CONCEPCIO RAMIS i JOAN by Angel Gene

1916 - 2016 CENT ANYS CONCEPCIÃ&#x201C; RAMIS i JOAN

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916

ÍNDEX DE CONTINGUTS Concepció Ramis i Joan

Àngel Gené i Munich

Teresa Gené i Ramis

Apol·lonia Gené i Ramis

Emili Gené i Ramis

Lluís Gené i Ramis

Àngel Francesc Gené i Ramis

Martí Gené i Ramis

Apol·lonia Ramis i Suau

108

Àngel Lluís Gené i Garcia

114

Maria Gené i Gil

122

Conxa Gené i Garcia

128

Concepciรณ Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Concepciรณ Ramis i Joan

CONCEPCIร RAMIS i JOAN 1916 - 1987

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Concepció Ramis i Joan

Teresa María, bautizada 7-5-49 Nació 29-4-49; 22-5-49, Luis la retrata. Al mes y medio sonrisitas. A 2 1/2 sonrisas al hablarle. El 10-8-49 me la acortó mi prima Margarita. 26-8-49 Ernesto la retrata. El 12-9-49 quiso coger un papel de seda rosa en casa María novia de mi hermano. Mamá le enseña a hacer palmitas. 20-9-49 Pareció que quería coger un racimo de uva que jo comía. El 28-9-49 Fanny le hace dos fotos en el baño, parece que quiere hablar. 29-9-49 la primera papilla, que no quería tomar de ninguna de las maneras y coge la perra más grande que yo recuerdo. 29-9-49 Fanny la retrata antes de empezar la papilla con nosotros dos. 4-10-49 después de un largo aprendizaje ya parece que sabe hacer palmitas. 9-10-49 Todas las fotos que le hicieron han quedado mal, demasiada exposición.

10-10-49 Quiere estar sentada en su cunita, cuando no duerme. 15-10-49 Sabe hacer sonar un cascabel que tiene colgado en la cunita con otro juguete dándose cuenta de lo que hace y se entretiene bastante rato. 29-10-49 Hoy cumple medio año, con este motivo queríamos que el fotógrafo la retratase, no ha habido forma, no ha llorado, pero mirando de un lado y de otro, no se ha estado quieta un segundo y ha sido imposible conseguir el fin propuesto. 5-11-49 Me parece que ha dicho ¡¡papá!! 10-11-49 Por fin con una Leica la han retratado.

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Concepció Ramis i Joan

11-11-49 Los retratos son monísimos. 19-11-49 Le raspa el primer diente, yo se lo he encontrado. 24-11-49 Dice papá. 13-12-49 Intoxicada con cera depara el sona muebles. 15-12-49 Buena. 16-12-49 Tiene dos dientes, que se le ven. 6-1-50 Los Reyes han sido pródigos con la nena, en casa le han dejado una cadena de plata para el sonajero, abuelos Gené una muñeca, casa abuelos Ramis una toquita lana, casa tío Luis un conejo peluche, casa tía Coloma una muñeca, casa tíos Fanny y Ernesto unos calcetines y galletas, casa María “Sa teta” una gallinita con polluelos. 29-1-50 Tiene dos dientes normales de grandes y la encía superior hinchada. 13-2-50 Constipada y diarrea, cuando llora dice mamá. 15-2-50 Ya está bien Gracias a Dios. 17-2-50 Hace cinco lobitos con las manitas.

19-2-50 Aprende a llamar los “titits” diciéndolo y con la manita. 23-2-50 Aprende a decir cuantos dioses hay. 1-3-50 Hoy cumple diez meses, supongo, porque no ha habido 29 y dice: papá, mamá, (siempre que llora o se enfada) “titits”, hace palmitas, dice por donde está Dios con la manita y cuantos dioses hay con el dedo, dice “KiKi”para dar a entender como canta el gallito, adios cuando le viene bien, tira besitos con la boca aunque a veces le sale otro sonido que el de un beso, sabe hacer cariñitos y desde hace mucho tiempo mamá le enseñó a decir guapa, además hace cinco lobitos con la mano; con el bien entendido que todas estas gracias no las repite siempre que se lo dicen sino solamente cuando a ella le parece conveniente, aunque a unas las prodiga más que a otras.

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Concepció Ramis i Joan

10-3-50 Vacunada antivariólica con resultado positivo . 16-3-50 Fiebre de la reacción de la vacuna. 22-3-50 Bien de la vacuna. 29-3-50 Continua añadiendo palabras a su vocabulario, ahora aprende a bailar en cuanto le cantan “la raspa” 29-4-50 Hoy cumple su primer año con este motivo vienen a comer todos los abuelos, tío Luis, tía Coloma, tío Ernesto, tía Fanny, ella come puré, un pescado y un plátano, sentada en la presidencia de la mesa, tiene dos grandes tartas cada una con un cirio, una de la tía Fanny y otra nuestra, pasteles de los abuelos Gené y unos zapatos de los abuelos Ramis; al soplar a las velas las apagó. 29-5-50 Ya está vacunada contra la difteria. Va aprendiendo muchas palabras. 29-6-50 El once de este mes Luis la retrata y queda muy mona. El dieciocho es madrina del Corazón de Jesús...

que entronizamos en casa. El veinte gran calentura, 39º, afortunadamente con un día a zumo de naranja y una lavativa estuvo curada. 29-7-51 Va aprendiendo a decir muchas cosas. Cuando le dicen que cante hace ¡aaaaaa!.. Y para cantar de dormirse dice ¡ooooooo!...

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Concepció Ramis i Joan

BREGA D’OLIVES Sa idea d’aquestes escenes no és meva, la vaig treure del “Paso de las aceitunas” de Lope de Vega o Lope de Rueda un dels clàssics castellans per donar gust an es nins, perquè la representassin pes sant de sa mamà, dia de Santa Apol·lònia. De cap manera responc de s’ortografia d’aquest escrit.

=Brega d’olives= Margalida- (Cosint uns calcetins foradats) Aquest Pere me deixa uns calcetins amb més forats que un entredó. Hola Francisca!, que tal? FranciscaFieta, venc de comprar quatre coses i pareix que es doblers me són volat. MargalidaVaja, no pobregis que aquesta tafona, vos va vent en popa... FranciscaSí, gràcies a Déu..., però que vols que te digui, just per moure’t d’una rajola has de gastar una doblerada i a noltros tan pocs com som no mos bastenquaranta duros cada dia. No puc xerrar una paraula més que és molt tard ja. MargalidaJesús que frisses..., no és tan tard com això. FranciscaÉs que avui som dissabte i el Senyor Rector va dir que hi hauria una escarlatina molt solemne i hi anirem amb sa nina. MargalidaUna escarlatina?, que no és una malaltia que se pren? FranciscaNo, no és res d’això, és una funció molt solemne en honor de la Puríssima. MargalidaVaja un nom que li han posat. FranciscaEn no ser que fos una saba..., saba..., una sabatina, això va dir. MargalidaAixí ja és una altra cosa, deu esser perquè és dissabte, i a quina hora és? FranciscaA les sis, i me’n vaig que quan me pos a xerrar no me n’atur i encara no tenc foc encès. MargalidaJo ja en tenc de foc fet i una bona olla d’aigua a encalentir que en Pere és a fora vila i vendrà cansat, i ja saps lo que descansa un bany de peus d’aigua i sal. FranciscaBono, dios..., me’n vaig. MargalidaHo sents..., si vols uns braseta per començar foc..., vine a cercar-la. FranciscaBé, pentura vendré, gràcies. Margalida- (Surt i arriba entretant en Pere es seu homo) PereMargalida..., on ets? (S’asseu) MargalidaUep estornell, que ja ets tu?

