Fulletó divulgatiu del COB

Centre Oceanogràfic de les Balears Institut Espanyol d’Oceanografia

“Coneixement, experiència i infraestructura al servei de la nostra societat”

1 El Centre Oceanogràfic de les Balears (COB)

CENT ANYS INVESTIGANT LES NOSTRES MARS

El Centre Oceanogràfic de les Balears (COB) és un dels nou centres que l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) té distribuïts al llarg del litoral peninsular i insular. El seu principal objectiu, des de la seva creació el 1906, és investigar el funcionament i la biodiversitat dels ecosistemes marins, l'ecologia de les espècies que els formen i les seves relacions amb el medi ambient i l’explotació pesquera, des d'una perspectiva multidisciplinar i integral.

Actualment, un equip humà format per prop de 70 persones, treballa per a donar resposta als principals reptes de l'oceanografia d'avui: el canvi climàtic, la conservació de la biodiversitat, l'ús i la gestió sostenibles dels ecosistemes marins, la protecció d'hàbitats d'especial interès i la modelització i predicció oceànica.

Es porten a terme projectes

Els coneixements generats permeten

d'investigació, de desenvolupament i

al COB plantejar una àmplia oferta de

transferència de tecnologia i de formació de

serveis i productes a diferents sectors

personal investigador i tècnic en ciències

econòmics, tant administracions públiques

marines, que abracen des de l'observació i

com organitzacions i empreses privades que

experimentació a l'anàlisi de mostres i dades

estiguin involucrats en l'ús i la gestió del

la ulterior transferència dels resultats. Per a

medi ambient marí i en l'explotació dels

això, es disposa d'un edifici situat a Palma,

seus recursos vius.

vaixells d'investigació oceanogràfica de diferents eslores, un modern equipament cientificotècnic i una estació mareogràfica.

El COB ha assumit des de 2009 la direcció científica de la nova Estació d'Investigació Jaume Ferrer, que es troba a la Mola de Menorca, gràcies a un conveni de col·laboració entre el Govern de les Illes Balears i l’IEO, i ben prest ampliarà les seves instal·lacions en el futur edifici del Complex Balear d'I+D+i, situat en el Parc Bit.

1 El Centre Oceanogràfic de les Balears (COB)

CENT ANYS INVESTIGANT LES NOSTRES MARS

El Centre Oceanogràfic de les Balears (COB) és un dels nou centres que l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) té distribuïts al llarg del litoral peninsular i insular. El seu principal objectiu, des de la seva creació el 1906, és investigar el funcionament i la biodiversitat dels ecosistemes marins, l'ecologia de les espècies que els formen i les seves relacions amb el medi ambient i l’explotació pesquera, des d'una perspectiva multidisciplinar i integral.

Actualment, un equip humà format per prop de 70 persones, treballa per a donar resposta als principals reptes de l'oceanografia d'avui: el canvi climàtic, la conservació de la biodiversitat, l'ús i la gestió sostenibles dels ecosistemes marins, la protecció d'hàbitats d'especial interès i la modelització i predicció oceànica.

Es porten a terme projectes

Els coneixements generats permeten

d'investigació, de desenvolupament i

al COB plantejar una àmplia oferta de

transferència de tecnologia i de formació de

serveis i productes a diferents sectors

personal investigador i tècnic en ciències

econòmics, tant administracions públiques

marines, que abracen des de l'observació i

com organitzacions i empreses privades que

experimentació a l'anàlisi de mostres i dades

estiguin involucrats en l'ús i la gestió del

la ulterior transferència dels resultats. Per a

medi ambient marí i en l'explotació dels

això, es disposa d'un edifici situat a Palma,

seus recursos vius.

vaixells d'investigació oceanogràfica de diferents eslores, un modern equipament cientificotècnic i una estació mareogràfica.

El COB ha assumit des de 2009 la direcció científica de la nova Estació d'Investigació Jaume Ferrer, que es troba a la Mola de Menorca, gràcies a un conveni de col·laboració entre el Govern de les Illes Balears i l’IEO, i ben prest ampliarà les seves instal·lacions en el futur edifici del Complex Balear d'I+D+i, situat en el Parc Bit.

