Geografia+Tema+7+L%27espai+urb%C3%A0

Page 1

831213 _ 0064-0111.qxd

16/3/07

09:12

Página 94

U N I TAT

7

L’espai urbà

1. El creixement urbà L’any 1800 només el 3 % de la població mundial vivia en nuclis urbans. El 1950, els habitants de les ciutats ja eren el 30 %. Avui, la població urbana als països occidentals s’apropa al 80 %, i en el conjunt del planeta se situa molt a prop del 50 % (doc. 3). La humanitat camina cap a un món de ciutats. Segons el World Urban Forum, la població urbana als països desenvolupats es doblarà fins als 4.000 milions en trenta anys, però el procés d’urbanització afecta tant els països desenvolupats com els que estan en vies de desenvolupament. De fet, des del final de l’edat mitjana, la població mundial ha tendit a concentrar-se en nuclis urbans cada cop més grans; i paral·lelament al creixement que han tingut, les ciutats han augmentat en importància i influència. Les grans ciutats han esdevingut el motor de l’activitat econòmica, política i cultural del món els últims anys. L’any 1950, únicament Nova York superava els deu milions d’habitants. El 2005, les ciutats amb més de deu milions d’habitants, anomenades megaciutats, eren vint-i-dues (doc. 2). A l’àrea metropolitana de Tòquio, per exemple, hi vivien 35,2 milions de persones.

Doc. 1 La ciutat de Tòquio-Yokohama constitueix una de les megalòpolis més grans del món. Àrea metropolitana

Estat

Població

Tòquio-Yokohama Japó

35.200.000

Ciutat de Mèxic

Mèxic

19.400.000

Nova York

Estats Units

18.700.000

Saõ Paulo

Brasil

18.300.000

Bombay

Índia

18.200.000

Delhi

Índia

15.000.000

Xangai

Xina

14.500.000

El gran creixement del món urbà s’explica per les expectatives de feina i de promoció social que, com a mínim teòricament, ofereixen les ciutats. Les macroconcentracions urbanes, però, plantegen problemes importants de convivència i gestió.

Calcuta

Índia

14.300.000

Los Angeles

Estats Units

12.300.000

Djakarta

Indonèsia

13.200.200

Buenos Aires

Argentina

12.600.000

La xarxa urbana mundial

Doc. 2 Algunes de les ciutats amb més de deu milions d’habitants (2005).

El paper econòmic i polític de les ciutats és cada cop més gran. Alguns especialistes parlen d’un món articulat per una xarxa global de grans ciutats. L’arxipèlag megapolità mundial (AMM), anomenat així per alguns geògrafs, està format pel conjunt de ciutats més importants i influents del món. Aquestes ciutats recullen i projecten les dinàmiques dels sectors terciari (serveis) i quaternari (investigació i innovació). És en aquestes àrees urbanes, també anomenades megalòpolis, on hi ha les seus de les grans empreses multinacionals i els centres de decisió política i econòmica més influents (doc. 1). El 90 % de les operacions financeres mundials es decideix a les ciutats d’aquestes àrees urbanes, i el 80 % dels nous coneixements científics surten d’aquests nuclis i les seves àrees d’influència. Les megalòpolis més influents són a l’Europa occidental, l’Amèrica del Nord i l’Àsia oriental. La megalòpoli més important està situada al nord-est dels Estats Units, i s’estén des de Washington fins a Boston, passant per Filadèlfia i Nova York. Aquesta gran àrea es coneix amb el nom de Boswash.

94

Evolució de la població urbana i rural al món (en milers de milions) 5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

Població urbana Població rural Projecció

0 Any 1950 1955 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2006 2010 2015 2020 2025 2030

Doc. 3 La projecció ens mostra com en pocs anys hi haurà molta més població urbana que no pas rural.


831213p064a111.qxd

29/3/07

00:08

Página 95

Moscou Londres Pequín

Istanbul

Nova York

Los Angeles

Teheran Ciutat de Mèxic

OCEÀ ATLÀNTIC

Seül

Tòquio Osaka

Xangai

el Caire

Delhi Karachi Bombai

OCEÀ PACÍFIC

Dacca Calcuta Manila

OCEÀ PACÍFIC

Lagos

OCEÀ ÍNDIC

POBLACIÓ URBANA (en %) Més del 75 % Del 40 al 75 %

Jakarta

Rio de Janeiro São Paulo

Menys del 40 % Sense dades

Buenos Aires

AGLOMERACIONS URBANES Aglomeracions que superen els 10.000.000 d’habitants

Doc. 4 Població urbana mundial i grans aglomeracions urbanes.

Les ciutats dels països en vies de desenvolupament

ACTIVITATS

Es preveu que l’any 2017 la meitat de la població dels països en vies de desenvolupament visqui en nuclis urbans.

1. ● Comprèn els conceptes. • Què és una megaciutat? Què és l’arxipèlag megapolità mundial?

El creixement de les ciutats a l’Amèrica Llatina, a l’Àsia i a l’Àfrica ha estat molt important els últims 50 anys. Ciutats com ara Buenos Aires, Bogotà, Caracas, Ciutat de Mèxic, Saõ Paulo, Rio de Janeiro o Lima, per posar uns exemples de l’Amèrica Llatina, han experimentat des del final dels anys quaranta del segle passat una tendència creixent a la concentració i l’expansió metropolitanes. Ciutat de Mèxic ha passat de 10,7 milions d’habitants el 1975 a 19,4 el 2005. Aquest dinamisme demogràfic s’ha vist complementat els últims anys amb la instal·lació de delegacions d’enllaç amb l’Amèrica Llatina de grans companyies multinacionals.

2. ● Busca les idees principals. • Per què són importants les grans ciutats? • La urbanització creixent del planeta es dóna únicament als països desenvolupats? Raona la resposta. • Quins són alguns dels principals problemes urbanístics de les grans ciutats dels països en vies de desenvolupament?

Una altra zona emergent és la Xina, amb ciutats com ara Pequín, la capital, amb 10,7 milions d’habitants, Xangai, amb 14,5, o Guangdong, amb 8,4. A l’Àfrica també s’està concentrant la població en grans nuclis urbans. L’any 2005, a Nigèria, el 48,2 % de la població vivia en nuclis urbans. Lagos, la capital, que el 1975 tenia 1,9 milions d’habitants, el 2005 va arribar a 10,9, i es preveu que el 2015 pugui arribar a 16,1. Moltes d’aquestes ciutats pateixen les conseqüències negatives d’un creixement descontrolat. L’arribada de milers de persones que fugen de la fam i la misèria del món rural ha donat origen a grans barris de barraques sense infraestructures ni serveis. Els habitatges són molt precaris i no reuneixen les condicions mínimes d’habitabilitat, circumstàncies que agreugen la situació econòmica, social i sanitària dels immigrants.