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Concepció Ramis i Joan

PereSi fieta i venc mort..., esllomat però content..., que n’he feta de feina..., però aquesta millora que he fet a Son Durí no la don per vint mil duros..., sa nostra fieta se’n podrà riure de més de quatre es dia de demà que aquest oliverar que he sembrat doni fruit. MargalidaHala idò, jo tenc aigua ben calenta per rentar-te es peus i descansa molt, anem allà dins i te rentaràs i quedaràs molt més a plaer. (Comencen a partir). Apol·lònia- (Sortint molt contenta) Mu mare, som sa primera de sa classe i duc ses notes més bones que es mes passat. MargalidaOh, i aquesta és vera?, que estic de contenta, dam una besada..., quina fia més estudiadora, i tu son pare, què no dius res? PereI..., què vols que digui si tu ho dius tot?, però ja sap ella lo content que estic, sobretot quan és bona al·lota que és lo que importa. MargalidaEscolta Poloni, has d’aprendre de fer molts de comptes, perquè es dia de demà tendràs s’oliverar més bo de tot es poble i és necessari que amb tants de quilos d’olives com hauràs de vendre que sapis dos i dos quants són. PereQuilos d’olives?, què vols dir quilos d’olives?, aumuts voldràs dir. MargalidaNo Pere, he dit quilos, que per vendre convé més, un aumut pesa mitja lliura més i no hem d’esser pobres i beneits, les has de vendre a quilos,ho sents nina? Apol·lòniaSi mu mare, les vendré a quilos. Pere- (Alçant sa veu) Que vol dir a quilos?, tota sa vida s’han venut a aumuts i així les has de vendre, què ho faràs així? Apol·lòniaSi mun pare, així ho faré. MargalidaQuè has dit? Apol·lòniaA quilos mu mare. PereQui ho ha sembrat?, i, què he manat jo? Margalida- (Plorant) Mirau quines pèrdues més grosses, pobra fia meva, ton pare no t’estima. Pere- (Acostant-s’hi tot encès) Què jo no l’estim?, si no hagués de donar compte a Déu, en faria una de grossa. Francisca- (Entra na Francisca i els veu tots afuats i hi va de pressa) I ara?, què hi ha de nou?, què teniu?, què és estat això?, m’heu assustada.

PereQuè ha d’esser estat?, que jo vull que vengui ses olives a aumuts i sa mare vol que les vengui a quilos. Margalida- (Saltant) Ja és segur, amb un aumut dónes mitja lliura més que amb un quilo i no és possible aquesta pèrdua, si fos un aumut tot sol, bono, però amb tants... Pere- L’amo és l’amo i ningú el comanda, ha d’esser a aumuts. MargalidaCaparrut, amb sa quantitat que representa aquesta diferència hi ha per comprar un cotxo. FranciscaPerò bono..., i tan bona anyada heu tengut enguany d’olives?..., no vos vull veure enfadats, feis es compte així com sigui i jo les me quedaré totes, en es preu que sigui. Pere- No..., si olives... lo que se diu olives... no en tenim cap encara. FranciscaBé si les heu de collir ja esperaré es dies que siguin. MargalidaCa..., encara mos torbarem, en Pere avui ha anat a sembrar es planter. FranciscaDéu me valga! (Se deixa caure a una cadira). Apol·lòniaI jo que me pensava que enguany compraríem es cotxo. Teló ràpid

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Gené i Munich

ÀNGEL GENÉ i MUNICH 1914 - 2001

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Gené i Munich

MOTIUS* Aquests motius, ha estat trets de les Vuit Desenes, memòries escrites per n’Àngel Gené i Munich, el 1994, quan feu els vuitanta anys.

...Com que no anunciaven oposicions a Correus, em vaig matricular per fer el Batxiller Superior i aprofitar el temps. Va ser una bona cosa perquè a l’Institut em vaig fixar amb la que seria la meva muller; només allò que en diuen un fletxàs, vist i no vist ..., però encara que no ens diguérem res, jo encara ara record aquella visió: Una cara simpàtica, rossa, al segon pis, a la galeria amb voltes de l’Institut, lleugerament recolzada al llindar del portal de la sala d’estar de les al•lotes. Quan pas per l’Institut encara cerc amb els ulls, el lloc on la vaig veure .... Havien de passar quatre o cinc anys fins que tengués ocasió de parlar amb ella. Va ser així: jo era un sodadet i ella era infermera de l’Hospital Militar. Jo necessitava trobar un otorinolaringòleg i cercant cercant, la trob a ella: “Ramis (no sabia el seu nom propi), saps on és s’otorinolaringòleg?” i ella em contesta: “Uep! Gené”. Ella tampoc no sabia el meu nom propi, només havia sentit que a classe de Llatí, quan en Bosc em cridava, sempre li contestaven : “se ha ido a Correos” i ell replicava: “Pués podía haber avisado”. I, efectivament, s’havien anunciat oposicions a Correus i jo havia deixat el Batxiller Superior per seguir la preparació dels estudis de Correus... ...Aquí entra en escena na Concepció, que la vaig veure d’infermera a l’hospital militar i quan em veié em va escometre: Feia estona que no et veia, que has estat emboscat?. Jo li vaig respondre: He estat a la zona roja i ara som soldat i estic d’alta i cura per la gargamella. Ella m’acompanyà a la consulta de l’ otorinolaringòleg i a partir d’aquí ens vàrem anar trobant. Ella endolada..., i jo: Ramis que ha passat?. Ella em contestà: Ha mort el meu padrí, jo l’estimava molt...Vaig a posar un telegrama a l’oncle Lluís de Barcelona que també ho sentirà, perquè era un bon home. Va seguir el meu condol i ens despedírem. Vàrem quedar que ens diríem Concepció i Àngel. La pròxima vegada que ens trobàrem fou a Correus i em digué: Tenc aquest llibre per una nina d’Alemanya que vaig tenir a classe a Son Canals, tu que ets de Correus diguem com l’he d’enviar. Li vaig dir: Jo me’n cuidaré, no et preocupis. Ens vèiem pel Born, ella anava amb la seva amiga Francisca Pasqual, jo per no comprometre-la feia una volta al costat d’ella i una altra al costat de l’amiga. Després de molt de temps, sempre que jo li feia referència sobre això, ella em deia que ja veia la comèdia i que jo anava per ella.

*3 1 m. [LC] [AR] Figura, generalment repetida, que serveix d’element decoratiu o ornamental.

