Zemeds toolkit cat

Guia tècnica i financera per a la renovació nZEB* d’escoles mediterrànies

*Edificis d’energia quasi zero

Introducció Aquesta guia ha estat desenvolupada conjuntament pel Consorci del Projecte ZEMedS. S’adreça a les institucions públiques regionals, òrgans de decisió, dissenyadors d’edificis, contractistes i altres professionals de la zona mediterrània perquè disposin d’informació valuosa sobre les tècniques adequades i els recursos i mecanismes econòmics per a posar en pràctica iniciatives de renovació amb consum d’energia quasi nul – nZEB – en escoles (centres d’educació primària i secundària). La guia inclou informació detallada sobre els beneficis, les estratègies tècniques, les tecnologies disponibles, les perspectives regionals, els mecanismes de finançament públic i privat i els estudis de bones pràctiques sobre la renovació nZEB d’escoles. La renovació mitjançant l’estratègia ZEMedS inclou objectius d’alt estalvi energètic i d’ambient interior. La guia ZEMedS és un resultat de la col·laboració dels socis del projecte. El contingut d’aquesta no reflecteix l’opinió oficial de la Unió Europea. Els autors assumeixen la plena responsabilitat per la informació i les opinions que s’hi reflecteixen.

Aquest manual ha estat creat com a PDF interactiu, que permet a l’usuari de navegar fàcilment pel document i les seves fonts d’informació externes, utilitzant enllaços incrustats.

Objectius -

Conscienciar sobre els beneficis de nZEB (com a enfocament holístic) per a escoles existents Ajudar els dissenyadors d’edificis i òrgans de decisió a aplanar el camí cap a l’objectiu final d’unes escoles renovades amb consum d’energia neta zero, amb passos intermedis clau Orientar per a avaluar el procés de renovació profunda, encara que es posi en pràctica en diverses etapes Destacar etapes i estratègies clau en el procés de rehabilitació cap a nZEB Facilitar eines als òrgans de decisió per a avaluar les oportunitats de posar en pràctica mesures de renovació nZEB Permetre als òrgans de decisió que prenguin decisions fonamentades sobre la renovació nZEB Orientar en l’enfocament de cost global i informar dels costs actuals de mesures relacionades amb nZEB Prestar ajuda en la selecció de mecanismes i canals de finançament existents i explorar polítiques de suport innovadores per a ajudar als polítics a crear-ne de noves Promoure un canvi de paradigma en el sector de la construcció, impulsant la participació de l’administració pública

Resum de ZEMedS: energia Reduir la demanda energètica, obtenir les necessitats energètiques restants de fonts d'energia renovable

(a) El balanç energètic anual de fonts d’energia no renovable és zero o inferior: CEP – ProdFER ≤ 0 CEP: Consum d’energia primària anual per a tots els usos, d’acord amb els factors nacionals d’energia primària ProdFER: Abastiment d’energia renovable (b) Consum d’energia final (tots els usos excepte aigua calenta i cuina): CEF ≤ 40 kWh/màrea referència².any Valors orientatius: Calefacció, aire condicionat i ventilació: CHVAC ≤ 20 kWh/m².any Il·luminació: Cllum ≤ 5 kWh/m².any Equips informàtics i altres aparells: Celec ≤ 15 kWh/m².any

ESTRATÈGIES CLAU UFaçana : 0,20-0,40 W/m2K UCobertes: 0,15-0,30 W/m2K UFinestres: 1,40-1,80 W/m2K Cal protecció solar externa Infiltracions limitades Limitació dels ponts tèrmics Claus per a l’èxit de nZEB: - Disseny integrat - Compromís de tots els usuaris - Gestió energètica - Seguiment

Resum de ZEMedS : qualitat ambiental interior Assegurar una bona qualitat de l’aire interior i un confort visual i acústic adequat L’aire interior ha de tenir una concentració màxima de CO2 ≤ 1000 ppm Addicionalment, concentracions màximes recomanades per a composts orgànics volàtils COVs < 0,05 ppm i partícules en suspensió MP10 < 50 µg/m3 (mitjana de 24 hores)

ESTRATÈGIES CLAU Taxa de ventilació: 5-13 l/s per persona Valor mitjà: 8 l/s per persona L’estratègia de ventilació pot variar segons el centre i el clima local, des d’una ventilació natural controlada (potser amb l’ajuda d’un ventilador per a assegurar una taxa mínima durant tot el curs escolar) fins a una ventilació totalment mecànica amb recuperació de calor, considerant també solucions intermèdies. L’ús de materials no tòxics i la selecció adequada de filtres de ventilació ajudaran a millorar la qualitat de l’aire.

Resum de ZEMedS: confort tèrmic

Cal garantir un ambient tèrmic adequat Temperatura real mínima durant la temporada d’hivern: 19-21 °C El sobreescalfament s’haurà de limitar a 40 hores l’any, en què la temperatura interior serà superior als 28 °C T aire sobre 28 °C ≤ 40 hores/any

Capítols Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Finançament

1

Objectiu i beneficis

Motivació Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

El canvi climàtic suposa el repte principal del món actual, i l’entorn dels edificis es troba al primer front de batalla per a minimitzar les emissions de diòxid de carboni. Les escoles representen una part important del parc d’edificis públics. A les zones mediterrànies d’Itàlia, Grècia, Espanya i França, es troben unes 87.000 escoles. Dins l’àmbit de l’estalvi energètic en edificis, l’interès pel sector escolar té motivacions profundes: les escoles tenen un patró de demanda energètica, i cal garantir un alt nivell de confort ambiental. Els edificis escolars són un dels sectors de la construcció que cal atendre preferentment, atès que afecten la vida de la majoria de persones.

Finançament

Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Definició nZEB Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Actualment (agost 2014), no hi ha cap definició oficial de nZEB que sigui aplicable als edificis existents.

En el marc d’aquesta GUIA (projecte ZEMedS), nZEB ha estat definit com a OBJECTIU ENERGÈTIC FINAL. Aquest objectiu és molt ambiciós. Els autors consideren que cal establir objectius ambiciosos, particularment en relació amb la població jove. Una escola d’energia neta zero presenta un balanç energètic anual de fonts d’energia no renovable igual a zero (tots els usos inclosos). A més, el consum màxim permès d’energia final, sense comptar-hi la cuina i l’aigua calenta, és de 40 kWh/m2/any.

Costs

Finalment, cal garantir la qualitat ambiental interior (IEQ), si més no pel que fa a la qualitat de l’aire i el sobreescalfament.

Definició nZEB

Criteris clau

Escoles nZEB: requisits

Requisits metodològics

Casos especials

Finançament Observacions

Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Definició nZEB Objectiu i beneficis Definició nZEB

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Energia primària de fonts d’energia no renovable coberta per energia renovable

Consum d’energia final (tots els usos excepte aigua calenta i cuina)

Sobreescalfament limitat a

Qualitat ambiental interior (IEQ) garantida

Criteris clau

Escoles nZEB: requisits

Solucions

0 kWh/m².any (balanç anual)

CEF ≤ 40 kWh/m².any

40 hores l’any a més de 28 °C

CO2 ≤ 1000 ppm

Costs

Requisits metodològics

Casos especials

Finançament Observacions

Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Criteris clau Objectiu i beneficis

Demanda de calefacció molt baixa

Estratègies tècniques

Definició nZEB

Evitar sobreescalfa ment

Arquitectur a local

Criteris clau

Estratègies operatives

Escola nZEB

Solucions

Costs

Escoles nZEB: requisits

Usuaris/ educació per a la següent generació

Abastiment d’energies renovables

Requisits metodològics

Casos especials

Finançament Consciencia ció

Motivació

Definició de nZEB

Observacions

Garantia d’IEQ

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Escoles nZEB: requisits Objectiu i beneficis Definició nZEB

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Requisit 1 Una escola d’energia neta zero presenta un balanç energètic anual de fonts d’energia no renovable igual a zero o menys

Requisit 2 Una escola d’energia neta zero té un consum màxim permès d’energia final de 40 kWh/m2.any

Requisit 3 Una escola d’energia neta zero garanteix un ambient saludable i confort per als ocupants de l’edifici

Criteris clau

Escoles nZEB: requisits

Requisits metodològics

Casos especials

Finançament Observacions

Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Escoles nZEB: requisits Objectiu i beneficis

Requisit 1 Estratègies tècniques

Una escola d’energia neta zero presenta un balanç energètic anual de fonts d’energia no renovable igual a zero o menys

Estratègies operatives

Solucions

Definició nZEB

Criteris clau

CEP – ProdFER ≤ 0 CEP: Consum anual d’energia primària per a tots els usos (calefacció, refrigeració, ventilació, aigua calenta, cuina, il·luminació i electricitat específica). Els coeficients de conversió són els nacionals.

Escoles nZEB: requisits

Requisits metodològics

ProdFER: Producció local anual d’energia renovable en energia primària Costs

Finançament

Si no és viable produir energia renovable local (cal demostrar-ho en un estudi de viabilitat), són possibles les següents opcions (per ordre de prioritat): - Instal·lació de fonts d’energia renovable de barri / urbanes - Electricitat 100% verda de la xarxa (a demostrar amb el contracte de subministrament)

Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Casos especials

Observacions

Escoles nZEB: requisits Objectiu i beneficis

Requisit 2 Estratègies tècniques

Una escola d’energia neta zero té un consum màxim permès d’energia final de 40 kWh/m2.any

Estratègies operatives

Solucions

Definició nZEB

CEF ≤ 40 kWh/m².any CEF: Consum d’energia final per a tots els usos (calefacció, refrigeració, ventilació, il·luminació i electricitat específica) excepte aigua calenta i cuina (que no es troben en totes les escoles) Superfície de referència: superfície utilitzada per la normativa per al càlcul tèrmic normatiu nacional

Costs

Els valors màxims indicatius són definits per al consum d’energia final per a certs usos: Finançament

Criteris clau

Calefacció, refrigeració i ventilació Il·luminació Equips informàtics i aparells elèctrics

Motivació

Definició de nZEB

CHVAC ≤ 20 kWh/m².any

Requisits metodològics

Casos especials

Observacions

Cllum ≤ 5 kWh/m².any Celec ≤ 15 kWh/m².any Beneficis

Escoles nZEB: requisits

Enfocament ZEMedS

Escoles nZEB: requisits Objectiu i beneficis

Requisit 3

Definició nZEB

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Una escola d’energia neta zero garanteix un ambient saludable i confort per als ocupants de l’edifici

Criteris clau

Qualitat de l’aire interior garantida: CO2 ≤ 1000 ppm

Escoles nZEB: requisits

Confort a l’estiu: Temps màxim de sobreescalfament: T superior a 28 °C ≤ 40 hores/any amb l’edifici ocupat

Costs

Casos especials

Aquests objectius no són del tot complets Finançament

S’insta els òrgans de decisió, polítics i dissenyadors a establir altres requisits pel que fa a la qualitat de l’aire interior (per exemple, formaldehids HCHO, matèria particular MP), soroll, llum natural, efecte de superfície freda, etc.)

Motivació

Definició de nZEB

Requisits metodològics

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Observacions

Escoles nZEB: requisits

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Balanç d’energia renovable (energies renovables - combustibles fòssils)

Objectiu i beneficis Definició nZEB

Línia de net zero

Criteris clau

Escoles nZEB: requisits

40 kWh/m2/any Requisits metodològics

Rang de balanç energètic nZEB Casos especials

Finançament Observacions

Consum d’energia final

Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Requisits metodològics Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Finançament

Realització d’una “simulació tèrmica dinàmica” - Validar el consum d’energia final previst (indicant el consum per ús) - Validar l’objectiu de confort a l’estiu - Ajudar els òrgans de decisió a optimitzar el projecte (solució més equilibrada entre aïllament, confort a l’estiu i llum natural) Realització d’un càlcul del consum d’altres energies - Calcular el consum d’aigua calenta - Calcular el consum de cuina - Calcular el consum d’electricitat específica en funció dels aparells - Identificar l’equipament que consumeix més energia Realització d’un estudi de fonts d’energia renovable - Avaluar el potencial energètic local - Determinar la viabilitat tècnico-econòmica - En cas de necessitat, considerar l’abastiment d’energia renovable de fonts properes o de la xarxa

Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Definició nZEB

Criteris clau

Escoles nZEB: requisits

Requisits metodològics

Casos especials

Observacions

Requisits metodològics Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Mesurament de l’estanquitat a l’aire de l’edifici - Abans de les obres, identificar els punts febles existents - Després de les obres, validar l’aplicació d’acord amb els requisits concrets del projecte i aplicar mesures correctives

Monitorització de l’edifici - Mesurar el consum real per ús - Mesurar les condicions interiors per a valorar els requisits de confort i salut - Adoptar mesures correctives o noves actuacions per a millorar l’ús de l’edifici - Donar suport al pla de comunicació que afecta els usuaris

Costs

Definició nZEB

Criteris clau

Escoles nZEB: requisits

Requisits metodològics

Casos especials

Finançament Observacions

Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Casos especials Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

La meva escola té instal·lacions especials (gimnàs, laboratori,...) Un enfocament global és el millor per a minimitzar el consum energètic, però en casos molt especials, és possible que els objectius ZEMedS no contemplin algunes instal·lacions. No és possible instal·lar plaques fotovoltaiques Igualment, és possible assolir els objectius ZEMedS, per exemple, produint calor i/o aigua calenta d’energia renovable (geotèrmica, biomassa, etc.) i contractant “electricitat 100% verda” de la companyia elèctrica. No es poden instal·lar col·lectors d’energia solar tèrmica A causa de la normativa de protecció del patrimoni o bé perquè la demanda energètica i les estratègies adoptades no ho justifiquen.

Definició nZEB

Criteris clau

Escoles nZEB: requisits

Requisits metodològics

Casos especials

Finançament Observacions

Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Observacions Objectiu i beneficis

-

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Un objectiu nZEB ha de comptar amb el suport d’un enfocament global que inclogui simulacions dinàmiques. Els procediments normatius actuals a Itàlia, França, Espanya i Grècia no permeten assolir els objectius segons l’enfocament ZEMedS.

-

Un objectiu nZEB és més difícil d’assolir en renovacions que en edificis de nova construcció.

-

Un objectiu nZEB és un enfocament a llarg termini. Moltes mesures poden no ser econòmiques si es contemplen separadament.

-

Per què un valor absolut? Perquè un resultat energètic només serà nZEB si és igual a un altre que també ho és. Si l’objectiu energètic fos un criteri relatiu (per exemple, -70% de demanda de calefacció), el consum energètic podria variar segons l’edifici a causa de situacions de partida diferents.

Costs

En alguns casos, no serà possible complir l’objectiu nZEB.

-

A més de les obres, cal organitzar el manteniment i l’ús de l’escola per a mantenir el nivell de rendiment. nZEB no està pensat només per a un sol any.

-

Cal facilitar documentació i instruccions als usuaris. nZEB és molt sensible al comportament. Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Criteris clau

Escoles nZEB: requisits

Requisits metodològics

Casos especials

Finançament

Definició nZEB

Enfocament ZEMedS

Observacions

Compliment legislatiu i normatiu Objectiu i beneficis

Compliment legislatiu i normatiu

Marc jurídic europeu Estratègies tècniques

Beneficis energètics i ambientals

Estratègies operatives

Beneficis econòmics

Beneficis de salut i seguretat

Marc nacional francès

Solucions

Marc nacional espanyol

Costs

Marc regional català

Beneficis socials

Marc nacional italià

Beneficis educatius

Marc nacional grec

Finançament

Beneficis estètics i culturals

Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Marc jurídic europeu Objectiu i beneficis

L’esforç públic per la renovació i l’eficiència energètica d’edificis és impulsat per tres

Compliment legislatiu i normatiu

directives: Estratègies tècniques

- Directiva sobre l’Eficiència Energètica dels Edificis (EPBD, en anglès): La Estratègies operatives

directiva marca diversos requisits, inclosa la necessitat perquè els edificis públics siguin d’energia quasi zero el 2019 i tots els edificis nous ho siguin el 2021. També exigeix als estats membre que fixin uns requisits mínims per a edificis nous i en

Solucions

procés de renovació, per tal d’atènyer un nivell òptim de cost.

Beneficis energètics i ambientals

Beneficis econòmics

Beneficis de salut i seguretat

- Directiva sobre Eficiència Energètica (DEE): La DEE conté un seguit de mesures obligatòries per a estalviar energia en tots els sectors i insta els estats membre a fixar Costs

una estratègia a llarg termini per a mobilitzar inversions en la renovació d’edificis residencials i comercials.

Finançament

Beneficis socials

- Directiva sobre Energies Renovables (DER): La DER és una norma legislativa que

Beneficis educatius

impulsa el desplegament de solucions basades en energies renovables en edificis i la Beneficis estètics i culturals

seva integració en infraestructures energètiques locals.

Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Marc jurídic europeu Objectiu i beneficis

El concepte d’edifici nZEB neix amb la Directiva sobre l’Eficiència Energètica dels

Compliment legislatiu i normatiu

Edificis (EPBD), article 2, en què es defineix com aquell edifici que té una “eficiència Estratègies tècniques

energètica molt elevada. La quantitat quasi zero o molt reduïda d’energia necessària haurà de ser coberta en una elevada proporció per energia de fonts renovables, inclosa

Estratègies operatives

energia de fonts renovables produïda in situ o a prop.”

Beneficis econòmics

La mateixa directiva diu que “els Estats Membre hauran de garantir, a partir del 31 de Solucions

Beneficis energètics i ambientals

desembre de 2020, que tots els edificis nous siguin edificis d’energia quasi zero, i que

Beneficis de salut i seguretat

després del 31 de desembre de 2018, els edificis nous ocupats i propietat d’autoritats públiques siguin edificis d’energia quasi zero”.

Beneficis socials

Costs

Els estats membre també han de “dissenyar plans nacionals per a augmentar el nombre Finançament

d’edificis d’energia quasi zero” i, “seguint l’exemple del sector públic, desenvolupar

Beneficis educatius

polítiques i emprendre mesures, com la fixació d’objectius per a estimular la transformació d’edificis en procés de rehabilitació en edificis d’energia quasi zero”.

Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Beneficis estètics i culturals

Marc nacional grec Objectiu i beneficis

Definició de nZEB: Fins l’actualitat, no hi ha cap llei nacional que transposi la DEE

Compliment legislatiu i normatiu

2012/27 en relació amb una definició de nZEB que contingui un objectiu quantitatiu i un Estratègies tècniques

percentatge a assolir de fonts d'energia renovable. Marc legislatiu: Llei 3851/2010 sobre Fonts d’Energia Renovable (FEK 85/A/4.6.2010);

Estratègies operatives

a partir del 2015, tots els edificis públics i, a partir del 2020, tots els edificis nous hauran de cobrir el seu consum d’energia primària a partir de fonts d'energia renovable, cogeneració, calefacció o refrigeració urbana i bombes de calor energèticament

Solucions

eficients. Objectius nacionals fins el 2020: assolir, a partir de fonts d'energia renovable,

Beneficis energètics i ambientals

Beneficis econòmics

Beneficis de salut i seguretat

un 20% del consum d’energia final nacional brut (5% el 2007), un 40% de la generació bruta d’electricitat (4,6% el 2007) i un 20% del consum d’energia final per a calefacció i Costs

aire condicionat. Posada en pràctica: Encara no se’n fa seguiment. Es basarà en objectius intermedis

Finançament

Beneficis socials

per a millorar l’eficiència energètica d’edificis nous fins el 2015, amb l’atenció posada

Beneficis educatius

sobretot en millorar la normativa de construcció i/o el nivell de certificats de rendiment Beneficis estètics i culturals

energètic.

Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Marc nacional francès Objectiu i beneficis

Definició de nZEB: A França, no hi ha cap definició nacional acceptada d’un edifici

Compliment legislatiu i normatiu

nZEB. Tanmateix, l’associació Effinergie ha proposat recentment un segell per a edificis Estratègies tècniques

nous. Pel que fa a la renovació, cal esperar que s’aprovi una nova reglamentació tèrmica sobre edificis existents (no abans del 2016).

Estratègies operatives

Marc legislatiu: Les Lleis Ambientals Grenelle (2007) fixen els objectius de la transició energètica. El sector de la construcció és estratègic perquè és el més intensiu en termes energètics, amb prop d’un 44% de l’energia final consumida. També genera el 21% dels

Solucions

gasos d’efecte hivernacle emesos a França.

Beneficis energètics i ambientals

Beneficis econòmics

Beneficis de salut i seguretat

- Reducció del consum energètic de tots els edificis: -38% fins el 2020 (Llei 2009-967 del 3 d’agost de 2009) Costs

Beneficis socials

- 500.000 renovacions energètiques residencials importants fins el 2017 i obligatorietat de renovar edificis terciaris públics i privats abans del 2020 (Llei 2010-788 del 12 de

Finançament

juliol de 2010)

Beneficis educatius

Posada en pràctica: Alguns edificis són monitoritzats en concursos de projectes Beneficis estètics i culturals

regionals cofinançats per l’ADEME.

Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Marc nacional italià Objectiu i beneficis

Definició de nZEB: No hi ha cap definició nacional acceptada d’un edifici nZEB.

Compliment legislatiu i normatiu

Marc legislatiu: Estratègies tècniques

- La Llei 90 del 3 d’agost de 2013 transposa la Directiva 2010/31/UE – EPBD i refon i introdueix el concepte d’edificis nZEB. Tanmateix, encara falten alguns decrets, inclòs

Estratègies operatives

el que defineix la metodologia per a calcular l’eficiència energètica d’edificis (Annex 1 de la Directiva 2010/31/UE – EPBD refosa) - La normativa en vigor, D. Lgs. 311/06, preveu llindars del consum de calefacció i les

Solucions

prestacions tèrmiques de l’envolupant. Defineix l’índex d’eficiència energètica i els

Beneficis energètics i ambientals

Beneficis econòmics

Beneficis de salut i seguretat

valors màxims de transmitància de l’envolupant de l’edifici, en funció de la zona climàtica i de la relació superfície-volum. Costs

Beneficis socials

- El Pla Nacional d’Acció per l’Energia Sostenible (NREAP) italià de 2010 determina que en edificis nous i renovacions importants, el 50% del consum energètic previst d’aigua

Finançament

calenta domèstica, calefacció i refrigeració ha de ser cobert amb energies renovables.

Beneficis educatius

Aquest percentatge augmentarà gradualment fins el 2017. Posada en pràctica: Encara s’està negociant la posada en pràctica de l’estratègia nacional italiana. Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Beneficis estètics i culturals

Marc nacional espanyol Objectiu i beneficis

Definició de nZEB: A Espanya, no hi ha cap definició acceptada d’un edifici nZEB.

Compliment legislatiu i normatiu

S’espera que se n’elabori una abans del 2018. Estratègies tècniques

Marc legislatiu: -

Reial Decret 235/2013 sobre el certificat energètic dels edificis construïts, venuts o llogats en els termes establerts pel procediment bàsic. Segons aquesta disposició,

Estratègies operatives

hauran de ser nZEB els nous edificis a partir del 2021 i els edificis públics construïts a partir del 2019.

Solucions

-

Modificació del CTE-HE 12/09/2013, que estableix valors límit per a l’ús d’energies

Beneficis energètics i ambientals

Beneficis econòmics

Beneficis de salut i seguretat

no renovables segons la zona geogràfica. Ha de complir la classificació energètica B. Costs

Beneficis socials

Posada en pràctica: La posada en pràctica encara no s’està monitoritzant, tot i que es basarà en la definició de la classe energètica A per als edificis construïts a partir del

Finançament

2021. Fins el 2015, s’aniran implementant mesures intermèdies i es poden anar creant

Beneficis educatius

nous instruments de finançament. Beneficis estètics i culturals

Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Marc regional català Objectiu i beneficis

Compliment legislatiu i normatiu

Marc legislatiu: - Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 (PECAC 2020). El pla

Estratègies tècniques

defineix l’enfocament de la Generalitat de Catalunya en matèria de política energètica i aborda aspectes de la mitigació del canvi climàtic i d’energia.

Estratègies operatives

- La Generalitat de Catalunya va aprovar el 2013 l’Estratègia Catalana per a la Renovació Energètica d’Edificis. Implementació començada el 1r trimestre de 2014, després de desenvolupar el pla d’acció de renovació energètica d’edificis a Catalunya.

Solucions

El pla compta amb una dotació de 2,6 milions d’euros i serà vigent del 2014 al 2020.

Beneficis energètics i ambientals

Beneficis econòmics

Beneficis de salut i seguretat

Posada en pràctica: Encara s’està negociant la posada en pràctica de l’estratègia nacional catalana.

Beneficis socials

Costs Beneficis educatius

Finançament Beneficis estètics i culturals

Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Beneficis energètics i ambientals Objectiu i beneficis

Compliment legislatiu i normatiu

Emissions reduïdes El potencial de mitigació d’emissions d’edificis és important, essent possible estalviar

Estratègies tècniques

fins un 80% dels costs operatius d’edificis nous estàndard, incorporant principis de disseny integrat, sovint sense cost addicional, o molt reduït, durant la vida útil de

Estratègies operatives

l’actuació.

Beneficis econòmics

Compromís de les institucions públiques per un nou paradigma energètic Solucions

Beneficis energètics i ambientals

En analitzar la situació des d’una perspectiva macroeconòmica, és important que el

Beneficis de salut i seguretat

sector públic es comprometi a desenvolupar activitats concretes destinades a canviar un paradigma energètic destinat a generar conflictes significatius degut a la forta Costs

Beneficis socials

dependència de la zona mediterrània d’importacions energètiques i la consegüent vulnerabilitat a impactes energètics externs i internacionals.

Beneficis educatius

Finançament Beneficis estètics i culturals

Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Beneficis econòmics Objectiu i beneficis

Compliment legislatiu i normatiu

Demanda energètica reduïda La implementació de solucions nZEB significarà una reducció de la demanda de

Estratègies tècniques

combustibles a les instal·lacions del sector públic. L’optimització a llarg termini de les solucions nZEB significarà una reducció de la factura energètica i un enfocament

Estratègies operatives

energètic més sostenible.

Beneficis econòmics

Efecte contagi La implementació reeixida de solucions nZEB en edificis educatius tindrà un efecte

Solucions

Beneficis energètics i ambientals

contagi en altres instal·lacions i departaments del sector públic. La seva extensió a

Beneficis de salut i seguretat

altres àmbits públics tindrà un efecte significatiu en els pressupostos públics generals. Innovació trencadora Costs

Beneficis socials

També pot suposar-se que la renovació nZEB i les eines emprades poden constituir una innovació trencadora que ajudarà a crear i fomentar un nou mercat d’actuacions de

Finançament

renovació i millora, desplaçant tecnologies anteriors.

Beneficis educatius

Retenció d’activitat econòmica L’aplicació de solucions nZEB contribuirà a retenir emprenedors i activitats d’enginyeria i serveis. Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Beneficis estètics i culturals

Beneficis en salut i seguretat Objectiu i beneficis

Compliment legislatiu i normatiu

Millora de l’aire i de la salut La qualitat de l’aire a l’interior de les escoles nZEB és millor que la dels edificis construïts.

Estratègies tècniques

Aquesta millora impacta directament en la salut dels infants i professionals, pel que fa a la reducció d’al·lèrgies, problemes respiratoris i altres, que es deriven tant de fonts de pol·lució exteriors (gasos d’escapament, pol·len, etc) com de fonts interiors (components orgànics

Estratègies operatives

volàtils, etc).

Beneficis energètics i ambientals

Beneficis econòmics

Reducció de llum artificial La reducció de l’ús de llum artificial té un efecte positiu en el benestar dels alumnes i el seu Solucions

entorn educatiu. Risc reduït de formació de floridura i fongs

Costs

Beneficis de salut i seguretat

Beneficis socials

Les cultures de fongs i floridura tendeixen a créixer en indrets crítics en un entorn d’humitat elevada. La humitat sol augmentar en instal·lacions ocupades per un gran nombre de persones, com és el cas de les escoles. Una escola nZEB inclou un bon aïllament tèrmic

Finançament

Beneficis educatius

(evitant ponts tèrmics) i una bona ventilació, dos punts principals per evitar la proliferació

d’humitats i fongs.

Motivació

Beneficis estètics i culturals

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Beneficis socials Objectiu i beneficis

Compliment legislatiu i normatiu

Reducció de la demanda de combustible Un dels principals beneficis de l’aplicació de solucions nZEB rau en la reducció de la demanda de

Estratègies tècniques

combustible. Val a dir que, tal com en el cas dels altres beneficis generats per les solucions nZEB, el

retorn serà plenament palpable amb el temps.

Beneficis energètics i ambientals

Desenvolupament d’un nou paradigma del sector de la construcció

Estratègies operatives

En una perspectiva més àmplia, el desenvolupament d’un nou paradigma en la gestió d’edificis públics tindrà efectes en la situació econòmica i social de la regió.

Beneficis econòmics

Enfortiment d’un nou model econòmic per al sector L’enfocament nZEB pot ajudar a superar valors i comportaments actuals obsolets en un sector tan

Solucions

Beneficis de salut i seguretat

fonamental per al desenvolupament econòmic i social, procés en què la contractació pública ha d’actuar com a catalitzador. Beneficis socials

Regeneració de condicions laborals locals

Costs

La implantació i el desenvolupament de noves qualificacions i capacitats tècniques en el sector de la construcció i renovació tindrà un impacte significatiu en la regeneració d’un sector tan colpit per Beneficis educatius

l’estancament econòmic dels darrers anys.

Finançament

Posicionament social innovador Donar suport al desenvolupament d’edificis nZEB és una declaració d’intencions pel que fa a la societat que volem per als nostres fills i sobre els valors ambientals i comuns que volem llegar a les noves generacions.

Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Beneficis estètics i culturals

Beneficis educatius Objectiu i beneficis

Compliment legislatiu i normatiu

Un millor benestar de l’alumne resultarà en un millor rendiment acadèmic La millora de les condicions interiors (aire, temperatura, llum, acústica) ofereixen un entorn

Estratègies tècniques

educatiu de major qualitat, tot millorant el rendiment acadèmic de l’alumnat.

Beneficis energètics i ambientals

Promoure l’educació en entorns ecològics Permetre que les noves generacions creixin i s’eduquin en un entorn ecològic com el de les

Estratègies operatives

escoles nZEB tindrà com a resultat una profunda sensibilització dels infants, tot generant un procés d’aculturació que tindrà un impacte fonamental quan aquests nens assoleixin l’edat adulta.

Solucions

Beneficis econòmics

Promoure entre infants la “normalitat” de solucions energèticament eficients

Beneficis de salut i seguretat

La promoció de la “normalitat” de solucions energèticament eficients com a part dels valors i comportaments de les persones joves serà un dels resultats més valuosos de qualsevol Costs

actuació destinada a nZEB. Permetre als estudiants que monitoritzin el seu consum energètic En escoles energèticament eficients, els alumnes poden fer un seguiment del consum energètic

Finançament

Beneficis socials

Beneficis educatius

de la seva escola a partir de dades energètiques a l’abast i conèixer els beneficis de la gestió

intel·ligent d’energia.

Motivació

Beneficis estètics i culturals

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Beneficis estètics i culturals Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Compliment legislatiu i normatiu

Conservació del patrimoni arquitectònic i cultural

Els booms de natalitat i altres motius han generat episodis en què s’han construït un gran nombre d’edificis escolars. En general, aquests estan ara lluny de complir amb les reglamentacions més recents. La renovació de tipus nZEB

Costs

Beneficis econòmics

aportaria a aquests edificis una qualitat al nivell del que probablement es requerirà a mig termini, tot oferint una revalorització del patrimoni arquitectònic i

Solucions

Beneficis energètics i ambientals

respectant els aspectes culturals de la Mediterrània.

Guia per a desenvolupar estratègies per a la renovació energètica d’edificis

Beneficis de salut i seguretat

Beneficis socials

(publicada el febrer de 2013, Buildings Performance Institute Europe (BPIE) Beneficis educatius

Finançament Beneficis estètics i culturals

Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Enfocament ZEMedS: canvi de paradigma Objectiu i beneficis

Quan una renovació té un objectiu nZEB, cal un canvi de paradigma. Els enfocaments actuals

Estratègies tècniques

per a augmentar l’eficiència energètica de

•Economia local •Baixa dependència energètica •Impacte ambiental •Canvi climàtic •Gran estalvi •Emissions CO2 reduïdes •Millora de la salut •Rendiment dels alumnes

les escoles ja no són apropiats, donat el potencial limitat d’estalvi energètic. A

Estratègies operatives

més, molts altres criteris, com la qualitat de l’aire interior, no es consideren tradicionalment des de

Solucions

l’inici de la fase de disseny. El nou paradigma ha d’estar basat en un enfocament holístic i considerar

Costs

no tan sols qüestions energètiques

condicions interiors, aspectes ambientals, etc.). Les renovacions actuals a curt termini deixen de banda molts aspectes en comparació amb enfocaments a llarg termini.

•Poc estalvi •Emissions CO2 elevades •Deslocalització •Alta dependència energètica

Camí cap a nZEB Importància de l’ús d’energies renovables Qüestions clau

Aspectes clau en enfocaments a curt i llarg termini Motivació

Canvi de paradigma

Curt termini

sinó també altres criteris (cost global,

Finançament

Llarg termini

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Camí cap a nZEB Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques Canvi de paradigma Estratègies operatives

Camí cap a nZEB

Solucions Importància de l’ús d’energies renovables

Costs

Qüestions clau Finançament

Font: IEA SHC Task 40/EBC Annex 52 – J. Ayoub & S. Pogharian: http://task40.iea-shc.org/

Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Importància de l’ús d’energies renovables Objectiu i beneficis

Contràriament a la pràctica actual, quan una renovació té un objectiu

Estratègies tècniques

nZEB, el paper de les energies renovables no és secundari, sinó

Estratègies operatives

Canvi de paradigma

que pot arribar a representar el 100% de l’abastiment energètic.

Camí cap a nZEB

Solucions Importància de l’ús d’energies renovables

En conseqüència, en el disseny d’una renovació nZEB, cal realitzar Costs

una anàlisi prèvia de les fonts locals d’energia renovable per a

Finançament

Qüestions clau

decidir les opcions més adequades.

Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Qüestions clau Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

QÜESTIONS CLAU PER A LES ZONES MEDITERRÀNIES -

Seleccionar l’estratègia de ventilació correcta

-

Recórrer a un conjunt de tecnologies de refrigeració passiva

-

La demanda de calefacció és la que requereix més energia, fins i tot a la zona euromediterrània

-

Alt potencial d’energia solar

-

Bona gestió de llum natural abundant

Canvi de paradigma

Camí cap a nZEB

Solucions Importància de l’ús d’energies renovables

QÜESTIONS CLAU PER ALS EDIFICIS ESCOLARS Costs

Finançament

-

Cal assegurar la qualitat ambiental interior

-

El període de renovació ha de ser planificat estrictament d’acord amb les vacances

-

Els guanys interns de calor són elevats

-

El comportament de l’usuari és clau per a garantir el compliment de l’objectiu energètic i formar generacions futures

Motivació

Definició de nZEB

Beneficis

Enfocament ZEMedS

Qüestions clau

2

Estratègies tècniques

Consum i confort Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Finançament

Les escoles a la Mediterrània consumeixen la major part de la seva energia per a escalfar l’espai interior (un 60-80% del consum energètic total és tèrmic, on s’inclou calefacció i aigua calenta). El consum total actual varia considerablement en funció del clima local, la tipologia de l’edifici, els equipaments i el comportament dels usuaris. Tot i que hi ha poques dades estadístiques disponibles, les primeres estimacions mostren que el consum mitjà deu rondar els 100 kWh/m2/any.

Consum i confort

Entorn

En general, cal millorar les condicions interiors actuals per a oferir un entorn educatiu d’alta qualitat; a moltes escoles gregues, s’ha registrat una taxa de ventilació insuficient (per exemple, alts nivells de CO2 i altres contaminants), problemes d’enlluernament i sobreescalfament habitual durant la primavera i la tardor.

Edifici

Els dissenyadors d’edificis, polítics, constructors i usuaris de l’escola han de conèixer la situació de partida per a crear i aplicar les estratègies pel que fa a l’energia i les condicions interiors a fi de garantir l’objectiu energètic i formar generacions futures.

Fonts d'energia renovable

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Consum inicial de l’escola Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Finançament

D’on prové el consum? Què consumeix més? Calefacció, refrigeració, il·luminació… hi ha altres usos d’energia importants?

Actuació necessària: AUDITORIA ENERGÈTICA Cal disposar d’un bon coneixement de l’ús de l’energia i del consum als edificis escolars que afronten un procés de renovació amb objectius energètics ambiciosos. - Metodologies nacionals - Repertori d’auditors locals - EN 16247-1:2012 Auditories energètiques - Part 1: Requisits generals - ZEMedS – Plantilla d’avaluació energètica escolar - Taller sobre auditories energètiques i gestió energètica (Comissió Europea) - Criteris de l’auditoria energètica: - Representativa - Fiable - Basada en dades operatives mesurades i traçables - Si és possible, basada en LCCA (anàlisi del cost del cicle de vida) en lloc de SPP (termini de recuperació simple)

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Consum i confort

Entorn

Edifici

Fonts d'energia renovable

Confort i usuaris Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Finançament

Quins són els problemes actuals en espais interiors? Hi ha concentracions massa elevades d’alguns contaminants? D’on provenen? Quina és la taxa de ventilació? Es preveuen reunions per a recollir les sensacions dels usuaris (massa calor, massa fred, problemes d’enlluernament, soroll, etc.)? Actuació necessària: AUDITORIA D'IEQ - Actualment, no hi ha disponible cap norma de referència per a una auditoria d’IEQ (qualitat ambiental interior) - Una auditoria d’IEQ haurà d’incloure: - confort (temperatura, humitat relativa, il·luminació, soroll, olors,...) - taxa de ventilació - gasos i emissions (COVs, CO, CO2, NOX, SO2, O3, formaldehid, radó) - partícules, bacteris, fongs i fibres en suspensió - camps elèctrics i electromagnètics, electricitat estàtica

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Entorn

Edifici

Fonts d'energia renovable

Vegeu l’apartat IEQ d’aquest manual Curs d’IEQ per a estudiants (Green Education Foundation, EUA) IEQ relacionada amb HVAC (llista de comprovació)

Situació actual

Consum i confort

Patis escolars

Integració en l’entorn Objectiu i beneficis

Arquitectura i patrimoni Identificació dels elements arquitectònics per a poder seleccionar la solució tècnica idònia. Aquesta anàlisi mostra si les parets estan aïllades per l’exterior o per l’interior. És possible modificar les finestres per a optimitzar l’aportació de llum natural o la radiació solar?

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Finançament

Marc regulatori Coneixement de la reglamentació definida per la documentació de planificació (a França: PLU, SCOT, PADD,...) i la normativa arquitectònica (a França: ZPPAUP, edificis històrics,...). Identificació dels límits del domini públic (gruix de l’aïllament exterior, posició dels canalons,...).

Situació actual

Disseny nZEB

Consum i confort

Entorn

Edifici

Fonts d'energia renovable

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Paisatge urbà Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Sol i accés solar: ombres projectades sobre l’edifici (per exemple, ombra d’edificis alts)?

Estratègies operatives

Orientació i exposició de l’edifici i les finestres?

Condicions del vent (direcció, freqüència, força)? Naturalesa dels materials de les parets, pati, carrer, voreres, illa de calor?

Solucions

Consum i confort

Entorn

Ombrejat solar?

Edifici

Costs

Finançament

Cal considerar les zones exteriors?

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Vegetació per a millorar el confort d’estiu?

Patis escolars

Fonts d'energia renovable

Paisatge urbà Objectiu i beneficis Consum i confort

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Altres fonts contaminants?

Contaminació atmosfèrica?

Entorn

Solucions Contaminació acústica?

Edifici

Costs

Finançament

Fonts d'energia renovable

Altres fonts contaminants: sòl, pol·len,...?

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Diagnosi de l’edifici Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Cal avaluar l’escola pel que fa a la qualitat de l’edifici, aspectes urbanístics i programes educatius. Per a desenvolupar el projecte de renovació nZEB, pot ser necessària informació sobre la situació actual i els programes futurs.

Consum i confort

Actuació necessària: DIAGNOSI DE L’EDIFICI Estratègies operatives

Solucions

-

Costs

-

Hi ha disponible un historial tècnic de l’edifici: intervencions, manteniment, actualització energètica, altres obres realitzades,…? L’edifici compleix tota la normativa en vigor: accessibilitat, terratrèmols, amiant, plom,…? Hi ha incidències que també se solucionaran amb la renovació: humitat, soroll,…? Segons els plans educatius, quins són els criteris que poden afectar la renovació de l’edifici? Quina és la comunitat escolar afectada per l’edifici en qüestió?

Entorn

Edifici

Fonts d'energia renovable

Finançament

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Potencial de les energies renovables Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

És possible abastir l’escola (un cop renovada) amb fonts d'energia renovable in situ o properes?

Consum i confort

Actuació necessària: AVALUACIÓ DEL POTENCIAL DE LES ENERGIES RENOVABLES Estratègies operatives

Solucions

Costs

-

-

Finançament

Existeix o es preveu al barri un sistema de calefacció urbana procedent d’energies renovables? L’edifici té accés solar (ombra existent o previsible en el futur)? Caldera de biomassa: és viable? És possible abastir el lloc amb llenya o pel·lets (accés de camions, llenya als voltants, espai per a la caldera i magatzem de llenya,…)? El lloc és favorable a l’energia geotèrmica (subsòl favorable, aigua de mar/llac,…)? Es tracta d’una zona ventosa? Hi ha mapes eòlics disponibles? L’edifici es troba en un espai obert?

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Entorn

Edifici

Fonts d'energia renovable

Etapes clau d’un projecte de renovació

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Segons l’associació francesa Effinergie, les etapes a una renovació de baix consum energètic són les 7 següents. En relació amb les escoles mediterrànies, se’n destaquen 3.

Equip integrat

Estratègies operatives

Solucions

Metodologia de disseny

Diagnòstic / situació actual

Planifica ció

Disseny

Empreses assessores

Obres

Recepció d’obres

Ús i mantenimen t

Eines i recursos de disseny Disseny climàtic

Costs

Finançament

Renovació profunda o gradual

Atenció especial en la renovació d’escoles mediterrànies

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Etapes clau d’un projecte de renovació

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

En dissenyar una escola d’energia zero, cal abordar la reducció de la demanda energètica juntament amb l’avaluació del potencial local d’energies renovables.

Metodologia de disseny

Equip integrat Demanda energètica

Aportació energies renovables

Demanda energètica

Solucions

Costs

Aportació energies renovables

Bons hàbits

Geotèrmica

Necessitats del sistema

Biomassa

Pèrdues envolupant

Solar

Eines i recursos de disseny Disseny climàtic

Renovació profunda o gradual

Finançament

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Etapes clau d’un projecte de renovació

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Pel que fa al balanç energètic, cal prestar especial atenció a l’estudi del potencial d’energies renovables, la demanda energètica segons l’ús i el potencial per a reduir-la. La demanda de calefacció pot ser coberta amb una font determinada, mentre l’electricitat pot ser coberta amb energia solar fotovoltaica. Per a cada cas, cal un estudi en profunditat, d’acord amb les característiques de l’edifici, l’emplaçament, l’entorn, l’ús energètic i les necessitats dels ocupants.

Metodologia de disseny

Equip integrat

Eines i recursos de disseny

A més, cal garantir les condicions de salut i confort de l’espai interior. Costs

Finançament

En conseqüència, cal assolir el balanç energètic mitjançant una IEQ millorada. Finalment, l’anàlisi haurà de considerar el cost i la posada en pràctica per a prendre les decisions viables a cada pas.

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Disseny climàtic

Renovació profunda o gradual

Posada en pràctica i seguiment

Enfocament mediterrani

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

El consum energètic actual a les escoles es troba molt allunyat dels objectius nZEB. A més, les condicions actuals dels espais interiors no són satisfactòries.

Metodologia de disseny

L’enfocament nZEB és ambiciós. Pretén assolir un consum d’energia zero i millorar els estàndards actuals per a espais interiors.

Equip integrat

Eines i recursos de disseny

Solucions

Disseny climàtic

Primary Energy

Costs

IEQ Renovació profunda o gradual

Finançament Current

Situació actual

Disseny nZEB

Regulation

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

NZEB

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Cap a unes escoles nZEB saludables

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis TÈRMICA Estratègies tècniques

Estratègies operatives

ELECTRICITAT

Calefacció

Calefacció

Aigua calenta

Aigua calenta

Calefacció

Cuina

Cuina

Cuina

Solucions

Energies renovables tèrmiques o elèctriques

Aigua calenta

Renovables addicionals Fotovoltaica/ eòlica

Costs

Demanda reduïda

Energies renovables

Finançament

Ara

Situació actual

Metodologia de disseny

Millor IEQ

Disseny nZEB

IEQ

Equip integrat

Eines i recursos de disseny Disseny climàtic

Renovació profunda o gradual

nZEB Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Cap a unes escoles nZEB saludables

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Per a assolir l’objectiu final nZEB en la renovació, cal un enfocament global que consideri criteris com energia, entorn, usuaris, salut, confort, resultats d’aprenentatge, situació actual, canvi climàtic, recursos locals, tradicions locals, economia, normativa, polítiques, plans educatius, compromís, etc. Tot i no ser usat sovint, la manera actual de considerar adequadament tots aquests factors consisteix en seguir un enfocament holístic que compti amb la participació de tots els agents necessaris.

Solucions

Metodologia de disseny

Equip integrat

Eines i recursos de disseny

Manera tradicional Disseny climàtic

Costs

Enfocament holístic

Renovació profunda o gradual

Finançament

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Enfocament holístic

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Definició d’holístic: caracteritzat per la creença que les parts d’un tot estan íntimament lligades i només són explicables en relació amb el tot. L’enfocament holístic considera l’edifici com un tot, juntament amb els seus subsistemes, funcions, usos i beneficis interconnectats. Metodologia holística per a la renovació sostenible per uns edificis residencials d’energia neta zero (en curs, Universitat d’Aalborg, Dinamarca)

Mètode per a desenvolupar i avaluar la renovació energètica holística d’edificis plurifamiliars (Universitat Tècnica de Dinamarca)

Metodologia de disseny

Equip integrat

Eines i recursos de disseny Disseny climàtic

Costs

Renovació profunda o gradual

Finançament

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Enfocament holístic

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Abans de dissenyar la renovació, cal comprovar que s’hagi fet la selecció de l’edifici d’acord amb una fase de planificació i que encara sigui vigent. De fet, es considera necessari que l’administració pública (i els titulars de les escoles privades) analitzi el parc d’escoles i marqui les prioritats de renovació a fi d’elaborar un pla director. Aquesta anàlisi determinarà quines escoles són les més adients per les renovacions ZEMedS. En aquest sentit, és possible aplicar la metodologia proposada pel projecte SchoolVentCool. Proposa alguns criteris per a ajudar a elaborar el pla director i realitzar una renovació seguint bones pràctiques. Per això, és molt important fer una bona selecció i dedicar els esforços necessaris per a completar els primers casos reals reeixits. Contràriament, si els primers casos de renovació no assoleixen els objectius, els agents involucrats poden perdre la confiança.

Finançament

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Metodologia de disseny

Equip integrat

Eines i recursos de disseny Disseny climàtic

Renovació profunda o gradual

Posada en pràctica i seguiment

Parc existent i bones pràctiques de renovació

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis Metodologia de disseny

Estratègies tècniques Equip integrat

Estratègies operatives

Eines i recursos de disseny

Solucions

Disseny climàtic

Costs

Renovació profunda o gradual

Finançament

Font: Projecte SchoolVentCool, AEE INTEC

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Disseny integrat

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Per a renovar un edifici escolar amb criteris energètics i/o ambientals ambiciosos, es recomana especialment iniciar un procés de disseny integrat (DI).

Segons les directrius del projecte MaTrID, el disseny integrat és recomanable per a gestionar els aspectes complexos derivats de la planificació d’edificis amb elevades exigències energètiques i ambientals. Són clau la col·laboració en equips multidisciplinaris, la discussió i l’avaluació de diversos conceptes de disseny així com fixar uns objectius clars i un seguiment sistemàtic. Durant les primeres fases de disseny, les oportunitats per a influir positivament en el rendiment de l’edifici són molt àmplies, mentre el cost i les incidències causades pels canvis de disseny són molt reduïts.

