la cuina l a b o r at o r i p e r e x p e r i m e n ta r
“Si la peculiaridad de una obra de arte consiste ante todo en su mensaje ambiguo, polisémico,
es
decir,
en
la
capacidad
de
poder
ser
interpretada
de
formas
siempre
diversas
y
a
menudo contradictorias, basta con visitar el centro de estudios de arte contemporáneo para percatarse del grado de complejidad expresiva alcanzado por Josep Lluís Sert.” Bruno Zevi
2.ANÀLISIS 2 . 1 L’ a rq u i t e c t e . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 - 8 2 . 2 L’ e d i fi c i . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 1 - 1 2 2.3La cuina i l’art.....................13-14 2 . 4 L’ u s u a r i . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 5 - 1 6 2.5Tipologies cuina...................17-18 2.6Moodboard..........................19-20 2.7Bibliografia.........................21-22
INDEX
1.FUNDACIÓ MIRÓ...................3-4
Actualment si exposen més de 14.000 peces de pintura, escultura, tèxtil, ceràmica i dibuixos.
Va ser creada el 1975 per l’Arquitecte Josep Lluís Sert com espai de referència de l'obra de Miró. Va ser construït després de l’èxit de la gran exposició de Miró a Barcelona el 1968. Es va voler construir un espai/museu per fomentar el coneixement i la difusió de l’art contemporani en les seves diferents vessants.
3
4
FUNDACIO MIRO
A més de ser un museu també va ser creat per l’experimentació, on avui dia encara si formen tallers infantils.
5
ANALISIS
6
JOSEP LLUIS SERT
NAscut a Barcelona 1902-1983 M e m b r e d e l a G AT C PA C A r q u i t e c t u r A R a c i o n a l i s ta
7
La
bon
d'habitatges
contacte
amb
l’arquitecte
Antoni
Casa
Bloc,
de
Sant
dúplex
Andreu,
del
carrer
l’edifici Muntaner
Gaudí i el seu tiet, el pintor Josep Maria
eren els seus primers edificis racionalis-
Sert.
tes.
Posteriorment
arquitectes El 1926 va viatjar a París on va canviar la
(grup
seva
progrés
manera
de
veure
l’arquitectura
c o n e i x e n a l l à a l ’ a r q u i t e c t e L e C o r b u s i e r, amb qui va començar a treballar el 1927.
En
els
relació tenir
seus
primers
edificis
i
al
coneixement
de
la
tecnologia.
que No
es
veu
comença és
fins
la a
més
endavant que comença la seva apreciació per
l’arquitectura
tradició mediterrània.
Racionalista
i
la
va
d’artistes de
al
1929
formar i
el
amb
grup
tècnics
espanyols
l’arquitectura
pel
contemporà-
nia). L'any
1941,
emigra
als
Estats
Units
on
crea, juntament amb altres arquitectes el To w n P l a n n i n g A s s o c i a t e s , e s t u d i d ' a r q u i tectura
que
urbanístics
promou
entre
els
diversos
quals,
un
pla
plans pilot
per a la ciutat de L'Havana.
El 1953
va ser designat Degà de l'Escola
de Disseny de Harvard fins al 1969.
8
altres
G AT C PA C
l`arquitecte
Durant la seva joventut va mantenir molt
9
10
Josep de
Lluís
Joan
tecte
i
un
l'època.
Sert
Miró,
rep
l’encàrrec
amic
de
important
Volia
crear
l’arqui-
pintor un
de
edifici
que projectes una arquitectura i mirada moderna.
El museu va ser inaugurat l’any 1975
i
predomina
el
llenguatge
abstracte.
El per
1986
l’edifici
Jaume
va
Freixa
ser
ampliat
un
dels
ajudants de Sert.
11
claredat
cions
de
formes,
utilitzades,
els
les
propor-
sostres
alts,
recorregut
comença
icona
estigui
de
vigent
i
l’arquitectura
tota
aquella
volums als quals utilitzant la dispo-
cafeteria i llibreria.
els
Les
rampes
juxtaposició de mòduls li donen a l’edifici
amb l’entorn.
enriqueixen
la
comunicació
biblioteca,
espai
per
actes
i
altres
L'edifici
en
si
s’integra
en
de La
forma
principal nitzar
és
tots
forma aspecte
Camuflada l’espai.
a
cromàtica,
partir
autònom de
les
sinó i
que
diferent.
formes
de
connecten
mitjançant
comuniques
interiors,
diversos
permeten
la
diversos
i
també
dinamisme dins el recorregut.
dinamisme Le
més
d’orga-
volums de
i
de
l’edifici.