Amb tot i amb això les relacions amb na Concepció varen anar avant, ella d’infermera i jo d’ambulant. ens vèiem l’horabaixa al tornar d’Artà i com que els trens agafaven bastant de retard, ens solíem veure a Santa Eulàlia, a la capella del Santíssim, de vegades ella en resava més d’un, de rosari, esperant. Altres vegades era a l’inrevés, ja que ella confiant en el retard no frissava i ja me trobava allà resant. Un dia quan l’acompanyava a ca seva, vàrem tractar d’interessos. Jo li vaig dir el que guanyava, em sembla que tres-centes trenta-tres amb trenta-tres, i a continuació vaig afegir: però jo sé fer punta al llapis. Se fer dibuixos i faig fer brodats. Quan es presentà el cas, això dels dibuixos ho va aprendre tan bé que quan s’arreglava un vestit i necessitava un dibuix per brodar-lo ella, o un collet per fer de Richeileu, venia a veure’m a l’hora de partir el tren i em feia l’encàrrec... o em duia un tros de coca, el dia d’un sant. Jo li duia qualque rosa collida d’un jardí d’una estació o li regalava una botelleta d’essència d’Artà. Tot anava bé, mentre no trobàvem son pare, que en veure’l pel carrer es posava molt nerviosa, fins que un dia el me va presentar. A sa mare ens l’endúiem al cine i era atenta amb mi, sense fer llarg. Escoltant música al cadafal del Born, li vaig presentar els meus pares. Na Conxa i n’Emili la coneixien de l’Institut i els demés germans la varen anar coneixent. anàvem a l’òpera, a concerts, ella m’explicava les fugues de Bach, a la capella Clàssica, de la qual n’era sòcia i gran admiradora de don Joan Maria Thomàs. ...Un estiu na Concepció vengué un cap de setmana a Lluc amb ala

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Gené i Munich

meva família, però per això na Teresina va haver d’anar a demanar permís als seus pares, els quals accediren encantats. Partírem les meves germanes, ella i jo i ens ho passàrem beníssim fent excursions i dinades. A l’hora d’anar a dormir no hi va haver inconvenient, ja que també es presentà en Joan Planes, el qual va dormir amb jo a la mateixa cel·la. ...Na Concepció era molt afeccionada a les fugues i anàvem als concerts i em donava lliçons de música: “que si les fugues de Bach... que si un compositor era més seriós i un altre més alegre”. Un dia a la sala de ca seva em va tocar el Clar de lluna, a la llum de la ídem... Llavors em va tocar ajudar un poquet quan quatre homes especialitzats baixaven el seu piano per dur-lo a ca nostra. ...Arribà que vàrem parlar de la data de petició i casori i en quatre bulls varen ésser cuits. Venga a fer tovalles i llençols molt brodats, que eren posats sempre que teníem un infant... ...Del mobiliari se’n cuidà el papa i com que el menjador havia quedat senzill, la mama em va pagar la vitrina del menjador, que la va fer en Florit, de Correus, amb un dibuix meu, i va quedar millor que l’aparadora. Llavors hi va haver una altra aportació i va ser pel rellotge del menjador, Jungans estrella, molt bo, segon consell d’en Jaume el rellotger, casat amb na Francisca de la tia Elvira. La saleta la vàrem solucionar amb dues butaques i dos balancins de castanyer i una taula convertible en taula braser. El nostre dormitori, més o manco com és ara, va resultar discret i aquí va ser el vostre origen... El rebedor amb un canteranet, molt maco. Quan parlàrem de la sala, amb el piano, resultà que el papa havia comprat un cadiratge a Barcelona i jo vaig aprofitar l’ocasió per demanar l’antic per ca nostra, que va venir amb la “làmpara” i tot. La tia Antònia es va enfadar i va passar una temporadeta sense venir a veure’ns, per no veure la “làmpara”. De la del menjador se’n cuidà en Pau Frontera, com a regal de noces, però vàrem tenir la desgràcia que al cap dels anys va anar espanyant. Era tota de vidre transparent que s’ha perpetuat en qualque foto. El més notable era que na Concepció estava a l’Institut Nacional de Previsió i no va voler tenir vacances, per fer-ho retre. I jo, ben igual, continuant viatges a Artà fins al dissabte, i com que ens casàvem el dilluns, vàrem contractar família que ens ajudàs a fer cortines i coixins, penjar quadres i altres coses. Pujàrem a ca na “Fani” per cosir cortines... I jo venga muntar, penjar quadres (d’aquí les quatre cantoneres pintades, per dissimular els cruis d’un cartó que feia de “pas par tout”, que com que érem diumenge, no podíem comprar un altre cartó. El dia següent tot estava al seu lloc i com una patena i de cap a cap de la casa posàrem una taula, cadires i tovalles. Va ser a gust de tothom. La novia anava preciosa amb un bell vestit i el novii amb un vestit blau amb els distintius brodats de Cap de Correus. I a SantJoan, darrera la Llonja vàrem coincidir . Ens trobàrem preciosos i ens casàrem amb l’anuència del pare Tauler, oficiant el pare Bisellach, de Correus, i el director dels Creuats. Amb quatre bulls varen ésser cuites i a fer un bon berenar i cap al tren amb vestit corrent, destí Lluc. A començar una nova vida oferint al Senyor tots els sacrificis de la nostra solteria. Hi passàrem dos dies i cap a Artà, convidats per l’amic Soler, que en pau descansi. Sopàvem i dormíem a Cala Rajada i dos dies més a Cala Millor amb el carretó del carter de Son Servera, que ens hi va acompanyar i vengué a cercar-nos el matí del dia següent, per agafar el tren cap a Manacor. Dinàrem a ca na “Juanita” i d’allà amb taxi a Cala d’Or (ses Puntetes) i dos dies a Porto Colom per tornar a Palma amb el tren, que en Cèsar hi anava d’ambulant. Ens va fer cafè i tot, dins el departament de correus. A Ciutat vàrem estrenar la nostra cambra i dinàrem amb la família. Tothom estava content.

Als dos dies embarcàrem cap a Barcelona amb el vaixell, i només ens quedaven tres dies per aprofitar bé. El tio Paco ens envià un telegrama que de Madrid em concedien catorze dies més de permís de noces i vàrem decidir fer moltes coses per aprofitar la pròrroga. Anàrem a passar uns dies a Girona, ja que en Miquel i na Francisca no havien pogut assistir a la festa, no sé si va coincidir amb el naixement den Miquel Àngel o que. Tota la família de Barcelona, tios i amics íntims ens feren molt de cas. Son pare den Pep Burés i na Júlia ens varen donar hostatge i era de veure, ja que na Júlia ens duia el cafè al llit i sempre hi havia coses per comentar de tots i dels seus fill: Mariano i Emília. Revetlla al poble espanyol per SantJoan, anada a Montserrat i uns quants dies d’estada per anar amb funicular per anar a tots els llocs, fins i tot a un lloc que deia: “i aquella vila llunyana, no seria pas l’Havana?” Però el que es veia bé era Mallorca. Vàrem anar a missa a la Moreneta i la novia quasi n’hi deixa un tros, venint de combregar amb els ulls baixos, va pegar a un ferro de tancar la barrera, i va estar una estona sense saber de quin món era. Altra vegada a Barcelona vàrem veure el millor de cinema i de teatre i ho passàrem molt bé. Decidírem traure passatge d’avió per anar a Madrid, però vàrem desistir, vista que no ens asseguraven les dates, i decidírem agafar tren cap a Saragossa. D’allà, després de fer una estada de dos dies anàrem a Terol, i allà vàrem dinar aturada i fonda, na Concepció va quedar sense dinar, ja que distreta xerrant, sense que se n’adonàs li prengueren el plat. El cambrer creia que no en volia més. D’allà continuàrem amb el mateix tren cap a València, per agafar el vaixell cap a Mallorca. Partírem cap a Eivissa i Palma, per poder incorporar-me com un senyor casat, dia 1 de juliol. Com que feia bon temps en el vaixell, després de sopar, varen autoritzar tocar el piano, i na Concepció va interpretar unes quantes peces i el Clar de lluna de Beethoven..., va ésser un èxit. Anàrem a dormir i al matí, en despertar-nos, ja érem a Eivissa. Havíem fet amistat amb un capellà que venia amb el vaixell i ens va parlar del Vicari general d’Eivissa, que era felanitxer, i que hi anàssim amb ell, que eren molt amics i que berenaríem plegats...i així va ser. Després d’una presentació, xerrant amb na Concepció, va resultar que eren amics de cals tios. Férem un bon berenar de les tres xulles i de tot. Passejàrem una mica i fou hora de reembarcar per arribar a Ciutat... On ens hi esperava la família. Besades i abraçades i cada u a ca seva i nosaltres al nostre piset amb molta il•lusió...Dinàrem a ca el papa i la mama. Sopàrem al carrer de Sant Elies. I passàrem uns quants dies dinant o sopant a part o banda, per acontentar els uns i els altres. ...Procurava distreure’m amb una cosa o amb una altra, però quan entrava a la saleta i veia la seva butaca buida ... Vaig decidir canviar el meu puesto, mantengut quaranta anys, pel seu i així aconseguia deixar de veure la butaca buida. Sembla el títol d’una pel·lícula, però em va anar bé per l’obsessió de la mancança de qui havia estat tants d’anys la meva estimada... que ni un dia havíem aclucat els ulls sense recobrar la forta estimació que sempre imperava en nosaltres...., si lleugerament l’haguéssim perduda . I a l’espera «d’un bon dia»