Metodologia de disseny

Equip integrat

Eines i recursos de disseny Disseny climàtic

Renovació profunda o gradual

Finançament

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Disseny integrat

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis Metodologia de disseny

Estratègies tècniques Equip integrat

Estratègies operatives

Eines i recursos de disseny

Solucions

Disseny climàtic

Costs

Renovació profunda o gradual

Finançament

Font: Projecte MaTrID, Suplement sobre l’abast del model de serveis i de remuneració, www.integrateddesign.eu

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Disseny integrat

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

El disseny integrat (DI) requereix més temps i esforç a les fases inicials (tal com s’il·lustra a la transparència anterior), però aquesta inversió estalviarà costs operatius i de manteniment futurs durant tota la vida útil de l’edifici. Les directrius MaTrID proposen els següents passos:

Estratègies operatives

Pas 0. Desenvolupament del projecte Pas 1. Base de disseny Pas 2. Solució iterativa de problemes Pas 3. Monitoratge del procés de disseny Pas 4. Lliurament Pas 5. Ús actiu

Solucions

Equip integrat

Eines i recursos de disseny Disseny climàtic

Costs

Finançament

Metodologia de disseny

Les prestacions dels edificis haurien d’avaluar-se mitjançant una perspectiva de cicle de vida, tant pel que fa al comportament ambiental (LCA) com als costs (LCC). (Font: MaTrID)

Renovació profunda o gradual

LCA: anàlisi del cicle de vida LCC: cost del cicle de vida

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Disseny integrat Objectiu i beneficis

Enfocamen t nZEB

AVANTATGES DEL DI

Principals OBSTACLES DEL DI

1. 2. 3. 4. 5.

Millor eficiència energètica Menys carboni incorporat Clima interior optimitzat Menys despesa corrent Reducció de riscs i defectes constructius 6. Més implicació dels usuaris 7. Més valor 8. Imatge i projecció verda de l’edifici

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

1. Mentalitat convencional 2. El DI sembla massa car 3. Constriccions de temps en la fase inicial de disseny 4. “Tirania de les competències”

Metodologia de disseny

Equip integrat

Eines i recursos de disseny

Solucions

Disseny climàtic

Costs

Renovació profunda o gradual

Finançament

Font: Estimacions de costs augmentats/reduïts en relació amb el DI. (Font: Projecte MaTrID, guia de procés de DI, www.integrateddesign.eu) Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Disseny integrat

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

El procés de disseny integrat fou desenvolupat per primera vegada al Canadà, amb l’experiència obtinguda del programa de demostració C2000 (1993), centrat en edificis d’altes prestacions. Més tard, el Canadà, els EUA, Europa i altres zones han aplicat els mateixos principis per a dissenyar edificis més recents. Quan el DI és anomenat disseny energètic integrat (DEI), se centra en el consum d’energia. En aquest cas, les primeres decisions es prenen per a afavorir el comportament energètic, amb l’objectiu d’assolir un major estalvi energètic final. -

Finançament

-

Procés de disseny integrat (iiSBE 2005) Iniciar el procés de disseny integrat (WBDG 2012), incloses “charrettes” (sessions creatives de diversos dies) Procés de disseny integrat. Beneficis i fases (lloc web del govern canadenc 2014) Guia del procés de disseny integrat (govern canadenc)

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Metodologia de disseny

Equip integrat

Eines i recursos de disseny Disseny climàtic

Renovació profunda o gradual

Posada en pràctica i seguiment

Disseny integrat Objectiu i beneficis

Enfocamen t nZEB

Lliçons apreses Algunes lliçons apreses de l’aplicació de DI en projectes constructius reals són les següents:

Estratègies tècniques

1. 2. 3. 4.

Estratègies operatives

5. 6. 7. Solucions 8. 9. 10. Costs 11.

Finançament

“Com més aviat es comenci, millor” El DI és un procés que funciona La comunicació i la col·laboració entre els agents involucrats des del començament (inclosos els ocupants) és clau perquè la posada en pràctica sigui un èxit Poden caler algunes tasques addicionals (per exemple, LCCA, estudis de viabilitat, seguiment de la satisfacció dels usuaris) Els beneficis del DI han de ser complets i explicats clarament als òrgans de decisió Cal definir al màxim els requisits de disseny abans de licitar Uns períodes de retorn de la inversió breus impedeixen l’aplicació de mesures sostenibles Falta de procediments metodològics fàcils d’aplicar El facilitador de DI ha de ser un expert en nZEB i tenir capacitat de gestió El DI ha de ser inclòs en programes educatius i continuar en fases constructives posteriors, com la posada en pràctica i l’ús El DI representa un esforç més gran al començament. Això representa un risc més elevat que constitueix un obstacle. És important identificar els riscs i les oportunitats.

Font: Taller projecte MaTrID (Viena, 26 de novembre de 2014)

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Metodologia de disseny

Equip integrat

Eines i recursos de disseny Disseny climàtic

Renovació profunda o gradual

Posada en pràctica i seguiment

Disseny integrat

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis

DI i escoles nZEB Estratègies tècniques

-

Estratègies operatives

-

Solucions

Costs

-

Metodologia de disseny

L’objectiu energètic ambiciós és el nucli de l’enfocament nZEB. Per tant, el disseny energètic és clau. Cal utilitzar una simulació tèrmica dinàmica per a garantir el disseny nZEB. Tanmateix, els procediments regulatoris actuals probablement no siguin compatibles amb l’enfocament nZEB. Addicionalment, la qualitat ambiental interior (IEQ) és un altre factor clau per a qualsevol edifici i especialment important en edificis escolars. Cal la participació de la comunitat escolar en el disseny, ja que garanteix un gran potencial de reproducció pel que fa al coneixement i als hàbits d’eficiència energètica a desplegar en altres tipus d’edificis. Addicionalment, cal un programa d’aplicació per a assolir els objectius de disseny durant la fase d’ús de l’edifici. Les obres de renovació poden executar-se per fases. La fase de disseny ha de parar especialment atenció a aquest aspecte.

Equip integrat

Eines i recursos de disseny Disseny climàtic

Renovació profunda o gradual

Finançament

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Equip integrat

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

L’èxit té a veure amb l’equip involucrat en l’elaboració de les estratègies i la presa de decisions. Caldran equips multidisciplinaris per a cobrir els aspectes més amplis relacionats amb la renovació de l’escola. Els professionals qualificats representaran les diferents parts implicades: propietat, dissenyador, assessor, gestor, operador, finançador i usuari. Poden formar-ne part: -

-

Experts en construcció i tecnologies de la construcció: urbanistes, conservadors de patrimoni, arquitectes, enginyers de HVAC i estructurals, especialistes en prevenció d’incendis, aspectes ecològics, etc. Experts en energia Experts en matèria social i salut Experts en educació Operadors i ESEs (empreses de serveis energètics) Usuaris i persones relacionades, com professors, alumnes i pares

Costs

Els primers edificis de baix consum dissenyats han mostrat que el compromís dels agents clau (pel cap baix, titular, dissenyador i usuaris) i el suport d’institucions locals són elements clau per a l’èxit. Finançament

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Metodologia de disseny

Equip integrat

Eines i recursos de disseny Disseny climàtic

Renovació profunda o gradual

Posada en pràctica i seguiment

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Finançament

Directrius per a escoles de baix consum / eficiència energètica a les escoles Projecte School Vent Cool: Estratègies de renovació d’altes prestacions per a edificis escolars a Europa. Noves solucions de sistemes de ventilació, refrigeració natural i aplicació de mòduls prefabricats (2010-2013) Enfocament de disseny

Metodologia de disseny

Equip integrat

Projecte School of the Future: Cap a emissions zero amb ambient interior d’alta qualitat; 4 edificis de demostració a la UE (1 a la Mediterrània, Itàlia); informes de tecnologia, IEQ i aplicació (2011-2016) Enfocament nZEB

Eines i recursos de disseny Disseny climàtic

Projecte Teenergy Schools: Arquitectura d’alta eficiència energètica i confort millorat per a edificis escolars d’educació secundària a la zona mediterrània. Enfocament de disseny arquitectònic mediterrani

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Enfocamen t nZEB

Estratègia energètica mediterrània

Renovació profunda o gradual

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Objectiu i beneficis

Directrius per a escoles de baixa energia / eficiència energètica a les escoles -

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Guia avançada de disseny energètic per a edificis escolars K-12: Assolir un 50% d’estalvi energètic en el camí cap a un edifici d’energia zero neta (USA-ASHRAE 2011) Enfocament nZEB

Metodologia de disseny

Equip integrat

Projecte EURONET 50/50 MAX: Ús i educació energètica a escoles i altres edificis públics (2013-2016) Enfocament d’ús d’edificis

Eines i recursos de disseny

Solucions

Costs

Finançament

Projecte VERYschool: Solucions intel·ligents i gestió energètica integrades a la plataforma "Energy Action Navigator” amb 4 centres demostratius (2012-2014) Enfocament de gestió energètica

Disseny climàtic

Renovació profunda o gradual

Més enllaços i directrius a l’annex

Situació actual

Disseny nZEB

Enfocamen t nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Implementation

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Modelatge d’informació de construcció (BIM)

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis

BIMobject AB: El Parlament Europeu recomana la tecnologia BIM Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Metodologia de disseny

Els líders del sector europeu de l’arquitectura, enginyeria i construcció han expressat avui el seu suport a la decisió del Parlament Europeu de modernitzar la normativa europea de contractació pública, recomanant l’ús d’eines electròniques, com el modelatge electrònic d’informació de construcció o BIM, per a contractes d’obra pública i concursos de disseny. Com a conseqüència, els projectes de construcció i d’infraestructura són creats i completats de manera més ràpida, econòmica i sostenible.

Solucions

Costs

L’adopció de la directiva, anomenada oficialment Directiva de la Unió Europea sobre Contractació Pública (DUECP), significa que tots els 28 estats membre europeus poden fomentar, especificar o ordenar l’ús de BIM per a projectes de construcció amb finançament públic a la Unió Europea fins el 2016. El Regne Unit, els Països Baixos, Dinamarca, Finlàndia i Noruega ja exigeixen l’ús de BIM per a projectes constructius finançats públicament.

Finançament

Equip integrat

Eines i recursos de disseny Disseny climàtic

Renovació profunda o gradual

Font: http://info.bimobject.com/Read.aspx?type=pr&id=1755425&date=201401

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Implementation

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Disseny energètic

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

-

IES-VE (energia, ventilació, confort, il·luminació)

-

EnergyPlus – Open Studio (gratuït) / Design Builder

-

Trnsys

-

TAS

-

Comfie-Pleiades (francès)

-

MIT Design Advisor (5 minuts de disseny previ)

Metodologia de disseny

Equip integrat

Eines i recursos de disseny

-

Directori de recursos energètics del Departament d’Energia EUA

-

Directori de recursos energètics – WBDG

-

Programari i directori de recursos per a edificis ecològics (francès)

Finançament

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Disseny climàtic

Renovació profunda o gradual

Posada en pràctica i seguiment

Il·luminació natural

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Metodologia de disseny

-

Il·luminació natural WBDG

-

Radiance – Open Studio (gratuït)

-

Ecotect

-

DIALux

-

Daysim

-

Directori de programari d’il·luminació natural – Departament d’Energia EUA

Equip integrat

Eines i recursos de disseny

Costs

Altres recursos específics es presenten als capítols corresponents Finançament

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Disseny climàtic

Renovació profunda o gradual

Posada en pràctica i seguiment

Illa de calor Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Enfocamen t nZEB

El disseny nZEB ha de considerar el microclima local. Els materials frescs (d’alta reflexió) i la vegetació poden reduir els efectes d’illa de calor.

Metodologia de disseny

Equip integrat

Imatge animada d’illa de calor Estratègies operatives

Eines i recursos de disseny

Solucions

Disseny climàtic

Costs

Renovació profunda o gradual

Finançament

Font: NASA

Situació actual

Disseny nZEB

Font: ALE Montpeller

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Llum solar Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Enfocamen t nZEB

L’objectiu és utilitzar l’energia solar disponible, com llum o calor, inclosa la recuperació màxima d’energia solar a l’hivern i la reducció de llum solar directa a l’estiu.

Metodologia de disseny

Bones pràctiques: cal orientar el màxim possible de la superfície de finestres cap al sud perquè l’exposició directa a l’est o l’oest causa sovint una “zona de sobreescalfament” i incomoditat visual.

Equip integrat

Eines i recursos de disseny

Solucions

Disseny climàtic

Costs

Renovació profunda o gradual

Finançament Fonts: http://www.energies-renouvelables.org/ www.cuepe.ch www.airdesignlab.com i info@airdesignlab.com

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Vent Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Enfocamen t nZEB

L’objectiu és protegir l’edifici del vent i la pluja durant l’hivern i garantir el confort durant l’estiu, quan és necessari aire nocturn fresc.

El coneixement de la direcció, la freqüència i la velocitat dels vents predominants és essencial. La topologia del centre i del seu entorn també pot ajudar a prevenir efectes negatius causats pel vent.

Estratègies operatives

Metodologia de disseny

Equip integrat

Eines i recursos de disseny

Solucions

Disseny climàtic

Costs

Renovació profunda o gradual

Finançament

Font: www.meteofrance.com

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Renovació profunda (escala macro)

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Finançament

En un enfocament global, una renovació profunda significa renovar un gran nombre d’edificis amb objectius d’alta eficiència. Concretament, a l’informe sobre Renovació profunda d’edificis, Ecofys constata: “Renovació profunda” significa: una millora de l’eficiència energètica molt alta amb una taxa de renovació d’edificis existents del 2,3%, centrada sobretot en les prestacions de l’envolupant de l’edifici i l’ús elevat d’energies renovables. Aquest camí porta a una reducció de l’ús d’energia final del 75% el 2050 (en comparació amb el 2010). Si s’inclou la refrigeració, l’estudi estima que la demanda energètica es reduirà almenys en un 66%. (...) La literatura mostra que les alternatives a la renovació profunda per a reduir la dependència de la importació de combustibles fòssils, per exemple, una renovació superficial amb una proporció molt elevada d’energies renovables o opcions alternatives d’abastiment, no són més econòmiques i creen altres dependències o riscs.

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Metodologia de disseny

Equip integrat

Eines i recursos de disseny Disseny climàtic

Renovació profunda o gradual

Posada en pràctica i seguiment

Renovació profunda o gradual

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis Metodologia de disseny

Estratègies tècniques Equip integrat

Estratègies operatives

Eines i recursos de disseny

Solucions

Disseny climàtic

Costs

“Beneficis de la renovació profunda” Font: Eurima (2012): Pistes de renovació per a Europa fins el 2050

Finançament

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Renovació profunda o gradual

Posada en pràctica i seguiment

Renovació profunda (escala micro) Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Finançament

Enfocamen t nZEB

A nivell d’edifici, segons el Global Buildings Performance Network, una renovació o rehabilitació estàndard assolirà sovint un estalvi energètic entre el 20% i el 30%, a vegades inferior. Tanmateix, la recerca del GBPN demostra que amb una renovació “profunda”, és possible reduir més del 75% el consum energètic d’un edifici. Segons la “Campanya Renovate Europe”, una renovació profunda per fases significa una renovació profunda d’un edifici que es duu a terme en una sèrie de fases planificades, sense que el cost d’una fase concreta afecti o augmenti el cost de l’execució de les fases subsegüents. Beneficis múltiples de la inversió en renovacions energèticament eficients – Impacte en les finances públiques. Entre el gran nombre de beneficis, Renovate Europe constata que la renovació energèticament eficient és una gran inversió: cada euro invertit per l'administració en renovacions pot suposar un retorn de fins a 5 euros per a l’erari públic.

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Metodologia de disseny

Equip integrat

Eines i recursos de disseny Disseny climàtic

Renovació profunda o gradual

Posada en pràctica i seguiment

Renovació gradual Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Finançament

Enfocamen t nZEB

El terme de renovació gradual pot fer referència als passos seguits a favor de l’eficiència energètica sense un objectiu global final. En canvi, un enfocament de renovació profunda ha de ser considerat des del principi per a poder assolir els objectius finals ambiciosos. Tanmateix, si per raons de finançament o de calendari no és possible dur a terme una renovació profunda en un determinat moment, es proposa seguir una renovació profunda per fases. Elements clau per a una renovació profunda per fases: - Definir objectius a llarg termini des del principi - Pla estricte per a dur a terme les actuacions en diferents fases - A cada fase, revisar l’estat, els objectius i les actuacions a realitzar - Mantenir el compromís des del principi fins al final - Elements tècnics clau: - L’envolupant i la ventilació haurien de realitzar-se a la mateixa fase - El tractament de ponts tèrmics pot implicar algunes actuacions simultànies (per exemple, canviar finestres i aïllament de la façana) o preveure anticipadament la seva solució

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Metodologia de disseny

Equip integrat

Eines i recursos de disseny Disseny climàtic

Renovació profunda o gradual

Posada en pràctica i seguiment

Renovació gradual

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis Metodologia de disseny

Estratègies tècniques Equip integrat

Estratègies operatives

Eines i recursos de disseny

Solucions

Disseny climàtic

Costs

Renovació profunda o gradual

Finançament

Font: Exemples de renovació profunda per fases, tal com proposa el Projecte EuroPHit © Passive House Institute, http://europhit.eu/

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Renovació profunda per fases

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Metodologia de disseny

Deep renovation 100

Equip integrat

80

Estratègies operatives

Solucions

RES

60

Others

40

Catering

20

Lighting

DHW

0 -20

Eines i recursos de disseny

%

%

Heating

Disseny climàtic

Costs -40

Renovació profunda o gradual

Finançament

Font: Dades consum actual escoles ICAEN (2004) i elaboració ASCAMM

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Renovació profunda per fases Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

En dur a terme una renovació profunda per fases, són possibles diversos escenaris. Els òrgans de decisió hauran de prendre en consideració molts criteris (necessitats de renovació, programes escolars,…) i la disponibilitat de recursos.

Finançament

Metodologia de disseny

Alguns plans d’execució possibles: -

Renovació en 2 fases 1. Millora de l’envolupant 2. Sistemes i energia renovable

-

Renovació en 3 fases 1. Millora de l’envolupant 2. Sistemes 3. Energia renovable

Solucions

Costs

Enfocamen t nZEB

-

Equip integrat

Eines i recursos de disseny Disseny climàtic

Renovació en 3 fases 1. Finestres, ventilació i il·luminació 2. Aïllament de la façana i la coberta, ombrejat, ponts tèrmics 3. Sistemes i fonts d’energia renovable

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Renovació profunda o gradual

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Renovació profunda per fases

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis

Pla d’execució: exemple núm. 1

Metodologia de disseny

Estratègies tècniques Equip integrat

Estratègies operatives

Present Solucions

FASE 1: finestres, ventilació, il·luminació, inversió, LCC

FASE 2: façana, coberta, ombrejat, ponts tèrmics, pati escolar, inversió, LCC

nZEB: sistema de calefacció, fonts d’energia renovable, inversió, LCC

Eines i recursos de disseny Disseny climàtic

Costs

Renovació profunda o gradual

Finançament

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Renovació profunda per fases

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis

Pla d’execució: exemple núm. 2

Metodologia de disseny

Estratègies tècniques Equip integrat

Estratègies operatives

Present Solucions

FASE 1: façana, ponts tèrmics, finestres, ventilació, inversió, LCC

FASE 2: coberta, ponts tèrmics, il·luminació, ombrejat, sistema de calefacció, inversió, LCC

nZEB: pati escolar, fonts d’energia renovable, inversió, LCC

Eines i recursos de disseny Disseny climàtic

Costs

Renovació profunda o gradual

Finançament

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Renovació profunda per fases Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Consideracions importants -

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Enfocamen t nZEB

Amb independència de la renovació per fases que s’executi, és essencial crear un pla complet de renovació nZEB per a garantir l’assoliment dels ambiciosos objectius nZEB finals. Els usuaris han de formar part del procés de renovació des del començament. Durant la primera fase, cal posar en pràctica les actuacions relacionades amb els usuaris. A més dels hàbits, cal implantar un procés d’aprovisionament per a donar prioritat a productes amb el segell Energy Star. La substitució de finestres haurà de realitzar-se simultàniament amb la ventilació. Si l’envolupant es millora per fases, caldrà preveure les actuacions futures per a evitar ponts tèrmics i infiltracions d’aire, atenent en especial als encontres entre façana i finestres. Les finestres poden ser substituïdes abans o després de renovar la façana (idealment, al mateix temps); tanmateix, en ambdós casos, cal prestar especial atenció i potser realitzar algunes obres addicionals per a assegurar el tractament de ponts tèrmics.

Metodologia de disseny

Equip integrat

Eines i recursos de disseny Disseny climàtic

Renovació profunda o gradual

Finançament

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Renovació profunda per fases Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Consideracions importants -

Estratègies operatives

-

Solucions

Enfocamen t nZEB

En renovar la coberta, cal abordar la integració del sistema fotovoltaic en l’edifici. Les obres de ventilació estan directament relacionades amb les finestres i l’estanquitat a l’aire. Cal preveure el futur sistema de calefacció (en situació nZEB), per exemple, en cas d’acoblament entre ventilació i calefacció. Si és necessari instal·lar tubs de ventilació, la seva integració pot fer-se juntament amb la substitució de la il·luminació. Si és urgent canviar el sistema de calefacció, caldrà disposar dues calderes en cascada, una de les quals s’adeqüi a les necessitats després de la finalització de les obres.

Metodologia de disseny

Equip integrat

Eines i recursos de disseny Disseny climàtic

Costs

Renovació profunda o gradual

Finançament

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Fases de construcció i d’ús

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Fase de construcció - Planificació i execució estrictes per a seguir el període de vacances - Previsió d’un marge per a possibles retards - Compromís per a la fase d’ús Fase d’ús - Seguiment (Guia d’Effinergie, en francès) - Creació d’un pla de millora contínua; per exemple, gestió energètica segons ISO 50001 PDCA (planificació, execució, avaluació, actuació)

Metodologia de disseny

Equip integrat

Eines i recursos de disseny Disseny climàtic

Costs

Renovació profunda o gradual

Finançament

Font: www.bulsuk.com Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Com assolir l’objectiu real

Enfocamen t nZEB

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Des del consum energètic actual fins a l’assoliment de l’objectiu final nZEB, cal un programa d’implantació que garanteixi el resultat final.

Metodologia de disseny

És molt probable que l’objectiu del projecte no s’assoleixi durant el primer any. El pla d’implantació inclourà actuacions per a fer un seguiment dels resultats reals i adoptar mesures (d’acord amb la metodologia PDCA).

Equip integrat

Situació actual Eines i recursos de disseny

Solucions Objectiu projecte

2n any?

Disseny climàtic

1r any?

Costs

Renovació profunda o gradual

Finançament

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Com assolir l’objectiu real Objectiu i beneficis

Enfocamen t nZEB

Exemple: renovació de baixa energia el 2012 a l’escola de La Castelle (Lattes, França)

Estratègies tècniques

Consum d’energia final (HDD= 1553) 100

95

Equip integrat

90

Estratègies operatives

80

kWh/m²

70

Solucions

Metodologia de disseny

Costs

60

55 heating

46

50

40.6

Electricity

40 30 20

14

18

Renovació profunda o gradual

0 Existing

Situació actual

Disseny climàtic

20

17

10

Finançament

Eines i recursos de disseny

Disseny nZEB

Year 1

Year 2

IEQ

Dynamic simulation

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Posada en pràctica i seguiment

Qualitat Ambiental Interiors (IEQ)

Definició d'IEQ

Objectiu i beneficis

La qualitat ambiental interior (IEQ) es pot descriure de manera senzilla com les condicions a l’interior de l’edifici. Hi ha quatre aspectes principals identificats per a un ambient interior acceptable :

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Qualitat de l'aire interior (IAQ) Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes?

Qualitat de l'aire interior IAQ

Millora de la qualitat ambiental interior

Confort tèrmic

Solucions

Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Pla d'IAQ

Confort visual

Costs

Pla de confort

Confort acústic Aspectes d'IEQ

Finançament

Estàndards i directrius d'IEQ

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

IEQ: Observacions finals

Ambient interior de les escoles: aspectes singulars

Objectiu i beneficis

A. Les escoles són edificis d’alta ocupació: Estratègies tècniques

-

Estratègies operatives

Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Qualitat de l'aire interior (IAQ)

El nombre de persones per metre quadrat és força elevat A més, els nens passen prop del 12% del temps a les aules, és a dir, més que a cap altre edifici excepte casa seva

B. El confort dels alumnes està relacionat amb la capacitat d’aprenentatge C. Els problemes d’aire interior no sempre generen impactes fàcils de reconèixer en la

Solucions

Definició d'IEQ

Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes? Millora de la qualitat ambiental interior

salut o el benestar D. Els alumnes són molt més vulnerables als contaminants interiors que els adults a causa de les diferències d’absorció, metabolisme i fisiologia

Costs

Pla d'IAQ

Pla de confort

E. Per tant, com que els nens respiren més aire que els adults en comparació amb el Finançament

seu pes corporal, tenen una activitat més alta mentre els seus òrgans i teixits estan en

Aspectes d'IEQ

creixement Estàndards i directrius d'IEQ

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

IEQ: Observacions finals

Ambient interior de les escoles: aspectes singulars

Objectiu i beneficis

Definició d'IEQ Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

L’aire interior és entre 2 i 5 vegades més contaminat que l’aire exterior a causa de: Estratègies tècniques

Estratègies operatives

-

Productes químics

-

Floridura (problemes d’humitat, creixement de floridura interior)

-

Partícules

-

Mala ventilació.

Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes?

IAQ acceptable: “aire en què no hi ha concentracions nocives de contaminants, segons Solucions

Qualitat de l'aire interior (IAQ)

Millora de la qualitat ambiental interior

ho determinen les autoritats competents, i amb què el 80% o més dels ocupants exposats no expressen insatisfacció “ (ASHRAE) Guia IAQ

Pla d'IAQ

Costs

Pla de confort

Finançament

Temp. ambie nt °C

RH%

Circulació d’aire

PM10

CO

CO2

CVOT

HCHO

NO2

O3

Rn

Bacteris

Aspectes d'IEQ Estàndards i directrius d'IEQ

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

IEQ: Observacions finals

Ambient interior de les escoles: aspectes singulars

Objectiu i beneficis

Definició d'IEQ Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Qualitat de l'aire interior (IAQ)

Estratègies tècniques

Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes?

Estratègies operatives

Millora de la qualitat ambiental interior

Solucions

Pla d'IAQ

Costs

Pla de confort

Aspectes d'IEQ

Finançament

Estàndards i directrius d'IEQ

Font: EPA: Eines IAQ per a escoles

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

IEQ: Observacions finals

Confort tèrmic Objectiu i beneficis

Definició d'IEQ

La neutralitat tèrmica, en què un individu no desitja un ambient més calent o més fred, és una condició necessària per al confort tèrmic:

Estratègies tècniques

Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Qualitat de l'aire interior (IAQ)

“un estat mental que expressa satisfacció amb l’ambient tèrmic” Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes?

Estratègies operatives

-

Solucions

Costs

Temperatura ambient Millora de la qualitat ambiental interior

Intercanvi de radiació Circulació d’aire

Pla d'IAQ

Humitat Activitat

Pla de confort

Vestimenta Aspectes d'IEQ

Finançament

Font: Societat Americana d’Enginyers de Calefacció, Refrigeració i Aire Condicionat, ASHRAE, 2009 Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Estàndards i directrius d'IEQ IEQ: Observacions finals

Confort acústic

Definició d'IEQ Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Finançament

Una bona acústica durant l’aprenentatge facilita la comunicació verbal. Abans, les aules podien ser construïdes sense considerar adequadament principis d’acústica idonis. Les fonts de soroll que destorben la concentració dels estudiants consisteixen en: Soroll exterior a causa del trànsit Soroll produït als passadissos Soroll produït en altres aules Soroll produït per equips mecànics Soroll produït dins l’aula Qualitat acústica de l’aula - Temps de reverberació - Ecos i reflexions indesitjables Aïllament acústic entre aules - Bon aïllament aeri - Aïllament acústic estructural Nivell de sorolls de fons - Instal·lacions tècniques - Soroll ambiental

Qualitat de l'aire interior (IAQ) Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes? Millora de la qualitat ambiental interior

Pla d'IAQ

Pla de confort

Aspectes d'IEQ

Font: OSHA Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Estàndards i directrius d'IEQ IEQ: Observacions finals

Confort visual Objectiu i beneficis

Definició d'IEQ

El confort visual depèn d’una il·luminació natural i artificial adequada. El disseny adequat d’un sistema d’il·luminació ha de presentar les condicions òptimes per al confort visual. Factors que determinen el confort visual

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Il·luminació addicional per a feines visuals intenses 5000-20000 lux Il·luminació general per a treballs d’interior

Solucions

500-5000 lux Il·luminància recomanada en zones de trànsit reduït o requisits visuals simples

Costs

20-500 lux

•10000-20000 lux: feines especials •5000-10000 lux: feines excepcionalment intenses • 2000-5000 lux: feines prolongades que requereixen precisió • 1000-2000 lux: feines amb requisits visuals especials • 500-1000 lux: feines amb requisits visuals normals • 200-500 lux: feines amb requisits visuals limitats • 100-200 lux: zones no previstes per a treballs continus • 50-100 lux: només pensat per a guiar els transeünts • 20-50 lux: zones d’accés públic en un entorn fosc

Finançament

Il·luminació uniforme

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Qualitat de l'aire interior (IAQ) Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes?

Luminància òptima Absència d’enlluernament Condicions de contrast adequades

Colors adequats Absència d’efecte estroboscòpic o de llum intermitent

Millora de la qualitat ambiental interior

Pla d'IAQ

Pla de confort

Aspectes d'IEQ Estàndards i directrius d'IEQ

Font: Enciclopèdia de salut i seguretat laboral, OIT Estratègia energètica mediterrània

Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Patis escolars

IEQ: Observacions finals

Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes

Objectiu i beneficis

Mala qualitat de l’aire

La qualitat de l'aire interior es deteriora per mitjà d’un gran nombre de contaminants de tipus i orígens molt diversos. En el context d’edificis de baix consum i el desenvolupament d’edificis nZEB, sorgeixen algunes qüestions pel que fa a la capacitat d’assegurar la seguretat i un confort raonable per als usuaris, així com en relació amb el consum energètic real d’aquests edificis.

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

La contaminació de l’aire interior a les aules té unes característiques singulars. Aquesta variació s’explica per l’ús més intens, que origina un augment de CO2 i de la càrrega bacteriana, la major densitat de mobiliari que emet la majoria de contaminants, l’ús freqüent de productes de treball i manteniment i la falta de sistemes de ventilació que causa un aire viciat. L’experiència ens mostra que la concentració de formaldehids sol ser alta, la percepció de la IEQ és força dolenta i la taxa de flux d’aire en escoles ventilades tant mecànicament com naturalment no sol ser suficient.

Costs

Finançament

Una alta concentració de contaminants interiors pot tenir un fort impacte negatiu en la salut dels estudiants, atès que els nens són molt més vulnerables als contaminants interiors, ja que respiren més aire que els adults en comparació amb el seu pes corporal, mentre els seus òrgans i teixits es troben en fase de creixement.

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Definició d'IEQ Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Qualitat de l'aire interior (IAQ) Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes? Millora de la qualitat ambiental interior

Pla d'IAQ

Pla de confort

Aspectes d'IEQ Estàndards i directrius d'IEQ IEQ: Observacions finals

Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes

Objectiu i beneficis

Incomoditat tèrmica Els requisits de confort són múltiples, i no tots tenen a veure amb la temperatura en si: el confort tèrmic inclou la temperatura tèrmica, però també la humitat, l’efecte de paret freda i la circulació de l’aire.

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Finançament

Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Qualitat de l'aire interior (IAQ) Confort

Temperatura resultant i efecte de “paret freda” La temperatura resultant al centre d’una sala és la mitjana de la temperatura ambient i la temperatura de superfície de les parets. Les parets exteriors no aïllades són per naturalesa més fredes que el centre de la sala. La radiació freda originada per una paret freda crea incomoditat. En lloc d’augmentar la temperatura de calefacció i, per tant, la despesa de calefacció, cal aïllar les parets. Humitat El confort termohigromètric és considerat satisfactori si la temperatura ambient és de 20 °C i la humitat relativa de l’aire (HR) és del 40-60%. Amb una humitat relativa sota el 30%, l’aire pot assecar la mucosa respiratòria, que en aquest cas no podrà aturar els patògens. Amb una humitat per sobre del 80%, l’aire, massa humit, no permet la transpiració i facilita la formació de microorganismes (fongs, àcars, etc.).

Costs

Definició d'IEQ

Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes? Millora de la qualitat ambiental interior

Pla d'IAQ

Pla de confort

Aspectes d'IEQ

Sequedat Un augment de la velocitat de l’aire comporta una caiguda de la temperatura: amb 18 °C, una velocitat de l’aire de 0,50 m/s causarà una reducció de la temperatura de sensació d’1°C. Passar de 0,10 a 0,30 m/s originarà una sensació de refrigeració.

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Estàndards i directrius d'IEQ IEQ: Observacions finals

Mala il·luminació i contaminació acústica Objectiu i beneficis

Qualitat visual La qualitat visual de les aules és important.

Estratègies tècniques

Solucions

- Una il·luminació insuficient exigeix més esforços de l’ull, augmenta el cansament ocular i pot causar mal de cap o visió borrosa a llarg termini. - Una il·luminació excessiva facilita i accelera els efectes negatius esmentats abans i pot causar una pèrdua de llegibilitat. - L’enlluernament pot fer il·legibles les pissarres o les pantalles d’ordinador.

Costs

Aquests efectes són particularment nocius, ja que l’infant en ple desenvolupament és vulnerable a una baixa qualitat visual.

Finançament

Els estudis han mostrat una millora significativa de la memòria, el raonament lògic i la concentració amb la millora de la il·luminació.

Estratègies operatives

Acústica A l’aula, la comunicació és fonamental per al procés d’aprenentatge. Una acústica adequada és especialment important per als nens, perquè la seva capacitat de sentir i escoltar és diferent de la dels adults. A més, una bona qualitat del so redueix les barreres educatives per a persones de parla no nadiua, amb dificultats d’aprenentatge i/o amb problemes d’oïda.

Definició d'IEQ Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Qualitat de l'aire interior (IAQ) Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes? Millora de la qualitat ambiental interior

Pla d'IAQ

Pla de confort

Aspectes d'IEQ Estàndards i directrius d'IEQ

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

IEQ: Observacions finals

Com millorar la salut i el confort

Definició d'IEQ Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

-

Utilitzar materials que no emeten contaminants o de baixa emissió

-

Assegurar un nivell adequat i una bona qualitat de ventilació i aire fresc per a assolir una qualitat de l'aire interior acceptable

-

-

Solucions

Costs

Finançament

-

Qualitat de l'aire interior (IAQ)

Evitar bacteris aeris, floridura i altres fongs, així com radó, dissenyant l’envolupant de manera que gestioni adequadament les fonts d’humitat de dins i fora l’edifici i a través d’un disseny del sistema de calefacció, ventilació i aire condicionat (HVAC) que controli de manera efectiva la humitat interior Proporcionar confort tèrmic amb el nivell màxim de control personal de la temperatura i la circulació de l’aire Crear un entorn lluminós d’alt rendiment integrant-hi curosament les fonts de llum natural i artificial

Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes? Millora de la qualitat ambiental interior

Pla d'IAQ

Pla de confort

Assegurar la intimitat i el confort acústics mitjançant l’ús de material sonoabsorbent i l’aïllament dels equips

Aspectes d'IEQ

Limitar les olors molestes mitjançant l’aïllament i l’eliminació de contaminants i una selecció acurada de productes de neteja

Estàndards i directrius d'IEQ

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

IEQ: Observacions finals

Reducció de les fonts d’emissions

Definició d'IEQ Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Objectiu i beneficis

Per a assolir una IAQ acceptable, l’estratègia inicial a aplicar és el control de les fonts, no sols durant la renovació de l’edifici, sinó també al llarg de tota la seva vida útil.

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Per exemple, els òrgans de decisió poden demanar al dissenyador que seleccioni i utilitzi materials / productes de construcció que no emetin contaminants o que siguin d’emissió baixa d’olors nocives o irritants i de composts orgànics volàtils (COV). Per exemple, el formaldehid (HCHO) és omnipresent als nostres ambients interiors, ja que es troba en adhesius, pintures, bolígrafs, retoladors, productes de neteja, mobles, pissarres, materials laminats, vernissos, aïllament d’escuma d’ureaformaldehid, vitrificació, etc.

Solucions

Costs

Els òrgans de decisió poden prendre la IAQ com a criteri de licitació, exigint l’ús de materials que presentin un segell d’emissions baixes de COV, com el segell europeu Indoor Air Comfort o equivalent.

Qualitat de l'aire interior (IAQ) Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes? Millora de la qualitat ambiental interior

Pla d'IAQ

Pla de confort

Aspectes d'IEQ

Finançament

Estàndards i directrius d'IEQ

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

IEQ: Observacions finals

Assegurar una ventilació adequada

Definició d'IEQ Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Objectiu i beneficis

La IAQ pot assolir-se amb una elevada ventilació que permeti una renovació efectiva de l’aire. Tanmateix, l’eficiència energètica i la IAQ entren en conflicte: una elevada circulació d’aire augmenta la pèrdua de calor i empitjora l’eficiència energètica. A més, en un clima mediterrani, la qüestió de la ventilació també està estretament relacionada amb el confort a l’estiu.

Estratègies tècniques

Taxa de ventilació: rang de valors 5 (baixa) : 8 (mitjana) : 13 (alta) (en l/s per persona)

Millora de la qualitat ambiental interior

Solucions

Finançament

Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes?

Estratègies operatives

Costs

Qualitat de l'aire interior (IAQ)

- Una ventilació natural pot ser una solució viable si l’ambient exterior no està contaminat i no és sorollós, però ha de ser dissenyada i controlada adequadament per a satisfer tant les exigències d’IAQ com d’estalvi energètic - Per a minimitzar les pèrdues de ventilació durant la temporada de calefacció, sovint s’ofereix un disseny de base amb ventilació mecànica i recuperació de calor - Addicionalment, pot aplicar-se una solució híbrida amb finestres controlades automàticament

Pla d'IAQ

Pla de confort

Aspectes d'IEQ Estàndards i directrius d'IEQ

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

IEQ: Observacions finals

Pla de confort tèrmic -

Objectiu i beneficis

-

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Definició d'IEQ

El confort ambiental interior requereix l’aïllament de les parets i un control de la ventilació El sobreescalfament durant la temporada càlida és un tema a tenir en compte en el disseny d’edificis escolars mediterranis Atès que els nous edificis són construïts amb un millor aïllament tèrmic i tenen un nivell més elevat d’estanquitat a l’aire, sorgeixen preocupacions per un creixent risc de sobreescalfament Juntament amb la importància de la IAQ, el sobreescalfament és un risc que cal gestionar amb cura a mesura que s’impulsa l’objectiu de nZEB, i és ara una gran preocupació i prioritat a tenir en compte

Qualitat de l'aire interior (IAQ) Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes? Millora de la qualitat ambiental interior

Control del confort tèrmic: Solucions

Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

1.

Controls administratius: planificació i reprogramació de temps i pràctiques de treball

2.

Controls d’enginyeria: calefacció, circulació d’aire, aire condicionat, refrigeració per

Pla d'IAQ

evaporació, aïllament tèrmic

Costs

Pla de confort

Finançament

Font: https://www.ashrae.org/resources-publications/bookstore/thermal-Confort-tool

Aspectes d'IEQ Estàndards i directrius d'IEQ

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

IEQ: Observacions finals

Pla de confort visual Objectiu i beneficis

Definició d'IEQ

Amb un disseny i una integració adequats, la il·luminació natural, juntament amb l’artificial, maximitzarà el confort visual a l’espai:

Estratègies tècniques

- La il·luminació natural i artificial ha de ser dissenyada d’acord amb els estàndards recomanats per la UE i la Societat Nord-americana d’Enginyeria de la Il·luminació (IES)

Qualitat de l'aire interior (IAQ)

- Cal minimitzar la llum solar directa en àrees de treball, ja que l’alt contrast resultant pot causar incomoditat

Confort

Estratègies operatives

- Optimitzar l’orientació dels estudiants en relació amb les finestres també és fonamental per a minimitzar la incomoditat

Solucions

- Les pantalles d’ordinador no han d’estar mai orientades de cara a la finestra (amb l’estudiant girat d’esquena a la finestra) o directament contra la finestra (amb l’estudiant encarat a la finestra). Aquestes dues posicions produeixen un elevat contrast que causa cansament ocular. Cal col·locar la pantalla de l’ordinador en perpendicular a la finestra per a minimitzar la incomoditat visual.

- Cal reduir l’enlluernament directe al camp de visió procedent de fonts naturals i artificials, particularment en espais amb superfícies altament reflectants, com terminals de visualització

Costs

Finançament

Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

- Cal reduir el pampallugueig d’algunes làmpades fluorescents magnètiques, utilitzant balasts electrònics d’alta freqüència Condicions exigides per al confort visual

Situació actual

Disseny nZEB

Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes? Millora de la qualitat ambiental interior

Pla d'IAQ

Pla de confort

Aspectes d'IEQ Estàndards i directrius d'IEQ

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

IEQ: Observacions finals

Pla de confort acústic Objectiu i beneficis

Definició d'IEQ

Hi ha tot un seguit d’opcions per a millorar l’estratègia acústica per a l’aula. La necessitat d’una bona comunicació a l’aula és reconeguda des de fa anys, i és un tema del qual s’ocupa la Societat Americana d’Acústica (ASA) als seus criteris de rendiment acústic, requisits de disseny i directrius per a escoles.

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Una bona acústica ha de ser una prioritat en totes les opcions de disseny i no pot quedar afectada per mesures de reducció d’energia. Tenir en compte l’acústica durant la fase de disseny d’un projecte, en lloc d’intentar solucionar problemes després de les obres, contribuirà a reduir els costs. Les molèsties causades pel soroll poden provenir de fonts externes (carrer, obres,…). En aquest cas, la ventilació obrint les finestres pot causar incomoditat. Durant una renovació important, és possible redistribuir les aules i les activitats, en funció dels elements externs, de manera que, a més d’optimitzar l’enfocament bioclimàtic, sigui possible reduir la contaminació acústica.

Solucions

Costs

Finançament

En el cas de ventilació mecànica, si els ventiladors no estan instal·lats adequadament, poden generar soroll, obligant els usuaris a apagar la ventilació. Una vegada més, és essencial una instal·lació, manteniment i monitorització correctes del sistema. També és possible assolir el confort acústic mitjançant material sonoabsorbent i l’aïllament d’equips.

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Qualitat de l'aire interior (IAQ) Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes? Millora de la qualitat ambiental interior

Pla d'IAQ

Pla de confort

Aspectes d'IEQ Estàndards i directrius d'IEQ IEQ: Observacions finals

Avaluació de la qualitat de l'aire interior

Definició d'IEQ Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

L’ avaluació de la qualitat de l'aire interior es basa en: - Qüestionaris: Degut a la creixent conscienciació per la influència de l’ambient interior en la productivitat i l’eficiència dels ocupants, ha augmentat l’interès en recollir-ne l’opinió, que s’obté sovint a través d’un qüestionari: (exemple d’enquesta d’ocupants)

Solucions

Costs

-

Finançament

Mesures de camp: 1. Tècniques de mesurament, 2. Instrumentació, 3. Metodologia (criteris de mostreig, anàlisi), 4. Paràmetres: físics (temperatura, humitat relativa, circulació d’aire), químics (CO2, CO, PM10, NO2, O3, HCHO, COVT, Rn), biològics (bacteris aeris) Simulacions: Poden utilitzar-se models per a analitzar l’impacte de les fonts, aigüeres, ventilació i filtres d’aire en l’ambient interior, a més de pronosticar fluxos d’aire interior i nivells de contaminants (models IAQ, models CFD: CONTAM, COMIS).

Qualitat de l'aire interior (IAQ) Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes? Millora de la qualitat ambiental interior

Pla d'IAQ

Pla de confort

Aspectes d'IEQ Estàndards i directrius d'IEQ

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

IEQ: Observacions finals

Monitorització de la qualitat de l'aire interior

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

La IEQ pot ser avaluada per mitjà de mesuraments (temperatura, humitat, falta de ventilació, claror), però també demanant l’opinió dels usuaris pel que fa a la seva sensació de confort. Degut a la seva subjectivitat, la determinació d’indicadors de benestar és complexa. Sensors de temperatura: a més de comprovar el funcionament correcte de la calefacció i la seva regulació, el control de temperatura avaluarà el nivell de confort a l’estiu Sensors de llum: per a controlar i optimitzar la llum natural i la il·luminació artificial Sensors d’humitat i CO2: el mesurament de diòxid de carboni i d’humitat és un bon indicador per a evitar problemes de salut Per a optimitzar l’obertura de finestres, alguns estudis han desenvolupat un indicador lluminós per a visualitzar la falta de ventilació a les aules, d’acord amb el mesurament en línia de diòxid de carboni. D’aquesta manera, el professor sabrà l’estat de ventilació de l’aula en temps real.

Solucions

Costs

Finançament

L’ús de l’indicador lluminós ha contribuït a millorar la qualitat de l’aire interior; malgrat no ser una eina adequada per a totes les situacions, pot ser la manera de conscienciar sobre la qualitat de l'aire interior a les escoles.

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Definició d'IEQ Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Qualitat de l'aire interior (IAQ) Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes? Millora de la qualitat ambiental interior

Pla d'IAQ

Pla de confort

Lum’Air®: aparell per a mesurar i controlar la qualitat de l’aire interior d’escoles. Foto: Arnaud Bouissou, MEDDE

Aspectes d'IEQ Estàndards i directrius d'IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

IEQ: Observacions finals

Indicadors d’usuaris

Definició d'IEQ Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Objectiu i beneficis

A través d’un qüestionari, és possible recollir l’opinió dels ocupants, també gràcies a una creixent consciència de la influència de l’ambient interior en la productivitat i l’eficiència dels ocupants.

Estratègies tècniques

Qualitat de l'aire interior (IAQ) Confort

Estratègies operatives

Sovint es considera la mala qualitat ambiental interior com a causa de la síndrome de l’edifici malalt, i els efectes en la salut són encara més importants en escoles.

Solucions

S’han dut a terme molts estudis sobre la relació entre IEQ i salut, així com entre IEQ i rendiment acadèmic.

Millora de la qualitat ambiental interior

Els estudis conclouen que millorar la qualitat física de l’ambient contribueix a un clima escolar positiu i, per tant, a l’èxit acadèmic.

Pla d'IAQ

Costs

Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes?

Pla de confort

A partir dels estudis de satisfacció dels usuaris, és possible aplicar solucions senzilles a les queixes d’incomoditat (calor, soroll,...). Finançament

Aspectes d'IEQ

Estudi de les aules Estàndards i directrius d'IEQ

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

IEQ: Observacions finals

IEQ vs. eficiència energètica

Definició d'IEQ Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Objectiu i beneficis Paràmetres de confort

Actuacions clau Ventilació natural

IAQ Humitat

Estratègies tècniques

Ventilació mecànica

La reducció o l’augment del consum energètic depèn de la situació de partida

Aïllament

Reducció del consum energètic

Ventilació, aïllament, ombrejat

Reducció del consum energètic

Refrigeració passiva

Reducció del consum energètic (per refrigeració activa prevista o actual)

Aire condicionat

Augment del consum energètic

Efecte de “paret freda”

Aïllament de la paret

Reducció del consum energètic

Circulació de l’aire

Estanquitat a l’aire i flux d’aire controlat

Reducció del consum energètic Reducció del consum energètic

Qualitat visual

Optimització de la llum natural Major ús de llum artificial (evitar enlluer naments, assolir nivells visuals) Instal·lació de bombetes de baix consum Manteniment de la ventilació mecànica

Reducció del consum energètic

Temperatura interior en temporada freda

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Efecte en el rendiment energètic Augment del consum energètic en cas de mala gestió i mal ús

Temperatura interior en temporada càlida (sobreescalfament)

Qualitat acústica

Qualitat de l'aire interior (IAQ) Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes? Millora de la qualitat ambiental interior

Pla d'IAQ

Augment del consum energètic

Pla de confort Reducció del consum energètic

Finançament

Aspectes d'IEQ Estàndards i directrius d'IEQ

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

IEQ: Observacions finals

Límits d’IEQ: taxa de ventilació Objectiu i beneficis

Definició d'IEQ Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Ventilació segons CIBSE

Qualitat de l'aire interior (IAQ)

Rangs de paràmetres - baix : mitjà : alt Estratègies tècniques

-

Estratègies operatives

Dia (l/s per persona) 5 : 8 : 13 Confort

Nit (canvis d’aire/h) 0 : 4 : 12

Per a minimitzar les pèrdues per ventilació durant la temporada de calefacció, els dissenys de base preveuen sovint una ventilació mecànica amb recuperació de calor.