3. ●● Interpreta els documents. • Document 2. Quins continents no apareixen a la taula? Busca una explicació al fet. • Document 1. Descriu, analitza i comenta la imatge. • Document 3. Analitza i comenta l’evolució de les corbes del gràfic. • Document 4. Comenta el nivell d’urbanització dels continents. 4. ●●● Reflexiona. • A quins reptes han de fer front les autoritats de les grans concentracions urbanes?

95


831213 _ 0064-0111.qxd

16/3/07

09:12

Página 96

2. El paisatge urbà L’enclavament de les ciutats obeeix a raons geogràfiques i històriques diverses. La major part de ciutats, però, estan situades en zones estratègiques per tenir fàcil accés a les comunicacions o als recursos.

A FONS

Els principals tipus de plans urbans

La morfologia d’una ciutat, és a dir, les característiques dels carrers, les places i les avingudes, està directament relacionada amb la història del lloc. Les ciutats europees solen presentar un nucli antic, de carrers estrets i irregulars, que correspon a l’època preindustrial, i altres zones de carrers rectilinis i avingudes amples, resultat de l’enderroc de les antigues muralles que les envoltaven, i de la construcció d’eixamples prèviament planificats. La industrialització i els diferents èxodes rurals dels segles XIX i XX van tenir com a conseqüència el creixement de les ciutats més dinàmiques. Els diferents allaus migratoris, però, van provocar el creixement caòtic de les perifèries urbanes.

Doc. 5

El pla irregular el formen un entramat confús de carrers, sovint estrets i sinuosos, que no faciliten el trànsit. Hi ha molt pocs espais oberts. És típic de les ciutats musulmanes i dels barris d’origen medieval.

En uns primers moments, al voltant dels grans nuclis urbans, es van formar barris de barraques que a poc a poc van ser substituïts per barris dormitori de construcció nova, que es van aixecar a les perifèries de ciutats com ara Lió, Marsella o Barcelona.

La planificació urbanística Actualment, les ciutats modernes no poden créixer ni gestionar-se sense una planificació prèvia. Són les institucions públiques les encarregades d’elaborar lleis i de crear els organismes de gestió i control per a l’ús del sòl. La pressió sobre el sòl per urbanitzar-lo és molt gran, però no tot el sòl és urbanitzable. L’objectiu de les administracions públiques és millorar les condicions de vida dels ciutadans i aconseguir un model de ciutat sostenible.

Doc. 6

En el pla ortogonal els carrers, rectilinis, es tallen perpendicularment i els edificis s’agrupen en illes de cases. És característic de les ciutats nordamericanes i dels barris de les ciutats europees construïts al segle XIX.

A l’Estat espanyol, els plans generals d’ordenació urbanística (PGOU) són els instruments oficials per planificar el creixement de les ciutats. El PGOU qualifica el sòl en tres tipus: urbà, urbanitzable i no urbanitzable. Malgrat la qualificació establerta, el sòl es pot requalificar sempre que es compleixin el requisits fixats per la llei. Els ajuntaments catalans planifiquen el desenvolupament del municipi a través dels plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), que han de respectar les lleis estatals i autonòmiques d’urbanisme. En l’elaboració dels POUM, hi intervenen tres grups: els agents públics (l’administració municipal i especialistes contractats), els agents privats (empreses, promotores immobiliàries, constructores, etc.) i els ciutadans.

96

Doc. 7

En el pla radiocèntric els carrers surten d’un centre en sentit radial. El traçat prioritza el desplaçament cap al centre però dificulta les comunicacions entre les altres zones. Diverses ciutats franceses i espanyoles segueixen aquest tipus de pla.


831213 _ 0064-0111.qxd

16/3/07

09:12

Página 97

Doc. 8 Els promotors immobiliaris impulsen la urbanització del territori.

Els agents urbans Totes les persones i entitats que intervenen en la creació, l’articulació, la gestió i l’ús de l’espai urbà són considerades agents urbans. Cada persona i col·lectiu té uns interessos específics i actua en funció d’aquests. Els agents urbans poden intervenir en la vida urbana individualment, com a persones físiques, o a través d’entitats, és a dir, com a persones jurídiques. El agents urbans més importants són els propietaris, els promotors immobiliaris, els ciutadans, els empresaris i les institucions: • Els propietaris són els que disposen del títol de propietat dels solars, les finques, els pisos, els locals i altres espais urbans. • Els promotors immobiliaris són els empresaris que promouen la construcció, la venda i el lloguer d’habitatges, locals i naus industrials (doc. 8). • Els ciutadans, bé de forma individual, o organitzats en associacions de veïns, i també en comunitats de propietaris, poden fer sentir la seva veu davant les institucions públiques per millorar la gestió municipal de l’espai urbà i per demanar un funcionament millor dels serveis públics de les ciutats (doc. 9). • Els empresaris i els comerciants són agents molt dinàmics, ja que a través dels seus comerços i negocis generen llocs de treball i contribueixen activament a la vida econòmica de la comunitat. • Les institucions i els organismes públics, com a representants dels ciutadans, són els encarregats de legislar i vetllar per l’ús correcte del sòl públic. L’ajuntament és l’ens públic local encarregat de la gestió directa de l’espai municipal. Una de les funcions dels ajuntaments és informar els ciutadans dels projectes urbanístics i evitar l’especulació.

Doc. 9 Els moviments veinals, aglutinats per les associacions de veïns, tenen un paper important, perquè potencien la participació ciutadana i les reivindicacions populars.

ACTIVITATS 5. ● Comprèn els conceptes. • Què són els plans generals d’ordenació urbanística? • Què són els agents urbans? 6. ● Busca les idees principals. • Quins són els factors que expliquen l’enclavament d’una ciutat? • Indica les causes del creixement urbà dels segles XIX i XX. 7. ●● Interpreta els documents. • Documents 5 a 7. Compara els diferents plans i assenyala els avantatges de la planificació urbana. • Document 8. Què és una promoció urbanística? • Document 9. Quin és el paper de les associacions de veïns? 8. ●●● Amplia. • Entra a la pàgina www.maps.google.com. Escriu el nom de la teva ciutat o de la ciutat més propera. Prem «satélite» i apropa la imatge. Descriu i analitza l’evolució urbanística de la teva ciutat o de la que has escollit.

97


831213p064a111.qxd

29/3/07

00:08

Página 98

3. La divisió social i funcional de la ciutat Les ciutats s’organitzen a partir dels diversos usos que en fan els habitants. Aquestes activitats solen concentrar-se, en més o menys grau, en àrees específiques de l’entramat urbà (doc. 11). A la majoria de concentracions urbanes, l’ordenació s’articula a partir d’un centre que, per l’ús que se’n fa i pel fet d’acollir els espais més característics de la ciutat, esdevé un punt de referència tant per als residents com per als visitants. La resta de les àrees urbanes es poden classificar, d’acord amb la propietat del sòl i de la gestió que es fa de l’espai, en zones públiques i zones privades.