2

Les línies d’investigació

Les línies d’investigació que es desenvolupen al Centre vénen marcades pels programes d’I+D+i que elaboren les diferents administracions, inspirats pels principis bàsics de servei als ciutadans, del benestar social i del desenvolupament sostenible . Per a la seva execució, es disposa d’un pressupost anual d’uns 2 milions d’euros, que provenen en gran part dels fons obtinguts en convocatòries de projectes i activitats d’investigació del Pla Nacional d’I+D+i, el Programa Marc Europeu, el Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació del Govern de les Illes Balears i acords de col·laboració amb les administracions central i autonòmica, fundacions i el sector productiu.

L'esforç de la investigació es dirigeix principalment a estudiar:

Finançament de projectes i activitats complementàries d’investigació (2008-2010)

∑ Els processos oceanogràfics que tenen lloc a la Mediterrània occidental, especialment a les aigües que envolten les Illes Balears, amb atenció prioritària a les alteracions produïdes pel canvi climàtic. ∑ L'ecologia i la dinàmica poblacional d'espècies sotmeses a explotació, així com l'estudi dels factors biòtics i abiòtics que influeixen sobre aquestes espècies i els seus ecosistemes. ∑El desenvolupament i la transferència de mesures tècniques per a la protecció del medi ambient marí i la conservació de la seva biodiversitat.

L'obtenció de mesures dels processos marins, la seva anàlisi i el posterior modelatge numèric, permeten subministrar una predicció contínua que permet millorar l'avaluació i la gestió del mar i dels oceans.

Unió Europea Administració General de l’Estat Govern de les Illes Balears Altres

2

Les línies d’investigació

Les línies d’investigació que es desenvolupen al Centre vénen marcades pels programes d’I+D+i que elaboren les diferents administracions, inspirats pels principis bàsics de servei als ciutadans, del benestar social i del desenvolupament sostenible . Per a la seva execució, es disposa d’un pressupost anual d’uns 2 milions d’euros, que provenen en gran part dels fons obtinguts en convocatòries de projectes i activitats d’investigació del Pla Nacional d’I+D+i, el Programa Marc Europeu, el Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació del Govern de les Illes Balears i acords de col·laboració amb les administracions central i autonòmica, fundacions i el sector productiu.

L'esforç de la investigació es dirigeix principalment a estudiar:

Finançament de projectes i activitats complementàries d’investigació (2008-2010)

∑ Els processos oceanogràfics que tenen lloc a la Mediterrània occidental, especialment a les aigües que envolten les Illes Balears, amb atenció prioritària a les alteracions produïdes pel canvi climàtic. ∑ L'ecologia i la dinàmica poblacional d'espècies sotmeses a explotació, així com l'estudi dels factors biòtics i abiòtics que influeixen sobre aquestes espècies i els seus ecosistemes. ∑El desenvolupament i la transferència de mesures tècniques per a la protecció del medi ambient marí i la conservació de la seva biodiversitat.

L'obtenció de mesures dels processos marins, la seva anàlisi i el posterior modelatge numèric, permeten subministrar una predicció contínua que permet millorar l'avaluació i la gestió del mar i dels oceans.

Unió Europea Administració General de l’Estat Govern de les Illes Balears Altres

3

Els grups d’investigació

Producció científica (2008-2010)

Els grups d’investigació que actualment desenvolupen les seves activitats en el COB són: ∑Canvi climàtic a la Mediterrània: monitorització i modelat dels seus efectes en la hidrodinàmica marina ∑Ecologia de les comunitats planctòniques de la Mediterrània occidental: estudi dels primers nivells tròfics dels ecosistemes marins ∑Ecologia larvària i processos de reclutament: anàlisi de les primeres fases del desenvolupament de peixos, crustacis i cefalòpodes

Articles a revistes científiques Informes cientifico-tècnics Contribucions a congressos

∑ Acústica pesquera: utilizació del so per a estudiar els recursos vius i els fons marins ∑ Rebuig en les captures: estudi de l’impacte de la pesca sobre el medi marí i desenvolupament de mesures tècniques que ajudin a reduir-lo.

Personal (2008-2010)

La nostra activitat en nombres

∑ Reserves marines i ecologia litoral: avaluació dels efectes de la protecció sobre les espècies i els ecosistemes litorals, i sobre la pesca artesana. ∑Ecosistemes, recursos demersals i bentos: estudi dels hàbitats i les espècies de fondària i avaluació del seu estat de conservació.

En els últims anys, el COB ha incrementat el seu personal i el nombre de projectes i activitats complementàries d'investigació. Els resultats obtinguts es publiquen en forma d'articles en revistes científiques internacionals, es presenten a congressos i són la base per a l'elaboració d'informes cientificotècnics d'assessorament.