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Gené i Munich

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Teresa Gené i Ramis

TERESA GENÉ i RAMIS

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Teresa Gené i Ramis

CRONOLOGIA CONCEPCIÓ RAMIS JUAN

*21 de maig de 1884, neix a Felanitx n’Apol·lònia Juan Obrador, filla de n’Antoni Juan Ramon, Padrines i de na Maria Obrador Timoner, Pollença. Quan eren joves n’Antoni estigué molt malalt, estava enamorat de na Maria Pollença, tant és així que li demanà per casar, ella, convençuda que no en sortiria de la malaltia, li digué que sí. Poc a poc n’Antoni anà millorant fins a estar completament restablert. Na Maria, que era una mica més gran que ell, va voler fer la seva paraula bona i feren l’esclafit. El matrimoni tingué sis fills: En Pere, na Coloma, que morí en néixer, na Coloma, que arribar a quasi cent anys, n’Apol·lònia, que també morí, n’Apol·lònia, que arribà a quasi noranta anys i n’Antoni. *12 de novembre de 1890, neix a Ciutat de Mallorca en Lluís Ramis Bernal, fill d’en Lluís Ramis Martorell i de na Concepció Bernal Vallespir que s’havien casat el 12 de gener de 1890. Quan nasqué en Lluís Ramis Bernal, son pare, que amb altres companys, tots ells fonedors, aixecaven el primer edifici de la Fundició Mallorquina, hagué de deixar l’obra per anar a conèixer son fill. Fou fill únic. En Lluís Ramis Martorell, tenia set anys quan començà a fer feina a una fàbrica. Com que no havia anat a escola, quan fou gran, a la sortida de la feina anava a aprendre a llegir i escriure, li costava una pesseta i havia de dur una espelma. Amb el temps arribar a ser el gerent de la Fundició Mallorquina. Son pare, en Lluís Ramis Gomila, havia quedat vidu de na Maria Martorell Oliver amb quatre fills: En Miquel, en Francesc, en Lluís i na Joana Maria. Es tornà casar i en tingué una partida més. Els fills de na Concepció conegueren n’Antoni Ramis Cirer casat amb na Margalida Espases Sabater aquest matrimoni no tingué fills. Na Concepció Bernal Vallespir nasqué a Sant Cristòfol, Menorca, on son pare, Josep Bernal Quintana, nat a Saragossa, n’era el mestre. Sa mare fou na Catalina Vallespir Mir de Palma. Son pare morí jove i la família tornà a Ciutat. Eren una partida de germanes. Na Matilde Bernal Vallespir fou la padrina d’en Lluís Ramis Bernal. Na Concepció Bernal Vallespir, tot i ser filla de mestre, aprengué a llegir quan n’hi mostrà la seva neta, Concepció Ramis Juan. *Na Coloma Juan Obrador es va casar amb en Joan Bordoy i tingueren dos fills: En Joan i na Margalida Bordoy Juan. *En Pere Juan Obrador es casà amb na Francisca Manresa Timpana, tingueren una filla na Maria Juan Manresa, que era de l’edat de sa cosina Margalida Bordoy Juan. *19 de febrer de 1916, es casen, a la capella del Sagrat Cor de la Parròquia de Sant Miquel de Ciutat, n’Apol·lònia Juan Obrador i en Lluís Ramis Bernal. Al cap de deu mesos passà la comare per ca seva. *L’estiu del 1916, n’Apol·lònia feu sequer de pebres, els dugué a moldre. En sortí un pebre bord mòlt, molt bo per fer sobrassades. El vengué i tingué un raconet, per anar gastant.

Bibliografia: Arxiu de la família Gené i Ramis. Centre d’Estudis i Documentació Contemporània: “Cronologia de les Illes Balears del segle XX” Universitat de les Illes Balears.

*29 de desembre de 1916 Neix na Concepció Ramis Juan. Abans d’acabar el desembre n’Apol·lònia trobà que la sa família no compareixia per ca seva per cuidar-se’n d’ella i de la nina, fins que hi arribà la seva germana i digué que la seva cunyada Francisca, la dona d’en Pere, acabava de tenir la seva segona filla na Isabel Juan Manresa.

Gené Munich, Àngel: Vuit desenes -Palma 2014

*Batiaren na Concepció el mes de gener de 1917 a la Parròquia de Sant Miquel. Foren els seus padrins en Lluís Ramis Martorell i na Maria Obrador i Timoner.

Gené i Ramis, Àngel Francesc: Recerca i transcripció de partides de baptisme, matrimoni i defunció.

*La nina riu, s’aguanta, fa les primeres passes, xerra... i quan és hora d’anar a escola va al Col·legi de les Trinitàries del carrer d’en Verí.

