Llibret 2022 - 60 anys by Foguera Ángeles-Felipe Bergé

AFB 20 22 El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l´ús del valencià de l’any 2022

Edita Foguera Ángeles-Felipe Bergé www.angelesfelipeberge.com Direcció Alejandro González i Borja Portada, disseny i maquetació Alejandro González i Borja Títol de la portada: “60 anys” Traducció Maria Josep Mira Roig (Of. Municipal de Promoció del Valencià) Material fotogràfic Arxiu Municipal d’Alacant (AMA), Adrián González, Alejandro González, Isidro Antón, Rafael Lidón, Lara Morcillo, Vanessa Jarrín, Sonia Molina, Belén López, José Recio, Henar Lledó, Pàgina de Facebook “Montoto mi barrio” Fotografies de Càrrecs

Col.labora Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana Impressió Ofibook Depòsit Legal A 324-2012

/ Llibret núm. 53 de la Foguera Ángeles-Felipe Bergé /

Su ma ri 04 06 08 28 44 66 98 130 182 218

// // // // // // // // // //

Pròleg 60 anys 1962-1967 Origen 1972-1976 Segona etapa 1979-1986 Anys titubejants 1988-1998 L’estabilitat 1999-2010 La dotzena austera 2011-2021 La consolidació definitiva AFB 2021/2022 Guia comercial

Han passat 60 anys des que el nostre barri, Montoto, visquera per primera vegada la festa de Fogueres en els seus carrers. Sis dècades repletes d’anècdotes i vivències, fent història al comptar amb primera comissió íntegrament femenina, guanyant el primer premi de Categoria Especial infantil, sent Foguera exemplar (adulta i infantil) o havent indultat cinc dels nostres Ninots,... Tot això són només una xicoteta mostra, que hem volgut recopilar en el nostre llibret, de tot allò que hem viscut en estos

60 an s y

60 A N YS

1 O 96 rig 2 en 19 67

f.01

f.02

f.03

La primera comissió José “Pepito” Valls Martínez, lampista de professió; Rafael Jordá, mecànic dentista; José Torregrosa, forner; i Laureano Llorens, treballador en una fàbrica de cartó americana que hi havia a Sant Vicent del Raspeig, van ser els impulsors, al costat d’altres 16 homes, de portar la festa de Fogueres al barri, sent Valls el primer president; Andrés Madrigal Lucas, el vicepresident; Ángel Vélez Márquez, el secretari i José Ferrero Lillo, el tresorer. Tots ells eren veïns dels blocs de cases protegides Felipe Bergé que, al costat de l’església, era l’única cosa que hi havia en aquells dies en aquesta zona dels Àngels. Acostumaven a desfilar junts en les festes patronals, “hicieron una charanga de pistoleros, y se disfrazaban de vaqueros […] fue ahí cuando decidieron fundar una Hoguera” i.01. Aquest primer any, la Bellesa va ser la senyoreta Edelia García Juan, la banda “Educación y Descanso” de Parcent va ser l’encarregada d’amenitzar les jornades festeres i.02 i la Barraca “Per ser com som” i.03 es va convertir en el punt de trobada dels festers del districte.

f.04

01 Membres de la comissió davant la Foguera de 1962. Foto publicada a la pàgina de Facebook Montoto, mi barrio. 02 Edelia García Juan, Bellesa 1962. AMA. 03 Lolita Beviá Martínez. Dama d’Honor 1962. AMA. 04 María de los Ángeles Cinos Martín, Dama d’Honor 1962. AMA. 05 Resolució de l’Ajuntament autoritzant la plantà de la Foguera de 1962. AMA. 06 Explicació de la Foguera de 1962 adjuntat a la sol.licitud de plantà. AMA. 07 Sol.licitud de plantà de la Foguera de 1962. AMA.

1962-1967

f.05

f.06

f.07

La primera sol.licitud de plantà i

01 Recorda l’actual president, Isidro Antón, en el reportatge publicat el 6 de febrer de 2012 en el diari Información. 02 La citada banda va acompanyar la comissió almenys fins al 1965, com així es desprèn de la informació arreplegada en les Memòries anuals de la Comissió Gestora. 03 La Memòria anual editada per la Comissió Gestora és l’únic document en el qual s’ha trobat referència a la denominació de la Barraca. 04 El document es conserva a l’Arxiu Municipal d’Alacant. 05 Resulta cridanera l’obligatorietat d’estendre una gruixuda capa de terra i no d’arena perquè el paviment no patira deterioració durant la cremà quan en aquella època, el carrer de Jacinto Benavente era de terra. Això s’explica per tractar-se de documents predefinits.

El 9 de maig de 1962 es datava el registre d’entrada a l’Ajuntament d’Alacant la sol·licitud de plantà de la primera Foguera d’Àngels-Felipe Bergé, signada pel president, José Valls Martínez. En el model (predefinit) es feia constar que la Foguera del Districte de Grup Felipe Bergé tenia la intenció de plantar el monument a “las cuatro esquinas de la C/ Jacinto Benavente”, especificant les característiques d’aquest primer monument titulat “L’hora dels enamorats”, realitzat per l’artista Juan Capella Guillén, que va comptar amb un pressupost de 43.000 pessetes i unes dimensions de 12 metres d’alçària i 10 per 8 metres de base. La sol·licitud, datada el 26 de gener de 1962, és possiblement, el document més antic que es conserva de la Foguera i.04. La sol·licitud es va acompanyar de l’explicació de la Foguera, d’obligada presentació en aquells anys per a ser aprovat pel Ministeri d’Informació, encarregat d’aplicar la censura corresponent de l’època. En aquest cas, el projecte adjuntat va ser aprovat sense cap mena de modificació. La contestació va cursar eixida de l’Ajuntament el 14 de juny amb el vistiplau d’Alcaldia, com així es feia constar en l’expedient número 7341 de Festes: “Como resolución a su instancia en solicitud de autorización para plantar la Hoguera del distrito de GRUPO FELIPE BERGÉ, he acordado acceder a lo solicitado, sujetándose al siguiente emplazamiento: en el centro de la calle de Jacinto Benavente. [...] Le prevengo para que el momento de la ‘plantá’, deberán de observarse cuantas prevenciones se le indiquen por los técnicos municipales en general y en particular, la de extender una gruesa capa de tierra y no de arena, para que en el acto de la ‘cremá’, no sufra deterioro el pavimento i.05. [...] Lo que le comunico para su conocimiento y su más exacto cumplimiento. [...] Dios guarde a usted muchos años. Alicante, 14 de junio de 1962. El Alcalde.”

1962-1967

f.08

La denominació Com la majoria de les comissions existents a la ciutat d’Alacant, i especialment entre aquelles que compten ja amb dècades d’història, Àngels-Felipe Bergé no va nàixer amb la seua denominació actual. Existeixen moltes versions sobre quins han sigut els noms que ha rebut aquesta Foguera al llarg de la seua història, s’ha parlat de Los Ángeles-Sector Noroeste com el primer, però aquesta afirmació pot descartar-se, perquè en els documents oficials presentats davant l’Ajuntament el 1962, primer any d’existència de la comissió, sempre ha constat com a Grup Felipe Bergé, igual que en el llibret. El 1965 trobem per primera vegada referències a la denominació actual, ÀngelsFelipe Bergé, en la sol·licitud de plantà registrada a l’Ajuntament, igual que el 1966 i 1967. D’aquest últim any es conserva el llibret i en ell figura la Foguera com Los Ángeles-Grupo Felipe Bergé, encara que en pàgines interiors s’utilitza el mateix que en l’actualitat.

08 Plànol de situació de les Fogueres de 1965 publicat al Diari Información. Dalt, amb el número 13, la Foguera Felipe Bergé. AMA. 09 Llibret 1962. AMA. 10 Llibret 1967. AMA. 11 Sol.licitud de plantà de la Foguera de 1967. AMA.

f.09

f.11

f.10

Els pressupostos Basant-nos en els documents que es conserven a l’Arxiu Municipal, observem que la primera Foguera plantada al districte de Felipe Bergé va comptar amb un pressupost de 43.000 pessetes, la qual cosa li va permetre participar en Primera Categoria, una estrena en gran, i més tenint en compte que en aquell moment el barri comptava amb només quatre illes. El 29 de maig de 1963, el diari Información publicava una notícia sota el titular: “Un millón y pico de pesetas: coste de las veintiséis Hogueras de este año” i en ella es feia constar: “[…] Hasta cuarenta mil pesetas, las de Puente, barrio José Antonio, Mercado, Santa Isabel, San Blas, Calderón de la Barca, Plaza 18 de julio, Calvo Sotelo, San Fernando-Lonja y barrio Felipe Bergé”.

06 També existeixen referències a un pressupost de 40.000 pessetes

En els anys posteriors, el pressupost es va anar reduint, amb una inversió de 38.000 pessetes i.06 el 1964 fins a arribar al mínim de 29.000 pessetes el 1965, corresponent a “Enfermetats”, de l’artista Juan Capella. El 1966 el pressupost es va incrementar en 2.000 pessetes i el 1967 va assolir les 50.000. Durant aquesta primera època des del naixement de la Foguera i fins a la seua desaparició, va ser Capella l’encarregat de donar forma als monuments que cada any s’alçaven a l’encreuament dels carrers de Jacinto Benavente i Veneçuela.

1962-1967

f.13

f.12

f.14

Les Fogueres No hi ha dubte que el districte va iniciar la seua marxa festera en gran, plantant la seua primera Foguera, obra de Juan Capella i titulada “L’hora dels enamorats” en Primera Categoria. El 1963, participant en la mateixa categoria, va aconseguir el primer premi dotat amb 1.500 pessetes. Malgrat no haver-ne localitzat cap foto, ja l’esbós de “Llibertat o esclavitud” mostrava un monument de prestància i amb possibilitats d’alçar-se amb un bon guardó. El 1964, Granja Camarasa va donar forma a “En el món tot és comerç”, rematat per un gran drac de tres caps. A l’any següent, la comissió tornaria a confiar en el treball de Capella, qui s’encarregaria de realitzar les Fogueres de 1965 “Malalties” (amb la qual va obtenir el primer premi de Tercera Categoria i les 750 pessetes vinculades a aquest); 1966 “El rumb de les hores”, composta per dues torres, una a cada costat a manera de rematada i unides entre elles en la seua base amb una gran rosa dels vents; i 1967 “Atzar i esperança d’un barri”, que va obtenir el Tercer Premi de Tercera Categoria. A més, es té constància de l'existència, el 1965, d’una Foguera infantil en el districte que va ser guardonada amb el Tercer Premi de l’única categoria existent en aquell moment.

f.15

Nostra primera Dama del Foc El 12 de juny de 1965, la nostra Bellesa, Matilde Rocamora Luchoro, es convertia en Dama del Foc, sent la primera representant de Felipe Bergé a aconseguir aquest títol. L’acte es va desenvolupar al Teatre Principal, amb un èxit aclaparador, com així es va reflectir en premsa, on es va remarcar la falta d’entrades en taquilla des de dies abans de la celebració. Va ser tal l’afluència de públic que ja en aquella època els diaris proposaven canvis d’ubicació per a edicions futures, considerant-se, entres altres espais, la plaça de bous.

12 Foto davant la Foguera de 1967. Publicada a la pàgina de Facebook Montoto, mi barrio. 13 Foguera de 1965 publicada al Diari Información. AMA. 14 Retall de premsa del Diari Información (1 de maig de 1963). AMA. 15 Retall de premsa del Diari Información (13 de juny de 1965). Al titular fa referència a la Foguera Los Ángeles quan hauria de dir Ángeles-Felipe Bergé AMA.

L’espectacle es va desenvolupar en diverses fases, amb evocacions a la Pelegrina i a la visita d’Isabel II a Alacant, comptant amb la novetat de la desfilada de les Belleses lluint vestits de nit. La votació, segons ressenyes de l’època, no va deixar contents a tots, produint-se divisió d’opinions després de conèixer-se el resultat, situació que difereix poc de l’actual. Després de la suma de vots, Conchita Costa Torres, d’Hernán Cortés; Nieves Trigueros Estañ, de Santa Isabel i Vicentina Parodi Ruso, de Tabarca, completaven el quartet de Dames del Foc que van acompanyar la Bellesa del Foc 1965, María del Rosario Álvarez Tardón, de Calderón de la Barca. En aquest mateix acte va tenir lloc l’elecció de la Bellesa del Foc infantil i les seues Dames d’Honor, sent Cristina Flores Gomis, Ana María Tortosa Piqueres, Sonsoles Leirado Campo, María Ruiz Jorge i María Elena Malluguiza, les agraciades, en un any especial en haver sigut distingides les festes de Fogueres amb el títol d’’Interès turístic’, tancant l’esdeveniment una petició a futur: “Fem el possible tots perquè, efectivament, assolisquen la importància que confereix l’especial distinció atorgada”. El seu primer acte com a màximes representants va ser la inauguració de l’Exposició del Ninot, que va tenir lloc en un recinte situat a l’avinguda de José Antonio (actual Constitució) després de realitzar una cercavila des de l’Ajuntament, en la comitiva de la qual figuraven les Belleses i Dames d’Honor de diversos districtes i una banda de cornetes i tambors. Segons arreplega el Diari Información en la seua cobertura de l’acte “La entrada de las guapas fue recibida con el himno de las Hogueras”.

Explicació de la Foguera Aquesta Foguera porta en la seua cúspide un rellotge que simbolitza l’hora de cada amor, el qual està suportat per una orsa de mel que representa l’amor. També en la part alta de la Foguera hi ha dues figures grans d’època; ell, amb una mandolina, està cantant-li l’amor a ella.

Foguera 1962 “L’hora dels enamorats” Juan Capella

La primera escena, que és AMOR A L’ART, està representada per un escultor i el seu model que està posant. En l’escena central de la Foguera està representat l’AMOR A LA DONA; en la part superior està escenificat un jardí frondós, en el qual hi ha una xica asseguda, i un enamorat està saltant una balustrada per anar a buscar-la; en la part inferior, un moro està amb la seua predilecta i delectant-se amb el seu amor. La següent és l’AMOR AL CARRER, que el representen un soldat amb una criada, que estan asseguts en un banquet. A continuació, tenim l’AMOR A LA CAÇA, en la qual hi ha un cep i en ell està agafat un, ella està plena de satisfacció en veure que ja l’ha caçat. En aquest mateix costat i en la part superior tenim l’AMOR ARRISCAT; un trobador s’arrisca a saltar un castell per veure el seu amor.

f.16

Seguidament, tenim l’AMOR ALS DINERS, en el qual hi ha dos gàngsters robant en una caixa de cabals. En el centre de la part de darrere està l’AMOR PERILLÓS, que està representat per l’amor d’un vaquer amb una índia, que porta amb si els corresponents perills.

16 Esbós de la part posterior de la Foguera. AMA. 17 Esbós de la Foguera. AMA.

I finalment l’AMOR CEC, ella amb els ulls embenats, va cap a ell que està ficat en una palera. Què li ocorrerà? (Llibret de la Foguera)

f.17

Foguera 1963 “Llibertat o esclavitud” Juan Capella Explicació de la Foguera La rematada d’aquesta Foguera està composta per una estàtua d’un faraó egipci assegut en un tron, i en construcció pels esclaus que portant pedra i llaurant-la a punta de fuet viuen la vertadera esclavitud, a la qual fa al·lusió aquesta Foguera amb el text següent: Va haver-hi un temps de vertadera esclavitud. I encara que creiem que això ha passat, vegem si en l’actualitat som lliures en la nostra vida i les nostres passions. Després, la resta de la Foguera satiritza l’esclavitud i la llibertat dels nostres temps. Com per exemple en aquesta escena en la qual l’ama de cria en comptes de donar-li llet al xiquet, li dona aigua, aquesta és una esclavitud per a la criatura, i la llibertat per a l’ama. En l’escena central tenim un individu que esperava ser lliure amb la jornada intensiva, i no obstant això li ha ocorregut tot el contrari, les ocupacions adquirides en les seues hores lliures l’han esclavitzat fins al punt que són un impossible per a qualsevol classe d’espectacle. La següent ens presenta l’esclavitud del marit en haver d’afrontar tots els pagaments pels objectes adquirits per la seua dona per a modernitzar la llar, però ella queda completament lliure, ja que disposa de tots els avanços de la tècnica moderna per a la llar. Una altra llibertat és la que es prenen uns bandarres en mantejar, una vesprada de berenar, una de les seues amigues, però per a ella això és una esclavitud, en no poder-se deslliurar-se’n. En una altra escena, tenim l’esclavitud d’un marit en haver d’estar protegint la seua dona de les mirades indiscretes, però ella, que és molt llesta, li dóna la mà a l’oportunista. Això sí que és llibertat! I finalment, l’estàtua de la Llibertat, trista perquè sap que ja no existeix, conjuntament amb un xaval símbol dels qui sembla que es diverteixen amb evitar que la pau i la llibertat siguen estables. (Sol·licitud de plantà)

f f.18

18 Esbós d’escena posterior de la Foguera. AMA. 19 Esbós de la Foguera. AMA.

f.19

Foguera 1964 “En el món tot és comerç” Francisco Granja Explicació de la Foguera L’Hidra, monstre fabulós, en sentir el mal del comerç posa amb la intel·ligència dels seus tres caps totes les maneres d’enganyar el món, que són els confiats compradors. En una de les seues boques veiem una fitxa de dominó que representa aquests sensacionals fitxatges de jugadors estrangers que després ens enganyen a tots. En l’altra boca, una bossa amb “diners” amb què es pot enganyar i comerciar amb qualsevol ésser vivent. En la tercera boca porta una “matraca” que representa el soroll, és a dir, els balls i ritmes moderns, amb els quals molts comerciants s’han fet milionaris llançant discos. I entorn d’aquest tema, “EL COMERÇ”, gira la crítica d’aquesta Foguera. 1r.- En primer lloc tenim “la gran batalla dels detergents”, oferint el “món i la bolla”, però que després tots resulten el mateix. Però qui n’ofereix més? 2n.- El “Futbol comercial”, ací veiem com els jugadors es folren d’or mentre el planter local ha d’aguantar el pes d’aquests “súper”. 3r.- “La música moderna i el seu comerç”. Per a aconseguir que triomfe qualsevol melodia mediocre n’hi ha prou que la intèrpret siga una “gatxí” fenomenal i amb ella té assegurats tots els premis en els festivals. f.20

4t.- La “Pintura comercial”. No ens referim a aquella de pintar cotxes ni façanes sinó a aquella que per a aconseguir vendre un quadre no sols cal utilitzar pintures, sinó ciment, quitrà, algeps i altres materials. Amb aquests ingredients creen les obres molt modernes i per tant molt vendibles. 5è.- “Conveni comercial”. Ens referim a aquelles noces de conveniència on el pobre “xaval” ha d’aguantar el pes de les […] (text il·legible) amb qui ha contret matrimoni. 6è.- “Local comercial”. O siga, que a nosaltres […] (text il·legible) a qui el lloga, amb aquests traspassos i lloguers tan elevats que el qui vol posar el comerç veurà que l’espai és tan reduït que semblen veritablement caixes de mistos. 7è.- “Gitaneria comercial”. Indiscutiblement els “reis” del comerç […] (text il·legible) (Sol·licitud de plantà)

f.21

20 Esbós de la Foguera. AMA. 21 Esbós d’escena de la Foguera. AMA. 22 Foto familiar, al fons la Foguera. Arxiu Lara Morcillo Asensi.

f.22

Explicació de la Foguera La rematada de la Foguera està composta per una copa de farmàcia, sobre la qual hi ha un cor traspassat per una fletxa, i al seu torn, envoltat per una serp i tot això, al seu torn, suportat per quatre figures masculines de grandària natural, i tot això pretén fer una al·lusió a diverses malalties (passions) humanes. En l’escena primera tenim una gladiadora símbol de la dona intentant caçar els fadrins que s’amaguen pels racons.

Foguera 1965 “Malalties” Juan Capella

En la següent, un nuvi vestit de presoner que va camí de l’altar: la ceguesa és molt atrevida, però això és llei de vida. En l’escena central del front representem la bogeria escenificada en l’edat mitjana, i el seu tema és la bogeria, en la qual hi ha un cavaller que s’arrossega estimant com un corder. Seguidament tenim la pigota, una parella de nuvis en un jardí, ella l’està besant insistentment i per tal motiu el rostre d’ell apareix ple de pigota. Una altra de les escenes és Paràlisi, i en ella hi ha un borratxo clavat en un tonell de vi, perquè tant i tant li ha agradat que a ell ha quedat subjectat. f.23

L’Anèmia és un altre dels temes, però aquesta és de butxaca tu l’agafes jo l’enxampe… L’escena central del respatller ens representa les angines i l’escena és una brutal baralla d’un matrimoni en la qual ella té agafat el seu marit pel coll, traient-li un pam de llengua.

23 Esbós de la part posterior de la Foguera. AMA. 24 Esbós de la Foguera. AMA.

I finalment l’asfíxia, en la qual veiem una família que ha caragolat el pare sobre la seua pròpia casa, que és un cadenat i el tenen lligat de peus i mans. (Sol·licitud de plantà)

f.24

Foguera 1966 “El rumb de les hores” Juan Capella Explicació de la Foguera Aquesta Foguera satiritza alguns moments de les nostres activitats en aquesta vida. I així el títol El rumbo de las horas està simbolitzat per un campanar, un rellotge d’arena amb l’home del temps i al centre, l’estrella dels vents. Ara, en les escenes tenim l’hora dels “plantats”, i en ella n’hi ha un que de tant esperar la seua promesa li han eixit ja fins i tot fulles com a un arbre. L’hora dels “negocis”, una parella de salta corrals que estan netejant la conillera, però s’emporten fins el gat. L’hora del “Treball”, dos obrers despistats i ben gitats, un d’ells llegint una novel·la. L’hora dels “Valents”, un individu pujat a un fanal perquè porta un cistell de peix, i a l’olor el segueixen gossos i gats. L’hora de pelar la “Pava”, una parella de nuvis i ell perquè no se li escape ella l’està estrenyent cap a si amb un gat de fuster. L’hora del dinar, el marit que arriba a casa a dinar tranquil·lament, i la dona li està mostrant totes les factures i lletres de banc que deu. (Sol·licitud de plantà) f.25

25 Esbós de la part posterior de la Foguera. AMA. 26 Esbós de la Foguera. AMA.

f.26

Foguera 1967 “Atzar i esperança d’un barri” Juan Capella Explicació de la Foguera Aquesta Foguera porta com a rematada una caldera, de la qual i entre el fum ixen uns fantasmes amb uns rotllos de projectes, i que simbolitzen els imponderables per a realitzar les necessitats del barri, i suportant això tenim un dau intentant representar la fortuna, si és que alguna vegada ens somriu encara que siga per atzar. Als laterals de la Foguera i a mitjana altura, tenim un gran punyal a un costat, que ens simbolitza els perills que ens comporta la falta d’urbanització i altres coses al nostre barri, i a l’altre costat, hi ha un ciri, i la seua llum representa les il·lusions. Acabarà per apagar-se? Tal vegada no. En la part baixa tenim en un costat un veí trencant una guardiola i amb això vull dir que estan disposats a aportar tots els seus estalvis si els pavimentaren els carrers. L’escena central del front té l’autobús que arrossega darrere d’ell l’embús de cotxes, i per tant, és com si es veren ficats en llanda de conserva i així tenim escenificada la llanda de sardines en conserva però en comptes d’aquestes són cotxes. A continuació tenim el SKI AQUÀTIC MONTOTO, és a dir, que quan plou es podria practicar aquest esport al nostre barri, i en l’escena tenim una banyista practicant-lo.

27 Esbós d’escena posterior de la Foguera. AMA. 28 Esbós de la Foguera. AMA.

Un altre dels nostres problemes és l’enllumenat dels nostres voltants, que per a circular per ells de nit, ens faria falta tenir en comptes d’ulls el que té el nostre personatge, dos fanals. També ens assetgen i més concretament per la zona de l’hospital militar i l’abocador dels drapaires de Natzaret, les grans desfilades nocturnes de rates i també les olors, és a dir, que per a circular per aquests paratges a determinades hores faria falta anar armat i fins i tot posar-se careta contra les olors. I finalment, tenim la terrible amenaça que ens suposa el canal als voltants del barri, en el qual ja han mort xiquets i que no cessa en el seu perill. (Llibret de la Foguera)

f.27

f.28

1 Se 97 go 2 na -1 9 et 7 a 6

f.29

f.30

f.31

Ací manen les dones El protagonisme indiscutible d’esta segona etapa recau en aquelles dones que van agafar les regnes de la Foguera el 1972 per a retornar la festa al barri, sent la primera comissió composta íntegrament per dones (presidenta inclosa). Elles van ser: Isabel Abad (vicepresidenta), María del Carmen Fernández (secretària), Amparo Rives (vicesecretària), María del Carmen Lora (comptadora), Purificación Cervantes (tresorera), Julia Guillamón (delegada de loteria), Maruja García (delegada de Gestora), Ángeles Barceló (delegada de festejos), María del Carmen Ortega (vicesecretària), María Rosa (relacions públiques)i.07, Josefa Paredes (delegada de rifes) i capitanejant, Teresa Martín (presidenta). Cal destacar que també el Quadre d’Honor va estar compost íntegrament per dones. A l’any següent, va ser Isabel Abad Llopis qui es va fer càrrec de la presidència per a continuar amb el projecte. Van ser anys complicats, alhora que satisfactoris, com expressava Julia Guillamón, component de la comissió: “Ens va costar molta faena traure el pressupost avant, fèiem totes les setmanes rifes, rifàvem tot tipus de coses. […] Perquè els músicsi.08 vingueren a tocar en festes els vam oferir les nostres

cases perquè pogueren descansar, durant aquells dies es van convertir en membres de les nostres famílies”. Per la seua part, Remedios Marcos comentava, el 2012 per al diari Información: “Trabajamos como esclavas. Íbamos por la calle con cubos llenos de agua y nos tiraban dinero dentro. Peleamos mucho, hasta con Tomás Valcárcel porque otras Hogueras vecinas no nos dejaban pasar a sus distritos a cobrar a algunos vecinos que teníamos allí”. El primer monument sufragat amb l’esforç d’aquesta comissió es va encarregar a l’artista Armando López Sarabia, qui, sota el títol de “La dona” (o “Viva la dona... valenta” com a figura en el llibret) els va fer un homenatge, representant en la rematada Agustina d’Aragó al costat d’un canó. Segons dades oficials, la Foguera va assolir una alçària de 14 metres i va ocupar 9 per 8 metres en la seua base i.09. A més, el districte va poder gaudir d’un programa d’actes replet d’activitats, destacant els dispars pirotècnics com el que va precedir la cremà o el que va tenir lloc a la nit del 29 de juny tancant les festes. El barri també va poder gaudir de concursos

07 No s’inclou el cognom en el llibret. 08 Fa referència a la Banda Municipal de Bigastre. 09 Informació arreplegada en la Memòria anual de la Comissió Gestora. 10 Segons les dades oficials, l’alçària va assolir els 8 metres mentre que la base va tenir unes dimensions de 7x5 metres.

29 Plànol d’ubicació de la Foguera 1972. AMA. 30 Llibret 1972. AMA. 31 Llibret 1973. AMA. 32 Retall de premsa del Diari Información (21 de juny de 1973). AMA. 33 La comissió de 1972 participant en l’ofrena de flors. Arxiu Alejandro González Borja. 34 La comissió de 1973 desfilant per l’Esplanada. Arxiu Alejandro González Borja.

1972-1976

f.33

f.32

de carreres de sacs i cintes per a amenitzar les vesprades. El 1973, també el diari Información es feia ressò d’aquesta fita dins de la festa de Fogueres sota el titular “Una comisión formada por mujeres en la Hoguera Felipe Bergé”. En l’article s’arreplegava una breu entrevista a la presidenta qui va manifestar les dificultats de l’exercici fester, ja que arrossegaven un dèficit de 50.000 pessetes de l’any anterior i es queixava de la poca col·laboració de part del veïnat: “La mayor dificultad estriba, no en el hecho de que seamos mujeres, al contrario, quizás nos hayan recibido mejor por nuestra condición femenina. De lo que sí me quejo y muy amargamente es de que existe una falta grande de cooperación en muchos vecinos, y claro, todo tiene que salir a base de esfuerzos y sacrificios nuestros”. Malgrat les dificultats, es van organitzar moltes i variades activitats, com cercaviles, despertaes, revetles totes les nits acompanyades d’un conjunt de música, concursos, partit de bàsquet femení i castell de focs artificials. Crida especialment l’atenció com van resoldre el “problema” de la indumentària festera, perquè en aquell moment tan sols existia el

f.34

vestit masculí negre, i les dones únicament portaven el vestit de núvia alacantina, ja que la seua participació es limitava a càrrecs representatius com Belleses i Dames d’Honor. Quan es va formar la Comissió, després de reunir-se amb Tomás Valcárcel, li van exposar la preocupació per la vestimenta que havien de lluir, i aquest els va dissenyar l’abillament que portarien en els actes oficials, adaptant el vestit negre, canviant els pantalons per falda i el jupetí per brusa del mateix color. El faixí es mantenia, com en els homes, sent el color blau per a comissionades i el blanc per a la presidenta, amb l’escut de la Foguera brodat en el frontal. El cadafal de 1973, també realitzat per López Sarabia, va comptar amb un pressupost inferior al de l’any anterior, concretament 65.000 pessetes, que es va materialitzar també en uns volums minvats (com és lògic)i.10. En “Xarangues” l’artista va fer un repàs pels diferents estils musicals, especialment els que estaven més de moda en l’època.

un desembossament de 50.000 pessetes. Quant a les cercaviles i desfilades, van comptar amb la banda de tambors i cornetes de “Los Ángeles”. El barri va tenir una incessant activitat festiva, dins de les possibilitats de la modesta comissió. A més de les cercaviles i les despertaes, les nits van estar amenitzades per un conjunt musical i balls públics, durant els quals es van celebrar “simpáticos y juveniles concursos”, segons indicava la presidenta en el diari Información. També es va organitzar un torneig de bàsquet femení durant la vesprada del 23 de juny i un magnífic castell de focs artificials va precedir la cremà. Per a la jornada de Sant Pere (29 de juny) es van celebrar concursos de carreres de sacs i cintes així com una gran xocolatada. Per a finalitzar els festejos, a la nit, i a manera de comiat, va tenir lloc un gran ball. Després d’això, la comissió es dissoldria, quedant a l’espera d’un nou rumb.

