textospertreballar

LLEGIR I EXPLICAR HISTORIES 1 r cicle de l'Ensenyament Secundari Obligatori Artur Noguerol Rosa M. Ramírez

Director GUIXdos: Gregori Casamayor. Edita: Serveis Pedagògics SA. c/ de l'Art, 81.

08026 Barcelona. Telèfon (93) 235 23 1 1 i 256 02 24. Producció: Punt i Ratlla SA. Dibuixos: Joma, Picanyol, amb autorització de Cavall Fort. Impressió: Imprimeix S. Coop.

Ltda. Disseny: ACE Disseny. ISSN: 0213-8581. DL: B-29863/77 MATERIAL FOTOCOPIABLE. SE'N RECOMANA L'AMPLIACIÓ AL 122 % PER TAL D'ACONSEGUIR FORMAT DIN A-4

LLEGIR I EXPLICAR HISTÒRIES (al 1r cicle de l'Ensenyament Secundari Obligatori, 12-14 anys) La proposta d'unitat de tercer nivell de concreció que us oferim ha estat pensada per al començament del primer cicle de l' Ensenyament Secundari Obligatori al moment d'inici de curs.

Aquesta unitat té com a objectiu servir de punt de partida de les activitats de reflexió sobre la lectura i també de l'escriptura.

A l'inici d'una nova etapa de l'ensenyament és important recollir informació sobre què saben els nens. Una prova -examen inicial- dóna pistes, però oblida el procés que segueix l'alumne i la seva consciència de com el realitza.

Evidentment, com que hem situat aquesta unitat al començament del curs i com que els alumnes ens poden haver arribat de diferents centres, el professor necessita donar coherència a les diferents "terminologies" que els alumnes poden haver anat incorporant, i no ha de suposar coneixements previs sinó que es tracta d'observar què saben de la manera d'escriure històries, per poder avançar tant en la lectura com en l'escriptura.

Finalment, ens sembla important que aquesta primera presa de contacte marqui el procés d'aprenentatge de la llengua i serveixi, per tant, de model de les sessions posteriors.

Objectius relacionats amb els procediments': Participar activament en les discussions en grup per arribar a la comprensió dels fenòmens lingüístics.

Identificar els elements externs i clau d'un text: títol, paràgraf, estructura...

Reconèixer fets, opinions i interpretacions en un text narratiu.

Interpretar correctament diferents tipus de textos escrits: la narració.

Expressar per escrit un relat de fets o accions a partir d'un esquema previ, ordenant adequadament la història i utilitzant diferents textos: contes, cartes, notes...

Descriure llocs, objectes, personatges i ambients.

Utilitzar el diàleg com a element d'una narració.

Redactar diferents tipus de text: narració.

Organitzar els escrits amb títols, marges... de manera ordenada i clara.

Adequar el lèxic al tema i a la situació.

Redactar una història de forma periodística.

Participar en la producció col.lectiva d'un complex comunicatiu: diari.

Observar els elements textuals.

Objectius relacionats amb els conceptes...

Identificar, analitzar i classificar diferents missatges escrits.

Reconèixer els elements bàsics de l'estructura interna dels tipus de textos més usuals (els components del text narratiu: parts de la narració, personatges, descripció i narració).

Distingir els principals tipus de textos i identificar-ne les característiques bàsiques que els defineixen (parts d'un text -la carta o la notícia periodística-, manera de dirigir-se als receptors...).

Identificar les parts fonamentals d'un text escrit, reconèixerne les unitats bàsiques de significació i la seva relació amb els signes de puntuació.

Objectius relacionats amb les actituds...

Organitzar els textos propis tenint en compte els marges, els espais entre línies, la cal .ligrafia ...

Revisar cadascú el que escriu i autocorregir-se en aspectes ortogràfics, normatius i d'organització de les idees.

Adquirir l'hàbit de lectura en les seves funcions utilitàries i de lleure.

Manifestar la capacitat de crítica envers els missatges propis i aliens, tant orals com escrits, partint de la llibertat d'expressió, la tolerància i el respecte per les opinions dels altres.

Orientacions didàctiques Aquesta unitat conté activitats individuals (moments de lectura o escriptura personal), de petit grup (redaccions de textos diferents amb un acord previ de la història), o de gran grup (reflexions sobre el procés d'escriptura o sobre les característiques dels textos llegits o escrits). Convé que el professor participi en totes les activitats com a orientador de les discussions i aportant les informacions necessàries, però sobretot potenciant la reflexió dels alumnes.

La possibilitat de treballar els diferents aspectes indicats en les activitats demana que els alumnes puguin realitzar els mateixos exercicis amb diferents textos i caldrà aplicar aquests esquemes a textos que els proposarem. Propostes com les de la pàgina 11 poden ser realitzades amb tota mena de textos, si fem que els alumnes interrompin la lectura en un determinat moment.

Això és molt important quant a la recerca dels elements bàsics de la narració i com a foment de l'anomenada "lectura com a escriptor", l'única que fa possible incorporar els models d'escriptura al propi procés d'escriure.

Un altre aspecte important és el treball de l'ortografia. Cal utilitzar els materials de lectura i escriptura com a base per a la reflexió de les dificultats ortogràfiques i, aplicant-hi els passos del dictat preparat o altres de similars, procedir a la memorització i automatització del procés d'escriptura de paraules amb aquestes dificultats.

Quant a l'avaluació, és important fer notar que el procés de reflexió sobre la llengua escrita, tal com el proposem aquí, duu i mplicit un model d'avaluació en què el mateix instrument que dóna eines de reflexió per a l'alumne -les pautes d'observacióserveix d'eina per a l'autoavaluació i, alhora, cal que el mestre les utilitzi en la seva avaluació. Evidentment, la proposta suposa atendre no tant el resultat de la redacció com el procés que el nen realitza quan redacta o llegeix un text narratiu.

Quant a la possibilitat d'aplicar aquests coneixements a altres àrees de l'aprenentatge, cal tenir en compte que en l'àrea de Socials és força freqüent la utilització de les estructures de narració per explicar determinats fets històrics. Si els professors de les dues matèries es posen d'acord, facilitaran els passos que els alumnes han de fer per poder explicar els fets narratius, tot inspirant-se en els models de la notícia periodística (a més, aquest tipus de text facilita les habilitats per al resum).

Com a suport teòric bàsic dels elements que hem tingut en compte en realitzar aquesta unitat, recomanem la lectura, entre d'altres, del llibre De la novella al teatre, (Rosa M. Ramírez, Ed. 62-Rosa Sensat) en què a més es planteja la possibilitat de passar l'estructura de la narració a altres tipus de textos. També poden ser útils les lectures de qualsevol article o llibre relacionat amb la diversitat textual.