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Teresa Gené i Ramis

Son pare, que és fonedor, regala una campana a les monges, a l’hora de beneir-la ella i n’Eusebi Riera en són els padrins. *N’Antoni Juan Obrador es casà amb n’Antònia Colom Deyà, tingueren dues nines na Maria i n’Antònia Juan Colom. *9 de novembre de 1921, neix son germà, en Lluís Ramis Juan. Sempre s’avendran molt i estaran molt pendents l’un de l’altre. *El 1922, na Maria Colomar Costa comença a fer de teta d’en Lluís, que just just té un any. De vegades acompanya na Concepció al Col·legi. *27 de març de 1923, mor el seu padrí matern, n’Antoni Juan Ramon, com a conseqüència d’una operació. Els nins van de dol. La padrina Maria queda a viure amb els Ramis Juan. *Quan na Concepció tenia set anys demostra interès per la música, a ca seva tot d’una li compraren un piano. Feu classes de solfeig i piano al Col·legi. *13 de juny de 1924, combrega na Concepció. Son germà ho farà cinc anys més tard. *Un dia que na Maria “Sa teta” els acompanyava al Col·legi, quan travessaren la Rambla, feia una ventada, a en Lluís no li agradava que fes vent i digué: “Li diré a mon pare que tapi es forat des vent” *Felanitx era com la terra promesa. Quan arribava el bon temps, sa mare ja cercava la moda d’estiu per aquella temporada, també la de bany i els feia vestits i un banyador, n’hi solia haver també per les cosines de Felanitx: Na Maria i na Bel des Gas. Els estius els passaven entre Felanitx i el Port. Els caps de setmana hi pujava son pare, que havia quedat a Ciutat per fer feina a la Fundició Mallorquina. Quan arribava La Mare de Déu Morta, baixaven a la Vila per anar a plegar ametlles i pelar-les. En acabar, la padrina Maria, els donava doblers per firar a les festes de Sant Agustí. Els horabaixes, després d’haver fet la tasca, anaven a veure assajar Els cavallets, que ballarien per la festa. *10 d’abril de 1931, mor la padrina Maria Obrador Timoner havia viscut amb ells des de que va quedar viuda. *A més de na Francisca Pascual, na Maria Noguera i na Maria Sunyer foren amigues de na Concepció al Col·legi. *Na Concepció, era una nina molt aplicada, treia molt bones notes. Sa mestra, Sor Margalida de la Trinitat, va xerrar amb son pare per dir-li que trobava que na Concepció havia d’estudiar el batxiller i després fer estudis superiors. Son pare hi estigué d’acord: “El que vostè trobi Sor Margalida” *El juny de 1932, son germà i ella s’examinaren d’ingrés a l’Institut Ramon Llull i aprovaren. *El setembre de 1932, s’examinà lliure de primer de batxiller i aprovà totes les assignatures amb bones qualificacions. *El curs 1932/1933, fa segon de batxiller oficial amb resultats excel·lents. *Des del setembre del 1933, farà els cursos que li resten per acabar el batxiller, examinant-se lliure, però assistint d’oient a les classes. A l’Institut coneix els germans Gené Munich. Seran condeixebles i coincidiran a algunes classes. N’Àngel Gené i Munich se’n va enamorar a l’Institut, quan na Concepció estava recolzada a la llinda de la porta de la sala de les al·lotes. Passant llista a les classes: “Gené Munich, don Ángel”... Després de molts de dies que ningú respongués, a la fi algú contestà: “Se ha ido a Correos” “Pues podria haber

avisado este señor”. *El 13 de febrer de 1934, el quadre escènic del Col·legi, representà “Maria Estuardo”, na Concepció representà el paper de la reina d’Anglaterra. També hi participaren, entre d’altres, na Francisca Pascual, na Maria Sunyer i na Maria Noguera. *El setembre de 1935, només li mancava una assignatura per acabar el batxiller, que se n’examinarà i l’aprovarà el gener de 1936. No li expediren el títol de batxiller fins dia 13 de març de 1941. *El 18 de juliol de 1936, esclata la Guerra Civil. No pot partir a estudiar la llicenciatura. Resta a Palma fent els cursos de “Dama auxiliar voluntària de la Creu Roja”. Aprova amb excel·lent. Treballa d’infermera a l’Hospital Militar fins que comença Magisteri a principi dels anys quaranta. *Acabada la Guerra, anà a Medina del Campo, allà trobà una gitana que li va llegir la mà i li digué la Bona Ventura: “Tendrás siete hijos y pan para mantenerlos”. Ella es regirà i li estirà la mà. Com que just en tingué sis, la setena fou la neboda. *Na Concepció i el padrí Lluís, tenien la Seu plena d’ous, el canterano de ca seva, que l’havia fet en Lluís Ramis Gomila que era ebenista, havia estat testimoni de reflexions, confidències, consells... De vegades la padrina Concepció deia: “Hala mirau i pareixen dos enamorats” Tenien una gran complicitat, na Concepció l’hi contava tot i ell sempre l’aconsellava. *El 21 de desembre de 1938, morí la padrina Concepció. Cada any en començar l’hivern, la padrina li deia: “Concepcioneta, aquest hivern la padrineta es morirà, si el padrí es torna a casar, tot lo meu és teu. Però el padrí no t’ho prendrà perquè t’estima molt” Volgué fer la seva paraula bona i traspassà un primer dia d’hivern. Des d’aquesta data el padrí Lluís visqué amb ells al carrer de Sant Elies. *Estant a l’Hospital Militar, un dia hi comparegué un soldat, n’Àngel Gené i Munich, que anava a l’otorinolaringòleg, la saludà i li demanà on hi havia la consulta, ella li respongué que com que li venia de camí, l’acompanyaria. *El 1940, hi hagué una disposició transitòria, per obtenir el títol d’infermera, a la que es podien acollir les “Dames auxiliars voluntàries de la Creu Roja” que desenvoluparen aquesta tasca el temps de la Guerra. S’hi presentà i n’obtingué el títol amb qualificació de Notable. Que li serà lliurat amb data de 1 de desembre de 1940. *Els estudis de Magisteri foren molt intensos, amb poc temps hagueren de treballar tot el temari. Les classes foren a jornada intensiva. El temps de l’assignatura de Dona Catalina Vives, hi havia moltes d’alumnes que s’acubaven per manca d’alimentació, ella els donà permís per duu un entrepà i menjar-lo sense fer renou, el temps que es desenvolupava la classe. La professora de Labors els començava el treball i llavonses els deia: “Ahora continue usted, però bien hecho”. Un altre dia, els havien fet fer un àlbum de receptes de cuina en haver acabat, na Concepció tingué un còlic just de veure i llegir tantes receptes. Aprovades les assignatures i les pràctiques, ja fou mestra. *El 27 de desembre de 1941, L’Institut Nacional de Previsió, adquireix el Gran Hotel de Palma, que estava tancat, per dedicar-lo íntegrament a oficines. *Cada diumenge el padrí Lluís se mudava i es posava corbata, na Concepció sempre li feia el nus. Ell reclamava poder dur la corbata pintada a la camisa per no haver-ne de fer el nus, la neta reia, i ell deia: “Saps si aquesta idea en lloc de ser meva, fos d’un dels que fan la moda tot hom li duria”. *El padrí, moltes de vegades, encetava aquest diàleg: “Concepció