Ventilació segons ASHRAE D’acord amb la norma ASHRAE 62.1-2004 (ASHRAE, 2004), la taxa mínima de

Solucions

Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes? Millora de la qualitat ambiental interior

ventilació exterior a la zona de respiració de les aules (a partir dels 9 anys d’edat) és Pla d'IAQ

de 5 l/s-persona. Orientació / Butlletí de Construcció 101: ventilació en edificis escolars

Costs

Especifica una taxa mínima de ventilació de 3 l/s per persona a tots els espais de

Pla de confort

docència i d’aprenentatge ocupats. A més, cal assolir una taxa de ventilació de 8 l/s Finançament

per persona amb control dels ocupants, tot i que no sempre és obligatori si disminueix la densitat d’ocupació.

Situació actual

Disseny nZEB

Aspectes d'IEQ Estàndards i directrius d'IEQ

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

IEQ: Observacions finals

Límits d’IEQ Objectiu i beneficis

Paràmetre

Definició d'IEQ

Font

Nivell de concentració mg/m3

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

CO

100

USEPA

60

25

30 min

ASHRAE

30

9

1h

HWC

10

35

8h

TEE

29

9

1h

10

25

8h

40

11

1h

Costs

Situació actual

CO2

Disseny nZEB

d’exposició

WHO

Solucions

Finançament

ppm

Període

Qualitat de l'aire interior (IAQ)

15 min

10

8h

29

1h

13

8h

WHO

1800

1001

1h

ASHRAE

1800

1001

8h

HWC

6300

3504

IEQ

Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Estratègia energètica mediterrània

Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes? Millora de la qualitat ambiental interior

Pla d'IAQ

Pla de confort

Aspectes d'IEQ Estàndards i directrius d'IEQ

Patis escolars

IEQ: Observacions finals

Límits d’IEQ

Definició d'IEQ Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Objectiu i beneficis

Efectes en la salut de l’exposició a COVs Estratègies tècniques

Nivell de concentració

Menys de 0,2 mg/m³

Millora de la qualitat ambiental interior

0,2-3,0 mg/m³

Incomoditat

(0,05-0,80 ppm)

Pla d'IAQ

3,0-25 mg/m³

Costs

Símptomes: mal de cap

Pla de confort

Més de 25 mg/m³

Possibles efectes tòxics neuronals

Aspectes d'IEQ

(6,64 ppm)

addicionals

(0,80-6,64 ppm) Finançament

Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes?

Confort

(o 0,05 ppm) Solucions

Confort

Efectes

CVOT Estratègies operatives

Qualitat de l'aire interior (IAQ)

Estàndards i directrius d'IEQ

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

IEQ: Observacions finals

Estàndards d’IEQ

Definició d'IEQ Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

-

ASHRAE: Ventilació per a una IAQ acceptable: Norma 62.1-2013

-

ASHRAE 55, 2004: Condicions de confort tèrmic, Mètode per a determinar condicions tèrmiques acceptables en espais ocupats

Qualitat de l'aire interior (IAQ)

-

ISO 7730 (última revisió 2009): Ergonomia de l’ambient tèrmic, la norma principal de confort tèrmic és la ISO 7730, basada en els índexs de confort tèrmic segons el vot mitjà estimat (PMV) i el percentatge estimat d’insatisfets (PPD) (Fanger, 1970)

-

ISO 14415:2005 (última revisió 2014): Ergonomia de l’ambient tèrmic - aplicació de normes internacionals a persones amb necessitats especials, dóna informació bàsica sobre les respostes tèrmiques i les necessitats de col·lectius de persones amb necessitats especials, de manera que les normes internacionals relatives a l’avaluació de l’ambient tèrmic puguin ser correctament aplicades en benefici seu

Solucions

Costs

Finançament

Pr EN 15251:CEN/TC 156 “Ventilació d’edificis”, paràmetres d’entrada de l’ambient interior per al disseny i l’avaluació de l’eficiència energètica d’edificis - en matèria de qualitat de l'aire interior, ambient tèrmic, il·luminació i acústica

Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes? Millora de la qualitat ambiental interior

Pla d'IAQ

Pla de confort

Aspectes d'IEQ Estàndards i directrius d'IEQ

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

IEQ: Observacions finals

Estàndards d’IEQ

Definició d'IEQ Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

-

Pr EN 15239:CEN/TC 156, Ventilació d’edificis, Directrius per a la inspecció de sistemes de ventilació

-

OMS (actualització global 2005), Directrius de qualitat de l’aire per a particules en suspensió, ozó, diòxid de nitrogen i diòxid de sofre

-

EN 12464-1 Il·luminació de llocs de treball – Part 1: llocs de treball en zones interiors (CEN, 2002a)

-

EN 12665 Llum i il·luminació – Termes bàsics i criteris d’especificació de requisits d’il·luminació

-

EN 13032-2: Aplicacions d’il·luminació – Mesuraments i presentació de dades fotomètriques de làmpades i punts de llum

-

CIE 117 Enlluernament molest de la il·luminació interior (CIE, 1995)

-

NEN 2057 Obertures de llum natural dels edificis

Aspectes d'IEQ

-

EN 12354 Acústica de l’edifici: càlcul del comportament acústic d’edificis a partir del comportament dels elements

Estàndards i directrius d'IEQ

Solucions

Costs

Finançament

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Qualitat de l'aire interior (IAQ) Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes? Millora de la qualitat ambiental interior

Pla d'IAQ

Pla de confort

IEQ: Observacions finals

Estàndards d’IEQ

Definició d'IEQ Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

-

EN ISO 14257 Acústica: mesuraments i descripció paramètrica de corbes de distribució espacial del so en espais de treball per a avaluar el rendiment acústic

-

EN ISO 140 Acústica: mesurament de l’aïllament sonor en edificis i d’elements constructius

-

EN ISO 10052 Acústica: mesurament de camp de l’aïllament sonor aeri i per impacte i del soroll d’equips de servei; mètode d’estudi

-

ISO 9921 Ergonomia: avaluació de la comunicació verbal

-

EN ISO 18233 Acústica: aplicació de nous mètodes de mesurament en la construcció i l’acústica d’edificis i sales

Qualitat de l'aire interior (IAQ) Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes? Millora de la qualitat ambiental interior

Solucions

Costs

Pla d'IAQ

Pla de confort

Aspectes d'IEQ

Finançament

Estàndards i directrius d'IEQ

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

IEQ: Observacions finals

Estàndards i directrius d’IEQ

Definició d'IEQ Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Objectiu i beneficis

IAQ: Eines per a escoles: Kit d’actuació (EPA) Marc per a gestió escolar d’IAQ, Guia del Coordinador d’IAQ, Consulta d’IAQ, llistes de comprovació

Estratègies tècniques

Qualitat de l'aire interior (IAQ) Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes?

Estratègies operatives

Millora de la qualitat ambiental interior

Solucions

Pla d'IAQ

Costs

Pla de confort

Aspectes d'IEQ

Finançament

Més enllaços i directrius a l’annex Estàndards i directrius d'IEQ

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

IEQ: Observacions finals

IEQ: Observacions finals

Definició d'IEQ Aspectes singulars de l'ambient interior de les escoles

Objectiu i beneficis

Guia de la qualitat de l'aire interior de la ASHRAE: Bones pràctiques per al disseny, la construcció i la posada en funcionament (ASHRAE 2009), que dóna orientacions concretes per a assolir els següents objectius clau:

Estratègies tècniques

- Gestió del procés de disseny i construcció per a assolir una bona IAQ Estratègies operatives

- Control d’humitat i contaminants relacionats amb els sistemes mecànics

- Captació i expulsió de contaminants d’equips i activitats de l’edifici

Finançament

- Reducció de concentracions de contaminants mitjançant ventilació, filtració i neteja de l’aire - Aplicació de mètodes de ventilació més avançats

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Millora de la qualitat ambiental interior

Pla d'IAQ

- Limitació de contaminants de fonts internes Costs

Confort Com afecta la IEQ el rendiment dels alumnes?

- Control d’humitat en conjunts d’edificis

- Limitació de l’entrada de contaminants exteriors Solucions

Qualitat de l'aire interior (IAQ)

Pla de confort

Aspectes d'IEQ Estàndards i directrius d'IEQ

Patis escolars

IEQ: Observacions finals

Reptes per a la Mediterrània

Reptes i enfocament

Objectiu i beneficis

Passos energètics

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

-

Estalviar energia i millorar al mateix temps les condicions a l’interior

-

Minimitzar problemes de sobreescalfament coneguts

-

Diversitat de climes i hàbits

-

Afrontar el canvi climàtic

-

Involucrar generacions actuals i futures

-

Al mínim cost

2. Reducció de la demanda 3. Sistemes energèticame nt eficients

Solucions

Costs

4. Abastiment d'energia renovable 5. Sistema de funcionament de l'edifici

Finançament

Situació actual

1. Ús i gestió

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Enfocament mediterrani

Reptes i enfocament

Objectiu i beneficis

En dissenyar la renovació d’una escola en un clima mediterrani, cal tenir en compte alguns criteris bàsics com a part d’una metodologia més àmplia (vegeu capítol “Disseny nZEB”):

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

-

Solucions

-

Costs

Finançament

-

Situació actual

Cal estudiar a fons la situació actual Les estratègies energètiques estan estretament relacionades amb les condicions a l’interior, de manera que cal considerar al mateix temps estratègies d’IEQ Cal combinar estratègies de calefacció i refrigeració passives per a assolir uns resultats òptims i minimitzar el sobreescalfament Les estratègies energètiques han de tenir en compte totes les estacions de l’any (també cal garantir el confort durant la primavera i tardor) Les estratègies existents per a zones més fredes no s’han de traslladar sense avaluar primer els avantatges i inconvenients La demanda de calefacció és la demanda relativa més alta; tanmateix, altres necessitats energètiques esdevenen més importants per al balanç energètic que en climes més freds Cal un estudi d’implantació d’energia local de fonts renovables

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Passos energètics 1. Ús i gestió

2. Reducció de la demanda 3. Sistemes energèticame nt eficients

4. Abastiment d'energia renovable 5. Sistema de funcionament de l'edifici

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Passos energètics Objectiu i beneficis

Reptes i enfocament

Es proposen els següents passos per a afrontar el repte energètic en escoles mediterrànies. Estan ordenats per prioritat per a assolir l’objectiu nZEB final i generar primer alguns estalvis per a ajudar a finançar les obres.

Estratègies tècniques

Passos energètics 1. Ús i gestió

CONSELL: Si comencem amb mesures de baix cost, els estalvis podran ser invertits en els passos següents

Estratègies operatives

2. Reducció de la demanda 3. Sistemes energèticame nt eficients

Solucions

ARA

Ús i gestió

Sistemes energètica ment eficients

Reducció de la demanda

Costs

Abastiment d'energia renovable

Sistema de gestió d’edificis

nZEB

5. Sistema de gestió de l'edifici

Finançament AJUDA! Generalment no es té prou en compte en renovacions energètiques pensades a curt termini

Situació actual

4. Abastiment d'energia renovable

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Ús i gestió (baix cost) Objectiu i beneficis

Reptes i enfocament

Un ús millor i unes actuacions senzilles de gestió energètica poden resultar en un estalvi energètic mitjà d’un 10%, tot i que l’estalvi pot variar molt en funció de la situació de partida

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

-

Solucions

-

Costs

Millora de l’ús actual de l’energia Designació d’un gestor energètic (vegeu solució S01) Ajustament de les temperatures de calefacció/refrigeració (vegeu solució S02) Millora del comportament dels usuaris a través del seu compromís, des de l’anàlisi prèvia fins l’aplicació de solucions (vegeu solució S03) Creació d’un pla d’educació energètica (Paper dels professors i educació energètica) Instal·lació d’equips senzills de mesura (sensors i comptadors d’energia) per a un coneixement més profund a fi d’identificar accions correctives a curt termini Creació d’un programa per a conèixer i millorar les condicions d’IEQ juntament amb les actuacions energètiques Creació d’un PLA per a adquirir exclusivament equips amb la millor classificació energètica (vegeu solució S28).

Repte: Integració d’estàndards de confort més elevats i equipament informàtic sense Finançament

comprometre l’objectiu energètic

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Passos energètics 1. Ús i gestió

2. Reducció de la demanda 3. Sistemes energèticame nt eficients

4. Abastiment d'energia renovable 5. Sistema de gestió de l'edifici

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Ús i gestió (baix cost) Objectiu i beneficis

Reptes i enfocament

Els canvis de comportament dels usuaris i una gestió energètica senzilla, amb inversions de baix cost, resulten en un estalvi energètic mitjà que volta el 10%. El potencial d’estalvi varia àmpliament en funció de la situació de partida, podent arribar al 30% en alguns casos.

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

El pas previ en un procés de renovació és dur a terme una auditoria energètica. Al mateix temps que es realitza, els usuaris poden establir un programa energètic per a conscienciar i involucrar els usuaris, millorar l’ús energètic i aprofundir el coneixement per a definir l’estratègia de renovació. Durant aquesta primera fase, poden utilitzar-se eines senzilles de gestió energètica. Tanmateix, no es recomana instaurar d’entrada un sistema de gestió energètica, que sol ser costós, degut al gran nombre de canvis que es produiran als sistemes durant l’execució de la renovació. Aquestes primeres mesures de baix cost fomentaran el compromís dels usuaris i poden facilitar el finançament de mesures més ambicioses, com actuacions de reducció de la demanda: per exemple, la millora de l’envolupant de l’edifici.

Costs

Uns equips amb la millor classificació energètica són fonamentals per a assolir l’objectiu nZEB. Es recomana vivament establir un pla de compra que inclogui tota futura adquisició d’equips. Tanmateix, aquest pla no es pot utilitzar directament per a comprar una caldera nova perquè cal afrontar primer estratègies de reducció de demanda i la disponibilitat de fonts d'energia renovable.

Finançament

En aquesta fase, invertir en determinats equips energèticament eficients pot comprometre els objectius nZEB, ja que acabaria resultant més costós seguir el camí cap a nZEB.

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Passos energètics 1. Ús i gestió

2. Reducció de la demanda 3. Sistemes energèticame nt eficients

4. Abastiment d'energia renovable 5. Sistema de gestió de l'edifici

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Ús i gestió (baix cost) Situació actual i bon coneixement de les instal·lacions: plans, informes de manteniment, factures (obres i energia), opcions de contractació de tarifa d’electricitat…

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Reptes i enfocament

Passos energètics

Comprovar Temperatures de consigna, caldera amb tasques de manteniment dutes a terme i facturació…

1. Ús i gestió

Seguiment

Estratègies operatives

Gestionar la ventilació (reduir el consum per calefacció, assegurar IAQ, confort a l’estiu) i la il·luminació (utilitzar llum natural sempre que sigui possible, apagar llums)

Solucions

Consciència i participació dels usuaris en la gestió: obrir finestres, apagar aparells elèctrics, etc.

Formació del personal de manteniment si cal

Costs

Finançament

Equips de baix cost: pla de compra d’equips A++, aïllament de circuits de calefacció, equips d’estalvi d’aigua,…

Situació actual

Disseny nZEB

Anotar (per exemple, en taulers) les factures i partides de personal, opinió dels usuaris sobre el confort…

2. Reducció de la demanda

Comparar el consum d’energia real comptabilitzat pel titular de l’edifici amb els imports facturats

3. Sistemes energèticame nt eficients

Avisar com més aviat millor de qualsevol possible mal funcionament o anomalia

Ajustar

Regular i programar calefacció i refrigeració

IEQ

contractes de subministrament d’energia i manteniment a les necessitats reals, freqüència del manteniment d’equips…

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

4. Abastiment d'energia renovable 5. Sistema de gestió de l'edifici

Criteris obligatoris escoles nZEB

Reducció de la demanda Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Reptes i enfocament

La rehabilitació holística de l’envolupant de l’edifici (considerant obertures, parets, coberta, fonaments i ponts tèrmics) és un element clau que cal afrontar abans d’invertir en sistemes energèticament eficients (per exemple, calderes) que podrien resultar sobredimensionats amb la nova demanda reduïda.

1. Ús i gestió

Cal tenir cura amb els sistemes de calefacció passiva a les escoles mediterrànies, perquè pot dur a un augment de les necessitats de refrigeració. Cal afrontar les estratègies de calefacció i refrigeració passiva al mateix temps, per a assegurar que es prenguin les millors decisions per a cada cas.

2. Reducció de la demanda

Passos energètics

3. Sistemes energèticame nt eficients

Solucions

Calefacció passiva

Costs

Cuina

Refrigeració passiva

eficient

Aigua

calenta eficient

Gestió de la llum natural

5. Sistema de gestió de l'edifici

Finançament

Situació actual

4. Abastiment d'energia renovable

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Calefacció passiva Objectiu i beneficis

Calefacció passiva

Refrigeració passiva

Cuina eficient

Aigua calenta eficient

Gestió de la llum natural

La calefacció passiva inclou tots els sistemes i solucions que utilitzen l’energia tèrmica del sol i els guanys interns per a evitar l’aportació de calor a través de sistemes actius.

Estratègies tècniques

-

Estratègies operatives

Solucions

Disseny solar passiu: Els guanys solars poden maximitzar-se aplicant alguns canvis a les finestres, sense canviar l’orientació dels edificis. Cal parar atenció a gestionar els guanys solars sense causar enlluernament o sobreescalfament; així doncs, les estratègies en aquest sentit estan estretament relacionades amb la gestió de la llum natural i les càrregues de refrigeració. Aïllament tèrmic: És indispensable aïllar l’envolupant (donant prioritat a l’aïllament exterior) més enllà de la reglamentació tèrmica en vigor per a assolir l’objectiu nZEB. Els valors orientatius de transmitància tèrmica són els següents:

Costs

Valor U Finançament

Obertures (marc + vidre)

Façana

Coberta

Solera

1,40-1,80

0,20-0,40

0,15-0,30

0,30-0,60

Aquests valors han de ser avaluats en estudis energètics amb un programari de disseny (simulacions tèrmiques dinàmiques). No es tracta de valors universals, sinó de rangs orientatius per als climes euro mediterranis. (Vegeu solucions S5-8 i S11-S13)

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Reptes i enfocament

Passos energètics 1. Ús i gestió

2. Reducció de la demanda 3. Sistemes energèticame nt eficients

4. Abastiment d'energia renovable 5. Sistema de gestió de l'edifici

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Calefacció passiva Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Finançament

Calefacció passiva

Refrigeració passiva

Cuina eficient

Aigua calenta eficient

Gestió de la llum natural

Ponts tèrmics: En aïllar tèrmicament un edifici, els ponts tèrmics que apareixen poden ser molt importants. En el cas de nZEB, les pèrdues per ponts tèrmics poden suposar fins al 15-30% de les pèrdues de l’envolupant. Els ponts tèrmics es produeixen en connexions entre diferents sistemes de construcció o en cas de discontinuïtat del material d’aïllament. Poden ser linears o puntuals. En projectes de renovació, alguns ponts tèrmics són difícils de resoldre. Tanmateix, cal fer esforços per a minimitzar-los, incloent-hi un disseny i una planificació adequats i productes innovadors. En general, en l’enfocament de renovació nZEB, s’ha de mantenir la transmitància linear (valor ) per sota de 0,45 W/(mK). (vegeu solució S14) Reducció d’infiltracions d’aire: Per a mantenir controlats els fluxos d’energia i ventilació, cal reduir les infiltracions d’aire. En escoles mediterrànies, es produeixen principalment a través de finestres, portes i també instal·lacions (en cas d’orificis oberts en parets o cobertes per a passarhi un element). (vegeu solució S15) Guanys interns: - Persones: En una escola, la calor emesa pels ocupants és una font d’energia important. Cal gestionar-la bé per a escalfar quan calgui i desplaçar la calor en períodes càlids per a evitar el sobreescalfament. Una estratègia possible rau en la combinació entre ventilació amb gestió d’aquesta calor lliure per a transferir els guanys de calor entre diferents espais. Altres opcions figuren a les estratègies de ventilació. - Aparells: Una escola no està equipada amb tants aparells com els edificis d’oficines, per la qual cosa es generen menys guanys interns. Tanmateix, l’augment de l’ús d’equips informàtics, en especial a l’aula d’informàtica, genera una necessitat d’estratègies a mida. Cal donar prioritat a equips altament eficients per a qualsevol compra. (vegeu solució S28)

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Reptes i enfocament

Passos energètics 1. Ús i gestió

2. Reducció de la demanda 3. Sistemes energèticame nt eficients

4. Abastiment d'energia renovable 5. Sistema de gestió de l'edifici

Criteris obligatoris escoles nZEB

Refrigeració passiva Objectiu i beneficis

Calefacció passiva

Refrigeració passiva

Cuina eficient

Aigua calenta eficient

Gestió de la llum natural

En escoles mediterrànies, és indispensable utilitzar un seguit de sistemes de refrigeració passiva per a evitar la refrigeració activa; altrament, ens trobaríem en la situació en què les escoles existents (que no tenen sistemes de refrigeració) estiguin equipades amb aparells de refrigeració, que augmentarien el consum energètic. Per això, les tres primeres estratègies de refrigeració (proteccions solars, superfícies fresques i refrigeració per ventilació) caldria aplicarles a tots els casos.

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Finançament

Proteccions solars: És indispensable utilitzar proteccions solars en les escoles mediterrànies. Cal dissenyar les proteccions per a protegir del sol i evitar possibles efectes de sobreescalfament o enlluernament. Les proteccions exteriors ofereixen una bona protecció, mentre que les interiors poden ser utilitzades per a gestionar la llum natural i evitar problemes d’enlluernament. Un brise-soleil ajustable ofereix una solució òptima. Les façanes sud, est i oest necessiten proteccions solars. Els sistemes completament automatitzats poden tenir a vegades les seves limitacions, però tot i així, no es recomanen sistemes gestionats únicament per l’usuari. Una solució híbrida serà segurament el més adient, comptant amb el compromís dels usuaris prèviament formats. (vegeu solució S03) Superfícies fresques: Les superfícies altament reflectants, també anomenades superfícies fresques, són unes solucions de baix cost i eficients per a reduir el guany solar en períodes càlids. Es tracta d’aplicar pintures amb propietats reflectants en cobertes i façanes, així com en paviments exteriors. Si cal triar, es recomana prioritzar la coberta. A més, en cas d’instal·lar un sistema fotovoltaic, les superfícies fresques redueixen el sobreescalfament dels panells solars, tot assolint una major eficiència. (vegeu solució S10)

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Reptes i enfocament

Passos energètics 1. Ús i gestió

2. Reducció de la demanda 3. Sistemes energèticame nt eficients

4. Abastiment d'energia renovable 5. Sistema de gestió de l'edifici

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Refrigeració passiva Objectiu i beneficis

Calefacció passiva

Refrigeració passiva

Cuina eficient

Aigua calenta eficient

Gestió de la llum natural

Refrigeració per ventilació: Fa referència a l’ús d’estratègies de ventilació natural o mecànica per a refrigerar espais interiors. Cal parar atenció a les estratègies de ventilació ja que no hi ha cap solució universal i la que s’acabi adoptant ha de complir tres requisits simultanis: salut, confort i estalvi energètic. Per a la refrigeració, cal donar prioritat a sistemes de ventilació nocturna. Els ventiladors de sostre poden ajudar a millorar el confort quan la temperatura augmenta. (vegeu solució S16 i plataforma Venticool)

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Activació de massa tèrmica: Fa referència a elements d’inèrcia tèrmica elevada (com plaques de formigó) que s’activen durant l’oscil·lació diària de la temperatura per a reduir la càrrega de refrigeració. El potencial de refrigeració per massa tèrmica és més reduït en zones mediterrànies que en climes més freds, però és una solució fàcil d’implantar si només requereix retirar el fals sostre. (veure solució S17)

Solucions

Costs

Finançament

Bescanviador de calor terra-aire: El bescanviador de calor terra-aire és una font de fred i calor del subsòl. Sobretot en climes mediterranis, és una bona opció per a refrigerar edificis amb poca energia (en combinació amb una bomba de calor) o fins i tot sense energia (acoblat al sistema de ventilació). Sovint s’anomena “pou climàtic”, “pou canadenc” o “pou provençal”. Per a avaluar el potencial de refrigeració, cal informació detallada del subsòl. El disseny ha d’anar a càrrec d’un especialista per a assegurar els resultats esperats. Les canalitzacions soterrades poden transportar aire de ventilació o constituir una xarxa independent (en aquest cas, sol utilitzar-se aigua). En una renovació, l’elevada inversió en moviments de terra constitueix un obstacle important. (vegeu solució S22)

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Reptes i enfocament

Passos energètics 1. Ús i gestió

2. Reducció de la demanda 3. Sistemes energèticame nt eficients

4. Abastiment d'energia renovable 5. Sistema de gestió de l'edifici

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Cuina eficient

Calefacció passiva

Refrigeració passiva

Cuina eficient

Aigua calenta eficient

Gestió de la llum natural

Objectiu i beneficis

Passos energètics

La demanda energètica de la cuina inclou cuinar o escalfar el menjar. Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Reptes i enfocament

Les situacions difereixen segons el país: màquines expenedores amb menjar fred si gairebé tots els alumnes mengen a casa (Grècia), cuina plenament equipada per a gairebé tots els alumnes (majoritari a Catalunya) o càtering (escalfat in situ o no).

1. Ús i gestió

Per a reduir l’ús d’energia a la cuina, hi ha tot un seguit d’estratègies.

2. Reducció de la demanda

A més de la màquina expenedora (vegeu solució S28), cal aplicar dues estratègies principals: bons hàbits i equips de màxima classificació energètica. Solucions

A més, cal explorar estratègies a mida per a reaprofitar o evacuar la calor de la cuina (en funció de les necessitats) i la seva vinculació amb les estratègies de ventilació. (vegeu solució S29)

3. Sistemes energèticame nt eficients

Costs

4. Abastiment d'energia renovable

Finançament

5. Sistema de gestió de l'edifici

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Aigua calenta eficient

Calefacció passiva

Refrigeració passiva

Cuina eficient

Aigua calenta eficient

Gestió de la llum natural

Objectiu i beneficis

La demanda d’aigua calenta pot variar considerablement en funció de l’escola. Estratègies tècniques

Si la demanda és molt baixa, potser no és aconsellable instal·lar un sistema propi; n’hi haurà prou amb un escalfador elèctric.

Estratègies operatives

Si la demanda és superior als 200 litres/dia, cal estudiar opcions d’abastiment d'energia renovable.

També cal instal·lar aixetes amb difusor d’aire i implantar bons hàbits per a reduir la demanda.

Reptes i enfocament

Passos energètics 1. Ús i gestió

2. Reducció de la demanda

Solucions

3. Sistemes energèticame nt eficients

Costs

4. Abastiment d'energia renovable

Finançament

5. Sistema de gestió de l'edifici

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Gestió de la llum natural

Calefacció passiva

Refrigeració passiva

Cuina eficient

Aigua calenta eficient

Gestió de la llum natural

Objectiu i beneficis

El consum d’energia per a il·luminació pot ser elevat si no penetra prou llum natural a les aules o si falta una gestió adequada.

Estratègies tècniques

Reptes i enfocament

Passos energètics 1. Ús i gestió

Una bona gestió de la llum natural pot incloure sensors de llum, reducció de la llum, redirecció de la llum natural o també la instal·lació de tubs solars. (veure solució S25)

Estratègies operatives

2. Reducció de la demanda

Solucions

3. Sistemes energèticame nt eficients

Costs

4. Abastiment d'energia renovable

Finançament

5. Sistema de gestió de l'edifici

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Sistemes energèticament eficients

Reptes i enfocament

Objectiu i beneficis

Una vegada reduïda la demanda energètica de l’escola, és el moment d’integrar-hi sistemes energèticament eficients.

Estratègies tècniques

Passos energètics 1. Ús i gestió

Estratègies operatives

Els sistemes alimentats amb energies renovables han de ser la primera opció. Si això no és possible, poden utilitzar-se combustibles fòssils, però tenint en compte que la generació amb fonts renovables haurà de compensar aquest consum. Els sistemes inclouen tot un seguit d’equips i aparells, molts dels quals funcionen amb electricitat:

2. Reducció de la demanda 3. Sistemes energèticame nt eficients

Solucions

Costs

Ventilació

Calefacció

Refrigeració activa

Il·luminació

Cuina

Aigua calenta

Aparells

5. Sistema de gestió de l'edifici

Finançament

Situació actual

4. Abastiment d'energia renovable

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Ventilació

Ventilació

Calefacció

Refrigeració activa

Il·luminació

Cuina

Aigua calenta

Objectiu i beneficis

Aparells

Reptes i enfocament

Passos energètics

Estratègies tècniques

Tecnologies disponibles

Opcions de ventilació

1. Ús i gestió

Tipus de gestió

Estratègies operatives

2. Reducció de la demanda

Requisits

Usuaris

Solucions

Costs

Millor estratègia de ventilació

Situació de partida

Cost

4. Abastiment d'energia renovable 5. Sistema de gestió de l'edifici

Finançament

Situació actual

3. Sistemes energèticame nt eficients

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Criteris de disseny

Ventilació

Calefacció

Refrigeració activa

Il·luminació

Cuina

Aigua calenta

Aparells

Objectiu i beneficis

Anàlisi de la situació actual Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

-

Passos energètics

Característiqu es de l’edifici

Fonts externes de contaminació Soroll exterior Fonts internes de contaminació Diferències climàtiques estacionals Vents i microclima Demanda de calefacció i refrigeració Flux d’aire actual Problemes actuals d’IEQ Característiques de l’edifici Despeses actuals

1. Ús i gestió

Consum d’energia

Confort

Ventilació de l’aula

Cost inicial

Despeses actuals

Finalitat de la ventilació

Finançament

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

2. Reducció de la demanda 3. Sistemes energèticame nt eficients

4. Abastiment d'energia renovable

Costs

- Reducció de contaminants interns - Reducció de contaminants externs - Reducció de la demanda de ventilació (evacuació de guanys interns de calor) - Recuperació de calor

Reptes i enfocament

Aspectes de ventilació que el dissenyador de la ventilació de l’aula ha de relacionar en el procés de disseny. Font: Projecte SchoolVentCool, DTU

Estratègia energètica mediterrània

5. Sistema de gestió de l'edifici

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Estratègies

Ventilació

Calefacció

Refrigeració activa

Il·luminació

Cuina

Aigua calenta

Aparells

Objectiu i beneficis

Zona urbana: Si l’entorn exterior està contaminat o és sorollós, la ventilació natural no serà viable. No obstant, podrà aplicar-se ventilació nocturna.

Estratègies tècniques

Reptes i enfocament

Passos energètics 1. Ús i gestió

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Finançament

La ventilació natural controlada serà adequada en molts casos. La ventilació natural basada exclusivament en l’obertura de finestres pels usuaris no és compatible amb l’enfocament nZEB. S’ha demostrat que aquesta estratègia de ventilació resulta en una mala qualitat de l’aire (alta concentració de CO2 i altres contaminants). Una ventilació natural i controlada amb finestres automatitzades (i/o ventiladors) connectades amb sensors de control de l’aire és una solució molt recomanable. A més, el disseny de la ventilació ha d’assegurar una distribució i una taxa de circulació de l’aire adequades. En aquest sentit, un estudi danès ha conclòs que la ventilació natural assoleix millors resultats amb un extractor. (vegeu solució S16) Ventilació mecànica: En molts casos, pot ser necessari instal·lar un sistema de ventilació mecànica. El sistema pot ser centralitzat, descentralitzat o individual per sala. La darrera opció és més fàcil d’instal·lar en escoles existents. Cal seleccionar amb cura els fluxos d’aire, l’equipament, els filtres i els conductes. Cal tenir especial atenció a les fases de disseny i d’instal·lació per a evitar problemes de soroll durant el funcionament. (vegeu solució S18)

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

2. Reducció de la demanda 3. Sistemes energèticame nt eficients

4. Abastiment d'energia renovable 5. Sistema de gestió de l'edifici

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Estratègies

Ventilació

Calefacció

Refrigeració activa

Il·luminació

Cuina

Aigua calenta

Aparells

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Híbrida (natural i mecànica): Pot ser convenient combinar la ventilació natural i mecànica per a satisfer els requisits de ventilació, limitant el cost d’inversió. En aquest sentit, una ventilació natural controlada pot comptar amb un sistema mecànic (des d’un ventilador extractor fins a una unitat de tractament d’aire de menor capacitat) per a assolir un flux d’aire més elevat, el qual és necessari, especialment si les condicions de vent o tèrmiques no són favorables a la ventilació natural. Recuperació de calor: La recuperació de calor no és indicada per a totes les escoles mediterrànies. Així, cal avaluar cas per cas la seva idoneïtat. La decisió es basarà en el potencial de recuperació de calor (a les zones mediterrànies més fredes, segurament serà més interessant), la presència o absència de sistemes de refrigeració activa, la circulació d’aire i el cost d’inversió. Gestió: És molt important assegurar el funcionament i el manteniment del sistema de ventilació. Poden ser necessaris personal especialitzat i formació addicional.

Costs

Reptes i enfocament

Passos energètics 1. Ús i gestió

2. Reducció de la demanda 3. Sistemes energèticame nt eficients

4. Abastiment d'energia renovable

Ventiladors d’alta eficiència: Les solucions han d’integrar ventiladors de baix consum. 5. Sistema de gestió de l'edifici

Finançament

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Estratègies Objectiu i beneficis

Ventilació

Calefacció

Refrigeració activa

Il·luminació

Ventilació natural controlada Situació actual de l’edifici: característiques (orientació, forma)

Estratègies tècniques

Entorn exterior

Estratègies operatives Usuaris

Solucions

Necessitats d’IAQ: ventilació mínima

Costs Confort

L’orientació i les obertures han de permetre ventilació creuada / efecte xemeneia

Incompatible amb entorns altament contaminats o sorollosos

Situació actual

Aigua calenta

Aparells

Requisits d’alçada i superfície de l’espai per a dissenyar sistemes de conductes de ventilació Compatible amb entorns altament contaminats, millor control de sorolls exteriors

Els usuaris solen influir-hi poc

El sistema ha d’assegurar una bona IAQ: sensors, seguiment, obertura controlada de finestres, conscienciació dels usuaris

El sistema assegura fàcilment una bona IAQ si es realitza un manteniment adequat

Risc de sequedat Aplicació de sistemes de refrigeració passiva: obertures, ombrejat, refrigeració nocturna, massa tèrmica

Risc de sequedat en alguns sistemes, tot i que pot ser fàcilment eliminat Possible soroll dels ventiladors i major transmissió acústica entre espais; un bon disseny pot reduir-ho Més fàcil d’usar per a ventilació nocturna

La ventilació natural pot fer agumentar el consum energètic en absència d’un control adequat; els sensors i actuadors consumeixen molt poca energia

Major eficiència energètica amb recuperació de calor a l’hivern, però major consum elèctric a causa dels ventiladors

Disseny nZEB

IEQ

Reptes i enfocament

Ventilació mecànica

Finestres automàtiques i ventiladors (els usuaris fromats poden intervenir puntualment en la ventilació obrint les finestres)

Finançament Consum d’energia

Cuina

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Passos energètics 1. Ús i gestió

2. Reducció de la demanda 3. Sistemes energèticame nt eficients

4. Abastiment d'energia renovable 5. Sistema de gestió de l'edifici

Criteris obligatoris escoles nZEB

Recursos

Ventilació

Calefacció

Refrigeració activa

Il·luminació

Cuina

Aigua calenta

Aparells

Objectiu i beneficis

Un estudi danès realitzat recentment en aules conclou que la ventilació mecànica i la ventilació natural amb finestres amb funcionament automàtic i ventilador extractor tenen un comportament considerablement millor que els altres sistemes.

Estratègies tècniques

Reptes i enfocament

Passos energètics 1. Ús i gestió

Directrius de ventilació amb criteris de salut per a Europa (projecte Healthvent) Estratègies operatives

Solucions

Implantació de ventilació en escoles existents – Llista de criteris de disseny per a escoles passives (projecte SchoolVentCool)

2. Reducció de la demanda

Ventilació integrada i refrigeració nocturna en aules amb ventilació per difusió al sostre (projecte SchoolVentCool)

3. Sistemes energèticame nt eficients

Costs

4. Abastiment d'energia renovable

Finançament

5. Sistema de gestió de l'edifici

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Requisits Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Finançament

Ventilació

Calefacció

Refrigeració activa

ZONA GEOGRÀFICA Regne Unit Alemanya Bèlgica

Valor límit (CO2 ppm) 1500 (mitjana) 1500 500

Àustria

1000 o 1500 (a debat)

Finlàndia Holanda Dinamarca Lituània Portugal Noruega, Canadà, Brasil, Xina, Japó, Corea, Nova Zelanda EUA ZONES MEDITERRÀNIES França Itàlia Grècia Espanya (escoles) Espanya (escoles bressol) Referència de salut segons HealthVent, no inclou contaminants exteriors o interiors, a part de la càrrega contaminant dels propis ocupants

Il·luminació

1200 1200 1000

Cuina

Aigua calenta

Aparells

Taxa de ventilació (mín.)

8,3 l/s/persona 5,5 l/s/persona (per 1000 ppm) 6 l/s/persona 5,7 l/s/persona 6 l/s/persona 8,3 l/s/persona

1000 1000 700 sobre l’aire exterior

7 l/s/persona

Disseny nZEB

Reptes i enfocament

Passos energètics 1. Ús i gestió

2. Reducció de la demanda 3. Sistemes energèticame nt eficients

1000

500 sobre l’aire exterior 350 sobre l’aire exterior

3,5 renovacions d’aire/hora 6,2 l/s/p 12,5 l/s/persona 20 l/s/persona 4 l/s/persona

Valors límit de CO2 per a escoles en països diferents (i taxes de ventilació associades). Font: ANSES, HealthVent, SchoolVentCool i elaboració pròpia

Situació actual

s

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

4. Abastiment d'energia renovable 5. Sistema de gestió de l'edifici

Criteris obligatoris escoles nZEB

Sistemes de calefacció Objectiu i beneficis

Ventilació

Calefacció

Refrigeració activa

Il·luminació

Cuina

Aigua calenta

Aparells

La demanda de calefacció es reduirà considerablement en comparació amb la situació de partida. Caldrà substituir o, si més no, adaptar l’antic sistema de calefacció sobredimensionat.

Estratègies tècniques

Opcions a considerar:

Reptes i enfocament

Passos energètics 1. Ús i gestió

- SOLAR TÈRMICA (RENOVABLE): Col·lectors solars per a alimentar el dipòsit i utilitzar radiadors existents Estratègies operatives

2. Reducció de la demanda

- BIOMASSA (RENOVABLE): Caldera de biomassa llenyosa - GAS NATURAL (FÒSSIL): Caldera d’alta eficiència (caldera de condensació)

Solucions

- ELECTRICITAT (I): Bomba de calor de baixa temperatura aire-aigua (connectada al sistema de ventilació o als radiadors). Si s’instal·la una unitat interior per escalfar l’aire, cal tenir en compte en primer lloc els aspectes de confort (aire sec, velocitat de l’aire i soroll). Si la bomba de calor és reversible, pot utilitzar-se per a refrigerar.

Costs

- ELECTRICITAT (II): Bomba de calor geotèrmica (aigua-aigua) (connectada al sistema de ventilació o als radiadors). Si cal, pot utilitzar-se com a refrigeració activa. Alt cost d’inversió.

Finançament

- XARXA DE DISTRICTE (RENOVABLE): En cas de disponibilitat, pot ser una bona alternativa.

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

3. Sistemes energèticame nt eficients

4. Abastiment d'energia renovable 5. Sistema de gestió de l'edifici

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Consideracions

Ventilació

Calefacció

Refrigeració activa

Il·luminació

Cuina

Aigua calenta

Aparells

Objectiu i beneficis

Una millora del sistema de calefacció haurà de tenir en compte la situació actual, la nova demanda de calefacció (després de reduir la demanda) i aspectes tècnics i econòmics.

Estratègies tècniques

Reptes i enfocament

Passos energètics 1. Ús i gestió

Per exemple, si una caldera ha estat substituïda fa 3 anys, serà preferible invertir el pressupost en actuacions que no afectin el sistema de calefacció.

Estratègies operatives

En un altre cas hipotètic, si els radiadors existents es troben en bon estat i el pressupost és limitat, una bona opció pot consistir en canviar la font d’abastiment d’energia, tot mantenint els radiadors a curt termini. Si és necessari un emmagatzematge tèrmic, caldrà prioritzar productes d’alt aïllament tèrmic. Els conductes també hauran d’estar ben aïllats.

Solucions

2. Reducció de la demanda 3. Sistemes energèticame nt eficients

Costs

4. Abastiment d'energia renovable

Finançament

5. Sistema de gestió de l'edifici

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Sistemes de refrigeració

Ventilació

Calefacció

Refrigeració activa

Il·luminació

Cuina

Aigua calenta

Aparells

Objectiu i beneficis

Si, després d’implantar una sèrie de sistemes de refrigeració passiva, cal refrigeració addicional per a evitar el sobreescalfament, les bombes de calor d’alta eficiència seran una bona solució.

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Refrigeració solar: Tot i ser un sistema molt prometedor, la inversió és encara força elevada i probablement no serà una solució viable econòmicament. Sostre radiant: Proporciona un confort satisfactori per a distribuir l’energia de refrigeració.

Reptes i enfocament

Passos energètics 1. Ús i gestió

2. Reducció de la demanda

Solucions

3. Sistemes energèticame nt eficients

Costs

4. Abastiment d'energia renovable

Finançament

5. Sistema de gestió de l'edifici

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Sistemes d’alta eficiència

Ventilació

Calefacció

Refrigeració activa

Il·luminació

Cuina

Aigua calenta

Aparells

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Millors tecnologies disponibles per al mercat de calefacció i refrigeració a la Unió Europea (2012)

Reptes i enfocament

Passos energètics 1. Ús i gestió

-

ENERGY STAR més eficient 2014 – Calderes

Estratègies operatives

-

ENERGY STAR més eficient 2014 – Aparells d’aire condicionat centralitzat i bombes de calor d’aire

2. Reducció de la demanda

Solucions

-

ENERGY STAR més eficient 2014 – Bombes de calor geotèrmiques

3. Sistemes energèticame nt eficients

-

REHVA – Federació d’Associacions Europees de Calefacció, Ventilació i Aire Condicionat

Costs

5. Sistema de gestió de l'edifici

Finançament

Situació actual

4. Abastiment d'energia renovable

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Sistemes d’alta eficiència Objectiu i beneficis

Ventilació

Calefacció

Refrigeració activa

Il·luminació

Cuina

Aigua calenta

Aparells

Il·luminació La il·luminació artificial ha de ser millorada mitjançant una gestió adequada de la llum natural, la sectorització, sensors i temporitzadors. (vegeu solucions 21 i 22) Les bombetes han de ser substituïdes per bombetes d’alta eficiència (les de LED proporcionen actualment bons colors). (vegeu solució 20)

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Cuina La cuina consumeix energia per a aparells, cuinar o reescalfar i ventilació. Pel que fa a les necessitats de cuinar, hi ha diverses opcions: cuina elèctrica eficient, cuina alimentada per biocombustible/biogàs, o alimentada per combustibles fòssils (a compensar amb energies renovables). (vegeu solució 29)

Solucions

Aigua calenta Si la demanda d’aigua calenta és superior als 200 l/dia, cal cobrir un 60% de la demanda amb energies renovables (solar tèrmica o biomassa). El dipòsit i els conductes han de ser altament aïllats. (vegeu solució S31)

Costs

Finançament

Aparells En un edifici escolar nZEB, els aparells suposen una part important del consum energètic. Per a estalviar energia, qualsevol equip nou o de substitució haurà de ser triat seguint criteris de millor classificació energètica. (vegeu solució S28)

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Reptes i enfocament

Passos energètics 1. Ús i gestió

2. Reducció de la demanda 3. Sistemes energèticame nt eficients

4. Abastiment d'energia renovable 5. Sistema de gestió de l'edifici

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Abastiment d’energia renovable

Reptes i enfocament

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Cal estudiar les fonts d’energia renovable per a triar l’energia més adequada per a cada cas. Primer, poden identificar-se diferents possibilitats, que després seran ponderades considerant diversos criteris (disponibilitat, recurs local, caràcter renovable, viabilitat, cost d’inversió, manteniment, demanda energètica de l’escola). A les zones mediterrànies, l’energia solar té un gran potencial. No obstant, no és indicada en alguns casos.

Solucions

1. Ús i gestió

2. Reducció de la demanda

Solar fotovoltaica

3. Sistemes energèticame nt eficients

Solar tèrmica

La biomassa, l’energia geotèrmica i eòlica poden ser alternatives vàlides si es demostra prou potencial local disponible.

Costs

Passos energètics

4. Abastiment d'energia renovable

Biomassa

Eòlica

Finançament

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

5. Sistema de gestió de l'edifici

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Solar fotovoltaica

Abastiment d’energia renovable Objectiu i beneficis

Solar tèrmica

Eòlica

Biomassa

Hi ha fonts locals d’energia renovable disponibles?

SÍ Estratègies tècniques

Necessitats tèrmiques reduïdes

Solucions

nZEB encara possible

En cas de xarxa de districte amb energia renovable existent/ projectada, considerar-la primer

Estratègies operatives

En cas de viabilitat de fotovoltaica/ eòlica

Costs

nZEB abastit/compensat 100% elèctricament (fotovoltaica/eòlica)

Finançament

Situació actual

Alternativa d’abastiment: connexió a instal·lació del barri amb fonts d'energia renovable o compra/inversió en fonts d'energia renovable externes per a una alimentació 100% procedent d’energies renovables

Necessitats tèrmiques elevades

Abastiment tèrmic segons fonts locals

Fotovoltaica/eòlica per a necessitats elèctriques

Zones urbanes: Solar tèrmica / geotèrmica pot ser una bona opció. La biomassa és local, lliure d’emissions i viable?

Disseny nZEB

Passos energètics

NO

nZEB possible

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Reptes i enfocament

Zones rurals: Solar tèrmica / biomassa local / geotèrmica o altra

1. Ús i gestió

2. Reducció de la demanda 3. Sistemes energèticame nt eficients

4. Abastiment d'energia renovable 5. Sistema de gestió de l'edifici

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Solar fotovoltaica Objectiu i beneficis

Solar fotovoltaica

Solar tèrmica

Eòlica

Biomassa

Es tracta d’una energia fiable, abundant i fàcil d’instal·lar. Cal donar prioritat a la instal·lació a la coberta. Tot i que els mòduls inclinats donen sovint uns resultats millors, s’estudiarà amb cura la integració arquitectònica (BIPV) (coberta, façana, protecció solar de l’edifici, marquesines al pati,…).

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

De fet, cal considerar l’opció d’una instal·lació solar fotovoltaica de barri, en el marc d’altres necessitats energètiques de la zona. Les primes (ara inexistents a l’estat espanyol) i altres costs/ajuts poden constituir oportunitats o barreres importants. Tanmateix, l’autoconsum pot ser interessant perquè en una escola la producció i la demanda es produeixen durant el dia.

Solucions

Xifres orientatives: Producció anual aprox. 1200-1500 kWh/kWp. Superfície del mòdul necessària aprox. 8 m2/kWp. Superfície horitzontal necessària per a la instal·lació de mòduls aprox. 15-20 m2/kWp. Costs

Finançament

Això significa que l’energia solar fotovoltaica per si sola pot proporcionar un mínim de 60 kWh/m2 (per m2 calefactat) si l’edifici és d’una sola planta, 30 kWh/m2 en el cas de 2 plantes, 20 kWh/m2 per a 3 plantes, etc. (vegeu solució S30)

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Reptes i enfocament

Passos energètics 1. Ús i gestió

2. Reducció de la demanda 3. Sistemes energèticame nt eficients

4. Abastiment d'energia renovable 5. Sistema de gestió de l'edifici

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Solar tèrmica

Solar fotovoltaica

Solar tèrmica

Eòlica

Biomassa

Objectiu i beneficis

Es tracta d’una energia fiable, abundant i no sotmesa a primes. La instal·lació ha de ferse garantint el seu bon disseny i evitar el sobreescalfament i possibles danys dels col·lectors, sobretot durant l’estiu (vacances).