El pressupost total de l’exercici fester va ascendir a 400.000 pessetes, sent les principals partides les destinades al monument, seguida de la il·luminació del districte, amb

Nova comissió i fundació de la Foguera infantil El 1974 la comissió és recollida pels homes, els quals tornen a fer-se’n càrrec. Alfredo Aracil Aldeguer es va responsabilitzar de la presidència de la Foguera, al costat d’ell díhuit homes (i cap dona) conformen la comissió que continuaria el camí encetat per les seues predecessores després de recuperar la festa al barri. En el llibret trobem les personalitats que van exercir càrrecs honorífics en aquest exercici, com Pedro Zaragoza Orts, procurador en Corts i governador civil de Guadalajara, com Foguerer Machor, José Luis Muñoz Pérez, tinent coronel cap de l’aeroport d’Alacant com Coheter Machor o els alcaldes de Xixona, Monòver, Elx o Santa Pola, que van ser nomenats Presidents d’Honor. El seu programa d’actes arreplega interessants activitats com l’actuació per a xiquets del Teatre de Marionetes de “Maese Villarejo”, que va tenir lloc en la desapareguda plaça de bous de Paquito Esplá, la vesprada del 22 de juny. També es va poder gaudir, un any més, de la Banda de Cornetes, Tambors i “Majorettes” del Cercle Esportiu “Felipe Bergé”, a més de grans revetles i fins i tot el dispar de focs artificials les nits del 22, 23 i 24 de juny. En els dies posteriors a la cremà i fins al dia de Sant Pere, les vesprades van estar amenitzades per cantarelles, jocs infantils i una carrera de cintes celebrada el 29 de juny amb “valiosos premios en metálico”, segons s’indica en el llibret. Per a finalitzar, el 30 de juny, es va celebrar un “emocionante y trascendental partido de fútbol entre los eternos rivales HOGUERA FELIPE BERGÉ-CÍRCULO DEPORTIVO FELIPE BERGÉ”. A fi d’impregnar el barri d’ambient festiu es va animar els veïns a adornar les seues façanes i balcons. En aquesta edició es va constituir la primera comissió infantil del districte (de manera oficial)i.11, composta per huit xiquets (tots homes), que va estar presidida per Alfredo Jesús Aracil Martínez. La Bellesa infantil va ser Mari Paqui del Río Piqueras, qui va estar acompanyada, ni més ni menys, que per dotze Dames d’Honor: Loli Guirado, Rosana Aznar, Fani Aznar, María Luisa Rosell, Antoñita Torregrosa, Teresita Torregrosa, Encarnita Varó, Cristina Gaspar, María Luz Montero, María Mercedes García, Ascensión Gutiérrez i Myriam Lozano. La Foguera, titulada “El vi” la va realitzar Mauricio Gómez Martínez, comptant per a això amb un pressupost de 80.000 pessetes, sent dels més reduïts de l’edició. Quant a la infantil, no s’han localitzat dades referents a l’autor, ni tan sols al seu títol (si és que el tenia), per la qual cosa és possible que fora realitzada per la comissió mateixa. El 1975, trobem pocs canvis quant a composició de la comissió, tant adulta com infantil, mantenint-se els presidents de l’any anterior. Cal destacar que per primera vegada es fa referència a la Barraca “Ja sabreu qui som”, que va acompanyar la Foguera en les festes santjoaneres durant molts anys fins a la seua recent desaparició. Crida especialment l’atenció la quantitat de membres pertanyents a aquesta, ni més ni menys que vint-i-sis, sent el president, Justino Esteban i el vicepresident, Ángel Vélez. Les Fogueres van ser realitzades per Juan Capella, qui tornava a la demarcació després de huit anys per a oferir un voluminós monument titulat “El progrés”, pressupostat en 250.000 pessetes, xifra destacable per triplicar la de l’any anterior. Quant a la infantil, ens trobem davant informacions diferents segons la seua procedència. D’una banda, en el llibret s’indica que la Foguera es va titular “Colors”, mentre que en la sol·licitud de plantà presentada a l’Ajuntament el títol era “Sorolls”, detallant en tots dos casos explicacions totalment diferents, encara que en aquest últim document es realitza una breu descripció de la manera següent: “La figura que remata el monumento es un niño sobre un tambor, soste-

f.35

11 Recordem que es té constància de l’existència d’una Foguera infantil el 1965 (possiblement n’hi va haver algun any més) encara que no queda acreditat que depenguera directament de la comissió. 12 El festival va estar compost per dos cants dividits en nou estampes, destacant la bellea i plasticitat de tots els quadres que va merèixer (segons Pascual Sanz en el diari Información) “una continua ovación”. 13 La sol·licitud de plantà de la Foguera infantil de 1976, titulada “Avança la joventut” fa referència a unes dimensions de 6 metres d’alçària i 3x2 metres de base, xifres que resulten poc creïbles.

35 José Valls va ser el primer President de la Foguera i va repetir càrrec en diferents anys. AMA. 36 Agustín Montal, President del Barcelona FC rep un obsequi de la comissió en la seua visita junt amb la Bellesa i Dames d’Honor de 1974. Foto publicada en la pàgina de Facebook Montoto, mi barrio. 37 Llibret 1974. AMA. 38 Llibret 1975. AMA. 39 Desfilada pel districte, al fons la Foguera de 1975 i la Barraca “Ya sabreu qui som”. Foto publicada en la pàgina de Facebook Montoto, mi barrio.

1972-1976

f.36

f.39

Entrevista a Carmen Tébar. Diari Información, Especial de Fogueres 1975. f.37

f.38

niendo un palillo en cada mano…” i, comparant-lo amb l’esbós aparegut en el llibret, a causa de les similituds existents, podem pensar que es va tractar d’un canvi de temàtica en l’últim moment, encara que resulta difícil assegurar amb la informació de què es disposa actualment com va ser l’obra definitiva. En qualsevol cas, tot sembla indicar que la Foguera infantil va estar valorada en 25.000 pessetes com així consta en la sol·licitud de plantà. La Bellesa, Carmen Tébar, va tenir el privilegi de resultar triada Dama del Foc en un acte (en aquells dies conegut com Festival de Arte) titulat “Brisas Mediterráneas” i.12, que va tenir lloc l’1 de juny al Teatre Principal. Al costat d’ella, María Luisa San Miguel, de Sant Blai; Marién Ramírez, de Calvo Sotelo; i Chelo Llopis, de Monges-Santa Faç, van acompanyar la Bellesa del Foc, Eva María Martínez Martín, de Cooperativa del Metall-Immaculada del Pla.

La situació el 1976 s’aprecia amb certes dificultats respecte a l’exercici anterior, sent l’aspecte més cridaner el pressupost destinat a la Foguera titulada “Liquidacions”, que es va reduir dràsticament fins a les 130.000 pessetes, encara que la infantil es va mantenir en 25.000 pessetesi.13. Es tracta d’un any del qual es disposa de poca informació sobre la comissió (menys de l’habitual) ja que no es conserva cap exemplar del llibret a l’Arxiu Municipal, ni s’han trobat referències en premsa, exceptuant la informació referent al repartiment de la cremà pels diferents equips de bombers, sent el número tretze l’encarregat de controlar les flames de Felipe Bergé. Amb les cendres es posava fi a un trienni que acabaria de nou en la dissolució de la comissió, desembocant en un altre període d’absència que en aquesta ocasió només duraria dos anys.

CARMEN TÉBAR LÓPEZ, DE MAJORETTE A BELLESA La Bellesa de Felipe Bergé i tercera Dama d’Honor és Carmen Tébar López. Treballa en una empresa de construcció i estudia COU. Mesura 1,65, pesa 52 quilos, és rossa i té els ulls castanys. - La comissió del districte em coneixia perquè jo era “majorette” i m’havien vist en les desfilades. Vaig acceptar el nomenament de seguida. - Continuaràs estudis? - Si aconseguisc acabar amb el COU em faria il·lusió estudiar Història i Econòmiques, que és l’única cosa que puc fer a Alacant dins del que a mi m’agrada. - Com és el teu caràcter? - Normal, bastant obert. - T’agrada l’esport? - M’agrada el tennis, però jugue bastant malament. - Què t’agrada de les Fogueres? - Les Fogueres m’encanten. Especialment la cavalcada, l’ofrena. L’elecció va resultar estupenda però vaig passar una estona nerviosíssima pensant que cauria per la passarel· la a causa dels talons que portava.

Foguera 1972 “La dona” López Sarabia

Explicació de la Foguera Dalt està el millor, Agustina d’Aragó amb el seu canó. A la part alta d’una columna d’estil Juan Rocó. I a banda i banda una gran garlanda de flors que simbolitzen la flor més preuada, “la Dona”. Escenes: 1r- Una dona que se’n va a cobrar la Foguera, i el marit amb els fills es queda a casa, fent les labors d’una mestressa de casa. 2n- Un, que en passar pel carrer ha ficat el cap en un clot. 3r- El cotxe de la “Regadora” és el cotxe fantasma, una dona ha de regar amb un poal el carrer. 4t- “Comptem amb tu”, i ací estan aquests tres homes jugant al bar les quaranta en copes.

f.40

5è- Ací tenim el vigilant en el seu tron, acompanyat dels seus dos gossos guardians. 6è- I aquest altre, damunt d’un cresol amb una vela en braços, que diu “ni és bugia, ni és cresol. Montoto l’any mil”. 7è – Aquest senyor ha passat pel carrer de Claudio Coello i s’ha trencat el coll. 8è – I finalment, l’Ajuntament. Que es preocupa d’agranar cap a dins, i en un vàter arraconat, uns projectes d’arranjaments i enllumenat. (Sol·licitud de plantà)

40 Esbós de la Foguera. AMA. 41 Foguera. Arxiu Alejandro González Borja. 42 Vista lateral de la Foguera. Arxiu Alejandro González Borja.

f.41

f.42

Foguera 1973 “Xarangues” López Sarabia Explicació de la Foguera El lema d’aquesta Foguera és una crítica i comparació de les cançons que han sigut cèlebres. La Foguera està rematada per un gegantesc “yeyé”, melenut tocant la seua clàssica guitarra. Representa les clàssiques murgues, que suportem hui dia, el qual està damunt del cèlebre bombo que solem veure en tota festa i revetla. Al voltant de la Foguera tenim tot escenes criticant el tema. ESCENES: 1r “Soy minero” En la qual tenim un pres eixint d’un forat que ha fet per a escapar-se. 2n “Es mi hombre” I aquest? Que es creu que és súper home, i el pobre no té d’home res més que el nom. Ací tenim el somni d’algunes dames solitàries… Els súper-homes. 3r “Silencio en la noche” Aquest és el lema favorit del lladre: silenci en la nit, sol silenci. Silenci en la nit és la cançó que canta el lladre quan està treballant. 4t “Soy un extraño para ti” Això és el que pensa el pobre Frank quan veu la cara de sorpresa que posa la gent en veure’l. 5è “La Revoltosa” D’aquestes, en tenim unes quantes; es destaquen en els balls, amb els seus moviments estrambòtics, els seus minis i els seus cabells. 6è “Fumando espero” No és una pena que entre un en un bar de gent jove i es trobe, amb aquests carcamals amb les cames plegades i el cigar a la boca? 7è “Amanece” Aquest és el tema que millor va a l’alba quan eixim matí i ens trobem amb certs individus que no han pogut arribar a casa o han preferit dormir-la en el primer racó. 8è “Contigo en la distancia” En aquesta tenim el pobre “gendre” que per fi s’ha decidit i com poden veure l’ha lligada a un coet per veure si l’envia a la Lluna i la perd de vista. (Llibret de la Foguera) f.43

43 Esbós de la Foguera. AMA. 44 Foguera. Arxiu Alejandro González Borja.

f.44

Foguera infantil 1974 “” La comissió Explicació de la Foguera El fenomen de la televisió s’ha introduït en els nostres domicilis de tal manera que els nostres fills solen, amb freqüència, formularnos preguntes les respostes de les quals no podem oferir en tota la seua extensió i a la seua completa satisfacció. Així, per exemple, després de veure tants i tants programes infantils (i menys infantils) on apareixien feres i parcs zoològics, si ens preguntaren (com de fet ens ho pregunten) “per què a Alacant no tenim un zoo?”, la veritat és que no sabríem què contestar.

f.45

45 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 46 Esbós de la Foguera. AMA.

Però és que aquesta pregunta hauríem de fer-nos-la nosaltres mateixos: Fa falta a Alacant un parc zoològic? I creiem també que la resposta seria afirmativa: Sí! Existeixen terrenys per a això? També es podria respondre en sentit afirmatiu i a més ací van les idees: castell de Sant Ferran, El Palmerar, voltants de l’aeroport de Rabassa, els terrenys del qual estan en complet abandó. Tot amb la condició que els nostres xiquets tinguen, com en altres províncies i capitals, el seu Parc Zoològic. (Llibret de la Foguera)

Foguera 1974 “El vi” Mauricio Gómez Martínez

Explicació de la Foguera Encara que és el Déu Bacus el que presideix el monument foguerer, no sabem, en veritat, si va ser ell o Noè qui ens va portar l’afició al vi. La veritat és que Bacus se’l representa sempre amb una corona de llorer (segurament per allò que les olives arreglades és un bon aperitiu) i assegut sobre un tonell de vi. No obstant això, el bo de Noè no es queda arrere perquè la seua figura descansada, reposant plàcidament davall d’una vinya, tampoc està gens malament. Però, els temps pesen i els avanços arriben. Hui el vi ha fet furor i ja no és només a l’agost (temps ideal de les vinyes) sinó en totes les èpoques de l’any quan els afeccionats al nèctar de les vinyes emulen les aventures dels nostres avantpassats, sense esperances, és clar, de passar a la posteritat com a grans bevedors. Però ara els consumidors són més primmirats i exigents. Ja no es conformen amb el vi a seques, sinó acompanyat del corresponent aperitiu. Encara sort que nosaltres, els alacantins, no tenim problemes de “matèries primeres” perquè, de l’Estació del Ferrocarril ens arriben els “callos a la madrilenya”; a la platja poden veure’s en tota la seua salsa, “les gambes a la planxa”; en qualsevol cantonada, al costat d’un fanal, ens entropessem amb un “lluç”; al Parc de Canalejas pul·lulen els “bonics”; per molts racons de la nostra ciutat on abunden els manxecs, se’ns ofereixen “les navalles al natural”; i, per descomptat, al nostre barri de Montoto, existeixen els clots que fan trontollar més d’un, confonent-lo amb una “tonyina”. (Sol·licitud de plantà)

f.46

Foguera 1975 “El progrés” Juan Capella Explicació de la Foguera Es pretén en aquesta Foguera simbolitzar el progrés a què està sent sotmesa la societat de consum i que arribarà un moment en què serem manejats per “robots” que intenten extraure de les entranyes de la terra el líquid més preuat: el petroli. En una de les parts pot veure’s els senyors d’una casa que són servits per “robots”, mentre que, en la part posterior, els llauradors descansen mentre els “robots” fan la faena. Un altre dels motius d’aquesta Foguera és la màquina de les presses, representada per una roda dentada a la qual ascendeixen diverses persones portadores de rellotges que marquen el pas del temps, sempre accelerat. En un altre angle es pot veure una incubadora de jugadors de futbol per a poder fer front als desembossaments tan grans que suposen els fitxatges dels jugadors estrangers. La figura central és un “robot” que té lligada amb cadenes la societat representada per dues figures humanes.

f.47

Foguera infantil 1975 “Colors” Juan Capella

(Sol·licitud de plantà)

Explicació de la Foguera

47 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 48 Esbós de la Foguera. AMA.

Sobre un pot de pintura, un xiquet portant una paleta i un pinzell, com a rematada de la “Foguera”, ens indica que, des de ben xicotets, el sentit dels colors ens arriba al nostre interior i així sabem distingir les tonalitats dels peixos, dels ocells i de quant ens envolta gràcies a la Mare Naturalesa. També ens indica el contingut de la “Foguera” que, gràcies als colors podem, a través del temps, realitzar belles obres d’art a les quals ens aficionem des de ben xicotets. La dona, com a musa inspiradora dels artistes, té també un important paper en la vida dels artistes, perquè gràcies a ella poden veure’s els colors en les seues diferents tonalitats. És molt important que des de xicotets se’ns desperten els sentits cap al color i pretenguem utilitzar-los per a realitzar els nostres primers quadres. Així naix una afició que, amb el pas dels anys, pot convertir-se en una autèntica vocació. Molts artistes que hui són famosos, van començar des de xiquets, a donar testimoniatge de la seua categoria. (Llibret de la Foguera)

f.48

Foguera 1976 “Liquidacions” Juan Capella Explicació de la Foguera “No crean Vdes. Que esto de las liquidaciones es una cosa moderna”, així comença parlant la “Foguera” d’aquest tema, que es representa amb una banya de l’abundància com a rematada i, en la seua mateixa boca, un poal de fem, del qual ixen tots els objectes que es liquiden, caent per una rampa que pararà a la botiga de les rebaixes. A continuació, diversos articles per a liquidar: bomba, verí, forca, etc; i és que no sols les persones liquiden, perquè també les coses fan la seua. I en aquesta escena, gran liquidació, la “llarga” per inútil i l’altra ja ho veurà qui la compre. Ací hi ha un àrab intentant vendre dues de les seues dones. Una xica desfullant una margarida, busca la manera de liquidar assumptes. El llunyà oest va ser un prototip de grans liquidacions (en un Saloon estan matant-ne un). Una altra escena és una esposa moderna, que liquida molt bé el sou del marit. I, finalment, recordem que ja en l’època de l’edat de pedra, també es feien bones liquidacions, com en aquest cas en què estan esquarterant un cos humà, per a menjar-se’l. (Sol·licitud de plantà)

Foguera infantil 1976 “Avança la joventut” Juan Capella

49 Esbós de la Foguera. AMA.

f.49

1 A 97 ny 9 s tit 1 ub 9 8 ej 6 an

f.50

f.51

Anys vacil.lants Finalitzades les festes de 1976, la comissió desapareixia iniciant una nova etapa de dos anys d’absència festera al barri que es va reprendre de cara a les Fogueres de 1979. José Valls Martínez, president fundador, va tornar a fer-se càrrec de la comissió, composta per vint-i-dos homes. És a partir d’aquest exercici fester quan es consolida la denominació actual d’Àngels-Felipe Bergéi.14, que fins llavors es reflectia de diferents maneres segons el mitjà consultat. Les sol·licituds de plantà es van presentar en el Registre General de l’Ajuntament el 9 de juny degudament signades pels presidents, el ja esmentat Valls i l’infantil, José Manuel Torregrosa Azorín. Els pressupostos de tots dos monuments, realitzats una vegada més per Juan Capella, van ascendir a 210.000 i 40.000 pessetes. El plànol d’ubicació annex a la documentació anterior, que es conserva a l’Arxiu Municipal, crida l’atenció per ser molt més elaborat que els presentats en anys anteriors, arreplegant quasi la totalitat del districte, incloent fins i tot la ja desapareguda plaça de bous de Francisco Esplá. A més, està acolorit. També resulta curiós el canvi d’emplaçament de la Foguera, que es va desplaçar a l’encreuament dels carrers d’Almoradí i Jacinto Benavente, encara que la infantil es va mantenir a la confluència de Jacinto Benavente i Veneçuela. En el programa de festes publicat en el llibret, destaca la inclusió de l’enllaç matrimonial de María José Torregrosa (filla del comissionat Manuel Torregrosa) i José A. Moreno (també comissionat). Al costat de la Foguera, les Barraques “Ya sabreu qui som” (transcripció literal) i “Els millors d’Alacant” van omplir d’ambient festiu els carrers del barri. Cal destacar que en aquesta edició es van tallar, per primera vegada, vuitanta carrers al trànsit durant els dies de festa. Davall el titular “Los barrios, satisfechos con la nueva regulación del tráfico”, el diari Información reflectia aquesta nova situació: “Como había anunciado el Ayuntamiento, ochenta calles de nuestra ciudad han sido cerradas al tráfico. Todo se había previsto con antelación y gran parte de conductores alicantinos optaron por dejar sus vehículos en casa. Los vehículos imprescindibles […] no causaron demasiados problemas. La calle en general se llenó de peatones y, entre el ambiente de fiesta y la ausencia de tráfico rodado, nuestra ciudad cambió de fisonomía”. No hi ha dubte que la decisió de l’Ajuntament va ser un assaig del que esdevindria en anys posteriors amb l’increment de vehicles sobre una ciutat com Alacant, que admet escasses solucions de regulació, especialment en aquella època. Els carrers del barri

14 Entre 1979 i 1988 s’inclou l’afegitó de “Sector Nordeste” en els llibrets. 15 La comparsa de moros va estar vinculada a la Foguera, participant de les festes i realitzant actes que van ser inclosos en el programa anual fins al 1982.

50 Comissió de 1982. Arxiu Belén López Molina. 51 Sonia Ramón, Bellesa infantil 1981 i Bellesa del Foc infantil 1981. AMA. 52 Esbós de la Foguera 1982. AMA. 53 Foguera 1982. Arxiu Isidro Antón Lillo.

1979-1986

f.52

afectats van ser Jacinto Benavente (tram entre Uruguai i Almoradí), Veneçuela (fins a Poeta Sansano) i Poeta Sansano (tram entre Veneçuela i Almoradí). L’eliminació del risc de la circulació va propiciar que els xiquets, ja de vacances, es llançaren al carrer equipats de patins, bicicletes, bitles i altres jocs durant les jornades festives. En el llibret de 1980 trobem el primer saluda del president (encara que ja l’any anterior es va incloure el del president infantil), qui es dirigia als lectors en els termes següents: “Me es muy grato saludar muy afectuosamente, a todos cuantos han colaborado tan entusiásticamente para que las Hogueras de San Juan, en Alicante, de tanto renombre, hayan tenido el brillante colofón que merece nuestro distrito ‘Ángeles-Felipe Bergé’; a las autoridades por su apoyo, a los Comisionados por su incansable labor, a los Barraquers por la unidad y colaboración dispensada, ya todos nuestro vecinos por su infatigable tarea ayudándonos sin desmayo con sus cuotas, y adquisición de loterías. Un aliento a los jóvenes del barrio, para que vayan preparándose el relevo de los que hoy llevan el timón de la nave. A todos mi abrazo más cordial”.

f.53

Unes paraules que mostren cert grau de desgast que desembocaria en anys posteriors en una decadència que va poder haver provocat una absència festiva més prolongada del que finalment va ser. El programa de festes reflecteix per primera vegada la participació de la Comparsa de Moros de Felipe Bergéi.15, a la vesprada del 24 de juny, a més de disparar-se una gran mascletà, i tot això acompanyat pels acords de la Banda de Música Los Botones. En les sol·licituds de plantà es comprova que les Fogueres titulades “Espanya és un paradís” i “Florir” van suposar un desembossament de 200.000 i 40.000 pessetes, respectivament i que van ser realitzades, com de costum, per Juan Capella. A més, ambdues van resultar guardonades, amb el Primer Premi de Tercera B i Tercer de Tercera Categoria, respectivament. En aquesta ocasió, s’hi inclouen dos plànols d’ubicació, un d’ells situant únicament els monuments, mentre que l’altre afig els emplaçaments de les Barraques, al carrer de Jacinto Benavente, “Ya sabreu qui som” on es va mantenir fins a la seua desaparició, i al carrer de Poeta Sansano “Els millors d’Alacant”.

Com ja succeïra l’any anterior, el saluda del president és digne de lectura: “Este año, sabemos, que somos punto de mira de mucha gente, debido a los grandes éxitos conseguidos el año pasado, creemos habernos esforzado un poco más, que años anteriores, para superarnos y así conseguir que nuestra Hoguera, bata récords de tamaño, grandiosidad y presupuesto dentro de nuestra categoría y conseguir el primer premio. Esperamos de todo corazón que este conglomerado de circunstancias se vean coronadas con el éxito”. Unes paraules aquesta vegada molt més encoratjadores que semblaven vaticinar l’èxit en Tercera Categoria C amb el monument titulat “Els somnis d’Aladino” valorat en 250.000 pessetes. La Foguera infantil, titulada “Els set nans” no va aconseguir el reconeixement del jurat. Una altra de les grans alegries va ser l’elecció de la Bellesa Infantil, Sonia Ramón Peinado com Bellesa del Foc d’Alacant, convertint-se en la primera representant que Àngels-Felipe Bergé aportava a la Cort del Foc infantil, fent-ho en gran. Mentre que la Bellesa, María Antonia Marín Vizcaíno, va ser triada Dama del Foc.

f.54

El 1982, el tradicional ‘Saludo de la comisión’, que es publicava en el llibret, reflectia la problemàtica a la qual s’enfrontaven els socis per a poder traure la Foguera avant un any més, i ho feia en els termes següents: “Para poder hacer acto de presencia ha habido que vencer grandes obstáculos económicos, problemas impresionantes, porque a lo largo del ejercicio que está a punto de finalizar, las ayudas han sido escasas. Cada día, cada año, los gastos son mayores y las dificultades para cubrir nuestro presupuesto convierten la labor de la comisión en un peligroso número de circo. Y surge el ‘más difícil todavía’. Pero hay que seguir. Hay que plantar Hoguera. Hay que mantener la solera y el prestigio de nuestro distrito”. Malgrat els contratemps exposats, els vint-i-set homes que componien la comissió van poder tirar avant l’exercici, aconseguint uns destacables premis en totes dues Fogueres, aconseguint el segon de Tercera Categoria A amb “El destructor de la ciutat”i.16 i el triomf en Tercera Categoria infantil amb “Records infantils”, totes dues realitzades per Juan Capella. Entre la documentació conservada a l’Arxiu Municipal es troba la sol· licitud de plantà, en el plànol d’ubicació de la qual se situa per primera vegada el racó foguerer, ocupant el mateix tram de carrer que en l’actualitat. Justino Esteban es va fer amb les regnes de la comissió el 1983, compaginant aquesta responsabi-

litat amb la presidència de la seua Barraca “Ya sabreu qui som” i va ser l’encarregat de capitanejar els catorze homes que la van conformar. Com a president infantil, s’estrenava Moisés David Ortiz López, qui va romandre en el càrrec durant vuit anys, per la qual cosa ha sigut el xiquet que més temps ha exercit tal compromís. Entre les activitats dutes a terme segons consten en el llibret, destaca l’encesa de la il·luminació artística del districte (el dia 21 a les huit de la vesprada) o el dispar de dos castells de focs artificials, els dies 22 i 23 a la una de la matinada, el primer, des de la muntanyeta de Claudio Coello i el segon, des del col·legi Óscar Esplá. Tots dos monuments van ser realitzats, com era habitual per Capella, qui en “Casos i coses” va fer una sàtira sobre la classe política i va aprofitar per a criticar els casos d’evasió fiscal, tot això representat per un gran cistell de fruites vessades sobre Espanya i rematat per un pallasso de considerables dimensions situat sobre un dau. En el cas de la infantil, “Gossades”, no eludia la crítica, amb uns textos que hui dia resultarien excessius per a estar dedicats a xiquets. En ells es podien llegir frases com “Siempre el mal estudiante no avanzará hacia adelante” o “Los niños ‘cerdos’ no deben ser, ni tan ‘marranos’ cual aquí ves”. Qui fora presidenta el 1972, tornava a ocupar el càrrec dotze anys després, encapçalant de nou una comissió composta íntegrament per dones. Sembla ser que aquesta nova

etapa va comptar amb el beneplàcit dels veïns, o almenys això reflecteix el saluda de Teresa Martín publicat en el llibret: “Creo, que mis palabras sobran, porque no hay palabras que puedan expresar mi agradecimiento por la acogida que todos Vds. a la Comisión que presido”. Destaca especialment la nombrosa comissió infantil, composta per 49 xiquets i xiquetes, xifra poc habitual en aquells anys i que s’assembla molt a l’actual. Com era habitual, la pólvora va estar molt present en el programa fester, disparant a la mitjanit del 22 de juny, una traca de 200 metres reforçada triple a càrrec de la pirotècnia Hermanos Caballer, de Montcada, així com el castell de focs artificials que va tenir lloc 24 hores després, de la mateixa empresa pirotècnica. Després de molts anys de vinculació amb Juan Capella, la comissió decidia donar l’oportunitat al fill de l’artista, Francisco Javier, per a donar forma als monuments. “Conservacions” va ser el títol de la Foguera, que va estar rematada per un gran peix sobre una llanda de conserves, mentre que “Ensenyances” va ser el de la infantil. Amb una comissió minvada, en la qual només es van mantenir nou dones, María del Carmen Isabel Lora García es va responsabilitzar de mantenir la Foguera viva en un any complicat, com va exposar en el seu reconeixement a la comissió: “Quiero felicitaros a todas por el esfuerzo que habéis realizado, por esas horas que habéis robado a

1979-1986

f.56 f.55

vuestras familias y que os habéis quitado de sueño, para poder sacar adelante a Nuestra Hoguera. Habéis pasado malos ratos, pero creo que cuando, el día veintiuno plantemos nuestra Hoguera, veremos que ese esfuerzo ha valido la pena, porque la lucha diaria se habrá convertido en Hoguera, Luz, Fuegos y Música, en definitiva fiesta grande para nuestro Barrio. Gracias a todas”. Amb un pressupost molt reduït, de tan sols 350.000 pessetes, Javier Capella va crear “Alacant en festes”, un treball dedicat a la ciutat i a les seues festes de Sant Joan. Quant a la infantil, “Contaminat” va ser una crítica a la negativa presència de l’ésser humà a la mar. L’acte més cridaner de l’edició va ser la gran cercavila conjunta realitzat a la vesprada del 24 de juny, on van participar les comissions d’Àngels-Felipe Bergé, Tómbola, els Àngels i Plaça del Mediterrani. El 1986, la presidenta tornava a mostrar, a través del llibret, les dificultats que durant tants anys havien patit les comissions precedents: “Queridos vecinos y colaboradores, un año más estamos con vosotros, pero quizás este año necesitemos más vuestra comprensión hacia el quehacer de la Hoguera. No es nada nuevo para todos que la carestía de la vida ha subido mucho y lo que

antes se hacía en el racó fogueril, para invitar a todos los colaboradores, en los días de Hogueras, este año no va a ser posible”, y aprovechaba para resaltar su decepción ante la desidia de parte del vecindario, “[…] el presupuesto que tenemos es muy pobre, quizá por la falta de colaboración de muchos vecinos de este barrio, que solo se acuerdan de la Hoguera, cuando la ven plantar y son los que sin aportar nada a la fiesta disfrutan más que el vecino que ha hecho posible, con su cupón mensual, con la compra de rifas y lotería”. Per primera vegada en la nostra història, la comissió va estar composta tant per homes com per donesi.17, un grup de dotze persones que es va encarregar, una vegada més, de mantenir els festejos en el districte. Les Fogueres en aquesta ocasió es van titular “Sálve’s qui puga” i “Nostra terra”, dos modestos monuments ideats per Javier Capella que no van resultar premiats. Després de la cremà, el tancament de l’exercici va suposar la dissolució de la comissió sense que ningú se’n fera càrrec per tercera vegada en la nostra història, encara que aquesta vegada l’absència no es prolongaria més d’un any, tornant el 1988.

f.57

16 La Foguera va comptar amb un pressupost de 380.000 pessetes i unes dimensions, segons la sol·licitud de plantà, d’onze metres d’alçària i nou per nou metres de base. 17 La comissió va estar composta per sis homes i sis dones.

