREA DEL NORD

Bixkek

Tbilisi

Erevan

Ankara

MONGÒLIA

PA KI ST AN

FRANÇA

Ulan Bator

KAZ AKH STA N

París

AF G

IRLANDA

S Ú S

Reykjavík

ISLÀNDIA

180°

NDIA

NO RU E SU ÈC IA

Pretòria Maputo LESOTHO Mbabane

AUSTRÀLIA

SWAZILÀNDIA

Maseru

REPÚBLICA DE SUD-ÀFRICA

Oslo NORUEGA

Ciutat del Cap

Tallinn

Estocolm

Canberra

ESTÒNIA

SUÈCIA

Vílnius

Berlín

Varsovia PAÏSOS POLÒNIA BAIXOS ALEMANYA Praga BÈLGICA

meridià de Greenwich

ANTÀR

Wellington

Minsk

Amsterdam

Brusel·les

BIELORÚSSIA

Kíev

REPÚBLICA TXECA ESLOVÀQUIA

LUXEMBURG

París Berna

NOVA ZELANDA

LITUÀNIA

DINAMARCA

LETÒNIA

Riga

Copenhaguen

LIECHTENSTEIN

SUÏSSA

Viena ÀUSTRIA ESLOVÈNIA

Bratislava Budapest

UCRAÏNA MOLDÀVIA

Chisinau

HONGRIA

ROMANIA Zagreb SÈRBIA Bucarest CROÀCIA FRANÇA SAN Belgrad BÒS. I MARINO HERCEG. Sarajevo MÓNACO Sofia Podgorica ITÀLIA ANDORRA Skopje BULGÀRIA MONTENEGRO CIUTAT DEL MACEDÒNIA Tirana VATICÀ Roma Ljubljana

TIC

60°

ALBÀNIA

ESCALA

GRÈCIA

1.052

2.104

quilòmetres

Atenes Alger 30°

0°

30°

Tunis

ALGÈRIA

TUNÍSIA

MALTA

150°

180°

La Valletta

831213 _ 0032-0063.qxd

16/3/07

10:21

Página 38

3. Les funcions de l’estat Els estats duen a terme un gran nombre de funcions: • Mantenen l’ordre públic dins del territori. • Defensen el territori i els ciutadans de les agressions exteriors. • Estableixen relacions internacionals. Per fer-ho, funden ambaixades i consolats en altres estats i participen en reunions amb els representants d’altres països per tractar afers d’interès comú, com ara els intercanvis comercials, els trànsit de persones, etc. • Elaboren lleis que regulen el funcionament de l’estat i els conflictes que sorgeixen entre els ciutadans per tal d’assegurar la convivència. • Proporcionen serveis essencials, com ara l’educació, la sanitat, els transport… • Regulen l’economia i les relacions laborals. Els estats no sempre aconsegueixen complir aquestes funcions. De vegades, per exemple, un estat no és capaç de defensar-se i és envaït per un altre. En unes altres ocasions les relacions internacionals no assoleixen l’objectiu que perseguien. Hi ha estats que afavoreixen determinats grups i imposen als ciutadans una cultura (llengua, religió...), la qual cosa fomenta greus conflictes (doc. 2).

DRETS HUMANS

Els estats de vegades oprimeixen els ciutadans En molts països la repressió política és un fenomen generalitzat, i es fan servir els mitjans de comunicació per manipular l’opinió pública i les forces de seguretat per reprimir qualsevol oposició. En alguns estats, molts dels quals estan immersos en conflictes civils, persisteixen la tortura, les detencions arbitràries i els homicidis per part de les forces governamentals i de milícies que reben el suport del govern. En aquests casos, l’estat és responsable d’una gran part dels problemes.

4. L’estat del benestar Anteriorment, els estats tenien com a missió mantenir l’ordre, defensar el territori i establir relacions internacionals. Al llarg del segle XX, però, les funcions dels estats s’han anat ampliant i actualment considerem que també han d’intervenir en el desenvolupament de l’economia i proporcionar serveis bàsics a la població. Ara bé, no tots els estats ho fan de la mateixa manera. Diem que hi ha un estat del benestar, que també anomenem estat social, quan els governs desenvolupen polítiques socials per aconseguir que tots els ciutadans tinguin un nivell de vida digne i es redueixin les desigualtats socials. Per fer-ho, els estats estableixen serveis de salut i d’educació gratuïts per a tothom, concedeixen subsidis* per ajudar les persones que estan aturades, estableixen pensions per als jubilats i fixen un salari mínim per als treballadors (doc. 3). Actualment, l’estat del benestar existeix només als països desenvolupats, i és més fort als països europeus. La resta d’estats no poden prestar els serveis més bàsics a la majoria de la població, perquè no tenen prou recursos per sufragar les despeses que això comporta. En alguns casos passa que, al marge de la disponibilitat econòmica, hi ha règims corruptes que no estan disposats a fer-ho.

Doc. 2 Camp de desplaçats a Darfur (Sudan). La guerra civil al Sudan ha causat un milió de morts i tres milions de desplaçats des de 1983.

Pressupostos Generals 2007 (en % sobre el total) Altres actuacions econòmiques (agricultura, indústria, comerç, etc.) Deute públic

Resta d’actuacions (serveis generals, administració financera i tributària, etc.)

Serveis públics bàsics 3,9 % (justícia, defensa, 5,4% 5,5% seguretat ciutadana, etc.) 6,7% Actuacions productives (I+D+i, infraestructures, etc.)

7,1% 50,5% 20,9%

Transferències a altres administracions

Despesa social (pensions, habitatge, desocupació, etc.)

GLOSSARI Subsidi. Ajut econòmic que concedeix l’estat per una situació especial durant un temps determinat.

Doc. 3 Partides del pressupost espanyol per a l’any 2007. Gran part del pressupost espanyol es dedica a despesa social.

831213 _ 0032-0063.qxd

16/3/07

10:21

Página 39

El debat sobre l’estat del benestar Als països desenvolupats hi ha un gran debat sobre l’abast que ha de tenir l’estat del benestar. • Els partits d’ideologia liberal creuen que els estats han d’intervenir en l’economia i en la societat tan sols per posar fi als casos més extrems de pobresa i desigualtat. Per a ells, com menys intervingui l’estat més es facilita el creixement de l’economia; i juntament aquest creixement serà el que assegurarà el benestar de la població. A més a més, pensen que la intervenció de l’estat en un excés d’àmbits frena el desenvolupament d’una societat lliure. • Els partits d’ideologia social defensen que l’estat ha d’intervenir activament en la majoria dels problemes socials i econòmics, perquè si es deixen actuar lliurement els poders econòmics augmenten les desigualtats: els rics són cada vegada més rics i els pobres, cada vegada més pobres. I si les persones no tenen prou recursos econòmics és difícil que puguin actuar amb llibertat. És per això que, encara que l’estat sigui el mateix, les polítiques que du a terme canvien en funció de qui governa en un moment determinat.

A FONS

INTERVENCIÓ DE L’ESTAT

Política de grans obres: carreteres, embassaments, etc.

Distribució dels subsidis als aturats, a les empreses, a les famílies, etc.

DÈFICIT DEL PRESSUPOST DE L’ESTAT Cap al desequilibri pressupostari

Augment dels ingressos de les famílies. Disminució de l’atur

Creixement del consum Augment dels ingressos fiscals de l’estat Creixement de la població

Contractació

Doc. 4 El funcionament de l’estat del benestar.

8. ●●● Expressa la teva opinió. • Amb quin plantejament estàs més d’acord? • Fixa’t en el gràfic. Per evitar la crisi de l’estat del benestar es pot actuar en dos fronts: augmentar els ingressos i reduir les despeses.

• Quines mesures concretes en cadascun d’aquests camps creus que es podrien plantejar per aconseguir mantenir l’estat del benestar en el futur?

ACTIVITATS 9. ● Comprèn els conceptes. • Explica l’expressió estat del benestar. • Per què creus que s’anomena també estat social? 10. ● Busca les idees principals. • Identifica en el text quines són les funcions d’un estat. 11. ●● Interpreta el text. • Per què les funcions de l’estat s’han anat ampliant? • Per què només hi ha estat del benestar als països desenvolupats?

12. ●● Interpreta els documents. • Document 2. Quina funció compleix l’estat en aquest cas? • Document 3. Quin percentatge del pressupost espanyol es destina a despeses socials? Creus que hauríem de definir l’estat espanyol com un estat del benestar? Per què? 13. ●●● Reflexiona. • Per què són necessaris els estats? Què passaria si no existissin? • Què fa el nostre estat per garantir els drets humans i resoldre conflictes socials?

831213 _ 0032-0063.qxd

16/3/07

10:21

Página 40

5. Els estats democràtics

Sistema polític democràtic

En funció de qui tingui el poder polític i com l’exerceixi, podem distingir entre estats democràtics i dictadures. La paraula democràcia sorgeix de la unió de dos termes grecs: demos, que vol dir ‘poble’, i kratos, que vol dir ‘govern’. Per tant, la paraula democràcia vol dir govern del poble. La democràcia parteix de la idea següent: com que les decisions dels governs les han d’acatar els ciutadans, ells han de prendre part en les decisions. Per poder considerar que un estat és democràtic, s’han de complir tres condicions: la participació ciutadana, la separació de poders i l’existència d’un autèntic estat de dret (doc. 5).

La participació dels ciutadans

Participació dels ciutadans

Eleccions

Separació de poders

Estat de dret

Constitució respectada per tothom

Referèndum

Poder legislatiu

Parlament

Poder executiu

Govern

Poder judicial

Jutges

Doc. 5 Característiques de la democràcia.

Com que els estats estan formats per moltes persones, és difícil que intervinguin directament en el govern. Per això, normalment, la participació dels ciutadans consisteix en l’elecció d’uns representants que governin per ells. Per tal que unes eleccions siguin realment democràtiques, han de complir uns requisits. • Tots els ciutadans i les ciutadanes majors d’edat, independentment del sexe o la condició econòmica, han de poder votar (doc. 6). • S’han de poder presentar a les eleccions totes les persones i els partits que ho vulguin, sempre que respectin les normes de la democràcia. • Tothom que es presenti podrà exposar el seu programa lliurement, sense cap tipus de censura. • Les eleccions s’han de celebrar periòdicament. Per exemple, a Espanya les eleccions generals se celebren, com a màxim, cada quatre anys. D’aquesta manera s’impedeix que unes quantes persones es perpetuïn en el poder. • S’ha de garantir la netedat dels resultats.

