ÚLTIMES NOTÍCIES
LA INFORMACIÓ SOBRE LA PENA DE MORT CONTINUA SENT SECRET D'ESTAT A LA XINA
© Reuters Amnistia Internacional ha desafiat avui les autoritats xineses a revelar el nombre de persones que executen i condemnen a mort amb motiu de la publicació de la seva anàlisi sobre la pena de mort al món el 2009. L'informe, amb el títol “Condemnes a mort i execucions en 2009”, revela que almenys 714 persones van ser executades en 18 països i que almenys 2.001 persones van ser condemnades a mort en 56 països. Aquestes dades no inclouen els diversos milers d'execucions que amb tota probabilitat es van dur a terme a la Xina, on la informació sobre la pena de mort continua sent secret d'Estat. Per posar en evidència la manca de transparència de la Xina, Amnistia Internacional ha decidit no publicar les seves dades mínimes sobre condemnes a mort i execucions en aquest país el 2009. Els càlculs basats en la
informació que existeix a disposició del públic reflecteixen molt per sota el veritable nombre de persones que l'Estat ha matat o ha condemnat a morir. “La pena de mort és cruel i degradant, i constitueix un desafiament a la dignitat humana”, ha afirmat Claudio Cordone, Secretari General d'Amnistia Internacional. “Les autoritats xineses asseguren que s'estan duent a terme menys execucions. Si això és veritat, per què no diuen al món quantes persones executa l'Estat?”. La investigació d'Amnistia Internacional demostra que els països que encara cometen execucions són l'excepció i no pas la norma. A més de la Xina, els principals Estats executors van ser l’Iran, amb un mínim de 388 execucions, l'Iraq, amb un mínim de 120, l’Aràbia Saudita, amb un mínim de 69, i els Estats Units, amb 52.
LA XINA BLOQUEJA EL LLOC WEB D'AMNISTIA INTERNACIONAL La pàgina web d'Amnistia Internacional www.amnesty.org està bloquejada a l'interior de Xina. Entre altres llocs bloquejats recentment es troba el popular portal de blocs “Bullog”. Excepte pels Jocs Olímpics a Pequín, quan les autoritats van adoptar algunes mesures positives, la realitat és que la censura limita el dret de les ciutadanes i els ciutadans xinesos a la llibertat d'expressió.
© Pieter Fannes
ELS UIGURS PATEIXEN DISCRIMINACIÓ
DE LA IDENTITAT ÈTNICA A LA SEVA REGIÓ
© Per Engstrom
Els uigurs són un grup ètnic de parla turca, principalment islàmic sunnita, amb una llarga presència històrica en el cor d'Àsia central. El 1949, la regió va passar a formar part de la República Popular de la Xina. El 1955, la República Popular de la Xina va establir la Regió Autònoma Uigur del Xinjiang (XUAR) en reconeixement de la població uigur predominant a la regió. D'acord amb la Constitució xinesa, aquest estatus dóna dret a les minories ètniques a òrgans d'autogovern per poder exercir l'autonomia. No obstant això, la identitat ètnica del poble uigur de la Xina occidental és sistemàticament ignorada. Les polítiques governamentals limiten l'ús de la llengua uigur, les fortes restriccions sobre la llibertat religiosa i el flux constant de migrants xinesos d'ètnia Han cap a la regió estan destruint els seus costums i, juntament amb la discriminació laboral, estan avivant el descontentament i les tensions ètniques.
YANG XUNLIN PATEIX LES CONSEQÜÈNCIES DELS JOCS OLÍMPICS El 24 de març de 2008, l'activista dels drets humans Yang Xunlin, que ha treballat per desenes de milers de camperols que han patit la confiscació de les seves terres per a projectes de desenvolupament, va ser declarat culpable de “incitar a la subversió contra el poder de l'Estat”. Va ser condemnat a cinc anys de presó, seguits de dos anys de privació de drets polítics. Yang va ser detingut el 6 de juliol de 2007. Habitants de la zona van afirmar que els càrrecs contra ell es devien a la campanya que havia engegat per aconseguir una indemnització als agricultors a qui havien confiscat les terres, sota el lema “Volem drets humans, no Jocs Olímpics”. Per això i per la seva participació en la recollida de més de 10.000 firmes a la província d'Heilongjiang per a una petició, va estar reclòs en règim d'incomunicació a la comissaria de Heitong, a la ciutat de Jiamusi, on va ser torturat i colpejat en diverses ocasions. La policia es va negar a permetre que els seus advocats es reunissin amb ell després de la seva
detenció, al·legant que el seu cas estava relacionat amb “secrets d'Estat”. La reunió només va ser possible el 25 d'octubre de 2007, quan ja portava quatre mesos sota custòdia, i per segona vegada, el dia anterior al judici, la qual cosa va impedir preparar-ne la defensa. Yang va entrar al jutjat encaputxat, amb manilles i grillons als peus, i el van obligar a pujar sis pisos en aquest estat, segons els seus advocats, per “humiliarlo”. El 19 de setembre es va rebutjar el recurs contra
la condemna a cinc anys de presó que li havien imposat. El tribunal va dedicar uns sis minuts a pronunciar el veredicte, malgrat que Yang havia esperat sis mesos per conèixer la resolució del recurs. Les visites de la seva família s'han produït amb comptagotes i amb una periodicitat erràtica. Yang Xunlin és obligat a treballar fent llums de paper des de les 5 o les 6 del matí fins a les 7 o les 8 de la tarda, amb un descans de només 10 minuts per menjar.
ACTUA PELS DRETS HUMANS A LA XINA