HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA. L’ ANTIC RÈGIM Departament de Ciències Socials Florida Secundària. Catarroja (València)
A L’ANTIC RÈGIM, ENCARA PERVIU EL SISTEMA ECONÒMIC I SOCIAL FEUDAL
El feudalisme és el sistema econòmic, social i polític característic de l’ Edat Mitjana. El feudalisme es desenvolupà a Europa occidental a partir del segle IX, com a conseqüència del procés de ruralització de la societat europea. Aquest començà amb la crisi i posterior caiguda de l’ Imperi Romà i la fragmentació política ocasionada per l’onada de pobles que envaïren el continent europeu en els segles VIII, IX i X. El feudalisme perdurà com a sistema econòmic fins a finals del segle XVIII en alguns països europeus. La principal font de riquesa en la societat medieval era la terra, i l’agricultura, la ramaderia i l’explotació dels boscos eren les activitats econòmiques més importants. Els senyors feudals –nobles o eclesiàstics- exercien un poder absolut sobre les persones que vivien en els seus feus i que en la seua majoria eren camperols. L’endeutament dels xicotets propietaris i els trastorns provocats per les contínues crisis de subsistència afavoriren la configuració d’aquest nou sistema social. Per als camperols lliures, l’ única manera de conservar la terra que posseïen i treballar era cedir la propietat directa als nobles feudals o a l’ Església i continuar mantenint el domini útil. A partir del segle XI començà a predominar la tinença en la societat rural europea, sistema d’explotació de la terra, que pertanyia al senyor feudal, i el domini útil, que corresponia al camperol. Per tant, les tinences eren propietat del senyor feudal, però les explotaven les famílies camperoles a canvi del pagament d’un cens periòdic en forma de diners o d’espècie i de la realització de diversos treballs per a la reserva senyorial (part de la propietat del senyor feudal, administrada directament per ell). Els camperols podien ser serfs si continuaven adscrits a la terra que treballaven.