El centre de la ciutat S’hi localitzen els organismes públics de decisió, les seus centrals de les empreses, els organismes d’administració i direcció, i també les àrees més importants de lleure i aprovisionament del consum. A les ciutats de l’Amèrica del Nord, se sol denominar CBD (Central Business District) el districte central de negocis, que té un paisatge característic de gratacels i edificacions predominants sobre la resta de la ciutat anomenat downtown (doc. 10). Aquesta àrea pot coincidir en algunes ciutats amb el centre geomètric de l’espai urbà. En d’altres, com ara les europees, l’espai central pot coincidir amb el nucli històric. El creixement d’algunes ciutats les ha portat a tenir més d’un centre, alguns especialitzats en activitats administratives o econòmiques.

Les zones públiques Són d’ús comú i engloben les infraestructures de serveis, comunicació, higiene, administració pública i oci. Pel seu caràcter comunitari, el poder públic en controla la gestió. Comprenen: • Les infraestructures de serveis, comunicació i higiene, com ara l’enllumenat públic, el subministrament d’aigua i electricitat, els carrers asfaltats, les autopistes, els tramvies, els subterranis, els ports i els aeroports, el clavegueram, etc. • L’ administració pública i els espais d’oci, entre els quals hi ha els edificis destinats a les diverses administracions, a l’ensenyament, els hospitals públics, els parcs i les zones verdes, etc.

Les zones privades Són les zones destinades a les diverses activitats de caràcter privat i les que ocupen més espai dins de la ciutat. S’agrupen en: • Zones residencials: es distingeixen entre elles pel nivell de renda, les facilitats d’accés i transport, el nivell i la qualitat dels serveis. Les formes de distribució i planificació són diverses. • Zones d’activitats econòmiques: s’inclouen en aquest grup les àrees comercials que proporcionen serveis a les zones residencials. També les zones industrials, que normalment es troben allunyades del teixit residencial en àrees perifèriques especialment edificades per a aquesta finalitat (polígons industrials).

98

Doc. 10 Districte central, downtown, de la ciutat de Toronto al Canadà.

ACTIVITATS 9. ● Comprendre els conceptes. • Com s’organitzen les ciutats? • A partir de quin criteri poden classificar-se les zones urbanes en públiques i privades? • Com es defineix el centre de la ciutat? Quin és el significat de Central Business District? Què s’entén per downtown? • Què és un polígon industrial? 10. ●● Interpreta els documents. • Document 11. Observa i assenyala quines funcions urbanes es concentren a l’àrea central de Londres. • Document 12. Analitza i argumenta per què l’àrea comercial de Barcelona coincideix amb els principals carrers i places del centre de la ciutat. 11. ●●● Organitza la informació. • Completa la taula. Zones Centre Públiques Privades

Definició Utilització Tipologia


831213p064a111.qxd

29/3/07

00:08

Página 99

HAMPSTEAD

BARRIS RESIDENCIALS MITJANS BARRIS RESIDENCIALS OBRERS

ISLINGTON BARRIS RESIDENCIALS RICS

universitat de Londres

Eix comercial Concentració de comerç i serveis

BLOOMSBURY banc d’Anglaterra

MAYFAIR

SOHO Piccadilly Circus Trafalgar Square

catedral de Sant Pau ri u

i Tàmes

GREEN County PARK ST-JAMES Hall palau de PARK Buckingham abadia Parlament BELGRAVIA de Westminster Eaton Square

C I T Y

torre de Londres LONDON DOCKS

Guy´s Hospital

SOUTHWARK

WESTMINSTER

BARRIS RESIDENCIALS MITJANS LAMBETH

FUNCIONS URBANES

ACTIVITATS TERCIÀRIES

Edificis públics

Estacions ferroviàries

Centre econòmic i financer

Parcs

Principals vies ferroviàries de connexió

Altres zones amb activitats terciàries (comerç, etc.)

Doc. 11 Plànol del centre de la ciutat de Londres.

Doc. 12 Plànol de l’eix comercial de Barcelona.

Les zones industrials, evolució d’un espai per a un ús específic A partir de mitjan segle XX, amb la intervenció estatal i la planificació es van separar progressivament les fàbriques de les zones residencials i industrials. Es van crear àrees específiques, normalment a la perifèria de les ciutats, anomenades polígons industrials. Inicialment no totes les indústries s’hi van traslladar. Algunes, com ara les indústries editorials o les farmacèutiques, es van mantenir a l’interior de les àrees urbanes perquè es considerava convenient per a la distribució del tipus de producte. Els polígons van modificar l’arquitectura industrial: es van construir grans naus utilitzant materials lleugers (ciment, maons, vidre, alumini) que, per les característiques que tenen, podien servir per a diferents tipus d’indústries. Més tard, quan es van començar a construir polígons que concentraven plantes de tecnologia avançada (tecnopols), s’hi van incloure elements ornamentals i zones enjardinades, de manera que les noves empreses presentaven un disseny més propi de l’arquitectura urbana, allunyat de l’aspecte característic de l’arquitectura purament industrial. Els polígons es van instal·lar en àrees properes a les autopistes i vies de ferrocarril, per garantir l’accés i la sortida dels productes i també del personal. Si bé inicialment quedaven lluny de la ciutat, el nou concepte de ciutat difusa ha acabat per apropar-los, en la majoria de casos.

A FONS

Doc. 13 Polígon industrial del Baix Llobregat.

12. ●●● Reflexiona. Llegeix el text i contesta les preguntes. • Per què es van traslladar les fàbriques fora de l’entorn urbà? • Quines avantatges i quins inconvenients et sembla que tenen els polígons? • Per què s’instal·len a prop de vies de comunicació importants? • Quina funció tenen els elements ornamentals i les àrees enjardinades en un polígon?

99


831213 _ 0064-0111.qxd

16/3/07

09:12

Página 100

4. Les grans àrees urbanes Els canvis econòmics i tecnològics de la humanitat des de l’anomenada revolució urbana han potenciat el model urbà, comercial i industrial, oposat al model rural i agrícola. És cert que el procés urbanitzador és antic, però aquest procés s’ha intensificat en els últims dos segles amb la industrialització, la globalització i els grans fluxos migratoris internacionals. Les ciutats europees, per exemple, han passat de ser ciutats emmurallades, aïllades de l’entorn rural, a ciutats sense límits, en les quals les àrees urbanitzades se succeeixen, separades per escasses zones forestals o per espais agraris en procés de desaparició.

