tell_4_eso_cnou-7959 by Lourdes Lourdes

TELL LLENGUA CATALANA I LITERATURA GUIA DIDÀCTICA Joan Badia, Jordi Balcells, Rosa Culí, Jordi Grifoll, Ignasi Puig, Joan Marc Ramos i Carles Ribó

ISBN 978-84-9804-597-0

788498 045970

Telèfon d’atenció al professorat: 902 90 36 46 www.castellnoudigital.com

Direcció editorial: Dolors Rius Coordinació de l'àrea: Anna Sadurní

Edició: Anna Pauner i Igebenet Correcció lingüística: Igebenet Disseny de la coberta: Trading Media Disseny gràfic interior: Maria Partegàs Maquetació: Igebenet

Primera edició: juny de 2008 ISBN: 978-84-9804-597-0 Dipòsit legal: xxxxxxx Impressió: xxxxxxx © Joan Badia, Jordi Balcells, Rosa Culí, Jordi Grifoll, Ignasi Puig Joan Marc Ramos i Carles Ribó, 2008, pels textos © Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Edicions Castellnou Edicions Pau Claris, 184 08037 Barcelona www.castellnouedicions.com Prohibida la reproducció o la transmissió total o parcial d’aquest llibre sota cap forma ni per cap mitjà, electrònic ni mecànic (fotocòpia, enregistrament o qualsevol mena d’emmagatzematge d’informació o sistema de reproducció), sense el permís escrit dels titulars del copyright i de l’editorial. Les activitats i els exercicis proposats en aquest llibre s’han de fer en un full a part o una llibreta. Hermes Editora General, S. A. ha fet una selecció acurada de les pàgines web, però no es pot fer responsable de cap reclamació derivada de la visualització o dels continguts de les pàgines web que no són de la seva propietat. Aquest llibre ha estat imprès en paper provinent d’una gestió forestal sostenible, i és fruit d’un procés productiu eficient i responsable amb el medi ambient. Paper ecològic i 100 % reciclable

Índex

PROJECTE 1. PRESENTACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 2. DIDÀCTICA I METODOLOGIA DEL PROJECTE. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 3. ELS MATERIALS DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 4. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 5. L’ESTRUCTURA DIDÀCTICA DELS LLIBRES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

PROGRAMACIONS PROGRAMACIÓ DE MATÈRIA Àmbit de llengües . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 El tractament de les llengües . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Competències pròpies de l’àmbit de llengües . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Aportacions de l’àmbit de llengües a les competències bàsiques . . . . . . . . . . . . 23 Estructuració de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Consideracions sobre el desenvolupament del currículum . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Objectius generals d’etapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Continguts del quart curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 Criteris d’avaluació del quart curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 PROGRAMACIONS D’AULA Quadre de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Unitat 1: Comentem textos literaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Unitat 2: Argumentem idees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Unitat 3: Entre conversa i conversa… . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 Unitat 4: Exposem un treball escrit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Unitat 5: Literatura i cinema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 Unitat 6: De la carta al correu electrònic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Unitat 7: Fem el currículum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Unitat 8: Convoquem una reunió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Unitat 9: Quines llengües parlem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Unitat 10: Les varietats dialectals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 Unitat 11: Com parlem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

Llengua catalana i literatura 4t ESO

ORIENTACIONS I SOLUCIONARI Orientacions metodològiques generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 Unitat 1: Comentem textos literaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 Unitat 2: Argumentem idees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Unitat 3: Entre conversa i conversa… . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 Unitat 4: Exposem un treball escrit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 Unitat 5: Literatura i cinema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 Unitat 6: De la carta al correu electrònic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 Unitat 7: Fem el currículum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 Unitat 8: Convoquem una reunió. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131 Unitat 9: Quines llengües parlem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140 Unitat 10: Les varietats dialectals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 Unitat 11: Com parlem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158 Activitats TIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 168

AVALUACIONS L’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174 Avaluació inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176 Avaluació trimestral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182 Avaluació final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192 Avaluació formativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200 Solucionari Avaluació inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204 Solucionari Avaluació trimestral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206 Solucionari Avaluació final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 212

ALTRES RECURSOS Activitats de reforç i ampliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 216 Solucionari de les activitats de reforç i ampliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281

Llengua catalana i literatura 4t ESO

1. PRESENTACIÓ Tell és el llibre de llengua catalana i literatura pensat per al quart curs de l’Educació Secundària Obligatòria. El llibre s’ajusta perfectament a les exigències del final d’etapa que es demanen a quart d’ESO, tant per a la formació lingüística i literària els alumnes, com per a la seva formació humana i cultural. Els continguts i les propostes d’activitats sobre l’ús de la llengua i la comprensió dels textos literaris ajudaran a assolir les competències necessàries en aquest final de l’etapa. Les unitats de Tell es distribueixen en tres trimestres. El primer i el segon comprenen quatre unitats, i el tercer, tres unitats, en total 11 unitats didàctiques. Al final del llibre s’incorporen les activitats TIC i els annexos, que en completen els continguts. Cada unitat segueix una estructura similar: en primer lloc, la Dimensió comunicativa, un dels eixos centrals d’aquest curs, que inclou un text de lectura (de diversa tipologia) per comprovar i estimular la comprensió lectora i l’expressió escrita i oral, i l’apartat de comunicació. A més, en les unitats 9, 10 i 11 hi ha activitats sobre la Dimensió plurilingüe i intercultural. A continuació, oferim explicacions i activitats sobre el Funcionament de la llengua: gramàtica, lèxic i un breu repàs d’ortografia amb la finalitat que ajudin l’alumnat a expressar-se millor oralment i per escrit. La Dimensió estètica i literària: Història de la literatura catalana, és l’altre eix central d’aquest curs, amb el qual proposem una aproximació més profunda als textos dels escriptors i escriptores dels períodes més significatius de la literatura catalana, especialment del segle XX. Al final de cada unitat hem inclòs unes activitats de repàs i d’avaluació, síntesi dels aspectes treballats en la unitat i que serviran per prendre consciència del que s’ha après o es necessita millorar. El treball sobre la llengua i la literatura és sobretot pràctic, de manera que és amb la realització de les activitats que es proposen que s’han d’assolir les competències comunicativa, literària i plurilingüe i intercultural pròpies d’aquest quart curs. Els autors

Llengua catalana i literatura 4t ESO

2. DIDÀCTICA I METODOLOGIA DEL PROJECTE Els objectius educatius de Castellnou Edicions tenen com a eix central l’adquisició de les competències bàsiques. Els principals recursos didàctics que inclou la nostra proposta són els següents:

2.1 Foment de la lectura La lectura és, sens dubte, un cavall de batalla important entre totes les tasques escolars. Si els alumnes llegeixen bé, si tenen una bona comprensió lectora, una bona dicció, un bon ritme i una bona entonació, la lectura es convertirà en un instrument essencial d’aprenentatge, de comprensió de la realitat i d’integració cultural i social. Però llegir, com a habilitat curricular, no pot ser competència exclusiva de la matèria de Llengua, per aquest motiu proposem lectures en cada unitat de Matemàtiques, de Ciències de la naturalesa, de Geografia i història, perquè saber llegir és saber desxifrar les matemàtiques i és saber comprendre el món.

2.2 Ús sistemàtic de les noves tecnologies de la informació i la comunicació En totes les matèries trobem, en cada unitat didàctica, una proposta d’activitats TIC estretament relacionades amb el contingut general de la unitat. Es tracta d’una proposta que preveu la tutorització del professorat i que permet avançar sistemàticament en l’ús i el domini progressiu d’aquestes noves tecnologies.

2.3 Proposta didàctica per a l’educació en valors La importància de la transmissió i l’assimilació de valors universals en el conjunt de tasques educatives ens ha portat a donar un tractament rellevant a aquesta qüestió amb un espai propi en el nostre projecte. Volem fer-hi notar la importància que el treball en equip té com a recurs pedagògic en el tractament de l’educació en valors. En la guia didàctica, dins l’apartat d’Orientacions didàctiques, trobareu nombroses propostes de treballs en equip o treballs de grup. La importància que, des del punt de vista essencialment educatiu, té el treball conjunt mereix uns comentaris particulars. Treballar en equip, aprendre a fer-ho, comporta intrínsecament un alt contingut d’educació en valors. L’assoliment d’una tasca en comú permet fer viure tot un seguit de valors, i, vivint-los, contribuïm a fer-los arrelar entre l’alumnat. Quan treballem en equip posem en joc i activem els valors següents: L’esperit de col·laboració. Moltes iniciatives són més fàcils i més gratificants de dur a terme si es resolen en grup. Altres actuacions requereixen, per força, la cooperació de diverses persones. La voluntat de participació. La pràctica constant en feines de col·laboració i el resultat gratificant que se’n deriva ha de promoure la voluntat de participació de nois i noies. La implicació social. Les qüestions que demanen la intervenció de moltes mans ens fan veure que sovint cal implicar-se personalment en un entorn social o grupal per aconseguir solucions o millores, o per assolir un objectiu. Hi ha molts aspectes de la realitat o de la vida que són cosa de tots.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Les actituds solidàries. Els problemes que pugui tenir qualsevol membre de l’equip en la seva tasca són els problemes de la resta del grup. Tots tenim habilitats i «inhabilitats». Allà on no hi arriba un, hi pot arribar l’altre, i viceversa. La solidaritat, l’ajut mutu, respon, en el fons, a una idea de relació més justa i més humana. L’afany de cooperació, en contraposició a la competitivitat individualista. Treballant conjuntament sorgeix i es consolida el gust de prendre part en una tasca comuna. El treball en equip és un antídot de les actituds individualistes, poc o gens solidàries. L’aprenentatge col·lectiu autònom i, en definitiva, aprendre a aprendre. Els aprenentatges significatius no es transfereixen, sinó que es construeixen. La col·laboració en una tasca de grup és un bon mitjà per afavorir la construcció personal d’aprenentatges. Cada membre del grup pot actuar, sense saber-ho, com a estímul edificant de la construcció. L’esperit democràtic. Treballar en grup vol dir dialogar, organitzar-se, repartir-se tasques o funcions, prendre decisions consensuadament… En definitiva, el treball en grup conté l’essència de l’organització democràtica. La transversalitat de l’educació en valors. Treballant en equip de manera continuada fem, per tant, que tots aquests valors que acabem de relacionar siguin sempre presents en la dinàmica ordinària de l’aula. El treball en equip té, com acabem de mostrar, unes bondats pedagògiques implícites. Val la pena ser-ne conscients i crear periòdicament situacions de treball cooperatiu. El professorat és qui ha de formular els treballs de grup de manera articulada respecte al conjunt de les activitats pròpies del dia a dia escolar. En aquest sentit, us proposem que el treball en equip no sigui un recurs esporàdic sinó, ben al contrari, una manera habitual d’aprendre continguts i, a la vegada, un camí realment efectiu perquè l’alumnat arribi a interioritzar els valors proposats.

2.4 Atenció a la diversitat i al tractament personalitzat dels nois i noies Cal tenir en compte que, actualment, a les aules conviuen alumnes amb necessitats educatives molt diferents. Sigui perquè el seu entorn sociocultural o la seva escolarització prèvia són molt diversos, sigui per les característiques individuals de cadascú, el fet és que els mètodes i els continguts educatius han de ser tan adaptables com sigui possible a cadascun dels estudiants. Tots els nostres materials per a l’Educació Secundària Obligatòria estan concebuts per atendre la diversitat de nois i noies. Cada unitat didàctica inclou material de reforç i d’ampliació que us permetrà crear un itinerari educatiu d’acord amb les necessitats de l’aula o d’alguns alumnes concrets. El material de reforç i d’ampliació que trobareu en el CD que acompanya aquesta guia didàctica està pensat per orientar i donar idees al professorat, i es pot utilitzar de moltes maneres. D’una banda, es pot donar, un cop explicats els continguts de la unitat, als alumnes que ho requereixin. De l’altra, sobretot en el cas del material de reforç, pot servir per començar a explicar la unitat d’una manera més senzilla i pautada si considereu que cal establir bé les bases de tots els alumnes de l’aula abans d’endinsar-nos en un nivell conceptual més alt.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

2.5 La càrrega equilibrada de continguts En totes les àrees, els continguts d’un curs estan organitzats segons una seqüenciació en onze unitats didàctiques. Els nostres projectes trenquen, així, les fórmules tradicionals que conceben un nombre d’unitats divisible per tres, en correspondència amb els tres trimestres que marquen la dinàmica d’un curs escolar. El canvi que, en aquest sentit, proposem no és gratuït, més aviat al contrari: pretén contribuir a una major adequació a la realitat i als ritmes escolars determinats pel calendari anual. La nostra proposta de seqüenciació parteix d’un fet que es pot observar fàcilment: el tercer trimestre, que caigui on caigui la Setmana Santa, és sempre més curt que els altres dos. És per això que, a l’hora de distribuir les unitats, en disposem quatre per al primer trimestre, quatre per al segon i només tres per al tercer. A més, cal no oblidar que, a la sobrecàrrega de continguts que té habitualment el tercer trimestre, sovint s’hi afegeix una activitat escolar un xic frenètica: final de curs, convivències escolars, setmanes culturals, etc. L’abundància de continguts programats per a aquest trimestre produeix en ocasions un cert desassossec i nerviosisme entre el professorat, que veu molt difícil poder enllestir tots els temes. Aquesta manera de dividir la programació pretén evitar aquests desajustaments entre el temps disponible i la matèria que s’ha d’impartir.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

3. ELS MATERIALS DEL PROJECTE 3.1 Llibre i CD de l’alumne El llibre de l’alumne de quart té com a eix central dels seus objectius l’adquisició de les competències bàsiques. Per això, cada unitat presenta els recursos didàctics adequats per adquirir-les: un text de lectura, activitats escrites i orals, una proposta específica d’activitats TIC, etc. A més, com a novetat, la seqüenciació del llibre és d’onze unitats didàctiques. Això permet desplegar els continguts de tot el curs d’una manera més real, carregant menys volum de feina en el tercer trimestre, que sempre és més curt que els altres.

TELL

3.2 CD de l’alumne

LLENGUA CATALANA I LITERATURA Joan Badia, Jordi Balcells, Rosa Culí, Jordi Grifoll, Ignasi Puig, Joan Marc Ramos i Carles Ribó

El llibre de l’alumne incorpora un CD amb una galeria d’imatges de les taules de contingut que apareixen en el llibre.

TELL LLENGUA CATALANA I LITERATURA

eso Recursos digitals per a l’alumne

3.3 Guia didàctica La guia didàctica és un conjunt de materials concebut per complementar la planificació que cada docent fa d’aquest curs. Conté el nostre projecte per a l’ESO, les programacions, les orientacions didàctiques, les avaluacions, activitats de reforç i d’ampliació i el solucionari de la matèria de Llengua catalana i literatura.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Projecte Inclou una presentació, la descripció dels nous materials, la referència a les competències bàsiques corresponents, els principis metodològics i l’estructura didàctica d’una unitat.

Programacions Inclouen el currículum oficial de la matèria, desplegat a partir dels objectius, els continguts i els criteris d’avaluació, i la programació específica de la matèria per al curs corresponent.

Orientacions i Solucionari Proposen indicacions, suggeriments i comentaris del contingut del llibre de l’alumne i recursos complementaris per al docent. El solucionari recopila les solucions de totes les activitats del llibre de l’alumne.

Avaluacions Es presenten l’avaluació inicial, l’avaluació trimestral, l’avaluació sumativa i l’explicació de l’avaluació formativa –relacionada amb els criteris d’avaluació– i inclosa en el CD. L’avaluació formativa està preparada per ser personalitzada i impresa.

Altres recursos Per cada unitat, es proposen activitats de reforç i ampliació per tal de consolidar els continguts apresos. Al final de l’apartat, s’hi inclou el solucionari de totes aquestes activitats.

2.4 CD del professorat La guia didàctica de Castellnou Edicions incorpora un CD per cada matèria amb un conjunt de recursos digitals que completen la versió impresa. Guia didàctica Guia didàctica, pròpiament dita, en format PDF Material de suport per a l’avaluació Programacions: · Programació de matèria (en format Word) · Programació d’aula (en format Word)

TELL LLENGUA CATALANA I LITERATURA

Activitats de reforç (en format PDF) Activitats d’ampliació (en format PDF) Solucionari de les activitats de reforç i ampliació Galeria d’imatges del llibre de l’alumne

TELL LLENGUA CATALANA I LITERATURA

eso

eso Programacions per al professor

Guia didàctica i recursos digitals per al professor

Podeu trobar més informació i més propostes d’activitats a www.castellnoudigital.com

Llengua catalana i literatura 4t ESO

4. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES En els decrets publicats recentment sobre els ensenyaments mínims de l’Educació Primària i de l’Educació Secundària Obligatòria es fixen les anomenades competències bàsiques que els alumnes han d’haver adquirit al final de les etapes d’educació obligatòria. Com és sabut, la incorporació de les competències bàsiques al currículum deriva de la reflexió sobre l’educació al segle XXI que s’ha anat fent en l’àmbit dels països de la Unió Europea. La UNESCO va encarregar un estudi sobre aquest tema a una comissió internacional presidida per l’antic president de la Comissió Europea, Jacques Delors, que aplegava experts d’arreu del món, no solament occidentals. L’informe, presentat el 1996 amb el nom Educació: hi ha un tresor amagat a dins –tot i que es coneix habitualment com a Informe Delors–, estableix els quatre grans pilars de l’educació: 1. Aprendre a conèixer. Cal dominar els instruments del coneixement. Remarca el fet que no tots els mètodes són adequats per aprendre a conèixer i considera que, al capdavall, hi ha d’haver el plaer de conèixer, comprendre i descobrir. 2. Aprendre a fer. Les persones es formen per desenvolupar una feina, encara que de vegades no puguin fer-la. En comptes d’aconseguir una qualificació personal (habilitats), cada cop és més necessari adquirir competències personals, com ara treballar en grup, prendre decisions, relacionar-se, crear sinergies, etc. En aquesta tasca és molt important la creativitat. 3. Aprendre a conviure. Cal saber conviure i treballar en projectes comuns. En l’informe s’afirma que aquest és un dels reptes més importants del segle XXI. En la història de la humanitat, mai no s’ha tingut el poder destructiu que es té ara. Davant aquesta situació, cal aprendre a descobrir els altres; apreciar que som diferents però que, sobretot, som interdependents. I, per descobrir els altres, ens hem de conèixer a nosaltres mateixos (quan sàpiga qui sóc, sabré plantejar-me la qüestió de l’empatia, entendré que l’altre no pensi igual que jo i que les seves raons són tan justes com les meves). En aquest sentit, l’Informe Delors proposa que s’afavoreixin els treballs en comú, que es presti atenció a l’individu com a ésser particular i únic i que es destaqui la diversitat com a element necessari i creador. 4. Aprendre a ser. Aquest punt fa referència al desenvolupament total i màxim de cada persona, a l’educació integral de què s’ha anat parlant des del final del segle XIX i el començament del XX: l’educació del pensament autònom. Es tracta que cada persona sigui conscient de la seva pròpia realitat com a ésser amb capacitat de reflexió i actuació. Cada ésser és una individualitat irrepetible. Cada ésser és important. Cadascú ha de ser conscient del seu valor i, per tant, del valor dels altres éssers, i ha de conrear la capacitat de tenir un pensament propi i una voluntat d’actuació lliure. En el marc de la Unió Europea, els consells europeus d’Estocolm, el 2001, i de Barcelona, el 2002, van adoptar els futurs objectius específics dels sistemes d’educació i formació europeus i un programa de treball (Educació i Formació 2010), que s’han de complir en el transcurs dels anys que falten fins al 2010. Entre els objectius s’inclouen el desenvolupament de capacitats per a la societat del coneixement i altres de més específics encaminats a promoure l’aprenentatge

Llengua catalana i literatura 4t ESO

d’idiomes, desenvolupar l’esperit d’empresa i potenciar la dimensió europea en l’educació en general. En aquest context de reflexió educativa, la Comissió sobre l’aprenentatge permanent (2001) i la posterior Resolució del Consell (27 de juny de 2002) van determinar el caràcter prioritari de «les noves competències bàsiques» i van insistir que l’aprenentatge permanent ha de començar en l’edat preescolar i seguir més enllà de la jubilació. La Llei Orgànica d’Educació (LOE), aprovada el 2006, també s’hi refereix en un dels seus annexos, on apunta que «la incorporació de competències bàsiques al currículum permet posar l’accent en aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles, des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels coneixements adquirits. D’aquí ve el seu caràcter bàsic. Són aquelles competències que un noi o una noia ha d’haver desenvolupat en acabar l’ensenyament obligatori per aconseguir la seva realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida». En definitiva, tenint en compte les consideracions i les directrius educatives bàsiques que sorgeixen dels òrgans institucionals de la Unió Europea, s’han identificat les vuit competències bàsiques que esmentàvem en la Presentació: Competències transversals: Les competències comunicatives: 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural Les competències metodològiques: 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d’aprendre a aprendre Les competències personals: 6. Competència d’autonomia i iniciativa personal Competències específiques centrades en conviure i habitar el món: 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

Cal tenir present que les competències bàsiques no es poden considerar sempre de manera aïllada, perquè sovint s’encavalquen i s’entrellacen: determinats aspectes essencials en un àmbit permeten assolir la competència en d’altres. La competència en les capacitats bàsiques de la llengua (lectura i escriptura), el càlcul i les TIC constitueix el fonament essencial per a l’aprenentatge, mentre que totes les activitats d’aprenentatge se sustenten en la capacitat d’aprendre a aprendre. Hi ha una sèrie d’elements aplicables a la totalitat del marc i que intervenen en les vuit competències bàsiques: el pensament crític, la creativitat, la capacitat d’iniciativa, la resolució de problemes, l’avaluació del risc, la presa de decisions i la gestió constructiva dels sentiments.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

En íntima relació amb aquestes vuit competències bàsiques hi ha sis qüestions que mereixen una atenció especial. Són les següents: El foment de la lectura i l’ús de biblioteques. El domini d’una o dues llengües estrangeres. La capacitat per a l’ús i el domini de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. L’educació en valors. L’atenció personalitzada dels alumnes en un entorn social cada vegada més divers. La càrrega equilibrada de continguts al llarg del curs escolar. Des de Castellnou Edicions proposem recursos didàctics específics per abordar cada una d’aquestes sis grans qüestions, que són, alhora, part integrant de les competències bàsiques formulades.

Desenvolupament de les competències bàsiques El desenvolupament competencial implica la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació. Per avançar en l’assoliment de les competències bàsiques és fonamental emmarcar els processos d’ensenyament i d’aprenentatge entorn als quatre eixos següents: 1. Aprendre a ser i actuar de manera autònoma per tal que cadascú construeixi la seva pròpia manera de ser i utilitzi aquesta manera de ser per a desenvolupar-se en les situacions que l’àmbit escolar i la pròpia vida li plantegen. Treballar l’autoconeixement, la construcció i l’acceptació de la pròpia identitat, la regulació de les emocions, l’autoexigència i el desenvolupament d’estratègies d’aprenentatge, del pensament crític i d’hàbits responsables és essencial per a aprendre a ser i actuar de manera autònoma. 2. Aprendre a pensar i comunicar per tal d’afavorir la comprensió significativa de les informacions i la construcció de coneixements cada vegada més complexos. Cercar i gestionar informació provinent de diferents fonts i suports, utilitzar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual, corporal, digital...) en la comunicació d’informacions, sentiments i coneixements, treballar de manera cooperativa i ser conscient dels propis aprenentatges, afavoreix la construcció del coneixement i el desenvolupament del pensament propi. 3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa per tal de potenciar la utilització dels coneixements de què es disposa per a interpretar la realitat, establir diàlegs interactius sobre fets i situacions, afavoreix la construcció de coneixements més significatius i cada vegada més complexos, i el compromís per a implicar-se en processos de millora. Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hipòtesis, planificar i desenvolupar projectes, cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos de formació de l’alumnat.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

4. Aprendre a conviure i habitar el món per tal que els nois i noies esdevinguin ciutadans i ciutadanes actius en una societat democràtica i participativa. La conscienciació per la pertinença social i comunitària, el respecte per la diversitat, el desenvolupament d’habilitats socials, el funcionament participatiu de la institució escolar, el treball en equip, la gestió positiva dels conflictes, el desenvolupament de projectes en comú, afavoreixen la cohesió social i la formació de persones compromeses i solidàries.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

5. L’ESTRUCTURA DIDÀCTICA DELS LLIBRES El llibre s’estructura en 11 unitats, seguides d’un apartat d’activitats TIC i un annex gramatical. A més, va acompanyat d’un CD de recursos, que conté més informació i una galeria d’imatges.

ESTRUCTURA D’UNA UNITAT PRESENTACIÓ Títol de la unitat

LITERATURA I CINEMA Continguts

DIMENSIÓ COMUNICATIVA LECTURA Cinema i literatura catalana COMUNICACIÓ El cinema FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA

Pàgina d’entrada

GRAMÀTICA Complement preposicional i complement circumstancial. Substitució pronominal LÈXIC Homonímia

S’hi especifiquen els continguts de la unitat i els objectius que l’alumne ha d’assolir.

REPÀS D’ORTOGRAFIA s/ss/z/c/ç DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA HISTÒRIA DE LA LITERATURA El segle XX: la poesia de postguerra. ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ LECTURA

Objectius

DIMENSIÓ COMUNICATIVA Lectura

En aquesta unitat aprendràs a: Llegir i comprendre un text expositiu sobre cinema i literatura catalana. Conèixer el llenguatge i les tècniques cinematogràfiques. Substituir els complements preposicionals i els circumstancials per pronoms febles. Reconèixer i utilitzar mots homònims tenint en compte el context. Escriure correctament les grafies de la essa sorda i de la essa sonora (s/ss/z/c/ç). Valorar la literatura catalana de la postguerra. Comentar poemes, especialment de Carles Riba i Salvador Espriu.

DIMENSIÓ COMUNICATIVA · LECTURA

Escena viii Els mateixos, Laieta, Escultor i Periodista

Activitats Activitats de comprensió lectora i d’expressió escrita i oral

Fotografia de l’autor

Dades personals: Va néixer a Barcelona l’any 1861 i va morir a Aranjuez el 1931. Obres: L’alegria que passa (1891), Cigales i formigues (1901), L’auca del senyor Esteve (1907), etc.

Fitxa tècnica

Activitats orals

Santiago Rusiñol

El text Tema: els concursos de bellesa Gènere literari: teatre (comèdia)

Activitats en grup VOCABULARI

Vocabulari

Activitats de reforç

a cremadent A corre-cuita, de pressa. desfici Agitació deguda a una cosa que despacienta fortament. interview Mot anglès que signiﬁca ‘entrevista’.

DIMENSIÓ COMUNICATIVA · LECTURA

Miss Barceloneta

Laieta (abraçant-los): Mare, mare..., oncle, Emília! Munda: Has guanyat? Laieta: Sí! He guanyat! He ben guanyat! Ramonet (abraçant-la): I que estic content! Laieta: Jo també... Jo també; però no em rebreguis! Periodista: Ha triomfat!... És a dir: Havem triomfat! Ens ha costat, però ha sortit la nostra. De 14 vots, n’ha tingut 8... I que és difícil ésser vuit homes avinguts per triar una dona! Gumersind: És a dir que també hi ha qui es ven el vot? Escultor: Vostès diran... i a cremadent, per no dir a cremafaldilles! N’hi ha que una dona els fa l’ullet, i se’n van a caure de cap a l’urna. Si les mirades foradessin, a hores d’ara, la vostra filla semblaria una torradora! Laieta: Però que n’és de bonic, haver guanyat! Estic nerviosa..., no ho sé..., estic commoguda... Ramonet: Conta-m’ho tot..., conta-m’ho tot! Laieta: Ara no estic per tu. Ara estic per mi. M’han fet Miss. Ai! Ja sóc Miss! Enric: Vine, Emília, que no t’encomanis aquest desfici! Emília: No tinguis pas por! Laieta: Estic, no sé..., com si m’haguessin pegat amb un clavell o amb una rosa. Periodista: Conti-m’ho..., conti-m’ho. Farem una interview! Laieta: Què vol dir? Periodista: Contesti el que li pregunti. Laieta: Que és tafaner? Periodista: Sí… sóc periodista. Gumersind: Deixa fer, i tu vés contestant, i demà ho portaran els diaris. Laieta: Doncs, miri, pregunti. Periodista: Perfectament! Quan va néixer vostè? Laieta: No me’n recordo. Periodista (apuntant): No se’n recorda. Molt ben contestat. Vostè, té aspiracions? Té esperances? Desitja jorns d’anomenada? Vol ésser artista? Ésser pel·liculera muda o parlant o digues-li sonora? Vol que la filmin? Laieta: Per qui m’ha pres!... Periodista (apuntant): Ha dit per qui m’ha pres? Vostè ha tingut algun amor? Laieta: Potser sí. Ramonet: Només que potser sí? Periodista: Digui, digui!... S’estimaria més un jove que un vell? Voldria tenir un pis posat amb luxe? Un vestit de matins? Un de migdia? Un de

tarda? Tres de teatre? Sis de cine? Els seus abrics de pells i de plomes, amb els seus capells corresponents? Laieta: Ai, fill meu, no m’atabali! Periodista (apuntant): Vostè s’atabala... Deixi’m apuntar que s’atabala. I els esports? Li plauen els esports? Laieta: Què vol dir? Periodista: Què vol dir? Remar, equitació, jugar al tennis, als escacs, al polo, a la boxa. Laieta: Només sé jugar a la bescambrilla. Periodista (apuntant): És bescambrillera. Perfectament. Només em falta preguntar-li, per fer una informació completa, serena i equitativa, com li va venir la pensada de presentar-se al concurs. Laieta: Per no haver de fer de planxadora. Periodista: No li agrada planxar? Laieta: Ni el planxar ni les planxes. Periodista: Vostè té ingeni, senyoreta Miss. Laieta: Ai, ai; no em motegi, senyor tafaner. Una servidora és natural. Li juro que sóc natural. Periodista (apuntant): Natural. Ja ho poso. Naturalment. I ara, gràcies! Demà llegiran la interview, i no se n’hi preparen pocs, d’obsequis! La portaran a viatjar. En dirigible, en auto-giros, en autos que no seran giros: la duran a Europa, Amèrica i a totes les terres conegudes.

VOCABULARI bescambrilla Joc de cartes molt popular.

Santiago Rusiñol, Miss Barceloneta (fragment adaptat)

Activitats d’ampliació

Comunicació

DIMENSIÓ COMUNICATIVA · LECTURA

AC T I VITAT S Comprensió lectora

11 Explica, amb un exemple, l’opció que has triat en l’activitat anterior.

Sobre quin mot català elabora el ﬁlòsof Ferrater Mora les seves argumentacions o disquisicions?

Recursos lingüístics

S’hi treballen les quatre habilitats: escoltar, parlar, llegir i escriure.

2 En Les formes de la vida catalana, l’autor diu que hi ha una altra idea més determinant que el seny. Quina és? 3 Ferrater Mora argumenta que el signiﬁcat de la paraula seny engloba o inclou les quatre idees de més avall. Fes un breu resum del que diu sobre cada idea mitjançant paraules (per exemple, previsió) o sintagmes breus (com ara experiència del món).

a prudència b enteniment c discreció d circumspecció 4 Quina de les quatre idees s’oposa a follia, alteració i alienació? 5

Què entenien els romans per ser prudent?

6 Què vol dir «tenir un domini sobre si mateix»?

Expressió escrita i oral 7 Quins avantatges diries que té actuar amb seny?

12 Busca un sinònim, entre els que et proposem a sota, per a aquests mots de la lectura anterior:

sentència, vague, ací, curull, afrontar, assolir, emprar, follia, aplom, objectiu a b c d e

imprecís ple demència utilitzar màxima

f g h i j

aquí aconseguir encarar seguretat meta

DIMENSIÓ COMUNICATIVA · COMUNICACIÓ

sapiència, commiseració, lucidesa, mesura, cautela

8 Quins inconvenients creus que pot tenir actuar sense seny?

14 Explica el signiﬁcat dels mots en negreta d’aquestes frases del text:

9 Tens sovint pensaments negatius? Per què cal tenir sempre pensaments positius?

a Ser assenyat vol dir alhora ser discret i circumspecte. b Ésser prudent vol dir també posseir un tremp d’ànim serè. c Sentir envers elles aquella mateixa pietat. d Circumspecció significa literalment això. e Desig de colpejar infructuosament en el buit.

Per relacionar-te amb els altres cal saber buscar el consens. Quina d’aquestes opcions és un bon model de consens? 10

a perds tu – guanya ell/a b guanyes tu – guanya ell/a c perds tu – perd ell/a

La conversa formal: col·loqui, debat i entrevista La conversa és un diàleg entre dues o més persones, que anomenem interlocutors. És una forma de comunciació oral caracteritzada sobretot per l’espontaneïtat, ja que generalment s’estableix sense que hi hagi un tema fixat prèviament, ni tampoc un ordre predeterminat per a les diferents intervencions.

—Bon dia, sóc la mare d’en Jesús Garrigosa. És vostè, el tutor del meu fill? —Sí, sóc jo. Passi, l’estava esperant. Segui, si us plau. —Moltes gràcies. —Veurà, li he demanat que vingués per parlar del baix rendiment escolar del seu fill. —Ja he vist en el butlletí de notes que n’havia suspès quatre... —I la resta les aprova amb qualificacions molt baixes. Pel que fa al comportament, tampoc no és gaire bo.

a Capacitat per comprendre clarament les coses. b Coneixença justa de les coses, saviesa. c Sentiment de pena pel mal que pateix un altre. d Prudència davant un perill probable. e Manera moderada d’obrar.

6 Imagina’t que et presentes en una entrevista per aconseguir una feina. Entre les que et proposem, tria’n una per a la qual creguis que tens aptituds. El teu company de taula farà d’entrevistador. Prepareu un qüestionari per conèixer la capacitat professional de l’aspirant i la seva personalitat. Si convé, l’aspirant pot preguntar per les condicions laborals. Assageu l’entrevista i representeu-la davant la classe.

Ara bé, també hi ha converses planificades, que requereixen una preparació, amb un tema, un guió i un ordre d’intervencions preestablert. Són converses de tipus formal, com ara les entrevistes, els col·loquis i els debats. Adolescent fent un examen.

Es busca periodista per a revista local amb domini del català, el castellà i l’anglès i coneixements avançats d’informàtica.

Acadèmia d’idiomes necessita amb urgència un professor/a d’alemany i un altre/a de francès. Horari de matí i migdia.

Busquem un informàtic/a. Imprescindible tenir amplis coneixements d’ofimàtica, maquinari, programari, equips de xarxa, antivirus…

Autoscola La Roda necessita professor/a qualificat.

Es necessita jardiner per a manteniment d’hotel.

Es necessiten cambrers per a 1/2 jornada, migdies o nits.

38 ▶

DEBATS A LA XARXA Algunes televisions ofereixen la possibilitat de veure programes per Internet emesos anteriorment per antena. ▶ Fes un clic sobre l’enllaç http://www.

tv3.cat i busca programes que tinguin format de debat.

Activitats TIC Es troben en els diferents apartats de la unitat.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

▶ Per fer-ho, escriu la paraula debat en el

cercador de programes que hi ha a la pàgina inicial del web. ▶ Selecciona’n un i, després de veure’l

amb molta atenció, omple una fitxa que contingui els punts següents: – Títol del programa, canal i franja horària en què s’emet.

DIMENSIÓ COMUNICATIVA · COMUNICACIÓ

5 Per parelles, simuleu una entrevista escolar, entre un pare o una mare i el tutor del seu ﬁll. Podeu continuar el diàleg que teniu com a exemple o fer-ne un de nou.

13 Aparella cadascun d’aquests mots amb la deﬁnició corresponent:

– Nom del moderador o moderadora i dels participants. – Tesi que defensa cadascú. – Tothom respecta les opinions dels altres participants? – Qui interromp més? Algú s’allarga més del compte? – El moderador és neutral i intenta fer participar a tothom? – El moderador ha d’intervenir per fer respectar els torns de paraula o per tranquil·litzar els ànims? – Qui ha dominat el debat? Per què?

El col·loqui o taula rodona Un col·loqui consisteix en un intercanvi d’opinions entre diverses persones sobre un tema determinat, sovint davant d’un auditori. Generalment hi ha un moderador que s’encarrega de presentar el tema i de conduir el diàleg fent respectar els torns de paraula. També anomenem col·loqui el diàleg que s’estableix a partir de les intervencions del públic després d’una conferència, d’un espectacle, d’una pel·lícula, etc.

R ECORDA L’entrevista de feina pretén conèixer tant la personalitat com la capacitat professional d’un aspirant a un lloc de treball.

El debat Un debat és un diàleg entre dues o més persones que exposen en públic opinions contràries sobre una qüestió determinada. És una forma d’intercanvi verbal en què els interlocutors han de defensar amb arguments les seves opinions i rebatre les del contrari. El moderador s’ha de mantenir imparcial i vetllar perquè no es trenqui el clima de respecte entre els participants. El debat és sempre enriquidor si es practica en un ambient de respecte i cordialitat. No es tracta d’imposar les idees pròpies, sinó de defensar-les escoltant els arguments dels altres. La confluència de punts de vista diferents és una manera democràtica d’abordar qüestions importants, ja que permet arribar a solucions de consens.

L’entrevista Una entrevista és un diàleg formal entre dues persones, cara a cara. Un dels interlocutors, l’entrevistador, fa preguntes a l’altre, l’entrevistat, amb l’objectiu de conèixer la seva manera de ser o les opinions que té sobre un tema determinat. Els tipus d’entrevista més usuals són les periodístiques i les laborals, i en l’àmbit escolar sovintegen les entrevistes entre pares i tutors.

A les entrevistes periodístiques s’ha de fer servir un llenguatge formal.

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

▘ El

rossellonès o català septentrional, que es parla a la Catalunya del Nord i que està molt influenciat pel francès.

▘ El

català central, que és el dialecte amb més parlants del domini lingüístic i el que ha influït més en la llengua literària. Es parla en àrees de Girona, Barcelona i part de Tarragona.

▘ El

català insular o balear, parlat a les Balears i les Pitiüses. Es divideix en els subdialectes mallorquí, menorquí i eivissenc.

Fixant-nos en la manera de parlar, podem deduir moltes coses de les persones que tenim al davant o de qui sentim

▘ L’alguerès,

parlat a la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya. Utilitza molts arcaismes i està molt influenciat pel sard i l’italià.

El bloc occidental inclou dos grans dialectes:

la veu. Podries esmentar el nom de periodistes o escriptors de diversos llocs del domini lingüístic català i que per tant tinguin trets dialectals propis? Podries dir algun d’aquests trets dialectals?

▘ El

català nord-occidental, estès per tota la zona occidental de Catalunya i la Franja de Ponent (a l’Aragó). Consta de quatre subdialectes: el lleidatà, el pallarès, el ribagorçà i el tortosí.

▘ El

valencià, parlat a les zones orientals de la Comunitat Valenciana. Es divideix en tres subdialectes: el valencià septentrional, que es parla al nord del país, el valencià apitxat i el valencià meridional.

Per establir aquestes divisions ens basem en diferències fonètiques, lèxiques i gramaticals entre els diversos parlars. Així, per exemple: ▘ Per

dialecte

s’escriu

es pronuncia

cant

[kánt]

valencià

cante

[kánte]

central nord-occidental rossellonès

canto

[kántu]

canto

[kánto]

canti

[kánti]

▘A

l’hora d’usar l’article, alguns parlants diuen el tren (central, valencià); d’altres, lo tren (nord-occidental), i uns altres, es tren (balear).

▘ Pel

central buscar escombra

que fa al lèxic, també trobem diferències:

balear

nord-occidental

cercar

buscar

granera

valencià buscar

granera

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA · HISTÒRIA DE LA LITERATURA

■ Josep Pla

■ Mercè Rodoreda

Digues, en cada grup de paraules, de quin tipus és la variació: històrica, dialectal, social o funcional.

Josep Pla va néixer a Palafrugell el 1897 i hi va morir la diada de Sant Jordi del 1981. És considerat una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX, especialment pel que fa a la narrativa. La seva obra completa ocupa més de quaranta volums, publicats per l’editorial Destino, que estan encapçalats per un dels millors llibres en prosa, El quadern gris, en què explica els seus inicis com a escriptor.

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1909 – Girona, 1983) és, com hem dit abans, la narradora més important de la literatura catalana contemporània. Va començar la seva activitat literària col·laborant en diaris i revistes. El 1938 publicà Aloma, novel·la en què ja apareixen alguns dels trets que van caracteritzar la seva obra. Altres títols d’aquesta època no van ser gens apreciats per la mateixa autora, que els considerava menors dins la seva producció. Al final de la Guerra Civil es va exiliar a França i, després, a Suïssa. El 1962 es va publicar La plaça del Diamant, la seva novel·la més famosa, que ha estat portada al cinema i, més recentment, al teatre. La van seguir El carrer de les Camèlies (1966) i Jardí vora el mar (1967). La meva Cristina i altres contes (1967) va representar l’evolució de la narrativa de l’autora cap a un món fantàstic i mític que va culminar amb Mirall trencat (1974). Les novel·les posteriors, Viatges i flors (1980), Quanta, quanta guerra... (1980), etc., van significar el trencament definitiu amb el realisme.

granera

mirall

espill

tarda

horabaixa

tarda

vesprada

a lleixar, tostemps, llong / deixar, sempre, llarg b creïlles, roí, llavar / patates, dolent, rentar c fardar, tio, plasta / presumir, senyor, pesat 2 Relaciona cadascun dels mots de la columna de l’esquerra amb l’equivalent propi del català nord-occidental:

a b c e f g h i

oreneta be aixeta avi butllofa petó el noi estel ocell

lo xiquet padrí corder canella bes aurineta cometa moixó

Abans de la Guerra Civil, Josep Pla va exercir de periodista i va fer incursions en el camp de la política (es va exiliar en esclatar el conflicte a causa de les seves posicions dretanes i contràries a la República). Un cop acabada, el 1939, es va recloure al mas Llofriu, propietat de la família, i es va dedicar només a l’escriptura: va col·laborar amb la revista Destino i, sobretot, va ampliar la seva obra.

Josep Pla debutà en revistes comarcals com la Revista de Gerona, Baix Empordà

A partir de l’ofici de periodista i aplicant les tècniques pròpies d’aquest gènere, com ara la utilització de l’anècdota, el diàleg amb el lector per atreure’n l’atenció, el sentit de l’humor i un gran dinamisme en l’estil, Josep Pla va crear una prosa literària moderna, que va suposar la superació de les tendències modernistes i noucentistes. Destacava en especial el seu magistral domini de les descripcions i de l’adjectivació justa i precisa en qualsevol estil. Conjuntament amb Joan Fuster va ser, sens dubte, el més gran assagista de la literatura catalana.

o el Cenacle de Manresa.

Lleida és la capital del Segrià. 3 Relaciona cadascun dels mots de la columna de l’esquerra amb l’equivalent propi del valencià:

a b c d e f g h

aviat petit aigua agafar llauna enfonsar eina arribar

dir jo canto trobem les formes següents:

balear

AC TIVITAT S

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

Els dialectes del català oriental són els següents:

RESPON

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

xicotet ferramenta prompte afonar llanda agarrar aplegar àuia

4 Relaciona cadascun dels mots de la columna de l’esquerra amb l’equivalent propi del dialecte balear:

a b c d e f g h i

buscar gos alcalde préssec potser got ratlla diners gat

No oblidis que, per moltes variacions que hi hagi, la llengua continua essent la mateixa, i la prova és que tots ens entenem.

batle doblers melicotó per ventura tassó retxa ca moix cercar

■ Llorenç Villalonga

El mallorquí Llorenç Villalonga (1897 – 1980) es presentava com el cronista d’un món perdut: el de la Mallorca anterior al turisme. Psiquiatre de professió, es va iniciar en el periodisme i la literatura abans de la guerra, amb un grau elevat de controvèrsia, ja que les seves obres d’aquesta època ridiculitzaven els ambients catalanistes de la Mallorca que vivien els autors de l’Escola Mallorquina. Les novel·les Mort de dama (1931) i Madame Dillon (1937) i alguns relats curts mostren de manera despietada el contrast entre una societat que mirava al passat i una altra, més dinàmica, formada per persones estrangeres i autòctones, que vivien en un ambient de dolce vita, a la mateixa illa, on el turisme es prefigurava com la base econòmica del futur.

a València.

El tema principal de la seva producció és el temps, principalment en el sentit del pas del temps. La seva intenció era deixar constància literària de les transformacions físiques, sobretot en el paisatge i també en els costums, en la manera de ser i en el pensament del món que li va tocar viure i les persones de la seva època.

254

Després de la guerra, però, Llorenç Villalonga reapareix amb un aire absolutament diferent. En lloc de la sàtira, en la seva obra ara predomina l’elegia i la nostàlgia per un món perdut: el de l’aristocràcia mallorquina, una part de la qual presenta com uns personatges cultes, de mentalitat il·lustrada i oberts a la modernitat, però sense excessos. La gran obra de Villalonga, i una de les millors novel·les de la postguerra catalana, va ser Bearn o La sala de les nines, que va publicar en català l’any 1961. Es tracta d’una obra farcida de contínues referències cultes, en què el protagonista veu com el seu món s’esfondra de manera inevitable davant la modernitat imparable. Ha estat traduïda a un bon nombre de llengües europees, i també al xinès i al vietnamita.

La seva obra completa constitueixen unes vastes memòries sobre la vida catalana i el país en conjunt des d’una visió realista i preveient que, a partir de la Guerra Civil, aquest món canviaria a marxes forçades. Influït per grans autors clàssics, sobretot els francesos Montaigne, Voltaire, Stendhal, Proust i Valéry, Pla tenia del món la visió d’un gran humanista del segle XX.

Binibeca és un poble de Menorca.

Moltes obres de Mercè Rodoreda tenen protagonistes femenines.

L’obra de Mercè Rodoreda gira a l’entorn d’uns eixos temàtics que configuren el seu món narratiu: la introspecció d’uns personatges femenins alienats, la frustració de les relacions amoroses entre home i dona, la soledat, la incomunicació i el pas del temps destructor, que només el record i la mitificació del passat poden arribar a equilibrar.

Tot i que va intentar escriure algunes novel·les (El carrer estret, Nocturn de primavera), Pla es va proposar sobretot captar la realitat en els seus justos termes. Per això va conrear diversos gèneres realistes en prosa, com ara els llibres de viatges i guies (Viatge a la Catalunya Vella, Sobre París i França, El nord, Itàlia i el Mediterrani), la biografia (Vida de Manolo, Homenots), els articles periodístics de política (Cartes de lluny, Madrid: l’adveniment de la República, Cròniques parlamentàries), assaigs (Les hores, Els pagesos, Per passar l’estona), etc.

Vilafranca és un poble de la Comarca de l’Alt Maestrat,

Llorenç Villalonga fou el director de la revista mallorquina Brisas.

S ABIES QUE... A més d’aquestes obres, Llorenç Villalonga en va escriure moltes altres: novel·les com Flo la Vigne (1974), Andrea Victrix (1974), Un estiu a Mallorca (1975), i llibres de contes com ara El lledoner de la clastra (1958), De fora Mallorca (1966), El llumí i altres narracions (1968) i Narracions (1974). També va escriure algunes obres de teatre.

160

255

161

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA Gramàtica, lèxic, repàs d'ortografia Apartat que inclou temes de repàs d’ortografia, gramàtica i lèxic i activitats sobre els continguts explicats. FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA · GRAMÀTICA

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA · GRAMÀTICA

■ Substitució pronominal

El complement indirecte

davant del verb persona

davant de consonant

em criden

davant de vocal

m’agafa

darrere del verb darrere de consonant o diftong escolteu-me

darrere de vocal

El complement indirecte (CI) indica a qui va destinada l’acció expressada pel verb. agafa’m

ens trobem

ens aïllen

estimeu-nos

mira’ns

■ Estructures

et busca

t’estimen

cridar-te

afaita’t

El CI pot presentar les estructures següents:

us senten

us observem

es mira

s’afaita

apreciar-vos

entendre-us

▘ Preposició

a + SN: He comprat un regal a la mare.

el torna

l’admira

renteu-lo

pinta’l

▘ Preposició

per a + SN: He pintat un quadre per a l’Albert.

la veig

l’escolto la imaginem

guanyar-la

para-la

▘ Un

pentinar-se

pronom feble: Li he comprat un regal.

▘ Preposició

els defenso

els obro

les pren

aviseu-los

les entenc

en menja ho volia

R ECORDA La paraula lis és el nom d’una flor i mai no pot usarse com a plural del pronom feble li. El plural de li (a ell/a) és els (a ells/es).

veure’s

Taules que resumeixen els continguts i que també es poden trobar en el CD.

■ Característiques

a + oració substantiva: En donaré a qui me’n demani.

dóna’ls

desfer-les

compta-les

n’obté

compreu-ne

obre’n

ho amagaré

portar-ho

agafa-ho

■ Substitució pronominal davant del verb persona

davant de consonant

davant de vocal

darrere del verb darrere de consonant o diftong

darrere de vocal

Informació al marge que complementa els continguts dels apartats.

■ El CD determinat

El CD determinat és un SN determinat per un article o un demostratiu. En aquest cas, se substitueix pels pronoms de 3a persona el, la, els i les.

3a sing.

li porta

li agafa

doneu-li

porta-li

3a pl.

els porta

els agafa

digueu-los

porta’ls

Quan el CI fa referència a la primera o segona persones, fem servir els mateixos pronoms que en el cas del CD.

Porta el paraigua! ⇒ Porta’l. Trobareu la solució? ⇒ La trobareu? No hem agafat els passaports. ⇒ No els hem agafat. S’han acabat totes les lioneses. ⇒ Se les han acabat.

Em regalaran un llibre. T’han comprat un disc. Ens donen el sopar. Us han demanat permís. En canvi, quan fa referència a la tercera persona, cal usar els pronoms li (que substitueix a ell o a ella) i els (que substitueix a ells o a elles):

■ El CD indefinit

El CD indefinit és un SN que no porta determinant o que va encapçalat per un numeral, un quantitatiu o un indefinit. Se substitueix pel pronom de tercera persona en. Si menges patates rosses, t’engreixaràs. ⇒ Si en menges, t’engreixaràs. Tinc dues entrades per al circuit de Montmeló i te’n vull regalar una. ■ El CD neutre

El CD neutre és un CD que equival a un pronom neutre (això / allò) o una oració substantiva. Se substitueix pel pronom ho. Porta això al garatge! ⇒ Porta-ho al garatge! Es pensava que no hi aniria tanta gent. ⇒ S’ho pensava. 100

AC TIVITAT S 1 Identiﬁca els complements directes i els complements indirectes de les oracions següents:

a Sentia el soroll dels cotxes per la finestra oberta. b Li venien ganes d’anar d’excursió. c El pistoler va engegar un tret al sostre. d Posaven la música tan alta que per força els havia de fer mal l’orella. e Si carregues la bateria de la càmera, demà podré fer fotos a la Berta. f Per Sant Jordi regalava llibres a tothom.

Per Sant Jordi es regalen roses i llibres.

101

ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ Lectura i activitats finals. ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ · LECTURA

ACTIVITATS DE REPÀS I AVALUACIÓ · LECTURA

Lectura

AC TIVITAT S

Tant en Cintet com en Quimet no paraven de parlar dels escamots i que haurien de tornar a fer el soldat, i tot el que calgués. Jo els vaig dir que bé, molt bé, fer d’escamot bé, però que ells ja havien fet el soldat i li vaig dir a en Cintet que em deixés en Quimet tranquil, que no me l’esverés amb els escamots perquè prou maldecaps teníem. En Cintet va estar vuit dies sense mirar-me la cara. I un dia va venir a trobar-me, ¿quin mal és, fer d’escamot?

Comprensió lectora

Gramàtica

1 Sitges és una bonica població costanera de la comarca del Garraf. El poeta s’hi adreça com si ho fes a una noia.

5 Indica els complements directes i indirectes que trobis en els versos següents dels poemes que has llegit:

a Quines característiques de Sitges s’hi destaquen? b Què li demana el poeta a la població, en la tercera estrofa? c Explica com és el poema: estrofes, versos (síl·labes, elisions i sinalefes), ritme (observa les síl·labes tòniques i àtones). d Digues quines metàfores ha utilitzat el poeta.

a Blanc d’Espanya que enlluerna les espurnes de l’estiu b tes noies tenen ulls negres c Dóna’m una flor ben lleu d Dóna’m una margarida e Un ocell fa un giravolt i treu branques una mata f Mato el monstre que no dic g Em veig gepic h Empaita la masovera

VOCABULARI escamot Petit conjunt de persones que van plegades, especialment de soldats, policies, etc. esverar Fer perdre la calma. tornassol Propietat d’alguns elements de produir reﬂexos de colors diferents segons com hi incideix la llum.

Jo li vaig contestar que l’escamot el fessin els altres, els que no eren casats com ara ell, que jo no tenia res a dir si ell feia d’escamot però que en Quimet ja tenia prou feina a casa seva i que ja era massa gran. I va dir que en Quimet encara faria salut perquè anirien a les Planes a fer l’exercici... I jo li vaig dir que no volia que en Quimet fos escamot. Estava cansada; em matava treballant i tot reculava. En Quimet no veia que necessitava una mica d’ajuda en comptes de passar-me la vida ajudant, i ningú no s’adonava de mi i tothom em demanava més com si jo no fos una persona. ¡I en Quimet vinga agafar coloms i vinga regalar-los! I els diumenges se n’anava amb en Cintet. Això que ens havia dit que volia posar un carret a la moto per sortir tots a fora. Ell, amb el nen al darrere, i jo al carret amb la nena. Però, ja dic, els diumenges marxava amb en Cintet i em penso que se n’anaven a fer d’escamot tal com s’havien ficat al cap. De vegades, encara es queixava de la cama però aviat callava perquè el nen s’embolicava una cama amb un drap i voltava el menjador fent el coix, amb la Rita al darrere amb els bracets enlaire. En Quimet s’enrabiava i deia que jo pujava les criatures de gitano. Una tarda, mentre els nens feien la migdiada, van trucar a la porta del carrer. Dos trucs eren per nosaltres; un truc pels veïns del primer pis. Vaig sortir al replà a estirar la corda. Era en Mateu i des de baix va cridar que pujava. Així que el vaig veure em vaig adonar que hi havia alguna cosa que no anava massa bé. Es va asseure al menjador i vam començar a parlar dels coloms. A ell, va dir, els que li agradaven més eren els que tenien una mica de caputxa de ploma darrere del cap i tot el coll morat i verd de tornassol. Deia que un colom sense tornassol no era un colom. Jo li vaig dir si s’havia fixat que molts que tenien les potes vermelles tenien les ungles negres. I ell va dir que això de les potes vermelles i de les ungles negres no tenia cap gràcia; que allò que feia rumiar de debò era això del tornassol. ¿Què ho feia que segons d’on venia la claror les plomes canviessin i brillessin verdes o morades? —No ho he dit a en Quimet, però he conegut un senyor, fa pocs dies, que té coloms amb corbata... Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant

167

2 Comenta els aspectes següents del poema de J. V. Foix:

a Aspectes formals: mètrica, rima, ritme... b Quines imatges es destaquen en cada estrofa? c Es diu que en aquest poema Foix es defineix com a poeta i explica quina és la font de la seva poesia. D’acord amb això, com definiries què era la inspiració poètica per al poeta?

6 Fes la substitució pronominal dels complements dels versos b, c i f de l’activitat anterior.

Lèxic 7 Troba dos mots polisèmics en el poema Madrigal a Sitges. 8 Digues dos mots homònims del poema És quan dormo que hi veig clar.

Història de la literatura 9 Quin era el programa ideològic del noucentisme? 10 Quin tipus d’obres van escriure els escriptors següents:

Vista de la ciutat de Sitges.

a Eugeni d’Ors, b Pompeu Fabra, c Josep Carner d Guerau de Liost

Comunicació Per a què serveixen els treballs i els informes? 3

Quines són les parts d’un treball escrit?

11 Quins trets deﬁneixen la poesia avantguardista? 12 Quins són els principals autors de la literatura catalana avantguardista?

168

Pots trobar més informació a www.castellnoudigital.com.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Programació de matèria DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Secundària Obligatòria. Generalitat de Catalunya Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, de l’educació primària i de l’educació secundària obligatòria. Illes Balears

ÀMBIT DE LLENGÜES L’objectiu central de l’educació és preparar l’alumnat de Catalunya perquè sigui capaç de créixer com a persona, de comunicar-se, i així pugui afrontar els reptes de la societat plural, multilingüe i multicultural del segle XXI. Això significa educar els nois i noies perquè desenvolupin aquelles competències comunicatives i lingüístiques que els permetin, tant personalment com socialment, actuar i reeixir en el seu entorn i construir els fonaments de la ciutadania, del coneixement del que és la condició humana, de la comprensió d’altri. Per aconseguir-ho, en l’Educació Secundària Obligatòria cal plantejar el desenvolupament integral i harmònic dels aspectes intel·lectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals l’educació lingüística i comunicativa ocupa un lloc preferent. Cal formar parlants plurilingües i interculturals; en aquest sentit, l’assoliment de la competència plena en català, la llengua pròpia de Catalunya, i en castellà és la garantia que l’escola proporciona a l’alumnat el que li cal per tenir les mateixes oportunitats. Aquesta competència plurilingüe i intercultural inclou el respecte per la diversitat lingüística i el desig d’aprendre altres llengües; i d’aprendre de totes les llengües i cultures, d’una manera totalment integrada, l’assoliment del domini de les competències comunicatives audiovisuals i digitals necessàries per ser competent en la nostra societat. D’aquesta manera, l’alumnat esdevindrà capaç de dur a terme les tasques de comunicació que li permeti expressar la seva comprensió de la realitat, relacionar-se amb persones de la seva edat i adultes de tot arreu, integrar, comprendre, valorar i comunicar la seva cultura i sentiments, amb la utilització del llenguatge verbal, oral i escrit, i del no verbal, amb la possibilitat d’usar els mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informació i la comunicació. El desenvolupament d’aquesta competència comunicativa plurilingüe i intercultural no ha de ser un afer exclusiu de l’àmbit de llengua. Atès que la llengua i la comunicació són la base per a la captació, elaboració i comunicació del coneixement, totes les matèries esdevenen també responsables del desenvolupament de les capacitats comunicatives de l’alumnat. És a dir, totes les matèries s’han de comprometre, des de la seva especificitat i des de les maneres peculiars d’explicar el món, en la construcció de les competències de comunicació

EL TRACTAMENT DE LES LLENGÜES La finalitat de l’ensenyament de les llengües és el seu progressiu domini, essencial en la vivència de la cultura i l’obertura al món i un dels factors que contribueixen més plenament a la identitat individual, social i personal. Per als centres educatius de Catalunya, la primera referència que cal tenir en compte és la legislació, l’Estatut i la Llei de Política Lingüística, que estableix que «la llengua pròpia de Catalunya és el català i, que és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. A més, el català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat». El reconeixement d‘haver d’aprendre dues llengües, a més, és un privilegi que obre les portes a desenvolupar-se en una societat plural oberta a altres cultures.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Aquesta obertura es reforça, a més, si considerem la nostra vinculació a Europa, per mitjà del marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de llengües, elaborat pel Consell d’Europa, que planteja com a fita aprendre una o dues llengües estrangeres, en coherència amb la competència plurilingüe i intercultural: «la capacitat d’utilitzar les llengües amb finalitats comunicatives i de prendre part en la interacció intercultural que té una persona que domina, en graus diversos, distintes llengües i posseeix experiència de diverses cultures». És evident que així s’afavorirà la participació de l’alumnat en la vida escolar, acadèmica, afectiva i relacional, la transferència de coneixements entre llengües, les actituds obertes i de respecte envers la diversitat lingüística pròxima i llunyana, entesa com un dels patrimonis de la humanitat. Així mateix, aquest coneixement de diverses llengües potenciarà el domini del català i la valoració de la cultura pròpia. Això vol dir que, en acabar l’etapa, els nois i noies: a) han de dominar el català, llengua vehicular, de cohesió i d’aprenentatge, b) també han de dominar el castellà; c) han de conèixer una o dues llengües estrangeres per tal d’esdevenir usuaris i aprenents capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilingüe i pluricultural; d) han de comprendre missatges escrits bàsics i establir relacions entre llengües romàniques, i finalment e) han de tenir una actitud oberta, respectar les llengües i cultures presents en l’entorn on viuen i interessar-s’hi, també ho han de fer respecte d’altres de més llunyanes, de les quals poden aprendre i enriquir-se personalment, malgrat que no les aprenguin mai. L’objectiu d’aconseguir parlants plurilingües competents implica que cada escola, partint d’una anàlisi sociolingüística rigorosa del centre i del seu entorn, estableixi en el seu projecte lingüístic, amb programes precisos de gestió de les llengües, com s’ha d’articular la llengua vehicular de l’escola, el català, d’una manera coherent amb l’ensenyament de les altres llengües, tot establint acords per relacionar les diferents estratègies didàctiques. En fer-ho, cal recordar que el català és una llengua que l’escola ha de tractar amb especial atenció, no únicament pel seu estatus oficial sinó també, i sobretot, pel desconeixement que en té una part de l’alumnat pel que fa als seus usos col·loquials i informals. L’escola té, doncs, la missió de transmetre-la perquè tota la població pugui emprar-la en qualsevol situació comunicativa, fet que ha de garantir la cohesió de tota la societat i evitar, així, la seva compartimentació en comunitats lingüístiques separades. Alhora, l’escola ha de garantir que el seu alumnat domini plenament el castellà, i oferir-ne l’ensenyament d’aquelles formes d’ús menys conegudes. Pel que fa a les llengües estrangeres, a més, cal considerar la seva desigual presència social a fi de fer-ne un tractament diferenciat. Per a un ensenyament adequat de les llengües, és important el tractament integrat dels llenguatges audiovisuals amb què es construeixen les comunicacions. El projecte lingüístic de centre pot ser també un instrument de reflexió sobre el perill que comporta, per al desenvolupament de competències lingüístiques i per a la integració social de les persones, la restricció del català als espais vinculats al currículum escolar i la seva desvinculació de les relacions interpersonals, afectives, lúdiques, etc. En aquest sentit, el professorat ha de ser conscient de la necessitat del desenvolupament de les competències comunicatives i lingüístiques de l’alumnat per a l’assoliment dels objectius bàsics de la pròpia matèria. Per tant, cal que se senti implicat en l’elaboració i aplicació del projecte lingüístic del centre, ja que proporciona les eines fonamentals per a la formació dels nois i noies.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

COMPETÈNCIES PRÒPIES DE L’ÀMBIT DE LLENGÜES La primera competència que cal considerar, d’acord amb la finalitat de donar les eines perquè els nois i noies puguin afrontar els reptes de la societat, és la competència plurilingüe i intercultural, que, en essència, vol dir actuar adequadament en un món plural, multilingüe i multicultural. Això suposa que, en l’ensenyament de les llengües, a més dels aprenentatges específics, caldrà aprendre actituds i habilitats per afrontar altres llengües, fins i tot desconegudes (conèixer i valorarles, saber gestionar els problemes de les interaccions multilingües, respectar altres maneres de veure el món, etc.), en resum, estar oberts a l’altre. En relació directa amb aquesta competència més global n’hi ha una segona, la competència comunicativa, que en totes les matèries esdevé la clau i que en la lingüística articula els aprenentatges que s’han de fer en totes les llengües. Aquesta competència ha de ser atesa des de totes les matèries curriculars i activitats educatives del centre si es vol el seu desenvolupament coherent i eficaç. Aquesta competència es concreta en: La competència comunicativa oral, la qual facilita, a través dels intercanvis amb els altres, adults o no, poder elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, és a dir, la construcció del propi pensament. Cal considerar-la en totes les seves dimensions, d’interacció, de recepció i producció, i de mediació, en gran grup o grups més petits, atenent tant els aspectes verbals com els no verbals i la possibilitat d’emprar diferents mitjans o les tecnologies de la informació i la comunicació. A més, l’ús reflexiu de la parla és l’eina més eficaç per al pilotatge dels aprenentatges. L’alumnat ha d’assumir el paper d’interlocutor atent i cooperatiu en situacions de comunicació, fet que l’ajudarà a intervenir de forma competent en el seu entorn i a actuar amb expressivitat i fluïdesa en una societat democràtica i participativa. Aquesta priorització de la llengua parlada és de gran importància quan es tracta de l’ensenyament d’una llengua nova. En aquesta situació, l’ús de diferents recursos didàctics, amb formats i suports variats i en diferents contextos (festes, representacions, projectes i activitats curriculars), ha de ser una de les claus per a un aprenentatge eficaç. També té una especial rellevància en l’aprenentatge de les llengües estrangeres, ja que el model lingüístic aportat per l’escola és la font bàsica de coneixement i aprenentatge d’aquesta llengua. Els discursos orals utilitzats a l’aula són al mateix temps vehicle i objecte d’aprenentatge, per la qual cosa el currículum ha d’atendre tant el coneixement dels elements lingüístics i comunicatius com la capacitat d’emprar-los en l’aprenentatge de diferents continguts curriculars i en les diferents situacions comunicatives; a més, el treball en aquesta etapa ha de ser el fonament del treball dels continguts de la competència escrita. La competència comunicativa escrita, la qual s’ha de potenciar en totes les seves dimensions, receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicació i creació, i relacionar amb les interaccions orals que han d’afavorir un aprenentatge cada cop més conscient i eficaç. Els processos de lectura i escriptura són complexos i diversos en funció del tipus de text i el contingut que s’hi vehicula; són processos que s’aprenen en la lectura i l’escriptura de textos en qualsevol matèria o activitat escolar. Cal motivar qui llegeix i escriu perquè descobreixi en la llengua escrita una eina d’entendre’s a si mateix i les altres persones, els fenòmens del món i la ciència i, també, que és una font de plaer personal. Com a dinamitzadores de l’aprenentatge lector i escriptor té

Llengua catalana i literatura 4t ESO

molta importància la potenciació de la biblioteca (o mediateca) i altres recursos escolars, com la ràdio o plataformes d’Internet. A més cal aplicar-la progressivament a textos de nivells de complexitat cada vegada més gran i de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports (paper, digital) i formats (text, gràfics i imatge). La competència comunicativa audiovisual, la qual cal atendre en totes les seves dimensions, receptives, productives i crítiques, de comunicació i creació, i relacionar amb les interaccions orals que afavoriran un aprenentatge cada cop més conscient i eficaç. Els processos de recepció i creació són complexos i diversos en funció del tipus i format triats i el contingut que s’hi vehicula; són processos que s’aprenen mentre s’utilitzen en qualsevol matèria o activitat escolar. Cal potenciarlos, tot aplicant el seu aprenentatge a missatges cada cop més complexos i amb funcions més diversificades i amb formats i suports més variats. Finalment, la competència literària fa que els nois i noies puguin comprendre millor el món que els envolta, les altres persones i a si mateixos a través de la lectura d’obres de qualitat i del contacte amb les construccions de la cultura tradicional. L’accés guiat a aquestes obres facilita el desenvolupament de l’hàbit lector i escriptor, i fa que els descobreixin el plaer per la lectura, sàpiguen identificar estètiques i recursos i apreciïn textos literaris de gèneres diversos (poètic, narratiu i teatral), i, també, altres formes estètiques de la cultura que ens envolta (cançons, refranys, dites...). Amb tot això, els nois i noies interioritzaran els senyals de la cultura que marcaran els criteris per ser més rigorosos en les seves valoracions i gustos estètics, amb la qual cosa, a més d’estimular la seva creativitat, es desenvolupa el sentit crític.

APORTACIONS DE L’ÀMBIT DE LLENGÜES A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES El paper de la llengua i la comunicació en els processos d’aprenentatge i el fet que la base del seus ensenyaments se situï en l’ús social de la llengua fan que els aprenentatges lingüístics i comunicatius que es produeixen en qualsevol matèria, si hi ha una bona coordinació docent, es puguin aplicar a l’aprenentatge de les altres i, alhora, afavoreixin la competència plurilingüe i intercultural de l’alumnat. Les activitats de les matèries lingüístiques tenen, evidentment, una importància remarcable en el desenvolupament de la competència comunicativa, cal però recordar que en ser una competència transversal a totes les matèries, l’assoliment dels objectius bàsics dependrà del tractament que se’n faci de totes. Alhora, les activitats relacionades amb aquesta competència també afavoreixen la millora de les competències metodològiques. Els processos de la llengua escrita, en concret, són una de les claus en la competència del tractament de la informació i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l’elaboració del coneixement. La lectura i l’escriptura d’informacions presentades en diferents llengües –cosa facilitada amb l’ús de les TIC– aporten una nova dimensió als processos de tractament de la informació, i la diversitat de punts de vista i de maneres de presentar les informacions facilita la flexibilitat mental necessària per a un aprenentatge crític. A més, la verbalització i les interaccions resulten clau en el desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre, ja que regulen i orienten la mateixa activitat amb progressiva autonomia. La llengua, precisament pel paper que té en el desenvolupament de les competències metodològiques, ajuda a la comprensió dels processos de les competències centrades en el fet de conviure

Llengua catalana i literatura 4t ESO

i d’habitar el món. D’una manera molt especial, la competència plurilingüe i intercultural afavoreix el desenvolupament de la competència social i ciutadana, entesa com a habilitats i destreses per a la convivència, el respecte i l’enteniment entre les persones. Aprendre llengües és, abans que res, aprendre a comunicar-se amb els altres, a establir contacte amb distintes realitats i a assumir la pròpia expressió com a modalitat fonamental d’obertura als altres. A més de reconèixer les llengües com un component cultural de primer ordre, la lectura, comprensió i valoració de les obres literàries contribueix d’una manera clau al desenvolupament de la competència artística i cultural.

ESTRUCTURACIÓ DELS CONTINGUTS La presentació unitària del currículum es fa per afavorir el desenvolupament de la competència plurilingüe i intercultural. Així es facilita la necessària coordinació de les propostes de totes les llengües ensenyades a l’aula, i la priorització de les propostes derivades del diferent estatut que té cada llengua i del domini de partida que en tenen les noies i els nois. Aquest darrer aspecte ha estat clau en la presentació dels continguts de les llengües estrangeres: tant en la primera llengua estrangera com, sobretot, en la segona, es poden produir situacions molt variades. El fet que pugui ser cursada una segona llengua des del darrer cicle de Primària i que n’hi pugui haver d’altres que no es cursin fins a tercer de Secundària amplia enormement les possibilitats. Caldrà una coordinació molt afinada perquè el tractament diferenciat –necessari– afavoreixi els aprenentatges de tot l’alumnat. La coordinació dels ensenyaments de les diferents llengües caldrà completar-la pel que fa als llenguatges audiovisuals que es treballen en les diferents matèries curriculars. L’elaboració del projecte lingüístic i comunicatiu del centre, en el qual ha de participar tot el professorat, té un paper fonamental en la definició del currículum, tant de les matèries lingüístiques com de les no lingüístiques. Els continguts de les matèries lingüístiques s’organitzen al voltant de les grans competències esmentades abans, amb la finalitat d’atendre els diferents usos socials. Per això, el currículum presenta: la dimensió comunicativa, que inclou la participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals, la comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals, l’expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals, i els coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge; la dimensió literària, i la dimensió plurilingüe i intercultural. La dimensió comunicativa és la base dels aprenentatges de l’àmbit, com ho és de tots els aprenentatges escolars, per la qual cosa els continguts corresponents no són els específics de l’àmbit lingüístic, sinó que caldrà atendre’ls en totes les activitats curriculars. En aquest apartat, apareixen els continguts referits al funcionament de la llengua i el seu aprenentatge, amb la qual cosa es vol significar que cal introduir-los i exercitar-los amb la funció exclusiva de millorar la comunicació, i defugir el tractament gramaticalista de l’ensenyament de les llengües. La dimensió estètica literària planteja els continguts específics de la matèria, de manera que el tractament dels de la dimensió comunicativa s’ha de focalitzar per a l’assoliment dels objectius d’aquesta dimensió. En aquest apartat, cal posar atenció especial a la cultura tradicional i les obres de referència de la nostra cultura escrita, la nacional i la universal, que han de configurar la base cultural de l’alumnat

Llengua catalana i literatura 4t ESO

(no es pot oblidar que som al final de l’ensenyament obligatori). Essent el nucli els processos de recepció, la presència d’activitats d’escriptura és un bon instrument per a l’educació literària. Finalment, la dimensió plurilingüe i intercultural planteja continguts relacionats amb els usos socials en contextos multilingües. És cert que aquesta dimensió s’ha de tenir en compte en totes les accions docents, però en aquest àmbit cal fer una aproximació més reflexiva i organitzada per atendre totes les habilitats necessàries per a la comunicació en contextos plurals. Atesa la peculiaritat d’aquests continguts, plurilingües, es presenten unitàriament en un únic bloc al final de cada curs i precedint els criteris d’avaluació. És funció de l’equip docent que, en el projecte lingüístic del centre, més que respecte a cap altre contingut, s’articulin els ensenyaments d’aquest àmbit en els de les diferents llengües, matèries curriculars i activitats escolars.