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Teresa Gené i Ramis

jo vull per a tu la felicitat del món” “I que és padrí la felicitat del món?” “ Casar-te amb un home que t’estimi i tenir fills” *A finals de 1942, va caure el padrí Lluís i es rompé el ballador, hagué de fer repòs. Tots els de la família en tingueren cura, especialment na Concepció. No hi hagué res a fer, tingué una congestió pulmonar i finí el 24 de desembre del mateix any. *Na Concepció feia classe i catequesi a Son Canals. Una alumna seva hagué de tornar a Alemanya, com que no dominava la llengua dels seus pares, ella , que era la seva catequista es comprometé a remetre-li un missal en castellà per a que pogués seguir la missa. En aquell temps la missa es deia íntegrament en llatí. Anà a Correus per encaminar el paquet. Hi trobà n’Àngel Gené i Munich que hi treballava. Tot d’una s’interessà pel dol. Na Concepció li contà que s’havia mort el padrí Lluís, n’Àngel li donà el condol i s’oferí per encaminar-li el paquet. *A principis de gener de 1943, com que n’Àngel era el president de la Croada de l’Amor Diví, integrada per antics alumnes dels teatins, anà a ca seva i li deixà unes entrades per anar al Teatre Principal a veure una funció que feien els creuats. Hi anà amb na Francisca Pascual. *El 13 de gener de 1943, començaren a passejar junts pel Born, també hi anaven na Francisca Pascual Pujadas i en Miquel Quetglas. Els germans Quetglas eren amics d’en Lluís, germà de na Concepció, i nebots de Don Bartomeu Quetglas, un capellà que impulsà l’Institut Nacional de Previsió. *S’inscriu a la borsa de treball de la Delegació del Ministeri d’Educació Nacional. Quan arribà a ca seva la notificació del seu destí a Menorca, sa mare l’esperava i quan la sentí arribar li digué: “No et desvesteixis i ves a dir que no hi vas” *El 27 de març de 1944, s’inaugurà la nova seu de la Delegació Provincial de l’Institut Nacional de Previsió, que estava situada a l’edifici del Gran Hotel, adaptat al canvi d’activitat. Una de les seccions de l’INP era el dispensari per a l’Obra Maternal i Infantil. La seva tasca era vetlar per les mares treballadores i els seus fills. L’equip del dispensari estava integrat per dos metges: El doctor José Ma. del Valle, pediatra puericultor i el doctor Pieras, ginecòleg i obstetra i dues infermeres: Francisca Planas i Concepció Ramis Juan. Estaven pendents de la convocatòria d’oposicions que serien a finals d’abril de 1949. Na Francisca Planas s’hi presentarà. Na Concepció no les podrà fer, perquè en aquesta data serà casada i a més acabarà de néixer sa primera filla, na Teresa. Les dones casades no podien fer aquesta feina. Si hagués tingut les oposicions aprovades, s’hagués pogut reincorporar a finals dels anys seixanta, quan una disposició donà llum verda per a que les dones casades poguessin tornar al seu lloc de feina oficial. *Dies alterns visitaven les mares i els altres els nadons. La tasca de les infermeres començava a les 18:00 fins en haver acabat, fos l’hora que fos. Cada setmana havien d’anar a visitar les cases on vivien els nadons i vetlar per la higiene i la salubritat dels habitatges. Després en feien un plànol i un informe. Cada una tenia assignat un nombre determinat d’habitatges per a visitar cada setmana. Si una setmana volien fer totes les visites el mateix dia, la resta de dematins els tenien lliures. Solien fer totes les visites plegades, era més entretingut. *En aquella època, anys quaranta, hi havia cartilles de racionament d’aliments. Un dia va arribar una notificació que s’havien augmentat els aliments que corresponien a les cartilles del personal, però sobre tot a les dels metges. En del Valle, quan ho va llegir es va indignar i anà a reclamar igualtat de racionament per a tots els treballadors del seu departament. Ho aconseguí i tots n’estigueren molt contents. *Na Pepita Piquer era una amiga infermera de na Concepció, que a

més eren veïnades. *Na Concepció i n’Àngel festejaven des de 1943 i haguessin festejat eternament si n’Àngel no s’hagués decidit fer una passa més. Passejant li va dir que cobrava 800 ptes. de Correus, però que a més sabia fer punta en el llapis. -Dibuixar jocs de llit, estovalles, menudalls, tovalloles, camisons... i encarregar-se de fer-los brodar i de la confecció- Això seria un plus que ajudaria molt a l’economia familiar. Ella hi estigué d’acord, però fins que n’Emili i en Cèsar no haguessin aprovat les oposicions no podien fitxar la data del casament. *A na Concepció li agradava vestir-se amb pinta i manta el Dijous Sant i el Divendres Sant per anar a fer Cases santes. Cada any baratava el model del vestit, que sempre era negre. Un any, que ja festejava amb n’Àngel, li digué: “M’hauries de fer un dibuix, sense interrupció, per brodar-me el vestit de sutage, s’havia de resseguir el dibuix amb una cinta. Com que n’Àngel anava d’ambulant a Artà, li feu el dibuix les estones lliures i en arribar a Palma li donà. A ella li agradà molt. *Els anys quaranta, na Concepció, es matriculà al Conservatori per treure el títol oficial de Música. Entre d’altres professors, anà a classe amb don Joan Maria Thomàs. Li restava el darrer curs per acabar el professorat de Piano. No se n’examinà perquè havia d’anar a examinar-se al Conservatori de València i com que ja preparaven per casar ho deixà anar. *Quan en Miquel, germà de n’Àngel, fou destinat a Girona, n’Àngel continuà pagant la renda de la casa que havia llogat son germà, 100 ptes. per tenir la casa reservada per quan es casassin. *Un dia quan sortiren a passejar, n’Àngel li digué: No t’enfadis però t’ho he de demanar. Diu el papa que podem anar a viure a ca nostra, carrer Conquistador, que farien una porta independent que entraria directament del replà de l’escala a una cambra molt gran amb una saleta i que nosaltres podríem fer la vida allà. Dinaríem i soparíem tots plegats i en haver sopat tornaríem a les nostres cambres. La resposta de na Concepció fou negativa, tal com es pensava n’Àngel i no en parlaren més. *Poc a poc l’aixovar anava creixent amb moltes dificultats, perquè no hi havia roba per comprar. Na Margalida Bordoy, cosina de na Concepció, feia feina a “Bordados Mallorca”. Quan rebien les remeses de roba, si sobrava qualque escapoló de batista, organdí, fil, crep... li oferia i ella el comprava per fer-se camisons, estovalles, llençols, tapetes... *Els estius els Gené Munich anaven a passar una partida de setmanes a Lluc. Convidaren na Concepció per anar-hi un cap de setmana llarg. Abans na Teresina havia anat a parlar amb els pares de na Concepció i se’n feu responsable. Foren uns dies ben agradosos. *N’Emili i en Cèsar, germans de n’Àngel, aprovaren les oposicions de Correus. *Na Concepció i n’Àngel posaren fil a l’agulla i començaren els preparatius per al casament. N’Àngel anà a parlar amb la propietària de la casa per posar el contracte de la renda al seu nom. Dona Catalina, la propietària, li duplicà la renda, en lloc de 100pts. en foren 200pts. De les 1000pts. que cobrava n’Àngel cada mes, només els en quedaven 800pts. Un dia la mama li oferí 200pts. mensuals en concepte de dibuixant de la casa. Ja tornaven tenir les 1000pts. per a les despeses mensuals. *Al novii també li aparellaven un bon aixovar: estovalles, jocs de llit, cobertors... Els preparatius anaven envant. *L’estiu de 1947, s’havien casat na Isabel Juan Manresa, cosina de na Concepció, i en Jaume Caldentey