Doc. 14 Dubrovnik (Croàcia). Algunes ciutats europees conserven les antigues muralles de l’època medieval.

El creixement de les ciutats i de les àrees urbanes fa que els especialistes parlin de ciutats regió, ciutats difuses o ciutats territori; és a dir, de grans àrees urbanes que articulen i integren ciutats diferents que es relacionen estretament les unes amb les altres. Cada gran àrea urbana obeeix a un model específic i els geògrafs urbans n’han establert tipologies diverses.

Tipologies urbanes • L’ àrea urbana és la tipologia més senzilla. Està formada pel nucli urbà i la seva perifèria edificada, directament relacionada i dependent del nucli central. • L’àrea metropolitana està formada per un nucli central, la gran ciutat o metròpoli, i les ciutats mitjanes i petites que l’envolten, i que es relacionen amb el nucli central. Totes plegades formen un complex sistema de relacions en el qual es produeixen fluxos constants de persones, mercaderies i comunicacions. El conjunt de poblacions que envolten el nucli central formen anelles o corones al voltant de la ciutat central. • La conurbació és una gran zona urbanitzada amb diversos nuclis centrals, separats i independents originàriament. Aquest nuclis tenen una importància similar i poden arribar a ser complementaris en funcions i serveis. • La regió urbana és una estructura complexa interurbana, formada per una xarxa de nuclis urbans dispersos, però amb característiques comunes i lligams de relació. • Rep el nom de megalòpoli la xarxa urbana formada per l’enllaç d’un seguit de conurbacions i àrees metropolitanes. Les ciutats que formen part d’aquesta xarxa megalopolitana estan comunicades per un conjunt complex d’infraestructures que faciliten les comunicacions i la mobilitat de passatgers i mercaderies. Els espais rurals, que lliguen i separen els diferents espais urbanitzats, en formen part i depenen del mateix sistema.

100

Doc. 15 El transport públic de superfície facilita el desplaçament de la població dins de l’àrea metropolitana.

Doc. 16 El desenvolupament de la xarxa viària és fonamental per garantir la mobilitat entre els diferents nuclis urbans d’un territori.


831213p064a111.qxd

29/3/07

00:08

Página 101

Doc. 17 Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Les relacions interurbanes

ACTIVITATS

Les relacions i els intercanvis que s’estableixen entre les diferents àrees urbanes dibuixen xarxes urbanes més o menys integrades, fet que permet establir jerarquies.

13. ● Comprèn els conceptes. • Quina diferència hi ha entre àrea metropolitana i megalòpoli? • Què és una conurbació?

Les relacions entre els diferents nuclis urbans són de naturalesa diversa (personals, econòmiques, polítiques o culturals): • Les personals estan relacionades amb el desplaçament físic dels individus per raons diverses: compres, estudis, feina, serveis mèdics, etc. • Les econòmiques, amb les inversions, els negocis o les transaccions bancàries. • Les polítiques, amb l’organització administrativa del territori. • Les culturals, amb els programes de cooperació, les iniciatives conjuntes, les seus culturals compartides, l’oferta de serveis, etc. Aquestes i altres menes de relacions generen moviments de persones, mercaderies, capitals i informació, que estableixen fluxos quantitativament mesurables. La circulació de vehicles, el nombre de passatgers (d’autobús, metro, tramvia o ferrocarril), els girs postals, les transaccions bancàries, les trucades telefòniques o el nombre de correus electrònics són alguns dels indicadors més utilitzats per conèixer el grau d’integració dels diferents nuclis d’una xarxa urbana. El grau de relació entre els nuclis urbans d’un mateix sistema està directament relacionat amb la distribució de funcions dels diferents nuclis urbans, l’evolució de l’economia i les decisions polítiques.

14. ● Busca les idees principals. • Per què creixen les ciutats? • Com s’interconnecten les diferents àrees urbanes? • De què depèn la integració de dos nuclis urbans separats? 15. ●● Interpreta els documents. • Document 14. a) Quina funció tenien les muralles medievals? b) Quan van perdre la funció original, les muralles? c) Les muralles eren un fre al creixement de les ciutats? Raona la resposta. • Document 17. Per què la ciutat de Barcelona exerceix tanta influència sobre les poblacions del seu entorn? 16. ●●● Reflexiona. • Indica i comenta els avantatges i els possibles inconvenients de fer servir el transport públic per traslladar-se diàriament del lloc de residència al lloc de treball o d’estudi.

101


831213p064a111.qxd

29/3/07

00:08

Página 102

5. Els problemes socials a les ciutats actuals

El procés d’urbanització tan ràpid i creixent que es dóna a escala planetària provoca un gran nombre de problemes. El governs, i particularment els ajuntaments, dissenyen polítiques per atendre les diverses problemàtiques socials que genera la ciutat. Cal diferenciar, però, entre els problemes socials a les grans urbs dels països emergents o del Tercer Món i els propis de les ciutats del món desenvolupat.

Els problemes a les grans urbs del Tercer Món A les ciutats on el creixement urbà es produeix a un ritme molt més intens del que poden afrontar els recursos disponibles, la majoria de conflictes estan associats a la manca d’infraestructures bàsiques i a la marginació de bona part de la població. Alguns dels problemes més importants són: • La pobresa extrema, que afecta capes importants de la població urbana, que habita en espais insalubres, amb construccions precàries, amb escassesa d’aigua potable i privada de recursos alimentaris i sanitaris suficients. Això es concreta en extensos barris de barraques sense cap condició, habitades per centenars de milers de persones amuntegades. • Les malalties endèmiques, com ara el tifus, la tuberculosi i la sida, que es difonen fàcilment a causa de la falta de condicions sanitàries i afecten bona part de la població de moltes ciutats africanes i de l’Amèrica Llatina. • L’abandonament de menors, que es produeix a conseqüència de les dures condicions de vida, fa que hi hagi milers de nens i joves abandonats vivint al carrer, sense recursos ni formació bàsica. Aquesta realitat tendeix a agreujar les situacions d’explotació infantil i la formació de bandes i grups violents, moltes vegades relacionats amb el tràfic de drogues.

Els problemes socials a les ciutats dels països desenvolupats Tot i la disponibilitat de recursos i l’existència de serveis d’assistència, les ciutats del món desenvolupat també tenen problemes socials importants: • Els canvis a les zones residencials, produïts per l’encariment del sòl, l’especulació i, en algun cas, el deteriorament de les infraestructures, contribueixen a augmentar situacions de marginació entre els sectors menys afavorits, com ara gent gran, immigrants, etc. • Els nous moviments socials, motivats per la marginació urbana, la difusió d’ideologies crítiques amb el sistema o les dificultats dels joves per obtenir un habitatge. Per la gran incidència que té a moltes ciutats europees, com ara Barcelona, cal destacar el moviment okupa, que es caracteritza per ocupar i apropiar-se d’edificis deshabitats.