Doc. 6 Una dona vota a Londres el 1918. Les dones van votar per primera vegada al Regne Unit aquell any.

Els partits que han guanyat les eleccions han de respectar els partits que les han perdudes, que a partir d’aquest moment formen l’oposició, i han de poder criticar el govern i proposar alternatives amb llibertat.

Sabies que… En alguns països democràtics votar no és només un dret, sinó que també és una obligació. Aquest és, per exemple, el cas de Bèlgica. En aquest estat, tots els ciutadans majors d’edat tenen l’obligació de votar quan se celebren eleccions. Si no ho fan, se’ls imposa una multa.

Doc. 7 Revolta de Tiananmen (Xina) el 1989. Els tancs van esclafar les manifestacions que reivindicaven democràcia.

831213p032a063.qxd

29/3/07

00:06

Página 41

La separació de poders Als estats democràtics el poder està repartit, per evitar que una sola persona o un únic grup controli tot l’estat (doc. 5).

DRETS HUMANS

Drets humans per a tothom

• El Parlament té el poder legislatiu. És l’òrgan encarregat d’aprovar les lleis i de controlar les accions del govern. • El Govern té el poder executiu. S’ocupa d’aplicar les lleis i d’administrar el país. • Els jutges tenen el poder judicial. La seva missió és vetllar perquè tothom compleixi les lleis, tant els ciutadans com les institucions més diverses (Govern, empreses...). La separació de poders garanteix la protecció dels ciutadans davant els possibles abusos de l’autoritat, ja que cada poder controla l’actuació dels altres dos.

L’estat de dret En els estats de dret les lleis les ha de respectar tothom, incloses les persones que ocupen posicions de poder. Hi ha una llei suprema, la constitució, en què es defineixen els drets i els deures que tenen els ciutadans i que posa límit al poder de les institucions. Això vol dir que les persones tenen uns drets que els governants han de respectar. Si un govern vulnera els drets d’algú, aquesta persona pot acudir als jutges perquè es rectifiqui aquesta situació injusta.

Doc. 8 Declaració dels Drets dels Infants (1959).

Actualment, hi ha un acord gairebé unànime que tota persona, independentment de la raça, el sexe, l’edat o la condició social, té uns drets que ningú no pot vulnerar. El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar i proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans, on es recullen, els drets fonamentals de qualsevol persona: el dret a la vida i a la integritat física, a la llibertat, a la seguretat, a la igualtat; el dret a l’educació, a la feina, a la llibertat d’expressió, de reunió, de residència i de circulació... «Els estats membres s’han compromès a assegurar, en cooperació amb l’Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i l’observança dels drets humans i de les llibertats fonamentals. Però molts continuen vulnerant els drets dels seus ciutadans.»

ACTIVITATS 14. ● Comprèn els conceptes. • Què vol dir la paraula democràcia? Perquè hi hagi una democràcia, n’hi ha prou que els ciutadans votin? • Explica què entens per censura, partit a l’oposició i estat de dret. • Què és la Constitució? I la declaració Universal dels Drets Humans? 15. ● Busca les idees principals. • Quines característiques ha de complir un estat perquè sigui democràtic? • Què és la separació de poders? 16. ●● Interpreta el text. • Explica el significat d’aquestes expressions. a) Tothom pot ser elector i elegit. b) Les eleccions han de ser lliures i netes.

17. ●● Interpreta els documents. • Documents 6 i 7. Quins drets s’exerceixen o es vulneren en els fets que recullen les fotografies? 18. ●●● Organitza la informació. • Completa el mapa conceptual. Estat democràtic

Poder legislatiu

Poder executiu

Poder …

l’exerceix

…

19. ●●● Reflexiona. • El teu país natal és democràtic? Raona la resposta.

831213p032a063.qxd

29/3/07

00:06

Página 42

6. Les dictadures En les dictadures, una persona o un grup (l’exèrcit, una ètnia, els líders religiosos, un partit polític, etc.) concentra tots els poders de l’estat a les seves mans. Molt sovint aquestes persones han arribat al poder després d’un cop d’estat (quan un grup pren el poder per la força) o d’un procés revolucionari, amb una participació més o menys àmplia de la població. Els ciutadans no participen en el govern, que no respecta cap altra llei que la que ell dicta ni reconeix els drets humans. Tampoc existeixen les institucions que defensen els ciutadans quan els que manen els vulneren els drets fonamentals com a persones. La majoria dels països del món no són democràcies. En molts hi ha falses democràcies, que són, en realitat, dictadures encobertes. Els governants d’aquests països convoquen eleccions a les quals només es pot presentar un partit, o deixen que se n’hi presentin més, però llavors en falsegen els resultats (doc. 10).

7. Estats laics, confessionals i teocràcies Una altra manera de classificar els estats és per la posició que hi ocupa la religió (doc. 11). • En els estats laics, hi ha una separació total entre l’estat i la religió. Les lleis no es basen en cap doctrina religiosa i els ciutadans hi poden professar la religió que desitgin o no professar-ne cap. De vegades, els estats laics estableixen acords amb algunes institucions religioses per oferir-los certs avantatges per la importància que tradicionalment han tingut en aquell país. • En els estats confessionals hi ha una religió oficial que gaudeix d’amplis privilegis. Alguns estats confessionals són democràcies (Dinamarca, Grècia, el Regne Unit, Suècia...) i hi està permesa la pràctica d’altres religions. Però la majoria dels estats confessionals no són democràtics i s’hi prohibeix o es limita molt la pràctica de cap altra religió que no sigui l’oficial. • En les teocràcies hi ha una religió oficial els llibres sagrats de la qual es converteixen en la llei. A més a més, els religiosos ocupen el govern o tenen autoritat per decidir sobre les polítiques que du a terme. La resta de religions hi estan prohibides o restringides a la vida privada.

8. Monarquies i repúbliques Les monarquies són els estats on el cap és un rei, que posseeix el carrec per dret de naixement i el transmet als seus fills. Poden ser democràtiques o dictatorials. A les repúbliques, en canvi, el cap de l’estat és un president. A les repúbliques democràtiques el president l’elegeixen els ciutadans, mentre que a les que són dictadures el president sorgeix dels grups que controlen el poder.

Doc. 9 Atac a un barri cristià al Pakistan (2005). Les minories religioses reben atacs en alguns estats.

ACTIVITATS 20. ● Comprèn els conceptes. • Explica les diferències entre: a) Democràcia i dictadura. b) Monarquia i república. 21. ●● Interpreta els documents. • Document 9. Quina situació planteja? Què en penses? • Document 10. a) En quin tipus de règim polític hi ha més llibertats? b) A quin continent hi ha més democràcies? c) Posa exemples de dictadura a Amèrica, l’Àfrica i l’Àsia. • Document 11. a) Quins estats islàmics són teocràcies? Com són, doncs, els governs i les lleis que els regeixen? b) Quins estats són confessionals? Què vol dir això? c) Hi ha estats laics? Què vol dir? 22. ●●● Reflexiona. • És important la llibertat religiosa? Per què? • Creus que les lleis han de tenir en compte la religió majoritària del país?

831213 _ 0032-0063.qxd

16/3/07

10:21

Página 43

OCEÀ PA C Í F I C

OCEÀ ATLÀNTIC OCEÀ PA C Í F I C OCEÀ ÍNDIC

Països lliures* (respecte gairebé total de les llibertats públiques)

Països parcialment lliures* (algunes restriccions a les llibertats públiques per corrupció, guerra civil o dificultat per aplicar les lleis)

Països no lliures* (incompliment dels drets fonamentals, sistema polític estrictament controlat)

*Classificació feta per la ONG Freedom House,

partint de molts indicadors (eleccions lliures, llibertat de premsa, llibertat de culte, existència d’un Parlament, etc.)

Doc. 10 Els estats del món segons el seu règim de llibertats.

OCEÀ ATLÀNTIC OCEÀ PA C Í F I C

Turkmenistan Uzbekistan Azerbaidjan Kirguizistan Albània Tadjikistan Turquia Síria Afganistan Tunísia Líban Iraq* Iran Marroc Jordània Pakistan Kuwait Bahrein Algèria Líbia Egipte Sàhara Qatar Bangla occidental Aràbia UEA Desh Saudita Oman Mauritània Mali Níger Sudan Iemen Txad Senegal Djibouti Nigèria Gàmbia Maldives Guinea Somàlia Burkina Faso

OCEÀ

OCEÀ PA C Í F I C

Malàisia

Brunei

In don èsia

ÍNDIC PAÏSOS AMB UN 50 % O MÉS DE POBLACIÓ ISLÀMICA Llei islàmica Combinació llei islàmica i llei laica Coexistència en paral·lel de la llei islàmica i llei civil Llei laica IRAQ* Sistema legal en transició Font: The World Factbook

Doc. 11 Sistemes polítics als països islàmics.

831213 _ 0032-0063.qxd

16/3/07

10:21

Página 44

9. L’organització territorial de l’estat Normalment, per poder administrar millor el seu territori, els estats s’organitzen en unitats territorials més petites. Per exemple, a Espanya, les organitzacions territorials més petites que hi ha són els municipis (és a dir, territoris sotmesos a la juridicció de l’ajuntament); els municipis s’agrupen en províncies, i les províncies formen part de comunitats autònomes (doc. 14). Aquestes divisions territorials reben diferents noms a cada país: França es divideix en departaments; Suïssa, en cantons; Itàlia, en regions, etc. En els estats el poder es reparteix entre aquests territoris per tal de facilitar l’acció del govern. S’intenta que els qui són més a prop dels problemes i els coneixen més bé siguin els qui decideixin com resoldre’ls. Per això, en un estat es distingeixen diversos tipus d’institucions de govern: les institucions estatals, les institucions regionals i les locals. • Les institucions estatals són les que tenen la potestat d’aplicar les seves decisions a tot el territori de l’estat. Són el parlament general, el govern del país i els tribunals superiors. • Les institucions regionals i locals només poden aplicar les seves decisions en l’àmbit territorial al qual pertanyen (comunitat, regió, província, municipi...).