54 Comissió de 1983. Arxiu Belén López Molina. 55 María Antonia Marín, Bellesa 1981 i Dama del Foc 1981. AMA. 56 Proclamació de la Bellesa i Dames d’Honor infantils de 1983. Arxiu Belén López Molina. 57 Teresa Martín, Presidenta en 1972 va tornar al càrrec el 1984. AMA.

Foguera 1979 “De pau res” Juan Capella Explicació de la Foguera La rematada de la Foguera és una figura de dona amb el colom de la pau en una mà i un llorer en l’altra, clamant per aqueixa anhelada pau, està sobre una bomba amb la metxa encesa que representa el món. El cos central de la Foguera és un cèrcol de foc que està amenaçant de cremar-nos a tots. En un lateral tenim un polp que significa l’opressió a la qual tots estem sotmesos per diferents causes. A continuació, un soldat que significa la mort, està matant un ciutadà i el rètol diu: “Las independencias se imponen ¿pero por qué con estas razones?”.

f.58

L’escena central del front fa una al·lusió als polítics i diu: “los UNO a cada lado y a manejar bien el palo”. Seguidament escenifiquem un marit agafat amb un cep i l’esposa pegant-li colps de granera: “La paz nen el hogar es, Casdam a veces,nonsi como 01 onfirm aiocaet, la ves”. 02 norum consupi caesi

03 Harchil iliqui odi as volecta quamet El colom de que la pau és arrossegat que ped videsequibus quatur per un caragol, donant a entendre se consecullore que Earum moltíssim tardarà a arribar la 04 esedi ipsa volenist, ama aut seuamolorernam destinació.ea sapersperum a as seque quam et

I finalment, la lluita pel poder a escala mundial, representada en una carrera esportiva entre les tres races, blanca, negra i groga. (Llibret de la Foguera)

Foguera infantil 1979 “Xiquets i naturalesa” Juan Capella Explicació de la Foguera El cos de la Foguera és tot un fong i sobre ell, un xiquet, un mico i un colom, així com alguns més al seu voltant. El baix de la Fogueres és una al·lusió de la vida natural del xiquet al camp amb els animals i la naturalesa, i així tenim diversos xiquets acariciant i jugant amb els animalons, igual que uns altres es preocupen de cuidar i regar les plantes. (Llibret de la Foguera)

58 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 59 Esbós de la Foguera. AMA.

f.59

Foguera infantil 1980 “Florir” Juan Capella Explicació de la Foguera f.60

Foguera 1980 “Espanya és un paradís” Juan Capella Explicació de la Foguera La rematada de la Foguera és un avió, que representa la vinguda del turista a la nostra pàtria. El cos d’aquesta és una muntanya, que, al seu torn, suporta la rematada. Aquesta muntanya està buida i en la seua concavitat representem Adam i Eva (un rètol diu, El Paraíso de España) intentant simbolitzar les bondats de la nostra terra. Als baixos de la Foguera, mostrem com era de penós viatjar en uns altres temps i per tant com de difícil resultava arribar a aquesta beneïda terra nostra; així en l’escena 1a tenim una gran dama reclinada sobre el seu palanquí i dos criats portant-la en andes i amb les llengües fóra (així no es podia viatjar). En l’escena 2a es diu: el progrés fenomenal permet per fi viatjar. Ací tenim una diligència que s’allunya, una dama plorant, perquè el viatjar llavors semblava un drama per a alguns.

Aquesta Foguera intenta donar a entendre el seu gran desig que tot florira, com ja indica el seu títol, però com la vertadera arrel de tot són els xiquets, amb ells volem donar-li forma a la crítica, així desitjaríem com a nostra la rematada que fins a les “Rates” haurien de tenir on forjar-se bé. El cos d’aquesta és un pitxer amb flors que suporta la resta de la rematada. En les escenes de baix advoquem per zones verdes per als xiquets, ja que per a ells és tan important com el menjar, llocs també on practicar atletisme, que és l’única manera de forjar atletes per al futur. Escoles de formació professional on els joves puguen convertir-se en tècnics i finalment forjar aqueixa nova saba en els xiquets perquè les nostres festes vagen a més. (Llibret de la Foguera)

Tant hem avançat que a vegades s’ha volat, en representar el gran progrés, ens fa veure com un aviador en estavellar-se cau sobre un disc de STOP. L’escena 4a diu: Per unes monigotades, Espanya va quedar oblidada, ací escenifiquem una tela d’aranya que alguns van teixir sobre nosaltres, hi ha també una caixa de sorpreses amb un ninot eixint d’ella. La veritat a la fi va triomfar, i el món ens va trobar, uns turistes que arriben al nostre Alacant, representada amb un gran escut de la ciutat. El que ara es veu a Espanya no són fanals ni contes xinesos, ací hi ha una xinesa i un gran fanal xinès en l’escena. I finalment representem dos banyistes estrangers, feliços i satisfets en gaudir del nostre clima. (Llibret de la Foguera)

60 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 61 Esbós de la Foguera. AMA.

f.61

Foguera 1981 “Els somnis d’Aladino” Juan Capella Explicació de la Foguera La Foguera, per a fer al·lusió al seu títol, porta com a rematada una llàntia meravellosa amb el seu corresponent geni i sobre aquesta una gran esfinx amb Aladí damunt, fent-li front a aquest geni que és el dels problemes. Una gran palmatòria (la llum), una aixeta (l’aigua) i unes botelles de butà, espanten un consumidor amb els seus rebuts donant a entendre la pujada tan desmesurada que han experimentat tots ells. A continuació, representem l’astúcia d’una dona intel·ligent a l’hora de triar marit, es fixa més en l’atractiu econòmic que en el físic. En l’escena central del front abordem el tema dels problemes, criticant la lentitud amb la qual es resolen, aquests van sobre una tortuga. El pobre gendre amb la sogra a coll, sense poder-se-la llevar de damunt des que es va casar, és un altre dels motius. Els projectes estan bullint-se en una olla, però mai es couen, així ho representem, davall nosaltres com a micos esperant i ballant, fins que algun dia queden ultimats. En la part posterior comencem per la violació que té molta “tela”, en l’escena una xica violada sobre una peça de tela. La crisi també la representem amb el fantasma de l’atur, la crisi de la Borsa que s’està partint per la meitat, etc. I finalment, un comissionat suant tinta per a poder portar la festa cap avant. (Llibret de la Foguera) f.62

Foguera infantil 1981 “Blancanieves i els set nans” Juan Capella Explicació de la Foguera La Foguera porta com a rematada un castell el qual està suportant unes roques en les quals hi ha una gruta que és la mina dels nans, que d’ella estan eixint. Davall, en la primera escena està la madrastra de Blancaneu preguntant a l’espill qui és la dona més bonica del món, a continuació tenim Blancaneu amb uns animalons al camp esperant els nans que vénen de treballar.

62 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 63 Esbós de la Foguera. AMA.

Seguidament, la malvada reina transformada en bruixa amb la poma enverinada a la mà i finalment Blancaneu morta, però amb el príncep al seu costat que hauria de tornar-la a la vida per a viure sempre molt feliços. (Llibret de la Foguera)

f.63

Foguera 1982 “El destructor de la ciutat” Juan Capella Explicació de la Foguera El cos de la Foguera és un gran escut d’Alacant humanitzat amb braços i cames, sobre ell un Centaure amb cisell i martell a la mà, símbol d’aquells que per unes causes o unes altres han destrossat coses entranyables de la nostra ciutat, sense parar-se a pensar en algunes ocasions si estava bé o malament el que feien. En l’escena central del front escenifiquem el passeig de l’Esplanada tota afonada i clivellada i en el text diem: l’Esplanada està trencada, cal arreglar-la o fer-ne una altra; en la mateixa escena representem aqueixos hippys venedors ambulants que per allí acampen perquè no falte de res. En l’escena següent, dues dones, una major i una altra jove, simbolitzen l’Alacant antic i el modern, en la qual donem a entendre que el d’ahir va passar més penúries que el de hui. Neptú, ple de quitrà i brutícia sobre unes petxines marines, és l’escena que hi ha a continuació. Davant ell, dos banyistes sobre gran quantitat de porqueria a causa de la contaminació de les aigües i la brutícia que molta gent aboca sobre les arenes de les nostres costes. Seguidament, una xica nua de cintura cap amunt va per la ciutat. Ací especulem amb la possibilitat que algun dia les xiques aniran per la ciutat amb els pits a l’aire, com en l’actualitat ho fan algunes a la platja. El ciment moltes vegades oculta les nostres zones típiques de la ciutat, heus ací el començament d’una nova construcció que anirà eliminant el casticisme d’alguns racons molt bells. f.64

Explicació de la Foguera La Foguera escenifica un dels ratolinets dels còmics televisius i el seu etern contrincant el Gat, tots dos sobre dos fongs, observant-se en sentit desafiador, aquest conjunt forma la rematada.

Una altra de les coses perdudes és la venda directa del peix de la nostra badia pels pescadors mateixos. I finalment, critiquem la falta de zones verdes a la nostra ciutat, presentant un personatge amb careta antigàs per la gran contaminació en el medi ambient, darrere d’ell, l’abundor de senyals de trànsit que ho inunden tot. (Llibret de la Foguera)

64 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 65 Foguera. Arxiu Isidro Antón Lillo.

El cos central d’aquesta és la caseta dels Tres Porquets, que alegrement canten, ballen i pesquen pel seu voltant sense adonar-se que estan perseguits molt de prop pel Llop Feroç, que darrere d’un arbre amenaça amb la seua presència. En el respatller tenim l’Ànec Donald, que intenta convertir-se en el director d’orquestra de diversos animalons, que l’observen atònits. (Llibret de la Foguera)

Foguera infantil 1982 “Records infantils” Juan Capella

f.65

Foguera 1983 “Casos i coses” Juan Capella

Explicació de la Foguera Un pallasso sobre un dau és la rematada de la Foguera. Això està suportat per un cistell caigut que vessa els seus fruits sobre Espanya, aquests fruits semblen ser els “Polítics”, que en l’actualitat en tenim més que mai en la vida, però en veritat no sabem per a què. Ací representem l’evasió dels diners amb un corb amb barret de copa alta, mentre el poble, sobre els ossos que ens deixen, demana almoina. En aquesta escena advoquem per la bona orientació del xiquet cap al seu futur segons les aptituds de cadascú, i així ho escenifiquem sobre llibres o eines, en aquest cas una clau anglesa. El món és un xupló i uns altres van a l’excusat. El moro s’està “xuplant” el món amb el seu petroli mentre l’europeu (ex-colonialista) es “caga” damunt. Intermediari prestidigitador sempre es queda amb el millor. Sobre un barret de copa, un dels que dominen la situació juga amb nosaltres a l’engany. Per estar en mans de tenders mai el “quilo” està sencer. Un botiguer cavalcant sobre un pes d’1 kg tenint emmanillada una dona. Pirates i malvats, com “borregos” ens han tractat. Un pirata (el que domina la situació) i tres borregos. El poble sotmès al que ell ordena. Pensa la mare, li’l pescaran, quan comence a festejar. Ací finalment tenim la xavala que intenta pescar el “xiquet”, segons pensa la mare d’aquest. (Llibret de la Foguera)

Foguera infantil 1983 “Gossades” Juan Capella f.66

66 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 67 Foguera. Arxiu Isidro Antón Lillo.

f.67

Foguera 1984 “Conservacions” Javier Capella

Explicació de la Foguera La Foguera va rematada per un gran peix, sobre una gran llanda de conserves, que simbolitza l’adulteració de les conserves. La primera escena ens vol advertir que cal conservar la pau, perquè en cas contrari el món botarà a trossos, per culpa dels grans blocs armamentistes. La segona escena ens adverteix que per a conservar la cultura i contrarestar l’analfabetisme, cal estudiar i de ben xiquets començar. En la tercera, significa la conservació de la naturalesa, aquesta es compon d’un florer amb moltes flors, les quals simbolitzen la naturalesa en el vegetal i uns coloms en l’animal. També hi ha una dona que simbolitza l’ésser humà com a salvació de la naturalesa animal i vegetal. En la quarta escena i en representació de la conservació de la calor, hi ha un gran sol humanitzat. La cinquena es refereix al fet que cal cuidar la conservació de l’art, perquè l’art es va perdent amb l’entrada de nous mètodes de pintura. (Llibret de la Foguera)

f.68

Foguera infantil 1984 “Ensenyances” Javier Capella

Explicació de la Foguera En el front de la Foguereta està l’Ànec Donald amb uns animalons, als quals intenta ensenyar que hi ha animals que poden ser famosos en contes, llegendes i altres coses. A la dreta hi ha un prestidigitador, el qual als xiquets vol ensenyar els seus trucs i habilitats. Les escena de l’esquerra ens vol fer veure que molt caldrà estudiar per a aconseguir un bon futur i esdevenidor. I rematant la Foguereta està Petete amb els seus llibres de la saviesa. (Llibret de la Foguera)

68 Esbós de la Foguera. AMA. 69 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 70 Foguera. Arxiu Cendra Digital.

f.69

f.70

Foguera 1985 “Alacant en festes” Javier Capella

Explicació de la Foguera La Foguera va rematada per un monument a Alacant i les seues Festes de Sant Joan. L’escena davantera està composta per un foguerer i una dona, darrere d’aquestes figures hi ha unes cases amb les portes i finestres tancades, simbolitzant la falta de suport que algunes vegades hi ha cap a la Festa. En l’escena de la dreta hi ha una flama, que és la de les Festes i al costat, un músic donant així a entendre la gran relació que té la música en l’ambient de la festa. A l’esquerra està l’aportació de la Festa a l’economia d’Alacant, que a més del bon clima, la festa atrau bastant turista. En l’escena de darrere vol, en les Festes d’Alacant, no oblidar les Comparses de Moros i Cristians que al costat de les Fogueres de Sant Joan són les de major acceptació popular. (Llibret de la Foguera)

Foguera infantil 1985 “El mar contaminat” Javier Capella Explicació de la Foguera En el centre hi ha un coral amb diferents espècies d’animals que l’habiten simbolitzant la riquesa de la mar. Als costats hi ha dos senyals simbolitzant la presència negativa de l’home a la mar, amb les contaminacions i abocaments nuclears. Hi ha una escena on dos xiquets no saben on banyar-se. En una altra escena hi ha un vell i un xiquet que simbolitza que el vell conta al xiquet quan la mar estava neta i sense contaminació. (Llibret de la Foguera)

71 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 72 Esbós de la Foguera. AMA.

f.71

f.72

Foguera 1986 “Salve’s qui puga” Javier Capella

Explicació de la Foguera La Foguera va rematada per unes cares humanes sobre les quals hi ha una versió modernitzada d’una flor, la qual es vol salvar de la contaminació de la nostra ciutat. L’escena davantera va referida al SOS que se li ha de tirar al pobre home que va a casar-se perquè ell no sap bé els problemes que això li portarà. A la dreta està el ‘sálvese quien pueda’ per als homosexuals, perquè el fantasma de la “Sida” els persegueix sense donar-los cap treva. A l’esquerra de la Foguera està el ‘sálvese quien pueda’ que diuen els animals quan arriba el cuiner amb la destral a la mà i només hi ha temps d’eixir corrent. En l’escena posterior hi ha un viking que és el cobrador dels impostos, amb l’espasa dels nous impostos enlaire, mentre l’espanyol fuig ràpidament per si de cas li toca pagar a ell. (Llibret de la Foguera)

Foguera infantil 1986 “Nostra terra” Javier Capella Explicació de la Foguera La Foguera va rematada per una paleta de pintor amb uns pinzells sobre la qual hi ha un timbaler tocant els timbals la qual cosa simbolitza el primordial de les nostres festes, que és la música i l’art dels monuments foguerers. En un lateral hi ha dos petards tocant música d’ambient purament fester, ja que la relació entre els petards i la música en la festa és molt estreta. I una parella d’Alacantins que, veient consumada la seua major aspiració, que és la d’aconseguir un premi en la seua Foguera, llueixen la banderola amb orgull. (Llibret de la Foguera)

73 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 74 Foguera. Arxiu Isidro Antón Lillo.

f.73

f.74

1 L’ 98 es ta 8bi 1 lit 9 at 9 8

f.75

f.76

De la recuperació a l’estabilitat El 1988 tornava la festa al barri, després d’un any en blanc, amb una comissió de setze dones i tretze homes presidida, de nou, per la incansable Teresa Martín. Pel que fa a la comissió infantil, presidida per Moisés Ortiz, va estar composta de tretze xiquets i dènou xiquetes. A l’any següent, semblava sobrevolar el dubte de la continuïtat, almenys això transmeten les paraules de la presidenta en el llibret: “sintiéndolo mucho […] no voy a poder ofreceros lo que con tanta alegría os ofrecí el año pasado. Pero, a pesar de todo, tendréis Hoguera mayor e infantil y música. En lo demás, haremos lo que podamos, para que ustedes puedan disfrutar de las Fiestas de les Fogueres de Sant Joan”. Unes paraules a manera de comiat (o això sembla), igual que ocorreguera amb el seu homònim infantil qui, després de huit anys en el càrrec, anunciava el final de la seua etapa al capdavant dels xiquets de la Foguera. Amb l’arribada de la dècada dels noranta, el veterà José Valls torna a agafar les regnes de la comissió, aquesta vegada al costat de Laureano Lloret per a mantenir viva la flama en aquest racó d’Alacant. Es va tractar d’un any de novetats, comptant durant els dies de festes amb balls populars, amenitzats per un gran conjunt musical i vocalista, a més d’un increment de la despesa destinada a pólvora (focs artificials, traques) així com al monument, que ascendia a 500.000 pessetes.

Des de 1989 va ser habitual la inclusió en el programa d’actes, durant el cap de setmana posterior a la cremà, de jocs infantils per als xiquets del barris, finalitzant l’exercici fester amb una gran xocolatada. Ja el 1991, qui l’any anterior exercira la delegació de loteries, Isidro Antón, accedia a la presidència, càrrec en el qual es manté des de llavors ininterrompudament, havent dotat aquesta Foguera d’una estabilitat que, amb els seus alts i baixos, l’ha posicionada com una de les comissions més nombroses i actives de la ciutat. Segur que quan va escriure aquell primer saluda per al llibret en el qual donava les gràcies tant als qui li donaven suport com als qui “solo sabéis ponerle trabas a la fiesta” no imaginava que el seguirien molts més (trenta-un en total, incloent-hi el del 2022). Entre 1991 i 1998, el nombre de comissionats va oscil·lar entre el màxim de 95, el 1991i.18 i el mínim de 48, el 1995, tant en el seu conjunt com diferenciant entre adults i infantils. Van ser anys d’intens treball per a una modesta comissió que es va esforçar per a tornar a posar sobre el mapa una Foguera que, cal recordar-ho, es va estrenar en la Festa participant en Primera Categoria i, encara que no es va arribar a aconseguir, no hi ha dubte que es va demostrar l’interés pel monument, invertint-hi i dignificant-lo.

Una de les primeres decisions com a nou president va ser, el 1992, dotar la Foguera d’un pasdoble propi titulat “Felipe Bergé”, en una aposta clara per les nostres tradicions. El pasdoble actualment està present en cadascun dels actes de la nostra Foguera. 1996 va ser un any especial, ja que amb gran esforç i coincidint amb el 35 aniversari, es va inaugurar el nostre primer racó situat al carrer de Jacinto Benavente número 15 i que encara conservem. Si el començament de l’any va ser bo, el millor va arribar en finalitzar l’exercici, ja que el ple va decidir que la nostra Foguera fora l’exemplar de 1996. Era el primer any en què les comissions mateixes triaven la Foguera exemplar, i Àngels-Felipe Bergé va obtenir la màxima puntuació, la qual cosa demostra que només amb cinc anys de mandat, Isidro havia aconseguit l’afecte i el reconeixement del món de la Festa i dels mateixos presidents. A més, sota el seu mandat, ha aconseguit mantenir viva la comissió sense que es produïsquen les intermitències que durant dècades i des de la seua fundació es repetien, sense haver superat, fins aquest moment, la desena d’exercicis ininterromputs.

1988-1998

f.78

f.77

18 El 1991 i 1992 els comissionats es dividien en adults, juvenils i infantils.

f.79

Dama del Foc infantil f

75 Recepció de Belleses 1995 en el castell de Santa Bàrbara. Arxiu Sonia Molina Domínguez. 76 Visita de la Comissió Gestora i la Bellesa del Foc 1996 a la nostra Foguera. Arxiu Isidro Antón Lillo. 77 Presentació de Bellesa i Dames d’Honor infantils 1992. Arxiu Isidro Antón Lillo. 78 Vanessa Jarrín encén la traca per a cremar la seua Foguera infantil. Arxiu Vanessa Jarrín Lledó. 79 Vanessa en el concert celebrat al carrer Jacinto Benavente. Arxiu Vanessa Jarrín Lledó.

El Pavelló Municipal d’Esports va ser l’escenari elegit per a dur a terme els actes d’elecció de les Belleses del Foc i les seues Dames d’Honor el 1992. En l’acte infantil, celebrat el 16 de maig, el nom de la Foguera va tornar a sonar, aquesta vegada vinculat al de la nostra Bellesa Infantil, Vanessa Jarrín Lledó, per a qui la sort tenia guardat un intens any com a Dama del Foc. La proclamació va tenir lloc el diumenge 31 de maig al Teatre Principal en el transcurs d’un espectacle la primera part del qual va estar a càrrec dels alumnes del col·legi Nuestra Señora del Socorro, de Paterna (València), vinculat a l’ONCE. Els xiquets van oferir una senzilla i exquisida interpretació musical de peces de Mozart, recollint nombrosos aplaudiments del públic. Després d’això, les quatre Dames d’Honor van anar fent la seua aparició pel corredor central del pati de butaques fins a arribar a l’escenari, on el president de la Comissió Gestora, Conrado Albaladejo Tello, els va imposar la banda acreditativa. Verónica Gómez, de Florida-Portatge; Adriana Diéguez, de Carme-Sant Agustí-Santa Creu; Miriam Toré, de Florida Sud; i la nostra estimada Vanessa es convertien oficialment en representants dels xiquets de la Festa durant un any. La Bellesa del Foc Infantil va ser Sonsoles Góngora, de la Foguera del Palamó.

f.80

Les Fogueres El retorn a la festa, el 1988, va comportar la plantà al districte d’una modesta i senzilla Foguera de Francisco García Parra titulada “Vicis”, valorada en 350.000 pessetes, sent un dels pressupostos més reduïts de l’edició, que va obtenir el Segon Premi de Cinquena Categoria. La infantil, de similars característiques, es va titular “Amors”. El mateix artista repetiria a l’any següent, creant “Peces per a un trencaclosques”, amb el mateix pressupost, així com la infantil, de la qual no s’ha trobat cap referència al títol. El 1990, torna Juan Capella a l’encreuament en el qual durant tants anys va alçar les seues característiques Fogueres, donant forma a un monument adult titulat “Mar i festa”, rematat per una gran sirena sostenint el Sol, mentre que l’infantil va portar per títol “Ensenyances”. Amb el canvi de president, el 1991, es produeix també un canvi d’artista, sent aquesta vegada Armando López Sarabia qui s’encarrega de crear “Barbàries”, el centre principal de la qual era un peix de considerable envergadura, i “La Festa més fermosa”, el 1992, una Foguera amb una rematada composta per quatre acolorides cares coronades representant l’alegria, la bellesa, el dolor i la indiferència. Un treball que bé podria haver sigut reconegut pel jurat, si no haguera sigut perquè no en va poder finalitzar la plantà a temps i va quedar desqualificada. En aqueix moment, el pressupost ja s’havia triplicat respecte al de 1990, enclavant-se, per tant, en Segona Categoria. Les Fogueres infantils, també realitzades per Sarabia, es van titular “El circ nostre de cada dia” i “El bosc encantat”. El 1993 i 1994, s’opta per Javier Capella, qui, amb el seu característic i acolorit estil, replet de peces de fusteria i “explosions” en rematades i contrarematades, crea “Confiança” i “Amb lo que costa fer”, ambdues en Tercera Categoria, la primera valorada en un milió de pessetes i la segona, en dues-centes mil pessetes més. Com era habitual, el mateix artista es va fer càrrec també de les respectives Fogueres infantils, “Tintes d’alegría” i “Fogueres”, obtenint aquesta última el Segon premi de Segona Categoria. Després d’un any de caiguda pressupostària fins a Cinquena Categoria, en el qual “Ecologia” va ser signada per la comissió, malgrat ser realitzada per un artista valencià. Javier Gómez Morollón sí que figuraria com l’artista de la de 1996, amb una recuperació que va permetre el desembossament d’1.950.000 pessetes i el retorn a Segona Categoria, aconseguint un merescut Tercer Premi amb “Cinemascope”, un homenatge al seté art al més pur estil del seu artista. La Foguera infantil de 1995, titulada “Ensenyances” i signada per la comissió, va obtenir el Tercer premi de Tercera Categoria, mentre que a l’any següent, Gómez Morollón va crear “Orient i occident”, aquesta vegada sense fer-se amb cap guardó. “Especulacions”, la Foguera de 1997, sí que va aconseguir premi, en aquesta ocasió el cinqué, mantenint la categoria i fins i tot incrementant lleugerament el pressupost fins a arribar als dos milions. Una crítica a l’especulació immobiliària que es va materialitzar en una gran excavadora sobre la qual s’alçava la rematada composta per tres gira-sols. En la infantil, l’artista va fer una crida a la protecció de la naturalesa amb “La selva en perill”. L’última Foguera de Morollón al districte va portar per títol “Evolució?”, un senzill però cuidat treball rematat per un astronauta assegut sobre una corona de llorer, participant en la recentment creada Sisena Categoria, en un any en què es van centrar els esforços en la Foguera infantil, de la qual fem esment a part, sense oblidar la qualitat de tots dos monuments.

f.81

80 Presumint dels premis de 1997. Arxiu Isidro Antón Lillo. 81 Llibret 1996. AMA. 82 Foguera 1991. Arxiu Isidro Antón Lillo. 83 Cremà de la Foguera 1991. Arxiu Isidro Antón Lillo. 84 Foguera 1996. AMA. 85 Cremà de la Foguera 1997. Arxiu Isidro Antón Lillo. 86 Visita al taller de Javier Gómez Morollón el 1996. Arxiu Isidro Antón Lillo. 87 Nit de festa al nostre racó en els noranta. Arxiu Isidro Antón Lillo. 88 Presentació de la Bellesa i Dames d’Honor 1995. Arxiu Sonia Molina Domínguez. 89 Junt a la Falla germana en els moments previs a l’encesa d’una mascletà. Any 1996. Arxiu Isidro Antón Lillo. 90 El nostre President, Isidro, junt a la seua dona, Marisa, davant la Foguera de 1992. Arxiu Isidro Antón Lillo.

f.82

f.83

f.84

f.86

f.88

f.85

f.87

f.89

f.90

1988-1998

f.91

f.92

Especial, Ninot indultat i Primer Premi (infantil) Al matí del diumenge 26 d’abril de 1998 es presentava en l’esdeveniment preparat al carrer de Jacinto Benavente, la maqueta del que l’alacantí Javier Gómez Morollón realitzaria per a competir en Categoria Especial Infantil. El projecte era realment il·lusionant i estava avalat pel prestigi de l’artista, ja que la seua trajectòria professional venia precedida de diversos primers premis. Per primera vegada en la seua història, Àngels-Felipe Bergé participava en la màxima Categoria amb un magnífic monument titulat “Lecció d’art”, valorat en dos milions de pessetesi.19 i el ninot del qual, presentat a l’exposició, va aconseguir l’indult per votació populari.20 en obtenir 1.173 vots, situant-se amb un ampli avantatge respecte al segon classificat pertanyent a la comissió de Florida-Portatge, que va obtenir 522 vots. L’exposició va comptar amb una afluència rècord fins a aqueix moment, ascendint a 8.696 visitants. Amb aquesta Foguera, Gómez Morollón va voler representar un recorregut per la història de l’art, des de Cromagnon fins a les últimes avantguardes del segle XX. En ella,

el carro de la musa de les arts era conduït per una tortuga veloç que posava somrient i esquiva, al seu costat, Leonardo da Vinci la mirava de reüll. I estirant del carro, dos majestuosos paons d’impressionant colorit quasi “volaven” sobre els ninots situats a la seua base. Però la major alegria va arribar a la vesprada del 21 de juny, quan el jurat va emetre el seu veredicte, atorgant el primer premi d’Especial a la Foguera, trencant la ratxa de doblets que fins a aqueix moment acaparava Carolines Altes. No va poder haverhi millor regal per a celebrar el 35 aniversari de la comissió infantil. Des que es va tenir coneixement del premi aconseguit, la desfilada de persones per la confluència dels carrers de Jacinto Benavente i Veneçuela va ser incessant. “Esto puede hacer que la comisión infantil crezca, lo cual nos daría fuerzas para intentar volver a realizar la hazaña, aunque tan sólo sea porque los niños se lo merezcan. No cabe duda de que este estímulo nos hacía falta, porque la barriada está un poco desengañada, pero entre todos intentaremos levantarla”, comentava el president, Isidro Antón per al diari Informacióni.21.

Toño Savall, col·laborador de Morollón en la realització del monument, explicava en el llibret de 2011 com va ser el desenvolupament al taller, “las colas de los pavos reales se modelaron en barro pluma a pluma para después montarlas sobre la carpintería y darles todo el vuelo que necesitaban. Hubo un momento de crisis cuando, después de ser modeladas las tres gracias, un aprendiz que teníamos las ‘parcheó’ de mala manera e hizo desaparecer casi todo el modelado de las túnicas. Después del empeño de Javier hubo que masillarlas y volver a modelarlas para que lucieran como se habían creado”. També recordava les visites il·lusionades d’Isidro i part de la comissió per a veure com creixia la Foguera, així com una divertida anècdota durant la nit de la plantà, en la qual la comissió, ja de matinada, estava presenciant l’evolució del treball i per a no molestar estaven sumits en un silenci absolut. Els treballadors, molt cansats i a punt d’adormir-se pel silenci que hi havia van donar una avís a la comissió: “Ehhh!! Digueu qualsevol cosa que ens adormim”, esclatant tots els presents en una riallada.