CONSIDERACIONS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DEL CURRÍCULUM Cada cop és més gran l’acord sobre el fet que les llengües –totes les llengües i en totes les seves dimensions– s’aprenen en l’ús social i que les necessitats pragmàtiques de comunicació són les que orienten i afavoreixen l’establiment del codi. Per contra, s’ha demostrat a bastament que no en garanteix l’aprenentatge ni ensenyar de manera directa i explícita les formes i normes, ni fer-ho component per component, com proposaven els enfocaments gramaticals, ni aïllar cada llengua que s’aprèn. Per tant, per ensenyar adequadament les llengües i la comunicació cal dissenyar situacions d’aprenentatge globals en què l’ús motivat i reflexiu de les estratègies lingüístiques i comunicatives proporcioni la solució dels problemes que s’hi plantegen. Atesa la realitat social, lingüística i cultural de la nostra societat, és necessari un ensenyament integrat de les llengües, que coordini els continguts que s’aprenen i les metodologies en les diferents situacions de l’aula, a fi que els alumnes avancin cap a l’assoliment d’una competència plurilingüe i intercultural. Un aspecte que no es pot oblidar és que una part important de l’èxit dels programes d’immersió lingüística es relaciona amb la manera de tractar la llengua familiar de l’alumnat. Per això cal tenir en compte la seva llengua, en especial la dels alumnes immigrats, cosa que, a més, afavorirà que el català esdevingui la llengua comuna i una eina de cohesió social. L’adquisició de la llengua catalana caldrà atendre-la tenint present la diversitat que planteja l’alumnat i el fet que, per ser una nova llengua, el procés és llarg. Per afavorir-lo, les propostes derivades de l’ensenyament comunicatiu i de l’ensenyament integrat de les llengües i els continguts curriculars són d’una importància clau. Cal mesures organitzatives que facilitin treballar els continguts escolars de manera més transversal i menys parcel·lada, que considerin l’heterogeneïtat real de les aules. Per atendre la diversitat de l’aula és fonamental la negociació permanent del que es fa i es diu a l’aula; el diàleg –entre els companys i companyes, i entre l’alumnat i el professorat– ha d’impregnar totes les activitats d’ensenyament i aprenentatge. Això comporta una manera diferent d’actuar a l’aula i una organització diferent de l’alumnat. Cal potenciar espais de comunicació prou variats per fer possible la seva adequació a tots els estils i característiques d’aprenentatge, és a dir, l’escola per a tothom, a fi que cada alumne arribi a ser cada vegada més autònom en el seu aprenentatge i, alhora, aprengui a treballar cooperativament.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Es tracta d’ensenyar les llengües i la comunicació amb un enfocament comunicatiu, que se centra en la construcció social dels significats. Això vol dir que, per donar sentit a tots els aprenentatges del currículum, el centre educatiu s’ha d’organitzar com un espai comunicatiu amb institucions escolars (com la biblioteca o mediateca, la revista de l’escola o la ràdio escolar) que facilitin l’intercanvi dintre de l’escola i l’obertura del centre al seu entorn. Pel que fa als recursos de les TIC integrats en l’àmbit de llengües, s’utilitzen per organitzar, aplicar i presentar la informació en diferents formats, per llegir i escriure de forma individual i col·lectiva, per comunicar-se i publicar la informació per a una audiència determinada, facilitant la quantitat i qualitat dels documents produïts i fent que el procés de lectura i escriptura esdevingui més col·laboratiu, interactiu i social. Les tècniques del processador de text serviran per organitzar el text, per gestionar-lo, per modificar-lo, corregir-ne els errors i millorar-lo. Els correctors canvien el procés de revisió. Equivocar-se forma part del procés d’aprenentatge. Les presentacions multimèdia donen suport a l’expressió oral. Cal tenir en compte que sorgeixen noves escriptures –no lineals (hipertext), interactives i en format multimèdia–, amb signes ideogràfics i amb ajudes per activar els coneixements i per a la generació de textos. Tot això requereix diferents tipus de processos de comprensió i diferents estratègies per al seu aprenentatge. En la cerca d’informació es treballa amb mitjans tecnològics per tal d’arribar a entendre, registrar, valorar, seleccionar, sintetitzar i comunicar la informació, i se situa el procés d’ensenyament aprenentatge dins d’un context real i dinàmic, s’introdueixen elements motivadors i es diversifiquen les possibilitats didàctiques en la manera de treballar els continguts. Un darrer principi didàctic, relacionat amb els enfocaments didàctics que s’acaben de descriure, és l’educació en els valors i actituds respecte de la llengua. En primer lloc, perquè introduir l’obertura i la sensibilitat envers la diversitat lingüística i cultural, present a l’aula o a l’entorn o bé aportant experiències externes, és una de les claus perquè es produeixi la necessària flexibilitat de pensament, i perquè tothom respecti i s’interessi pels altres. En segon lloc, perquè cal que l’alumnat sigui conscient del perill que la llengua i els diferents llenguatges es converteixin en vehicles de transmissió de valors negatius d’etnofòbia, de sexisme… A l’escola cal fer una aposta seriosa per la lluita contra l’etnocentrisme i totes les varietats d’intolerància. Pel que fa a l’avaluació, cal abandonar la visió de l’avaluació exclusivament sancionadora dels resultats de l’alumnat i concebre-la, fonamentalment, com una activitat comunicativa que regula (i autoregula) els processos d’aprenentatge i ús de la llengua, a fi de potenciar el desenvolupament de la competència plurilingüe i l’assoliment de l’autonomia de l’aprenentatge. En aquesta visió, l’avaluació forma part indestriable de l’estructura de les tasques de l’ensenyament i aprenentatge de llengües. Cal preveure els dispositius d’avaluació com a activitat conjunta (interactiva) amb l’alumnat, com a reflexió sobre els processos i sobre els resultats de l’aprenentatge lingüístic, tot precisant les pautes i els criteris que han de regular el procés, per valorar els esculls que es presenten, i per introduir-hi millores, a més de la necessària valoració del resultat final. L’ús dels diferents tipus d’avaluació (autoavaluació, heteroavaluació, coavaluació, individual, col·lectiva…) i d’instruments (pautes d’avaluació, qüestionaris, dossiers…) asseguraran l’eficàcia educativa. Per aconseguir totes les virtualitats d’aquesta avaluació, cal que l’alumnat sigui conscient de tot el procés seguit, que sigui capaç d’usar funcionalment la reflexió sobre la llengua tot revisant i reformulant les seves produccions i que aprengui a transferir el que ha après en altres situacions.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Amb aquesta activitat cognitiva i metacognitiva, el professorat, com a mediador i assessor, o un grup d’alumnes mitjançant el treball cooperatiu poden donar a cada noia i noi el protagonisme i la responsabilitat del seu aprenentatge tot ajudant-lo a valorar el propi treball i a decidir com millorar-lo. Atès, a més, que l’objectiu de l’ensenyament de la llengua és aconseguir que esdevinguin persones plurilingües, cal modificar l’avaluació que podia tenir sentit en un marc monolingüe; cal partir de la idea que hi ha diferents graus de domini d’una llengua, i que són necessàries altres capacitats, com el canvi de llengües, desconegudes en un monolingüe. En aquesta avaluació és molt important que l’alumnat sigui conscient de la seva situació plurilingüe i del fet que aquesta pot canviar. Finalment, tot el procés d’avaluació, i encara més si es pensa en els passos finals del procés de l’ensenyament obligatori i la certificació, és una tasca col·laborativa i una responsabilitat de tot l’equip docent. És aquest equip qui ha d’abordar la gestió d’aquests procediments, decisions i implementacions, i decidir les mesures que caldrà organitzar per facilitar la millora de l’aprenentatge del seu alumnat.

OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA Les matèries de Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura i Llengües estrangeres de l’Educació Secundària Obligatòria tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents: 1. Valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món dels altres i d’un mateix, per participar en la societat plural i diversa del segle XXI, per a l’enteniment i mediació entre persones de procedències, llengües i cultures diverses, tot evitant qualsevol tipus de discriminació i estereotips lingüístics. 2. Aconseguir la competència comunicativa oral, escrita i audiovisual en totes les llengües de l’escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre (en la cerca i l’elaboració d’informació, i en la transformació dels coneixements), per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials. 3. Aconseguir la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l’expressió, i per a la seva participació en les creacions culturals. 4. Aconseguir la competència en llengua castellana de manera que, al final de l’educació obligatòria, utilitzi normalment i correctament les dues llengües oficials. 5. Aconseguir la competència en llengües estrangeres com a eina d’aprenentatge de continguts diversos, com a font de plaer i de creixement personal i com a porta oberta a altres persones i cultures. 6. Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació i comunicació per obtenir, interpretar, elaborar i presentar oralment i per escrit informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social. 7. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment de manera coherent i adequada als contextos acadèmic, social i cultural, tot adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

8. Escoltar i comprendre informació general i específica, i expressar-se i interactuar en llengua estrangera en situacions habituals de comunicació adoptant una actitud adequada, participativa, oberta i respectuosa i amb un cert nivell d’autonomia. 9. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat acadèmica, social i cultural tot valorant la lectura com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement d’un mateix i del món, i consolidar hàbits lectors. 10. Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bàsics sobre les convencions dels gèneres, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics, tot valorant el coneixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva. 11. Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normes d’ús lingüístic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequació, coherència, cohesió i correcció, i transferir aquests coneixements a les altres llengües que s’aprenen a partir de la reflexió sobre els propis processos d’aprenentatge. 12. Conèixer la realitat plurilingüe de Catalunya, d’Espanya i del món actual, i valorar les varietats de la llengua i la diversitat lingüística del món com una riquesa cultural. 13. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’ús de les llengües i participar activament en el control i l’avaluació del propi aprenentatge i del dels altres.

CONTINGUTS DEL QUART CURS Dimensió comunicativa Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals Participació en les interaccions orals, escrites i audiovisuals que tenen com a eix la construcció de la relació social a l’interior de l’aula i del centre. Participació en activitats de relació social i comunicació amb altres comunitats escolars, amb l’entorn immediat al centre i amb la societat en general (cartes al director, notícies en la premsa, ràdio local o el web del centre). Participació en interaccions amb l’ús de les TIC: correus electrònics, xats, SMS, blocs, fòrums, videoconferències… Ús d’estratègies comunicatives per reformular els missatges i adaptar-se als interlocutors en contextos multilingües d’interacció. Detecció de les dificultats de comunicació i ús d’estratègies comunicatives de resolució dels conflictes mitjançant recursos verbals i no verbals. Participació activa i crítica en converses i situacions comunicatives orals pròpies de l’àmbit acadèmic, especialment en aquelles necessàries per a la gestió (planificació, seguiment, avaluació i informe final) de les tasques pròpies de les diferents matèries curriculars, per a la cerca i l’exposició d’informació, i per als intercanvis d’opinió i l’exposició de les conclusions i dels aprenentatges.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Participació activa en les interaccions escrites i audiovisuals (sobretot en l’ús de les TIC) que són necessàries per a la cerca i comunicació d’informació en les tasques acadèmiques. Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels coneixements i de les idees, i per a la regulació dels processos de comprensió i expressió propis de tot procés d’aprenentatge, en activitats tant individuals com del treball cooperatiu. Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels sentiments propis i aliens, i per a la regulació de la conducta. Coneixement de les diferències entre usos orals informals i formals de la llengua i consciència de les situacions comunicatives en què resulten adequats. Pràctica de procediments bàsics d’assertivitat i de manteniment de les pròpies conviccions en la interacció amb altres parlants. Participació en debats de temes acadèmics o escolars ben pautats i reglamentats. Ús de les diferents estratègies comunicatives que ajuden a l’inici, el manteniment i la finalització de les interaccions i desenvolupament de les de solució de les dificultats de comunicació amb l’ús d’elements verbals i no verbals que faciliten la realització de les interaccions necessàries per aprendre. Actitud de cooperació i respecte crític envers les diferències d’opinió en les situacions de treball cooperatiu. Assumpció de les responsabilitats i coavaluació dels processos i dels resultats en les situacions de treball cooperatiu.

Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals Comprensió i interpretació de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida quotidiana, de les relacions socials i dels mitjans de comunicació pròxims als interessos de l’alumnat: argumentació ideològica, exposició d’idees i informes, i administratius (carta a l’Administració, instància, currículums, sol·licitud de feina, carta de presentació, formularis). Comprensió de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadèmica de l’alumnat, amb atenció a les característiques específiques de tots els tipus de textos específics de les diferents matèries curriculars, i a l’obtenció i la comunicació d’informació dels diferents mitjans i suports utilitzats per a la construcció del saber propi de cada disciplina. Anàlisi de seqüències audiovisuals procedents dels mitjans de comunicació, com a base per a l’exercitació de situacions de conversa, expressió d’opinió i d’argumentació. Identificació del posicionament de les tesis dels interlocutors i la defensa de les idees expressades en els textos, que expliquen el perquè de les coses o el raonament i les argumentacions. Cerca d’informació i hàbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca i recorrent a fonts diverses: 1) escrites: bibliografia especialitzada; 2) TIC: bases de dades i catàlegs digitals, i 3) fonts audiovisuals i electròniques d’informació i comunicació: documentals, reportatges, webs i altres amb continguts de les diferents matèries curriculars. Representació mitjançant esquemes, diagrames i mapes conceptuals de la interrelació de les idees i els seus matisos. Síntesi dels arguments i resultats d’una conversa, col·loqui, entrevista o debat.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Ús de tècniques d’anàlisi del contingut de textos orals, escrits i audiovisuals: quadres sinòptics, diagrames i mapes conceptuals. Utilització d’eines informàtiques per elaborar xarxes i diagrames conceptuals. Valoració crítica en l’acceptació del contingut de missatges orals, escrits i audiovisuals, tot contrastant-la amb els coneixements propis i sospesant les causes i les conseqüències de les idees exposades.

Expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals Producció de textos orals, escrits i audiovisuals a partir d’intencions i contextos comunicatius diversos: argumentació ideològica, exposició de treballs i informes, i administratius (carta a l’Administració, instància, currículums, sol·licitud de feina, carta de presentació, emplenament de formularis) respectant les normes adequades a cada situació, text i suport. Presentacions orals, escrites i audiovisuals ben estructurades, tenint en compte els diversos llenguatges, sobre temes relacionats amb les diferents matèries curriculars, amb atenció especial als elements icònics necessaris per a una correcta comunicació. Elaboració de textos orals, escrits o audiovisuals ben estructurats, a partir de les idees obtingudes en textos escrits o audiovisuals elaborats en diferents llengües i suports. Elaboració de textos escrits que tinguin com a funció la millor presentació oral dels aspectes treballats en les diferents matèries curriculars o en altres situacions comunicatives formals. Presentació ordenada i clara d’informacions elaborades en les activitats acadèmiques amb l’ús dels mitjans i tecnologies de la informació i la comunicació, amb atenció especial al llenguatge audiovisual que cal utilitzar per a una comunicació eficaç. Procediment de planificació per aconseguir coherència en les relacions internes i externes dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals: documentació, pluja d’idees, i la seva selecció i ordenació. Utilització autònoma de la biblioteca (o mediateca) del centre, així com de les tecnologies de la informació i la comunicació, com a font d’informació i de models per a la realització dels treballs escrits propis de cada matèria curricular. Creació i utilització d’esquemes i mapes conceptuals com a suport en les exposicions orals, per tal de ser projectats amb mitjans audiovisuals. Textualització i revisió per aconseguir la coherència dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals. Aplicació dels elements característics del registre lingüístic corresponent als diferents àmbits d’ús dels textos produïts i selecció del lèxic i la sintaxi adequats en cada situació comunicativa. Ús dels elements lingüístics i discursius essencials per a la cohesió interna de les idees en els textos orals, escrits o audiovisuals: connectors textuals, procediments per a la progressió del discurs i l’adequació dels registres lingüístics a les funcions comunicatives, en especial a les de les activitats acadèmiques. Ús de la puntuació del text escrit pel que fa a l’organització oracional i a la forma del text (els paràgrafs i la distribució i l’ordenació de les idees expressades). Elaboració i organització del missatge audiovisual: combinació del text i les paraules amb els altres recursos visuals, icònics i sonors.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Ús dels elements formals en els treballs: les citacions bibliogràfiques i d’altres fonts d’informació; l’índex i la paginació; les referències intertextuals i intratextuals, les notes a peu de pàgina; l’organització dels títols, els capítols i els apartats, i la presentació escrita dels resultats: polidesa, correcció, marges, portada. Ús de tècniques digitals de tractament textual: processadors de textos per a l’organització dels apartats i continguts: esquemes numèric, sinòptic i claus; programes de tractament de la imatge per a la utilització eficaç dels gràfics específics de cada disciplina i matèria curricular, i les il·lustracions. Interès per la bona presentació dels textos orals, respectant les normes gramaticals, ortogràfiques, tipogràfiques i dels elements icònics utilitzats, i en l’ús dels elements icònics que complementin i donin suport a la informació verbal per mitjà dels recursos digitals. Interès per la bona presentació dels textos escrits i audiovisuals, tant en suport paper com digital, respectant les normes gramaticals, ortogràfiques, tipogràfiques i dels elements icònics utilitzats.

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge Identificació i ús d’elements lingüístics bàsics i habituals en la comunicació oral i escrita. Reconeixement progressiu dels símbols fonètics amb la pronunciació de fonemes d’especial dificultat. Reconeixement i producció de patrons bàsics de ritme, d’entonació i d’accentuació de paraules i enunciats. Identificació d’expressions comunes, de frases fetes i de lèxic apropiat a contextos concrets i quotidians en l’àmbit educatiu i personal i a continguts d’altres matèries del currículum. Identificació i coneixement de les característiques dels discursos argumentatius, expositius, administratius, i de la conversa formal. Coneixement de les modalitats oracionals i la relació amb el context. L’estil directe i indirecte. Identificació d’alguns mecanismes textuals que donen agilitat al discurs, amb especial atenció als connectors útils per introduir un tema, relacionar idees, posar èmfasi, donar detalls, introduir conclusions, i indicar causa, finalitat, condició, objecció i posicionament davant diverses opcions. Identificació dels camps lexicosemàntics que apareixen en els missatges, i augment del coneixement i domini del lèxic nou, especialment de l’àmbit administratiu. Aplicació de procediments per enriquir el text escrit mitjançant elements d’estil (ús d’anàfores i eliminació de repeticions) i la precisió lèxica (eliminació de mots genèrics). Aplicació de fórmules genuïnes, tant de lèxic com modismes o proverbis, amb especial atenció a les peculiaritats de cada llengua. Reconeixement de l’estructura dels diferents tipus de text i la seva relació amb els paràgrafs. La puntuació com a mecanisme organitzador dels textos escrits. Ús de procediments per compondre enunciats amb estil cohesionat: aposició, adjectius i oracions de relatiu explicatives, construccions de participi i gerundi, oracions coordinades i subordinades. Aplicació de procediments per enriquir el text escrit mitjançant elements d’estil (ús d’anàfores i eliminació de repeticions) i mitjançant la precisió lèxica (eliminació de mots genèrics).

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Coneixement i sistematització d’aquells aspectes ortogràfics i sintàctics en què no coincideixen l’ús de la llengua parlada i la normativa de l’escrita. Us d’estratègies per a la correcció lingüística i revisió gramatical dels textos mitjançant l’ús i la consulta de diccionaris, eines informàtiques de revisió del text, compendis gramaticals i reculls de normes ortogràfiques. Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació. Participació en l’avaluació i ús d’estratègies d’autoavaluació i autocorrecció, de les produccions orals, escrites i audiovisuals. Conscienciació de les aptituds i dificultats del progrés en l’aprenentatge lingüístic i comunicatiu. Interès per desenvolupar un pensament crític, obert i flexible en els processos comunicatius i en el context de l’aula i fora. Organització i valoració del treball individual per progressar en l’aprenentatge de manera autònoma i per a la millora personal, i del treball en equip per a la construcció col·lectiva dels coneixements.

Continguts comuns amb altres matèries Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts d’altres matèries curriculars.

Dimensió estètica i literària Història de la literatura La finalitat d’aquest apartat de la dimensió estètica i literària és que l’alumnat conegui els autors i les obres més rellevants de la literatura catalana al llarg de la història: de l’edat mitjana fins a l’actualitat, a partir de la lectura comentada de fragments dels tres gèneres literaris: poesia, narrativa i teatre. Caldrà que el professorat acompanyi l’alumnat en la reflexió sobre la situació de l’obra en el seu context, tot aprofitant els coneixement previs de l’alumnat adquirits en cursos anteriors de llengua catalana i literatura i en altres matèries. També caldrà fer reflexionar l’alumnat sobre els elements que fan que una obra sigui considerada “clàssica” i sobre l’actualitat dels temes de les obres que han mantingut la seva vigència a través del temps.

Dimensió plurilingüe i intercultural En el desenvolupament de les unitats cal tenir present la dimensió plurilingüe i intercultural, per predisposar l’alumnat a actuar adequadament en un món plural, multilingüe i multicultural. A partir dels continguts de les unitats es poden aprendre actituds i habilitats per conèixer altres llengües i valorar-les, saber gestionar els problemes de les interaccions multilingües, estar obert a altres maneres d’interpretar el món. En totes les unitats convindrà fomentar l’ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències, l’ús de formes de cortesia en els intercanvis socials i l’actitud crítica davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de discriminació i voluntat de superar els prejudicis.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL QUART CURS Participar activament i reflexivament en interaccions orals, escrites i audiovisuals per a l’aprenentatge i per a les relacions socials, dins i fora de l’aula i amb l’ús de les TIC, identificant els problemes de comunicació i sabent resoldre’ls convenientment. Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) expositius i argumentatius per a l’expressió d’idees i raonaments, expositius per a la presentació de treballs i informes, conversacionals per a l’obtenció d’informació i administratius per a la relació formal amb l’Administració i amb el món laboral. Comprendre i sintetitzar seqüències audiovisuals, procedents dels mitjans de comunicació, relacionades amb diversos tipus de textos. Dur a terme exposicions orals sobre fets d’actualitat que siguin d’interès de l’alumnat o continguts curriculars, amb l’ajut de mitjans audiovisuals i de les TIC. Cercar informació per comprendre i ampliar el contingut dels missatges orals, escrits o audiovisuals, utilitzant diverses estratègies. Produir textos de diferents tipus: argumentació ideològica, treballs i informes administratius, usant procediments de planificació i elements lingüístics per a la cohesió interna de les idees del text. Aplicar les estratègies per a la correcció lingüística i revisió gramatical dels textos. Conèixer les característiques estructurals i gramaticals dels tipus de textos esmentats, posant especial atenció en el reconeixement de les formes verbals i en les modalitats oracionals i la relació amb el context. Aplicar procediments per enriquir el text escrit mitjançant elements d’estil (ús d’anàfores i eliminació de repeticions), la precisió lèxica i l’aplicació de fórmules genuïnes, tant de lèxic com modismes o proverbis. Mostrar interès per la millora de l’expressió oral, escrita i audiovisual pròpia i aliena i respectar les opinions d’altri. Exposar una opinió ben argumentada sobre la lectura d’una obra completa adequada a l’edat; avaluar l’estructura i l’ús dels elements del gènere, la utilització del llenguatge i el punt de vista de l’autor; situar el sentit de l’obra en relació amb el context històric i cultural i amb la pròpia experiència. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, tenint en compte alguns temes i motius recurrents, les característiques del gènere, el valor simbòlic del llenguatge poètic i la funcionalitat dels recursos retòrics del text. Mostrar coneixement d’autors/es i obres més significatius de la literatura catalana i castellana de l’edat mitjana al segle XX. Crear textos, en suport paper o digital, prenent com a model un text literari treballat a l’aula. Reconèixer i valorar la diversitat lingüística d’Europa i del món, analitzant la realitat de la vida (i la mort) de les llengües. Participar activament i reflexivament en l’avaluació (autoregulació, coavaluació...) del propi aprenentatge i el dels altres, amb una actitud activa i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i ús de les llengües.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Programacions d’aula DIMENSIÓ COMUNICATIVA

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

UNITAT LECTURA 1. Comentem textos literaris

COMUNICACIÓ

La veu de la terra

Comentari d’un text literari

El llenguatge poètic: un llenguatge universal.

Les formes de la vida catalana

L’argumentació ideològica

Les formes d’opinió: un mitjà per acceptar la diversitat.

Miss Barceloneta

La conversa formal: col·loqui, debat i entrevista

Les entrevistes: una manera de conèixer directament persones d’altres cultures.

L’ofici que més m’agrada A Mallorca, durant la guerra civil

Els treballs escrits i l’exposició oral

El llenguatge verbal i no verbal: una eina potenciadora de la comunicació.

Cinema i literatura catalana

El cinema

Els mitjans de comunicació: una eina indispensable per saber què passa arreu del món.

L’arbre més gran del món

La carta i el correu electrònic

El correu electrònic: un mitjà de comunicació indispensable per voltar pel món.

Maca és la joventut

La sol·licitud i el currículum

El teatre social i de protesta.

El cervell perdut

Els impresos, les notes, Els impresos oficials: una eina per reflectir la societat. les convocatòries, les actes de reunió i els avisos

2. Argumentem idees 35

3. Entre conversa i conversa

4. Exposem un treball escrit

5. Literatura i cinema

117

6. De la carta al correu electrònic 143

7. Fem el currículum 169

8. Convoquem una reunió 197

9. Quines llengües parlem?

Sextina de la pau La poesia Jo em donaria a qui em volgués…

La diversitat lingüística a Europa i al món

Cara a cara

La narració literària

Les varietats lingüístiques (I)

Morir

La comunicació verbal i no verbal

Les varietats lingüístiques (II)

223

10. Les varietats dialectals 249

11. Com parlem

277

TIC

Quadern de bitàcola gramatical Presentació visual de poemes 303

Llengua catalana i literatura 4t ESO

La comunicació formal per mitjà de la xarxa

El bloc personal

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA GRAMÀTICA

LÈXIC

REPÀS D’ORTOGRAFIA

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ

Llengua parlada i normativa escrita. Aspectes sintàctics

Adequació i precisió lèxica

Accentuació

Literatura catalana de l’edat mitjana: Àusias March i Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc, Joanot Martorell

Funcions sintàctiques. El sintagma nominal

Sinonímia

La dièresi

La literatura catalana als segles XVI, XVII i XVIII. El segle XIX: la Renaixença

Don Jaume a Sant Jeroni, Jacint Verdaguer

Funcions sintàctiques. El sintagma verbal

Antonímia

La vocal neutra a/e

El segle XX. El modernisme: Joan Maragall, Víctor Català i Santiago Rusiñol

Pinya de rosa, Joaquim Ruyra

El complement directe i l’indirecte. Substitució pronominal

Polisèmia

La vocal àtona o/u

El segle XX: el noucentisme i l’avantguardisme

Madrigal a Sitges, Josep Carner És quan dormo que hi veig clar, J. V. Foix

Complement preposicional i complement circumstancial. Substitució pronominal

Homonímia

s/ss/z/c/ç

El segle XX: la poesia de postguerra

Assaig de plagi a la taverna, Pere Quart Assaig de càntic en el temple, Salvador Espriu

El complement atributiu i el predicatiu. Substitució pronominal

Oficis i professions

g/j, x/ix, tx/ig

El segle XX: narrativa de postguerra

La plaça del Diamant, Mercè Rodoreda

Les combinacions pronominals

L’empresa i el comerç

b/v; p/b, t/d, c/g

El segle XX: el teatre de postguerra

La Rambla de les floristes, Josep M. de Sagarra

L’oració composta. Coordinació, subordinació i juxtaposició

L’administració

La h. La r final

El segle XX: la narrativa dels anys seixanta i setanta

Tot s’aprofita, Pere Calders

L’oració subordinada substantiva

Els esports

m/n/mp; l·l

El segle XX: la poesia contemporània

Petita faula de mi mateix, Miquel Martí i Pol

L’oració subordinada adjectiva

Els vehicles

L’apòstrof, la contracció i el guionet

El final del segle XX i els primers anys del XXI: la narrativa contemporània

Uf, va dir ell, Quim Monzó

L’oració subordinada adverbial

Les locucions, les frases fetes i els refranys

Les abreviatures, les sigles, els símbols i els acrònims

El final del segle XX i els primers anys del XXI: el teatre contemporani

El manuscrit d’Alí Bei, Josep M. Benet i Jornet

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 1 Comentem textos literaris OBJECTIUS Llegir i comprendre una narració. Comentar textos literaris d’acord amb unes pautes. Expressar-te oralment i per escrit tenint en compte la normativa. Produir textos amb coherència, cohesió i adequació al context comunicatiu. Relacionar el context social de l’edat mitjana amb la literatura de l’època, i conèixer-ne els principals autors de poesia i narrativa. Comentar poemes trobadorescos i d’Ausiàs March. Comentar fragments del Tirant lo Blanc.

CONTINGUTS Lectura expressiva d’un text narratiu: La veu de la terra Comentari de text literari: poesia, narrativa, teatre Llengua parlada i normativa escrita. Aspectes sintàctics Adequació i precisió lèxica Accentuació de mots Literatura de l’Edat Mitjana. Poesia: Ausiàs March. Narrativa: Tirant lo Blanc.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LA MATÈRIA Competència comunicativa oral: preguntes per desenvolupar l’expressió oral, explicació oral de fets ocorreguts o ficticis Competència comunicativa escrita: la normativa escrita Competència comunicativa audiovisual: cerca a Internet d’autors, obres i corrents literaris Competència estètica i literària: el comentari de text literari; coneixement de la literatura de l’Edat Mitjana. Poesia: Ausiàs March. Narrativa: Tirant lo Blanc Competència plurilingüe i intercultural: el llenguatge poètic, un llenguatge universal

CRITERIS D’AVALUACIÓ Llegir comprensivament una narració literària medieval. Comentar fragments d’obres de literatura medieval. Redactar textos d’acord amb la normativa escrita.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Escriure textos amb adequació, cohesió i correcció lingüística. Saber utilitzar les TIC per cercar informació sobre literatura. Conèixer l’obra d’Ausiàs March i el Tirant lo Blanc.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada: 9 hores

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 2 Argumentem idees OBJECTIUS Llegir i comprendre una argumentació ideològica. Produir textos argumentatius de tema divers. Identificar els elements dels sintagmes nominals. Reconèixer i utilitzar sinònims. Posar dièresi als mots que n’hagin de dur. Conèixer la situació de la llengua i la literatura catalanes durant els segles XVI, XVII i XVIII. Comprendre les característiques de la Renaixença i el Romanticisme. Llegir i comentar fragments literaris de Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.

CONTINGUTS Lectura expressiva d’un text argumentatiu: Les formes de la vida catalana Argumentació ideològica Funcions sintàctiques. El sintagma nominal Sinònims Dièresi La literatura als segles XVI, XVII i XVIII. El segle XIX: La Renaixença. Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LA MATÈRIA Competència comunicativa oral: preguntes per desenvolupar l’expressió oral, argumentació oral Competència comunicativa escrita: argumentació escrita Competència comunicativa audiovisual: lectura d’editorials i articles d’opinió a través d’Internet Competència estètica i literària: coneixement de la literatura als segles XIX: La Renaixença. Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller

XVI, XVII

XVIII.

El segle

Competència plurilingüe i intercultural: Les formes d’opinió: un mitjà per acceptar la diversitat

CRITERIS D’AVALUACIÓ Llegir expressivament un poema.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Comprendre el contingut d’un poema. Utilitzar els connectors adients en els textos argumentatius. Distingir les diferents estructures del sintagma nominal. Substituir un mot per un sinònim segons el context. Conèixer els períodes literaris des del segle XVI fins al segle autors Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.

XIX,

especialment les obres dels

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada: 9 hores

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 3 Entre conversa i conversa… OBJECTIUS Llegir i comprendre fragments de teatre. Organitzar un col·loqui o un debat i participar-hi. Preparar una entrevista de feina. Identificar els diferents tipus de verbs. Escriure correctament les grafies de la vocal neutra a/e. Valorar la literatura modernista de l’inici del segle XX. Comentar fragments literaris dels escriptors i escriptores més importants de la literatura modernista.

CONTINGUTS Lectura expressiva d’un fragment d’obra de teatre: Miss Barceloneta Conversa formal: col·loqui, debat i entrevista Funcions sintàctiques. Els sintagmes verbals. Tipus de verbs Antònims Vocal neutra a/e El segle XX. El Modernisme: Poesia, narrativa i teatre. Joan Maragall. Víctor Català. Santiago Rusiñol

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LA MATÈRIA Competència comunicativa oral: preguntes per desenvolupar l’expressió oral, col·loqui, debat, entrevista Competència comunicativa escrita: escriure preguntes d’una entrevista, comentar textos literaris Competència comunicativa audiovisual: els debats a la xarxa Competència estètica i literària: coneixement de la literatura de final del segle XIX i inici del segle XX. El Modernisme: Poesia, narrativa i teatre. Joan Maragall. Víctor Català. Santiago Rusiñol Competència plurilingüe i intercultural: Les entrevistes: una manera de conèixer directament persones d’altres cultures

Llengua catalana i literatura 4t ESO

CRITERIS D’AVALUACIÓ Llegir i comprendre un poema i una prosa literària modernistes. Saber desenvolupar-se en taules rodones i converses formals. Distingir verbs transitius i verbs intransitius. Trobar l’antònim d’un mot d’acord amb el context. Conèixer els autors i autora principals del modernisme català del segle XX.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada: 9 hores

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 4 Exposem un treball escrit OBJECTIUS Llegir i comprendre poemes realistes sobre fets diversos. Elaborar treballs d’acord amb unes pautes donades. Fer informes de tema divers. Substituir el complement directe i l’indirecte per pronoms febles. Utilitzar els diversos significats dels mots polisèmics tenint en compte el context. Escriure correctament les grafies de la vocal àtona o/u. Valorar el noucentisme i l’avantguardisme literaris catalans. Comentar poemes d’autors noucentistes.

CONTINGUTS Lectura expressiva de dos poemes: A Mallorca, durant la guerra civil, L’ofici que més m’agrada Treballs escrits Exposició oral Complement directe. Substitució pronominal Complement indirecte. Substitució pronominal Polisèmia Vocal àtona o/u El segle J. V. Foix

XX.

El noucentisme: Josep Carner. L’avantguardisme: Joan Salvat-Papasseit,

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LA MATÈRIA Competència comunicativa oral: preguntes per desenvolupar l’expressió oral, l’exposició oral Competència comunicativa escrita: treballs escrits Competència comunicativa audiovisual: revisió ortogràfica per mitjà d’un corrector ortogràfic Competència estètica i literària: coneixement de la literatura del segle Josep Carner. L’avantguardisme: Joan Salvat-Papasseit, J. V. Foix

Llengua catalana i literatura 4t ESO

XX.

El noucentisme:

Competència plurilingüe i intercultural: El llenguatge verbal i no verbal: eina potenciadora de la comunicació

CRITERIS D’AVALUACIÓ Llegir i comprendre textos poètics. Saber fer una exposició oral d’acord amb unes pautes. Elaborar treballs escrits respectant l’ordre de les seves parts. Substituir correctament els complements directe i indirecte pels pronoms febles corresponents. Distingir la polisèmia de mots. Conèixer les obres dels autors més importants del noucentisme i de l’avantguardisme.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada: 9 hores

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 5 Literatura i cinema OBJECTIUS Llegir i comprendre un text expositiu sobre cinema i literatura catalana. Conèixer el llenguatge i les tècniques cinematogràfiques. Substituir els complements preposicionals i els circumstancials per pronoms febles. Reconèixer i utilitzar mots homònims tenint en compte el context. Escriure correctament les grafies de la essa sorda i de la essa sonora (s/ss/z/c/ç). Valorar la literatura catalana de la postguerra. Comentar poemes, especialment de Carles Riba i Salvador Espriu.

CONTINGUTS Lectura d’un text expositiu sobre cinema i literatura catalana Característiques del cinema Complement preposicional. Substitució pronominal Complement circumstancial. Substitució pronominal Homonímia Les consonants s/ss/z/c/ç La literatura del segle XX. La poesia de postguerra. Carles Riba. Salvador Espriu

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LA MATÈRIA Competència comunicativa oral: preguntes per desenvolupar l’expressió oral, parlar del cinema en relació amb la literatura Competència comunicativa escrita: escriure textos a partir d’un guió Competència comunicativa audiovisual: la cartellera digital Competència estètica i literària: coneixement de la literatura del segle XX. La poesia de postguerra. Carles Riba. Salvador Espriu Competència plurilingüe i intercultural: els mitjans de comunicació: eina indispensable per saber què passa arreu del món

Llengua catalana i literatura 4t ESO

CRITERIS D’AVALUACIÓ Llegir, comprendre i comparar dos textos poètics. Distingir les principals característiques del cinema i la seva relació amb la literatura. Substituir els complements preposicionals i circumstancials pels pronoms febles corresponents. Identificar els mots homònims. Conèixer les obres dels principals autors de la poesia de postguerra.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada: 9 hores

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 6 De la carta al correu electrònic OBJECTIUS Llegir i comprendre un fragment de narrativa actual. Redactar cartes i correus electrònics i distingir-ne les parts. Substituir el complement atributiu i el predicatiu pel pronom feble corresponent. Usar termes propis d’oficis i professions. Escriure correctament les grafies g/j, x/ix, tx/ig. Valorar la narrativa catalana de postguerra. Començar textos de Josep Pla, Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga.

CONTINGUTS Lectura expressiva d’una narració literària contemporània: L’arbre més gran del món La carta El correu electrònic Complement atributiu. Substitució pronominal Complement predicatiu. Substitució pronominal Oficis i professions Les consonants g/j, x/ix, tx/ig La literatura al segle Villalonga

XX.

Narrativa de postguerra. Josep Pla, Mercè Rodoreda, Llorenç de

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LA MATÈRIA Competència comunicativa oral: preguntes per desenvolupar l’expressió oral, comentari oral de textos Competència comunicativa escrita: elaborar de cartes i correus electrònics Competència comunicativa audiovisual: escriure l’opinió en línia Competència estètica i literària: coneixement de la literatura al segle guerra. Josep Pla, Mercè Rodoreda, Llorenç de Villalonga

XX.

Narrativa de post-

Competència plurilingüe i intercultural: el correu electrònic: un mitjà de comunicació indispensable per voltar pel món

Llengua catalana i literatura 4t ESO

CRITERIS D’AVALUACIÓ Llegir i comprendre una narració literària de postguerra. Escriure una carta formal d’acord amb la seva estructura. Distingir les formes de la carta i del correu electrònic. Substituir els complements atributius i predicatius pels pronoms febles corresponents. Usar correctament els mots referits a oficis i professions. Conèixer les obres dels autors més importants de la narrativa de postguerra.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada: 9 hores

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 7 Fem el currículum OBJECTIUS Llegir i comprendre fragments narratius. Redactar una sol·licitud i un currículum. Ordenar i col·locar correctament els pronoms febles. Fer les combinacions pronominals CD + CI i d’altres. Conèixer i utilitzar el vocabulari propi de l’empresa i el comerç. Escriure correctament les grafies b/v, p/b, t/d, c/g. Valorar el teatre de postguerra i els seus autors principals. Comentar fragments d’obres de teatre de Josep M. de Sagarra i de Joan Oliver.

CONTINGUTS Lectura expressiva d’una narració literària: Maca és la joventut La sol·licitud El currículum Combinacions pronominals Empresa i comerç Les consonants b/v, p/b, t/d, c/g La literatura del segle XX. El teatre de postguerra. Josep M. de Sagarra, Joan Oliver

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LA MATÈRIA Competència comunicativa oral: preguntes per desenvolupar l’expressió oral, sol·licitud oral Competència comunicativa escrita: la sol·licitud escrita i el currículum Competència comunicativa audiovisual: buscar feina per mitjà d’Internet Competència estètica i literària: coneixement de la literatura del segle guerra. Josep M. de Sagarra, Joan Oliver Competència plurilingüe i intercultural: el teatre social i de protesta

CRITERIS D’AVALUACIÓ Llegir i entendre un fragment d’una obra de teatre. Redactar amb coherència i cohesió una sol·licitud.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

XX.

El teatre de post-

Escriure un currículum personal. Combinar correctament els pronoms febles. Utilitzar correctament el vocabulari de l’empresa i el comerç. Conèixer les obres dels escriptors més importants del teatre de postguerra.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada: 9 hores

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 8 Convoquem una reunió OBJECTIUS Llegir i comprendre una descripció literària. Redactar formularis, recursos i reclamacions. Distingir les oracions per coordinació, subordinació i juxtaposició. Conèixer i utilitzar el vocabulari propi de l’Administració. Utilitzar correctament la h i la r a final de mot. Valorar la narrativa catalana dels anys seixanta i setanta. Llegir i comentar textos de Manuel de Pedrolo, Pere Calders, Joan Brossa i Josep Palau i Fabre.

CONTINGUTS Lectura expressiva d’una narració literària actual: El cervell perdut Impresos Notes Convocatòries Actes de reunió Avisos L’oració composta. Subordinació i coordinació. Juxtaposició Vocabulari de l’administració La h i la r final La literatura del segle xx. Narrativa dels anys seixanta i setanta

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LA MATÈRIA Competència comunicativa oral: preguntes per desenvolupar l’expressió oral, parlar en actes públics Competència comunicativa escrita: redacció d’impresos, notes, convocatòries, actes de reunió i avisos Competència comunicativa audiovisual: administració i comerç per via telemàtica Competència estètica i literària: coneixement de la literatura del segle XX. Narrativa dels anys seixanta i setanta

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Competència plurilingüe i intercultural: els impresos oficials: una eina per reflectir la societat

CRITERIS D’AVALUACIÓ Llegir i comprendre una narració literària. Redactar convocatòries i actes de reunió. Distingir entre oració composta juxtaposada, coordinada i subordinada. Utilitzar correctament el vocabulari de l’administració. Conèixer les obres dels autors més importants de la literatura dels anys seixanta i setanta.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada: 9 hores

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 9 Quines llengües parlem? OBJECTIUS Llegir i comprendre poemes sobre l’amor i les guerres. Prendre consciència de la diversitat lingüística a Europa i al món. Reconèixer i analitzar oracions subordinades substantives. Utilitzar amb precisió i correcció mots del món de l’esport. Valorar la poesia catalana contemporània. Comentar poemes de poetes catalans contemporanis.

CONTINGUTS Lectura expressiva de dos poemes: Sextina de la pau, Jo em donaria a qui em volgués... Diversitat lingüística a Europa Diversitat lingüística al món L’oració subordinada substantiva Esports Les consonants m/n/mp, l·l El segle XX. La poesia contemporània. Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol, Narcís Comadira, Maria-Mercè Marçal

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LA MATÈRIA Competència comunicativa oral: preguntes per desenvolupar l’expressió oral, entendre parlants d’altres llengües d’Europa, especialment les romàniques Competència comunicativa escrita: escriure textos amb coherència, cohesió i correcció lingüística Competència comunicativa audiovisual: traductors en línia Competència estètica i literària: coneixement de la literatura del segle XX. La poesia contemporània. Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol, Narcís Comadira, Maria-Mercè Marçal Competència plurilingüe i intercultural: la diversitat lingüística a Europa i al món

CRITERIS D’AVALUACIÓ Llegir i entendre el contingut d’un poema. Conèixer les diferents llengües que es parlen a Europa.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Tenir interès per conèixer altres llengües del món. Distingir les oracions subordinades substantives. Usar correctament el vocabulari sobre l’esport. Conèixer les obres dels principals poetes contemporanis.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada: 9 hores

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 10 Les varietats dialectals OBJECTIUS Llegir i comprendre una narració contemporània sobres persones d’altres continents. Conèixer i distingir les varietats geogràfiques de la llengua catalana. Reconèixer i saber usar correctament oracions subordinades adjectives. Valorar la narrativa catalana contemporània. Comentar fragments d’obres de Quim Monzó, Montserrat Roig, Jaume Cabré i Ferran Torrent.

CONTINGUTS Lectura expressiva d’una narració literària actual: Cara a cara Variació lingüística (I) Variació geogràfica del català L’oració subordinada adjectiva Els pronoms relatius Els vehicles Contracció, apòstrof, guionet La literatura al segle XX. La narrativa contemporània. Quim Monzó, Montserrat Roig, Jaume Cabré, Ferran Torrent

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LA MATÈRIA Competència comunicativa oral: preguntes per desenvolupar l’expressió oral, comentari oral de textos Competència comunicativa escrita: construcció d’oracions adjectives o de relatiu Competència comunicativa audiovisual: diccionari català-valencià-balear Competència estètica i literària: coneixement de la literatura al segle XX. La narrativa contemporània. Quim Monzó, Montserrat Roig, Jaume Cabré, Ferran Torrent Competència plurilingüe i intercultural: la varietat lingüística

CRITERIS D’AVALUACIÓ Llegir i entendre el contingut d’una narració literària contemporània. Distingir els trets fonètics, morfològics i lèxics dels dialectes de la llengua catalana.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Utilitzar correctament els pronoms relatius en frases i textos. Usar els mots sobre vehicles amb correcció. Conèixer les obres dels autors més importants de la narrativa contemporània.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada: 9 hores

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 11 Com parlem? OBJECTIUS DIDÀCTICS Llegir i comprendre un fragment de teatre contemporani. Distingir els diversos registres socials del català. Reconèixer i analitzar oracions subordinades adverbials i utilitzar-les correctament. Conèixer locucions, refranys i frases fetes i fer-ne ús. Valorar el teatre català contemporani i comentar-ne fragments. Comentar fragments d’obres de Jordi Teixidor i Josep M. Benet i Jornet.

CONTINGUTS Lectura expressiva d’un fragment de teatre contemporani: Morir (un moment abans de morir) Variació social Variació històrica Els registres lingüístics L’oració subordinada adverbial Locucions, frases fetes i refranys Abreviacions, sigles, acrònims, símbols La literatura del segle XX. El teatre contemporani. Jordi Teixidor, Josep M. Benet i Jornet. Els nous autors

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LA MATÈRIA Competència comunicativa oral: preguntes per desenvolupar l’expressió oral, comentar oralment textos literaris Competència comunicativa escrita: escriure textos amb els registres adequats a la situació comunicativa Competència comunicativa audiovisual: consultes al diccionari de l’IEC per mitjà d’Internet Competència estètica i literària: coneixement de la literatura del segle porani. Jordi Teixidor, Josep M. Benet i Jornet. Els nous autors

XX.

El teatre contem-

Competència plurilingüe i intercultural: la varietat lingüística històrica i social

Llengua catalana i literatura 4t ESO

CRITERIS D’AVALUACIÓ Llegir i comprendre un fragment teatral contemporani. Distingir els diferents registres de la llengua. Distingir les diferents oracions adverbials i usar-ne els connectors adequadament. Utilitzar frases fetes del català copsant-ne el significat. Conèixer les obres dels principals autors de teatre contemporani.

TEMPORITZACIÓ Durada aproximada: 9 hores

Llengua catalana i literatura 4t ESO

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES GENERALS Els materials didàctics que presentem desenvolupen les tres dimensions del currículum (comunicativa, estètica i literària, i plurilingüe i intercultural) i tenen les característiques següents:

DIMENSIÓ COMUNICATIVA Lectures Hi ha dos tipus de lectures en cada unitat: Lectura a l’inici de la unitat, amb activitats. Lectura al final de la unitat, de repàs i d’avaluació. La lectura inicial de cada unitat va acompanyada d’activitats abans de la lectura i activitats sobre el contingut del text, amb un glossari de mots i expressions que serveix per ampliar el bagatge lingüístic de l’alumnat, i activitats escrites i orals, i apunts de llengua. Amb aquestes lectures es pretén que l’alumnat descobreixi i augmenti la seva passió per la lectura. Totes les lectures tenen una unitat de sentit, encara que a vegades es tracti de fragments d’obres més àmplies. Poden ser motivadores, no solament per al jovent al qual van destinades majoritàriament, sinó també per al professorat i per a altres persones que ocasionalment poden consultar el llibre (pares, germans, amics). Les lectures són molt diverses, tant pel que fa als gèneres com als temes, i pertanyen a autors catalans i estrangers. Algunes pertanyen específicament a l’àmbit de la literatura juvenil; d’altres, per la temàtica i l’estil, són assequibles per a qualsevol lector. Molts dels personatges de les lectures són nois i noies d’edats similars a les de l’alumnat, cosa que pot contribuir a despertar l’interès dels adolescents cap a problemes o situacions plantejats en el text. Molts dels textos transmeten valors positius i tracten sobre temes transversals, d’acord amb el que prescriu el currículum.

Activitats orals i escrites En l’ensenyament tradicional, l’estudi dels textos escrits era el centre de l’activitat escolar. Avui, però, es dóna també molta importància a l’ensenyament de la llengua oral. Per aquest motiu, en aquest projecte hi ha activitats orals en totes les unitats que estimulen la participació a classe, faciliten la capacitat de relació i d’integració dels alumnes a l’aula i serveixen per millorar la seva expressió oral. Tots sabem que escriure en un text el nostre pensament de manera lògica i ordenada no és fàcil. No en tenim prou d’escriure amb correcció (d’acord amb les normes gramaticals, ortogràfiques, de puntuació...). El procés de l’escriptura és més complex i difícilment es pot ensenyar. En aquest projecte es proposen models de textos escrits amb el propòsit que l’alumnat assimili i interioritzi les normes de redacció. Així mateix, es proposen exercicis progressius, amb diferents graus de dificultat, per tal que l’alumnat posi en pràctica la bona redacció, capacitat que li serà de gran utilitat en la vida laboral i social.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Comunicació Les activitats i els continguts que apareixen en aquest apartat pretenen, des de diverses òptiques o des de camps diversos –literatura, premsa, cartes...–, desenvolupar les habilitats necessàries perquè l’alumnat pugui parlar i redactar correctament i amb una bona base. En darrer terme, es pretén que l’alumnat sigui capaç d’idear, organitzar i expressar correctament les seves experiències, sentiments o invencions.

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA Ortografia Aquest apartat es presenta com un repàs per mitjà d’exercicis guiats, intuïtius i amens. Convindrà, evidentment, fer-ne ús en la mesura de les necessitats de cada un dels alumnes. Grafies amb més dificultat i accentuació constitueixen els dos eixos a l’entorn dels quals es fa la pràctica ortogràfica més. En la guia s’han inclòs més textos per dictar a cada unitat.

Gramàtica Es pretén també iniciar l’alumnat en els coneixements de la terminologia lingüística, sense la qual seria impossible transmetre els conceptes. El que convé és que la reflexió condueixi l’alumnat a millorar l’ús de la llengua. No interessa tant que els alumnes sàpiguen gramàtica, com que aquest ensenyament repercuteixi en la millora de l’ús de la llengua parlada i escrita; en definitiva, que aprenguin a parlar i a escriure més bé.

Lèxic La finalitat d’aquest apartat és que l’alumnat ampliï el seu cabal lèxic per mitjà d’activitats, i també que reflexioni sobre els mecanismes de creació lèxica (per exemple, la derivació). L’adquisició d’un bon nivell de lèxic és un objectiu fonamental en aquesta etapa de desenvolupament de l’adolescent i ha de servir per ampliar el cabal lèxic en les seves comunicacions orals i escrites.

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA Literatura Els textos literaris pretenen que l’alumnat augmenti la seva creativitat i descobreixi que la literatura és una font de coneixement, diversió, fantasia i noves experiències. Els continguts literaris d’aquest projecte desenvolupen la competència del lector literari.

ACTIVITATS TIC Al llarg de tota l’etapa, els llibres presenten activitats per treballar el tractament de la informació i la competència digital en cada unitat i al final del llibre.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL En el desenvolupament de les unitats cal tenir present la dimensió plurilingüe i intercultural, per predisposar l’alumnat a actuar adequadament en un món plural, multilingüe i multicultural. A partir dels continguts de les unitats es poden aprendre actituds i habilitats per conèixer altres llengües i valorar-les, saber gestionar els problemes de les interaccions multilingües, estar obert a altres maneres d’interpretar el món. En totes les unitats convindrà fomentar l’ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències, l’ús de formes de cortesia en els intercanvis socials i l’actitud crítica davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de discriminació i voluntat de superar els prejudicis.

Activitats de repàs i d’avaluació En acabar els continguts de cada unitat, s’ofereixen activitats de repàs i d’avaluació per tal que l’alumnat sigui conscient dels coneixements i destreses adquirits o que calen millorar.

Globalització de continguts i objectius Tot i la divisió en unitats i apartats, el projecte tendeix a una visió de conjunt. Els materials didàctics parteixen de la llengua viva i condueixen a la seva aplicació pràctica. Amb aquests materials l’alumnat no tan sols millorarà el seu coneixement teòric de la llengua, sinó també el pràctic. Així, els estudiants, al llarg del curs, aconseguiran expressar-se cada vegada amb més fluïdesa i seguretat. La globalització de què parlem s’ha de reflectir en la pràctica en l’ús de la llengua en les diferents matèries curriculars i també en la vida extraescolar. No és sobrera, doncs, la recomanació que el professorat de llengua i literatura treballi coordinat amb el de les altres matèries, d’acord amb el que prescriu el currículum, i integri en l’estudi de la llengua les activitats fetes pels alumnes fora de les hores lectives o de l’àmbit escolar.

Continguts transversals Un dels objectius de qualsevol projecte educatiu és el desenvolupament de l’alumnat en diferents àmbits de la vida per tal que en un futur es pugui integrar com a membre actiu en una cultura i una societat determinades. Per aconseguir plenament aquest objectiu, cal que determinats problemes o qüestions de la nostra societat, com ara els drets humans i la pau, el consum, la salut, la igualtat entre els sexes, la circulació viària, la tecnologia de la informació, la prevenció d’incendis, etc., també formin part del currículum, tot i que no apareguin formulats amb continguts i objectius en les diferents matèries i trimestres de l’etapa. Els projectes curriculars dels centres educatius han de preveure aquests aspectes, anomenats transversals, i articular i coordinar les diferents matèries a fi que aquests tipus de continguts travessin totes les matèries o quasi totes. Els temes transversals són, així, processos actius i permanents, actitudinals i preventius que pretenen informar i formar l’alumnat. Contenen temes molt actuals que estan presents en diferents graus en els mitjans d’informació social i reclamen la seva presència en l’educació per tal de lluitar contra els seus efectes negatius.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

La matèria de Llengua i literatura, com la resta de les matèries curriculars, ha de potenciar aquests ensenyaments transversals; per aquesta raó, els llibres de Llengua catalana i literatura estan concebuts per contribuir a difondre aquests ensenyaments i fer dels alumnes i les alumnes ciutadans i ciutadanes responsables. En l’àmbit de l’educació cívica i moral, els materials d’aquest projecte fomenten l’explicitació dels criteris propis a través de la participació activa a l’aula en debats, discussions, etc., tot interpretant i valorant les idees dels altres. Es potencia el treball cooperatiu i, per tant, la responsabilització personal en l’acompliment de les tasques, la contrastació de diversos punts de vista i l’acceptació de decisions col·lectives. Així, doncs, a través de les activitats que es proposen, l’alumne interioritza i elabora normes, i d’aquesta manera avança en la construcció del seu jo moral. És tasca de la matèria de Llengua i literatura, però no únicament d’aquesta matèria, fer notar els usos lingüístics que estan tenyits de prejudicis sexistes, socials o de classe, territorials, etc., i donar als alumnes els elements necessaris per tal d’analitzar-los i evitar el seu ús lingüístic i potenciar les actituds de respecte per totes les manifestacions humanes. Els alumnes han de prendre consciència que un idioma no és solament un codi diferent i intercanviable per passar informació, sinó un vehicle de pensament, una exteriorització de la pròpia personalitat i una manifestació de tradició i cultura. Cal que l’alumnat sigui crític envers els aspectes de la llengua que reflecteixin valors i prejudicis (classistes, racistes, sexistes), per tal d’eliminar-los. En un context internacional com el nostre, l’educació cívica i moral implica conèixer i prendre consciència de les diferències socials, culturals i ètniques de la societat. Els llibres que componen aquest projecte de Llengua catalana i literatura contenen textos i activitats adreçats a reflexionar sobre les actituds discriminatòries per raó de sexe, raça, religió, etc., i rebutjar-les. Amb algunes activitats d’aquest projecte es pretén també que l’alumnat valori la diversitat lingüística i cultural com una manifestació de la riquesa individual i social. Pel que fa al tema transversal d’educació per a la pau, aquest projecte de Llengua i literatura pretén col·laborar a formar ciutadans i ciutadanes solidaris, tolerants i ajudar-los a interpretar críticament la realitat, complexa i conflictiva en relació amb els grans problemes actuals del món d’avui. Altres activitats participen dels principis de l’educació mediambiental, tot conscienciant l’alumnat sobre la necessitat de prevenir el deteriorament i l’empobriment del nostre entorn i del nostre planeta.

Atenció a la diversitat El context social i l’evolució psicològica de l’alumnat, amb totes les seves variants (edat, sexe, comportament, relacions amb l’entorn), determinen unes diferències lògiques i palpables en el grup classe. La gestió d’aquesta heterogeneïtat és un dels pilars més importants en què es basa l’Educació Secundària Obligatòria i que ateny, especialment, la matèria de Llengua i literatura. Tenint en compte aquest repte, el projecte de la matèria de Llengua catalana i literatura ha estat creat, d’acord amb el que prescriu el currículum, a partir d’una sèrie de criteris organitzadors que es detallen a continuació. 1. S’ha partit d’una tipologia textual diversa basada en la forma (textos narratius, descriptius, expositius, instructius, argumentatius, poètics, de teatre...), en la intenció comunicativa (infor-

Llengua catalana i literatura 4t ESO

mar, convèncer, incitar...) i en els diferents àmbits d’ús (mitjans de comunicació, acadèmics, quotidians, laborals...). 2. Es varia l’estructura de treball tot combinant situacions col·lectives i individuals. 3. S’ha tingut en compte la funcionalitat de l’aprenentatge i els diversos contextos culturals de l’alumnat, que van des dels més propers (còmics) fins als més allunyats (literatura). 4. Els continguts estan pensats perquè els alumnes i les alumnes puguin fer un inventari dels coneixements ja treballats que els permeti l’adquisició de nous aprenentatges. 5. La majoria d’activitats pensades per a l’adquisició de les quatre habilitats bàsiques (llegir, escriure, parlar i escoltar) possibiliten la intervenció del professorat en el procés d’aprenentatge de l’alumnat, fet que afavoreix l’avaluació formativa. 6. El gran nombre d’activitats dels llibres facilita que, en una part del temps escolar, el professorat pugui establir plans de treball individual o col·lectiu sobre continguts i problemes diversos (de redacció, ortografia, gramàtica...) encara no resolts. Tot partint del projecte curricular i de la programació d’aula, el professorat haurà de fer les adaptacions necessàries per atendre la diversitat de l’alumnat a l’aula. Caldrà, en aquest sentit, delimitar els objectius mínims que es volen aconseguir amb els alumnes per tal que aquests puguin continuar el seu aprenentatge. Una vegada decidits, caldrà tenir en compte els diferents recursos que possibiliten l’atenció a la diversitat, i que poden ser els següents: Adaptar el material didàctic. Variar la metodologia segons les necessitats de cada alumne/a. Proposar activitats d’aprenentatge diferenciades. Organitzar grups de treball flexibles. Augmentar o disminuir el ritme de presentació dels continguts. Ampliar o reduir els blocs de continguts segons l’interès i la capacitat de l’alumnat. En l’elaboració de les adaptacions de cada unitat, hem tingut molt en compte l’atenció de la diversitat a l’aula. Per aquest motiu, el CD conté activitats de reforç i d’ampliació de cada unitat. Òbviament, l’adscripció de les activitats (de reforç o d’ampliació) dependrà sempre del tipus d’alumnat. És el professorat qui, en darrer terme, ha de decidir quins exercicis són els més convenients per a l’alumnat.

Materials de reforç i ampliació Amb la finalitat d’atendre la diversitat dels alumnes al llarg de tota l’etapa en la matèria Llengua catalana i literatura, Castellnou Edicions ha elaborat, a més a més, per a cada curs uns materials de reforç i ampliació. Els de primer curs són els següents: Jordi Balcells, Llegir i escriure 4. Competències bàsiques Jordi Balcells, Reforç de llengua 4. Ortografia, gramàtica i lèxic

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 1 Comentem textos literaris DIMENSIÓ COMUNICATIVA Lectura El text d’aquesta unitat és un fragment d’El pic de la Dama Morta, de Pau Joan Hernàndez. La lectura va acompanyada d’un vocabulari de mots. Després de la lectura es proposen activitats de comprensió, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingüístics emprats en el text.

Comunicació El comentari de textos literaris és una activitat recurrent al llarg de la vida escolar. Tanmateix, sovint ens trobem que l’alumnat té una falta total de recursos per enfrontar aquesta tasca. El primer escull és la falta d’un mètode d’anàlisi del textos; el segon escull és una certa manca de coneixements efectiva sobre la literatura i els recursos que utilitza. Aquesta dificultats conflueixen amb una falta d’interès força generalitzada per la literatura, que sol provenir de les dificultats de comprensió dels textos literaris per part d’un sector ampli de l’alumnat. Per pal·liar aquest problema, en aquest apartat exposarem un mètode clar i senzill per comentar textos literaris. La seva funcionalitat va més enllà d’aquesta primera unitat, ja que al llarg de tot el llibre l’alumnat trobarà múltiples textos de la història de la literatura per analitzar. Les tres activitats coincideixen amb els tres gèneres que l’alumnat ha d’aprendre a analitzar: la narrativa, la poesia i el teatre. En tots els casos l’objectiu final és realitzar un comentari complet del text que segueixi les cinc fases proposades (comprensió del text, contextualització, anàlisi del contingut, anàlisi de la forma i conclusió). Les activitats que es proposen en el llibres són un ajut que servirà a l’alumnat per adonar-se dels trets essencials de cada text, formals o de contingut, de manera que després els puguin incorporar al seu comentari. L’activitat TIC servirà als alumnes per entendre el text que han llegit. Es tracta de cercar a Internet informació sobre l’autor o autora i la seva obra i el corrent literari on s’inscriu el text (contextualització del text). L’essència de l’exercici rau en el fet que no és el professor qui proporciona la informació, sinó que és l’alumnat que l’obté de forma autònoma. Com a activitat complementària, podeu demanar als alumnes que cerquin el conte L’Hedera Helix de Pere Calders i que el comparin amb l’adaptació teatral de Dagoll Dagom que tenen en el llibre de text.

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA Gramàtica En aquesta unitat mostrem, a partir d’un fragment de Pigmalió, de Bernard Shaw, en traducció de Joan Oliver, alguns exemples d’usos no estrictament normatius presents en la llengua col·loquial, com ara barbarismes, vulgarismes i pronúncies impròpies. Són el pretext per introduir l’estudi d’alguns errors morfosintàctics molt sovintejats que resulten de la interferència del castellà i les alternatives més genuïnes per evitar-los. En primer lloc, s’ofereixen solucions per substituir l’ús de l’article neutre del castellà lo en construccions diverses. En segon lloc, hi ha un recull dels principals substantius que presenten diferències

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 1 Orientacions de gènere respecte al castellà, així com d’aquells que en singular no han de dur –s final. En tercer lloc, apareixen alguns indefinits que són castellanismes. I per últim, locucions prepositives i adverbials que, com la majoria de construccions lexicalitzades, són intraduïbles. Les activitats proposades segueixen aquest mateix ordre, amb el propòsit que, gràcies a la reiteració, l’alumnat vagi fent seves les opcions pròpies i s’acostumi a usar-les en comptes dels barbarismes, que probablement els resultin més familiars. Com a activitat complementària, es proposa la següent, que inclou barbarismes de tipus divers: Totes les frases següents contenen alguna de les incorreccions que hem anat veient relacionades amb interferències del castellà. Corregeix-les. a) De repent va esclatar tot i ens vam quedar sense llum. b) Uns anàlisis com aquests no els havia vistos mai! c) A les afores de Maó hi ha unes cales bellíssimes. d) Ens han servit el postre acompanyat de nata muntada. e) No tothom defensa aquesta tesis, per suposat. f) Desde luego que n’estic segura! Si no, no t’ho diria. g) Els demés ja no vindran. Ja és massa tard. h) Jo? No tinc pas ningun dubte. i) La lleixiu taca la roba i la descoloreix. j) Aviat arribarem a l’oasis i podrem descansar. Solució: a) De sobte va esclatar tot i ens vam quedar sense llum. b) Unes anàlisis com aquestes no les havia vistes mai! c) Als afores de Maó hi ha unes cales bellíssimes. d) Ens han servit les postres acompanyades de nata muntada. e) No tothom defensa aquesta tesi, per descomptat. f) Per descomptat que n’estic segura! Si no, no t’ho diria. g) Els altres ja no vindran. Ja és massa tard. h) Jo? No tinc pas cap dubte. i) El lleixiu taca la roba i la descoloreix. j) Aviat arribarem a l’oasi i podrem descansar.

Lèxic En aquest apartat es posa l’accent en la detecció i correcció de diversos errors molt comuns en l’ús del lèxic: vaguetats i imprecisions, significats impropis, comodins o mots jòquer, interferències lèxiques (barbarismes) i vulgarismes. Es pretén que l’alumnat sigui conscient de la importància que té disposar d’un vocabulari ampli i saber-lo emprar correctament per tal d’expressar les idees amb precisió. També s’haurà d’insistir en la correcció i la genuïnitat de l’expressió. Les activitats segueixen l’ordre en què les explicacions teòriques han tractat els diferents tipus d’errors que es volen esmenar: l’exercici 1 treballa la precisió del llenguatge a partir d’un concepte genèric; l’exercici 2 confronta mots de significat molt proper i que sovint es confonen; l’activitat 3 treballa la precisió a partir de mots jòquer; en les activitats 4 i 5 l’alumnat ha de poder reconèixer i substituir diversos tipus d’interferències lèxiques (barbarismes) i de vulgarismes.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 1 Orientacions Com a activitat complementària podeu fer aquest exercici: Copia les definicions següents i indica quin dels dos mots que et proposem s’hi ajusta més. Justifica-ho. a) Línia que es fa al cap tirant els cabells d’una banda cap a un costat, i els de l’altra al costat oposat. (clenxa / ratlla) b) Temps assenyalat per a alguna cosa. (terme / termini) c) Cadascun dels extrems d’un pa de forma allargada. (punta / crostó) d) Òrgan parell de l’audició i de l’equilibri. (oïda / orella) e) part superior i lateral de l’espatlla humana. (muscle / múscul)

Repàs d’ortografia En altres cursos s’han anat treballant els diferents apartats de l’ortografia de manera progressivament més complexa mitjançant l’explicació de les normes ortogràfiques, llurs excepcions més importants i la pràctica immediata d’unes i altres. En arribar a quart d’ESO els/les alumnes ja disposen, doncs, de tot el bagatge teòric i pràctic necessari per articular els sons de la manera més genuïna d’acord amb el dialecte geogràfic propi i per escriure amb correcció. Això no obstant, malgrat que insistir novament en la teoria resultaria reiteratiu i probablement poc útil, sí que creiem necessari que els nostres alumnes continuïn treballant la seva expressió escrita amb exercicis dissenyats perquè es vegin obligats a prestar atenció a aquest aspecte de la normativa. En aquesta unitat es proposen una sèrie d’activitats que treballen d’una o altra forma els diferents aspectes de l’accentuació: la distinció entre síl·laba tònica i àtona, la pronúncia acurada de les dues síl·labes tòniques dels mots compostos, els diftongs i els hiats, l’aplicació de les normes d’accentuació en pol·lisílabs i l’accent diacrític.

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensió plurilingüe i intercultural són el llenguatge poètic com a llenguatge universal.

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA Història de la literatura En aquesta unitat s’estudia la literatura catalana de l’edat mitjana. Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius d’obres i autors representatius d’aquest període: especialment la poesia d’Ausiàs March i la novel·la Tirant lo Blanc.

ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ Per repassar els continguts de la unitat, es presenta un fragment de lectura de Tirant lo blanc, de Joanot Martorell, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensió lectora. També s’inclouen activitats de comunicació, del funcionament de la llengua (gramàtica, lèxic) i sobre la història de la literatura. Aquestes activitats de repàs també poden servir per fer una avaluació global dels continguts de la unitat.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 1 Solucionari LECTURA Comprensió lectora 1 Són naturalistes que capturen animals per prendre’n les dades. 2 Un cant que puja i baixa de volum, de vegades clar, d’altres tot just al llindar de la percepció. 3 Sembla venir de l’espadat i de sota terra. 4 Una gran flama. Després dues columnes de flames més als pics contigus. 5 El caporal Márquez i un grup de guàrdies civils. 6 La primera possibilitat és anar a buscar els guàrdies civils fent una marxa d’unes quantes hores. Això implicaria deixar anar els animals capturats durant la nit i perdre un dia o dos de feina. la segona possibilitat és quedar-se i esperar que ningú els molesti. 7 Decideixen quedar-se i esperar esdeveniments. Expressió escrita i oral 8 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 9 El treball de camp consisteix a observar, pesar i marcar els animals que caiguin en els paranys (glírids i sorícids) i a disseccionar egagròpiles (regurgitacions estomacals de certs ocells carnívors). El vocabulari pertany a un registre culte: són termes científics propis de la zoologia. Recursos lingüístics 10 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 11 terra, espadat, vall, pic, cim, muntanyes 12 a) amb una veu a penes audible; b) sense claror, sense veure-hi; c) tenir sort; d) dur a terme una activitat; e) arribar molt cansat, esgotat; f) perjudicar o enganyar a algú 13 a) neguitosament; b) dèbil, estrelles; c) dreta, a la vora; d) terrors, dissipar-se / desaparèixer; e) registrar 14 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat.

COMUNICACIÓ 1 a) És un protagonista col·lectiu: els habitants del poble d’or. b) L’autora utilitza una tècnica narrativa realista que posa al servei de l’expressió simbòlica d’una idea. El text ens parla de l’obsessió absurda i estèril per la riquesa, simbolitzada per l’or. Els habitants del poble d’or fan girar la seva vida de forma obsessiva en l’obtenció d’or, com un fi en si mateix. Les seves vides ens apareixen buides, centrades en aquest únic objectiu. c) Plantejament: fins a Vetes i més vetes. Descriu l’activitat febril dels habitants del poble d’or a la muntanya, una mina a cel obert.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 1 Solucionari Nus: De l’or... a dents i queixals. Ens explica l’ús que els habitants del poble donen a l’or que extreuen amb tant de treball. Desenllaç: I els enterramorts... fins al final. Tanca el cicle de vida dels habitants del poble: fins i tot la mort gira al voltant de l’or. d) Els pleonasmes que hi ha en el text són els següents: De seguida vaig veure la muntanya esguerrada, partida pel mig, i, als seus peus, carretons i més carretons, homes i més homes amb pics i escarpres, amb martells i perpalines... homes enfilats d’ací d’allà a punt de matar-se en equilibris impossibles, lligats per la cintura, per un braç, per una cama, per un simple peu en alguna aresta salvadora, pica que pica, arrenca que arrenca. El sol petava contra la muntanya enteranyinada per camins de brillantor que encegaven. Vetes i més vetes. De l’or, en aquell poble, no en feien gran cosa. Se’l ficaven, si es pot dir així, a la boca. Abans l’amuntegaven una mica pertot arreu i quan els venia de gust o quan consideraven que ja n’havien arrencat prou el polien perquè encegués. Era la seva dèria; frega que frega, enllustra que enllustra: com brilla, com brilla. Com he dit se’l posaven a la boca; tots duien dents d’or, colls d’or a dents i queixals. I els enterramorts no paraven d’arrencar dents d’or, ponts d’or, colls d’or a dents i queixals abans de cobrir amb làmines d’or la terra mare de les tombes que colgaven els morts d’aquell poble tan regroc i tan lluent. D’altres figures que podem trobar en el text: Polisíndeton (i enumeració): i, als seus peus, carretons i més carretons, homes i més homes amb pics i escarpres, amb martells i perpalines...; etc. Paral·lelisme: per la cintura, per un braç, per una cama, per un simple peu; pica que pica, arrenca que arrenca; etc. Asíndeton (i enumeració): homes enfilats d’ací d’allà a punt de matar-se en equilibris impossibles, lligats per la cintura, per un braç, per una cama, per un simple peu en alguna aresta salvadora, pica que pica, arrenca que arrenca; etc. 2 a) Vers 4: El poeta, fidel, promet no enamorar-se de cap altra dona. Versos 10-11: Com una bandera, l’estimada guia el destí del poeta. Versos 6-7: Res no podria consolar el poeta per l’absència de l’estimada, ni les altres noies ni el cant ni la beguda. Versos 1-2: El poeta pensa en la possibilitat que la seva estimada el deixi. Versos 8-9: El poeta s’embarcaria en aventures arriscades. b) En la tradició literària el mariner apareix sovint com un personatge que es lamenta per la separació forçada amb l’estimada: els seus viatges el condueixen lluny de l’ésser estimat i el sentiment bàsic que expressa és l’enyorança. En sentit invers, també apareix la figura del mariner seductor i frívol, amb un amor a cada port. És una figura vitalista que beu, canta i sedueix les noies per abandonar-les tot seguit. El mariner també s’associa al viatge i a l’aventura, a la descoberta de terres exòtiques i a la llibertat de moviment, en contrast amb la immobilitat de terra ferma. c) L’apariat dels versos 10 i 11 té rima fonètica: pal–dalt.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 1 Solucionari 3

a) El text critica la pressa, veritable flagell del món modern: Si us plau, necessito una planta... Però no puc perdre el meu temps. Necessito una planta que creixi en qüestió d’hores! b) Que el comprador no tingui nom fa que esdevingui un personatge arquetípic, símbol de tots aquells que tenen, que tenim, una pressa injustificada, induïda per les exigències de la vida moderna. El venedor no apareix en escena, és una veu anònima, de manera que suggereix un aïllament del personatge en la seva obsessió. Si en fem una lectura simbòlica, la veu del comprador podria representar l’anonimat i l’actitud amoral de les forces del mercat.

GRAMÀTICA 1 a) El pitjor; b) la qual cosa/cosa que; c) tan lluny com sigui possible; d) el meu fort; e) potser; f) Allò/El que, per tant; g) com m’ha costat; h) almenys/pel cap baix/com a mínim; i) La cosa/ El / Allò que més ràbia em fa; j) d’allò més elegant! 2 a) uns llegums; b) Les postres; c) uns avantatges; d) la suor; e) els dubtes; f) el deute; g) uns costums; h) un lleixiu, una olor 3 a) les anàlisis, una dosi; b) parèntesis; c) un dels oasis; d) la psicoanàlisi; e) el parafang; f) un paraigua; g) el portaequipatge; h) una crisi; i) El gratacel 4 a) tots els altres; b) alguns/ uns quants; c) Els altres; d) alguna cosa, cap; e) diversos/uns quants; f) cap; g) massa; h) prou; i) bastants; j) uns quants/diversos/alguns 5 a) arrel de; b) degut a; c) Pel que fa/Quant a; d) degut a; e) degut a 6 a) a més; b) de sobte; c) a poc a poc; d) Per descomptat; e) Per descomptat

LÈXIC 1 a) esquitx; b) engrunes; c) volves; d) brins; e) gota; f) fragment; g) mica 2 a) dades; b) adreça; c) nombre; d) fondos; e) assenyalar; f) nomenat; g) gens; h) sota 3 a) construït, edificat; b) perjudicial; c) interpreta; d) exercici... beneficiós; e) correcte; f) habitants; g) agra 4 a) No li ho vam dir perquè no tingués un disgust. b) Me’n recordaré sempre més dels teus insults. c) No ho vulguis saber. El millor que pots fer és no preguntar. d) Les dues germanes van barallar-se per una ximpleria. e) Una persona tan ignorant hauria de mossegar-se més la llengua i no s’equivocaria tant. f) Llavors, quan s’hi va calar foc, vaig tirar-hi aigua. g) Qualsevol li diu res, sabent el mal geni que té! 5 a) sentir; b) assegut; c) bec; d) gros; e) plànols; f) xarxa

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 1 Solucionari REPÀS D’ORTOGRAFIA 1 Aguts: obrir, començar, remenar, trobar, baixar, primer, anar, habitació, menjador, Montserrat, parlant, París, passar, acabar, arreglar. Plans: armari, capses, puntetes, palmeres, estava, viatge, nuvis, anava, sigui encara, havia, Suïssa, tenia. Esdrúixols: Àustria. Monosíl·labs tònics: vaig (5), i (4), fins, llums, (2) pis, cap, Tot, just, o, jo, temps. Monosíl·labs àtons: a, que (2), els (2), de (3), al (2), amb, les , la, del, per (2), d’ (2), l’ (2) 2 a: començar, remenar, trobar, baixar, anar, Montserrat, parlant, passar, acabar, arreglar, armari, capses, estava, viatge, anava, encara, Àustria, vaig, cap. e oberta: puntetes e tancada: primer, palmeres, temps i: obrir, París, sigui, havia, Suïssa, tenia, i, fins, pis. o oberta: o, jo o tancada: habitació, menjador, Tot u: nuvis, llums, just

3 Collbató rodamón escurabutxaques fisicoquímic trencaclosques

buscabregues ventafocs guardabosc penyasegat gratacel

cagadubtes obrellaunes tastaolletes ploramiques llepafils

4 diftong creixent: llen-gua, ai-gua, es-gla-ia-va, ian-qui diftong decreixent: ai-gua, llui-ta, pneu-mà-tic, pa-ra-cai-gu-des, xiu-let, ser-vei hiat: cam-pi-ó, pa-e-lla, im-per-me-a-ble, cu-e-re-ta, ju-li-ol, em-ple-at, qui-e-tud, re-ci-pi-ent, i-de-a dígraf: qui-e-tud, guix 5 aguts: fracció, qüestió, bambú, extinció, també, però plans: desaparèixer, rèptil, nínxols, juràssic, mamífers, orígens esdrúixols: biològica, volcànica, conseqüència, història, astúcia, Austràlia, pel·lícules, àrees, geològic 6 e oberta: pèrdua, pliocè, època, èxit, tendència, cèntims e tancada: gairebé, éssers, església o oberta: còmics, fòssil, això o tancada: clonació, imaginació, evolució 7 alzina, país, àguila, pinyó, automòbil, alacrà, fruita, dàlia, teixir, italià, plàtan, Agnès, córrer, Japó, Polònia. 8 a) 6; b) 4; c) 7; d) 1; e) 8; f) 3; g) 5; h) 2

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 1 Solucionari 9 a) Ha tret un deu a l’examen. Déu n’hi do! Qui ho havia de dir! b) És un jersei fet a mà. El féu durant les vacances. c) L’interès de cadascú no va permetre arribar a una coincidència. d) En Ramon i en Lluís estudien ciències i la Maria, història. e) Us ho explicaré tot amb pèls i senyals. f) Vols móres? Sí, si és que són madures.