Estats centralitzats i descentralitzats Una de les qüestions que els estats han de resoldre és com ordenar les relacions entre les institucions estatals i les institucions regionals i locals, i quin poder ha de tenir cadascuna. En els estats centralitzats, les institucions locals i regionals depenen de les institucions estatals. Els alcaldes dels municipis tenen poques competències i els funcionaris de les diferents regions són escollits per l’administració estatal (doc. 13). Un exemple d’aquest tipus d’estat és França. En els estats descentralitzats, la situació és una altra: • Les regions tenen institucions pròpies (un parlament, un govern i uns tribunals). Els ciutadans elegeixen els membres del govern i els parlaments nacionals (en el cas de nacions integrades en un estat més gran) o regionals, que no depenen d’institucions de l’estat, tot i que hi estan vinculades. • L’estat manté el poder màxim. Hi ha unes lleis comunes per a tots els territoris i les institucions estatals continuen tenint autoritat a tot el territori. • Els municipis i les regions tenen, malgrat tot, amplis poders als seus territoris. En la constitució dels estats descentralitzats es defineixen les matèries sobre les quals les institucions tenen poder (per exemple, educació, sanitat, transports...). Les institucions regionals poden dictar normes només sobre aquestes matèries, i aquestes normes regeixen només al seu territori. Espanya és un exemple d’estat descentralitzat (doc. 14).

Doc. 12 Ajuntament d’Anvers (Bèlgica).

ESTAT CENTRALITZAT

Administració central

Controla tot el territori.

Administració regional

Els funcionaris depenen de l’administració central.

ESTAT DESCENTRALITZAT Administració central

Administració regional

• Té una sèrie de competències definides. • Intervé a tot el territori en els afers relacionats amb aquestes competències.

•Té una sèrie de competències pròpies. • Només té poder a la seva regió. • Els seus funcionaris no depenen de l’administració central.

Constitució: llei suprema per a tot el territori.

Doc. 13 L’estructura territorial d’un estat centralitzat i d’un de descentralitzat.

831213 _ 0032-0063.qxd

16/3/07

10:21

Página 45

Competències exclusives de l’estat

Espanya es divideix en 17 comunitats autonòmes i 2 ciutats autònomes PRINCIPAT D’ASTÚRIES GALÍCIA

PAÍS BASC

CANTÀBRIA

C.F. DE LA RIOJA NAVARRA

CASTELLA I LLEÓ

ARAGÓ

Duanes i comerç exterior

CATALUNYA

Afers estrangers

C. DE MADRID EXTREMADURA

Defensa

CASTELLALA MANXA

ANDALUSIA

COMUNITAT VALENCIANA

Sistema monetari

ILLES BALEARS

Telecomunicacions

REGIÓ DE MÚRCIA

Cada comunitat autònoma es divideix en províncies

CANÀRIES Ceuta Melilla

CATALUNYA Cada província es divideix en municipis GIRONA LLEIDA

BARCELONA

TARRAGONA TARRAGONA

DELTEBRE

REGIDORS (elegits per sufragi universal)

1- Control i fiscalització. 2- Alteració de termes, capitalitat, denominació, bandera i escut. 3- Plans urbanístics. 4- Aprobació de reglaments i ordenances. 5- Aprovació del pressupost. 6- Establiment de tributs.

ÒRGANS DE GOVERN

PARLAMENT COMPOSICIÓ

PLE

Organització de la comunitat autònoma

ALCALDE (elegit pels regidors o pels veïns) + JUNTA DE GOVERN (designada per l’alcalde)

DIPUTATS AL PARLAMENT DE CATALUNYA (elegits per sufragi universal)

GOVERN DE LA GENERALITAT PRESIDENT (elegit pel Parlament) + CONSELLERS (elegits pel president)

1- Aprovació de lleis. 1- Direcció del govern i l’administració. 2- Dictamen de bans. 3- Disposició de despeses. 4- Desenvolupament de la prefectura de personal. 5- Sancionament de les infraccions. 6- Atorgament de llicències.

FUNCIONS

COMPOSICIÓ

Organització municipal

2- Aprovació dels pressupostos de la comunitat autònoma. 3- Control de l’acció del govern de la Generalitat.

Exercici del poder executiu i potestat reglamentària de la comunitat autònoma.

4- Totes les altres que li atribueix la Constitució i l’estatut d’autonomia.

Doc. 14 L’organització territorial espanyola.

ACTIVITATS 23. ● Comprèn els conceptes. • Què vol dir «organització territorial de l’estat»? • Quina diferència hi ha entre un estat centralitzat i un de descentralitzat? Una democràcia ha de tenir obligatòriament una d’aquestes dues formes d’organització? • Relaciona els elements de les dues columnes. a) Poder local. 1. Estat. b) Poder regional. 2. Ajuntament. c) Poder estatal. 3. Comunitat autònoma. • Explica què entens per competències. 24. ●● Interpreta el text. • Per què es reparteix territorialment, el poder?

25. ●● Interpreta els documents. • Document 13. a) Qui pren les decisions en un estat centralitzat? I en un de descentralitzat? b) Qui les executa en cada cas? • Document 14. Descriu el cas d’Espanya. 26. ●●● Reflexiona. • Quines d’aquestes competències creus que haurien de ser estatals? I de la comunitat autònoma? I del municipi? Justifica les teves opinions. a) Gestió de ports i aeroports. b) Educació. c) Assistència a persones sense llar. d) Relacions amb la resta d’estats.

00:06

Página 46

10. Les relacions entre els estats

DRETS HUMANS

La cooperació amb els països pobres: la campanya del 0,7%

Des de sempre, les comunitats humanes han mantingut contacte amb els seus veïns. Actualment, els estats necessiten establir relacions amb molts països, tant propers com llunyans.

Les Nacions Unides estimen que, per tal que les diferències entre països rics i pobres no augmentin, els primers han d’entregar als segons el 0,7 % dels seus ingressos. Només uns quants països, com Noruega, Dinamarca, els Països Baixos i Suècia, compleixen aquest objectiu. L’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) espanyol encara està lluny d’aquest percentatge: el 2007 es va situar en el 0,4 %.

Normalment, les relacions que s’estableixen entre els estats són pacífiques. Els estats, per exemple, mantenen intercanvis econòmics amb molts països del món per proveir de les mercaderies que necessiten i per vendre part del que produeixen. La població es mou d’uns estats a uns altres per feina, turisme, estudis..., i sovint aquests moviments són deguts a acords entre ells. També s’ajuda els estats que ho necessiten en diferents aspectes (educació, salut, desenvolupament econòmic...). Per facilitar les seves relacions, els estats signen tractats, pactes i convenis. Són documents on els estats es comprometen a determinades accions en una matèria concreta (medi ambient, armament, educació, comerç...). De vegades, però, sorgeixen conflictes entre els estats. • Els més comuns són els conflictes econòmics, que apareixen quan els interessos econòmics de dos o més països topen. Per exemple, el 2005 milers de peces de roba procedents de la Xina van ser bloquejades a les fronteres de la UE perquè vulneraven els tractats de comerç de mercaderies entre la Xina i la Unió Europea.

Evolució de la AOD (en % sobre el PNB) 0,8 0,7

Compromís de la comunitat internacional

0,6

Percentatge compromès pel govern

0,5 0,4

0,5 %

0,3 0,2 0,1 0,0 Any

91 19 92 19 93 19 94 19 95 19 96 19 97 19 98 19 99 20 00 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08

29/3/07

831213p032a063.qxd

Doc. 15 Evolució de l’Ajuda Oficial del Desenvolupament espanyola.

• En els casos més greus, esclaten conflictes militars, que poden donar lloc a guerres terribles. Per resoldre o evitar aquests conflictes els estats sol·liciten l’ajuda d’altres països o recorren a la mediació d’organismes internacionals.

11. Les organitzacions internacionals Les organitzacions internacionals són associacions que els estats han creat voluntàriament per tractar afers d’interès comú i per prendre decisions sobre aquestes qüestions. Es diferencien per l’àmbit territorial sobre el qual actuen. Hi ha organitzacions internacionals que tenen un abast mundial (per exemple, l’ONU) i d’altres que només agrupen països d’una zona determinada del món (com la Unió Europea, l’Organització dels Estats Americans i la Lliga Àrab). També es distingeixen pels objectius. Hi ha organitzacions amb objectius molt variats (és el cas de l’ONU) i d’altres que només tracten una matèria específica. L’OTAN, per exemple, és una organització militar que uneix 19 països occidentals en un sistema de defensa comú; i l’OPEP és una organització econòmica que associa països exportadors de petroli per prendre decisions conjuntes sobre aquest producte. L’Organització de les Nacions Unides (ONU) és el principal organisme internacional de mediació entre els estats.

ACTIVITATS 27. ● Comprèn els conceptes. • Què és un tractat? Escriu sinònims d’aquesta paraula. • Posa un exemple d’un conflicte militar i un d’econòmic. 28. ●● Interpreta el text. • Per què es relacionen els estats? • Per què són conflictives, de vegades, les relacions? • Per què existeixen organitzacions internacionals? 29. ●● Interpreta els documents. • Document 15. Com ha evolucionat l’ajuda al desenvolupament a Espanya? 30. ●●● Reflexiona. • Creus que tots els països tenen la mateixa influència en les decisions que prenen les organitzacions internacionals?

831213 _ 0032-0063.qxd

16/3/07

10:22

Página 47

L’ONU L’Organització de les Nacions Unides es va fundar el 1945. Després de la Segona Guerra Mundial, els estats es van adonar que feia falta una organització que resolgués els conflictes de manera pacífica. Actualment, 192 països, gairebé tots els estats del món, en formen part. L’ONU té tres objectius principals: la defensa dels drets humans, el manteniment de la pau i el foment de la cooperació pacífica. La defensa dels drets humans s’ha plasmat amb l’aprovació de documents tan importants com la Declaració dels Drets Humans, la Declaració dels Drets dels Infants i la Declaració dels Drets de la Dona. Tots els membres de l’ONU han de respectar els drets que s’hi recullen. Per mantenir la pau, l’ONU emet resolucions de compliment obligat per a països involucrats en un conflicte. Si un d’ells no respecta la resolució, l’ONU el pot sancionar, fins i tot a través d’una intervenció militar. L’ONU també té la facultat d’organitzar missions de pau a països en conflicte. L’ONU té organismes especialitzats en la cooperació internacional, que s’ocupen de formular recomanacions sobre matèries concretes: • La FAO, per a l’agricultura i l’alimentació. • La UNESCO, per a l’educació, la ciència i la cultura. • L’OMS, per a la salut. • La OIT, per a afers relacionats amb el treball. I desenvolupa programes específics, com el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF). L’ONU, però, té uns quants punts dèbils que en dificulten la tasca: cinc països (els Estats Units, Rússia, la Xina, el Regne Unit i França) poden vetar les decisions; i no té finançament propi ni exèrcit, cosa que fa que depengui de les aportacions dels estats.