102

Doc. 18 Els barris de favelas de Saõ Paulo a Brasil són un exemple de barri marginal d’un país en vies de desenvolupament.

ACTIVITATS 17. ● Comprèn els conceptes. • Quins problemes són fruit de la pobresa extrema a les ciutats del Tercer Món? • Quines malalties endèmiques ocasionen més problemes a les grans urbs del Tercer Món? • Què s’entén per nous moviments socials? Posa’n un exemple. 18. ●● Interpreta els documents. • Documents 18 a 20. a) Quines causes hi ha darrere els conflictes urbans més freqüents? b) Per què es produeix l’abandonament de menors a les grans ciutats dels països emergents o del Tercer Món? c) Quins problemes ocasiona la presència de cultures diverses que provenen de la immigració en algunes ciutats de l’anomenat Primer Món? d) Quins canvis es produeixen a les zones residencials de les ciutats de països desenvolupats que poden ocasionar problemes socials? 19. ●●● Reflexiona. • Per què cal diferenciar entre els problemes socials de les ciutats dels països emergents i els de les zones urbanes desenvolupades? Quins conflictes són semblants i quins són més propis de cadascuna de les dues zones urbanes? Quines mesures cal prendre per resoldre’ls ?


831213 _ 0064-0111.qxd

16/3/07

09:12

Página 103

• L’ anomenat Quart Món, format pels sectors socials sense ingressos o amb ingressos molt baixos, constitueix les capes més desfavorides de la població de les ciutats del Primer Món. En formen part persones a qui han disminuït els recursos per causes diverses i persones amb problemes greus d’integració social, que es dediquen a la mendicitat. • L’ impacte de la diversitat cultural i religiosa, a partir de l’arribada i el creixement de la població que prové de països amb cultures diferents, moltes vegades amb necessitats econòmiques i d’assistència importants.

Doc. 19 Treball infantil a Birmània i població immigrant a Barcelona, buscant feina.

La pobresa a les ciutats espanyoles Tot i la bonança econòmica, una part de la població espanyola viu en condicions econòmiques molt precàries. Segons l’Enquesta sobre Condicions de Vida de l’any 2005, elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), gairebé una tercera part dels més grans de 65 anys i un de cada quatre nens viuen per sota del que es considera el llindar de la pobresa. Això significa que tenen uns ingressos inferiors al 60 % de la mitjana de la distribució d’ingressos equivalents al conjunt de la població; és a dir, viuen amb menys del 60% del que té la mitjana de la població. L’enquesta indica que el 19,8 % de la població que viu a Espanya ho fa per sota d’aquest llindar, una xifra similar a la de l’any passat. Aquesta taxa és més alta entre les dones i entre els més grans. El 29,4 % dels majors de 65 anys es troba en aquesta situació i, si parlem de dones, el percentatge arriba al 31 %. Es tracta sobretot de dones vídues, que tenen greus dificultats per sobreviure cada mes. Una llar espanyola ingressa anualment de mitjana 22.418 euros i es calcula que l’ingrés per persona és de 7.925 euros. En la majoria dels casos, segons l’enquesta, la despesa més important se l’emporta l’habitatge. De fet, un 40 % de les famílies reconeix que no poden anar de vacances ni una setmana l’any, percentatge que puja fins al 64,1% a les llars amb ingressos inferiors als 9.000 euros. Hi ha també un 9 % que reconeix no poder mantenir la casa a una temperatura adequada a l’hivern per qüestions econòmiques, i hi ha un 2,5 % que no pot menjar carn o peix cada dos dies. La Vanguardia, 2006. Adaptació.

A FONS

Doc. 20 Indigent que viu al carrer.

20. ●●● Llegeix l’article, respon les preguntes i fes les activitats. • Què s’entén per llindar de la pobresa? • Quins sectors socials es troben sota el llindar de la pobresa a Espanya? • Què significa l’expressió Quart Món? • Investiga en la pàgina web del teu ajuntament i a la de la Generalitat quins organismes i institucions s’ocupen d’atendre les necessitats de les persones per sota del llindar de la pobresa.

103


831213 _ 0064-0111.qxd

16/3/07

09:12

Página 104

6. Els problemes mediambientals a les ciutats L’aglomeració de milers de persones en espais urbans, que són per força reduïts, planteja nombrosos problemes per al medi ambient. Es tracta d’unes problemàtiques complexes que exigeixen una participació activa dels ciutadans per tal de mantenir la qualitat del medi.

La contaminació atmosfèrica i acústica Una part de les fonts d’energia que utilitzem, per exemple els combustibles fòssils, alliberen partícules de carboni i gasos –diòxid de carboni (CO2) o de sofre (SO2)–, que provenen de l’activitat industrial i dels vehicles de motor, que contaminen greument l’atmosfera urbana. Aquests productes són uns dels causants del canvi dels cicles atmosfèrics, especialment l’escalfament del planeta, durant l’últim segle. A les ciutats, els gasos i les partícules en suspensió provoquen un atmosfera densa, d’aspecte boirós, nociva per a la salut, que s’anomena boirum (smog, en anglès). Aquest és més intens quan, durant l’hivern, es produeix un fenomen d’inversió tèrmica, que impedeix la circulació dels corrents d’aire. El boirum es podria controlar disminuint les emissions de gasos. Hi ha nombroses activitats, des de les indústries i els transports fins als locals de lleure, com ara bars i discoteques, que provoquen sorolls molestos, que poden ser nocius per a la salut quan sobrepassen els 65 decibels.

L’abocament de residus sòlids La gran quantitat de residus sòlids que generen les poblacions urbanes planteja un greu problema. Una part dels residus orgànics passa per un procés de compostatge, per ser reutilitzada com a adob en l’agricultura, mentre que una altra part és dipositada en abocadors, que en alguns casos no estan aïllats com caldria i són una de les causes principals de la contaminació dels aqüífers (doc. 21). La part restant s’incinera i contribueix a la producció d’energia. Diversos tipus de materials residuals (vidre, plàstics, paper, metalls, etc.) es poden reciclar si se’n fa una recollida selectiva (doc. 24). Molts dels tractaments dels residus són cars i exigeixen que les autoritats i els habitants de la ciutat interactuïn a diferents nivells, per la qual cosa no estan a l’abast de les grans metròpolis urbanes del Tercer Món o dels països emergents, on una part important dels abocaments són incontrolats (doc. 23).