HISTÒRIA DE LA LITERATURA

Pàg. 26 1 a) Piramidal. b) Església; noblesa; poble. c) Ramon Llull. d) Centrada en la poesia en llengua occitana, reflectia els ideals de la societat feudal: guerra, honor, amor. 2 a) A la dama. b) És esclau de la dama, ella és la millor del món i la més divina.

Pàg. 29 1 Ramon Llull. Obres: Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blanquerna son fill. Llibre d’Amic e Amat, etc. 2

Segle XV.

En els monestirs, centres de cultura.

4 a) Versos decasíl·labs. b) Poeta-brau que fuig de la dama. c) Per ser feliç. d) El poeta es comporta com un brau. 5 a) L’orgull. b) Dotze síl·labes. c) Per expressar els sentiments de desengany. d) Poeta-perill de la mar. e) La dama no li fa cas, és orgullosa.

Pàg. 31 1 a); a); c); a); c); b); c) 2 a) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. b) Homes forts i valents, lluiten pel seu honor, escenes versemblants, personatges amb proporcions humanes.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 1 Solucionari c) L’ermità, que és qui demana saber les justes d’armes en què Tirant ha intervingut. Intervenen en els fets narrats: Tirant, vint-i-sis cavallers, donzelles, el Rei i la Reina, jutges de camp. El protagonista principal és Tirant. El protagonista secundari és l’oponent. Les donzelles són protagonistes secundàries ajudants del protagonista principal. d) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ 1 Un mirall 2 Ella mateixa. 3 No veu amb bons ulls que la princesa faci tanta festa per un home com Tirant. 4 Autor: Joanot Martorell; època: segle XV; gènere: narrativa 5 a) Amorós; encontre entre Tirant i Carmesina; sentimental; primera part i segona part. b) Tirant, Carmesina (personatges principals); viuda Reposada i Estefania (personatges secundaris); tercera persona; casa del Rei, segle xv 6 a) l’; b) les; c) el; d) el; e) la; f) l’; g) el; h) l’ 7 a) Has trobat alguna cosa dins del calaix? b) Nosaltres sopem ara, i els altres que sopin més tard. c) El més important de tot és gaudir de bona salut. d) Li vaig fer mala cara, cosa que/fet que no li va agradar gens. 8 a) Prefereixo no saber què ha dit el metge. b) Li vam donar un ram de flors molt bonic. 9 a) Surto de la feina a les sis en punt. b) El meu amic té dificultats per expressar els seus sentiments. 10 a) El cap de l’oposició s’ha oposat a l’augment dels impostos. b) La mare ens visita sovint. 11 a) De sobte va esclatar tot i ens vam quedar sense llum. b) Unes anàlisis com aquestes no les havia vist mai. c) Als afores de Maó hi ha unes cales bellíssimes. 12 L’amor. 13 Ramon Llull. 14 Ausiàs March. 15 Segle XV. 16 És una novel·la creïble i versemblant, una novel·la total perquè és de cavalleria, fantàstica, històrica, militar, social, eròtica, psicològica.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 2 Argumentem idees DIMENSIÓ COMUNICATIVA Lectura El text d’aquesta unitat és un fragment de Les formes de la vida catalana, de Josep Ferrater Mora. El text va acompanyat d’un vocabulari de mots. Després de la lectura es proposen activitats de comprensió, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingüístics emprats en el text.

Comunicació L’argumentació és present en moltes situacions comunicatives, ja que a través d’ella s’expressen opinions i també s’intenta convèncer algú. Per tant, és molt necessari que l’alumnat en conegui l’estructura i els recursos que utilitza. L’alumnat també hauria de saber reconèixer el tipus d’argumentació que fan servir els missatges que rep quotidianament i alhora saber fer servir les estratègies argumentatives més adequades a cada situació. Les activitats tracten aspectes molt diversos de l’argumentació. L’exercici 1 s’ocupa de les característiques lingüístiques del text argumentatiu i se centra en l’ús dels connectors. L’exercici 2 treballa l’estructura formal i de contingut del text argumentatiu. Les activitats 4 i 5 se centren en l’exposició d’arguments en contra o a favor d’una qüestió determinada; l’alumnat haurà de preparar intervencions breus per a un context formal (trucada a un programa de ràdio o intervenció en un programa de televisió), de manera que haurà d’adaptar el seu discurs al mitjà i a la necessitat d’utilitzar un registre estàndard. L’objectiu d’aquestes activitats és potenciar l’expressió racional, objectiva i respectuosa de les idees pròpies; sobretot cal deixar clar que el debat només és profitós si es basa en la tolerància i el respecte a les opinions dels altres. L’activitat TIC se centra en l’anàlisi de textos argumentatius present en la premsa escrita, bàsicament els editorials i els articles d’opinió. Els gèneres periodístics van ser estudiats a tercer i les seves característiques han de resultar familiars als alumnes. De tota manera, potser seria bo repassar-les. Com a activitat complementària proposem l’exercici següent: Llegiu als alumnes la carta al diari que reproduïm a continuació i demaneu-los que simulin una trucada a un programa de ràdio per exposar la seva opinió sobre el tema. També poden fer l’exercici per escrit, com si enviessin una altra carta al diari que ha publicat el text. N’estic farta!! L’altre dia vaig carregar el mòbil des d’un caixer i no vaig rebre confirmació per part de la companyia M……………… en forma de missatge, així que l’endemà vaig trucar al servei d’atenció al client de la companyia. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig parlar en català: em van penjar! Vaig decidir tornar a trucar i no em van atendre fins al cap de mitja hora i, a més, per molt que volgués penjar el telèfon, no em deixaven i encara m’ocupaven la línia amb la seva música d’espera. Ara, a qui li haig de reclamar aquesta mitja hora d’espera en què no em deixaven ni penjar el telèfon? Ho trobo vergonyós! C.C.T. Olesa de Montserrat (Avui, 19/7/2003)

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 2 Orientacions FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA Gramàtica Aquesta unitat se centra en l’estudi de les estructures i les funcions sintàctiques presents en un dels components de l’oració: el sintagma nominal. En primer lloc, a manera d’introducció, es repassen els trets que fan de l’oració una unitat sintàctica, lògica i prosòdica i, de seguida, es passa a l’estudi del sintagma nominal. A continuació, s’estudien les diverses estructures sintàctiques que poden desenvolupar cadascuna de les funcions presents en un sintagma nominal: nucli, determinant i complement del nom, a través d’exemples diversos per tal que els alumnes s’hi vagin familiaritzant, tant amb les més simples com amb les que resulten més complexes, com són les oracions subordinades substantives i adjectives. Pel que fa als determinants, se’n relacionen els diversos tipus existents atenent al tipus de significat que afegeixen el nom que acompanyen. Les activitats persegueixen un triple objectiu: per una banda, la identificació d’estructures sintàctiques diverses (sintagmes nominals sencers en l’activitat 1, elements que els componen en la 3 i la 4); per altra, en l’activitat 2, la distinció entre dues de les funcions sintàctiques principals que pot desenvolupar el SN dins de l’oració (subjecte i CD) gràcies a la prova de la concordança. Per últim, en la 5, la transformació d’oracions molt simples en altres de més complexes a partir de l’afegitó de complements del nom i del verb, una tècnica senzilla que pot ajudar l’alumne/a amb dificultats alhora de compondre textos coherents i ben cohesionats. Com a activitat complementària, es proposa la següent: Escriu dues oracions amb cada una de les paraules següents. Una, segons la seva categoria original (adjectius, verbs, determinant, etc.) i una altra, fent la funció de nucli d’un sintagma nominal.

Els pares volen sopar d’hora (verb) → El sopar ja és a taula! (nom) a) comerciant d) complex g) mòbil

b) corrent e) mitjana h) no

c) menjar f) vint-i-nou i) altres (el·líptic)

Possible solució: a) Es guanya la vida comerciant (gerundi) / És un comerciant de primera (nom); b) Anava corrent per la muntanya (gerundi) / Aquest estiu tota la ciutat de Barcelona va estar uns dies sense corrent elèctric (nom); c) Va menjar-s’ho tot (infinitiu) / M’agrada el menjar ben calent (nom); d) Es tracta d’un problema complex (adjectiu) / Pateix un complex d’inferioritat que agreuja la seva timidesa (nom); e) Feia una alçada mitjana (adjectiu) / Vull una altra mitjana de vedella (nom); f) Avui faig vinti-nou anys (determinant) / Afanya’t, que perdrem el vint-i-nou (nom); g) Necessito un tornavís per cargolar aquesta peça mòbil (adjectiu) / Tinc el mòbil sense bateria (nom); h) No t’ho donaré pas (adverbi) / El no és l’única resposta possible (nom); i) Duran els altres paquets ara mateix (determinant) / Els altres ens esperen (nom).

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 2 Orientacions Lèxic L’interès d’aquest apartat se centra en la relació de sinonímia entre paraules, en funció del context i del registre en què s’utilitzen. A l’exercici 1 s’han d’aparellar sinònims sense tenir en compte el context. En canvi, en la resta d’exercicis cal trobar el sinònim que s’ajusti al context de la frase. L’alumnat ha de tenir clar que cal trobar un sinònim el màxim de precís possible i evitar caure en l’ús indiscriminat d’hiperònims o mots comodí. En l’activitat 4 l’alumnat ha d’escollir el sinònim que millor s’adeqüi al registre de cada frase; com a reforç d’aquest exercici, seria bo preguntar a l’alumnat el registre a què pertany cada mot o cada frase de la resta d’activitats. No s’ha de descuidar el treball procedimental relacionat amb la significació. Caldrà insistir en la utilitat dels diccionaris per enriquir el cabal lèxic i l’aclariment de dubtes. Per tant, és aconsellable disposar de diccionaris a classe per consultar-los com a elements auxiliars en la realització de les activitats. Com a activitat complementària podeu fer l’exercici següent: De cada trio de sinònims, subratlla aquell que expressi un grau d’intensitat més alt. a) gran / enorme / immens b) alegre / feliç / content c) grotesc / risible / ridícul d) estúpid / beneit / carallot e) prim / esquifit / raquític

f) audaç / intrèpid / valent g) dolent / pervers / malvat h) benestant / ric / adinerat i) por / pànic / terror j) intel·ligent / viu / llest

Repàs d’ortografia En aquesta unitat repassem un dels signes ortogràfics més complexos, la dièresi. Les activitats treballen els dos usos de la dièresi: la dièresi en estreta relació amb l’accent dins la mateixa família de mots per senyalar la presència d’un hiat; o bé com a marca ortogràfica que senyala la presència d’un diftong creixent en els grups güe, güi, qüe, qüi. Com a activitat complementària per treballar tant l’ortografia d’aquesta unitat com la de l’anterior, proposem el dictat següent: El camí fins a casa el vam fer en silenci. Abans d’arribar-hi, alguns veïns i companyes de la mare van deixar-nos per seguir el seu camí. La porta de casa era oberta i una colla de dones, veïnes la majoria, eren al menjador i a la cuina. Ens van acollir com si fóssim malalts. Havien estès unes estovalles a la taula i dipositat uns gots amb llet calenta i llesques de pa. –¡Apa! –suplicaven–. Ara seieu i mengeu alguna cosa. Voleu que ens quedem a fer el dinar...? La mare se les va mirar a totes amb un somriure trist d’agraïment. Sense dir res va anar passant davant de cada una d’elles i les va anar acaronant amb una mà, mentre els ulls li vessaven de llàgrimes. En arribar a la darrera, tenia la cara plena de reguerons i li queien gotes pel nas i la barbeta. Un moviment convuls li va començar a sacsejar l’esquena i el cap, com si li hagués vingut el singlot, i un gemec cada cop més fort li sortia de la boca. EMILI TEIXIDOR, Pa negre

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 2 Orientacions DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensió plurilingüe i intercultural són les formes d’opinió com a mitjà per accedir a la diversitat.

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA Història de la literatura En aquesta unitat s’estudia la literatura catalana dels segles XVI, XVII, XVIII, i també la Renaixença, al segle XIX. Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius d’obres i autors representatius d’aquests períodes.

ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ Per repassar els continguts de la unitat, es presenta de lectura un poema de Jacint Verdaguer, Don Jaume a Sant Jeroni, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensió lectora. També s’inclouen activitats de comunicació, del funcionament de la llengua (gramàtica, lèxic) i sobre la història de la literatura. Aquestes activitats de repàs també poden servir per fer una avaluació global dels continguts de la unitat.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 2 Solucionari LECTURA Comprensió lectora 1 El mot objecte de disquisicions és seny. 2 La continuïtat. 3 a) prudència: moderació, previsió del que pot succeir, coneixement derivat de l’experiència del món i dels homes, etc. b) enteniment: consciència, domini continu de si mateix, lucidesa, reflexió i consciència arrelada en l’experiència, etc. c) discreció: fer, abans de cada acció, un examen reposat de les possibles conseqüències. d) circumspecció: mirar al voltant d’un mateix amb cautela, aplom, gravetat, etc. 4 Enteniment. 5 Pels romans, prudència era no sols moderació, sinó també previsió del que pot succeir entre diverses possibilitats. Pels romans era prudent aquell que, pel fet d’haver viscut molt, havia vist molt; aquell qui estava en el secret de les coses. 6 Vol dir tenir control sobre els propis pensaments i accions, evitant caure en la follia o l’alienació. Expressió escrita i oral 7 a 11 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. Recursos lingüístics 12 a) vague; b) curull; c) follia; d) emprar; e) sentència; f) ací; g) assolir; h) afrontar; i) aplom; j) objectiu 13 a) lucidesa; b) sapiència; c) commiseració; d) cautela; e) mesura 14 a) retingut en les seves accions i paraules, moderat b) fermesa de caràcter c) en relació a algú, en allò que concerneix a algú d) exactament e) sense cap resultat, sense fruits COMUNICACIÓ 1 De segur que; perquè; Però; a part del; En efecte; a més a més; I tot això; ja que; entre els quals; Tanmateix; tot i que; a la vegada

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 2 Solucionari 2 a) Introducció

Primer paràgraf: És sorprenent saber que ens passem una tercera part de la vida dormint.

Raonament

1r argument

Segon paràgraf: Dormir és agradable i no poder fer-ho és anguniós, tot i que el són no té el mateix valor per tothom.

2n argument

Tercer paràgraf: L’ésser humà té necessitat de dormir, ja que és una forma de recuperar energia.

3r argument

Quart paràgraf: En el món modern, en què les màquines no descansen, haver de dormir sembla un fracàs. Ara bé, l’insomni pot ser una greu malaltia.

Conclusió

Cinquè paràgraf: En realitat, potser no ens agrada anar a dormir, però tampoc ens sol agradar llevar-nos.

b) Al darrer paràgraf hi ha una cita de l’escriptor Somerset Maugham: «Cada dia faig dues coses que no m’agraden gens. L’una és llevar-me. L’altra és anar a dormir» c) Connectors: Però (tercer paràgraf), Tot això (quart paràgraf) d) Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. A tall d’exemple: Els éssers humans ens passem una tercera part de la vida dormint. En el món modern, això pot semblar una pèrdua de temps, però fer-ho és necessari. Dormir és una forma que tenim els humans de recuperar energia, i l’insomni és una greu malaltia. 3 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 4 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. GRAMÀTICA 1 a) em / l’entrada de la piscina; b) això de les targetes de crèdit / m’; c) L’escena de la lluita / me / l’; d) Em / la trabanqueta / em / en Josep; e) quatre pins esquifits i mig socarrimats; f) un seguit de camps de blat; g) els concursos de televisió / m; h) ‘ns / tres gallines blanques; i) em / aquesta notícia que surt a la premsa; j) un petit cinema i un bar. 2 a) l’entrada de la piscina; b) això de les targetes de crèdit; c) jo (el·líptic); d) Ell/a (el·líptic) / ell/a (el·líptic) / nosaltres; e) nosaltres (el·líptic); f) un seguit de camps; g) els concursos de televisió; h) tres gallines blanques; i) aquesta notícia que surt a la premsa; j) tu (el·líptic)

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 2 Solucionari 3 oracions

determinant

nucli

complement

4 a) nous (adjectiu), de pis (SPrep); b) a qui vam demanar l’adreça (oració adjectiva); c) de cartró (SPrep); d) de Jesús Moncada (SPrep), que em vas recomanar (oració adjectiva); e) de cavalls (SPrep), que se celebren per Sant Joan a Ciutadella (oració adjectiva); f) etimològic (adjectiu), català-anglès (S nominal en aposició); g) ple de llapis de colors (S. adjectiu); h) de la setmana que ve (SPrep); i) d’una bruixa muntada en una escombra (SPrep); j) de la finestra de darrera (SPrep) 5 Exercici obert: a) La llibreta d’espiral és al prestatge de sota. b) Els paletes que treballen amb el teu germà van construir una casa gran i lluminosa. c) La professora de francès va felicitar l’alumne que havia tret la millor nota a les proves de selectivitat. d) El gat tigrat s’enfilava per la soca de l’arbre com un llamp. e) El germà gran d’en Gil nedava per la gorga més fonda. f) La noia rossa comprava al supermercat que hi ha a la cantonada. LÈXIC 1 a) 4; b) 8; c) 7; d) 2; e) 1; f) 9; g) 3; h) 10; i) 5; j) 6 2 a) partir/trencar, partir; b) rentar, rentar/fregar 3 a) instant, segon; b) desencís, desencant, decepció, desil·lusió; c) inici, principi; d) ximpleries, animalades, rucades, barbaritats, bajanades; e) burla, befa, escarni; f) acostés, apropés; g) fam; h) eructe; i) marfil; j) estiuejat 4 a) enutjosa; b) embrutin; c) bola; d) quedar-m’hi; e) ha mort 5 a) grinyol; b) llesca; c) llàntia; d) cruspit; e) odontòleg 6 regar: ruixar, mullar, irrigar; resultats: fruits; alcalde: batlle; posat fi: acabat, finalitzat, posat terme; concentracions: reunions, aplecs, trobades; mètode: sistema; pensat: planejat, ideat, projectat; evitar: impedir; al costat: a la vora, tocant a; tipus: classe, mena; deixalles: residus, escombraries; deixaven: abandonaven; persones: individus, gent; organitzaven: muntaven; festes: celebracions

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 2 Solucionari REPÀS D’ORTOGRAFIA 1 agraïment, raïm, heroïcitat, cloïssa, fluid, conduïren, heroïna, beneït, biscaí, Lluís, peüc, països, trair, oïda (o oidà!), veí 2 fortuït, truita, reüll, amoïnis, ateisme, aigüera, quocient, conduiria, exigüitat, lingüística, jesuïta, europeista 3 Augmenta la consciència que hi ha problemes ambientals que posen en perill la salut del planeta, com a conseqüència d’uns hàbits d’us dels recursos i de degradació del medi que han canviat molt poc en el descurs dels darrers mil·lennis, mentre que el nombre d’éssers humans, origen d’aquesta utilització de recursos i d’aquesta degradació ha anat creixent. Ja no es tracta només dels ciutadans responsables i (tímidament) de les administracions, sinó també, dels sectors productius, considerats, exactament o no, els principals culpables. 4 a) ballar, balli, ballis, ballin; b) enviar, enviï, enviïs, enviïn; c) continuar, continuï, continuïs, continuïn 5 a) Suïssa és un dels països més muntanyosos d’Europa. b) Si vénen a casa, s’estaran en habitacions contigües, és a dir, veïnes. c) L’egoisme de tothom era tan acusat que la coincidència era impossible. d) Intuïa que la llet homogeneïtzada li produiria mal d’estómac. e) Pobre home! S’ha suïcidat perquè s’havia arruïnat totalment. f) La Lluïsa estudia el Batxillerat Artístic en règim diürn. g) La CCRTV ha produït un programa de ràdio sobre les aigües freàtiques. 6 a) produïssis; b) agrairé; c) beneïm; d) coïa; e) cloíeu; f) fèiem; g) beneïda; h) avaluïs; i) conduírem; j) canviïn; k) influïen; l) copiï 7 a) La veïna afirma que l’aïllament que hem posat està prohibit pel Departament de Salut. b) Traduïes del francès uns contes suïssos. c) Deixa’ls que suïn! Després ja es rentaran a l’aigüera de fora. d) Al final han agraït la seva traïció. e) Si construïssin un edifici trapezoïdal l’efecte seria grandiós. f) No menyspreïs la seva ingenuïtat: s’adonarà de l’engany. g) T’agraïm que hagis reduït la velocitat. h) Val més que no copiïs en l’examen i que estudiïs més. i) La mort d’aquell ucraïnès va sortir a tots els diaris: suïcidi o assassinat? j) No crec que renunciï mai a sortir amb paraigua. 8 a) país, països; b) Lluís, Lluïsa, Lluïsos, Lluïset; c) Pasqua, Pasqües; d) ambigua, ambigües, ambigüitat; e) copiar, copiï, copiïs, copiïn; f) suem, suï, suïs, suïn; g) trair, traïdor, traïdora, traïció, traïssis, traïssin, etc.; h) heroic, heroïna, heroïcitat; i) continu, continuïtat; j) traduíem, traduïssis, traduïssin, traduïres, traduïren, traduït; k) llengua, llengües; l) esmorteir, esmorteït... 9 Text per dictar. 10 succeït → per marcar que la e i la i pertanyen a síl·labes diferents i, per tant, no formen diftong; qüestió → per marcar que la u s’ha de dir i, per tant, forma part d’un diftong creixent. HISTÒRIA DE LA LITERATURA Pàg. 52 1 A una hermosa dama...

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 2 Solucionari a) El contrast el donen la cara, les mans i la pinta, que són totes de color blanc (la pinta és de marfil) i els cabells de la dama, que són d’un color negre intens (com l’atzabeja). b) La noia es troba dalt d’un terrat. El poeta l’anomena Flora. c) El poeta és lluny del terrat i se sent atònit i enamorat.

Pàg. 55-56 1 a), b), c), a), c), b), c), c) 2 En relació amb Jacint Verdaguer: a) Va tenir una sòlida formació humanística i clàssica per haver estudiat al seminari de Vic. b) Les dues obres més importants són L’Atlàntida i Canigó. La primera explica l’enfonsament d’un continent entre Amèrica i Europa, l’Atlàntida. Canigó és un poema sobre els orígens llegendaris de Catalunya a l’edat mitjana. c) Els Jocs Florals eren un concurs literari en què es premiava la millor poesia dedicada als temes de la fe, la pàtria i l’amor. Jacint Verdaguer va arribar a guanyar els tres premis i va ser proclamat Mestre en Gai Saber. d) Jacint Verdaguer va escriure en prosa llibres de viatges (Excursions i viatges, Dietari d’un pelegrí a Terra Santa), textos populars (Rondalles) i escrits periodístics per refusar acusacions que li havien fet (En defensa pròpia). e) Jacint Verdaguer va ser el primer autor a fer servir una llengua moderna, àgil i viva, sense castellanismes. 3 a) Enyorament de la pàtria. b) Uns mariners canten una habanera a la platja. c) Un recurs fònic podria ser l’al·literació que trobem a «papalloneja una barca» o «on canten los mariners». Un recurs morfosintàctic seria l’hipèrbaton de «A plorar mon desconhort/ m’asseguí sota una pala». I un recurs semàntic seria la metàfora que veiem a «papalloneja una barca». d) Cada vers té set síl·labes, menys l’últim vers de cada estrofa, que en té vuit. La rima és assonant i rimen només els versos parells. Els dos versos del final de cada estrofa s’anomenen tornada. Pàg. 59-60 1 b), a), a), c), c), a), b), c) 2 a) La renovació del teatre, amb la superació de les tendències popular i culta. b) Els personatges viuen situacions dramàtiques personals, socials, econòmiques, etc. c) Drames històrics, drames rurals. Obres: Mar i cel, Maria Rosa, Terra baixa, La filla del mar. 3 a) A Valls. Va ser procurador dels tribunals. b) El realisme i el naturalisme. c) L’escanyapobres, La febre d’or, La bogeria, Pilar Prim. d) Període 1880-1882. Enriquiment per mitjà de la borsa. e) Alternativa a la novel·la realista, aprofundeix en la psicologia dels personatges.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 2 Solucionari 4

a) Aquest fragment reflecteix el subtítol de l’obra, Estudi d’una passió, amb què Oller va publicar L’Escanyapobres. Des d’aquesta perspectiva, el tema de l’avarícia és tractat com si fos una malaltia de l’esperit, i el novel·lista es presenta com un metge que tracta un malalt. Narcís Oller, en aquest episodi, despulla l’ànima dels protagonistes –la Tuies i l’Oleguer– i ens els presenta com éssers aberrants que només conceben les seves relacions personals i sexuals en termes financers. Es tracta, doncs, de dos personatges alienats físicament i espiritualment per la seva passió patològica pels diners. En el seu afany per estalviar fins a l’impossible i guardar diners, la Tuies i l’Oleguer prenen una actitud contrària al funcionament econòmic capitalista, ja que vulneren el principi d’inversió i, especialment, el de lliure circulació de capitals. b) En aquesta escena, la passió pels diners que guarden, contemplen i remenen és la font de plaer que els provoca, com diu el narrador, una extrema passió que els devora. La visió d’aquest món infrahumà i grotesc guarda relació amb el gust dels naturalistes per la descripció d’ambients degradats i de personatges marginats.

ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ 1 Al cim de Sant Jeroni. 2 Quan surt el sol. Per veure bé Catalunya. 3 Camps, flors, guerrers. 4 Naus. 5 Els Pirineus, el Llobregat, el Besòs. 6 Què pot fer per l’estimada Terra dels catalans. 7 Recuperar Mallorca i València. 8 Per un moro traïdor. 9 La Verge Maria. 10 Que conquerirà les terres germanes: Mallorca i València. 11 Versos 62-65, 76-83 12 Introducció, raonament, conclusió. 13 Causa i efecte: perquè, atès que... Finalitat: perquè, a fi que... 14 a) b) c) d) e) f)

Un cel d’ales verdosos boscos Les àguiles que hi niaren Una veu dolça No hi ha aquest tipus d’estructura el cim de Sant Jeroni

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 2 Solucionari 15 a) b) c) d) e) f) g) h) i) j)

amada joia grandiós fer córrer contestar veure treure parlat estrella esclaves

16 Allunyament de la cort i castellanització de la noblesa. 17 Recuperar l’ús de la llengua en els àmbits cultural i literari. Rescatar de l’oblit el passat medieval i la tradició cultural de la nació catalana. Crear una literatura pròpia desvinculada dels models literaris castellans. Restablir els Jocs Florals. 18 Verdaguer; Narcís Oller; Àngel Guimerà. 19 Verdaguer: L’Atlàntida; Narcís Oller: La febre d’or; Àngel Guimerà: Maria Rosa. 20 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 21 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 3 Entre conversa i conversa… DIMENSIÓ COMUNICATIVA Lectura El text d’aquesta unitat és un fragment de l’obra teatral de Santiago Rusiñol, Miss Barceloneta. El text va acompanyat d’un vocabulari de mots. Després de la lectura es proposen activitats de comprensió, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingüístics emprats en el text.

Comunicació En aquest apartat es treballarà la conversa formal. És un aspecte molt present en la vida escolar: intervencions formals a classe, converses amb professors i tutors, etc. Més endavant, en la vida adulta, també s’haurà de practicar en algunes ocasions: entrevistes laborals, reunions de treball, reunions veïnals, assemblees, intervencions en els mitjans de comunicació audiovisuals, etc. Es tracta d’ajudar l’alumnat a preparar aquest tipus d’intervencions orals mitjançant l’ús d’unes orientacions que l’ajudi a desenvolupar les intervencions orals de manera coherent i ordenada. Igualment caldrà posar de relleu que en aquests tipus de textos ha de predominar el registre estàndard o formal i que cal evitar de fer-hi servir tota mena de col·loquialismes. Les activitats serviran per realitzar una sèrie d’assajos acotats i dirigits pel professorat per tal que l’alumnat vagi adquirint competència en l’expressió oral formal. L’exercici 1 treballarà les fórmules utilitzades en les converses, distingint aquelles que són pròpies de registres formals i informals. Els exercicis 2, 4, 5 i 6 plantegen situacions i temes per establir un simulacre de conversa formal: en l’exercici 2 el diàleg s’establirà entre parelles; l’exercici 4 proposa un col·loqui entre quatre o cinc persones; l’activitat 5 simula una entrevista escolar, i situa la conversa en un terreny molt familiar per a l’alumne; el darrer exercici planteja una entrevista laboral, una pràctica que l’alumne podrà aplicar en el seu futur professional. L’activitat TIC proposa el visionat d’un debat televisiu a través d’Internet. Més enllà d’explorar un recurs que ofereix la xarxa, l’activitat consisteix en l’anàlisi de les intervencions dels intelocutors, no solament des del punt de vista dels continguts sinó també de les formes: tan importants són els missatges lingüístics com els missatges no verbals. Com a activitat complementària poden demanar als alumnes que, per parelles, preparin i representin una d’aquestes converses: a) El fiscal interroga un acusat en un judici b) Un metge dietista pregunta a un pacient pels seus hàbits alimentaris. c) Un periodista entrevista un personatge famós a la televisió. d) El director d’una sucursal bancària rep un client que vol sol·licitar un préstec.

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA Gramàtica Aquesta unitat se centra en la introducció al sintagma verbal a través de l’estudi dels tipus de verbs, considerats des de diferents punts de vista. En primer lloc, es considera la relació entre

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 3 Orientacions subjecte i verb (verbs personals i impersonals) i, tot seguit, els diversos tipus de verb atenent a les característiques semàntiques i sintàctiques. Des d’aquest punt de vista, es remarquen l’íntima relació entre tipus de verb i complement exigit i la inserció d’un i altre en el context discursiu. A continuació es fa un repàs d’alguns verbs pronominals que mereixen atenció especial per motius diversos: per una banda, alguns verbs que, per interferència del castellà, s’usen sense pronom i, per altra banda, verbs que canvien de significat segons que siguin pronominals o no. Les activitats estan plantejades de manera que posin a prova la capacitat de reflexió sobre la llengua de l’alumnat, tant pel que fa a la sintaxi (activitats 1, 2 i 5), com al recursos lèxics (activitats 3 i 4). Com a activitat complementària, es proposa la següent : Copia el text següent i omple’n els buits amb la forma correcta dels verbs de la llista que tens a continuació. Tingues en compte que es tracta d’un text narratiu i que la forma verbal predominant és el passat. admetre, ésser, perdre’s, haver-hi, saber, cavalcar, omplir, adonar-se, convertir, haver-hi, sentir-se’n, ésser, saber, conèixer, saber, provar, estar, considerar-se

No .......................... una tasca senzilla trobar l’astut mag. .......................... molts boscos on buscar, però només un Merlí. Així , doncs, el pobre cavaller ..........................dia rere dia, nit rere nit, esdevenint cada vegada més feble. Travessant els boscos tot sol, el cavaller .......................... que.......................... moltes coses que no ........................... Sempre ..........................molt llest, però no .......................... gaire provant de sobreviure al bosc. De mala gana, .......................... que ni tant sols no .......................... diferenciar els fruits verinosos dels comestibles. Això .......................... els àpats en una mena de ruleta russa. I el beure no .......................... menys arriscat. El cavaller .......................... de ficar el cap dins un rierol, però el casc se li .......................... d’aigua. Dues vegades .......................... a punt d’ofegar-se. Per si això no fos prou dolent, .......................... d’ençà que havia entrat al bosc. El cavaller no .......................... distingir el nord del sud ni l’est de l’oest. Per sort, el seu cavall sí que .......................... orientar-se. ROBERT FISHER, El cavaller de l’armadura rovellada Solucions: era, Hi havia, va cavalcar, va adonar-se, hi havia, coneixia, s’havia considerat, se’n sentia, va admetre, sabia, convertia, era, va provar, va omplir, va estar, s’havia perdut, sabia, sabia.

Lèxic L’interès d’aquest apartat se centra en la relació d’antonímia entre paraules, en funció del context i del registre en què s’utilitzen. Com ja havíem dit en la unitat anterior en què vam treballar els sinònims, cal facilitar a l’alumnat els recursos necessaris per poder continuar progressant pel seu compte, com ara aprendre a manejar els diferents tipus de diccionaris, segons les necessitats, en aquest cas el diccionari de sinònims i antònims. A excepció de l’exercici 1, en totes les activitats cal trobar l’antònim que s’ajusti al context de la frase. En les activitats 2, 3 i 7 es treballa específicament la diversitat d’antònims d’un mateix mot en funció del context. L’exercici 3 treballa el

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 3 Orientacions mecanisme de derivació en la formació d’antònims. L’exercici 5 treballa els antònims en un registre literari. Finalment, l’exercici 8 s’ocupa de la gradació entre antònims. Com a activitat complementària podeu fer l’exercici següent: Es divideix la classe en grups de quatre persones, que numerarem (grup 1, 2, 3, 4...). Cada grup ha d’escriure una llista de 5 mots i el seu corresponent antònim. No poden ser paraules que hagin aparegut en el llibre. Tot seguit comença el concurs: El primer grup proposa un mot de la llista, i els del segon grup han d’endevinar l’antònim que tenen escrit. Si no l’endevinen passa el torn al grup següent i així successivament. Quan el mot s’endevina, el grup que l’ha encertat suma un positiu. Quan s’han acabat els mots del grup 1 comença el grup 2, que pregunta al grup 3, i així successivament. Guanya el grup que té més encerts.

Repàs d’ortografia En aquesta unitat treballem la vocal neutra, a partir sobretot d’exercicis d’omplir buits. Malgrat que l’ortografia de la vocal neutra, després de la feina feta en cursos anteriors, ha d’estar ja ben assolida, cal insistir una vegada més en la seva escriptura en substantius i verbs. Però també en la correcta pronúncia del so de vocal neutra entre els parlants de totes les varietats del català oriental. Convé recordar que, sobretot a la ciutat de Barcelona i zones pròximes, sovint es negligeix aquesta neutralització i s’acaben pronunciant a i e àtones a la castellana, amb la consegüent desnaturalització que això suposa. Es treballen també novament aquells mots que divergeixen del castellà a l’hora d’escriure’ls, on es cometen freqüents errors per aquesta interferència, ja que probablement constitueixen la principal dificultat pel fet que cal memoritzar-los un per un.

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensió plurilingüe i intercultural són les entrevistes, una manera de conèixer directament persones d’altres cultures.

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA Història de la literatura En aquesta unitat s’estudia el període de final del segle XIX i principi del segle XX: el modernisme. Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius d’obres i autors representatius d’aquest període: Joan Maragall, Víctor Català i Santiago Rusiñol.

ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ Per repassar els continguts de la unitat, es presenten dos textos: l’un de Joan Maragall, i l’altre de Joaquim Ruyra, a partir dels quals es proposen unes breus activitats de comprensió lectora. També s’inclouen activitats de comunicació, del funcionament de la llengua (gramàtica, lèxic) i sobre la història de la literatura. Aquestes activitats de repàs també poden servir per fer una avaluació global dels continguts de la unitat.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 3 Solucionari LECTURA Comprensió lectora 1 a) De 14 vots, n’ha obtingut 8. b) Està nerviosa i commoguda. c) Resposta oberta. Per contestar la pregunta cal tenir en compte tres petits incidents entre el Ramonet i la Laieta: Primer: En Ramonet l’abraça i ella el rebutja dient-li que no la rebregui. Segon: En Ramonet li demana que li ho conti tot i ella el talla dient-li: «Ara no estic per tu. Ara estic per mi. M’han fet Miss.» Tercera: Quan el periodista li demana si ha tingut algun amor, ella respon «potser sí» davant mateix del Ramonet. d) Gumersind e) Perquè ha guanyat el concurs de Miss Barceloneta. f) Planxadora. g) La multitud de preguntes que li fa el periodista l’atabalen. h) No. Només sap jugar a la bescambrilla. i) De fet, no li proposa en aquest fragment, simplement fa un comentari sobre l’actuació del jurat. j) L’autor vol fer una crítica mordaç dels concursos de bellesa. Els personatges i les situacions són tòpics i ridículs. Expressió escrita i oral 2 a 4 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. Recursos lingüístics 5 a) amanyoguis, matxuquis, arruguis; b) actriu (de cinema); c) emocionada, afectada, alterada; d) barrets; e) contagiïs, enganxis; f) atordeixi, maregi, atorolli; g) xafarder; h) agraden; i) dies; j) idea 6 Derivats (lexema + sufix): torra-dora, escult-or, period-ista, planxa-dora, pel·licul-era, dirig-ible Compostos (dos mots simples): crema-dent, crema-faldilles, mig-dia, auto-giros 7 Una planxa és un estri que serveix per planxar la roba. En sentit figurat és una cosa que algú diu o fa i que el deixa en una situació ridícula. 8 Ingeni és un mot incorrecte perquè és un barbarisme, del castellà ingenio. En català el mot correcte és enginy. 9 Resposta oberta. A tall d’exemple: ciclista, dentista, violinista, taxista, florista, esportista, etc. COMUNICACIÓ 1

disculpar-se

perdonar

lamentar

agrair

demanar

formal

informal

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 3 Solucionari 2 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 3 Vertaderes: c), d), e), g) Falses: a), b), f), h) 4 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 5 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 6 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. GRAMÀTICA 1 impersonals

copulatius

transitius

intransitius

de règim preposicional

pronominals

haver-hi

semblar

menjar

tornar

casar-se

perdre’s

ploure

ésser

rentar

caure

riure’s

glaçar-se

diagnosticar

girar

penedir-se

riure’s de

saltar

morir

endarrerir-se

saludar

plorar

tornar-se

resoldre

telefonar

penedir-se

copulatius

transitius

intransitius

de règim preposicional

pronominals

és

enganxo

agrada

jugant (a)

acostar-me

són

contemplant

passa

es decideixi

m’entretinc

2 impersonals

tafanejant

s’amaga

endevinar

s’encenen

preservar

es decideixi

intuir fan permeti abandonar prémer traurà

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 3 Solucionari 3 ha ingressat, va informar, adduint, vaig parar-hi, va clavar, crear, provocar, endegar, tanquin, diposita, plantin, gravar, figuri 4 a) L’àvia aprecia molt en Miquel. b) Han tardat dues hores per solucionar el problema. c) En Joan ja no hi viu, en aquesta casa. d) Els monitors us acompanyaran tot el dia. e) Les claus es troben al calaix. f) Durant la setmana conviuen amb la mare. g) La reunió tindrà lloc a les set. h) La gasolinera dista tres quilòmetres de l’estació. i) La Maria treballa d’aprenenta en aquest taller. j) A classe ens abstenim d’encendre el mòbil 5 Verbs copulatius: ésser i estar. Verbs predicatius: admetre, perdre’s, haver-hi, saber, omplir, convertir, conèixer, provar, transportar, observar (transitius); cavalcar, morir, anar-se’n (intransitius); adonar-se, sentir-se’n, acostumar-se (de règim preposicional). LÈXIC 1 1 baix; 2 lleig; 3 antipàtic; 4 dolent, maliciós; 5 injust; 6 mentider, fals, hipòcrita; 7 indecís, aturat, parat; 8 covard; 9 ximple, ruc, beneit, ase, totxo, babau; 10 lent, a poc a poc 2 a) humit; b) afable; c) tendre; d) greixosos; e) pondre’s; f) caigut; g) arriba; h) tornat de 3 a) feiner, laborable; b) augmentat; c) egoista; d) construït, edificat; e) asimètric; f) innocent; g) profunda, íntima; h) oblidis 4 a) desunir; b) irregular; c) asimètric; d) inhumà; e) immortal; f) il·lògic; g) descontent; h) atípic; i) antinatural; j) il·legal 5 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. Una possibilitat seria la següent: Era petitot i d’ossos menuts/d’ossada fina, però gras i capgròs. Blanc de pell/ De gran pal·lidesa, tenia rossos els cabells, sempre llargs, i eren també daurades les nines dels seus ulls, càlides i plàcides mentre escoltava, apagades o dures quan la seva paraula ho requeria. Força barbut/Barba-serrat, tenia, no obstant, escasses celles, unides al seu nas xato/camús i arrodonit. 6 a) insòlit, desusat, rar–comú, corrent; b) nociu, perillós, perniciós, insà, malsà–beneficiós, bo; c) encantat, distret, absent, embadalit, desorientat–atent, concentrat; d) errada, equivocació, pífia, desencert–encert; e) obscur, tenebrós, ombrívol–clar, lluminós 7 a) calenta; b) calorós; c) càlid; d) càlid; e) càlida 8 a) b) c) d) e) f)

adoració, amor, afecte, antipatia, enemistat, aversió, odi gegantí, enorme gran, mitjà, petit, diminut/minúscul intrèpid, audaç, valent, decidit, prudent, poruc, covard eufòric, content, seriós, trist, abatut, desconsolat obès, gras, rabassut, prim, escanyolit, demacrat bullent, calent, tebi, fresc, fred, gelat/glaçat

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 3 Solucionari REPÀS D’ORTOGRAFIA 1 exemple, exemples; teatre, teatres; conserge, conserges; programa, programes; botiga, botigues; petjada, petjades; càmera, càmeres; turista, turistes; mica, miques; italianisme, italianismes; enze, enzes; dialecte, dialectes 2 conferències, llengües, races, camises, botigues, vivències, roques, paciències, aigües, boges, pasqües, platges 3 a) naixeré, naixeràs, naixerà, naixerem, naixereu, naixeran b) trauria, trauries, trauria, trauríem, trauríeu, traurien c) sabia, sabies, sabia, sabíem, sabíeu, sabien d) jauré, jauràs, jaurà, jaurem, jaureu, jauran 4 Aturat a la cantonada, sotges el carrer i estudies la botiga de queviures. Després avances a poc a poc, fregant les cases. El cor et batega una mica més acceleradament que de costum. Tot i el dies que fa que et dediques a aquesta activitat, encara no has pogut habituar-t’hi. Potser no tens pasta de pillet. La cosa començà al cap de dues o tres setmanes de la fuga, quan vas acabar tots els recursos. I, aquesta primera vegada, el gest gairebé fou impremeditat. 5 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 6 a) 2 polseguera; b) 3 racó; c) 1 enyorar; d) 5 rancor; e) 4 assemblea 7 a) néixer; b) treure; c) moure; d) jeure; e) reconèixer; f) veure; g) recórrer; h) estrènyer 8 L’endemà a tres quarts de set, l’Alícia es passejava nerviosa d’un cantó a l’altre de la seva habitació. De tant en tant s’aturava davant del gran mirall que hi havia a la paret, just a tocar de la porta d’entrada i s’assegurava que tot estava en ordre: que la brusa de seda tenia el caient perfecte, que l’escot era just el que calia, que les mitges s’avenien bé amb les sabates, i les arracades amb el collaret, que el maquillatge dels ulls ressaltava al màxim les seves ninetes fosques sense sobrepassar ni un bri el punt del bon gust. 9 a) ambaixador → ambaixada; b) meravellós → meravella; c) treballador → treball; d) avaluable → avaluar; e) avariat → avaria; f) assassinat → assassí; g) davantal → davant; h) arraconat → racó 10 vernís 11 Text per dictar. HISTÒRIA DE LA LITERATURA Pàg. 82 1 a) L’actitud de Nietzsche es nota sobretot al final, quan diu que «no s’acaba el teu viatge;/no s’acabarà mai més» perquè expressa el desig d’eternitat. Però també al llarg de tot el poema expressa l’anhel que «viure és desitjar més»; per exemple, a partir del vers 7: «dóna el front an el gran aire; sempre, sempre mar endins.»…

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 3 Solucionari b) Al·literació: «dóna el front an el gran aire;» (reiteració de n). Vers 7. Anàfora: «sempre, sempre, mar endins./Sempre amb les veles suspeses/[…]/sempre entorn aigües esteses». Versos 8, 9, 11. Paral·lelisme: «no perdis mai el teu nord;/[…]/no miris les platges roïns,». Versos 2, 6. Antítesi: «fuig dels horitzons mesquins;/sempre al mar, al mar noble;». Versos 14, 15. c) El poema està format per cinc estrofes, de quatre versos cada una. Es tracta de quartetes, ja que són versos de set síl·labes (heptasíl·labs). La rima és consonant: a b a b. 2 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. Pàg. 85 1 a) L’actitud de la Mila és de franca admiració envers el pastor. L’expressa tant en el que diu, com en els gestos que fa: «mirant-se’l amb una mirada rendida d’enamorada», etc. b) El pastor en cap moment no expressa els seus sentiments envers la Mila, de manera que no sabem què en pensa exactament. c) El pastor atribueix el que sap als avis de Sant Ponç, però també a la inspiració divina: «la veu de Nostro Senyor». d) L’actitud del pastor és la més semblant a la d’un poeta modernista, que creia en la inspiració (divina o no) i que es deixava influir fortament pel paisatge i altres elements naturals. e) Hi ha moltes paraules diferents de les que diem avui dia: fai, sebre, vos, pelut, me, atres, Nostro, convegi… La intenció de l’autora és la de mostrar una manera més autèntica i genuïna de parlar el català, recorrent a formes col·loquials, que només utilitzaven, en el seu temps, persones d’àmbit rural i pastors.

Pàg. 88 1 a) Dos homes parlen d’un foraster que acaba d’arribar al poble i ha dit a la gent que sap la manera de trobar aigua. Un dels interlocutors és a casa seva i la seva dona i la seva filla interfereixen en la conversa. La filla sembla que coneix el foraster i li dóna la raó, malgrat l’oposició i els renys de la mare. b) Sembla que tant els dos homes, com la mare de la noia, s’oposaran a les idees i propostes del foraster. c) Cecília, en efecte, sembla conèixer el foraster. Es preveu un grup oposat a l’anterior i format pels dos joves: el foraster i Cecilia d) Seran els que tindran el conflcite amb la resta del poble. e) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ 1 a) primera part: versos 1-4; segon part: versos 5-9 b) cel blau, nuvolada parda (epítets); verbs: verdeja, vermelleja 2 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 3 Per intercanviar opinions sobre un tema.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 3 Solucionari 4 Parlar amb propietat i precisió. Ser concís. Vocalitzar i no parlar de manera atropellada. Respectar els torns de paraula. Evitar interrompre els altres. El discurs ha d’estar ben estructurat. 5 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 6 a) Acabada la pluja de la tarda; lentament s’han esquinçat; b) s’ha obert; tendre tot mullat; c) jeu en la serra 7 estàvem, estava 8 verb transitiu: sentia; verb intransitiu: suraven 9 a) trist; b) s’aixeca; c) aspre; d) començada; e) dura; f) maleses g) disbauxa; h) neguitejava; i) ira; j) petit 10 dos períodes: 1r (1892-1900) 2n (1900-1911) 11 a) Joan Maragall; b) Víctor Català; Prudenci Bertrana, etc.; c) Santiago Rusiñol; J. Puig i Ferrater 12 Joan Maragall: Visions i Cants; Víctor Català: Solitud; Prudenci Bertrana: Josafat; Santiago Rusiñol: L’auca del senyor Esteve; J. Puig i Ferrater: Aigües encantades. 13 J. Oliver i Miquel Costa i Llobera. 14 És una doctrina segons la qual el destí de cada persona està fixat per sempre ja abans de néixer, de manera que tots els nostres actes estan predeterminats. 15 El decadentisme considerava que la societat europea es trobava en un final d’etapa, en un període decadent (actituds d’inseguretat, de cansament, d’avorriment i d’atracció per la mort i el suïcidi…) Es buscava refugi en un món de bellesa ideal, de sensacions i d’imatges diferents de la realitat. 16 La revista l’Avenç i Les festes modernistes a Sitges.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 4 Exposem un treball escrit DIMENSIÓ COMUNICATIVA Lectura Els textos de lectura inicial d’aquesta unitat són dos poemes: L’ofici que més m’agrada, de Joan Salvat-Papasseit, i A Mallorca, durant la guerra civil, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Els textos van acompanyats d’un vocabulari de mots. Després de la lectura es proposen activitats de comprensió, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingüístics emprats en els poemes.

Comunicació En aquest apartat es tracten els treballs escrits i l’exposició oral, sovint dues cares de la mateixa moneda. L’objectiu d’aquest apartat és que l’alumnat sigui conscient de les diferències existents entre la llengua oral i escrita, en aspectes tan diversos com el canal de transmissió, els codis emprats, l’estructura del discurs, la sintaxi o el registre. Pel que fa als treballs escrits posarem l’accent en l’estructura formal i de contingut. També es donaran una sèrie d’indicacions i consells per evitar algunes mancances força corrents en la presentació d’aquests treballs. L’exposició oral és un aspecte força present en la vida de l’estudiant (no tant com seria necessari, però) i que també més endavant en la seva vida adulta pot haver de practicar en moltes ocasions: presentant un informe, intervenint en alguna reunió, trucant a un programa de ràdio mitjanament formal, etc. Es tracta d’ajudar a preparar aquest tipus d’intervencions orals mitjançant l’ús d’unes orientacions que els ajudi a desenvolupar-les de manera coherent i ordenada. Igualment caldrà ensenyar-los que en aquests tipus de textos ha de predominar el registre estàndard o formal i que cal evitar de fer-hi servir tota mena de col·loquialismes. Les activitats 1, 2 i 4 se centren en els treballs escrits: l’exercici 1 n’estudia l’ús de la tipografia; l’exercici 2 se centra en l’anàlisi pràctic de les errades tipogràfiques, de puntuació i expressió que sovintegen en els treballs escrits; l’exercici 4 és una pràctica sobre les citacions bibliogràfiques. La resta d’activitats s’ocupen de l’exposició oral: l’activitat 3 treballa el resum oral d’informacions; els exercici 4 i 5 van lligats, ja que mentre l’un demana la preparació d’una breu exposició oral, l’altre demana que els companys l’analitzin mitjançant una graella preparada expressament. D’aquesta manera es propicia que l’alumnat sigui conscient de les dificultats que comporta l’exposició oral, les puguin detectar i, per tant, solucionar. L’activitat TIC ha de servir perquè l’alumnat conegui i acabi utilitzant amb expertesa el corrector lingüístic que incorpora el processador de textos. L’objectiu és que l’alumnat sigui cada vegada més autònom. Com a activitat complementària es podria demanar a l’alumnat que escrivís amb un processador de textos un petit text en què hi hagués una citació i una nota a peu de pàgina sobre l’autor de la citació. A continuació hauria d’investigar com s’introdueixen les notes a peu de pàgina en un ordinador.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 4 Orientacions FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA Gramàtica En aquesta unitat s’estudien els dos primers complements verbals, el directe i l’indirecte. L’estructura d’aquest tema es repetirà en els dos temes següents, que tracten altres complements verbals agrupats de dos en dos. La reiteració d’una mateixa estructura a l’hora de presentar temes similars ajudarà l’alumne/a a familiaritzar-se més ràpidament amb el contingut propi dels temes. En primer lloc, tant en el cas del CD com del CI, es defineix breument el complement estudiat i es proporcionen una sèrie de recursos que permetin la seva caracterització respecte a altres construccions que s’hi podrien confondre. En segon lloc, es presenten les diverses estructures sintagmàtiques que poden presentar cadascun dels complements per tal que l’alumnat sigui capaç d’identificar-les. I per últim, se n’aborden les substitucions pronominals. Aquest darrer punt, a diferència del plantejament que dels pronoms febles es feia a tercer curs, més basat en la intuïció i en l’ús, parteix de l’exposició exhaustiva de la normativa gramatical i de la caracterització dels tipus de complement directe i indirecte a partir de la seva pronominalització diversa. Algunes de les activitats proposades se centren en la identificació dels complements directes i indirectes i llur substitució pronominal (activitats 1 i 4), en la distinció entre CD i CI a partir de la presència o absència de preposició (activitat 2) o bé en la compleció d’oracions a partir amb CD i CI (activitat 3). Com a activitat complementària es proposa la següent: Completa les frases següents amb un complement directe i un complement indirecte: a) Aquest cantant dedicà .............................................................................................................. b) El carter reparteix ..................................................................................................................... c) Hem de tornar .......................................................................................................................... d) Per vacances hauríeu d’escriure ............................................................................................... e) Tothom demana ....................................................................................................................... f) No vull donar ............................................................................................................................ g) Hisenda ha de retornar ............................................................................................................. h) Volen comentar ........................................................................................................................

Lèxic En aquest apartat es proposa aprofundir en l’estudi dels elements bàsics que relacionen els mots pel significat, concretament la polisèmia. No s’ha de descuidar el treball procedimental relacionat amb la significació. Caldrà insistir en la utilitat dels diccionaris per enriquir el cabal lèxic i l’aclariment de dubtes. Per tant, és aconsellable disposar de diccionaris a classe per consultar-los com a elements auxiliars en la realització de les activitats. Paral·lelament, s’exercitarà la capacitat de deduir el significat dels mots a partir del context.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 4 Orientacions L’exercici 1 treballa la polisèmia dels mots prendre i punt a partir de les definicions del diccionari. Les activitats 2 i 3 giren al voltant dels múltiples significats del verb fer i l’adjectiu clar. Seria bo que l’alumne s’adonés que els mots, en les seves múltiples accepcions, sovint també canvien de registre. El darrer exercici és una activitat de redacció; per corregir-la caldrà tenir en compte la semàntica, però també l’ortografia, la puntuació i la sintaxi. Com a activitat complementària podeu dictar l’exercici següent: Substitueix el verb donar de les oracions següents per un altre que sigui més precís dels que tens a continuació: abandonar, allargar, avançar, dispensar, esquitxar, mirar, presentar, reportar a) b) c) d) e) f) g) h)

Dóna’m el martell, si us plau. És una acció que li donarà una gran fama. La seva casa dóna a la plaça. Va donar totes les seves riqueses als pobres. Li van fer donar tot el que duia. Li va donar la factura. L’empresa et donarà 200 euros a mig més. Es va donar a la beguda i al joc.

Repàs d’ortografia En aquesta unitat es repassa l’escriptura de la o i la u àtones. En la majoria de les activitats els/les alumnes han d’omplir els buits existents a partir de la reflexió sobre l’ús de la o i la u en mots que pertanyen a la mateixa família, amb especial atenció als mots pseudoderivats i, com ja trobàvem en la unitat dedicada a repassar la vocal neutra, als mots l’escriptura dels quals divergeix respecte al castellà. Com a activitat complementària per treballar les vocals àtones que es repassen a les unitats 3 i 4, es proposa el següent dictat:

Els pares, decidits a evitar denúncies, s’instal·laren a Tossals, en una casa que els deixaven els oncles, fent tots els possibles per evitar el tràngol passat: el temps viscut a Riutort quedava enrera. Treballaven tots dos al magatzem d’embalatges de l’oncle Pròsper: la mare va aprendre a fer anar una màquina de plegar capses de cartró i el pare repartia encàrrecs amb una furgoneta del negoci de l’oncle, tant nova que l’home no se’n sabia avenir, de conduir un vehicle que s’engegava a la primera i no grinyolava mai, ben diferent de l’antic trasto dels maldecaps que, retirat de la circulació, anava rovellant-se en un racó del magatzem de l’oncle Pròsper i servia per, de tant en tant, treure’n alguna peça de recanvi. ANTONI DALMASES, Silvestre Malasang

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 4 Orientacions DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensió plurilingüe i intercultural són el llenguatge verbal i el llenguatge no verbal, com a eines potenciadores de la comunicació.

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA Història de la literatura En aquesta unitat s’estudia la literatura catalana d’inici del segle XX: el noucentisme i l’avantguardisme. Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius d’obres i autors representatius d’aquest període: Josep Carner, Joan Salvat-Papasseit i J. V. Foix.

ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ Per repassar els continguts de la unitat, es presenten dos poemes: Madrigal a Sitges, de Josep Carner, i És quan dormo que hi veig clar, de J. V. Foix, a partir dels quals es proposen unes breus activitats de comprensió lectora. També s’inclouen activitats de comunicació, del funcionament de la llengua (gramàtica, lèxic) i sobre la història de la literatura. Aquestes activitats de repàs també poden servir per fer una avaluació global dels continguts de la unitat.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 4 Solucionari LECTURA Comprensió lectora 1 a) b) c) d) e) f) g) h) i)

Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. Perquè mentre treballen no paren de cantar. Es refereix als penells de ferro amb forma de gall que indiquen la direcció del vent. Els camps, les arbredes, l’atzur (el cel), les muntanyes, les pedres, la pluja, els jardins, la tardor, les herbes, els turons, les boires entintades de capvespre... Les sensacions que experimenta són les següents: plaer (vers 8), avar de llum (vers 9), que em fa tremolar (vers 10), els jardins... em torben, em fatiguen (vers 12) Per mostrar la seva emoció el poeta utilitza les exclamacions, l’apòstrofe i la comparació. En els versos 11 i 12: «Ara els jardins hi són com músiques / i em torben, em fatiguen com en un tedi lent» Les plantes es marceixen (vers 13) i les herbes es cremen (vers 15) En els versos 18 i 19, els darrers: «Tota la meva vida es lliga a tu, / com en la nit les flames a la fosca».

Expressió escrita i oral 2 i 3 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. Recursos lingüístics 4 a) accidents geogràfics; b) fenòmens meteorològics; c) colors 5 a) verd; b) clar; c) fum; d) arbre; e) tard; f) tint, tinta 6 a) fàcilment, amb rapidesa; b) sense portar de cintura per amunt cap peça de vestir al damunt de la camisa; c) color groc clar; d) en un moment, en un instant; e) un color blau del to de les escates dels peixos; f) que el so es perllonga o es reforça 7 a) porxo; b) sanefa; c) voltes (de punt); f) sòcol; e) sostre 8 ja que, puix que COMUNICACIÓ 1 a) 5; b) 3; c) 4; d) 4; e) 2; f) 4; g) 1; h) 3; i) 4; j) 5 2 Un cop corregides les errades, el text quedaria així: Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852-Barcelona, 10 de juny de 1926). És un dels arquitectes més rellevants que ha donat Catalunya i està considerat com un dels màxims exponents del modernisme. Nascut en el si d’una família de calderers, sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva capacitat de crear i treballar en tres dimensions. Des de la infantesa, Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual li atreien les formes, els colors i la geometria.

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 4 Solucionari El 1870 anà a Barcelona per estudiar arquitectura. No fou un alumne especialment brillant i fins i tot suspengué unes quantes assignatures. El 1878 va obtenir el títol d’arquitecte. Essent molt jove, li van arribar les primeres comandes, procedents del món eclesiàstic i de la burgesia, que sempre serien els seus principals clients. El 1883 és un any cabdal en la vida de Gaudí: se li encarregà la continuació de les obres del temple expiatori de la Sagrada Família i va conèixer l’industrial Eusebi Güell, que seria el seu millor client i protector. D’entre les seves nombroses obres podem destacar can Vicens (1883-85), el Capricho de Comillas (1883-85), el Palau Güell (1886-91), el palau episcopal d’Astorga (1887-94), el col·legi de les Teresianes (1888-90), la Casa de los Botines a Lleó (1891-94), Bellesguard (1900-09), el parc Güell (1900-14), la reforma de can Batlló (1904-06), l’església de la colònia Güell (190815), can Milà –la Pedrera– (1906-10), entre d’altres. A partir del 1918 va decidir que només treballaria en la Sagrada Família, que encara avui continua en construcció, i de la qual va deixar nombrosos plànols, projectes i esbossos. El dia 7 de juny de 1926 fou atropellat per un tramvia, però pel seu aspecte de captaire ningú va adonar-se que es tractava del genial arquitecte. Va morir tres dies després i fou enterrat a la cripta de la Sagrada Família. 3 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 4 BASSEGODA NONELL, J. (1985): Gaudí, Barcelona: Ed. Salvat. GOMIS TORRES, J. M. (2001): «Arquitectura gaudiniana, estètica i ètica.». Revista del Centre de Lectura, núm. 1, pàgs. 22-24. Reus. PERMANYER, L. (1996): El Gaudí de Barcelona. Barcelona: Ed. Polígrafa. POBLET, J. M. (1973): Gaudí: l’home i el geni, col·lecció Quaderns de cultura, núm. 71, Barcelona: Bruguera. TARRAGONA, J. M. (1999): Gaudí: biografia de l’artista. Barcelona: Ed. Proa. 5 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 6 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. GRAMÀTICA 1 a) el soroll dels cotxes (CD); b) Li (CI); c) un tret (CD); d) la música (CD) els (CI) mal (CD); e) em (CI), la bateria de la càmera (CD), a la Berta (CI), f) llibres (CD), a tothom (CI) 2 Només han de portar la preposició a les frases c), h), i) 3 Solució orientativa: a) el que m’havia demanat; b) problemes de matemàtiques; c) arribaràs; d) un ocell; e) tenia alguna coartada; f) en pensava jo; g) hem hagut d’anar; h) els havia passat; i) pujar-hi un altre cop; j) al rebost hi hauria algunes provisions 4 a) ens (CD); b) em (CI), ho (CD); c) –vos (CD); d) us (CI); e) els (CI); f) Els (CD)

Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 4 Solucionari LÈXIC 1 prendre: a) 3; b) 4; c) 5; d) 2; e) 1 punt: a) 4; b) 3; c) 1; d) 5; e) 2 2 a) 5; b) 4; c) 2; d) 7; e) 8; f) 6; g) 10; h) 1; i) 3; j) 9 3 a) 2; b) 1; c) 4; d) 5; e) 3; f) 7; g) 6; h) 10; i) 8; j) 9 4 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. REPÀS D’ORTOGRAFIA 1 a) absorbir; b) reflexionar; c) escorcoll; d) horror; e) olfacte; f) ressonar; g) incredulitat; h) produir; i) convuls 2 a) braus; b) m’aixeco; c) ferros; d) sento; e) corro; f) mateixos; g) esforços; h) frondosos; i) tensos 3 a) embrutat; b) cosiu; c) cullo, culls, cull, collim, colliu o cullen; d) surtis, surti, sortim, sortiu o surtin; e) podeu; f) vulgueu 4 a) juvenil; b) edulcorar, dulcificar; c) mundial; d) vulcanisme, vulcanòleg; e) humà, humanitat, humanisme; f) curvatura, curvilini; g) titulació; h) bucal 5 a) compassos; b) boscos; c) interessos; d) passejos (o passeigs); e) esquitxos; f) pisos 6 a) quilos: quilo; b) ritus: ritu; c) cactus: cactus; d) liceus: liceu; e) sinus: sinus; f) globus: globus 7 Activitat oberta. Els verbs són: renuncio, fujo, estudio 8 Presents de subjuntiu: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin Imperatius: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin 9 a) Aquells sospirs expressaven el seu sofriment. b) En Joan és molt escrupolós amb el menjar. c) Hem anat a la muntanya a menjar botifarra. d) El cònsol d’Hongria arriba demà. 10 Efectivament, jo conduïa la segona cordada d’atac formada per en Jordi, l’Alfred i jo mateix. El matí del 19 d’agost, l’Alfred havia pujat al campament 4 per fer de suport a en Joan i l’August. Quan el 20 nosaltres pujàvem i ells baixaven, la cordada de la Mireia passà el camp 3 com a cordada tercera de suport o d’atac. Ens reunírem amb l’Alfred al camp 4. El camp 2 quedà desert. L’Octavi preferia esperar des del camp 1 i fer una tirada fins al tercer perquè l’Antoni pujava el vint cap a l’1 i considerava més prudent romandre en el primer esperant-lo per formar la cordada que en el segon, més exposat a les allaus. No podia aimaginar fins a quin punt havia esmolat les seves intuïcions. 11 a) avorrir-se: avorriment; b) subornar: subornable; c) múscul: musculós; d) Empordà: empordanès; e) tramuntana: tramuntanal; f) turment: turmentar; g) Romania: romanès; h) capítol: capitular

100 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 4 Solucionari 12 Text per dictar.

HISTÒRIA DE LA LITERATURA Pàg. 110 1 a) El tema del poema és la incertesa d’un camí, que el poeta no sap on porta, i la comparació amb la vida. b) El camí és fi, no se sap on mena, pot ser una drecera ingrata, un camí d’enamorat, un recer per domir; pot acollir trist o somrient, o morir sobtadament sota la brosta. c) El camí, en efecte, planteja un dilema: o és un «bon» camí i porta a bons llocs; o és un «mal» camí que mor sota la brosta o porta a llocs tristos. Igual com la vida, doncs. d) interrogació retòrica: versos 3-4, 9-12; 13-16; 17-20. personificació: «un lliri blau (…) / diu (…)» «(…) diu un vel / de teranyina». antítesi: «trist o somrient». anàfora: «Qui sap si trist (…) // Qui sap si mor (…) // Qui sabrà mai (…)». e) Cada estrofa té vuit versos. Els versos senars tenen vuit síl·labes; els parells en tenen quatre. La rima és així: primera estrofa → a b a b c d c d. Segona estrofa → e f e f a b a b. Tercera estrofa → g b g b a i a i. Llicències mètriques: sinalefa: «o és» (vers 3), «rossola ingrata» (vers 10); «o bé un» (vers 11), «I és» (vers 23). Hiat: «diu un» (vers 7). Elisió: «a què em convida» (vers 22), «camí incert» (vers 23). f) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. Pàg. 113 1 a) Fa referència al número del tramvia. b) «ARC DE TRIOMF» és la parada final de la línia del tramvia. c) El poema simula forma d’un tramvia amb el número 54045 al davant i el nom de la parada al darrere. Els versos finals imiten les escales del vehicle. d) Els elements futuristes que apareixen en el poema són els següents: – Ús de les majúscules en els mots «CIRCUMVAL·LACIÓ» i «TROLLEY», en el rètol «ARC DE TRIOMF» i en la frase «PERQUÈ EL REVISADOR». – L’absència de signes de puntuació. – Els espais en blanc. – El maquinisme urbà centrat en el tramvia i en l’ús d’un lèxic que pertany a la cultura avantguardista: dinamo, circumval·lació, stylo, trolley. – Utilització del cal·ligrama. visualització, a través de la forma i de la distribució del text en l’espai, d’un tramvia. e) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 2 a) Foix expressa aquesta actitud integradora entre la tradició i la modernitat en el darrer vers del poema: «M’exalta el nou i m’enamora el vell». b) 1) Tradició (elements antics): muralles, llorer, font, setge, batalles, valls ombroses, tell, museu, madones borroses. 2) Aventura (modernitat): claus, tenalles, embragat, peça, coixinet, asfalt, pintar extrem.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 101

Unitat 4 Solucionari c) El primer quartet fa referència a la tradició, mentre que en el segon s’exalta la modernitat. En els dos tercets, aquests dos mons es distribueixen equitativament. d) Com tot sonet, té quatre estrofes: dos quartets i dos tercets, en total catorze versos. Els versos són de deu síl·labes (decasíl·labs), d’acord amb la tradició catalana. La rima es distribueix de manera també clàssica: A B B A A B B A C D D C D D. Hi ha elisions: «Sota un llorer» (vers 3), «setge i batalles» (vers 4); etc. Sinalefes: «i a l’acost» (vers 2), «i al peu» (vers 3); etc. El ritme està determinat per la combinació de síl·labes tòniques (ho és sempre la quarta de cada vers) i àtones; és un ritme pausat, elegant. e), f) i g) Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat. h) Avanguardisme. ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ 1 Madrigal a Sitges a) S’hi destaquen el cel, les calitges, el mar, els clavells i el color blanc enlluernador. S’hi troba molt a gust, ja que diu que tota la població li plau. Les noies tenen la mirada fosca i les cases, les finestres pintades de blau. b) El poeta demana a la població que si ell se’n va, li doni un record, en forma de flor lleugera, com ara una margarida. c) El poema té tres estrofes, de quatre versos cada una, amb versos de set síl·labes (seguint la mètrica popular) i rima: a b c b / a d e d / a f g f. Hi ha dues elisions: «que enlluerna» (vers 3) i «jo et deixo» (vers 9). I pel que fa al ritme, s’observa una sàvia alternança de síl·labes tòniques i àtones, de manera que fa l’efecte d’un ritme molt ben sincopat. d) «mar al peu, clavells al niu»: és una metàfora per indicar que Sitges té el mar a tocar de les cases, als peus de la població, i els clavells adornen els seus balcons (nius). «ulls de sol, ales de neu»: és una manera de descriure una margarida; el centre és de color groc, com si fos un sol, i els pètals, blancs, com si fossin ales fetes de neu. 2 És quan dormo que hi veig clar a) Es tracta d’un poema de tres estrofes, de deu versos heptasíl·labs cada estrofa. La rima és la següent: a b a b a b b a a b / c d c d c d d c c d / e f e f e f f e e f. Hi ha elisions: «que em veig gepic» (vers 11); «d’home antic» (vers 13); etc. I sinalefes: «or i escata» (vers 2); «Hi ha un pany» (vers 3); «un tros» (vers 4); etc. El poema té un ritme molt marcat, sobretot pel fet que les estrofes comencen de la mateixa manera… b) En la primera estrofa destaquen imatges, relacionades amb el mar: algues, pany de mar, pirata… En la segona, en canvi, l’escenari és rural: era, bassal, masovera, pineda, garric… Hi apareixen referències explícites al sexe: agulla saquera. En la tercera estrofa hi ha una barreja d’imatges marineres (petxines) i de muntanya (font del comellar, salvatgina…). En general, hi predominen les imatges de confusió, de desorientació, però de clares referències poètiques. El poeta hi crea contrastos: «És quan dormo que hi veig clar…». c) Sembla que bona part de la inspiració li ve del món del somni, del món oníric, ja que les imatges són força imaginàries i la declaració inicial de la tercera estrofa ho referma: «És quan dormo que hi veig clar».

102 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 4 Solucionari 3 Per exposar o informar sobre un tema determinat. 4 Portada, índex, cos del treball, bibliografia. 5 a) b) c) d) e) f) g) h)

CD: les espurnes de l’estiu CD: ulls negres CI: ‘m; CD: una flor ben lleu CI: ‘m; CD: una margarida CD: un giravolt, CD: branques una mata CD: el monstre CI: em; CD: gepica CD: la masovera

6 b) en tenen; c) dó-na-me’n; f) el mato 7 ull, peu 8 dic, sol 9 Imperialisme, arbitrarisme, civilisme, classicisme, mediterranisme 10 a) La Ben Plantada; b) Ortografia (1913), Gramàtica (1918), Lèxic (1932); c) Els fruits saborosos; d) La muntanya d’ametistes 11 El collage lingüístic, el collage icònic, l’ús de diversos tipus de lletra d’impremta, l’eliminació de signes de puntuació i de majúscules, els espais en blanc o els silencis, l’ús del cal·ligrama. 12 Joan Salvat-Papaseit, J. V. Foix.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 103

Unitat 5 Literatura i cinema DIMENSIÓ COMUNICATIVA Lectura El text d’aquesta unitat versa sobre el cinema i la literatura catalana. Després de la lectura es proposen activitats de comprensió, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingüístics emprats en el text.

Comunicació En aquest apartat l’alumnat hi trobarà un breu repàs de la història del cinema com a setè art, les seves relacions amb la literatura i les tècniques cinematogràfiques bàsiques. L’objectiu és que l’alumnat prengui consciència del valor estètic del cinema, en molts aspectes relacionat amb la literatura, i emparentat amb el teatre, la pintura i la música. Les activitats s’ocupen dels termes cinematogràfics bàsics (exercici 1, 4), les fases d’elaboració d’un film (exercici 2), els gèneres cinematogràfics (exercici 3) i les tècniques cinematogràfiques bàsiques: tipus de plans, angles d’enquadrament i moviments de càmera (exercicis 5 i 6). En la realització d’aquestes activitats cal aprofitar els coneixements previs que tots els alumnes tenen a partir de la seva llarga experiència com a consumidors de cinema. L’activitat TIC gira al voltant de la cartellera digital. L’objectiu de la proposta és potenciar la capacitat crítica de l’alumnat a través d’una la reflexió sobre les propostes cinematogràfiques: gènere, públic a qui s’adreça i qualitat del guió, les interpretacions, la fotografia, etc. Com a activitat complementària podeu proposar un cinefòrum. Organitzeu un col·loqui per comentar una pel·lícula que tots hagueu vist (també pot servir un documental). Si no és possible visionar-la a l’aula, escolliu-ne una a partir de la programació de la televisió i comenteu-la l’endemà. És imprescindible que escolliu un moderador, que pot ser un company o el professor o professora.

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA Gramàtica Aquesta unitat se centra en la descripció i l’estudi del complement preposicional i del complement circumstancial. Els hem agrupat tots dos en el mateix tema perquè comparteixen algunes característiques comunes, com ara la presència de preposicions diverses o llur substitució pronominal. Aquests trets comuns expliquen que alguns alumnes els confonguin de vegades i per això estudiar-los un a continuació de l’altre facilita introduir els raonaments que permeten distingir-los. Pel que fa al complement preposicional, hem cregut útil incloure una llista dels verbs de règim preposicional més utilitzats atenent a la preposició que els regeix. No es pretén de cap manera que els alumnes els memoritzin, però sí que s’hi familiaritzin i s’acostumin a usar-los. L’estructura de la unitat, pel que fa a la presentació dels continguts és molt similar a la de la unitat anterior, com ja hem exposat allà: característiques, estructures i pronominalització. L’única diferència rau en el fet que l’apartat dedicat a la pronominalització és únic: agrupa el complement preposicional i el complement circumstancial ja que en ambdós casos és molt similar.