A FONS Nacions Unides (ONU) SEU PRINCIPALS ACTUACIONS • Dret internacional • Drets humans • Pau i seguretat • Foment de la cooperació Nova York

Organismes especialitzats Promou la protecció, la supervivència i el desenvolupament UNICEF dels nens a tot el món

OMS

El seu objectiu és contribuir a la pau i la seguretat al món UNESCO a través de l’educació, la ciència, la cultura i les comunicacions

UNESCO

FAO

Promou programes per millorar els nivells de nutrició de la població

Té per objectiu aconseguir el màxim nivell de salut possible en la població mundial

S’ocupa de donar protecció internacional ACNUR als refugiats

OIT

La seva finalitat és millorar les condicions de treball

INSTITUCIONS SECRETARI GENERAL És nomenat per l’Assemblea General i actua com a portaveu de la comunitat internacional

ASSEMBLEA GENERAL És el principal òrgan deliberatiu de les Nacions Unides. El componen representants de tots els estats membres (actualment, 192) CONSELL DE SEGURETAT La seva missió és mantenir la pau i la seguretat. Està format per 15 membres. Cinc països tenen dret de veto (Estats Units, Rússia, Regne Unit, França i Xina) ALTRES • Consell Econòmic i Social

• Tribunal Internacional de Justícia

Doc. 16 El sistema de les Nacions Unides.

31. ●●● Investiga i respon. • Quins són els objectius de l’ONU? • Què passaria si no existís una organització com aquesta? • Et sembla just que cinc països tinguin dret de veto? • Entra a la pàgina web www.un.org/spanish/deptos.shtml i descobreix quins altres programes i fons desenvolupa l’ONU. Quin et sembla més important? Per què? • Investiga a la premsa o a Internet un cas actual en què les tropes de l’ONU estiguin fent una intervenció. Explica quina missió han de dur a terme en aquest lloc. • Saps si existeix cap cas en què una resolució de l’ONU no hagi estat acatada?

Doc. 17 Tropes espanyoles que participaven en la missió de pau de l’ONU al Líban el 2006.

831213 _ 0032-0063.qxd

16/3/07

10:22

Página 48

Activitats Elaborar un quadre sinòptic Un quadre sinòptic resumeix les idees principals d’un text. Es fa servir per recollir una informació molt concreta, com ara noms, quantitats, dates o les característiques més destacades d’alguna cosa. També és una bona eina per establir comparacions.

32. ●● Resumeix la unitat en una taula o quadre sinòptic. L’estat El componen

Segons Segons Funcions qui exerceix la posició el poder principals de la religió polític

Segons qui és el cap d’estat

Segons com s’organitza el territori

33. ●● Compara el Japó i Letònia. Consulta el mapa polític de les pàgines 36 i 37 i l’atles final del llibre. Japó

Letònia

Fundació (antiga / recent) Situació Mida (superfície) Fronteres (naturals / artificials) Població (habitants) Capital

Analitzar un cas: el poder militar del Estats Units Els Estats Units són la gran superpotència mundial. La seva superioritat es manifesta en tots els camps, inclòs el militar. És l’estat que té l’exèrcit més gran del món, amb les armes de combat més avançades i un impressionant arsenal nuclear i espacial. El 1995 la despesa militar dels Estats Units va representar un terç del total invertit per tots els països del món. Després del atemptats terroristes perpetrats l’11 de setembre de 2001 contra objectius nord-americans, el pressupost militar d’aquest estat va augmentar fins a representar gairebé la meitat de la despesa mundial d’aquest tipus el 2005.

VI III

Uzbekistan

Kirguizistan

Iraq Qatar, Xipre Egipte Kuwait Bahrein UEA Aràbia Saudita Oman

Bahames Cuba (Guantánamo) Hondures

OCEÀ P AC ÍF IC

Panamà Equador

Flota

OCEÀ ATLÀNTIC

Flota

Japó Corea del Sud

Afganistan

VII

Filipines Guam

Flota

OCEÀ PACÍFIC

Singapur Diego García

OCEÀ ÍNDIC

Austràlia

XARXA MILITAR NORD-AMERICANA Països membres de l’OTAN Països sota ocupació nord-americana

34. ●● Fixa’t en el mapa i respon. • Quin tipus d’organització és l’OTAN? Quins països pertanyen a aquesta organització i són, per tant, aliats militars dels Estats Units? • A quins continents hi ha bases militars nord-americanes?

Flota

Bases militars nord-americanes fora de l’OTAN Principals flotes Font: Vanguardia Dossier, núm. 14. 2005

• Creus que els països on hi ha bases dels Estats Units són aliats d’aquest país? • La presència de l’exèrcit dels Estats Units es limita a l’espai terrestre? • A quines regions del món són més nombroses les seves tropes? Per què creus que és així?

831213 _ 0032-0063.qxd

16/3/07

10:22

Página 49

Interpretar un mapa de símbols proporcionals 466.600

Els mapes de símbols proporcionals fan servir figures simples, com el cercle, el rectangle o el quadrat, la mida de les quals varia en funció del valor que representen. Aquests mapes permeten, d’una banda, localitzar els aspectes representats a l’espai on succeeixen, ja que les figures se situen on els correspon. D’altra banda, permeten quantificar-ne la importància, gràcies a la variació de la mida de les figures.

Suècia Alemanya Regne Unit

Països Baixos

Canadà Bèlgica

França Estats Units

Japó Espanya

Itàlia

Però el mapa de símbols proporcionals té dos inconvenients: • Quan la diferència entre els valors és molt petita, les diferències de mida de les figures poden semblar imperceptibles. • Sovint les figures se solapen. Per això els valors s’acostumen a agrupar en intervals, cadascun dels quals té assignat una mida determinada, perquè es diferenciïn bé les mides i s’evitin solapaments.

35. ●● Fixa’t en els mapes i respon. • Quin país dóna més ajudes al desenvolupament? • I si comparem aquesta quantitat amb la que destina al pressupost militar? És un percentatge més gran o més petit que el que concedeixen altres països? • Fes dues llistes: una amb els països ordenats per la despesa militar i una altra d’ordenats per la quantitat que destinen a l’ajuda al desenvolupament. Quines semblances i diferències hi veus? • Quina quantitat destina Espanya a despeses militars? I a l’assistència al desenvolupament? • Quins països aporten més diners a l’ONU? Ordena’ls en funció de la quantitat que hi aporten. 36. ●●● Reflexiona. • Creus que els països que aporten més diners a l’ONU tenen més força per imposar els seus interessos en aquesta organització? Reforça la teva opinió amb algun exemple.

Austràlia

DESPESA MILITAR I AJUDA AL DESENVOLUPAMENT 2005 Milers de milions de dòlars 30 25 20 15 10 5 0

Despesa militar Ajuda al desenvolupament

Font: Atlas Le Monde Diplomatique

Comparació entre la despesa militar i l’ajuda al desenvolupament.

Rússia Noruega Canadà

Unió Europea Suïssa

Estats Units

Mèxic

Aràbia Saudita

Veneçuela Colòmbia

Corea del Sud

Turquia Iran Israel

Xina

Índia

Japó

Tailàndia

Singapur

Malàisia

Brasil Austràlia

Argentina

Rep. de Sud-àfrica

Xile

APORTACIONS AL PRESSUPOST DE LES NACIONS UNIDES EL 2003 Països que hi contribueixen amb més d’un milió de dòlars

(en milions de dòlars) 585 340

Font: Atlas Le Monde Diplomatique, 2006

150 40 20 2

Qui finança l’ONU?

831213 _ 0032-0063.qxd

16/3/07

10:22

Página 50

U N I TAT

La Unió Europea, Espanya i Catalunya

40°

rcl

20° ep ola

rà rti

20°

0°

OC c

EÀ

40°

ÀR

GLACIAL

TIC

Reykjavik

ISLÀNDIA

ià d e Green w

ic h

mar de Noruega

m e r id

FINLÀNDIA SUÈCIA NORUEGA Hèlsinki Oslo

Estocolm

Tallín

Dublín

REGNE UNIT

Nord

DINAMARCA

LITUANIA

Copenhaguen

Moscou

Riga

LETÒNIA

mar del

Bà

lti

ESTÒNIA

Vílnius RÚSSIA

IRLANDA

Minsk

BIELORÚSSIA Amsterdam Londres

O C E À París

POLÒNIA

Berlín

PAÏSOS BAIXOS

Varsòvia

ALEMANYA

Kíev

BÈLGICA Brussel·les LUXEMBURG Luxemburg

U C R A Ï N A

Praga

REP. TXECA

A T L À N T I C

Viena Berna

FRANÇA

ESLOVÈNIA Ljubljana

ITÀLIA

º MÒNACO

RT PO

Lisboa

ANDORRA

Mònaco

Andorra la Vella

Madrid

SAN MARINO

Chisinau

MOLDÀVIA

Budapest

LIECHTENSTEIN ÀUSTRIA Vaduz

SUÏSSA

ESLOVÀQUIA

Bratislava

HONGRIA

ROMANIA

Zagreb CROÀCIA

Bucarest

BÒSNIA I HERCEGOVINA Belgrad SÈRBIA Sarajevo

ESPANYA

Roma

Podgorica Tirana

BULGÀRIA Sofia

MONTENEGRO CIUTAT DEL VATICÀ

mar

Skopje

MACEDÒNIA

Ankara

ALBÀNIA GRÈCIA

m a

À F R I C A 0°

Atenes

illes Canàries

Doc. 1 Mapa polític d’Europa.

MALTA La Valletta

M e d i t e r r a n i 20°

831213p032a063.qxd

29/3/07

00:06

Página 51

1. Els estats d’Europa actuals Actualment, a Europa hi ha 49 estats independents. Molts d’ells tenen una llarga història; aquest és el cas de Grècia, Itàlia, Espanya o França. Alguns dels estats actuals, però, tenen l’origen en canvis molt recents, succeïts a partir de 1989, després de la caiguda del comunisme a l’est d’Europa. • Alemanya es va reunificar, després d’haver estat dividida en dos estats des de 1949.