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Cal manteniment. L’energia solar tèrmica pot satisfer la demanda d’aigua calenta i calefacció, però caldrà un sistema auxiliar per a períodes ennuvolats. La integració arquitectònica haurà de considerar-se des del principi. La refrigeració solar és tècnicament viable, però requereix un alt cost d’inversió.

Solucions

Xifres orientatives: Els col·lectors plans poden assolir uns 700 W/m2. (vegeu solucions S31 i S32)

Reptes i enfocament

Passos energètics 1. Ús i gestió

2. Reducció de la demanda 3. Sistemes energèticame nt eficients

Costs

4. Abastiment d'energia renovable

Finançament

5. Sistema de gestió de l'edifici

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Eòlica

Solar fotovoltaica

Solar tèrmica

Eòlica

Biomassa

Objectiu i beneficis

El vent pot ser un recurs abundant en alguns indrets. Tanmateix, no sempre es troben disponibles mapes eòlics detallats.

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Les turbines eòliques poden ser una bona opció en zones rurals amb vents “constants” (encara que la percepció humana pugui qualificar un indret com a ventós, el vent pot resultar insuficient per a fer funcionar una turbina); en canvi, en zones urbanes, el vent és un recurs més limitat (els edificis existents limiten i afecten els recursos eòlics). (vegeu solució 34)

Reptes i enfocament

Passos energètics 1. Ús i gestió

2. Reducció de la demanda

Solucions

3. Sistemes energèticame nt eficients

Costs

4. Abastiment d'energia renovable

Finançament

5. Sistema de gestió de l'edifici

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Biomassa i altres Objectiu i beneficis

Solar fotovoltaica

Solar tèrmica

Eòlica

Biomassa

La biomassa llenyosa local suposa una font renovable que està disponible quan es necessita.

Reptes i enfocament

Passos energètics

Estratègies tècniques

Cal un sistema d’emmagatzematge i també cal prendre algunes precaucions.

1. Ús i gestió

Estratègies operatives

Val a dir que les precipitacions són més aviat escasses a la conca mediterrània, cosa que implica una producció de biomassa reduïda als boscs. Una producció intensiva de biomassa requeriria grans quantitats d’aigua i/o la substitució d’espècies autòctones, de manera que no seria una alternativa sostenible.

2. Reducció de la demanda

De fet, només la biomassa sostenible local pot oferir una solució per a edificis nZEB (la biomassa remota tindrà a priori una alta energia incorporada a causa del transport). (vegeu solució S35)

Solucions

Costs

Finançament

En funció de les condicions locals, poden ser viables altres fonts d’energia renovable. Algunes possibilitats inclouen l’ús de biocombustibles (locals) o de bombes de calor d’alta eficiència utilitzant l’aire exterior, el subsòl o les aigües freàtiques com a font de calor o de fred. (vegeu solució S27)

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

3. Sistemes energèticame nt eficients

4. Abastiment d'energia renovable 5. Sistema de gestió de l'edifici

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Estratègies operatives d’edificis intel·ligents Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Finançament

El SGE (sistema de gestió d’edificis) s’utilitza per a gestionar l’edifici i la seva demanda d’energia. Es tracta d’un sistema de control informàtic, que controla i supervisa l’equipament mecànic i elèctric de l’edifici, com la calefacció, la refrigeració, la ventilació, la il·luminació, etc. La norma EN 15232 “Eficiència energètica d’edificis – Impacte en l’automatització, el control i la gestió d’edificis” descriu mètodes d’avaluació de la influència de l’automatització i la gestió tècnica d’edificis en el consum energètic dels edificis i estima que, en el cas de les escoles, la introducció de sistemes d’automatització i control d’edificis (BACS) pot generar un estalvi fins al 40% de l’energia tèrmica i fins al 20% de l’electricitat. Al mercat es troben diferents opcions, des de sistemes complexos fins a més senzills. L’objectiu és tenir una visió general de l’edifici i saber què està passant en matèria de condicions de funcionament (equipament, control de retorn), mesuraments (temperatura, temps de funcionament, nombre de fallades) i alertes (fallada, aturada anormal, mesurament per damunt d’un llindar). (vegeu solució S38) Beneficis del SGE - Bon control de les condicions de confort interior - Resposta efectiva a queixes relacionades amb HVAC: millora del confort dels usuaris - Seguiment i objectivació efectiva del consum energètic - Detecció precoç de problemes - Ús efectiu del personal de manteniment (programació de manteniment) El projecte VERYschool ha desenvolupat una eina útil de gestió energètica per a edificis escolars.

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Reptes i enfocament

Passos energètics 1. Ús i gestió

2. Reducció de la demanda 3. Sistemes energèticame nt eficients

4. Abastiment d'energia renovable 5. Sistema de gestió de l'edifici

Criteris obligatoris escoles nZEB

Estratègies operatives d’edificis intel·ligents Objectiu i beneficis

Equipaments (calefacció, refrigeració, ventilació, il·luminació,…)

Estratègies tècniques

Vàlvules, electricitat, persianes elèctriques, llums,…

Millora

Regulació Programació

Reducció

Estratègies operatives

Paràmetres de confort (T°C, humitat, CO2, il·luminació,…)

Solucions

Costs

Sensors

Passos energètics 1. Ús i gestió

Detecció de problemes ALARMA

Seguiment

2. Reducció de la demanda 3. Sistemes energèticame nt eficients

4. Abastiment d'energia renovable

Comptadors d’energia

Consum d’energia

Finançament

Control

Reptes i enfocament

5. Sistema de gestió de l'edifici

Optimitzar necessitats de cobertura Energia renovable

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Criteris obligatoris per a escoles nZEB Objectiu i beneficis

Reptes i enfocament

Passos energètics

- Compromís de la comunitat escolar - Proteccions solars

Estratègies tècniques

- Aïllament tèrmic de l’envolupant

1. Ús i gestió

- Ventilació millorada Estratègies operatives

- Conjunt d’estratègies de refrigeració passiva (ombrejat, coberta fresca, ventilació nocturna)

- Estratègies per a reduir el consum elèctric:

3. Sistemes energèticame nt eficients

- LEDs o similar

Solucions

2. Reducció de la demanda

- Comprar només equips classificats A++ - Adquirir bones pràctiques energètiques Costs

- Fer un ús “moderat” dels equips informàtics i aparells segons les necessitats

4. Abastiment d'energia renovable

educatives Finançament

5. Sistema de gestió de l'edifici

- Energia fotovoltaica o eòlica per a cobrir la demanda d’electricitat - Cuinar de manera eficient

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Criteris obligatoris escoles nZEB Patis escolars

Regeneració dels patis escolars Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

La regeneració dels patis és un repte per a les escoles ambientalment sostenibles. A l’estiu, el sol sobreescalfa els paviments i les façanes. Cal controlar el microclima i els seus efectes en el confort tèrmic interior per a minimitzar la incomoditat a l’estiu sense comprometre l’eficiència o el confort a l’hivern. Els principals paràmetres que afecten el microclima urbà són la radiació, la convecció i la humitat. Altres paràmetres també poden ser considerats: la il·luminació, la variabilitat espacial i temporal de la qual és molt important a l’estiu, contribuint al confort o a la incomoditat de l’usuari; i el soroll ambiental, que pot agreujar la sensació d’estrès tèrmic. L’objectiu de la regeneració dels patis escolars és l’habilitació d’espais confortables al voltant dels edificis. - El dissenyador pot detectar què facilita la radiació, la convecció i la humitat. - La planificació i el disseny arquitectònic d’espais a l’aire lliure ha de tenir en compte els canvis estacionals i les fluctuacions diàries de l’ambient exterior (principalment, temperatura i sol) i determinar-ne l’emplaçament i la configuració òptima. Objectius Eliminar l’exposició a la radiació solar, crear ombra

Costs

Recursos Protecció solar i dispositius d’ombrejat

Foment de la ventilació natural

Vegetació

Finançament

Regulació de la temperatura ambient i la humitat relativa

Color dels materials

Regular la temperatura i la humitat de l’aire

Disseny nZEB

Control solar

Emplaçament i alçada dels edificis

Millorar la ventilació natural

Situació actual

Regeneració dels patis escolars

Ús d’aigua

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Control solar Objectiu i beneficis

El primer pas per a augmentar el confort a l’estiu en espais exteriors consisteix en controlar l’exposició a la radiació solar: protecció solar, vegetació estacional, etc.

Estratègies tècniques

Aquests dispositius externs són una extensió del sistema d’ombrejat arquitectònic de l’edifici, tot creant zones arrecerades confortables i reduint la incomoditat tèrmica interior. A més, limiten l’exposició solar dels alumnes (protegint la salut de la pell).

Estratègies operatives

Dispositius d’ombrejat fixos Utilitzades generalment per a protegir de la pluja, les zones exteriors cobertes (galeries, marquesines, cobertes), en cas de ser opaques i ventilades, poden crear zones ombrívoles còmodes. Els edificis de diverses plantes també creen espais amb força ombra, per la qual cosa també es poden considerar com a protecció solar fixa.

Solucions

Costs

Finançament

Regeneració dels patis escolars

Control solar

Foment de la ventilació natural

Font: http://buildingdignity.wscadv.org/site-design/empower/ Dispositius d’ombrejat variables i mòbils La seva efectivitat és màxima a la cara sud dels edificis, on les limitacions del camp solar a l’estiu no són tan fortes; el sol es troba sobre l’horitzó i l’energia rebuda és més baixa que a les cares est i oest. La vegetació caducifòlia també forma part d’aquest tipus de protecció.

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Regulació de la temperatura ambient i la humitat relativa

Control solar Objectiu i beneficis

La vegetació com a protecció solar a l’estiu: Les plantes properes als edificis fan ombra a l’estiu, sense impedir el pas del sol a l’hivern (arbres caducifolis), i redueixen l’exposició del sòl a la radiació solar. La vegetació caducifòlia plantada a les cares est, sud-est, sud-oest i oest dels edificis pot reduir la demanda d’energia de refrigeració o augmentar el confort a l’estiu (cal donar màxima prioritat a les finestres orientades a l’oest). Les plantes projecten ombra al terra i a les parets, tot permetent l’ús dels espais exteriors i mantenint el confort interior. Per exemple, les plantes enfiladisses protegeixen les parets de la llum solar directa.

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Selecció de plantes: Cal seleccionar les plantes d’acord amb la seva adaptabilitat (sòl, temperatura, humitat), mida i tipologia (arbres, alineació, caducifòlies), però sobretot amb la seva funció (protecció del sol o del vent). Així doncs, es recomana: - Utilitzar espècies locals de tipus mediterrani, més robustes i resistents a condicions de forta calor - Triar les espècies d’acord amb el tipus de zona afectada i les fulles: diversificar les espècies com més millor, per a aprofitar les característiques tèrmiques associades (els til·lers projecten una ombra densa, els pins filtren la llum, els salzes s’adapten a zones humides) - Plantar tallavents al voltant de les tanques per a reduir l’assecament del sòl per l’efecte del vent.

Regeneració dels patis escolars

Control solar

Foment de la ventilació natural

En triar les plantes, cal parar molta atenció a les futures necessitats de manteniment (consum d’ aigua de reg, poda d’arbres i d’arbusts, etc.) i al risc d’al·lèrgies que poden causar pel pol·len. Finançament

Aplicacions: tanques, pèrgoles, gespes, plantes de cobertura mural

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Regulació de la temperatura ambient i la humitat relativa Patis escolars

Foment de la ventilació natural Objectiu i beneficis

- El moviment de l’aire augmenta el cos de refrigeració, accelerant els intercanvis convectius, però també l’evaporació de la perspiració

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costs

Finançament

Regeneració dels patis escolars

- L’efecte refrigerador s’assoleix amb una temperatura ambient inferior als 32 °C a l’ombra; aquesta situació es produeix al llarg de tot el dia a les zones costeres i al matí i al vespre a les zones d’interior

- Els tallavents vegetals o minerals contra vents forts a l’hivern no són incompatibles amb la creació d’un ambient exterior confortable; cal situarlos en zones on l’aire pugui circular lliurement

Control solar

- La vegetació exterior ha de guiar el moviment de l’aire, filtrant la pols durant els períodes càlids

Foment de la ventilació natural

- Tal com s’ha dit abans, les galeries amb ventilació natural poden crear confort a l’estiu

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Regulació de la temperatura ambient i la humitat relativa Patis escolars

Regulació de la temperatura ambient i la humitat Objectiu i beneficis

La radiació pot causar un efecte de “paret freda”, que és una font d’incomoditat a les instal·lacions durant l’hivern, però que pot millorar el confort exterior per a l’usuari. Per exemple, a l’estiu, mentre la radiació solar fa augmentar la temperatura de les parets i de l’aire, les parets i els terres que han quedat a l’ombra durant un mínim de 6 hores poden crear un efecte beneficiós de “paret freda”. És essencial ocupar-se de la radiació de l’entorn exterior, d’acord amb la tria de colors i materials així com de la vegetació.

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Parets exteriors i color dels materials La capacitat de reflexió de la radiació solar dels materials (albedo) depèn del seu color i tipologia (mineral o vegetal). Els colors presenten diferents coeficients d’absorció de la radiació solar. Els colors anomenats “freds” (blau i verd) absorbeixen molta radiació solar: el blau cel és més absorbent que el marró. Cal evitar els colors absorbents: sota l’acció de la llum solar, contribueixen a l’escalfament de l’aire i creen un efecte radiador per a l’usuari que hi passa. Per al confort a l’estiu, calen colors clars, ja que les superfícies clares emmagatzemen i radien menys calor. Els materials altament reflectants, com l’alumini polit, gairebé no s’escalfen.

Costs

Finançament

Regeneració dels patis escolars

Control solar

Foment de la ventilació natural

A l’hivern, un coeficient elevat de reflexió solar dels terres situats al sud serà favorable per als edificis: la part reflectida de la radiació augmenta l’aportació tèrmica i lumínica a través de les finestres. Regulació de la temperatura ambient i la humitat relativa

Aplicació: grava clara, plaques de formigó, paviment clar, etc.

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Regulació de la temperatura ambient i la humitat Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Vegetació com a “paret freda”: A diferència de la paret d’un edifici que s’escalfa per l’efecte del sol, les façanes amb plantes actuen com una “paret freda” molt efectiva: el color i la textura del fullatge permeten absorbir la radiació solar, que s’elimina per evapotranspiració (30% aprox.). Aquest fenomen és més efectiu amb plantes caducifòlies. La vegetació també crea una humidificació a través de l’intercanvi de gas i de vapor d’aigua entre les plantes i l’atmosfera. A més, la presència de plantes redueix l’illa de calor a través de l’albedo i l’evapotranspiració.

Regeneració dels patis escolars

Ús d’aigua, refrigeració per humidificació: L’evaporació natural d’aigua d’una font o transpirada per la vegetació (gespa, arbres) redueix la temperatura ambient a l’entorn més proper. Tanmateix, la quantitat d’aigua per a les plantes és relativament baixa, de manera que l’efecte refrigerant de l’evapotranspiració és limitat.

Control solar

Solucions

Costs

Finançament

Atenció: La xerojardineria pot ser una solució aplicada a la Mediterrània per a resistir altes temperatures i estalviar aigua, però aquestes plantes, amb capacitat d’ombrejat i d’evapotranspiració limitada, no contribueixen significativament a refrescar l’ambient. La xerojardineria només compleix una funció estètica. L’evaporació d’aigua de reg té un paper més important (emmagatzematge al sòl humit, regulació tèrmica). L’efectivitat és més gran si l’aire és sec. L’evaporació originada per aspersió, reg, etc. és més efectiva, però consumeix molta aigua. A més, cal estudiar a fons els mètodes artificials d’humidificació, tant en relació amb la seguretat dels nens com en relació amb el consum d’aigua i d’energia. També cal parar esment en la presència d’aigua estanca, que és sempre un brou de cultiu per a la proliferació de mosquits.

Situació actual

Disseny nZEB

IEQ

Estratègia energètica mediterrània

Patis escolars

Foment de la ventilació natural

Regulació de la temperatura ambient i la humitat relativa

3

Estratègies d’Operació

Funcions i Responsabilitats Objectius i Beneficis

Unió Europea

Negociació de Directives i Reglaments Guia dels Estats Membres en la implementació de l’nZEB

Estratègies Tècniques

Estratègies Operatives

Solucions

Establiment dels objectius i prioritats establerts al Fons de la UE

Administració Regional

Desenvolupament i seguiment dels mecanismes de finançament

Municipalitats

Agències de l’Energia

Costos

Aplicació d’accions concertades i promoció d’iniciatives de cooperació

Finançament

Escoles

Conscienciació sobre el desenvolupament i la necessitat de desenvolupar activitats nZEB

Actors Públics

Actors Privats

Nous Actors

Governs Nacionals

Estratègies Regionals

EMS Municipal

Renovació Edifici Públic

Funcions i responsabilitats Objectius i Beneficis

Unió Europea

-Complir amb els reglaments i directives aprovades per la UE Estratègies Tècniques

Estratègies Operatives

Solucions

-Establir les estratègies i pla d’acció encaminats a aconseguir les directrius de la UE

Governs Nacionals

-Elaborar els Plans Operatius Nacionals per a la distribució de fons de la política de cohesió de la UE -Recaptar impostos i utilitzar els recursos propis de les iniciatives de finançament nZEB -Articular la col·laboració amb l’administració regional en el finançament i execució de les estratègies i accions -Responsabilitzar en l’Educació de Competències (en alguns països, juntament amb els governs regionals)

Costos

-Administrar el Pressupost General d’Educació: per a més informació, consulteu la secció Estat de Pressupostos Generals Esquema

Administració Regional

Municipalitats

Agències de l’Energia

Finançament

Escoles

Actors Públics

Actors Privats

Nous Actors

Estratègies Regionals

EMS Municipal

Renovació Edifici Públic

Funcions i Responsabilitats Objectius i Beneficis

Unió Europea

-Complir amb les normes i disposicions establertes per les estratègies nacionals Estratègies Tècniques

Estratègies Operatives

-Elaborar els Plans Operatius Regionals i Estratègies per a la distribució de fons de la política de cohesió de la UE assignats pel govern nacional -Elaborar les estratègies regionals i plans d’acció per invertir els recursos propis de la regió

Governs Nacionals

Administració Regional

-Recaptar impostos i utilitzar els recursos propis de les iniciatives de finançament NZEB Solucions

Costots

-Articular la col·laboració amb l’Administració nacional en el finançament i execució de les estratègies i accions -Articular la col·laboració amb els municipis en la identificació i finançament de les accions de renovació

Municipalitats

Agències de l’Energia

-En alguns països, responsabilitzar-se de les competències educatives Finançament

Escoles

Actors Públics

Actors Privats

Nous Actors

Estratègies Regionals

EMS Municipal

Renovació Edifici Públic

Funcions i Responsabilitats Objectius i Beneficis

Unió Europea

-Fer-se càrrec del manteniment dels edificis i equips de l'escola Estratègies Tècniques

Estratègies Operatives

-Responsabilitzar-se de la identificació de les necessitats de renovació d'edificis i equipaments públics

Governs Nacionals

-Articular la col·laboració amb el govern regional en la identificació i finançament de les accions de renovació

Administració Regional

-Articular la col·laboració amb les escoles de la identificació de les necessitats i requeriments d'actualització Solucions

Municipalitats

-Responsabilitzar-se de l'avaluació dels resultats de rehabilitació energètica i la identificació de les millors pràctiques

Agències de l’Energia

Costots

Finançament

Escoles

Actors Públics

Actors Privats

Nous Actors

Estratègies Regionals

EMS Municipal

Renovació Edifici Públic

Funcions i Responsabilitats Objectius i Beneficis

Estratègies Tècniques

Estratègies Operatives

Unió Europea

•Responsabilitat de la implementació a nivell regional i nacional i local de les actuals estratègies i plans d'acció •Promoció de les activitats de cooperació en el sector i la satisfacció dels agents pertinents

•Assumir tasques d'avaluació i anàlisi del sector

Governs Nacionals

Administració Regional

•Participar en el desenvolupament i gestió dels mecanismes de finançament relacionats Solucions

•Responsabilitat de la transferència de les millors pràctiques internacionals relacionades amb el sector

Municipalitats

Agències de l’Energia

Costos

Finançament

Escoles

Actors Públics

Actors Privats

Nous Actors

Estratègies Regionals

EMS Municipal

Renovació Edifici Públic

Funcions i Responsabilitats Objectius i Beneficis

Unió Europea

•Assumir responsabilitats educatives Estratègies Tècniques

Estratègies Operatives

•Fer-se càrrec del mal funcionament d'identificació o necessitats de millora en les instal·lacions i l'equip •Responsabilitzar-se de la comunicació de les millores i els requisits de renovació a la decisió - nivell de fabricant

Governs Nacionals

Administració Regional

•Garantir que els municipis i les institucions de presa de decisions siguin conscients de les necessitats i requeriments d'actualització Solucions

Costos

•Col·laborar amb els municipis (departaments principalment de medi ambient) en la promoció de programes d'estalvi d'energia, el foment d'Estalvi i Eficiència Energètica a través de l'aplicació de les millors pràctiques d'ús i gestió i dir 50/50 metodologia, que consisteix en la introducció d'incentius econòmics a canvi d'estalvi d'energia

Municipalitats

Agències de l’Energia

Finançament

Escoles

Actors Públics

Actors Privats

Nous Actors

Estratègies Regionals

EMS Municipal

Renovació Edifici Públic

Funcions i Responsabilitats Empreses de Serveis Energètics

Objectius i Beneficis

•Suport de consultoria en la implantació de solucions NZEB Estratègies Tècniques

•Detecció del potencial d'eficiència energètica de les escoles

Entitats Financeres

•Subministrament d'un model de servei que superi les barreres tradicionals del mercat Estratègies Operatives

•Identificació de solucions tècniques i financeres per a l'aplicació de criteris NZEB a les escoles •Garantir que l'estalvi NZEB cobreixi els costos de la seva aplicació a llarg termini

Solucions

•Provisió d'un paquet integral de serveis •Seguiment i supervisió del projecte des del començament fins al final Costos

•Assumir els riscos tècnics en nom de l'escola / municipi Finançament

Actors Públics

Actors Privats

Nous Actors

Estratègies Regionals

EMS Municipal

Renovació Edifici Públic

Empreses d’Energia

Funcions i Responsabilitats Empreses de Serveis Energètics

Objectius i Beneficis

•Provisió de mecanismes financers de suport a la implementació de solucions NZEB Estratègies Tècniques

•Promoció d'un nou enfocament d'amortització a llarg termini cap a NZEB

Entitats Financeres

•Establiment de mecanismes de cooperació i canals amb les autoritats públiques Estratègies Operatives

•Desenvolupament de l'eficiència energètica orientada a paquets financers

Empreses d’Energia

•Oferta de préstecs amb tipus reduïts per introduir criteris NZEB Solucions

Costos

Finançament

Actors Públics

Actors Privats

Nous Actors

Estratègies Regionals

EMS Municipal

Renovació Edifici Públic

Funcions i Responsabilitats Empreses de Serveis Energètics

Objectius i Beneficis

•Invertir esforços en la identificació de solucions d'energia renovable Estratègies Tècniques

Estratègies Operatives

•Proporcionar els coneixements tècnics per a la implementació de solucions d'energia renovable a les escoles

Entitats Financeres

•Assegurar que s'assoleixi el rendiment energètic Empreses d’Energia

•Ajudar a l'establiment de normes NZEB

Solucions

Costos

Finançament

Actors Públics

Actors Privats

Nous Actors

Estratègies Regionals

EMS Municipal

Renovació Edifici Públic

Funcions i Responsabilitats Objectius i Beneficis Clústers d’Energia

•Promoure la competitivitat i noves solucions Estratègies Tècniques

•Fomentar la col·laboració entre els seus membres i amb els actors locals Consorci d’Energia

•Definir paquets innovadors i solucions per a les accions NZEB Estratègies Operatives

•Cooperar amb els actors públics en la identificació de necessitats i oportunitats energètiques

Associació Públic-Privat

Solucions Consorci per a l’Educació

definició: Organitzacions sense ànim de lucre que reuneixen diferents empreses per promoure i desenvolupar nous productes i solucions

Costos

Finançament

Actors Públics

Actors Privats

Nous Actors

Estratègies Regionals

EMS Municipal

Renovació Edifici Públic

Funcions i Responsabilitats Objectius i Beneficis

Estratègies Tècniques

Estratègies Operatives

•Fomentar i dur a terme la investigació sobre energia per obtenir resultats d'alt valor científic i tecnològic •Liderar el desenvolupament de les línies d'investigació de tecnologia de l'energia i la valorització de mercat

Costos

Consorci d’Energia

•Oferir serveis d'enginyeria d'alt valor afegit a les empreses en el camp de l'energia Associació Públic-Privat

•Convertir-se en un consultor estratègic per a l'Administració en matèria d'energia Solucions

Clústers d’Energia

•Construir una xarxa de col·laboració amb la principal tecnologia nacional i internacional d'energia i centres de recerca •Oferir a empreses i empresaris les innovacions tecnològiques resultants de la investigació

Finançament

Actors Públics

Actors Privats

Nous Actors

Estratègies Regionals

EMS Municipal

Renovació Edifici Públic

Consorci per a l’Educació

Funcions i Responsabilitats Objectius i Beneficis

•Reunir les capacitats públiques i privades per al desenvolupament d'accions NZEB Estratègies Tècniques

•Millorar les capacitats econòmiques i tècniques de les accions Consorci de l’Energia

•Reduir els riscos associats a les accions NZEB Estratègies Operatives

Clústers d’Energia

•Fomentar la participació d'una major varietat d'actors •Combinar les capacitats operatives dels organismes públics amb els coneixements tècnics del sector privat

Associació Públic-Privat

Solucions Consorci per a l’Educació Costos

Finançament

Actors Públics

Actors Privats

Nous Actors

Estratègies Regionals

EMS Municipal

Renovació Edifici Públic

Funcions i Responsabilitats Objectius i Beneficis

Estratègies Tècniques

Estratègies Operatives

Solucions

Costos

•Ser instruments per a la cooperació i la col·laboració entre els òrgans de l'administració pública en el desplegament de les seves responsabilitats •Tradicionalment format per organismes regionals i municipals

Consorci de l’Energia

•Fer-se càrrec del manteniment dels edificis i equips de l'escola •Responsabilitzar-se de la identificació de les necessitats de renovació d'edificis i equipaments públics •Articular la col·laboració amb el govern regional en la identificació i finançament de les accions de renovació •Articular la col·laboració amb les escoles en la identificació de les necessitats i requeriments de renovació

Finançament

Actors Públics

Actors Privats

Nous Actors

Estratègies Regionals

Clústers d’Energia

EMS Municipal

Renovació Edifici Públic

Associació Públic-Privat

Consorci per a l’Educació

Objectius i mesures d'Estratègies Regionals per NZEB Objectius i Beneficis

Objectius

•Avaluació de les necessitats, l'estat i naturalesa del parc edificat Estratègies Tècniques

Estratègies Operatives

•L'avaluació dels mecanismes financers actuals i dissenyar noves línies de suport financer •Identificació dels paràmetres i les mesures tècniques i legals

Estructura Regional

•Avaluació de l'impacte de NZEB en els sistemes ambientals i educatius •Identificació dels procediments necessaris per a la licitació i contractació

Exemple d’Estratègies Regionals

Solucions

•Identificació de nous indicadors energètics •Disseny de noves estratègies de promoció Costos

•Creació d'agents i instruments de suport per a la implementació de solucions NZEB Finançament

Actors Públics

Actors Privats

Nous Actors

Estratègies Regionals

EMS Municipal

Estructura Nacional

Renovació Edifici Públic

Estructura Nacional per NZEB Objectius i Beneficis

National Government

Objectius

Directives de la UE

Estratègies Tècniques

Estratègies Operatives

Solucions

Costos

Finançament

Ministry of Public Works and Transport

Ministry of Education

Ministry of Finance

Ministry of Agriculture, Food, and Environment

Ministry of Energy

a) Avaluació i diagnòstic dels edificis públics existents b) Desenvolupar nous paràmetres tècnics c) Desenvolupament de nous instruments financers possibles i eines d) Desenvolupar noves mesures legals i tècniques e) Identificar els procediments necessaris per a la licitació i contractació

a) Identificar els impactes de NZEB en el sistema educatiu b) Identificar les accions i estratègies que podrien millorar l'acceptació del concepte NZEB c) Avaluar i identificar els possibles canvis en els components del sistema educatiu

a) Avaluar els mecanismes de finançament existents b) Identificar noves línies de finançament

a) Identificar els impactes de la implementació de NZEB sobre el medi ambient b) Identificar les estratègies de promoció

a) Col·laborar amb la resta d'entitats en el desenvolupament i implementació de concepte NZEB b) Avaluar les necessitats nacionals c) Promoure NZEB com una solució innovadora socioeconòmicament parlant

les parts interessades: a) Associacions de constructors b) Consorci de la construcció c) Universitats públiques i privades d) Associacions d’arquitectes e) Empreses privades d’arquitectura f) Arquitectura

les parts interessades: a) Les associacions educatives b) Escoles c) ONG d) Els diferents experts e) Les universitats públiques i privades

les parts interessades: a) Bancs b) Assessors financers c) les empreses d'assessorament financer d) Les universitats públiques i privades

les parts interessades: a) Organitzacions Ambientals b) ONGs c) Associacions Cíviques

les parts interessades: a) Representants d'Organismes Regionals i Municipal de l'Energia b) Les empreses de serveis energètics c) els clústers d'Energia d) Consorci d’Energia

Actors Públics

Actors Privats

Nous Actors

Estratègies Regionals

EMS Municipal

Renovació Edifici Públic

Estructura Nacional

Estructura Regional

Consorci per a l’Educació

Estructura Regional per NZEB Objectius i Beneficis

Directives de la UE Directives Nacionals

Estratègies Tècniques

Estratègies Operatives

Solucions

Costos

Objectius

Regional Government Estructura Nacional

Dpt. of Public Works and Transport Aquest departament serà el responsable del desenvolupament i l'emissió de les llicències corresponents i els certificats, la prestació de suport tècnic, el disseny de noves mesures tècniques i classificació dels materials utilitzats

Dpt. of Education

Dpt. of Finance

El departament El Departament d'Ensenyament serà el financer tindrà la responsable d'avaluar responsabilitat de desenvolupar la consciència pública nous mecanismes en els centres de finançament educatius regionals i avaluar la compatibilitat que permetin a les persones, dels materials privades i entitats educatius amb el públiques apliquin concepte NZEB concepte NZEB

Dpt. of Environment

Dpt. of Energy

Aquest departament serà el responsable d'avaluar els impactes de la implementació de NZEB en l'entorn local, la promoció de les noves estratègies, i augmentar la consciència pública sobre la importància de NZEB en la protecció del medi ambient

El departament d'energia a través de les agències d'energia regionals i municipals serà el responsable de desenvolupar totes les estratègies relacionades amb l'ús dels recursos energètics renovables

Finançament

Actors Públics

Actors Privats

Nous Actors

Estratègies Regionals

EMS Municipal

Renovació d’Edifici Públic

Estructura Regional

Exemple d’Estratègies Regionals

1r Projecte d'estratègia MARIE: Panorama General Objectius i Beneficis EU Level

Objectius

Estratègies Operatives

Solucions

Costos

Finançament

MS Level Trans-national, Regional and Local Level

Estratègies Tècniques

Marc Comú

Gestió Estratègica, finançament, seguiment i avaluació

Marc Comú

Garantir la coherència de totes les regions MED

La millora de les legislacions regionals i locals relatives a l’eficiència de les energies renovables

Plans d’adaptació per facilitar la implantació de REE

Compromís públic i privat en favor de REE

Programes complementaris de formació i comunicació

Programes d’Inversió i Finançament

Productes i serveis innovadors

Organització I Coordinació

Els usuaris finals + Agents Rees (inversors, administradors de l'edifici, consultors, constructors)

Marc Local

Actors Públics

Estructura Nacional

Actors Privats

Nous Actors

Estratègies Regionals

EMS Municipal

Renovació d’Edifici Públic

Estructura Regional

Exemple d’Estratègies Regionals

Estratègies municipals de gestió de l’energia Objectius i Beneficis

Administration Buildings

Estratègies Tècniques

Provinces

Housing (Social housing, etc.)

Municipalities

Other public buildings (Schools, Hospitals, etc.)

Finançament Públic

Solucions

a) Impostos assignats b) Transferència del fons de garantia dels serveis públics bàsics c) Fons de suficiència global

Costos

a) Donacions b) Contractes de rendiment energètic amb Companyies de serveis d’energia

Finançament

Actors Públics

Actors Privats

Nous Actors

Estratègies Regionals

EMS Municipal

Finançament Privat

Estratègies Operatives

Government of Catalonia (Generalitat de Catalunya)

Renovació d’Edifici Públic

Creació d’un “Punt Central” Objectius i Beneficis

Què és

Gather Information

Estratègies Tècniques

Evaluates school needs

Monitors the process

Responsabilitats

Estratègies Operatives

Ensures public bodies involvement

Solucions

Costos

nZEB Central Office

Cooperates with energy clusters Involves sector firms

Finançament

Actors Públics

Actors Privats

Nous Actors

Guarantees audits and data

Centralizes tendering and funding process

Estratègies Regionals

EMS Municipal

Renovació d’Edifici Públic

Creació d’un “Punt Central” Objectius i Beneficis

Què és

•Identificar edificis, tipologies i condicions de referència Estratègies Tècniques

•Identificar els beneficiaris i els casos elegibles

Estratègies Operatives

•Garantir que una auditoria energètica es porta a terme per l'escola candidata

Responsabilitats

•Donar prioritat a les mesures a aplicar Solucions

Costos

•Avaluar les opcions de renovació profunda •Determinar les accions necessàries •Crear paquets complets de mesures amb un clar objectiu a llarg termini

Finançament

•Establir els requisits d'eficiència energètica i rendiment sostingut

Actors Públics

Actors Privats

Nous Actors

Estratègies Regionals

EMS Municipal

Renovació d’Edifici Públic

4

Solucions

Solucions Objectius i Beneficis

Estratègies Tècniques

El capítol Solucions inclou un repertori de solucions tècniques per a l'ús de l'edifici, els voltants de l'edifici, equips relacionats amb l'energia, fonts renovables d'energia, de control i de gestió de l’exterior de l’escola.

Estratègies Operatives

Aquestes solucions constitueixen moltes propostes diferents que poden seleccionar i combinar d'acord a cada cas particular.

Solucions

Cada solució se li proporciona informació clau, enllaços i destacats punts particulars pel que fa a les escoles en les regions mediterrànies útils.

Costos

Finançament

Per tal de fer una selecció adequada de les solucions per a cada escola en particular, si us plau, llegiu abans les directrius i el suport a la presa de decisions que es proporciona en les seccions anteriors (Estratègies tècniques i Estratègies operacionals)

Índex de solucions Objectius i Beneficis

Estratègies Tècniques

Estratègies Operatives

Solucions

Costos

Finançament

ÚS

S01. Gestor energètic/equip S02. Control de la temperatura de calefacció/refrigeració S03. Compromís dels usuaris ENVOLUPANT

S04. Protecció solar S05. Substitució de finestres S06. Aïllament exterior de coberta S07. Aïllament interior de coberta S08. Aïllament de la cambra de coberta S09. Coberta verda S10. Cobertes i façanes fresques S11. Aïllament exterior de façana S12. Aïllament interior de façana S13. Aïllament de murs amb cambra S14. Reducció de ponts tèrmics S15. Reducció d’infiltracions SISTEMES

S16. Ventilació natural controlada

S17. Ventilació mecànica S18. Activació de la massa tèrmica S19. Intercanvi calor terra-aire (pou climàtic) S20. Gestió de la llum natural S21. Millora de la il·luminació artificial S22. Millora del sistema d’il·luminació S23. Els productes més eficients S24. Cuina eficient SUBMINISTRAMENT D’ENERGIA

S25. Solar fotovoltaica S26. Solar tèrmica per a ACS i calefacció S27. Bomba de calor eficient S28. Turbina eòlica S29. Biomassa/Energia de la fusta CONTROL I GESTIÓ

S30. SGE – Sistema de gestió de l’edifici A L’AIRE LLIURE

S31. Ambient exterior

S01. Gestor Energètic/Equip

Objectius i Beneficis

LLISTA

ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies Operatives

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costos SUBMINIST RAMENT D’ENERGIA

Finançament CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

CONTROL I MONITOR

INVOLUCRAR ELS USUARIS

Un gestor energètic és responsable de la planificació, control i seguiment de l'ús de l'energia a l'escola, i pot ser representat per una persona o un equip. El seu objectiu és millorar l'eficiència energètica mitjançant l'avaluació de l'ús de l'energia i la implementació de noves polítiques i canvis quan sigui necessari. Això no és un treball de temps complet i no requereix coneixements tècnics

Els gestors energètics necessiten motivació i s’encarreguen d’organitzar la comunicació a tota l'escola. Com tot el món en una escola té un impacte en l'ús d'energia, el gerent de l'energia / equip necessita per treballar conjuntament amb els administradors, mestres, personal de manteniment, netejadors, estudiants i pares per ajudar a identificar oportunitats d'estalvi

En Escoles MED A les escoles NZEB MED, el consum és moderat i cada pas compta: termostats que no funcionen, llums encesos, la ventilació defectuosa ... tots els problemes que hi pugui haver s'han de detectar ràpidament. Per exemple: • Pregunteu al personal de neteja per qualsevol tipus d'il·luminació defectuosa; • Demaneu als estudiants quines àrees estan sobreescalfades, quines portes i finestres no tanquen bé, o on s'està a l'esquerra en la il·luminació o l'equip; • Pregunteu al personal de manteniment per monitoritzar i ajustar la configuració de control per satisfer, però no superar els requisits interns per a la calefacció i assegurar que tots els equips de ventilació s'apaguin quan l'edifici està desocupat. PUNTS CLAU Control i monitorització de l’ús de l’energia Elaborar un pla d'acció, que inclogui objectius Involucrar el personal i els estudiants Eliminar les pràctiques malgastadores i garantir que no es repeteixin Involucrar el personal de manteniment

Eines www.carbontrust.com (Energy Management guide) http://www.energystar.gov (ENERGY STAR Guidelines for Energy Management) http://www.ksba.org (Kentucky SCHOOL ENERGY MANAGERS PROJECT) See project EURONET 50/50max

S02. Control de la temperatura de calefacció / refrigeració LLISTA

CONTROL Un control de calefacció / refrigeració eficient és essencial per crear les condicions per a un confort òptim, és a dir, aprofitant els guanys solars i interns, que poden cobrir fins al 50% de les necessitats de calefacció. La unitat principal de control ajustarà la potència de calefacció / refrigeració, segons sigui necessari. Però també ha d'integrar un control de terminal per ser capaç de reaccionar a nivell local, amb rapidesa i precisió

Objectius i Beneficis ÚS

Estratègie Tècniques

Estratègie d’Operaci

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

PUNTS CLAU Ajust de la temperatura de control i presa de mesures per comprovar KEY POINTS Calor / fred només quan sigui necessari Garantir que els radiadors i reixetes ventilació no estiguin obstruïts Control temperature setting and de take measures to check; Involucrar els only usuaris a optimitzar Heat / cool when needed;els ajustos

Make sure radiators and vents are not obstructed; Involve users to optimize the settings Font de les imatges: Ademe / F. Macard

Finançament

SUBMINIST RAMENT D’ENERGIA

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

HABITACIÓ PER HABITACIÓ Avui dia és possible gestionar la temperatura ambient per habitació i tenir en compte l'ocupació. Els usuaris necessiten estar informats tot I que deixar-los el control de termòstat pot ser arriscat, ja que en general no tenen prou informació per assegurar un bon confort, mantenint l'estalvi d'energia. Un programa per gestionar l'ocupació amb la finalitat d'ajustar la temperatura podria proporcionar una solució beneficiosa

In MED Schools In nZEB MED schools, adding 1 °C to indoor temperature may increase consumption by about 15% or about 2 kWh/m² year in Primary Energy. A les escoles NZEB MED, l'addició d'1 ° C a la temperatura interior pot augmentar el consum en un 15% o Current adjustment of / temperatures sometimes parties that are not participating every aproximadament 2 kWh m² en energia primària. Ajustinvolves actual dethird temperatures de vegades implica tercersinque no day life of theen school. increases the gap andentre energy provided.i l'energia Energy subministrada. systems should be participen la vida This quotidiana de l'escola. Aixòbetween augmentaneed la bretxa la necessitat Sistemes han de ser gestionats en el lloc i adaptats al clima i necessitats actuals. D'altra els ajustos managedd'energia on-site and adapted to current climate and needs. Moreover, adjustments madebanda, according to local realitzats d'acord amb les offer previsions meteorològiques locals poden una millor resposta tèrmica de l'edifici. El weather forecasts may a better thermal response of the oferir building. terminal de control ha de ser be moltvery precís. Les vàlvules termostàtiques de ser sistemes que The terminal control must precise. Thermostatic valves han should besubstituïts replaced per by systems ablepuguin to react reaccionar molt més ràpidament i amb un valor de precisió de control (CA) de menys de 0,8 ° C. Això li permet much more quickly and with a value of control accuracy (CA) of less than 0.8 ° C. This allows you to stay romandre molt a prop de la temperatura de consigna: recordeu que a 21 ° C es consumeix el 30% més que a 19 ° C. very close to the set temperature: remember that 21 °C consumes 30% more than at 19 °C. En el cas de l'aire condicionat, és necessària la instal·lació d'un dispositiu de control que no s'aturarà quan la In the casede ofl'aire air conditioning, is sota necessary to Un install control device thatsinònim will stop it when internal air temperatura interior estigui itper de 26 ° C. ajustamassa baix és sovint d'aire sec i malestar. temperature is below 26 °C. A setting too low is often synonymous with dry air and discomfort.

En Escoles MED

Costos

Eines http://www.energieplus-lesite.be/

S03. Compromís dels Usuaris LLISTA

Objectius i Beneficis ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions

Costos

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

SISTEMES

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

Els ocupants són actors claus per tenir èxit en les metes NZEB. Poden tenir tant una influència positiva com negativa en el consum total d'energia i el confort d'un edifici, en funció del seu comportament. El compromís en temes d'energia per part de la comunitat escolar oferirà tant els resultats a curt termini així com metes a llarg termini, a causa dels propòsits pedagògics. El Programa als usuaris s'ha d'establir centrant-se en les persones, en lloc dels equips. Aquest programa inclourà la sensibilització, la capacitació per a l'energia i la formació per a la gestió d'edificis. Els usuaris han de participar en el procés de disseny i sentir-se responsables de l'ús de l’energia i del confort. Pel que fa als edificis NZEB, l'impacte dels usuaris és més important que en els edificis tradicionals. Fins i tot amb l'equip més eficient energèticament, si les persones deixen els llums encesos 24/7, o si els punts d'ajustament de programació i els temps d'execució són incorrectes, no es veuran els estalvis esperats.

In MED Schools In nZEB MED schools, adding 1 °C to indoor temperature may increase consumption by about 15% or about 2 kWh/m² year in Primary Energy. Current adjustment of temperatures sometimes involves third parties that are not participating in every day A les escoles MED hi ha dos factors que han de ser enfrontats: life of the school. This increases the gap between need and energy provided. Energy systems should be La sensibilització de la comunitat escolar, abordant tant l'educació com l'energia i el sistema de gestió d'edificis managed on-site and adapted to current climate and needs. Moreover, adjustments made according to local Una alta variabilitat de les condicions interiors depenent principalment del patró solar. Això implica càrregues weather forecasts may offer natural. a better Els thermal response of the building. a la variació de les condicions solars, tèrmiques i d'il·luminació usuaris responen dinàmicament The mentre terminal control must be very precise. Thermostatic valves be replaced by systems to react que en general els sistemes són estàtics. La introduccióshould de sistemes de control automàtic able i dinàmiques much more quickly withaquesta a valuesituació. of control accuracy (CA) of less than 0.8 ° C. This allows you to stay intel·ligents podriaand millorar very close to the set temperature: remember that 21 °C consumes 30% more than at 19 °C. A MED, aspectes deitlaisfacilitat de comportament afecten profundament rendiment energètic Inles theescoles case of air els conditioning, necessary to install aque control device that will elstop it when internalsón: air •temperature Obertura de is finestres: especial de prestar no obrir les finestres, sistemes de calefacció o below 26 °C. A atenció setting s’ha too low is oftenasynonymous with drymentre air andels discomfort.