104 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 5 Orientacions En les activitats es pretén que els alumnes sàpiguen identificar el complement preposicional i el complement circumstancial, així com les estructures que presenten (activitat 3, 4 i 5); distingir entre els dos complements estudiats (activitat 1 i 6); i que en sàpiguen fer la substitució per pronoms (activitats 2 i 6). Per últim, en l’activitat 7, es treballen el canvi i la caiguda de preposicions, un dels problemes amb què els alumnes s’entrebanquen sovint quan han de construir oracions compostes on la proposició subordinada substantiva (d’infinitiu o completiva) és un C. preposicional. Com a activitat complementària, es proposa la següent: Completa la idea expressada pel verb amb dos complements preposicionals equivalents, un que tingui l’estructura de preposició + oració d’infinitiu i un altre amb l’estructura de conjunció que + oració: Té molt d’interès en la resolució del problema. (prep. + infinitiu) → Té molt d’interès a resoldre el problema. (conj. que + oració) → Té molt d’interès que resolguis el problema.

a Sempre ha confiat en la seva bona sort. (prep. + infinitiu) a …………………………………… (conj. que + oració) a …………………………………… b Aneu alerta amb els talls que us poden fer els vidres. (prep. + infinitiu) a ……………………………………… (conj. que + oració) a …………………………………… c S’han adonat massa tard del fracàs de les negociacions. (prep. + infinitiu) a …………………………………………… (conj. que + oració) a ………………………………………… a) Sempre ha confiat a tenir bona sort. / Sempre ha confiat que té bona sort. b) Aneu alerta a no tallar-vos amb els vidres. / Aneu alerta que no us talleu amb els vidres. c) S’han adonat massa tard d’haver fracassat en les negociacions. / S’han adonat massa tard que les negociacions han fracassat.

Lèxic L’objectiu d’aquest apartat és que l’alumnat assimili el concepte d’homonímia i el sàpiga distingir del de polisèmia, que s’ha estudiat en la unitat anterior. També ha de saber diferenciar els mots homòfons dels mots homògrafs. Per fer les activitats caldrà tenir molt en compte la varietat dialectal que parla l’alumnat, ja que moltes homofonies només es produeixen en uns dialectes determinats. L’exercici 1 serveix per distingir els conceptes d’homonímia i polisèmia. Les activitats següents treballen diferents tipus d’homonímia: mots homògrafs a l’exercici 2; mots homòfons a l’exercici 3; mots homònims de gènere diferent a l’exercici 4. Com a activitat complementària podeu dictar l’exercici següent:

Llengua catalana i literatura 4t ESO 105

Unitat 5 Orientacions Fes una frase amb cadascun d’aquests mots o grups de mots homòfons de manera que en quedi ben clar el significat. a) suposa/s’oposa/s’ho posa b) esperança/esperant-se c) dansar/d’ençà d) durs/d’ús e) s’opera/supera

Repàs d’ortografia Aquesta unitat se centra en el conjunt de grafies que poden representar els sons de essa sorda i essa sonora. Respecte a aquest últim so cal recordar que una part dels alumnes, especialment alguns nouvinguts i d’altres que tenen com a llengua materna el castellà i rarament usen el català fora de l’àmbit acadèmic, tenen tendència a no distingir-lo de la essa sorda. Convé remarcar-ne la diferència per assegurar-ne la pronúncia idònia i perquè és el pas previ per poder escriure amb correcció.

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensió plurilingüe i intercultural són els mitjans de comunicació, una eina indispensable per saber què passa en el món.

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA Història de la literatura En aquesta unitat s’estudia la literatura catalana del segle xx, concretament la poesia de postguerra. Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius d’obres i autors representatius d’aquest període, com Carles Riba, Clementina Arderiu, Salvador Espriu.

ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ Per repassar els continguts de la unitat, es presenten dos poemes, a partir dels quals es proposen unes breus activitats de comprensió lectora. També s’inclouen activitats de comunicació, del funcionament de la llengua (gramàtica, lèxic) i sobre la història de la literatura. Aquestes activitats de repàs també poden servir per fer una avaluació global dels continguts de la unitat.

106 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 5 Solucionari LECTURA Comprensió lectora 1 Obres narratives, sobretot novel·les. 2 La plaça del Diamant, Bearn o la sala de les nines, Laura a la ciutat dels sants, La punyalada, Solitud i La febre d’or. 3 Pel seu valor memorialístic, ja que parla de la guerra civil i la postguerra des d’una òptica diferent a la del discurs oficial de l’antic règim dictatorial. 4 Moltes d’aquestes novel·les coincideixen en l’afany de dibuixar retrats socials –l’aristocràcia rural mallorquina en Bearn, la burgesia comarcal en Laura a la ciutat dels sants, el bandolerisme en La punyalada– i la convivència més o menys conflictiva amb el medi rural que els envolta. Solitud també se situa en un marc rural. En canvi, La febre d’or fa un retrat de la burgesia barcelonina de la segona meitat del segle XIX, en plena expansió capitalista. 5 Per abaratir costos i per arribar a un públic més majoritari, no tan sols pel ressò que prèviament ha obtingut la novel·la, sinó també pel tractament d’uns temes de més actualitat i proximitat a l’espectador. 6 De mica en mica s’omple la pica, de Jaume Fuster i Un negre amb un saxo, de Ferran Torrent. 7 El gènere més fàcil d’adaptar al cinema és el teatre, sobretot pel que fa als diàlegs dels personatges. La novel·la ja requereix més canvis per adaptar el text narratiu al discurs cinematogràfic. La poesia és el gènere més difícil per la seva manca de concepte argumental. 8 Ventura Pons. Expressió escrita i oral 9 a 11 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. Recursos lingüístics 12 a) moral-itza-dor; b) a-barat-ir; c) re-parti-ment; d) puny-al-ada; e) cartell-era; f) capital-ista; g) des-class-at; h) des-interess-at 13 a) post-guerra (posterioritat) ; b) super-poblats (abundància, excés); c) des-mesura (oposat o contrari); d) con-vivència (acció compartida) 14 a) 2: psicologia; b) 3: televisió; c) 4: aristocràcia; d) 1: cinematografia 15 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat 16 a) eleg-ància (concepte abstracte); b) cant-(a-va) (no es tracta d’un sufix, sinó de morfemes gramaticals); c) vindr-(ia) (no és un sufix, sinó un morfema gramatical); d) orden-ació (acció relacionada amb el verb); trist-esa (concepte abstracte); f) call-ada (qualitat); g) pint-or (ofici, activitat); h) ball-(a-ré) (no es tracta d’un sufix, sinó de morfemes gramaticals)

Llengua catalana i literatura 4t ESO 107

Unitat 5 Solucionari COMUNICACIÓ 1 a) guió; b) crèdits; c) caracterització; d) rodatge; e) presa; f) pla; g) seqüència; h) director; i) càmera; j) gag; k) producció; l) muntatge; m) doblatge; n) tràiler; o) estrena 2 guió literari, guió tècnic, selecció d’actors, rodatge (producció i realització), muntatge, banda sonora, doblatge, distribució, estrena 3 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 4 a) Els actors i actrius són les persones que donen vida als personatges d’una obra. El protagonista és l’actor que representa el personatge principal de la història; l’actor secundari o de repartiment és l’actor que representa un personatge de la pel·lícula que no és protagonista. b) Un extra és la persona que apareix a la pel·lícula com un individu en trànsit i sense tenir cap paper dramàtic. Un doble és la persona que substitueix un actor o una actriu en escenes especials (perilloses, de sexe...). c) El guió literari és el text on hi ha escrits els diàlegs i les situacions que els personatges hauran d’interpretar a la pantalla. El guió tècnic incorpora als diàlegs tot d’indicacions tècniques per a la seva realització: plans, angles d’enquadrament, moviments de càmera, temps previst de rodatge, indicacions d’efectes especials... d) El llargmetratge és una pel·lícula de més d’una hora de durada; el curtmetratge té menys d’una hora de durada. e) La comèdia és un gènere cinematogràfic caracteritzat per presentar una visió humorística de la realitat i per tenir un final feliç. El drama és un gènere que planteja un problema de forma realista i que es caracteritza per tenir un desenllaç trist per als personatges. f) VOSC: versió original subtitulada en català: VOSE: versió original subtitulada en espanyol. 5 Les quatre vinyetes tenen un angle d’enquadrament normal. La vinyeta a) utilitza un pla de conjunt o pla sencer; b) pla mitjà; c) pla americà; d) primer pla. 6 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. GRAMÀTICA 1 a) CC; b) CC; c) CP; d) CC; e) CP; f) CP; g) CP; h) CP; i) CC 2 a) Nena, camina-hi. b) Senyor Ramon, l’hi truquen. c) Hi ha optat. d) Hi arribaran. e) Hi confia plenament. f) Aquest cap de setmana, pensa-hi. g) Hi han contribuït amb entusiasme. h) No s’hi avé gens: sempre es barallen. i) L’hi feia anar. 3 a) ’n; b) pels resultats del Barça; c) d’anar-te al darrere; d) dels avantatges de la situació, hi; e) amb la seva cunyada; f) de dinosaure preposició + SN

pronom feble

prep. + infinitiu

b), d), e), f)

a), d)

108 Llengua catalana i literatura 4t ESO

conjunció + oració

Unitat 5 Solucionari 4 a) a corre-cuita, CCM; b) a Mallorca, CC lloc; c) Avui dia, CCT; de bòlit, CCM; d) a la fusta, CClloc; amb un trepant, CCInst; e) Cada matí, CCT; f) al concert, CClloc; amb uns amics de Badalona, CCCompanyia; g) de gairell, CCM; h) tan poc, CCQ; perquè és molt mandrós, CCCausa; i) de l’entrada, CClloc; que plou a bots i barrals CCCausa; j) A causa de la fallida de la borsa, CCCausa 5 averbi

locució adverbial a), c), g)

c), e)

b), d), d), e), f), f), i), j)

conjunció

preposició

+ oració

6 a) El iot del president s’hi dirigeix (al port esportiu de Premià de Mar, CClloc). b) El jurat del premi Planeta hi ha optat (per declarar-lo desert, CP). c) Hi pensa anar amb bicicleta (fins a la Vall d’Aran, CClloc) / Hi pensa anar fins a la Vall d’Aran (amb bicicleta, CCInst) d) Ja me n’he assabentat (de l’embolic que has organitzat, CP). e) Hi va assassinar l’arxiduc (amb una bomba, CCInst). f) N’hi haurà prou? (amb dos quilos de pinso, CP) g) S’hi ha exposat (a grans perills, CP) i sempre n’ha sortit il·lesa. h) Aquell camió hi ha agafat el revolt (per l’esquerra, CCM). i) Renoi, hi brames! (com un ase, CCM) j) Els meus veïns s’hi dediquen (a la venda a l’engròs, CP) 7 a) S’han negat a concedir el permís a la classe. / S’han negat que concedeixin el permís a la classe. b) No estem d’acord a realitzar el projecte. / No estem d’acord que es realitzi el projecte LÈXIC 1 mot polisèmic: granota (animal)-granota (de mecànic); mots homònims: grill (de taronja)-grill (insecte); molla (peça metàl·lica elàstica)-molla (de pa) 2 a) piula; b) pilot; c) negar; d) piula; e) busques; f) falla; g) busques; h) falla; i) negar; j) pilot 3 a) canti; b) volcà; c) Abans; d) càntir; e) colors; f) bolcar; g) colós; h) sessió; i) cessió; j) avanç 4 a) el coma; b) el terra; c) la canalla; d) la pols; e) la terra; f) la coma; g) el pols; h) la fi; i) canalla; j) la fi REPÀS D’ORTOGRAFIA 1 a) abraçades; b) facis; c) defensar; d) cosir; e) cinc (o zinc); f) zero; g) quinze; h) fossin; i) il·lusió; j) cigrons; k) vosaltres; l) camises; m) potser; n) posar; o) sabessis; p) conservar; q) surten; r) coses (o coces, guitzes); s) país; t) setze 2 a) reciclatge; b) progressiu; c) esforç; d) selectiva; e) brossa; f) tradicional; g) llenci; h) districte; i) ciutat; j) empreses; k) envasos; l) principal; m) paciència; n)temença; o) transistor; p) residus.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 109

Unitat 5 Solucionari 3 a) dansa; b) agressió; c) gasa; d) metgessa; e) impressió; f) emissora; g) cervesa; h) missió; i) episodi; j) russa; k) trossos; l) anestèsia 4 a) nas: nassos; b) ós: óssos; c) arròs: arrossos; d) cabàs: cabassos; e) gris: grisos; f) pas: passos; g) cos: cossos; h) gos: gossos; i) mes: mesos; j) congrés: congressos; k) terròs, terrossos; l) tros, trossos 5 a) endolcir: dolç; b) tercer: terç; c) ajaçar: jaç; d) glaçada: glaç; e) llucet: lluç; f) eficàcia: eficaç; g) felicitar: feliç; h) atrocitat: atroç; i) excursionisme: excursió 6 a) civil; b) passos; c) poderosa; d) necessària; e) reserves; f) furiosa; g) catorze; h) tresors; i) closca; j) serenitat; k) hisenda; l) raça (o rasa); m) accions; n) zoològic; o) sorpresa; p) empresa; 7 Passo, passes, passa, passem, passeu, passen; endolceixo, endolceixes, endolceix, endolcim, endolciu, endolceixen; abraço, abraces, abraça, abracem, abraceu, abracen; deso, deses, desa, desem, deseu, desen; cuso, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; venço, vences, venç, vencem, venceu, vencen. 8 a) cereal, b) seriós; c) servei; d) serpentina; e) serè; f) cercle 9 a) esbós; b) benzina; c) resum; d) Còrsega; e) glaç; f) esforç; g) noblesa; h) dansa; i) tapís; j) guitza; k) basílica; l) Sardenya; m) Cerdanya; n) eriçó; o) senzill; p) missió. 10 Aleshores a les visions boiroses de les èpoques llunyanes s’ajuntava la crida que ressonava en el fons del bosc, despertant en ell una munió de desigs indefinibles i d’estranyes sensacions. Mogut per un poder més fort que la seva voluntat, sortia a explorar, cercant l’origen de l’eco que ressonava en ell. Errant pel bosc, flairava amb embriaguesa la sentor de l’herbei fresc i de les plantes que cobrien la terra negra entremig de l’humus secular; i aquelles olors saludables l’omplien d’una joia misteriosa, que li semblava haver sentit abans. El record de l’home de braços llargs cobert de pèl a qui en altres temps seguia, li retornava vivament a la imaginació, gairebé esperava trobar-lo al recolze del senderó mercat en la selva. 11 Exercici obert. Correcció a criteri del professorat. 12 Text per dictar. HISTÒRIA DE LA LITERATURA 1 a) El poeta s’adreça a als seus ulls. A la primera estrofa diu als seus ulls que gràcies a ells, que viuen amb gola a la seva cara, la imatge de l’estimada ha pogut entrar al seu cor, on hi fa una llum tan forta que ja no l’importa la llum del sol. A la tercera estrofa expressa el desig que els ulls es tanquin i la mirada es giri cap endins, de manera que la imatge de l’estimada ja no mori mai més. b) Expressa la idea que l’estimada es farà vella i desapreixerà en els versos 7 i 8: «si veure-la caduca i fonedissa…». Això li provoca un gran enuig: «amara / tot pensament d’amor amb metzina d’enuig? »; és a dir, li posa un verí en els pensaments d’amor.

110 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 5 Solucionari c) Encara que l’estimada morís, la seva imatge es mantindria igual dins del meu cor (gràcies al fet que tindria els ulls girats endins i no veuria com la imatge de l’estimada es fa vella o desapareix). d) Ulls / meus, / ulls / que / vi/viu // go/luts/ da/munt / mon / ros/tre 1 2 3 4 5 6 // 1 2 3 4 5 6 -Ulls / meus, / clo/sos / em / fós/siu // amb / por/ta / de / te/ne/bra 1 2 3 4 5 6 -- 1 2 3 4 5 6 -(Cal tenir en compte que els hemistiquis es compten com si fossin versos sencers.) e) Es tracta de rima consonant creuada: A B B A C D D C… f) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 2 a) «oh port fondo en illa salvada»: compara l’amor de l’estimada amb una illa de salvació que té un port on el vaixell (ell) pot fondejar i protegir-se de les tempestes. «santuari en boscatge clos!»: compara l’estimada amb un santuari, lloc de pau i d’acolliment, enmig d’un bosc espès, com si el santuari fos el punt de salvació. «T’he adorat perquè fossis dea»: el poeta ha volgut convertir l’estimada en una deessa i li ha mostrat un amor tan gran que l’ha arribat a adorar. «t’he callat per sentir-te idea / en la llum dels versos antics»: en contrast amb la imatge anterior, ara el poeta ha volgut fer el silenci entorn de l’estimada fins que se li convertís en una idea, un pensament pur, d’acord amb els versos antics. b) La imatge global que predomina en les dues primeres estrofes és que el poeta estava cansat i abatut pels tràfecs del món i, finalment, la seva ànima i el seu cos han trobat repòs a prop de l’estimada, la qual és comparada amb un port i amb un santuari, llocs on es va a descansar. c) Carles Riba era professor de grec. El vers que sembla insinuar-ho és l’11: «a la llum dels versos antics». d) Hi ha contrastos entre: lluny/prop (vers 12) i entre avara/prolix (versos 13-14). En el primer cas el poeta juga amb la paronomàsia clara/cara: de lluny veu l’estimada molt clara, però de prop la veu amb amor. En el segon contrast, oposa el seu pensament, que mai no en té prou de pensar en l’estimada (com un avar que mai no té prou diners) i la gent, que diuen massa sovint el seu nom (cosa que sembla que li genera un punt de gelosia). 3 a) To tràgic b) Estar sola c) Versos 13-14 4 a) El tema és un somni perdut: una casa vora el mar, símbol de la llibertat perduda. b) A la primera part (versos 1-9) el poeta descriu el seu somni: una casa vora el mar, una barca pels lliures camins del mar, una pàtria ordenada i tranquil·la. A la segona part (versos 10-19) ens explica la por i l’angoixa amb què viu el present i la incertesa del futur. Finalment, a la tercera part, retorna al somni inicial, però amb una certa esperança: el somni és lent, però potser s’acomplirà. c) Una casa, la seva pàtria. d) «A la vora del mar. Tenia / una casa, el meu somni»: Catalunya està situada vora el mar. La casa que el poeta somnia podria ser el país, Catalunya. «Alta proa»: el vaixell té una proa alta, com un país pot tenir aspiracions i ambicions.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 111

Unitat 5 Solucionari «Per lliures / camins d’aigua»: la barca navega en llibertat, sense cap coacció. «Els ulls sabien / tot el repòs i l’ordre / d’una petita pàtria»: el poeta ha somiat una pàtria tran quil ·la i ordenada. «Avui cau nit de fosca / damunt la meva casa»: la casa somiada es troba envoltada de perills, d’incerteses, perquè la nit impedeix el somni: no hi ha llibertat ni es pot fer res. e) El poema no té cap mena de rima, els versos són lliures. Quant a la mètrica, els versos tenen un nombre parell de síl·labes: quatre («Els ulls sabien», vers 7), sis («a la vora del mar», vers 3) i vuit («A la vora del mar. Tenia», vers 1). f) To nostàlgic i trist. g) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 5

a) La primera estrofa ens explica la marxa cap a l’exili una nit de lluna plena. El poeta marxa amb molta pena, acompanyat de la seva estimada, de pell morena (com la marededéu de Montserrat). A la segona estrofa demana perdó a la terra per haver causat una guerra que l’omple de sang i de mal (l’esguerra). Ho fa amb un petó i una carícia amb l’espatlla al terra. A la tercera estrofa ens mostra com estimava Catalunya: hi va deixar la meitat de la seva vida. L’altra meitat se’n va anar amb ell, ja que si no, s’hauria mort. En la quarta estrofa expressa un desig: viure d’enyorança per poder tornar a Catalunya. Descriu, en l’estrofa cinquena, com és la seva comcarca, el Vallès. I a la sisena continua la descripció; ara, però, fent-la extensiva a tot el país, ja que parla d’elements que són a prop del mar. Clou, a la setena estrofa, explicant la seva visió actual i futura: una esperança que s’ha desfet, una recança infinita i el somni d’una pàtria que algun dia serà completa. b) Joan Oliver va haver de marxar a l’exili l’any 1939. El poema descriu clarament aquests fets. Altres esdeveniments que apareixen en el poema: l’origen del poeta, Sabadell (Vallès Occidental), el destí de l’exili: primer a França i, més tard, a Xile («Avui en terres de França / i demà més lluny potser»), etc. c) Les corrandes, segons el diccionari, són cançons populars curtes, que sovint es ballaven. Aquí el terme és pres en un sentit de composició poètica popular (versos heptasíl·labs), més aviat curta. d) La rima és consonant i varia: monorima, creuada i encadenada: a a b b a c d d c, etc. Els versos són heptasíl·labs, com correspon a una tipus de poema popular. Hi ha elisions: «feia el» (vers 4), «també el» (vers 5), etc. I sinalefes: «i aire» (vers 7), «Avui en» (vers 20), etc. e) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ 1 a) Exclamació retòrica; b) marxar del seu país; c) quedar-se al seu país fins a la mort; d) primera persona del singular. 2 a) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.; b) veu la pàtria en positiu; c) versos lliures.

112 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 5 Solucionari 3 Tipus de plans, música, diversitat de gèneres 4 Per exemple: clàssica: La plaça del Diamant; contemporània: La teranyina 5 nord-enllà: CC Lloc; ja ben lluny: CC Lloc; aleshores: CC Temps; a la taverna nova CC Lloc 6 riuria de la llei; pensaria en les velles 7 3 d’allunyar-me’n: de la pàtria; 9 fotent-se’n: de mi 8 -l’he de seguir; -m’hi; -me’n riuria 9 Car 10 Homòfons: bella/vella; homògrafs: sou-sou 11 a) a tenir bona sort; que tindrà bona sort b) amb fer-vos talls; que podeu tallar-vos 12 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 13 Mestratge. 14 Simbolista: Carles Riba, Agustí Bartra; Realistes: Salvador Espriu, Joan Oliver 15 La mort. 16 Clementina Arderiu.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 113

Unitat 6 De la carta al correu electrònic DIMENSIÓ COMUNICATIVA Lectura El text d’aquesta unitat és un fragment d’Els arbres amics, de Pep Coll. El text va acompanyat d’un vocabulari de mots. Després de la lectura es proposen activitats de comprensió, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingüístics emprats en la narració.

Comunicació Aquest apartat està dedicat a veure una sèrie de textos formals adreçats a un interlocutor concret: la carta i el correu electrònic. Caldria veure’ls com textos d’un mateix tipus, amb les diferencies pròpies del canal emprat en cada cas. L’activitat 1 treballa l’estructura de la carta personal. Les activitats 2 i 6 se centren en les expressions fixes o els formulismes, distingint entre la carta personal i la carta formal. A més d’aquests exercicis específics, la resta estan extrets de la realitat dels mateixos alumnes i del seu entorn social més proper. Aquest pot ser un bon camí per augmentar el nombre d’exercicis en els casos en què el professor o professora consideri que fan falta. L’activitat TIC se centra en les seccions d’opinió dels diaris digitals. L’alumnat ha d’escriure un comentari a un article d’opinió o bé participar en un fòrum. L’objectiu d’aquest exercici és fomentar la competència de l’alumnat per tal que pugui participar en els mitjans de comunicació amb maduresa, intercanviant punt de vista amb respecte a les opinions alienes. Com a activitat complementària, podeu plantejar l’exercici següent: Hi ha hagut una riuada molt forta a València i una colla d’amics heu decidit muntar una campanya de solidaritat per enviar-hi aliments, mantes i altres coses necessàries per als afectats per les inundacions. Envia un missatge per correu electrònic a tothom que coneguis (fes servir les opcions CC i CCO) per reclamar ajuda. El casal de barri centralitzarà la recollida de coses.

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA Gramàtica En aquesta unitat, que inclou el complement atributiu i el complement predicatiu, es tanca l’estudi dels complements verbals. Com en la unitat 5, es tornen a agrupar en el mateix tema dos complements que presenten trets extremament similars, ja que ambdós complementen el verb i un sintagma nominal alhora. A més, donat que el complement predicatiu comparteix parcialment característiques d’altres complements com el CN o el CC, sovint és ignorat perquè se’l confon amb aquests. És primordial, doncs, un cop establertes aquestes similituds, remarcar-ne les diferències per tal de distingir-los amb nitidesa i de presentar les diferents estructures que pot adoptar cadascun, així com les substitucions pronominals respectives. En les activitats es treballa la distinció entre els complements atributiu i predicatiu (activitat 1 i 6), les possibilitats expressives que ofereixen els predicatius (activitat 4), la comparació entre el valor adjectiu, adverbial o predicatiu que pot adoptar un mateix adjectiu segons el context (activitat 3) i entre els complements predicatius i els complements circumstancials (activitat 7). Per últim, les

114 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 6 Orientacions activitats 2 i 5 se centren en les substitucions pronominals. Com a activitat complementària es proposa la següent: Identifica els complements atributius i els complements predicatius continguts en aquestes frases i especifica quina és la seva estructura: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j)

Els evacuats estan molt malament. Els problema és que ja ho sap tot el poble. El tenen per un treballador eficient. Conserven els bolets confitats en vinagre. Semblava espantat per alguna cosa. L’hepatitis va fer que la pell se li tornés groga. Ja estic tipa de tants romanços! No el prengueu pel lladre. Ell no hi era. Duia la samarreta xopa de suor. Cada dia et veig més reginjolat: deu ser la primavera.

Lèxic A partir de la unitat 6 fins la unitat 10, en l’apartat de lèxic es treballaran diferents camps semàntics, estretament relacionats amb el marc social que envolta l’alumnat: oficis i professions, l’empresa i el comerç, l’administració, els esports i els vehicles. Continua vigent l’objectiu que s’ha perseguit al llarg de tot el llibre pel que fa a aquest apartat: que augmenti el lèxic de l’alumnat, i que afini la seva expressió precisant el vocabulari i evitant les interferències amb el castellà. En aquest apartat les activitats giren al voltant del lèxic dels oficis i les professions. Les quatre primeres activitats incideixen sobretot en la precisió en l’ús dels termes (eines, llocs de treball i oficis relacionats); l’activitat 5 treballa la distinció de matisos significatius entre mots relacionats pel sentit; l’exercici 6 s’ocupa de les interferències amb el castellà. Com a activitat complementària podeu demanar a l’alumnat que expliqui el significat dels refranys següents: a) Home de molts oficis, pocs beneficis. b) Feina feta no té destorb. c) Els cansats fan la feina. d) Val més pagar al forner que al metge. e) Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla.

Repàs d’ortografia Aquesta unitat se centra en l’escriptura de fricatives i africades palatals a partir d’activitats consistents a omplir buits o a escriure mots derivats per remarcar la relació existent entre els mots que acaben en –ig i llurs derivats en g/j o tg/tj i entre els acabats en –tx i llurs derivats, que mantenen aquest dígraf. Com a activitat complementària, es proposa el dictat següent:

Llengua catalana i literatura 4t ESO 115

Unitat 6 Orientacions Es mirà altra vegada la seva feina: s’havia vessat una mica d’aiguacuit per la tapa; no s’hi podia arriscar que quedés sec. Escalfà aigua, hi xopà un pinzell fi i netejà aquell bocí de tapa harmònica amb tot el seu mirament. Ara només calia temps. Havia durat una bella estona, tota aquesta feina delicada, i sabia que havien de passar, pel cap baix, quatre hores llargues perquè la cola s’assequés bé, i més amb aquell temps humit. El guardià dormia, i no gosà despertar-lo, ara que reposava, ell rai, ben embolicat amb un bon capot de llana. No el podia despertar ni pensar a sortir del taller: aleshores, la seva ombra furtiva seria el blanc segur de la metralladora d’un vigilant. De passada, rumià per a consolar-se per endavant de la mala nit que l’esperava, vetllaré el violí, que no li passi res: m’hi jugo massa! M. ÀNGELS ANGLADA, El violí d’Auschwitz

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensió plurilingüe i intercultural són el correu electrònic, un mitjà de comunicació indispensable per voltar pel món.

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA Història de la literatura En aquesta unitat s’estudia la literatura catalana del segle XX, concretament la narrativa de postguerra. Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius d’obres i autors representatius d’aquest període.

ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ Per repassar els continguts de la unitat, es presenta un fragment de la novel·la La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensió lectora. També s’inclouen activitats de comunicació, del funcionament de la llengua (gramàtica, lèxic) i sobre la història de la literatura. Aquestes activitats de repàs també poden servir per fer una avaluació global dels continguts de la unitat.

116 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 6 Solucionari LECTURA Comprensió lectora 1 En Florenci és el beneficiari d’una herència milionària i ha de viatjar a San Francisco per dur a terme els tràmits legals. 2 Des d’un helicòpter. 3 Les sequoies roges. 4 Pot sobrepassar els cent metres d’alçària. 5 L’arbre es diu així en homenatge a un indi mestís, anomenat Sequoiah, que va viure fa doscents anys. Fill de pare alemany i de mare cherokee, es va inventar un alfabet per escriure la llengua de la seva tribu. 6 El vol dur a Catalunya fins a la Torre Batllevell. Segons ell, és l’arbre que buscava per coronar l’obra del palau forestal. 7 Va dir que ell es quedava allà i que tornaria un pic hagués solucionat l’assumpte de la sequoia, és a dir, fins que aconseguís comprar-la. 8 Es trobava dins una reserva d’indis. 9 Segons la llegenda, el Gran Benefactor va instal·lar la tribu en les terres fèrtils de Califòrnia. Només arribar, els homes van començar a discutir i a esbatussar-se, i el Gran Benefactor va advertir que si no feien bondat els castigaria. Com que no li van fer cas, va convertir en sequoies els homes dolents, els més busca-raons de la tribu. 10 Li assegura que l’arbre no morirà, sinó que serà traslladat a Europa i trasplantat. Argumenta que al seu avantpassat convertit en arbre li agradarà fer turisme. Afegir que, amb els dòlars que rebran a canvi, podran construir un hospital per a la reserva. 11 El cap de la tribu va canviar d’idea i va vendre la sequoia. 12 Els arguments del guia. A més, la quantitat de diners que en Florenci oferia era molt més gran del que l’indi es podia imaginar. Expressió escrita i oral 13 a 15 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. Recursos lingüístics 16 a) desconeixia; b) estèrils, ermes; c) minúscul; d) enderrocar; e) enfora; f) copiar, imitar; g) ignorància; h) desconèixer, ignorar; i) decebut, desil·lusionat; j) anar-se’n, partir 17 a) mort, finat; b) extrem; c) classe, tipus; d) dissipar, desaparèixer; e) volta; f) lloc; g) ximpleria, insensatesa; h) completar, finalitzar; i) cop, vegada; j) oferir, donar 18 a) necessitar; b) completament, rotundament, del tot; c) comportar-se bé/després d’un breu període de temps/discutir; d) tenir la impressió, creure una cosa; e) persona amiga de baralles

Llengua catalana i literatura 4t ESO 117

Unitat 6 Solucionari COMUNICACIÓ 1 Lloret de Mar, 15 d’agost de 2009 Estimada Lluïsa, Per aquí fa molts bons dies i ens ho passem molt bé. En Pere va agafar una assolellada i tenia una pell més vermella que la d’una gamba. Li vaig anar a comprar una crema a la farmàcia perquè realment el seu estat era preocupant. Ara ja està més bé. Anem cada dia a la platja a banyar-nos. Quan ens vegis no ens coneixeràs. I tu, com estàs? T’ho passes bé a Barcelona? T’avorreixes gaire? No hi pateixis. Al setembre, quan tots tornarem a treballar, tu faràs vacances i et tindrem una enveja de mil dimonis. Arribarem l’últim dia del mes. Espero que ens podrem veure. Et saludem cordialment i et desitgem unes bones vacances. PS: T’hem comprat un record. 2 carta personal

carta formal

salutació

a, g, i

c, h

comiat

b, e, f

d, j

3 a 5 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 6 a) acusament de recepció; b) esperança; c) queixa; d) informació; e) petició; f) agraïment; g) excuses; h) oferiment; i) informació; j) esperança; k) excuses; l) petició; m) acusament de recepció; n) agraïment; o) oferiment; p) queixa 7 a 9 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. GRAMÀTICA 1 CAtrib

CPred

Prefereixo l’arròs covat.

En saber la notícia, va caure desmaiat.

No sembla que vulgui ploure.

No són pas les sis, encara.

Em dic Gabriel però em diuen Biel. Estic molt amoïnada.

X X

A causa del greu accident, va quedar invàlid.

Han declarat molt nerviosos davant del jutge.

Els van tractar de bocamolls i caragirats.

La Núria està molt empipada per això que has fet.

118 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 6 Solucionari 2 Hi prefereixo l’arròs. En saber la notícia, hi va caure. No ho sembla. No les són pas, encara. Me’n dic però em diuen Biel. Ho estic. / N’estic molt, d’ amoïnada. A causa del greu accident, hi va quedar. Hi han declarat davant del jutge. Els hi van tractar. La Núria ho està / La Núria n’està molt, d’empipada per això que has fet. Em sembla que els són. Aquest vi s’hi ha fet i no ens el podrem beure. Dimecres ho és. 3 Valor adjectiu: b), d), e). Valor adverbial: a). Valor predicatiu: c), f). 4 a) 10; b) 6; c) 5; d) 3; e) 9; f) 4; g) 7; h) 1; i) 2; j) 8 5 Activitat oberta. Substitució pronominal: a) morir-hi; b) trobar-s’hi; c) posar-s’hi; d) fer-se’n; e) tornar-s’hi; f) quedar-s’hi; g) semblar-ho; h) conservar-s’hi; i) sortir-hi; nomenar-hi 6 Activitat oberta. Algunes substitucions pronominals: a) Els alumnes de tercer ho estan. b) Aquest meló hi ha resultat. c) La nostra amiga Pepa ho sembla. d) Si us hi voleu mantenir 7 CPred Aquella senyora es conserva força bé.

CCM X

Fixa’t, aquests texans es conserven nous.

Els nens caminen descalços pel terra de parquet.

La Laia camina tranquil·lament sota els til·lers.

En Jaume ha sortit molt satisfet de cal barber.

La mare ha sortit de puntetes de l’habitació.

Saltem a peu coix?

Aquella mainada salta alegre i confiada.

En Lluís? Aquest sí que treballa de valent!

En Joan, rai! Que en viu, de feliç!

LÈXIC 1 a) lampista; b) electricista; c) drapaire; d) mecànic; e) escura-xemeneies; f) escombriaire; g) matalasser; h) cirurgià; i) serraller o manyà; j) veterinari o manescal 2 a) 4; b) 6; c) 1; d) 8; e) 2; f) 3; g) 5; h) 10; i) 7; j) 9 3 a) tornavís; b) llima; c) nivell; d) clau anglesa; e) peu de rei; f) tenalles; g) trepant elèctric; h) escaire; i) alicates 4 a) 6; b) 1; c) 9; d) 2; e) 8; f) 11; g) 3; h) 4; i) 5; j) 7; k) 12; l) 10 5 a) arquitecte; b) locutora; c) mainadera; d) corresponsal; e) llevadora; f) ebenista 6 a) tocinaire: cansalader, ventes: vendes; b) enfermera: infermera, empleo: feina, paro: atur; c) tornillo: cargol, arandela: volandera; destornillador: tornavís; d) bomberos: bombers, cortocircuit: curtcircuit, enxufe: endoll; e) jefe: cap; f) ingenier: enginyer, tornillo: cargol; g) peluquer: perruquer; h) taladro: trepant, taco: tac, alcaiata: clau de ganxo; i) proveedor: proveïdor, paper de lija: paper de vidre, alambre: filferro

Llengua catalana i literatura 4t ESO 119

Unitat 6 Solucionari REPÀS D’ORTOGRAFIA 1 a) barreja: barreja; b) enveges: enveja; c) granja: granges; d) platja: platges; e) boges: boja; f) mitja: mitges; g) forja: forges; h) petges: petja; i) roja: roges 2 Ja deveu saber que la gent fa bogeries i no pas boixeries, i aquell que fa una bogeria és un boig, no pas un boix, que resulta ser un arbre amb connotacions tanatològiques. Bé, doncs, en català, quan un mot que s’escriu amb g deriva en un altre mot que requereix una vocal diferent o, u, a al darrere, aquesta g esdevé j: així plugim, però pluja; truges, però truja; raig, però raigs o rajos. El cas de l’adjectiu boig és el mateix que en aquest darrer exemple: boig pot pluralitzar en boigs o en bojos, però mai de la vida en boixos perquè aquest mot és el plural de boix («Arbust pertanyent a la família de les buxàcies.» Fabra dixit). 3 a) juvenil; b) faig; c) ximplet; d) xinès; e) fregir; f) injecció; g) xàfec; h) pijama; i) maduixa 4 mots positius: b) ajuda; c) joia; g) enginy; i) geni; l) coratge mots negatius: a) venjar; d) pitjor; e) agitació; f) gelosia; h) enveja; j) fastiguejar; k) exageració 5 eixugar, planxar, safareig, netejar, aixeta, lleixiu, gibrell, enganxar, caixa, jersei. Descripció lliure. 6 [ks]: excés, índex, òxid, taxa, luxe, extra, asfíxia [gz]: existir, inexorable, exhortar, exili, exercici, hexàgon, examinar 7 a) En Xavier va començar a enfilar-se xemeneia amunt. b) Al meu despatx trobaràs la rajola de color de julivert. c) De tant viatjar va venir amb el cap baix. d) Quan el davanter regatejava, l’hem xiulat molt fort. e) Vaig trasplantar sis mongeteres i vaig fixar-les als cavallets. f) Hauria pogut jurar que els seus mitjons i les teves mitges ja eren eixuts 8 a) xifres, tragèdia, mateix, joves; b) corregir, ingenuïtat, energia, conèixer; c) generació, majoria, eixelebrats, forjar 9 capritx, capritxós; estoig, estotjos; roig, enrogir; esquitx, esquitxat; catutx, cartutxera; mareig, marejar-se; enuig, enutjar; escabetx, excabetxat 10 Text per dictar. HISTÒRIA DE LA LITERATURA 1 a) L’autor ens explica, en primer lloc, les sensacions que té en un dia de pluja: li agrada veure com plou i en dies de pluja menuda i fina li dóna per passejar i sentir que la terra és «feliç» amb aquesta mena de pluja. També explica els seus intents, sovint fallits, per descriure un paisatge i com se’n sentia avergonyit. Al vespre, en la tertúlia amb altres amics, critiquen Palafrugell, fins que un amic, que era de la Bisbal, els retreu el nom d’una persona que contradiu les seves crítiques. b) Podríem fer coincidir les dues primeres parts, amb els dos primers paràgrafs, i la tercera, amb la resta. Al primer paràgraf es parla de la pluja; al segon, dels intents per fer una descripció, i a la resta, de la tertúlia del vespre. c) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

120 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 6 Solucionari d) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. e) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 2 a) Es tracta del fragment del diari d’una noia, la Caterina. Hi escriu que surt al cinema amb el seu promès, en Ramon, amb qui s’havia enfadat la nit anterior. La noia se n’havia anat a dormir tard el dia abans per arreglar-se la roba (brusa, faldilla…), però el noi no se la mira. Quan ell va a recollir-la a casa seva, parla amb el pare de la noia d’assumptes relacionats amb l’estraperlo. Pel carrer, veuen una amiga d’ell i el Ramon deixa anar el braç de la Caterina, que es posa gelosa. Al cinema ella passa una primera part enfadada; però a mesura que la pel·lícula avança, i per la influencia dels protagonistes, ella s’adona que sí que s’estimen. b) Els personatges són la Caterina i en Ramon. Fa l’efecte que són dos joves a punt de casarse. Són treballadors i viuen en un país foraster com a refugiats. c) L’espai és en llocs quotidians d’una ciutat: el pis d’ella, el carrer i un cinema. No semblen espais luxosos. d) L’acció d’aquest text transcorre durant una època de restriccions, ja que l’estraperlo, el mercat negre i altres indicis ho demostren. Ha de ser una època passada per la descripció que fa del cinema (el zotal), etc. e) Els fets són explicats en primera persona per la mateixa protagonista, la Caterina. f) Es tracta d’un diari personal: ho diu ella mateixa. I, de tant en tant, fa reflexions sobre la manera d’escriure; per exemple, al final del primer paràgraf. «Però com que això només ho escric per mi és igual.» g) El llenguatge és senzill i planer, tal com correspondria al diari d’una noia treballadora i humil. 3 a) El narrador ha estat convidat a un edifici molt modern on tot és artificial: des de les plantes fins a l’aire que es respira, fins i tot no se sap si els empleats són homes o dones. Quan pot se n’escapa i enyora la seva infantesa. Al carrer veu un noi que intenta robar dues cireres. L’Arcàdia és un paradís ideal en què somniaven els grecs. El títol suggereix que la vida moderna sembla proporcionar una vida feliç, però, de fet, no és així. b) L’autor ens vol fer arribar a la conclusió que la vida moderna no ens durà pas a la felicitat. c) Es fixa en les construccions, les persones, les plantes, les màquines, el clima, etc. d) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ 1 a) els coloms; b) marit tradicional; c) formen part d’un escamot; d) que tot el de la casa ho fa ella i no té ajuda; e) en Mateu; parlar de coloms amb corbata; f) que passava alguna cosa; g) escamot, soldat 2 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 3 Carta personal: més convencional, s’hi posa la data, etc; el correu electrònic: no s’hi posa la data, ja que el mateix sistema informàtic la hi posa. 4 Salutació: Hola, Senyor/a; Comiat: Atentament, Fins aviat

Llengua catalana i literatura 4t ESO 121

Unitat 6 Solucionari 5 a) C. Atributiu; b) C. Atributiu; c) C. Predicatiu 6 El C. Atributiu porta els verbs ser, estar o semblar. El C. Predicatiu porta altres verbs de significat més ampli. 7 La Natàlia: mestressa de cas; En Quimet: escamot 8 colomaire 9 a) escombriaire; b) ferrer; c) peixater; d) vidrier; e) periodista; f) manyar 10 Anys trenta del segle XX 11 Carles Soldevila, Miquel Llor, Villalonga; Josep M. de Sagarra i Mercè Rodoreda, entre d’altres. 12 Una de les figures més importants de la literatura catalana del segle fa a la narrativa.

especialment pel que

13 Memòries, articles i novel·les. 14 Mirall trencat, El carrer de les Camèlies, etc. 15 La introspecció d’uns personatges femenins alienats, la frustració de les relacions amoroses entre home i dona, la soledat, la incomunicació i el pas del temps destructor, que només el record i la mitificació del passat poden arribar a equilibrar. 16 Bearn o La Sala de les nines. 17 La nostàlgia per un món perdut. 18 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

122 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 7 Fem el currículum DIMENSIÓ COMUNICATIVA Lectura El text d’aquesta unitat és un fragment de l’obra Maca és la joventut, de Hermann Hesse. El text va acompanyat d’un vocabulari de mots. Després de la lectura es proposen activitats de comprensió, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingüístics emprats en la narració.

Comunicació En aquest apartat estudiem uns textos formals de gran importància per a l’alumnat en el moment d’abandonar l’escolaritat i encarar-se amb el món del treball: el currículum i la sol·licitud. Atès que molts alumnes compliran els 16 anys durant aquest curs, és important que tots coneguin aquests textos, els treballen i sàpiguen com redactar-ne, independentment de si decideixen continuar estudis o no, ja que pot ser que tots els hagin de menester. Les activitats 1 i 2 giren al voltant de la sol·licitud: s’ocupen de l’estructura i la redacció d’una instància. La resta d’activitats se centren en el currículum: assimilació de la teoria (exercici 3), redacció del currículum personal (exercici 4), la carta de presentació (exercici 5); redacció d’un currículum adaptat a una determinada oferta de treball (exercici 6). La darrera activitat és un exercici oral: l’entrevista de feina. En tots els casos cal insistir en que els currículums han d’estar ben estructurats i ben redactats, sense faltes, ja que són una carta de presentació de la qual en pot dependre una feina. L’activitat TIC se centra en la recerca d’una hipotètica feina en les pàgines web que n’ofereixen. L’interès de l’exercici rau en l’autenticitat de les informacions que l’alumne utilitza: tot i ser un exercici escolar, les dades i la situació pertanyen realment al món laboral que tard o d’hora l’alumne haurà d’enfrontar. Com a activitat complementària podeu plantejar l’exercici següent: Es busquen nois i noies de 16 anys per fer de cangurs. L’anunci ha aparegut en un diari local de la ciutat on vius i l’han posat una colla de matrimonis joves (en concret, quatre parelles), que tenen fills entre 1 i 10 anys. Envia’ls el teu currículum acompanyat d’una sol·licitud en què expliquis per què creus que serveixes per fer aquesta feina

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA Gramàtica En aquesta unitat s’estudien, de manera sistematitzada, les combinacions de diversos pronoms febles entre si i amb el verb. En primer lloc es repassen qüestions generals: es proporciona un petit quadre de prioritats que ajudi els/les alumnes a solucionar els dubtes que se’ls puguin presentar respecte a l’ordre de col·locació i es recorden els usos de guionets i apòstrofs. A continuació es tracten en detall les diferents combinacions possibles entre pronoms de CD i de CI, una de les qüestions més problemàtiques, bé sigui per la interferència del castellà (confusió entre li i es) o per la influència d’alguns usos poc normatius propis del registre col·loquial (ús indiscriminat de l’hi i els hi).

Llengua catalana i literatura 4t ESO 123

Unitat 7 Orientacions Pel que fa a les activitats, s’inclouen des de pràctiques més mecàniques que prioritzen la reiteració (activitat 1 i 5) i fins a d’altres que exigeixen una reflexió conscient sobre funcions sintàctiques (activitats 3, 4, 6 i 7) o un esforç de creació personal a partir de combinacions ja donades (activitat 2). Com a activitat complementària, es proposa la següent: Completa els espais en blanc del text per un pronom o una combinació pronominal d’entre les següents: li, t’ho, et, hi, l’hi, m’, se’ls, em, s’, -hi, se’n Canta, noi. Canta. –D’acord. Però ......................... dic a tu, no pas al teu diari. ......................... han estomacat i he perdut la pistola a fora del local d’en Canales. En Lou i la seva noia han canviat el cotxe per un taxi que ......................... han trobat pel camí i després ja no ......................... ha vist més. No ......................... fa gaire gràcia. En Lou no anava prou borratxo com per voleiar la ciutat amb tants calés a la butxaca. I si ......................... anava, la noia no l’hauria deixat fer. Feia cara de ser molt pràctica. –Miraré de fer ......................... alguna cosa. Però no sembla gaire engrescador. ............. ............ faré un truc. ......................... vaig dir que vivia al Plaza, per si no ......................... recordava. Vaig sortir i vaig tornar al Marmon. RAYMOND CHANDLER, L’acusador Solució: t’ho, M’, s’, se’ls, em, hi, l’hi, -hi, et, Li, se’n Lèxic En aquest apartat es treballarà el camp lèxic de l’empresa i el comerç. Per afavorir la millora de l’expressió oral i escrita, les activitats giraran entorn de la precisió en l’ús de termes a través de definicions (exercici 1) i sinònims (exercici 4), la detecció d’interferències amb el castellà (exercicis 2 i 5), i l’adequació de les paraules al context (exercici 6). L’activitat 3 treballa la cració de termes específics mitjançant la derivació. Com a activitat complementària podeu demanar a l’alumnat que expliqui el significat d’aquestes expressions relacionades amb el món del treball i dels negocis: a) Estar amb l’aigua fins el coll. b) A preu fet, sempre mal fet. c) Posar bastons a les rodes. d) Músic pagat no fa bona música. e) Preu per preu, sabates grosses. f) Pescar en aigua tèrbola. g) Haver-hi gat amagat.

124 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 7 Orientacions Repàs d’ortografia Hem agrupat en una sola unitat l’escriptura de la b i la v amb les oclusives finals per la relació estreta que existeix entre els dos grups de grafies. La primera part de les activitats està dedicada a la b/v amb exercicis d’omplir buits o de derivació (inclosa la pseudoderivació); la segona part, a les oclusives, amb exercicis que les treballen sobretot en posició de fi de síl·laba o de mot, algunes de les quals inclouen l’emmudiment.

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL. En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensió plurilingüe i intercultural són el teatre social i de protesta que es treballa en l’apartat d’història de la literatura.

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA Història de la literatura En aquesta unitat s’estudia la literatura catalana del segle XX, concretament el teatre de postguerra. Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius d’obres i autors representatius d’aquest període.

ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ Per repassar els continguts de la unitat, es presenta un fragment de lectura de La Rambla de les floristes, de Josep M. De Sagarra, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensió lectora. També s’inclouen activitats de comunicació, del funcionament de la llengua (gramàtica, lèxic) i sobre la història de la literatura. Aquestes activitats de repàs també poden servir per fer una avaluació global dels continguts de la unitat.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 125

Unitat 7 Solucionari LECTURA Comprensió lectora 1 S’havia clavat un trinxet a la mà esquerra. Hi tenia un trau, se li havia inflat i havia de dur-la embenada. Mentre no pot anar a la fàbrica es dedica a passejar i a reflexionar sobre el seu futur. 2 El protagonista recorda les activitats que li havien agradat en la seva adolescència: tirar al blanc amb un arc de fusta d’avellaner, fer saltar sargantanes i ruixar amb pólvora les lludrigueres dels camps, etc. 3 El protagonista se n’adona que les activitats que fins aleshores li havien agradat, «ja no revestien l’incentiu ni l’excitació d’abans, talment com si una part del meu esperit s’hagués cansat i ja no respongués gens més a les veus que antany li eren agradables i l’havien alegrat.» 4 El vell barrilet d’aigua, que havia estat «un amic fidel i un bon esbarjo». 5 El protagonista no creu que les noves satisfaccions a trobar en el futur consisteixin a córrer món i guanyar diners. Creu que el veritable sentit de la nova vida que l’espera es relaciona amb les noies i amb l’amor. 6 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. Expressió escrita i oral 7 i 8 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. Recursos lingüístics 9 a) trasbalsada; b) trau; c) nadiua; d) cicló; e) gaudir 10 a) meditar, rumiar; b) saltironejar, botar; c) tenia, posseïa; d) igual 11 plantes: avellaner, flors, herba, ginesteres, acàcia animals: ocells, sargantanes, papallones, llangardaixos 12 «...el fullam apagat de les ginesteres desprenia una flaire suau i dolça, tot enmig d’una gelor sense molt d’aire. Vaig alçar-me sobre la terra humida...» 13 fer avinent: fer present, anunciar, donar a conèixer fer palès: evidenciar, fer patent, fer manifest 14 rellotger, fuster, ferrer, pastisser, cisteller, cerer, carnisser COMUNICACIÓ 1 La instància es podria refer així: Ramon Garcia, que visc a Navarcles, C/ Galobart núm. 444, tel. 9983 31 07 43 i amb el DNI 99375399-L, EXPOSO: Que tinc el títol d’auxiliar administratiu aconseguit a l’institut de Navarcles. DEMANO: Poder ocupar la plaça d’auxiliar administratiu que ha convocat aquest ajuntament. Navarcles, 10 d’abril de 2008. SR. ALCALDE DE NAVARCLES

126 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 7 Solucionari 2 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 3 Veritables: a), b), e) Falses: f), d) 4 a 7 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. GRAMÀTICA 1 m’ho pensava, me’l portaran, agafeu-los-la, t’hi quedaves, us en queixeu, la hi imprimia, s’ho va menjar/ va menjar-s’ho, li ho trèiem. 2 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 3 a) la llibreta (CD) al calaix (CC) → La hi guarda (present). / Guarda-la-hi (imperatiu); b) plata (CD) a la mina (CC) → N’hi van trobar. / Van trobar-n’hi; c) al teu germà (CI) si et pot deixar la bicicleta (CD) → Li ho demana (present). / Demana-li-ho (imperatiu); d) això (CD) damunt la taula (CC) → Deixa-ho damunt la taula. / Deixa-hi això; e) sòcies d’aquell club (CPred) → S’hi han fet; f) amb el seu company (CP) → La Remei no s’hi avé 3. 4 a) 7; b) 9; c) 6; d) 5; e) 3; f) 2; g) 10; h) 4; i) 1; j) 8. 5 Me’l perdies, me la perdies, me’ls perdies, me les perdies, me’n perdies un (de pomes), m’ho perdies. Se l’imagina, se la imagina, se’ls imagina, se les imagina, se n’imagina una (d’imminent), s’ho imagina. Us l’explico, us l’ explico, us els explico, us les explico, us n’explico, us ho explico. Van robar-los-el, van robar-los-la, van robar-los-els, van robar-los-les, van robar-los-en molts, van robar-los-ho. 6 a) a l’alumne (CI) els deures que hi havia (CD) → Els hi demanava; b) a la professora (CI) quins deures ha posat (CD) → Li ho preguntarem; c) les sabatilles d’esport (CD) al seu propietari (CI) → He de retornar-les-hi / Les hi he de retornar; d) la destral (CD) als llenyataires (CI) → Els l’esmolava; e) maduixes (CD) per al Martí (CI) → Li’n collirem; f) la pilota (CD) als jugadors contraris (CI) → Pren-los-la!; g) el dinar (CD) a vosaltres (CI) → Us el portarem; h) cap vedell (CD) als comerciants (CI) → No els en vol vendre cap / No vol vendre’ls-en cap; i) les novetats del cas (CD) a l’advocat (CI) → Les hi va fer saber. / Va fer-les-hi saber; j) les entrades del concert (CD) a nosaltres (CI) → Ens les has perdudes. 7 a) Li ho he deixat damunt la taula. b) Ja els diré que no has pogut venir (o bé Ja els ho diré, que no has pogut venir). c) no els el deixarà tocar, als seus amics. d) Si no volen maduixes, no els en donis. e) Quan els nens volen esmorzar, el pare els el prepara. f) A les guanyadores, els donaran un premi. g) No ho has pogut fer? No pateixis: si li ho expliques, ho entendrà. LÈXIC 1 a) apoderat; b) majorista; c) proveïdor; d) executiu; e) comissionista; f) secretari; g) corredor; h) administrador; i) tresorer 2 a) rendible; b) venda; c) préstec; d) contribuents; e) terminis; f) crisi; g) deutors; h) el compte; i) els guanys; j) lloguer

Llengua catalana i literatura 4t ESO 127

Unitat 7 Solucionari 3 a) embargament; b) signatura; c) acomiadament; d) estalvi; e) assegurança; f) avançament; g) lliurament; h) cobrament; i) préstec 4 a) 4; b) 5; c) 7; d) 3; e) 2; f) 1; g) 10; h) 9; i) 6; j) 8 5 a) seguro: assegurança; b) pedidos: comandes; c) gastos: despeses; d) vales: vals; e) acreedors: creditors; f) proveedor: proveïdor, gènero: gènere; g) bolsa: borsa; h) anticipo: bestreta, acompte, avançament; i) al por major: a l’engròs; j) jefe: cap; k) suministro: subministrament 6 a) superàvit; b) rèdit; c) expropiar; d) embargar; e) dèficit; f) subhasta REPÀS D’ORTOGRAFIA 1 a) embolic; b) convivència; c) ribera; d) volgués; e) avancés; f) canviar; g) perviure; h) clivella; i) vent; j) calb; k) envàs; l) esdevniment; m) besés; n) pavelló; o) cascavell 2 xiulava, xiulaves, xiulava, xiulàvem, xiulàveu, xiulaven 3 En arribar a l’estany de Sotllo vam trobar els qui s’havien avançat asseguts a terra i el Georges i el Bernard discutint sobre el camí a seguir, amb el mapa als dits. La veu del Georges, que sorgia entremig de la seva rossa i abundant barba, era potent, com si habitualment la impostés, i acompanyava amb gestos enèrgics la seva argumentació. En canvvi, en Bernard, de cabell negre i somriure tímid, mostrava en el rostre la seva incredulitat envers els arguments del Georges, però malgrat això, semblava disposat a transigir. 4 a) blau: blavós; b) viu: vivacitat; c) nou: novetat; d) neu: nevar; e) esclau: esclavatge; f) arxiu: arxivera 5 a) avorrir; b) tovallola; c) trèvol; d) saba; e) esborrar; f) badall; g) almívar; h) conveni; i) bolet; j) calba; k) ambició; l) fava 6 a) arròs amb bacallà; b) consomé d’aviram; c) llobarro al forn; d) llengua de be; e) escalivada; f) anxoves de l’Escala; g) llom arrebossat; h) endívies al roquefort; i) amanida amb formatge de cabra; j) gambes amb gavardina 7 a) corb: curvatura; b) calb: calvície; c) escrivent: escrivia; d) cervell: cerebral; e) llavi: labial; f) prova: provable (o probable) 8 a) El número del mag àrab no ha acabat bé. b) Aquell diputat és un demagog. c) Et fa mal l’estómac perquè menges amb fàstic. d) Els dos presidents van arribar a un acord sòlid. e) No s’havia preocupat pel benestar de la multitud. f) M’agraden la solitud i la quietud d’aquest indret. g) En Josep no sap què fer dissabte 9 Amb t/d mudes: c) cent; b) dividend; d) parent; e) sovint; i) sumand; k) malalt; l) amunt; Amb t/d que sonen: a) paret; f) sud; g) brut; h) actitud; j) fred 10 a) llamp; b) esquerp; c) calb; d) àrab; e) superb; f) serp; g) miop; h) drap; i) esnob; j) corb; k) pòlip; l) xarop; m) capgirar; n) observo; o) submergir; p) capçal

128 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 7 Solucionari 11 a) aràbic; b) alberg; c) sarcòfag; d) sociòleg; e) batec; f) desfalc; g) estómac; h) amarg; i) psicòleg; j) pròdig; k) demagog; l) llampec 12 Text per dictar. HISTÒRIA DE LA LITERATURA 1 a) La situació en què es troba una dona sotmesa als convencionalismes socials i a la voluntat paterna. b) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. c) Contradictòria. Per una banda, li retreu que es deixi dur pel camí que li ha marcat el seu pare, però, per l’altra, respecta la seva decisió, ja que es fa càrrec de la situació en què es troba. d) Claudi, al final d’aquest fragment, expressa el seu desig de deixar el poble tan negre i tan suat, i tan farcit de rates i emigrar a Amèrica a la recerca d’un futur millor. e) L’aspecte més evident en aquesta escena és la gelosia que manifesta Claudi quan parla de l’actitud de Mussiú Bernat durant el ball que va ballar amb Caterina: «Jo el que voldria és amorrar l’estampa d’aquell brètol. Me’n recordo, del ball que vas ballar-hi i dels ulls que hi posava». Aquest fet i la incertesa del seu viatge són els elements més clars d’aquest fragment que anuncien el final feliç de l’obra. 2 a) Tema: diàleg entre una parella sobre la salut del seu fill. Resum: es tracta d’un matrimoni, el fill del qual es va fer jesuïta en contra de la voluntat del seu pare. El pare és metge i, sense que la seva esposa ho sàpiga, els jesuïtes li han demanat que visités el seu filll, el qual té una lleu insuficiencia mitral, és a dir, pateix del cor. b); c); d); e); f) Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat. 3 a) Òscar és un senyor ben acomodat, que es dedica a perseguir i a assetjar una criada, la Pauleta, la qual s’escapoleix del seu amo, ja que està promesa amb el xofer d’Òscar, en Quim. Podríem dir que Òscar és un marit infidel, empaitacriades, embaucador, mentider, embaucador, llagoter, adulador… I Pauleta és una criada innocent, fidel, espavilada, etc. b) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. c) Es nota la ironia en les intervencions del senyor: «Ep! Frenem… No esvalotem el galliner… Tacte. Tàc-ti-ca». d) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 4 a) Tot i que les respostes han de ser personals, com a orientació es pot dir que la cortina fosca del fons representa tot allò que s’interposa entre les persones i la veritat; per tant, pot representar els nostres propis prejudicis, la nostra ideología, els convencionalismes socials, les creences religioses i de tota mena, la tradició, el superjo, etc. b); c); d); e); f); g). Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat. ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ 1 Casar-se amb ell. 2 Creu que li vol prendre el pèl.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 129

Unitat 7 Solucionari 3 Pensa que l’Antònia diu que no per venjança. 4 No està bé casar-se amb un senyor essent ella florista. 5 El què dirà la gent del casament entre ells dos. 6 Don Ramon: classe alta; Antònia: classe treballadora. 7 Parlar per amor (cor) i pensament (consciència). 8 d), c), a), f), e), b) 9 Dades personals, dades acadèmiques, dades professionals, competències personals. 10 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 11 Per exemple: hi ha pronoms com –te i combinacions pronominats com se’n. Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 12 Per exemple: li (Don Ramon), etc. 13 a) verdulaire; b) llibreter; c) joier; d) adroguer; e) camiser; f) pastisser; g) fideuer 14 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 15 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 16 La Rambla de les floristes; L’hostal de la Glòria; El cafè de la Marina. 17 Pere Quart. 18 La fam; Allò que tal vegada esdevingué. 19 Aïllament i soledat. 20 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

130 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 8 Convoquem una reunió DIMENSIÓ COMUNICATIVA Lectura El text d’aquesta unitat és un fragment de la novel·la, El cervell perdut, de Mercè Company. El text va acompanyat d’un vocabulari de mots. Després de la lectura es proposen activitats de comprensió, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingüístics emprats en la narració.

Comunicació Els impresos, les notes, els avisos, les convocatòries i les actes de reunió són documents que en la societat actual cal omplir o redactar molt sovint. L’objectiu d’aquest apartat és que els estudiants aprenguin els rudiments d’aquests documents per tal que s’hi puguin enfrontar amb èxit les nombroses vegades que s’hi trobaran al llarg de la vida. L’activitat 1 servirà per aprendre quins són els diferents tipus d’impresos i l’activitat 2 proposa elaborar-ne un model (el formulari d’inscripció). Les activitats 3, 4 i 5 giren al voltant de l’avís: són exercicis d’expressió escrita, ja que es tracta de refer o redactar textos. Les activitats 6 i 7 ens porten a la pràctica de les convocatòries i actes de reunió. Per tal d’apropar l’exercici a l’alumnat, les situacions que es proposen parteixen del seu entorn més immediat (l’institut i la comunitat de veïns on viuen). La darrera activitat servirà per donar a conèixer a l’alumnat diferents documents de caire administratiu força corrents, però potser per ell desconeguts. L’activitat TIC pretén fer competent l’alumnat en les gestions administratives via telemàtica. És una tendència que segurament s’ampliarà encara més en un futur molt proper, i cal dotar d’eines l’alumnat perquè s’hi pugui moure amb desimboltura. Com a activitat complementària es pot demanar a l’alumnat que busqui a Internet models de diferents documents administratius que hagin aparegut a la unitat: circular, citació, certificat, notificació, resolució, etc.

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA Gramàtica Aquesta unitat se centra en la definició d’oració composta i en la caracterització dels seus diversos tipus atenent a la relació lògica i jeràrquica que s’estableix entre les proposicions que les formen: coordinació o subordinació. En aquest tema s’inclouen ja els diversos tipus de coordinació i els connectors respectius. Com que de la subordinació en parlarem a bastament en unitats posteriors, aquí només se n’esmenten els tipus. Per acabar, s’insisteix en la juxtaposició com a sistema d’unió de proposicions mitjançant signes de puntuació i en el fet que les proposicions unides així segueixen conservant els mateixos vincles sintàctics i jeràrquics que si les unís un connector explícit. L’activitat 1 demana a l’alumne que distingeixi entre oracions simples i compostes; la 2 i la 3 treballen la distinció entre coordinades i subordinades per una banda i entre juxtaposades i no juxtaposades per una altra; en l’activitat 4 cal formar oracions compostes mitjançant diferents connectors de coordinació. Les dues últimes activitats tracten la subordinació, a partir dels seus components (activitat 5) o de les equivalències que es poden establir per a cada tipus (activitat 6).

Llengua catalana i literatura 4t ESO 131

Unitat 8 Orientacions Com a activitat complementària es proposa aquesta: Construeix oracions coordinades amb els nexes següents i indica el tipus de coordinació que en resulta: a) b) c) d) e) f) g) h)

Tan aviat / tan aviat ................................................................................................................. O sigui .................................................................................................................................... No només / sinó que .............................................................................................................. Ni / ni ..................................................................................................................................... I .............................................................................................................................................. Per tant .................................................................................................................................. O bé ....................................................................................................................................... De manera que .......................................................................................................................

Lèxic En aquest apartat es treballarà el camp lèxic de l’Administració pública. Per afavorir la millora de l’expressió oral i escrita, les activitats giraran entorn de la precisió en l’ús de termes a través de definicions (exercici 1), la distinció de matisos significatius entre mots relacionats pel sentit (exercici 2), la detecció d’interferències amb el castellà (exercicis 2, 3, 5 i 6), i l’adequació de les paraules al context (exercici 4). Com a activitat complementària podeu demanar a l’alumnat que expliqui el significat d’aquests refranys referits al món judicial: a) b) c) d)

Amb advocats i paciència, es guanya la sentència. Més val sentència de metge que de jutge. Diners de tort fan veritat, i de jutge bon advocat. Al metge, al confés i a l’advocat, digue’ls sempre la veritat.

Repàs d’ortografia Hem agrupat en una mateixa unitat la r final i la h perquè es tracta de dues grafies consonàntiques mudes. Les activitats són variades i entre elles destaca la número 9, que treballa l’homofonia de mots diversos relacionats amb la h, causa freqüent d’errors d’escriptura i de gramàtica, així com la comparació amb el castellà.

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL En aquesta unitat, els continguts vinculats amb la dimensió plurilingüe i intercultural són els impresos oficials, una eina per reflectir la societat.

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA Història de la literatura En aquesta unitat s’estudia la literatura catalana del segle seixanta i setanta.

132 Llengua catalana i literatura 4t ESO

XX,

concretament la narrativa dels anys

Unitat 8 Orientacions Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius d’obres i autors representatius d’aquest període: Manuel de Pedrolo, Pere Calders, Joan Perucho i Baltasar Porcel.

ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ Per repassar els continguts de la unitat, es presenten dos contes curts de Pere Calders, a partir dels quals es proposen unes breus activitats de comprensió lectora. També s’inclouen activitats de comunicació, del funcionament de la llengua (gramàtica, lèxic) i sobre la història de la literatura. Aquestes activitats de repàs també poden servir per fer una avaluació global dels continguts de la unitat.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 133

Unitat 8 Solucionari LECTURA Comprensió lectora 1 El punt de vista intern, amb un narrador protagonista. 2 Descriu la família de l’Amanda. 3 Són set membres: els pares, i cinc germans, tres nois i dues noia. El pare es diu Juli i la mare Margarida o Dida; els germans es diuen Juli-dos, Sara, Amanda, Pau i Biel. 4 En Juli-dos és astròleg, i fa el tarot i mapes astrals. 5 La Margarida dóna classes de piano al Conservatori, porta dues corals, una d’infantil i una altra d’adults, i ara aprèn japonès. 6 En Juli dos és mestre d’astrologia, cartomància, numerologia... 7 El narrador creu que en Juli-dos està una mica guillat, però que és un guillat divertidíssim. El narrador acaba amb el cap com un timbal perquè en Juli-dos (i l’Amanda) li van explicar tot un munt de coses relacionades amb els signes del zodíac, els ascendents, els triangles, les influències de la Lluna en el mar... 8 La Sara, que és professora de llengua i literatura anglesa a la Facultat de Filologia. Està casada amb en Roger, professor d’Econòmiques, i tenen una nena petita que es diu Ada. 9 Els més petits de la família són en Pau i en Biel. En Pau té setze anys, és molt reservat i vol ser astrònom. En Biel, és un heavy de tretze anys i amb uns companys ha format un grup de música que es diu Els Boixos Nois del Clot. Expressió escrita i oral 10 a 14 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. Recursos lingüístics 15 Són interjeccions, és a dir, exclamacions equivalents a tota una frase. Per exemple, ostres! podria equivaler a quina contrarietat! Una onomatopeia, en canvi, és una paraula que representa un so natural. 16 a) oberta, comprensiva / no es queixen, no mostren desaprovació o refús; b) molt civilitzats, extraordinàriament civilitzats; c) la població, la gent; d) està boja, desequilibrada, trastocada...; e) persona madura, gran, vella...; f) molts diners; g) boig, trastocat, desequilibrat...; h) desconcertat, atònit, sorprès, estupefacte...; i) em va etzibar, em va dir, va afirmar...; j) noi, xicot; k) d’una vegada per totes, definitivament/caram; l) atabalat, atordit, encaparrat...; m) noi, xicot, home...; n) impressiona, deixa bocabadat; o) no hi ha oportunitats, no hi ha res a fer... 17 Indica que hom està paralitzat per la sorpresa o per l’efecte d’una emoció molt intensa, commocionat. 18 a) 3; b) 5; c) 1; d) 2; e) 4

134 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 8 Solucionari COMUNICACIÓ 1 a) comanda; b) albarà; c) factura; d) rebut; e) xec 2 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 3 L’avís es podria refer així: S’ha perdut un gos pequinès. L’animal és de color marró clar i porta un collar amb el seu nom, Ros. Es demana a qui el trobi que truqui al número 677 777 777. Moltes gràcies. 4 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. A tall d’exemple: AVÍS IMPORTANT: Us comuniquem que la xerrada col·loqui prevista per avui a les 18.30 h. s’ha hagut de suspendre per una indisposició del conferenciant, Quim Roquetes. 5 a 7 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 8 a) citació; b) resolució; c) notificació; d) circular; e) certificat GRAMÀTICA 1 a) treballa/té cura, o. composta; b) Pots comptar (perífrasi verbal de possibilitat), o. simple; c) Treballa, o. simple; d) Treballa/aconseguir, o. composta; e) Tornaràs a tocar (perífrasi verbal de repetició), o. simple; f) Fumar/és/perjudica, o. composta; g) véns/hauràs de carregar (perífrasi verbal d’obligació), o. composta 2 a) coordinada juxtaposada; b) subordinada no juxtaposada; c) coordinada juxtaposada; d) coordinada no juxtaposada; e) coordinada juxtaposada; f) subordinada no juxtaposada; g) coordinada no juxtaposada que conté una subordinada no juxtaposada (que em duguis amb tu) 3 a) Vols saber-ho tot sobre el menjar a Catalunya? Doncs vine al Palau Robert (coordinació); b) No surtis, que bufa un vent molt fort (subordinació); c) Subscriviu-vos a El Temps i us regalarem un CD d’Els Gossos (coordinació); d) La fàbrica de la multinacional IBM no és al Principat, sinó que és al País Valencià (coordinació); e) Quan vaig començar a jugar a bàsquet em deien «xinxeta» perquè era petit (subordinació); doncs «Xinxa» deu venir d’aquí (coordinació); f) Ahir volia trucar a l’Adriana però no vaig tenir temps en tot el dia (coordinació). 4 a) M’encanta la fruita fresca; en canvi, no m’agrada gens la fruita confitada. b) Avui no et podré acompanyar a l’escola; per tant, caldrà que vagis a l’escola a peu. c) Vols que no m’empipi amb tu? Doncs no m’atabalis més. d) Fa molta estona que hi pensen però encara no han trobat una solució. e) No vull anar-hi sol, de manera que trucaré algun amic perquè m’hi acompanyi. f) No solament no treballa sinó que molesta els altres sempre que pot. g) T’ho vols acabar ara o t’estimes més menjar-t’ho per berenar? h) Tot sembla correcte, tanmateix caldrà revisar-ho. i) Vol ser independent, és a dir, tenir el seu propi negoci. 5 a) no se li pot dir res (principal) / Quan està enfadada (subordinada). b) La majoria dels rovellons estan corcats (principal) / que hem collit (subordinada). c) no et farà cap bé (principal) / Agafar-te les coses tan a la valenta (subordinada). d) no aprendrà pas res (principal) / Si no

Llengua catalana i literatura 4t ESO 135

Unitat 8 Solucionari vol estudiar (subordinada). e) Li va assegurar (principal) / que acabaria la feina al més aviat possible (subordinada). f) Anirem a la platja (principal) / quan arribi el bon temps (subordinada). g) Esbufegava (principal) / així que corria una mica (subordinada). h) Aquella noia és campiona olímpica de marxa atlètica (principal) / que et vaig presentar (subordinada). i) Estava segura (principal) / que apreciaries el nostre regal (subordinada). j) No sé pas (principal) / de què et queixes! (subordinada) 6 a) del perfeccionisme; b) així; c) l’acord; d) nou; e) un retard tan gran; f) desapareguda; g) Llavors. LÈXIC 1 a) diputat/ada; b) magistrat/ada; c) rector/a; d) fiscal; e) ambaixador/a; f) regidor/a; g) cònsol; h) conseller/a; i) síndic de greuges; j) jutge/essa 2 a) regidor; b) codi; c) condemnar; d) nomenat; e) cap; f) el fiscal; g) termini; h) les despeses; i) portaveu; j) cambra 3 a) pleit: plet, despido: acomiadament; b) concejal: regidor; c) garantitzar: garantir; d) testig: testimoni; e) fraude: frau; f) detindre: detenir; g) bando: ban; h) tassa: taxa; i) robo: robatori; j) nombrament: nomenament 4 a) instància; b) resolució; c) acta; d) certificat; e) sentència 5 a) Don Pere: En Pere; b) lo: el; c) En quant a: pel que fa a, respecte a; d) retràs: retard 6 a) 3; b) 7; c) 1; d) 2; e) 9; f) 10; g) 4; h) 6; i) 8; j) 5 REPÀS D’ORTOGRAFIA 1 a) madur; b) flor; c) lleuger; d) olor; e) clar; f) plor; g) por; h) paper; i) segur; j) favor 2 Noms d’oficis: fuster, llauner, masover, llaurador, pastor, pintor Noms de lloc: obrador, assecador, estenedor, femer, einer 3 a) avió; b) prohibició; c) aspirador; d) foscor; e) ventilador; f) millor; g) hindú; h) potser; i) saler; j) coixí; k) versió; l) llumí; m) agressor; n) rector 4 a) Un conjunt de canyes és un canyar; b) Per retolar fem servir un retolador; c) Un camp d’oliveres és un olivar o oliverar; d) Un arbre amb préssecs és un presseguer; e) Un arbre amb garrofes és un garrofer; f) Un arbre amb taronges és un taronger; g) Per eixugar-nos els cabells fem servir un assecador 5 Vaig comprar, vas comprar, va comprar, vam comprar, vau comprar, van comprar. Vaig dormir, vas dormir, va dormir, vam dormir, vau dormir, van dormir. Vaig veure, vas veure, va veure, vam veure, vau veure, van veure 6 Havia cantat, havies cantat, havia cantat, havíem cantat, havíeu cantat, havien cantat. Havia fet, havies fet, havia fet, havíem fet, havíeu fet, havien fet

136 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 8 Solucionari 7 a) unitat; b) hemicicle; c) orxata; d) ou; e) hèrnia; f) os; g) Elisabet; h) ham; i) hivern; j) orfe; k) estalvi; l) hotel; m) ermita; n) habitar; o) hegemonia 8 Hauré estat, hauràs estat, haurà estat, haurem estat, haureu estat,hauran estat Hauré cosit, hauràs cosit, haurà cosit, haurem cosit, haureu cosit, hauran cosit. 9 ho/o a) Ha cridat quan ho ha vist. b) Ho ha dit ben clar: no t’estima. c) O fas de porter o fas de defensa, però no pas de davanter. li/l’hi a) Li vaig deixar el compàs i li vaig dir que me’l tornés diumenge. b) He trobat en Jordi envellit. Tu també l’hi has trobat? c) Li vaig comprar el vestit i l’hi vaig portar a casa. hem/em a) Em va veure i no em va voler saludar. b) No hem vist el seu gos enlloc. 10 a) Això suposaria la construcció de grans cabanyes per a dipòsit d’ herba, de gran corrals per al bestiar i moltes habitacions per al personal. b) Sembla com si els papers s’haguessin invertit: en arriscar-se a una primavera abans d’hora, la Loire i les seves valls s’han amarat d’un to tardorenc, que no em puc estar d’estimar. No hi ha res que m’agradi tant com la tardor. c) És difícil de dir si algú arribà fins a l’extrem de proposar-li que, amb habilitat, n’obrís una, o si ell mateix no hi pensà. 11 Text per dictar. HISTÒRIA DE LA LITERATURA 1 a) Un home i una dona, Xavier i Juna, estan junts i s’estimen; però es tracta d’un amor prohibit. Quan ell en té més ganes, ella el para i li demana que mati el seu oncle per poder estar junts tots dos per sempre. b) Juna sap jugar amb els sentiments i el desig de Xavier. El té a les seves mans i per aquesta raó controla la situació. c) De Juna. Molt probablment pels diners. Al principi d’aquest fragment Juna li diu a Xavier que no es vol «fer malbé com totes aquestes dones esclaves de la seva misèria». Juna, per tant, no vol ser com les altres i per això necessita diners. d) Tal com hem vist al punt anterior, Juna fa referència a les condicons de vida de l’època que es concreten en la misèria en què viuen bona part de les dones. e) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 2 a) El protagonista del conte confon una persona catalana amb un japonés. b) i c) Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat. d) Conversa sobre la venda dels Sants d’Olot; el final del conte.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 137

Unitat 8 Solucionari 3 a) Tomàs havia de localitzar, en primer lloc, l’aigua de foc i precisar-ne les qualitats. b) El fet de ser geòleg («els seus coneixements en geologia i altres brnaques del saber»), el seu parentiu amb Arnau de Çafont i el fet de ser el darrer representant de la família. c) L’havien escollit a ell perquè tenia un afecte provat a la tradició i a la noblesa, a més dels coneixements necessaris. d) Els altres dos encàrrecs menors eren: a) saber on parava el tresor lliurat temps enrere a Paleòleg Dimas, i b) anar a les terres del Preste Joan a buscar una relíquia de santa Eufrigis. e) Se li recomana la màxima diligència. f) i g) Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat. 4 a) Hi va haver un doble crim en una casa, a Son Armand. Un matrimoni s’estava tan tranquil un capvespre a la seva llar, quan dos encaputxats van entrar, els van matar a punyalades i els van robar els diners. Tothom estava espantat. No van trobar mai els lladres. b) Vivia a casa de l’àvia, recordava els fets. 5 a) La natura, les flors, els ruscs, el poble, la tardor, etc. Elements: poncelles, flors, ruscs, poble, fum, tuf, l’hort, dàlies, caramelles, crisantems… b) Especialment l’adjectivació. ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ 1 a); b); c) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat; d) Ara els delinqüents ja no esperen la gent en un lloc, quan és fosc. Ara ens hi fan anar.; —Que ho veus, infeliç –digué–, que la portes posada? 2 a) Per demanar alguna cosa b) Quan s’ha rebut diners d’algú c) Nota amb els preus i totals corresponents 3 Per saber els diversos temes que s’hi tractaran i saber-ne els acords. Data, hora i lloc. 4 Vaig pensar que l’havia escrit un ximple o que era una broma sense gràcia. Trigava molt a tornar-me el canvi i tenia moltes ganes de parlar amb mi. Se’m va tirar a sobre i em va deixar sense coneixement. Fan anar a les persones a pisos on no hi ha ningú, i quan hi arriben els roben tot el que porten. 5 Per exemple: «–Sí, miri, és un sistema nou, fan anar les persones a pisos on no hi ha ningú, els roben tot el que porten, ja ha passat altres vegades.» 6 a) policia; b) metge/essa; infermer/a; c) revisor; d) bibliotecari/ària 7 a) 3; b) 4; c) 1; d) 2 8 a) termini; b) nomenament; c) plet 9 Realisme psicològic o fantàstic, experimentació formal, novel·la de gènere. 10 Policíaca, ciència-ficció, història, terror. 11 Mecanoscrit del segon origen, Pedrolo.