60°

• L’antiga Unió Soviètica (URSS) es va desmembrar en 15 estats. D’aquests, nou són europeus: Geòrgia, Armènia, l’Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia, Letònia, Lituània, Moldàvia i Ucraïna. Rússia està a cavall entre Europa i Àsia. • L’antiga Txecoslovàquia es va fragmentar en dos estats: la República Txeca i Eslovàquia. • L’antiga Iugoslàvia es va dividir en sis estats: Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia, Sèrbia i, per últim, Montenegro. 50

R Ú S S I A

Les desigualtats entre els estats europeus Els estats europeus presenten moltes diferències. • Segons l’extensió. L’estat més gran és Rússia. El segueixen, a molta distància, Ucraïna, França i Espanya. A l’altre extrem hi ha uns quants microestats, que tenen menys de 500 km2. Són, de més extensió a menys: Andorra, Malta, Liechtenstein, San Marino, Mònaco i Ciutat del Vaticà. m ar d’Ar al 60 °

mar Tbilisi

GEÒRGIA

Caspi

Erevan

T U R Q U I A

• Segons la riquesa. La principal potència econòmica d’Europa és Alemanya, però Luxemburg és el país amb més poder adquisitiu per habitant (més de 70.000 dòlars anuals). Els estats amb el nivell de vida més baix són Moldàvia i Geòrgia (menys de 4.000 dòlars). Rússia té un gran pes polític i militar, però no pas econòmic.

À S I A

Nicòsia

XIPRE ESCALA

209

quilòmetres

Capital d’estat 40°

• Segons la forma. A Europa hi ha molts estats fragmentats, és a dir, que no tenen continuïtat territorial, per exemple, Dinamarca, Grècia i Espanya. També hi ha un estat perforat, Itàlia, perquè a l’interior hi ha dos microestats: San Marino i Ciutat del Vaticà. • Segons la població. L’estat més poblat és Rússia, amb 143 milions d’habitants, seguit a molta distància d’Alemanya, França i el Regne Unit. L’estat menys poblat és la Ciutat del Vaticà, que no arriba als 1.000 habitants.

Bakú

AZERBAIDJAN ARMÈNIA

Negre

• Segons la situació. Gairebé tots els estats europeus són marítims, és a dir, que tenen sortida al mar. Alguns, com Suïssa i Àustria, no tenen accés al mar: són, doncs, estats interiors.

ACTIVITATS 1. ●● Interpreta els documents. • Document 1. Fes una llista amb els estats europeus i les seves capitals.

831213 _ 0032-0063.qxd

16/3/07

10:22

Página 52

2. La Unió Europea La història de la Unió Europea

La UE al món

La Segona Guerra Mundial (1939-1945) va devastar Europa. La situació era tan complicada que els països europeus van decidir cooperar entre ells per evitar guerres i impulsar el desenvolupament econòmic.

La UE és una de les principals potències econòmiques del món: genera al voltant del 30 % de la riquesa mundial.

El 1957, l’Alemanya Federal, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i França van signar els Tractats de Roma, pels quals es va constituir la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Aquests tractats creaven un mercat comú, és a dir, una àrea en la qual els seus productes podien circular amb llibertat entre aquests països, sense cap limitació ni impost especial. El 1992, els membres de la CEE van signar el Tractat de Maastricht, pel qual la Comunitat Europea va passar a anomenar-se Unió Europea (UE). La Unió Europea s’ha anat ampliant progressivament. Actualment, la formen 27 països (doc. 3).

La Unió Europea avui La UE ocupa uns 4 milions de km2, una mica més de la tercera part d’Europa. Té una població d’uns 500 milions de persones, cosa que representa les dues terceres parts de la població total del continent. L’objectiu final de la UE és convertir-se en un gran estat, amb un sistema econòmic, unes lleis, una justícia i una defensa comuns. Però no tots els aspectes avancen al mateix ritme. • La unió econòmica ha progressat molt. Tots els països membres comparteixen un conjunt de polítiques econòmiques comunes (agrària, pesquera, industrial, de transport, comercial). I disposen d’una moneda comuna per a la majoria d’Estats, l’euro. • La unió política està més endarrerida. Malgrat que es coopera en moltes matèries, no hi ha polítiques comunes en sectors com ara la justícia, la seguretat, la política internacional i la defensa. I no hi ha consens sobre una Constitució Europea. Un altre problema és el fet que hi ha molts contrastos entre els països membres. Alguns estats figuren entre els més desenvolupats del món, mentre que d’altres estan més endarrerits. Per exemple, el 2004 la renda mitjana d’un ciutadà de Letònia era una cinquena part de la d’un habitant de Luxemburg. El pes econòmic té, a més a més, una gran influència política. Els països desenvolupats aporten més al pressupost de la UE i, per aquest motiu, tenen més força a l’hora de prendre decisions comunitàries.

La seva hegemonia és deguda, en gran part, a un sector de serveis i una indústria molt potents. La UE és la primera potència comercial del món, ja que fa gairebé el 21% dels intercanvis internacionals. Els últims anys, l’euro s’ha convertit en una moneda forta i alguns experts li auguren un important paper internacional, en competència amb el dòlar.

Espanya a la UE Espanya pertany a la UE des de l’1 de gener de 1986. N’és un dels països més extensos i hi ocupa el quart lloc pel que fa a la població. L‘Estat espanyol ha experimentat un procés de modernització econòmica i social molt ràpid els últims anys, gràcies, en part, a la incorporació a la UE. L’agricultura i la ramaderia han perdut pes, la indústria és més dèbil que en altres països i els serveis en són, actualment, el motor de l’economia. PATRIMONI

Els símbols de la UE La bandera de la UE està formada per un cercle de dotze estrelles daurades sobre un fons blau. El cercle representa la solidaritat i l’harmonia entre els pobles d’Europa. Hi ha dotze estrelles perquè el número 12 és el símbol de la perfecció i la unitat. L’himne oficial de la UE és l’Oda a l’alegria, inclosa en la Novena Simfonia de Beethoven. La moneda comuna és l’euro i el seu símbol és €. Els bitllets són iguals a tots els països; les monedes tenen una cara comuna i una amb un emblema distintiu de cada estat. Però no tots els països fan servir aquesta moneda. Hi ha un únic passaport. 2. ● Busqueu monedes d’euro de diferents països i compareu els motius amb què es decoren.

831213 _ 0032-0063.qxd

16/3/07

10:22

Página 53

ETAPES D’INCORPORACIÓ A LA UE Europa dels sis (1958)

Sabies que…

Europa dels nou (1973)

L’article 17 del Tractat de Maastricht (o Tractat de la Unió Europea) crea i defineix el concepte de ciutadania europea. Tots els ciutadans dels estats membres de la UE es consideren automàticament ciutadans de la UE. Aquest fet els garanteix quatre drets: • De circular i residir lliurement en el territori dels estats membres. • De ser elector i candidat a les eleccions municipals, així com a les eleccions del Parlament Europeu, a l’estat membre on visqui. • D’acollir-se en el territori d’un tercer país on el seu estat no tingui representació, a la protecció de les autoritats diplomàtiques de qualsevol altre estat membre. • De formular peticions al Parlament Europeu i reclamacions al Defensor del Poble Europeu.

Europa dels deu (1981) Europa dels dotze (1986) Incorporació del territori de l’antiga República Democràtica Alemanya (1990) Europa dels quinze (1995) Europa dels vint-i-cinc (2004) Finlàndia

Europa dels vint-i-set (2007) Suècia

Zona euro

Estònia Letònia

Regne Irlanda

Dinamarca

Unit

Lituània

Països Baixos Bèlgica

OCEÀ

Luxemburg

ATLÀNTIC

França

Alemanya

Polònia

Rep. Txeca Àustria

Eslovàquia

Hongria Romania

mar Negre

Eslovènia Bulgària

Portugal

Itàlia

Espanya Grècia

mar Xipre Malta

Medi

terrani

Doc. 3 Ampliacions successives de la UE. INSTITUCIONS DE DECISIÓ Parlament Europeu

Consell de la Unió Europea

Representa els ciutadans de la UE i és elegit directament per ells.

Comissió Europea Defensa els interessos del conjunt de la Unió.

Representa els estats membres.

ALTRES ORGANISMES Comitè Econòmic i Social europeu Representa la societat civil, les patronals i els empleats.

Comitè de les Regions

Banc Europeu d’Inversions

Banc Central Europeu

Representa les autoritats regionals i locals.

Finança projectes d’inversió de la UE i ajuda les petites empreses a través del Fons Europeu d’Inversions.

Responsable de la política monetària europea.

ALTRES INSTITUCIONS Tribunal de Justícia

Tribunal de Comptes

Vetlla pel compliment de la legislació europea.

Controla el finançament de les activitats de la Unió.

ACTIVITATS 3. ● Comprèn els conceptes. • Explica què vol dir que un dels objectius finals de la UE és la unió política. 4. ● Busca les idees principals. • Què van implicar els tractats de Roma i de Maastricht? • Quina extensió i població té la UE? 5. ●● Interpreta el text. • Està més avançada la unió política o la unió econòmica? Justifica la resposta. • La UE és un espai homogeni o hi ha diferències? 6. ●● Interpreta els documents. • Document 2. Quines institucions formen la UE? Quina és la funció de cadascuna? • Document 3. Completa la taula. Any

Països membres

7. ●●● Reflexiona. • Creus que hi ha diferències de poder entre els països comunitaris? Si és així, com es manifesten? • Et sembla que és positiu que els països s’uneixin?

Doc. 2 Les institucions de la UE.

831213 _ 0032-0063.qxd

16/3/07

10:22

Página 54

3. L’Estat espanyol

CORTS GENERALS CONGRÉS

• La Corona. El cap de l’estat és el rei, perquè la forma política de l’Estat espanyol és la monarquia. Una de les funcions del rei és representar el país en les relacions internacionals. • Les Corts Generals o Parlament. Les Corts Generals representen el poble espanyol i estan formades per dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat. Les Corts exerceixen el poder legislatiu, és a dir, elaboren les lleis. També aproven els pressupostos de l’estat, controlen l’acció del Govern i trien el president del Govern. • El Govern. Exerceix el poder executiu, és a dir, governa d’acord amb les lleis. El Govern el componen el president, els vicepresidents i els ministres. • El poder judicial. És l’encarregat de fer complir les lleis. L’integren els jutges i els magistrats. El Tribunal Suprem té jurisdicció a tot el territori nacional. El Tribunal Constitucional interpreta la Constitució en cas de dubte.

COMPOSICIÓ FUNCIONS

Les principals institucions de l’estat són les següents (doc. 4):

De 300 a 400 diputats elegits per sufragi universal.