En Escoles MED

aire condicionat estan encesos i la qualitat d’aire interior està garantida • Pantalla solar: s'utilitza quan és necessari, per evitar el sobreescalfament recurrent a causa de la radiació solar o problemes d’enlluernament KEYentrant POINTS • Apagueu la il·luminació quan no es necessita Control temperature setting and take measures to check; • No deixeu l'equip en mode stand-by Heat / cool only when needed; • Tingueu en compte sobre l'ús correcte dels components existents i sistemes (vàlvules, controlador local, els punts Make sure radiators and vents are not obstructed; d'ajust i així successivament)

Involve users to optimize the settings Font de la imatge: http://www.designshare.com/index.php/projects/three-mile-creek-elementary/images@4072

Eines -

Energy tips for schools Calculation of energy savings See project EURONET 50/50max User Behaviour Powering Down Saving Energy Money in Schools Increasing EE behaviours among adolescents

S04. Protecció solar LLISTA

CONTROL DE LA RADIACIÓ SOLAR

Objectius i Beneficis

Estratègies Tècniques

ÚS

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costos

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

PROTECCIÓ EXTERNA

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

PROTECCIÓ INTERNA

Es pot aconseguir a través de: •Volades horitzontals: són un sistema comú tradicional, fixa el •Cortines: reduir significativament la llum, però només per reduir el ombrejat en climes càlids. A la façana sud, que poden bloquejar alt sol guany de calor en una petita quantitat També redueixen vistes i dispositius d'ombrejat ventilació de l'estiu, però permetre que l'angle del sol sota d'hivern Geometria Orientació i obertura •Obturador: Els llistons horitzontals de l'obturador redueixen amb èxit •Persianes: permetre la llum difusa i excloure la llum solar directa, i El control de les propietats solars òptiques de les superfícies opaques i els guanys de calor solar alhora que permet la il·luminació i la també pot actuar com un dispositiu d'il·luminació natural mitjançant la transparents ventilació. La radiació directa i difusa són bloquejats per l'obturador, reorientació de la llum en el sostre disseny urbà sinó que reflectia la llum se li permet passar (resultats en un major vegetació confort visual i la reducció dels guanys de calor) •Segons dades BRE, el coeficient d'ombra varia entre 0,40 a 0,81. El més evident paper del dispositiu d'ombrejat és la protecció de la •Persianes: dispositiu ajustable mòbil Segons dades ETSU, el coeficient d'ombra varia entre 0,49 a 0,85 In MED Schools radiació solar directa i la calor interna conseqüencial •Lames: es pot ajustar a diferents condicions climàtiques In nZEB 1 °C to indoor temperature may increase consumption by about 15% or Beneficis delsMED sistemesschools, de proteccióadding solar: Menys de refrigeració aboutcàrrega 2 kWh/m² year in Primary Energy. Millor confort tèrmic Current adjustment of temperatures sometimes involves third parties that are not participating in every day Major confort visual

life of the school. This increases the gap between need and energy provided. Energy systems should be managed on-site and adapted to current climate and needs. Moreover, adjustments made according to local weather forecasts may offer a better thermal response of the building. The terminal control must be very precise. Thermostatic valves should be replaced by systems able to react •much En el clima quickly mediterrani, guanys de calorofsolar a través de vidre poden una0.8 aportació de calor a un more andelswith a value control accuracy (CA) representar of less than ° C. substancial This allows you to stay edifici very close to the set temperature: remember that 21 °C consumes 30% more than at 19 °C. • Es recomanen les proteccions solars externes (reducció de 80 a 90% dels guanys de calor de la finestra), ja que són més In the case of air conditioning, it is necessary to install a control device that will stop it when internal air eficients que les internes temperature is protecció below 26 °C.poden A setting tooo low is often synonymous with dry and discomfort. • Dispositius de solar ser fixos mòbils. Per a les classes exposades cap aair l'est o l'oest, és millor instal·lar

En Escoles MED

dispositius de protecció solar mòbils, ja que poden ser retirats a l'hivern perquè el sol entra i escalfar l'aire • Dispositius senzills, dissenyats correctament, sovint són tan eficaços com els sistemes d'alta tecnologia KEY • PerPOINTS a les habitacions exposades al sud, ja sigui proteccions solars mòbils o fixos es poden instal·lar, perquè fins i tot amb proteccions solars fixes suficient sol d'hivern entrarà a l'habitació Control temperature setting andadequats take measures to check; • Els sistemes de protecció solar són per a les escoles noves i reformades • Alguns sistemes protecció solar també es poden utilitzar per produir electricitat, quan contenen mòduls fotovoltaics Heat / cool only de when needed; •Make Un enfocament comú per al vents clima MED persianes de fusta i persianes tradicionals externes, que són un dispositiu molt sure radiators and aresón notles obstructed; eficaç amb funció d'il·luminació diürna

Involve users to optimize the settings

Eines -Solar Shading For the European Climate -Solar Control -Window Orientation & Shading -Integrated PV in shading systems for Mediterranean countries

S05. Substitució de finestres LLISTA

ENVIDRAMENT L’envidrament és un element clau. Ha de proporcionar la llum diürna, permetre la captació solar i, amb l'ajuda de la protecció solar, evitar el sobreescalfament. Els productes comercials inclouen doble a triple panell. Indicadors d'eficiència energètica són: transmitància tèrmica al centre del vidre (Glass), factor solar (g-valor, que s'utilitza a Europa per al vidre; SHGC s'utilitza als EUA per avaluar el guany de calor solar de tota la finestra, incloent cortines solars) i valor psi per la vora de vidre (inclosa espaiador). Vidre típic de doble vidre amb gas Argó que pot arribar a 1 W / m2K, mentre que el triple vidre arriba 0,6. Factors solars de vidre en el rang de mercat entre 0,8 i 0,3. Espaiadors metàl·lics tradicionals (valor psi  0.1) estan sent reemplaçats per productes de "vora calent" (valor psi  0.04). Els valors de transmitància de llum del vidre (LT) oscil·len entre 0,1 i 0,9

Objectius i Beneficis ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies Solucions d’Operació

ENVOLUPA NT

SISTEMES

MARC D’ALT RENDIMENT Els marcs d'alt rendiment estan disponibles al mercat, ara els esforços es fan principalment en la reducció dels costos d'adquisició. El valor U per marcs pot arribar a 0,6 per als marcs d'aïllament més alts. Molts materials poden ser usats; quan es tria un marc d'alumini o acer un bon trencament de pont tèrmic és imprescindible. Es proposen marcs d'alt rendiment en alumini, fusta-metall, PVC o acer

Costos

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

FINESTRES Les finestres representen un gran potencial en l'estalvi d'energia. En l'enfocament NZEB, calen finestres d'alt rendiment per minimitzar les demandes de calefacció i refrigeració. El Valor Ufinestra inclou V-vidre, V-marc i valor psi (espaiador) i depèn del producte, la geometria i dimensions de la finestra

Eines

En Escoles MED Les finestres a preescriure en les escoles MED ha de ser d'alt rendiment, de baixa emissivitat i de doble vidre. No cal triple vidre en clima MED; només a les escoles amb importants valors de Graus dia de calefacció, que es troba a zones de muntanya o similar podria ser interessant. Factor solar per a les escoles MED no ha de ser inferior a 0,4 a 0,5. Les finestres s'elegiran d'acord amb la demanda de calefacció i refrigeració, i altres criteris (de permeabilitat a l'aire, l'acústica, la llum del dia ...). En reemplaçar la finestra, cal estudiar també la ventilació i aïllament de façanes. Llavors, la ventilació a través de la finestra podria ser una opció. S'ha de prestar atenció a l'eficiència energètica global de la solució escollida per ser implementada. Una pel·lícula solar es podria instal·lar en les finestres existents per reduir el guany de calor solar; No obstant això, si les propietats tèrmiques són de baix rendiment, cal substituir tota la finestra

SOFT: Window software from LBNL, Comsol software Thermal properties of windows INDUSTRY: EuroWindoor umbrella organization, Glass for Europe, European Windows Film Association INTERACTIVE: BUILD UP Community Windows, Interactive platform Glassfiles TECHNOLOGY: Envelope Technology Roadmap (IEA), and Annex NATIONAL: Verre online (French)

Font de les imatges: 1 i 2 Technoform Bautec

S06. Aïllament exterior de la coberta

LLISTA

Objectius i Beneficis ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costos

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

AÏLLAMENT COBERTA PLANA AÏLLAMENT COBERTA INCLINADA PESADA AÏLLAMENT COBERTA INCLINADA Un sostre pla és el cas més comú d'edificis escolars mediterranis. L'aïllament Les cobertes inclinades poden ser menys LLEUGERA exterior és fàcil d'aplicar i es pot realitzar seguint dues tècniques bàsiques: comunes en els edificis MED. No obstant això, Les estructures de fusta de coberta sostre invertit i sostre convencional. En la primera opció, la capa la solució estandard és de gran inèrcial. Fins i inclinada es poden trobar principalment d'impermeabilització està al costat calent, pel que s'exposa a menys tot localment es poden trobar maons recolzats en les regions de muntanya a França. diferències tèrmiques; mentre que a la segona opció, s'exposa a majors sobre una sèrie d'envans d'obra. El material de En general, s’instal·la un aïllament de diferències tèrmiques però el material aïllant està més protegit. En aïllar un coberta (rajoles comunament) s'ha de treure tipus llana amb la membrana sostre pla, cal considerar si és accessible a les persones (és a dir, s'utilitzen (amb cura per minimitzar el trencament de impermeable corresponent i rastrells per com a zona de jocs). A més, l’energia fotovoltaica i els materials frescos de teules) i reemplaçar periòdicament donar suport a les rajoles sostre poden ser integrats al mateix temps L’aïllament exterior del sostre es compon d'un material aïllant aplicat a la part superior de la llosa de sostre o sobre l'estructura de fusta, que està cobert amb un material de coberta. La manera en què s'aplica l'aïllament i el tipus de recobriment depèn principalment de si la coberta és plana o aguda. Avantatges: la millor opció per reduir al mínim els ponts tèrmics; protecció de l'estructura del sostre; tecnologia madura i àmplia oferta de productes; no afecta l'espai interior. Desavantatges: major cost d'inversió d'altres aïllaments del sostre a causa de la necessitat d'eliminar material de coberta existent (per teulades inclinades).

En Escoles MED En l'enfocament NZEB, l’aïllament extern es considera la prioritat entre les opcions d'aïllament de la coberta. Per tal de fer una bona execució, el material d'aïllament ha de ser elegit d'acord a les propietats tècniques; a més, és molt recomanable incloure criteris d'impacte ambiental (LCA). La impermeabilització ha de ser garantit i les unions de sostre amb façana I les obertures de ser estudiades i tractades per reduir al mínim els ponts tèrmics. En el moment de la instal·lació d'un aïllament de la coberta exterior, espot aprofitar per integrar un sistema de coberta freda I sistemes de panells fotovoltaics. En el cas d'una coberta ventilada (rajoles o similars), és molt aconsellable col·locar una barrera radiant sobre el material d'aïllament per ajudar a reduir els guanys de calor. D'altra banda, la normativa contra incendis pot afectar l'elecció d'una o altra solució / material. En actuar sobre el sostre, és un bon moment per considerar altres funcions i l'estètica; tan grans canvis com la conversió d'una coberta a dues aigües en una teulada plana o viceversa poden ser opcions a tenir en compte. En climes càlids, un sostre pla, fins i tot podria ser reformat en una nova coberta a dues aigües incloent un àtic ventilat. La major inversió en aquests casos pot ser una de les principals barreres

Fonts de les imatges: 1 i 2: DOW Building Solutions; 3: Rockwool

Eines -Thermal Insulation Report EC -International Federation for the Roofing Trade -Envelope Technology Roadmap (IEA), and Annex -E-toiture (in French)

S07. Aïllament interior del sostre LLISTA

AÏLLAMENT COBERTA PLANA La coberta plana és el cas més freqüent d'edificis escolars mediterranis. L’aïllament interior es pot col·locar quan no és possible l’extern. L'aïllament s'instal·la amb l'ajuda d'un suport i s’hi afegeix a sobre un acabat. El sistema s'ha d'adaptar a la situació actual, i l'eliminació prèvia dels materials existents (fals sostre ...) pot ser necessària

Objectius i Beneficis ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costos

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

AÏLLAMENT SOSTRE INCLINAT (PESAT) Les cobertes inclinades són menys comunes, i la solució típica MED és una llosa inclinada d’inèrcia alta. En aquest cas, l'aplicació d'aïllament intern és fàcil i ràpid. A vegades no es pot accedir a l'aïllament a causa de les peculiaritats arquitectòniques, per exemple una coberta inclinada sobre una sèrie d'envans d'obra

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

AiLLAMENT SOSTRE INCLINAT (LLUM)

Les cobertes inclinades d’estructura de fusta es poden trobar principalment en les regions de muntanya i a França. L’aïlllament tipus tendeix a ser de llana instal·lat sobre perfils de fusta

L'aïllament del sostre interior consisteix a aplicar material d'aïllament des de l'interior de la coberta; és a dir, al costat interior de l'estructura del sostre. En general, es necessita una barrera de vapor al costat interior de l'aïllament, amb la finalitat d'evitar la condensació intersticial. Avantatges: Baix cost d'inversió; fàcil d'aplicar; no cal bastida. Desavantatges: afecten l'ús de les golfes; aplicació interromp les activitats dins de l'edifici; pot augmentar els ponts tèrmics, s'han de complementar amb l'aïllament en façana interior; cap altra mesura d'energia es pot aplicar a la vegada (sostre fresc, PV, barrera radiant)

En Escoles MED En l'enfocament NZEB, aïllament extern es considera la prioritat entre les opcions d'aïllament del sostre. Quan no sigui possible, pot ser prescrit l'aïllament interior. El material d'aïllament ha de ser elegit d'acord a les propietats tècniques; a més, està molt recomanat per incloure criteris d'impacte ambiental (LCA). S’ha de garantir la impermeabilització i les unions de sostre amb façana, obertures ... S’han de conèixer per minimitzar els ponts tèrmics. Finalment, la normativa contra incendis pot afectar l'elecció d'una o altra solució / material. Tingueu en compte que a França, han aparegut trastorns estructurals en algunes teulades planes aïllades per l’interior, a causa de les temperatures més fredes de la llosa del sostre i condensacions. En qualsevol cas, aquesta solució ha de ser estudiada en detall per garantir el correcte funcionament

Font de les imatges: 1 and 2: Rockwool; 3. URSA

Eines -Thermal Insulation Report EC -International Federation for the Roofing Trade -Envelope Technology Roadmap (IEA), and Annex -E-toiture (in French)

S08. Aïllament de sostre amb cavitat LLISTA

COBERTA VENTILADA PLANA Quan el sostre existent és un sostre pla ventilat, la injecció d'un material aïllant pot ser una possibilitat per millorar les propietats tèrmiques del sostre. No obstant això, el potencial d'estalvi d'energia es veurà limitada per l'ample de cambra d'aire, d'obra intermèdia (que actuen com a ponts tèrmics) i l'estat actual de la càmera

Objectius i Beneficis ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costos

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

CONTROL I GESTIÓ

SOSTRE INCLINAT Les cobertes inclinades són menys comuns en els edificis escolars de la Mediterrània. No obstant això, quan es troben, poden ser aïllades amb materials laminats o injectant escuma en el costat superior de la llosa

AIRE LLIURE

COBERTA INCLINADA AMB ENVANS Localment, alguns sostres particulars s'han construït amb una sèrie d'envans interns. L'accés a les golfes serà probablement limitada però injectant escuma o aïllament, fins i tot panells laminats, es podrien aconseguir bons nivells d’aïllament. No obstant això, les particions crearan ponts tèrmics L’aïllament del sostre de la cavitat consisteix en l'aplicació de material d'aïllament en una cambra d'aire existent (en cobertes planes) a l'interior de l'àtic, sobre la llosa superior. La primera opció (terrat) ofereix un baix potencial i no ha de ser l'únic aïllament del sostre; mentre que la segona opció (sense particions) representarà una mesura de baix retorn de la inversió. Són necessaris per implementar aquesta solució, anàlisi prèvia i els professionals capacitats; A més, és molt recomanable la comprovació final amb termografia. Avantatges: Baix cost d'inversió; generalment fàcil i ràpid d'aplicar; no cal bastida; no afecta l'espai interior. Desavantatges: Pot augmentar alguns ponts tèrmics (si hi ha tantes particions, aquest és un punt feble), rendiment final incert, cap altra mesura d'energia es pot aplicar a la vegada (sostre fred, PV, barrera radiant)

En Escoles MED En l'enfocament NZEB de sostres, l’aïllament extern es considera la prioritat entre les opcions d'aïllament del sostre. L’aïllament de la cambra és una solució de baix cost que ha de ser analitzat prèviament en termes de potencial d'estalvi d'energia. Depenent de la coberta existent, pot constituir una bona alternativa o simplement un complement / pas intermedi per aconseguir un rendiment moderat. El material d'aïllament ha de ser elegit d'acord a les propietats tècniques; a més, és recomanable incloure criteris d'impacte ambiental (LCA). Els punts singulars com les unions de sostre amb façana, envans, forats ... han de ser estudiades i tractades per reduir al mínim els ponts tèrmics. Finalment, la normativa contra incendis pot determinar l'elecció d'una o altra solució / material. Si es realitza un aïllament de la cambra del sostre, es necessita poca feina per convertir l'àtic en una càmera ventilada, amb la finalitat d'ajudar a reduir el guany de calor de la radiació solar

Font de les imatges: 1 and 4: ETSAV-UPC

Eines -Thermal Insulation Report EC -Carbon Trust - Roof insulation

S09. Coberta verda Objectius i Beneficis

LLISTA

ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

COBERTA

Solucions SISTEMES

Costos

Finançament

SUBMINISTR AMENT D’ENERGIA

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

Extensiu

Semi-intensiu

Intensiu

Gruix

3 – 12 cm

12 – 30 cm

> 30 cm

Bearing

30 – 150 kg/m²

150 – 350 kg/m²

> 350 kg/m²

Vegetatió

Sedum

Gramínies, Perennes

Arbustos, Arbres

Manteniment

Dos cops l’any, sense gaire reg

Quatre cops l’any, el reg recomanat

Com a jardí tradicional

Accés

no

Sí

Sí

Cost

30 – 70 €/m²

100€/m²

150 – 200€/m²

Un sostre verd és una capa vegetal situada en un terrat, que inclou, com a mínim, un sistema repel·lent d'arrels, un sistema de drenatge, una capa filtrant, un mitjà de creixement lleuger i plantes, i s'instal·larà sobre una membrana impermeable. Hi ha tres tipus principals de sistemes de sostres verds, segons el seu gruix: coberta extensiva, coberta semi-intensiva i coberta intensiva. Cobertes extensives són actualment el tipus més comú, a causa principalment al seu baix cost, pes lleuger i de baix manteniment, fent-los adaptables a molts edificis existents. També es planten sovint amb sedum, per la seva resistència a la sequera i el seu alt poder de cobertura, però en general no tenen prou diversitat i el substrat és massa prim per augmentar la biodiversitat. A més, es recomana evitar el monocultiu de sedum per procurar una major diversitat de plantes (entre 20 i 30 espècies). Beneficis: el sostre verd pot augmentar la durabilitat de la membrana per a sostres disminuint la seva exposició a grans fluctuacions de temperatura que poden causar micro-fissures, i la radiació ultraviolada; es pot millorar la gestió de les aigües pluvials mitjançant la reducció i la desacceleració del vessament d'aigües pluvials a l'entorn urbà; pot augmentar la biodiversitat. Limitacions: Els costos (instal·lació i manteniment); accessibilitat i manteniment; la capacitat portant del sostre; la demanda d'aigua

En Escoles MED Els beneficis d'un sostre verd varien àmpliament depenent del tipus de sostre verd, gruix i densitat en particular. Si es dissenyen adequadament, un sostre verd pot reduir l'energia necessària per a proporcionar refrigeració i calefacció mitjançant l'absorció de calor i actuar com a aïllants tèrmics per als edificis. També pot millorar la salut i el benestar dels alumnes: l’efecte illa de calor es pot moderar a la ciutat, la qualitat de l'aire es pot millorar, el soroll pot ser reduït (sobretot pels sons de baixa freqüència), qualitat de vida i el valor estètic es pot millorar, però només si el sostre verd és visible i / o accessibles al públic, cosa que no sol ser el cas (seguretat, risc de deteriorament)). En una escola, un sostre verd pot oferir oportunitats educatives. A més, quan l'objectiu d'aconseguir una escola NZEB implica un sistema fotovoltaic, un sostre verd pot ser compatible. No obstant això, factors limitants, com la demanda d'aigua, manteniment i mosquits han de ser avaluats prèviament

Font imatges: SIPLAST

Eines -http://www.greenroofs.org/ -http://www.epa.gov/heatisland/mitigation/greenr oofs.htm -Design Guidelines for Green Roofs Peck, S. and M. Kuhn. 2003 (French)

S10. Coberta i façanes fresques LLISTA COBERTA FRESCA Les cobertes fredes es caracteritzen per una major reflectància solar en comparació amb els materials convencionals de coberta del mateix color i els valors d’alta emissivitat infraroja. Les cobertes fredes es poden aplicar a tot tipus de cobertes. Minimitzen el guany de calor solar mantenint les superfícies de sostre més fresques sota el sol. Això és a causa dels materials utilitzats, que reflecteixen la radiació solar (augment de la reflectància solar) i alliberen la calor absorbida (alta Lluminositat de l'infraroig)

Objectius i Beneficis ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costos

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

REVESTIMENTS FRESCS Els revestiments freds són pigments reflectants blancs o especials que reflecteixen la llum del sol. Els revestiments són com pintures de gran espessor que poden protegir les superfícies de ultraviolada (UV) i el dany químic, i alguns ofereixen protecció de l'aigua i les característiques de restauració. L'ús de revestiments freds és una solució econòmica i passiva que pot contribuir a la reducció de les càrregues de refredament en edificis amb aire condicionat i la millora de les condicions de confort tèrmic interior en disminuir les hores d'incomoditat i les temperatures màximes en els edificis d'habitatges sense aire condicionat

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

BENEFICIS DE LA COBERTA FRESCA PER ALS POLÍTICS -Tenir un impacte positiu en el medi ambient global en reduir l'energia necessària per a la refrigeració interior i les emissions de gasos d'efecte hivernacle relacionats -Ajuda a mitigar l'efecte illa de calor urbà

Valors per hores de temperatures de la superfície de l’edifici de referència (A) i d’edifici amb coberta freda (B) . La diferència de BENEFICIS DE LA COBERTA FREDA PER ALS PROPIETARIS temperatura de la superfície pot - Reducció de l'energia necessària per a la refrigeració interior arribar a un màxim de 25 ° C durant - Reducció de l'estrès tèrmic al sostre, el que podria millorar la vida útil del sistema l'estiu. Valor experimental i nimèric Conventional de l’impacte de l’increment de - Millora del confort tèrmic interior roof system reflectància en coberta en un - Reducció dels costos de funcionament i manteniment edifici de l’escola a Atenes, A. Cool Roof Synnefa et al, 2012, Energia i (Img copyright pending) Edificis, vol.55, pp 7-15) La reflectància solar (% de l'energia solar reflectida per una superfície) i emitància tèrmica (la quantitat de calor que un material irradiarà per unitat de superfície a una temperatura donada), tenen efectes notables sobre la temperatura de la superfície dels materials. Les cobertes convencionals tenen una baixa reflectància però alta emitància tèrmica, mentre que els sostres frescos tenen alta reflectància i emitància infraroja. D'acord amb la investigació (EPA), les cobertes convencionals poden estar entre 31- 47 ° C més calentes que l'aire, mentre que les cobertes fredes tendeixen a romandre dins de 6 a 11 ° C de la temperatura ambient. La prima de cost per a sostres frescos en comparació amb els materials de sostre convencionals oscil·la entre (6,1-24,4 € / m²), depenent de l'aplicació

En Escoles MED Les cobertes fresques són un sistema que reflecteix la radiació solar i emet calor, mantenint les superfícies de sostre fredes sota el sol (a causa del augment de la reflectància solar i alta Lluminositat l'infraroig). Es poden fer d'un tipus de pintura altament reflectant, una coberta de fulla, o rajoles o teules altament reflectants. Les cobertes fresques permeten als propietaris d'edificis, arquitectes, enginyers civils, consultors d'energia i els responsables polítics a optimitzar el rendiment energètic i mediambiental d'un edifici o d'un entorn urbà, en funció de l'ús, el disseny, el medi ambient i el clima que l’envolta. Les cobertes blanques han estat populars des de l'antiguitat en els edificis mediterranis. Se sap que l'ús de colors clars redirigeix la major part de la radiació solar incident i els resultats de les temperatures superficials inferiors. Les cobertes fredes són una barreja entre vells conceptes i tecnologies modernes. Els estudis han demostrat que la tecnologia Cool Roofs és eficient en condicions climàtiques mediterrànies. Una mesura de baix cost com ara un revestiment fresc pot contribuir significativament a augmentar les condicions de confort tèrmic a l'interior d'un edifici, pel que és més eficient de l'energia i, a més, augmenta el temps de vida útil de la coberta.

Eines - European Cool Roofs Council Cool Roofing Information CRRC -Reducing Urban Heat Islands: Compendium of Strategies , EPA -Cool roof Project IEE -Cost & energy savings, DOE cool roof calculator -Mitigation Techniques IDES EDU

Font imatges: 2: http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0378778812001028

S11. Aïllament exterior de façanes

LLISTA

Objectius i Beneficis ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costos

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

ETICS - EIFS Sistema d'Aïllament Tèrmic Exterior (ETICS / EIFS): Sobre Compost que consta de diversos elements prefabricats (adhesiu, material d'aïllament, ancoratges (si cal), capa base, reforç (malla de fibra de vidre), capa d'acabat / capa superior amb sistema d’acabat i / o revestiment de pintura, accessoris) que s'aplica directament sobre la façana

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

ALTRES Aïllament exterior pot ser inclòs en els elements d'acabat, revestiment no ventilat, de doble paret o fins i tot en solucions de revestiment pesats

FAÇANA VENTILADA La façana ventilada permet la circulació de l'aire a través de la seva estructura. És un sobre que consisteix en una capa externa feta de diferents materials que s'uneixen a les parets de l'edifici utilitzant una subestructura generalment feta de fusta, acer o alumini, i un espai d'aire ventilat d'amplada variable que conté l'aïllament tèrmic. L’aïllament extern de façana consisteix a aplicar una capa d'un material d'aïllament tèrmic a les parets externes. Es poden utilitzar moltes tècniques, d’ETICS i de façanes ventilades són les més esteses en els països MED. Si cal, es durà a terme un tractament previ de la paret existent. Avantatges: Reducció de ponts tèrmics i en conseqüència de condensacions; la construcció de murs pateixen menys sol·licitacions tèrmiques; conservació de la inèrcia tèrmica dels murs; no afecta la part interior de l'edifici i de les activitats realitzades; adaptable a qualsevol geometria de façana; oportunitat per incloure altres mesures energètiques; dóna un nou aspecte a la façana; tecnologia madura; es pot utilitzar varietat de materials d'aïllament. Desavantatges: Reducció del nombre de professionals qualificats; cal bastida; els balcons poden formar ponts tèrmics que són difícils de resoldre; canviar l'estètica pot ser una barrera per a algunes façanes d'alt valor; major cost d'inversió que altres tècniques d'aïllament; es pot produir invasió de l'espai públic a causa de l'augment del volum de l'edifici; la façana pot arribar a ser menys resistents a les accions de vandalisme

En Escoles MED En l'enfocament NZEB, aïllament extern es considera la primera opció quan s'estudien opcions d'aïllament de façana, a causa dels grans beneficis en comparació amb aïllament intern. Per aconseguir una implementació reeixida, de material d'aïllament ha de ser elegit d'acord a les propietats tècniques (tèrmica, mecànica, acústica, foc, aigua i vapor, estabilitat ...); a més, és molt recomanable incloure criteris d'impacte ambiental (LCA). Generalment no són necessaris retardadors de difusió de vapor (no barreres de vapor). No obstant això, han de ser acuradament estudiades i les seves propietats han de ser elegits d'acord amb els materials de construcció, l'estratègia de ventilació i les condicions climàtiques locals. Per solucions ventilades, una barrera radiant afegida en el costat intern pot ajudar a reduir el guany de calor. En instal·lar sistemes externs pot ser el moment adequat per integrar la protecció solar, materials freds i / o integració arquitectònica. D'altra banda, la normativa contra incendis pot influir en l'elecció d'una o altra solució / material. Finalment, com que la intervenció és exterior, les obres són compatibles amb l’activitat escolar

Font imatges: 1: ISONAT: 2: Rockwool; 3 and 4: ©Mur Manteau

Eines -ETICS European Association -Rockwool ventilated façade -French association Mur Manteau -EURIMA -Energy Saving Trust UK

S12. Aïllament interior de façanes LLISTA

Objectius i Beneficis ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions

Costos

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

SISTEMES

TAULES D’AÏLLAMENT RÍGID Les plaques de guix amb suport d'aïllament rígid (plàstic escumat) s’instal·len a l'interior de les parets. Les plaques aïllants es fixen a la paret amb cintes contínues de guix o adhesiu

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

TRASDOSAT DE PARET PER L’INTERIOR

L’Aïllament intern es pot instal·lar sobre el costat interior de la paret existent. A sobre es construeix un nou mur de maó sobre el qual s’aplica un acabat

LLISTONS Llistons de metall o fusta es fixen a la paret amb material aïllant, i el conjunt es cobreix amb guix. L'ús tant d'una barrera de vapor (interna) com d’una membrana transpirable (extern) crea una barrera d'aire que ajuda a millorar l'estanquitat a l'aire de l'edifici i limita condensacions L'aïllament interior de façanes consisteix a aplicar un material aïllant i un acabat per al costat interior de la façana. Els sistemes d'ús general inclouen ancoratges, aïllament i acabat (normalment subministrat pel mateix distribuïdor). Diferents tècniques poden ser utilitzades depenent del material d'aïllament i les opcions d'implementació. A causa dels inconvenients identificats, a Bèlgica l’aïllament de façana per l’interior només es prescriu en els casos en façanes exteriors protegides. Avantatges: façana exterior sense canvis; tècnica entre professionals ben coneguda; tecnologia madura; bastida no és necessària o molt simple; varietat junta de materials d'aïllament pot ser utilitzada; menor cost d'inversió que per a l'aïllament extern. Desavantatges: Important augment de ponts tèrmics; la construcció de murs augmenten sol·licitacions tèrmiques; reducció de l'espai de la sala; inèrcia tèrmica de la paret no es conserva; un impacte important en el interior de l'edifici i les activitats realitzades; risc de condensació intersticial

En Escoles MED En l'enfocament NZEB, l’aïllament extern es considera la primera opció quan s'estudien opcions d'aïllament de façanes. No obstant això, si la façana exterior ha de ser preservat en el seu estat original, aïllament intern pot ser l'opció correcta. Per aconseguir una implementació reeixida, materials d'aïllament han de ser elegits d'acord a les propietats tècniques (tèrmica, mecànica, acústica, foc, aigua i vapor, l'estabilitat ...); a més, és molt recomanable per incloure criteris d'impacte ambiental (LCA). Poden ser necessaris retardadors de difusió de vapor (no barreres de vapor) poden ser necessaris per evitar la condensació intersticial. Per tant, s’ha de realitzar una anàlisi prèvia, incloent els materials de construcció, l'estratègia de ventilació i les condicions climàtiques locals. Finalment, la normativa contra incendis pot influir en l'elecció d'una o altra solució / material

Font imatges: 1: Pladur-Uralita; 2. ISONAT; 3. Rockwool

Eines -EURIMA -Energy Saving Trust UK

S13. Aïllament de les cambres de façana LLISTA

Objectius i Beneficis ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costos SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

TECNOLOGIA L’aïllament de la cambra consisteix en la incorporació d'un material aïllant en la cavitat d'aire entre els blocs de construcció, dins de la paret. L'aïllament s'injecta a través de petits orificis perforats a través de la maçoneria exterior o interior. Aquesta tècnica es pot utilitzar en parets dobles en bon estat, i es recomana que la cavitat sigui d'almenys 5 cm d'ample. S'aplica per professionals qualificats seguint indicacions específiques. El rendiment tèrmic final pot ser molt limitat i bastant incert; per tant, en l'enfocament NZEB, pot només ser recomanat com una mesura complementària de baix cost per a les futures millores en l'aïllament

Finançament CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

MATERIALS D’AÏLLAMENT Només poden aplicar-se materials no conformats. Hi ha una àmplia oferta comercial: llana mineral expansiva, cel·lulosa o llana d'ovella, perles de plàstic (EPS), perlita expandida / vermiculita, poliuretà o escuma d'urea-formaldehid. El material d'aïllament ha de ser elegit d'acord a criteris tècnics i ambientals

Avantatges: Baix cost; fàcil d'aplicar; aspecte exterior i interior es conserva; No cal bastides; sense reducció de superfície útil; varietat de materials d'aïllament Desavantatges: La manca d'informació sobre l'estat actual de la cambra d'aire (pot contenir runes o deixalles de construcció); rendiment tèrmic final, baix; gruix d'aïllament està limitat per l'ample de la cavitat; ponts tèrmics s'augmentaran en la majoria dels casos; la inèrcia tèrmica de la paret es redueix

En Escoles MED En l'enfocament NZEB, l’aïllament extern es considera la primera opció quan s'estudien opcions d'aïllament de façanes. No obstant això, poden existir façanes amb cambra a les escoles de les regions MED construïdes abans de 1975. Cal prendre algunes precaucions si s’ha d’aïllar la cambra si l'aïllament de la cavitat sembla ser un bon complement o una solució intermèdia. Cal una anàlisi preliminar per avaluar el potencial de condicions de les parets i estalvi d'energia actual, ja que podem trobar alguns materials de construcció en la cavitat de la paret. Llavors, cal trobar el material d'aïllament adequat, la tecnologia adequada per introduir i el personal qualificat per implementat. Es necessita un procediment de verificació final (incloent termografia)

Font imatges: 1 and 2: ThermaBead; 3: ECIMA; 4: Rockwool

Eines -Carbon Trust guidelines -Cavity Insulation Guarantee Agency UK -ECIMA Cellulose EU association (in French) -ATEC CSTB Cellulose insufflation in cavity wall (in French)

S.14 Reducció de Ponts Tèrmics

Objecttius i Beneficis

LLISTA

Beneficis: Es redueixen els problemes amb els punts freds i danys per humitat es redueixen; sense càlculs complicats, amb pocs principis clarament formulats per a la planificació dels detalls Limitacions: Alt cost; en la renovació d’edificis és difícil eliminar els ponts tèrmics (per exemple forjat sanitari, forrant llosa balcó, etc.); l’aïllament extern és la solució més eficaç per reduir els ponts tèrmics, però pot ser impossible en alguns edificis amb valor arquitectònic; En les renovacions és difícil trencar els ponts tèrmics, principalment en les unions entre sòls i parets aïllants interns. La implementació d’elements de ruptura de ponts tèrmics inclou especial atenció en termes de resistència mecànica, resistència al foc i el risc de la transmissió de soroll entre els pisos

ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costos SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

Finançament CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

Els ponts tèrmics poden ocórrer en diversos llocs del voltant de l'edifici, sempre que hi hagi una ruptura en la continuïtat, o una penetració a l'aïllament. Pot resultar per un augment del flux de calor, el que provoca pèrdues addicionals de transmissió, temperatures més baixes a la superfície interior i, possiblement, problemes d'humitat i floridura. Exemples de ponts tèrmics inclouen: • Les unions entre: sota pis i la paret exterior, pis intermedi i les parets, pis alt i parets exteriors, pis alt i parapet; • Els murs de càrrega que penetren a través del sostre del soterrani; • Obra que sobresurt de l'envolvent (balcons); • Revela al voltant de finestres i portes (parts / amunt i avall a l'ampit de la finestra); • studwork en parets d'entramat de fusta (que interrompen l'aïllament); • llaços de la paret d'acer en la construcció de maçoneria.

En Escoles MED

Les pèrdues de transmissió addicionals condueixen a una necessitat d'energia d'escalfament superior i estan prenent especial importància en el cas d'edificis NZEB; reduir el pont tèrmic és altament desitjable per assolir el rendiment NZEB. Els ponts tèrmics estan fortament relacionats amb el sistema d'aïllament, intern o extern, que determina les possibilitats de tractament dels ponts tèrmics de l'envolvent i les relacionades amb els balcons, caixes de persiana, etc. Impacte dels sistemes de fixació d'aïllament en la construcció d’obra de fàbrica es pot reduir utilitzant, si és possible, els connectors de baixa conductivitat i limitar la seva freqüència. Moltes solucions es podrien considerar per reduir els ponts tèrmics dels balcons, com l'aïllament de la part inferior a dels balcons. Una opció més complicada i costosa és demolir. Elements trencadors del pont tèrmic també es poden utilitzar per reduir les pèrdues de calor. Per exemple, poden ser col·locats en les unions entre parets i terres. També s'integren en el marc de finestres d'alumini per millorar el seu rendiment

Eines http://www.asiepi.eu http://www.passivhaustagung.de http://www.buildup.eu/communities/thermalbridges http://www.energieplus-lesite.be

S.15 Reducció d’infiltracions d’aire

Objectius i Beneficis

LLISTA

ESTALVI ENERGÈTIC La millora de l'estanquitat a l'aire d'infiltració i per tant dels requisits d'escalfament de l'edifici. En els edificis existents, aquestes fuites d'aire poden representar fins al 40% de les necessitats de calefacció. Per tant, hem d'establir una meta per validar la qualitat de l’obra. Per exemple: N50 <0,6 / h (etiqueta Passivhaus); 0,6 -1,0 m3 / (m2 · h) (segell francès de la BBC per a l'habitatge)

ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costos

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

MILLORA DEL CONFORT La millora de l'estanquitat a l'aire també controla el flux d'aire que circula a través del sistema de ventilació per a millorar la qualitat de l'aire. D'altra banda, la falta d’estanqueïtat dóna com a resultat l’existència de corrents d’aire I d’humitats. Això crea molèsties per a l'usuari i un risc de fongs. També es millora el confort acústic en relació amb el soroll exterior

En Escoles MED Encara que la mitjana amb la temperatura exterior sigui més baixa en les regions mediterrànies, les nostres regions són sovint més ventoses. Pel que és important treballar en l'estanquitat a l'aire, especialment per garantir el confort tèrmic dels usuaris i garantir una bona qualitat d'aire interior. A més, després de la millora de l'aïllament i els equips de construcció, la infiltració d'aire es converteix en la font més consistent de pèrdua, juntament amb els ponts tèrmics. Per tant, és impossible arribar a un nivell de NZEB si l'estanquitat a l'aire de l'edifici no es millora. Tot i que el reglament no ho imposa, cal fer un mesurament in situ d’hermeticitat. Es pot realitzar una prova d'infiltracions abans d'acabar l’obra per a la validació de la qualitat de les obres estructurals i d'aïllament. Una segona prova d'infiltracions serà definitivament confirmarà els resultats al final de l'obra. COST El preu d'una prova d'infiltracions depèn de la mida de l'edifici i de les eines disponibles (1.000 € mínim per a una prova d'infiltracions)

Eines Movies : Energivie program in France Guides Government of Ireland Energivie France Minergie Swiss Guide technique Étanchéité des Menuiseries Extérieures (TREMCO)

S.16 Ventilació natural controlada (I)

Objectius I Beneficis

LLISTA

ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costos

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

VENTILACIÓ NATURAL – VARIABLES QUE AFECTEN ELS MOVIMENTS D’AIRE La ventilació natural, a diferència de la ventilació forçada, es produeix a causa de l'aire que es mou a través de l'edifici. Es requereix aire fresc en els edificis per a garantir la qualitat de l'aire i la comoditat (eliminar olors, refrigeració) La ventilació natural, sense cap control, no garanteix els estàndards actuals de qualitat de l'aire interior ni l’estalvi energètic en els edificis escolars de la Mediterrània, encara que hagi estat ben dissenyada. Aquesta és la raó per la qual ha de ser controlada i fins i tot, quan sigui necessari, s’ha de combinar amb un sistema de ventilació mecànica. 3 tipus d’efectes de ventilació natural : El vent provoca una pressió positiva en un costat de l’edifici i una pressió negativa a l’altre costat. Per igualar la pressió, l'aire fresc que entra cap a l’obertura de sobrevent s’ha de treure per qualsevol obertura a la banda de sotavent i la coberta. La ventilació pot ser induïda a través de geometria (xemeneies) o induïda amb humitat (torre de fred) Les diferències de temperatura entre l'aire calent a l'interior i l'aire fred exterior pot fer que l'aire de l'habitació s'aixequi i surti al sostre o la coberta, i entri a través d'obertures inferiors a la paret Les diferències en la humitat afavoreixen el moviment de l’aire des de zones més denses i més fredes cap a capes més lleugeres I càlides Factors que afecten la ventilació natural: A escala local: La topografia local, la vegetació i els edificis dels voltants tenen un efecte sobre la velocitat del vent que contacta amb un edifici. Les direccions aproximades del vent es resumeixen en diagrames de temporada. No obstant això, les dades de vent recollits en una estació meteorològica poden diferir considerablement dels valors reals en una obra de construcció a distància amb les condicions microclimàtiques locals (influenciat per obstacles naturals i artificials) A escala edifici : -La ventilació induïda pel vent es maximitza quan la cresta de l'edifici és perpendicular als vents d'estiu -La ventilació natural es crea més fàcilment en els edificis estrets; en conseqüència, els edificis que depenen de la ventilació natural sovint tenen una planta articulada

D'altra banda, la quantitat de ventilació depèn críticament de l'acurat disseny d'espais interiors, i la mida i la col·locació de les obertures de l'edifici:

a

Cada habitació ha de tenir dues obertures de subministrament i d'escapament separades, localitzeu la superior per sobre de l'entrada per maximitzar l'efecte xemeneia. Orienteu les finestres a través de l’habitació i separades entre si per maximitzar la barreja dins de l'habitació, mentre que minimitza les obstruccions al flux d'aire

Una ventilació de cumbrera és una obertura en el punt més alt de la coberta que ofereix una bona sortida per a la ventilació induïda pel vent. L'obertura de cumbrera ha d'estar lliure d'obstruccions per permetre que l'aire flueixi lliurement fora de l'edifici

S.16 Ventilació natural controlada (II)

Objectius i Beneficis

LLISTA

VENTILACIÓ NATURAL CONTROLADA La ventilació natural pot oferir una solució viable quan es dissenya adequadament (tenint en compte tots els criteris que afecten el moviment de l'aire), per a les zones no afectades per la contaminació de l'aire o soroll. En els enfocaments NZEB, es requereix controlar la ventilació natural, a través d'un sistema automatitzat, que l'usuari pugui ser capaç d'anul·lar (sempre recolzat per un sistema d'alerta per evitar la pèrdua d'energia significativa). La velocitat de l'aire de l'interior no ha de comprometre el confort tèrmic dels ocupants (a velocitats d'aire de 0,5 m / s, la temperatura interior percebuda es pot reduir fins a en un 1 ° C). La difusió de l'aire és un fenomen complex, pel que és aconsellable consultar als especialistes en aquest camp (enginyeria, fabricant, ...)

ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solutions SISTEMES

Costos

Finançament

SUBMINISTR AMENT D’ENERGIA

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

ELEMENTS CLAU Un sistema que permet la ventilació natural controlada inclou finestres automatitzades i / o reixetes de ventilació, actuadors i controladors del motor, per tal d'assegurar el cabal necessari i la difusió adequada d'aire fresc. Aquests elements són oferts per molts fabricants. És important triar els que ofereixen més control del brou (velocitat lenta), la protecció de la durabilitat de la finestra (varis actuadors en la mateixa finestra han de ser correctament coordinats). El sistema proposat ha d'estar vinculat a la PMB en general per tal d'optimitzar l'obertura programada / tancament i temps. Es poden col·locar finestres automatitzades en zones altes a les escoles, mentre que les obertures interiors estan sotmeses a problemes de soroll (a estudiar en cada cas). El manteniment és necessari per garantir el funcionament correcte de tots els elements

En Escoles MED A les escoles NZEB MED, la ventilació natural, controlada adequadament, pot ser apropiada. Estudis anteriors s’han de realitzar per garantir la qualitat de l'aire, el confort tèrmic, la distribució d'aire i el flux. El control es realitza mitjançant actuadors col·locats en finestres o obertures automatitzats. Quan l'escola és de PB+1, es considerarà ventilació pila per efecte venturi amb obertures al sostre. Si es necessita night cooling serà molt més fàcil d’aplicar amb aquest sistema. En els edificis de escolars, on es necessiten fluxos alts de ventilació per assegurar la qualitat de l'aire interior, pot ser necessari incloure un ventilador al conducte de sortida / de ventilació. Aquest seria el cas més simple de ventilació híbrida, i fins i tot en altres casos pot ser necessari un sistema de ventilació mecànica completa

Eines Health-based ventilation guidelines for Europe (Healthvent project) ClassVent and ClassCool: school ventilation design tool (UK) Natural ventilation COOLVENT tool (MIT) Software LOOP DA 3.0 (US) Ventilative cooling and venticool AIVC Air Infiltration and Ventilation Centre Danish experimental study in classrooms Trend Controls Brochure Potential of night ventilation in office buildings in Spain Natural ventilation (WBDG) Control of naturally ventilated buildings (Univ Sheffield) http://www.shef.ac.uk/civil/research/eeb/naturally-ventilated-buildings

S.17 Ventilació mecànica

Objectius I Beneficis

LLISTA

ÚS

Estratègies Estratègies Tècniques d’Operació ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costos

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

La ventilació mecànica es caracteritza per un ventilador que impulsa aire o el retorna a través de conductes, on també es pot fer la recuperació de calor, el control de flux d'aire i condicionament d'aire d'entrada. Un sistema de ventilació mecànica pot ser central o descentralitzat. A Europa, la ventilació mecànica se sol realitzar mitjançant pressió negativa mentre que la pressió positiva també es podria considerar per evitar algunes partícules contaminants (radó)

CENTRAL

DESCENTRALITZAT

Una unitat de tractament d'aire i conductes grans per ventilar grans àrees

Diverses unitats de tractament d'aire i conductes més petits per àrees petites

DESCENTRALITZAT – UNITAT COMPACTA PER ESTANÇA Unitat de tractament d'aire compacta a cada habitació elimina conductes

La solució de ventilació adequada per a una escola existent està limitat principalment per les condicions existents (espai de servei, elements de suport de càrrega, altura de la sala, ubicació, etc.) i també per l'equilibri entre els costos inicials, les despeses de funcionament, la qualitat de l'ambient interior desitjat i l'ús d'energia esperat. A Bèlgica s’està estudiant un nou sistema: aquestes finestres inclouen en el seu marc un sistema de ventilació de doble flux amb recuperació de calor (http://www.bricker-project.com/Technologies/Aerating_windows.kl) Beneficis : Una estratègia apropiada i pel que fa a ventilació pot satisfer un ambient tranquil i estalvi d'energia Limitacions i guardians punts: • La ventilació pot ser subministrada de diverses maneres a l'aula amb major o menor risc de corrents per als ocupants de la zona de confort; • El control dels corrents d’aire implica el control de l’estanqueïtat de l’edifici I dels conductes de ventilació • El manteniment ha de garantir: la substitució de components defectuosos, la cel flux de fans, reixetes de ventilació, etc.

Eines

En Escoles MED A les escoles, les estances disposen d'ocupació intermitent i variable. Totes les solucions s'han d'adaptar als fluxos d'acord a l'ocupació: el mínim cabal per a l'ocupació, de diverses formes : - Accions programades sobre el cabal, en funció dels escenaris d’ocupació d'aula ocupació; - La modulació del corrent en funció del CO2, humitat o presència? . El disseny acurat i els professionals capacitats són necessaris per evitar la pertorbació causada pel soroll d'un sistema mal dissenyat i implementat. Altres solucions complementàries poden ajudar a minimitzar encara més el consum d'energia: la ventilació híbrida, recuperació de calor en el cas d'una ventilació de doble flux, ventiladors de baix consum d'energia, el preescalfament d'aire fresc (intercanviador de calor-calor-aire, mur Trombe, col·lector solar d'aire ...)