crear To t a
aquesta disposició ve de la influènde
punts
l’encarregada els
ho
un
es
que
d’aquest amanera aconsegueix crear
l’organització del pati la mesura de
de
vol
interior
del
cia
fa
només
biblioteques,
pati
quadrada
el paisatge natural i verd de Montjuïc no menten
de
contemplació de les obres d’art des
aquest
perfectament
sales
nivells
un aspecte abstracte, destacant en ell la
e s p a i s o n s ’ h i p o d e n f e r t a l l e r.
el
espais,
vuits,(patis
sant
i
zona
que
accedir
i
la
gent
moderna. L'estructura són diferents adient
a
repetint
en
a més hi ha un altre recorregut per
una
encara
mai
l’edifici
acaba
Sert va pensar en cada detall. A més
dia
interiors) creant un tot molt interes-
una
crea i
avui
en
però
que punt
composició espacial fan que l’edifici
La composició volumètrica formada per la
ci té una singularitat funcional construint
un
mateix
sició
t o r r e , d e p e r í m e t r e o c t o g o n a l . To t l ’ e d i fi -
en
la il·luminació natural indirecta i la
sigui
12
El
C o r b u s i e r.
p r o p o r c i ó d e l M o d u l o r.
Utilitzant
en
L’ e s t r u c t u r a
de
l’edifici
és
de
formigó armat, amb forjats realitzats mitjançant per
on
petites
entre
la
voltes llum
de
canó,
natural,
alguns dels seus punts més alts.
en
L'edifici
La
La cuina cada cop té més ressò, anys enrere era una simple feina de la
dones cosa
(mares)
ha
però
canviat,
avui
dia
evolucionat
per bé, creant verdaderes obres d’art,
i
regelant
experiències
noves.
13
no
sigui
Sóc
valorada,
la
sinó
primera
macarrons
o
la
tot
el
contrari.
admiradora
carn
d’olla
de
dels
la
meva
àvia, però el que intento exposar és que si
la
societat
ha
evolucionat
com
ho
ha
fet la cuina no es pot quedar enrere i en aquests últims anys es nota que progressa.
Els
xefs
necessiten
e x p e r i m e n t a r,
ja
no volen una recepta bona, sinó anar molt més
enllà,
presentan
creant plats
emocions
que
podien
al ser
client
i
autenti-
ques obres d'art.
Personalment m’agrada experimentar i la cuina
és
un
dels
meus
punts
febles,
no
m’apassiona però si m’intriga, l’explosió de sabors i textures que es poden arribar a
14
crear
plats.
són
molt
més
que
uns
simples
En
conclusió
si
la
cuina
ha
evolucionat,
l’espai no es pot quedar enrere, crec que després
de
tants
anys
encara
no
ha
acabat de desenvolupar-se com ho hauria d’haver fet. No es poden presentar autèntiques però
obres
amb
d’art
una
pel
cuina
que
fa
als
rudimentària
plats, i
poc
funcional. Avui dia la cuina és molt més que
un
lloc
per
crear
receptes,
espai de reunions, d’ensenyances, rièncie, etc.
és
un
expe-
LA CUINA I L'ART
No em refereixo que la cuina tradicional
L’ u s u a r i els
d’aquest
nens
de
5
a
projecte 10
són
anys.
El
principal repte que tinc és crear un
espai
arribant
per a
l’experimentació
una
ensenyança
de
l’infant.Però abans de començar a
crear
es
exhaustiu
necessita de
la
un
criatura
estudi i
la
seva capacitat d’aprenentatge.
15
per
naturalesa
és
creatiu,
Un
dels
exemples
serien
el
sistema
Aquest fet és el que vull reflectir en
a
educatiu Finlandès, dels primers del
el
causa de l’educació que rep a casa
rànquing. El que proposen és ensen-
amb elements diversos que intensifi-
i
yar
quin
és
durant a
el
seu
l’escola
la
creixement seva
que
perspectiva
d’una
manera
lliure
imposant
les
cuina/
ganes
laboratori,
d’aprendre
comença a canviar però encara vivim
diant.