Investigadors Tècnics Administració Personal en formació

2000

2002

Projectes i activitats

2004

2006 Articles SCI

2008 Personal

2010

3

Els grups d’investigació

Producció científica (2008-2010)

Els grups d’investigació que actualment desenvolupen les seves activitats en el COB són: ∑Canvi climàtic a la Mediterrània: monitorització i modelat dels seus efectes en la hidrodinàmica marina ∑Ecologia de les comunitats planctòniques de la Mediterrània occidental: estudi dels primers nivells tròfics dels ecosistemes marins ∑Ecologia larvària i processos de reclutament: anàlisi de les primeres fases del desenvolupament de peixos, crustacis i cefalòpodes

Articles a revistes científiques Informes cientifico-tècnics Contribucions a congressos

∑ Acústica pesquera: utilizació del so per a estudiar els recursos vius i els fons marins ∑ Rebuig en les captures: estudi de l’impacte de la pesca sobre el medi marí i desenvolupament de mesures tècniques que ajudin a reduir-lo.

Personal (2008-2010)

La nostra activitat en nombres

∑ Reserves marines i ecologia litoral: avaluació dels efectes de la protecció sobre les espècies i els ecosistemes litorals, i sobre la pesca artesana. ∑Ecosistemes, recursos demersals i bentos: estudi dels hàbitats i les espècies de fondària i avaluació del seu estat de conservació.

En els últims anys, el COB ha incrementat el seu personal i el nombre de projectes i activitats complementàries d'investigació. Els resultats obtinguts es publiquen en forma d'articles en revistes científiques internacionals, es presenten a congressos i són la base per a l'elaboració d'informes cientificotècnics d'assessorament.

Investigadors Tècnics Administració Personal en formació

2000

2002

Projectes i activitats

2004

2006 Articles SCI

2008 Personal

2010

4

Desenvolupament de les activitats científiques Per al desenvolupament de les

activitats científiques, el COB disposa d’una flota de vaixells i de modern equipament cientificotècnic.

UNA FLOTA DE VAIXELLS OCEANOGRÀFICS QUE INVESTIGA EN QUALSEVOL MAR A PLE RENDIMENT

•La flota adscrita al COB consta

grups d'investigació tenen accés a vaixells

del vaixell de recerca oceanogràfica

majors, com el Francisco de Paula Navarro,

Odón de Buen, de 24 metres d'eslora,

el Cornide de Saavedra o el Sarmiento

i d’embarcacions lleugeres. Totes les

de Gamboa, entre d’altres, que són eines

embarcacions estan equipades amb moderns

essencials per al desenvolupament d'una

sistemes per a la investigació marina, que

investigació d'excel·lència en ciència i

permeten la presa de mostres i dades en

tecnologies marines.

mar obert. Si els estudis ho precisen, els

“L’oceà és de tothom i no és de ningú, pertany als pensaments més valents, als esperits científics més aventurers, al treball humà més dur i al més ben organitzat” Odón de Buen.

4

Desenvolupament de les activitats científiques Per al desenvolupament de les

activitats científiques, el COB disposa d’una flota de vaixells i de modern equipament cientificotècnic.

UNA FLOTA DE VAIXELLS OCEANOGRÀFICS QUE INVESTIGA EN QUALSEVOL MAR A PLE RENDIMENT

•La flota adscrita al COB consta

grups d'investigació tenen accés a vaixells

del vaixell de recerca oceanogràfica

majors, com el Francisco de Paula Navarro,

Odón de Buen, de 24 metres d'eslora,

el Cornide de Saavedra o el Sarmiento

i d’embarcacions lleugeres. Totes les

de Gamboa, entre d’altres, que són eines

embarcacions estan equipades amb moderns

essencials per al desenvolupament d'una

sistemes per a la investigació marina, que

investigació d'excel·lència en ciència i

permeten la presa de mostres i dades en

tecnologies marines.

mar obert. Si els estudis ho precisen, els

“L’oceà és de tothom i no és de ningú, pertany als pensaments més valents, als esperits científics més aventurers, al treball humà més dur i al més ben organitzat” Odón de Buen.