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Teresa Gené i Ramis

*El 8 de desembre de 1947, aprofitant que era el sant de na Concepció, n’Emili Gené Prats i na Teresa Munich Verdaguer, anaren al carrer de Sant Elies, on vivien els Ramis Juan a demanar la mà de na Concepció. L’anell fou d’argenteria mallorquina, triat per n’Àngel, a ella li agradà molt. Va ser una festa doble. Brufaren la demanada i el sant. Tots en gaudiren molt. *El vestit de novia era de glacé, li feu na Francisca, la modista, amb una glassilla de Santa Eulàlia. Cada vegada que anava a assajar-se el vestit s’havia amagrida i li hagueren d’estrènyer una partida de vegades, dies abans de casar-se arribà a fer 49kg. En Lluís, son germà, li regalà 550pts., ella li digué que tot el que duria posat el dia del casament seria regalat seu. *Na Concepció exposà a ca seva tot l’aixovar, na Maria Consuelo i na Margalida, a més d’altres parentes, l’ajudaren a aparellar-ho tot. La visitaren familiars, veïnats, amics i coneguts. Tots en quedaven bocabadats. Dona Margalida Nicolau, la veïnada del segon pis, que tenia la delegació dels brodats de can Llagostera de Barcelona, hi pujava cada dos per tres per mostrar l’exposició a les brodadores, mig-punteres, punt de traueres... A totes les agradava molt. *Un parell de dies abans del casament, anaven arribant els mobles i començaren la decoració de la casa. N’Ernest i na Fanny, germans i veïnats del futur matrimoni, col·laboraren amb tot el que estava al seu abast. N’Ernest instal·lant les làmpades, fent gafes per penjar plats... *Diumenge, 6 de juny de 1948, es trobaren a la casa familiars i amics que anaren a donar una mà. El vespre, morts i rebentats, acabaren tota la tasca, la casa quedà endreçada i amb les taules aparellades per al berenar del casament. *Dilluns, 7 de juny de 1948, ben de jorn, arribaren a ca seva na Maria, sa perruquera i na Francisca, sa modista, més tard: ties, cosines i amigues anaren a veure vestir la novia. N’Emili, germà de n’Àngel, li dugué el ram. Partiren en cotxe cap a l’Església de Sant Joan de Malta, regentada pels teatins i que pertanyia a la Parròquia de Santa Creu. Es casaren a aquesta Església perquè n’Àngel, ex-alumne dels teatins, era el president de la creuada de l’Amor Diví. Quan n’Àngel, que l’esperava damunt el portal de l’Església, la veié arribar del braç de son pare, la trobà guapíssima, elegantíssima, majestuosa... Radiant!!! N’Àngel anava amb l’uniforme de Correus, na Concepció el trobà elegantíssim, més guapo que mai. L’Església estava ben engalanada amb moltes de flors i tots els llums encesos. La cerimònia fou compartida, entre en Joan Bisellach i el Pare Gayà dels teatins. Un va beneir el matrimoni i l’altre digué la missa. No hi va haver fotos perquè no es va presentar cap fotògraf. Li havien dit a n’Àngel, els amics que s’havien casat els darrers anys, que no calia avisar-ne cap, que ells mateixos acudien a l’Església. No fou així. N’Antònia Juan Colom sortí de la feina per anar a veure casar sa cosina Concepció. Sa mare trobava que just hi havia d’assistir son pare, que era el parent. Abans d’anar a berenar, els noviis passaren per can Rul·lan a fotografiar-se. Després anaren a ca seva a brufar amb la família, amics i coneguts. Com que els convidats eren molts s’hagueren de fer dos torns. Hi hagué xocolata amb ensaïmades, quartos amb gelat i pastissos. Brindaren amb moscatell. En haver berenat hi hagué música i cant. En Joan Ramis Fullana i na Carme Vicens cantaren un fragment de la sarsuela “La del manojo de rosas”. Una vegada acabada la celebració, es barataren els vestits de cerimònia per uns de carrer i partiren en tren cap a Inca i d’Inca a Lluc. A Lluc hi estigueren dos dies, després anaren a Artà, n’Àngel hi tenia molts de coneguts i amics, d’allà a Cala Rajada, continuaren cap a Cala Millor el carter de Son Servera els anà a cercar amb el carretó i els dugué a l’estació on agafaren el tren per anar a Manacor. Dinaren a ca na Juanita, neboda de la cunyada Francisca,

després del dinar i la tertúlia, anaren amb taxi a Ses Puntetes (Cala d’Or) i d’allà a Porto Colom a ca el tio Pere i la tia Francisca. Tornaren a Palma amb el tren de Felanitx, en Cèsar hi anava d’ambulant. Després d’estar dos dies a Palma, estrenar la casa i dinar i sopar amb la família, partiren cap a Barcelona per aprofitar els tres dies que els restaven. N’Àngel havia sol·licitat a Madrid el permís de noces, en Paco, el germà gran de n’Àngel, els remeté un telegrama a Barcelona que li concedien el permís sol·licitat. Per aprofitar els dies concedits anaren a Girona a veure en Miquel, na Francisca i els nebots. Com que la mare de n’Àngel era de Barcelona, hi quedaren per veure tios, cosins i parents. La revetla de Sant Joan anaren al Poble Espanyol, l’endemà partiren cap a Montserrat, hi estigueren un parell de dies. De tornada a Barcelona volien anar a Madrid amb avió, però com que no els asseguraven el bitllet de tornada decidiren agafar el tren cap a Saragossa, després d’estar-hi dos dies, anaren cap a Terol i de Terol a València per embarcar cap a Mallorca. El viatge fou plàcid, na Concepció, després de sopar, interpretà al piano unes quantes peces i el Clar de lluna de Beethoven... L’endemà feren escala a Eivissa, com que s’havien fet amics d’un capellà que viatjava amb ells, els convidà a berenar de les tres xulles a ca el Vicari General. Resultà ser de Felanitx i conegut de cal tio Pere. A l’arribada a Palma hi havia tota la família esperant. El viatge de noces durà quasi un més, en gaudiren molt!!! *El mes de juliol començaren el dia a dia. N’Àngel tornà a la feina i na Concepció a les tasques de la casa. Na Maria “Sa teta” rentava la roba i l’ajudava amb la casa. *A finals d’agost, principis de setembre saberen que esperaven un fill. Però fins passats uns mesos no ho feren públic. *2 d’octubre de 1948 fou el sant de n’Àngel i convidaren a tota la família. Quan tragueren la vaixella i la cristalleria n’Àngel li feu una reflexió a na Concepció: “Ara ho treim tot però per ventura es romprà alguna cosa, les coses són per emprar i gaudir-les”. *Com que na Concepció era infermera, s’encarregava de posar les injeccions a tots els malalts de la família i als veïnats de més aprop. *13 de febrer de 1949 foren les noces d’or dels Gené Munich. Feren una gran festa, no hi mancà detall: Missa, dinar, arbre de la família (fet per n’Àngel), poema seriós fet per en Cèsar, n’Àngel i na Concepció feren unes dècimes desbaratades seguint la història de la família i el vespre hi hagué una convidada general per a la família, amics i coneguts. *29 d’abril de 1949 a les cinc de la matinada, neix na Teresa. “Sabeu aquell nin tan guapo que no estava en es retrato, no va ser nin, va ser nina i li diuen Teresina”. Aquell final d’abril i principi de maig va ploure molt, quasi quedaren sense llençols eixuts. Amb el naixement de na Teresa, sa padrina Apol·lònia, s’havia instal·lat a casa i dormia amb na Concepció. Un vespre no apagava el llum i na Concepció li digué: “Ma mare, no estau bé?” “Si, però si apagam el llum la nina plora”. “Idò apagau-lo que son pare no és de gas i electricitat”. *7 de maig de 1949 batiaren na Teresa a la Parròquia de Santa Catalina Thomàs, son padrí fou n’Emili Gené Prats i sa padrina n’Apol·lònia Juan i Obrador. *7 de juny de 1949 fou el primer aniversari del seu casament, anaren a dinar tots tres i l’horabaixa al cine Rialto. *El març de 1950 tingueren noves del segon fill. *29 d’abril de 1950 na Teresa feu el primer any, moltes de vegades el padrí Lluís se l’enduia a passejar i quan la nina es cansava de caminar, la seia damunt la seva espatla. *L’estiu de 1950 Dona Susanna Causadies, la viuda del Senyor Raspall, passà una temporada a cals Gené i Ramis i na Teresa, que