Entrevista a Javier Gómez Morollón. Diari Información (23 de juny de 1998) Què suposa per a vostè aquest premi? Una gran satisfacció, perquè és un autèntic repte en ser set els contrincants als quals m’havia d’enfrontar.

f.93

Estava segur del seu triomf? Confiava en les meues possibilitats i en el suport de la comissió que va posar en mi tota la seua confiança, precisament quan, per primera vegada i coincidint amb la celebració dels seus vint-i-cinc anys, es decideixen per construir una foguera infantil en Categoria Especial. Valorava els seus oponents? Per descomptat, ja que els conec a tots i sé la seua manera de treballar. No s’inquietava per això? Ja li he dit que jo estava segur del meu treball, una altra cosa és que el jurat el valorara com jo desitjava, sempre que el consideraren millor que el que hagueren realitzat la resta de concursants. L’indult del ninot per votació popular li va infondre ànims? La veritat és que sempre és un estímul que el poble sobirà considere la teua obra com la millor, encara que això, naturalment, no vulga dir que ho siga. És cert que aquesta porta que es va obrir em va permetre concebre il·lusions. Però vostè ja és veterà en això de guanyar primers premis en aquesta categoria, no és així? Cert. Jo vaig començar en aquesta categoria l’any 86, en el districte de FoguererCarolines, i vaig aconseguir el primer premi. Després vaig marxar a Carolines Altes els anys 87, 88, 89 i 91, on vaig repetir la sort. Després vaig fer altres treballs i ara he tornat. Què té aquest premi que no tinguen els altres? Potser una mica de tot el que ja li he dit: que siga la primera vegada que la foguera infantil, després de vint-i-cinc anys, celebre les seues noces de plata amb una foguera de Categoria Especial. Potser que ara a aquest premi se’l considere més que fa dotze anys. Potser, que, com que tot puja, pensar que hi ha fogueres infantils per les quals s’abona tres vegades més que per una adulta, haja fet pensar més d’un en la seua importància, tot i que encara hi ha persones que opinen que les fogueres infantils les construeixen o han de construir-les els xiquets. Quina diferència hi ha entre treballar en una foguera gran o en una infantil? Sincerament, crec que cap. Tot depén de l’afecte i l’entusiasme que poses en el treball que realitzes. Una altra cosa és que després te’l valoren o no els qui tenen l’obligació de fer-ho. Per exemple? En uns casos, la comissió i, en uns altres, el jurat. Què pensa per al pròxim exercici? Encara no ho sé perquè no he tocat terra, com qui diu. És una mica prompte per a decidir. De moment, deixarem passar uns dies i després esperarem per si hi haguera alguna oferta.

f.94

19 Va ser el tercer pressupost més elevat de la Categoria, tan sols superat per Carolines Altes, amb 3.300.000 pessetes i Florida-Portatge amb 2.500.000 pessetes. 20 El guardó va comportar un premi en metàl·lic de 25.000 pessetes i una placa tant per a l’artista com per a la comissió. 21 Publicat el 23 de juny de 1998.

91 Premis de 1998. Arxiu Belén López Molina. 92 Ninot indultat infantil. Arxiu Alejandro González Borja. 93 Javier Gómez Morollón i Isidro davant la Foguera infantil de 1998. Arxiu Isidro Antón Lillo. 94 Entrega d’obsequi després de la Presentació de la Bellesa i Dames d’Honor infantils 1998. Arxiu Isidro Antón Lillo.

Foguera 1988 “Vicis” Francisco García Parra

Explicació de la Foguera

f.95

Explicació de la Foguera

95 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 96 Foguera. AMA

L’amor va ser des de sempre, un clar espill de l’ànima; i ací molt bé pot veure’s com s’encén la flama, sense trencar en el voler-se… el cristall que el programa. Estimen els animals, amb el seu especial instint; estimen també els xiquets; amb clar i nat sentit; són amors naturals que guarden sa equilibri, malgrat l’ansiós idil·li… en desitjos, i ideals. Senten amor els xiquets, i el senten els animals; tot en ells és senzill; abnegació i sacrifici… regalen fidelitats… a qui els dona afecte. (Llibret de la Foguera)

Foguera infantil 1988 “Amors” Francisco García Parra

Els Cupidos avorrits, la Foguera no volen veure; perquè se senten ofesos, en deixar-se l’Amor vèncer, pels Vicis corromputs. Que el Vici ve des de lluny, res nou és descobrir; el que no es pot admetre, és que envaïsquen carrer i col·legis… “camells” de mal viure. Ja que Prostitució, Joc i Droga… ens assetgen per onsevulla; doncs són “negocis” de moda, que tenen un gran poder, a Casinos, Sales… i alcova. Que el robar també és Vici, és cosa ja ben sabuda; el lladre adquireix Ofici, amargant-li la vida… al “currante” vitalici. I és, que a correcuita, tots anem vivint; els Uns… per ser feliços i arribar a “menjar perdius”: els altres… a “sac” agranant. ...I diuen: que Amor, Joc i Oci, no solen ser bons socis; perquè cercant la distracció, s’entropessen amb els Vicis; i sorgeixen mil perjudicis, que acaben sempre… en Divorci. I ací veiem aquests dos, disposats a prendre quinina; perquè en el Bingo “s’embolicaren”, i per Vicis es van deixar, quant portaven damunt… i en “pilotes”, es van quedar! Que els “Jocs Recreatius”, tendeixen també al Vici; ací bé es pot veure… Aquesta es va quedar sense menjar, jugant en “Fruit-Dinerets”. I és que les “Escurabutxaques”, són un Joc divertit; “t’endolceixen”, i t’entrenen; et deixen sense una “perra”… i amb el Vici pres… somiant a fer la guerra. (Llibret de la Foguera)

f.96

Explicació de la Foguera En aquesta Foguera, volem reflectir aquells esdeveniments més sorprenents i rellevants de la vida nacional, i és clar, com el seu títol indica… “Piezas para un rompecabezas”… produïdes no fa encara molt temps, per la qual cosa el tema de la Foguera gira entorn de les diferents facetes del lucre, l’ambició i el poder.

Foguera 1989 “Peces per a un trencaclosques” Francisco García Parra

A tot ells afegint-li… des de la visió “màgica i fantàstica” de la Foguera… les seues corresponents pinzellades d’humor i crítica constructiva, que assenyalen els “forats negres” que l’abús de certes atribucions porten amb si, màximament quan s’ocupen llocs de responsabilitat i credibilitat. Així doncs, els presentem en la Foguera, (i la Festa segueix). (Llibret de la Foguera)

97 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 98 Foguera. AMA

Explicació de la Foguera

f.97

Foguera infantil 1989 “” Francisco García Parra

Entre contes d’il·lusió, fantasies i llegendes, el xiquet aprèn a saber allò que sol veure… del món que l’envolta… i després de jocs i entremaliadures, amb diligència procura, una vida conèixer… com una cosa que pot ser… tota una gran aventura, i somia poder aconseguir, forjant una vida exemplar, alts cims de grandesa on el bé es puga trobar… per camins de bellesa. (Llibret de la Foguera)

f.98

Foguera 1990 “Mar i festa” Juan Capella

Explicació de la Foguera La rematada de la Foguera és una sirena, amb un sol sobre ella, intentant fer una al·lusió a la nostra mar i a aquest sol meravellós que tan present està quasi sempre amb nosaltres, aquest conjunt està suportat per un joier (el que guarda les excel·lències de les nostres festes i el nostre clima) i que al seu torn està sobre uns corals. Als baixos, i referint-nos a les nostres festes majors, les Fogueres de Sant Joan, un bloc de calendari amb el 24 de juny, l’escut de les Fogueres, un tamboriner, un dolçainer i un foguerer (en aquest cas, el Sr. José Valls) simbolitzen les nostres festes. L’escena central del front i referintnos a la nostra mar, tenim dos banyistes i “Neptú” volent donar a entendre una força atraient que fins Neptú té entre la gent. Una altra de les festes que vivim constantment és la de la circulació, en la qual un cotxe amb un conductor “boig” porta contínuament la mort amb la seua dalla, sent sempre una amenaça per a tots. I finalment la festa al carrer, al qual és un perill eixir, amb la quantitat de lladres, navallaires, etc., que hi ha pertot arreu.

f.99

(Llibret de la Foguera)

Foguera infantil 1990 “Ensenyances” Juan Capella Explicació de la Foguera La rematada de la Foguera infantil fa una al·lusió als animals, que sense rebre ensenyament, els sobra amb els seus instints per a conviure amb naturalitat; en la qual tenim una caseta amb un animalet humanitzat i dos tortuguetes. Als baixos, hi ha quatre escenes en les quals es tracten els temes següents: el dels xiquets que estan contínuament al carrer, així com es critiquen alguns programes de TV en hores que els xiquets encara els poden veure, també com és d’inassolible la universitat per a altres i finalment els xiquets que van a col·legis de preescolar, que en algunes ocasions, més aviat, semblen galliners. (Llibret de la Foguera)

99 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 100 Foguera. Arxiu Isidro Antón Lillo.

f.100

Foguera 1991 “Barbàries” Armando López Sarabia

101 Foguera infantil. Arxiu Isidro Antón Lillo. 102 Foguera. Arxiu Isidro Antón Lillo.

Explicació de la Foguera Damunt d’un peix colossal, l’horòscop de la sort o el mal ens assenyala el que la vida ens ofereix. Com a bolets creixen les barraques i les quaranta mil habitatges anunciats no són suficients per als gitanos albergar. A l’hora de pagar la Foguera no trobes un veí per a cobrar, però si de menjar paella es tracta, apareixen com a mosques per a menjar i engolir. Els tafaners són una plaga i els trobes a milers a la platja. Els polps tenen tantes potes que cal tenir-los en conserva i en llanda. Els verds cuiden el camp i la mar però les caques dels gossos a la ciutat ni l’alcalde amb un ban les llevarà. A la mar, molts peixos de colors, però des del port o l’Esplanà els turistes no suporten tantes olors. (Llibret de la Foguera)

Explicació de la Foguera Damunt d’una carpa de circ un gran cap de pallasso sostingut per oronetes. L’amor en l’edat de pedra, un home que porta a ròssec la dona. Un domador amb una gàbia i un ocell dins. El forçut alçant els pesos. f.101

Foguera infantil 1991 “El circ nostre de cada dia” Armando López Sarabia

Dos pallassos fent pallassades. El cobrador d’impostos. Un guàrdia posant multes. Un arlequí envoltat de caretes. (Llibret de la Foguera)

f.102

Foguera 1992 “La festa més hermosa” Armando López Sarabia

Explicació de la Foguera Tres papallones que ixen del més alt com a símbol del foc. Davall d’elles, quatre cares que expressen el bo i el dolent de la festa, l’alegria, la bellesa, el dolor i la indiferència. Davall tenim la música que no pot faltar en la festa, els músics de la dolçaina i el tabalet. Una parella de veïns, que són els eterns criticadors del barri, només saben parlar i no pagar. Una parella de xiquets amb el vestit típic alacantí, que són la futura flama del demà. Una altra família de veïns del barri, però aquests són els que aporten i col·laboren amb la festa. El vigilant de la Foguera, personatge que fa que el monument es conserve fins a la nit del 24. I els artistes de la Foguera, els artífexs d’aquestos preciosos monuments. (Llibret de la Foguera)

f.103

Foguera infantil 1992 “El bosc encantat” Armando López Sarabia

103 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 104 Foguera. Arxiu Isidro Antón Lillo.

Explicació de la Foguera Un cap d’Unicorn corona el centre de la foguera eixint d’un tronc d’arbre, i al voltant tot un bosc, els bolets i els follets. El mag, els xiquets, els animalons del bosc, el qual tots els xiquets han de respectar i cuidar perquè siga sempre lloc de joc, pau i tranquil·litat. (Llibret de la Foguera)

f.104

f.105

Foguera 1993 “Confiança” Javier Capella

Explicació de la Foguera Una rematada avantguardista dóna forma al títol d’aquesta Foguera, “Confianza”. Una confiança esplendorosa i a la vora de l’extinció; esperança que va ser l’únic dels dons que no va escapar del mite de la caixa de pandora i que ara com ara ens manté en aquests temps tan difícils que ens envolten. Dues grans màscares, trista i alegre, respectivament, donen la idea de la confiança que va fallar i de la que, al seu torn, va triomfar, respectivament. En les bases es relaten circumstàncies de la vida diària com els mitjans, o més aviat, els pocs mitjans dels quals disposen hui els policies per a combatre els mals que fan que es perda la bellesa de la ciutat d’Alacant; les dones ja no confien en el que compren ni si arribaran sanes a casa, el trànsit cada dia està pitjor encara que baixen els accidents; els tripijocs del poder estan ficant en una fossa el futur del país i fa perdre la confiança dels ciutadans. Aquests i molts altres temes són els que tracta aquesta Foguera dels Àngels-Felipe Bergé 1993. (Llibret de la Foguera)

Foguera infantil 1993 “Tinta d’alegria” Javier Capella Explicació de la Foguera Els personatges imaginaris i aventurers que van desenvolupar la nostra creativitat de xiquets, són els que formen el cos central de la rematada: entre ells es troben alguns tan coneguts com Goliat, el Capitán Trueno i el Guerrero del Antifaz. Tot això naix de la imaginació que desborda el tinter i que passa pel cap i les mans de grans guionistes i dibuixants.

105 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 106 Foguera. Arxiu Isidro Antón Lillo.

Un immens llapis forma un dels laterals de la base, així mateix es troba envoltat per tendres personatges de ficció i reals com Panchita, la serventa del Doctor Tragacanto o un dels lleons que tantes vegades han pretès simbolitzar el rei de la selva, tots aquests i molts altres més són els personatges que formen les base d’aquesta Foguera infantil. (Llibret de la Foguera)

f.106

Foguera 1994 “Amb lo que costa fer” Javier Capella Explicació de la Foguera La Foguera en la seua part central o rematada, representa el nostre entorn natural, representat pel sol, la naturalesa i el cel. Tot està sostingut per uns rostres humans que formant uns pilars en la part inferior de la rematada, miren atònits com sense remei s’està destruint el seu hàbitat natural. Ja en la part inferior, la Foguera es divideix en quatre bases o escenes, amb un contingut en crítiques totalment alacantines. Tals crítiques fan referència als temes següents: - El primer tema parla de com després que tots els alacantins paguem el nostre impost de circulació per utilització de la via pública, damunt hem de pagar per a poder aparcar al carrer o el cotxe se l’emporta la grua. - Un altre tema ens intenta explicar els obstacles que s’han de passar per a aconseguir traure una Foguera avant, ja que els pagaments cada any són més, i en canvi els ingressos del barri són inferiors, i que només poden subsistir els que amb mitjans poc ortodoxos se salten totes la regles morals i econòmiques per alt. - També es toca el tema de les Fogueres experimentals a la nostra ciutat, representat per una aula en la qual el professor vestit de foguerer intenta donar algun significat a aqueixes Fogueres estranyes que es planten a Campoamor cada any. Els alumnes, que són els futurs foguerers, pensen que si en un futur (esperem que llunyà) això s’arribara a plantar, possiblement es perdria la festa de les Fogueres i si no, imaginen-se tot Alacant ple d’aqueixes “coses”. (Llibret de la Foguera)

f.107

107 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 108 Foguera. AMA

Foguera infantil 1994 “Fogueres” Javier Capella Explicació de la Foguera El cos central és una gran flama que simbolitza el culte al foc que es viu en aquestes festes, damunt d’aquesta flama apareixen dos busts representant l’alacantina i el foguerer. Un altre punt a assenyalar és l’enrenou de gent que es reuneix en aquestes festes, també, per descomptat, en una de les escenes apareix el típic bomber vetlant per la seguretat i donant alguna remullada al respectable, no podien faltar en aquestes festes de barraques i revetles. En aquesta Foguera també es vol fer un homenatge al barri antic de la nostra ciutat d’Alacant. (Llibret de la Foguera)

f.108

Foguera infantil 1995 “Ensenyances” La comissió Explicació de la Foguera La rematada és un dimoniet que apareix del lloc més insospitat, en aquest cas, en un gran tinter. Intentant com sempre donar males idees als xiquets, ensenyant falses sumes i multiplicacions a la pissarra. La Foguera tracta dels estudis i l’educació dels xiquets, en ella, en les seues diferents escenes, observem els que són estudiosos, i els que per no ser-ho tant, els tocarà a l’estiu treballar. En la primera escena veiem com un robot suplanta els vertaders pares. (Llibret de la Foguera)

Foguera 1995 “Ecologia” La comissió f.109

Explicació de la Foguera El tema de la Foguera és purament ecologista. La rematada és una gran planta lunar plena de cràters i exòtics fruits. En les seues diferents escenes s’intenta explicar graciosament la importància que tenen les plantes per a la supervivència al nostre planeta i en qualsevol altre, si és que n’hi ha. (Llibret de la Foguera)

109 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 110 Foguera. Arxiu Isidro Antón Lillo.

f.110

Foguera infantil 1996 “Orient i Occident” Javier Gómez Morollón Explicació de la Foguera Orient i Occident, dos mons, dues cultures diferents, que al llarg dels segles han viscut quasi d’esquena l’una a l’altra, a vegades ignorant-se, desconeixent-se. Però malgrat els molts contrastos de les diferents maneres d’entendre la vida, hui dia es van acurtant distàncies, anem coneixent-nos una mica millor i igual que l’oriental s’ha occidentalitzat també a Occident penetra cada vegada amb més força tot el que ve d’Orient, des de la tecnologia, els Karaokes, la moda i fins i tot la gastronomia. (Llibret de la Foguera)

f.111

Foguera 1996 “Cinemascope” Javier Gómez Morollón Explicació de la Foguera

f.112

111 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 112 Foguera. Arxiu Rafael Lidón Santacreu. 113 Foguera. Arxiu Isidro Antón Lillo.

La Foguera arreplega tota la màgia, l’encant i la grandiositat del cinema. Així, les bases ens mostren escenes quotidianes diferides a vegades al món de la festa, però simbolitzades per temes cinematogràfics. Un projector de cinema serveix de trampolí, de suport per a la fama presentada per la dona, ideal, desitjada, però inassolible per a molts. I com tot art, i aquest diuen que és el setè; les muses són indispensables per a assolir la inspiració i aconseguir que nasca una obra mestra, genial. Les muses, també presents en la Foguera simbolitzant, al seu torn, els diferents gèneres cinematogràfics, tot això il·luminat per tres enormes focus, element emblemàtic i profundament enllaçat amb aquest món sempre atraient del cinema. (Llibret de la Foguera)

f.113

Foguera 1997 “Especulacions” Javier Gómez Morollón Explicació de la Foguera L’especulació del terreny és un problema d’actualitat, per desgràcia, a nivell mundial, a conseqüència dels interessos econòmics, de la falta d’escrúpols i valors morals, les grans multinacionals saquegen, destrueixen i espremen tot allò que se’ls posa per davant, siga una selva amazònica, un bosc o un camp de blat. No els importa el mal que puguen fer, només volen aconseguir més i més rendiment als seus negocis i inversions. Però això no sols succeeix a nivell mundial, també passa al teu país, a la teua ciutat, fins i tot al teu barri. Doncs bé, la nostra Foguera intenta criticar tot això simbolitzant l’especulació per una excavadora que d’una banda ha arrancat un arbre, dels poc que queden, amb la pala davantera i per darrere, de sotamà, s’emporta un bon sac de diners, sense adonar-se que amb aqueixa actitud fins i tot perilla el sòl sota els seus peus. Les escenes de la Foguera tracten el mateix tema des de diferents punts de vista, d’una banda, si seguisquen així les coses, les generacions futures hauran de saber el que són els arbres per mitjà de l’escola i els professors; d’altra banda, queden tan pocs espais verds que d’ací a poc farem footing en els tests i en les obres apareixen restes arqueològiques que a vegades no ixen a la llum pública per a poder seguir les obres, i també a la mar cada vegada hi ha menys espais verges. (Llibret de la Foguera)

Foguera infantil 1997 “La selva en perill” Javier Gómez Morollón

Explicació de la Foguera La selva està en perill i hem de salvar-la, les selves del món són patrimoni de la humanitat i és la nostra obligació cuidar-la perquè les generacions esdevenidores puguen beneficiar-se de totes les coses bones d’aquests nuclis verds, vertaders pulmons del planeta terra. La nostra Foguera representa un arbre al cim del qual hi ha un mico que es tapa els ulls, espantat per l’avanç de la civilització en el seu hàbitat, destruint zones d’arbreda i caçant i engabiant animals en perill d’extinció. Tot això en benefici d’uns quants desaprensius als quals no els importa destruir el nostre medi ambient. (Llibret de la Foguera)

114 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 115 Foguera. Arxiu Rafael Lidón Santacreu.

f.114

f.115

f.116

Foguera 1998 “Evolució?” Javier Gómez Morollón Explicació de la Foguera Evolució?, de debò hem evolucionat?, cap a on?, tal vegada estiguem en el punt de partida i només haja evolucionat la tecnologia de la roda a les estrelles. Un dinosaure, rei de l’evolució abans d’extingir-se, mira esbalaït un astronauta, actual rei de l’evolució i l’avanç tecnològic, molt envanit i adormit sobre els seus llorers no s’adona que tot pot arribar a la seua fi.

116 Esbós de la Foguera. AMA. 117 Foguera. Arxiu Rafael Lidón Santacreu.

La gent de la festa també ha evolucionat, des de “l’homo foguerus casctus”, inventor del foc i les Fogueres, passant per “l’homo gestorus estresatus” i acabant per “l’homa bellesus saludatis”. (Llibret de la Foguera)

f.117

f.118

Foguera infantil 1998 “Lecció d’art” Javier Gómez Morollón Explicació de la Foguera

118 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 119 Foguera infantil. Arxiu Isidro Antón Lillo.

Atenció, xiquets, aprendrem una cosa molt bonica i molt didàctica com és l’art. Com sabeu, a través de la història hi ha hagut moltes persones que per les seues aportacions creatives i pel seu enginy ens han llegat un conjunt d’obres d’art que totes elles juntes les estudiem avui com a HISTÒRIA DE L’ART. Doncs bé, aquestes persones tan creatives són els artistes, dels quals sorgeixen aqueixes obres magnífiques que tant ens agrada veure i que segons en quina època s’han fet i han constituït els estils, per exemple: “el Renaixement”, “el Barroc”, “el Cubisme”, etc. i per damunt de tot, l’artista ha de deixarse portar per la inspiració, que va damunt el carro de l’art en el qual només pugen els artistes consagrats com Leonardo da Vinci, d’aquest carro tiren els ocells més bells i el condueix una tortuga. (Llibret de la Foguera)

f.119

1 La 99 au d 9 st ot er ze 2 a n 0 a 1 0

1999-2010

f.120

f.121

Anys d’austeritat Acabat l’exercici 1998, es produirien importants canvis que van afectar diferents aspectes de la Foguera. D’una banda, s’iniciava un període d’estancament i certa caiguda en el nombre de comissionats, així com de la col·laboració veïnal, veient-se reduïdes considerablement les cartilles dels col·laboradors amb les quals fins llavors contribuïen a la continuïtat de les festes al barri. D’altra banda, Javier Gómez Morollón, artista dels nostres monuments el 1998, amb el qual havíem aconseguit el màxim guardó en Categoria Especial infantil, va decidir deixar per un temps la professió per a dedicar-se a altres menesters, la qual cosa va obligar a la cerca de nous artistes. Després de l’eufòria de 1998, calia mantenir els peus en la terra, i així ho expressava el nostre President, Isidro Antón: “Gracias a este equipo tanto de mayores como de infantiles, el año pasado pudimos disfrutar de lo que es un PRIMER PREMIO de CATEGORÍA ESPECIAL INFANTIL y un NINOT INDULTAT INFANTIL. Espero que todos disfrutéis con nosotros y nos podáis ayudar a conseguirlos más años. Pero para eso hace falta que más gente se embarque con nosotros en la aventura de la Fiesta”. L’esmentada escassetat de comissionats es va evidenciar ja l’any 2000 després d’una lleugera caiguda en el cens tant d’adults com infantils. Amb tan sols 17 adults i en referència a això, així es mostrava Isidro en el seu saluda: “[…] la verdad es que no sé ya que deciros para que os integréis dentro de la Hoguera y así entre todos poder tener una gran fiesta durante estos días. Pues cada vez somos menos y la gente se cansa, necesitamos savia nueva para poder fortalecer y consolidar la comisión”. Però la situació semblava no experimentar un canvi decisiu amb el pas dels anys, malgrat que a poc a poc s’involucrava més gent en la comissió, encara que a comptagotes. El 2002 s’evidenciaven en el llibret de nou les dificultats per a portar la festa al barri, “una labor cada vez más complicada, pues la fiesta necesita que se integre más gente en ella”; un any en què ens va deixar Justino Esteban, “un gran festero y una gran persona […] fue mi maestro pues con él entré la primera vez en las fiestas de Hogueras” , manifestava Antón.

100

120 Desfilada després de l’arreplegada de premis 2003. Arxiu Vanessa Jarrín Lledó. 121 Llibret 2004. AMA. 122 Llibret 2006. AMA. 123 Arreplegada de premis 2003. Arxiu Vanessa Jarrín Lledó. 124 Membres de la comissió davant la Foguera de 2000. Arxiu Vanessa Jarrín Lledó.

f.122

f.123

El 2005 expressava el seu agraïment per “el esfuerzo desinteresado, tanto humano como económico […] tanto el comisionado que aporta y lo recoge, como el vecino con sus loterías, rifas, cuotas, anuncios en nuestro llibret, cargos de honor, etc. Todo ello mantiene ese fuego”. I en algun moment va arribar a mostrar la seua resignació parafrasejant José Ortega y Gasset: “El que no puede lo que quiere, que quiera lo que pueda”, i assumint que: “Ya que no podemos aspirar a tener una Hoguera especial, vamos a querer lo que tenemos, quizás así la podemos hacer un poco más grande cada día”. Sens dubte, unes difícils paraules per a qui sempre ha apostat i defensat fermament l’art efímer. Possiblement en aqueix moment no podia arribar a imaginar que tan sols uns anys després la Foguera tornaria a la Categoria de plata i aconseguirira importants guardons. Des que Isidro començara el seu camí al capdavant de la comissió, va tenir molt clar que per a poder créixer en un futur calia cuidar en el present els xiquets, aqueixos comis-

f.124

sionats infantils que, amb el pas dels anys, es farien càrrec de les regnes per a mantenir viva la Foguera. Per això, quan la situació econòmica es va veure minvada, molt a pesar seu va optar per retallar el pressupost destinat al monument adult, mantenint el màxim possible l’infantil i intentant oferir al barri, amb les mínimes retallades, l’ambient festiu que sempre ha inundat els nostres carrers amb música (les cercaviles diàries, fins i tot amb jornades en les quals es realitzaven al matí i a la vesprada, acompanyades de la banda, han sigut la tònica habitual en Àngels-Felipe Bergé, pólvora i il·luminació. I així va quedar patent en el llibret de 2008: “A mis infantiles, a los que siempre he cuidado y malcriado para que, cuando crezcan, se sientan orgullosos de su Hoguera, porque son la base de nuestra Fiesta”; i el 2009: “No puedo pasar estas líneas sin felicitar a mi Hoguera infantil por ese esfuerzo y dedicación que hacéis para que nuestra Hoguera llegue a lo más alto”.

sament dels qui van ser comissionats infantils i ja formaven part de la comissió adulta. En només una dècada, aquesta s’havia incrementat en quasi un 75%, mentre que la infantil es mantenia estable, arribant a aconseguir el 2009 la gens menyspreable xifra de 72 comissionats en total, la més elevada des de 1992. I no tot havien de ser penúries i desassossecs, també va haver-hi moments de gran alegria, com quan el 2010 Isidro va fer referència al “regal” que va rebre: “Hoy celebro 20 años de Presidente en la Fiesta, 20 Hogueras plantadas. Este año de celebración para mí, he recibido un gran regalo, tener a mi niña Chloe como Bellesa del Foc infantil 2010, una de estas tantas niñas y niños que se han criado conmigo y a los cuales adoro e intento cuidar porque son el futuro de la Fiesta”.

En els últims anys d’aquesta etapa que abasta dotze exercicis festers es deixava notar aqueix transva-

101

f.125

Les Fogueres Com s’ha comentat anteriorment, el parèntesi de Gómez Morollón va obligar la comissió a buscar nous artistes de cara a realitzar els monuments de 1999. En aquesta ocasió, es va optar per contractar artistes diferents per als monuments, sent els germans Gómez Fonseca (els qui havien obtingut el Segon premi d’Especial l’any anterior, i guanyarien el 1999) els encarregats de crear “Tot a 100”, mentre que la Foguera infantil va ser obra del valencià Carlos Villanueva, el qual havia obtingut bons resultats l’any anterior en Florida-Portatge. En aquesta ocasió, la categoria de la Foguera va pujar a Cinquena i la infantil va baixar a Primera, aconseguint aquesta el Quart Premi amb “Vine d’aventura a Alacant”. L’època daurada que estaven vivint els Gómez Fonseca suposava acceptar unes condicions que en aquell moment la Foguera no podia assumir, per la qual cosa es va haver de buscar un nou artista, sent finalment Villanueva qui es responsabilitzaria de tots dos monuments. La vinculació de l’artista amb la comissió ha sigut la més longeva de la nostra història, iniciant-se el 1999 i finalitzant el 2009, amb deu Fogueres adultes consecutives. Els resultats de l’any 2000 van ser realment bons, ja que tots dos monuments van aconseguir posicionar-se en podi, una cosa que ha ocorregut en comptades ocasions en les nostres sis dècades d’existència. “¡Alacant! A tot hora carnaval” es va fer amb el Tercer Premi de Sisena Categoria, mentre que “Vacacions i festa” va triomfar en la Categoria de plata infantil. “El saber no ocupa lloc” va ser el títol de la Foguera infantil de 2001, resultant guardonada amb el Quart Premi, mantenint la Categoria d’anys anteriors. Per la seua part la Foguera “Atrapats ¡de nou!”, de considerable alçària per a la seua Categoria, no va obtenir premi. El 2002, tant “Comunicació ¡medis i formes!” com “¡Alacant! Mil i un amsomit” no van aconseguir el reconeixement del jurat, mentre que l’any següent, el monument infantil, aquesta vegada enclavat en Segona Categoria va obtenir el Cinqué Premi amb “Els somnis orientals”. La Foguera titulada “Disfrutem del mar!

102

125 Foguera 2006. Arxiu Rafael Lidón Santacreu. 126 President i Bellesa davant la Foguera 1999. Arxiu Isidro Antón Lillo. 127 Foguera 2010. Foto Alejandro González Borja.

1999-2010

f.126

f.127

Mentres pugam?” va estar inspirada en el Mediterrani i va comptar com a rematada amb una deessa protectora del medi marí.

“disseny surrealista” totalment diferent al que havia realitzat fins al moment i que va quedar molt lluny del resultat esperat.