•Equipament Com a principal equipament cientificotècnic, el COB disposa d’equips per a la presa de dades i mostres d’aigua (sonda batimètrica CTD, volandera amb botelles hidrogràfiques) i la recollida de mostres i organismes al llarg de la columna d’aigua, sobre el fons i en el sediment marí (xarxes i dragues diverses). També compta amb moderns instruments per a l’observació submarina directa (vehicles d’operació remota -ROV-, trineu de fotografia i vídeo)

UN EQUIPAMENT CIENTIFICOTÈCNIC D’ÚLTIMA GENERACIÓ

i sondes científiques d’ultrasons per a la prospecció acústica del medi marí.

L’estudi detallat de les mostres es realitza en els laboratoris d’anàlisis químiques, d’acústica, de dissecció i d’estudi de mostres biològiques, de microscòpia i d’anàlisi d’imatge.

“ Investigar és veure el que tothom ha vist i pensar el que ningú més no ha pensat“ Albert Szent Gyorgi

•Equipament Com a principal equipament cientificotècnic, el COB disposa d’equips per a la presa de dades i mostres d’aigua (sonda batimètrica CTD, volandera amb botelles hidrogràfiques) i la recollida de mostres i organismes al llarg de la columna d’aigua, sobre el fons i en el sediment marí (xarxes i dragues diverses). També compta amb moderns instruments per a l’observació submarina directa (vehicles d’operació remota -ROV-, trineu de fotografia i vídeo)

UN EQUIPAMENT CIENTIFICOTÈCNIC D’ÚLTIMA GENERACIÓ

i sondes científiques d’ultrasons per a la prospecció acústica del medi marí.

L’estudi detallat de les mostres es realitza en els laboratoris d’anàlisis químiques, d’acústica, de dissecció i d’estudi de mostres biològiques, de microscòpia i d’anàlisi d’imatge.

“ Investigar és veure el que tothom ha vist i pensar el que ningú més no ha pensat“ Albert Szent Gyorgi

5

Programes de col•laboració El COB manté programes

de col·laboració amb nombroses institucions d’investigació, universitats i administracions, tant nacionals com internacionals, i de manera especial amb els organismes que centren la seva recerca en la regió mediterrània. Col·labora en activitats de formació dirigides a personal

EN COL·LABORACIÓ PERMANENT AMB ALTRES INSTITUCIONS I FOMENTANT LA CULTURA CIENTÍFICA

investigador i tècnic, estudiants, gestors i usuaris del medi marí, i organitza activitats per a fomentar la cultura científica i la divulgació de la ciència.

Edifici: Centre Oceanogràfic de les Balears

5

Programes de col•laboració El COB manté programes

de col·laboració amb nombroses institucions d’investigació, universitats i administracions, tant nacionals com internacionals, i de manera especial amb els organismes que centren la seva recerca en la regió mediterrània. Col·labora en activitats de formació dirigides a personal

EN COL·LABORACIÓ PERMANENT AMB ALTRES INSTITUCIONS I FOMENTANT LA CULTURA CIENTÍFICA

investigador i tècnic, estudiants, gestors i usuaris del medi marí, i organitza activitats per a fomentar la cultura científica i la divulgació de la ciència.

Edifici: Centre Oceanogràfic de les Balears

6

El Laboratori Biològic Marí de les Baleares La història del COB comença el 1906,

quan es va crear el Laboratori Biològic Marí de les Balears. La seva primera seu es va situar a la cala de Portopí de la badia de Palma, i el seu fundador i primer director va ser el professor

Lacaze-Duthiers i la Bolívar, i així pogueren iniciar les primeres campanyes d’investigació oceanogràfica en el Mediterrani occidental i realitzar una investigació de qualitat. Odón de Buen va fundar l’IEO el 1914, a partir de la integració en un mateix organisme dels laboratoris de Palma, Santander i Màlaga.

L’ IEO és un organisme públic d’investigació, adscrit al Ministeri de Ciència

Odón de Buen y del Cos, catedràtic de zoologia

i Innovació, que té com a missió la recerca i

de la Universitat de Barcelona. En aquella època

el desenvolupament tecnològic, inclosa la

el Laboratori ja comptava amb un modern equipament científic i dues embarcacions, la

INVESTIGACIÓ OCEANOGRÀFICA MULTIDISCIPLINAR PER A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

transferència de coneixements, sobre el mar i

“ El que sabem és una gota d’aigua; el que ignoram és l’oceà” Isaac Newton

els seus recursos.