138 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 8 Solucionari 12 Realisme fantĂ stic. 13 J. Perucho, Baltasar Porcel, etc.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 139

Unitat 9 Quines llengües parlem? DIMENSIÓ COMUNICATIVA Lectura Els textos d’aquesta unitat són dos poemes, Sextina de la Pau, de Joan Brossa, i Jo em donaria a qui em volgués, de Josep Palau i Fabre. Els poemes van acompanyats d’un vocabulari de mots. Després de la lectura es proposen activitats de comprensió, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingüístics emprats en el text.

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL Aquest apartat ens proporciona una visió global de la diversitat lingüística: primer s’ocupa de la gran multiplicitat de llengües al món, tot seguit se centra en les llengües d’Europa i acaba parlant de les llengües romàniques. Així es pretén que l’alumnat prengui consciència de la diversitat lingüística i que aprengui a apreciar-la com una riquesa, patrimoni de tota la humanitat. També és important que entengui els conceptes d’evolució i derivació aplicat a les llengües, i el de famílies lingüístiques. En aquest apartat són especialment importants els valors, i en aquest sentit caldria prevenir l’alumnat contra els prejudicis lingüístics. També seria bo fomentar una actitud positiva envers totes les llengües. Les activitats 1 i 4 se centren en les famílies lingüístiques de les llengües d’Europa. L’activitat 2 ens proporcionarà un motiu de reflexió sobre l’extensió geogràfica d’algunes llengües europees més enllà del continent i les causes històriques que l’han motivat. Les activitats 5 i 6 ens permetran comparar diferents llengües entre si: a l’exercici 5, a partir de la semblança de les paraules, l’alumne podrà copsar el concepte de família lingüística (diferents llengües romàniques); a l’exercici 6 permetrà treballar les divergències lingüístiques en el si d’una mateixa família, la romànica. A l’exercici 7 l’alumnat descobrirà la poca coincidència entre llengua i estat. La darrera activitat suposarà un treball d’investigació i una exposició oral sobre una de les llengües romàniques. Caldrà recordar als alumnes els coneixements adquirits a la unitat 4 sobre els treballs i l’exposició oral. L’activitat TIC gira al voltant dels traductors automàtics gratuïts que s’ofereixen a Internet. L’objectiu de l’exercici és que l’alumnat prengui consciència que vivim en un món multilingüe i la xarxa ens ofereix eines per introduir-nos-hi sense por. Com a activitat complementària podeu fer que l’alumnat visiti la pàgina web «http://www.xtec. es/~agimeno5/caceres/llengues_mon/index.htm» que es titula BABEL: Un món de llengües - Una cacera del tresor basada en Internet.

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA Gramàtica Aquesta és una de les tres unitats dedicada a l’estudi de les oracions subordinades, concretament a la subordinació substantiva. En primer lloc, es caracteritzen els tipus de substantives a partir de les diverses estructures sintàctiques que poden presentar: completives, d’infinitiu, interrogatives i de relatiu. Després s’enumeren les funcions sintàctiques que pot desenvolupar cada una d’elles i s’ofereixen exemples de cada cas.

140 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 9 Orientacions Algunes de les activitats treballen la commutació de les oracions substantives per sintagmes nominals i viceversa (activitats 1, 2 i 6) per tal que els alumnes en vegin les diverses possibilitats expressives, mentre que d’altres posen l’accent a identificar tipus i funcions de la subordinació substantiva (3, 4 i 5). Com a activitat complementària es proposa la següent: Identifica les subordinades substantives que apareguin en aquestes oracions, digues quina funció sintàctica desenvolupen i commuta-les per un sintagma nominal que expressi una idea similar: a) Estic d’acord amb el que has fet, però jo no ho hauria pas fet. b) És impossible canviar el passat. c) Ignoro quina és la seva opinió sincera. d) A l’hospital van confessar que no hi havien pogut fer res. e) El fet que, a tu, no t’agradi no ens aturarà. f) Està tan acostumat que li ho facin tot que s’ha tornat un inútil. g) No em puc imaginar què pensa fer, ara que ho ha perdut tot. h) El que has de fer és més fàcil que no t’imaginaves. i) Guardem els pastissos per als qui acabin abans la gimcana. j) Compra-li el que li faci més il·lusió. Solució: a) el que has fet → les teves accions (CRV); b) canviar el passat → l’oblit (subjecte). c) quina és la seva opinió sincera → la seva opinió sincera (CD); d) que no hi havien pogut fer res → la seva impotència (CD); e) El fet que, a tu, no t’agradi → El teu desacord (subjecte); f) que li ho facin tot → la comoditat (CRV); g) què pensa fer → els seus plans (CD); h) El que has de fer → La teva obligació (subjecte); i) per als qui acabin abans la gimcana → per als guanyadors (CI); j) el que li faci més il·lusió → el regal (CD).

Lèxic En aquest apartat es treballarà el camp semàntic dels esports. L’objectiu és que augmenti el lèxic de l’alumnat, i que afini la seva expressió oral i escrita precisant el vocabulari i evitant les interferències amb el castellà Les cinc primeres activitats incideixen sobretot en la precisió en l’ús dels termes: l’exercici 1 s’ocupa de la classificació en esports d’equip i individuals; l’exercici 2 relaciona els esports amb els estris que utilitzen; l’exercici 3 treballa el lèxic de les diferents instal·lacions esportives; l’exercici 4 treballa el llenguatge no verbal relacionat amb els esports, concretament les icones; l’exercici 5 treballa la sinonímia; l’exercici 8 precisa l’ús dels termes a través de les definicions. L’activitat 6 s’ocupa de la detecció d’interferències amb el castellà. L’exercici 8 se centra en els usos tradicionals del llenguatge, en aquest cas les frases fetes relacionades amb els esports. Com a activitat complementària podeu demanar a l’alumnat que escrigui les instruccions per jugar a un esport que conegui bé. N’ha de descriure el reglament i les principals accions que s’han de fer per guanyar.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 141

Unitat 9 Orientacions Repàs d’ortografia Aquesta unitat agrupa les activitats dedicades a reforçar l’ortografia dels casos problemàtics relacionats amb les consonants nasals i les laterals. De nou, es tracta que l’alumne/a posi en joc els coneixements assolits al llarg dels cursos precedents per resoldre les activitats proposades. En la majoria, haurà d’omplir els buits amb les grafies adequades en cada cas, mentre que en altres haurà d’usar prefixos per formar derivats o relacionar cultismes amb determinades grafies. Com a activitat complementària es proposa el dictat d’aquest text:

La seva infància a les Torres de Padrós devia ser amb molt de gust oblidada i, així que Pere Grau li cedí el lloc d’amo, s’instal·là feliç a ciutat. I ell, que sí sabia muntar a cavall, car el seu pare li comprà, així que pogué mantenir-se dret a la sella, un pollí negre i llustrós, preferia conduir el birlotxo per l’Esplanada o la Rambla, i detestava la quietud dels camps i l’horitzó blau de muntanyes i no sospirava per altra llum que l’oliosa claror de les aranyes de cristall, per altre so que el de les melodies italianes i el repic accelerat dels boleros. MARIA AURÈLIA CAPMANY, Un lloc entre els morts

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA Història de la literatura En aquesta unitat s’estudia la literatura catalana del segle XX, en concret la poesia contemporània. Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius d’obres i autors representatius d’aquest període: Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol, Narcís Comadira i Maria-Mercè Marçal.

ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ Per repassar els continguts de la unitat, es presenta un poema de Miquel Martí i Pol, Petita faula de mi mateix, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensió lectora. També s’inclouen activitats de comunicació, del funcionament de la llengua (gramàtica, lèxic) i sobre la història de la literatura. Aquestes activitats de repàs també poden servir per fer una avaluació global dels continguts de la unitat.

142 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 9 Solucionari LECTURA Comprensió lectora 1 Bitlles, boles, bales, bomba, pactes, guerres. 2 Sí. En l’última estrofa apareixen en la mateixa posició –en el mateix ordre– que en la primera estrofa, però el sentit que prenen (pau) és oposat al que tenien en començar el poema (guerra). 3 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 4 El poeta associa les boles amb les bales: «Ens amaguen la pau boles i bales». Les bitlles són les víctimes de les boles: «Enmig del fang cauen bitlles / que sense embuts ataquen unes boles.» 5 És una denúncia de les guerres. 6 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 7 La resposta es troba a la darrera estrofa, i concretament en el darrer vers: la pau es pot aconseguir «amb justos pactes». 8 El tema del poema és l’amor com un sentiment que en la seva plenitud exigeix un lliurament total i mutu: «Jo em donaria a qui es donés / a canvi meu per sempre més» 9 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. A tall d’exemple: Estrofa 1: El poeta parla de l’amor com un sentiment recíproc, que ha de trobar ressò en l’altre. És un sentiment tan poderós que sobrepassa la pròpia voluntat. Estrofa 2: En l’amor, el lliurament personal és absolut i mutu, fins el punt que en l’intercanvi amorós hi ha una dissolució del jo en l’altre. Estrofa 3: El lliurament amorós es simbolitza en un bes, que fa referència a un amor sensual. L’amor que rep també apareix com una almoina, una donació gratuïta que es fa a aquell que en té necessitat. 10 El receptor del poema és aquella persona que pugui compartir l’amor amb el poeta de manera total i absoluta: «a qui em volgués», «a qui és donés / a canvi meu per sempre més». 11 El poeta rep l’amor amb humilitat i agraïment, com el captaire que rep almoina. Expressió escrita i oral 12 a 14 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. Recursos lingüístics 15 a) obertament, directament, clarament...; b) explotarà; c) escarransits, migrats, petits...; d) empenta, envestida, impuls, embat...; e) es convertirà, es transformarà, es tornarà...; f) casualitat, sort, fortuïtat...; g) agita, altera, afecta, trastorna...; h) tractats, acords 16 a) almoina; b) bes; c) adonés; d) ignorés; e) rebés 17 a) embalar; b) ombrívol; c) esbombar, bombardejar; d) sangonós, sanguinolent; e) enganyós

Llengua catalana i literatura 4t ESO 143

Unitat 9 Solucionari DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL 1 Vertaderes: a), d), f), h), k). Falses: b), c), e), g), i), j), l) 2 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 3 a) obrigado; b) merci; c) danke; d) grazie; e) thanks; f) dziÇki 4 Grup cèltic: bretó, irlandès, gal·lès, escocès. Grup romànic: galaicoportuguès, cartellà, català, occità, francès, retoromànic, sard, italià, romanès. Grup germànic: islandès, anglès, neerlandès, frisó, alemany, danès, noruec, suec. Grup eslau: polonès, txec, eslovac, eslovè, sebocroat, búlgar, macedoni, bielorús, ucraïnès, rus. Grup bàltic: letó, lituà. 5 pa, dit, pare, filla, llet 6 MENSA, TABULA; COMEDERE, MANDUCARE; CASSEU, FORMATICU 7 Portugal: portuguès; Bèlgica: francès; Espanya: gallec, castellà, català, occità (asturià i aragonès); Itàlia: italià, sard, català, occità, romanx; Andorra: català; Suïssa: francès, romanx; França: francès, occità, català; Romania: romanès. 8 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. GRAMÀTICA 1 a) És aconsellable que incrementeu progressivament les tasques escolars durant aquest curs. b) S’adonà que havia comès un error. c) Els seus companys li van demanar que els informés sobre la competició que havia guanyat aquell cap de setmana. d) Acostumeu els vostres alumnes que utilitzin l’ordinador per escriure les redaccions. e) Allò que us preocupa és que les instal·lacions esportives del barri millorin. 2 Activitat oberta. A tall d’exemple: a) No ens va voler dir com li havia anat el cap de setmana. b) Li vindria de gust berenar xocolata amb melindros. c) Pregunta’ls si ens podran ajudar a muntar l’envelat. d) La veritat és que no el podia sofrir. e) No pot assegurar-vos que trobeu rovellons. f) Sembla que no se n’ha pogut estar. g) El porter ha vist com li queia la porteria al damunt. h) No està acostumat que li prenguin el pèl. i) No sap si en tindrà prou, de pintura. j) Vaig dir-los que s’afanyessin si volien venir amb nosaltres. 3 a) que hem de recollir totes les deixalles (CD); b) Tenir una ciutat neta (subjecte); c) reduir un 8% les emissions de CO2 (Atribut); d) a respectar el medi ambient (CPrep); e) que l’any 2100 la temperatura del planeta haurà augmentat d’1 a 3’5 graus de mitjana (CD); f) que la majoria de bosses de plàstic no són biodegradables (Atribut); g) a substituir ben aviat els abocadors de deixalles (CPrep); h) que els problemes de salut augmentin (CD). 4 a) vigilar-te tot el dia (d’infinitiu, CD); b) què faríem avui a la tarda (interrogativa, CD); c) que la nena estossegui tant (completiva, subjecte); d) de domesticar (d’infinitiu, C de l’adjectiu);

144 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 9 Solucionari e) que hi plogui tant (completiva, CPrep); f) a permetre-li que viatgi amb avió (d’infinitiu, CPrep que conté una completiva de CD: que viatgi amb avió); g) si ho vol (interrogativa, CD); h) a anar-hi l’endemà (d’infinitiu, CPrep); i) El que hauries de fer (de relatiu, subjecte); no agafar-t’ho tant a la valenta (d’infinitiu, atribut); j) com han vingut (interrogativa, CD); quan pensen anarse’n (interrogativa, CD que inclou una d’infinitiu, CD: anar-se’n); les dues primeres es coordinen copulativament mitjançant la conjunció i. 5 a) Tinc interès a concloure aquest projecte. b) Es conforma que li paguin aquest sou. c) S’entossudeix que tothom respecti la seva decisió. d) L’amenaçava d’expulsar-la. e) No sé si accedirà al que li demanes. f) No sabia què pensava. 6 a) Israel vol el restabliment de relacions diplomàtiques amb els països àrabs. b) El cap de la Comissió va reclamar l’obertura del mercat del Japó. c) El president de la patronal catalana insisteix en la pròrroga de tots els contractes temporals. d) El secretari general d’Hisenda va negar la rebaixa de l’impost de matriculació. LÈXIC 1 esports d’equip: rugbi, voleibol, bàsquet, handbol, ciclisme, hoquei, futbol, rem, polo esports individuals: karate, motociclisme, boxa, surf de vela, ciclisme, esquí, parapent, esquaix, equitació, submarinisme, surf 2 a) 3; b) 9; c) 2; d) 1; e) 7; f) 4; g) 5; h) 10; i) 6; j) 8 3 automobilisme: circuit; equitació: hipòdrom; vela: mar; piragüisme: riu; tennis: pista; golf: camp; waterpolo: piscina; ciclisme: velòdrom, carretera; judo: gimnàs; espeleologia: coves i avencs; atletisme: estadi; boxa: ring 4 atletisme, futbol, gimnàstica, halterofília, tennis 5 a) 8; b) 3; c) 1; d) 10; e) 6; f) 4; g) 7; h) 9; i) 2; j) 5 6 a) àrbit: àrbitre, pitar: xiular; b) despejar: rebutjar; c) ginete: genet, riendes: regnes, estribos: estreps; d) delanter: davanter, ret: xarxa; e) gimnàsia: gimnàstica; f) penalti: penal, rossant: fregant; g) carrera: cursa, campeó: campió. 7 a) 3; b) 1; c) 5 (No encertar) la en res); d) 2; e) 8; f) 7; g) 4; h) 6 8 a) javelina; b) esmaixar; c) regata; d) cros; e) espeleologia; f) halterofília REPÀS D’ORTOGRAFIA 1 a) triomf; b) tanmateix; c) enfonsar; d) inflar; e) enfeinat; f) confessar; g) premsa; h) confeccionar 2 a) presumpció; b) èmfasi; c) temptativa; d) prompte; e) Assumpta; f) amfiteatre; g) atemptat; h) empremta; i) circumloqui 3 a) inoblidable; b) inexpert: c) enfarinar; d) emmagatzemar; e) envellir; f) emmalaltir; g) embenar; h) inexactitud; i) embrutar; j) injustícia

Llengua catalana i literatura 4t ESO 145

Unitat 9 Solucionari 4 Activitat oberta. Els adjectius són: a) immenjable; b) immerescut; c) immillorable 5 a) il·legítim; b) il·lícit; c) il·lògic; d) il·limitat; e) il·legal 6 a) solució; b) til·la; c) colossal; d) col·legi; e) milió; f) colador; g) col·lecció; h) síl·laba; i) fal·laç; j) còlera; k) col·loqui; l) pàl·lid 7 a) estela; b) al·literació; c) Compostel·la; d) pel·lícula; e) constel·lació; f) Brussel·les; g) pusil·lànime; h) col·laborar; i) Adela; j) libèl·lula; k) paral·lela; l) elaboració 8 a) El meu veí no és marquès sinó comte. b) En Quimet està exempt de fer esport. c) L’Alba té un somriure maliciós. d) Hi ha símptomes que la bombolla immobiliària no pot durar. e) Els treballs d’impremta, els faig a casa. f) L’assumpte de què hem de parlar és greu. g) Vaig veure l’Ernest enmig dels cotxes. h) Tornaré a fer la suma perquè no em surten els comptes. i) He llegit un conte de Quim Monzó. 9 a) L’Albert ha aprovat l’examen i està boig d’alegria. b) Quan ens reunim, es passa tota l’estona cavil·lant. c) L’inspector de la companyia vindrà a revisar les instal·lacions de gas. d) S’ho va prendre amb molta tranquil·litat. e) Un mil·límetre és la mil·lèsima part del metre. f) Va adreçar una sol·licitud a la Conselleria. g) Dilueix el sucre en aigua. h) Aquell llibre s’ha il·lustrat amb fotografies en color. i) La meva germana té al·lèrgia a la premsa rosa. j) En el meu discurs vaig al·ludir al pensament de Ramon Llull. k) Hem comprat dos cassons d’alumini. 10 a) cabell: capil·lar; b) cristall: cristal·lí; c) flagell: flagel·lar; d) metall: metàl·lic; e) estrella: estel·lar; f) llum: il·luminar 11 Text per dictar. HISTÒRIA DE LA LITERATURA 1 Poema visual: Llavis dins una copa a) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. En principi, s’han d’admetre tots els suggeriments de l’alumnat i tota mena de respostes que tinguin alguna relació amb el poema visual. b) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. S’admeten títols que tinguin relació amb la imatge visual. c) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. Tant poden fer un dibuix com portar una fotografia que tingui relació amb l’opció triada. Poema visual: Badalona – Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. De fet, el que ha de fer l’alumnat és ampliar el comentari de la pregunta, però aportant-hi una opinió personal sobre el que veuen en el poema. – Les característiques que enumera tenen relació amb les professions i els oficis del passat, del present i del futur més proper. – És com un homenatge a Badalona.

146 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 9 Solucionari – Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. Cal valorar que el cal·ligrama contingui missatge lingüístic i que el poema visual sigui imaginatiu i creatiu. 2 a) Evidentment. En el poema, el narrador reflexiona de forma resignada sobre la fi del viure terrenal mentre observa el son de l’estimada. El narrador contempla, des de la placidesa de l’oci del que encara és al llit, el son de la dona i accepta sense ressentiment el poder destructor del temps que de forma inexorable («No ens cal / fer res per ajudar-lo») ens aboca a la mort. b) La primera estrofa és descriptiva mentre que les següents són reflexives. En la primera utilitza la tercera persona per designar l’estimada i els altres homes. En la segona i la tercera estrofes domina la primera persona del plural. La referència als homes i al narrador en particular, és prou evident. 3 a) Camps, jocs, dies pasats. b) Les cançons. c) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 4 a) Miquel Martí i Pol fa una reflexió moral sobre la incomunicació de l’home modern que es veu abocat a un passat, un present i un futur marcats per la solitud i la por i que, il·lusòriament, es trenca els caps de setmana en un èxode automobilístic per la carretera. b) El narrador ens els descriu com «gent sorruda i esquerpa» que, tancats dins de la fortalesa del seu cotxe, «escruten l’horitzó… / davant la solitud i la por que els esperen». El professorat aura de valorar la resposta de la segona part de la pregunta. c) Llevat del vers 10, que és decasíl·lab, la resta són alexandrins, de dotze síl·labes. El poema té quatre estrofes: dos quartets i dos tercets. Es tracta d’un sonet. 5 a) Un encontre amb una antiga amiga o amant. b) Han tornat a estimar-se sense barreres ni imposicions socials. 6 a) És un home originari de Girona, d’estatura mitjana, cabell castany i ulls petits de mirada trista. És una persona romàntica que creu en l’amor, els plaers de la taula i de la carn, i té la certesa que ha de morir. b) Tot i que, de forma modesta, no creu que es pugui considerar un poeta, se sent un lletraferit que utilitza una «llengua fosca» –poc reconeguda– i «en país petit», Catalunya. c) Sí, perquè un sonet és una composició formada per dos quartets i dos tercets. d) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 7 a) b) c) d)

La poeta espera l’arribada de l’amant, però aquest no arriba. L’espera i la solitud. Passa de l’alegria a la tristesa. Els sis versos de les sis estrofes acaben amb les mateixes paraules, que es recullen en els versos del tercert.

8 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 147

Unitat 9 Solucionari ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ 1 La vida quotidiana. 2 Paral·lelisme. 3 La metàfora. 4 El polisíndeton. 5 Com una persona treballadora i de poble. 6 La gent dedica poc temps a pensar i a llegir. 7 Unes 6.000 aproximadament. 8 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 9 De la família indoeuropea. 10 Xinès, hindú, anglès, espanyol, rus. 11 a) Penso que el món és una cambra petita. b) D’escriure algun poema. 12 a) que vinguessis a patinar: subjecte. b) jugar a bàsquet fins a les vuit del vespre: complement directe. c) No sé si tinc els teus apunts de matemàtiques: complement directe. d) el seu estat d’ànim: subjecte. 13 a) El jugador de l’equip local va donar una puntada al porter de l’equip visitant. b) L’àrbitre va fer sonar el xiulet un minut abans d’acabar el partit. c) El tennista català guanya molts punts amb el seu potent servei d) Demà jugaré un partit de bàsquet. e) Va llançar la javelina ben lluny. f) Vam pujar al cim amb el telesella. 14 a) Anar amb paracaigudes per una pendent. b) prova pedestre de resistència dels participants c) joc que hom practica muntat a cavall i consistent a fer entrar la pilota en una porta formada per dos muntants. 15 a) competició, lluita; b) meta; c) tennis de taula; d) cursa 16 Realisme i avantguardisme. 17 Joan Brossa. 18 El pas del temps i la relació amb les dones. 19 Miquel Martí i Pol. 20 Maria-Mercè Marçal. 21 V. Andrés i Estallés, M. Martí i Pol, Narcís Comadira, Ma. Mercè Marçal, etc...

148 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 10 Les varietats dialectals DIMENSIÓ COMUNICATIVA Lectura El text d’aquesta unitat és un fragment de la novel·la de Joaquim Carbó, Retrat amb negra. El text va acompanyat d’un vocabulari de mots. Després de la lectura es proposen activitats de comprensió, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingüístics emprats en el text.

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL En aquesta unitat es donarà una visió de conjunt de la variabilitat lingüística (històrica, geogràfica, social i funcional) i després ens centrarem en les varietats geogràfiques o dialectals de la llengua. En la unitat següent s’estudiarà a fons la resta. La llengua no és un conjunt de paraules utilitzables en qualsevol situació o context. Cal introduir la idea de variació a partir de la mateixa realitat que viu l’alumne (amb exemples extrets del seu entorn) i fer-li veure que cal expressar-se diferent segons el context i la situació en què es trobi. Pel que fa a l’estudi de les varietats geogràfiques, seria bo partir del dialecte que parlen els alumnes, i des d’aquí establir comparacions amb les altres varietats. L’objectiu és que l’alumnat assoleixi la major intercomprensió possible amb els parlants d’altres dialectes del català, sempre des del respecte, de manera que s’entengui la varietat com una riquesa; finalment cal promoure la consciència d’unitat de la llengua. L’activitat 1 servirà per distingir els diferents tipus de variabilitat. La resta d’activitats s’ocupen de les variacions dialectals: els exercicis 2, 3 i 4 s’ocupen de les diferències lèxiques entre dialectes; l’activitat 5 demana que es dedueixi la procedència geogràfica a partir de la manera de parlar; amb l’activitat 6 l’alumnat haurà de relacionar els dialectes amb poblacions importants del països catalans; el darrer exercici serveix per aprofundir en l’anàlisi de la varietat balear. L’activitat TIC pretén que l’alumne sàpiga utilitzar els recursos lexicogràfics que l’IEC ofereix a través de la xarxa (Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua catalana), i que els utilitzi per veure fins a quin punt els diccionaris recullen les varietats dialectals. Com a activitat complementària podeu fer que els alumnes visitin les pàgines web de la televisió valenciana i balear i n’escoltin algun programa –per exemple les notícies– per tal que puguin comparar les diferents maneres de parlar.

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA Gramàtica Els pronoms relatius constitueixen un dels apartats més complexos de la sintaxi perquè, com passa també amb els pronoms febles, alguns usos poc normatius de la llengua col·loquial condicionen la correcta construcció de les frases que en contenen. Cal afegir, a més, les interferències del castellà a les quals devem estructures impròpies com les de preposició + article + que/què/qui. Per tot això, convé que els alumnes comprenguin i facin seves les reflexions sintàctiques que els permetran evitar tots aquests errors: des dels més simples, com ara el procés d’inserció que caracteritza la subordinació adjectiva, fins a la distinció entre adjectives de relatiu i substantives de relatiu.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 149

Unitat 10 Orientacions La complexitat de les activitats augmenta de manera progressiva per tal de treballar tots els continguts tractats en les explicacions teòriques precedents: l’equivalència entre l’adjectiu i les oracions adjectives (activitat 1), el procés d’inserció (2), la distinció entre conjunció i pronom relatiu (3 i 7), l’antecedent del relatiu (4), la tria del relatiu adequat (5, 6 i 9), la compleció d’oracions inacabades (8) i la correcció d’errors freqüents (9). Com a activitat complementària es proposa la següent: Completa els buits de les oracions següents amb totes les opcions possibles dels relatius precedits, si cal, de la preposició adequada: a) b) c) d) e) f) g) h) i)

No ens podíem oblidar de les promeses ...... ens havien fet. La noia ...... en Manel s’ha enamorat és més gran que ell. Per fi ha acabat el quadre ...... el tenia tan capficat. Aquells amics teus vivien a la casa ...... van robar l’any passat, oi? Ja tens clars els principis ...... estàs disposat a lluitar? A la reunió ...... assistirem dijous s’elegirà el nou delegat o delegada. Sempre torneu pel caminoi ...... va a parar al pont de pedra. És una notícia ...... tothom s’oblidarà aviat. No sabia el carrer ...... hi havia la botiga d’informàtica.

Solucions: a) que; b) de qui/de la qual; c) que; d) on/en què/en la qual; e) per què/pels quals; f) on/a què/a la qual; g) que; h) de què/de la qual; i) on/en què/en el qual.

Lèxic En aquest apartat es treballarà el camp semàntic dels vehicles. L’objectiu és que augmenti el lèxic de l’alumnat, i que afini la seva expressió oral i escrita precisant el vocabulari i evitant les interferències amb el castellà. Les tres primeres activitats se centren en el vocabulari de l’automòbil: parts i components del vehicle (exercici 1), elements mecànics i la seva funció (exercici 2), distinció de matisos significatius entre mots relacionats pel sentit (exercici 3). L’activitat 4 gira al voltant de la bicicleta (parts i components). L’activitat 5 s’ocupa de la detecció d’interferències amb el castellà. L’exercici 6 pretén augmentar el cabal lèxic de l’alumnat treballant la sinonímia. Com a activitat complementària podeu fer l’exercici següent: Cal dividir la classe en grups de quatre. En un temps limitat –un minut o dos– han d’escriure el nom del màxim nombre de vehicles classificats en tres grups, segons que serveixin per anar per mar, per terra o per l’aire. Guanya el grup que en té més.

Repàs d’ortografia En aquest apartat d’ortografia hem agrupat tots aquells fenòmens que tenen com a denominador comú el fet de lligar entre si paraules diverses: l’apòstrof i la contracció (els dos casos en què l’elisió de la vocal neutra té un reflex directe en l’ortografia) i el guionet. Encara que, els alumnes els han estudiat tots tres en cursos precedents, alguns encara hi cometen errors freqüents, bé sigui per falta d’atenció quan els usen o bé perquè no els han interioritzat com seria desitjable. Per això convé reforçar-ne l’ús mitjançant exercicis centrats en la reiteració.

150 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 10 Orientacions DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA Història de la literatura En aquesta unitat s’estudia la literatura catalana del final del segle XX i els primers anys del segle XXI: la narrativa contemporània. Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius d’obres i autors representatius d’aquest període.

ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ Per repassar els continguts de la unitat, es presenta un conte de Quim Monzó, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensió lectora. També s’inclouen activitats de comunicació, del funcionament de la llengua (gramàtica, lèxic) i sobre la història de la literatura. Aquestes activitats de repàs també poden servir per fer una avaluació global dels continguts de la unitat.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 151

Unitat 10 Solucionari LECTURA Comprensió lectora 1 Es dirigeixen als aiguamolls d’un llac. 2 El David és de Barcelona i ara és a l’Àfrica (Ruanda). 3 La Milka és una noia negra de l’ètnia tutsi, de Ruanda. Va escapar del genocidi del 1994 (hutus contra tutsis), en què va morir la major part de la seva família, gràcies al fet que aleshores era a Nairobi (Kenya) estudiant. 4 La foto d’una noia negra que havia retallat d’una revista a Barcelona. 5 En David és a l’Àfrica per ajudar els altres, els refugiats del conflicte de Ruanda. Però també, en certa manera, el David ha anat a l’Àfrica per intentar trobar la noia que apareixia en la foto de la revista. 6 L’ha confós amb la Milka. 7 La Milka és una mica diferent a la noia de la fotografia: «els llavis de la Milka podien ser una mica més molsuts; les celles, més llargues i no tan espesses; el narissó, arromangat el d’una i altra, però el de la fotografia era un pèl més ample...» 8 Perquè als blancs els costa de distingir les faccions dels negres i els confonen amb una certa facilitat. 9 El David estripa la fotografia davant de la Milka i, amb la veu trencada per l’emoció, li diu: «Des que et vaig veure a la infermeria, que no me l’havia tornat a mirar més, el retrat, perquè, per a mi, vas passar a ser la noia que buscava. Ara, aquella, ja no em fa cap falta si ets tan a la vora meu.» 10 a 11 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. Expressió escrita i oral 12 a) Vol dir que està paralitzat per la sorpresa o per l’efecte d’una emoció molt intensa, commocionat; b) Que l’enganyava; c) A primera vista, segons la primera impressió; d) Obrar obertament, comprometre’s; e) Eludir, esquivar una qüestió compromesa; f) Voler evitar un mal i rebre’n un altre, és a dir, anar de mal en pitjor; g) Interrompre’l 13 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. Recursos lingüístics 14 a) robada, pispada...; b) des que, des del moment que; c) recórrer, repassar, examinar... / desig, cobejança, anhel...; d) de seguida, tot seguit; e) relaxació; f) tirar en cara, recordar; g) trossos, fragments / esfereïda, espantada, esparverada...; h) inusual, estranya, singular...; i) humitejat 15 a) 2; b) 3; c) 1 16 a) homicidi: mort d’una persona causada per una altra b) genocidi: destrucció premeditada d’un grup humà (racial, nacional, lingüístic, religiós, etc)

152 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 10 Solucionari c) magnicidi: assassinat d’un alt personatge de l’Estat d) parricidi: matar el propi pare o la mare 17 a) salt; b) càlcul; c) cap; d) camp; e) toc; f) bell; g) brusc; h) nas; i) emoció; j) aigua DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL 1 a) històrica b) dialectal c) funcional 2 a) el noi; b) avi; c) be; d) aixeta; e) petó; f) oreneta; g) estel; h) ocell 3 a) petit; b) eina; c) aviat; d) enfonsar; e) llauna; f) agafar; g) arribar; h) aigua 4 a) alcalde; b) diners; c) préssec; d) potser; e) got; f) ratlla; g) gos; h) gat; i) buscar 5 a) 2; b) 3; c) 2 6 a) nord-occidental ; b) valencià septentrional; c) nord-occidental (tortosí); d) central; e) balear (mallorquí); f) balear (eivissenc); g) rossellonès; h) valencià meridional; i) central 7 mancarà, qualcun, prest, sopau, sa nina, bonda, apreciï GRAMÀTICA 1 a) que eren de dos colors; b) que ho analitza tot a fons; c) que es poden homologar amb els de qualsevol altre país europeu; d) que considera les necessitats dels altres; f) que podràs superar; g) que més s’han venut de la història; h) que em resten 2 a) T’hem comprat aquells bombons que t’agraden tant. b) Sitges és una bonica població que pertany al Garraf. c) Ha sortit una esquerda a la paret que hem pintat aquest matí. d) El tren que hem d’agafar surt a dos quarts de nou. e) El terra és ple de formigues que van amunt i avall. f) No vaig trobar enlloc la solució que jo buscava. g) Volia vendre els gerros que havia cuit aquell matí. h) Algú ens ha arrencat els boixos que vam plantar fa un any 3 pronom relatiu; conjunció; conjunció; pronom relatiu; pronom relatiu 4 pobles d’orígens diversos; cultures 5 En aquesta pel·lícula, la directora Gracia Querejeta posa en imatges la història de dues dones que estan condemnades a entendre’s i a reflotar juntes el negoci que ha deixat el pare d’una d’elles i amant de l’altra. És un film que té, en les paraules i els silencis que diuen i callen Maribel Verdú, Blanca Portillo i la resta del repartiment, una de les seves pedres angulars. 6 a) que; b) que; la qual cosa/cosa que; que; c) on; d) la qual cosa; e) que; f) què/els quals; g) la qual 7 a) línies 2, 3, 4, 8, 14, 16, 18, 19, 20, 26, 29, 39, 42, 45, 54, 56, 58, 71 i 74; b) línia 24; c) línia 74

Llengua catalana i literatura 4t ESO 153

Unitat 10 Solucionari 8 Activitat oberta. Una possible solució seria: a) En aquest carrer hi ha la casa. b) Els amics.................... van marxar més d’hora. c) La caravana .................... tenia la porta de color blau. d) El teu amic .................... ha viatjat al Nepal aquest estiu. e) Cada hivern patim avaries elèctriques.................... f) La cambra .................... és buida. g) No estic d’acord amb la proposta..................... h) Tenim la nena ben malalta,..................... i) La dosi .................... pot tenir efectes secundaris. 9 a) la que; b) del qual; c) el que; d) al qual; e) la qual; f) les que; g) la qual; h) el que; i) en el qual 10 a) Vau arribar massa tard, la qual cosa / cosa que no ens va agradar gens ni mica. b) La persona amb la qual / amb qui estaves parlant ha demanat per tu fa un moment. c) És un bosc on / en què / en el qual que cada any es perd algun excursionista. d) Us presentaré una noia que potser ja coneixíeu. e) Per fi hem aconseguit fer l’experiment del qual / de què ahir et parlava. f) Ara arriba aquell home de qui / del qual tothom es malfia. g) És un indret on /en què / en el qual es cullen molts ceps. h) Ha renunciat a la indemnització a què / a la qual tenia dret. LÈXIC 1 1 far; 2 parafang; 3 parabrises; 4 capó; 5 pneumàtic; 6 intermitent; 7 volant; 8 eixugaparabrises; 9 retrovisor; 10 tub d’escapament; 11 portaequipatge; 12 llanta; 13 capota; 14 finestreta; 15 porta; 16 seient 2 a) 2; b) 4; c) 10; d) 5; e) 3; f) 6; g) 9; h) 7; i) 8; j) 1 3 a) estavellar-se; b) ferri; c) transbordament; d) el capó; e) trànsit; f) autobús 4 1 pedal, 2 pinyó, 3 manillar, 4 radis, 5 cadena, 6 timbre, 7 manxa, 8 fre de mà, 9 parafang, 10 selló, 11 dinamo, 12 pneumàtic, 13 llanta, 14 far, 15 llum de posició 5 a) adelantament: avançament, vado: gual; b) aterrissar: aterrar, assafata: hostessa, assientos: seients; c) faros: fars, abollat: abonyegat; d) les senyals: els senyals, tràfic: trànsit; e) tubo d’escape: tub d’escapament; f) cercanies: rodalies, andén: andana; g) embrague: embragatge; h) escobilla: escombreta, llimpiaparabrises: eixugaparabrises; i) iate: iot, ancla: àncora; rompeolas: escullera; j) deportiu: esportiu, acera: vorera 6 a) 4; b) 5; c) 1; d) 8; e) 9; f) 2; g) 3; h) 6; i) 7 REPÀS D’ORTOGRAFIA 1 a) la italiana; b) l’industrial (o la); c) la hipertensió; d) l’immigrant (o la); e) la hiena; f) el iode; g) la inflor; h) la anormalitat; i) la ena; j) l’estranger; k) l’hoquei; l) la inspecció; m) l’aigua; n) l’hospital; o) l’Úrsula; p) la il·lustració; q) l’illa; r) l’ungla 2 a) Han sortit de la urbanització. b) Les portaré a l’oculista. c) Entreu pel camí del mig. d) Ha nascut a la una en punt. e) Conduïa per l’autopista. f) La casa dels matalassos. g) Corria pel passadís. h) Passejo pel parc. i) Vaig a l’institut. j) Es queixava dels impostos. k) Estava al dia en temes d’economia. l) Pel maig, cada dia un raig. m) És del nord del país. n) Va passar pel mig de la sala.

154 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 10 Solucionari 3 a) l’exactitud; b) la intel·ligència; c) l’absurditat; d) la infidelitat; e) la ingenuïtat; f) la humanitat 4 a) agafi’s; b) l’estima; c) observi’m; d) esperi’s; e) eixugui’l; f) ajudi’l; g) allunyi’n; h) imagini’s; i) doni’ls 5 a) me’el vaig menjar; b) s’hi havien afegit; c) us en recordeu; d) se l’atribueix; e) me’n penedeixo; f) se n’ha adonat; g) us la inventeu; h) dóna’ns-els; i) me la imagino; j) Porta’ls-els 6 a) l’infermer; b) la hisenda; c) la essa; d) l’aliment; e) la imposició; f) el iogurt; g) la humilitat; h) la instància; i) la impressora; j) la universitat 7 a) posa-la-hi; b) du’ls-ho; c) talla’ls-hi; d) canviar-te-les; e) donar-nos-les; f) miri-se’l; g) passali-ho; h) veure-m’hi; i) us n’aneu; j) trencar-la-hi 8 a) L’armari, no puc pas posar-los-el. b) Acaben de llegir-ho al diari. c) Sempre m’ha agradat anar en tren. d) La historiadora se’ls havia acostat. e) Si vas al poliesportiu, vés hi pel carrer més estret i arribaràs primer que els altres. f) Me’n vaig a la biblioteca a llegir-ho. g) Els mitjons, posa’ls al maletí. h) Anant pel passeig, vam veure’l com corria. i) Al aparador hi havia una camisa que m’agradava molt per a la Irene. 9 Text per dictar. HISTÒRIA DE LA LITERATURA 1 a) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. L’alumnat ha de ser capaç de relacionar els diversos aspectes de la vida del protagonsita d’aquest conte amb els trets que caracteritzen la biografia. b) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. El fet que Bernat nasqués en «una nit d’agost, fosca i rompuda, prenyada de núvols negres i xafogor». El narrador descriu aquest esdeveniment com «un mal presagi». c) Segons aquest mal presagi, Bernat està destinat a esdevenir un marginat social. Al final, però, ens trobem davant d’un personatge convencional, gris i mediocre. Enfront de la grisor de la vida actual de Bernat, la marginalitat que presagiava el seu naixement se’ns presenta com a positiva. d) La màquina d’escriure Olivetti, el Seat 127, la guerra civil del Líban i el Boeing 747 Jumbo són referències a una època que podríem situar a la segona meitat dels anys setanta. e) L’enumeració, el polisíndeton i l’onomatopeia. La ironia apareix quan l’autor contrasta l’ambigüitat i grisor de la vida del protagonista amb els presagis del seu naixement, al principi del conte, i els esdeveniments espectaculars que el tanquen. 2 a) El fragment ens explica el suïcidi d’un personalitat de l’Audiència Reial de Barcelona. És el final perquè probablement la persona que se suïcida és el protagonista, la senyoria, de l’obra. b) Hi ha un ambient de misteri, de soledat (plou, només sentim els sorolls de l’ambient, el protagonista va en un carruatge…), de menyspreu per la vida i pels altres. L’autor ho aconsegueix amb pinzellades molt il·lustratives de l’ambient i amb l’ús d’adjectius i paraules apropiades a aquesta sensació. També amb reflexions sobre el final de la vida de les persones.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 155

Unitat 10 Solucionari c) Té una afició declarada cap a l’astronomia. Cita el nom de diverses estrelles i constel·lacions, les quals són com amors seus: «les seves dones, les seves estrelles sempre presents…» d) Semblen reflectir directament el seu pensament les expressions: «Que boniques.» «Que jo no ho volia fer, Eurídice pobrissona meva…» e) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 3 a) Que ens fa por l’altre, la persona que no és com nosaltres, que té la pell de color lleugerament diferent o el rostre diferent. I que aquesta por ens ve del fet que uns països occidentals estan en guerra amb uns altres d’islàmics. b) Una senyora, en ple passeig de Gràcia de Barcelona, veu un àrab, el segueix amb la mirada i se la veu tota anguniosa. Té por. c) Els àrabs havien escrit grans obres líriques, van plantar horts i vinyes, van construir mesquites i jugaven a escacs… d) Diu que els àrabs no gosen sortir al carrer, que al metro se’ls miren malament, que hi ha grans magatzems que controlen tots els àrabs que hi entren i que a l’hamburgueseria Mc Donald’s també se’ls miren amb malfiança. e) L’autora sosté que una part del nostre cervell, la part emotiva, s’ha desenvolupat molt poc i que per això encara hi ha guerres i altres conseqüències psicològiques. Creu que les guerres són la derrota de l’orgull del xip i de la videocomunicació. f) i g) Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat. 4 a) b) c) d)

Novel·la de detectius o pilicíaca. Al moll, a un magatzem. No va ben preparada. Una cosa diferent del que buscava. Sí, obrir el contenidor, però no troba el que buscava.

ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ 1 D’indiferència. 2 De silenci i quietud. 3 Prendre cafè, alça la mà, etc. 4 Estil directe: —Podries deixar de fer soroll?, demanà ell, tip.; Estil indirecte: Va quedar en silenci mentre l’udol del sol àlgid planava sobre totes les testes 5 Animals i plantes entren per la finestra. 6 Comença i acaba el conte amb la mateixa narració. 7 Espanya, Itàlia, França, Andorra. 8 Català oriental: rossellonès, central, balear, alguerès. Català occidental: nord-occidental, valencià. 9 l’article salat es, sa; sense desinència en la primera persona del present d’indicatiu: jo cant, etc.

156 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 10 Solucionari 10 buscar, granera, espill, vesprada, corder, roig 11 que s’arrapava a l’únic pam net de mur blanc-brut. Qui encara xerrava. 12 que, (prep) qui, prep + què, (prep) el qual, la qual, els qual, les quals; (prep) on 13 a) La persona a qui vaig passar la nota ja no hi és. b) Anirem al poble on vam passar les últimes vacances. c) El bolígraf amb què escric és d’en Pere. 14 a) Un ciclista va atropellar un vianant. b) Vaig instal·lar dues botzines a la bicicleta de la Núria. c) L’eixugaprabrises del meu cotxe no funciona gaire bé. d) M’han canviat l’embragatge del cotxe. e) Vindran amb el tren de rodalies. 15 a) benzina b) capot c) tub de gasos d) llum 16 a) frenar b) amortiguar c) accelerar 17 Novel·la realista, realisme fantàstic, novel·les de gènere. 18 Ofèlia Dracs. 19 Quim Monzó, Jaume Cabré, Montserrat Roig, Ferran Torrent. 20 Sentit de l’humor i visió desdramatitzada de la vida. 21 a) Jaume Cabré b) Quim Monzó c) Ferran Torrent d) Montserrat Roig

Llengua catalana i literatura 4t ESO 157

Unitat 11 Com parlem? DIMENSIÓ COMUNICATIVA Lectura El text d’aquesta unitat és un fragment de l’obra de teatre Morir, de Sergi Belbel. El text va acompanyat d’un vocabulari de mots. Després de la lectura es proposen activitats de comprensió, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingüístics emprats en el text.

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL Estudiarem els aspectes de variabilitat lingüística que no havíem aprofundit en la unitat anterior: les varietats històriques, socials i funcionals de la llengua. La llengua no és un conjunt de paraules utilitzables en qualsevol situació o context. Cal introduir la idea de variació a partir de la mateixa realitat que viu l’alumne i de fer-li veure que cal expressar-se diferent segons el context i la situació en què es trobi (de fet, probablement ja ho fa o és conscient que ho ha de fer). Veurem els diferents tipus de variacions amb exemples diversos i, si cal, apel·lant a la realitat que estigui vivint en cada moment: posant exemples de diàlegs entre ells mateixos, d’alumnes amb professors, de notes i avisos que la direcció del centre fa arribar a les famílies (redactats en un nivell diferent del col·loquial), de textos usuals en un concurs literari (jocs florals...), etc. Un cop identificats els diferents aspectes de la variació, caldria practicar i fer conversions d’un nivell a un altre, d’un registre a un altre, per acostumar l’alumnat a saber-se moure amb deseiximent en les diferents variacions contextuals en què es pugui trobar. La primera activitat serveix perquè els alumnes reflexionin sobre els conceptes que acaben d’adquirir. L’exercici 2 se centra en les varietats històriques de la llengua, concretament en el català del segle XVIII en comparació amb l’actual. L’exercici 3 s’ocupa de les varietats socials. Els exercicis 4, 5 i 6 giren al voltant de les varietats funcionals o registres. La darrera activitat serveix d’exercici de síntesi, ja que analitzar un text en funció de totes les variants lingüístiques possibles. L’activitat TIC vol que l’alumnat treballi amb els recursos lexicogràfics que l’IEC té disponibles a la xarxa. En aquest cas es tracta de veure si el diccionari normatiu recull els mots d’argot i fins a quin punt. Cal que l’alumnat prengui consciència que la llengua és un organisme viu en evolució constant, i que alguns mots de la llengua col·loquial triguen a ser recollits pels diccionaris, o fins i tot són rebutjats, sovint perquè són barbarismes, dialectalismes, vulgarismes, etc. Com a activitat complementària podeu fer l’exercici següent: Per parelles, prepareu i representeu una mateixa conversa en diferents registres. Per exemple, què es dirien dues persones que es troben a l’ascensor en el cas que siguin dos desconeguts i, en canvi, què es dirien si són amics.

158 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 11 Orientacions FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA Gramàtica Aquesta última unitat tracta el tercer tipus de subordinació, l’adverbial, denominació que agrupa tant les subordinades que equivalen estrictament a un adverbi i, doncs, complementen el verb de la proposició principal, com aquelles altres que no hi equivalen estrictament i que complementen tota la proposició principal. Després de tractar les diverses estructures sintagmàtiques que poden adoptar les subordinades adverbials, l’exposició de continguts acaba amb un quadre sinòptic on apareixen els diversos tipus d’adverbials, el valor de cadascun i alguns dels connectors més freqüents. En les activitats, els/les alumnes han de posar en pràctica els coneixements assolits pel que fa a reconèixer les subordinades adverbials i identificar-ne el tipus (activitat 1), ser capaços de reconstruir oracions (activitat 2, 3, 4 i 5) o de construir-ne de pròpies a partir de connectors donats (activitat 6), o bé corregir oracions que contenen errors diversos (activitat 7). Com a activitat complementària es proposa la següent: Copia les oracions subordinades adverbials que vagis trobant en aquest text i classifica-les segons el tipus:

Per molt que vulguem fugir, sempre que el calendari s’acosta al final d’any, acabem caient en la temptació i comprant, d’una tacada, el dècim de loteria i l’arbre de Nadal. [...] I, com que sempre acabem topant-nos amb la tradició, més val que ens preparem amb temps per no anar amb nervis i presses. Avui Solució: Per molt que vulguem fugir (concessiva); sempre que el calendari s’acosta al final d’any (temporal); com que sempre acabem topant-nos amb la tradició (causal); per no anar amb nervis i presses (final).

Lèxic L’objectiu d’aquest apartat és posar de relleu la importància de conèixer i conservar les expressions genuïnes de la llengua (refranys, locucions i frases fetes), com a signe d’identitat i patrimoni cultural. Per augmentar el cabal lèxic de l’alumnat, l’activitat 1 treballa les locucions a través de la sinonímia. Els exercicis 2 i 3 s’ocupen de les frases fetes i el seu significat a través de la sinonímia i la definició. Els exercicis 4 i 5 se centren en els refranys: tots dos en treballen el significat, però l’exercici 5 també incideix en la forma de rodolí que adopten molts refranys. Com a activitat complementària podeu fer els exercicis següents: • Amb el verb girar tenim força frases fetes. Escriu una frase on quedi ben clar el seu significat: girar full, girar-se la truita, girar la cara a algú, girar-se contra algú, girar cua.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 159

Unitat 11 Orientacions • Explica el significat d’aquests refranys. a) b) c) d) e) f) g) h) i) j)

D’on no n’hi ha no en pot rajar Dient les veritats es perden les amistats Músic pagat fa mala música: Si l’enveja es tornés tinya, mig món grataria: Si vols anar ben servit fes-te tu mateix el llit. Tota píndola daurada té l’amargor amagada. Dels pecats dels pares els fills en van geperuts Qui té el cul llogat no seu quan vol Quan se’n va el diner, molts amics el segueixen Cel rogent, pluja o vent:

Repàs d’ortografia Aquí tens una butlleta d’inscripció per fer-te soci d’una ONG. Omple els buits amb l’abreviatura corresponent i explica què volen dir les abreviacions que ja hi ha posades. Fundació Altarriba, amics dels animals. DADES PERSONALS Nom i cognoms: Martí Gómez Esteve __________________47928576J (document nacional d’identitat)

Fes-te’n soci

Adreça: ________ ____________ Jacint Verdaguer, ________ 98, __________ __________ (passatge) (mossèn) (número) (setè) (quarta) Esplugues de Llobregat, _______________ 08950, Barcelona (districte postal) __________ : 937869500 (telèfon) Aportació: 360 _____ (euros)

e.mail: magoes4@hotmail.es

en quota anual

quota trimestral

quota mensual

Forma de pagament: domiciliació bancària. El Banc: ___________________, _______________ 9999 0986 35 0986009476 (compte corrent) (número) (ent.) (of.) (DC) (cte.) Solució: document nacional d’identitat: DNI; passatge: ptge.; mossèn: Mn.; número: núm.; setè: 7è; quarta: 4a; districte postal: DP; telèfon: tel.; euros: €; compte corrent: c/c; número: núm.; ent.: entitat; of.: oficina; DC: dígit de control; cte.: compte.

160 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 11 Orientacions DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA Història de la literatura En aquesta unitat s’estudia la literatura catalana del final del segle XX i els primers anys del segle XXI, en concret el teatre contemporani. Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius d’obres i autors representatius d’aquest període.

ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ Per repassar els continguts de la unitat, es presenta un fragment de teatre de Josep M. Benet i Jornet, El manuscrit d’Alí Bei, a partir del qual es proposen unes breus activitats de comprensió lectora. També s’inclouen activitats de comunicació, del funcionament de la llengua (gramàtica, lèxic) i sobre la història de la literatura. Aquestes activitats de repàs també poden servir per fer una avaluació global dels continguts de la unitat.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 161

Unitat 11 Solucionari LECTURA Comprensió lectora 1 a) La policia ha rebut una trucada d’un home que afirma haver aconseguit burlar un assassí, agafar-li la pistola i encanonar-lo. Els dos agents han d’anar a l’adreça on s’ha produït l’incident (Gran Avinguda 735) per comprovar la veracitat de la trucada. b Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. Possiblement la dona policia es refereix al fet que la trucada sembla una broma, i no és un cas seriós com ara un robatori o un assassinat, per exemple. c) La VEU els aconsella que s’acostin al lloc amb precaució i aventura que potser hauran de detenir al que ha trucat, que potser és algun borratxo o un bromista. També els aconsella que no entrin a la casa, que passin per davant i que mirin. d) És la dona policia la que pren les decisions. Per prendre-les segueix al peu de la lletra la normativa, «el que diu el manual», segons el seu company. e) Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. La dona policia té una actitud autoritària, ja que dóna ordres al seu company de manera tallant i imperiosa. quan s’espatlla la sirena actua amb una certa violència (colpeja l’aparell) i tracta el seu company amb poc respecte (l’acusa de maldestre). Com a contrapartida, l’home policia es mostra crític i un xic impertinent. Tenen una relació molt crispada. Expressió escrita i oral 2 b), d), g) 3 a 7 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. Recursos lingüístics 8 a) agafar; b) nerviós; c) assassí; d) estranya; e) detingut-reduït; f) burlar; g) mica; h) encanonant; i) rocambolesc; j) pistola 9 a) 2; b) 1 10 a) esporuguir; b) assassinar; c) avisar; d) aclarir; e) reconduir; f) policia; g) quilometrar; h) xiular; i) colpejar; j) apropar; k) aparellar; l) embogir; m) paginar; n) enervar 11 actiu, diligent, inquiet... / hàbil, capaç, competent...

DIMENSIÓ PLIRULINGÜE I INTERCULTURAL 1 Vertaderes: c), d), e), g), h) Falses: a), b), f) 2 Quant al treball de les dones i noies, és (fer) puntes de fil blanc, molt destres en aquestes puntes, i no es veu altra cosa que abundància de coixins de puntes, i treballen les mataronines dintre de les entrades de les cases, als llindars dels portals i fora al carrer; hi ha (prou noies) de boniques cares, de bon cos i algunes se solen riure i burlar dels barcelonins si els pregunten alguna cosa o se les miren.

162 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 11 Solucionari 3 a) meteorologia; b) pastisseria; c) atletisme; d) oficis de peixater o mariner; d) construcció; e) medicina 4 a) El concert va estar molt bé. b) No m’atabalis més! c) Quan vam arribar a la discoteca, ens hi vam estar fins a les dues. d) És una pel·lícula molt bona. e) Les sèries que fan després de dinar són insuportables. f) Els amics, quan el van veure, es van fer un tip de riure. 5 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 6 El text diu: Què tal, tio? Vols quedar per anar al cine aquesta nit? O també podem fer una altra cosa. Truca’m. 7 El text utilitza un registre informal, col·loquial, amb mots propis de l’argot de la delinqüència (la paperassa, anar-se’n del morro, xoriço...); també hi trobem formes pròpies del valencià (oferisc, meua, teua, sabesses). GRAMÀTICA 1 temporals

d) Mentre els esperem h) Des que era petit

condicionals

c) Si no estudies

modals

g) com si no ho sentissis

concessives

b) Ni que torni amb taxi

comparatives

i) és millor al forn que no pas fregit

causals

a) perquè s’hi avorria.

consecutives

e) tan malament que no podrà anar a treballar

finals

f) per comparar-se un bon equip de música j) per guanyar la lliga

2 a) Torna’m els meus apunts tan aviat com puguis. b) Ho va fer tal com li vam dir. c) Per més que em jura que m’estima, jo no me la creuré mai més. d) Només que arribis un quart d’hora tard, ja no podrem anar al partit de bàsquet. e) Cada vegada que agafa el cotxe arriba tard a la feina. f) D’ençà que va arribar la nova directora, l’organització de l’empresa ha canviat molt. g) Com que estava cansada, se’n va anar a dormir. h) Treballa molt per pagar-se un cotxe nou. 3 Activitat oberta. Possible solució: a) Si em baixessis aquesta cançó d’Internet, me’l descarregaria al meu iPod. b) No et creuré mai més, encara que em diguis la veritat. c) No miraré la televisió, ja que no m’agrada gaire. d) En cas que demà nevi, haurem de col·locar les cadenes a les rodes del darrere. e) Cada dia intenta fer els deures tan bé com sap. f) És més tímid del que sembla. g) Sempre que hi vaig

Llengua catalana i literatura 4t ESO 163

Unitat 11 Solucionari m’hi estic una setmana. h) Li ho hem d’explicar bé a fi que s’adoni del seu error. i) No volia parlar en anglès malgrat que coneixia bé la llengua des de feia anys. j) Vist que en Pep arriba tard a les reunions, les convocarem més tard. 4 Activitat oberta. Possible solució: a) Des d’aquí on som (locativa); b) Arreu on vagis (locativa); c) en cas que plogui (condicional); d) quan es faci fosc(temporal); e) Malgrat que s’havia esforçat molt (concessiva); f) gràcies que l’havíem recomanat nosaltres (causal) 5 Activitat oberta. Solució orientativa: a) per conduir sota els efectes de l’alcohol (causal); b) que podríeu caure daltabaix (causal); c) en cas que l’enxampin parlant (condicional); d) Si aconsegueixo aquest encàrrec (condicional); e) per tal de convidar-los a la revetlla (final); f) com t’agradi més (modal); g) Encara que estava esgotat (concessiva); h) com si fos meva (modal) 6 Activitat oberta. Possible solució: a) Trobaràs el cotxe allà on el vam aparcar. b) Confessa la veritat abans que no sigui massa tard. c) Així que sapiguem el resultat, t’ho direm. d) M’agrada més la melmelada que el codonyat. e) Com que no podia dormir, va sortir a fer un volt. f) T’he regalat aquesta bufanda perquè te la posis quan faci fred. g) A pesar de no estar-hi d’acord, ho va haver de fer. h) Atès que ha fet trampa, ha estat desqualificat 7 a) Abans que tu nasquessis, jo ja feia sabates. b) No volia sortir perquè tenia mal de queixal. c) En veure’m tan abatuda, em va voler animar. d) Com que no li vam dir res, es va enfadar molt. e) Si no vols suspendre català, hauràs de treballar força més. f) Es va entrebancar, va caure escales avall i es va trencar un lligament. g) Si continuem així haurem de tancar l’empresa. h) Després que arribessis ja no hem fet res de bo. i) S’havia amagat al lavabo perquè no volia trobar-se amb nosaltres. j) En arribar al refugi, podrem dutxar-nos i descansar. LÈXIC 1 a) tard; b) molt sovint; c) a callar; d) amb una entrega total; e) literalment; f) gratuïta; g) sense pensar-m’ho dos cops; h) en abundància; i) inconvenients; j) amb dificultats; k) important 2 a) 2; b) 5; c) 4; d) 9; e) 6; f) 1; g) 7; h) 8; i) 3 3 a) 4; b) 1, c) 5; d) 7; e) 3; f) 2; g) 9; h) 10; i) 6; j) 8 4 a) 3; b) 5, c) 4; d) 2; e) 1 5 a) 4: les persones o les situacions conegudes, per dolentes que siguin, són preferibles a les novetats incertes. b) 5: al·ludeix al mal que causen la difamació i les xafarderies. c) 2: cal ser prudent a l’hora de formular crítiques, ja que sovint censurem defectes aliens sense reparar en els nostres. d) 1: les mentides sempre acaben descobrint-se; val més dir la veritat. e) 6: gastar per damunt de les possibilitats condueix a la ruïna.

164 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 11 Solucionari f) 7: indica que les coses s’han d’aconseguir amb el propi esforç, assumint-ne el risc i les conseqüències. g) 3: aconsella fer les coses un mateix; si les deleguem en els altres, correm el risc de ser defraudats. REPÀS D’ORTOGRAFIA 1 a) cat.: català; b) cast.: castellà; c) p. ex.: per exemple; d) núm.: número; e) etc.: etcètera; f) dj.: dijous; g) av.: avinguda; h) dll.: dilluns; i) cia.: companyia; j) a. C.: abans de Crist; k) h.: habitant; l) p.: pàgina; m) aprox.: aproximadament; n) màx.: màxim; o) set.: setembre 2 a) primer: 1r; b) segona: 2a; c) setè: 7è; d) vuitena: 8a; e) Molt Honorable Senyor: M. H. Sr.; f) directora general: dir. gral.; h) Il·lustríssim: Il·lm.; i) plaça: pl.; j) avinguda: av.; k) àtic: àt.; l) si us plau: s. u. p. 3 abreviatures: a) dll. (dilluns); b) dt. (dimarts;) c) dv. (divendres); f) tel. (telèfon); k) h./km2 (habitants per quilòmetre quadrat); l) av. (avinguda); m) ctra. (carretera); p) 1r, 4t, 5è (primer, quart, cinquè) sigles: d) AMPA (associació de mares i pares d’alumnes); e) IES (institut d’ensenyament secundari); g) LOE (Llei orgànica d’educació); h) PC (ordinador personal); j) IPC (índex de preu al consum); n) IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques) símbols: i) h (hora); o) cm (centímetre) 4 Torna a escriure aquesta carta utilitzant totes les abreviacions que puguis: BCN, 11 de gen. de 2008 Sra., Tal com us vam anunciar, el proper dv., dia 18 de gen., tindrà lloc a la nostra sala de la ctra. de Sarrià la inauguració de la nostra exposició de llibres. Ens plauria molt comptar amb la vostra cia. Ens convindria saber el nre. d’assistents que hi haurà aprox.; per tant, us agrairíem que ens confirméssiu la vostra assistència. Att., P.S. L’acte començarà puntualment a les 20 h. 5 a Sra.; ctra.; att.; P.S.; h b BCN; gen.; dv.; cia.; aprox. 6 Activitat oberta. Com a exemple: J. M. Alzina Caire, de 17 a. d’edat, c./av./bda./pg./ pl. ptg./ St. Quintí, núm. 578, bl. C, esc. 2, àt. 2a, 08037 Barcelona; tel. 972456830; DNI 89765409Y 7 IEC: Institut d’Estudis Catalans; cm3: centímetres cúbics; ONU: Organització de les Nacions Unides; S. A.: Societat anònima; km: quilòmetre; OTAN: Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord; Macba: Museu d’Art Contemporani de Barcelona; VOSE: versió original subtitulada en espanyol; UB: Universitat de Barcelona.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 165

Unitat 11 Solucionari 8 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 9 Activitat oberta. Possibles solucions: a) PAR: Partit Autonomista Reunit; b) GASA: Gestories Associades sense ànim de lucre; c) POL: Penya Obrerista de Llívia; d) GAT: Gabinet d’Advocats dels Treballadors; e) PFC: Partit Federalista de Catalunya; f) UPA: Unió Progressista de l’Advocacia; g) PIGE: Protecció Internacional del Gat Europeu; h) FADA: Fundació Altruista dels Drets dels Animals HISTÒRIA DE LA LITERATURA 1 a) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. b) i c) Amb la proposta del flautista, Weis i Baun veuen que els seus interessos perillen ja que, segons ells, «els rebentarà el negoci». És evident que la fórmula d’aquests dos regidors per acabar amb les rates no és tan competitiva ni eficaç com la del flautista. Per aquesta raó intentaran posar traves a l’acció del seu competidor actuant de forma totalment deslleial i contrària a les normes de la lliure competència. Weis i Baun, doncs, no treballen per a la ciutat de Pimburg, sinó per afavorir la seva causa, «la justa causa!». d) Weis i Baun pensen denunciar el flautista perquè ha pactat amb el diable per tal d’expulsar les rates de Pimburg. El reverend Grundig, un fanàtic religiós, serà l’instrument per desferse del flautista. e) Sembla que l’Església i les creences religioses hi tenen un paper fonamental, ja que no es poden fer actuacions al marge o que sembli que van contra la fe. En el cas del flautista és fàcil creure que la flauta és «obra del diable», perquè no la hi podia pas haver donat Déu, ja que en aquest cas el seu representant a la terra en tindria alguna idea. Es preferia la creença i la fe a l’eficàcia i que tot el poble es quedés sense rates. f) Activitat oberta. És interessant que l’alumnat estableixi paral·lelismes amb la realitat actual. D’exemples, no en falten. D’aquesta manera, es fomenta la capacitat crítica de nois i noies, i la formació d’un criteri personal. g) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 2 a) La diadema; b) Aixa i Stuart; c) Va amb un intendent i es troba amb el califa; d) Aixa, Zulema; e) El califa, el general anglès, Zulema i Aixa; f) L’intendent traïciona el calefa; Stuart traïciona el general; g) Matar-la; h) No té confiança perquè creu que l’utilitza com si fos una joguina i l’enganya. i) Anteriorment havia estat enamorat de la princesa Zulema, però ara d’Aixa. 3 Cap al santuari derruït. ACTIVITATS DE REPÀS I D’AVALUACIÓ 1 Alí Bei. 2 Pres. 3 Del territori marroquí. 4 És viatger. 5 De Mohanna.

166 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat 11 Solucionari 6 Estàndard. 7 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 8 a) Adverbial de temps (fins que els bagatges i la meva gent siguin a bord (fins al punt que); b) Adverbial de temps: quan sortíem de la cor (mentre) 9 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 10 Anar-se’n, agafar el portant 11 a) canviar de conversa; b) pegar-li; c) transformar-se; d) canviar radicalment una situació; e) canviar radicalment d’actitud; f) negar l’atenció a algú 12 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 13 L’Agrupació Dramàtica de Barcelona, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i Els Joglars. 14 Comediants, Dagoll Dagom, la companyia del Teatre Lliure, Tricicle, La Cubana, La Fura dels Baus, etc. 15 J. Teixidor, J. M. Benet i Jornet. 16 El retaule del flautista. 17 Revolta de les bruixes, El manuscrit d’Alí Bei, Desig, Fugaç, Testament. 18 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 19 Sirera, Jordi Teixidor, Josep M. Benet i Jornet, Sergi Bebel, Jordi Sánchez, Jordi Galceran.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 167

Activitats TIC Orientacions Orientacions generals La finalitat principal de les activitats TIC és que l’alumnat en pugui fer un ús pràctic adaptat a les necessitats de l’àrea de llengua i de la literatura. En aquest sentit, s’entén que per aconseguir el domini específic del programari cal una coordinació amb d’altres matèries didàctiques, especialment la de Tecnologia. La integració de les TIC al desenvolupament del currículum de llengua i de literatura ha de ser una constant al llarg de tota l’acció didàctica, d’aquí que calgui fer especial atenció a la programació d’activitats que fomentin i agilitzin aquesta dinàmica. Les activitats que es proposen es poden portar a terme de forma independent o poden integrar-se en d’altres unitats didàctiques d’aquesta programació. En línies generals, s’ha procurat que la majoria de tasques proposades siguin obertes per fomentar l’ús funcional de les TIC i la presa de decisions per part de l’alumnat. En conseqüència, la majoria de tasques no tenen una solució única. Si el professorat prefereix acotar més les activitats aconseguirà facilitar la seva tasca de revisió dels exercicis. Pel que fa a l’organització, l’ús de l’ordinador ens obliga a estructurar molt bé els aspectes següents: a) La necessitat de disposar de l’aula d’informàtica en unes dates determinades. b) Convé posar-se d’acord amb el responsable de la coordinació informàtica del centre a fi de poder disposar d’un espai en xarxa per desar els treballs. El treball en xarxa és molt recomanable, ja que es fa molt difícil revisar els exercicis si es queden a cada ordinador. c) El nombre d’ordinadors disponibles. La majoria d’activitats es poden portar a terme per parelles, de manera que es fomenta la interacció entre l’alumnat. d) L’explicació als alumnes del lloc concret on hauran de desar els treballs. Es recomana que cada bloc d’activitats es desi en una mateixa carpeta, de manera que sigui més fàcil portar a terme la revisió. En el cas que el centre disposi d’intranet o d’un sistema com el Moodle, aquesta organització serà molt més fàcil. e) El nom dels arxius ha de contenir la informació essencial per tal que sigui identificable pel professorat. Recomanem que d’alguna manera s’hi inclogui el nom dels autors, per exemple TIC1_mariaijoan.

Primer bloc: Quadern de bitàcola gramatical [pàgines 304-305] Aquest primer bloc d’activitats proposa la realització d’una bitàcola gramatical. Tot i que els continguts gramaticals han de ser treballats en funció de la seva actuació dins de les competències comunicatives, no podem deixar de banda la importància dels coneixements sobre el sistema lingüístic a l’hora d’esdevenir lectors i escriptors competents. En el nivell de 4t d’ESO, és molt probable que els nivells de domini del codi siguin molt diferents per part de l’alumnat, d’aquí que siguin necessaris instruments com les bitàcoles, centrats en les seves pròpies necessitats i coneixements. Les activitats que es proposen constitueixen la gènesi d’aquesta bitàcola, ja que recuperen els continguts més elementals. El recurs augmentarà en validesa en la mesura que es vagi consultant i ampliant a mesura que avancin les unitats didàctiques.

168 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats TIC Orientacions Seria important iniciar la reflexió sobre els coneixements gramaticals amb aquesta activitat, ja que permetria a la vegada avaluar els coneixements previs de l’alumnat i centrar els continguts fonamentals necessaris per a la comprensió de les funcions dels components de l’oració. La flexibilitat de l’exercici permet disposar-lo en un document de text o, si es prefereix, en el bloc personal o pàgina web de cada alumna o alumne. Aquesta darrera versió facilitaria la revisió per part del professorat ja que li permetria consultar-lo en línia i proposar les esmenes adients en forma de comentari. Una altra possibilitat és realitzar l’exercici en grups de dos o tres alumnes, afavorint així la discussió i la reflexió al voltant dels coneixements gramaticals.

Segon bloc: Presentació visual de poemes [pàgines 306-307] Aquest segon bloc d’activitats està organitzat en forma de projecte d’aprenentatge i, per tant, és recomanable desenvolupar-lo íntegrament. L’element integrador de la seqüència d’activitats és la lectura dels textos poètics des de diferents punt de vista i amb diferents nivells de profunditat. L’alumnat s’acosta progressivament al text poètic, el comprèn, l’interpreta per mitjà de les imatges i, finalment, el recrea en la seva presentació en PowerPoint. El cicle acaba quan presenta la seva tasca a la resta del grup, de manera que pot justificar les decisions preses i mostrar el seu nivell de comprensió de la poesia. Un cop coneguda la dinàmica d’aquesta seqüència resulta molt interessant repetir-la com a mínim un altre cop, de manera que l’alumnat pugui desenvolupar-ne totes les potencialitats. Els productes finals poden servir per acompanyar les lectures dels poemes quan aquests hagin de ser comentats a l’aula, d’aquí que, segons les necessitats de cada programació, es pugui oferir a l’alumnat una antologia tancada de poemes sota criteris temàtics, històrics, genèrics o d’autor.