SchoolVentCool guidelines Health-based ventilation guidelines for Europe (Healthvent project) AIVC Air Infiltration and Ventilation Centre REHVA (Federation of associations) EVIA (European Ventilation Industry Association) CETIAT (France)

S.18 Activació de la massa tèrmica

Objectius I Beneficis

LLISTA

ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costos

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

A L’ESTIU

A L’HIVERN

La massa tèrmica absorbeix la calor de l'interior de l'habitació, mantenint l’espai fresc. Per descomptat, també absorbirà el calor de l'aire calent de fora - per tant, la superfície externa ha d'estar aïllada per evitar això. És vital ser capaç d'eliminar la calor que ha estat absorbida per la massa durant la nit (ventilació nit): la brisa fresca de la nit, per fregament, arrossega l’energia emmagatzemada

La massa tèrmica funciona on es pot absorbir la calor generada pel sol. El sol entra a l'habitació a través de finestres i escalfa les superfícies cau en, així com l'aire a l'habitació. Es tornarà a emetre aquesta calor a l'habitació a la nit

La massa tèrmica és la capacitat d'un material per absorbir, emmagatzemar i re-emetre de calor. La massa tèrmica és proporcionada principalment per murs de càrrega interiors, parets exteriors, sostres i terra. Quanta calor poden contenir aquests elements depèn del material que estan fets i del seu gruix. El color d'una superfície influeix en la seva capacitat per absorbir la calor. Superfícies fosques., mates i amb textura absorbeixen més calor que les superfícies clares i reflexius. Alguns materials requereixen més temps per absorbir la calor, però el poden mantenir per més temps. Per exemple, els sòls de formigó absorbiran més calor i la mantindran per més temps que els sòls de fusta. Per ser eficaç, la massa tèrmica ha d'estar integrada amb tècniques de disseny passiu: àrees apropiades de vidre davant, amb nivells adequats d’ombrejat, ventilació I aïllament. Beneficis: A les zones mediterrànies, la massa tèrmica és generalment molt avantatjós per a una millor comoditat i un menor consum de refrigeració Limitacions i punts crítics: • En renovació, no sempre és possible millorar la massa tèrmica d'un edifici • La massa tèrmica es redueix per: - Aïllament intern: és preferible l’aïllament exterior - Presència d’interaccions de llum, falsos sostres hermètics, pis elevat: els forjats han de ser pesats, els falsos sostres han d’anar ventilant (si no posa en perill la protecció contra incendis entre plantes) • El control de la calefacció és més complicat

En Escoles MED Les escoles, en general no estan equipades amb sistemes de refrigeració activa, els locals han d'estar protegitss contra pics de temperatura; la inèrcia és un complement indispensable als protectors solars i a la ventilació nocturna. Si s'utilitza correctament, la massa tèrmica anivella les variacions de temperatura, que poden augmentar el confort i reduir els costos d'energia. Als centres escolars, les divisions interiors solen ser lleugeres i baixes. En aquest cas, la massa tèrmica és proporcionada principalment pels murs exteriors i els forjats. Quan existeixen falsos sostres , han de ser remoguts per permetre l'activació de la massa tèrmica. D'altra banda, a les escoles, amb ocupació intermitent, la massa tèrmica requereix una certa anticipació per al funcionament de la calefacció i / o refrigeració; es requereix una programació precisa i de qualitat. A la regió mediterrània, encara que útil, el potencial de refredament és limitat (al voltant del 10% en demanda de refrigeració) en comparació amb els climes més freds

Eines http://www.level.org.nz/passivedesign/thermal-mass/ http://environmentdesignguide.com.au/media /misc%20notes/EDG_65_AH.pdf

S.19 Intercanvi de calor terra – aire (Pou climàtic) LLISTA

Objectius i Beneficis ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

A L’HIVERN Els Bescanviadors de Calor Terra-Aire permeten l'ús de la calor procedent de la terra a l'hivern per escalfar l'aire entrant

Costos

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’EN ERGIA

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

A L’ESTIU Això refreda l'aire extern a causa de la frescor de la terra

Els Bescanviadors de Calor Terra-Aire, també coneguts com tubs de terra, són tubs enterrats al sòl que utilitzen l'intercanvi geotèrmic per preescalfar / pre-refredar l’aire exterior a l'entrar al sistema de climatització d'un edifici. Com que la temperatura del sòl és pràcticament constant, es redueix substancialment les fluctuacions de la temperatura ambient de l'aire. Els sistemes poden ser impulsats per xemeneies de ventilació natural, però en general requereixen ventilació mecànica. En alguns casos es fa circular aire a través de les unitats de tractament d'aire, el que permet el filtrat i escalfat/refredat complementàriament de l’aire. Un simple controlador es pot utilitzar per monitoritzar les temperatures d'entrada i sortida, així com les temperatures de l'aire d'interior. Quant a la fase de refredament, s'utilitzen els EAHEs ja sigui com a sistemes autònoms o sistemes auxiliars addicionals com: per exemple, a l'estiu l'efecte de pre-refredament es pot utilitzar per augmentar el rendiment de les bombes reversibles aire-aire de calor (GSHP), però també és possible combinar-lo amb altres estratègies passives o de baix consum, com ventilació nocturna natural o mecànica. Els conductes d'acoblament de terra o tubs poden ser de plàstic, formigó o argila - l'elecció del material és de poca importància tèrmica a causa de l'alta resistència tèrmica del sòl. Els Bescanviadors de Calor Terra-Aire són adequats per als edificis amb ventilació mecànica amb una demanda de fred moderat, ubicades en climes amb una gran diferència de temperatura entre l'estiu i l'hivern, i entre el dia i la nit. Es requerirà un estudi tècnic sistemàtic dels tubs i de la superfície de les reixes de ventilació de grandària, per definir la seva gestió Beneficis: proporciona refredament a l'estiu i preescalfament de l'aire a l'hivern; pot ser interessant en àrees sorolloses on les finestres són problemàtiques. Limitacions i punts crítics: La dificultat d'implementar la renovació; els alts costos d'instal·lació; pot ser econòmicament atractiu si l'actualització requereix moviments de terra; necessiten terres disponibles per acomodar la longitud dels tubs; manteniment necessari per evitar qualsevol risc per a la salut amb la qualitat de l'aire interior

En Escoles MED Donades les dificultats tècniques i econòmiques en renovació, Els Bescanviadors de Calor Terra-Aire poques vegades es poden instal·lar en una renovació de l'escola. L'interès per a les escoles MED es basa principalment en l'efecte de pre-refrigeració a l'estiu. En el cas en el que podria ser implementat, es requereix un estudi per definir l'estalvi d'energia que es produiria en relació amb un sistema de refredament actiu. També és imprescindible fer un contracte per al manteniment de les condicions de salubritat. Per evitar el risc de degradació de les condicions IAQ, és preferible utilitzar un intercanviador de calor de glicol amb tubs enterrats

Eines http://www.ibpsa.org

S.20 Gestió de la il·luminació natural

Objectius i Beneficis

LLISTA

ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costos SUBMINIST RAMENT D’ENERGIA

Finançament CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

(Img copyright pending)

TUBS SOLARS

PRESTATGES DE LLUM

PERSIANES

Sistemes de guia d'il·luminació tubulars, àmpliament utilitzats per al transport de la llum del dia en general des del sostre fins al nucli d'edificis, on no hi ha finestres

Les superfícies horitzontals, muntades ja sigui dins, fora o en ambdós costats d'una finestra, dividint-la en una part inferior més gran i una tarja per sobre de la plataforma. Les safates de llum proporcionen ombra a les àrees properes a les finestres, protegint-les de la raciació directa del sol alhora que reflecteixen la llum natural cap al sostre, incrementant I homogeneitzant els nivells de llum natural de l’espai

Fets de plàstic o tela, o fins i tot del tipus veneciana, es situen a la part interna o externa de la finestra, per proporcionar ombra a l'espai mitjançant la reducció de la incidència de la llum natural

En Escoles MED Tubs solars: Tot i que les escoles mediterrànies solen tenir una àrea adequada de finestres, els tubs solars poden ser utilitzats per tal de portar la llum del dia a les zones més profundes de les aules i passadissos foscos. Grans longituds de tubs i colzes disminueixen el rendiment del sistema. El sistema és difícil de ser implementat en els edificis existents. D'altra banda, s’ha de prestar atenció per garantir un segellat adequat i evitar el sobreescalfament (pot ser necessària una protecció solar) Prestatges de llum: s’han de col·locar a una alçada que redueixi al mínim el risc d'accidents per a tot tipus d'usuaris i que s'eviti la visió directa de la superfície reflectant superior de la plataforma, que podria causar enlluernament. El seu rendiment és màxim per a exposicions sud. Només s’han de col·locar persianes per sota de la plataforma Persianes: es consideren necessàries en totes les escoles de la Mediterrània, per minimitzar l'enlluernament. Quan es col·loca fora de la finestra també poden oferir protecció tèrmica Enlluernament en Escoles MED: L'enlluernament és un problema molt comú en els països de la Mediterrània, a causa dels majors nivells de llum solar. Els factors més susceptibles de crear problemes d'enlluernament són els següents: 1. Els nivells molt alts de la llum del dia (amb finestres grans, no ombrejades); 2. superfícies interiors altament reflectants; 3. façanes altament reflectants dels edificis de davant

Eines Solar Tubes

Light Shelves Blinds

S.21 Millora de la il·luminació artificial LLISTA

REGULACIÓ AUTOMÀTICA Els controls automàtics canvien la il·luminació en funció de l’hora, ocupació, nivell d'il·luminació, o una combinació dels tres. En situacions on la il·luminació pot estar encesa més temps del necessari, en àrees no ocupades, o en zones on hi ha prou llum del dia, es pot considerar la instal·lació de controls automàtics com un suplement o substitut de controls manuals. El sensor de presència activa automàticament la il·luminació quan algú entra en l'espai. Si l'última persona a sortir de les habitacions no apaga el llum manualment, el sensor d'ocupació apagarà els llums després d'un temps preestablert

Objectius i Beneficis ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions

Costos

SISTEMES

CONTROL SENSIBLE A LA LLUM NATURAL El control de la llum natural és també un dels controls automàtics. També s'integra sensors comuns d'il·luminació que donen informació al sistema sobre l'estat de funcionament de la il·luminació. Si la llum del dia és suficient, la il·luminació artificial s'apaga, i viceversa

Finançament

SUBMINIST RAMENT D’ENERGIA

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

SECTORIZACIÓ Circuit en els llums per permetre que els llums individuals dins d'un aparell sigui controlats per separat afegeix flexibilitat, proporcionant diferents nivells d'il·luminació que es pot utilitzar per a diferents activitats, i maximitza l'estalvi d'energia

En Escoles MED Reduir al mínim l'ús de la càrrega relacionada amb el sistema d'il·luminació és molt important en la perspectiva d'edificis NZEB. D'una banda, mitjançant la millora de la font d'il·luminació (veure S22 - la millora del sistema d'il·luminació), de l'altra, a través d'una optimització de la gestió de la il·luminació a través dels sistemes de control. En el cas de les escoles, els estalvis esperats de la utilització de sensors de presència a les aules per si sols poden variar d'un 10-50%. Aquests estalvis provenen només de tancar el llum quan les habitacions estan buides i la il·luminació no és necessària Altres controls d'il·luminació poden reduir el consum d'energia d'il·luminació també. Per exemple, l'EPA ha estimat que l'ús dels controls de la llum del dia pot resultar en estalvis de fins a un 40%. Aquests estalvis poden realitzar-se sense afectar la qualitat de les activitats educatives o de l'eficiència de l'entorn d'aprenentatge. Diverses àrees en una escola són ideals per al control de la il·luminació com són les oficines administratives, biblioteca, cafeteria, auditoris, àrees d'emmagatzematge, vestidors, etc. L'ús dels controls de la llum natural és una estratègia efectiva per a aules i àrees administratives on l'aportació llum natural és substancial. En aquestes zones, es poden afegir controls basats en ocupació per canviar o apagar els llums quan sigui necessari. Quan la llum del dia cau per sota del nivell objectiu, el foto-sensor envia un senyal per portar l'enllumenat elèctric a un nivell superior de llum.

Eines Best Tools Practices for Schools Daylighting Controls 1 Daylighting Controls 2 Occupancy Based Lighting Control Systems

S.22 Millora del sistema d’il·luminació LLISTA

Objectius i Beneficis ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costos

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

REEPLAÇAMENT FOCUS SIMPLE – PLUG&PLAY

ELIMINACIÓ DE BALAST

La substitució de fluorescents per LED requereix "la solució del problema de llast". De fet, els tubs fluorescents necessiten el llast per funcionar(donant un impuls d'alta tensió per començar i després regular la intensitat de l'energia) i els LED no (només utilitzen un controlador). No obstant això, l'eliminació de llast és car, ja que requereix d'obres elèctriques, i aquesta és la raó per la qual la substitució del tub fluorescent no és molt popular. Afortunadament, ara el mercat ha introduït productes amb un controlador integrat que opera sobre el balast existent, el que significa que el tub de LED pot simplement reemplaçar el tub fluorescent sense treure el llast

L’eliminació del balast té diversos avantatges, malgrat haver-se de realitzar algunes modificacions elèctriques: •no es malgasta energia en el balast, •menors costos de manteniment a llarg termini, •opció de regulació possible

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

REEMPLAÇAMENT D’ARTEFACTE SENCER Els productes equivalents han de tenir distribucions de llum similars per assegurar que els lúmens produïts s'adrecen on més es necessiten. Les característiques fotomètriques d'una font d'il·luminació dependrà molt de la lluminària. Per això, en alguns casos, reemplaçar tot l'aparell pot ser la solució més eficient

En Escoles MED L'estalvi relacionat amb la substitució del llum fluorescent depèn en gran mesura del mètode escollit. No obstant això, la majoria dels avantatges del LED es coneix clarament: Lliure de Mercuri - A diferència dels fluorescents, els LED no contenen mercuri. Això fa que siguin segurs per al medi ambient i els resultats en cap càrrecs de reciclatge; Regulable - Molts LEDs tenen capacitats d'atenuació completa, mentre que FLS són cars per atenuar i ho fan malament; Il·luminació direccional - LED ofereixen una llum direccional (il·luminació exactament on es necessita). D'altra banda, els fluorescents tenen llum multi-direccional, el que significa que una mica de llum es perd en l'aparell i altres llocs innecessaris; Treballen bé amb els controls - Els llums fluorescents tendeixen a cremar més ràpid quan s'integren amb sensors d'ocupació i altres controls. En contrast, els LED funcionen perfectament amb sistemes de control, ja que la seva vida no es veu afectada per encendre’ls / apagar-los; Llum de qualitat – Els LEDs d'avui poden produir llum en una varietat de temperatures de color similars a fluorescent, però no tenen cap problema intermitències com els fluorescents; Vida útil - La vida mitjana d'un LED T8 és de 50.000 hores, enfront de només 30.000 hores per una mitjana T8 LFL. Una cosa a tenir en compte, però, és que ara hi ha llums T8 fluorescents lineals que duren fins 84.000 hores.

Eines Green Public Procurement Indoor Lighting - Technical Background Report European Lighting Industry

S.23 Els productes més eficients LLISTA

Objectius i Beneficis ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

CONSUM D’ENERGIA Optar pel producte més barat no sempre és la millor solució. Ordinadors, televisors, vídeoprojectors, refrigeradors - tots aquests dispositius consumeixen molta electricitat. L'anàlisi s'ha de basar en un cicle de vida de 5 anys del seu equip. Per exemple, la diferència en termes de consum d'energia, si es compara l'equip més i menys eficient, pot suposar un estalvi de fins a 200 € per equip.

Solucions SISTEMES

Costos SUBMINISTR AMENT D’ENERGIA

AIRE LLIURE

ALTRES AVANTATGES

En Escoles MED

Optar pels millors equips d'eficiència energètica té múltiples beneficis i és essencial per a les escoles MED si no es vol tenir aire condicionat. Per tant, una renovació NZEB ha d'incloure un pla de substitució de "millor classe energètica" per fer front a les noves adquisicions. Beneficis: Baix consum d'energia, estalvi financer en el llarg termini, menys soroll en l'operació, menys calor a l'atmosfera. Limitacions: majors costos de compra.

Font de la imatge: 1: http://www.eu-energystar.org/fr/; 2. http://goo.gl/JA9qdO

CONTROL I GESTIÓ

Equips més eficients en termes de resultats d'eficiència energètica en la generació de calor, més espai de treball i major vida útil dels equips. Així mateix, en cas de refrigeració activa, els seus costos d'aire condicionat disminuiran.

A les escoles NZEB Med, és possible que pràcticament no hi hagi necessitat de calefacció però, paradoxalment, el risc de molèsties a l'estiu és considerable. Algunes fonts de calor internes han de ser limitades a l'estiu. A més, en el balanç d'energia primària, l'ús específic de l'electricitat pot ser 50% del consum total. Aquest consum és sovint subestimat, ja que depèn dels equips que no sempre es tenen en compte en l'etapa de disseny.

COST: Per cada compra, s'ha de realitzar una anàlisi de cost del cicle de vida.

Finançament

Eines http://www.eu-energystar.org http://www.guide-topten.com/ http://www.energyrating.gov.au/

S.24 Cuina eficient Objectius i Beneficis

LLISTA

ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costos

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

EQUIPS I HÀBITS

EXEMPLE EN NEVERES

Després de la il·luminació, l'equipament de cuina és el que consumeix més electricitat. S’han de triar equips d'alt rendiment (etiqueta A+++) i adoptar bons hàbits de cuina. Sigui quin sigui el mètode de cocció o equip (electricitat, gas ...), limiten el nombre d'aparells i optimitzen el tamany i adopten diverses mesures senzilles que poden reduir al mínim el consum.

– Posició frigorífics / congeladors, lluny de fonts de calor; – Ajusteu el termòstat en el nivell adequat, descongelar amb regularitat; – Mantingui les portes tancades (instal·lar alarmes, per exemple); – Regulacions de temperatura respecte d'habitació freda o en la nevera. L'augment de la temperatura de refrigeració per 1 ° C pot reduir el consum d'energia en un 4%.

En Escoles MED Els menjars no sempre es preparen en el lloc. Poden ser escalfats tot I que, de vegades, no hi ha cantina a l'edifici. En tot tipus d'edificis escolars, especialment en les zones mediterrànies, limitar l'ús i el consum d'equips de cuina pot limitar la font interna de calor i per tant, l'ús / necessitat del sistema de refredament. COST: La primera regla és adaptar la mida dels equips a les seves necessitats. De fet, el preu de compra i consum d'energia depenen directament de la mida. Triar l'equip que consumeix menys no sempre significa preus més alts.

Font de les imatges: 1: http://goo.gl/oI2otc; 2. http://goo.gl/5DRQu6

Eines Austin public schools project (energystar) http://www.savingtrust.dk (criteria for high performance products)

http://www.carbontrust.com/res ources/guides

S.25 Energia solar fotovoltaica

LLISTA

Objectius i Beneficis ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costos

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

(Img copyright pending)

La fotovoltaica (PV) és una forma d'energia neta i renovable. La majoria dels mòduls fotovoltaics utilitzen cèl·lules solars de silici cristal·lí, fetes de materials semiconductors similars als utilitzats en els xips d'ordinador. Els mòduls de capa fina utilitzen altres tipus de materials semiconductors per generar electricitat. Quan la llum solar és absorbida per aquests materials, el material semi-conductor en les cèl·lules fotovoltaiques és estimulada pels fotons de la llum del sol per generar corrent elèctrica directa (DC). Treballaran sempre que s'exposen a la llum del dia. L'electricitat generada s'utilitza ja sigui immediatament o s'emmagatzema (per exemple. En bateries) per a ús futur. Els mòduls solars per si mateixos no emmagatzemen l'electricitat.

Les cèl·lules solars tradicionals estan fetes de silici, són en general de placa plana, i en general són més eficients. Les cèl·lules solars de segona generació es denominen cèl·lules solars de pel·lícula prima perquè estan fetes de silici amorf o materials de silicones com ara tel·luri de cadmi. Les cèl·lules solars de pel·lícula prima utilitzen capes de materials semiconductors de només uns pocs micròmetres de gruix. A causa de la seva flexibilitat, les cèl·lules solars de pel·lícula fina es poden adaptar a la forma de teules, teulades… o al vidre de claraboies. Les cèl·lules solars de tercera generació s’estan fent d'una varietat de nous materials, a més de silici, incloent tintes solars utilitzant tecnologies d'impressió de premsa convencionals, colorants solars, i plàstics conductors.

En Escoles MED S’han de considerar els següents factors, per a la instal·lació de panells fotovoltaics en una escola: el consum anual d'electricitat, les normes locals referides a la instal·lació i l'alimentació del sistema, la tarifa elèctrica, l'orientació i la mida de la superfície de la coberta, i el punt de vista econòmic. Beneficis: • font d'energia renovable il·limitada; • L'energia solar és un recurs disponible a nivell local (la quantitat depèn de la localització); • Quan està connectada a la xarxa, pot reemplaçar els costos més alts durant els pics de demanda; • Panells fotovoltaics poden proporcionar ingressos venent l'excés d'electricitat en moments de baixa demanda (política local); • funcionament sense soroll. Limitacions: • Alts costos d'instal·lació; • Necessitat d’acumuladors i exigència de metalls rars; • Una neteja regular dels aparells fotovoltaics; • Els elements associats poden incrementar el consum d'energia (si no es dissenya correctament) perquè s'escalfen durant el funcionament; • Requereix una col • locació acurada per obtenir un rendiment òptim; • L'energia solar no està disponible durant la nit i està menys disponible durant els dies ennuvolats.

Font de les imatges: 2: ASCAMM; 3: ©Mur Manteau

Hi ha moltes formes d'instal·lar sistemes fotovoltaics en un edifici. Per als edificis existents, la forma més comuna sense afectar dràsticament la seva aparença és muntar els mòduls fotovoltaics en un marc al terrat. En un nou desenvolupament, a més de muntar a la part superior del sostre, els mòduls fotovoltaics o panells podrien estar integrats en la façana de l'edifici. També podrien integrar-se en les estructures externes com ara tendals, marquesines d'aparcament i baranes.

Eines Solar Photovoltaic Technology Basics National Center for Photovoltaics Photovoltaic Reliability Publications Pre-dimensioning tool PV-GIS Design Software Pvsyst, PV Database, BIPV Report 2013 http://www.bca.gov.sg/GreenMark/others/pv_guid e.pdf http://www.bre.co.uk/filelibrary/pdf/rpts/Guide_to _the_installation_of_PV_systems_2nd_Edition.pdf http://www.epia.org/home/ http://web.ornl.gov/sci/solarsummit/presentations/ ORNL-Coonen.pdf PV SOFTWARE FREE

S.26 Solar tèrmica per a ACS i calefacció LLISTA

Objectius i Beneficis ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costos

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

SISTEMES SOLARS TÈRMICS

COL·LECTOR PLA

COL·LECTOR DE TUBS D’EVACUACIÓ

Mitjançant col·lectors solars, podem convertir la radiació solar en calor i després transferir la calor a l'aire o l'aigua. Hi ha diversos tipus de col·lectors solars tèrmics: tubs de buit, sistemes de lots, col·lectors d'aire i col·lectors de placa plana. Aquests es poden muntar en un sostre o en la paret per proporcionar ACS i calefacció per a l'edifici.

Consten de: (1) un absorbidor de placa plana fosc, (2) una coberta transparent que redueix les pèrdues de calor, (3) un fluid de transport de calor (aire, anticongelant o aigua) per eliminar la calor de l'absorbidor, i (4) un suport d'aïllament tèrmic.

Es compon de tubs de vidre buits. L'aire entre els tubs es bombeja cap a fora, mentre que l'exterior dels tubs s'escalfa, creant un buit. Aquest mecanisme crea un excel·lent aïllament, atrapant la calor a l'interior del tub, fent que el sistema sigui d’alta eficiència.

Energia solar tèrmica per a calefacció: El funcionament és el mateix, però necessita més superfície de col·lectors i un gran volum d'emmagatzematge. No obstant això, la mida i el cost inicial dels sistemes solars tèrmics convencionals per al subministrament de calor, que no depenen només de la calor recollida, sinó també de les instal·lacions d'emmagatzematge, optimitzen la seva utilització amb èxit a gran escala. Són necessaris un disseny acurat i professionals capacitats per optimitzar la superfície dels col·lectors solars tèrmics i d'emmagatzematge tèrmic. L'energia solar tèrmica pot utilitzar-se per sistemes de refrigeració, però aquests sistemes són més complexos i rars.

En Escoles MED Per a la instal·lació de sistemes d'energia solar tèrmica, es consideraran els següents factors : les demandes anuals d’aigua calenta sanitària (ACS) i calefacció, el sistema de distribució, les tecnologies existents de producció d’ACS i calefacció, l’orientació i mida de la coberta, la ubicació dels dipòsits d'emmagatzematge d'ACS, la instal·lació de sistemes d’acumulació per a ACS i calefacció des d’un punt de vista arquitectònic (lloc disponible), i des d’un punt de vista econòmic. El potencial que té l’energia solar tèrmica i els beneficis ambientals associats són significatius: Avantatges: • Font d'energia renovable il·limitada; • Recursos disponibles in-situ; • Diferents tipus de col·lectors disponibles, els quals donen flexibilitat a la integració per als diferents tipus d'edificis; • Col·lectors amb un disseny simple i robust. Limitacions: • En temporades molt assolellades es genera un excés de calor que podria fer bullir l’aigua en les canonades; cal preveure un sistema de protecció; • En cas que el consum d'aigua calenta sigui limitat és important decidir com utilitzar la calor generada; • El sistema sempre requereix d'una font energètica auxiliar, fet que pot representar una doble inversió.

Eines Solar Thermal Energy Free Solar Thermal Software Solar Thermal Requirements Types of Solar Thermal Collectors http://www.slideshare.net/AmericanSolar/solarheating-for-schools-1454385 http://www.solarschools.net/resources/stuff/sol ar_thermal.aspx

S.27 Bomba de calor eficient

Objectius i Beneficis

LLISTA

ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costos

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

LA BOMBA DE CALOR

EFICIÈNCIA

La bomba de calor s'utilitza per recollir la calor o el fred de l'aire, del sòl o les aigües subterrànies. En les bombes de calor accionades elèctricament, la calor transferida pot ser tres o quatre vegades més gran que la potència elèctrica consumida, donant al sistema d'un coeficient de rendiment (COP) de 3 o 4, en oposició a una COP d'1 per a un escalfador de resistència elèctrica convencional .

La major part de l'energia per a la calefacció / refrigeració prové de l'ambient extern. D'acord amb els EUA EPA, les bombes de calor geotèrmiques poden reduir el consum d'energia fins a un 44% en comparació amb les bombes de calor d'aire, i fins a un 72% en comparació amb l'escalfament per resistència elèctrica. El COP mínim requerit ha de ser de 3 o més.

En Escoles MED En renovacions a les escoles NZEB Med, a causa de les necessitats de calefacció inferiors de l'edifici, el sistema de calefacció existent pot funcionar amb baixa temperatura. Aquesta situació està perfectament adaptada a les bombes de calor que poden operar amb una eficiència òptima. No obstant això, la termo-geologia del sòl sota i al voltant de l'escola també ha de ser coneguda o analitzada, per assegurar-se que es compleixen tots els criteris apropiats (una alta conductivitat, una alta calor específica i un bon gradient geotèrmic). Bombes de calor aerotèrmiques són més fàcils d'instal·lar i més rendible. No obstant això, l'alta eficiència dels productes actuals estan més adaptats al mercat residencial que a escoles o edificis comercials. Beneficis: Baix consum d'energia, baixos costos d'operació, estalvis financers en el llarg termini (per l'energia geotèrmica), tant de calefacció com de refrigeració, espai mínim d'instal·lació, sense combustió i sense xemeneia. Limitacions: La manca de coneixement que van des dels tècnics als gestors, requereixen distribució de calefacció de baixa temperatura, bones condicions termo-geològica (geotèrmia). Els refrigerant actual són més respectuosos amb el medi ambient (ozó), tot I que tenen encara un moderat potencial d‘aturar el sobreescalfament global. Només uns pocs productes innovadors estan oferint "refrigerants naturals" com el gas CO2.

Eines www.groundmed.eu - technical guidelines and case studies www.geotrainet.eu - training online www.geopimed.eu - general information and case studies www.regeocities.eu - general information

S.28 Turbina eòlica Objectius i Beneficis

LLISTA

ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costos

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

Les turbines eòliques utilitzen el vent per produir electricitat. L'energia en el vent fa girar dues o tres hèlixs al voltant d'un rotor. El rotor està connectat a l'eix principal, que fa girar un generador per generar electricitat. Els aerogeneradors moderns es divideixen en dos grups bàsics: d'eix horitzontal o de disseny d'eix vertical. Actualment, les turbines eòliques d'eix horitzontal ofereixen les millors garanties pel que fa a qüestions tècniques i financeres. Les turbines o eix transversal varien en grandària de centenars de kw fins a diversos mw, grans aerogeneradors són més rendibles i s'agrupen en parcs eòlics. Petites turbines individuals, generalment per sota de 36 kw, poden ser per a ús domèstic. S’han d’evitar les turbines de vent unides a l'edifici. Patrons i velocitats de flux de vent varien molt depenent de la regió, l'altitud, i es modifiquen per la vegetació circumdant, els edificis i les diferències del terreny. Idealment, el vent ha de ser regular i fort sense turbulència o o amb condicions borrascoses durant tot l'any. Els aerogeneradors operen per a velocitats de vent en general entre 14 / 90 km / h.

L'aplicació d'una o diverses turbines de vent han de tenir en compte: • els recursos del vent: Calen estudis de vent en el lloc, a diferents alçades; • Barri: distància als edificis, arbres, etc., per reduir els problemes de turbulència i la distància als usuaris per reduir el soroll; • Paisatge (protegida llocs arquitectònics i naturals); • Manteniment: control de la producció, el tipus de pal de turbina eòlica (en cas contrari inclinació sistema de pal gòndola cal).

Beneficis: Il limitat font d'energia renovable; l'energia eòlica és un recurs disponible a nivell local (la quantitat depèn de la ubicació). Limitacions: Els alts costos d'instal·lació; requereix una col·locació acurada per obtenir un rendiment òptim; el recurs eòlic és molt aleatori, la producció és intermitent.

Eines En Escoles MED Només les escoles ubicades en zones rurals poden considerar la instal·lació d'una turbina eòlica, ja que necessita un espai molt obert per a obtenir alguns resultats. Tenint en compte les limitacions tècniques i econòmiques, el valor d'una turbina eòlica es basa principalment en l'aspecte educatiu, a causa de la seva turbina de vent que gira permet "veure" l'energia, en contrast amb la instal·lació fotovoltaica. No obstant això, per seguir endavant amb el procés, la visualització de la producció en temps real amb un comptador pot ser un avantatge.

Font de les imatges: 1: © Région Rhône-Alpes / Jean-Luc Rigaux

Catalogue of European Urban Wind Turbine Manufacturers (2005) Urban wind technologies (2005) Urban wind turbines Master Thesis (2010) Experimental results (UK) Small scale wind energy (Carbon Trust UK)

S.29 Biomassa / Energia de la fusta LLISTA

Objectius i Beneficis ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costos

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

RENOVABLE I LOCAL

EFICIENT

ECONÒMIC

La seva energia baixa en carboni s'obté de fonts sostenibles, donant lloc a un important estalvi en les emissions de diòxid de carboni. L'ús dels sistemes de calefacció de biomassa augmenta l'ocupació rural i manté els ingressos en l'economia local.

L’energia de la fusta és una solució adequada per calefactar les escoles i, fins I tot, per produir aigua calenta sanitària. Les calderes modernes són eficients, gairebé tan netes com altres energies, i són automàtiques.

L’energia de la fusta permet estalviar en els costos de calefacció substituint l’actual sistema de combustible fòssil. El seu preu depèn de les cadenes de subministrament locals i no depèn dels problemes mundials.

En Escoles MED Control i execució: les calderes modernes tenen un rendiment molt bo i hi ha fins i tot calderes de fusta de condensació. El sistema de regulació és idèntic a l’utilitzat en altres energies. Tipus de fusta i emmagatzematge: Les calderes de pellets de fusta són les més adequades a les necessitats de calefacció de les escoles NZEB. La mida de la sitja d'emmagatzematge és baixa i el manteniment és reduit. La distribució de calefacció també pot ser preservada. Si no hi ha espai disponible a l'interior de l'edifici, existeixen dipòsits per connectatlos (incloent-hi la caldera, sitja de pellets, hidràulica, llar de foc). Balanç d'energia primària: La presència de l’energia de la fusta ajuda a assolir més fàcilment l'objectiu NZEB i limitar la inversió necessària per produir electricitat a nivell local. Oportunitat per a l'Educació: La presència d'un sistema de calefacció de biomassa es pot utilitzar amb finalitats educatives per explicar les cadenes de subministrament d'energia. COST: sovint hi ha disponibles ajuda financera nacional i local. Fonts de les Imatges: 1: http://goo.gl/ubPx6T; 2: http://goo.gl/ovWJgq; 3: http://goo.gl/22lfzE

Eines http://www.southwestwoodshe d.co.uk/static/wpcontent/uploads/Regen__guidance_note_schools.pdf http://www.cibe.fr/

S.30 Sistema de Gestió d’Edificis (SGE) LLISTA

Objectius i Beneficis ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costots

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

D'acord amb l'europea Building Automation and Controls Association (eu.bac), al voltant del 20% de l'energia consumida pels edificis es malgasta i en els 27 països de la UE només un de cada cinc edificis té BEMs, i un gran nombre d'edificis no residencials no en té cap. S'espera que la demanda de tecnologies d'automatització d'edificis augmenti amb les restriccions de les noves regulacions, perquè és més eficient energèticament, en comparació amb altres solucions (per exemple, augmentar l'aïllament, la substitució de finestres, etc). De fet els REMs són mesures rendibles, que requereixen baixos costos i tenen un ràpid retorn de la inversió. Grans beneficis, tant en termes d'estalvi energètic com econòmic, es poden aconseguir a través d'una gestió òptima de l’energia de l'edifici.

En Escoles MED De l’edifici quasi-passiu a l’edifici actiu Un gran estalvi també es pot aconseguir mitjançant la introducció de sistemes de control automatitzat en les escoles, gestionades de forma remota no només els sistemes, sinó també els components de l'edifici: un sistema de seguiment que pot observar el que està succeint -especialment en solucions no eficients (per exemple, una finestra oberta a l'hivern mentre que els estudiants passen la següent hora en un laboratori) - i activar un canvi immediat (per exemple, el tancament automàtic de la finestra). En primer lloc, un sistema automatitzat que consisteix, en una xarxa de sensors (que supervisa en temps real l'estat), i un sistema de control (que identifica i activa una política de control), tot de forma integrada. D'altra banda, un conjunt de components de construcció i tecnologies que podrien realitzar accions de resposta ràpida (per exemple, finestres automàtiques, respiradors naturals automatitzats, pantalles de radiació solar automatitzats) pot ser inclòs en l'escola. El repte és identificar un conjunt d'elements de construcció i components tecnològics que poden ser instal·lats fàcilment i de forma econòmica. Des del control automatitzat al "control compartit" A les escoles, com en tots els edificis públics, amb una alta taxa d'ocupació, la integració d'un sistema de control automatitzat pot revelar una gran quantitat de possibles ineficiències (en termes de confort i / o energia) pel contrast entre el controlador automàtic i les accions humanes . Per tant, cal preveure un sistema de control compartit, on els éssers humans tenen una contínua interacció i comunicació amb el sistema d'automatització. En aquest sistema, els ocupants són els decisors finals, però de manera conscient de quina és la millor estratègia d'estalvi d'energia (per exemple, l'obertura de la finestra en contra del consell del sistema). Es poden identificar moltes solucions mitjançant un dispositiu d'usuari final intel·ligent (Smart Display). En aquest sentit s’ha d’explotar el potencial de la comunicació interactiva amb el sistema de control i l’usuari de l’escola. El potencial de la comunicació interactiva entre el sistema de control i l'usuari l'escola ha de ser explotat.

Font de la Imatge: http://goo.gl/vsnSLV

Eines eu.bac Position Paper - Proposal for a Directive on energy efficiency EN 15232 Energy performance of buildings – Impact of Building Automation, Controls and Building Management ISO 50001:2011 – Energy Management System Example 1- Can2Go Example 2 - Siemens

S.31 Ambient exterior LLISTA

Objectius i Beneficis ÚS

Estratègies Tècniques

Estratègies d’Operació

ENVOLUPA NT

Solucions SISTEMES

Costos

Finançament

SUBMINISTRA MENT D’ENERGIA

CONTROL I GESTIÓ

AIRE LLIURE

BENEFICIS DELS PATIS VERDS 1) Augmenta la consciència ambiental dels nens; (2) Contribueix a la promoció de la salut; (3) Ajuda als nens en contacte i interactua amb l'entorn natural, com una combinació d'entreteniment i joc creatiu; (4) Millora l'activitat física dels estudiants; (5) Millora el seu sentit innat i la curiositat amb l'entorn natural; (6) Contribueix a la millora del medi ambient de tot el veïnat.

MICROCLIMA

CONFORT TÈRMIC

PLANIFICACIÓ INTEGRADA

És una zona atmosfèrica local (una àrea petita escala, com un jardí, parc, vall o part d'una ciutat), on el clima és diferent del dels voltants. Les condicions en un microclima es veuen afectats per una sèrie de factors:

“És una condició mental que expressa satisfacció amb l'ambient tèrmic" (ASHRAE). Els principals factors que afecten la comoditat: (1) La temperatura de l'aire, (2) Canvi de la radiació, (3) El moviment de l'aire, (4) Humitat, (5) Activitat (6) Roba El confort tèrmic requereix d'eines que proporcionen informació per a l'avaluació objectiva del paisatge i la comprensió de les condicions de confort.

Una planificació integrada del microclima pot proporcionar les eines per a la creació d'ambients tèrmicament confortables i paisatges d'eficiència energètica: (1) El coneixement de les condicions climàtiques imperants (2) Anàlisi i comprensió de les dades de paisatge (3) Mètodes d'aplicació, a través del disseny del paisatge, per crear microclima còmode i reduir al mínim el consum d'energia.

1. Temperatura; 2. La humitat; 3. vent; 4. La radiació; 5. la naturalesa del sòl i de la vegetació; 6. la topografia local; 7. La latitud; 8. Elevació; 9. Estació de l’any

En Escoles MED • Les escoles MED exhibeixen generalment una estructura de formigó rígid, amb manca d'elements de vegetació, ombra i aigua; • Les regions amb climes mediterranis tenen hiverns relativament suaus i estius calorosos, de manera que la regeneració dels patis de les escoles podrien contribuir al disseny eficient del medi ambient i l'energia; • La principal raó per a considerar el microclima en el disseny del paisatge és crear hàbitats confortables per als éssers humans; • Els estudiants i els adults han de ser més actius i generar idees innovadores i sostenibles per al desenvolupament de la zona, per aconseguir ambients més verds; • El disseny del confort tèrmic requereix d'eines que poden permetre l'avaluació objectiva del paisatge i la comprensió de les condicions de confort; • Factors de disseny: (1) Altura, Espai i orientació dels edificis (2) patró camins (3) Mida i ubicació dels espais oberts •(4) Vegetació (5) Refugi (6) Ombrejat (7) protecció del vent

Eines Designing open spaces Interventions for Outdoor Environment UHI & Mitigation techniques Sustainable Schoolyards Transforming Urban School yards

5

Costs

Metodologies de càlcul de costs Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costos

Finançament

Recursos pel càlcul de costos

Les dades són disponibles per països. Com a referència, utilitzi els enllaços següents per país específic: - Àustria (Statistics Austria) - Finlandia (Statistics Finland) - França(batitel) - Grècia (Hellenic Statistical Authority) - Irlanda (Central Statistics Office Ireland) - Noruega (Statistics Norway) - Polònia (PMR Poland) - Portugal (Statistics Portugal) - Espanya (Instituto Nacional de Estadistica) - Suècia (Statistics Sweden CCI) - Regne Unit (Building Cost Information Service) - Regne Unit (BIS Construction Market Intelligence) En relació amb els costos d’energia i les emissions de CO2, s’han considerat els valors publicats per la Unió Europea (http://ec.europa.I/energy/observatory/trends2030/indexen.htm) i, en el cas del gas, l’escenari de 2010 de l’Agència Internacional de l’Energia. (http://www.worldenergyoutlook.org/publications/weo-2010). Per una visualització del preu de l’electricitat i del gas realitzada per ZEMEDS amb l’EUROSTAT DATA, siusplau, cliqui AQUÍ

Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

Consideracions

Metodologies de càlcul de costs Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costos

Finançament

Recursos pel càlcul de costos

Cada país compta també amb dades específiques (d’ús lliure i basades en quotes) que ofereixen més informació específica. Com a exemple, consulteu les següents bases de dades (ES) : - CYPE, SA (www.generadordeprecios.info) - Colegio de Aparejadores de Guadalajara (goo.gl/5FNbVc) - Base de Costes de la Construcción de Andalucía www.juntadeandalucia.es (Descarregar) - Comunidad de Madrid www.madrid.org (Internet ) - Fundación de Estudios para la Calidad en la Edificación de Asturias www.fecea.org (Internet) - Gobierno Vasco www.presupuesta.com (Internet) - Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya ITeC www.itec.es (Internet ) - Instituto de la Construcción de Castilla y León www.iccl.es (Descarregar) - Instituto Tecnológico de Galicia www.presupuesta.com (Internet) - Instituto Valenciano de la Edificación www.five.es (Internet) NOTA: Degut a l’èxit de Presto, 30 anys enrere, diferents entitats públiques i privades (la majoria pertanyents a regions autonòmiques) van publicar aquestes bases de dades. Els usuaris no espanyols de Presto haurien d'utilitzar fàcilment aquestes bases de dades així com les eines de traducció integrades, tenint en compte l’adaptació dels preus als mercats locals. A vegades, el treball pot ser més barat i els productes industrials més cars, o el contrari. Altres bases de dades: - RSMeans: www.rsmeans.com (USA: CD & Internet) - SPON: www.sponpress.com (Llibres de Regne Unit, Asia-Pacífic, Irlanda, Àfrica, Europa, Amèrica Llatina) - Batiprix: www.batiprix.com (França Internet) - Free Construction Cost Data: www.allcostdata.info (Internet) - Compass International: www.compassinternational.net (Llibres internacionals)

Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

Consideracions

Considerarions pel càlcul de costs Recursos pel càlcul de costos

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

En el cas de les remodelacions d’eficiència energètica, sempre és necessari distingir entre les despeses en mesures de remodelació (que haurien sigut necessàries igualment des d’un punt de vista de manteniment), mesures de realçament, i mesures que tinguin la intenció de millorar les condicions de les escoles en termes d’eficiència energètica.

Tan sols les inversions associades amb eficiència energètica han de ser considerades quan es valori l’eficiència en costos d’una remodelació. p.ex. despesa (inversió) vs ingrés (valor dels estalvis d’energia).

Solucions

Costos

Finançament

Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Subsistució

Preus de l’Energia

Consideracions

Cost de la renovació de l’envoltant tèrmic Objectiu i beneficis

Lloc

Estratègies tècniques

Renovacions

Cost mitjà

Comentaris

Aïllament tèrmic exterior

24 – 34 €/m2

Inclou mà d’obra, recollida de residus, capa de morter i pintura. M2 de la paret tractada. No inclou IVA. Basat en un gruix d’aïllament estàndard.

Aïllament tèrmic interior

18 – 26 €/m2

Inclou mà d’obra, recollida de residus, capa de morter i pintura. M2 de la paret tractada. No inclou IVA. Basat en l’aïllament d’escuma projectada.

Tendal

70 – 96 €/m2

Inclou mà d’obra. M2 de tendal instal·lada. No inclou IVA. La gamma més baixa s'aplica als sistemes manuals , mentre que la gamma més alta s'aplica als sistemes motoritzats. No inclou els costos de bastides .

Aïllament dels pilars i altres ponts tèrmics

31 – 55 €/m2

Inclou mà d’obra, recollida de residus, capa de morter i pintura. M2 de la paret tractada. No inclou IVA.

Aïllament addicional exterior

38 – 52 €/m2

Inclou mà d’obra, recollida de residus, capa de morter i pintura. M2 de la paret tractada. No inclou IVA.

Aïllament addicional interior

23.5 – 32.5 €/m2

Inclou mà d’obra, recollida de residus, capa de morter i pintura. M2 de la paret tractada. No inclou IVA.

Increment de la massa tèrmica

120 – 196 €/m2

Inclou mà d’obra i pintura. M2 de massa tèrmica creada. No inclou IVA.

Aïllament doble exterior

80 – 102 €/m2

Inclou mà d’obra, recollida de residus, capa de morter i pintura. M2 de la paret tractada. No inclou IVA.

Façana

Estratègies operatives

Solucions

Costos Sostre

Finançament

Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Reposició

Preus de l’Energia

Solucions

Instal·lacions

Cost de renovació de les instal·lacions Lloc

Objectiu i beneficis Buits

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Sól

Aigua calenta domèstica

Renovacions

Cost mitjà

Comentaris

Reposició dels marcs de les finestres

35 – 45 €/m2

Inclou col·lecció dels marcs reposats, instal·lació de nous marcs, mà d’obra, Preu per m2 de finestra. No inclou IVA.

Reposició del vidre de les finestres

28 – 36 €/m2

Inclou col·lecció dels marcs reposats, instal·lació de nous marcs, mà d’obra, Preu per m2 de vidre. No inclou IVA.

Millora del vidre

18 – 25 €/m2

Preu per m2 de vidre. No inclou IVA.

L’aïllament del sól és més complicat i necessita un anàlisi individual per cada cas. 40-60€m2 d’àrea tractada; no obstant, cal considerar certes necessitats com un mínim d’alçada i la necessitat de renovacions addicionals (com per exemple els marcs de les portes).

Introducció de sistemes DHW (Solar Tèrmica) Substitució per nous sistemes d’alt rendiment (instal·lació complerta requerida)

Costos HVAC

Recursos pel Càlcul de Cost

Requereix detalls tècnics específics

Sistemes de gas d’alt rendiment

1500-2000€

Assumeix preexistència d'escalfador de gas i basat en una aproximació 70kw- 1000m2.

Calefacció de biomassa

6000-10000€

Preu de calefacció de biomassa, incloent el dipòsit, pot variar significativament depenent de les diferents fonts de biomassa i la seva eficiència. 70 kw-1000m2 incloent la instal·lació.

Ventilació natural

120 – 180 €/m2

Inclou mà d'obra i recollida de deixalles. Preu per m2 de paret tractada. No inclou l'IVA.

Substitució dels llums convencionals per LED s

130 -200 €/unitat

Inclou la substitució del llums i la col·lecció de velles làmpades. No inclou l'IVA.

Finançament

Il·luminació

400 – 620 €/m2

Inclou instal·lació de panells sencers, canonades, bombes i altres equips. Preu per m2 de panell instal·lat. Preu per a la instal·lació solar. No inclou l'IVA. Assumeix preexistència d'escalfador de gas. El rang de preus més alts també inclouria el potencial d'escalfament.

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

Solucions

Instal·lacions

Factors desencoratjadors de la renovació Objectiu i beneficis

- Període llarg d’espera pel retorn de la inversió Estratègies tècniques

- Instruments financers, dirigits exclusivament a la promoció de NZEB, limitats dins la UE. - Restriccions pressupostàries de les administracions públiques locals, regionals i nacionals responsables.

Estratègies operatives

- Les renovacions NZEB gairebé sempre comporten altres inversions en termes de regulació (seguretat contra incendis, accés per a discapacitats ...) - Els elements tècnics sovint condueixen a un augment de les necessitats financeres.

Solucions - Sovint, no és té en compte el cicle de vida de l'edifici i en considera només la inversió inicial i no els costos operatius anuals. Costos

- Manca de normes legals i reglamentàries. - Les solucions NZEB són un repte tècnic per als edificis històrics i culturals.

Finançament

- Manca de conscienciació i informació entre els responsables polítics i les institucions financeres sobre les solucions NZEB.

Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

Rendibilitat de de la renovació de l’escola Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Renovacions

Costos de manteniment (% de costos d’instal·lació per any) Manteniment inclou una reserva per reposicions

Aïllament tèrmic exterior

2-5%

Aïllament tèrmic interior

2-5%

Tendal

15-20%

Aïllament dels pilars i altres ponts tèrmics

2-5%

Aïllament extern addicional

4-6%

Aïllament intern addicional

2-5%

Increment de la massa tèrmica

2-4%

Doble aïllament exterior

4-8%

Lloc

Façana

Solucions

Costos Sostres

Finançament

Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

Rendibilitat de la renovació de l’escola Objectiu i beneficis Renovacions

Costos de manteniment (% del cost d’instal·lació per any)

Substitució dels marcs de les finestres

3-5%

Substitució del vidre de les finestres

4-6%

Millores en les propietats del vidre

2-6%

Substitució per nous sistemes d’alt rendiment

7-15%

Ventilació natural

2-5%

Il·luminació

Substitució dels llums tradicionals per LEDs

4-6%

Aigua calenta domèstica

Introducció de sistemes DHW

8-13%

Lloc Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Buits

Solucions HVAC Costos

Finançament

Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

Rendibilitat de la renovació de l’escola Objectiu i beneficis

Aïllament tèrmic exterior

Reducció Energètica 4-7%

Aïllament tèrmic interior Tendal Aïllament de pilars i altres ponts tèrmics Aïllament extern addicional Aïllament intern addicional Increment de la massa tèrmica Doble aïllament exterior Substitució dels marcs de les finestres Substitució del vidre de les finestres Millora de les propietats del vidre

4-8% <1% <1% 4-6% 2-3% 3 - 5% 2-3% 3-4% 3-4% 1-2%

Substitució per nous sistemes d’alt rendiment Ventilació natural Caldera de biomassa Caldera de condensació Substitució dels llums tradicionals per LEDs Introducció de sistemes DHW (tèrmic solar suposant també un ús per a la calefacció)

4-7% N/A 5 - 10 % 10 - 15 % 3-4%

Lloc

Estratègies tècniques

Façana

Estratègies operatives

Sostres

Solucions

Renovació

Buits Terra

Costos HVAC

Finançament

Il·luminació Aigua calenta domèstica

25 - 35 %

Basat en el model d'una escola de clima mediterrani, amb una mitjana de 1000m2, construït en la dècada de 1980 i que no ha tingut cap reforma significativa des de llavors ( xifres basades en el programa CE3X ) Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

Rendibilitat de la renovació de l’escola Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Lloc

Renovacions

Reducció d'emissions de CO2

Façana

Aïllament tèrmic exterior Aïllament tèrmic interior Tendal

5-8% 5-9% <2%

Aïllament dels pilars i altres ponts tèrmics

2-3 %

Aïllament addicional exterior Aïllament addicional interior Increment de la massa tèrmica Doble aïllament exterior Substitució dels marcs de les finestres Substitució del vidre de les finestres Millora de les propietats del vidre Substitució per nous sistemes d’alt rendiment

Caldera de biomassa Caldera de condensació

4-7% 3-4% 5-7% 4-5% 4-5% 3-4% 1-2% <15% Només es recomana quan és controlada i planificada adequadament (veure solució S16) 100 % * 17 - 21 %

Substitució dels llums tradicionals per LEDs

4-5%

Estratègies operatives Sostres

Solucions Buits HVAC

Costos Ventilació natural

Finançament

Il·luminació

Basat en el model d'una escola de clima mediterrani, amb una mitjana de 1000m2, construït en la dècada de 1980 i que no ha tingut cap reforma significativa des de llavors ( xifres basades en el programa CE3X ) Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

Rendibilitat de la renovació de l’escola Objectiu i beneficis Lloc

Estratègies tècniques

Renovacions

Durabilitat

Aïllament tèrmic exterior

30 - 40 anys

Aïllament tèrmic interior

30- 40 anys

Tendal

5 - 10 anys

Aïllament dels pilars i altres ponts tèrmics

30 - 40 anys

Aïllament addicional exterior

20 - 30 anys

Aïllament addicional interior

30 - 40 anys

Increment de la massa tèrmica

40 - 50 anys

Doble aïllament exterior

20 - 30 anys

Substitució dels marcs de les finestres

20 - 30 anys

Substitució del vidre de les finestres

20 - 30 anys

Millora de les propietats del vidre

15 - 25 anys

Substitució per nous sistemes d’alt rendiment

15 - 25 anys

Ventilació natural

40 - 50 anys

Caldera de biomassa

10 - 15 anys

Introducció de sistemes DHW

10 - 15 anys

Façana

Estratègies operatives Sostres

Solucions Buits

Costos

Finançament

HVAC

Aigua calenta domèstica

Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

Rendibilitat de la renovació de l’escola Objectiu i beneficis

- Estudi dels edificis "de referència" – noves escoles i existents Estratègies tècniques

Estratègies operatives

- Aplicar diverses mesures d'eficiència energètica als edificis exemplars utilitzant un programari de simulació dinàmica tèrmica - Calcular el cost global de les millores per a diverses mesures d'eficiència energètica que integren els factors econòmics (taxes d'interès variables, preus de l'energia ...)