Desenvolupa projectes de recerca oceanogràfica multidisciplinar sobre els recursos marins en els diferents mars i oceans, inclosa la seva aplicació als cultius marins.

Les activitats de l’IEO són d’àmbit estatal i les seves instal·lacions tenen una àmplia cobertura geogràfica: a més de la seu central a Madrid, disposa de nou centres oceanogràfics costaners a Santander, Gijón, A Coruña,

Vigo, Cádiz, Tenerife, Málaga, Murcia i Palma, cinc plantes experimentals d’aqüicultura, dotze estacions mareogràfiques, una estació receptora d’imatges satèl·lit i una flota de sis vaixells oceanogràfics de diferents mides i embarcacions lleugeres.

Els coneixements generats en els projectes i activitats d’investigació de l’IEO serveixen per a donar respostes concretes a les administracions públiques i al sector privat en relació a la utilització racional i la protecció del mar.

L’IEO ha d’atendre prioritàriament la investigació oceanogràfica i pesquera al servei de la política de l’Estat -al qual representa en els fòrums científics internacionals relacionats amb l’oceanografia i les pesqueres- i és l’organisme de referència per a la declaració de zones de protecció pesquera i àrees marines protegides.

6

El Laboratori Biològic Marí de les Baleares La història del COB comença el 1906,

quan es va crear el Laboratori Biològic Marí de les Balears. La seva primera seu es va situar a la cala de Portopí de la badia de Palma, i el seu fundador i primer director va ser el professor

Lacaze-Duthiers i la Bolívar, i així pogueren iniciar les primeres campanyes d’investigació oceanogràfica en el Mediterrani occidental i realitzar una investigació de qualitat. Odón de Buen va fundar l’IEO el 1914, a partir de la integració en un mateix organisme dels laboratoris de Palma, Santander i Màlaga.

L’ IEO és un organisme públic d’investigació, adscrit al Ministeri de Ciència

Odón de Buen y del Cos, catedràtic de zoologia

i Innovació, que té com a missió la recerca i

de la Universitat de Barcelona. En aquella època

el desenvolupament tecnològic, inclosa la

el Laboratori ja comptava amb un modern equipament científic i dues embarcacions, la

INVESTIGACIÓ OCEANOGRÀFICA MULTIDISCIPLINAR PER A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

transferència de coneixements, sobre el mar i

“ El que sabem és una gota d’aigua; el que ignoram és l’oceà” Isaac Newton

els seus recursos.

Desenvolupa projectes de recerca oceanogràfica multidisciplinar sobre els recursos marins en els diferents mars i oceans, inclosa la seva aplicació als cultius marins.

Les activitats de l’IEO són d’àmbit estatal i les seves instal·lacions tenen una àmplia cobertura geogràfica: a més de la seu central a Madrid, disposa de nou centres oceanogràfics costaners a Santander, Gijón, A Coruña,

Vigo, Cádiz, Tenerife, Málaga, Murcia i Palma, cinc plantes experimentals d’aqüicultura, dotze estacions mareogràfiques, una estació receptora d’imatges satèl·lit i una flota de sis vaixells oceanogràfics de diferents mides i embarcacions lleugeres.

Els coneixements generats en els projectes i activitats d’investigació de l’IEO serveixen per a donar respostes concretes a les administracions públiques i al sector privat en relació a la utilització racional i la protecció del mar.

L’IEO ha d’atendre prioritàriament la investigació oceanogràfica i pesquera al servei de la política de l’Estat -al qual representa en els fòrums científics internacionals relacionats amb l’oceanografia i les pesqueres- i és l’organisme de referència per a la declaració de zones de protecció pesquera i àrees marines protegides.

INVESTIGACIÓ

TRANSFERÈNCIA DEL CONEIXEMENT

DIVULGACIÓ

CONSERVACIÓ

INNOVACIÓ

RECURSOS VIUS

ÀREES MARINES PROTEGIDES

BIODIVERSITAT

CANVI CLIMÀTIC

FORMACIÓ

ECOSISTEMES

SOSTENIBILITAT DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC

Centre Oceanogràfic de les Balears Institut Espanyol d’Oceanografia Adreça: Moll de Ponent, s/n. 07015, Palma.

Mallorca, (Illes Balears) Espanya Telèfon de contacte: +34 971 133 720 Fax: +34 971 404 945 —

www.ba.ieo.es Web de l’ IEO: www.ieo.es Contacte: cob@ba.ieo.es