Tercer bloc: La comunicació formal per mitjà de la xarxa [pàgines 308-309] Aquest tercer bloc d’activitats també està concebut com un projecte però, a diferència de l’anterior, pot ser treballat parcialment si les necessitats ho requereixen. El fil conductor del treball és la preparació d’una estada d’un grup de treball en una casa de pagès. Paral·lelament al treball de recerca d’informació i a la coordinació de les activitats, l’alumnat ha d’elaborar un seguit de textos formals amb unes intencions comunicatives clares. El conjunt d’activitats ha de permetre avaluar la competència de l’alumnat en l’ús del registre estàndard. L’activitat conclou amb l’organització de tot aquest material en un bloc consultable i avaluable per part del professorat. Val a dir que aquesta activitat està pensada com una activitat de síntesi i, per tant, és especialment recomanable portar-la a terme les últimes setmanes de curs.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 169

Activitats TIC Solucionari Primer bloc: Quadern de bitàcola gramatical [pàgines 304-305] a) El quadre s’hauria de completar amb la cinquena columna, de resposta oberta.

significat ple NOMS (substantius)

significat gramatical

variables en…

invariables

Cinc paraules d’exemple

gènere

nombre nombre

VERBS

persona

temps aspecte

ADJECTIUS

gènere

nombre

PREPOSICIONS

DETERMINANTS

ADVERBIS

X gènere nombre

CONJUNCIONS

X X

X gènere

PRONOMS

nombre persona

b) Les preposicions – Llista de preposicions [http://www.ub.es/slc/autoaprenentatge/gramatik/]: a, amb, de, en, per, per a, contra, entre, malgrat, segons, sense, cap a, des de, fins, fins a, sota. – Entre un verb transitiu i el seu complement directe no escrivim la preposició a. – Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat, centrada en l’absència de preposició davant del CD. c) El sintagma – Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. – http://www.edu365.com/eso/muds/catala/]: Un sintagma és un conjunt de paraules que mantenen una relació de sentit en el moment de la seva pronunciació o escriptura. A cada sintagma, una de les paraules que el componen concentra més informació que les altres. És el que s’anomena nucli del sintagma. – Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. d) Les miniunitats didàctiques de l’Edu365. – Totes les activitats d’aquest apartat són obertes. Correcció a criteri del professorat. e) La puntuació – Totes les activitats d’aquest apartat són obertes. Correcció a criteri del professorat. f ) Altres recursos lingüístics – Totes les activitats d’aquest apartat són obertes. Correcció a criteri del professorat.

170 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats TIC Solucionari Segon bloc: Presentació visual de poemes [pàgines 306-307] Totes les activitats d’aquest bloc són de resposta oberta i depenen del text triat per l’alumnat. Correcció a criteri del professorat. Tercer bloc: La comunicació formal per mitjà de la xarxa [pàgines 308-309] Totes les activitats d’aquest bloc són de resposta oberta i depenen del lloc de destinació i de les decisions de l’alumnat. Correcció a criteri del professorat.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 171

L’avaluació L’avaluació és l’anàlisi contínua i global del procés d’ensenyament-aprenentatge. És un element integrat plenament en el procés educatiu i és, en si mateix, un instrument d’acció pedagògica que ha de contribuir a la millora de tot el procés. Els professors i professores, com a autors del Projecte del Currículum de cada centre, han de ser responsables, també, de la seva correcta aplicació. Han d’avaluar, per tant, el procés d’ensenyament-aprenentatge tant en l’àmbit particular de la seva classe com en el Projecte del Currículum del Centre, ja que és l’equip docent qui en determina una oferta educativa. L’avaluació ha d’acomplir diverses funcions al llarg del procés educatiu. D’una banda, ha de permetre decidir la intervenció pedagògica que necessita cada alumne segons les seves característiques. De l’altra, ha de determinar en quin grau s’han aconseguit les intencions educatives. Els professorat haurà de crear unes condicions adequades que permetin l’activació dels esquemes de coneixement i que l’orientin en un sentit determinat d’acord amb el que s’hagi proposat en el currículum. No hi ha una fòrmula única que permeti crear aquestes condicions, ja que l’entorn educatiu presenta diversitat de situacions i necessitats. Però és important comprendre que els alumnes no tan sols emmagatzemen nova informació, sinó que també desenvolupen capacitats de connexió i d’adquisició de nous coneixements. L’avaluació inicial permet determinar el punt de partida de l’alumnat i és la base per planificar el procés d’ensenyament-aprenentatge. En aquesta guia didàctica trobareu un model d’avaluació inicial fotocopiable, amb activitats que recullen coneixements, procediments i actituds. Les avaluacions trimestrals han de permetre determinar si s’han aconseguit o no, i fins a quin punt, els continguts de cada un dels trimestres. L’avaluació final ha de permetre determinar si s’han aconseguit o no, i fins a quin punt, les intencions educatives del curs. En aquesta guia us oferim un model d’avaluació final fotocopiable, amb activitats que recullen els coneixements més importants que s’han anat adquirint durant el curs. Les funcions de l’avaluació estan interrelacionades, i n’és un exemple el fet que les activitats de l’avaluació final que oferim en aquesta guia didàctica de tercer curs siguin les mateixes que les de l’avaluació inicial del curs següent.

174 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Finalment, l’avaluació formativa té la finalitat de proporcionar a cada alumne l’ajut pedagògic més adequat en cada moment del curs. Alhora, aquesta avaluació ha estat pensada per avaluar el procés d’ensenyament i la mateixa pràctica docent. En aquesta guia didàctica es concreta en una graella (inclosa en el CD de recursos), on cada professor o professora tindrà espai horitzontal per omplir amb els criteris d’avaluació que inclou el currículum oficial (que trobareu en un arxiu word adjunt) i unes caselles verticals que podrà completar amb els noms dels alumnes de la classe.

Espai reservat per als criteris d’avaluació.

Avaluació formativa full de seguiment

Unitat

Alumnes

Espai reservat per als noms dels alumnes.

136 Llengua catalana i literatura 3r ESO

Llengua catalana i literatura 3r ESO 137

Llengua catalana i literatura 4t ESO 175

Avaluació inicial Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Llegeix el text següent i fes les activitats posteriors: El penya-segat Havíem arribat al cim del penyal més alt. Durant minuts, l’ancià semblava que estava massa esgotat per parlar. –Ara som sobre la costa noruega (a seixanta-vuit graus de latitud) en la gran província de Nordland i en el trist districte de Lofoden. La muntanya al cim de la qual seiem és Helseggen, la Nebulosa. Ara aixequi’s una mica, agafi’s a l’herba si es mareja, així, i miri més enllà d’aquesta faixa de vapor a sota nostre, al mar. Vaig mirar atordit i vaig contemplar una àmplia extensió d’oceà, amb unes aigües d’un color tan de tinta que em van fer venir al cap la narració del Mare Tenebrarum del geògraf de Núbia. El panorama més lamentablement desolat que pot concebre la ment humana. A dreta i esquerra, tan lluny com podia abastar la vista, s’allargassaven, com les muralles del món, les línies d’un horrible penya-segat que penjava amenaçadorament, el caràcter tenebrós del qual quedava encara molt més vigorosament il·lustrat per les ones rompents que s’enfilaven contra la seva blanca i horrible cresta, sempre udolant i xisclant. Just enfront del promontori, al cim del qual estàvem situats i a unes cinc o sis milles mar enfora, es podia veure una petita illa que semblava deserta; o, més exactament, la seva posició era perceptible a través de la infinitat d’onades que l’envoltaven. A unes dues milles més a prop de la costa, se n’alçava una altra de més petita, horriblement pedregosa i erma, i envoltada de diversos intervals de grups de penyes fosques. L’aspecte de l’oceà, en l’espai entre l’illa més distant i la riba, tenia alguna cosa d’insòlit. En aquell mateix moment bufava del costat de terra una borrascada que feia que, en la llunyana línia d’aigua, un bricbarca, amb la vela de doble ris estesa, constantment enfonsés tot el buc, sense que es veiés cap onatge, sinó tan sols un curt, ràpid, borrascós rompent d’aigua en totes direccions tant en el fort de la ventada, com arreu; hi havia poca escuma llevat del costat mateix de les penyes. Feia uns minuts que érem al cim d’Helseggen, on havíem pujat des de l’interior de Lofoden de manera que no havíem albirat el mar fins que no ens havia saltat a la vista en arribar al cim. Mentre el vell parlava, vaig anar percebent un estrepitós soroll que anava augmentant gradualment com el bruel d’un immens ramat de búfals en una pradera americana en el mateix moment que vaig veure com el que els homes de mar qualificaven amb la característica de picat del mar sota nostre canviava ràpidament en un corrent que girava cap a l’est. Ja només mentre el mirava, aquest corrent va adquirir una rapidesa monstruosa. Uns minuts després es va produir en aquell escenari una altra alteració radical. La superfície general es va fer una mica més uniforme i els remolins van desaparèixer un després de l’altre, mentre apareixien prodigioses llistes d’escuma on no se n’havia vist cap abans. Aquelles llistes, amb el temps, es van estendre a una gran distància i, combinant-se, van adoptar un moviment giratori de remolins calmats; va semblar que formaven el germen d’un de més extens. De sobte, molt de sobte, aquest va adquirir una existència clara i definida, en un cercle de més de mitja milla de diàmetre.

176 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Avaluació inicial Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

La vora del remolí era representada per un ampli cinturó de lluent ruixim; però ni una partícula no lliscava per la boca del terrible embut, l’interior del qual, tan endins com podia sondar la vista, era un llis, brillant mur d’aigua negre com l’atzabeja, inclinat cap a l’horitzó en un angle d’uns quaranta-cinc graus, girant i girant a una velocitat vertiginosa amb un moviment de sacseig enfollidor i llançant als vents una veu atordidora, mig crit, mig bram, com ni tan sols la poderosa cascada del Niàgara n’ha alçat mai en la seva agonia als cels. EDGAR ALLAN POE, Una davallada al Mailström

PARLAR 1 Explica als teus companys i companyes una situació en la qual hagis tingut por de veritat. Prepara un petit guió on incloguis tots aquells detalls de l’experiència que permetin entendre per què era tan especial. ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................

LLEGIR 2 Quins són els protagonistes del fragment? Què en sabem, d’ells? ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ 3 On es troben? ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ 4 Com es descriu el penya-segat des del lloc on observen els protagonistes? ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 4t ESO 177

Avaluació inicial Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

5 Es veu alguna illa a l’oceà? Com és? ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ 6 Com navega inicialment el bricbarca? ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ 7 Què significa el soroll estrepitós que el protagonista sent des de dalt del penya-segat? ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ 8 Com es forma el remolí de més de mitja milla de diàmetre? ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ 9 Com descriu el remolí? ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ 10 Amb què compara el soroll del remolí? ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ 11 Com creus que continuarà la història? ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ 12 Escriu la paraula primitiva dels mots del text següents: lamentablement: .............................

allargassaven: ........................................................

enfilaven: ........................................

pedregosa: ............................................................

monstruosa: ...................................

enfollidor: ..............................................................

178 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Avaluació inicial Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

ESCRIURE 13 Redacta, en un full a part, la notícia d’un naufragi. Pensa que has d’emprar el format periodístic i, per tant, escriure un titular, un o diversos subtítols i vetllar perquè la teva notícia expliqui clarament les 6W. 14 Torna a redactar el 2n paràgraf del text en estil indirecte. «L’ancià em va explicar que en aquell moment érem… ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................

15 Fixa’t en els connectors del 5è paràgraf marcats en negreta a continuació: Feia uns minuts que érem al cim d’Helseggen, on havíem pujat des de l’interior de Lofoden de manera que no havíem albirat el mar fins que no ens havia saltat a la vista en arribar al cim. Mentre el vell parlava, vaig anar percebent un estrepitós soroll que anava augmentant gradualment com el bruel d’un immens ramat de búfals en una pradera americana en el mateix moment que vaig veure com el que els homes de mar qualificaven amb la característica de picat del mar sota nostre canviava ràpidament en un corrent que girava cap a l’est. Ja només mentre el mirava, aquest corrent va adquirir una rapidesa monstruosa. Escriu un paràgraf de tema lliure on apareguin aquests sis connectors. ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 4t ESO 179

Avaluació inicial Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

16 Llegeix atentament el 6è paràgraf que t’hem reescrit a continuació. Després subratlla tots els adjectius i encercla els determinants. Uns minuts després es va produir en aquell escenari una altra alteració radical. La superfície general es va fer una mica més uniforme i els remolins van desaparèixer un després de l’altre, mentre apareixien prodigioses llistes d’escuma on no se n’havia vist cap abans. Aquelles llistes, amb el temps, es van estendre a una gran distància i, combinant-se, van adoptar un moviment giratori de remolins calmats; va semblar que formaven el germen d’un de més extens. De sobte, molt de sobte, aquest va adquirir una existència clara i definida, en un cercle de més de mitja milla de diàmetre. 17 Explica per què l’illa i l’interior s’apostrofen i la infinitat no. ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ 18 Explica per què germen i giratori comencen amb g i, en canvi, just ho fa amb j si representen el mateix so. ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ 19 Explica perquè aigües porta dièresi. ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ 20 Explica per què envoltaven s’escriu amb o i muralles amb u si les dues vocals sonen [u]. ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ 21 Explica per què les paraules compostes penya-segat i seixanta-vuit s’escriuen amb guió. ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................

180 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Avaluació inicial Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

LITERATURA 22 A quin gènere narratiu pertany aquest fragment de text? Quines característiques del text t’ho han fet veure? ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ 23 Qui és el narrador de la història? De quin tipus de narrador es tracta? ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ 24 Explica quines són les diferències principals entre els gèneres narratius i els gèneres teatrals. ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ 25 Explica quin significat tenen les expressions següents, en les quals es fa servir el llenguatge connotatiu: a) faixa de vapor: ....................................................................................................................................... ....................................................................................................................................... b) com les muralles del món: ....................................................................................................................................... ....................................................................................................................................... c) va adquirir una rapidesa monstruosa: ....................................................................................................................................... ....................................................................................................................................... d) ampli cinturó de lluent ruixim: ....................................................................................................................................... .......................................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 4t ESO 181

Avaluació trimestral Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

AVALUACIÓ PRIMER TRIMESTRE Llegeix el poema següent i fes les activitats posteriors: Desolació Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir, que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta; mes branques una a una va rompre la tempesta, i el llamp fins a la terra ma soca migpartí. Brots de migrades fulles coronen el bocí obert i sense entranyes, que de la soca resta; cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa, al cel he vist anar-se’n la millor part de mi. I l’amargor de viure xucla ma rel esclava, i sent brostar les fulles i sent pujar la saba, i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort. Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca; sens mi, res parlaria de la meitat que em manca; jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort. JOAN ALCOVER, Cap al tard, 1909 Vocabulari: só: sóc esponerós: frondós migrades: esquifides, que no tenen la grandor deguda. brostar: brotar conhort: consol aida: m’ajuda

COMPRENSIÓ 1 Qui és el protagonista del poema? Què li va passar? Quins sentiments expressa? .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. 2 Joan Alcover va perdre la seva dona i diversos dels seus fills. Creus que el poema hi pot fer referència? Justifica-ho. .............................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................

182 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Avaluació trimestral Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

3 Busca-hi una personificació, una comparació i una metàfora. Explica-les. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. 4 Comenta la mètrica i la rima d’aquest poema. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................

EXPRESSIÓ ESCRITA 5 Què prefereixes, la prosa o la poesia? Redacta un text per argumentar la teva posició. 6 Escriu una entrevista hipotètica al poeta Joan Alcover.

GRAMÀTICA 7 Indica el SN (subjecte) i el SV de les frases següents: a) Jo só l’esqueix d’un arbre b) l’amargor de viure xucla ma rel esclava c) m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort d) Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca e) res parlaria de la meitat que em manca 8 Digues de quin tipus són els complements en cursiva i substitueix-los pels pronoms febles corresponents: a) He llegit un poema de Joan Alcover. b) L’arbre feia ombra als segadors. c) El llamp migpartí la soca fins a la terra. d) La tempesta va rompre a l’arbre les branques. e) He vist cremar ma llenya com fumerol de festa.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 183

Avaluació trimestral Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

LÈXIC 9 Escriu un sinònim dels mots següents que s’adigui al seu context: a) sesta ……………… b) mes .………………

c) rompre ……………… e) manca ……………… d) bocí ……………… f) plànyer ………………

10 Busca en el poema un mot polisèmic i escriu-ne les diferents accepcions. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................

ORTOGRAFIA 11 Posa accent o dièresi als mots de les frases següents que n’hagin de dur: a) Els examens d’historia son mes dificils que els de matematiques. b) La Lluisa, la meva veina, anira de vacances a Suissa. c) El meu net te una educacio excel·lent i sempre em dona el bon dia. d) El Ramon i la Merce venen a dinar i encara no se que fare. e) A Italia vam visitar una esglesia gotica magnifica. 12 Completa els buits d’aquests mots amb o/u: a) embr…tar b) j…venil c) europe…s

d) av…rrir-se e) g…vern f) s…spirs

g) incred…litat h) m…ntanya i) cal…rós

HISTÒRIA DE LA LITERATURA 13 Completa les frases següents: a) b) c) d)

El segle d’or de la literatura catalana és el segle……………………………………………… Joanot Martorell va escriure …………………………, que és una novel·la…………………… El valencià ………………………………… és el poeta més important de l’edat mitjana. Després de tres segles de decadència en el conreu de la literatura culta, al segle ………… es produí un moviment de recuperació de la llengua i la cultura catalanes conegut amb el nom de ……………………………………………… e) Els autors més rellevants del segle XIX són …………………… (poesia), ……………………. (teatre) i …………………………… (narrativa). f) En la novel·la ………………………………… els protagonista, rebel i inconformista, lluita contra el determinisme ambiental per tal d’autorealitzar-se i dominar el seu propi destí. g) El ……………………… i el ………………… són els principals moviments avantguardistes.

184 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Avaluació trimestral Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

AVALUACIÓ SEGON TRIMESTRE Llegeix el text següent i fes les activitats posteriors: La tertúlia del «Recreatiu» em resultà excessiva molt aviat, per no dir des del primer moment. Aquesta tertúlia és un fenomen vilatà típic: està formada per uns senyors que ho saben tot, paorosament intel·ligents, que no han de fer res més que picar-se mútuament l’ullet perquè tot, entre ells, quedi aclarit per una espècie de subreptícia entesa. La forma d’intel·ligència d’aquests senyors és la vivor. Aquests senyors són uns vius. En el nostre país són rares les persones que quan no saben una cosa tenen la discreció de confessar-ho explícitament. La gent es pensa que prendre aquesta determinació implica una minva de la categoria social i de la pública consideració. En definitiva hom està convençut que la discreció fa perdre diners i que la barra és el principi de tota possible categoria. Així hom es considera obligat a fer el viu, és a dir, a simular, permanentment, una universalitat de coneixements. Des de la més tendra infància hom aprèn a fer el viu. Tothom fa el viu. Tothom ho sap tot en tot moment. En una societat així, el diàleg, és clar, esdevé impossible. ¿De què poden humanament parlar les persones que a priori o saben tot? No poden parlar de res. Per això gairebé tota la nostra vida social consisteix a fer-nos mútuament l’ullet. JOSEP PLA, El carrer estret

COMPRENSIÓ LECTORA 1 Explica què és una tertúlia. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. 2 Què significa l’expressió picar-se l’ullet (o fer-se l’ullet)? .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. 3 En quin sentit es diu que els tertulians es fan els vius? .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. 4 Per què, segons el text, la gent no sol confessar mai la seva ignorància sobre un tema determinat? .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 4t ESO 185

Avaluació trimestral Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

5 Quina estructura creus que té el text? Justifica-ho. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................

EXPRESSIÓ ESCRITA 6 Escriu un correu electrònic als teus amics per proposar-los una excursió a la muntanya. 7 Escriu un diàleg entre uns senyors com els que es descriuen en el text.

GRAMÀTICA 8 Digues de quin tipus són els complements en cursiva i, després, substitueix-los pels pronoms febles corresponents: a) Aquests senyors són uns vius. b) Em considero un bon conversador. c) Duia els llibres a la biblioteca. d) Els vilatans semblen intel·ligents. e) Els tertulians parlaven de futbol. 9 Assenyala, en el text, un exemple d’oracions juxtaposades, coordinades i subordinades. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................

LÈXIC 10 Escriu una frase on quedi ben clar el significat de cadascuna d’aquestes parelles de mots homònims: a) solar (del sol) / solar (terreny) b) pas (moviment quan es camina) / pas (negació) c) cap (part del cos) / cap (en direcció a)

186 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Avaluació trimestral Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

11 Escriu la professió a partir de les paraules següents: a) missatge b) llibre

c) fusta d) teixit

e) camió f) vidre

12 Escriu el nom que correspon a les definicions següents: a) Membre d’un ajuntament. ............................................................................................................................................. b) Persona que ha estat nomenada per defensar els drets i les llibertats dels ciutadans. ............................................................................................................................................. c) Representant d’un esta en un altre estat estranger. ............................................................................................................................................. d) Persona que, per elecció, esdevé membre d’una assemblea deliberant. .............................................................................................................................................

ORTOGRAFIA 13 Escriu el plural d’aquests mots: a) arròs b) gris

c) tros d) envàs

e) mes f) nas

14 Completa aquests mots amb j/g, x/ix, ig/tx: a) conè…er b) …irafa c) …ifres

d) diri…e…o c) …ersei e) e…èrcit

g) lu…ós h) esqui…ar i) passe…

15 Completa aquests mots amb h, si cal: a) …onor b) caca…uet c) …orfe

d) …ermita e) …egemonia f) …ivern

g) …elicòpter h) …igiene i) …elisabet…

Llengua catalana i literatura 4t ESO 187

Avaluació trimestral Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

HISTÒRIA DE LA LITERATURA 16 A partir del text que has llegit, explica els trets essencials de l’obra de Josep Pla. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. 17 Qui va escriure la La plaça del diamant? Explica’n breument l’argument. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. 18 En cinc línies, dóna una visió de conjunt de la narrativa dels anys seixanta i setanta. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................

188 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Avaluació trimestral Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

AVALUACIÓ TERCER TRIMESTRE Llegeix el text següent i fes les activitats posteriors: En un temps llunyà Vet aquí que una matinada blava, de neus blanques i sorres infinites i glaceres com llengües ploroses, l’homínid es va alçar sobre les dues potes del darrere i va abaixar els ulls cap a una terra que ara, de cop, li quedava lluny i bellugadissa, i va dilatar els narius i va ensumar la humitat del riu i es va adonar que ensumava la humitat del riu, i va grunyir de content, i va girar els ulls cap al sol vermell que naixia més enllà de prats i muntanyes i extensions de terra negra i horitzons d’herba i cavalcades d’animals eterns com el temps, i va abaixar la mirada i va fitar l’alzina i va aixecar el puny i va allargar el dit índex, assenyalant la massa vegetal que xiuxiuejava davant seu, i es va sentir cascades d’aigua a la gola, petits crits inconcrets, güells toscos: Agr gr gr ga arg; fins que el gruny va convertir-se en paraula i va vocalitzar: Ab a arb abr arbr re, i va repetir: Abbre, i l’índex encara assenyalava l’alzina, fins que el va dirigir a la immensitat blava que s’estenia a banda i banda del dia que naixia sobre el seu cap com un déu de dues dimensions infinites, i va dir: Cz z ce zce zcel, i ho va repetir, i va badar uns ulls com taronges, encara insegur, i va assenyalar el riu i va vocalitzar: A a ag aig gd a aig gua, i va somriure satisfet, amb els ulls plens d’una alegria lluent, i va trepitjar la terra amb força, toctoc, i la va assenyalar amb l’índex i va vocalitzar dificultosament: Pa pso pacost païco pasio ta, i ja amb més calma: Paaï sos ca atlanns, somrient i xiroi, sense saber quina una n’acabava d’organitzar. QUIM MONZÓ, Uf, va dir ell

COMPRENSIÓ LECTORA 1 Qui és el protagonista de la narració? .............................................................................................................................................. 2 En quin lloc i en quina època transcorre aquest relat? .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. 3 A parer teu, quin és el tema d’aquesta història? .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. 4 Per què al final del relat l’home diu Països catalans? .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. 5 L’autor ha prescindit dels punts i ha redactat tot el text com una successió d’oracions coordinades copulatives. Per què creus que ho ha fet? .............................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 4t ESO 189

Avaluació trimestral Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

EXPRESSIÓ ESCRITA 6 Redacta un text expositiu que expliqui quin és l’origen del català. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................

7 Escriu una narració breu que tingui com a protagonista un homínid. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................

GRAMÀTICA 8 Digues de quin tipus són les oracions subordinades que hem subratllat en el text: a) …que ara, de cop, li quedava lluny i bellugadissa b) …que ensumava la humitat del riu c) …assenyalant la massa vegetal d) …fins que el va dirigir a la immensitat blava e) …com un déu de dues dimensions infinites 9 Digues la funció que fan els pronoms relatius d’aquestes frases: a) Va girar els ulls cap al sol vermell que naixia més enllà de les muntanyes. b) L’homínid de qui parla és l’antecessor de l’ésser humà. c) Va assenyalar la massa vegetal que xiuxiuejava davant seu. d) Parlarem del lloc on transcorre la història. e) El dit amb què ho assenyalava era l’índex.

LÈXIC 10 Explica el significat d’aquestes locucions i frases fetes, extretes del text: a) vet aquí .............................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................

190 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Avaluació trimestral Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

b) a banda i banda .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. c) badar uns ulls com taronges .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. d) quina una n’acabava d’organitzar ............................................................................................................................................. . .............................................................................................................................................. 11 Escriu un sinònim dels mots següents que s’adigui al seu context: a) alçar b) ensumar

c) fitar d) gola

e) calma f) xiroi

ORTOGRAFIA 12 Completa amb n/m/mp: a) co…fessar b) e…malaltir

c) assu…te d) i…fant

e) si…tomes f) co…fondre

c) … institut d) … Irene

e) … inspecció f) … illa

13 Escriu l’article davant dels mots. a) … essa b) … indústria

14 Abreuja les expressions següents: a) quilòmetre b) onzena

c) número d) quart

e) senyora f) telèfon

HISTÒRIA DE LA LITERATURA 15 Explica els trets que caracteritzen la narrativa de Quim Monzó i exemplifica’ls amb el text que abans has llegit. 16 Relaciona cada autor amb el gènere literari corresponent: a) Montserrat Roig b) Ferran Torrent c) Gabriel Ferrater

d) Quim Monzó e) Maria-Mercè Marçal f) Jordi Teixidor

g) Miquel Martí i Pol h) Vicent Andrés Estellés i) Josep M. Benet i Jornet

Llengua catalana i literatura 4t ESO 191

Avaluació ﬁnal Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Llegeix el text següent i fes les activitats posteriors: Accident de treball Una vegada em va visitar un venedor de forats a domicili. De moment vaig dir-li que estava servit, que més aviat em feia falta un producte (entre material i espiritual) per tapar els que ja tenia. –Porto novetats –em respongué–. No hi perdrà res veient el mostrari, sense cap compromís. Les novetats em fascinen, i com que aquell dia tenia temps, vaig accedir. Obrí damunt de l’escriptori una petita maleta, plena de forats de mides i colors diferents. Mai no n’havia vistos tants. –Són autoadhesius –m’explicà el venedor-, i alguns models, quan han complert la seva missió, s’autodestrueixen, com aquells magnetòfons de les pel·lícules d’espies. Dividim la producció en dos grans prototipus, els forats verticals i els forats horitzontals, amb variants que els fan aptes, pràcticament, per a tota mena d’usos. Si m’ho permet, li ensenyaré un dels verticals que venem més... –De què es tracta? –vaig preguntar-li, entre encuriosit i escèptic. –S’enganxen a la paret i deixen veure l’habitació propera o la casa del costat, discretament i amb una gran nitidesa. Hi ha coses per les quals no passo, i vaig saltar enfurismat: –I ara! Això és immoral, no es pot tolerar que ho autoritzin. Li prohibeixo formalment que vengui ni un d’aquests forats als meus veïns de replà! El venedor va fer un gest de resignació. «És curiós que la gent s’ho prengui així», va dir, «en comptes d’apreciar l’aspecte utilitari i benèfic». –Com ara quin? –Com per exemple si hi ha criatures petites el son de les quals convé vetllar sense sobresaltarles. O bé malalts al pis del costat, solteres i vidus vells que no es poden valdre i són oblidats de tothom. L’egoisme liquidarà la nostra societat. Jo no tinc criatures a casa ni ancians a prop, però les crides a la consciència sempre em troben a punt, em trasbalsen. –No és el meu cas –vaig replicar, amb la veu una mica més amorosida–. Ha de cercar una altra classe de clients. I no els busqui pas en aquesta planta, perquè em veuria obligat a denunciarlo. –Vostè és un parroquià de forats horitzontals. Ja ho veig... En tenim uns que són d’interès general; quan se sap que existeixen ja no se’n pot prescindir. Com aquest. Veu? Va treure un forat de la maleta i va ensenyar-me’l. –S’encaixa a terra sense cap dificultat. Aplanant-lo amb el palmell queda perfectament adherit...

192 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Avaluació ﬁnal Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Va fer-ho, i, en efecte, el forat s’adaptà de seguida. –Sí, bé –vaig dir–. I ara què? –Miri-se’l, miri-se’l... El forat va començar a absorbir matèria, amb un zumzeig suau. S’empassà molles de pa, un borrissol que hi havia sota els mobles i l’estora, dues o tres formigues que passaven per allí, brins de tabac, bocins de paper... Xuclava tota la brutícia en una colla de pams a la rodona. Què li sembla? PERE CALDERS, Tot s’aprofita (text adaptat)

PARLAR 1 T’hauràs adonat que el fragment de text que acabes de llegir no conté el final de la història. Ara, per tant, hauries de pensar una possible continuació del conte tenint en compte: a) el fragment que has llegit b) la barreja d’elements reals i fantàstics que conté el text c) el títol de la història. Pensa aquest possible final i fes-ne un esquema que et permeti explicar-lo en uns tres minuts. Fes l’exposició davant del teu professor o de la teva professora. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 4t ESO 193

Avaluació ﬁnal Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

LLEGIR 2 Al començament del conte, quin tipus de producte et sembla que necessita el narrador? ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. 3 Quina diferència hi ha entre els forats verticals i els forats horitzontals? ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. 4 Per què s’enfada el protagonista quan coneix la utilitat dels forats verticals? ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. 5 Què li retreu el venedor sobre aquesta reacció? ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. 6 Per quina raó el narrador estaria disposat a denunciar el venedor? ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. 7 Explica, tenint en compte el context, el sentit de la frase: «l’egoisme liquidarà la nostra societat». ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. 8 Explica, tenint en compte el context, el sentit de l’expressió. «d’interès general». ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. 9 Quins efectes produeixen els forats horitzontals? ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................

194 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Avaluació ﬁnal Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

10 Defineix, tenint en compte el context on apareixen, el sentit de les paraules següents. Pensa que pots guiar-te, en alguns casos, per paraules de la mateixa família: Mostrari: ............................................................................................................................... .............................................................................................................................................. Fascinen: ............................................................................................................................... .............................................................................................................................................. Nitidesa: ............................................................................................................................... .............................................................................................................................................. Amorosida: ........................................................................................................................... .............................................................................................................................................. Autoadhesius: ........................................................................................................................ .............................................................................................................................................. Parroquià: .............................................................................................................................. .............................................................................................................................................. Prototipus: ............................................................................................................................ .............................................................................................................................................. Escèptic: .............................................................................................................................. ..............................................................................................................................................

ESCRIURE 11 Explica quines normes ortogràfiques s’apliquen en els casos següents: a) Per què s’accentua la paraula «magnetòfons»?................................................................. ......................................................................................................................................... ......................................................................................................................................... b) Per què «usos» s’escriu amb una sola essa? .................................................................... ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. c) Per què «immoral» s’escriu amb doble ema? .................................................................... ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. d) Per què «veïns» s’escriu amb dièresi i «egoisme» no en duu?............................................ ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. e) Quan posem un accent diacrític a una paraula? ................................................................ ............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 4t ESO 195

Avaluació ﬁnal Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

12 Troba en el text dos exemples de cada categoria gramatical. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. 13 Observa els temps verbals emprats al principi d’aquest conte: va visitar, vaig dir, estava servit, feia, tenia, Porto, respongué, perdrà. Digues en quin temps verbals està conjugat cadascun d’ells. A continuació, justifica aquesta varietat de temps verbals atenent a les particularitats del text. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. 14 Observa els fragments següents del text i explica la funció que hi fan cadascuna de les comes: a) Hi ha coses per les quals no passo, i vaig saltar enfurismat............................................... ......................................................................................................................................... ......................................................................................................................................... ......................................................................................................................................... b) O bé malalts al pis del costat, solteres i vidus vells que no es poden valdre i són oblidats de tothom. ............................................................................................................................. ......................................................................................................................................... ......................................................................................................................................... ......................................................................................................................................... c) I no els busqui pas en aquesta planta, perquè em veuria obligat a denunciar-lo. ............... ......................................................................................................................................... ......................................................................................................................................... ......................................................................................................................................... d) S’empassà molles de pa, un borrissol que hi havia sota els mobles i l’estora, dues o tres formigues que passaven per allí, brins de tabac, bocins de paper ..................................... ......................................................................................................................................... ......................................................................................................................................... ......................................................................................................................................... .........................................................................................................................................

196 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Avaluació ﬁnal Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

15 Torna a escriure aquests tres fragments del text canviant els connectors subratllats per d’altres de manera que no canviï el sentit. a) Hi ha coses per les quals no passo, i vaig saltar enfurismat................................................ ........................................................................................................................................... ........................................................................................................................................... b) Jo no tinc criatures a casa ni ancians a prop, però les crides a la consciència sempre em troben a punt, em trasbalsen .............................................................................................. ........................................................................................................................................... ........................................................................................................................................... ........................................................................................................................................... c) Va fer-ho, i, en efecte, el forat s’adaptà de seguida........................................................... ........................................................................................................................................... ........................................................................................................................................... ........................................................................................................................................... 16 Digues quin és l’antecedent de cada un dels pronoms subratllats en les oracions següents: a) Mai no n’havia vistos tants ................................................................................................. .......................................................................................................................................... .......................................................................................................................................... .......................................................................................................................................... .......................................................................................................................................... b) Dividim la producció en dos grans prototipus, els forats verticals i els forats horitzontals, amb variants que els fan aptes, pràcticament, per a tota mena d’usos .............................. .......................................................................................................................................... .......................................................................................................................................... .......................................................................................................................................... .......................................................................................................................................... c) Si m’ho permet, li ensenyaré un dels verticals que venem més ......................................... .......................................................................................................................................... .......................................................................................................................................... .......................................................................................................................................... .......................................................................................................................................... 17 Escriu, en un full a part, un text argumentatiu d’unes dues-centes paraules, a favor o en contra de la comercialització dels forats verticals. Tingues en compte que: a) La tesi del teu text ha de quedar ben clara. b) Has de donar prou arguments per convèncer els possibles lectors. c) Has de fer servir els connectors lògics necessaris per elaborar un text prou cohesionat.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 197

Avaluació ﬁnal Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

LITERATURA 18 L’estil de Pere Calders és molt personal i es caracteritza per situar accions inversemblants en contextos plenament creïbles. Explica quins elements realistes ha fet servir l’autor al conte per donar aquesta aparent versemblança. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. 19 Reescriu en estil indirecte el fragment següent de la història: Va treure un forat de la maleta i va ensenyar-me’l. —S’encaixa a terra sense cap dificultat. Aplanant-lo amb el palmell queda perfectament adherit... Va fer-ho, i, en efecte, el forat s’adaptà de seguida. —Sí, bé –vaig dir–. I ara què? —Miri-se’l, miri-se’l... ......................................................................................................................................... ......................................................................................................................................... ......................................................................................................................................... ......................................................................................................................................... ......................................................................................................................................... ......................................................................................................................................... ......................................................................................................................................... ......................................................................................................................................... ......................................................................................................................................... ......................................................................................................................................... .........................................................................................................................................

198 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Avaluació ﬁnal Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

20 Ara torna a reescriure el mateix fragment en estil indirecte però des del punt de vista del venedor. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. 21 Després de la Guerra Civil Espanyola, Pere Calders va ser un dels molts catalans que es va haver d’exiliar, i no va poder tornar a Barcelona fins el 1962. Explica què va suposar aquest conflicte per a la llengua i la literatura catalana i com van reaccionar-hi els escriptors i escriptores catalans. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 4t ESO 199

Avaluaci贸 formativa full de seguiment Alumnes

200 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat

Llengua catalana i literatura 4t ESO 201

Avaluaci贸 formativa full de seguiment Alumnes

202 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Unitat

Llengua catalana i literatura 4t ESO 203

Avaluació inicial

Solucionari

PARLAR 1 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat.

LLEGIR 2 Al fragment apareixen dos personatges: l’ancià, que sembla del país i coneixedor del territori, i el narrador, del qual només sabem que ha llegit i viscut força per les referències que dóna. 3 És troben al cim d’Helseggen, altrament dit la Nebulosa, a les costes de Noruega. 4 El penya-segat es descriu com un lloc terrorífic, se’l compara a les muralles del món per les seves dimensions. El caràcter tenebrós augmenta a causa de les onades que trenquen a la superfície del mar. 5 Se’n veuen dues. La primera a una distància d’unes cinc o sis milles de la qual només es percebien les onades que l’envoltaven. La segona, encara més petita i propera a la costa, es caracteritza pel seu caràcter pedregós i erm. 6 Enfonsant totalment el buc i sense generar onatge. 7 Significa l’inici de la formació del remolí. 8 Progressivament. Primer es formen unes llistes que es van eixamplant i, de cop, es genera. 9 La vora del remolí es marcava per un ruixim lluent. L’interior era com un embut enorme i llis, inclinat cap a l’horitzó en un angle d’uns 45º. 10 Amb una veu atordidora, mig crit, mig bram. Superant el so de la cascade del Niàgara. 11 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 12 Escriu la paraula primitiva dels següents mots del text: lamentablement: LAMENT

allargassaven: LLARG

enfilaven: FIL

pedregosa: PEDRA

monstruosa: MONSTRE

enfollidor: FOLL

ESCRIURE 13 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. De totes maneres, cal valorar per sobre de tot l’adequació al gènere textual exigit per l’enunciat. 14 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat 15 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat.

204 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Avaluació inicial

Solucionari

16 adjectius, determinants. Uns minuts després es va produir en aquell escenari una altra alteració radical. La superfície general es va fer una mica més uniforme i els remolins van desaparèixer un després de l’altre, mentre apareixien prodigioses llistes d’escuma on no se n’havia vist cap abans. Aquelles llistes, amb el temps, es van estendre a una gran distància i, combinant-se, van adoptar un moviment giratori de remolins calmats; va semblar que formaven el germen d’un de més extens. De sobte, molt de sobte, aquest va adquirir una existència clara i definida, en un cercle de més de mitja milla de diàmetre. 17 L’interior s’apostrofa perquè és un substantiu masculí. L’illa s’apostrofa perquè tot i ser femenina i començar per i, aquesta és tònica. La infinitat no s’apostrofa perquè és un nom femení començat per una i àtona. 18 Perquè aquesta fricativa palatal s’escriu per norma general amb g davant d’una e o d’una i, i amb j davant de a, o i u. 19 Per tal que la u soni. 20 En molts casos, podem prendre de referència les paraules primitives, volta i mur, per decidir la vocal d’una síl·laba àtona. 21 Tot i que per norma general els mots compostos s’escriuen sense guió, en posem quan la primera paraula acaba en vocal i la segona comença en s. També ho fem en algunes combinacions de nombres (en aquest cas, entre desenes i unitats).

LITERATURA 22 Aquest text conté moltes característiques pròpies de la narrativa de terror. Ho podem observar en la descripció detallada dels fets, en l’espai allunyat del món civilitzat, en l’adjectivació suggestiva i molt marcada per tòpics del gènere, en la presència de fenòmens meteorològics extrems, per exemple. 23 Es tracta d’un narrador en primera persona, protagonista dels fets. 24 Resposta oberta. Correcció a criteri del professor tenint en compte el grau de profunditat amb què s’hagin treballat aquests gèneres en el curs precedent. 25 a) faixa de vapor: seria una línia circular de vapor que envoltaria alguna cosa. b) com les muralles del món: en aquest cas, les muralles suposen una construcció natural de gran alçada, que separa el món del no-món. c) va adquirir una rapidesa monstruosa: es tracta d’una rapidesa que no és pròpia d’aquest món, de la normalitat, com els monstres. d) ampli cinturó de lluent ruixim: Com en el cas de la faixa, fa referència a la línia que marca el final del remolí, tot delimitant-lo i controlant-lo.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 205

Avaluació trimestral

Solucionari

AVALUACIÓ PRIMER TRIMESTRE

COMPRENSIÓ LECTORA 1 El protagonista del poema és l’esqueix d’un arbre que fou molt esponerós en el passat. La tempesta va rompre una a una les seves branques i el llamp li va migpartir la soca fins a la terra. El poema està dominat pel sentiment d’amargor provocat per aquestes pèrdues. L’únic motiu que l’impulsa a seguir vivint és recordar la meitat que li manca, ser-ne el testimoni vivent. 2 La teoria literària d’Alcover es basava en la sinceritat de l’expressió del poeta i la claredat en la forma poètica. Per a Alcover, calia sentir les coses abans d’escriure-les. És per això que, en els seus poemes, es troba la manifestació elegíaca del dolor que li va suposar la mort de la seva dona i dels fills. Aquest poema parla al·legòricament d’aquests fets: l’arbre ferit –del qual només resta un esqueix– és el poeta que, per avatars de la vida (la tempesta i el llamp) ha vist morir la dona i els fills (la meitat de la soca i les branques). 3 Personificació: l’esqueix de l’arbre, que ens explica la seva trista història i expressa la desolació dels seus sentiments. Metàfora: En ser un poema al·legòric, hi ha un conjunt de termes metafòrics que es corresponen entre si: esqueix – poeta; branques – fills; soca migpartida – dona; llenya – família; tempesta i llamp - circumstàncies adverses de la vida. Hi ha d’altres metàfores: «al cel he vist anar-se’n» – morir (vers 8); «l’hora de caure» –la mort (vers 11); etc. Comparació: «com fumerol de festa, / al cel he vist anar-se’n la millor part de mi» (versos 7-8). El poeta ha contemplat la mort dels seus éssers estimats (cremar he vist ma llenya) i ara ens suggereix la idea que les seves ànimes han anat al cel, establint una analogia amb el fum. 4 Sonet (dos quartets i dos tercets) de versos alexandrins amb cesura (6 + 6). Rima consonant, a vegades fonètica: ABBA ABBA CCD EED.

EXPRESSIÓ ESCRITA 5 i 6 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat.

GRAMÀTICA 7 a) Jo (SN) só l’esqueix d’un arbre (SV) b) l’amargor de viure (SN) xucla ma rel esclava (SV) c) m’aida a esperar l’hora de caure (SV) un sol conhort (SN)

206 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Avaluació trimestral

Solucionari

d) Cada ferida (SN) mostra la pèrdua d’una branca (SV) e) res (SN) parlaria de la meitat que em manca (SV) 8 a) CD – N’he llegit un de Joan Alcover. b) CI – L’arbre els feia ombra. c) CD – El llamp la migpartí fins a la terra. d) CI – La tempesta li va rompre les branques. e) CD – L’he vist cremar com fumerol de festa.

LÈXIC 9 a) migdiada; b) les meves; c) trencar; d) tros; e) falta; f) lamentar 10 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat.

ORTOGRAFIA 11 a) Els exàmens d’història són més difícils que els de matemàtiques. b) La Lluïsa, la meva veïna, anirà de vacances a Suïssa. c) El meu nét té una educació excel·lent i sempre em dóna el bon dia. d) El Ramon i la Mercè vénen a dinar i encara no sé què faré. e) A Itàlia vam visitar una església gòtica magnífica. 12 a) embrutar; b) juvenil; c) europeus; d) avorrir-se; e) govern; f) sospirs; g) incredulitat; h) muntanya; i) calorós

HISTÒRIA DE LA LITERATURA 13 a) b) c) d) e) f) g)

XV; Tirant lo Blanc, cavalleresca; Ausiàs March; XIX, Renaixença; Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller; modernista; futurisme, surrealisme

Llengua catalana i literatura 4t ESO 207

Avaluació trimestral

Solucionari

AVALUACIÓ SEGON TRIMESTRE

COMPRENSIÓ LECTORA 1 Una tertúlia és una reunió de persones que s’apleguen habitualment per conversar. 2 Vol dir fer-se senyals tancant un ull. En aquest cas, el senyal vol significar que hi ha una entesa entre els tertulians; un acord tàcit que no necessita de paraules i que no cal fer saber als altres. 3 Es diu en el sentit de «simular, permanentment, una universalitat de coneixements». És a dir, que fan veure que ho saben tot. 4 Segons el text, les persones del país rarament confessen la seva ignorància sobre un tema determinat perquè «la gent es pensa que prendre aquesta determinació implica una minva de la categoria social i de la pública consideració. En definitiva hom està convençut que la discreció fa perdre diners i que la barra és el principi de tota possible categoria.» És a dir, es fa per temor a la pèrdua de consideració social. S’hi afegeix la creença que la prudència fa perdre diners i que per progressar cal ser un desvergonyit. 5 Aquest text, tot i que és un fragment d’una novel·la, respon més aviat a la tipologia dels textos argumentatius. Per tant, l’estructura seria la següent: – Introducció. Presenta el tema de què es tractarà (la tertúlia del «Recreatiu») i s’enuncia la tesi, la idea que es vol defensar. En aquest cas l’autor critica els tertulians: amb ironia diu que són uns senyors que ho saben tot, i que «són uns vius». Comprèn els dos primers paràgrafs. – Raonament. En el tercer paràgraf s’exposen els arguments a favor de la tesi i es reforcen amb proves i exemples. – Conclusió. És un breu comentari final que confirma la idea central. Seria la darrera frase.

EXPRESSIÓ ESCRITA 6 i 7 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat.

GRAMÀTICA 8 a) Atributiu – Aquests senyors ho són. b) Predicatiu – M’hi considero. c) CD, CCLloc – Els hi duia. d) Atributiu – Els vilatans ho semblen. e) CPreposicional – Els tertulians en parlaven.

208 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Avaluació trimestral

Solucionari

9 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat.

LÈXIC 10 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 11 a) missatger-a; b) llibreter-a; c) fuster-a; d) teixidor-a; e) camioner-a; f) vidrier-a 12 a) regidor-a; b) síndic de greuges; c) ambaixador-a; d) diputat-ada

ORTOGRAFIA 13 a) arrossos b) grisos c) trossos d) envasos e) mesos f) nassos 14 a) conèixer b) girafa c) xifres d) dirigeixo c) jersei d) exèrcit g) luxós h) esquitxar i) passeig 15 a) honor b) cacauet c) orfe d) ermita e) hegemonia f) hivern g) helicòpter h) higiene i) Elisabet

HISTÒRIA DE LA LITERATURA 16 a 18 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 209

Avaluació trimestral

Solucionari

AVALUACIÓ TERCER TRIMESTRE

COMPRENSIÓ LECTORA 1 Un homínid (un primat antecessor de l’homo sapiens actual). 2 El text transcorre fa milers d’anys en la remota prehistòria; el lloc, els actuals països catalans. 3 El text ens parla de la creació del llenguatge. Ara bé, amb un fi sentit de l’humor, Quim Monzó estableix un fil conductor des d’aquest passat remot fins a l’actualitat: la llengua catalana i els països catalans. 4 L’homínid del text ha assolit la parla, cosa que li permet intel·lectualitzar i reconèixer el món que l’envolta. Com que fa ús de la llengua catalana, aquesta donarà nom al territori on es troba. 5 La conjunció i apareix 33 cops al llarg del conte (polisíndeton). D’una banda, aquest ús de la coordinació permet acumular ininterrompudament les accions que fa l’homínid, cosa que dóna un ritme molt ràpid al relat. D’altra banda, aquesta sintaxi tan simple pot intentar evocar la senzillesa del llenguatge primitiu.

EXPRESSIÓ ESCRITA 6 i 7 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat.

GRAMÀTICA 8 a) subordinada adjectiva; b) subordinada substantiva; c) subordinada adverbial; d) subordinada adverbial; e) subordinada adverbial 9 a) subjecte; b) complement preposicional; c) subjecte; d) complement circumstancial de lloc; e) complement circumstancial d’instrument

LÈXIC 10 a) S’esdevingué, va succeir; b) A tots dos costats; c) Obrir molt els ulls; d) les conseqüències que tindria, la repercussió que provocaria 11 a) aixecar, dreçar; b) olorar, flairar; c) mirar (de fit a fit, fixament); d) coll, gargamella; e) tranquil·litat, pausa; f) alegre, content

210 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Avaluació trimestral

Solucionari

ORTOGRAFIA 12 a) confessar; b) emmalaltir; c) assumpte; d) infant; e) símptomes; f) confondre 13 a) la essa; b) la indústria; c) l’institut; d) la Irene; e) la inspecció; f) l’illa 14 a) km; b) 11a; c) núm.; d) 4t; e) Sra.; f) tel.

HISTÒRIA DE LA LITERATURA 15 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 16 a) narrativa (novel·les) i articles periodístics; b) narrativa (novel·la negra); c) poesia; d) narrativa (contes i alguna novel·la) i articles periodístics; e) poesia; f) teatre; g) poesia; h) poesia; i) teatre

Llengua catalana i literatura 4t ESO 211

Avaluació ﬁnal

Solucionari

PARLAR 1 Resposta oberta, tot i que en la valoració de l’activitat, a banda de la correcció i la fluïdesa oral, s’haurà de valorar la capacitat d’integrar els tres elements que es demanaven a l’enunciat: el significat del títol, el fragment de la lectura i l’estil de Pere Calders.

LLEGIR 2 El narrador expressa d’una manera metafòrica les mancances que té en la seva vida, que són tant d’ordre físic com anímiques. 3 És una diferència d’orientació: els verticals s’enganxen a les parets i els horitzontals al terra dels habitatges. 4 Els considera indiscrets i indecents, contraris a les normes morals més elementals i a la intimitat de les persones. 5 El venedor li retreu els prejudicis que implica aquesta reacció tan airada, ja que enlloc de pensar en positiu, el client ha exposat directament la pitjor de les utilitats possibles. 6 Si el venedor vengués algun forat vertical als seus veïns de replà, ja que el podrien espiar. 7 Aquesta frase sintetitza la moralitat de la primera part de la història, on es mostra que la gent sempre mira pels seus interessos sense tenir en compte la solidaritat amb els problemes dels altres. 8 En aquest context, l’expressió significa que cap persona hauria de viure sense un forat com aquest ja que resulta imprescindible per la vida quotidiana. 9 Ve a ser una mena d’aspiradora sense necessitat de cap mecanisme electrodomèstic. 10 Segons el DIEC2: Mostrari: m. Col·lecció de mostres d’un fabricant, d’un comerciant, etc. Fascinar: v. tr. Captivar irresistiblement amb la mirada, amb algun atractiu poderós, amb el seu prestigi. Nitidesa: f. Qualitat de nítid. Que es veu amb una qualitat extrema. Amorosir: v. tr. Fer tornar amorosa (alguna cosa). En aquest cas, fa referència al to de veu del narrador. Autoadhesiu: adj. Que s’adhereix per contacte. Parroquià: m. I f. Persona que va habitualment a comprar en una determinada botiga, a servirse del treball d’un professional o d’una indústria. Client. Prototipus: prototip. m. Model primitiu a partir del qual es desenvolupen altres formes. Escèptic: adj. Relatiu o pertanyent a l’escepticisme. En aquest cas, que no s’acaba de creure allò que li diuen.

212 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Avaluació ﬁnal

Solucionari

ESCRIURE 11 Les normes ortogràfiques que s’apliquen són: a) b) c) d)

Es tracta d’una paraula plana que no acaba ni en vocal, ni en vocal + es ni en en, in. Perquè la essa sona sonora. El prefix de negació IN, davant de M, B o P s’escriu IM. En els dos casos es tracta d’un hiat. A veïns posem dièresi per trencar el diftong. Egoisme, en canvi, es tracta d’una excepció ortogràfica, per la qual les paraules acabades en ISTA i ISME no porten dièresi. e) Quan dues paraules s’escriuen igual i es pot confondre el sentit en alguns usos posem accent en una de les formes encara que no ho manin les normes generals d’accentuació.

12 Resposta oberta. Per exemple: NOMS: vegada, venedor. VERBS: va visitar, vaig dir. ADJECTIUS: material, espiritual. ADVERBIS: més, aviat. CONJUNCIONS: que, i. DETERMINANTS: Una, els. PREPOSICIONS: de, a. PRONOMS: em, li. 13 va visitar, vaig dir: passat perifràstic estava servit, feia, tenia: imperfet d’indicatiu porto: present d’indicatiu respongué: passat simple d’indicatiu perdrà: futur Aquesta varietat de temps verbals es deu a diversos fets. D’una banda el narrador utilitza els temps verbals de passat més habituals en les narracions (passat perifràstic i imperfet), però hi afegeix en passat simple ja que es tracta d’un text literari. En el moment en què s’hi inclou el discurs directe, apareix el present i, eventualment, el futur. 14 Les comes fan les funcions següents: a) Hi ha coses per les quals no passo, i vaig saltar enfurismat Aquesta coma coordina dues oracions simples. En principi, amb la conjunció «i» n’hi hauria d’haver prou, però l’autor ha prefereix marcar més clarament la presència de les dues oracions amb la coma. b) O bé malalts al pis del costat, solteres i vidus vells que no es poden valdre i són oblidats de tothom. Aquesta coma indica una enumeració d’elements. c) I no els busqui pas en aquesta planta, perquè em veuria obligat a denunciar-lo. Aquesta coma indica el començament d’una oració subordinada adverbial. Tot i que no es tracta d’una coma imprescindible, és força habitual separar els complements circumstancials amb coma quan precedeixen el verb principal o quan estan formats per una subordinada.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 213

Avaluació ﬁnal

Solucionari

d) S’empassà molles de pa, un borrissol que hi havia sota els mobles i l’estora, dues o tres formigues que passaven per allí, brins de tabac, bocins de paper... Aquestes comes indiquen els diferents elements d’una enumeració. 15 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. Per exemple: a) Hi ha coses per les quals no passo, per tant, vaig saltar enfurismat b) Jo no tinc criatures a casa ni ancians a prop, de totes maneres les crides a la consciència sempre em troben a punt, em trasbalsen. c) Va fer-ho i, veritablement, el forat s’adaptà de seguida. 16 a) n’: forats. b) els: els forats. c) ho: això, ocupar un espai del seu temps; li: a vostè. 17 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat, tot i que caldria tenir en compte, a banda de la correcció, l’adequació del text a la tipologia textual exigida per l’enunciat.

LITERATURA 18 L’autor ha situat un element inversemblant, l’existència dels forats, en un ambient plenament normal: un home que està tranquil·lament a casa seva, que té uns veïns normals i corrents, la irrupció d’un venedor a domicili, el mostrari, les fórmules de cortesia habituals... 19 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 20 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 21 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat, tenint en compte els continguts, textos i autors que s’hagin destacat més al llarg del curs.

214 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats de reforç Unitat 1 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

1 Digues si les afirmacions següents, referides al comentari de textos literaris, són veritables o falses: a) Per contextualitzar un text caldrà recollir informació sobre l’autor i la seva obra, l’època i el corrent literari a què pertany el text. b) El tema i l’argument d’un text són la mateixa cosa. c) En els textos narratius i teatrals l’estructura interna es sol dividir en plantejament, nus i desenllaç. d) En l’anàlisi de la forma del text, hi inclourem les figures literàries (metàfores, comparacions...) e) En una narració, el punt de vista pot ser intern (narrador omniscient o objectiu) o extern (narrador protagonista o testimoni). f) En un poema analitzarem la mètrica (estrofes, versos, rima, ritme) i el punt de vista narratiu. g) L’estructura externa d’un text teatral es basa en la divisió del text en actes i escenes. h) La conclusió serveix per expressar, de manera raonada, una opinió personal sobre el text que s’ha comentat. i) L’estructura d’un comentari de text sol ser la següent: anàlisi del contingut, anàlisi de la forma, conclusions i bibliografia.

2 Totes les oracions següents contenen un substantiu amb alguna incorrecció que té a veure amb el gènere o el nombre. Localitza’l i esmena. a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l)

Alguns adolescents pateixen un acne molt lleig. Els trens de rodalies no sempre van a l’hora. Carrega la maleta al portaequipatges i marxem, vinga! Tenia els dents ben bruts de tosca. D’ençà de l’accident pateix una paràlisis a les cames. El reste te l’enviarem demà per correu. La inundació va causar grans destrossos a tota la vall. La gallina és un au, encara que no voli gaire. Ja ha arribat la crisis immobiliària i els pisos no es venen tan fàcilment com abans. Aquest postre t’ha sortit tan bo que me’n menjaré un altre plat. He caigut a la baixada i el parafangs ha quedat ben tort. Quin olor tan bo que fas! Portes una colònia nova?

3 Relaciona aquests sons i sorolls amb allò que els produeix: espetec, grinyol, borbolleig, cruixit, dring, clapoteig, brunzit, ronc, tret, explosió a) b) c) d) e)

Una frontissa rovellada:.................... L’aigua quan bull:............................. Un insecte quan vola: ..................... Una persona adormida: .................. Trepitjar una fusta seca: ..................

216 Llengua catalana i literatura 4t ESO

f) g) h) i) j)

Objectes de vidre o metall: ...................... Una arma de foc: .................................... Agitar la superfície d’un líquid: ................. Una bomba: ............................................ La llenya en cremar-se: ...........................

Activitats de reforç Unitat 1 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

4 Els mots i expressions següents són sinònims de ploure, però tots ells expressen matisos diferents. Aparella’ls. fer un xàfec, fer un aiguat, diluviar, fer un plugim, fer un ruixat, plovisquejar, fer xim-xim a) Ploure fort poca estona: ..................................; .............................. b) Ploure molta estona: ................................. c) Ploure amb poca intensitat: ......................; ..........................; ........................ d) Ploure exageradament: .............................

5 Quins són els tres tipus de literatura que trobem a l’edat mitjana? A quins estaments socials corresponen? ......................................................................................................................... ............................................................................................................................................... ...............................................................................................................................................

6 Qui va ser Ramon Llull? Quina importància va tenir per a la literatura catalana? ...................... ............................................................................................................................................... ............................................................................................................................................... ...............................................................................................................................................

7 Explica breument les característiques de l’obra d’Ausiàs March. Per què va ser important per a la literatura catalana? ........................................................................................................... ............................................................................................................................................... ............................................................................................................................................... ...............................................................................................................................................

8 Explica les característiques de Tirant lo Blanc. ¿Per què es considera una novel·la molt important en la història de la literatura catalana? .............................................................................. ............................................................................................................................................... ............................................................................................................................................... ............................................................................................................................................... ............................................................................................................................................... ...............................................................................................................................................

9 Relaciona els gèneres trobadorescos amb la definició que te’n donem: a) Separació dels amants en fer-se de dia b) Elogi i idealització de la dona estimada c) Cançons que servien per ser ballades d) Diàleg d’amor entre un cavaller i una pastora e) Lament per la mort d’algú estimat f) Atac contra una persona o propaganda d’idees g) Discussió en forma de poesia entre dos trobadors

TENÇÓ SIRVENTÈS PLANY PASTOREL·LA DANSA CANÇÓ ALBA

Llengua catalana i literatura 4t ESO 217

Activitats de reforç Unitat 2 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

1 Comenta aquesta carta. Resumeix el problema que s’hi planteja i digues la teva opinió. Sorteig de pisos Tinc 27 anys i poques esperances d’independitzar-me en un futur immediat. Per això vaig decidir enviar la sol·licitud pels pisos de lloguer que tan generosament oferia l’Ajuntament. La veritat és que em costa molt trobar una paraula que defineixi la sensació que vaig patir diumenge passat després del sorteig. Encara no sé si expressar-la com «impotència» o «ingenuïtat» pel fet que ens haguessin fet creure que tots els joves gaudíem de les mateixes oportunitats per accedir als pisos. En pocs segons, la majoria de nosaltres vam veure com les poques opcions de què disposàvem al començament, esdevenien en no-res. El sorteig es va fer de manera que, si el número que tenies assignat era senar, l’atzar deixava de jugar un paper de protagonista. Si fins ara no confiava gaire en els «nostres polítics», a partir de diumenge la paraula «gaire» deixa de formar part de la frase. KATTY COMES, Barcelona (dins 20 minutos, 19/3/2003)

2 Subratlla els sintagmes nominals d’aquestes oracions: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j)

Els joves universitaris llegeixen El Temps. Tothom hi va. 200.000 famílies tenen la Gran Enciclopèdia catalana. Els assessors d’empresa cobren molts diners cada any. Hi vas tu! Els tribunals de justícia han donat la raó als veïns del meu barri. He vist la Margalida. Els cotxes de fórmula 1 corren més que cap altre cotxe. Hem trobat les finestres obertes de bat a bat. L’estiu passat el foc va cremar tot un bosc de pi roig.

3 Identifica l’estructura (nucli, determinants i complements) dels sintagmes anteriors i classifica’ls com en el model de més avall: sintagma nominal

determinant

nucli

els joves universitaris

218 Llengua catalana i literatura 4t ESO

complements

Activitats de reforç Unitat 2 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

4 Llegeix el text següent i busca un sinònim dels mots en negreta d’entre els que t’ofereix el diccionari:

Si hi ha alguna cosa més complicada i més difícil d’entendre que un llibre de filosofia és, sens dubte, un manual d’instruccions. Ja pot ser un manual d’instruccions d’un vídeo, d’un ordinador, d’un bolígraf electrònic, d’un tac de billar, d’un ventall, d’un raspall de sabates o d’un ganivet del pa, és igual, és gairebé impossible entendre-hi res. Per solucionar el problema, les autoritats competents estudien la possibilitat d’obligar els fabricants a incloure un manual d’instruccions que expliqui com entendre el manual d’instruccions. Pasta gansa (Concurs de Catalunya Ràdio)

5 Substitueix la paraula en negreta per una altra que vulgui dir el mateix: a) b) c) d) e)

El van engarjolar després d’un judici molt llarg. S’obstinava a no cedir a les seves pretensions. Hi va haver una gran estossinada, en aquella batalla! Per mitigar el dolor, doneu-li aquestes pastilles. Van aconseguir corbar la barra de ferro amb molt d’esforç.

6 Explica almenys dues causes de la davallada de la literatura catalana els segles XVI, XVII i XVIII. ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................

7 Ordena cronològicament els autors següents: Joan Ramis, Francesc V. Garcia, Pere Serafí, Francesc Fontanella, Rafael d’Amat i de Cortada. ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................

8 Quines característiques bàsiques té l’anomenada literatura popular? Cita algun exemple de text popular. ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................

Llengua catalana i literatura 4t ESO 219

Activitats de reforç Unitat 2 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

9 Què són els Jocs Florals? Quins en són els premis principals? 10 Digues almenys quatre característiques bàsiques del Romanticisme. 11 A més dels dos grans poemes, L’Atlàntida i Canigó, quins altres tipus de poesia va escriure Jacint Verdaguer?

12 Explica la diferència entre el drama històric i el drama rural en Àngel Guimerà. 13 Quina importància va tenir Narcís Oller per a la literatura catalana? 14 Jacint Verdaguer va escriure el poema que ara llegiràs. Respon les preguntes posteriors: POBRESA, És la reina de tot. St. Francesc Tot ho he perdut, lo nom i la riquesa, me diu germà la rònega pobresa, s’avergonyeix de mi la vanitat. Tirí per la finestra ma fortuna veient millor fortuna esdevenir: quan llançava les coses d’una en una, les ales me sentia alleugerir. Me vingué amb la pobresa la bonança; les corones de llor que he somiat; perdent los béns també en perdia el jou; si de res jo sentia la recança, me deia Déu: «De mi no en tindràs prou?» llor: llorer, símbol dels èxits literaris. rònega: miserable, ruïnosa. tirí: vaig tirar, vaig llençar. jou: el que es posa sobre el coll dels bous per fer-los llaurar; senyal d’esclavitud. recança: el que em sabia greu.

a) Què ha perdut el poeta? Com es troba ara? b) Què sentia quan llençava les seves coses per la finestra? Què volen dir els versos 5-8? c) Què pensava que li deia Déu quan a ell li sabia greu perdre la fama? d) Analitza la mètrica del poema: quantes síl·labes tenen els versos? e) Com rimen els versos?

220 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats de reforç Unitat 3 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

1 Imagineu-vos aquesta situació: s’ha comès un delicte (per exemple un robatori) i s’ha detingut un sospitós; un cop a comissaria, dos policies l’interroguen. Escriviu un petit guió, assageu i representeu l’escena.

2 Imagineu-vos que el cas plantejat a l’exercici anterior arriba a judici. Repartiu-vos els papers (jutge, fiscal, advocat defensor, acusat, testimonis...), escriviu un petit guió, assageu i representeu l’escena.

3 Les situacions següents impliquen un nivell més informal que les de l’exercici anterior. Per parelles, prepareu i representeu una conversa. a) b) c) d) e)

Necessites que et deixin una bicicleta i la hi demanes a un company de classe. Has quedat per sortir amb una amiga, però no hi podràs anar. Li truques. Has pensat de fer-te un piercing però els teus pares s’hi oposen. Un company et demana que l’ajudis a preparar un examen. Quan vas a pagar, te n’adones que t’has deixat els diners i recorres a un amic.

4 Classifica les oracions següents segons el tipus de verb: copulatiu, transitiu, intransitiu o de règim preposicional. A més, digues si algun és impersonal: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l)

Demà farà molta calor a les hores centrals del dia. Sempre riu per tot. Sembla ximple. Estava com un llum. La Marta camina molt de pressa per por d’arribar tard. Està mot constipada i el nas li regalima. Em van recomanar que no m’hi acostés. Encara no han trobat el culpable del robatori. Al nord de Finlàndia neva tot l’any. Ha caigut de cap escales avall. Ja clareja. Sempre que sortia de viatge tornava amb regals per a tothom. Si t’acostes tant el llibre no t’hi veuràs bé.

5 Canvia els adjectius del text següent pels seus contraris: Vaig arribar a Frankfurt. El dia era espès, gris. El paisatge semblava està sumit en aquell color monòton i brut que ho reduïa tot a un perfil d’estranya i gràvida tristesa, difícil de descriure. Sentia pesantor i dolor en tot el cos. Aquell color gris i aquella monotonia establien una rara analogia amb el meu estat moral: un negre penediment per tot el que feia i per tot el que havia deixat de fer. Del mateix color, endèmic, que semblaven patir totes les coses. ANTONI MARÍ, El vals de plata

Llengua catalana i literatura 4t ESO 221

Activitats de reforç Unitat 3 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

6 Amb un

prefix forma el mot contrari de cada un dels següents:

a) raquític b) conforme c) habilitar

d) social e) proposta f) marcar

g) simètric h) freqüent i) empaquetar

7 Escriu l’antònim d’aquests mots i després fes una frase amb cadascun a) valent b) contracció

c) dipositar d) inclusió

e) malcriar f) presumptuós

8 Ara llegiràs el fragment final de la novel·la de Josep Pous i Pagès La vida i la mort d’en Jordi Fraginals. Es tracta del que se’n diu un final obert. El protagonista sap que s’ha de morir d’un càncer; ho ha comunicat a la seva esposa, l’Alberta. Després d’una bona estona de parlar... Era ja de matinada, quan, retuda del tràgic batallar contra la mort hores i hores, caigué en una mena de desmai, tota deixada anar de braços del seu home. El dolor de tan fortes emocions la feia estar com estabornida, buit el pensament, perduda la voluntat, sense sentir-se ella mateixa de la pròpia persona. Fins el petit esforç de badar els ulls li hauria estat impossible. Lentament, suaument, en Jordi la deixà damunt del pedrís, abrigant-la tota amb una llarga mirada de tendresa; després saltà la paret i va desaparèixer rost avall, per entre les vinyes. Sentint-se sola, l’Alberta revingué amb un surt del seu defalliment. Girà la vista entorn, cercant en Jordi. Enlloc ja no el va veure. I, aixecant-se d’un salt, cridà enfollida, esteses les mans a les tenebres que havien engolit el seu home: —Jordi!... Jordi!... D’enllà de la fosca, la veu llunyana del marit respongué amb estrany ressò, com si ja vingués de passat la vida: —Pensa en els fills, Alberta! Quelcom esclatà en el cor de la dona i caigué aplomada. La fredor matinal la féu tornar en si quan ja era de dia. Allà en l’horitzó damunt de la ratlla del mar, com adormit i sense lluïsors encara, vermellejaven les calitges, enceses pel sol a punt d’eixir entre les aigües. Deixondint-se del son de la nit, la terra s’anava desvetllant, amb aquella mena d’infantil encantament que donen a les coses els alegres matins de primavera. Tèrbol el cap, cruixits els ossos, la dona s’aixecà, tota estranyada. Les terribles imatges d’aquella nit d’agonia se li havien esborrat de la memòria. I tombava la vista d’una banda a l’altra, fent esforços per esbrinar el misteri d’haver-se trobat, en aquella hora matinal, ajaguda al capdavall de l’era, amb les robes humides de la rosada. De sobte s’estremí. L’horrible record s’havia esbadellat en la seva ànima, sagnosa flor d’incurable ferida. I va caure en el pedrís, plorant desesperadament, tota vinclada damunt dels genolls, la tràgica soledat dels seus futurs dies.

222 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats de reforç Unitat 3 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

VOCABULARI – retuda: rendida. – aplomada: com si caigués a plom. – estabornida: sense sentits. – lluïsors: brillantor, reflexos. – badar: obrir. – calitges: boires o bromes fines. – pedrís: banc de pedra, on se seia per parlar. – cruixits: molt fatigats, cansats. – rost: terreny amb pendent, abrupte. – era: terreny pla i ferm. – revingué: es despertà, es desvetllà. – s’estremí: tremolà, tingué un calfred. – defalliment: desmai, pèrdua dels sentits. – esbadellat: obert, revelat. – enfollida: embogida. – vinclada: ajupida, doblegada. a) Explica breument, amb paraules teves, què passa en aquest fragment. b) Què pensa l’Alberta, després de comprovar que en Jordi ja no era amb ella? c) Ja hem dit que en Jordi Fraginals sabia que tenia una malaltia mortal. Com creus que va reaccionar, després del que has llegit? Tenia altres sortides? d) Quin final t’imagines que va tenir en Jordi? Discutiu-ho entre tots. El fet de veure el mar a prop, podria suggerir alguna mena de decisió? e) Argumenta per què es diu que aquesta obra té un final obert.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 223

Activitats de reforç Unitat 4 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

1 En grups de quatre, prepareu una exposició oral sobre els beneficis del reciclatge del paper. En acabat, escolliu la persona que l’haurà d’exposar davant de la resta de la classe. Podeu consultar la pàgina web http://www.arc-cat.net/ca/ccr/

2 Digues si els complements de les oracions següents fan la funció de complement directe o indirecte. Després substitueix-los amb el pronom adequat: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l)

El drac escopia flames de foc contra el cavaller. La Laura ha trucat a l’Oriol. A tu tinc vist de no sé on! La casa pertany al meu pare. Donaré aquests diners al Cesc. Es renta el cap. He de convidar els amics pel meu aniversari. Vaig escriure a la meva cosina. Duien les samarretes descolorides. Li haurem de donar el nostre condol. Vam veure els propietaris a la immobiliària. Sempre enganya els qui confien en ell.

3 Els barrufets parlen fent servir un mot realment polisèmic (amb l’arrel barruf-) que adquireix significat gràcies al context. Llegiu aquesta carta, escrita pel barrufet tafaner i adreçada al barrufet viatger. Tot seguit, substitueix els mots en negreta per uns altres equivalents.

Barrufat amic, Ahir mateix vaig barrufar la teva postal. Em barrufa veure que el barrufet viatger no ha barrufat els amics. M’imagino que t’agradarà barrufar els últims esdeveniments del poble barrufet. L’altre dia vam barrufar un nou cap. Es van barrufar el barrufet bromista i el barrufet rondinaire. I és clar, va barrufar el barrufet bromista perquè ens va barrufar que barrufaria el poble més alegre i divertit. També t’haig de barrufar una cosa que potser no et barrufarà gaire: la barrufeta presumida s’ha barrufat amb el barrufet forçut. Diu que s’ha barrufat d’esperar-te, que no està feta per un barrufamón que sempre és de viatge. Bé, ja em barrufo de tu. Moltes barrufades, El barrufet tafaner

4 Digues quins d’aquests mots són polisèmics. Tot seguit, oralment o per escrit, defineix dos dels seus significats: serra, somier, cuiner, terra, ensumar, pota, autobús, biografia, gat, tou.

224 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats de reforç Unitat 4 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

5 Josep Carner va viure molts anys fora de Catalunya: primer perquè seguia la carrera diplomàtica; després, a causa de la guerra d’Espanya i de l’exili. Molts poemes estan tenyits de la nostàlgia pel país. Llegeix-ne aquest: De lluny estant Qui veiés, quan l’estiu s’acomiada, el camí –la serp blanca i somrient– i, al marge d’una cala refiada, el pàmpol mort sota d’un pi vivent. Qui veiés una dansa damunt l’era i una serra morada enllà de mi; qui topés un aloc de torrentera o enmig d’un pedruscall, un romaní. Més val, però, que a aquests bedolls s’acari el meu esment, i a aquest boiram somort. En mos camins d’un temps, hom pot trobar-hi un àngel trist amb el seu glavi tort. VOCABULARI – – – – – – – –

refiada: tranquil·la. pàmpol: fulla d’un cep, que cau a la tardor. era: un pla com el que hi havia davant algunes cases de pagès. aloc: arbret caducifoli de la família de les verbenàcies, de fulles oposades, de flors blaves i de fruits petits i arrodonits. bedolls: arbre caducifoli, de fulles triangulars i dentades, més aviat propi de països freds. s’acari: doni la cara, s’enfronti. esment: consciència, enteniment. glavi: espasa.

a) Podríem dir que el tema d’aquest poema és la pèrdua del paradís. Com ho podries explicar i justificar? Et donem una pista: un àngel amb una espasa torta recorda la imatge de l’àngel que va expulsar Adam i Eva del paradís terrenal. b) Si haguessis de dividir el poema en dues parts, una en què el poeta enyora el paradís perdut i l’altra en què decideix enfrontar-se al seu present, quins versos anirien a cada part i com les resumiries? c) Explica què enyora el poeta del seu país/passat perdut. Per què creu que no hi ha de tornar? d) Explica les imatges següents: «la serp blanca i somrient» / «aquest boiram somort» / «un àngel trist amb el seu glavi tort». e) Comenta el poema des del punt de vista mètric: estrofes, tipus de versos, elisions i sinalefes, rima... f) Com relacionaries aquest poema amb la vida personal de Josep Carner? Digues la teva opinió sobre aquest poema. Justifica-la.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 225

Activitats de reforç Unitat 4 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

6 Llegiràs ara un altre poema de Joan Salvat-Papasseit, també pertanyent al llibre El poema de la rosa als llavis. Es tracta d’un poema que reflecteix el moment de màxima felicitat per l’amor aconseguit. Visca l’amor Visca l’amor que m’ha donat l’amiga fresca i polida com un maig content! Visca l’amor l’he cridada i venia –tota era blanca com un glop de llet. Visca l’amor que Ella també es delia: visca l’amor: la volia i l’he pres. a) Formula breument el tema del poema. b) Com és l’amiga, segons el poeta? Quina actitud té l’amiga en relació amb l’amor del poeta? c) Comenta’n la mètrica i la rima. d) Exposa la teva opinió raonada d’aquest poema.