- Realitzar el càlcul des de la perspectiva d'un inversor i des d'una perspectiva social Solucions

Costos

- Calcular el cost Eur/m2 vs kWh/m2/any (referència feta no només en preus actuals, si no també en projeccions basades en els increments de cost mitjà) - Identificar les bretxes entre els estàndards d'eficiència energètica actuals i la definició de normes i solucions cost-efectives.

Finançament

Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

Rendibilitat de la renovació de l’escola Objectiu i beneficis

Les inversions de l’escola s’han d’aplicar en les següents categories: Estratègies tècniques

- Projectes de renovació majors (o de nova construcció) - Modernització dels edificis

Estratègies operatives

- Millora d'il·luminació exterior

- Plantes de cogeneració Solucions

- Tecnologies renovables - Sistemes de calefacció i refrigeració

Costos

Tot això tindrà un impacte important quan es consideren els costos d'un projecte NZEB. Per tant, és important aplicar una planificació i reflexió acurada que condicionaran el retorn de les inversions d’un projecte NZEB.

Finançament

Entre els aspectes que podrien facilitar un major retorn d'aquests projectes hi ha la planificació acurada, evitar el “cream skimming”, identificar els fluxos d'efectiu, basar-se en l'anàlisi del cicle de vida i monitoritzar el cost-efectivitat.

Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

Rendibilitat de la renovació de l’escola Objectiu i beneficis

Planificació acurada Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Els projectes nZEB, amb objectius exhaustius, augmenten el ventall de possibilitats de finançament i permeten majors beneficis a curt i a llarg termini, així com un enfocament més ampli quan es consideren les necessitats i els objectius futurs. Objectius clarament definits, com ara: - Infraestructura modernitzada - Compliment amb la legislació ambiental -Un major confort i funcionalitat augmentaran les possibilitats d’èxit dels projectes.

Solucions

Aquests objectius han de ser acuradament analitzats per tal de garantir la major coherència amb els mecanismes de finançament disponibles. Costos

Juntament amb la determinació dels objectius del projecte, l'escola ha de definir clarament els seus criteris d'inversió, permetent als dissenyadors i gestors de projectes prendre decisions d'inversió informades.

Finançament

Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

Rendibilitat de la renovació de l’escola Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

EVITAR EL CREAM SKIMMING El “Cream skimming” es la pràctica habitual d’invertir en un simple projecte amb un cost inicial relativament baix (en relació a la mida de l’escola i els paràmetres de pressupost) i que genera fluixos de caixa ràpids. Mentre que aquestes inversions són financerament atractives a curt termini, si es fan de manera constant poden impedir a una escola obtenir els beneficis a llarg termini resultat de renovacions més extenses i intenses de capital. El gràfic il·lustra les dues principals opcions de renovació per a una escola: - Opció 1: renovació bàsica, basada en mesures “low cost” i amb pagaments ràpids - Opció 2: renovació profunda a llarg termini i aproximació nZEB.

Solucions Opció 2: Profunda - Pros: significant estalvi d’energia /€, resultats a llarg termini, reducció CO2. - Cons: costos inicials més alts, període de renovació més llarg.

2.000.000 1.750.000 1.500.000

Costos

1.250.000 1.000.000 750.000 500.000

Finançament

250.000

0 -250.000

5

15

Anys

-500.000

Recursos pel Càlcul de Cost

10

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

20

Opció 2: Bàsica - Pros: ràpid, fàcil, low cost, pagaments ràpids. - Cons: Estalvis més baixos; més consum, períodes de renovació més curts i costos de manteniment més alts.

Renovació/ Subsitució

Preus de l’Energia

Rendibilitat de la renovació de l’escola Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costos

Finançament

INDENTIFICAR ELS FLUIXOS DE CAIXA Els diferents escenaris de flux d'efectiu que caracteritzen els costos i estalvis durant la vida d'un projecte nZEB són elements crucials de qualsevol anàlisi financer. La vida d'un projecte nZEB es determina tenint en compte el termini de finançament del projecte i identificant com els beneficis resultants seran acumulats per l'usuari final, i pensant en l’abast de tots els altres costos i estalvis associats. Quan es consideren escenaris de fluxos de caixa s'ha de tenir en compte el següent rang de costos: - Planificació i Gestió - Adquisició de capital i finançament - Instal·lació i posada en marxa - Operació i manteniment

La experiència interna, així com el suport d’assessors financers / consultors son necessaris per valorar els diversos components dels fluxos d'efectiu, incloent la inflació, els canvis de preus, impostos, implicacions legislatives i les futures desviacions de costos. Tant els agents responsables com els consultors externs treballen per assolir aquests fluxos d'efectiu positius més ràpidament, en aquest sentit, les contribucions ESCO ajuden a reduir els resultats de caixa negatius inicials i a accelerar els retorns.

Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

Rendibilitat de la renovació de l’escola Objectiu i beneficis

ANÀLISI BASAT EN EL CICLE DE VIDA Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Els costos del cicle de vida (LCCs) s’han d'utilitzar quan es mesuren aproximacions alternatives (incloent les alternatives sense cap actuació). L’anàlisi del cicle de vida inclou els costos d’adquisició, d’instal·lació, de propietat, operatius, la disposició d’un edifici, facilitació o els equipaments. El LCC integra l'acumulació de fluxos de caixa positius i negatius d’un projecte durant tota la seva vida útil. El valor dels beneficis de base amplia és més gran que el valor dels estalvis d'energia per si sols, i un director de projectes hauria d’incloure’ls en l’anàlisi cost benefici.

Solucions

MONITORITZAR LA RENDIBILITAT Costos

El rendiment de les mesures d’eficiència i els estalvis resultants han de ser monitoritzats i quantificats a través de mesures i mètodes de verificació definits al principi del projecte. Els protocols han de establir les bases de control del rendiment i la monitorització de l’eficiència energètica.

Finançament

Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

Rendibilitat de la renovació de l’escola Objectiu i beneficis

Façana, Aïllament Interior

Cas d’estudi

Sistema de calefacció solar

Tendal

kWh/m2 kWh/m2 kWh/m2 kWh/m2 year year year year Sistema de calefacció 124,06 115,63 124,23 123 Consum d’energia

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

HVAC Aigua Calenta Sanitària Il·luminació

Costos

Sostres, doble aïllament

Instal·lació Augment Substitució d’un doble de la massa del marc de vidre a la tèrmica les finestres finestra

Instal·lació de bombetes LED kWh/m2 year 124,06

17,59

17,17

17,59

17,56

15,26

14,87

14,98

14,06

13,82

14,54

14,68

16,84

17,59

195,23

67,74

195,23

195,23

195,23

195,23

195,23

195,23

195,23

195,23

195,23

195,23

17,63

17,63

17,63

17,63

17,63

17,63

17,63

17,63

17,63

17,63

17,63

17,63

2,95

14.558,79 €

2.675,43 €

513,74 €

23.850,00 €

46.640,00 €

83.740,00 €

3.456,60 €

2.765,28 €

1.728,30 €

15.450,00 €

COST

13.330,00 € 14.840,00 €

0,42

0

0,03

2,33

2,72

2,61

3,53

3,77

3,05

2,91

0,75

0

Sistema de Calefacció

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

HVAC

0

127,49

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

Aigua Calenta Sanitària

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

14,68

Estalvis totals

8,85

127,32

1,09

7,79

13,59

12,82

16,18

18,62

15,46

14,3

4,66

14,68

Inversió/Estalvi: €/m2/Year/KWh

1.645,06

21,01

471,32

1.711,17

1.091,98

1.860,37

2.882,57

4.497,31

223,58

193,38

370,88

1.052,45

1,5767868 22,6843498 0,19420312

1,38792872

2,42130312

2,28411376

2,88275824

2,5478024 0,83026288

2,61550624

Preu KWH

0,178168

Estalvis (€/Any/m2) Estalvis totals: (€/Any/1060m2)

Finançament

Sostres, aïllament exterior

195,23

Consum d’energia

Solucions

Instal·lació de vidre reflectant a la finestra kWh/m2 kWh/m2 kWh/m2 kWh/m2 kWh/m2 kWh/m2 kWh/m2 kWh/m2 year year year year year year year year 118,6 113,19 113,85 111,41 109,21 111,65 112,67 120,15 Sostres, aïllament interior

Reducció P.T.:

Retorn: (Any)

Recursos pel Càlcul de Cost

3,31748816 2,75447728

1671,39

24045,41

205,86

1471,20

2566,58

2421,16

3055,72

3516,54

2919,75

2700,67

880,08

2772,44

8,71

0,11

2,50

9,06

5,78

9,85

15,26

23,81

1,18

1,02

1,96

5,57

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

Assessorant la Renovació Vs Reposició / Nova Construcció Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Hi ha diversos factors, a part del cost de renovació, que tenen un important efecte en la decisió de millorar l’edifici existent o fer una nova construcció.

Responsabilitat social

Estratègies operatives

Solucions Objectius projectats

Responsables de presa de decisions

Finançament

Costos

Finançament

Factor temps

Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

Assessorant la Renovació Vs Reposició / Nova Construcció Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Responsabilitat social

Factor temps

La millora del edifici és compatible amb els requeriments del sistema educatiu?

Estratègies operatives

Solucions

Costos

Finançament

L’edifici existent està protegit o és considerat com a patrimoni històric? Quin és el impacte ambiental de la nova construcció en la comunitat educativa?

Objectius projectats

Finançament

L’objectiu de reducció d’emissions de CO2 és assolible?

En cas de renovació, es considera l’alt valor del cost addicional?

La quantitat d’energia renovable disponible és rellevant?

Les inversions necessàries son a l’abast i compatibles amb els objectius i el pressupost?

Es poden reduir les taxes de consum d’energia?

Les millores del edifici o el nou edifici són compatible amb les assignacions pressupostàries?

La rendibilitat és assolible?

Quines són les eines financeres disponibles?

Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

Importància dels Preus de l’Energia Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Els preus de l’energia representen el major condicionant per a la naturalesa i grau de demanda d’energia. El gas i l’electricitat són considerats béns essencials, en el sentit que cobreixen necessitats bàsiques. El consum de béns essencials és, per altra banda, inelàstic respecte a les variacions en el preu. Per inelàstic no es vol dir que el consum no respongui als canvis en el preu, si no que el consum decreixerà (si ho fa) en percentatges molt diferents als dels canvis observats en el preu. Quan es considera el desenvolupament de les iniciatives nZEB és important considerar la fluctuació dels preus i el limitat marge de resposta.

Estratègies operatives

En el cas de les mesures d’eficiència energètica s’assumeix que hi ha una tendència general cap un creixement dels preus de l’energia; això suposa un impacte directe a l’hora d’encoratjar els actors a adoptar accions dirigides a la reducció del consum, i representa un factor clau en qualsevol mètode de càlcul de retorn.

Solucions

Com a exemple d’aquest impacte les següent taules presenten l’evolució dels preus de l’energia durant la passada dècada per tal d’ajudar a comprendre el seu impacte sobre qualsevol iniciativa de renovació nZEB.

Costos

NOTA I: Les taules i gràfics següents inclouen els preus industrials i de consum; depenent de la tipologia i mida de l’escola, podrien incloure’s en una de les dues categories.

Finançament

NOTA II: És important recordar que els càlculs no inclouen taxes (industrials), honoraris, ni altres despeses addicionals.

Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

Importància dels Preus de l’Energia Objectiu i beneficis

Preus de l’electricitat (llars mitjanes)

Preus de l’electricitat (indústries mitjanes)

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costos

Finançament

Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Subsititució

Preus de l’Energia

Importància dels Preus de l’Energia Objectiu i beneficis

Preus del gas (llars mitjanes)

Preus del gas (indústries mitjanes)

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costos

Finançament

Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

Importància dels Preus de l’Energia Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costos

Finançament

Font de les dades: Eurostat Darrera actualització: 28.11.2014 Hyperlink a la taula: aquí General Disclaimer of the EC website: http://ec.europa.eu/geninfo/legal_notices_en.htm NOTA: Basat en les dades de l’EUROSTAT, els socis han desenvolupat les següents taules que representen el creixement anual (o decreixement) dels preus de l’electricitat en llars mitjanes, i proporcionen una mitjana basada en el nombre d'anys per als quals es disposa de dades fiables.

Av. ↑↓

2004

Av. ↑↓2

PAIS

2003

UE (28 països)

:

Grècia

0,0606

2,5%

0,0621

2,6%

Espanya

0,0872

1,5%

0,0885

França

0,089

1,7%

0,0905

Itàlia

0,1449

-1,0%

0,1434

:

2005

Av. ↑↓3

Av. ↑↓4

2006

:

:

0,0637

0,9%

1,7%

0,09

0,0%

0,0905

0,4%

0,144

2007

Av. ↑↓5

:

0,0643

2,8%

0,0661

44,8%

4,4%

0,094

6,8%

0,1004

12,0%

0,0%

0,0905

1,8%

0,0921

-0,8%

7,5%

0,1548

7,1%

0,1658 Increment mitjà del preu de l’electricitat

Av. ↑↓10

2013

Av. ↑↓11

UE (28 Països)

0,1175 4,2% 0,1224 -0,5% 0,1218 5,2% 0,1281 4,2% 0,1335 2,6%

0,137

1,1% 0,1385

2,80%

Grècia

0,0957 10,2% 0,1055 -7,6% 0,0975 5,1% 0,1025 3,9% 0,1065 9,9%

0,117

2,9% 0,1204

7,09%

0,1124 15,1% 0,1294 9,5% 0,1417 12,7% 0,1597 10,6% 0,1766 -0,8% 0,1752 1,1% 0,1771

6,78%

0,0914 -0,7% 0,0908 3,5%

5,7% 0,0994 -0,8% 0,0986 2,1% 0,1007 5,7% 0,1064

1,66%

0,1397 3,4% 0,1445 3,7% 0,1498 2,7% 0,1539

3,40%

PAIS

Espanya França Itàlia

Recursos pel Càlcul de Cost

2008 Av. ↑↓6 2009 Av. ↑↓7 2010 Av. ↑↓8 2011 Av. ↑↓9 2012

:

Costos de Renovació

:

Factors Desencoratjadors

0,094 :

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

2014

Importància dels Preus de l’Energia Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Font de les dades: Eurostat Darrera actualització: 28.11.2014 Hyperlink a la taula: aquí General Disclaimer of the EC website: http://ec.europa.eu/geninfo/legal_notices_en.htm NOTA: Basat en les dades de l’EUROSTAT, els socis han desenvolupat les següents taules que representen el creixement anual (o decreixement) dels preus de l’electricitat en llars mitjanes, i proporcionen una mitjana basada en el nombre d'anys per als quals es disposa de dades fiables.

Estratègies operatives

Costos

Finançament

2004

Av.↑↓3

2005

Av.↑↓4

2006

Av.↑↓5

2003

UE (28 països)

:

:

:

:

:

Grècia

:

:

:

:

:

Espanya

10,43

-4,6%

9,9528

3,0%

10,2548

12,7%

11,75

4,2%

12,271

10,9%

França

9,06

-4,5%

8,65

4,0%

9

16,7%

10,81

5,3%

11,42

7,1%

Itàlia

9,86

-9,9%

8,879

1,2%

8,984

13,9%

10,43

11,6%

11,794

2,0%

Solucions

Av.↑↓

Av.↑↓2

PAIS

2007

2008

Av.↑↓6

2009

Av.↑↓7

2010

Av.↑↓8

2011

Av.↑↓9

2012

Av.↑↓10

2013

Av.↑↓11

2014

Increment mitjà del cost del gas

11,68

7,5%

12,63

-14,1%

11,07

7,1%

11,92

11,6%

13,49

3,9%

14,04

2,2%

14,36

3,06%

17,4

-7,4%

16,2

-7,41%

:

:

:

13,777

5,9%

14,64

-14,5%

12,29

5,5%

13,01

-6,2%

12,25

12,031

15,0%

14,158

-35,5%

10,449

Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

:

12,7863 -1,3%

:

12,62

18,9%

15,57

3,7%

16,16

2,8%

16,62

1,40%

8,8%

13,43

8,6%

14,7

6,3%

15,69

2,8%

16,14

2,35%

14,7%

12,25

13,7%

14,19

9,4%

15,66

-6,0%

14,78

1,03%

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

Importància dels Preus de l’Energia Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Font de les dades: Eurostat Darrera actualització: 28.11.2014 Hyperlink a la taula: aquí General Disclaimer of the EC website: http://ec.europa.eu/geninfo/legal_notices_en.htm NOTA: Basat en les dades de l’EUROSTAT, els socis han desenvolupat les següents taules que representen el creixement anual (o decreixement) dels preus de l’electricitat en llars mitjanes, i proporcionen una mitjana basada en el nombre d'anys per als quals es disposa de dades fiables. PAIS

2003 : 0,0614 0,0528 0,0529 0,0826

UE (28 països) Grècia Espanya

França

Solucions

Costos

Itàlia

Av.↑↓5 2008

Av.↑↓6 2009

0,088 18,9% 0,0861

Finançament

Av.↑↓ 2,5% 1,9% 0,8% -4,6%

Av.↑↓7 2010

7,9% 0,0956

2004 : 0,063 0,0538 0,0533 0,079

Av.↑↓8 2011

Av.↑↓2 2,3% 21,6% 0,0% 6,3%

2005 : 0,0645 0,0686 0,0533 0,0843

Av.↑↓9 2012

Av.↑↓3 3,4% 4,9% 0,0% 9,7%

2006 : 0,0668 0,0721 0,0533 0,0934

Av.↑↓10 2013

-4,5% 0,0915

1,5% 0,0929

2,9% 0,0957

-1,8%

0,094

9,2% 0,0948 -10,9% 0,0855

6,8% 0,0917

8,8% 0,1006

3,3%

0,104

Av.↑↓4 4,3% 11,0% 1,5% 9,1%

Av.↑↓11 2014 -2,5% 0,0917 4,6%

2007 : 0,0698 0,081 0,0541 0,1027

Increment anual mitjà dels preus 0,60%

0,109

4,85%

11,5% 0,0915

16,7% 0,1098

1,1%

0,111

-2,6% 0,1082

6,3% 0,1155

0,9% 0,1165

1,7% 0,1185

6,80%

9,7% 0,0599

10,2% 0,0667

2,9% 0,0687

4,8% 0,0722

10,8% 0,0809

-4,9% 0,0771

-3,8% 0,0743

2,90%

:

:

:

0,1145

4,0% 0,1193

-6,3% 0,1122

-3,9%

2,05%

Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

0,108

Importància dels Preus de l’Energia Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Font de les dades: Eurostat Darrera actualització: 28.11.2014 Enllaç a la taula: aquí General Disclaimer of the EC website: http://ec.europa.eu/geninfo/legal_notices_en.htm NOTA: Basat en les dades de l’EUROSTAT, els partners han desenvolupat les següents taules que representen el creixement anual (o decreixement) dels preus de l’electricitat en llars mitjanes, així com proporcionen una mitjana basada en el nombre d'anys per als quals es disposa de dades fiables.

Estratègies operatives

PAIS

2003

UE (28 països)

: : 10,43 9,06 9,86

Grècia Espanya França Itàlia

Solucions

Av.↑↓

2004

-4,8% -4,7% -11,0%

: : 9,9528 8,65 8,879

2008 Av.↑↓6 2009 Av.↑↓7

2010

Av.↑↓8

14,1%

11,07

7,1%

Av.↑↓2

2005

2,9% 3,9% 1,2%

: : 10,2548 9 8,984

Av.↑↓3

2006

12,7% 16,7% 13,9%

: : 11,75 10,81 10,43

Av.↑↓4

2007

Av.↑↓5

4,2% 5,3% 11,6%

: : 12,271 11,42 11,794

10,9% 7,1% 2,0%

2011 Av.↑↓9 2012 Av.↑↓10 2013 Av.↑↓11

2014

Increment mitjà anual del preu del gas

11,92 11,6% 13,49

Costos 11,68

7,5% 12,63

:

Finançament

:

: 13,777 5,9% 14,64 12,7863 14,5%

:

3,9%

:

14,04

2,2%

14,36

3,06%

17,4

-7,4%

16,2

-7,41%

-1,3%

12,62 18,9% 15,57

3,7%

16,16

2,8%

16,62

3,77%

12,25

8,8%

13,43

14,7

6,3%

15,69

2,8%

16,14

4,92%

12,031 15,0% 14,158 10,449 35,5%

14,7%

12,25 13,7% 14,19

9,4%

15,66 -6,0%

14,78

2,62%

12,29

5,5% 13,01 -6,2%

Recursos pel Càlcul de Cost

Costos de Renovació

Factors Desencoratjadors

8,6%

Rendibilitat

Renovació/ Substitució

Preus de l’Energia

6

Finanรงament

Esquema Europeu de Finançament Visió general Objectiu i beneficis Nivell UE

H2020

Estratègies tècniques

ERDF ELENA

ELENA

Nivell UE

Estratègies operatives

Solucions

Horizon 2020

Other

Mecanismes de finançament UE

Cooperació transfronterera

Nivell nacional/regional

ERDF

Cooperació transnacional

Préstec preferencial

Costos

Finançament privat

INTERREG Europe

Garantia Contractes de rendiment energètic amb finançament del propietari

Finançament

Contractes de rendiment energètic amb finançament ESCO

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes específics de finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament privat

Instrument Europeu de Veïnatge Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Esquema Europeu de Finançament Visió general Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

ELENA

Fons Europeu per l’Eficiència Energètica EEEF-EEPR

Fons FEDER (Projectes de Cooperació)

Estratègies operatives

Horizon 2020

Cooperació transfronterera

H2020 ELENA – Ajuda Europea per l’Energia Local

Solucions

Costos

Cooperació transnacional

INTERREG Europe

Instrument Europeu de Veïnatge

Finançament Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Esquema Europeu de Finançament

Fons natconal/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

European Local Energy Assistance Visió general Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Una part de la tasca de l’“European Investment Bank” (EIB) es dirigeix a assolir els objectius de les polítiques climàtiques i energètiques. L’ELENA, iniciativa conjunta entre l’ EIB – Comissió Europea, ofereix suport a les autoritats locals i regionals a preparar projectes de foment de l’eficiència energètica i les energies renovables.

Nivell UE

ELENA

Horizon 2020

El finançament ELENA prové del “EC’s Intelligent Energy Europe Programme”. Els fons són invertits en accions d’assistència tècnica a les autoritats locals i regionals que busquen implementar plans d’energia. L’objectiu és generar projectes finançables, que atreguin finançament extern per part de bancs locals o altres institucions financeres, i involucrin companyies proveïdores de serveis energètics (finançant a terceres parts).

Cooperació Transfronterera

Cooperació transnacional

INTERREG Europe

Costos Instrument Europeu de Veïnatge

Finançament Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

ELENA

Subvencions

disponibles

Tipologia

Exemples Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

ELENA

Estratègies operatives

Solucions

Costos

Període

2014-2015 Horizon 2020

Finalitat

Proporciona suport per al desenvolupament a gran escala de projectes d’inversió en energia sostenible.

Tipus d’esquema

Assistència al desenvolupament del projecte

Cooperació Transnacional

Naturalesa

Beneficiaris públics

Beneficiaris

Socis del projecte

Procés Recursos

Finançament

Cooperació Transfronterera

INTERREG Europe

Aplicació del projecte

Instrument Europeu de Veïnatge

€ 30 milions

Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Accions de Finançament

Subvencions

disponibles

Tipologia

Exemples Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

-

Estratègies operatives

Solucions

-

Estructura de programes municipals i regionals a gran escala i a llarg termini dirigits a renovacions nZEB. Desenvolupar plans de negocis i de viabilitat per a la implementació de solucions nZEB a nivell local. Realitzar auditories energètiques establint el camí per a altres projectes NZEB. Preparació dels procediments de licitació i contractuals que emmarquen les operacions nZEB públiques a gran escala. Implementar projectes nZEB individuals a gran escala a nivell local. Finançament per a la implementació de solucions tècniques.

ELENA

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Costos Instrument Europeu de Veïnatge

Finançament Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Esquema Europeu de Finançament

Fons national/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

BEAM-GRAZ

Subvencions

disponibles

Tipologia

Exemples Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costos

Finançament

Localització Ciutat de Graz (Austria) Beneficiaris Municipi de Graz Inversions Planejades

Activitats

Resultats esperats

Sistema automàtic de monitorització i control d’energia (EMC) a 300 edificis públics (>500m2) Remodelació energètica eficient a 18 edificis municipals. Nous conceptes per integrar energia eficient a 5 nous edificis públics aconseguint l’estàndard “passive house”. Model de finançament pel sistema EMC incloent perfils de requeriments, enquestes de construcció, preparació de documents de licitació i posada en marxa de la producció. Auditories energètiques detallades i planificació d’ intervencions de construcció, així com un model de desenvolupament financer que inclou contractes de rendiment energètic que van més enllà dels estalvis típics del 15-20%. Planificació detallada pels nous edificis amb l’estàndard “passive house” incloent concursos arquitectònics. Estalvis energètics: 356 toe/any RES producció: 15 toe/any GHG reducció: 710 tCO2e/any

Cost del Cost total: 510.914 Euros projecte Contribució UE: 383.202 Euros Més detalls

Esquema europeu de finançament

Programes específics de finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Instrument Europeu de Veïnatge Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Pàgina web del projecte: http://www.gbg.graz.at/cms/beitrag/10201841/4817071 Persona de contacte: gbg@gbg.graz.at

Fons national/regional

ELENA

Finançament privat

ESCOLIMBURG2020

Subvencions

disponibles

Tipologia

Exemples Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Localització Província de Limburg (Bèlgica) Estratègies tècniques

Beneficiaris

Província de Limburg , Infrax (operador de la xarxa pública), Dubolimburg (consultoria provincial)

Inversions EUR 19.8 milions en rehabilitacions d’edificis públics. Planejades Estratègies operatives

Activitats Solucions

Costos

Finançament

Resultats esperats

Horizon 2020

Involucrar a tots els 44 municipis de la província per definir el pla detallat de renovació de l’edifici. Desenvolupar un servei integrat de renovació entregat per Infrax, que inclogui auditories energètiques, especificacions detallades, licitacions, treballs de supervisió, i un prefinançament dels treballs. Els edificis seran modernitzats amb un mitjana d’estalvi del 40% (mínim 30%). Comunicació a nivell nacional I de la UE. Desenvolupament de capacitats pel sector de construcció de la província. Estalvi energètic: 374 toe/any RES producció: 187 toe/any GHG reducció: 19,504 tCO2e/any

Cost del Cost total: 1.174.380 Euros projecte Contribució UE: 880.785 Euros Més detalls

Esquema Europeu de Finançament

Pàgina web: www.limburg.be E-mail: pboucneau@limburg.be

Fons national/regional

Programes Específics de Finançament

ELENA

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Instrument Europeu de Veïnatge Fons Europeu per l’Eficiènica Energètica

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

2020 TOGETHER

Subvencions

disponibles

Tipologia

Exemples Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

Localització Beneficiaris Inversions Planejades

Estratègies operatives

Solucions

Activitats

Costos

Resultats esperats Finançament

Província de Torino (Itàlia) Província de Torino, Parc mediambiental, Regió de Piemont, ciutat de Torí. El projecte invertirà en la rehabilitació en termes d’eficiència energètica a 59 edificis públics i 1,272 punts d’enllumenat públic en els carrers. Rehabilitació de 59 edificis públics amb l'objectiu d'estalviar una mitjana 36% d’energia. Rehabilitació de 1.272 punts d'enllumenat públic amb l'objectiu d'estalviar de mitjana el 50% d’energia. Desenvolupament del “procurador de xarxa" com un model per reduir el temps i el cost dels procediments de licitació administratius i augmentar l'atractiu de les inversions. Explorar com el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) pot donar suport a la viabilitat econòmica i l'eliminació del risc amb un baixa inversió en modernització energètica a través d'esquemes d‘ EPC. Augmentar els impactes de les mesures FEDER properes (2014-2020) sobre l'eficiència energètica i adaptar-los a les necessitats específiques locals. Estalvis d’energia: 1,796 toe/any RES producció: 103 toe/any GHG reducció: 4,362 tCO2e/any

Cost del Cost total: 9.4 milion Euros projecte Contribució UE: 365.967 Euros Més detalls

Esquema Europeu de Finançament

Programes Específics de Finançament

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Instrument Europeu de Veïnatge Fons Europeu per l’Eficència Energètica

Pàgina web: www.provincia.torino.it E-mail: denigris@provincia.torino.it

Fons national/regional

ELENA

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

MARTE

Subvencions

disponibles

Tipologia

Exemples Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Localització Regió de Marche (Italia) Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Regió de Marche, Regional Health Company, Modena Energy, Agència de Beneficiaris Desenvolupament Sostenible, Universitat Politècnica de Marche, Societat italiana de Enginyeria Sanitaria i d’Arquitectura. Inversions El projecte mobilitzarà el finançament necessari per a una rehabilitació Planejades energètica de 5 edificis sanitaris, incloent hospitals i centres d’infermeria.

Activitats Solucions

Costos

Resultats esperats Cost del projecte

Finançament

Més detalls

Esquema Europeu de Finançament

Rehabilitació de 5 hospitals i centres d’infermeria, amb l’objectiu d’un estalvi energètic d’una mitjana del 36%. Desenvolupar models financers innovadors i estratègies de suport per les inversions en eficiència energètica, utilitzant una barreja d’instruments inclosos en el FEDER. Estalvis d’energia: 1,917 toe/any RES producció: 55 toe/any GHG reducció: 2,480 tCO2e/any Cost total: 15.54 million Euros Contribució UE: 427.599 Euros Pàgina web: www.regione.marche.it E-mail: Mario.pompei@regione.marche.it

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

ELENA

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Instrument Europeu de Veïnatge Fons Europeu d’Eficiència Energètica

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

POSIT”IF

Subvencions

disponibles

Tipologia

Exemples Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

Localització Beneficiaris Inversions Planejades

Estratègies operatives

Activitats Solucions

Resultats esperats Costos

Finançament

Cost del projecte Més detalls

Regió de l’Ile-de-France (França) Société d’Economie Mixte Energies POSIT’IF Rehabilitació en “Low-energy” amb la garantia d’estalvis energètics a 32 condominis, així com a 8 habitatges socials i edificis públics.

ELENA

Desenvolupament de contractes de serveis de rendiment energètic en els condominis més enllà dels estàndards del mercat. Entregar contractes de rendiment energètic (“EPCs”) a empreses immobiliàries i municipis/ serveis del govern local. Oferir activitats de capacitació a mida per als condominis, habitatges socials i municipis. Estalvis energètics: 1,942 toe/any RES producció: N/A GHG reducció: 5406 tCO2e/any Cost Total: 2.061.018 Euros Contribució UE: 1.545.763 Euros Pàgina web: www.energiespositif.fr Email: Josep.lopez@energiespositif.fr

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Instrument Europeu de Veïnatge Fonsn Europeu per l’Eficiència Energètica

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

REDIBA

Subvencions

disponibles

Tipologia

Exemples Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Localització Provínicia Barcelona (Espanya) Beneficiaris Diputació de Barcelona Inversions Planejades

Activitats

Resultats esperats

PV Producció elèctrica: 114 GWh/any Estalvis energètics: 280 GWh/any Reduccions de CO2: 185.000 tCO2eq/any Feines creades/sostingudes: PV: 3,000 llocs de treball en instal·lació i manteniment; EE: 2,000 llocs.

Cost del Contribució UE: 1.999.925 Euros projecte Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Horizon 2020

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Instrument Europeu de Veïnatge

Més detalls Email: ferran@diba.cat

Esquema Europeu de Finançament

ELENA

Cooperació Transfronterera

Instal·lació de plantes PV als sostres dels edificis públics. Remodelació d'enllumenat públic i sistemes d'il·luminació de trànsit. Rehabilitació d’edificis municipals.

Solucions

Costos

Desenvolupament i desplegament del programa d’inversió: Establiment d’un marc contractual per assegurar el desenvolupament de les inversions. Implementació dels projectes EE a través de la implicació d’ESCOs. Desenvolupament d’un enfocament de Consorci Públic-Privat per implementar inversions en PV i altres RES en edificis públics.

Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Horizon 2020 Visió general Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Marc per al finançament d’activitats d’innovació i recerca a nivell de la UE. “Horizon 2020” és un programa de finançament de €79bn dirigit al suport de la recerca i la innovació a la Unió Europea. Les propostes de finançament es desenvoluparan entre 2014 i 2020. Un dels pilars d’ “Horizon 2020” són els “Societal Challenges” a la Unió Europea, on dos tipus de finançament permeten finançar mesures d’energia i canvi climàtic.

Nivell UE

ELENA

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Solucions

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Costos

Finançament

Societal Challenges

EUR milions

Energia segura, neta i eficient

5782 dels quals 183 per EIT

Acció climàtica, eficiència dels recursos i matèries primeres.

3160 dels quals 100 per EIT

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Instrument Europeu de Veïnatge Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Finançament Privat

Horizon 2020

Subvencions actuals disponibles

Tipologia Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

2014-2015

Finalitat

Donar suport al desenvolupament i desplegament de tecnologies i solucions d’eficiència energètica innovadores. Inclou el successor de les activitats de IEE II i PDA sota els reptes energètics- Energy Efficiency Focus Area, tema EE 20.

Tipus d’esquema Solucions

Costos

Finançament Assistència al Desenvolupament del Projecte

Naturalesa

Beneficiaris Públics i Privats

Beneficiaris

3 Entitats dels estats membres de la UE Consorcis per l’Assistència al Desenvolupament del Projecte

Recursos

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Aplicació a INEA, EASME, RTD or DG ENER Aplicació a EASME

Procés Finançament

ELENA

Període

Instrument Europeu de Veïnatge

Basat en presentació de propostes Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost Generla de l’Estat

Finançament Privat

Opcions de finançament

Subvencions actuals disponibles

Tipologia Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

-

Estratègies operatives

Solucions

-

Projectes dirigits al desenvolupament de solucions tecnològiques innovadores nZEB. Iniciatives de cooperació entre agents públics i privats en el desenvolupament/desplegament de solucions nZEB. Assistència al desenvolupament dels projectes nZEB (assistència financera). Projectes nZEB de participació pública (no a nivell estratègic). Projecte nZEB de demostració.

ELENA

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Costos Instrument Europeu de Veïnatge

Finançament Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Cooperació ERDF Visió general Objectiu i beneficis

INTERREG A: Cooperació transfronterera: Cooperació transfronterera entre regions adjacents dirigida a desenvolupar centres de desenvolupament econòmics i socials transfronterers a través d’estratègies de desenvolupament comunes. El terme regió transfronterera és sovint utilitzat per fer referència a les entitats resultants, sempre que hi hagi un cert grau de participació per part de les activitats locals. El terme “Euroregion” també s’utilitza sovint per fer referència als diversos tipus d’entitats que són utilitzades per administrar els fons interregionals. En molts caos, s’han establert secretaries que són finançades a través d’assistència tècnica: el component de finançament interregional té com a objectiu establir un infraestructura administrativa pel desplegament local interregional. Interreg A és, amb diferència, la cadena més gran en termes de pressupost i nombre de programes.

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

INTERREG B: Cooperació Transnacional (SUDOE): Cooperació transnacional involucrant autoritats nacionals, regionals i locals dirigida a promoure de millor manera la integració dins la Unió a través de la formació de grans grups de les regions europees. Strand B és un nivell intermedi, on generalment regions no contigües de diferents països cooperen perquè experimenten problemes comuns o comparables. Hi han 13 programes interregionals IVB.

ELENA

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG C: Cooperació interregional (INTERREG Europe): la cooperació interregional vol millorar la efectivitat de les polítiques de desenvolupament regionals i instruments a través d’un intercanvi d’informació a gran escala i de compartir experiència (xarxes). És financerament la cadena més petita de les tres, però els programes cobreixen tots els estats membre de la UE.

Costos

Finançament

Nivell UE

INTERREG Europe

Instrument Europeu de Veïnatge

Instrument Europeu de Veïnatge (ENI): L’”European Neighborhood Instrument” (ENI), que ha reemplaçat el “European Neighborhood and Partnership Instrument (ENPI)”. L’ENI donarà suport a la “Política Europea de Veïnatge” (ENP) per convertir les decisions preses a un nivell polític en accions dins del camp d’aplicació.

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Programa CBC

Visió general

Tipologia

Exemple Visió general

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

L’objectiu principal de la cooperació transfronterera és reduir els efectes negatius de les fronteres com poden ser els administratius, legals o les barreres físiques, i així abordar els problemes comuns i explotar el potencial no aprofitat. A través de la gestió conjunta de programes i projectes, la confiança mútua i la comprensió ,el procés de cooperació és reforçat i millorat.

Nivell UE

ELENA

Horizon 2020

Estratègies operatives

Cooperació Transfronterera

Solucions

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Costos Instrument Europeu de Veïnatge

Finançament Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Accions finançades

Visió general

Tipologia

Exemple Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

-

Intercanvi d’estratègies i de bones pràctiques. Implementació d’estratègies comunes per al desenvolupament de l’nZEB. Augment de les iniciatives de conscienciació. Identificació de noves competències entre els actors regionals claus. Intercanvi de rols i responsabilitats. Estudis transnacionals i recollida de dades sobre actuacions nZEB. Cooperació transnacional entre actors claus. Finançament per a la implementació de solucions tècniques.

ELENA

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional INTERREG Europe

Costos Instrument Europeu de Veïnatge

Finançament Fons Europeu d’Eficiència Energètica

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Southwest EU STC

Visió general

Tipologia

Exemple Visió general

Objectiu i beneficis

DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA El programa “Southwest European Space Territorial Cooperation” dóna suport al desenvolupament regional de projectes transnacionals co-finançats a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional - FEDER

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costos

ELENA

OBJECTIUS TO1: Promoure la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació. TO3: Millorar la competitivitat de les PIMES. TO4: Encoratjar la transició cap a una economia baixa en carboni en tots els sectors. TO5: Encoratjar l’adaptació a un canvi climàtic i una prevenció al risc i gestió. TO6: Protegir el medi ambient i promoure un ús eficient dels recursos.

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

BENEFICIARIS: Totes les entitats públiques i sense ànim de lucre involucrades en aquest espai de cooperació poden ser socis en els projectes SUDOE (administracions locals, nacionals, regionals, altres entitats públiques, centres de recerca, universitats, entitats socioeconòmiques etc.). PRESSUPOST DISPONIBLE: € 106 milions d’euros.

Finançament

Nivell UE

TIPOLOGIA DE LES ACCIONS A FINANÇAR: Establiment de xarxes en el sector intern de la cooperació; Implementació d’estratègies comunes per al desenvolupament i implementació de solucions nZEB; Millors pràctiques i intercanvi d’experiències; accions per augmentar la conscienciació; identificació de nous rols i competències professionals entre els agents claus; transferència d’informació i coneixement entre agents i professionals; finançament per a la implementació de solucions tècniques.

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

INTERREG Europe

Instrument Europeu de Veïnatge Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

E4R

Visió general

Tipologia

Exemple Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Localització

Espanya, Portugal i França

Estratègies tècniques

Beneficiaris

ITG. Fundación Instituto Tecnológico de Galicia (ES) INEGI. Instituto de Engenharia Mecânica e Gestão Industrial (PT) Junta de Extremadura (ES) EIGSI La Rochelle (FR)

Estratègies operatives

Inversions Planejades Activitats

Solucions

Costos

Finançament

Resultats esperats Cost del projecte Més detalls

Esquema Europeu de Finançament

ELENA

Encoratjar i promoure la rehabilitació energètica d’edificis en la zona sud-oest de Europa, a través la realització d’ eines pràctiques que puguin ajudar a establir energia eficient i un criteri econòmic. El desenvolupament d’un portal web és el punt de trobada de tots el agents involucrats en la rehabilitació energètica i emmagatzema els documents generats durant la execució del projecte. Catalogar mesures i estratègies específiques en l’estalvi d’energia i la rehabilitació energètica. Organització de diversos esdeveniments públics per a la disseminació dels resultats entre els professionals en el sector de la rehabilitació i la disseminació de fulls i altres articles promocionals. Desenvolupament d’una base de dades: productes, tecnologies, esquemes de fins, legislació etc. Creació d’una aplicació web per avaluar la renovació energètica als edificis, per quantificar les millores en les estratègies d’estalvi d’energia i prioritzar les més eficients entre els criteris d’energia i econòmic. Organització de seminaris i d’un congrés internacional amb diferents experiències per a la disseminació dels resultats entre els professionals del sector de la rehabilitació.

Cost total: 1.032.916 Euros Contribució UE: 774.687 Euros

Programes Específics de Finançament

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Instrument Europeu de Veïnatge Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Pàgina web: www.e4rproject.eu Email: alejandro.garcia@aidico.es

Fons nacional/regional

Horizon 2020

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

ECOHABITAT

Overview

Typology

Example Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Localització Espanya i França Estratègies tècniques

Beneficiaris Estratègies operatives

Solucions

Inversions Planejades Activitats

Costos

Finançament

Resultats esperats Cost del projecte Més detalls

Esquema Europeu de Finançament

Université de Toulouse (FR) Féderation Sud Ouest des SCOP du Bâtiment et des Travaux Publics (FR) Mancomunidad de Municipios del Área Metropolitana de Barcelona (ES) Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) (ES) Fundación Privada Ascamm (ES) G.A.I.A. (Asociación por la Generación de Autonomía e Innovación en la Arquitectura) (ES) Establir una xarxa de cooperació transnacional entre actors francesos i espanyols en l’àmbit de la construcció i urbanisme, per promoure la implementació i disseminació d’innovacions tecnològiques en termes d’edificació. Identificació – en cada soci regional – de pràctiques, pràctiques socials, tecnologies, costos, regulacions, iniciatives dels governs i procediments institucionals. En un segon pas, construir un estoc comú basat en la transferència de coneixement i l’aplicació oberta de nous prospectes tecnològics per edificis sostenibles. Base de dades, metodologies, protocols, plans estratègics, models de formació, probes pilot, clústers, xarxes de professionals. Cost total: 1.257.080 Euros Contribució UE: 942.810 Euros

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Instrument de Veïnatge Europeu

Fons Europeu per a l’Eficiència Estratègica

Pàgina web: www.ecohabitat-sudoe.eu Email: Christine.monjon@grandtoulouse.fr

Fons nacional/regional

ELENA

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Programa CBC

Visió general

Tipologia

Exemple Visió general

Objectiu i beneficis DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA El programa “INTERREG EUROPE” està enfocat per millorar la implementació de polítiques i programes de desenvolupament regionals, en particular programes per a la inversió en creixement i l’ocupació, i la “European Territorial Cooperation programme (ETC)”.

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costos

Finançament

OBJECTIUS L’objectiu global del “INTERREG EUROPE” és millorar l’ efectivitat de les polítiques i instruments regionals.

INTERREG Europe

Instrument Europeu de Veïnatge

PRESSUPOST DISPONIBLE: € 359 Milions Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Horizon 2020

Cooperació Transnacional

BENEFICIARIS: Autoritats gestores del fons estructurals programats; autoritats regionals/locals; agències, instituts de recerca, organitzacions polítiques temàtiques.

Fons nacional/regional

ELENA

Cooperació Transfronterera

El programa aborda quatre objectius temàtics: - Reforçar la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació. - Millorar la competitivitat de les PIMEs. - Donar suport al canvi cap a una economia baixa en emissions en tots els sectors - Protegir el medi ambient i promoure recursos eficients

Esquema Europeu de Finançament

Nivell UE

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Accions Finançades

Visió general

Tipologia

Exemple Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

- Identificació de les millors pràctiques nZEB entre les regions europees. - Intercanvi i transferència de les millors pràctiques nZEB entre les administracions públiques regionals. - Implementació de plans pel desenvolupament d'estratègies nZEB. - Cooperació estratègica entre els responsables polítics. - Desenvolupament i implementació de “mini-projectes” nZEB, dins un projecte més general. - Iniciatives per incrementar la conscienciació

ELENA

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Costos Instrument Europeu de Veïnatge

Finançament Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

ECO REGIONS

Visió general

Tipologia

Exemple Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Localització Estratègies tècniques

Beneficiaris Inversions Planejades

Estratègies operatives

Solucions

Costos

Activitats

Resultats esperats Cost del projecte Més detalls

Suècia, França, Finlàndia, Hongria, Alemanya, Itàlia, Malta, Noruega Regió de la Llombardia (Itàlia), Regió de Bavaria (Alemanya), Regió de Northern Great Plain (Hongria), Brussel·les (Bèlgica) Millorar la governança de la “Eco-Innovation” i economies verdes en el sector privat. Les accions es basaran en la transferència de bones pràctiques basades en la metodologia de RUR@CT i involucrant els seus socis. Disseminar les activitats del projecte i els assoliments fora del projecte als “stakeholders” rellevants a Europa (e.g. responsables polítics a nivell local, regionals, nacionals i europeus). Intercanviar les experiències dedicades a la identificació i anàlisi de bones pràctiques (element central del projecte). Forta participació responsables polítics. Participació de cada “stakeholder” local, per la integració real del GP a tots els nivells. Plans d’implementació ambiciosos, planificar la transferència real del GP i la millora de la política existent. Creació de sinèrgies amb altres projectes i xarxes.

ELENA

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Cost total: 1.482.814 Euros Instrument Europeu de Veïnatge

Pàgina Web: www.ecoregionsproject.eu

Finançament Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

SERPENTE

Visió general

Tipologia

Exemple Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Localització Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Itàlia, Suècia, França, Xipre, Bèlgica, Eslovàquia, Espanya, República Txeca, Polònia, Irlanda.

Inversions Millorar l’eficiència energètica en diferents tipologies de propietat pública o edificis planejades gestionats a través de polítiques públiques.

Activitats

Solucions

Desenvolupar noves competències i expertesa en mesures i mètodes per disseny avançat d’edificis eficients enèrgicament, recollida i documentació de les millors pràctiques i recomanacions basades en informació real, i finalment, transferir tot el coneixement acumulat a professionals en construcció i representants d’indústries, autoritats de construcció locals i ciutadans, educadors, fabricant d’equips i proveïdors de sistemes. Comprensió teòrica i aplicació pràctica d’iniciatives d’eficiència energètica i responsables del consum d’energia. Fomentar la participació proactiva.

Costos

Resultats Estalvis energètics i econòmics. esperats

ELENA

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Identificar les bones pràctiques relacionades en eficiència energètica en edificis públics.

Instrument Europeu de Veïnatge

Dissenyar i implementar accions pilot. Desenvolupar i disseminar un manual comú.

Finançament

Cost del Cost total: 1.960.985 Euros projecte Contribució UE: 1.531.970 Euros

Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Més detalls www.serpente-project.eu Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

IEEB

Visió general

Tipologia

Exemple Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Localització Beneficiaris Inversions Planejades

Activitats

Solucions

Costos

Finançament

Resultats esperats

Suècia, França, Finlàndia, Hongria, Alemanya, Itàlia, Malta, Noruega. Països nòrdics Crear una xarxa nòrdica d’universitats, recerca, empresa i societat per desenvolupar noves solucions i promoure eficiència energètica en edificis. Desenvolupar noves competències i expertesa en mesures i mètodes per dissenys avançats d’edificis eficients en energia, recollida i documentació de les millors pràctiques i recomanacions basades en informació real, i finalment, transferir tot el coneixement acumulat a professionals en la construcció i representants d’indústries, autoritats locals de construcció i ciutadans, educadors, fabricants d’equipament i proveïdors de sistemes. Desenvolupament tecnològic de solucions “low-energy” en habitatges. Transferir coneixement sobre solucions energètiques per la indústria de la construcció i per la societat. Mesura de tècniques per reduir el consum energètic. Mesura del consum energètic en habitatges existents a través de la signatura d’energia. Contribuir en ajuntar els estàndard i les solucions tècniques per eficiència energètica, el que condueix a millors prerequisits pel comerç internacional.