2004 va ser l’últim any en què Carlos Villanueva es va responsabilitzar de la Foguera infantil, que en aquesta ocasió va portar per títol “Una de por”, mentre que l’adulta, “Tele addicció de nou”, satiritzava la programació de la televisió autonòmica, fent un còmic repàs per tota la graella televisiva i els seus protagonistes, en un any en què tots dos monuments es van quedar sense premi.

El 2007 se suma un nou premi al nostre palmarés, corresponent a la Foguera adulta “Enxixos inmobiliaris”, que va obtenir el Cinqué de Sisena Categoria. La infantil va ser l’última creació de Rafael Lidón per a Àngels-Felipe Bergé, aquesta vegada sota el títol “Anem a contar mentides”.

El nostre comissionat Rafael Lidón debutava el 2005, creant la Foguera infantil “Esos locos bajitos”, un treball que va agradar tant a la comissió com al jurat, qui li va atorgar el Primer Premi de Quarta. Per part seua, Charlot va ser el protagonista d’’Una comissió ¡de cine!”, un monument dedicat al seté art. L’any següent repetia “Mansa, lluentosa?” i amb “Som especials”, segons paraules de

Lidón amb Villanueva, un treball, l’artista de

En el 80 aniversari de les Fogueres, Villanueva torna a fer-se càrrec de tots dos monuments, l’adult en Sisena, titulat “De la festa la vespra en nostres pobles”, que es va fer amb el Tercer Premi, i l’infantil “Sense por”, en Quarta. Javier Igualada Fernández va arribar a la comissió el 2009 com a artista de la Foguera infantil. El títol triat va ser “El sopar de la iaia”, participant en Tercera Categoria, i Carlos Villanueva va arribar al final de la seua etapa en Àngels-Felipe Bergé amb “Mantingam la mar neta… mentres pugam”, un altre treball de temàtica

marina amb el mateix esbós que els germans Gómez Fonseca van crear per a la Foguera Francisco Albert el 1997, encara que el plantat finalment no es corresponguera en absolut amb el que estava previst. Després d’onze anys de vinculació, es decidia canviar d’artista, optant en aquesta ocasió per Fran Santonja, qui ja havia demostrat la seua vàlua, destacant els treballs realitzats per a Calvo Sotelo en Primera i Especial. I va arribar al nostre districte amb un modest monument de Cinquena Categoria titulat “Renàixer”, i no va poder ser més encertat, perquè aquest any va ser el punt d’inflexió que va suposar l’ascens imparable de la comissió. En infantil, Javier Igualada va repetir creant el seu últim treball en el nostre districte, titulat “La nit màgica de Sant Joan”.

103

Xiquetes de foc Durant aquesta etapa, Àngels-Felipe Bergé ha tingut el privilegi d’aportar dos de les seues Belleses infantils com a representants dels xiquets festers d’Alacant. El Festival d’Elecció de 2007 es va celebrar a la plaça de bous, el 6 de maig i va estar presentat per Alejandra Medina de la Foguera de Benalua i pel nostre comissionat, Borja Antón. Al final de la gala, el tradicional bombo va ser l’encarregat de donar la sort a set xiquetes que es convertien en la Bellesa del Foc infantil i les seues Dames d’Honor. Una de les Dames va ser Belén López Molina, candidata de la nostra Foguera, qui iniciava un any màgic acompanyada per Trinidad Alonso, de la Foguera Escriptor Dámaso Alonso; Yolanda Ferrol, de La Florida; Beatriz Conejero, de Campoamor; Nerea Sánchez, de MongesSanta Faç i Alba Bernabé, de Campoamor Nord-Plaça d’Amèrica. La Bellesa del Foc infantil va ser Cynthia Santos Carrillo, de la Foguera Els Àngels. El Teatre Principal va ser l’entorn triat per a la Proclamació, que es va desenvolupar el 20 de maig. El 2010, Chloe Stephant Nicolás va ser triada Bellesa del Foc infantil. Va succeir la nit del 2 de maig, a la plaça de bous, sent el primer any en què la màxima representant infantil de la Festa no depenia de la fortuna per a aconseguir el càrrec, ja que va ser un jurat, igual que amb les adultes, l’encarregat de designar la Bellesa infantil. Al costat d’ella, les seues sis Dames d’Honor: Inmaculada Bertomeu, de La Goteta; Almudena Llopis, d’Hernán Cortés; Rocío Mora, de Bulevard del Pla-Garbinet; Claudia Gómez-Reino, de Calvo Sotelo; Celia Iborra, de Pont la Vilavella; i Bárbara Rodríguez, de Doctor Bergez-Carolines. Aquestes sí que van haver d’encomanar-se a la sort, ja que les seues “boletes” es van introduir en el bombo al costat de les d’altres 24 candidates triades pels membres del jurat. La seua Proclamació es va produir el 16 de maig al Teatre Principal, que va comptar amb una part lúdica a càrrec de la “Brigada Chiflada”, que va traslladar als centenars de xiquets presents al Teatre la nova Ordenança municipal de neteja, i una part protocol·lària, la solemne imposició de bandes, en la qual Chloe va rebre de mans l’alcaldessa, Sonia Castedo, l’acreditació i la insígnia d’or. Com tots els canvis que es produeixen en Fogueres, hi havia qui no apostava en absolut pel nou sistema d’elecció, però la sort que Chloe fóra la primera a ostentar el càrrec mitjançant designació directa, va dissipar tots els dubtes sobre la idoneïtat d’aquest avanç. De fet, pocs anys després es faria un pas més, sent també les Dames d’Honor triades pel jurat. A manera d’anècdota, cal destacar que la Foguera oficial de 2012, “Esplendor”, dels Germans Gómez Fonseca, representava un gran bust d’una Bellesa amb una imponent mantellina que estava inspirada en la que va lluir Chloe durant el seu any com a Bellesa del Foc infantil.

104

128 Belén en el moment de convertir-se en Dama del Foc infantil 2007. Arxiu Belén López Molina. 129 Belén en la Gala del Port. Arxiu Belén López Molina. 130 Chloe, Bellesa infantil 2009 i Bellesa del Foc infantil 2010. Arxiu de la Foguera. 131 Chloe en la Presentació de 2011. Arxiu Sonia Molina Ortega.

1999-2010

f.128

f.130

f.129

f.131

105

Foguera 1999 “Tot a 100” Germans Gómez Fonseca Explicació de la Foguera REMATADA: monedes de diferents grandàries, donen forma a la rematada. Sobre aquestes l’anagrama més universal del planeta, “els diners”, vil metall sobre el qual gira tot. Uns paquets de regal en la part inferior representen les sorpreses que ens emportem perquè hui dia està tot a 100, tot és bo, és bonic i sobretot, és barat. 1a ESCENA: treballadors del Tot a 100 tenim al país, doncs els contractes brossa es fan amb el mercat laboral. 2a ESCENA: estrelles de Tot a 100, la petarda de torn té la seua ocasió en la televisió d’ensenyar les seues vergonyes per un mòdic preu. 3a ESCENA: una festa de Tot a 100, el foguerer amb el seu treball trau el barri avant, i moltes vegades és criticat, i és que per quatre duros no es poden tenir llums, llonganissades, coets i un gran monument. (Llibret de la Foguera)

f.132

Foguera infantil 1999 “Vine d’aventura a Alacant” Carlos Villanueva Explicació de la Foguera Al centre de la Foguera, el rellotge de butxaca marca les hores que tenen els xiquets per a imaginar aventures. El sol que tan esplendorós llueix a la nostra terra observa amb mirada dolça com juguen els xiquets. Remata la Foguera un grup de xiquets representant el salvatge oest americà tan famós en el cel·luloide com als parcs temàtics que es construeixen pertot arreu del continent. 1a escena: l’aventura al pati del col·legi, els xiquets s’ho munten inventant jocs i personatges, intentaran aconseguir la conquesta de l’illa de l’hamburguesa, amb la seua palmera al capdamunt com a bandera de la nostra terra. 2a escena: els xiquets, vestits de soldats per la pau, es llancen a l’aventura de salvar el món de totes les atrocitats que ocorren diàriament, i que tant fereixen la sensibilitat de tots.

132 Foguera infantil. Arxiu de la Foguera. 133 Foguera. Arxiu Rafael Lidón Santacreu.

106

3a escena: la gran aventura dels foguerers que s’han desplaçat fins al nostre poble per a arreplegar la Foguera, amb el transport a la nostra disposició una miqueta atípic. 4a escena: de visita a la bruixa bona que ens dirà com veu l’aventura dels premis a la bola de cristall, possiblement no ens aclarisca res, per a no ferir la sensibilitat dels xiquets per si s’equivoca. (Llibret de la Foguera)

f.133

107

Explicació de la Foguera

f.134

Foguera 2000 “¡Alacant! A tot hora carnaval” Carlos Villanueva Explicació de la Foguera Rematen la Foguera dos xiquets vestits de saragüells, amb perfecta al·lusió al lema de la Foguera, al centre, un rellotge amb forma de mitja lluna marca les hores, portant-nos al deliri carnavalesc, que la nostra terra ofereix a tothom i a tota hora, la dama amb la seua màscara ocultant part del seu rostre, ens convida a imitar-la per al delit de la festa dia a dia. 1a escena: disfressats de currants amb pic i pala, és el destí de moltíssims espanyolets, que somien amb la sort de la loteria primitiva o el cupó de l’ONCE, aqueixa sort que els canviaria la disfressa de dia a dia. 2a escena: després de visitar el bingo i eixir en pilotes, se’t pot quedar la cara de ximple, el pallasso que sempre li toca posar la mateixa cara, perquè uns altres la posen també de pallasso, però del llest. 3a escena: aquest mig arc en ruïnes no és una altra cosa que com et pots quedar si et visita el que es disfressa d’inspector d’hisenda davant la mirada del diable, que amb trident en mà espera la caiguda de l’intrús. 4a escena: disfressats de personatges estan el centurió romà i el pirata, el corsari negre, el primer formarà part del més famós parc temàtic que últimament s’anuncia, Terra Mítica i el segon intentarà lucrar-se amb el seu Windows 2001. Amb odissea cibernètica. (Llibret de la Foguera)

Remata la Foguera infantil un personatge mític, el corsari alacantí entre els tresors aconseguits com a botí i a l’ombra de les palmeres, envoltat de tots els ratolins pirates que són els seus companys d’aventures. Entre els perfums que emana l’alfabeguer, el llaurador i la dama observen com prospera la festa i la nostra terra, i els visitants gaudeixen de tantes i tantes opcions turístiques, que cada dia s’ofereixen als que de fora venen a visitar-nos. 1a escena: com a primer plat turístic estan les Fogueres, Festa d’Interès Turístic Internacional, els comissionats s’encarreguen de preparar el monument per a presentar-lo el dia de la plantà, juntament amb el mestre constructor i aconseguir que siga del delit del barri i de tots els visitants. 2a escena: els turistes observen l’entrada de bandes, famós espectacle de la nostra festa, on tots posen de la seua part, músics i foguerers, per aconseguir la major esplendor de l’espectacle. 3a escena: els paratges turístics ambientats amb animals exòtics i salvatges, on visitar racons paradisíacs per al relax del personal i gaudi de les vistes que no estan a l’abast de la mà. Els xiquets s’encarreguen de cuidar i vigilar l’entorn. 4a escena: personatges de la ciència-ficció com Superman animen els xiquets a visitar la nostra terra i les nostres festes per a assaborir les coses bones que ací tenim, que és molt i a tota hora. (Llibret de la Foguera)

134 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 135 Foguera. Arxiu Rafael Lidón Santacreu.

108

Foguera infantil 2000 “Vacances i festes” Carlos Villanueva

f.135

109

136 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 137 Foguera. Arxiu Isidro Antón Lillo.

Foguera 2001 “Atrapats ¡de nou!” Carlos Villanueva Explicació de la Foguera Al centre de la Foguera, el personatge de patilla llarga, somriu sarcàsticament, perquè la ratera està preparada per a caçar l’incaut ratolí. La rata gran, símbol del poder que a vegades tenen alguns personatges, i que des de la seua posició dominen el cotarro com si fórem marionetes i tenen totes les claus de les portes d’accés al treball, a l’estudi, a l’economia, a tot en general. L’anomenada caixa tonta s’ha convertit en una ratera que ens atrapa a quasi tots de ¡NOU! Amb programes que arriben a les cotes més altes d’audiència per molt banals que siguen. 1a escena: és el rei dels programes televisius, el “Minut a minut”, futbol per antonomàsia, desitgem que l’Hèrcules torne a primera per a tenir-lo tots els diumenges en pantalla, l’àrbitre no sempre és el culpable. 2a escena: és la publicitat el manteniment de bona part del pressupost televisiu, però quan arriba el “Cinema sense talls publicitaris”, és un goig, tot seguit, sense interrupcions, sense que se’t faça la una de la matinada, perquè la pel·lícula es fa interminable, i potser, acabes adormint-te. 3a escena: “Anem a pelar el personatge trailarà”, haurien de cantar en “Tela marinera”, pelar, ridiculitzar, i altres vegades posar al calder de la fama a personatgets que caldria saber on han estudiat, tal vegada en alguna escola d’aqueixes que hi ha enfront de les de pagament, que tanquen a les set per a anar-se’n a dormir. 4a escena: preparades per a la gran marató, estan les senyores, “La música és la pista”, i a partir d’ací, la destinació és la meta. (Llibret de la Foguera)

Foguera infantil 2001 “El saber no ocupa lloc” Carlos Villanueva

110

f.136

Explicació de la Foguera Forma el centre de la Foguera un braser d’orfebreria, molt lluminós per l’esguerro de tota la saviesa que emanen les seues flames i fums, un cap d’una bella princesa és la saviesa de la Naturalesa, amb els cabells embullats entre les flors i els ocellets voletejant al seu voltant, amb una cara preciosa, tal com si fora la millor porcellana del planeta. Observa tants i tants desastres com es produeixen diàriament, esperant tots que ella pose solució a tots els despropòsits que el poder i el progrés atorguen a l’home. 1a escena: els xiquets ben xicotets ja se saben el codi de circulació, i per això, donen bona mostra de com s’ha de circular, per a evitar els accidents. 2a escena: els xiquets que no estudien a part de veure’s retrògrads en la societat, pateixen els càstigs més típics, com estar de genolls cara a la paret, amb un barret de grans orelles. 3a escena: per a aprendre un ofici fa falta de tot, cultura, tecnologia, i bones mans, només els millors se salven de la “cremà”, així és que estudiar una mica més per a no ser del grup que sempre ixen socarrats. 4a escena: amb llapis s’escriu la història, romans, moros i cristians, xicotets herois tots ells junts formen la història de la civilització. (Llibret de la Foguera)

f.137

111

138 Foguera infantil. Arxiu Rafael Lidón Santacreu. 139 Foguera. Arxiu Rafael Lidón Santacreu.

f.138

Foguera 2002 “Comunicació, ¡medis i formes!” Carlos Villanueva Explicació de la Foguera Amb el nou mil·lenni arriben noves formes de comunicació, cada vegada més ràpides i més sofisticades. Internet ens descobreix cada dia una nova fórmula, els telèfons mòbils igual. Cada sistema que ix nou ens deixa més sorpresos i els anteriors queden prehistòrics ràpidament. L’ordinador ja va semblant que està passat de rosca. Al centre de la Foguera, un monitor és el símbol de modernitat i comunicació, les antenes repetidores creixen per onsevulla, el xic jove entra dins dels paràmetres i els estereotips de la comunicació més moderna. Els fantasmes sorgeixen per tots els racons, com els virus en la informàtica, per a asustar o donar faena. 1a ESCENA: Els polítics tenen en la comunicació la seua principal assignatura, des del púlpit exerceixen i donen curs a la seua oratòria, els creix el nas com al famós Pinotxo, tal vegada perquè fan el mateix que ell… 2a ESCENA: Amb el rerefons del teatre i les caràtules símbol del drama i la comèdia, els mimos i els pallassos es guanyen la vida comunicant amb les seues expressions el costat alegre de la vida, almenys ells intenten sempre fer la vida una mica més agradable. 3a ESCENA: Amb la publicitat s’atrau el públic, aquesta és la manera de comunicar al personal tot el que la societat de consum té al seu abast, encara que els mitjans castiguen amb la publicitat, el públic sembla no saber fer res si ella no ens informa i ens comunica el que hi ha en el mercat, els mitjans a vegades freguen l’absurd i el ridícul, o entren de ple en ell amb la condició que el missatge arribe fins al públic, de tota mena. 4a ESCENA: Al barri gossos i gats porten mòbil, la gent jove necessita l’ordinador i internet per a treballar?, a vegades xatejar, jugar amb el videojoc més modern, enviar missatges als programes concurse de televisió i entretenir-se és més important. (Llibret de la Foguera)

Foguera infantil 2002 “¡Alacant! Mil i un amsomit” Carlos Villanueva

112

Explicació de la Foguera El rellotge marca les hores que falten perquè la festa desperte i trobar-se a la ciutat de la llum i del color, embolicats en olor de pólvora i música per onsevulla, gent de tot arreu aclaparada i exhausta per tot el que som capaços de fer, aquesta és la ciutat d’Alacant. Volant en la seua catifa màgica van Aladín i Yasmín, observen la ciutat des de dalt amb admiració i satisfacció i la seua gent envoltada de festes. 1a ESCENA: Fent plans per al viatge de fi de curs, sobre la maleta i les cartilles escolars dels xiquets preparen el seu viatge tan desitjat, la destinació, lògicament, serà Alacant i les seues Fogueres. 2a ESCENA: El sol calfa i abelleix un bany després de la festa, els xiquets jugaran a les platges tan belles que tenim, serà un dia inoblidable. 3a ESCENA: Dormint entre peluixos somien els xiquets amb el dia gran, comencen les festes i gaudirem i ens divertirem molt. 4a ESCENA: Moros i cristians, visitarem la Santa Faç, anirem al concurs de paelles, veurem l’espectacle de mascletaes i castells, segur que ho passarem estupendament. (Llibret de la Foguera)

f.139

113

140 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 141 Foguera. Arxiu Isidro Antón Lillo.

Explicació de la Foguera

f.140

Foguera 2003 “Disfrutem del mar, mentres pugam?” Carlos Villanueva Explicació de la Foguera Al centre de la Foguera el cofre està replet de joies, tresor dels pirates que sobreexploten la riquesa de la mar, els peixos sobre els corals sobreviuen, més mal que bé. Remata la Foguera una deessa protectora de la mar. 1a ESCENA: El déu Neptú, amb el seu seguici de sirenes, observa les galetes de la famosa marca “Chapapote”. 2a ESCENA: A la platja nudista es gaudeix d’estar com hom va venir al món, el tafaner de torn ja té faena. 3a ESCENA: A l’hotel Mare Nostrum venen els turistes d’última generació, els de motxilla i hipermercat. 4a ESCENA: Els voluntaris de la neteja baixaran a la platja a netejar el que uns altres embruten, sense fer-se càrrec que això és com si fóra la casa de tots. (Llibret de la Foguera)

Foguera infantil 2003 “Els somnis orientals” Carlos Villanueva

114

Al centre de la Falla (sic) un fanal xinès il·lumina els somnis dels xiquets, per aconseguir metes a vegades massa difícils o surrealistes, remata la Falla (sic) el samurai que lluita amb el malvat drag, per salvar la princesa de les gargamelles del mític personatge. 1a ESCENA: La invasió de la tecnologia oriental ens porta aqueixes motos meravelloses que més que córrer volen, les xiquetes observen el motorista una miqueta estupefactes per tan meravellosa màquina. També el gat pretén pescar ratolins perquè no envaïsquen el seu territori. 2a ESCENA: Portades de l’orient són les arts marcials, igual que els ordinadors, però mentre el ratolí fa el seu treball, uns altres riuen i es burlen del que cau en la lona després de patir les claus del més expert karateka. 3a ESCENA: Walkmans, disckmans, ràdio cassets, minicadenes, tota classe d’aparells musicals, mòbils, tecnologia punta, envaeix el mercat, tota classe d’aparells electrònics, en els quals són experts i molt bons. 4a ESCENA: No pot faltar el conte xinès de demanar per a ajudar els pobres, com per art de màgia, brollen tota classe d’associacions en pro de salvar i ajudar els pobres del món, però negres, xinesos, mestissos, tots segueixen igual de misteriosos que sempre, el tercer món no va “avant”, d’això, se’n diu contes xinesos no orientals. (Llibret de la Foguera)

f.141

115

Foguera 2004 “Tele adicció, de Nou” Carlos Villanueva Explicació de la Foguera Remata la Foguera l’anagrama de la nostra més preuada televisió, el 9 de Canal Nou amb l’arc superior més brillant que mai en forma de font i com si els dolls de l’aigua sortiren cap als laterals per a fecundar totes les nostres terres sense àmbit de prioritats ni supremacia entre unes comarques, ciutats, pobles o uns altres. Sent en el fons la font de tots. Al centre del monument, tres caràtules una miqueta surrealistes amb el missatge metafòric que el poder que alguns mitjans transmeten, (sentir, veure i callar, bous i futbol) per a les masses, abans serials, ara premsa rosa, groga i personatges del carrer, que amb les seues històries, cares o bajanades, servisquen d’entreteniment per a les masses. Nosaltres traurem el màxim joc a l’enginy per a satiritzar els nostres programes i la nostra tele. 1a escena: Minut a minut és en esports el rei, farem un monument al futbolista, patit treballador fins a la sacietat, que no li importa la qüestió econòmica, sinó defensar aqueixos colors que tant estima, es deixa la pell al camp tots els diumenges i el seu desig més fervent és que el seu equip siga campió. 2a escena: La bomba és aqueixa senyoreta que està com diu la capçalera del programa, algun personatge de la faràndula que no ha tingut sort en l’espectacle de la vida acompanya la presentadora. 3a escena: El cafè de Ximo, aquest sí que és el teu cafè, a l’hora en punt i per a delectar-se amb cultura, oci, professionals de la literatura, de la política, del dret, del periodisme més instructiu, en fi ¡el gran coffie! (sic) el programa per excel·lència per a enriquir-se culturalment. 4a escena: El babalà, programa infantil que arriba a tots els xiquets de la mà de María Abradelo, la famosa mascota “el gos de la taca”, els del Babalà Club continuaran fent socis i entretenint els xiquets amb totes les seues programacions estupendes. Cinema de l’oest, un clàssic vespertí, que entreté els majors, encara que alguns s’adormen a la butaca del saló. La naranja metálica, un programa en auge cada dia per la selecció dels personatges per al xou i la seua tertúlia. Terra Mítica, un parc de fira, en el cotxe de xoc un romà esperant que ressuscite vetlant la seua tomba, era una mort anunciada. El personatge mític que va tenir la genial idea que Canal Nou fora una realitat, representat per un major amb els ous en la cistella i d’un d’ells emergeix l’edifici; d’un altre, els plànols; d’un altre, l’anagrama, Punt Dos és el colofó a la trajectòria de la nostra tele. (Llibret de la Foguera)

Foguera infantil 2004 “Una de por” Carlos Villanueva

116

142 Foguera. Foto González Borja.

Alejandro

Explicació de la Foguera Al centre de la Foguera i sobre el bressol dormen els xiquets amb els seus ossets de peluix, els acompanya el rellotge que marca les hores més incoherents al so del pèndol on els fantasmes, follets i altres personatges relacionats amb la por sorgeixen a la llum de la lluna que remata la Foguera i que envoltada d’estrelles observa com alguns xiquets s’espanten, uns altres no paren de riure i alguns veuen indiferents el tema de la por, aquests són els menys. 1a Escena: el iaio està contant un conte que en el seu rerefons espanta tant els xiquets que davall de la manta s’amaguen, són històries que a vegades tenen un punt de realitat, però millor viureles en la literatura. 2a Escena: en la foscor del bosc s’amaguen éssers que només ixen de nit, sempre es diu que si són d’un altre món o d’ultratomba però ben cert és que aquests són animalons que ixen a menjar de nit per por dels seus depredadors. 3a Escena: sobre els llibres sorgeixen els personatges més identificats amb la por, una, Dràcula, Franquestein (sic), el mateix E.T. s’espanta de xiquets disfressats. 4a Escena: al castell pul·lulen els fantasmes, el caçador intentarà acabar amb ells, però ells són molt llestos i no es deixen veure, -l’aconseguiran evitar-. Les bruixes i els bruixots posaran en evidència totes les seues arts per a aconseguir beuratges que encoratgen l’esperit de superació a la por, i així que cap xiquet patisca dolor de la por a allò desconegut. (Llibret de la Foguera)

f.142

117

143 Esbós de la Foguera infantil. AMA. 144 Foguera. Arxiu Rafael Lidón Santacreu.

f.143

Foguera 2005 “Una comissió ¡de cine!” Carlos Villanueva Explicació de la Foguera Sobre el pedestal en què habitualment es col·loca l’estàtua de l’Óscar del cinema, està el mític personatge núm. 1 de l’humor, Charles (sic) Chaplin, amb el seu bombí i el seu inestimable bastó observant les diferents escenes, que amb el màxim sarcasme intentem representar de la vida quotidiana representada en el cinema. 1a Escena: sobre el gran personatge Pancho Vila, defensor del pobre i atiador del poder establit, el llaurador intenta fer pinya, en forma de cooperatives i associacions, però sempre serà el perdedor en l’assumpte de comerciar amb el gènere que produeix l’horta. 2a Escena: què passa amb Mari! Al llit no sempre hi ha enteniment, ell no sap el que li passa i ella està una mica entre espantada i sorpresa, és una barra de gel el que hi ha al mig? 3a Escena: en l’últim cuplet, la portentosa senyora té el marit entre els seus fastuosos volums, aquest es fon davant els encants de la vedet protagonista. 4a Escena: personatges mítics són Bony and Cley (sic), lladres refinats, van marcar una època pels seus delits i finors a l’hora de robar, hui dia també hi ha qui té tanta delicadesa, que s’escapen de la justícia com anguiles entre mans untades d’oli. 5a Escena: Charlot, enginyós humorista, únic, irrepetible, tot el que diguem d’ell és poc. 6a Escena: boja acadèmia de policia, sorprès l’inspector, pels linxs que té de deixebles. (Llibret de la Foguera)

Foguera infantil 2005 “Esos locos bajitos” Rafael Lidón

118

Explicació de la Foguera Al centre de la Foguera i sobre Forma el cos central de la Foguera un arbre de formes estilitzades i colors càlids que representen el creixement dels xiquets. Com a rematada, una mare amb forma de fada que des de dalt veu com el seu xiquet es converteix en home. 1a Escena: el naixement d’un nou foguerer és un gran motiu d’alegria; per això, el foguerer i l’artesà del foc li ofereixen el millor de cadascun. 2a Escena: els xiquets de hui dia ja no es conformen amb res, tot són peròs i sempre sembla que no els agrada res. 3a Escena: arriba un moment en la vida pel qual tots hem passat, és la famosa edat de la pocasolta, quan els xiquets i les xiquetes estan més aviat rars. 4a Escena: són els seus companys inseparables, què farien sense la televisió i els videojocs? (Llibret de la Foguera)

f.144

119

Foguera 2006 “Som especials” Carlos Villanueva

f.145

Explicació de la Foguera Al centre de la Foguera, un rellotge de disseny i surrealista marca les hores de tots els dies de l’any on la comissió ha de multiplicar-se per a portar a efecte totes les metes que es proposa, com que no tenim iaia, ens diem nosaltres mateixos que som “Especials”. Rematen la Foguera unes aspes semblants a les hèlices d’un avió, o d’un molí de vent que girant són la base de l’energia que aquesta comissió ha de tenir per a realitzar tots els actes que cada exercici componen l’any foguerer, a base d’esforç i enginy. Tirarem avant, ja que en som poquets però molt bons. 1a escena: el barri es fa major, però els majors no volen promeses, volen fets, per això miren amb lupa els projectes i les promeses dels polítics, prompte hi haurà votacions i hauran de tenir en compte els majors, perquè el seu vot és molt important. 2a escena: després del desallotjament del barri adossat al nostre i ara que està net, s’espera que en les noves construccions no impere l’especulació i puguem tenir una zona verda de debò, un parc on tots puguem passejar, jugar i gaudir d’aquest espai que tant hem esperat, “per un parc que ens identifique”. 3a escena: com si d’una granja es tractara, la nostra comissió ha de treballar molt perquè aquesta funcione, però amb l’esforç de tots, farem que el galliner estiga ple d’ous, molts ous, de tots els colors, cal tenir-ne molts per a ser tan especial, com és Àngels-Felipe Bergé. 4a escena: especial és la nit màgica del 24 de juny, la nit de Sant Joan, sobre les teulades, els gatets observen les parelles d’enamorats, com si de Cupido es tractara, l’amor de les parelles rep la màgia de la nit de Sant Joan. Un especial botellot ens portarà a passar una vetlada especial, la gent jove serà la vertadera protagonista. Un presi especial és el que, com les formigues, alça molt més pes del que té el seu propi cos. El Dr. Huevón està disposat a fer d’aquesta Foguera la que més ous té de tota la ciutat, i a més, de tot tipus i colors. Especial és la coca amb tonyina i bacores, un homenatge als abonats, tots volen estar presents al voltant de la festa. (Llibret de la Foguera)

Foguera infantil 2006 “Mansa, lluentosa?” Rafael Lidón

120

145 Foguera infantil. Foto Alejandro González Borja. 146 Foguera. Foto Alejandro González Borja.

Explicació de la Foguera Forma el centre de la Foguera un cap, el qual representa la “reina de les mars”, que observa malgrat tots els premis rebuts per Fogueres de peixos, pescadors, Neptuns i nimfes marines, l’artista s’arrisca i ho intenta amb la mar, si, una altra vegada la mar ‘dels nassos’. No podia faltar una balena, com en qualsevol Foguera infantil que tracte de la mar. Però aquesta no és una balena qualsevol, és l’amiga de la cosina de la que feia del doble en les escenes de risc de la pel·lícula aquella… aquella que tractava d’una balena. Bromes a part, també podem trobar des d’un Neptú passota, posant per al cosí raret i fins a un bus que va anar fins a Tabarca amb barca a la recerca d’un tresor per a poder pagar-se el pis. (Llibret de la Foguera)

f.146

121

Foguera 2007 “Enxixos immobiliaris” Carlos Villanueva Explicació de la Foguera Com bé diu el lema de la Foguera, embruixats per les immobiliàries, remata la Foguera una bruixa jove, bonica i esvelta. Ella sobre una casa mig enderrocada amb un acabat de cuina de primera categoria, ens intenta vendre aquesta quasi barraca al preu que volen. El globus immobiliari no té fre, amb l’aspiradora intenta aconseguir que tothom passe per ells, fent d’intermediaris en les compra-vendes, unflant aquest globus i cobrant a les dues parts quantitats desorbitades per una cosa que no és d’ells. Però com més alt siga el globus, més alta és la comissió o percentatge. 1a Escena: els nuvis estan encadenats a la hipoteca, dues rajoles i unes claus, han signat per 25 o 30 anys o més, el banc també els embruixa per a fer-los veure que aqueixa càrrega és natural i si no, els fills ja es faran càrrec d’acabar de pagar, la partida és un parany. f.147

147 Foguera infantil. Foto Alejandro González Borja. 148 Foguera. Foto Alejandro González Borja.

Explicació de la Foguera Una xiqueta anomenada Amparo que viu a Alacant; o com ella el coneix, el país súper guai, piruletes i mentides. Tal és l’amor que li té Amparo a la seua festa i concretament a la seua Foguera que moltes vegades somia desperta. Somia que per un dia, els juvenils no són aneguets, que són els millors i van quedar primers.