226 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats de reforç Unitat 5 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

1 Observa aquestes vinyetes de còmic i digues a quin tipus de pla i d’enquadrament de càmera corresponen:

YVES CHALAND, El Cementiri dels Elefants

DANIEL DESORGHER I STEPHEN DESBERG, La serp de banús

2 Completa les frases següents amb un complement preposicional: a) La solució del problema depèn ........................... b) Es dedicava ........................................................ c) No estan d’acord ................................................ d) En Joan aspira .................................................... e) La Mireia no es refia gens .................................... f) No volia renunciar ............................................... g) No t’amoïnis .......................................................

3 Fes el mateix amb aquestes altres però ara amb un complement circumstancial del tipus indicat entre els parèntesis): a) No et mirava …………… (manera). b) Tot ho feia …………… (finalitat)

Llengua catalana i literatura 4t ESO 227

Activitats de reforç Unitat 5 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

c) d) e) f)

S’enfadava …………… (causa). Ens esforcem …………… (quantitat). Ho clavarem …………… (instrument). Cuinava …………… (lloc)

4 Els mots següents, en català central, es pronuncien igual o gairebé igual. Aparella’ls amb la seva definició. sella, cella / especial, espacial / eludir, al·ludir / massa, maça / béns, vents / acta, acte a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l)

Referir-se a una persona o a una cosa sense esmentar-la: ............................................... Conjunt de pèls situats sobre l’ull: ................................................................................... Riquesa, fortuna, patrimoni: ............................................................................................ Evitar una dificultat, una obligació: ................................................................................... Acció realitzada per una persona: .................................................................................... Relatiu a l’espai: . ............................................................................................................. Eina de percussió de forma semblant a la d’un martell: ................................................... Seient per muntar a cavall: .............................................................................................. Particular, peculiar, gens comú: ....................................................................................... Més d’allò que cal, en excés: .......................................................................................... Corrents d’aire formats en l’atmosfera: ............................................................................ Document que dóna constància d’un fet: ........................................................................

5 Escriu una frase on quedi ben clar el significat de cadascun d’aquests mots homònims: a solar (del sol) / solar (terreny) b cap (part del cos) / cap (en direcció a) c pas (moviment quan es camina) / pas (negació)

6 Joan Oliver era el nom real del poeta «Pere Quart». La seva poesia és una mostra del corrent realista en la poesia catalana. Més endavant l’estudiarem com a autor dramàtic perquè el seu teatre també va ser molt important. Llegeix-ne aquest poema: Sàpigues, company Sàpigues, company, tu que ets conscient, que no tot és por, que no tot és plany, que no tot són crits i ràbies i cops. Ni desig d’amor ni amor compartit. Cal pensar també i molt aviat en aprendre bé,

228 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats de reforç Unitat 5 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

amb vocació i aplicadament, un ofici clar, un treball decent. Company, cal servir segons els teus dons, sense vanitat. Si no, què seràs? Un número més, un paràsit més, una nosa més. Si no vols ser esclau del podrit diner, del poder d’un sol o el poder de molts, fes-te abans esclau de les teves mans i del teu cervell, a profit de tu, a profit dels teus, a profit de tots. Tot depèn de tu i de cadascú. a) Explica amb paraules teves el poema. b) Aquest poema té clarament un to realista: el poeta dóna consells al lector sobre allò que ha de fer i allò que no ha de fer. Explica quina conclusió en podríem treure de la visió que té el poeta de les persones. c) Explica les metàfores que trobem a l’estrofa quarta: «Si no vols ser esclau…» d) Comenta la mètrica del poema. e) Digues de manera raonada la teva opinió sobre aquest poema.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 229

Activitats de reforç Unitat 6 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

1 Completa la carta que hi ha a continuació: Senyors, Poso al seu coneixement que amb data .................................. hem rebut la comanda ..................................................................................................................................... ..................................................................................................................................... quan hem obert les caixes, hem descobert que no contenien botes de pluja sinó espardenyes, totes de la mateixa talla i color. Confio que .................................................................................................................. .................................................................................................................................... .............................................................

2 Escriu un text pels dos mitjans que hem vist per felicitar una amiga teva que ha guanyat la loteria. Després, compara les dues versions i explica’n les semblances i les diferències: a) Carta personal (10 ratlles. Suggereix-li què pot fer amb els diners). .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. b) Missatge per correu electrònic (300 caràcters). .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................

230 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats de reforç Unitat 6 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

3 Escriu una oració amb cada una de les locucions següents, formades amb el verb estar: estar-ne ...... de ...... (apreciar) → La Júlia n’està molt, del seu xicot. a) estar-ne ...... de ...... (apreciar) b) estar-se de ...... (abstenir-se) c) estar per ...... (prestar atenció per) d) estar en ...... (consistir en) e) estar-se ...... a / en ...... (viure habitualment)

4 Corregeix, si cal, l’ús dels verbs ser o estar de les oracions següents: a) Els joves som o no som xenòfobs? b) On està la Mercè? c) Avui trobo que en Gerard està molt trist. d) El senyor Sugranyes no és a l’oficina perquè està de viatge. e) Avui estem a dimecres. f) El cotxe està al garatge de l’esquerra.

5 Classifica els oficis i professions següents en el grup corresponent: lampista, estanquer–a, aparellador–a, apicultor–a, gerent, encofrador, guixaire, llibreter–a, cansalader–a, herbolari–ària, ramader–a, segador–a, farmacèutic–a, joier–a, manobre, recepcionista, telefonista, bacallaner–a, pastor–a, administrador–a, arquitecte, camperol–a, administratiu–iva, director–a comerç

construcció

empresa

agricultura

Llengua catalana i literatura 4t ESO 231

Activitats de reforç Unitat 6 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

6 Si resols aquest encreuat sabràs quin és el teu ofici. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 Persona que prepara pells d’abric o en ven. 2 Persona que transporta paquets, correspondència, etc. 3 Persona que tenyeix teixits, i també en neteja. 4 Persona que cria abelles. 5 Persona que fa objectes de vidre. 6 Persona que té una botiga posada. 7 Persona que escriu amb màquina. 8 Persona que fa les feines de casa d’altres cases. 9 Persona que fa o ven cistells i altres objectes de vímet.

7 Aloma és el títol d’una excel·lent novel·la de Mercè Rodoreda que et pot agradar molt de llegir. Hi explica la història d’una noia adolescent, molt sensible, que és seduïda per un parent (un cunyat del seu germà) molt més gran que ella, en Robert, el qual, però, té una dona a Amèrica. Després d’enamorar-se i fer l’amor amb Aloma, se’n torna a Amèrica. Però Aloma es queda amb el fill de Robert dins seu... Llegeix-ne la descripció següent en què Aloma recorda un germà seu, Daniel: L’hora era bona de respirar. En un jardí feien foc i es sentia l’espetec dels branquillons. A dalt d’una paret molt vella hi havia un gruix de molsa i al mig del carrer, en un sot ple d’aigua, es veia un tros de cel amb un núvol blanc. Més enllà, vora de la casa nova, les branques del desmai a penes es movien. Era un tarda de començaments de primavera amb orenetes xisclant pel cel. L’aire arrossegava una mica de fum i Aloma gairebé va aturar-se: «És l’olor que agradava més al meu germà.» S’havia matat a divuit anys; es deia Daniel. Havia deixat un paper escrit per a ella: «Tot és trist i no tinc ganes de viure més, Aloma. Una abraçada molt forta.» Les lletres eren altes i amples, de persona orgullosa. A ella, després de tant de temps, li quedava encara una mica d’angoixa. El veia estirat, blanc com la cera,

232 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats de reforç Unitat 6 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

i pensava que no li parlaria mai més, amb aquella veu xopa de tendresa, de les coses que li agradava fer. Un dia, Joan, el seu germà gran, va cremar els llibres i els escrits que Daniel havia deixat. Ho havia anar esquinçant tot, a fora plovia, i el vent, de tant en tant, girava la pluja contra els vidres. Els papers es van tornar cendra i Aloma va plorar tota la nit. Joan deia que Daniel s’havia matat perquè els llibres l’havien fet tornar boig. La vida era una cosa esgarrifosa. Arraulida entre els llençols pensava sovint en el seu germà mort. Quan la casa reposava. Però els records s’anaven aprimant: primer el color dels ulls i la manera de somriure, de seguida el to de la veu. I com més el perdia més s’adonava del buit que havia deixat al seu costat. Enyorava aquell noi ple de vida que amagava el descoratjament com si fos un mal lleig i que, com ella, passava d’un extrem a l’altre: de l’alegria més esbojarrada a la tristesa més negra. Ara tindria vint-i-tres anys i respirarien junts aquella olor de fulles cremades i de primavera a punt d’esclatar. I tot seria diferent. MERCÈ RODOREDA, Aloma

a) Quin element suscita en Aloma el record del seu germà Daniel? b) Com havia mort? Per què? Quin record en tenia Aloma del final? c) Quina havia estat la reacció del germà gran d’Aloma i Daniel? Per què? d) Com el recordava Aloma? e) Quin element retorna Aloma a la realitat actual?

Llengua catalana i literatura 4t ESO 233

Activitats de reforç Unitat 7 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

1 Redacta el currículum i la carta de presentació que enviaries si optessis per una de les ofertes de feina que tens a continuació:

Parc infantil busca monitors. 30/h setmana en 6 dies, incloent dissabte i diumenge.

Es precisa comptable amb experiència. Portar CV i foto. Bon sou.

Es busca dependent/a responsable per treballar en botiga de roba juvenil.

Gimnàs Sport necessita monitor/a de natació, amb experiència amb nens.

Centre Estètic Dona busca esteticista amb bona presència i tracte amable.

Recepcionista per a despatx d’advocats. Jornada de dilluns a divendres.

2 L’estiu vinent tens intenció d’anar a un camp de treball, a Mallorca, on saps que agafen gent jove, i es ofereixen estada i allotjament a canvi de feina de pagès. Presenta el teu currículum i una sol·licitud justificant per què hi vols treballar. Demana també informació sobre on és el camp, les feines que caldrà fer, el possible sou i altres serveis necessaris (per rentar roba...). Pensa abans i seria millor anar-hi sol o sola o en grup, amb altres amics o amigues. I en aquest segon cas, comenta-ho també a la carta.

3 Amb les combinacions pronominals següents, completa els buits de les frases de més avall: 1 me + el 2 me + en 3 te + els 4 se + en 5 se + el 6 se + ens a) No ………… refia, d’aquell home. b) I els llibres? Sobretot no ………… deixis damunt la taula. c) Aquell CD que et vaig deixar, vull que ………… tornis tan aviat com puguis. d) Fa molt de fred! ………… torno cap a casa. e) ………… ha informat, a tots nosaltres, de la decisió de l’assemblea. f) Al Joan, ………… ha de castigar.

4 Substitueix la combinació incorrecta els hi per les combinacions els el, els la, els els, els les, els en, els ho, segons que correspongui: a) Si no volen orxata, no els hi donis.

234 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats de reforç Unitat 7 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

b) Has comprat la melmelada per a les nenes? No, no els hi he pogut comprar. c) Si els vols fer empipar, no els hi ensenyis, això. d) Quan els nens volen esmorzar, el pare els hi prepara. e) —Garcia, passi aquests informes als delegats. —De seguida els hi passo.

5 Substitueix els barbarismes que trobaràs en aquestes frases pels mots correctes: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l) m) n) o)

El meu jefe em va encarregar un treball molt pesat. Avui hem fet moltes ventes. El treball que ara tinc no és fixo. La Rosa ha sol·licitat un anticipo on treballa. Hem hagut d’omplenar aquests impresos. Les fruites i verdures són mercancia perecedera. Hauríem d’estalviar més, que el recibo de la llum ha pujat molt. Avui hem reanudat l’activitat després de vacances. M’han donat un vale per dinar al restaurant xinès. La Caixa ens ha concedit un prèstam hipotecari. El contratista de l’obra s’ha endarrerit en el plaç de lliurament. Els abogats de l’empresa ens aconsellen que denunciem l’agent de bolsa per estafa. Oferim uns fondos de pensions molt avantatjosos. Per equilibrar el pressupost hem de frenar els gastos La deuta acumulada ha provocat la quiebra de l’empresa.

6 L’hostal de la Glòria és una de les obres més famoses i més representades de Josep M. de Sagarra. El fragment que en llegiràs és un diàleg entre l’hostalera i el seu marit, de qui ella sospita que s’entén amb la Roser, germana de la Glòria: Escena VII GLÒRIA I ANDREU GLÒRIA: Aquesta mossa em fa molt mala espina! Que un ximple no me l’hagi entabanat! És millor que se’n vagi... És massa dina, per a un hostal té el peu molt delicat... ANDREU: Que se’n vagi?... GLÒRIA: A ajudar la meva mare; aquí amb nosaltres no ens serveix de res... ANDREU: Són pensament que se t’acuden ara ella et fa companyia... GLÒRIA: I no em fa el pes... ANDREU: Ets injusta i no parles amb franquesa si ho fas per mi... Ja saps que estic dejú

Llengua catalana i literatura 4t ESO 235

Activitats de reforç Unitat 7 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

de queixar-me... per mi... GLÒRIA: El teu vot no resa; jo sé el que li convé, millor que tu. ANDREU: És lleig això que fas... GLÒRIA: De bona gana et diria que callis... ANDREU: Jo? Per què?... GLÒRIA: Perquè sí... ANDREU: Tens mania a ta germana. Et tornes no sé com... GLÒRIA: Tinc el pap ple de veure aquesta mossa trapacera, que sols serveix per criticar tothom, desganada, sorruda, mentidera... ANDREU: Ai, Glòria, Glòria, et tornes no sé com... GLÒRIA: I tu també t’hi tornes, i m’agrada trobar-te sol i dir-te francament que d’un quant temps ençà cada vegada et sento més estrany, més diferent. Ara mateix, la cosa és clara i neta: jo dic que la Roser no pot seguir, i em véns a defensar la germaneta només pel gust de barallar-te amb mi. I això m’ho fas en tot, i és cada dia, i en allò que t’hi va i que no t’hi va... ANDREU: Glòria, prou! Quina mena de mania! GLÒRIA: És a dir, que no puc enraonar! No puc dir el que jo sento? ANDREU: No pas ara! GLÒRIA: Jo no tinc dret de vigilar el teu fons? ANDREU: No tens dret d’engegar-me cara a cara un seguit de mentides i cançons. (Pausa. Glòria canvia de to.) a) Resumeix el diàleg d’aquest fragment. b) El text d’aquesta obra és en vers. Digues-ne les característiques mètriques i de rima.

236 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats de reforç Unitat 8 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

1 Omple aquest xec amb la quantitat i el beneficiari que creguis convenient: Codi compte client

BANC EUROPA

Entitat

Oficina

Control

Núm. de compte

0010

305

003246754527

Euros .......................................................................... Pagueu per aquest xec a ..................................................................................................................................... Euros ................................................................................................................................................................... ...................................... , ................................................................. d ............................... de .......................... Data en lletres

Sèrie K Núm. 732535126

2 A continuació hi ha dos avisos barrejats. Ordeneu-los i torneu-los a escriure. HORARI D’ESTIU serà de 9 a 14 hores, Posem en el vostre coneixement que a les 20 h al vestíbul de la finca que havia estat convocada avui a partir del 15 de juliol i fins el 15 de setembre ha estat traslladada al pàrquing de l’edifici.

3 Senyala les oracions que formen aquest text.

AVÍS IMPORTANT La reunió ordinària l’horari d’atenció al públic de la comunitat de veïns de dilluns a divendres.

Després destria les oracions simples i les oraci-

ons compostes i subratlla’n els verbs. La Porta Ferrada, símbol de Sant Feliu de Guíxols Molts ajuntaments de la Costa Brava han decidit convertir el seu racó més emblemàtic en distintiu turístic. Sant Feliu ha fet emblema dels bellíssims arcs de la Porta Foradada. Barreja d’estils Els ganxons i els monjos benedictins del monestir de Sant Feliu no van gaudir quasi mai de bones relacions. Des del segle XII se sap d’uns certs recels mutus que es van accentuar quan la comunitat religiosa va insistir a convertir la vila en un dels seus dominis. Això durà fins l’any 1680, que és quan Sant Feliu reconeix el monestir com a senyor. Són molts els encants de l’edifici, sobretot si ens fixem en la barreja dels diferents estils arquitectònics, que van del preromànic fins al barroc. La primera notícia que es té del monestir és del segle X. Una de les seves particularitats és l’extraordinària proximitat al mar. Els millors racons de la Costa Brava, RACC / 62, S.L.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 237

Activitats de reforç Unitat 8 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

4 Substitueix els barbarismes que trobaràs en aquestes frases pels mots correctes: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j)

El concejal de l’Ajuntament plega a les 18 hores. Ja hem pagat la tassa de les escombraries. Hisenda ha descobert un fraude molt escandalós. Hem decidit posar un pleit a l’empresa Coromines. Han comès un robo a l’Ajuntament de Mataró. L’alcalde ha llegit el bando des del balcó. Avui surt al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el nombrament del nou conseller. Ja ha entrat en vigor la reforma del còdig de circulació. Ja ha acabat el plaç de sol·licitud de beques. Li han rebaixat la multa per pronto pago.

5 Digues el lloc on treballen les persones amb les ocupacions següents: a) b) c) d) e) f)

policia alcalde –essa fiscal rector –a carter –a diputat -ada

6 Una de les novel·les de més èxit de Manuel de Pedrolo és el Mecanoscrit del segon origen, que ens narra la destrucció de la terra i dels seus habitants per uns extraterrestres. Aquest n’és el començament. Observa les tècniques narratives, de les quals parlarem després: (1) L’Alba, un noia de catoze anys, verge i bruna, tornava de l’hort de casa seva amb un cistellet de figues negres, de coll de dama, quan s’aturà a avergonyir dos nois, que en pegaven a un altre i el feien caure al toll de la resclosa, i els va dir: —Què us ha fet? I ells li van contestar: —No el volem amb nosaltres, perquè és negre. —I si s’ofega? I ells es van arronsar d’espatlles, car eren dos nois formats en un ambient cruel, de prejudicis. (2) I aleshores, quan l’Alba ja deixava el cistellet per tal de llançar-se a l’aigua sense ni treure’s la roba, puix que només duia uns shorts i una brusa sobre la pell, el cel i la terra van començar a vibrar amb una mena de trepidació sorda que s’anava accentuant, i un dels nois que havia alçat el cap, digué: —Mireu! Tots tres van poder veure una gran formació d’aparells que s’atansava remorosament de la llunyania, i n’hi havia tants que cobrien l’horitzó. L’altre noi va dir: —Són platets voladors, tu!

238 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats de reforç Unitat 8 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

(3) I l’Alba va mirar encara un moment cap als estranys objectes ovalats i plans que avançaven de pressa cap a la vila mentre la tremolor de la terra i de l’aire augmentava i el soroll creixia, però va pensar de nou en el fill de la seva veïna Margarida, en Dídac, que havia desaparegut en les profunditats de la resclosa, i es va capbussar en l’aigua, darrere els nois, que s’havien oblidat del tot de llur acció i ara deien: —Guaita com brillen! Semblen de foc! (4) I dins de l’aigua, quan ja nedava cap a les pregoneses, l’Alba es va sentir com estirada per la puixança d’un moviment interior que volia endur-se-la altre cop a la superfície, però ella lluità enèrgicament i amb tot el seu braó contra les onades i els remolins, que alteraven la calma habitual del toll, i bracejà amb esforç per atansar-se a l’indret on havia vist desaparèixer en Dídac. Una altra commoció de l’aigua, més intensa, l’apartà de la riba sense vèncer-la, car ella li oposà tota la seva voluntat i els recursos de la seva destresa i, per sota el vòrtex que estava a punt de dominar-la, s’enfonsà encara i va nedar cap a les lianes que empresonaven el noi. (5) I, sense tocar terra, ara en una aigua que tornava a encalmar-se sobtadament, va arrencar en Dídac de les plantes grimpaires, entre els circells de les quals d’altres infants havien trobat la mort, i, sense que ell li donés cap feina, puix que havia perdut el coneixement, va arrossegar-lo amb una mà, mentre l’altra i les cames obrien un solc cap a la superfície, on la respiració continguda va explotar-li, com una bombolla que es forada, abans de continuar nedant fins on la riba baixava a nivell de l’aigua. En enfilar-s’hi i hissar-hi el cos exànime del noi, encara va tenir temps de veure com el núvol d’aparells desapareixia per l’horitzó de llevant. (6) I sense entretenir-se, l’Alba va ajeure en Dídac de bocons sobre l’herba del marge, va fer-li treure tanta aigua com pogué, el girà de cara enlaire en comprovar que encara no donava senyals de vida i enfonsà la boca entre els seus llavis per tal de passar-li l’aire dels propis pulmons fins que el noi parpellejà i es va moure, com si aquella boca estranya li fes nosa. Va treure-li la roba xopa perquè el sol eixugués el seu cos, va friccionar-lo encara, tota abocada al seu damunt, i només llavors, quan ell ja es recobrava, se li acudí d’estranyar-se que els dos nois que l’havien empès no haguessin acudit. (7) I després va veure que tots dos eren ajaçats a terra, garratibats i amb les faccions contretes, com colpits per un atac d’apoplexia que els hagués deixat amb la cara groc-rosada. El cistellet s’havia capgirat i totes les figues eren escampades a llur entorn, però no n’havien menjat, car tenien els llavis nets. En Dídac, que es redreçava, preguntà: —Què fan, Alba? —No ho sé... Anem, que no et volen. —Vols dir que no són morts? (8) I llavors, l’Alba, que es girava en adonar-se que tenia un gran esquinç a la brusa, va alçar la vista cap al poble i obrí la boca sense que li’n sortís cap so. Al seu davant, a tres-cents

Llengua catalana i literatura 4t ESO 239

Activitats de reforç Unitat 8 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

metres, Benaura semblava un altre, més pla; sota la pols que hi penjava com una boira llorda i persistent, les cases s’amuntegaven les unes damunt les altres, com esclafades per una gran mà barroera. Tornà a tancar els llavis, va obrir-los de nou i exclamà: —Oh! I tot seguit, sense recordar-se que la brusa ja no li amagava les sines, va arrencar a córrer camí avall a) Busca el significat de les paraules que desconeguis i anota’l a la teva llibreta. b) Resumeix en una frase, com si fos el títol, cada apartat. A la columna de la dreta, anota-hi el contingut de cada un: resum (1) L’Alba s’encara a dos nois

(2)

(3)

(4)

(5)

(6)

(7)

(8)

240 Llengua catalana i literatura 4t ESO

contingut Dos nois n’han tirat a un altre, que és negre, a un toll. L’Alba els renya perquè el noi s’ofegarà.

Activitats de reforç Unitat 9 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

1 Aparella cada mot català amb la paraula llatina corresponent: ocell, cadira, llit, peix, món, braç, cap, pedra, ovella a) CAPUT: ............................... d) BRACCHIU:................... g) PISCE: .............................. b) LECTU: ............................... e) AVICELLU: ................... h) CATHEDRA: ..................... c) OVICULA: ........................... f) PETRA: ........................ i) MUNDU: ...........................

2 Entra al Viquiportal de les Llengües del món de la Viquipèdia. Ho pots fer directament teclejant http://ca.wikipedia.org/wiki/Portal:Lleng%C3%BCes. Des d’aquí podràs accedir fàcilment a diferents articles relacionats amb les llengües del món. En grups de tres, busqueu informació sobre una llengua que us sigui desconeguda (tant li fa que tingui pocs o molts parlants) i prepareu-ne una exposició per a la resta de la classe que duri entre 5 i 7 minuts. Destaqueu-ne aquests factors: a) nombre de parlants b) llocs on es parla

c) història d) dialectes

e) tradició literària f) alfabet

3 Substitueix l’oració substantiva subratllada per un sintagma nominal que hi pugui equivaler: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l) m)

Mai no oblidarem que s’han comportat tan malament. El que hauries hagut de fer és treballar més. L’home del temps diu que necessitem que plogui. Pensa bé en el que t’han demanat. Portàvem els premis per als qui havien guanyat el concurs literari. El que més l’atreia d’ell era el seu tarannà afable. No estava segur que li quedessin forces per acabar l’excursió. Temia que tots els seus esforços fossin inútils. Parlàvem d’anar a Donosti el mes de maig. Encara no s’ha adonat que ha comès un error. Que els beneficis minvessin va sorprendre tothom. No t’oblidis que has de comprar mongetes per dinar. Ignoro què farem d’ara endavant.

4 El vocabulari dels esports és ple de préstecs o manlleus d’altres llengües, en especial de l’anglès. Detecta i subratlla els anglicismes amagats a les frases següents. a) b) c) d) e) f)

El davanter va aprofitar el servei de còrner per marcar un gol de cap. El tennista català va guanyar el partit per tres sets a un. Si vols aprendre a jugar a hoquei t’has de comprar un estic i uns patins. La final d’atletisme de quatre-cents metres tanca es va decidir a l’esprint. El Barcelona de bàsquet va guanyar el play-off contra el Madrid. S’ha comprat la millor taula de surf, però ara resulta que no sap nedar.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 241

Activitats de reforç Unitat 9 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

g) A la lliga de beisbol s’han descobert diversos casos de dopatge. h) L’espàrring va noquejar el campió de boxa.

5 Descobreix el mot que correspon a cada definició. a) Classificació d’esportistes o d’equips en funció dels resultats que han obtingut en més d‘una competició d’un esport: ........................... b) Instal·lació destinada a les curses de gossos: ........................... c) En atletisme, prova combinada que comprèn quatre curses, tres llançaments i tres salts: ........................... d) Esport practicat a cavall entre dos equips de quatre jugadors que consisteix a fer entrar la pilota en una porteria tot impulsant-la amb una maça: ...........................

6 Joan Brossa també va escriure poemes d’amor, com el que ara llegiràs. Observa alguns recursos que després comentarem: Al clar dels teus petons Jo sóc el teu servent; de tu m’arriba el límit que no enganya i l’acció que salva: amor, t’invoco sempre i no separo els mots que dic de la saliva dels teus petons. Si el món va a la deriva, vida meva, a la fi, l’atracció brolla i brilla del so del teu color, que és per a mi l’olor més unitiva. Dins aquest cercle de la nostra amor, tota segona causa és un error, i en boca teva, amor, l’ordre de viure m’alia amb tu, i ho tens tot a favor; prenc el camí del món amb més rigor i al teu costat per sempre em sento lliure. a) Amb què es compara el poeta en relació amb la seva estimada? b) Quins elements l’uneixen amb el seu amor? c) Comenta el darrer vers i compara’l amb el primer. Quin contrast hi observes? d) Quina és la teva opinió, raonada, d’aquest poema?

242 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats de reforç Unitat 10 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

1 Aquest text és valencià. Subratlla’n les formes diferents de les del teu dialecte i escriu com ho diries tu. —Ja t’he declarat la meua debilitat, però tu encara no m’has dit si també t’agraden les apostes. —Depèn d’allò que s’haja d’arriscar –confessà ella un poc atemorida. I continuà: –Estic pensant que no sé si et seré prou bon guia. —Oh, i tant que ho seràs –tractava ell d’animar-la amb els mots i amb les accions, i li posava una mà al muscle. Només aplegar a la ruleta, la mateixa en què estava jugant Campos, Lídia va dipositar totes les fitxes en la casella del tretze negre. M. JOAN I ARINYÓ, Contra sentit

2 Completa la graella següent amb la primera persona del singular del present d’indicatiu en els diferents dialectes que s’indiquen dels verbs pensar, parlar i saltar. central

nord-occidental

valencià

balear

rossellonès

3 Insereix la segona oració de cada parella dins de la primera usant un pronom relatiu: a) He enviat per correu tots els missatges. M’han arribat missatges. b) L’ordinador portàtil és el més modern. T’has comprat l’ordinador portàtil. c) L’Armengol és molt bona persona. Vas anar d’excursió amb l’Armengol. d) El cotxe és del meu oncle. Vaig amb cotxe. e) El llapis adhesiu s’ha perdut. Tu enganxaves les fotografies amb el llapis adhesiu. f) Vaig estar a la sala. Es va fer la reunió del Consell d’Europa en aquella sala. g) El noi és de Mallorca. Hem donat el sobre al noi

Llengua catalana i literatura 4t ESO 243

Activitats de reforç Unitat 10 1 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

4 Col·loca els mots següents a la columna corresponent segons el mitjà de transport amb què es relacionin. aeroport, estació, autopista, via, moll, andana, cabina, xofer, vagó, pista d’aterratge, hostessa, multa, pàrquing, escullera, coberta, cap d’estació, calçada, ull de bou, carril, revisor, hangar, timó, hèlice, avançament, reactor, baixador, rodalies, remolcador, canvi de rasant, línia contínua

tren/metro

avió

automòbil

5 Troba quinze parts d’una moto en aquesta sopa de lletres: T

244 Llengua catalana i literatura 4t ESO

vaixell

Activitats de reforç Unitat 10 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

6 Quim Monzó és un articulista de premsa prou reconegut, a més d’un gran contista, com hem estudiat. Llegeix-ne aquest text: Patètic Ara, tot és patètic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha algú que diu: «Et queden patètics. » Si un sopar va ser mínimament avorrit te l’expliquen dient: «Va ser un sopar patètic.» [...] El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb «un resultat patètic.» Fins en el discurs d’investidura com a doctor honoris causa, Francisco Ayala va dir que el nacionalisme de la generació del 98 «va ser patètic.» ¿De debò totes aquestes coses mereixen el qualificatiu de «patètic»? Ja no hi ha coses ni situacions penoses, ridícules, avorrides, lamentables, fatals, tristes, risibles, grotesques, carrinclones, deplorables, llastimoses o desoladores. Ara, a totes aquestes coses o situacions se’ls encoloma el qualificatiu de «patètiques» i avall que fa baixada. Adéu, matisos. De tan mal utilitzat, l’adjectiu ha acabat perdent el sentit original i convertint-se en un clixé del qual cal fugir. Els pantalons a què es referia qui els qualificava de patètics ¿eren realment patètics o més aviat mal fets, malgirbats o ridículs? El sopar ¿va ser realment patètic o avorrit i prou? [...] I el resultat del partit ¿va ser realment patètic o el que va passar és que hi va haver molta diferència de gols? L’ús abusiu de «patètic» va començar fa cosa de cinc o sis anys. Influenciats per les males traduccions de l’anglès, molts guionistes de televisió van descobrir l’adjectiu just aleshores i el van trobar brillant: «patètic» és una paraula sonora, té força, i convenientment utilitzada afegia una pinzellada d’exageració que feia més impactant el text que escrivien. De la televisió es va escampar a la premsa i, com passa sovint, han acabat fent-lo servir per tot i, doncs, matant-lo. Ara, no hi ha un dia que no el sentis tres o quatre cops. Fins al punt que qualsevol periodista o guionista amb un mínim bon gust ha de repassar un parell de vegades allò que ha escrit per veure si per inèrcia hi ha deixat caure cap «patètic», i aleshores treure’l. En aquest llenguatge reduccionista que corre, «patètic» s’ha convertit en l’oposat de «genial». Des de fa encara més anys, tot allò que és mínimament acceptable és «genial». Si no són «patètics», els pantalons són «genials». Si no és «patètic», el sopar és «genial». I el resultat del partit de futbol, també: un resultat «genial». Al món ja no hi ha coses bones o dolentes. Ara tot és o bé «genial» o bé «patètic». I entre tots dos qualificatius, el desert. Patètic, francament. a) Resumeix cada paràgraf ressaltant-ne la idea més important. b) Amb quins adjectius podríem suplir «patètic»? c) Escriu un article semblant, però sobre el mot «genial» i l’abús que molta gent en fa. Proposa solucions alternatives.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 245

Activitats de reforç Unitat 11 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

1 Digues quin tipus de variació hi hauria en cada grup de paraules: dialectal, funcional, històrica o social. a) ostres, vale, tio / compte, d’acord, vostè b) ca, tassó, nina / gos, got, nena c) feixa, era, sembrat / semàfor, xamfrà, aparcament d) desalt, sovén, aur / disgust, sovint, or

2 Busca en el text següent almenys deu paraules o expressions pròpies del tema del text. Digues també de quin tema tracta. Finalment, digues quin tipus de variabilitat lingüística manifesta. La legionel·losi és un tipus de pneumònia causada per la Legionella pneumophilla, un bacteri que només resulta perillós si es troba en concentracions molt grans. El contagi es produeix quan una persona inhala petites gotetes d’aigua carregades pel bacteri, però no s’encomana de persona a persona. És per això que els tècnics, a l’hora de buscar els responsables dels contagis, acostumen a examinar torres de refrigeració –els aires condicionats domèstics no, perquè funcionen amb aire–, i en el cas de Mataró han començat a inspeccionar també els camions de la neteja municipal, els regs per aspersió i les fonts públiques. [...] Actualment, la malaltia es tracta amb antibiòtics de la família dels macròlids o de les noves quinolones, i obliga els afectats a ser hospitalitzats quatre o cinc dies, depenent del seu sistema immunitari i del moment en què se’ls hagi diagnosticat l’origen de la pneumònia. ÀLEX MILLAN, El temps, 950

3 Completa el final d’aquestes frases amb una oració subordinada adverbial: a) Aniré al Tibidabo .................. h)Ens trobarem ……… b) El vaig trobar ........................ i) Demà ens llevarem ……… c) No obris la nevera ................ j) Porta les peres ……… d) Lluitarem .............................. k) Parlava ……… e) Li ho contaré ........................ l) El vaig sacsejar ……… f) La vaig observar .................. m) S’hi esforçava tant ……… g) Treballa ................................

4 Busca un mot o una expressió equivalent per a les locucions destacades en negreta: a) S’hi va acostar de puntetes perquè no el sentíssim. b) Em passo el dia a l’oficina, entre quatre parets. c) Està completament tocat de l’ala. d) El director encara no ha donat el vist-i-plau al projecte. e) Quan ho ha explicat, m’he quedat amb la boca oberta.

246 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats de reforç Unitat 11 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

5 Explica el significat d’aquestes frases fetes basades en les peces de vestir: a) Rascar-se la butxaca. b) Estirar més el braç que la màniga c) No arribar-li a la sola de la sabata. d) Anar com l’anell al dit.

e) Tants caps tants barrets. f) Haver-n’hi per tirar el barret al foc. g) Haver-hi roba estesa. h) Anar amb una sabata i una espardenya.

6 Explica el significat d’aquests refranys: a) De mica en mica s’omple la pica. b) Qui oli remena els dits se n’unta. c) Pagant, sant Pere canta. d) Qui no s’arrisca no pisca.

e) Qui no plora no mama. f) Amic de molts, amic de ningú. g) Feta la llei, feta la trampa. h) Qui et vol bé et farà plorar.

7 Una vella coneguda olor va ser una de les primeres obres de Josep M. Benet i Jornet. Llegeixne aquesta escena: Acte segon Juliol. Dia de festa. Al pati, la senyora Dolors pela patates. Joan seu a prop amb un llibre a les mans, en el qual recolza un paper. Llapis a la mà. (Joan, instintivament, amaga una mica el paper.) JOAN: No. SRA. DOLORS: Les festes no són per quedar-te a casa. Et tornaràs ximple, tant llegir. I en Mateu? JOAN: Ara té nòvia. SRA. DOLORS: Des de quan? JOAN: Fa dies. La va conèixer al poble. (Pausa.) SRA. DOLORS: I tu què? Tens vint-i-set anys. Hauries de casar-te. JOAN: Calma i paciència. SRA. DOLORS: Si encara has de buscar la noia... JOAN: De moment, la tinc triada. SRA. DOLORS: De veritat? Qui és? (Joan es redreça. Mira un moment al pati gran. S’aixeca i s’acosta una mica a la seva mare.) JOAN: La Teresa del forn. SRA. DOLORS: Te’n rius, però precisament aquesta és la que et convé. JOAN: D’acord. Si no em convingués no m’hi casaria. SRA. DOLORS: Parles seriosament? (Deixant de pelar patates.) JOAN: I tant! SRA. DOLORS: Doncs per què fas el ruc amb la d’aquí al costat? JOAN: No sé a què es refereix.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 247

Activitats de reforç Unitat 11 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

SRA. DOLORS: La teva mare no és cega. Us veieu sovint, des de fa unes setmanes. JOAN: Vivim de costat. SRA. DOLORS: No us trobàveu abans. JOAN: És ella la que em busca. Jo no li deia res. SRA. DOLORS: Si et vols casar amb la Teresa atura el carro. JOAN: No s’amoïni. D’aquí tres dies marxem, i s’haurà acabat. Mentrestant deixi’m fer. La nena és maca i seria ximple desaprofitar l’ocasió. SRA. DOLORS: I l’altra què? JOAN: Quan m’hi declari, adéu llibertat. Aprofito els últims moments. La Teresa que s’esperi. Al capdavall li faig un favor... I a la Maria un altre perquè necessita que l’espavilin. SRA. DOLORS: Vés amb compte. (En to diferent.) No entenc que la Maria t’hagi fet cas. JOAN: Doncs no m’hi vaig esforçar massa. SRA. DOLORS: Més val que la deixis tranquil·la. Dedica’t a la Teresa, prou feina tindràs. JOAN: Mala cosa he dit. a) Què passa en aquesta escena? Fes-ne un breu resum. b) Quins personatges hi surten? Quina relació tenen? Com és cadascun? c) Què en penses, de l’actitud d’en Joan amb les dones?

248 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats d’ampliació Unitat 1 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

1 Feu l’anàlisi comparada d’aquests dos textos: La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot, mentre pasturen l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria. Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada… Però torna, i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se’n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua. JOAN MARAGALL, Poesies Vaca Suïssa Quan jo m’esmerço en una causa justa com mon Tell sóc adusta i arrogant: prou, s’ha acabat! Aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta. La meva sang no peix la noia flaca ni s’amistança amb el cafè pudent. Vós no sou qui per grapejar una vaca, ni un àngel que baixés expressament. Encara us resta la indefensa cabra, que sempre ha tingut l’ànima d’esclau. A mi no em muny ni qui s’acosti amb sabre! Tinc banyes i escometo com un brau.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 249

Activitats d’ampliació Unitat 1 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini, l’he bramulat per comes i fondals, i no espereu que me’n desencamini la llepolia d’un manat d’alfals. Que jo mateixa, si no fos tan llega, en lletra clara contaria el fet. Temps era temps hi hagué la vaca cega: jo só la vaca de la mala llet. JOAN OLIVER (Pere Quart)

2 A continuació tens un altre fragment de l’obra Pigmalió, de Joan Oliver. Senyala tots aquells mots i expressions que no siguin normatius i esmena’ls: ROSETA (recollint les flors i tornant-les a posar a la panera). –Pasterada! Tot a Can Taps! Que té elssuís al clatei, aquest pera? [...] És aixòs lo que aprenen als col·lègits de pago? L’estapliment a la missèria! I amb el fangueix que hi ha! Aquesta sí que serà la nit del lloro! Tot per culpa d’un mec que més valdria... SRA. FORTUNY (interrompent-la). –No diguis més impertinències, noia; que el meu fill ho ha fet sense voler. ROSETA. –Òndia! Ves per on és fill de vostè! Dòs, goiti, ja podria pagar-me la mercancia avariada. Repari quina púrria de claveis! Perquè a mi no me les regalen. Tinc que retratar-me, comprèn el txesto? (Fa el gest de pagar) SRA. FORTUNY. –Té, noia, per les flors fetes malbé. ROSETA. –Moltíssimes gràcies, i que Nostre Senyor els hi conservi i elss hi umenti. JOAN OLIVER, Pigmalió

3 Substitueix les expressions en cursiva per altres d’equivalents, però més clares i concises. a) Han anunciat que hi haurà eleccions en un breu període de temps. b) El gerent i l’apoderat han defensat punts de vista diferents. c) El cap de l’oposició s’ha mostrat contrari a l’augment dels impostos. d) Vinc d’una família d’escassos recursos econòmics i no me n’avergonyeixo. e) La tia Pura ens visita d’una manera freqüent.

4 Corregeix els errors de les frases següents. a) Vés a dir-lis que el dinar és a taula. b) No fagis res, espera els aconteixements. c) Es va pujar de peus a la cadira. d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estrellar contra una paret. e) No és llògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.

250 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats d’ampliació Unitat 1 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

f) Quin atleta! Té un aparador ple de trofejos. g) He penjat un quadro al passillo i he tornat a tapissar el silló.

5 Analitza els fragments següents d’Ausiàs March: a) des del punt de vista mètric i estròfic; b) imatges i comparacions; c) significat global: fes-ne un comentari.

XLVI Veles i vents l’anhel meu compliran tot fent camins dubtosos per la mar, mestral, ponent, en contra veig armar, xaloc, llevant, bé l’afavoriran amb els amics seus gregal i migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que el seu favor, bufant siga total i que tots cinc em porten de retorn. Bullirà el mar com la cassola al forn, mudant color i l’estat natural, i mostrarà que vol a tot fer mal si damunt seu para un instant al jorn. Grans i petits, els peixos correran i buscaran amagatalls secrets: fugint del mar, on són criats i fets, per gran remei, a terra eixiran. (...) LXVIII (...) Jo sóc aquell que en el temps de tempesta, quan molta gent festeja prop dels focs, podent amb ells compartir els seus jocs, vaig sobre neu, descalç, nua la testa, servint senyor mai vassall, sempre fort que no volgué fer mai cap homenatge, en tot fet lleig mostrà el seu cor salvatge; no em falten –diu guardó ni bona sort. Plena de seny, lluny de mi el desig tort, herbes no es fan dolentes al meu riu; siga comprés que dins el meu cor viu el pensament, segur com en bon port. (Versió moderna de LLUÍS-ANTON BAULENAS)

Llengua catalana i literatura 4t ESO 251

Activitats d’ampliació Unitat 2 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

1 Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients: a) b) c) d)

Introducció: plantejament general. Avantatges: arguments, exemples. Desavantatges: arguments, exemples. Conclusió: valoració global i opinió personal.

2 En aquestes frases hi ha connectors emprats incorrectament. Detecta’ls i esmena’ls: a) Es repetirà la votació, doncs no hi ha hagut prou participació. b) He convocat una reunió amb els veïns; tanmateix he demanat que vingui el regidor del districte. c) T’he enviat un correu electrònic amb l’horari d’activitats per a que t’apuntis a les que més t’agradin. d) Donat que s’esperen precipitacions, se suspèn l’excursió prevista per demà. e) No em ve de gust anar al cine. Ademés, no tinc temps.

3 Ordena aquestes paraules per tal de formar sintagmes nominals: a) b) c) d) e) f)

del / vuitanta / dècada / passat / segle / anys / la / dels pebrot / i / ració / xampinyons / una / doble / vegetal / amb / pizza / de de / ministra / nomenada / nova / defensa / la / president / pel / govern / del antiguitat / al / Atapuerca / de / trobat / maxil·lar / de / trobat / un / inferior / al Peix / que / aquella / carrer / del / vivia / al / noia la / col·laboració / gran / dels / una / feta / lectors / iniciativa / nostres / amb

4 Canvia el complement del nom d’aquests sintagmes per un adjectiu equivalent: a) b) c) d) e) f)

un contracte de treball un país del sud els incendis del bosc menjars de casa un cotxe que corre molt la literatura feta pel poble

g) h) i) j) k) l)

la millor voluntat de les institucions un producte que val molts diners una entrada que no ens ha costat res una peça per ser tocada amb instruments les comarques de ponent els interessos del sector

5 Completa els buits d’aquestes definicions amb el mot corresponent (un hiperònim). Fixa’t en l’exemple: Violí: Instrument de corda i arquet, amb mànec sense trasts. a) Serra: .............. consistent en una fulla d’acer dentada per una de les seves vores, subjecta a un agafador, i que serveix per a tallar.

252 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats d’ampliació Unitat 2 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

b) Hexàgon: ...................... de sis angles. c) Marbre: ............... calcària compacta, fàcil de polir, utilitzada en obres artístiques i en la construcció. d) Ventilador: ...................... emprat per a renovar o refrescar l’aire d’un lloc tancat. e) Grua: ..................... emprada per a l’elevació de càrregues i per al seu moviment a petites distàncies. f) Autobús: ....................... automòbil d’ús urbà destinat al transport col·lectiu de persones. g) Gratacels: ................ de pisos, que arriba a una alçària molt superior a la normal h) Nevera: .................... que serveix per al refredament i la conservació d’aliments. i) Rossinyol: .................... bru rogenc de sobre i blanquinós de sota, notable per la bellesa del seu cant. j) Alzina: .................... de fulla perenne, que produeix glans com a fruit.

Llegeix el text següent i contesta les preguntes posteriors: La filla del mar ESCENA X (fragment) Pere Màrtir, Àgata, Caterina, Lluïseta, Filomena, Baltasanet, Gregori, Rufet, Mòllera, homes i dones. (Vénen pel primer terme de la dreta una colla de mossers i minyones i entre ells Rufet, Mòllera, Filomena i Lluïseta.) FILOMENA: Que no, que semblava morta. RUFET: Adormida. LLUÏSETA: A mi el pare em va dir que havia vingut en una onada. FILOMENA: No, aixís, no. (Altres s’han ficat en la disputa.) RUFET: Baltasanet, oi que a l’Àgata, la va llençar a la sorra una onada molt regrossa? BALTASANET: Va ser que tota la nit el vant del mar se va batre contra el poble, que llençava per damunt de les roques molta aigua, com a muntanyes; i amb la celístia de les estrelles vam veure a prop, a prop, un bastiment que estava en perill i que tan aviat semblava que s’aguantés enlaire com que se n’anés a fons. Tot el poble era a la platja i sobre les roques: de cop va semblar que aquell barco s’acostés molt de pressa, tant que fins hi obiràvem gent a bordo, i quan va ser més a prop d’aquí, de cop virà en rodó, se va ajeure de babord i ja no el tornàrem a veure. Compteu quin esglai nosaltres, perquè no podíem fer res per aquells infeliços que se’n van anar a fons dintre del barco! LLUÏSETA: I l’Àgata també hi era al barco? RUFET: I com se va salvar? FILOMENA: I tu te’n recordes, Àgata? (L’Àgata ha anat seguint atentament la relació acostantse al Baltasanet fins a posar-li un braç al coll abraçant-s’hi.) Sí. Cada dia me’n recordo més, més. BALTASANET: Doncs se va salvar perquè... PERE MÀRTIR: No vós, no: ella, que ho digui ella. (Tots demanen que ho conti l’Àgata.) BALTASANET: Digues, digues.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 253

Activitats d’ampliació Unitat 2 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

ÀGATA: Jo? És que no m’agrada parlar-ne a tothom... PERE MÀRTIR: (mig ressentit) Si tant greu te sap... ÀGATA: No, no, que t’ho vaig dir, que ho vaig dir. Veureu que em trobo, quan hi penso, que m’estava un dia tota petita, petita, ajagudeta a la falda d’una dona: la meva mare. (Amb orgull mirant-se a tothom.) Perquè ho devia ser, ho era la meva mare! M’estrenyia força amb els seus braços, plorant i besant-me; i ella no em bressava, no; mes com si totes dues ens trobéssim a dintre d’un bressol molt gran, tot s’ajeia i tot s’adreçava amb nosaltres. De cop vaig veure sortir per darrere de la mare el cap d’un home, la cara encesa, els cabells de punta, i ens abraçà a les dues, i tot se va omplir d’un estrany terratrèmol i xiscles o gemecs, i un torrent d’aigua ens va caure a sobre, i tot se va fer negre, i rodolàrem amb aquella aigua avall, amunt, i no sé més, i no sé més sinó que em veig que m’ofego i ho somio encara. (Comentaris de tothom. Pausa.) I després no sé com va ser que em vaig trobar balancejantme en l’aigua tranquil·la ja, i sense por, i al mirar pel damunt meu, en lloc dels ulls, de la mare, vaig veure ulls i més ulls que em va semblar que amorosos me miraven com si fossin totes les mares del món, que devien ésser les estrelles. I em vaig creure que em trobava sobre una falda que mai s’acabava com si totes les mares s’haguessin ajuntat per fer-ne una de falda per a mi que cap en tenia. I va sortir el sol, i li vaig estendre els braços, que entre la boira vaig prendre per la cara d’aquell pare meu que havia perdut i que tornava; que en tot els veia an ells trobant-me sola. I em vaig adormir dient-li al sol i al mar: Pare! Mare! BALTASANET: Pobreta! Pobreta! ÀGATA: (plorant) M’agrada creure-m’ho que va ser aixís, i m’ho fantasiejo jo mateixa. (Pausa.) Ah! I res més: que al despertar-me em vaig trobar damunt d’aquesta platja lligada a un tors d’aquell barco perdut i voltada de mariners i de dones que somreien estranyats mirant-me i em socorrien. Després d’haver llegit el fragment de La filla del mar i sabent les característiques del Romanticisme, respon les preguntes que hi ha a continuació: celístia: claror dels estels. bastiment: vaixell. a) b) c) d) e) f)

obirar: veure de lluny. bressar: gronxar.

Es potencia el jo subjectiu? On? En què? Creus que Àgata, la protagonista, és un personatge marginat? O potser individualista? S’hi exalten els sentiments? Quin paper hi tenen? Fixa’t en el títol de l’obra: La filla del mar. Té un valor real o simbòlic? La narració del naufragi que fa l’Àgata, opines que és real o idealitzada? L’interès dels autors romàntics per la cultura popular queda reflectit d’alguna manera en el text? Per exemple, en l’elecció del lloc on transcorre l’obra: un poble vora del mar; en els personatges: pescadors; en la protagonista: una noia que s’ha salvat d’un naufragi i que s’ha quedat sense pares; el llenguatge col·loquial que utilitzen... g) Creus que aquest fragment forma part d’una obra romàntica?

254 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats d’ampliació Unitat 3 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

1 Feu grups de tres (dos interlocutors i un moderador). Trieu un d’aquests temes i escolliu quina posició defensarà cadascú. Primer feu un guió amb els vostres arguments i després representeu un cara a cara davant la classe. a) b) c) d) e) f) g)

Els toros, una tradició cultural o un acte de crueltat envers els animals? Hi ha vida intel·ligent en altres planetes? L’estalvi d’aigua. El futur després de l’ESO: treballar o estudiar? Homes i dones: iguals o diferents? Què es millor, el transport públic o el privat? L’escalfament global del planeta.

2 Analitzeu els debats que feu a classe mitjançant aquest quadre: participant 1 participant 2 participant 3 participant 4 Quina tesi defensa? Respecta les intervencions dels altres participants? S’allarga més del compte? Pràcticament no participa Parla correctament i amb precisió? És ordenat o caòtic en l’exposició de les idees? Quin registre utilitza: estàndard, col·loquial o una barreja d’ambdós? Parla clarament, vocalitzant? Parla massa alt o massa fluix? Parla massa ràpid o massa lentament? El to és monòton o variat? Quin és el clima que es respira: amable, cordial, respectuós, agressiu, tens...? Qui creieu que ha guanyat el debat? Per què?

Llengua catalana i literatura 4t ESO 255

Activitats d’ampliació Unitat 3 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

3 Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada: a) Des de fa un any ......... (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva. b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no ......... (sentir / sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord. c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no ......... (caure / caure’s). d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no ......... (ser / estar) a classe. e) Vull que ......... (haver / haver-hi) pau entre vosaltres. f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ......... (portar-se bé / avenir-se) molt. g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que ......... (ser / estar) al sabater. h) Està mal fet ......... (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer. i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no ......... (veure / veure-hi) de cap ull.

4 Escriu l’antònim del mot en negreta i uneix-lo amb el seu sinònim: antònims a) fort b) ………………… c) ………………… d) ………………… e) ………………… f) …………………

feble suau encendre intel·ligent tancar tímid

sinònims dèbil savi fi tou llest sedós cloure apocat vergonyós inflamar incendiar clausurar

fluix empresonar retret espavilat dolç exasperar

5 Completa l’explicació sobre els diferents tipus d’antonímia amb els exemples adients: calent-fred, viu-mort, comprar-vendre, gran-petit, mascle-femella, pregunta-resposta Les relacions d’oposició entre paraules no són totes iguals i cal diferenciar els diferents tipus d’antonímia: a) Complementarietat. L’afirmació d’un terme de la parella implica necessàriament la negació de l’altre: ....................................................... b) Inversió. El fet que existeixi l’un implica que existeix l’altre: ............................... c) Gradació. Entre els dos mots antònims hi ha una escala amb matisos diferents: ................ .......................

6 Joan Maragall va adoptar, durant molts períodes de la seva vida, una actitud clarament vitalista, d’exaltació del fet de viure, de lluita de la vida contra la mort i de victòria de la primera. A veure si ho notes en aquest poema: En la mort d’un jove Te’n vas anâ amb aquell ponent dolcíssim... Caigueres, lluitadô al marxâ a la lluita. Somreies a la força dels teus muscles

256 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats d’ampliació Unitat 3 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

i glaties per guerres i corones, i tot de cop t’has esllanguit per terra amb els ulls admirats... Ai, la Mort, i que n’ets d’embellidora! Aquell teu primer vel, quan el llançares damunt de l’hèroe en flor, tots somriguérem sota els plors estroncats, que una serena va començâ a regnâ en el pit i en el rostre del moribund. L’alè anava i venia suaument emperesit, fins que esperàrem... I no tornà... Llavores esclataven més alts els plors al Cel... Ell ja no hi era... Prô a fora, al camp, era un ponent dolcíssim... Octubre, 1895 a) A què compara el poeta la part final de la vida del jove? b) El poema, quina sensació t’ha produït: de dolor, d’alegria, de plantar cara a la mort...? Explica-ho amb un raonament il·lustrat amb fragments del poema. c) Comenta la segona part del poema (des de: «Ai, la Mort...») sota el punt de vista del ritme i relaciona’l amb el que expressa aquesta part. Quin paper hi juguen els punts suspensius?

Llengua catalana i literatura 4t ESO 257

Activitats d’ampliació Unitat 4 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

1 Aquí tens l’índex d’un treball, però desordenat. Refés-lo tornant a escriure a la teva llibreta l’índex correcte. La multiplicitat dels vuitanta: new wave, post-punk, techno, dark, electrònic, rap, breakdance, dark metal, new romantic... La gènesi del rock and roll: el mite d’Elvis Presley Annex: relació de grups i discografia bàsica Els anys seixanta als EUA i a Europa (The Beatles i The Rolling Stones) Bibliografia Tendències del nou mil·leni L’enfrontament generacional dels setanta: el heavy metal, el hard rock i el punk Conclusions Els anys noranta o el naixement del grunge Precedents del pop-rock

2 Fes un llistat de pàgines web on puguis trobar informació per elaborar un treball sobre el poprock, semblant al de l’exercici anterior. Ordena-les per un criteri de més a menys interessant. Després, entre tots, feu-ne una posta en comú.

3 Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin: a) Hem tret força vi de la bóta. b) La meva germana Eulàlia m’explicava contes abans d’anar a dormir. c) Diuen que la Marta surt amb el presumit del Gerard. d) En Marc ha trobat una mosca al seu plat. e) La mare ha comprat aquell MP-3 a en Pere. f) Demana-li si vol venir a patinar amb nosaltres.

4 Fes el mateix amb els complements indirectes d’aquestes altres: a) Ha trucat a la Meritxell per anar al cinema. b) Deixa, a nosaltres, el teu llibre d’anglès. c) L’Anna va fer un petó al seu xicot. d) Hem proposat a les nostres amigues d’anar a ballar demà. e) Envia una salutació de part meva a la teva cosina. f) No vol dir als seus pares que aquest trimestre n’ha suspès cinc.

5 Mira de resoldre aquestes endevinalles i, després, explica el doble sentit en què són usades les paraules en negreta: a) No és pebre però cou; té barba i no és home. b) Tinc cap, tinc ull i tinc cos i no sóc de carn ni ós.

258 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats d’ampliació Unitat 4 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

c) Som cegues de naixement, tenim ulls i no hi veiem. d) Ones fa, mar és, té espines i no és peix. e) Tinc tall i no menjo mai.

6 En les frases següents, el mot en negreta té un sentit diferent del que li és propi. Explica el mecanisme mitjançant el qual s’ha produït la polisèmia (metàfora, metonímia, habilitació). Fixa’t en l’exemple: M’he tallat amb la fulla d’afaitar. → Metàfora: analogia per la forma (làmina prima) a) Hem quedat davant la boca del metro. b) S’ha begut un got d’aigua. c) El vent ha torçat l’antena de televisió. d) És la noia que duu un vestit taronja. e) Portes el coll de la camisa brut. f) El concursant acaba de guanyar un viatge al Carib

7 A més de Josep Carner, l’altre poeta important del noucentisme va ser Guerau de Liost, pseudònim de Jaume Bofill i Mates. Llegeix el poema següent dedicat a una pomera i comenta’l: Pomera L’herba dallada novament rebrota els prats vestint d’una altra primavera. Carregada de fruita, la pomera s’hi aixeca al mig, esquarterant-se tota. Com prolífica mare, consumida, d’aspres en forca s’arrepenja lassa, en fruites prodigant la vida escassa amb una hermosa profusió de vida. I la corona el devessall de pomes, impregnant-la de rústiques aromes, i criden per ses branques els aucells disputant-se les fruites ja madures, i somniant maternitats futures, mor la pomera quan la deixen ells. Vocabulari – dallada: tallada amb una dalla. – esquarterant-se: obrint-se, esquerdant-se. – prolífica: que té molts fills, que dóna molts fruits. – consumida: que ha perdut el vigor, la vitalitat. – aspres: pal o canya plantada a terra per sostenir arbres. – lassa: cansada.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 259

Activitats d’ampliació Unitat 4 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

– profusió: gran abundància, prodigalitat. – devessall: multitud, gran quantitat. a) Aquest poema té catorze versos. Analitza’l des del punt de vista de la forma: tipus de vers, rima, possibles estrofes, elisions i sinalefes, ritme, etc. b) En els dos primers versos trobem un hipèrbaton força clar. Digues com seria l’ordre lògic de les paraules. c) En diversos llocs del poema trobem una personificació de la pomera. Explica-la. d) Digues què et sembla aquest poema, de manera justificada.

8 Josep Vicenç Foix va escriure també poemes en prosa. Llegeix el següent i respon les qüestions de més avall: Havíem deixat la moto... Havíem deixat la moto, que és la primera que hem vist esmaltada amb figures mitològiques, a la punta del moll. Desalgàvem les cordes d’una barcassa quan, de costat del dic, han aparegut quatre pirates esprimatxats i durs, més alts que persona humana, que navegaven a la deriva damunt un singular quadrat de fusta. Cadascun d’ells se sostenia, rígid, en cadascuna de les puntes extremes de la insòlita caixa. De boca a boca aguantaven, tibant, una corda prima per on lliscaven, amb perlejant frisança, papallones i flors. Refets, ens hi hem acostat sense escomesa. No eren però pirates, ni flors, ni papallones ans les quatre tiges dels roserars que, amb cremors de posta, fecunden els elements en amainar la tarda. Ens n’hem tornat a vila carregats d’inútils terrisses i ho hem contat, meravellats, al testaferro del setmanari de la vegueria. a) Hi trobes algun element de modernitat, que indiqui el caràcter avantguardista de Foix? b) Et sembla que el text té ritme? Llegeix-lo en veu alta i després digues què et suggereix la seva musicalitat. c) Hi ha alguna imatge que et sembli més suggeridora que les altres? Comenta-la.

260 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats d’ampliació Unitat 5 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

1 Escriu una crítica d’una pel·lícula que has vist darrerament. Procura que el teu text tingui aquesta estructura: – Un títol expressiu, que permeti endevinar la teva opinió respecte la pel·lícula, i un avantítol en el qual figuri el nom del film. – Una fitxa tècnica de la pel·lícula (títol, nacionalitat, any, gènere, director, intèrprets, guió, fotografia, duració, classificació...) – Un cos que informi sobre l’obra (amb una sinopsi argumental) i que n’analitzi diferents aspectes (treball dels actors, localitzacions, vestuari, fotografia, muntatge, efectes especials, música...), de manera se’n desprengui una valoració positiva o negativa, però argumentada. – Afegeix-hi una il·lustració.

2 Investiga el diversos festivals de cinema que es fan a Europa: Mostra de Venècia, Festival de Cine de Berlín, Festival Internacional de Cine de Cannes, Festival de Cine de San Sebastian/ Donosti, Sitges festival - Festival Internacional de Cinema de Catalunya...; i d’altres de més alternatius o modestos: Festival de Cinema independent de Barcelona, Festival de Cinema de Girona, Festival de Cinema Negre de Manresa, Festival Internacional de Cinema de Muntanya i Aventura de Torelló, Festival Internacional de Filmets de Badalona, etc. Repartiu-vos-els i elaboreu-ne un petit reportatge.

3 Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k)

Ja no es fa ...... el seu amic de sempre. Confio ...... que tu hi seràs! Encara no s’ha acostumat ...... el nou horari. Tinc dret ...... que m’informin adequadament. No em penedeixo ......haver-ho fet. Digues-li que pensi ...... comprar les entrades per al teatre. Afanya’t ...... acabar la feina. L’amenaçava ...... prendre cruels represàlies. Encara no he renunciat ...... que puguis sortir en llibertat. Ens arrisquem ...... que ens clavin un moc. No s’adonava ...... el mal tràngol que estava passant el seu amic.

4 Substitueix els complements preposicionals de les oracions anteriors pel pronom feble adequat. 5 Completa les frases amb un dels dos mots que et donem entre parèntesis: a) Van arribar tots dos ........................ (alhora / a l’hora) de dinar. b) ................... (enlloc / en lloc) de queixar-te, podries fer alguna cosa. c) És molt miop, no s’hi veu ....................... (gairebé / gaire bé)

Llengua catalana i literatura 4t ESO 261

Activitats d’ampliació Unitat 5 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

d) e) f) g) h) i) j) k) l) m) n) o)

No m’ho ha dit ell, ................. (sinó/si no) un amic. Vull saber ......................... (perquè/per què) ho vas fer. Vaig entrar sense trucar i ....................... (aleshores/a les hores) van callar tots. No és segur, però ....................... (potser/pot ser) canviaré de feina. Van enxampar el lladre quan ja era ................. (apunt/a punt) de fugir. Quants anys creus que té? .................... (només/no més) de vint. ................... (sinó/si no) véns, tu t’ho perdràs. És ........... (tan/tant) alt que toca de cap al sostre. ............... (quan/quant) temps fa que no el veus? ............... (amb/em/hem) va dir que s’havia casat feia poc. ............... (li/l’hi) tinc mania perquè és un antipàtic. Tothom ............. (si/sí/s’hi) troba bé, a casa meva.

6 Llegeix aquest poema de Salvador Espriu i fes-ne un comentari relacionant-lo amb el dia de Sant Jordi. Indica quina opinió té l’autor sobre els catalans: Oració al senyor Sant Jordi A mussitar-la, és clar, amb una molt relativa ingenuïtat. «Senyor Sant Jordi, patró, cavaller sense por, guarda’ns sempre del crim de la guerra civil. Allibera’ns dels nostres pecats d’avarícia i enveja, del drac de la ira i de l’odi entre germans, de tot altre mal. Ajuda’ns a merèixer la pau i salva la parla de la gent catalana. Amén.» L’estampeta se’m perdia: no recordo l’any ni el dia.

262 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats d’ampliació Unitat 6 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

1 A vegades, quan truquem per telèfon a una persona o entitat, ens respon el contestador automàtic. Si volem deixar-hi un missatge, aquest haurà de ser breu i precís. Prepara i, si pots, enregistra, el missatge que deixaries en alguna d’aquestes situacions: a) Aquest matí has quedat amb un amic a les cinc de la tarda a la plaça, davant de l’Ajuntament, però t’ha sorgit un imprevist i no hi pots anar. b) Truques a la secretaria del teu institut per notificar un canvi de domicili. Recorda que les dades essencials que cal donar són les següents: – El nom de la persona que truca. – El nom de la persona amb qui es vol parlar. – El missatge que es vol deixar. – El número de telèfon, si es vol que tornin la trucada.

2 Tot seguit hem reproduït el missatge pregravat d’una bústia de veu. Hi ha algunes faltes, però. Corregeix-les: Has trucat a la família Pons Benito. En aquests moments no hi som. Si desitja deixar un missatge esperi després de la senyal. Gràcies. Piiiiip

3 Ara redacta el missatge d’entrada per a la teva bústia de veu. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................

4 Escriu una oració en què hi hagi un complement predicatiu amb cada un dels verbs següents. Pot ser que en algunes hi hagis d’afegir també un complement directe: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j)

caminar .......................................... tornar-se ........................................ mantenir-se .................................... posar-se ......................................... conservar-se .................................. quedar-se ....................................... veure .............................................. fer-se .............................................. nomenar ......................................... dir-se ..............................................

5 Torna a escriure les oracions anteriors tot substituint el predicatiu pel pronom feble adequat. Llengua catalana i literatura 4t ESO 263

Activitats d’ampliació Unitat 6 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

6 Escriu el femení dels següents oficis i professions: a) metge ........................... b) delineant ....................... c) sociòleg ........................ d) advocat ........................ e) grafista ..........................

f) g) h) i) j)

carnisser....................... telefonista ..................... cansalader.................... jutge ............................. caixer ...........................

k) l) m) n) o)

dibuixant .......................... comptable ........................ pagès ............................... biòleg ............................... mestre ..............................

7 Digues quin és el significat d’aquestes frases fetes, totes elles relacionades amb el món del treball. a) Ser bufar i fer ampolles. b) Fer el seu agost. c) Tenir un os a l’esquena. d) Donar un cop de mà. e) Fer el negoci del Robert amb les cabres. f) Estar amb l’aigua fins el coll. g) Posar bastons a les rodes. h) Altra feina hi ha!

1) Fer un bon negoci. 2) Fer un mal negoci. 3) Obstaculitzar. 4) Tenir dificultats. 5) Ser un gandul 6) Ser molt fàcil. 7) Ajudar. 8) No, ni t’ho pensis.

8 Com a ampliació del contingut de la unitat, us recomanem que, en grups de tres o quatre, consulteu les pàgines web següents per tenir més informació sobre el tema en general o sobre algun dels autors treballats: – Josep Pla: www.uoc.edu/lletra/noms/jpla/index.html www.pie.xtec.es/recursos/socials/anypla www.pangea.org/~geus/pla.html www.escriptors.com/autors/plaj/index.html www.weblandia.com/cerdanyola/pla.html – Mercè Rodoreda: www.uoc.edu/lletra/noms/mrodoreda/index.html www.escriptors.com/autors/rodoredam/index.html – Llorenç Vilallonga: www.uoc.edu/lletra/noms/lvillalonga/index.html centres.xtec.es/sedec/gust98/villa.html www.cmvillalonga.org/cat/index.html

9 Ara llegirem una descripció de Llorenç Villalonga que podria simbolitzar el tòpic latet anguis in herba, és a dir, «la serp s’amaga enmig de l’herba». Aquest tòpic vol dir que sota una situació de calma aparent, s’està preparant una gran tempesta: La tarda era molt bella. Des de la meva finestra el jardí que s’anava convertint en garriga anunciava una pròxima primavera. El cel era un domàs blau. Quin cel, Déu meu, i quin sol tan esplendorós. Quina indiferència la d’aquella naturalesa bellíssima, atenta sols a si mateixa... Pareixia que ja ens trobàvem als començaments d’estiu. Volaven les abelles, els arbres infla-

264 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats d’ampliació Unitat 6 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

ven els seu botons a les branques tendres i la terra es cobria de flors. Damunt una alzina un ocell entonava notes voluptuoses. Li responien, de lluny, d’un altre arbre. Flors, abelles i ocells, tot era rítmic i harmoniós. Però davall aquella harmonia aparent es congriaven profundes desventures: els ocells destruïen els insectes, les ovelles devoraven les flors. Molt amunt, en el cel, vaig poder distingir com un falcó es tirava damunt un colom. La naturalesa continuava somrient enmig de la destrucció inevitable. Reia l’agressor i reia la víctima fins que la vida se li rompia en un crit d’espant. Una tarda així, en el Gòlgota, Crist tingué un moment de debilitat: «Déu meu, per què m’abandones?» LLORENÇ VILLALONGA, Bearn

a) Quins elements serveixen a l’autor per dir que la naturalesa oferia una visió tranquil·la, plàcida i serena? b) I què passa després, en contrast? c) Busca informació sobre la referència al Gòlgota i a Crist i explica què vol dir que Crist, el fill de Déu, tingués un moment de debilitat.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 265

Activitats d’ampliació Unitat 7 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

1 Completa els buits del text següent amb els mots adients: invers, funcional, cronològic Els tipus de currículum més corrent són: a) Currículum .......................... S’hi exposen les dades acadèmiques i professionals per ordre cronològic, és a dir, es comença per les dades més antigues i s’acaba amb les dades més actuals. b) Currículum .............................. També s’hi exposen les dades per ordre cronològic, però es comença per l’últim que s’ha fet i es va remuntant en el temps fins al començament. c) Currículum ................................ S’hi agrupen les activitats desenvolupades en blocs independents, als quals es posa un títol.

2 Ara redacta el teu currículum de les tres maneres possibles. 3 Completa les frases amb la combinació adequada de dos o tres pronoms febles: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j)

He fet cafè: vols que ...... posi una tassa? La meva mare sempre em deixa l’esmorzar dins la motxilla, però avui no ...... ha ficat. La meva mare sempre em deixa l’esmorzar dins la motxilla, però avui ..... ha oblidat. Ens han dit que en Joan voltava per la plaça, però no ...... veu. Hem comprat una bossa de caramels per als nens, però no ...... doneu fins haver dinat. Sempre sembla que tant ...... doni tot. Us hem escrit una carta gairebé cada dia. És estrany que no ...... hagi arribat cap. Ha accedit a escriure’n el pròleg perquè l’autor ...... va demanar. Abans tenia molts pensaments negatius, però amb els temps ...... ha anat alliberant. No s’acaben de creure que han guanyat el primer premi, malgrat que demà mateix ...... lliuraran públicament.

4 Omple els espais buits amb el mot adequat d’entre els següents: accions, interès, bons, albarà, permuta, usdefruit a) b) c) d) e) f)

Invertir en .................. de l’Estat permet desgravar impostos. La crisi econòmica ha fet que les ...................... de l’empresa caiguessin en picat. El transportista que ens ha servit la mercaderia vol que li signis l’.................. La constructora m’ha ofert la ................... del terreny per un pis. El fill és el propietari del pis, però la mare en té l’.................... fins que mori. He col·locat els estalvis en un compte a un ............... del cinc per cent.

266 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats d’ampliació Unitat 7 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

5 Relaciona els mots següents amb la seva definició: companyia, societat limitada, societat anònima, holding, cooperativa, consorci a) Societat econòmica de producció, comercialització o consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis. b) Associació per a fins econòmics, industrials o comercials. c) Associació d’empreses que mantenen la seva independència jurídica per assolir un objectiu econòmic. d) Societat que posseeix accions d’altres societats. e) Societat mercantil en què la responsabilitat dels socis és limitada a la seva aportació i el capital és representat per accions. f) Societat mercantil en què la responsabilitat dels socis és limitada a la seva participació i el capital és representat per participacions.

6 Homes i No és una obra de teatre de Manuel de Pedrolo que podem interpretar com una al·legoria de la vida de les persones en general, però també com una metàfora de la vida de les persones en una situació de dictadura. No és el guardià d’una presó, de la qual no pot escapar ningú. Llegeix-ne el principi, sobretot la descripció de l’escena: Acte primer Dues reixes parteixen l’escenari en tres cambres desiguals, la del mig sensiblement més estreta que les dues laterals. Dues parets blanques tanquen l’escena pels costats. Al fons una cortina fosca i molt aplomada, que corre al llarg de tot l’escenari. A cada una de les dues cambres més grans hi ha un banc de fusta, molt curt de potes, adossat a la paret. Un banc més petit a la cambra central. A cada cambra lateral hi ha un home i una dona encara joves. L’home de la cambra de la dreta, Fabi, gairebé ajagut a terra, i la dona, Selena, agafada a les reixes, miren cap a la cambra central, on hi ha un altre home, No, estirat, en actitud de dormir. Al seu costat, també per terra, mig plegat, un periòdic. L’home de la cambra esquerra, Bret, i la dona, Eliana, també miren cap a l’home, ella mig agenollada, ell dret. Al fons de la cambra de la dreta, assegut a terra, immòbil i absent, un xicot. Una noia en la mateixa positura, ocupa el fons de la cambra de l’esquerra. El teló s’aixeca sobre un silenci que es prolonga un minut. BRET: És mort? FABI: No, sembla que dorm. BRET: Mai no havia dormit, fins ara. ELIANA: El veig molt quiet... FABI: Dorm. ELIANA: No sento que respiri... FABI: Mou una mica els llavis. SELENA: Potser agonitza... FABI: Seria una agonia molt llarga.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 267

Activitats d’ampliació Unitat 7 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

BRET: Però un dia o altre s’ha de morir. FABI: Per què? No ens podem morir nosaltres abans? ELIANA: Som més joves. FABI: També és jove ell. No se sap l’edat que té. BRET (s’estira per terra, per estar més a prop de l’home): Si es morís... ELIANA: Seríem lliures. FABI: Mai no serem lliures. Hi ha les reixes... (Tots se les miren i hi ha uns segons de silenci. Després tornen a mirar l’home. Bret treu el braç per entre el reixat i intenta, sense aconseguir-ho, de tocar l’home.) BRET: No hi arribo. FABI: Mai no l’hem pogut tocar. BRET: Ni ens hem atrevit a tocar-lo. ELIANA: A vegades penso que si goséssim... si poguéssim tocar-lo, tot això s’enfonsaria. SELENA (tractant de sacsejar les reixes): Són unes reixes ben sòlides... BRET (renuncia a tocar l’home i s’asseu per terra): Més sòlid és el nostre temor. (No canvia de positura.) SELENA: S’ha mogut! (Tots es queden observant-lo.) FABI: Ja us ho deia, no és mort. (Es posa dret, sense allunyar-se de les reixes.) BRET: M’agradaria tenir un bastó, un objecte per colpejar-lo. a) Quins elements simbolitzen l’absència de llibertat dels personatges d’aquesta obra? b) Quin és el nom del carceller? Creus que pot ser simbòlic? c) Explica breument l’escena que has llegit.