Segons la Constitució, Espanya s’organitza territorialment en municipis, províncies, comunitats autònomes i ciutats autònomes (doc. 6). • Hi ha més de 8.100 municipis (pobles i ciutats). El govern i l’administració dels municipis corresponen a l’Ajuntament, que està constituït pels regidors, que són elegits pels veïns cada quatre anys, i l’alcalde, elegit pels regidors. • Els municipis s’organitzen en 50 províncies, el govern i l’administració de les quals s’encarrega a les diputacions provincials o altres corporacions de caràcter representatiu. Les illes tenen, a més a més, una administració pròpia. A les Canàries s’anomenen Cabildos, i a les Balears, Consells. • Les províncies s’agrupen en 17 comunitats autònomes i en dues ciutats autònomes, Ceuta i Melilla. Cada comunitat autònoma té un estatut d’autonomia, en el qual es recullen les seves competències, és a dir, les matèries sobre les quals la comunitat autònoma pot decidir, i les institucions de govern pròpies: Consell de Govern, Assemblea Legislativa o Parlament i Tribunal Superior de Justícia.

JUTGES I MAGISTRATS (independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a la llei)

PRESIDENT (votat pel Congrés a la investidura) + VICEPRESIDENTS + MINISTRES (elegits pel president)

1- Exerceix la potestat legislativa de l’Estat.

1- Dirigeix la política interior i exterior.

2- Aprova els pressupostos.

2- Dirigeix l’administració civil i militar.

3- Controla l’acció del govern.

Exerceix la potestat jurisdiccional en tot tipus de processos.

3- Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària.

4- La resta de funcions que li atribueix la Constitució.

Tribunal Constitucional

Intèrpret suprem de la CONSTITUCIÓ

Doc. 4 Sistema polític espanyol.

Principat d’Astúries Cantàbria País Basc 10.604 5.253 7.089 Galícia C. F. de Navarra 29.574 la Rioja 9.801 Castella 5.028 i Lleó Aragó 93.814 47.698

Catalunya 32.091

C. de Madrid 8.022 Extremadura 41.634

Castellala Manxa 79.409

Ceuta 19 Canàries 7.447

C. Valenciana 23.254

Illes Balears 4.992

R. de Múrcia 11.313

Andalusia 87.591

Madrid és la capital de l’Estat espanyol.

L’organització territorial

PODER JUDICIAL

SENAT 4 senadors per província + 3 senadors per illa gran + 1 senador per illa petita o agrupació + 4 senadors per Ceuta i Melilla + senadors autonòmics

El sistema polític Segons la Constitució de 1978, la llei suprema d’Espanya, aquest país és un estat social i democràtic de dret. Diem que és un estat social perquè intervé en la vida pública per tal d’aconseguir una societat més justa; que és democràtic perquè els ciutadans participen en el govern, i que és un estat de dret perquè les lleis obliguen tots els espanyols, i també les autoritats, i perquè als ciutadans se’ls reconeix una sèrie de drets.

GOVERN DE L’ESTAT

Melilla 13

SUPERFÍCIE (en km2) Andalusia 87.591

PIB per habitant (en euros) Andalusia 16.100 Aragó 22.403 Principat d’Astúries 18.533 Illes Balears 22.947 Canàries 18.879 Cantàbria 20.554 Castella i Lleó 19.782 Castella-la Manxa 16.314 Catalunya 24.858 C. Valenciana 19.057 Extremadura 14.051 Galícia 16.870 C. de Madrid 27.279 Regió de Múrcia 17.322 C. Foral de Navarra

26.489

País Basc 26.515 la Rioja 22.548 Ceuta 18.860 Melilla 0

18.304

Mitjana d’Espanya

5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000

Doc. 5 Diferències d’extensió i riquesa a Espanya.

831213p032a063.qxd

29/3/07

00:06

Página 55

PRINCIPAT D’ASTÚRIES Oviedo

la Corunya

Santiago Pontevedra

Santander

CANTÀBRIA

Lugo

GALÍCIA

Logronyo Palència

Burgos

LA RIOJA

ATLÀNTIC

P O R T U G A L

CASTELLA I LLEÓ Zamora Valladolid

OCEÀ

Pamplona

C. F. DE NAVARRA

Lleó

Ourense

Girona CATALUNYA

Osca

ARAGÓ Sòria

Lleida

Saragossa

Barcelona

Segòvia Salamanca

Tarragona Guadalajara

Madrid

Àvila

COMUNITAT DE MADRID Toledo Càceres

Terol

Mèrida Badajoz

Ciudad Real

Albacete

COMUNITAT VALENCIANA

REGIÓ DE Jaén Huelva

Sevilla

Palma

València

CASTELLA-LA MANXA

EXTREMADURA

ILLES BALEARS

Castelló de la Plana

Conca

Còrdova

Alacant Múrcia

MAR M E D I TE R R A N I

MÚRCIA

ANDALUSIA Granada

Límit d’estat

Almeria

Límit de comunitat autònoma

Màlaga

Cadis

OCEÀ

FRANÇA

Sant Sebastià

Bilbao PAÍS BASC Vitòria

Límit de província

ATLÀNTIC

CANÀRIES

Madrid Capital d’estat

Ceuta

Mèrida Capital de comunitat

Santa Cruz de Tenerife

autònoma

Melilla Las Palmas de Gran Canaria

MARROC

ALGÈRIA

Conca

Capital de província

Ceuta

Ciutat autònoma

Doc. 6 Mapa polític d’Espanya.

ACTIVITATS

4. L’estat autonòmic

8. ● Comprèn els conceptes. • Per què Espanya és un estat social i democràtic de dret?

Un cop ratificada la Constitució espanyola de 1978 es van constituir progressivament les diferents comunitats autònomes de l’Estat espanyol. Entre els anys 1979 i 1983 es van formar les 17 comunitats actuals, i l’any 1995, els municipis de Ceuta i Melilla, situats als nord d’Àfrica, van assolir l’estatus de ciutats autònomes. Les comunitats autònomes integren una o més províncies, i gestionen directament les competències traspassades per l’Estat. Amb tot, la incorporació d’Espanya l’any 1986 a la Comunitat Econòmica Europea (avui Unió Europea) va tenir com a conseqüència la pèrdua parcial de sobirania i de competències de l’Estat espanyol, i també de les comunitats autònomes, que van haver d’adaptar la legislació pròpia a la normativa europea. Després de molts anys de vigència dels estatuts d’autonomia, aprovats a partir de 1979, en els últims anys ha començat un procés de revisió i redacció de nous estatuts per actualitzar-los als canvis que s’han produïts des de llavors. El procés va començar pels estatuts d’autonomia de la Comunitat Valenciana i de Catalunya, aprovats l’any 2006.

9. ● Busca les idees principals. • Quines són les principals institucions nacionals? Quines funcions tenen? • Com s’organitza el nostre país des del punt de vista territorial? 10. ●● Interpreta els documents. • Document 5. Explica la diversitat de les automomies a Espanya prenent com a referència la informació gràfica. 11. ●●● Llegeix les pàgines 298 a 303, i fes les activitats següents. • Ordena les comunitats i les ciutats autònomes de l’Estat espanyol per extensió i per població. • Compara, analitza i comenta les principals diferències entre comunitats i ciutats autònomes.

831213 _ 0032-0063.qxd

16/3/07

10:22

Página 56

5. Catalunya Catalunya exerceix la seva autonomia dins de l’Estat espanyol seguint els principis fixats per la Constitució de 1978 i l’Estatut d’autonomia de 2006. L’Estatut d’autonomia és la norma institucional bàsica que defineix els drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i fixa les institucions polítiques catalanes (Generalitat: Parlament, Presidència, Govern i ens locals). L’Estatut actual, aprovat pels ciutadans el 18 de juny de 2006, substitueix l’Estatut anterior, aprovat l’any 1979. Catalunya s’ha organitzat territorialment de maneres diferents al llarg de la història (municipis, vegueries, corregiments, províncies i comarques).Actualment, Catalunya està formada per 946 municipis, 41 comarques i 4 províncies. A més a més, el Parlament de Catalunya va aprovar l’any 1995 un pla territorial que dividia Catalunya en àmbits territorials, que feien les funcions de regions, amb l’objectiu de potenciar l’equilibri territorial i planificar els serveis. L’Estatut d’autonomia actual, però, preveu modificar el mapa d’organització territorial de Catalunya. Segons el nou text autonòmic, desapareixeran les províncies actuals i en lloc seu es crearan vegueries, el nombre de les quals no es determina. D’altra banda, l’Estatut reconeix un règim jurídic especial a la vall d’Aran, tant per la singularitat geogràfica, com pel fet de tenir una llengua pròpia diferent i per la seva història.

Doc. 7 Divisió territorial de Catalunya (1936).

Segons el nou Estatut, els municipis i les vegueries són les unitats bàsiques de l’organització territorial de Catalunya. El text també reconeix l’existència d’àmbits supramunicipals, com ara les comarques, i la possibilitat de crear-ne d’altres.

El municipi El municipi és l’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya. El territori municipal el forma el terme municipal, i el govern i l’administració municipals corresponen a l’ajuntament. Els ajuntaments disposen d’autonomia per exercir les competències que tenen adjudicades.

Doc. 8 El president Maragall en la presentació del resultat del referendum de l’Estatut de Catalunya.

La vegueria A l’època medieval, la vegueria era el territori sota la jurisdicció del veguer, el representant territorial del rei o d’un baró. Al segle XX, i durant l’època de la Generalitat republicana, la Ponència de la divisió territorial, de l’any 1933, va proposar l’organització del territori de Catalunya en vegueries, però el text definitiu de la Divisió Territorial de Catalunya, de 1936, no va fer servir el nom de vegueria sinó el de regió. L’Estatut d’autonomia de 2006 defineix la vegueria com l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local. A més a més, la vegueria és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis, i els consells de vegueria són els responsable de governar i administrar les vegueries. Les vegueries han de substituir les antigues províncies, i els consells de vegueria, les antigues diputacions provincials.

Doc. 9 El Conselh Generau d’Aran és l’organ de govern propi de la Vall.