2a Escena: qualsevol urbanització que es pree ha de tenir camp de golf al costat, el regarem a poals però satisfets estarem, encara que després no hi haja aigua per a regar l’horta o falte aigua per a rentar els plats. 3a Escena: la família nombrosa viuen en una ratera de VPO, algun ministre de tarannà i lluït d’idees pensa que les rateres són els habitatges ideals per a joves, i si pot ser, amb molts fills. 4a Escena: sobre el bitllet més conegut i absent, el recaptador d’impostos està amb les maletes repletes. Molta teleporqueria i futbol i altres xicotetes coses perquè el poble crega que amb la pujada i l’especulació dels immobles els beneficiats són ells. En realitat, l’engreixament dels preus immobiliaris augmenta les càrregues contributives que a tots ens afecten i als més pobres encara més. El vigilant amb l’ajuda del seu gos guardià cuida que els amics de l’aliè no s’emporten les rajoles i el ciment de l’obra. Les urbanitzacions de casetes macro xicotetes són la solució de futur perquè tothom puga tenir-ne una, com el dret que la Constitució diu que tenim. (Llibret de la Foguera)

Somia que totes les Fogueres tenen premi, també les que no tenen “espònsors”. Somia que les Fogueres són justes, que tots som iguals i que totes les xiquetes estan com ella, boges per la seua festa. (Llibret de la Foguera)

122

Foguera infantil 2007 “Anem a contar mentides...” Rafael Lidón

f.148

123

Foguera 2008 “De la festa la vespra en nostres pobles” Carlos Villanueva f.149

Explicació de la Foguera En el centre de la Foguera la perola del Mag on es couen totes les pocions màgiques que ell utilitza per a salvar la humanitat del Mal, en el llibre gran de les formulacions, té apuntades totes les formules màgiques que va inventant. Remata la Foguera el cap del mag rodejat de fantasmes i xicotets donyetets que li ajuden en el seu treball. 1a escena: Les fades bones tenen la seua vareta màgica per a repartir bons desitjos entre xiquets i majors. 2a escena: El mag i endeví en la seua taula redona i amb la seua bola de vidre veurà si el xiquet aprovarà el curs, encara que si no estudia difícil ho tindrà. 3º escena: La xiqueta no té por als fantasmes del castell i estudia el llibre de màgia que va trobar en la biblioteca. 4a escena: El xicotet ninja està preparat per a ajudar als que tenen por, ell amb els seus arts marcials ajudarà a mantindre l’ordre. (Llibret de la Foguera)

Foguera infantil 2008 “Sense por” Carlos Villanueva

124

Explicació de la Foguera En el centre de la Foguera la torrassa medieval amb les seues banderes sondant en el pal i desplegades al vent, símbol d ela conquista festera, al voltant de tots els pobles les festes i costums ens porten a la identificació dels seus habitants. Remata la Foguera el moro que intenta salvar la dama dels seus somnis de la voràgine que a vegades és el món de la festa, no sols introduint-se en el fons de la diversió sinó també de la part econòmica i lúdica que suposa ser fester o amant de les festes a les quals donem i devem tant. 1º escena: Els moros i cristians són una de les més populars junt amb Falles i Fogueres, ells són els principals artífexs, encara que per a alguns el participar de la comparsa també pot ser excusa per a desintoxicar-se de la rutina diària del treball i de la monotonia que la llar produeix als mateixos. 2a escena: El torero espera una oportunitat, la festa nacional presidida pels caragols, amb formes, astifinos i molt de gràcia, com aquest senyor que torna a casa amb el colocón que la botellassa li ha proporcionat, l’astifino és de cartó per a entrenar-se, la senyora bé espera a la porta de casa, amb el ruló de pastar la pasta de farina, per a llegir-li la cartilla al marit. 3a escena: No pot faltar en cap festa que es pree ni la pólvora ni la música, agafats de la mà van el senyor traquero i el del bombo, per a marcar l’inici d ela festa i el final. 4a escena: La Setmana Santa també està entre les nostres festes més anomenades per tots els pobles de la comunitat, el patidor natzaré baix del seu capirot, és resignació a patir en silenci el dolor de tranquil.la de les fartades que s’apega quan la parada culinària ho requereix. La Santa Faç la celebrarem amb una bona paella, per a això tenim en la comissió sempre algun bon cuiner que s’encarregarà de posar-li la sal a aqueixa. (Llibret de la Foguera)

f.150

125

151 Foguera infantil. Foto Alejandro González Borja.. 144 Foguera. Foto Alejandro González Borja.

f.151

Foguera 2009 “Mantinguem el mar net... (mentres puguem)” Carlos Villanueva Explicació de la Foguera Baixarem al fons de la mar a netejar les porqueries que l’home llança desaprensivament, de tant en tant l’ofrena, algun homenatge i voluntaris del submarinisme realitzen neteges seleccionades per a demostrar la quantitat de coses que tiren impunement des de la barqueta d’esbarjo fins al petrolier més impressionant del planeta, sobre l’ona on els peixos no saben si emigrar o quedar-s’hi, el Déu Neptú s’encarregarà de posar les coses al seu lloc, remata la foguera amb cara de sarcasme, veient com l’ésser humà es carrega el planeta durant tot l’any i després celebra el dia “ics”, “Dia mundial d’una mar sense restes”, el “Dia mundial sense contaminació”, el “Dia mundial sense pixar dins de l’aigua”, en fi, són les incongruències de l’espècie més depredadora del planeta… 1a Escena: després de transformar la costa en vertaderes moles de formigó cubicat, arriba la crisi i el turista al turisme d’hipermercat, caixes de cartó i motxilla, el bon temps acompanya. 2a Escena: tindrem bandera blava? El senyor de la raça porcina, exclama atordit, però continua contaminant i tirant restes en qualsevol lloc. 3a Escena: la senyora banyista envoltada de galetes de la marca chapa pote-pote, bronzegen la pell ben fosca, tant que ja no necessita comprar cap producte per a bronzejar-se. 4a Escena: el quiosquet no desapareix, encara que siga de fusta, seguirà ací per al delit dels clients, bones cervesetes i estupendes mariscadetes. (Llibret de la Foguera)

Foguera infantil 2009 “El sopar de la iaia” Javier Igualada

126

Explicació de la Foguera En la Foguera d’enguany, com a part principal, tenim la típica cuina de la casa dels iaios on un grup de xiquets, que són nets dels amos de la casa, estan fent-ne de les seues i passant-s’ho molt bé. Al iaio, patriarca de la família, el tenen ficat en un llibrell per a deixar-lo net, net, tota la cuina està plena de joguets i andròmines dels xiquets que fan que la iaia, que va amb una cassola d’arròs per al sopar a les mans, perda l’equilibri i estiga quasi caent. Les mascotes dels iaios tampoc les podem deixar passar en aquesta foguereta, el gat Rufo és a qui més malifetes li fan, per això el tenen estarrufat i escandalitzat. La tortuga Wendi és la mascota de la neta major i és l’estrella de nit, sent la més mimada i respectada per la colla. Un grup de 3 angelets estan cuinant i aprenent també totes les receptes de la iaia des de les altures. En la part posterior de la foguera, tenim el corral tan típic de les cases de poble, ple de gallines i ànecs que fan que cada visita a casa dels iaios siga una aventura inigualable. (Llibret de la Foguera)

f.152

127

Foguera 2010 “Renàixer” Fran Santonja Explicació de la Foguera Renàixer és el lema del monument foguerer per a aquest any 2010. Com a cos central i rematada el compon la figura alada de l’Au Fènix, que alça majestuosa les seues ales incandescents fins al més alt de la nostra foguera. Aquest imponent ocell simbolitza el treball i l’esforç de no sols un grup de persones que cada any es reuneixen per a plantar una cosa que després cremen el dia de Sant Joan, sinó una comissió, unida, que vol i estima la seua terra i les seues arrels, els seus costums i la seua història, que treballen molt dur per a poder cada any plantar en la categoria més alta que podem la Foguera Àngels-Felipe Bergé, perquè aquesta comissió defensa, estima i respecta un barri que ocupa un lloc d’or en la nostra terra alacantina. És per tot això que aquest meravellós ocell es representa en el monument i és per tots sabut que el Fènix és un ésser mitològic que simbolitzava el renàixer, la continuïtat d’una cosa quan arriba a la seua fi, per això tanca aquest merescut homenatge a aquesta comissió que dia a dia lluita perquè Àngels-Felipe Bergé estiga en el més alt.

128

f.153

145 Foguera infantil. Foto Alejandro González Borja. 146 Foguera. Foto Alejandro González Borja.

Foguera infantil 2010 “La nit màgica de Sant Joan” Javier Igualada Explicació de la Foguera Davall la lluna de la nit alacantina descobrim una família de bruixes gaudint d’un dels dies més màgics per a elles, la nit de Sant Joan. Un grup de bruixes són les protagonistes de tot un entramat màgic marcat per la seua peculiar personalitat. La primera serà l’encarregada de la sort i la seua comesa estarà enfocada a les ja conegudes pocions. La segona bruixa provarà els efectes d’un dels rituals més esperats en aquesta nit, el salt de les ones. Això sí, ho farà amb una peculiaritat, sense eixir de la seua banyera. I en una nit tan especial no pot faltar la música. Les millors melodies es fusionaran amb la bruixa de la màgia blanca, que destaca entre les altres per la seua bellesa.

En les escenes de la foguera hem volgut fer un xicotet recorregut per tots aqueixos moments en què un simple acte ens va fer renàixer, com per exemple el somriure, l’amor, la felicitat, la innocència, són sentiments que naixen i desapareixen però, quan menys ho esperes, tornen com el Fènix a “renàixer”.

La bruixa més major passarà la nit al llit per a convertir els seus somnis en la millor màgia. Un descans que no compartirà la nostra última bruixa. Acompanyada de la seua mascota, un graciós cocodril, recorrerà la ciutat d’Alacant, gaudint aquesta nit d’un dels majors atractius de la ciutat, les seues Fogueres.

(Llibret de la Foguera)

I atenció, perquè les nostres amigues bruixes estaran en tot moment vigilades pel comte Dràcula. La màgia i la fantasia d’una nit tan alacantina portaran enguany els secrets millor guardats de tots els xiquets alacantins.

f.154

129

ió

2 La 0 de c 11 fin on -2 iti so 0 va lid 2 ac 1

f.155

Una gran comissió No hi ha dubte que Àngels-Felipe Bergé és una de les comissions que més ha crescut en els últims anys, per la qual cosa el seu cens actual és dels més nombrosos. Bona part d’aquest èxit s’explica per l’interés a fomentar la Festa entre els més xicotets, que han pogut gaudir de multitud de tallers i activitatsi.22, convertint-los en peça clau del nostre futur. Molts d’aquells xiquets de principis dels 2000 hui continuen formant part d’aquesta gran família i s’han animat a contribuir en la seua gestió a través de les diferents delegacions. D’altra banda, la bona labor d’Isidro al capdavant de la comissió, ha aconseguit fer d’una xicoteta Foguera de barri, una gran associació de caràcter molt familiar, i totalment involucrada en tots els aspectes de la Festa, en els quals, a més, destaca. Simplement observant com ha evolucionat quantitativament la comissió, veiem una progressió ascendent que s’ha acrescut especialment en els últims anys. Mentre que el 2011 eren 75 les persones que formaven part de la família d’Àngels-Felipe Bergéi.23, el 2021 aquesta xifra ja ascendia a 125, pertanyent-ne 70 a la comissió adulta i 55 a la infantil. Un increment de socis de quasi un 67% en només una dècada, i superant folgadament el centenar, un fet del qual molt poques Fogueres poden presumir en l’actualitat. I resulta destacable el fet que el nombre d’adults censats acumule un creixement del 225% en el mateix període, explicat en la seua majoria per la continuïtat dels qui, iniciant la seua marxa com

132

a infantils, una vegada assoleixen la majoria d’edat, mantenen la seua vinculació amb la Foguera, ja siguen homes o dones. Això demostra la solidesa d’uns pilars que no són més que el fruit de la tenacitat i el treball de molts anys que ara es veuen recompensats en forma de fidelitat i inclinació a unes sigles, AFB, que cada vegada sonen amb més força en el col·lectiu fester. Una altra mostra de tot això és la nominació de la Foguera, el 2019, als Premis Fester d’Alacant en la modalitat col·lectiva, distinció que va compartir amb la Barraca Tot Bacores i la Foguera Foguerer-Carolines i que, malgrat no resultar finalment seleccionada, va suposar un gran reconeixement a la nostra labor. Aquest mateix any, el nostre president també va estar nominat en la categoria individual, resultant el premiat enfront dels altres dos candidats, sent una de les poques condecoracions que faltaven en el currículum fester d’Isidro, qui ja es va fer amb l’emblema d’Or i Brillants atorgat per la Federació, el 2016, després de tota una vida dedicada a la Festa. I per si tot açò no fora suficient, a més, vam tenir la fortuna de resultar agraciats amb un dels tercers premis del sorteig extraordinari del Xiquet de la Loteria Nacional, el 2011. Amb el número 42.286, el qual encara mantenim, es van repartir més de mig milió d’euros entre comissionats, col·laboradors i veïns, ja que es van vendre 300 dècims i 1.500 paperetes, la qual cosa va fer encara més especial, si és possible, la celebració del nostre cinquanta aniversari.

22 Cada any la Foguera ofereix als xiquets associats diversitat d’activitats com tallers de manualitats on donen curs a la seua imaginació, creant pesebres (que han resultat guardonats en moltes ocasions) i gaudint de jornades lúdiques o esdeveniments com Fogueres en Nadal infantil. 23 Els comissionats es dividien en 31 membres adults i 44 infantils.

155 Pasacarrer pel districte. Any 2012. Foto Adrián González Sánchez. 156 Ninot de carrer 2011. Foto Adrián González Sánchez. 157 Presentació d’esbossos de les Fogueres 2012. Foto Adrián González Sánchez. 158 Presentació de les Belleses i Dames d’Honor 2015. Foto Alejandro González Borja. 159 Gaudint de la cremà. Foto Adrián González Sánchez.

2011-2021

f.156

f.157

f.158

f.159

Exemplaritat infantil Durant el ple de tancament convocat per la Federació de Fogueres la vesprada del 28 de juliol de 2011, es va procedir a designar les Fogueres exemplars de l’exercici que finalitzava, recaent tal distinció en la seua categoria infantil en Àngels-Felipe Bergé. D’aquesta forma, la comissió infantil rebia una més que merescuda distinció que ja va obtenir la comissió adulta quinze anys abans. A l’any següent, la situació es repetia, revalidant un títol d’enorme valor per a nosaltres per ser el reconeixement de les comissions mateixes a la gestió del col·lectiu infantil en la nostra associació. En aquesta ocasió, la designació va tenir lloc el 27 de juliol. I per si no fora prou, en el ple de tancament de l’exercici 2012-2013, els foguerers tornaven a decantar-se per nosaltres, donant-nos l’alegria d’aconseguir, per tercer any consecutiu, l’exemplaritat de la Foguera infantil (en aquesta ocasió, compartint el reconeixement amb Baver-Els Antigons en obtenir totes dues Fogueres 17 vots), proesa que cap altra comissió ha aconseguit hui dia.

133

Més xiquetes de foc El 18 de maig de 2014 es tancava un nou cicle del foc amb el nomenament de les noves Bellesa del Foc Infantil i les seues Dames d’Honor. La plaça de bous es va omplir de festers desitjosos per sentir el nom de la seua candidata i la seua Foguera. No obstant això, només set comissions el van poder sentir en primera persona, sent una d’elles Àngels-Felipe Bergé, ja que la nostra candidata infantil, María García Molina, es convertia en una de les protagonistes de la nit en eixir del bombo la boleta amb el seu número (el 33), en una edició en la qual les xiquetes eren preseleccionades pel jurat, qui posteriorment designava directament la Bellesa del Foc, sent en aquest cas Núria Menargues, de Pla-Hospital; Candela GómezReino, de Calvo Sotelo; María Caturla, de Sant Antoni de Dalt; Nuria Domínguez, de Don Bosco; Natalia Sánchez, d’Altozano Sud i Àfrica Bonete Panadero, de BaverEls Antigons, van completar la Cort. Durant un any, María va tenir el privilegi de ser una de les representants dels xiquets festers, tasca que va exercir a la perfecció, portant el nom de la seua Foguera a cada acte, per l’afecte i l’estret vincle que hi té des de fa molts anys tant ella com la seua família. L’última de les nostres Belleses que ha tingut l’honor de representar els xiquets de la Festa, en aquest cas també com a Dama del Foc Infantil,

134

ha sigut Ariadna Recio Moreno, qui va ser triada la nit del 3 maig, en el transcurs d’un espectacle titulat “El regne del foc”, que va començar amb dues hores de retard a causa de la pluja. Al costat d’elles, les altres cinc Dames: Henar Muñoz (Benalua), Sofía Esplá (Esplanada), Rocío Jiménez (Benito Pérez Galdós), Marta Lorente (La Condomina) i Carla Guerrero (Baver-Els Antigons), van acompanyar la seua Bellesa del Foc, Noelia Vinal, de la Foguera Sant Blai-La Torreta. Totes elles van ser proclamades oficialment el 19 de maig en un emotiu acte dut a terme a la plaça de l’Ajuntament. Totes elles, al costat de les seues companyes adultes, són les representants més longeves de la història recent de la Festa, tan sols superades per Carmela Ramos, Bellesa del Foc 1936, qui no va tenir relleu fins al 1940 a causa de la Guerra Civil. En aquesta ocasió, el confinament en un primer moment (que, a més, els va impedir gaudir de cap edició de les Falles de València), i les posteriors suspensions de les Fogueres, les van mantenir en el càrrec durant tretze mesos més del que hauria sigut en condicions normals, fins que van poder acomiadar-se el 18 de juny de 2021. Malgrat les adversitats, Ariadna sempre va mantenir el seu somriure i optimisme, demostrant en cada acte la seua passió per la festa de Fogueres i l’afecte cap a la seua comissió.

160 La comissió rep a María ja com a Dama del Foc infantil. Foto Alejandro González Borja. 161 María García Molina, Bellesa infantil 2013 i Dama del Foc infantil 2014. Arxiu Sonia Molina Ortega. 162 Ariadna Recio Moreno, Bellesa infantil 2018 i Dama del Foc infantil 2019. Foto Adrián González Sánchez. 163 Ariadna en els moments previs a la cremà de la seua Foguera. Foto José Recio Paterna.

2011-2021

f.160

f.162

f.161

f.163

135

2011-2021

f.164

f.165

9 anys de Fogueres Des de 2011, han sigut quatre els artistes (dos d’ells conjuntament) que han fet realitat els projectes que amb tanta il·lusió s’han esperat any rere any per a veure’ls presidint l’encreuament del nostre districte. Fran Santonja, qui ja s’encarregara de realitzar la Foguera de l’any anterior, tornava a mostrar la seua genialitat, aquesta vegada en una majestuosa obra titulada “Batalles”, enclavada en Primera Categoria. Es tracta segurament del monument de major envergadura alçat mai al barri, rematat per una quadriga dirigida per un arcàngel el qual venç el mal -la serp sobre la qual es recolza- amb la seua mortal llança. En la seua part posterior, un tenebrós vaixell de vela de considerables dimensions creava un gran impacte en trobar-se el visitant amb el monument. Tot això li va valdre el Primer Premi de Primera Categoria, un primer lloc que portava trenta anys sense veure’s pel districte en Foguera adulta. El 2012, amb la confiança depositada en el mateix artista, aquest va

136

crear “Guerra, pietat i glòria”, també en la categoria de plata i aconseguint el Cinquè Premi. De nou, la majestuositat s’alçava al carrer de Jacinto Benavente, aquesta vegada en un cadafal compost per tres columnesi.24 enllaçades entre elles a través d’una cúpula daurada a manera de temple. En la rematada, la de major diàmetre vista fins al moment en el districte, nou àngels feien sonar les seues trompetes, creant un efecte de gran amplitud la màxima esplendor de la qual podia contemplar-se des de l’avinguda de Novelda, a l’encreuament amb el carrer de Veneçuela, punt on s’apreciava a la perfecció l’enorme circumferència que coronava el monument. “Temptacions” va ser el nostre tercer monument en la nova etapa en Primera Categoria, realitzat també per Santonja i obtenint el tercer lloc. En ell es feia un homenatge a Salvador Dalí a través de la seua obra “Las tentaciones de San Antonio”. En la Foguera es representaven els elements principals d’aquesta

important obra pictòrica surrealista, com el cavall i els elefants de llargues extremitats. La part central reproduïa el quadre titulat “El barco de mariposas”, també del corrent surrealista, atribuït al principi erròniament a Dalí, sent el seu autor el rus Vladimir Kush. Després d’uns anys d’èxit, arribaria un xicotet parèntesi, ja que el monument de 2014 titulat “A escena” no va aconseguir captivar el jurat, quedant-se fora de la llista de premiats. La Foguera, dedicada al món del teatre, feia un recorregut pels diferents estils teatrals, la tragèdia, la comèdia i la tragicomèdia. Com a element principal del frontal es trobava el bust de Hamlet, personatge icònic de Willliam Shakespeare i rematant la Foguera, Talia, musa de la comèdia. 2015 ha sigut, fins al moment, l’últim any en la categoria de plata. En aquesta ocasió el monument es va titular “Llegenda de sal”, basat en un projecte amb el qual el mateix artista

f.166

f.167

f.168

va optar a realitzar la Foguera Oficial anteriorment, no resultant seleccionat. La història d’Alacant era el seu eix temàtic, representant la gastronomia, les festes, la Santa Faç, Tabarca i l’estreta vinculació d’Alacant amb el Mediterrani. En aquesta ocasió va ser guardonat amb el Tercer Premi. La nostra última Foguera amb la signatura de Fran Santonja va ser la de 2016, aquesta vegada en Segona Categoria. Sota el títol “En escac”, dues grans peces de cavall d’escacs realitzades en vareta presidien el cadafal, abrigant la Reina mentre aquesta dirigia la partida de la vida. El 2017 i 2018 seria Manuel Martínez Reig l’artista encarregat de realitzar les nostres Fogueres. “Hypno” va ser la primera i en ella es criticaven els interessos dels magnats més poderosos del planeta els qui seduïen les ments de la població, representats per uns grans atrapasomnis. El jurat li va atorgar el Quart Premi de Tercera Categoria. A l’any següent

f.169

va crear un monument titulat “Carnival”, un treball en el qual prevalia el color, molt d’acord amb la temàtica, on s’analitzaven diferents aspectes de caràcter local i nacional des d’una perspectiva carnavalesca. La nostra última Foguera, el 2019 i també enclavada en Tercera Categoria, va ser obra dels artistes Salva Banyuls i Néstor Ruiz, hereus de l’estil de Julio Monterrubio els qui ja havien demostrat la seua vàlua en les Falles de València. Àngels-Felipe Bergé els va donar l’oportunitat de debutar a Alacant amb un resultat molt satisfactori perquè “En un minut” va aconseguir el beneplàcit de la comissió, malgrat no ser reconeguda pel jurat, encara que sí que va obtenir el Quart Premi de Foguera innovadora. Això els va valdre la renovació de cara a 2020, encara que els esdeveniments marcats per la pandèmia han impedit la plantà de “La vida perfecta” fins ara, ja que per fi veurà la llum al juny d’enguany, participant en aquesta ocasió en Segona Categoria.

24 Les columnes representaven la guerra, la pietat i la glòria, la qual cosa donava nom al títol de la Foguera.

164 Foguera 2018. Foto Alejandro González Borja. 165 Detall de la Foguera 2013. Foto Alejandro González Borja. 166 Plantà de la Foguera 2013. Foto Adrián González Sánchez. 167 Plantà de la Foguera 2012. Foto Adrián González Sánchez. 168 Plantà de la Foguera 2015. Foto Adrián González Sánchez. 169 Plantà de la Foguera 2014. Foto Adrián González Sánchez.

137

Fogueres infantils Igual que en el cas de les Fogueres adultes, les infantils durant aquest període han estat marcades per quatre artistes (Banyuls i Ruiz de manera conjunta) els qui s’han encarregat de donar forma a les il·lusions dels xiquets de la comissió any rere any. Toño Savall arribava a Àngels-Felipe Bergé el 2011 creant “+ que una Foguera”, amb temàtica dedicada a la nostra història amb motiu del cinquanta aniversari i obtenint el Tercer Premi de Tercera Categoria. A l’any següent, amb “Sons de festa”, l’artista mostrava un disseny molt més sòlid amb un treball que pujava una categoria però que no va aconseguir alçar-se amb cap guardó. El 2013 es feia el salt a Especial tornant a la màxima categoria quinze anys després, aquesta vegada amb un monument titulat “Xiquets eterns”, que tampoc va captivar el jurati.25. Raúl García Pertusa iniciava la seua etapa amb nosaltres el 2014, aquesta vegada en Primera, una categoria en la qual la Foguera ha aconseguit consolidar-se, mantenint-s’hi des de llavors. El seu primer treball, titulat “Inspira2!!!” representava les muses de la mitologia grega ( Cal·líope, Clio, Erato, Euterpe, Melpómene, Polímnia, Terpsícore, Talia i Urania) amb un disseny senzill i colorista que li va servir per a estrenar-se amb un Cinquè Premi. A l’any següent, va realitzar “Màgia blanca”, possiblement el seu millor treball en aquesta etapa. Un cuidat monument replet de detalls en el qual es mostraven les bondats de la màgia i amb el qual va aconseguir el màxim guardó. “La Reina de Cors no sempre va ser roïna” és l’extens títol de la Foguera infantil de 2016, aquesta vegada ambientada en la història d’Alícia al país de les meravelles, però centrant-se en el seu personatge més icònic. Tot un desplegament d’elegància i bon fer plasmant a la perfecció els protagonistes del conte de Lewis Carroll, i amb el qual va aconseguir el Segon Premi. El 2017, sota el títol “Pels aires”, el monument es recolzava sobre una xicoteta base, corresponent a la cistella del globus que conformava el seu cos central, la qual cosa la va dotar d’una sensació de lleugeresa que semblava surar. El seu últim treball va ser “Deesses”, presidit per Venus i Afrodita i al voltant de les quals se situaven els diferents personatges i herois de contes i còmics adaptats en la seua versió femenina. En tots dos casos les Fogueres no van obtenir guardó. Banyuls i Ruiz van ser els encarregats de donar forma al monument de 2019 titulat “Gira, gira”. En ell, una gran trompa presidia la part central, mentre que unes altres de reduïdes dimensions l’envoltaven conformant un conjunt de refinat disseny i magnífica pintura que es va alçar amb el Quart Premi. Els mateixos artistes seran els encarregats de retornar la il·lusió dels nostres infantils després d’aquests últims anys amb “Col.leccionisme”, un projecte que estem segurs que no defraudarà després d’una trajectòria artística que es consolida amb passes de gegant.

138

25 Com a anècdota, cal destacar que l’anunci de la participació en Categoria Especial infantil es va dur a terme en el transcurs d’un acte celebrat el 23 de desembre de 2012 en el qual, durant la visita del Pare Noel als xiquets de la Foguera, aquest els va comunicar tan destacat regal a través d’una carta.

170 Foguera infantil 2012. Foto Alejandro González Borja. 171 Foguera infantil 2013. Foto Alejandro González Borja. 172 Ninots de la Foguera infantil 2015. Foto Alejandro González Borja. 173 Ninot de la Foguera infantil 2018. Foto Alejandro González Borja. 174 Foguera infantil 2019. Foto Alejandro González Borja.

2011-2021

f.170

f.171

f.172

f.173

f.174

139

Quatre Ninots indultats No hi ha dubte que el cinquanta aniversari es va convertir en un magnífic exercici fester replet d’èxits, sent el 2011 dels millors anys de la nostra història. Un dels grans protagonistes va ser el ninot presentat a l’Exposició per l’artista Fran Santonja que, sota el títol “Batalla” representava dos Reis disputant una renyida partida d’escacs. El conjunt, participant en Primera Categoria, va aconseguir l’indult en obtenir 1.350 vots dels més de 7.000 visitants que van acudir a la sala d’exposicions de la Llotja per a admirar aquesta mostra prèvia als dies de Fogueres. En segona posició i molt lluny en vots, 480, va quedar el ninot de La Ceràmica, amb la figura del periodista del diari Las Provincias, José Francisco Picó, desaparegut al setembre de 2010, i tancant el pòdium, i molt prop de l’anterior, Calvo Sotelo amb 478 suports. A més, el nostre ninot també va obtenir el premi al millor de la seua categoria, atorgat aquest per un jurat designat a aquest efecte. L’escena de 2012, una representació del Quixot, va aconseguir revalidar l’indult en rebre 702 vots de les més de cinc mil persones que van visitar l’Exposició del Ninot. I també va aconseguir, per segon any consecutiu, el premi a millor Ninot de Primera Categoria. L’artista, en donar-se a conèixer el resultat de la votació, es va mostrar immensament feliç: “Es la gente la que vota, yo hago mi trabajo, intento hacerlo lo mejor que puedo y veo que la aceptación del público es buena. Estoy contento, como para no estarlo, pero no es un trabajo solo mío sino de todo un equipo. Sin ellos no lo podría lograr” i.26. I com que no n’hi ha dos sense tres, el 2013, per tercer any consecutiu, Foguera i artista salvaven del foc el ninot presentat, en aquesta ocasió una representació de Dalí, surant en un entorn surrealista, com si d’un quadre seu es tractara, i la seua estimada Gala, la qual estava “amagada”, mostrant-se a través d’un espill situat en la base del conjunt. En aquesta ocasió van ser 352 els vots obtinguts. L’últim ninot indultat aconseguit fins al moment és el de 2015, també de Fran Santonja, qui va homenatjar el polític Trino González de Quijano, qui va ser nomenat governador d’Alacant a l’agost de 1854 per la reina Isabel II, quan ja s’havien detectat els primers casos de còlera a la ciutat i va ordenar que es dispensaren medicaments gratis als afectats, a més d’establir una guàrdia amb metges i infermers als baixos de l’Ajuntament, entre moltes altres decisions en suport dels desfavorits, poc abans de sucumbir a la malaltia tan sols un mes després del seu nomenament. Tot això va quedar reflectit en el magnífic ninot en el qual un àngel, en les ales del qual es mostra la Santa Faç i el panteó de Quijano, acull el protagonista mentre aquest ajuda un malalt. Amb 723 suports del públic va aconseguir eludir la cremà, distant molt del segon classificat, pertanyent a La Ceràmica, que va obtenir 387 vots.