Les
en una societat on el nen ha d’asso-
classes són essencials, tot i el fred.
en
lir
La
m e n j a r, s ’ i n t r o d u e i x e n e n e l s h à b i t s
uns
reptes,
si
no
progressa
adequadament, és deslluït.
quantitat
de
fora
deures
a
de casa
les és
l’infant,
generant
aprenentatge, poder
ja
així
que
un
ells
doble
mateixos
experimentar
amb
el
mínim, des de petits els nens els hi
alimentaris
ensenyen
la
regles de convivència, ja sigui amb
la
importància
aprenen
unes
lectura.
d’una
els seus companys o ve amb l’entorn
manera informal, deixant que el nen
de la cuina, que no és la seva classe
un
se n’adoni ell sol.
però
cert
experimentar
punt,
no
simplement
cal
se
però
ser
ensenyar
l’ha fins
molt a
a
fa
alhora
de
aprengui
es
i
la
criatura
L’ e n s e n y a n ç a
de
Des de el meu punt de vista perquè deixar
liberals
partir
Es respecta el ritme d’aprenetatge de cada nen i s’allunyen de les proves estenderitzades
un
lloc
molt
similar
i
amb
del S I S T E M A E D U C AT I U F I N L A N D È S
Educació personalitzada
si
molts perills.
joc. El alumnes per tot
tenen
temps
Les jornades lectives són més curtes i es dóna molta importancia al joc i el descans.
Es premia la curiusitat la participació
i
Es valora la creativitat, l’experimentació i la col·laboració per davant de la memorització.
Ta m b é
cal
afegir
que
els
nens
c a n v i e n c a d a a n y, n o e s p o t e d u c a r a un nen de cinc anys igual que en un
de
junts
vuit. i
Sí
que
ajudar-se
poden però
conviure
per
fer-ho
s’han de crear jocs o tallers específics per cada grup de nens.
MESURES
16
de
però
activitats
l’estu-
la
valors
Actualment
coaccionant
de
l’educació
canvia.
no
disseny
5 anys
20kg
109cm
7 anys
24kg
118cm
9 anys
6 anys
21kg
113cm
8 anys
26kg
123cm
10 anys
28kg 32kg
128cm 133cm
L'USUARI
L'infant
MINACIOLO
MARCONATO & ZAPPA
BULTHAUP
SANTOS
MURRAY MITCHELL
17
En Segon lloc si camuflem alguns dels electro-
el
domèstics, els infants ja no ho veuran com una
camuflatge. Amb aquestes dues idees es poden
cuina sinó com una zona de joc i experimenta-
arribar
ció, i també evites que els nens es puguin fer
mateix
tipologies
concepte a
solucions
cuina/laboratori tenim molt
un
l'altre.
18
espai
millor
realitzi
la
es
i pot
on
de
cuina
però
polivalència racional l’alumne
flexible,
ens
depenguen utilitzar
amb
flexible
per
i
idear
una Si
mal.
I
organitzar
pots
aconseguir
experimenti. podem
del tant
taller un
que
moble
ja
per
acabar un
amb
tots
disseny
aquests
universal
punts que
al
es
cap i a la fi és el més important, per que en el
com
taller no només hi treballarà l’alumne sinó que el
monitor
també
hi
ha
d’estar
còmode.
TIPOLOGIES CUINA
un
Diferents
CROQUIS
conceptual
integrar
DISSENY UNIVERSAL
f u n c i o n a l i tat
tencat
P O L I Va l e n c i a
obert
Per exemple, un primer punt important en el meu disseny és el fet de crear a partir
p r o p o s ta
de dues torres laterals( que recordarien a La primera proposta sorgeix del concepte
la torre principal de la fundació) tota la
de la integració i el camuflatge. Després
distribució,
d'estudiar
per
l'edifici,
un
dels
punts
més
una
integrant
banda
i
la
en
elles
cuina
per
el
lavabo
l'altre
on
importants és la integració amb l'entorn a
alhora també estan totalment camuflades,
p a r t i r d e l s m ò d u l s i l a f o r m a i n o a l c o l o r.
ja
D'una manera molt sotil intentaré evocar
demanen
aquest
central
concepte
creant
així
l'espai
un
a
partir
projecte
en de
el la
meu
d i s s e n y,
composició
integrat,
de
funcional
que
són
llocs
més
privats
desvincular-se de
t a l l e r.
I
al
de
i
íntims la
mateix
i
zona temps
aquests dos mòduls principals per l'altra
i
banda
polivalent (camuflat) on sotilment s'expli-
taules
qui aquesta implicació amb la natura i la
incorporant
manera en què Sert la respecta.
Però
a
sistema
tenen i
la
diferents
zones així
zona
format
de a
nivells
creant
d'emmagatzematge el
disseny
jocs, partir
també
i
universal. hi
d'aquest
ha
un
mateix
concepte, on la criatura pot experimentar amb la matalàs.