La contaminació de les aigües L’abocament de residus industrials i urbans als rius en contamina les aigües. L’augment constant del consum provoca una demanda creixent, que ha de ser satisfeta mitjançant la reutilització de les aigües residuals, tractades en plantes de depuració. L’escassetat ha portat també a obtenir aigua potable en plantes dessalinitzadores d’aigua marina. Als barris més desfavorits de les ciutats del Tercer Món la inexistència de clavegueram provoca la contaminació de l’aigua potable, cosa que afavoreix la propagació de malalties.

104

Doc. 21 Els residus urbans són dipositats en abocadors.

ACTIVITATS 21. ● Comprèn els conceptes. • Què significa el terme boirum? Quan és més intens? Quines conseqüències pot tenir per a la població? • Quina finalitat té el compostatge de residus orgànics? • Quina funció fa una planta dessalinitzadora? • Què és la contaminació acústica? 22. ●● Interpreta els documents. • Document 24. a) Elabora una llista amb els cinc residus més importants en la recollida selectiva. b) Assenyala quins et semblen orgànics, quins inorgànics i quins poden contenir substàncies dels dos tipus. c) Com es poden tractar els residus de matèria orgànica? d) Assenyala com es poden tractar el paper, el plàstic, el vidre i els metalls. 23. ●●● Organitza la informació. • Completa la taula. Tipus de Perquè és Tipus de Tractament contaminació produeix residus atmosfèrica processos industrials i urbans sorolls


831213p064a111.qxd

29/3/07

00:08

Página 105

Doc. 23 Abocador incontrolat. restes de poda i jardineria 5,8 % envasos lleugers 6,2 %

matèria orgànica 21,1 %

vidre 12,2 % residus voluminosos 15,5 %

Doc. 22 Manila (Filipines). Hi ha persones, sobretot infants, que malviuen del que troben als abocadors de les grans ciutats.

paper 21,1 % altres restes de les deixalleries 18,1 %

Doc. 24 Recollida selectiva de residus a Catalunya, 2004. (Font Idescat)

Contaminació molt alta L’aire de la regió metropolitana de Barcelona és molt més brut del que marquen les noves normatives de la Unió Europea, i un total de 40 municipis del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental seran considerats àrees contaminades en un decret. Concretament, la pol·lució per partícules en suspensió i òxids de nitrogen, contaminants procedents del trànsit (que causa fins al 98 % del problema), la combustió a les indústries i el moviment de la pols és el que preocupa més. La UE ha abaixat els límits permesos de partícules suspeses a l’aire en conèixer-se els greus efectes que tenen sobre

A FONS la salut. Es calcula que a Europa la contaminació causa la mort prematura d’unes 350.000 persones cada any, de les quals unes 16.000 corresponen a Espanya, segons el Ministeri de Medi Ambient. La norma sobre partícules diu que durant l’any no es pot superar més de 35 vegades el valor màxim diari. Tanmateix, només entre el gener i el maig de 2005 ja es van ultrapassar aquests límits a Barcelona. Les possibles mesures per combatre els alts índexs de contaminació atmosfèrica serien restringir el trànsit en algunes zones, augmentar el transport públic i fer acords voluntaris amb les empreses contaminants. La Vanguardia, 2006

24. ●●● Llegeix l’article i respon les preguntes. • A quina forma de contaminació fa referència al text? • Quines són les fonts principals d’aquesta contaminació? • Quins efectes té la contaminació sobre la salut? • Quin nombre de defuncions es creu que ha causat a l’Estat espanyol la contaminació? • Quines són les possibles mesures per combatre la contaminació?

105


831213 _ 0064-0111.qxd

16/3/07

09:12

Página 106

Activitats Analitzar un plànol urbà

Nuclis antics Eixample Zones més modernes Zones verdes

Un plànol urbà ens mostra la forma actual d’una ciutat: les característiques dels carrers, les places i les avingudes, els espais edificats, els espais no edificats, les zones verdes, les grans infraestructures de comunicacions (ports, aeroports, estacions de ferrocarrils), les xarxes de metro i d’autobús, els edificis històrics, etc. Tanmateix, si fem una anàlisi detinguda del plànol, podem conèixer aspectes de la història de la ciutat: l’evolució urbanística, la morfologia i l’estructura. Per fer l’anàlisi del plànol urbà hem de tenir en compte: 1. L’emplaçament de la ciutat, que pot afavorir o dificultar-ne el creixement, i que ens pot indicar quina n’era la funció original: militar, comercial, etc. 2. La morfologia. La majoria de ciutats europees presenten tres parts clarament diferenciades: un nucli antic de carrers irregulars, un eixample de formes ortogonals, corresponent al creixement dels segles XIX i bona part del segle XX, i les zones perifèriques, més modernes. 3. La informació complementària sobre edificis històrics, serveis i altres aspectes, que ens pot orientar sobre les funcions que acompleixen les diferents àrees o barris.

106

25. ●● Analitza i comenta el plànol. • Indica, descriu i comenta les característiques morfològiques de cada una de les parts de la ciutat. • A quina tipologia urbanística correspon cada zona de la ciutat? • Indica la relació entre zones verdes i espais edificats. • Comenta els problemes de mobilitat de persones i vehicles que pot plantejar cada zona de la ciutat.


831213p064a111.qxd

29/3/07

00:08

Página 107

Analitzar un procés d’urbanització a través de fotografies

Premià de Mar, 1966.

El processos de transformació urbanística es poden observar per mitjà de fotografies aèries. En primer lloc, s’han de considerar els elements físics, com ara elevacions, rius, platges, àrees de bosc, etc. Després, cal observar les diferents etapes per les quals ha passat el tramat urbà, observant la disposició dels carrers i els edificis. Si és possible, cal procedir a identificar els elements singulars, com ara vies d e comunicació importants (camins, carreteres,

Premià de Mar, 2007.

autopistes), construccions singulars (esglésies, edificis destacats, instal·lacions esportives), etc. En tercer lloc, cal individualitzar les àrees destinades a l’explotació rural –zones de conreus o d’instal·lació d’hivernacles– o altres àrees destinades a activitats econòmiques que limiten l’entorn pròpiament urbà. Una vegada fet el reconeixement, es pot procedir a comparar les fotografies per determinar la manera com ha evolucionat la població.

26. ●● Observa les imatges, rellegeix el text anterior i fes les activitats. a) Descriu el paisatge de cada fotografia: assenyala els elements naturals, el tipus de tramat urbà, els tipus d’edificacions, les vies de comunicació i les zones rurals. b) Compara l’espai urbà de cada una de les fotografies i digues com ha evolucionat Premià entre 1966 i 2007. c) Què ha succeït amb les zones rurals? Han augmentat o han disminuït? Es poden observar

d) e) f)

g)

elements que indiquin una transformació de les explotacions rurals? Quines transformacions es poden observar a les vies de comunicació terrestres? Com ha evolucionat la línia costanera? Quin tipus d’impacte ha experimentat? Hi havia port el 1966? I en la fotografia més recent? Quins altres canvis observes relacionats amb el transport? Per què penses que es va produir aquest conjunt de transformacions?