140

26 Diari Información, 15/06/2012.

175 Ninot indultat 2011. Foto Alejandro González Borja. 176 Ninot indultat 2012. Foto Alejandro González Borja. 177 Ninot indultat 2013. Foto Alejandro González Borja. 178 Ninot indultat 2014. Foto Alejandro González Borja.

2011-2021

f.175

f.176

f.177

f.178

141

f.179

f.180

Destacant en el vessant artístic És indiscutible que el Certamen Artístic és de les activitats que més gent mobilitza dins del món de la Festa, ja no sols pels actuants mateixos, que són molts i de totes les edats, sinó també de tot aquest equip humà que no puja a l’escenari però que resulta imprescindible perquè l’espectacle lluïsca en la seua màxima esplendor. Es tracta de tots aquells que realitzen decorats, vestuaris, transporten, munten, maquillen,… I en Àngels-Felipe Bergé és una peça fonamental cada exercici fester. La presència de la Foguera en aquest certamen ve des de lluny, iniciant-se amb els infantils que, amb el pas dels anys passarien per les modalitats juvenil i adulta, inculcant a les noves generacions la passió per un concurs en què actualment som un referent. Fent la vista arrere recordem participacions com “El fantasma de la ópera”, la tardor de 2000 o altres més recents com la proposta juvenil “Tik tik boom”, el 2005 o les de

142

2006: “Hermano oso” (en infantil) i “Nowy Swiat” (en juvenil) amb les quals es van obtenir el nové i segon premi, respectivament. Avançant en el temps veiem com a poc a poc, el certamen es va consolidant en el si de la comissió, creant cada any muntatges més espectaculars i elaborats. En l’edició de 2007 es van aconseguir uns magnífics segon i cinqué lloc en les modalitats infantil i adulta amb “Oh, my god!!” i “Kleine Zeemeermin”.

aconseguir el segon”, el 2011 tant comissionats infantils com adults es van fer amb el màxim guardó en les seues respectives modalitats amb uns impressionants espectacles, destacant “Schachmatt” (playback adult), que va mostrar una vibrant partida d’escacs en la qual peons, torres, cavalls, alfils, reines i reis lluitaven per aconseguir la victòria.

El 2008 per fi va arribar l’anhelat Primer Premi per al nostre playback infantil, titulat “Star toy”, que, a més, va venir acompanyat del premi al vestuari més original, repetint guardó a l’any següent, encara que en aquesta ocasió aparellat amb la tercera posició, mentre que els adults es van alçar amb el cinqué, gràcies a una magnífica interpretació de “Wicked”.

Durant els següents tres anys vam poder gaudir de “Gods”, “Heaven” i “Aladdin”i.27 mentre que els més xicotets ens van delectar amb “Magic factory”, “Forest monsters” i “Believe and relieve”i.28. El 2015 i 2016 es va optar per participar de manera conjunta en la modalitat única B, tenint com a resultat el segon premi obtingut amb “Los miserables”, una proposta en castellà, que resulta poc habitual en el certamen; i el primer premi amb el colorit “Welcome to the land”.

Dos segons premis van ser el resultat obtingut el 2010, i com moltes vegades s’ha dit, en AFB “per a guanyar el primer, abans cal

El 2017, els camins tornen a separar-se sense que els resultats es vegen minvats, perquè tots dos playbacks aconsegueixen uns

2011-2021

f.182

f.181

f.183

27 “Gods” va aconseguir el 4t premi el 2012, “Heaven”, el 2n el 2013; i “Aladdin”, el 4t el 2014. 28 “Magic factory” va obtenir el 2n premi ex-aequo el 2012, guardó compartit amb la veïna Foguera dels Àngels, que va representar un número molt semblant en tractar-se de la mateixa música i una posada en escena similar; “Forest monsters” es va fer amb el 4t el 2013 i “Believe and relieve”, amb el 3r el 2014.

179 Playback infantil 2013. Foto Adrián González Sánchez. 180 Playback infantil 2012. Foto Adrián González Sánchez. 181 Playback infantil 2014. Foto Adrián González Sánchez. 182 Celebrant el primer premi de la modalitat Única B. Any 2016. Arxiu Adrián González Sánchez. 183 Playback 2014. Arxiu Alejandro González Borja.

magnífics premis, en el cas dels infantils, segons, mentre que els adults van sumar un altre primer al ja ampli palmarès amb la representació “Auferstehung für die liebe”, en el que va venir a ser la representació d’una resurrecció per amor. Els últims dos anys han sigut especials per als nostres infantils, perquè després d’haver aconseguit una tercera posició el 2018, a l’any següent tornaven a alçar-se amb el triomf indiscutible després de la interpretació de “Talent leads to success”. Com que al tancament del present article, el certamen artístic de 2022 encara no s’ha dut a terme, ja que la pandèmia ha anat retardant la seua celebració, no podem més que albirar uns grandiosos espectacles que defensaran amb tot el seu art els nostres comissionats, en una edició que suposa el renàixer d’una il·lusió després d’uns anys molt difícils.

perquè també les Presentacions de les nostres Belleses i Dames són cita obligada cada any per als qui desitgen gaudir d’un autèntic espectacle replet d’hores de treball i minuciosament ideat per a transmetre l’emoció i la il·lusió de les qui s’acomiaden del seu càrrec i les qui inicien un any màgic. Tot això perfectament guionitzat amb un fil conductor en el qual es donen a conèixer retalls de la nostra història, ja siga celebrant l’aniversari de la nostra Festa, destacant la labor del seu fundador, José María Py o posant en valor llocs tan emblemàtics de la nostra ciutat com el castell de Santa Bàrbara. Tantes hores de treball s’han vist recompensades en multitud d’ocasions amb importants guardons, havent aconseguit el Primer Premi el 2011, 2013, 2014, 2015, 2017 i 2018, i el Segon, el 2012, 2016 i 2019.

Però el vessant artístic de la nostra Foguera no es limita als playbacks,

143

2011-2021

f.184

f.185

f.186

f.187

Apostant per la cultura L’aposta per la cultura també ha destacat en aquesta última etapa. Després de molts anys en què el llibret de la Foguera era bàsicament una mostra publicitària dels comerços del districtes entre els quals s’incloïen fotos de les nostres Belleses i Dames d’Honor, presidents, comissió, esbossos i explicacions dels monuments i poc més, amb l’arribada del nou segle va començar a tenir més protagonisme, proporcionant-li més contingut, incloent-hi a vegades còmics o breus escrits de temàtica alacantina, i cercant una imatge més depurada, dotant-lo de portades creades específicament per a això (es renunciava així a posar la foto de la Foguera de l’any anterior, tan típic en els anys 90) i s’anava forjant un camí que acabaria de germinar anys més tard. El primer llibret que va participar en la convocatòria dels premis a l’ús del valencià de la Conselleria d’Educació (Generalitat) va ser el de 2008, un senzill exemplar titulat “So de foc”, dedicat a la música a la província d’Alacant. Després d’un xicotet parèntesi, el 2010, tornaria a editar-se en valencià, ja ininterrompudament fins a l’actualitat. El 2011, amb motiu del nostre cinquanta aniversari, es va fer un pas més quant a disseny i contin-

144

guts, i ja el 2012 van arribar els primers guardons, aconseguint el Segon Premi en el concurs convocat per la Federació de Fogueres i el Quart de la Generalitat Valenciana amb “Foc, Festa, Fogueres”. El 85 aniversari de les Fogueres va ser el tema triat per a donar forma al nostre llibret 2013, amb el qual aconseguíem per primera vegada el màxim guardó atorgat per la Federació, mentre que la institució autonòmica ens atorgava el Sisé Premi. Després d’un any en què la temàtica del llibret (dedicat a l’art efímer a Alacant i València) no va quallar entre els respectius juratsi.29, el 2015 giraven les tornes i era la Generalitat qui ens reconeixia com a mereixedors del Primer Premi amb “Alacant és cultura”, mentre que l’ens rector de la Festa de Fogueres ens va situar en sisena posició. Les set arts alacantines van ser les protagonistes el 2016, un any amb bons resultats, perquè Federació i Conselleria ens van concedir els premis Quart i Segon, respectivament. I el 2017 tornàvem a aconseguir el triomf amb “L’illa”, un acurat treball dedicat a Tabarca, que la Generalitat va considerar com el millor de l’edició. Per part seua, el jurat dels premis convocats per la Federació el va situar en seté lloc.

“Temps de guerra” va ser el títol triat per a desenvolupar un monogràfic dedicat a la Guerra Civil a Alacant i recordar l’atac al Mercat Central del 25 de maig de 1938 en el seu huitanta aniversari. Per això, la presentació del llibret es va fer coincidir en dia i mes. La institució autonòmica ens va posicionar segons en el llistat de premis, mentre que en la convocatòria de Federació se’ns va relegar al dotzé lloc. La pólvora va ser la protagonista el 2019, un any en què “Aire”, amb uns modestos Sisé i Vuité premis (de Federació i Generalitat, respectivament) va fer un recorregut per aquest element essencial de la nostra Festa, mentre que, després d’un any sense publicació per la cancel·lació de les Fogueres de 2020, el 2021 s’editava el nostre últim llibret, titulat “Carrers d’Alacant”, el llibret de les no-Fogueres, per no haver-se celebrat tampoc l’any passat. En aquesta ocasió es va fer un recorregut per nombrosos carrers de la nostra ciutat donant a conèixer l’origen i el sentit dels seus noms. En un any en què no va haver-hi convocatòria per part de la Federació, la Generalitat ens va reconèixer amb el Sisé Premi. Però l’aposta cultural no acaba amb les nostres publicacions, perquè també en els últims anys s’han

f.188

f.189

f.191 f.190

29 El llibret de 2014, “Efímer”, va obtenir el Quart Premi de la Generalitat i el Nové de la Federació de Fogueres. 30 Les jornades culturals titulades “Escola de Belleses” es van desenvolupar els dies 22 de febrer, 7 i 22 de març a la Casa de la Festa i en elles es van analitzar els càrrecs de Bellesa, Bellesa Infantil i Bellesa del Foc.

f.192

184 Llibret 2011. Arxiu Foguera. 185 Llibret 2012. Arxiu Foguera. 186 Llibret 2013. Arxiu Foguera. 187 Llibret 2014. Arxiu Foguera. 188 Llibret 2015. Arxiu Foguera. 189 Amb el Conseller Vicent Marzá després de rebre el primer premi a l’ús del valencià en el llibret de l’any 2017. Foto Henar Lledó Puertas. 190 Presentació del Llibret 2018. Foto Henar Lledó Puertas. 191 Inauguració de l’exposició “Dies de festa” en el centre comercial Plaza Mar 2. Foto Henar Lledó Puertas. 192 Primera sessió de les jornades culturals de 2017, “Escola de Belleses”. Arxiu Alejandro González Borja.

realitzat moltes altres activitats, com la creació de la nostra actual pàgina web, estrenada al març de 2015 i presentada a la Casa de la Festa, el desenvolupament de xarrades dedicades a la gestió de la Festa o el càrrec de Bellesai.30 i l’organització d’exposicions, sent la primera d’elles al juny de 2015 en la ja desapareguda cafeteria La dent sucrée, situada al carrer d’Ángel Lozano, on una selecció de fotografies van conformar “Fogueres, el color de la Festa”. A partir de 2016, i gràcies a la col·laboració del Centre Comercial Plaza Mar 2, es van realitzar a les seues instal·lacions noves exposicions, la primera d’elles amb motiu del nostre 55 aniversari, sent la

major mostra del nostre patrimoni fins al moment. El 2017 van tenir lloc altres dues exposicions, la primera al juny, dedicada als “Dies de Festa” i la segona, a l’octubre, centrada en l’illa de Tabarca. Per part seua, el 2018 es va dedicar al 90 aniversari de les festes de Fogueres, mentre que el 2019, compartint el títol del nostre llibret, es va fer un recorregut fotogràfic per diferents espectacles pirotècnics. Tot això ens ha fet mereixedors de diversos premis d’Activitat Cultural de Fogueres, començant pels quarts aconseguits el 2015 i 2016, continuant pel seté de 2018 i finalitzant (de moment) amb el sisé de 2019.

145

f.193

f.194

Foguera 2011 “Batalles” Fran Santonja Explicació de la Foguera “Batalles” és el lema del monument de la Foguera del cinquentenari del barri d’Àngels-Felipe Bergé, el monument que plantarà en 1ª categoria és una reflexió de com la nostra vida, la nostra societat i el nostre món viu i està sumida en una batalla contínua. Grans batalles es van lliurar en la nostra història, guerres i lluites constantspero conquista de terres o pels objectes més preats que van desencadenar les més sagnants batalles. Els pecats capitals ens recorden en la Foguera els fantasmes quotidians amb què convivim i moltes ocasions s’apoderen de les persones de forma sobtada causant conflictes i mal estar als que els rodegen. Els pecats capitals són la legió poderosa que s’alleta del mal, que és representada en la Foguera con una gran Serp d’impactants colors, la qual és abatuda i enrotllada per una immensa quadriga tirada per vells cavalls i dirigida per un arcàngel el qual venç al mal amb la seua mortal llança.

193 Vista posterior de la Foguera. Foto Alejandro González Borja. 194 Detall del remat. Foto Alejandro González Borja. 195 Foguera. Foto Alejandro González Borja

146

Les batalles són el camí mes curt en una disputa, el ser humà per naturalesa defén el seu sense importar-los res ni ningú, açò succeïx fins a tal punt que hui en la societat en què vivim se’ns fa quasi impossible conviure i ens costa confiar de les persones, aqueixos odis, aqueixos rancors, aquesta societat està reflectida en la Foguera rn forma d’escorpions que entaulats en una batalla s’obliden que són sers de la mateixa espècie i que formen part d’una mateixa família simplement per marcar el seu territori. En les escenes del monument farem menció de les batalles més èpiques causades per l’home i analitzarem les seues conseqüències. (Llibret de la Foguera)

f.195

147

Foguera infantil 2011 “+ que una Foguera” Toño Savall f.196

Explicació de la Foguera Cada vegada que passe pels carrers del meu volgut barri Àngels-Felipe Bergé, vénen a la meua ment tots els records feliços de la meua infància. Només era una criatura de deu anys, quan jugaba per les travessies del districte i els seus descampats. AFB, les sigles del meu barri, Àngels-Felipe Bergé, que omplin la meua vida de bons records de la infància.

f.197

196 Foguera infantil. Foto Alejandro González Borja. 197 Ninot presentat a l’Exposició del Ninot representant la comissió femenina de 1972. Foto Alejandro González Borja. 198 Foguera infantil. Foto Alejandro González Borja

148

Enyore amb afecte aqueixes gamberrades, quan tiràvem petards en els arcs dels baixos dels edificis onplantaven la Foguera, perquè sonaren més fort i despertar als veïns. Quan ens assentàvem a menjar llepolies en la porta de la botiga de llepolies i em menjava aquell Chupa Chups tan deliciós... I quan tots els xiquets jugaríem al “campet” i en aquella ocasió en que la meua germana mentres corria amb aqueixes enormes cues, es va posar a plorar perquè s’havia fet mal mentres jugàvem... Aquella “montañeta” en la que es trobaven les ruïnes d’un vell convent, del del que tot el veïnat veia la palmera de la nit del 24 de juny... Recorde, aquells partits de futbol en el camp dels Àngels, què emocionants... I les senyores vestides de negre, all’a per 1972, que em van contar que va ser la primera comissió femenina de les Fogueres de Sant Joan. Em ve a la memòria, que sent jo més majoret, en 1998 guanyarem el Primer Premi de Categoria Especial infantil amb una Foguera de l’artista Javier Gómez Morollón. Era tan bonica... Junt amb aquests enyorats records, rememore també als que ja no estan entre nosaltres, a aquells foguerers que van ser part de la història de la nostra Foguera, i que convertits en àngels protegixen el nostre vell barri des del cel. (Llibret de la Foguera)

f.198

149

f.199

f.200

f.201

Foguera 2012 “Guerra, pietat i glòria” Fran Santonja Explicació de la Foguera El monument d’enguany és la successió de la Foguera de l’any passat que tractava sobre les batalles i amb el que vam aconseguir un gran éxit. La lluita del bé i del mal basada en la societat actual i els pecats capitals van ser el desencadenant de la Foguera del 2011, la decadència de la nostra societat esta arribant a límits insospitats. El bé contra el mal, la incultura, els interessos polítics, els interessos de poder, és la decadència de l’home en el seu propi entorn, món on les persones no tene ja valor ni principis, on les persones no valem gens, son caps de bestiar per al poder establit, som vots, som fam, som la càrrega pesada per a governs i governants sense complexos ni pietat. El monument d’enguany esta basat açò precisament, en la guerra dels pobles contra les seues dictadures, els seus mal governants, la seua fam i els seus afanys. La pietat, el perdó del poderós al seu poble. La glòria d’un futur en pau i sostenible.

199 Detall del remat. Foto Alejandro González Borja. 200 Escena “Pietat”. Foto Alejandro González Borja. 201 Escena “Guerra”. Foto Alejandro González Borja 202 Foguera. Foto Alejandro González Borja

150

El monument d’enguany el conformen tres pilars essencials en tota societat o cultura, un pilar és la Guerra, des de temps ancestrals el ser humà ha estat en continua guerra per a la seus supervivència bé lluitava contra la naturalesa o bé contra si mateix per aconseguir el seu major estatus o poder. El següent pilar és la pietat, el seu perdó i cuidat als seus, la seua descendència al seu poble, el respecte i defensa a la seua història, les seues creences, la seua tradició i les seues cultures. La glòria és l’últim pilar, el més alt, el qual és la rematada del monument, la glòria és premi a les gents de bé, de cor i ànimes pures que seran volguts, amats i respectats pel regne del cel. (Llibret de la Foguera)

f.202

151

f.203

Foguera infantil 2012 “Sons de festa” Toño Savall Explicació de la Foguera Imagineu que dels cinc sentits que tenim només ens en funcionara un i que fóra l’oïda. Com serien unes Fogueres així? Doncs bé, recupereu tots els sentits i vegeu com ho hem imaginat.

f.204

El que més ens espantaria seria una mascletà, amb tant de soroll i tants sons forts, amb els xiulits de les canyetes voladores, amb l’estrèpit dels petards grossos, d’eixos que deuen costar 30 o 40€ cadascun. I de les carcasses, que són les que més soroll fan perquè dins seu estan les palmeres, que són els petards més grans i que més alt arriben. La mascletà seria la reina de tots els sons de la festa de Fogueres! Per eixe motiu és el centre de la nostra Foguera. I ja que és el més important la mostrarem tal com és en veritat. Perquè les mascletaes són molt guapes, però no els agrada mostrar la seua cara, els fa vergonya, són tímides... qui ho diria? I què em dieu de com és d’atrevida la bandada de pardals que està passant per damunt de la mascletà just en el moment de major soroll, quan hi ha més “pims”, “pams” i “pums”. Però mira’ls com són de previnguts ells que s’han posat protecció perquè no els passe res. Si fins i tot porten paracaigudes! D’altres sons que ens cridarien moltíssim l’atenció serien els de les bandes de música, clar que eixos no són simples sorolls... És música! Molts sons de molt diferents formes, però ordenats perquè ens encante escoltar-los i ens facen somiar, riure o emocionar-nos. Mireu els músics tocant les seues cercaviles, amb el son del pom-pom-plas! Això és el que sona quan acaben una cançó i han de pensar quina és la següent que tocaran. Sí, de veritat!

f.205

203/205 Ninots de la Foguera infantil. Foto Alejandro González Borja. 206 Foguera infantil. Foto Alejandro González Borja

152

Per descomptat, no podem oblidar la cremà, el moment culminant de la nostra festa i que reunix el major nombre de sons de les Fogueres i de qualsevol tipus: n’hi ha d’alegres, com quan la gent del barri vol mullar-se i demanen aigua, però també de tristos, com el que fan les Belleses i Dames quan ploren perquè s’està cremant la seua Foguera. I per acabar, també hi ha moments per al silenci, per al descans dels xiquets foguerers. A vegades, és a la vesprada, a vegades, a la nit, però molt tard, quan les orquestres i els DJ se n’han anat a dormir. Quan estem en silenci ens adonem de la quantitat i varietat de sons que hi ha en la nostra estimada festa de les Fogueres de Sant Joan. (Llibret de la Foguera)

f.206

153

f.207

f.208

f.209

f.210

Foguera 2013 “Temptacions” Fran Santonja Explicació de la Foguera “Temptacions” està basada en un dels quadros més pletòrics del gran geni Salvador Dalí “Las tentaciones de San Antonio”. Del monument d’enguany brolla surrealisme pels quatre costats. En els temps en què vivim, eon es viu molt de pressa, on creiem que està tot fet i que es pot obtindre tot a base de talonari, on no mirem al del costat i si ho fem és per a menysprear-lo o criticar-lo, on la falsedat i el gallege van agafats de la mà, on es creu per aparençar, on els principis són passat i el passat és el principi... Com a cos central la figura del cavall que apareix en el quadro “Las tentaciones de San Antonio”, postrat sobre dos de les seues peüngles desgastades i plenes de pols, representant el triomf és el que ens dona poder i més tard o més enjorn ens corromp i ens destrossa. De la torre central ix caminant un elefant que en el seu llom porta en alça la figura d’una dona, esta representa el sexe. Vivim en una societat on el sexe no està valorat com el més sagrat d’una persona amada a una altra, sinó com un aquelarre de desitjos a vegades sense sentit i on les mirades no s’enscreuen. Un altre elefant embolcall per la Foguera portant un gran monòlit en les seues esquenes, símbol de les riqueses. En l’actualitat veiem com fa uns anys créiem tindre una estabilitat econòmica que ens permetia viure inclús de vegades per damunt de les nostres possibilitats, doncs bé, hui no sols veiem que va ser un miratge i que la nostra economia es trontolla, sinó que ens alcem i ens gitem amb l’incertesa de si demà tindrem sostre i parets on viure o si alguns dels nostres tindrà quelcom per a menjar. I és que el ser humà no aprén, ni encara passant esta situació mil vegades. Vivim i convivim amb l’Apocalipsi diàriament. La GUERRA, mal per a molts i beneficis per a pocs. La FAM, més de mig món la patix i altres no els interessa remeiar-la. La MORT, líltim enemic a ser vençut. La VICTÒRIA, la fe. Sobre els nostres caps un inmens galió culmina el monument, les seues veles són palometes que representen el poble, la humanitat, que ens recorda que units i remant en la mateixa direcció aconseguirem arribar al port que desitgem. (Llibret de la Foguera)

154

207/210 Detalls de la Foguera. Fotos Alejandro González Borja. 211 Foguera. Foto Alejandro González Borja

f.211

155

Foguera infantil 2013 “Xiquets eterns” Toño Savall Explicació de la Foguera És molt curiós el que succeïx quan un tinter es cau i la tinta es vessa. Algun ho heu vist? Jo mai ho vaig veure, però un xiquet que sí ho va fer, m’ho va contar i tal qual com ell m’ho va relatar, ara vos ho vaig a narrar jo.

f.212

Segons el xiquet que m’ho va explicar, la tinta és d’infinita memòria i en ella tots els relats s’emmagatzemen. No obstant això, quan un tinter cau a terra i s’escampa el seu negre líquid, tots els personatges de les històries que ja van ser s’escapen dels seus mons i naveguen sobre el mar de tinta darrere de noves aventures que viure. El xiquet que va veure tot açò succeir, jura que d’un xicotet llac negre que en l’aire surava, sense a penes ni un segon tardar, un barco de llibre governat per Peter Pan va començar la seua travessia en companyia de la imaginativa Alicia i del tardà del seu conill blanc.

f.213

212/213 Ninots de la Foguera infantil. Foto Alejandro González Borja. 214 Foguera. Foto Alejandro González Borja

156

Alhora que açò succeïa, el xiquet que d’açò va ser testimoni, assegura que un gran i negrós mar sobre la terra es va formar del qual va emergir ràpid una inmensa balena morada capitanejada pel llenyós xiquet Pinotxo i el grill Pepito, la seua consciència. El xiquet que tot açò va veure aferma que Pinotxo a la seua consciència no va escoltar i, ansiós per ser el primer a arribar a noves terres, a la seua balena va usar i amb el seu poderós doll, a l’aire va llançar la canoa de Mogli, el xiquet llop, on la texana Dorothy anava de creuer admirant els seus rogenques sabates de xarol. Just després de tot açò succeir, el xiquet que en tot açò presente va estar em va donar a entendre que, pel centre del tintat mar, va brollar un gran barco de ploma en què viatjaven l’encaputxada Caputxeta, el curiós Principito,

la itel.ligent Gretel i el glotó de Hansel camí d’un nou horitzó que colonitzar, un altre bosc pel qual caminar i una nova casa de xocolate que trobar. I, segons el xiquet que tot açò va observar, de l’última regió de tinta vessada per la terra va sorgir un xicotet bot de paper comandat per l’agredolça Mafalda i en el que reposaven el jove Charly Brown i el seu gos Snoopy deixant el sol acariciar la seua pell de còmic. L’últim que em va contar el xiquet que tot açò va veure va ser que, abans de que els aventurers anaren a noves terres, tots el van mirar i el Principito li va parlar: - Xiquet que la tinta has vist caure, em podries dir en què son iguals tots? - En què tots eterns xiquets imaginaris sou -va respondre sense vergonya el xiquet que tot açò va veure. - Correcte -va dir el Principito- Vols vindre amb nosaltres d’aventures? - No puc acompanyar-vos, perquè he de contar esta fantasia a algú que la puga narrar perquè, amb les seues paraules, em tanque en la seua tinta i així em torne jo també un xiquet etern com vosaltres. El xiquet, que tot açò va veure, em va narrar que des de la vora del mar de la negra tinta als altres xiquets eterns els va veure arribar a l’horitzó d’eixe mateix mar i, en una llampada tan roig com el foc, tos ells van desaparéixer. Eixe mateix dia, mentres passejava jo per la ciutat, ell em va parar i esta història em va contar i, amb les mateixes paraules amb què ell em va narrar esta fantasia, vos la vaig relatar jo. (Llibret de la Foguera)

f.214

157

Foguera 2014 “A escena” Fran Santonja Explicació de la Foguera Qui de nosaltres no ha cregut que la seua vida pareix un teatre?, doncs bé, enguany el monument que milita en primera categoria per a la Foguera d’Àngels-Felipe Bergé ix “A ESCENA”. “A ESCENA” és el lema del nostre monument que cobra forma d’un gran teatre, enguany volem fer un recorregut pels diferents teatres del món. Com a part central del monument l’encapçala el bust de Hamlet, obra per antonomàsia del conegut escriptor William Shakespeare. Abriguen el bust tres cossos de dona sent cada una d’elles un tipus d’obra: la tragèdia, la comèdia i la trgicomèdia. Coronant la Foguera i com a rematada per una cara trobem Talía, musa de la comèdia amb mirada riallera que li abriguen una gran corona de libèl.lules i de flors.

f.216

f.215

En les escenes farem un recorregut pels diferents teatres mundials, veient les seues característiques i les seues curiositats, tot això a manera de crítica i sàtira com una bona Foguera ha de tindre. Així que si vol veure com és “realment” un teatre per dins l’invitem a visitar “A ESCENA”. (Llibret de la Foguera)

215 Detall de “Hamlet”. Foto Alejandro González Borja. 216 Detall del remat. Foto Alejandro González Borja 217 Vista posterior de la Foguera. Foto Alejandro González Borja 218 Foguera. Foto Alejandro González Borja

f.217

158

f.218

159

Foguera infantil 2014 “Inspira2!!!” Raúl García Pertusa Explicació de la Foguera En la mitologia grega les muses eren, segons els escriptors més antics, les deesses inspiradores de la música i, segons les nocions posteriors, divinitats que presidien els diferents tipus de poesia, així com les arts i les ciències. Originàriament van ser considerades nimfes inspiradores de les fonts, prop de les quals eren adorades. La noció més comuna és que eren filles de Zeus, rei dels olímpics, i Mnemósine, deessa de la memòria, i que van nàixer en Pieria, al peu d ela muntanya Olimp, per la qual cosa a vegades se’ls cridava Piérides. En esta Foguera tindreu l’oportunitat d’endinsar-vos en el món més màgic de tots i de les mans de les muses buscar la inspiració necessària per aconseguir cada un dels vostres objectius. Elles, les 9 que componen esta Foguera, vos donaran la inspiració necessària per aconseguir les gestes més increïbles del món i triomfar en les arts efímeres. Les muses són divinitats femenines que presidixen les arts i les ciències, i inspiraves els filòsofs i als poetes. Estes deesses es presenten com a cantants en les festes dels Déus. Es deis també que acompanyaven els reis, donant-los les paraules necessàries per a gobernar, inspirant-los saviesa i atorgant-los la virtut de la justícia i la clemència, amb la que es guanyaven l’amor dels seus súbdits. f.219

La major i més distinguida de les muses és Cal.líope, que presidia l’eloqüència i la poesia èpica. Clio és la musa de la història i de la poesia heroica. Es diu que va ser qui va introduir l’alfabet fenici a Grècia. Erato és la musa de la poesia amorosa, a més de la mímica. En l’art es mostra amb una lira. Euterpe és la musa de la poesia lírica i de la música. Se li atribuïx la invenció de la flauta doble, amb la que és representada. Melpómene és la musa del teatre tràgic. Usa els coturns tradicionals dels actors, i és representada amb un ganivet en una mà i la màscara tràgica en l’altra. Polimnia presidix els himnes sagrats i l’eloqüència. Apareix ben sovint en una actitud meditativa, amb la mirada seriosa i un colze recolzat en una columna. A vegades es mostra amb un dit sobre la boca, simbolitzant el silenci i la discreció.

f.220

219 Foguera infantil. Foto Alejandro González Borja. 220 Ninot presentat a l’Exposició del Ninot. Foto Alejandro González Borja 221 Foguera infantil. Foto Alejandro González Borja

160

Terpsícore és la musa de la dansa i dels cors dramàtics. Es representa assentada amb una lira en les mans. Diverses llegendes li atribuïxen la maternitat de les sirenes. Talía presidix l’art de la comèdia i de la poesia pastoral. Els seus atributs són la màscara de la comèdia i el gaiato de pastor. I finalment, Urània és la protectora dels astrònoms i els astròlegs. En l’art apareix amb una esfera en la mà esquerra i una espiga en la dreta. Està vestida amb un manto cobert d’estreles i manté la mirada cap al cel. (Llibret de la Foguera)

f.221

161

Foguera 2015 “Llegenda de sal” Fran Santonja Explicació de la Foguera Comença l’ancià a contar-nos la llegenda dels seus avantpassats, el que va succeir a Alacant i ací en la Foguera és narrat. És la nostra gastronomia rica en immensitat de productes, tant els fruits de l’horta com els fruits del mar són degustats i utilitzats diàriament en el món sencer. La nostra terra és terra de treball i suor, on, amb el dur treball, s’aconseguixen els millors fruits.

f.222

Les nostres Festes, que són tradicions, es convertixen en història i en sentir d’un poble que sap eixir al carrer i celebrar amb els seus els costums més arrelats, al so de la música i les seues danses típiques. És pilar fonamental, per a molts el seu tresor més preat, i Alacant la venerarà pels segles, en romeria, la nostra faç divina. Sers d’ultramar subjecten Tabarca, quieta, ancorada al Mediterrani, i són els encarregats de mantindrela bella i coral•lina.

f.223

f.224

Barques de veles llatines, olor de mar i sal. Com a escut, la seua barca; com a arma, les seues xarxes al mar. Va ser, ha sigut i serà suport d’alacantins treballadors de la mar. Alfils del mar custodien esta perla, perquè Alacant és la perla que tots hem d’estimar. (Llibret de la Foguera)

222/224 Detalls de la Foguera. Fotos Alejandro González Borja. 225 Vista posterior de la Foguera. Foto Alejandro González Borja 226 Foguera. Foto Alejandro González Borja

f.225

162

f.226

163

f.227

f.228

Foguera infantil 2015 “Màgia blanca” Raúl García Pertusa Explicació de la Foguera La màgia és una força de la naturalesa que ha existit des de fa milers d’anys. Els mags i les fades són les persones més dinàmiques i plenes de vida sobre la faç de la terra. Cada dia s’enfronten al món, intentant fer feliços a tots els xiquets amb què es creuen, fent dels seus somnis una realitat molt pròxima.

f.229

Cada any que passa, el seu treball és més difícil, ja que la imaginació no té límits. Però estan disposats a superar-se per una rialla que siga capaç de robar-los l’ànima. Els mags i les fades són éssers que han provat el nèctar de la vida i han sigut capaços de detindre el temps per a complir els nostres somnis.