Aigüa 0,6 l/s
ES ES CU OF TU LTU DI 727 ERT MO RA A NU 6 BA ME RC EL NT ON A
ESTANY
electricitat 3,2KW
8
16
PATI NORD 378,00m2 electricitat 32KW
ESPAI TALLER 100,00m2 electricitat 3,2KW
6
Rampa acceso pl. primera
9
11
10
5
empLACAMENT
7
ARQUETA ESTANY
12
ES
FO CU LTU 105 NT 08 DE RA ME RC
UR
I
ES DO CU 130 NA LTU RA 08
ES DO CU LTU 105 NA RA 16
ES DO CU 105 NA LTU RA 15
ES DO CU LTU 105 NA RA 14
electricitat 8KW
ES
4
PATI de l'OLIVERA 240,00m2
3
PATI del GARROFER 240,00m2
ES DO CU 130 NA LTU 05
RA
BOTIGA
electricitat 8KW electricitat 8KW
Aigüa 0,6 l/s
0
HALL 360,00m2
LLIBRERIA WC DONES WC HOMES
DESPATX LLIBRERIA
WC MINUS.
electricitat 8KW
CABINA AUDITORI 22,80m2
RF-60
RF-60
1
electricitat 3,2KW
ES PE CU RS LTU 130 ON RA 06 AT GE
RF-120
2
Aigüa 0,2 l/s
RF-60
PATI DEL XIPRES
CU PO LTU 737 RT A RA 8 I
RF-120
Pend. 8%
. 8% nd
PL. BAIXA
RF-60
ESCALA 13,70m2
pe
Aigüa 0,6 l/s
Rampa acceso FJM
ES CU 4 Ale LTU 105 s RA 13
8%
OFICINES ADMINISTRACIÓ 135,50m2
PUNT DE REUNIÓ
S GA
E.R .M.
MARQUESINA BUS URBA
A.M AIG . ÜA
E.T F.E . Nº1 .C.
S.A 015 .
P L A N TA e x i s t e n T
RESTAURANT
JARDI PUBLIC
MENJADOR 2 16 cadires
P L A N TA P R O P O S TA
TERRASSA
PA R C P Ú B L I C
minaciolo
cassina
bwm architekten
jump studio
feilden clegg bradley studios
n a casa & pa rt n e rs
studio groen schild
s pa r c h
ahylo studio
21
Emilia, Reggio. (1995). “La inteligencia se construye usándola” a Revistes Zeroseis i Bambini. [En línia]. Bergamo, disponible a:https://books.google.es/books?id=UmB u 4 G c m q v g C & p g = P A 1 2 2 & l p g = PA 1 2 2 & d q = l a + e x p e r i e n c i a + d e + c o c i n a r & s o u rc e = b l & o t s = s 7 7 A i f 3 D k q & s i g = v R 1 Z s D A z O O B h o K VA j D I n 9 A 1 i R P M & h l = e s & s a = X & e i = A r k _ V b r J E o X Y U 7 O j g d g D & s q i = 2 & v e d = 0 C C Y Q 6 AEwAQ#v=onepage&q=la%20experiencia%20de%20cocinar&f=false [consultat el dia 28 d’abril de 2015] “Las diez claves de la educación en Finlandia” en Aula Planeta [En Línia] 22 gener 2015, Madrid.Consultat el 28 d’abril de 2015. Disponible a: h t t p : / / w w w . a u l a p l a n e t a . c o m / 2 0 1 5 / 0 1 / 2 2 / n o t i c i a s - s o b r e - e d u c a cion/las-diez-claves-de-la-educacion-en-finlandia/
Fundació Joan Miró. (2003). “Fundació Miró , l’edifici” [En línia]. Barcelona, disponible a:http://www.fundaciomiro-bcn.org/fundacio_edifici.php?idioma=6 [Consultat el dia 25 d’abril de 2015]
Riol, E., (2014). “Ocho edificios de Sert en Barcelona” en el Diari El País [En Línia] 9 de febrer de 2014. Disponible a:http://elviajero.elpais.com/elviajero/2014/03/18/actualidad/1395182325_659358.html [consultat el dia 24 d’abril de 2015]
Grcstudio. (2014). “Catálgo Forografía Fundació Miró” [En línia]. Barcelona, disponible a:http://www.grcstudio.es/catalog/fotografia/#all[Consultat el dia 26 d’abril de 2015]
22
BIBLIOGRAFIA
Fernández, M., (2015). “Heart la alianza de los Adrià y el Cirque du Soleil en Ibiza” en Revista Gastroeconomy [En Línea]12 de febrer de 2015. Disponible a: h t t p : / / w w w . g a s t r o e c o n o m y . c o m / 2 0 1 5 / 0 2 / h e a r t - l a - a l i a n za-de-los-adria-y-cirque-du-soleil-en-ibiza/ [consultat el dia 27 d’abril de 2015]
ÀNGELA TORNAFOCH ROIG B AU, C E N T R E U N I V E R S I TA R I D E D I S S E N Y D E B A R C E LO N A