831213p032a063.qxd

29/3/07

00:06

Página 57

Pallars Sobirà

ANDORRA

Vall d’Aran Alta Ribagorça

FRANÇA

Cerdanya Alt Empordà Ripollès

Alt Urgell

Garrotxa

Pallars Jussà

Pla de l’Estany

Berguedà

ARAGÓ

Solsonès

Gironès

Osona

Noguera

Baix Empordà

Selva Bages

Segarra Pla d’Urgell

Segrià

Priorat Ribera Terra d’Ebre Alta

Conca de Barberà Alt Camp

Baix Camp

Vallès Occidental

Anoia

Urgell

Garrigues

Vallès Oriental

Alt Penedès

Baix Llobregat

Maresme Barcelonès

Baix Penedès Garraf

Tarragonès

M Baix Ebre

it ed

err

ani

Montsià

Doc. 10 Les comarques de Catalunya (1988).

Doc. 11 Senyalització comarcal a les carreteres.

La comarca

ACTIVITATS

Des del segle XIX, la comarca ha estat un dels elements més característics de l’articulació territorial de Catalunya, més enllà de divisions administratives. Les anomenades Bases de Manresa, de 1892, ja feien constar que la divisió territorial de Catalunya havia de tenir com a base la «comarca natural i el municipi». El 1897 s’efectuà el primer estudi sobre la divisió territorial de Catalunya i el 1936 la Generalitat republicana va aprovar la divisió de Catalunya en 38 comarques, agrupades en nou regions, però les autoritats franquistes les van suprimir. La recuperació de l’autonomia catalana va permetre que l’any 1987 el Parlament català aprovés un conjunt de lleis que ordenaven el territori dins del marc de la Constitució de 1978. El nou marc legal va fer possible recuperar la divisió comarcal de 1936, que es va modificar el 1988 amb la creació tres noves comarques (Pla de l’Estany, Alta Ribagorça i Pla d’Urgell), i el 1989 se’n van modificar els límits de 22. L’Estatut d’autonomia actual reconeix la comarca, formada per diversos municipis, com a ens local amb personalitat jurídica pròpia.

12. ● Comprèn els conceptes. • L’Estatut d’Autonomia de Catalunya té aplicació fora del territori català? Raona la resposta. • Què és la Generalitat de Catalunya? • Per què s’organitza administrativament un territori? • Catalunya ha tingut sempre la mateixa organització territorial? Argumenta la resposta. 13. ● Busca les idees principals. • Segons l’Estatut d’Autonomia de l’any 2006, com es divideix territorialment Catalunya? • Quina és la unitat bàsica de la divisió territorial de Catalunya? • Què és una vegueria? • Què són els organismes de gestió supramunicipal i quina funció tenen? 14. ●● Interpreta els documents. • Document 9. Per què creus que la vall d’Aran té un reconeixement específic dins de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya? • Document 10. Què és una comarca?

Altres ens locals supramunicipals Els altres ens locals que preveu l’Estatut de 2006 tenen com a finalitat la col·laboració entre els diferents municipis per coordinar els serveis que ofereixen als ciutadans (mancomunitats, àrees metropolitanes, etc.). De fet, els organismes d’administració supramunicipal són una conseqüència del creixement accelerat de les ciutats i dels processos d’urbanització, que generen problemes comuns i demanen respostes coordinades.

831213p032a063.qxd

29/3/07

00:06

Página 58

Activitats Elaborar un mapa conceptual El mapa conceptual és un tipus d’esquema que recull els conceptes principals d’un text i mostra les relacions entres ells a través d’una o diverses paraules d’enllaç. Per fer un mapa conceptual d’un text: 1. Llegeix el text i identifica-hi els conceptes o les idees principals. 2. Escriu els conceptes més generals a la part superior del mapa conceptual i, en nivells inferiors, en forma d’arbre, altres conceptes i dades rellevants.

3. Quan una idea principal inclogui diversos conceptes que tenen el mateix grau d’importància, col·loca’ls al mateix nivell. 4. Indica les relacions entre els conceptes unint-los amb línies. Al mig o al costat de les línies, escriu-hi una o diverses paraules d’enllaç, de manera que els conceptes i les paraules d’enllaç, si es llegeixen de dalt a baix, formin una frase. 5. Destaca els conceptes i les dades importants emmarcant-los dins d’un requadre o una el·lipse.

15. ●● Completa aquest mapa conceptual sobre la Unió Europea. LA UE

va ser fundada al

els objectius són

per que està

que està

els membres són

aporta el

entre els quals hi ha grans

de la riquesa mundial

les institucions principals són

més endarrerida

16. ●●● Elabora un mapa conceptual sobre el sistema polític i l’organització territorial d’Espanya.

Interpretar i elaborar un organigrama

CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA ca

ifi

ir nf

TRIBUNAL DE JUSTÍCIA re cu se rs os nt èn ci es

tja

controla

Els organismes o llocs que estan al mateix nivell tenen un mateix grau d’autoritat i de responsabilitat.

codecisió cooperació

executa

Els organigrames també mostren les relacions que hi ha entre els diversos organismes o llocs mitjançant fletxes i, per tant, reflecteixen la jerarquia o els nivells de poder dins de l’organització. Normalment, l’organisme o lloc que té més poder es col·loca en una posició destacada. Els altres se situen per sota en diferents nivells, ordenats segons el poder.

17. ●● Fixa’t en l’organigrama de la UE. PARLAMENT EUROPEU

Un organigrama és una representació gràfica d’una organització: un estat, una empresa, un partit polític... L’organigrama mostra diferents organismes o llocs de treball que componen l’organització i les funcions de cadascun.

supervisa i controla consulta

COMISSIÓ

• Quins organismes componen la UE? • Quin és el més poderós? • Com es relacionen els diferents organismes entre ells? 18. ●●● Fes un organigrama sobre el sistema polític espanyol.

831213p032a063.qxd

29/3/07

00:06

Página 59

Analitzar un cas: la gestió compartida dels rius peninsulars M

iñ o

Molts rius passen per més d’un país i l’ús que es fa de l’aigua en un dels països té conseqüències sobre els que estan situats riu avall, és a dir, cap a la desembocadura. És per aquest motiu que fa falta regular el cabal de l’aigua disponible de manera que se’n pugui assegurar l’aprovisionament aigües avall. També cal preservar la qualitat de l’aigua, i controlar-ne els nivells de contaminació.

ri u

Du e r o

riu

Tajo

r iu

G u adian

Així, Espanya i Portugal, per exemple, comparteixen les conques dels rius Miño, Duero, Tajo i Guadiana. Per això sempre s’ha reconegut la conveniència d’una gestió compartida d’aquestes conques hidrogràfiques i dels recursos que ofereixen.

riu

Aquesta qüestió es va tractar per primera vegada en el Tractat de Límits de 1864, en el qual tots dos països es comprometien a fer servir els recursos dels trams internacionals o fronterers sense perjudicar-se l’un a l’altre. L’últim acord signat entre ells és el Conveni sobre Cooperació per a la Protecció i l’Aprofitament Sostenible de les Aigües i Conques Hidrogràfiques Hispano-Portugueses, que es va signar el 30 de novembre de 1998 i va entrar en vigor el 17 de gener de 2000. 19. ●●● Respon. • Quin país creus que està més interessat a regular l’aprofitament dels trams internacionals dels rius que esmenta el text: Espanya (el país situat aigües amunt) o Portugal (que està aigües avall). Explica per què.

20. ●●● Entra a europa.eu/scadplus/leg/es/lvb/ l28115.htm. Quins són els objectius del Conveni sobre la Protecció del Rin? Quins països l’han subscrit, aquest acord? A què es comprometen? 21. ●●● Cita altres aspectes que puguin ser objecte de la gestió compartida entre dos o més països.

Analitzar l’evolució d’una frontera: Alemanya 1871

1919

1942

riu Nie

Polònia

Danubi

riu

Danubi Txecoslovàquia

Àustria

1949

Rin

riu

V ístu la

riu

ri u

V ístu la

riu

ri u

men

ri u

V ístu la

riu

riu Nie

riu

Danubi

Eslovàquia Hongria

Hongria

22. ●● Fixa’t en els mapes i respon.

1990

• Quin any es va fundar l’estat alemany? ri u

riu

Suïssa

Txecoslovàquia riu

Àustria

Hongria

Polònia

Rin

República Federal Alemanya (RFA)

ri u

República Democràtica Alemanya (RDA) Polònia

V ístu la

Suïssa

Rep. Txeca Eslovàquia Danubi Àustria

Hongria

• El 1918 Alemanya va perdre la Primera Guerra Mundial. Com va canviar el seu territori? • Cap on es va expandir Alemanya en l’època nazi? Va superar les fronteres de 1871? • El 1945 Alemanya va perdre la Segona Guerra Mundial. El seu territori va canviar? • Què va passar el 1990? L’estat actual té les fronteres de l’estat originari?

831213 _ 0032-0063.qxd

16/3/07

10:22

Página 60

Activitats de repàs ● Repassa 1. Completa el resum. • L’ Estat és són

. Al món hi ha

estats. Cada estat té

. Les seves funcions

• Els estats poden ser: a) Segons el sistema polític, o b) Segons el poder de la religió, , c) Segons qui sigui el cap d’estat, o d) Segons les competències dels territoris,

. o

. .

• Les organitzacions internacionals es creen per . La més important és Hi pertanyen la majoria dels estats del món. Els seus objectius són . • La UE va néixer el Espanya s’hi va adherir el

per a

. Actualment, està formada per

països.

• El sistema polític espanyol és

. Territorialment s’organitza en

3. Explica el significat d’aquestes sigles i digues a què es dediquen aquestes organitzacions.

● Recorda

a) OTAN

b) ONU

c) OPEP

2. Completa els mots encreuats. Horitzontals 1. Un estat en què tothom respecta les lleis i els drets humans és un estat de... 2. Estat on els llibres sagrats són la llei. 3. L’estat del ... és el que intervé per aconseguir un nivell de vida digne per a tots els ciutadans. 4. Estat on les decisions les pren només el govern central. 5. Estat en el qual una persona concentra els poders.

4. Indica quins països són els que apareixen en blanc en els mapes.

Verticals A. Sistema polític d’un estat en què els ciutadans participen en el govern i existeix la separació de poder i l’estat de dret. B. Estat on la religió n’està desvinculat.

A 1 B 2 3 4 5

5. Assenyala quina de les afirmacions següents és la correcta. Justifica la tria. L’objectiu de la UE és la unió econòmica i política dels membres. La UE és una aliança militar. Un dels objectius de la UE és mantenir la pau.

831213p032a063.qxd

29/3/07

00:06

Página 61

Unitats 2 i 3 6. Marca quines són les funcions de l’estat.

