L’àvia es queda mirant-la. I li diu, en veu baixa i misteriosa: –Dormiràs a l’habitació de ta mare. Està encantada. Si no t’adorms abans de sentir les dotze campanades… Et visitaran els espantacriatures! Maria obri els ulls com melons: –Qui són els espantacriatures? –Els monstres que fan por als xiquets que es porten malament! La iaia Carme se’n va i la deixa soles. La llum apagada. Maria colgada al llit. Només trau els dits i els ulls. La lluna En això, el campanar toca les dotze: “Dong, dong, dong…! vers d’una cançó.
Al primer replà: “Sóc el Butooni”. Al segon replà: “Parent del dimooni”. Al tercer: “A qui plore me l’enduuc”. Davant la porta “Rostit o fregiit”, Dins de l’habitació: “O fet en un suuc, curucucuuut!!!”
Alguna cosa prova d’entrar pel pany. Maria salta del llit. Agafa un calcetí. El posa obert al forat del pany. I… gluuup! El Butoni cau dins del calcetí. Maria lliga l’extrem i l’empresona. Després, li pega amb l’espardenya. A dins, el Butoni es queixa: –Ai, ai quin mal! Para, salvatge, que em faràs blau! –Era broma. Quina pudor fa ací dins! No puc respirar! Deixa’m, no et faré res.
l’allibera. Li explica que és un monstre. Un monstre bo. I li parla d’altres amics. Els amics del Llibre dels Monstres. Abans d’anar-se’n, li regala el llibre. I diu: –Parlaré de tu, als meus amics, els monstres. El Butoni somriu i se’n va com ha vingut: fent-se un Maria agafa el llibre. És gran però molt, molt muntanyes, de pobles perduts i castells encantats. Un vent estrany acarícia els cabells. Les pàgines conversen entre sí, mentre les passa.
BUTONI: Dimoni menor. S’emporta els infants que ploren i no s’adormen. També, els que no s’acaben el dinar o el berenar. Entra a les cases pel forat del pany. Altres noms: (el Comtat); ni To el ; r) fo Sa a (l ni to Bo Batoni (Terra Alta).
EL BANYETA D’h àbits nocturns i una banya, el pri mer que veus qua n ix de la foscor i ve cap a tu. S’emporta els xiquets que no volen anar-se’n a dorm ir. Altres noms: en Banyeta Verda (Illes Balears), Banya Torta, Banya Verda, en Fumera (Catalunya)
Q UARANTAMAULA: Rep tants noms com for mes pot adoptar la por. Pot presentar-se com un gat monstr uós o com un caragol despistat. A Tibi (l’Alacantí), l’han vista en un pantà i és un dimoni emplom at. A la Ribera, l’h an sentida cantar: “Sóc la Quara ntamaula lades, i vaig per les teu lla nça nt pedrades”
DIMONI XICOTET Subespècie de donyets. Habiten davall dels ponts i pensen malifetes. Algu ns són grans constr uctors.
Hàbits gregaris, apareixen en colla.
Una altra nit, Maria tampoc pot dormir. El campanar toca la una. I Maria encara desperta. Tanca els ulls. Nota cuscanelles per tot el cos: –Ei, què passa? Ja està bé, refosca! Pega una manotada. Encén la llum. I què veu? Ha agafat dos homenets. Els donyets Punxa i Pica:
–Què voleu vosaltres? –Sí. La bruixa Pinta l’Avorrida i l’Home del Sac han encantat tots els xiquets. Els han convertit en persones grans. I sense xiquets, qui ha de creure en els monstres?