268 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats d’ampliació Unitat 8 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

1 Detecta els errors en l’estructura i contingut d’aquesta acta ASSOCIACIÓ FILATÈLICA AVANT - ACTA Assistents: Núria Roca i Casas, presidenta; Jordi Pérez Rigau, secretari; Antoni Martínez Garcia, vocal; Pere Rovira Puig, vocal, Rosa López Viader. No han vingut: Antònia Ribes Sastre. Data: 15 de gener Ordre del dia: 1. Lectura i aprovació de l’acta anterior. 2. Balanç econòmic de l’exercici 2008. A. El president informa que l’associació arrossega un petit dèficit de 2.365 euros. Per tal d’eixugar-lo proposa augmentar les quotes dels socis en un 10% El vocal Joan Peris proposa actualitzar les quotes dels socis segons la pujada de l’IPC i acudir a una derrama extraordinària per eixugar el dèficit Acords: 1. L’acta de la sessió anterior s’aprova per unanimitat. 2. Es decideix augmentar les quotes segons l’IPC i fer una derrama extraordinària de 20 euros per persona. La presidenta aixeca la sessió, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta. La presidenta

Vist-i-plau El secretari

2 Digues si les oracions subordinades següents són substantives, adjectives o adverbials: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k)

Em va dir que el lampista vindria dilluns. L’han fet president de la companyia perquè és un gran expert. En Pau volia sortir cada cap de setmana. Tothom qui en demani tindrà un obsequi. Els cotxes que circulaven per la carretera van haver d’aturar-se. En arribar a Barcelona, visitarem la Pedrera. Els avions, que volaven molt alt, van aterrar ràpidament. La barca de què hem parlat no estarà a punt fins demà. En cas que no retorni el llibre, l’hi anirem a buscar a casa seva. No em preocupa què diran. Aquesta és la cambra on havia estudiat de jove.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 269

Activitats d’ampliació Unitat 8 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

3 Relaciona les expressions catalanes d‘ús administratiu amb les corresponents castellanes: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l) m) n) o) p)

pel que fa a amb prou feines si escau pel cap baix amb escreix donar per fet pel primer correu a dia cert tant com es pugui a bastament a la bestreta a desgrat de enguany punt per punt a cuita-corrents a dreta llei

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

como mínimo dar por sentado a vuelta de correo en cuanto a a fecha fija a duras penas si procede con creces a toda prisa al dedillo este año en justíca de antemano en cantidat suficiente en la medida de lo posible pese a

4 Explica els recursos narratius que trobaràs en el conte següent de Pere Calders: L’arbre domèstic En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú d’explicar. Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d’un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre. Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia. Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l’elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir: —Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat. L’home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué: —No pot ésser. —Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l’arbre és allí, prenent llum i fentme nosa. Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m’agafà per la solapa. (Allò que fa tanta ràbia.) —No pot ésser, dic –repetí. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S’hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d’ull. Estaríem ben arreglats si en els menjadors de ciutadans qualssevol pas-

270 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats d’ampliació Unitat 8 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

sessin coses tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien al cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu? —Sí. Però, a despit de tot, he tocat l’arbre amb les meves mans. —Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l’Estat pagarà bé el vostre silenci. Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar: —Que és d’interès nacional, això? —I tant! —Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar. Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. ¿I qui, amb això, no se sentiria ben pagat? a) Resumeix breument el text. b) Quines reaccions té el policia? Per què? c) Creus que l’autor dóna un tractament humorístic a tot el fet? Per què? d) Quina és la teva opinió, raonada, d’aquest text?

Llengua catalana i literatura 4t ESO 271

Activitats d’ampliació Unitat 9 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

1 1) El text següent és en gallec. Mira d’entendre’n el significat global i, després, escriu-lo a la teva llibreta: Un mariñeiro que fala francés tropeza cun mariñeiro que fala inglés. Os dous fanse promesas de gran amistade, cada un no seu falar. E sen entenderse camiñan xuntos, collidos do brazo, servíndose mutuamente de puntales. O mariñeiro que fala francés e máis o mariñeiro que fala inglés entran nunha taberna servida por un home gordo. Queren perder o sentido xuntos, para seren mais amigos. ¡Quén sabe se despóis de ben borrachos poderán entenderse! E cando o mariñeiro que fala inglés xa no rexe co seu corpo comenza a cantar: Lanchiña que vas en vela; / levas panos e refaixos / para a miña Manoela. O mariñeiro que fala francés, arregala os ollos, abrázase ao compañeiro, e comenza tamén a cantar: Lanchiña que vas en vela; / levas panos e refaixos / para a miña Manoela. O taberneiro, gordo coma un flamengo de caste, veu sair aos dous mariñeiros da taberna e pola súa faciana bermella escorregaron as bágoas. E dispóis dixo para sí nun laído saudoso: !Lanchiña que vas en vela! Tamén o taberneiro era galego. CASTELAO, Cousas

2 Escriu oracions substantives a partir del verb que et donem introduïdes per una conjunció que o per un infinitiu: a) exigir que: .......................................................................................................................... ................................................................................................................................. infinitiu: ..................................................................................................................... ................................................................................................................................. b) recordar-se de que: .......................................................................................................................... ................................................................................................................................. infinitiu: ..................................................................................................................... c) decidir ........................................................................................................................ ................................................................................................................................. que: .......................................................................................................................... ................................................................................................................................. infinitiu: ..................................................................................................................... ................................................................................................................................. d) estar d’acord en que: .......................................................................................................................... ................................................................................................................................. infinitiu: ..................................................................................................................... .................................................................................................................................

272 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats d’ampliació Unitat 9 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

3 Tot seguit t’oferim algunes definicions del Diccionari poc útil, de Toni Soler. Són paraules inventades relacionades amb el món dels esports. Per llegir-les bé hauràs de tornar a enganxar cada mot amb la seva definició. rècurt, piramigüisme, compatir, valent, imbícil, favorrit, biciós, halterofòbia, malpinista, alcoholimpisme a) ..............................: adj. Màxim candidat a guanyar un campionat de l’ensopiment. b) ..............................: adj. Persona que professa una afició malaltissa per l’esport del ciclisme. c) ..............................: subs. Esport olímpic nàutic que només poden practicar els qui tenen un amic a la federació. d) ...............................: subs. Afició obsessiva i desmesurada pel salt de perxa i altres especialitats atlètiques arrauxades, que sobrevé a l’embriac compulsiu després d’haver begut un pèl massa. e) ..............................: med. Aversió malaltissa a la pràctica de l’aixecament de pesos. f) ..............................: adj. Persona que es dedica a fer l’idiota mentre circula amb bicicleta. g) ..............................: angl. Plusmarquista de la idiotesa. h) ..............................: v. establir dues o més persones, de natural pessimistes o hipocondríaques, una cursa per veure qui és capaç de sofrir més. i) ..............................: adj. Escalador deficient o maldestre. j) ..............................: adj. Corredor, velocista o pilot que malmet els beneficis del seu coratge i la seva tècnica per culpa de la seva escassa velocitat.

4 Ara et toca a tu. Intenta definir aquests dos mots: bicepspresident, ràsquing. 5 Fes un comentari sobre el poema següent de Francesc Parcerisas: Carpe Diem Aprofita aquest moment. Oblida els camins que t’han dut fins aquí i la foscor que, davant teu, amenaça amb el no-res. Aquest cos que dorm i que s’agafa de la teva mà entre somnis és llum en la llum i et fereix com el vent que infla la vela i t’extasia. Oblida la nit, oblida les fulles d’octubre, vine, asseu-te, feliç, als meus genolls. Fins ara ni t’havies adonat de la pluja que ha caigut, persistent, des del migdia. No et cal viure enfora, on no hi ha res, quan el silenci, a dins, és una música que estimes. Escolta les gotes timbalejant als vidres

Llengua catalana i literatura 4t ESO 273

Activitats d’ampliació Unitat 9 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

i deixa que el cor malmès se t’arrauleixi oblidat del temps, dels infortunis, vora aquest son bellíssim que et fa viure. a) Què et suggereix el títol? I el primer vers? b) A qui s’adreça el poeta? c) Quina és la situació descrita en el poema? d) Hi ha alguna imatge que t’hagi agradat especialment? Comenta-la.

6 Comenta el poema següent de Maria-Mercè Marçal: Raval d’amor He estimat un arcàngel a ple vol, seda de bosc als cabells i a les ales. He trencat als seus ulls com la mar a les cales d’un país on les bruixes ja no duen més dol. En solell blanc de boira i en obaga de sol l’amor ens ha parat un devessall de sales. El setè cel on és i no hi menen escales? Quin camí mig embasten els núvols del trebol? Hi ha un paradís perdut rere aquest cap de broma. He sentit a la galta un fregadís de ploma i a la boca l’or viu de la bresca de mel. No ho sabria pas dir: ¿era nit o de dia que he estimat un arcàngel a frec de la masia i he tocat, de puntetes, amb els cinc dits al cel? Vocabulari – solell: part del bosc on toca el sol. – obaga: part del bosc on hi ha sempre ombra. – trebol: sostre. – bresca: pa de mel. a) Quines sensacions ha sentit la poeta? b) Com ens explica que ha perdut la noció del temps? c) Com és la persona a qui ha estimat? d) Quins elements de misteri ens explica? Produeixen inquietud o tranquil·litat? e) Exposa la teva opinió, de manera raonada, sobre aquest poema.

274 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats d’ampliació Unitat 10 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

1 Relaciona els mots de les dues columnes. Els mots de la primera columna són propis del català central; distingeix la procedència dialectal dels mots de la segona columna (valencià, balear, nord-occidental): a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l) m) n) o)

sortir petit al·lot ver guineu aixeta préssec tomàquet tarda buscar patates diners aviat ocell roí

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

xicotet veritat cercar eixir canella tomàtiga rabosa melicotó noi horabaixa promte dolent moixó doblers creïlles

2 Completa les oracions següents amb el relatiu adient: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l)

La noia ...... et vaig parlar és de Madrid. Els ciclistes ...... han participat en el Tour de França van marxar dimarts. Al poble ......estiueges vas conèixer en Martí. La moto ...... m’has acompanyat és molt cara. Aquí és ...... vaig viure tants anys. He vist la noia ...... estudia amb mi. L’entrenador, ...... t’aprecia molt, et deixarà jugar el partit inaugural. Us diré l’hora ...... heu de ser a la botiga. El dietari ...... vam trobar a les golfes és molt vell. Volen refer aquell projecte ...... van dedicar un anys de feina. Els ...... no puguin venir hauran de presentar el treball demà passat. Aquella novel·la és d’un autor ...... tothom s’havia oblidat.

3 Ordena de major a menor grandària les sèries de paraules següents: a) carrer, avinguda, autopista, carreró, carretera: ............................................ b) maleta, bagul, necesser, bossa de viatge: ................................................... c) transatlàntic, iot, barca, piragua, vaixell: ......................................................

Llengua catalana i literatura 4t ESO 275

Activitats d’ampliació Unitat 10 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

4 Comenteu el significat d’aquests refranys: a) Si vols fer drecera, no deixis la carretera: .......................................................................... b) Viatge esguerrat, a casa aviat: .......................................................................................... c) Qui va tot sol, camina com vol: ......................................................................................... d) Bo és viatjar, però millor a casa estar: ............................................................................... e) Molt camí no fa patir, com fa patir mal camí: .....................................................................

5 Relaciona els conceptes següents amb els vehicles més adequats (vaixell, tren, cotxe i avió): a) descarrilament b) aterratge c) atracar

d) aparcar e) enlairament f) creuer

g) amarrar h) bolcar i) avançament

6 Ara llegiràs el principi de la novel·la Natura d’anguila, de Maria de la Pau Janer. Hi podràs veure una descripció d’un personatge. Observa’n les característiques principals: Natura d’anguila Quan era un home jove i fort, n’Arnau s’imaginava la vida com una euga salvatge. Una euga recorrent desbocada els sementers, amb la pell quasi daurada, meitat del sol, meitat de la suor que li regalimava pel coll, que li recorria l’esquena ampla, que queia, gotellines diminutes, pel nas de l’animal fins al terra. O com una fruita vermella i polposa, una magrana oberta dins la boca. Tota la barba roja, i les mans roges també de suc de magrana. Sempre deia que havia de treure-li tot el profit, a la vida, que no podia deturar-se ni un instant, perquè hi havia massa camins per recórrer, massa coses a fer. Tenia la mirada somiosa. Encara que no hi tingués l’esperit, a punt per al somni. Ni les mans, ni els ulls. Va ser un nin amb els cabells banyats de sol i els ulls verds de mar. Un adolescent alt i fort –«sembles un pi ver», li deien els vells– i un adult amb el braços llests per a l’abraçada o per al combat. Amb els anys, els ulls s’enfosquiren una mica i adquiriren grisors de cendra. S’acostumà a aclucar un poc els parpres, mentre parlava, i a mirar el món de cua d’ull. El somriure es féu esquerp i la rialla llarga, agosarada. Quan no podia caminar sense l’ajut del gaiato, perquè tenia les espatlles baixes i la passa lenta, en conservava quelcom, de l’atreviment de l’infant, del caràcter desenfreït de l’adult. Una ombra de procacitat a les pupil·les mig tancades, una espurna d’aquella habilitat que el feia observar les coses des de les altures, amb totes les seguretats, amb la certesa que donen la força del cos i el pensament. Els anys no havien suavitzat unes faccions que tenien la duresa de la pedra viva. La barba, abans retallada amb cura, creixia ara en un joc de clarobscurs. Contrasts que li constel·laven el perfil d’obagors. Només la inclinació de les espatlles i el tremolor a les mans constituïen els indicis d’una decrepitud que l’espantava. La veu era la mateixa que vint anys enrere havia atemorit els qui el conegueren. Una veu que posseïa els registres de la burla, que sabia mormolar, sensual i tènue, totes les provocacions, que es feia de sobte autoritària, exigent fins a extrems insospitats, que omplia la casa de llamps i de trons, amb la intensitat de les tempestes, que coneixia els registres de la blasfèmia i de la luxúria.

276 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats d’ampliació Unitat 10 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

Vocabulari – euga: femella del cavall. – sementers: camps, conreus. – polposa: carnosa, que té força substància. – parpres: parpelles. – gaiato: bastó per ajudar a caminar. – desenfreït: desenfrenat. – procacitat: obscenitat. – obagors: foscors. – decrepitud: vellesa. – mormolar: dir alguna cosa en veu baixa. – luxúria: desig sexual desenfrenat. a) Amb què compara la vida el personatge en el primer paràgraf? Què tenen en comú? b) Com eren els diferents aspectes del personatge en què es fixa l’autora? Resumeix-los breument. c) Fes una descripció semblant d’una persona que coneguis.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 277

Activitats d’ampliació Unitat 11 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

1 Digues a quin registre pertanyen els textos següents. Argumenta-ho. pi m 1 BOT [Pinus sp, família de les pinàcies] Gènere d’arbres perennifolis, de fulles aciculars (agulles), reunides en grups de 2 a 5, sobre un braquiblast. Són monoics, amb flors estrobiliformes. Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics (les pinyes). Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors (pinyons). El pol·len de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes. El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans: el pi blanc, el pi negre, el pi pinyer, el pi roig, la pinassa i el pinastre. GEC pi pins nom masculí Un pi és un arbre que no perd les fulles a l’hivern. Té el tronc alt i prim, amb uns solcs característics, i les fulles en forma d’agulla. El fruit del pi és la pinya i la llavor és el pinyó. Als boscos dels Països Catalans creixen alguns tipus de pins com el pi pinyoner i el pi bord. DIDAC

2 Escriu oracions subordinades amb cada una de les conjuncions i locucions conjuntives següents: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k)

perquè (causal): .......................................... perquè (final): .............................................. malgrat que: ............................................... així que: ..................................................... si: ............................................................... quan: ......................................................... per molt que: .............................................. com: .......................................................... vist que: ..................................................... per tal de .................................................... després de: ................................................

3 Classifica les oracions que acabes d’escriure segons el tipus d’adverbial de què es tracti. 4 Llegeix atentament el text i digues quines són les frases fetes genuïnes en català: Les frases fetes són l’ADN de l’idioma. Les nostres tendeixen a assimilar se a les castellanes. En català toquem ferro, però per influència castellana cada vegada toquem més fusta i cada vegada són més qui tenen la mosca darrere l’orella i no pas al nas, que és on havia estat sempre. Tenim la pell de gallina i no la carn. En lloc de fer nos el desentès, el pagès o l’orni, ens fem el suec, que és un calc del castellà. (...) Això comença a passar de castany fosc i, ni curts ni mandrosos, ens passarem de llestos fins que aquest català qualli. Encara que se’ns vegi el plomall. RAMON SOLSONA. Avui

278 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats d’ampliació Unitat 11 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

5 Aparella aquestes locucions i frases fetes castellanes amb l’equivalent català. al fin y al cabo, más o menos, ir de capa caida, a destajo, en resumidas cuentas, hasta ahora, me da igual, pasar de castaño oscuro, no hay derecho, a ciegas a) Tant me fa: ............................................... b) No s’hi val: ............................................... c) Anar de mal borràs: ................................. d) A fi de comptes: ...................................... e) Fet i fet: ....................................................

f) A preu fet: ................................................. g) Si fa no fa: ................................................ h) Passar de taca d’oli: ................................. i) Ja ens veurem: .......................................... j) A ulls clucs: ...............................................

6 L’obra Navegants, de Toni Cabré, ens proposa un joc ben estimulant: dos internautes que s’intercanvien missatges per la xarxa decideixen un bon dia de conèixer-se i s’adonen que la realitat és ben diferent del que s’havien imaginat. Queden, però, atrapats en la realitat virtual... Llegeix-ne el començament: ELLA: No et pots ni imaginar el que per mi suposa poder-me comunicar a través d’aquest esplèndid invent. Escric i tu em llegeixes. Em respons i jo ho rebo d’immediat. Una comunicació així... De debò, Robert, és un miracle obrat per la tecnologia. La vida real no m’ha permès un diàleg així amb ningú. Qui m’ho havia de dir fa ben pocs mesos que aquest ordinador de segona mà i una simple línia telefònica em brindarien l’oportunitat d’entrar en contacte amb tu... Sí, Robert, he trencat les barreres. M’he acostat a tu, una persona disposada a escoltar. I a respondre, també, oi? Robert, que també estàs disposat a respondre? Oi? Oi? ELL: Perdona... Sí, que ho estic. És clar. Em desconcertes, Patrícia. Hi ha moments que sembla que m’endevinis el pensament. Per què parlar si l’altra persona ho fa per un mateix? Continua, Patrícia. No et vull interrompre. No pateixis si passo llargues estones com si no hi fos. Em sorprenc de la veritat que transmets. Per ràpids que em vagin els dits, em costa reaccionar davant tanta lucidesa. Sóc tot orelles. ELLA: Orelles... Si t’expliqués qui sóc realment, t’adonaries de la importància que per mi té això que em dius. Orelles... Receptacles de sons, veus, músiques... Però no! ELL: No...? No, què? ELLA: Millor mantenir les distàncies, no ens barregem... Potser només així, de lluny, podrem continuar en contacte. ELL: Et neguiteja que jo sàpiga qui ets realment? No t’enganyis. De tu, en sé el més important: ets generosa. T’has creuat amb mi des d’algun punt de la xarxa i dediques el teu temps a intercanviar missatges amablement. Mal m’està reconèixer-ho: a la vida real... No res. La telemàtica és tan diferent... Em distreus, saps. ELLA: Em temo que no et distrauria tant si sabessis amb qui estàs parlant. A través de la xarxa es pot fingir tot. ELL: Qui ets? Potser no ets cap persona? Ets un ordinador que dóna conversa a navegants despistats?! ELLA: Res d’això. Sóc una persona. Encara que... diferent.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 279

Activitats d’ampliació Unitat 11 Centre: Curs:

Data:

Nom de l’alumne/a:

ELL: Diferent? En què? ELLA: En res. No vull fer-te patir. ELL: Patiré si calles! La xarxa ens posa en contacte perquè ens coneguem. Parla, t’escolto. Allò que la tecnologia uneix, que l’home no ho separi. Digues-m’ho o continaré escrivint bestieses. ELLA: D’acord. Prego que, quan ho sàpigues, continuïs connectat amb el mateix bon humor. Em sabria greu que t’allunyessis. ELL: Continuaré. ELLA: Encara que pitjor seria que mantinguessis la comunicació només per llàstima. ELL: Llàstima? M’espantes. ELLA: Ho veus? Seria més prudent callar. I que pensessis que sóc un ordinador que entreté navegants avorrits. Les disminucions esgarrifen. ELL: Què et passa? Ets... manca? Tecleges l’ordinador amb els dits dels peus? ELLA: No puc vocalitzar el que teclejo. Ara no ho notes perquè escric. Els dits em corren gairebé tant com la imaginació. La veu, no. No puc parlar, saps? Tot això que llegeixes són pensaments que van del cervell a la pantalla, que no puc dir-los amb les cordes vocals. Vaig néixer sorda. Ningú no em va ensenyar a parlar. Ara ja ho saps. (Ell calla, sorprès. Silenci. Ella se n’adona.) ELLA: No saps què dir, oi? ELL: Això... això no canvia res! Res, em sents...? Em sents... Muda i sorda? I què? Fa quinze dies que connectem. I en fa dos que ho fem en privat fins a altes hores de la nit. Tot just comencem. Per mi és una tertúlia excepcional! Exacte: excepcional. a) Quin resum en faries, d’aquest fragment? b) Com t’imagines que continua l’obra? Quan es troben, realment ella és sorda? c) Comenta la frase: «Allò que la tecnologia uneix, que l’home no ho separi». Saps quina altra frase parafraseja?

280 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats de reforç

Solucionari

UNITAT 1

1 Veritables: a), c), d), g), h) Falses: b), e), f), i)

2 a) Alguns adolescents pateixen una acne molt lletja. b) Els trens de rodalia no sempre van a l’hora. c) Carrega la maleta al portaequipatge i marxem, vinga! d) Tenia les dents ben brutes de tosca. e) D’ençà de l’accident pateix una paràlisi a les cames. f) La resta te l’enviarem demà per correu. g) La inundació va causar grans destrosses a tota la vall. h) La gallina és una au, encara que no voli gaire. i) Ja ha arribat la crisi immobiliària i els pisos no es venen tan fàcilment com abans. j) Aquestes postres t’han sortit tan bones que me’n menjaré un altre plat. k) He caigut a la baixada i el parafang ha quedat ben tort. l) Quina olor tan bona que fas! Portes una colònia nova?

3 a) grinyol; b) borbolleig; c) brunzit; d) ronc; e) cruixit; f) dring; g) tret; h) clapoteig; i) explosió; j) espetec

4 a) fer un xàfec; fer un ruixat; b) fer un aiguat; c) fer un plugim, plovisquejar, fer xim-xim; d) diluviar

5 A l’edat mitjana hi havia una literatura cavalleresca (que correspondria a l’estament noble), una literatura religiosa o moral (que correspondria a l’estament religiós o eclesiàstic) i una literatura popular, que reflectiria els sentiments i gustos populars.

6 Ramon Llull va ser un gran escriptor mallorquí, que va deixar un nombre molt alt d’obres de tota mena: poesies, novel·les, llibres d’assaig i científics, etc. És el primer gran escriptor en llengua catalana i va ser un dels primers escriptors europeus a escriure sobre temes filosòfics en una llengua romànica, que no fos el llatí.

7 Ausiàs March va ser el primer a escriure poesia en català. Els temes sobre els quals va escriure van ser el bé i el mal, l’amor, el pecat i la virtut, el dolor, la mort, etc. Sobre l’amor va escriure molts poemes, en què analitzava la seva manera de veure i de sentir els diferents tipus d’amor. Representa el primer pas cap a la poesia moderna.

8 El Tirant és una novel·la total perquè inclou diferents subgèneres novel·lescos: de cavalleria, fantasia, història, militar, tema social, eròtic, psicològic, etc.

9 a) alba; b) cançó; c) dansa; d) pastorel·la; e) plany; f) sirventès; g) tençó Llengua catalana i literatura 4t ESO 281

Activitats de reforç

Solucionari

UNITAT 2

1 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 2 a) Els joves universitaris llegeixen El Temps. b) Tothom hi va. c) 200.000 famílies tenen la Gran Enciclopèdia catalana. d) Els assessors d’empresa cobren molts diners cada any. e) Hi vas tu! f) Els tribunals de justícia han donat la raó als veïns del meu barri. g) He vist la Margalida. h) Els cotxes de fórmula 1 corren més que cap altre cotxe. i) Hem trobat les finestres obertes de bat a bat. j) L’estiu passat el foc va cremar tot un bosc de pi roig.

3 Identifica l’estructura (nucli, determinants i complements) dels sintagmes anteriors i classifica’ls com en el model de més avall: sintagma nominal

determinant

nucli

complements

els joves universitaris

El Temps

Tothom

200.000 famílies

la Gran Enciclopèdia catalana

Els assessors d’empresa

molts diners

cada any

Els tribunals de justícia

la raó

la Margalida

Els cotxes de fórmula 1

cap altre cotxe

les finestres

L’estiu passat

el foc

tot un bosc de pi roig

X X

4 a) entendre: percebre, capir, comprendre, concebre, explicar-se, discernir, endevinar, distingir... b) gairebé: arran, tocant, fregant, a nivell, quasi, no ben bé. c) solucionar: resoldre, arranjar, vèncer, posar remei.

282 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats de reforç

Solucionari

5 a) engabiar, empresonar; b) s’entestava, persistia; c) carnisseria, mortaldat, matança; d) calmar; e) doblegar

6 Les causes de la davallada literària poden ser diverses: a) La cort es va allunyar de Catalunya i s’hi parlava en castellà. b) La literatura castellana es trobava en un bon moment (Renaixement i Barroc). c) Diversos fets bèl·lics i polítics van fer que els països de la Corona d’Aragó passessin a ocupar un lloc subordinat dins el conjunt de l’imperi espanyol, i a partir del segle XVIII el català va ser objecte d’una especial persecució. d) La impremta va afavorir el castellà com a llengua de més difusió.

7 Pere Serafí, Francesc Fontanella, Francesc V. Garcia, Rafael Amat i de Cortada, Joan Ramis. 8 La literatura popular és d’autor anònim i es difon de generació en generació per via oral. A més, sol tractar temes propis de les classes populars: amor, treball, sofriments, guerres, etc.

9 Els Jocs Florals són un concurs literari en què es premia el millor poema a diversos temes. Els tres temes clàssics són l’amor, la pàtria i la fe. I els noms dels premis són, respectivament, la Flor Natural, l’Englantina i la Viola d’Or. El poeta que arriba a guanyar els tres premis és proclamat Mestre en Gai Saber.

10 11 12

13 14

Algunes característiques del romanticisme són: l’individualisme i la potenciació del jo subjectiu; el predomini dels sentiments; la llibertat de creació, l’espontaneïtat i l’originalitat; la revaloració dels temes medievals; l’interès per la cultura popular; etc. J. Verdaguer va escriure petits poemes de tema religiós o patriòtic, que va aplegar en llibres importants de poesia: Idil·lis i cants místics, Aires del Montseny, Montserrat, Flors del Calvari, etc. El drama històric sol tenir escenes multitudinàries, de violència i de passió. L’acció sol ser a l’edat mitjana i la intriga amorosa és complicada; solen ser en vers. En canvi, el drama rural té com a protagonistes personatges més reals: pastors, terratinents, pagesos, mariners, etc. Solen ser en prosa i l’ambientació és moderna, no pas medieval. Narcís Oller és el pare de la novel·la catalana moderna, ja que va ser el primer que va escriure novel·les de tema contemporani en català i va intentar d’adaptar a la literatura catalana el realisme i el naturalisme. a) Ha perdut sobretot la fama (el nom i la riquesa). Ara es troba avergonyit i pobre; b) Se sentia més lleuger. Aquests versos (5-8) signifiquen que els sacrificis el feien sentir bé, més espiritual; c) Li semblava que Déu li deia que amb ell (amb Déu) ja en tindria prou; d) Es tracta de versos de deu síl·labes; en alguns casos cal fer alguna elisió (que he somiat) o alguna sinalefa (ho he perdut); e) Els versos rimen: AAB CDCD EFGEG.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 283

Activitats de reforç

Solucionari

UNITAT 3

1 a 3 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 4 Verbs copulatius: b) Sembla; c) Estava; e) Està. Verbs transitius: a) farà (impersonal); f) van recomanar; g) han trobat; l) acostes. Verbs intransitius: b) riu; d) camina, arribar; e) regalima; h) neva (impersonal); i) Ha caigut; j) clareja (impersonal); k) sortia, tornava; l) t’hi veuràs.

5 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. A tall d’exemple: Vaig arribar a Frankfurt. El dia era clar, viu. El paisatge semblava està sumit en aquell color virolat i net que ho reduïa tot a un perfil de coneguda i lleugera tristesa, fàcil de descriure. Sentia pesantor i dolor en tot el cos. Aquell color viu i aquella monotonia establien una normal analogia amb el meu estat amoral: un blanc penediment per tot el que feia i per tot el que havia deixat de fer. Del mateix color, saludable, que semblaven patir totes les coses.

6 a)

antiraquític; b) disconforme; c) inhabilitar; d) asocial; e) contraproposta; f) desmarcar; g) asimètric; h) infreqüent; i) desempaquetar

7 a) covard; b) dilatació; c) treure; d) exclusió; e) educar; f) humil 8 a) En Jordi Fraginals s’ha acomiadat de la seva dona, sense dir-li, però, que se n’anirà. Ella

b) c)

s’ha mig desmaiat, mig adormit. En despertar-se, com enmig d’un malson, l’Alberta crida en Jordi, però ja no el troba; només sent una veu que li diu que pensi en els fills. I aleshores comença a pensar en dues coses: que en Jordi s’ha suïcidat i que a ella l’espera «la tràgica soledat dels seus futurs dies». Ella pensa que s’ha quedat sola i que en Jordi potser ha desaparegut per sempre de la seva vida. En Jordi no sembla que volgués que la seva família el veiés patir. Per això sembla que la reacció hagi estat la de desaparèixer (suïcidar-se?). És discutible si tenia altres sortides: podia haver conviscut amb la malaltia, haver intentat de viure separat de la família, etc. Com que l’obra és de final obert, el debat entre els que creguin que es va suïcidar i els que pensin que se’n va anar a un altre indret, lluny dels seus, pot ser interessant. Feu, però, que l’alumnat argumenti clarament la seva posició. Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

UNITAT 4

1 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat.

284 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats de reforç

Solucionari

2 a) El drac n’escopia contra el cavaller. (CD) b) La Laura li ha trucat. (CI) c) Et tinc vist de no sé on! (CD) d) La casa li pertany. (CI) e) Li donaré aquests diners. (CI) f) Se’l renta. (CD) g) He de convidar-los pel meu aniversari. (CD) h) Vaig escriure-li. (CI) i) Les duien descolorides. (CD) j) L’hi haurem de donar. (CD) k) Vam veure’ls a la immobiliària. (CD) l) Sempre els enganya. (CD)

3 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. A tall d’exemple: Estimat amic, Ahir mateix vaig rebre la teva postal. M’alegra veure que el barrufet viatger no ha oblidat els amics. M’imagino que t’agradarà conèixer els últims esdeveniments del poble barrufet. L’altre dia vam elegir un nou cap. Es van presentar el barrufet bromista i el barrufet rondinaire. I és clar, va guanyar el barrufet bromista perquè ens va prometre que faria el poble més alegre i divertit. També t’haig de explicar una cosa que potser no t’agradarà gaire: la barrufeta presumida s’ha casat amb el barrufet forçut. Diu que s’ha cansat d’esperar-te, que no està feta per un rodamón que sempre és de viatge. Bé, ja m’acomiado de tu. Moltes abraçades, El barrufet tafaner.

4 Mots polisèmics: serra, terra, ensumar, pota, gat, tou. Pel que fa a les definicions, activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

5 a) Ens hi fa la descripció d’un lloc idíl·lic: un camí que serpenteja, una cala tranquil·la, una vinya (el pàmpol mort), gent que balla... Es tracta de la idealització de Catalunya vista des de fora, en l’exili. Per això diu al final que val més que es miri el que té davant en la realitat del moment, ja que en els camins del temps, un àngel li prohibeix d’accedir-hi. b) La primera part seria fins al vers 8 i hi fa una descripció dels elements ideals del seu paradís: el camí, la cala, la vinya, la gent, una serra, un arbust en una torrentera, una herba humil al camí...; són elements que inspiren pau i tranquil·litat. A partir del vers 9, la darrera estrofa, trobem la segona part, en què el poeta retorna a la realitat actual: arbres com els bedolls fins a un cert punt estranys a Catalunya, i la boira (senyal que es troba més al nord, potser a Bèlgica, on Josep Carner va passar molts anys de la seva vida d’exiliat). Però sobretot és significatiu el fet que es prohibeixi accedir als seus camins d’altre temps perquè pot trobarhi «un àngel trist amb el seu glavi [espasa] tort», de manera semblant a l’àngel que prohibia el retorn d’Adam i Eva al paradís terrenal. c) N’enyora sobretot la terra (camí), les plantes (vinyes, aloc, romaní), el paisatge (cala, serra morada), la gent... Creu que no hi ha de tornar per por de no trobar-s’hi un àngel trist, és a dir, algú que li prohibeixi el retorn.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 285

Activitats de reforç

Solucionari

d) «La serp blanca i somrient» és clarament una metàfora d’un camí que serpenteja. «aquest boiram somort» pot ser una al·lusió a un somni difús o a una situació no gaire clara. I «un àngel trist amb el seu glavi tort» és una metàfora de la prohibició. e) El poema té tres estrofes, de quatre versos decasíl·labs cada una. La rima és encadenada: A B A B C D C D... Hi ha elisions: «morada enllà» (6), «que a aquests» (9), etc. I sinalefes: «blanca i» (2), «i, al marge» (3), etc. f) Carner va viure a l’exili i aquest poema expressa l’enyorança que devia sentir per Catalunya. La correcció de la resta de la resposta és a criteri del professorat.

a) Alegria del poeta per un amor correspost. b) Segons ens diu el poeta, l’amiga és «fresca i polida com un maig content», i «blanca com un glop de llet». L’actitud de l’amiga és d’estimar i sentir-se contenta amb l’amor del poeta. c) Es tracta de versos decasíl·labs, encara que alguns (3 i 6) estiguin trencats en dues parts. La rima és assonant: A B A B A B. d) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

UNITAT 5

1 Primera tira. Vinyeta 1: pla general, enquadrament normal; vinyeta 2: pla mitjà, picat; vinyeta 3: pla de conjunt o sencer, picat. Segona tira. Les tres vinyetes estan dibuixades com plans de conjunt; pel que fa a l’enquadrament, a la vinyeta 1 és un contrapicat, a la vinyeta 2 és normal i a la vinyeta 3 és un picat.

2 a) La solució del problema depèn de la bona voluntat de tothom. b) Es dedicava a la venda ambulant. c) No estan d’acord en res. d) En Joan aspira a una feina més ben pagada. e) La Mireia no es refia gens de la seva bona fortuna. f) No volia renunciar a la seva part dels guanys. g) No t’amoïnis per la tornada.

3 a) No et mirava de reüll. b) Tot ho feia a fi de guanyar més. c) S’enfadava per tot. d) Ens esforcem massa poc. e) Ho clavarem amb el martell gros. f) Cuinava a l’aire lliure.

4 a) al·ludir; b) cella; c) béns; d) eludir; e) acte; f) espacial; g) maça; h) sella; i) especial; j) massa; k) vents; l) acta

5 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 6 a) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. De totes maneres el poema és un cant a la virtut de tenir personalitat i no deixar-se arrossegar pel que fan o diuen els altres.

286 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats de reforç

Solucionari

b) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. c) «esclau del podrit diner»: que et domina el poder del diner; «esclau del poder d’un sol»: que et domina un dictador, que no tens llibertat personal; «esclau del poder de molts»: que et domina la massa, que no tens personalitat pròpia; «esclau de les teves mans»: guanya’t la vida amb un ofici manual, i «esclau del teu cervell»: guanya’t la vida pensant pel teu compte. d) El poema està construït amb versos pentasíl·labs (de cinc síl·labes), amb rima lliure i amb estrofes irregulars: d’entre set i deu versos cada una, amb un dístic final. e) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

UNITAT 6

1 i 2 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 3 a) N’està tant del seu nou amic que no se’n vol separar mai. b) Si no volem cremar-nos, estiguem-nos d’acostar-nos al foc. c) No t’escolta: només està pel que fan a la televisió. d) Tot està en com aconseguir el premi. e) Com que se’ls ha cremat la casa, s’hauran d’estar en un hotel una bona temporada.

4 a) correcta; b) On és la Mercè? c) correcta d) correcta e) Avui és dimecres. f) El cotxe és al garatge de l’esquerra.

5 Comerç: estanquer–a, llibreter–a, cansalader–a, herbolari–ària, farmacèutic–a, joier–a, bacallaner–a. Construcció: lampista, aparellador –a, encofrador, guixaire, manobre, arquitecte. Empresa: gerent, recepcionista, telefonista, administrador–a, administratiu–iva, director–a. Agricultura: apicultor–a, ramader–a, segador–a, pastor–a, camperol–a.

6 a) pelleter; b) missatger; c) tintorer; d) apicultor; e) vidrier; f) botiguer; g) mecanògraf; h) minyona; i) cisteller. Mot amagat: estudiant.

7 a) Aloma recorda Daniel per l’olor de fum que se sent. b) Daniel s’havia suïcidat perquè estava cansat de viure. Havia deixat un paper escrit per a Aloma explicant-li per què se suïcidava. Aloma en tenia aquest record. c) El germà gran d’Aloma, Joan, havia fet cremar tots els llibres i els escrits d’en Daniel perquè deia que els llibres l’havien fet tornar boig. d) Aloma recorda el seu germà Daniel com un ésser ple de vida i alegre; però el record s’havia anat aprimant. e) Aloma torna a la realitat pel mateix element que l’havia distret: l’olor de fulles cremades i l’anunci de la primavera.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 287

Activitats de reforç

Solucionari

UNITAT 7

1 i 2 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 3 a) No se’n refia, d’aquell home. b) I els llibres? Sobretot no te’ls deixis damunt la taula. c) Aquell CD que et vaig deixar, vull que me’l tornis tan aviat com puguis. d) Fa molt de fred! Me’n torno cap a casa. e) Se’ns ha informat, a tots nosaltres, de la decisió de l’assemblea. f) Al Joan, se l’ha de castigar.

4 a) Si no volen orxata, no els en donis. b) Has comprat la melmelada per a les nenes?

No, no els l’he pogut comprar. c) Si els vols fer empipar, no els ho ensenyis, això. d) Quan els nens volen esmorzar, el pare els el prepara. e) —Garcia, passi aquests informes als delegats. —De seguida els els passo.

a) El meu cap em va encarregar un treball molt pesat. b) Avui hem fet moltes vendes. c) La feina que ara tinc no és fixa. d) La Rosa ha sol·licitat una bestreta on treballa. e) Hem hagut d’emplenar aquests impresos. f) Les fruites i verdures són mercaderia perible. g) Hauríem d’estalviar més, que el rebut de la llum ha pujat molt. h) Avui hem reprès l’activitat després de vacances. i) M’han donat un val per dinar al restaurant xinès. j) La Caixa ens ha concedit un préstec hipotecari. k) El contractista de l’obra s’ha endarrerit en el termini de lliurament. l) Els advocats de l’empresa ens aconsellen que denunciem l’agent de borsa per estafa. m) Oferim uns fons de pensions molt avantatjosos. n) Per equilibrar el pressupost hem de frenar les despeses. o) El deute acumulat ha provocat la fallida de l’empresa. a) Es tracta del diàleg entre la Glòria, l’hostalera, i el seu marit. Primer comencen parlant de la germana de la Glòria, la Roser, que s’entén amb l’Andreu, sense que la Glòria ho sàpiga, tot i que s’imagina que hi té algun embolic. En veure que l’Andreu la defensa, la Glòria sospita que el seu home li vol portar la contrària. Acaben barallats. b) Els versos són decasíl·labs, encara que cal comptar-los sovint entre dues intervencions. Hi ha moltes elisions i sinalefes. La rima és consonant i encadenada A B A B ...

288 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats de reforç

Solucionari

UNITAT 8

1 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 2 HORARI D’ESTIU: Posem en el vostre coneixement que a partir del 15 de juliol i fins el 15 de setembre l’horari d’atenció al públic serà de 9 a 14 hores, de dilluns a divendres. AVÍS IMPORTANT: La reunió ordinària de la comunitat de veïns que havia estat convocada avui a les 20 h al vestíbul de la finca ha estat traslladada al pàrquing de l’edifici.

3 Oracions simples : Sant Feliu ha fet emblema dels bellíssims arcs de la Porta Foradada. Els ganxons i els monjos benedictins del monestir de Sant Feliu no van gaudir quasi mai de bones relacions. Una de les seves particularitats és l’extraordinària proximitat al mar. Oracions compostes: Molts ajuntaments de la Costa Brava han decidit / convertir el seu racó més emblemàtic en distintiu turístic. Des del segle XII se sap d’uns certs recels mutus que es van accentuar quan la comunitat religiosa va insistir a convertir la vila en un dels seus dominis. Això durà fins l’any 1680, que és quan Sant Feliu reconeix el monestir com a senyor. Són molts els encants de l’edifici, sobretot si ens fixem en la barreja dels diferents estils arquitectònics, que van del preromànic fins al barroc. La primera notícia que es té del monestir és del segle X.

4 a) El regidor de l’Ajuntament plega a les 18 hores. b) Ja hem pagat la taxa de les escombraries. c) Hisenda ha descobert un frau molt escandalós. d) Hem decidit posar un plet a l’empresa Coromines. e) Han comès un robatori a l’Ajuntament de Mataró. f) L’alcalde ha llegit el ban des del balcó. g) Avui surt al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el nomenament del nou conseller. h) Ja ha entrat en vigor la reforma del codi de circulació. i) Ja ha acabat el termini de sol·licitud de beques. j) Li han rebaixat la multa per pagament immediat.

5 a) comissaria; b) ajuntament; c) jutjat; d) universitat; e) correus; f) parlament 6 resum 1 L’Alba s’encara a dos nois.

contingut Dos nois n’han tirat un altre, que és negre, a un toll. L’Alba els renya perquè el noi s’ofegarà.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 289

Activitats de reforç

Solucionari

2 Apareixen uns platets voladors a l’horitzó.

Quan l’Alba va a tirar-se al toll per salvar el noi negre, els altres dos veuen uns platets voladors a l’horitzó.

3 L’Alba pensa en Dídac i es llença a l’aigua.

Abans de llençar-se a l’aigua, l’Alba sent el soroll dels platets voladors i que els nois comenten que brillen com el foc.

4 Dues sacsejades l’aparten d’on era en Dídac, dins el toll.

L’Alba nota dues sacsejades de l’aigua, però ella lluita per acostar-se al noi.

5 Aconsegueix treure en Dídac a la superfície.

Amb molta força, desenganxa en Dídac de les plantes i l’arrossega cap a la superfície. En sortir, veu com els aparells esapareixen per l’horitzó.

6 Reanima en Dídac, amb el boca a boca, i li fa treure l’aigua.

Fa que en Dídac tregui l’aigua que s’ha empassat i el fa respirar. S’adona que els dos nois no li diuen res.

7 S’adona que els dos nois són morts.

Observa els dos nois i els veu a terra estirats. En Dídac li comenta que semblen morts.

8 També s’adona que el seu poble, Benaura, està destruït.

Aixeca la vista i veu que el seu poble està completament destruït. Arrenca a córrer cap al poble.

UNITAT 9

1 a) cap; b) llit; c) ovella; d) braç; e) ocell; f) pedra; g) peix; h) cadira; i) món 2 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 3 a) Mai no oblidarem el seu mal comportament. b) El teu deure és treballar més. c) L’home del temps diu que necessitem pluja. d) Pensa bé en la seva demanda. e) Portàvem els premis per als guanyadors del concurs literari. f) El seu principal atractiu era el seu tarannà afable. g) No estava segur de les seves forces. h) Temia la inutilitat dels seus esforços. i) Parlàvem del proper viatge a Donosti. j) Encara no s’ha adonat del seu error. k) La minva dels beneficis va sorprendre tothom. l) No t’oblidis de les mongetes del dinar. m) Ignoro el nostre futur.

4 a) còrner, gol; b) tennista, sets; c) hoquei, estic; d) esprint; e) bàsquet, play-off; f) surf; g) beisbol, dopatge; h) espàrring, noquejar, boxa

5 b) rànquing; b) canòdrom; c) decatló; c) polo 290 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats de reforç

Solucionari

a) El poeta es compara a un servent que està per obeir el seu senyor, que serà l’estimada. b) Els elements que uneixen el poeta i la seva estimada són sobretot els llavis, la saliva, els petons i les paraules. c) En trobar-se al costat de l’estimada, el poeta se sent lliure (darrer vers), la qual cosa contrasta amb el començament del poema, quan diu que és el seu servent. d) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

UNITAT 10

—Ja t’he declarat la meua debilitat, però tu encara no m’has dit si també t’agraden les apostes. —Depèn d’allò que s’haja d’arriscar –confessà ella un poc atemorida. I continuà: —Estic pensant que no sé si et seré prou bon guia. —Oh, i tant que ho seràs –tractava ell d’animar-la amb els mots i amb les accions, i li posava una mà al muscle. Només aplegar a la ruleta, la mateixa en què estava jugant Campos, Lídia va dipositar totes les fitxes en la casella del tretze negre. meua – meva; s’haja – s’hagi; un poc – una mica; muscle – espatlla; aplegar – arribar

2 central

nord-occidental

valencià

balear

rossellonès

penso

pense

pens

pensi

parlo

parle

parl

parli

salto

salte

salt

salti

3 a) He enviat per correu tots els missatges que m’han arribat. b) L’ordinador portàtil que t’has comprat és el més modern. c) L’Armengol, amb qui vas anar d’excursió, és molt bona persona. d) El cotxe amb què vaig és del meu oncle. e) El llapis adhesiu amb què enganxaves les fotografies s’ha perdut. f) Vaig estar a la sala on es va fer la reunió del Consell d’Europa. g) El noi a qui hem donat el sobre és de Mallorca.

4 Tren/metro: estació, via, andana, vagó, cap d’estació, revisor, baixador, rodalies. Avió: aeroport, cabina, pista d’aterratge, hostessa, hangar, hèlice, reactor. Automòbil: autopista, xofer, multa, pàrquing, calçada, carril, avançament, canvi de rasant, línia contínua. Vaixell: moll, cabina, escullera, coberta, ull de bou, timó, hèlice, remolcador.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 291

Activitats de reforç

Solucionari

5 T

6 a) En el primer paràgraf dóna exemples d’ús del terme «patètic» aplicat a coses i situacions que fins ara no s’hi aplicaven. En el segon dóna alternatives, sinònims, per evitar aquest adjectiu. En el tercer explica l’origen i l’evolució de l’ús abusiu que se’n fa. I en el darrer paràgraf compara l’ús de «patètic» amb l’ús de «genial». b) Podríem dir qualsevol dels adjectius que Monzó reporta en el segon paràgraf, segons el context: penós, ridícul, avorrit, lamentable, fatal, trist, risible, grotesc, carrincló, deplorable, llastimós, desolador... c) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

UNITAT 11

1 a) funcional; b) dialectal; c) social; d) històrica 2 Tema: medicina. Paraules relacionades amb el tema: legionel·losi, pneumònia, bacteri, contagi, inhala, torres de refrigeració, malaltia, antibiòtics, macròlids, quinolones, hospitalitzats, immunitari, diagnosticat. Variabilitat lingüística social.

3 a) Aniré al Tibidabo quan plegui de l’escola. b) El vaig trobar on esperava. c) No obris la nevera fins que estigui connectada. d) Lluitarem perquè es prohibeixin les corrides de toros. e) Li ho contaré per tal de desfogar-me. f) La vaig observar mentre es cordava les sabates. g) Treballa on tu m’havies dit. h) Ens trobarem on tu vulguis. i) Demà ens llevarem així que canti el gall. j) Porta les peres allà on et digui l’amo. k) Parlava tant que no escoltava els altres. l) El vaig sacsejar tan fort com vaig poder. m) S’hi esforçava tant que feia patir.

292 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats de reforç

Solucionari

4 a) cautelosament; b) tancat; c) boig; d) conformitat; e) bocabadat, sorprès 5 a) Pagar. b) c) d) e) f) g) h)

Gastar massa, més del que permeten els ingressos. Ser molt inferior a algú. Ajustar-se bé, escaure-hi; convenir especialment. Haver-hi tantes opinions com persones. Sentir una forta contrarietat. Haver-hi persones, en especial nens, que no poden sentir allò de què es vol parlar. Anar de qualsevol manera, mal vestit.

a) b) c) d) e) f)

Amb paciència s’aconsegueixen les coses, sense presses però sense pauses. Aquell que controla la situació, fàcilment en pot obtenir guanys, sovint il·lícits. Amb diners es pot aconseguir qualsevol cosa. Per aconseguir alguna cosa cal arriscar-se a fracassar. Per obtenir una cosa, cal demanar-la amb insistència. La gent que es diu amiga de molta gent en realitat té una relació superficial amb tothom. Segurament no té amb ningú el compromís ni la fidelitat que implica l’amistat. g) Sempre hi ha una manera de transgredir la llei i esquivar les normes. Respon a una visió fatalista i desencisada de la justícia. h) Aquells que ens estimen, per evitar-nos un mal, sovint hauran de renyar-nos i corregir-nos, encara que no ens agradi. a) És un diàleg entre una mare i el seu fill. Aquest li explica que té una promesa, la Teresa del forn. Però ella li retreu que s’entengui també amb la veïna del costat. El fill replica que és ella qui li ha anat al darrere. b) Hi surten parlant la senyora Dolors i el seu fill Joan. S’esmenten la Teresa i la veïna del costat. La mare sembla una dona preocupada pel futur del seu fill, que sembla més aviat fresc i despreocupat, interessat en les dones. c) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 293

Activitats d’ampliació

Solucionari

UNITAT 1

1 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 2 elssuís → els ulls; clatei → clatell; aixòs → això; lo que → el que; col·lègits de pago → col·legis cars; L’estapliment → l’establiment; fangueix → fangueig; Dòs, goiti → Doncs, guaiti; mercancia → mercaderia; claveis → clavells; txesto → gest; elss hi → els hi (amb s sonora); umenti → augmenti

3 a) aviat; b) han discrepat; c) s’ha oposat; d) pobra; e) sovint 4 a) Vés a dir-los que el dinar és a taula. b) No facis res, espera els esdeveniments. c) Va pujar de peus a la cadira. d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estavellar contra una paret. e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa. f) Quin atleta! Té un aparador ple de trofeus. g) He penjat un quadre al passadís i he tornat a entapissar la butaca.

5 XLVI a) Es tracta de dues estrofes, de vuit versos decasíl·labs, amb rima ABBACDDC. b) Hi ha imatges interessants, com és ara la lluita dels vents i la demanda que li siguin favorables i el retornin a port, a la primera estrofa. A la segona estrofa es compara el mar amb una cassola al forn, i es dóna una imatge de gran agitació. Aquest trasbals de tota la natura és conseqüència de la situació amorosa en què es troba el poeta. c) Podríem dir que el poeta compara una situació de la naturalesa (una turbulència al mar) amb la seva situació anímica personal. LXVIII a) Es tracta de dues estrofes, la primera de vuit versos decasíl·labs, amb rima ABBACDDC; i la segona, una quarteta, amb versos decasíl·labs i rima ABBA. b) Hi ha una imatge del poeta solitari allunyat de tothom: quan la gent està contenta i es troba prop del foc, el poeta corre per la neu, descalç i sense barret. Fa referència a un senyor, a qui serveix, que no li fa gaire cas. A la segona estrofa, surt la referència o senyal de la seva estimada: Plena de seny. c) Es tracta del final d’un poema en què retreu a la seva estimada que el tingui desemparat i que no li’n faci gaire cas.

294 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats d’ampliació

Solucionari

UNITAT 2

1 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 2

a) Es repetirà la votació, ja que no hi ha hagut prou participació. b) He convocat una reunió amb els veïns; a més a més, he demanat que vingui el regidor del districte. c) T’he enviat un correu electrònic amb l’horari d’activitats perquè t’apuntis a les que més t’agradin. d) Com que s’esperen precipitacions, se suspèn l’excursió prevista per demà. e) No em ve de gust anar al cine. A més, no tinc temps.

3 a) la dècada dels anys vuitanta del segle passat; b) una pizza vegetal amb pebrot i doble ració de xampinyons; c) la nova ministra de defensa nomenada pel president del govern; d) Un fragment de maxil·lar inferior de 1.200.000 anys d’ antiguitat trobat al jaciment d’Atapuerca; e) aquella noia que vivia al carrer del Peix; f) una gran iniciativa feta amb la col·laboració dels nostres lectors

4 a) un contracte laboral;

b) un país meridional; c) els incendis forestals; d) menjars casolans; e) un cotxe veloç; f) la literatura popular; g) la millor voluntat institucional; h) un producte molt valuós; i) una entrada gratuïta; j) una peça instrumental; k) les comarques occidentals; l) els interessos sectorials

5 a) eina; b) polígon; c) pedra; d) aparell; e) màquina; f) vehicle; g) edifici; h) aparell, electrodomèstic; i) ocell; j) arbre

6 a) Efectivament, el jo de l’Àgata, mentre narra el naufragi del vaixell en què anava, aflora d’una manera potent i subjectiva, fruit de la seva fantasia. b) L’Àgata és un personatge diferent dels altres. Ha estat acollida pel poble, però en resta a part. Viu lligada al record dels seus pares i s’hi aferra, i mostra així la seva individualitat. c) És en la narració del naufragi on els sentiments de la protagonista assoleixen el clímax. De fet, tot el text gira a l’entorn de l’evocació sentimental de l’Àgata. d) El valor simbòlic del títol és ben evident: Àgata ha perdut els seus pares en el naufragi. El mar és, doncs, pare i mare per a Àgata. e) És fruit de la mitificació que en fa la protagonista. Ella era massa petita per recordar-ho, i així ho manifesta: «M’agrada creure-m’ho que va ser així, i m’ho fantasiejo jo mateixa». f) i g) Sembla evident que es tracta d’una obra romàntica per la sobrevaloració del «jo» de la protagonista; per la importància que hi tenen els sentiments; per l’ús abundant d’interrogacions, punts suspensius, exageracions; per la tragèdia personal de l’Àgata... Però, en canvi, l’espai en què es desenvolupen els fets és proper a l’espectador; els personatges s’expressen en un llenguatge mariner propi del segle XIX; la història, tot i les exageracions, és més o menys creïble; l’obra és en prosa i no en vers. Aquesta síntesi de

Llengua catalana i literatura 4t ESO 295

Activitats d’ampliació

Solucionari

romanticisme i realisme és pròpia dels drames rurals. El fragment és propi, doncs, d’una obra romàntica.

UNITAT 3

1 a 2 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 3 a) m’estic; b) hi sent; c) caiguis; d) era; e) hi hagi; f) ens hem avingut; g) són; h) riure; i) hi veu 4

5 6

a) fort – feble, dèbil, tou, fluix b) aspre – suau, fi, sedós, dolç c) apagar – encendre, incendiar, inflamar, exasperar d) beneit (curt, ruc, ase, ximple...) – intel·ligent, llest, savi, espavilat e) obrir – tancar, cloure, clausurar, empresonar f) extravertit (comunicatiu, expansiu...) – tímid, vergonyós, apocat, retret a) Complementarietat: viu-mort, mascle-femella b) Inversió: comprar-vendre, pregunta-resposta c) Gradació: calent-fred, gran-petit a) El poeta compara la vida d’un jove a la d’un guerrer lluitador que ha mort en combat. b) La sensació que el poeta ens vol transmetre és que no cal que estiguem tristos per la mort d’aquest jove, perquè ha lluitat per la vida («Caigueres, lluitadô al marxâ a la lluita») i la mort el que ha fet ha estat embellir-lo. Per això, quan mor, a fora hi ha un «ponent dolcíssim». c) Ens vol marcar un ritme de va i ve. Ho aconsegueix gràcies a diversos recursos: els encavallaments: «llançares / damunt de l’hèroe...»; «somriguérem / sota els plors...»; «una serena / va començâ...»; «en el rostre / del moribund...» I també gràcies a la combinació de síl·labes tòniques i àtones. Però al final aquest ritme es trenca i es torna a la frase que cau de ple dins del vers. Els punts suspensius, en els tres darrers versos, ajuden a marcar una suspensió del discurs i a fer que el lector imagini el final de la vida del moribund.

296 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats d’ampliació

Solucionari

UNITAT 4

1 Índex correcte: Precedents del pop-rock La gènesi del rock and roll: el mite d’Elvis Presley Els anys seixanta als EUA i a Europa (The Beatles i The Rolling Stones) L’enfrontament generacional dels setanta: el heavy metal, el hard rock i el punk La multiplicitat dels vuitanta: new wave, post-punk, techno, dark, electrònic, rap, breakdance, dark metal, new romantic... Els anys noranta o el naixement del grunge Tendències del nou mil·leni Conclusions Annex: relació de grups i discografia bàsica Bibliografia

2 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 3 a) N’hem tret força de la bóta. b) La meva germana Eulàlia me n’explicava abans d’anar a dormir. c) Ho diuen. d) En Marc n’ha trobada una al seu plat. e) La mare l’ha comprat a en Pere. f) Demana-li-ho.

4 a) Li ha trucat per anar al cinema. b) Deixa’ns el teu llibre d’anglès. c) L’Anna va fer-li un petó. d) Els hem proposat d’anar a ballar demà. e) Envia-li una salutació de part meva. f) No els vol dir que aquest trimestre n’ha suspès cinc.

5 a)

L’all: cou (coure) és usat en el sentit de «tenir un sabor picant» i no en el de «preparar un aliment mitjançant un procés tèrmic»; barba no té el sentit de «pèl que creix en la part inferior i lateral de la cara», sinó que significa «arrels primes de certes plantes». b) L’agulla de cosir: cap no es refereix a la «part superior del cos de l’home i anterior de molts animals», sinó a «punta, extrem d’una cosa»; ull significa «forat de l’agulla per on passa el fil» i no «òrgan de la visió»; cos no es refereix al tronc d’una persona, per oposició al cap i als membres» sinó a la «part central o principal d’una cosa». c) Les patates: ull és usat en el sentit de «brot, borró, per on la planta creix» i no «òrgan de la visió». d) El blat: quan parla d’ones i de mar es refereix a la sensació que produeix un camp de blat, que recorda el mar (per l’extensió) i les seves onades (l’ondulació del blat provocada pel vent); quan parla d’espines es refereix a la forma de les espigues del blat en el sentit de «conjunt d’apèndix durs i punxeguts de certes plantes» i no «cadascun dels ossos dels peixos, especialment els prims i punxeguts». e) El ganivet: tall no és usat en el sentit de «tros de carn», sinó de «vora tallant de la fulla d’una eina».

Llengua catalana i literatura 4t ESO 297

Activitats d’ampliació

Solucionari

a) metàfora: analogia per la forma (obertura) i la funció (punt d’entrada) b) metonímia: el continent pel contingut c) metàfora: analogia per la forma i la funció (captar senyals) d) habilitació: substantiu habilitat com a adjectiu e) metonímia: relació de contigüitat en l’espai f) habilitació: verb (gerundi) habilitat com a substantiu

7 a) El poema pot ser analitzat com un sonet. De fet, la rima sembla que així ho indiqui: A B B A C D D C E E F G G F; tindria, doncs, dos quartets i dos tercets. Els versos són decasíl·labs. Hi ha elisions: «d’una altra» (vers 2), «vida escassa» (vers 7), «una hermosa» (vers 8), etc. I sinalefes: «s’hi aixeca» (vers 4). Pel que fa al ritme, sembla més aviat lent i majestuós. b) L’ordre lògic seria: L’herba dallada rebrota novament vestint els prats d’una altra primavera. c) A partir del vers 5: «Com prolífica mare, s’arrepenja lassa» (6)...; «somniant maternitats futures» (13), etc. d) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

8 a) Hi apareixen força elements moderns: la moto, el dic, setmanari... b) Llegit en veu alta es percep clarament un ritme poètic, com si en lloc de prosa fos poesia i els diferents fragments fossin versos. c) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

UNITAT 5

1 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 2 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 3 a) amb; b) ø; c) al; d) ø; e) d’; f) a; g) a; h) de; i) ø ; j) ø ; k) del 4 a) Ja no s’hi fa. b) Hi confio! c) Encara no s’hi ha acostumat. d) Hi tinc dret. e) No me’n penedeixo. f) Digues-li que hi pensi. g) Afanya-t’hi. h) L’hi amenaçava. i) Encara no hi he renunciat. j) Ens hi arrisquem. k) No se n’adonava.

5 a) a l’hora; b) en lloc; c) gaire bé; d) sinó; e) per què; f) aleshores; g) potser; h) a punt; i) no més; j) si no; k) tan; l) quant; m) em; n) li; o) s’hi

6 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

298 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats d’ampliació

Solucionari

UNITAT 6

1 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 2 Cal esmenar el tractament: «Has trucat a... Si desitges... espera...» O bé: «Ha trucat a... Si desitja... esperi...» A més, cal dir «el senyal»

3 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 4 a) Les últimes participants en la marató caminaven cansades. b) És un noi molt vergonyós: es torna vermell per qualsevol motiu. c) Si et mantens ben dret damunt la sella, no cauràs del cavall. d) Els pares d’en Manel s’han posat molt nerviosos en veure que el seu fill no arribava amb els altres. e) Si vols que la nata es conservi fresca, fica-la a la nevera de seguida. f) En Miquel s’ha quedat sol a casa. g) Veig el teu avi molt eixerit. h) Quan sigui gran es farà advocat. i) Han nomenat la Núria delegada de 4t B. j) Aquell noi es diu Dídac.

5 a) Les últimes participants en la marató hi caminaven cap a l’arribada. b) És un noi molt vergonyós: s’hi torna per qualsevol motiu. c) Si t’hi mantens damunt la sella, no cauràs del cavall. d) Els pares d’en Manel s’hi han posat en veure que el seu fill no arribava amb els altres. e) Si vols que la nata s’hi conservi, fica-la a la nevera de seguida. f) En Miquel s’hi ha quedat a casa. g) Hi veig el teu avi. h) Quan sigui gran, se’n farà. i) Hi han nomenat la Núria. j) Aquell noi se’n diu.

6 a) metgessa; b) delineant; c) sociòloga; d) advocada; e) grafista; f) carnissera; g) telefonista; h) cansaladera; i) jutgessa; j) caixera; k) dibuixant; l) comptable; m) pagesa; n) biòloga; o) mestra

7 a) 6; b) 1; c) 5; d) 7; e) 2; f) 4; g) 3; h) 8 8 Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 9 a) L’autor observa que el cel era tot blau (com un domàs), amb un sol esplendorós, que les abelles volen tranquil·lament, els arbres comencen a florir i les flors cobreixen el terra. També sent un ocell que canta. Tot plegat dóna una imatge plàcida i serena. b) En contrast, però, s’adona que dessota d’aquella harmonia els ocells destrueixen els insectes, les ovelles devoren les flors i que un falcó es tira damunt un colom i el mata. La naturalesa, per tant, no era tan tranquil·la i serena com semblava. c) El Gòlgota és la muntanya on va ser crucificat Crist, el déu salvador segons els cristians. Abans de morir, un divendres abans de Pasqua (inici de la primavera), va tenir un moment de debilitat i va preguntar al Pare per què l’havia abandonat.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 299

Activitats d’ampliació

Solucionari

UNITAT 7

1 a) cronològic; b) invers; c) funcional 2 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 3 a) He fet cafè: vols que te’n posi una tassa? b) La meva mare sempre em deixa l’esmorzar dins la motxilla, però avui no me l’hi ha ficat. c) La meva mare sempre em deixa l’esmorzar dins la motxilla, però avui se n’ha oblidat. d) Ens han dit que en Joan voltava per la plaça, però no se l’hi veu. e) Hem comprat una bossa de caramels per als nens, però no els la doneu fins havent dinat. f) Sempre sembla que tant se li’n doni tot. g) Us hem escrit una carta gairebé cada dia. És estrany que no us n’hagi arribat cap. h) Ha accedit a escriure’n el pròleg perquè l’autor li ho va demanar. i) Abans tenia molts pensaments negatius, però amb els temps se n’ha anat alliberant. j) No s’acaben de creure que han guanyat el primer premi, malgrat que demà mateix els el lliuraran públicament.

4 a) bons; b) accions; c) albarà; d) permuta; e) usdefruit; f) interès 5 a) cooperativa; b) companyia; c) consorci; d) holding; e) societat anònima; f) societat limitada 6 a) El fet d’estar tancats en una presó és un símbol clar de la seva falta de llibertat. Igualment el diàleg que tenen entre ells. b) El nom del carceller és No, nom clarament simbòlic, d’un ser que ho nega tot, especialment la llibertat. c) Quatre personatges (Bret, Fabi, Eliana i Selena), és a dir, dos homes i dues dones, es troben empresonats des de fa temps. Un carceller sembla que dorm. Els presoners dubten de si tocar-lo o no i pensen en la manera com es podrien escapar de la presó.

UNITAT 8

1 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. A tall d’exemple: ACTA DE LA REUNIÓ ORDINÀRIA DE LA JUNTA DE GOVERN DE L’ASSOCIACIÓ FILATÈLICA AVANT

Data: 15 de gener de 2009 Hora d’inici: 20.30 h Lloc: sala de reunions de la seu de l’Associació

300 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats d’ampliació

Solucionari

Assistents: Núria Roca i Casas, presidenta; Jordi Pérez Rigau, secretari; Antoni Martínez Garcia, vocal; Pere Rovira Puig, vocal, Rosa López Viader, vocal. Ha excusat la seva absència: Antònia Ribes Sastre, vocal. Ordre del dia: 1. Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta anterior. 2. Balanç econòmic de l’exercici 2008. A. La presidenta obre la sessió i demana al secretari que llegeixi l’esborrany de l’acta de la sessió anterior. No s’hi fa cap esmena. B. El president informa que l’associació arrossega un petit dèficit de 2.365 euros. Per tal d’eixugar-lo proposa augmentar les quotes dels socis en un 10% El vocal Jordi Pérez proposa actualitzar les quotes dels socis segons la pujada de l’IPC i acudir a una derrama extraordinària per eixugar el dèficit. Després de debatre’s les propostes, se sotmeten a votació, amb el resultat de 3 vots a 2 a favor de la proposta del vocal J. Pérez. Acords: 1. L’acta de la sessió anterior s’aprova per unanimitat. 2. Es decideix augmentar les quotes segons l’IPC i fer una derrama extraordinària de 20 euros per persona. La presidenta aixeca la sessió, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta. El secretari

Vist-i-plau La presidenta

2 a) que el lampista vindria dilluns (substantiva); b) perquè és un gran expert (adverbial); c) sortir cada cap de setmana (substantiva); d) Tothom qui en demani (substantiva); e) que circulaven per la carretera (adjectiva); f) En arribar a Barcelona (adverbial); g) que volaven molt alt, (adjectiva); h) de què hem parlat (adjectiva); i) En cas que no retorni el llibre (adverbial); j) què diran (substantiva); k) on havia estudiat de jove (adjectiva).

3 a) 4; b) 6; c) 7; d) 1; e) 8; f) 2; g) 3; h) 5; i) 15; j) 14; k) 13; l) 16; m) 11; n) 10; o) 9; p) 12 4 a) Un ciutadà veu que li creix un arbre al mig del menjador de casa. Va a denunciar-ho a la policia i li diuen que és un assumpte d’estat; conscient del seu deure de ciutadà, no vol que li paguin ni li donin res, a canvi de guardar el secret. b) El policia primer s’irrita, després l’amenaça i al final intenta subornar-lo. c) El tractament humorístic ve, entre altres fragments, pel to final, des que pregunta «—Que és d’interès nacional, això?» d) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 301

Activitats d’ampliació

Solucionari

UNITAT 9

1 El text és força senzill d’entendre. El sentit global és el següent: es troben dos mariners, un que parla francès i un que parla anglès. Entren en una taverna i beuen vi. Quan estan una mica borratxos, comencen a cantar una cançó, la mateixa, en gallec. El taverner continua la cançó. De fet, eren tots tres gallecs.

2 a)

Exigeixo que es respectin els meus drets. / Ens exigia poder reclamar per escrit. b) No s’havia recordat que el judici era la setmana passada. / Recorda’t de recollir la roba: plourà. c) Ell decidí que aniria a l’estrena. / Els perjudicats decidien presentar una queixa. d) No estaven d’acord que dinéssim tots alhora. Està d’acord a llevar-se d’hora.

3 a) favorrit; b) biciós; c) piramigüisme; d) alcoholimpisme; e) halterofòbia; f) imbícil; g) rècurt; h) compatir; i) malpinista; j) valent

4 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. 5 a) El títol, en llatí, vol dir justament «aprofita el dia», és a dir, el que diu el primer vers: «Aprofita aquest moment» i no deixis per demà el goig del que puguis fruir ara mateix. b) El poeta s’adreça al lector, però sobretot s’adreça a la seva estimada, ja que hi ha referències a la situació d’enamorament entre ells dos. c) Sembla més aviat una situació d’enamorament o d’amor, en què el poeta diu a la seva estimada que aprofitin ells dos aquell moment de felicitat. d) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

a) Ha sentit les sensacions d’estimar una persona invisible, com un arcàngel, per això diu que ha tocat el cel amb els dits. b) Diu, entre altres coses, que no sap si era de dia o de nit. Parla també del solell ple de boira i de l’obaga. c) La persona és fina, alada, gairebé invisible. d) Els elements que reporta produeixen més aviat tranquil·litat, són misteriosos, però no produeixen inquietud. e) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

302 Llengua catalana i literatura 4t ESO

Activitats d’ampliació

Solucionari

UNITAT 10

1 a) 4 (valencià); b) 1 (valencià); c) 9 (balear); d) 2 (balear); e) 7 (valencià); f) 5 (nord) occidental); g) 8 (balear); h) 6 (balear); i) 10 (balear); j) 3 (balear); k) 15 (valencià); l) 14 (balear); m) 11 (valencià); n) 13 (nord) occidental); o) 12 (valencià)

2 a) La noia de qui et vaig parlar és de Madrid. b) Els ciclistes que han participat en el Tour de França van marxar dimarts. c) Al poble on estiueges vaig conèixer en Martí. d) La moto amb què m’has acompanyat és molt cara. e) Aquí és on vaig viure tants anys. f) He vist la noia que estudia amb mi. g) L’entrenador, que t’aprecia molt, et deixarà jugar el partit inaugural. h) Us diré l’hora que heu de ser a la botiga. i) El dietari que vam trobar a les golfes és molt vell. j) Volen refer aquell projecte a què van dedicar un anys de feina. k) Els qui no puguin venir hauran de presentar el treball demà passat. l Aquella novel·la és d’un autor de qui tothom s’havia oblidat.

a) autopista, carretera, avinguda, carrer, carreró b) bagul, maleta, bossa de viatge, necesser c) transatlàntic, vaixell, iot, barca, piragua

4 a) Contràriament al que pot semblar, les dreceres no solen abreujar el camí, sinó que ens el poden fer perdre. b) Si un viatge –o un projecte– surt malament, fracassa, ens veurem obligats a tornar al punt de partida. c) L’individualisme procura llibertat d’acció i independència de criteri; fer alguna cosa amb altra gent limita la llibertat d’acció. d) Viatjar suposa assumir força incomoditats i algun risc; a casa sempre s’està més confortable i segur. e) Els camins plens de dificultats, encara que siguin curts, fan patir més que un camí llarg però bo.

5 a) tren; b) avió; c) vaixell; d) cotxe; e) avió; f) vaixell; g) vaixell; h) cotxe; i) cotxe 6 a) L’Arnau comparava la vida amb una euga, pel que tenen totes dues de desbocades, de salvatges, d’indòmit...; també amb una fruita vermella i polposa, per les ganes de treure’n el màxim de profit o de fruit. b) L’autora es fixa sobretot en els ulls, la mirada, el somriure, el rostre... En general, en els trets de la cara. c) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

Llengua catalana i literatura 4t ESO 303

Activitats d’ampliació

Solucionari

UNITAT 11

1 Els dos textos pertanyen als registres formals de la llengua. Són dos textos escrits extrets de dos reculls lexicogràfics (la Gran Enciclopèdia Catalana i el diccionari DIDAC). Tots dos defineixen el mot pi. Fins aquí els trets comuns. El primer text està escrit en un registre científic, que s’utilitza per tractar d’alguna branca del coneixement (la botànica) de forma objectiva i impersonal. El vocabulari és molt precís, amb mots tècnics, específics d’un determinat camp científic: perennifolis, fulles aciculars, braquiblast, monoics, flors estrobiliformes, lignifiquen, estròbils pseudocàrpics, etc. El segon text està escrit utilitzant registre estàndard. Té un grau de formalitat mitjà i no utilitza termes científics, de manera que arriba a un públic lector molt ampli.

2 a) T’ho dic perquè ja no puc més. b) T’ho dic perquè li ho expliquis tu. c) Malgrat que se l’estimava tant no se’l podia endur. d) Marxarem així que estiguem a punt. e) Si t’ho estimes més, ho farem demà. f) Quan arribin tots ho discutirem. g) Per molt que t’hi encaparris no trobaràs cap solució. h) Compra-te’l com t’agradi més a tu. i) Vist que ningú no m’escolta, no diré res més! j) Per tal de no veure-la, era capaç de marxar per sempre del poble. k) Després d’haver fet tantes insinuacions, has de parlar clar.

3 a) causal; b) final; c) concessiva; d) temporal; e) condicional; f) temporal; g) concessiva; h) modal; i) causal; j) final; k) temporal

4 Les frases fetes utilitzades en el segon paràgraf del text són calcs del castellà. Les expressions genuïnes equivalents són les següents: passar de taca d’oli o passar de mida; sense pensarhi, impulsivament, sense encomanar-se a Déu o al diable; fer el viu; tenir èxit, ser acceptat; veure-se-li el llautó.

5 a) me da igual; b) no hay derecho; c) ir de capa caída; d) al fin y al cabo; e) en resumidas cuentas; f) a destajo; g) más o menos; h) pasar de castaño oscuro; i) hasta ahora; j) a ciegas.

6 a) Dos internautes es proposen conèixer-se a través de la xarxa. A les hores ella li diu que és sorda. Ell se sorprèn, però continua la relació. b) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. c) La frase és una paràfrasi del que se sol dir en els casaments: «El que Déu ha unit que l’home no ho separi...» I vol dir que el poder absolut per a les persones modernes rau més aviat en la tecnologia i no pas en cap ésser suprem.

304 Llengua catalana i literatura 4t ESO