107


831213p064a111.qxd

29/3/07

00:08

Página 108

Activitats de repàs ● Repassa 1. Completa l’esquema sobre la població al món, a Espanya i a Catalunya. • La població mundial: – Habitants: ………… – Creixement: ………… És més elevat als països ……….. – La població envelleix, sobretot als països …………........ • On vivim?

causes: …………. problemes: …………. causes: ………… problemes: …………

factors físics: …………

– L’assentament està condicionat per

factors humans: …………

– Hi ha tres grans focus de població: ………… nacionals, des de ……………… a ………………

– Hi ha migracions

internacionals, des de ……………… a ………………

• La població del nostre entorn: – La població europea supera els …….… habitants, l’espanyola …….… i la catalana ….……. Es caracteritzen per: a) Natalitat i fecunditat: …………

d) Envelliment: …………

b) Mortalitat: …………

e) Activitat econòmica: …………

c) Esperança de vida: …………

f) Distribució espacial: …………

● Explica

● Recorda 2. Troba a la sopa de lletres els conceptes que es defineixen a continuació. a) Mitjana de fills que tindrà una dona al llarg de la seva vida. b) Naixements que es produeixen en una població.

3. Explica quins efectes tenen sobre la població les millores de les tècniques agrícoles, uns hàbits higiènics saludables i la difusió dels medicaments i les vacunes.

c) Defuncions que hi ha en una població. d) Relació entre el territori i la població, expressada en hab./km2.

●●

Aplica

e) Desplaçament que suposa un canvi de residència. f) Persona que se’n va del seu lloc de naixement.

4. Interpreta el gràfic i completa el text.

g) Població que té edat i disponibilitat per treballar.

108

Evolució de la població mundial (en milers de milions) 8

F

E

C

U

N

D

I

T

A

T

M

S

T

E

I

L

O

P

H

F

L

O

E

N

L

R

Q

T

A

Z

E

Y

R

N

A

T

A

L

I

T

A

T

J

T

2

L

R

K

E

C

M

I

N

L

V

A

0

Z

G

U W

B

T

O

P

I

X

L

M

I

G

R

A

C

I

O

N

C

I

I

M

X

A

S

I

F

V

E

A

T

D

E

N

S

I

T

A

T

A

Y

A

P

R

A

J

G

A

H

U

J

O

T

7

Països desenvolupats Països subdesenvolupats Projecció

6 5 4 3 1 1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

2020

2030

2040

2050

Representa ……… durant el període ………, i diferencia entre els països ………………..... i ………… S’hi observa un fort …………….... de la població a……………, però a …………. Aquesta tendència ………………………........ en el futur, a causa de……………………… ...


831213 _ 0064-0111.qxd

16/3/07

09:13

Página 109

Unitats 4, 5, 6 i 7 5. Fixa’t en aquests gràfics i aplica els teus coneixements. Població mundial amb més de 60 anys

Evolució de la taxa de fecunditat

(en % respecte del total mundial)

(en nombre de fills per dona)

22

3,0

20

2,8

Dinamarca

18

2,6

Grècia

16

2,4

14

2,2

12

Suècia

Espanya

2,0

10

1,8

8

1,6

6

1,4

4 1,2

2

Projecció

1,0

0 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030 2040 2050

1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005

• Quins aspectes demogràfics representen? • Quina relació hi ha entre ells? • Quins altres factors expliquen l’actual envelliment de la població mundial? • Quins problemes planteja? • Si les taxes de fecunditat d’Europa es mantenen, és possible el reemplaçament d’una generació per una altra? • En quin país el descens de la taxa de fecunditat ha estat més elevat? • Els fenòmens representats afecten de la mateixa manera tots els països del món?

6. A partir de les dades de la taula, indica si es tracta d’un país desenvolupat o subdesenvolupat. Justifica les respostes. País 1 Taxa de natalitat

País 2

País 3

8,3 ‰ Taxa de natalitat

47 ‰ Taxa de natalitat

17,1 ‰

Taxa de fecunditat

1,4 Taxa de fecunditat

6,8 Taxa de fecunditat

1,9

Taxa de mortalitat

10,5 ‰ Taxa de mortalitat

20,8 ‰ Taxa de mortalitat

4,6 ‰

Mortalitat infantil

3,7 ‰ Mortalitat infantil

163 ‰ Mortalitat infantil

31 ‰

Esperança de vida

78,7 Esperança de vida

43 Esperança de vida

73

Població < 15 anys

14,4 % Població < 15 anys

44,7 % Població < 15 anys

29 %

Població > de 65 anys

18,9 % Població > de 65 anys

2,4 % Població > de 65 anys

4,7 %

Creixement vegetatiu

0,1 % Creixement vegetatiu

4,8 % Creixement vegetatiu

1,2 %

●●

País 1

és

a causa de •

País 2

és

a causa de •

País 3

és

a causa de

Analitza

7. Analitza l’estructura demogràfica dels països 1 i 2 i explica quins problemes importants deuen tenir. 8. Fixa’t en aquesta imatge nocturna. • Què indica la il·luminació elèctrica més abundant? • En quines regions es concentra la població? • Quins factors afavoreixen que s’hi estableixi població?

9. Llegeix aquest fragment d’un escrit on el periodista Javier Farje recorda els seus anys d’exili.

Dotze anys, sis mesos, deu dies i quinze hores. Aquest va ser el parèntesi, aquell temps congelat que va transcórrer des que vaig sortir de Lima fins que hi vaig tornar, una mitjanit fosca. Van ser dotze anys d’espera, de devorar revistes que arribaven del Perú tres mesos després d’haver-se publicat, però que per a mi tenien la tinta encara fresca; o fent trucades esporàdiques a casa, que preparava amb tanta ansietat que poc va faltar perquè em vestís de diumenge només per fer-les. Tot això em va deixar de fer mal quan vaig saber que tornava. Evidentment, era conscient que el retorn estaria marcat per grans absències […]. Javier FARJE, BBC Mundo • De quin tipus de migració es tracta: voluntària o involuntària?, temporal o definitiva?, nacional o internacional? • Quin en va ser el motiu? Creus que actualment hi ha països d’on les persones es veuen obligades a emigrar per aquesta causa?

109


831213p064a111.qxd

●●●

29/3/07

00:08

Página 110

●●●

Opina

10. Expressa de manera raonada si estàs d’acord amb els comentaris. Els mètodes de planificació familiar no són convenients. El nombre de fills és una decisió dels pares, no pas dels governs.

En el futur augmentarà la població gran, que necessita molta ajuda pública. Per finançar-la, farà falta gent que treballi.