227 Detall de la Foguera infantil. Foto Alejandro González Borja. 228 Foguera infantil. Foto Alejandro González Borja 229 Ninot presentat a l’Exposició del Ninot. Foto Alejandro González Borja 230 Foguera infantil. Foto Alejandro González Borja

164

En eixe instant, en el qual complixen tots els nostres desitjos, la màgia adquirix la forma desitjada, i en els seus cors saben que eixe moment de felicitat val mil vides. Els seus poders són il•limitats i són capaços de complir qualsevol desig; només cal tancar un poquet els ulls… la nostra fada i el nostre mag tenen trucs a muntó, només cal veure per a creure i triar el millor. Benvinguts al país de la… MÀGIA BLANCA. (Llibret de la Foguera)

f.230

165

Foguera 2016 “En escac” Fran Santonja Explicació de la Foguera

f.231

Davall la subtil mirada de l’hipnotitzador que representa els interessos dels Quan veiem al nostre voltant tot els canvis i les actuacions que en el nostre dia a dia estan passant, quan veiem que la societat s’ha tornat boja, quan veiem i vivim de prop la inestabilitat, tant econòmica i laboral com social, de les nostres vides, quan veiem com milers de persones i les seues vides pengen d’un fi l, com el valor humà no té cap cost i com malvats diàriament cometen vertaderes atrocitats envers els nostres drets i els principis bàsics de la humanitat són xafats amb la major crueltat, és quan ens n’adonem que estem tots “EN ESCAC”. La vida, una gran partida d’escacs, és així com es pot resumir la nostra humanitat. Un gran tauler quadriculat, on cadascun de nosaltres formem part d’una casella, d’un color i d’un valor. Som moguts al capritx del poder, som estratègia de supervivència de la mà que engrunsa el bressol. Convivim en un tauler on els pecats capitals es donen de la mà amb l’Apocalipsi i on la sobre informació és la moneda de canvi de l’estatus, on les rivalitats i la competitivitat estan per damunt dels principis i l’amor al proïsme. Figures d’escacs dansen sobre la base del monument foguerer, fi gures de peons i de torres malferides, d’alfi ls sense casella. Les reines, peces fonamentals en el joc, defenen el seu color davall el seu comandament en la Foguera. I dos cavalls imponents coronen el monument, en suspens, a l’espera d’atacar amb fam feroç i amb la venjança del passat. (Llibret de la Foguera)

231 Cremà de la Foguera. Foto Adrián González Sánchez. 228 Esbós de la Foguera. Arxiu Foguera. 229 Foguera. Foto Alejandro González Borja.

f.232

166

f.233

167

Foguera infantil 2016 “La Reina de Cors no sempre va ser roïna” Raúl García Pertusa Explicació de la Foguera Era un matí assolellat, sense adonar-se’n havia descobert el lloc que a partir d’eixe moment seria el seu lloc favorit, la seua nova “LLAR”. Havia nascut al si d’una família adinerada en terres càlides i frondoses on els arbres eren el refugi de centenars de criatures meravelloses. Era una xiqueta bondadosa, amable i simpàtica, que es desvivia per ajudar els seus amics. Va haver-hi un temps en què va voler ser bona, però alguna cosa li ho va impedir, va intentar voler-la però no va saber com fer-ho, era mitjan del mes de maig i la primavera fl oria en el seu somriure, la seua GERMANA va portar la llum a sa casa, i amb ella la tristesa de la nostra reina. Sense adonar-se’n eixe bebé va ocupar el seu lloc, li va llevar l’afecte dels seus pares i també les coses que la nostra reina tenia, no es va adonar que tan sols era la seua germana, que tot eren imaginacions que li estaven jugant una mala passada, i va començar a distanciar-se’n, ja no era la mateixa xiqueta alegre d’antany i va deixar pas a la por i a l’enveja, ella va creure que mai més seria feliç a la seua llar.

f.234

Mirava al seu voltant com si el seu món ja no depenguera d’ella, com si els seus somnis ja no foren importants, com si la gent al seu voltant ja no la vera, com si els seus pares volgueren més la seua germana recent nascuda… sense pensar-ho, va eixir corrent, els seus passos ja no obeïen a la seua voluntat, al fi nal va arribar a eixe lloc, el lloc més meravellós del món sencer, i en eixe moment va saber que no se’n tornaria a anar mai. Va recórrer eixos boscos a tota velocitat, però alguna cosa la va detindre, no ho podia explicar però d’aquell lloc mai més podria escapar. Mai havia vist res igual. La calor era abrasadora però l’aire fresc li recordava que estava a casa, ella encara no ho sabia però estava a punt de canviar-li la vida, i de sobte, el seu món al revés, els animals parlen i els objectes tenen vida, els rellotges no marquen l’hora i mai es fa tard, l’aniversari no són dia de festa, ho són els no-aniversari… en este món tot és com tu t’ho vulgues imaginar.

f.235

Ella encara no ho sap, però es convertirà en reina, en la nostra reina, en la reina dels nostres cors, en la REINA ROJA. ACÍ COMENÇA LA SEUA HISTÒRIA…. I LA NOSTRA…. Ara ella és el centre, ara ella sí que és la reina, la REINA DEL PAÍS DE LES MERAVELLES, governant amb mà ferma des del més alt del castell. Estimats xiquets i xiquetes, ella no coneix els vostres noms, ni sap quin és el so de les vostres veus, però tingueu per segur que ja vos està esperant, només heu de buscar en els racons més especials… (Llibret de la Foguera)

168

234/235 Ninots de la Foguera infantil. Foto Alejandro González Borja. 236 Foguera infantil. Foto Alejandro González Borja

f.236

169

f.237

f.238

f.239

Foguera 2017 “Hypno” Manuel Martínez Reig Explicació de la Foguera Davall la subtil mirada de l’hipnotitzador que representa els interessos dels magnats dels països mes poderosos, es desploma la jove indefensa de la humanitat. Els atrapa-sons pengen per a seduir les ments de tota la societat. L’ull observa que tot este controlat i s’encamine per les sendes de la manipulació. Escena: en-cants de sirena és la figura de la dona, que està en un segon pla i només és apreciada pel seu cos, per la seua imatge i no per la seua vàlua, seguixen els concursos de bellesa, salaris mes baixos que l’home i el físic inclús és usat per a atraure l’atenció en anuncis comercials. Escena: la bruixa seduïx els xiquets amb llepolies i estos indefensos cauen en les màfies dels pederastes, mentrestant els governs seguixen sense fer res. Escena: el ventríloc és el polític xarrador que a base de campanyes, manipulen les nostres ments per a pensar el que a ells els convé, per a captar votants i així omplir-se les butxaques. Escena: el flautista toca per a arrossegar a la societat al consum compulsiu i està corre sota el so melòdic de la flauta com a somnàmbuls. Sense una imatge personal ens pentinem, tatuem, ens vestim tots iguals, comprem el mateix cotxe, la mateixa casa, ens marquen una direcció a seguir, és el culte al cos, sense valors, una moda en què ells aconseguisquen enriquir-se cada dia més. Escena: xarxes socials. L’aranya tix les seues xarxes per Internet, captant qualsevol classe de persones segons els seus interessos, per a la prostitució, terrorisme, suborn, drogues, armament, capaç també de llegir-nos la nostra ment i saber tot sobre nosaltres i el nostre dia a dia.

237/239 Ninots de la Foguera. Fotos Alejandro González Borja. 240 Foguera. Foto Alejandro González Borja

170

Escena: el mag representa al sacerdot, que en els seus ritus ens transmet a creure en una vida millor, és una altra forma de buidar el cap al fidel, per a així poder manipular els actes de les persones, ells ens diuen el que esta bé o mal. Fent-nos sentir malament pel que som o volem ser. Escena: expo. Esta jove representa el tràngol de la hipnosi sobre la ment, és l’estat en què perds la consciència, s’apoderen de la teua ment i perds el control dels teus pensaments i actes, és la submissió de la teua voluntat, vas caient suaument en un estat plaent però enganyós al mateix temps. (Llibret de la Foguera)

f.240

171

f.241

f.242

241/242 Ninots de la Foguera infantil. Foto Alejandro González Borja 243 Ninot presentat a l’Exposició del Ninot. Foto Alejandro González Borja 244 Foguera infantil. Foto Alejandro González Borja

Explicació de la Foguera Vos saluda Aereostática, la reina dels cels, i els seus núvols, els seus aires i els seus peculiars habitants. Sobrevolant la ciutat de Buenos Aires, tenim molts personatges diferents que ens faran comprendre com és l’aire, i en quins estats ens els podem trobar. El gasós serà el que més ens servisca per a donar-li significat a la Foguera: - aire en forma de globus - aire en forma de música - aire en forma de núvol - aire en forma de pet - aire en forma de ball - aire en forma de molinet - aire en forma de parlar, olé quin aire tens! Moltes coses que vorem PELS AIRES!!! , en la Foguera de Raúl García Pertusa (Llibret de la Foguera)

172

f.243

Foguera infantil 2017 “Pels aires” Raúl García Pertusa

f.244

173

f.245

f.246

f.247

Foguera 2018 “Carnival” Manuel Martínez Reig Explicació de la Foguera El carnestoltes, que amb disfresses i màscares allibera l’opressió viscuda durant l’any, és una festa popular fa culte a la carn i desenfrenament, música, llum i color que passegen pels carrers de tota la ciutat. El dimoni és la temptació que ostenta algunes de les persones que lluïxen vestits provocatius sense cap tipus de pudor, la carrossa encapçala la cercavila de personatges on d’una forma o una altra aprofiten estos dies per a destapar eixa bogeria anònima que durant l’any estava oculta. Davall la màscara del consentiment de l’ajuntament, la platja de Sant Joan es convertix en un autèntic carnestoltes a les nits, sent el centre neuràlgic del botelló. En el “procés” de l’independen-tisme català, a Puigdemont ho veiem abillat amb la màscara de l’independència airejant el crespó groc. I com els països europeus li donen recer, el agafa les seues maletes viatjant fora d’Espanya.

245/247 Ninots de la Foguera. Fotos Alejandro González Borja. 248 Foguera. Foto Alejandro González Borja

174

La dona té encara en estos temps la desgràcia del maltractament. Hem d’acabar ja amb la violència de gènere. L’home davall la màscara de bon espòs i pare, derroca a la família, en un acte injustificable . En el cas del “gay pride”, encara hui utilitzem el terme “dins de l’armari”, i hem d’escoltar casos de maltractaments per la diferent orientació sexual. Cal llevarse les màscares i cridar “Visca el Carnival”. (Llibret de la Foguera)

f.248

175

f.250

f.249

f.251

f.252

Foguera infantil 2018 “Deesses” Raúl García Pertusa

Explicació de la Foguera La Foguera representa, en el seu cos central, dos guerreres, una d’elles un poc més mística. Presidix un oracle, on convertix els herois més masculins , en verdaderes heroïnes, per això enguany en AFB, veurem com moltes xiquetes s’han convertit en reines de l’Olimp, des de Hulk fins al mateix Hades, passant per Spiderman, Caputxeta Roja, Thor i algunes més que rodejaran les nostres dos muses, l’egípcia i la grega que donaran forma i sentit a la nostra Foguera infantil. (Llibret de la Foguera)

176

249/251 Ninots de la Foguera infantil. Fotos Alejandro González Borja. 252/253 Foguera infantil. Foto Alejandro González Borja

f.253

177

f.254

f.255

f.256

f.257

Foguera 2019 “En un minut” Salva Banyuls i Néstor Ruiz Explicació de la Foguera Un minut, seixanta segons. T’has preguntat alguna vegada tot el que pot passar en aquest breu instant de temps? Mentres tu decideixes que menjaràs, que calcetins gastaràs o que pel·lícula veuràs, en el món succeeixen coses sorprenents, quotidianes i com no, també alguna trista. Però la vida gira i gira en una eterna ruleta i mai deixa de fascinar-nos. El temps és or i cal aprofitarlo al màxim, així que ací pots fer una ullada algun d’aquests esdeveniments. ESCENES Un minut de glòria. Un minut de silenci. Rècord Guinnes, l’alcalde que va durar un minut a la ciutat d’Alacant. Durant seixanta segons bateguen prop de 7.150.000.000 de cors humans, entre ells, el teu. (Llibret de la Foguera)

178

254/255 Ninots de la Foguera. Fotos Alejandro González Borja. 256 Ninot presentat a l’Exposició del Ninot. Foto Alejandro González Borja. 257 Remat de la Foguera. Foto Alejandro González Borja. 258 Foguera. Foto Alejandro González Borja.

f.257

179

f.259

f.260

f.261

Foguera infantil 2019 “Gira i gira” Salva Banyuls i Néstor Ruiz Explicació de la Foguera En la vida tot dóna moltes voltes, com les baldufes. Tema sobre el qual “Gira” la nostra Foguera infantil. Cada baldufa dóna un tipus de gir, com qualsevol de nosaltres en la vida. En les escenes mostrarem la baldufa marinera, la virolla, la baldufa cèltica amb la seua peculiar forma de girar, el punt gravitacional…. (Llibret de la Foguera)

180

259/260 Vista posterior de la Foguera infantil. Fotos Alejandro González Borja. 256 Detall de la Foguera infantil. Foto Alejandro González Borja. 257 Ninot presentat a l’Exposició del Ninot. Foto Alejandro González Borja. 258 Foguera infantil. Foto Alejandro González Borja.

f.262

f.263

181

20 21 /2 AF 02 B 2

Amics, veïns, comissionats, és per a mi un plaer dirigir-me a vosaltres com a president infantil de la meua Foguera, Àngels-Felipe Bergé.

Estimats veïns i companys: Per fi enguany celebrarem les nostres volgudes festes del foc. Desitge que tots estigueu bé. Han sigut anys molt durs i amb molta incertesa, per això hem de parar atenció i portar-ho el millor possible. Ja tenim ganes de veure els nostres monuments en el carrer, d’inundar de música nostre barri i disfrutar de l’ambient nocturn.

En juny podrem reprendre les festes que tant trobem a faltar, gaudir de la festa i estar tots junts passant-ho en gran. No puc deixar de dir-vos que enguany tenim una Bellesa infantil molt especial per a mi. Es tracta de la meua amiga Martina, i podeu estar segurs que ens representa de la millor de les maneres i que amb el seu somriure porta sempre l’alegria allà on va, juntament amb les seues Dames d’Honor Daniela i María. Junts fem un equip fantàstic.

Vos esperem per a viure al màxim les nostres festes, però sempre amb responsabilitat. Tant de bo açò siga un nou començament replet d’alegries.

De nou arribarà la Festa, els nostres monuments, el color de les llums, la música i l’olor de pólvora i estic convençut que serà més especial que mai. Així que us espere i us anime que ens acompanyeu i gaudiu amb nosaltres de la millor festa del món.

Desitge, de tot cor, que disfruteu de les festes de Fogueres.

Una salutació.

Isidro Antón i Lillo // President

184

Des del dia en què em van nomenar president infantil ja ha passat molt de temps i també moltes coses, entre elles, una pandèmia mundial que va paralitzar tot i no ens ha deixat gaudir del que més ens agrada, la Festa de Fogueres.

Miguel Lidón i Sorni // President infantil

185

Adrián González Sánchez Adrián Navarrete Rubio Adrián Piqueras García Aitor Gamuz Vacas Alba Antón Rosell Alba Jareño Novillo Alba García Santamaría Alejandro González Borja Alicia Astor Tavira Andrea García Alonso Andrés Quesada Seglar Antonia Sala Cremades Arantxa García Roldán Belén López Molina Borja Antón Rosell Carla Fernández Ballester Celia Stephant Nicolás Chloe Stephant Nicolás Christopher Sánchez Peralta Daniel Bardisa Chico Elena Ortega Salas Esther Sánchez Berenguer

Enrique Torres Navarro Eva María Jarrín Lledó Isidro Antón Lillo Javier Vicedo Blasco Jonathan Caturla Lillo José Miguel Liébana Rus Jorge Ordaz Celades Juan Carlos Rosell Chust Juan Luis Pérez Ortega Juan Miguel Reina Micó Juan Ramón Morcillo Martínez Juanjo Carretero Huertas Lara Morcillo Asensi Laura Díaz Castillo Leticia López Nicolás María Jesús Dols Santacreu María José Molina Domínguez María José Seglar Marqués María Victoria Isidro Pastor Maribel Nicolás Llobregat Miguel Llorca Corbi Minerva García Alonso

María Luisa Rosell Chust Natalia Carbonell García Noelia Bernabeu Sala Noelia Cuenca Piñeiro Nydia Gutiérrez Requena Paula Carbonell García Paula Navarro Guirado Rafael Lidón Santacreu Raúl Piqueras García Rocío Fernández de Alba Capacete Rocío Ramírez Martínez Sandra Liébana Rus Sandra López del Río Sandra Monteverde Martí Sara Iborra Amorós Sergio Bernabeu Sala Sonia Molina Domínguez Susana del Río Piqueras Triana Trigueros Martínez Vanesa Gamuz Vacas Vanessa Jarrín Lledó Zaira Abarca Sala

COMISSIÓ Alba Menargues Pérez Ángela Moreno Recio María Ponce Balaguer Sofía López Molina Ainara Marín Bernabéu Ainhoa Fernández Bernardo Aitana Davó Galindo Alba Tornero Molinero Alex Dols Blasco Alicia Recio Moreno Álvaro Torres Antón Ana Cayado Peña Ariadna Recio Moreno Arón López Bascuñana Azahara Amorós Laguna Claudia Cabañas Cantó Dafne Moreno Gamuz Daniel Miralles Dols Daniela Guijarro Bascuñana Daniela Negrete Ferrer Daniella Carretón García-Soto

186

Edgar Moreno Gamuz Edurne Rosell Jarrín Erik Fernández Bernardo Estefany Ruiz Seco Héctor Bravo Díaz Hugo Dols Blasco Ian Tomás Gutiérrez Iker Ponce Balaguer Iris Zaragoza Albarracín Isabel Udychak Ivonne Soledad Cabrera Salazar Izan Abarca Sala Kimberly Pérez García Leyre López Bascuñana Lidia Piqueras García Lola García García Lucas Morcillo García Lucía Amorós Laguna Lucía Rodríguez Álvaro María Albaladejo García Martín Tomás Gutiérrez Marcos Fillol Hors

María Bernabeu Segura María García Molina María Manresa Caraballo Martina Irles Jarrín Martina Mendoza Bardisa Miguel Lidón Sorni Nayra Rodríguez Álvaro Noa López Peiró Óliver Irles Jarrín Pablo Giménez Martínez Rodrigo Mendoza Bardisa Sofía Bayo Rodríguez Sofía Cabañas Cantó Sofía Giraldo Grajales Triana López Pla Vicente Navarro Guixot Yanira Lucas Gil

LA VIDA PERFECTA Segona Categoria Salva Banyuls i Néstor Ruiz

La proporció àuria és un nom irracional que van descobrir pensadors de l’Antiguitat en advertir el vincle existent entre dos segments pertanyents a una mateixa recta. Aquesta proporció pot trobar-se en la naturalesa (flors, fulles, etc.) i en figures geomètriques i se li otorga una condició estètica: allò les formes del qual respecten la proporció àuria és considerat bell. Aquesta proporció, que també sol esmentar-se com a raó àuria, número auri o divina proporció, fins i tot solia ser assenyalada per les seues suposades propietats místiques. La representació gràfica de la proporció àuria, que s’obté traçant una sèrie de rectangles i unint alguns dels seus vèrtexs amb una línia espiralada, dona com a resultat la coneguda Espiral d’Or, la qual es troba molt sovint en la naturalesa (dos exemples són les petxines marines i les llavors de gira-sol).

188

189

COL.LECCIONISME Primera Categoria Salva Banyuls i Néstor Ruiz El col·leccionisme és una forma d’oci consistent a reunir, conservar i mostrar tot tipus d’objectes, però també perseguia una fi propagandística. Probablement el primer col·leccionisme va nàixer amb la invenció de l’escriptura i la fixació del coneixement. És durant el segle XVI quan s’amplia l’àmbit del col·leccionisme a tota mena d’objectes bells i valuosos. Alguns tipus de col·leccionisme: Escripofilia: col·leccionisme d’accions i bons antics. Filatèlia: col·leccionisme de segells, sobres i altres documents postals. Loterofilia: col·leccionisme de dècims i sèries de loteria nacional. Numismàtica: col·leccionisme de monedes. I tu, què col·lecciones?

190

191

BELLESA

Belén López i Molina

193 193

BELLESA INFANTIL

Martina Irles i Jarrín

195 195

DAMES D’HONOR

Sandra López i del Río

Andrea García i Alonso

197 197

DAMES D’HONOR

María García i Molina

María Ponce i Balaguer

199 199

DAMES D’HONOR INFANTILS

María Manresa i Caraballo

Daniella Carretón i García-Soto

201 201

COMISSIONADES D’HONOR

Zaira Abarca i Sala

Elena Ortega i Salas

203 203

Falla

SAGUNT-SANT GUILLEM

Fallera Major Andrea Calabuig Mestre Fallera Major infantil / Paola Sorlozano Blas Presidents / Juanjo Barbará Ibáñez i Pilar Barberá Cervera President infantil / Héctor Casado Rodrigo

204

CÀRRECS D’HONOR Padrina d’Honor

Triana Trigueros Martínez

Padrina d’Honor infantil Dafne Moreno Gamuz

Comissionada d’Honor infantil Daniela Guijarro Bascuñana

Banderí

Sofía Giraldo Grajales

Banderí infantil

Erik Fernández Bernardo

Musa del Foc

Ariadna Recio Moreno

205

PROGRAMA DE FESTES JUNY

20:00h

Presentació del llibret 2022 “60 anys” en la Casa de la Festa.

20:00h 20:30h 21:00h

Homenatge al Foguerer a la Plaça d’Espanya. Desfilada del pregó. Pregó de festes des dels balcons de l’Ajuntament.

20:00h

Cavalcada del Ninot.

14:00h 19:00h

Mascletà a la plaça dels Estels. Entrada de bandes.

10:00h 14:00h

Plantà de les nostres Fogueres. Mascletà a la Plaça dels Estels.

9:00h 14:00h

Visita del jurat a la nostra Foguera infantil. Mascletà a la Plaça dels Estels.

9:00h 14:00h 19:00h

Visita del jurat a la nostra Foguera. Mascletà a la Plaça dels Estels. Primera sessió de l’Ofrena de flors.

12:00h 14:00h 19:00h

Desfilada d’Entrega de premis, després, cercaviles. Mascletà a la Plaça dels Estels. Segona sessió de l’Ofrena de flors.

12:00h 14:00h 20:00h 19:00h

Cercaviles pel districte. Mascletà a la Plaça dels Estels. Cercaviles pel districte. Desfilada Folklòrica Internacional.

12:00h 14:00h 20:00h 24:00h

Cercaviles pel districte. Mascletà a la Plaça dels Estels. Cercaviles pel districte. Monumental Palmera des del Benacantil. Cremà de les Fogueres Oficials. I quan arriben els bombers, cremà de les nostres Fogueres.

207

208

records...

AFB 2021-2022

memòria gràfica

209

Foguera 2019

EN UN MINUT Salva Banyuls i Néstor Ruiz Tercera Categoria

211 211

Foguera infantil 2019

GIRA I GIRA Salva Banyuls i Néstor Ruiz Primera Categoria | 4t Premi

213 213

02 03 05

01 02 03 04-05 06-08

Sopar d’inici d’exercici (17/10/2021) Presentació del llibret 2021, en la Casa de la Festa (19/10/2021) Gala Festers d’Alacant (11/11/2021) Dia del Foguerer infantil (12/11/2021) Presentació d’esbossos de les nostres Fogueres 2022 en el Palau del Portalet (04/12/2021) 09-10 Certamen de Nadales (12/12/2021)

214

215

216

11-12 13 14 15 16 17-18 19-20 21-22

Visita del Pare Noel al nostre racó (19/12/2021) Fogueres en Nadal infantil (18/02/2022) Fogueres en Nadal (19/02/2022) Convivències a Saragossa (26/03/2022) Nomenament de Càrrecs 2023 (08/04/2022) Diumenge de rams (10/04/2022) Certamen artístic, 5é Premi (29/04/2022) Certamen artístic infantil, 1r Premi (30/04/2022)

217

218

219

C O M ER G U C IA IA L

Tfn. 965 25 32 11. Fax: 965 77 86 12 Avda. Albufereta 44 03016 Alacant C/ Juan Ramón Jiménez 2 30107 Guadalupe de Maciascoque (Mùrcia) aldimesa@aldimesa.com www.aldimesa.com

INSTALACIONS DE:

AIGUA - GAS - CALEFACCIÓ AIRE CONDICIONAT CONSTRUCCIONS I REFORMES Carrer Jacinto Benavente, 15 baix D 03010 ALACANT Tfn. 965 17 15 57 607 78 72 46

221

222

223

224

225

Instal.lacions i muntatges elèctrics Manteniment de Comunitats

Avda. Condomina, 5 - Urb. Paraíso - Bloq. 1 Tfn./Fax 965 26 13 81 - Mov. 647 66 51 63 (Jose) E-mail : jovidols@gmail.com 03016 - ALACANT

226

227

228

ETHICA ADMINISTRACIÓN DE FINCAS SL Nuestra filosofía está basada en la prestación de servicios de muy alta calidad, con la máxima agilidad en las gestiones e incidencias en la comunidad, y con un enfoque práctico y creativo a la hora de abordar las adversidades propias de una finca. Ello conduce a que entre nosotros y nuestro cliente exista siempre la cercanía necesaria para plantear los problemas con confianza y saber hacer. Nuestra cercanía, dedicación y honestidad a la hora de trabajar es nuestra razón de ser. Nuestro despacho esta colegiado en el Colegio de Administradores de Fincas de Alicante y formado por personal cualificado, economistas, auditores titulados, ingenieros, abogados y arquitectos técnicos.

C/ Navas 8, 4º izq. 03001 ALACANT 965 062 627 / info@ethica.es

229

C/ Poeta Sansano Local 6 - frente nº 25 610 35 94 88

230

C/ Cerdá, 80 Local 1 03009 ALACANT 966 35 66 55 656 94 25 29 sonido.dg@sonidodg.com

231

232

233

MIGUEL ORTEGA BELDA Veterinari Col. 528

Avda. Alfonso XIII 61 Tfn. 965393077 03600 Elda (Alacant)

234

ASISTÈNCIA A COMPANYIES D’ASSEGURANCES I PARTICULARS

C/ Murcia 1 baix 03005 Alacant gestion@costablancadecoracion.es 965120469

235

236

Avda. Caja de Ahorros, 16 // 03016 Alacant Tfn. 965 26 44 26

237

¡¡¡ VOS DESITGEM UNES FOGUERES

238

BONES FESTES DE 2022 !!!

239

Fernando Abarca / Tfno 690000365

OS DESEAMOS UNAS FELICES FIESTAS DE HOGUERAS 240

241

242

243

Av. Isla de Corfú 7 ALACANT T: 965 433 137 M: +34 684 468 519

244

245

246

247

Saluda al barri i desitja unes bones festes de Fogueres 248

Avda. de Novelda, 60 - 03009 Alacant Tfn. 965 127 236 249

ESPECIALITAT EN TAPES VARIADES C/ Diagonal, s/n 965 170 044 ALACANT

Especialidad en: Panes especiales, Coca amb tonyina, Coca de almendra, Toñas, Empanadillas, Cocas de mollitas normal y con chocolate

250

Juan Ivars Sanchis Farmacèutic titular

965 17 26 19 637 17 93 60 farmaciajivars@gmail.com farmaciacerda106 C/ Cerdá 106, 03009 Alacant

251

252

C/ Poeta Sansano, 32 03010 ALACANT Tfn. 965 185 626

253

254

LES DESEA

FELICES FOGUERES 2022

Avda. de Novelda, 81

965 17 56 89 03009 ALACANT

255

256

La Foguera agraïx a tots els anunciants la seua col.laboració

257

Tfn/Fax: 966 08 96 29 Mòbil: 677 097 776 e-mail: thramasl@yahoo.es Av. Médico Ricardo Ferre 42, Bloq. 9 - 1º A 03005 ALACANT

VISITA LA NOSTRA PÀGINA WEB

258

desitja al barri unes bones festes de Fogueres 2022

Agraïm a la Universitat d’Alacant la seua col.laboració

259

La maquetació d´este llibret va finalitzar el 17 de maig. La impressió dels 450 exemplars editats va concloure el 30 de maig. La seua presentació es va celebrar el 2 de juny de 2022 en la Casa de la Festa.