●●

Protagonitzar les relacions internacionals. Mantenir l’ordre i defensar els ciutadans. Vetllar per la pau i la seguretat mundials. Regular l’economia nacional. Proporcionar serveis a la població. Fomentar la cooperació entre els països. 7. Escriu cada funció a la columna de la institució que se n’encarrega. a) b) c) d) e) f)

Elabora les lleis. Administra justícia i resol conflictes. Dirigeix la política i l’administració. Controla el govern. Desenvolupa les lleis. Vetlla pel compliment de les lleis.

Parlament

Govern

Tribunals

Analitza

10. Llegeix aquests dos textos sobre el sistema polític de l’estat de Myanmar i fes les activitats. Myanmar està governat per una Junta Militar. L’autodenominat Consell de Restauració de la Llei i l’Ordre de l’Estat va abolir la Constitució del 3 de gener de 1974 després del cop d’estat del 18 de setembre de 1988. El Consell va dissoldre el Parlament i va assumir tots els poders de l’estat, va desmuntar l’organització regional i municipal i va crear òrgans amb la mateixa denominació per a tots els àmbits territorials. Després d’un intent fallit de fer un nou text constitucional el 1990, es va tornar a fracassar el 1996, quan la feina dels diferents partits polítics, que feia tres anys que negociaven, es va veure frustrada bruscament per la Junta Militar. El Consell de la Restauració es va dissoldre el 1997 per constituir-se amb un altre nom: Consell per a la Pau i el Desenvolupament de l’Estat. http://es.wikipedia.org/. Article Myanmar. Adaptació

● Explica 8. Assenyala les principals diferències entre una democràcia i una dictadura. Democràcia

Dictadura

Divisió de poders Llibertats i drets Elecció de representants

●●

Aplica

9. Fixa’t en el croquis i respon.

MUNICIPI

A l’octubre, el primer ministre va quedar sota arrest domiciliari i va ser substituït per un altre general de l’exèrcit. Malgrat que s’havia anunciat l’excarcelació d’un gran nombre de presos al novembre, més 1.300 presos polítics van continuar a la presó, i les detencions i els empresonaments per haver dut a terme activats polítiques pacífiques van seguir. L’exèrcit va continuar cometent greus violacions del drets humans contra civils de minories ètniques durant operacions de contrainsurgència als estats de Mon, Shan, i Kayin, i a la divisió de Tanintharyi. Les restriccions a la llibertat de circulació en estats on la població pertany majoritàriament a minories ètniques va continuar dificultant l’agricultura, el comerç i l’ocupació. Això va afectar especialment els rohigyas de l’estat de Rakhine. L’exèrcit continuava sotmetent a treballs forçats els civils de minories ètniques que vivien a totes aquelles zones. Informe sobre Myanmar, 2005, Amnistia Internacional.

PROVÍNCIA COMUNITAT AUTÒNOMA ESTAT

• Com s’organitza territorialment Espanya? • Quantes províncies hi ha? I comunitats autònomes?

• Busca en un atles on és Myanmar. • Explica quin sistema de govern hi ha en aquest país (una democràcia o una dictadura) i per què creus que és així. Digues quin grup ostenta el poder. • Analitza les funcions pròpies de l’estat que s’incompleixen a Myanmar.

831213p032a063.qxd

29/3/07

00:06

Página 62

11. Llegeix el text següent.

●●●

Kuwait va ser envaït i annexionat per l’Iraq (sota el règim de Saddam Hussein) l’agost de 1990. Les primeres justificacions de Hussein recollien l’argument que el territori kuwaitià era, en realitat, una província iraquiana i que l’annexió era la represàlia a la «guerra econòmica» en la qual Kuwait havia combatut amb perforacions cap a les reserves de petroli iraquianes. La monarquia va ser deposada amb l’annexió i es va nomenar un governador iraquià. El president George H. W. Bush, tot i que inicialment va ser ambigu respecte a l’annexió de Kuwait per part de l’Iraq, va condemnar les accions de Hussein i va decidir expulsar les tropes iraquianes de Kuwait. Amb l’autorització del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, una coalició de 34 nacions dirigides pels Estats Units va lluitar en la Guerra del Golf Pèrsic per reinstaurar l’Emirat Kuwaitià. Kuwait és actualment un estat independent d’importància estratègica, tant des d’una perspectiva militar (proximitat a l’Iraq) com econòmica (reserves de petroli). http://es.wikipedia.org/wiki/Kuwait • Assenyala: a) Les parts enfrontades i què les justifica. b) L’origen del conflicte. c) El desenvolupament del conflicte. d) L’actuació de la comunitat internacional.

●●●

Opina

12. Imagina’t com et pot afectar el fet de pertànyer a la Unió Europea. Per fer-ho, analitza aspectes com ara la possible influència a l’hora de viatjar a l’estranger... 13. Quin element ha estat molt característic, històricament, en l’organització territorial de Catalunya? Raona la resposta. 14. Recorda els components essencials d’un estat. Segons la teva manera de veure-ho, algun d’aquests personatges té raó? Com que parlem una mateixa llengua hem de formar un estat.

Un estat ha de tenir una única llengua.

La llengua no és un component essencial d’un estat.

●●●

Crea

15. En aquest bloc has estudiat la geografia política del món. Enumera els aspectes que hauràs de tenir en compte si estudies el marc polític d’un estat. 16. Fes la segona fitxa per al teu dossier que reculli les característiques de l’estat que vas escollir a l’inici del curs: situació, sistema polític, grau de llibertats, influència sobre altres estats...

EN L’ACTUALITAT

17. Reflexiona sobre els problemes actuals relacionats amb els estats que et presentàvem en les pàgines inicials de la unitat.

Democràcia i drets humans • Quins factors eviten els abusos de poder i garanteixen el respecte dels drets humans en les democràcies? • Quins mitjans creus que fan servir les dictadures per mantenir-se en el poder malgrat l’oposició de molts ciutadans? • Diries que la democràcia és l’estat ideal per a tots els països? • Creus que els estats democràtics haurien d’intervenir per imposar democràcia on no es respectin els drets humans?

Desigualtats de poder • En quins aspectes és patent el lideratge dels Estats Units al món? • Creus que és millor que el poder mundial estigui repartit entre diverses potències amb interessos diferents? I si aquestes potències són dictadures? • Et sembla que tots els països de la UE tenen el mateix poder dins de l’organització? • Les desigualtats de poder també sorgeixen dins d’un estat? Si és així, quins factors creus que ho provoquen? Quins problemes poden causar?

La cooperació entre els estats • Per què és necessària la cooperació entre els estats? • De quina manera cooperen els estats, actualment? Posa’n uns quants exemples concrets. • Et semblen bones i justificades totes les organitzacions de cooperació internacional que existeixen? • Quina opinió tens de l’ONU? Quins canvis faries en aquesta organització per tal que les resolucions que emet fossin més efectives? • Valora la cooperació entre els països de la UE.

831213p032a063.qxd

29/3/07

00:06

Página 63

Sabies que les guerres són il·legals? L’ONU només autoritza l’ús de la força en cas de legítima defensa davant una agressió o per a pobles que estan sota domini d’un imperi colonial i se’n volen independitzar. No sempre ha estat així, però. Durant segles es va creure que els enfrontament bèl·lics eren un mitjà vàlid per resoldre qualsevol conflicte que sorgís. La Carta de les Nacions Unides, signada el 1945, després de la Segona Guerra Mundial, va ser el primer tractat que condemnava obertament recórrer a la guerra i exigia als estats signants que es comprometessin a mantenir la pau al món. Els membres de l’ONU estan obligats a resoldre de manera pacífica les desavinences entre ells i a posar les seves forces armades a disposició del Consell de Seguretat de l’organització per restablir la pau on hagi estat vulnerada. Tot i això, aquest compromís s’ha trencat en moltes ocasions i hi ha hagut moltes guerres des de llavors.

A la guerra, tot s’hi val? Actualment, hi ha un conjunt de normes o lleis que constitueixen el Dret Internacional Humanitari (DIH), que té com a objectiu limitar el patiment humà i altres danys quan hi ha una guerra. Aquestes normes les han d’acatar tots els governs i exèrcits del món. No està permès... • L’ús d’armament indiscriminat, que causi més patiment personal del necessari o que malmeti greument el medi natural, com ara les armes químiques i bacteriològiques, incendiàries, làsers encegadors, mines antipersona o bales de punta tova que es fragmenten dins del cos. • El tràfic d’armament nuclear. • Els reclutament de nens soldat. • L’atac directe a la població civil i a instal·lacions utilitzades per civils, com ara hospitals o llocs de culte. • Les tortures, les humiliacions i qualsevol tracte de tipus vexatori als presoners de guerra, així com privar-los de l’aliment necessari. • L’omissió de l’atenció mèdica a un ferit, ja sigui civil o militar, independentment del bàndol a què pertanyi. • Els desplaçaments forçats de població. • L’atac a periodistes, sanitaris, religiosos o qualsevol altra persona que dugui a terme tasques humanitàries. • La destrucció deliberada de béns personals.

El primer Conveni de Ginebra, de 1864, va establir per primera vegada l’emblema d’una creu vermella sobre fons blanc per reconèixer i protegir el personal sanitari.

●●● COMPRENC EL QUE LLEGEIXO 18. Explica amb les teves paraules el significat de la primera frase del text. 19. Què és el Dret Internacional Humanitari? Quines limitacions imposa?

●●● QÜESTIONS PER AL DEBAT 20. Consulteu la pàgina del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) a www.icrc.org/spa. Hi trobareu informació sobre els conflictes actuals i l’activitat del CICR als territoris afectats. Analitzeu-ne un. • Dividiu la classe en dos grups. Cada un defensarà una de les parts enfrontades. Haureu de buscar informació sobre l’origen del conflicte i defensar els motius que us han portat a aquesta situació. • Analitzeu el desenvolupament del conflicte. a) Segons els criteris de l’ONU, aquest conflicte està justificat? Per què? b) S’hi respecta el Dret Internacional Humanitari? c) Hi ha cap potència que doni suport a una de les dues parts en combat? Si és que sí, en què penseu que la beneficia? • Analitzeu-ne també les conseqüències. a) Quina part de la població és la més afectada? De quina manera? b) Com creieu que repercutirà aquest conflicte en el desenvolupament del país? c) Es podria haver evitat? • Imagineu-vos que poguéssiu fer de mediadors en el conflicte. Proposeu solucions que beneficiïn totes dues parts i que permetin arribar a una sortida negociada de l’enfrontament.

LECTURA I DEBAT

Hi ha guerres que són legítimes?