Cost del Cost total: 32.568 Euros projecte Contribució UE: 10.000 Euros

Fons nacional/regional

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Instrument Europeu de Veïnatge Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Més detalls www.oamk.fi

Esquema Europeu de Finançament

ELENA

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

ENI

Visió General

Tipologia

Exemple Visió general

Objectiu i beneficis DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA L’ Instrument Europeu de Veïnatge (ENI) ha reemplaçat el “European Neightborhood and Partnership Instrument (ENPI)”. L’ ENI donarà suport al “la Política Europea de Veïnatge (ENP) i convertirà les decisions preses a nivell polític en accions aplicades al cada terreny. Efectiva des del 2014 fins al 2020, l’ENI busca racionalitzar el suports financers, basant-se en objectius de política acordats, i programar-ho de manera més curta i focalitzada per què resulti més efectiva.

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costos

Finançament

ACCIONS CLAUS - Programes bilaterals que incloguin el suport d’un país soci. - Programes “multi-territorials” que adrecin reptes comuns a tots o a un nombre de països socis, i cooperació regional i sub-regional entre dos o més països socis. - Cooperació transfronterera entre estats membres i països socis realitzant-se al llarg de tota la part compartida de frontera externa de la UE (incloent Rússia). IMPACTE Sota el ENI, els consorcis: -Seran més ràpids is més flexibles - Oferiran incentius als millors executants a través d’una aproximació “more-for-more” que permeti la UE incrementar el seu suport a aquells socis que genuïnament implementen el que es va acordar en conjunt. - estiguin cada vegada més basats en els objectius polítics fonamentals acordats amb els socis, principalment en els plans d’acció bilaterals del ENP. - permetin una diferenciació major. - comptabilitat mútua

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Nivell UE

ELENA

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Instrument Europeu de Veïnatge Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Auto-finançament

Pressupostos Generals de l’Estat

Finançament Privat

ENI

Visió General

Tipologia

Exemple Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

ELENA

Horizon 2020

Estratègies operatives

Cooperació Transfronterera

Solucions

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Costos Instrument Europeu de Veïnatge

Finançament

Pressupost: L’ENI es basarà en els assoliments del “European Neighborhood and Partnership Instrument (ENPI)” i aportarà beneficis més tangibles a la EU i als seus socis veïns. Disposa d’un pressupost de €15.433 bilions d’euros i proporcionarà la major part del finançament als països veïns a través d'una sèrie de programes.

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Fons Europeus per l’Eficiència Energètica

Accions Finançables

Visió General

Tipologia

Exemple Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

- Incrementar les activitats informatives i de conscienciació en mesures nZEB. - Accions de cooperació dirigides a la identificació d’esquemes d’implementació de mesures nZEB. - Accions de cooperació entre actors privats i públics. - Iniciatives pel desenvolupament de la indústria de la nZEB. - Finançament per a la implementació de solucions tècniques.

Solucions

ELENA

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Costos Instrument Europeu de Veïnatge

Finançament Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

DIDSOLIT

Visió General

Tipologia

Exemple Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

Localització Beneficiaris Inversions Planejades

Estratègies operatives

Activitats Solucions

Costos

Finançament

Resultats esperats

Cost del projecte Més detalls Esquema Europeu de Finançament

Grècia, Egipte, Jordània, Espanya Universitat Autònoma de Barcelona (Espanya, Barcelona) Promocionar i implementar tecnologies innovadores i transferir el “know-how” sobre els sistemes descentralitzats d’energia a petita escala en edificis públics/locals. “Mapping” i anàlisi de les tecnologies solars a petita escala existents. Producció de “Conceptual Designs” estàndards, sobre les aplicacions d’energia solar desenvolupades (incloent “dish-stirling” i cilindres-parabolics termoelèctrics, fulles de vidresubstitutiu fotovoltaiques i capa fina/ fulles de pel·lícula). Redacció d’informes sobre les normes i regulacions de la instal·lació de sistemes descentralitzats d’energia solar en les regions afectades pel projecte. Organització de conferències, tallers i sessions de formació per promoure les solucions solars desenvolupades. Coneixement millorat sobre l’estat del desenvolupament i la disponibilitat del mercat per tecnologies d’energia solar a petita escala innovadores per aplicacions en la construcció. 10 aplicacions d’energia solar implementades en 10 edificis públic seleccionats. Increment de la potencia solar creada (260kWp) i produïda (380 MWh) en els edificis seleccionats. Millora del interès de “stakeholders” públics i privats per les aplicacions descentralitzades de sistemes d’energia solar innovadors en edificis públics. Tecnologies solars innovadores, “know-how” i millors pràctiques transferides. Cost Total: 4.438.553 Euros Contribució UE: 3.994.694 Euros

Programes Específics de Finançament

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Instrument Europeu de Veïnatge Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

www.didsolit.eu

Fons nacional/regional

ELENA

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

MED SOLAR

Visió General

Tipologia

Exemple Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

Localització Beneficiaris Inversions Planejades

Estratègies operatives

Activitats Solucions

Costos

Finançament

Resultats esperats Cost del projecte Més detalls

Esquema Europeu de Finançament

Espanya, França, Palestina, Líban, Jordània Trama TecnoAmbiental S.L (Espanya, Catalunya) Promocionar i implementar tecnologies innovadores i transferir el “know-how” en el camp de l’energia solar, especialment fotovoltaica. Enquesta sobre les regulacions nacionals i marcs legals relacionats amb l’energia fotovoltaica. Identificació de mecanismes de finançament permetent el desenvolupament de projectes fotovoltaics. Recerca i desenvolupament en tecnologies fotovoltaiques innovadores. Redacció d’un estudi sobre l’impacte socio-econòmic per demostrar la cost-efectivitat i l’impacte de les plantes pilots. Creació d’una xarxa transfronterera involucrant varies autoritats públiques, universitats, PIMES, enginyers, etc. Xarxes nacionals d’energia i les seves debilitats caracteritzades a Jordània, Líban i Palestina. Confecció de les recomanacions definides per millorar els marcs legals i els esquemes tarifaris energètics. La potència de l’energia solar va incrementar en 3 edificis públics i 1 indústria (entre 500-800 m2 de mòduls fotovoltaics instal·lats). Plantes pilots provades, validades i monitoritzades. Cost total: 3.017.615 Euros Contribució UE: 2.656.771 Euros

Programes Específics de Finançament

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Instrument Europeu de Veïnatge Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

www.medsolarproject.com

Fons nacional/regional

ELENA

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

MED DESIRE

Visió General

Tipologia

Exemple Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Localització Estratègies tècniques

Beneficiaris Inversions Planejades

Estratègies operatives

Activitats Solucions

Costos

Resultats esperats

Finançament

Cost del projecte Més detalls Esquema Europeu de Finançament

Itàlia, Espanya, Tunísia, Líban, Egipte Regió de Puglia – Oficina de Servei de Recerca i Competitivitat, Recerca Industrial i Innovació Tecnològica (Itàlia– Puglia) Facilitar l’assimilació d’energia solar distribuïda i l’eficiència energètica en les regions seleccionades, aplicant una cooperació transfronterera efectiva i augmentant la consciència pública sobre els beneficis relacionats pel medi ambient i pel desenvolupament local sostenible. “Benchmarking” de polítiques nacionals/regionals i programes centrats en l’energia solar i l’eficiència energètica. Anàlisis dels procediments de certificació actuals per tecnologies d’energia solar a MPC i regions europees. Elaboració de recomanacions i plans d’acció per millorar els marcs legislatius i reguladors. Iniciatives de capacitació per a tècnics i professionals de l’energia solar per assegurar la qualitat dels components i instal·lacions. Sessions formatives per a prenedors de decisions a càrrec de la regulació de l’energia solar. Elaboració d’instruments financers innovadors i estimuladors del mercat. Reforç de la capacitat de les administracions i de les institucions regionals. Competències més elevades i difoses dels tècnics i professionals locals, facilitant l’eliminació de les principals barreres tècniques per la tecnologia solar distribuïda. Mecanismes financers innovadors i adaptats, i instruments estimulants del mercat designats per donar suport a l’àmplia difusió de les tecnologies d’energia solar. Enfortiment dels enfocaments participatius i major consciència entre els “stakeholders” públics i privats locals. Un ampli consens assolit entre els “stakeholders” públics i privats claus, sobre el rol central de les energies renovables pel desenvolupament sostenible i per la protecció del medi ambient. Un marc de cooperació establert entre els proveïdors de tecnologies d’energia i serveis en els països mediterranis de la UE i els països mediterranis “partners” de la UE (MPC) per impulsar el desenvolupament d’un mercat energètic comú i sostenible. Cost total: 4.655.007 Euros Contribució UE: 4.191.306 Euros

www..med-desire.eu Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

ELENA

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Instrument Europeu de Veïnatge Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

FOSTER in MED

Visió General

Tipologia

Exemple Visió general

Objectiu i beneficis Nivell UE

Localització Estratègies tècniques

Beneficiaris Inversions Planejades

Estratègies operatives

Activitats Solucions

Costos

Resultats esperats

Finançament

Cost del projecte Més detalls Esquema Europeu de Finançament

Espanya, Itàlia, Egipte, Líban, Jordània, Tunísia Universitat de Cagliari – Departament d’Enginyeria Civil, Medi Ambient i Arquitectura (Itàlia, Sardenya) Transferir el “know how” en el camp de l’energia solar, per implementar una metodologia de disseny compartida i promocionar les tecnologies innovadores d’energia solar a nivell de la societat civil. Creació de 6 punts d’informació. Xarxes entre projectes similars i iniciatives. Formulació de documents de política. Formació destinada a 400 “stakeholders” (dissenyadors, PIMEs/instal·ladors i estudiants universitaris) per la transferència tècnica del “know how”. Seminaris d’informació per promoure els beneficis de les tecnologies solars involucrant 350 ciutadans i 3500 estudiants. Barreres culturals i normatives, disseny i buit tècnic que poden causar un retard en la difusió de les tecnologies solars identificades a través d’un anàlisi de context comprensiu. Tecnologies solars i les seves tendències tecnològiques promogudes. Comparació de les legislacions locals en energia solar i definició de propostes innovadores comunes. Competències en el disseny, integració arquitectònica i instal·lació transferides. Consum de l’energia solar incrementat en 5 edificis públics a través la instal·lació de panells fotovoltaics (85kWp).

www.fosterinmed.eu Programes Específics de Finançament

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Instrument Europeu de Veïnatge Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Cost Total: 4.500.000 Euros Contribució UE: 4.050.000 Euros

Fons nacional/regional

ELENA

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Energy Efficient Fund

Visió General

Fons Actuals Disponibles

Tipologia

Exemples

Visió general Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

El Fons Europeu per l?eficiència Energètica (EEEF), és un “Public-Private Partnership” innovador destinat a mitigar el canvi climàtic a través de mesures en eficiència energètica i l’ús d’energia renovable en els estats membre de la Unió Europea. Es centra en el finançament d’accions dirigides a l’eficiència energètica, l’energia renovable a petita escala, i projectes de transport urbà net (a preus e mercat). Els beneficiaris finals del EEEF són autoritats municipals, locals i regionals, així com entitats públiques i privades actuant en nom d’aquelles autoritats com per exemples, proveïdors de transport públic, associacions d’habitatges socials, companyies de serveis energètics, etc. INVERSIONS DIRECTES: Aquestes comprenen ajudes al desenvolupament de projectes, companyies de servei energètic (ESCOs), energies renovables a petita escala i serveis d’eficiència energètica, i proveïdors que proveeixen eficiència energètica i energies renovables en el mercats objectius de cada país.

ELENA

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Costos

Finançament

INVERSIONS EN INSTITUCIONS FINANCERES: Aquestes inclouen inversions en bancs comercials locals, companyies de “leasing” i altres institucions financeres seleccionades que o bé financen o bé s’han compromès a finançar projectes de beneficiaris finals que compleixen els criteris del EEEF.

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Instrument Europeu de Veïnatge Fons Europeu per l’Eficiència Enrgètica

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Estructura “Forfaiting”garantint els estalvis de la ESCO

Visió General

Fons Actuals Disponibles

Tipologia

Exemples

Visió general Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

ELENA

Horizon 2020

Estratègies operatives

Cooperació Transfronterera

Solucions

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Costos Instrument Europeu de Veïnatge

Finançament Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Finançament a través d’un vehicle amb propòsit especial

Visió General

Fons Actuals Disponibles

Tipologia

Exemples

Visió general Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

ELENA

Horizon 2020

Estratègies operatives

Cooperació Transfronterera

Solucions

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Costos Instrument Europeu de Veïnatge

Finançament Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Energy Efficient Fund

Visió General

Fons Actuals Disponibles

Tipologia

Exemples

Visió general Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costos

ELENA

Període

Actual

Propòsit

Utilitza fons no gastats del EEPR. Es centra en finançar la eficiència energètica, energies renovables a petita escala, i transport urbà net centrat en autoritats municipals, locals i regionals (i autoritats nacionals, si es justifica) així com entitats públiques i privades actuant en nom d’aquelles entitats.

Tipus d’esquema

Vehicle Financer Estructurat

Naturalesa

Public Private Partnerships

Beneficiaris

Autoritats locals i ESCO’s

Procés

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Inversió directe o via institucions financeres

Recursos

€ 265 milions

Instrument Europeu de Veïnatge

Finançament Fons Europeu per l’Eficència Energètica

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Energy Efficient Fund

Visió General

Fons Actuals Disponibles

Tipologia

Exemples

Visió general Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

-

Iniciatives nZEB orientades a les millores d’edificis Solucions tècniques nZEB per a les instal·lacions Operacions en edificis a gran escala Desenvolupament de rols model Recerca aplicada Promoure la cooperació intersectorial per a la implementació de solucions tècniques nZEB.

Solucions

ELENA

Horizon 2020

Cooperació Transfronterera

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Costos Instrument Europeu de Veïnatge

Finançament Fons Europeu per a la Eficiència Energètica

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Millora en l’eficiència energètica de la Universitat Hospital S.Orsola Malpighi Visió – Bologna, Itàlia General

Fons Actuals Disponibles

Tipologia

Exemples

Visió general Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

ELENA

Horizon 2020

Estratègies operatives

Cooperació Transfronterera

Solucions

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Costos Instrument Europeu de Veïnatge

Finançament Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Modernització del edifici de la Universitat de Ciències Aplicades - Munich, Alemanya

Visió General

Fons Actuals Disponibles

Tipologia

Exemples

Visió general Objectiu i beneficis Nivell UE

Estratègies tècniques

ELENA

Horizon 2020

Estratègies operatives

Cooperació Transfronterera

Solucions

Cooperació Transnacional

INTERREG Europe

Costos Instrument Europeu de Veïnatge

Finançament Fons Europeu per l’Eficiència Energètica

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Fons de Desenvolupament Regional Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Visió General

En el període programat 2014-2020 del “European Structural and Investment Funds” (ESI Funds), i especialment el “Cohesion Policy Funds”, estan destinats a assignar un mínim de 23bn€ per accions d’energia sostenible. Els fons són governats per la “Commons Provision Regulation” (CPR) així com per regulacions específiques de fons. Dins el “European Regional Development Fund (ERDF)” o FEDER, un percentatge mínim de finançament estarà dirigit a l’eficiència energètica, energies renovables, sistemes de distribució intel·ligents i mobilitat urbana sostenible: 20% per regions desenvolupades, 15% per regions en transició i 12 per regions poc desenvolupades.

Solucions

Aquest fons seran planejats i desplegats amb Programes Operatius regionals. El conjunt de prioritats d’inversió dins el FEDER i el Fons de Cohesió (objectiu temàtic 4) i relacionat amb les iniciatives de nZEB en escoles són:

Costos

- Promoure la producció i distribució d’energia derivada de fonts renovables. - Donar suport a la eficiència energètica, a la gestió de l’energia intel·ligent i a l’ús d’energia renovable en infraestructures públiques, incloent edificis públics. - Desenvolupar i implementar sistemes de distribució intel·ligents a nivells de voltatge baix o mitjà. - Promoure l’ús de la cogeneració d’alta eficiència de calor i electricitat basada en una demanda útil de calor.

Finançament

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Fons Actuals Disponibles

RIS 3 – Smart Specialization Programes Operatius Regionals

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Fons Europeu de Desenvolupament Regional

Visió General

Fons Actuals Disponibles

Període

2014-2020

Estratègies operatives

Propòsit

“European Regional Development Fund (ERDF)”, “European Social Fund (ESF)” i “Cohesion Fund (CF)”, vol proporcionar finançament per a inversions en un ampli rang d’àrees, donar suport a la cohesió econòmica, social i territorial, incloent inversions en EE, RE, infraestructures energètiques i transport urbà sostenible, així com relacionades a la recerca i innovació.

RIS 3 – Smart Specialization

Solucions

Tipus d’esquema

Prioritats establertes en els Programes Operacionals a nivell regional o nacional

Programes Operatius Regionals

Naturalesa

Públic i privat

Beneficiaris

Públic i privat

Costos

Procés Finançament

Recursos

Esquema Europeu de Finançament

Específic per a cada MS o regió, responsabilitat compartida entre autoritats d’EC i MS € 325 milions

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Smart Specialization Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Visió General

Per assegurar la coherència de les estratègies i per fer més eficient l’ús de fons estructurals, els diferents estats membres han desenvolupat estratègies nacionals i regionals per a la “Smart Specialization Innovation” (coneguda com a RIS 3), i una agenda integrada per a la transformació econòmica territorial. És important remarcar que la proposta de la política de cohesió de la Comissió Europea pel 2014-2020 serà un prerequisit referent a l’ús del fons del FEDER. L’ estratègia RIS3 posa en efecte doncs, que hi ha la necessitat de desenvolupar una estratègia d’innovació basada en una recerca intel·ligent, concentrant els esforços en àrees clau en el context local. Aquestes estratègies donen suport a la innovació tecnològica i pràctica tecnològica a través de la participació de tots els agents.

Solucions

En el període 2014-2020, les regions publicaran ofertes específiques sobre eficiència energètica i economies baixes en emissions. Per seguir aquestes oportunitats de finançament pel nZEB, siusplau utilitzeu com a referència els següents enllaços: Costos

Finançament

-

Languedoc-Roussillon: www.laregion.fr Catalunya: www.gencat.cat Regió de Veneto: www.regione.veneto.it Regió de Marche: www.regione.marche.it Regió de la Toscana: www.regione.toscana.it Attica: www.attikis.gr/en/Pages/Proclamations.aspx

European Funding Scheme

Fons regional/ nacional

Specific Funding Programmes

Self Funding

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Fons Actuals Disponibles

RIS 3 – Smart Specialization Programes Operatius Regionals

Programes Operacionals Regionals Objectiu i beneficis

Visió General

Veneto Region

Fons Actuals Disponibles

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Languedoc Roussillon

RIS 3 – Smart Specialization

Tuscany Region

Programes Operatius Regionals

Solucions

Costos

Finançament

Catalunya Attica

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Marche Region

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

PO Catalunya Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Visió General Prioritat d’inversió 4.2 IP

Promoure l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables per part de les companyies.

Prioritat d’inversió 4.3 IP

Donar suport a l’eficiència energètica i a l’ús d’energies renovables en infraestructures públiques, incloent edificis i habitatges públics.

Estratègies operatives

Solucions

Accions específiques

Costos

Finançament Llegir més

Esquema Europeu de Finançament

Plans d’estalvi i d’eficiència energètica en els edificis de la Generalitat de Catalunya. Mesures per millorar l’eficiència i els estalvis en energia en els edificis de la Generalitat de Catalunya, reposició d’equipament i facilitats, i l’adició d’equipament de control i gestió de l’energia pels estalvis en energia i cost. Les intervencions les duran a terme principalment companyies de serveis energètics que assumeixen la implementació de les millores i la renovació de les instal·lacions, a més a més d’assegurar els estalvis energètics. Plans d’estalvis i d’eficiència energètica en infraestructures i edificis públics d’autoritats locals. Mesures per millorar l’eficiència i els estalvis energètics en edificis d’autoritats locals com per exemple renovació dels equipaments i instal·lacions, i l’adició d’equipament de control i gestió de l’energia pels estalvis energètics i de cost. Sistemes d’activitats d’implementació i sistemes de generació d’energia renovable, així com també instal·lacions d’aire condicionat eficient i xarxes veïnals; implementació de Sistemes de gestió de l’eficiència energètica (SGE) en edificis i instal·lacions públiques, monitoritzant la col·lecció de dades, centralitzant i processant la informació a través de tecnologies ICT. http://fonseuropeus.gencat.cat/web/.content/80_fons_europeus/arxius/PO_FEDER_C ATALUNA1420_v5_versio-juliol.pdf

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Fons Actuals Disponibles

RIS 3 – Smart Specialization Programes Operatius Regionals

PO Marche Objectiu i beneficis

Visió General

Promoció de l’eficiència energètica, l’ús eficient de l’energia i les energies renovables en les infraestructures públiques incloent els edificis públics i els habitatges.

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

La selecció de la prioritat 4,c es basa en l’elevat consum energètic del sector domèstic, lligat en el cas dels edificis públics a l’edat dels edificis. La inversió estimada a la Regione Marche és de €32.7M Més informació

http://www.europa.marche.it/Portals/0/Documenti/programmazione_20142020/POR-FESR_approvato_Assemblea_regionale.pdf

Fons Actuals Disponibles

RIS 3 – Smart Specialization Programes Operatius Regionals

Solucions

Costos

Finançament

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

PO Tuscany Objectiu i beneficis

Visió General Promoció de l’eficiència energètica, l’ús eficient de l’energia i les energies renovables en les infraestructures públiques incloent els edificis públics i els habitatges PÚBLIC: La regió de la Toscana pretén promoure l’eficiència energètica i les energies renovables entre les empreses, i busca reduir les emissions de CO2 en relació a les recomanacions del Pla Mediambiental i l’Estratègia Regional (PAER) millorant els resultats marcats en els objectius marcats a les polítiques nacionals (D.M 15/03/2012). Les raons d’això es caracteritzen per les dificultats observades a nivell regional que mostren que: (i) el 30% del consum final de l’energia relacionat amb la indústria, (ii) el sector industrial és responsable de les emissions a l’atmosfera de 13 milions de tones de CO2; (iii) els costos energètics a les empreses són superiors a la mitjana europea, un factor que limita la seva competitivitat..

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

PRIVAT: La calefacció dels edificis es responsable d’unes emissions que representen en 43.07 % del total d’emissions de CO2. Per aquest motiu, la regió, en línia amb el PAER axis urbà – es veu obligada a implementar mesures dirigides a la eco-eficiència i la reducció del consum energètic en edificis públics o fer ús dels serveis públics per reduir el consum energètic en grans àrees del territori.

Solucions

Costos Més Informació

http://www.sviluppo.toscana.it/fesrtest/index.php?section=03_Documenti%20della%20Reg ione%20Toscana

Finançament

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Fons Actuals Disponibles

RIS 3 – Smart Specialization Programes Operatius Regionals

PO Veneto Objectiu i beneficis

Visió General

Prioritat 4 Estratègies tècniques

Accions Estratègies operatives

Solucions

Més informació

Afavorir la transició cap a una menor emissió de CO2 - Promoció de l’eficiència energètica i les energies renovables en les empreses - Promoció de l’eficiència energètica , la gestió intel·ligent de l’energia, en infraestructures públiques y els habitatges - Desenvolupar un sistema de distribució intel·ligent que operen amb nivells mitjos I baixos de voltatge. - Promoció de l’ús de sistemes de co-generació altament eficients http://www.regione.veneto.it/c/document_library/get_file?uuid=67d343b3dc71-4d9b-aa29-d3d3bb704fb5&groupId=121704

Costos

Finançament

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Fons Actuals Disponibles

RIS 3 – Smart Specialization Programes Operatius Regionals

PO Languedoc Objectiu i beneficis

Visió General

La versió final del programa operatiu per the Languedoc Roussillon no ha sigut publicat encara a data de desembre de 2014.

Estratègies tècniques

La versió provisional del Pla Operatiu de Languedoc Roussillon no inclou cap element específic que es dirigeixi directament a la renovació d’escoles. Tot i així, altres prioritats poden oferir la possibilitat d’integrar iniciatives relacionades indirectament a aquest camp.

Estratègies operatives

AXIS II: Reducció de la vulnerabilitat territorial, garantint la seva activitat mediambiental i limitant les emissions de CO2. Solucions

Mesura III: Promoció de l’eficiència energètica i desenvolupament d’energies renovables, contribuint a la reducció de les emissions de CO2. Costos

Per a més informació i noves actualitzacions visiti el següent enllaç aquí Finançament

Més informació

European Funding Scheme

http://www.europe-en-france.gouv.fr/Des-programmes-pour-qui-pourquoi/Trouver-une-aide/Programmes-regionaux-pluri-regionaux-etnationaux/Le-FEDER-en-Languedoc-Roussillon-PO

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Fons Actuals Disponibles

RIS 3 – Smart Specialization Programes Operatius Regionals

Sistema de Renovació de Vals de Nzeb Objectiu i beneficis

Sistema de Vals – FEDER

Agència Pública// Oficina Central gestora dels fons FEDER

Estratègies tècniques

Programes Basats en ESCO

1

Estratègies operatives

2

Presentació de la proposta

Informe de servei 6

Solucions

Costos

Entrega de val

Reemborsament del val

5

ESCOLA

4

Pagament (Val) ESCO

3 Servei de renovació

Finançament

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Exemple

Sistema de Renovació de Vals de Nzeb Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costos

Sistema de vals - FEDER

- La voluntat de les ESCO a participar en el procés serà certificada per l’autoritat pública gestora de les escoles. - Seguint la publicació de la oferta de renovació de vals de nZEB per l’autoritat governant, les escoles candidates compliran una aplicació individual, indicant el servei que desitgen implementar i el proveïdor amb el que volen col·laborar. - Un cop s’hagi rebut l’aplicació, l’Autoritat Governant, es formarà un equip específic per avaluar la qualitat de la proposta i s’analitzarà l’optimització del procés. - Si l’acció es acceptada, se li adjudicarà a l’escola un val amb el que presentaran una petició formal a la ESCO ja certificada– companyia per rebre el servei. - Un cop s’ha completat el servei, l’ escola s’encarrega del val a la companyia a la que ha ofert el servei. - El proveïdor del servei envia un informe sobre el servei proporcionat a l’autoritat gestora que avaluarà el treball realitzat en relació a la petició inicial de l’escola. - Si el servei s’ha avaluat positivament, l’autoritat gestora del programa realitza el pagament al proveïdor del servei per la quantitat estipulada en el val.

Finançament

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Pressupost General de l’Estat

Finançament Privat

Programes Basats en ESCO

Exemple

Programes Basats en ESCO Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Sistema de vals - FEDER RESPONSABILITAT DE L’AGÈNCIA PÚBLICA

COMPROMÍS DE L’AGÈNCIA A REALITZAR ACCIONS RENOVACIÓ

IDENTIFICACIÓ D’INFORMACIÓ I RECURSOS

RESUM DEL PROJECTE

Estratègies operatives

Exemple OFERTA DE PROPOSTES

Solucions

Costos

Programes Basats en ESCO

RESPONSABILITAT DE L’ESCO

INVERSIONS I MESURES PROPOSADES

INSTAL·LACIÓ DE LES MESURES DE NZEB

PROVEÏDOR DE SERVEIS/MONITOR DEL RENDIMENT

Finançament

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Preessupost General de l’Estat

Finançament Privat

RE:FIT Programme Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Sistema de vals - FEDER

Localització Ciutat de Londres Beneficiaris La ciutat de Londres

Context

Solucions

Activitats Costos

Procés Finançament

El programa “RE:FIT Schools energy efficiency” és una iniciativa a les escoles de Londres, basat en l’acompliment del programa “RE:FIT building retrofit”. Desenvolupat i recolzat per l’alcalde de Londres, el Departament d’Educació (DfE) i el Departament per Energia i pel Canvi Climàtic (DECC), el programa “RE:FIT Schools energy efficiency” dona suport a les escoles de Londres per la modernització dels edificis existents a partir de mesures de conservació d’energia, reduint d’aquesta manera les emissions de carboni i aconseguint estalvis substancials en cost anuals. El nivell d’estalvi energètic està garantit, oferint així un retorn financer segur de la inversió. El programa “RE:FIT Schools energy efficiency” és una versió simplificada del esquema RE:FIT, que permet a les escoles millorar amb l’esquema i realitzar estalvis significants en cost i energia. Els treballs són realitzats per una “Energy Service Company” (ESCO) pre-procurada pel marc RE:FIT. La ESCO identifica les mesures potencials per a la conservació d’energia que poden ser instal·lades i els estalvis que poden efectuar-se, garantits per la ESCO. - Acord Opt-in i recol·lecció de dades - Resum de l’enquesta - Proposta de grau d’inversió - Mesures de conservació d’energia - Beneficis derivats i monitoratge

Estudis de http://refit.org.uk/refit-schools/case-studies/ casos Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Preessupost General de l’Estat

Finançament Privat

Programes Basats en ESCO

Exemple

RE:FIT Programme Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Sistema de vals - FEDER Compromís de l’agència a realitzar les accions de renovació Identificació d’informació i recursos

Solucions

Costos Resum del projecte

Finançament

Esquema Europeu de Finançament

L’organització del sector públic interessada signarà un Memorandum of Understanding (MoU). Es tracta d’un document jurídicament no vinculant que indica l’interès de l’organització i el seu compromís en el programa a un nivell superior, permetent al PDU participar de manera íntegra a convertir l’interès inicial en un projecte de modernització complet. L’organització identifica els recursos interns i comença a configurar la llista d’edificis a ser considerats per a la renovació. Les dades d’energia es recol·lecten per dur a terme una avaluació de l’energia. Això proporciona un indicador dels estalvis energètics i el període de “payback” de cada edifici. El resum del projecte estableix les bases per a la “mini-competició” i pot contenir un número d’àrees que inclouen: -Enfocament de la licitació utilitzada -Requeriments financers, tècnics i operacionals específics de l’organització compradora. -Dades dels edificis inclosos en el projecte -Opcions de models de contracte i qualsevol terme i condició específica de l’organització compradora. -Requeriments financers incloent períodes de “payback”. -Orientació de les expectatives per a la mesura del rendiments i la verificació.

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Preessupost General de l’Estat

Finançament Privat

Programes Basats en ESCO

Exemple

Ús de la producció pròpia d'energia Objectiu i beneficis

L’energia produïda de manera pròpia és l’energia que un usuari o grup d’usuaris han estalviat o produït de manera local utilitzant fonts d’energia renovable. Estratègies tècniques

2

Estratègies operatives

Escola

Proveïdor d’energia

Solucions

1. Aplicació del concepte de nZEB que beneficia l’escola amb una reducció de la factura de l’electricitat; aquest estalvi serà reutilitzat en la millora de l’estatus energètic del centre.

1 Costos

Finançament

Assignació de pressupost: despeses d’electricitat

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

2. Qualsevol energia sobre produïda per l’ús del concepte de nZEB suposaria un recurs propi d’energia.

Auto-finançament

Preessupost General de l’Estat

Finançament Privat

Pressupost General de l’Estat Introducció

Objectiu i beneficis

Complexitat Regional

Estratègies tècniques

Mètodes d’assignació Estratègies operatives

Categories Principals

Pressupost General de França

Solucions

Pressupost General d’Espanya

Costos

Grècia

Pressupost General d’Itàlia

Espanya

França

Pressupost General de Grècia

Finançament

Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Preessupost General de l’Estat

Itàlia

Finançament Privat

Complexitat Regional Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Solucions

Costos

Finançament

Tal i com s’ha establert a l’informe d’Eurydice “Finançant Escoles a Europa: Mecanismes, Mètodes i criteris en el Finançament Públic”, aquests existeixen en una gran varietat a tota Europa amb els seus respectius sistemes de finançament. D’acord amb l’informe “ aquests sistemes s’han desenvolupat durant dècades per satisfer les necessitats individuals, de la societat en general i de l’economia. Les prioritats canviants dels sistemes educatius també han donat forma a la manera en què els mecanismes de finançament han evolucionat”. És important doncs, analitzar i conèixer el context nacional quan es considera implantar reformes polítiques, ja que certs tipus de reforma poden funcionar de manera diferent en diversos països. Proporcionar una visió general comprensiva del procés de finançament i dels rols específics de les diverses autoritats públiques participants és una tasca complexa, resultat d’idiosincràsies del panorama polític i administratius de cada país i de la manera en la que es comparteixen les responsabilitats de finançament entre les autoritats. Un altre element que augmenta la complexitat de l’equació és l’autonomia que gaudeixen algunes institucions intermèdies, com per exemple les Comunitats Autònomes a Espanya. Font: Eurydice Report, Education and Training, EC, (2014), “Financing Schools in Europe: Mechanisms, Methods and Criteria in Public Funding” Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Preessupost General de l’Estat

Finançament Privat

Introducció Complexitat Regional Mètodes d’assignació Categories Principals

Grècia

Espanya

França

Itàlia

Mètodes d’Assignació de Recursos Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Estratègies operatives

Introducció

Es poden identificar dos tipus de models per a l’assignació de recursos: Model A: Procediment acordat basat en un criteri predefinit per determinar la quantitat total de recursos a rebre. Model B: Basat en una estimació de les necessitats de l’escola que poden, o no, tenir en compte el criteri predefinit. Sota aquest model l’autoritat responsable en educació disposa de més autonomia de decisió a nivell de recursos.

Model A

Model B

•Fórmula de finançament. Utilitza un criteri definit i aplica una norma universal acordada a aquest criteri per establir la quantitat de recursos assignats a l’escola.

• Aprovació de pressupost. Agrupa els recursos atorgats a les autoritats / escoles en línea amb el pressupost que han elaborat elles mateixes per a l'aprovació de l’autoritat pública responsables.

Solucions

Costos

Mètodes d’assignació Categories Principals

Grècia

• Determinació discrecional de recursos. La quantitat de recursos es determinada per l’autoritat responsable. És fixada sense haver de referir-se a qualsevol altre autoritat i les estimacions es fan en base a cada cas.

Finançament

Complexitat Regional

Espanya

França

Itàlia

Font: Euriydice Report, Education and Training, EC, (2014), “Financing Schools in Europe: Mechanisms, Methods and Criteria in Public Funding” Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Preessupost General de l’Estat

Finançament Privat

Mètodes d’Assignació de Recursos Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Introducció

En les gràfiques següents veurem els mètodes de finançament aplicats a França, Grècia, Itàlia i Espanya on les línees exactes de finançament per béns i capital operacional estaran clarament definits.

Complexitat Regional Mètodes d’assignació

Estratègies operatives

Solucions

Costos

CAPITAL

BÉNS I SERVEIS OPERACIONALS

• En aquest apartat podem integrar els costos més significants del procés de modernització de nZEB, és a dir, les inversions a gran escala, les renovacions i la compra a gran escala d’equipament; així com altres mesures relacionades a accions aplicables a escoles, com una infraestructura.

• Dins aquest línia de pressupostària, l’escola pot sol·licitar algunes petites accions relacionades a activitats d’eficiència energètica. El més important és probablement el manteniment.

Categories Principals

Grècia

Espanya

França

Finançament Itàlia * El manteniment correcte i regular de les diferents mesures d’eficiència energètica té un impacte significatiu en la seva eficiència; per exemple, un sistema d’aigua calenta molt brut no només tindrà un impacte directe en la població estudiantil, si no que també pot consumir fins a un 20% més d’energia que un sistema correctament mantingut. Esquema Europeu de Finançament

Fons nacional/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

Preessupost General de l’Estat

Finançament Privat

Grècia Introducció

Objectiu i beneficis

Complexitat Regional

Estratègies tècniques

Mètodes d’assignació Estratègies operatives

Categories Principals

Solucions

Grècia

Espanya

Costos

França Finançament Itàlia

Esquema Europeu de Finançament

Fons national/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

National State Budget Schemes

Finançament Privat

Espanya Introducció

Objectiu i beneficis

Complexitat Regional

Estratègies tècniques

Mètodes d’assignació Estratègies operatives

Categories Principals

Solucions

Grècia

Espanya

Costos

França Finançament Itàlia

Esquema Europeu de Finançament

Fons national/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

National State Budget Schemes

Finançament Privat

Spain Introducció

Objectiu i beneficis

Complexitat Regional

Estratègies tècniques

Mètodes d’assignació Estratègies operatives

Categories Principals

Solucions

Grècia

Espanya

Costos

França Finançament Itàlia

Esquema Europeu de Finançament

Fons national/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

National State Budget Schemes

Finançament Privat

França Introducció

Objectiu i beneficis

Complexitat Regional

Estratègies tècniques

Mètodes d’assignació Estratègies operatives

Categories Principals

Solucions

Grècia

Espanya

Costos

França Finançament Itàlia

Esquema Europeu de Finançament

Fons national/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

National State Budget Schemes

Finançament Privat

França Introducció

Objectiu i beneficis

Complexitat Regional

Estratègies tècniques

Mètodes d’assignació Estratègies operatives

Categories Principals

Solucions

Grècia

Espanya

Costos

França Finançament Itàlia

Esquema Europeu de Finançament

Fons national/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

National State Budget Schemes

Finançament Privat

Itàlia Introducció

Objectiu i beneficis

Complexitat Regional

Estratègies tècniques

Mètodes d’assignació Estratègies operatives

Categories Principals

Solucions

Grècia

Espanya

Costos

França Finançament Itàlia

Esquema Europeu de Finançament

Fons national/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

National State Budget Schemes

Finançament Privat

Itàlia Introducció

Objectiu i beneficis

Complexitat Regional

Estratègies tècniques

Mètodes d’assignació Estratègies operatives

Categories Principals

Solucions

Grècia

Espanya

Costos

França Finançament Itàlia

Esquema Europeu de Finançament

Fons national/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

National State Budget Schemes

Finançament Privat

Finançament Privat Tipus

Descripció

Préstec preferencial

Préstecs preferencial es refereix a la adquisició de fons a través de préstecs: un prestador atorga un préstec a un prestatari per un propòsit definit en un període de temps fix. El préstec es concedeix a menors tasses d’interès. Normalment els tipus d’interès són fixos durant un cert període de temps (10-20 anys, permetent un venciment a llarg termini). La configuració del préstec depèn del prestatari, del prestador i del tipus de mesures escollides; però generalment està configurat de certa manera perquè tingui en compte temps real de “payback”. Dins el context del finançament de nZEB, els préstecs preferencials poden originar-se per un intermediari financer amb el suport del Programa Operacional basat en un acord de risc compartit. Sota aquesta configuració, els paquets de préstecs de finançament de l'entitat d'intermediació financera a tipus d'interès de mercat i el finançament del Programa Operatiu per sota del tipus d'interès de mercat.

Objectiu i beneficis

Estratègies tècniques

Institució financera actuant com a intermediari

Garantia

Bancs i Institucions Financeres garanteixen el risc per al beneficiari final (ESCO)

Contractes de rendiment energètic amb finançament del propietari

En el cas d’un EPC amb un propietari financer, l’acord contractual entre la ESCO i el propietari del edifici respecte a la mesura d’implementació de SE i els nivells de rendiment energètic garantits poden ser els mateixos per EPC amb finançament de la ESCO. La diferència és que el propietari del edifici proporciona els diners necessaris per a la inversió (amb els seus propis fons o amb un préstec del banc). En aquest context, el finançament de la Política de Cohesió pot proporcionar préstecs preferencials als propietaris del edifici o garanties.

Els municipis han de proporcionar els diners requerits per a la inversió

Contractes de rendiment energètic amb finançament d’una ESCOs

“Energy Performance Contracting (EPC)” és un acord en què una part contractant (per exemple, ESCO) estableix un contracte integrat amb l’usuari final i la institució financera per dissenyar i implementar mesures de conservació energètica amb un nivell de rendiment energètic garantit durant tota la duració del contracte. El corrent dels ingressos provinents dels estalvis energètics, produïts gràcies a les mesures establertes, és utilitzat per pagar els costos inicials d’inversió. El pagament està basat en l’obtenció de les millores d’eficiència energètica i en el compliment d’altres requisits de rendiment acordats.

ESCO ha de proveir els diners requerits per a la inversió

Solucions

Finançament

Inclusió d’una provisió específica en el Pla Operacional regional/nacional

Garantia es refereix al mecanisme per repartir el risc on la entitat “garant” (per exemple, bancs o MA) assumeix l’obligació del deute en el cas en que el prestatari (per exemple, ESCO) no pugui assumir el pagament. La garantia pot ser parcial, on el “garant” és únicament responsable del saldo pendent en el moment del incompliment, generalment definit com un percentatge fix. Una garantia del préstec permet al beneficiari/destinatari final rebre un préstec a un tipus preferencial ja que la garantia cobreix el risc corregut pel banc al proporcionar el préstec.

Estratègies operatives

Costos

Procés

Esquema Europeu de Finançament

Fons national/regional

Programes Específics de Finançament

Auto-finançament

National State Budget Schemes

Finançament Privat

Apèndix Enllaços i Referències

-Capturing the Multiple Benefits of Energy Efficiency. IEA September 2014 (Llibre) -The Impact of School Buildings on Student Health and Performance, L. Baker & H. Bernstein, Febrer 2012 (Guia) -A guide to developing strategies for building energy renovation, Buildings Performance Institute Europe (BPIE), Febrer 2013 (Guia)

Renovació Energètic d’Edificis

Eines

Metodologia de Disseny

Directrius

IEQ

Ventilació

Sistemes d’Energia Eficient

Auditoria Energètica -Workshop on Energy Audits and Energy Management Systems under Article 8 of the Energy Efficiency Directive: Presentation of Article 8, Eva Hoos, Març 2004 Auditoria IEQ -Course description for students, Green Education Foundation – USA (Taula de Continguts) -IEQ related to HVAC, Centres per al control i la prevenció de malalties (HVAC llistes de control de climatització per ajudar en el manteniment i la conservació de registres USEPA/NIOSH Edifici Qualitat de l’Aire: Guia per als propietaris d’edificis i gerents d’instal·lacions) Renovació Energètic d’Edificis

Eines

Metodologia de Disseny

Directrius

IEQ

Ventilació

Sistemes d’Energia Eficient

Programari de Disseny Energètic -IES-VE (Energia + Ventilació + Confort + Il·luminació) -EnergyPlus – Open Studio(Free) / Design Builder -Trnsys -TAS -Comfie-Pleiades (Francès) -MIT Design Advisor (5 minutes early design) -Energy tools directory US-Energy Dpt -Energy tools directory – WBDG -Software and resources directory for Environmental buildings (Francès)

Renovació Energètic d’Edificis

Eines

Metodologia de Disseny

Directrius

IEQ

Ventilació

Sistemes d’Energia Eficient

Programari de Disseny de la il·luminació natural -WBDG daylighting -Radiance – Open Studio (free) -Ecotect -DIALux -Daysim -Lighting software directory – US Energy Dpt Models Qualitat de l’aire interior (QAI) -Indoor Air Quality Modeling, EPA -Models CFD: CONTAM, COMIS

Renovació Energètic d’Edificis

Eines

Metodologia de Disseny

Directrius

IEQ

Ventilació

Sistemes d’Energia Eficient

- A Holistic Methodology for Sustainable Renovation towards Residential Net-Zero Energy Buildings (under development in University of Aalborg, Denmark) - Method for Developing and Assessing Holistic Energy Renovation of Multi-storey Buildings (Technical University of Denmark) - MaTrID project guidelines (Guia del Procés de Disseny Integrat) - The Integrated Design Process (iiSBE 2005) - Engage the Integrated Design Process (WBDG 2012), inclou “charrettes” (sessions creatives de diversos dies) - The integrated design process – Benefits and phases (Canadian Government Webpage 2014) - Integrated Design Process Guide (Canadian Gouvernment)

Renovació Energètic d’Edificis

Eines

Metodologia de Disseny

Directrius

IEQ

Ventilació

Sistemes d’Energia Eficient

- Deep Renovation of Buildings, Ecofys, Maig 2014 (Informe) - Renovation tracks for Europe up to 2050, EURIMA, 2012 (Informe) - “Què és una renovació profunda” informe, Global Buildings Performance Network, Març 2013 - Multiple Benefits of Investing in Energy Efficient Renovations Impact on Public Finances, estudi realitzat per Copenhagen Economics, publicat el Renovate Europe Day, 11 Octubre 2012 - EuroPHit Project (renovacions profundes per etapes)

Renovació Energètic d’Edificis

Eines

Metodologia de Disseny

Directrius

IEQ

Ventilació

Sistemes d’Energia Eficient

- SchoolVentCool project (Ventilació, refrigeració i estratègies per a la renovació de l’escola d’alt rendiment) SchoolVentCool brochure (EU - Advanced Energy Retrofit Guide for K-12 Schools (US)

- School of the future (Technology screening report) (EU) - Teenergy guidelines (MED) - EURONET 50/50 max (user behaviour) (EU) - VERYschool tool (energy management) (EU) - Carbon Trust – Schools (UK) - Low carbon refurbishment of buildings (Carbon Trust UK) - Design of low carbon buildings – Learning – Case studies (UK)

Renovació Energètic d’Edificis

Eines

Metodologia de Disseny

Directrius

IEQ

Ventilació

Sistemes d’Energia Eficient

- Planning for energy efficiency (2009) – California Schools (case studies) - High performance school guidelines (California 2007) - Energy efficiency programs in K-12 schools (EPA-US) - Zero Net Energy Schools - California (Factsheet)

- Zero Net Energy for Policymakers – California (Factsheet) - Low energy building – renovation – Effinergie (Francès)

Renovació Energètic d’Edificis

Eines

Metodologia de Disseny

Directrius

IEQ

Ventilació

Sistemes d’Energia Eficient

Qualitat Ambiental Interior (IEQ) - Normes i Directrius -EPA: Eines QAI per Action Kit -EPA Air Quality Renovation Check List

-European Environment Agency – IAQ -European Institute of Health and Consumer Protection – products testing for IAQ -CBE Thermal Comfort Tool (eina en línia gratuïta per avaluar el confort d’acord amb la norma ASHRAE-55)

-ANSI/ASA S12.60 Criteris de rendiment de l’American National Standard Acoustics, Requisits de Disseny i Directrius per a Escoles -Daylight in Classrooms i recomanacions per a un confort visual

Renovació Energètic d’Edificis

Eines

Metodologia de Disseny

Directrius

IEQ

Ventilació

Sistemes d’Energia Eficient

IEQ Normes i Directrius -Directrius de l’OMS per a la qualitat de l’aire interior: dampness & mould -Indoor air quality, ventilation and health symptoms in schools: An analysis of existing information, article per publicar al Diari de l’Aire Interior Confort Acústic -Acoustical Performance Criteria, Design Requirements, and Guidelines for Schools, Acoustical Society of America

Renovació Energètic d’Edificis

Eines

Metodologia de Disseny

Directrius

IEQ

Ventilació

Sistemes d’Energia Eficient

Directrius QAI -IAQ Guide, ASHRAE -IAQ Reference Guide, EPA (Eines QAI per a escoles) -American Society of Heating, Refrigerating and Air-conditioning Engineers, ASHRAE, 2009 -Example of IAQ Questionnaire (occupants Survey), GWU -Classroom Survey, EPA Qualitat de l’aire interior eines per a escoles -Total Volatile Organic Compounds (WOC) in Indoor Air Quality Investigations, Informe No 19, ECA-IAQ -ASHRAE: Ventilació acceptable QAI: Standard 62.1-2013

Renovació Energètic d’Edificis

Eines

Metodologia de Disseny

Directrius

IEQ

Ventilació

Sistemes d’Energia Eficient

Confort Tèrmic -Controlling thermal comfort Guidance, Health and Safety Executive (Regne Unit)

-ASHRAE's Thermal Comfort Tool in consistency with ANSI/ASHRAE Standard 55-2010 -ASHRAE 55, 2004: Method for Determining Acceptable Thermal Conditions in Occupied Spaces -ISO 7730 (última revisió 2009): Ergonomics of the thermal environment -ISO 14415:2005 (última revisió 2014)Ergonomics of the thermal environment — Application of International Standards to people with special requirements

Renovació Energètic d’Edificis

Eines

Metodologia de Disseny