●●●

11. En aquest bloc has après a analitzar la població. Fes una llista amb les dades i els aspectes que et farien falta per estudiar la població de la teva ciutat o la teva comarca. 12. Fes una fitxa sobre la població per al dossier del país que vas escollir al principi del curs. • Busca les dades referides al país. Moltes les trobaràs a l’atles que hi ha al final del llibre. D’altres són a Internet. Per exemple, a www.cia.gov/cia/publications/factbook/index.html. • En funció de les dades, explica en el teu treball com són les taxes demogràfiques (altes, baixes o mitjanes), a què creus que és degut i de quin tipus de país són pròpies (desenvolupat o subdesenvolupat). • Esbrina si es tracta d’un país emissor d’emigrants o receptor d’immigrants. • Comenta l’estructura de la població (grups d’edat, activitat econòmica...). • Pronostica com hi serà el creixement demogràfic. • Analitza els problemes de la població i suggereix mesures per evitar-los.

S’ha de controlar la natalitat com a primer pas cap al desenvolupament econòmic.

El creixement de la població causa greus problemes ambientals.

Crea

El creixement de la població estimula la producció i el comerç.

EN L’ACTUALITAT

13. Reflexiona sobre els problemes actuals de la població mundial i de les ciutats que et presentàvem en les pàgines inicials.

1

El món està superpoblat?

2

• Per què creus que ha baixat tant la natalitat als països desenvolupats? • Quins problemes planteja l’envelliment de la població per als governs? • Com afecta els ciutadans i les famílies? • Quines mesures per afavorir la natalitat creus que són més efectives? • Què et sembla que passarà quan la població dels països subdesenvolupats envelleixi?

• Quant ha crescut la població mundial en les últimes dècades? En quins països se centra, aquest creixement? • Creus que la fam i la pobresa del món subdesenvolupat són degudes a un excés de població en aquests països o a un repartiment desigual dels recursos mundials? • L’emigració de la població dels països pobres cap als països rics és una solució al problema?

3

L’allau de migracions • Per què actualment els moviments migratoris són més intensos que mai? Quin deu ser-ne el motiu principal? • Quins efectes té l’emigració als països de sortida? I als d’arribada? • Què passa amb els immigrants il·legals? • Creus que els països han de tenir una política per resoldre la immigració o les persones haurien de poder establir-se on volguessin?

110

L’envelliment de la població

4

Un món de ciutats • Per què la població emigra a les ciutats? • Quins efectes urbanístics té l’emigració massiva de la població rural cap a les àrees urbanes? • Com afecta a l’equilibri territorial l’emigració? • Quins són els problemes més importants dels grans nuclis urbans? • Calen polítiques que contribueixin a estabilitzar la població rural?


831213 _ 0064-0111.qxd

16/3/07

09:13

Página 111

Per frenar l’envelliment de la població i els problemes que comporta, molts països europeus apliquen mesures per fomentar l’augment de la natalitat. Aquestes mesures consisteixen, principalment, en ajudes econòmiques per a la manutenció dels fills, reducció d’impostos, ajudes assistencials com llars d’infants o llibres escolars gratuïts, allargament del permís remunerat per naixement, afavoriment de la jornada laboral reduïda per als pares, ajudes especials per a les famílies monoparentals, i ajudes econòmiques per a l’habitatge. Però no en tots els països europeus les famílies reben les mateixes ajudes. L’ajuda econòmica de l’Estat espanyol a les famílies és una cinquena part de la mitjana europea. Espanya

L’Europa dels Quinze

• Les famílies reben una mica més de 24 € mensuals per cada fill que tenen al seu càrrec, sempre que els ingressos anuals no superin els 8.793 € en el cas d’una família amb un sol fill, els 10.111 € a l’any per a les famílies amb dos fills, i els 14.991 € per a les famílies nombroses. • La quantitat és la mateixa per a les famílies de 3 a 6 fills. • L’ajuda de l’estat es concedeix a les famílies fins que els fills fan 18 anys. • La durada del permís remunerat per naixement és de 16 setmanes, i de 18 en cas de part múltiple.

• A la majoria dels estats les ajudes no depenen dels ingressos dels pares, per això totes les famílies amb fills se’n poden beneficiar. • Normalment la quantitat augmenta a mesura que ho fa el nombre de fills. A Alemanya, per exemple, concedeixen 138 € mensuals per al primer fill i el segon, 153 € per al tercer i 179 € per als següents. • Les ajudes es mantenen més temps; en alguns països fins que els fills fan 27 anys. • Al Regne Unit, la baixa per naixement pot ser de quaranta setmanes i a Suècia, de 96 setmanes.

A Espanya, les diferències pel que fa a les ajudes que concedeixen les diferents comunitats autònomes a les famílies són molt importants. Segons l’informe de l’Institut de Política Familiar fet el 2005, una família amb dos fills pot rebre 3.967 euros anuals si viu a Navarra,1.150 si viu a Catalunya, 500 si resideix a la Comunitat Valenciana i res de res si viu a Extremadura o a Astúries.

LECTURA I DEBAT

Les ajudes actuals a la família fomenten la natalitat?

●●● COMPRENC EL QUE LLEGEIXO 14. Explica com afavoreix la natalitat cadascuna de les mesures esmentades en el text. 15. En quina situació es troba la política familiar espanyola respecte de l’europea? És la mateixa a totes les comunitats autònomes?

●●● QÜESTIONS PER AL DEBAT 16. Consulteu a Internet l’informe 2005 de l’Institut de Política Familiar que trobareu a www.ipfe.org/informe_2005_ccaa.pdf. En les pàgines 11 a la 24 s’indiquen les ajudes directes i fiscals que reben les famílies a les diferents comunitats autònomes. • Quines són aquestes ajudes a Catalunya? Com són, comparades amb les d’altres comunitats? A la pàgina 37 hi trobareu el rànquing de les comunitats pel que fa a les famílies. • Consulteu la pàgina 30 de l’informe. Indiqueu les diferències entre les ajudes que rep una família amb dos fills a les diferents comunitats autònomes. 17. Expresseu la vostra opinió. • Quines mesures creieu que són les més positives per afavorir l’augment de la natalitat? Podeu proposar-ne alguna que no sigui en el text. • En alguns països europeus, la quantitat de prestacions mensuals a un família nombrosa pot ser equivalent al salari de molts treballadors. Creieu que aquesta protecció a la família pot tenir conseqüències negatives per al país? Per què? • Penseu que les ajudes s’han de concedir a totes les famílies o només a les que tenen les rendes més baixes, com passa a Espanya? • Us sembla que el fet que hagi ajudes públiques pot ser determinant a l’hora de decidir tenir fills?

111


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.