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Teresa Gené i Ramis

començava a xerrar, li deia “Nanana”. Sovint, les dues, anaven a fer una volteta. *El desembre de 1950 feren el Betlem. El tio Pere de Felanitx, els havia fet una cova per al Betlem, quan la reberen veren que el misteri que tenien era massa petit per encabir-lo dins aquella cova, anaren a la botiga on l’havien comprat, per baratar-lo per un de més gros. Na Concepció, que sortia de comtes el 24 de desembre, anà a Matines, el dia de Nadal menjà torró per si no ho podia fer l’endemà i així anà passant fins el 29 que era el seu aniversari. *29 de desembre de 1950 neix n’Apol·lònia a les 18:30 de l’horabaixa. Quan nasqué hi havia n’Esperança, la comare, n’Àngel, na Fanny i n’Ernest, na Teresa feia la sesta. Com que el 29 de desembre era l’aniversari de na Concepció, l’horabaixa anaren a donar-li els molts d’anys sa mare, son pare, son germà, la tia Coloma, na Margalida i els seus fills... Es trobaren que la comare acabava de passar per la casa i hi havia deixat una altra nina. Un dia que na Concepció encara jeia amb el bres devora, na Teresa li feia visita recolzada damunt el llit i li deia: “Mamà, jo som la nina Tita i ella la nina Polonin” *6 de gener de 1951 els Reis li dugueren a na Teresa una capsa molt grossa amb una pepa i vestidets, també hi deixaren un regal per sa germana. L’horabaixa batiaren n’Apol·lònia a la Parròquia de Santa Catalina Thomàs, els seus padrins foren en Lluís Ramis Bernal i na Maria Gené Munich. Na Concepció no anà al bateig, restà a casa. Una partida de dies després sortí a missa. *Les nines creixien molt bé i la mare les passejava sempre que podia. Els horabaixes, que n’Àngel feia feina i no plovia, anaven a cercar-lo a Correus i s’aturaven a veure els avis del carrer de Sant Elies i els de Conquistador. El padrí Lluís també les passejava sovint. *A finals d’agost principis de setembre tingueren la certesa que la comare tornaria a passar per ca seva. *Les nines tornaven grans, totes dues dormien a la cambra dels pares, una a un llitet de ferro, que havia estat de l’avia Teresina, i l’altra a un bres, fins poc abans de néixer n’Emili, que les mudaren a una cambra per elles totes soles. *20 d’abril de 1952 neix n’Emili amb més de deu dies de retard. Havia d’arribar pel Ram i ho feu el diumenge de l’Àngel.. Aquell any fou el primer que hi hagué processó tots els dies de la Setmana Santa. Na Concepció i les nines anaren a veure la processó del dilluns per si no podia veure la del dimarts i així fins a veure-les totes. Menjà panades dissabte per si no ho podia fer diumenge i així totes les festes. Passava pena que l’infant no fos mort perquè feia molts de dies que no es remenava gens. Finalment, el diumenge de l’Àngel, a les 18:00 nasqué un nin. Na Concepció pensava que no li sabria fer calçons. N’Àngel deia que el nin podia nòmer Emili Àngel. En arribar son pare de na Concepció digué que havia pensat que al nin li podrien posar Emili Lluís. Definitivament el nom fou Emili Lluís Àngel. *27 d’abril de 1952, batiaren n’Emili a la Parròquia de Santa Catalina Thomàs, els seus padrins foren en Lluís Ramis Juan i na Teresa Gené Terrés. *Quan n’Emili tenia una partida de mesos va tenir una pneumònia, el pediatra li receptà penicil·lina, un antibiòtic descobert per Alexander Fleming, era la primera vegada que aquell medicament s’emprava a cals Gené i Ramis, na Concepció seguí les instruccions fil per randa, poc temps després d’haver-li posat la injecció el medicament li feu efecte, el nin estava ben xalest, però calia fer el tractament complet. Na Concepció restà tan agraïda al doctor Fleming que oferí moltes misses per les seves intencions i al 1955, quan va morir, sufragis.

*13 d’octubre de 1952 es casaren en Lluís Ramis Juan i na Maria Suau Mayol. La cerimònia fou a la Parròquia de Santa Catalina Thomàs i la festa al bar Milan en acabà els noviis mostraren ca seva. *17 de febrer de 1953 mor n’Emili Gené Prats, quasi de sobte, pels Reis havia tingut un problema de cor, semblava que l’havia superat, però no fou així. *27 i 28 de juliol de 1953 en motiu de les festes, a la Parròquia feien completes dia 27 i l’ofici dia 28 que és Santa Catalina Thomàs. Amb aquest motiu els nins de la Parròquia anaven vestits de pagesets. Una cercavila encapçalada per xeremiers anaven a recollir els pagesets per conduir-los a completes el primer dia i a l’ofici l’endemà. De entre les nines, cada any se’n triava una que fes de Beata. La de 1953 fou na Teresa, n’Apol·lònia anava de pagesa. Els anys posteriors els nins anaren de pagesos, per la festa, fins que deixaren de ser de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs i foren de L’Encarnació. *18 d’octubre de 1953, a l’any i cinc dies de ser casats en Lluís i na Maria, nasqué n’Apol·lònia Ramis i Suau a la clínica Mare Nostrum. El padrí Lluís, que com sempre que naixia un nét seu, duia galletes i licor per a que, els que anaven a interessar-se per la mare i a conèixer l’infant, poguessin brufar-lo. En aquesta ocasió, tot d’una que saberen la bona nova anaren a conèixer la nina. Na Teresa, que hi havia anat amb el padrí, després l’acompanyà al forn de Santa Eulàlia a comprar les galetes i el licor. N’Apol·lònia fou la primera i única neboda de na Concepció. Elles dues, tenien la Seu plena d’ous! *Els cosins estaven molt satisfets amb la nina, tot d’una que hagué crescut una mica, jugaren plegats. *A finals de novembre, principi de desembre de 1953, na Concepció i n’Àngel saberen que la comare tornaria a passar per ca seva. *La primavera de 1954 es casaren, a la Seu de Mallorca, na Maria Consuelo Alloza Bordoy i n’Antoni Salvá Moncadas. *Els nins jugaven i s’entretenien tots sols moltes de vegades. N’Emili no tenia res impossible, s’enfilava per tot, li havien de parar molt d’esment. Quan ja estava a punt de néixer en Lluís, n’Apol·lònia i n’Emili comparegueren amb els cabells plens de sabó fluix. Quan na Concepció els veié no els renyà, només pensà amb el bany que els hauria de donar per llevar-los el sabó del cap. *2 d’agost de 1954, neix en Lluís a les 23:40 de la nit. Feia una partida de dies que na Concepció havia sortit de comptes, l’esperaven a finals de juliol. El dia abans havien anat a veure el Carro de la Beata. El dia de La Mare de Déu dels Àngels, deixaren els nins a ca l’àvia Teresina i ells anaren a comprar unes cortines a Can Quesada, que fins fa poc era al Born, a guanyar el jubileu de La Mare de Déu dels Àngels a l’Església dels Caputxins i a prendre un gelat a la Granja Mallorquina del carrer del Sindicat. En haver acabat, n’Àngel anà a cercar els nins a ca sa mare i na Concepció tornà a ca seva i aparellà el sopar. En haver sopat, colgaren els nins, davallaren na Fanny i n’Ernest i n’Àngel partí a cercar n’Esperança, sa comare. Na Fanny quedà amb na Concepció. L’infant estava decidit a néixer i la comare no havia arribat. Na Concepció digué a na Fanny: “No puc més, estira l’infant!” Ella respongué: “I si el mat?” La mare contestà: “No el mataràs!” Na Fanny tragué l’infant i el deixà devora sa mare i s’assegué a plorar de la mateixa nirviada. Na Concepció, que ja estava xalesta, li digué: “Fanny, no sabem si és nin o nina”. Ho mirà i digué: “Un nin, ja teniu les dues parelletes”. A l’instant sentiren el taxi que voltava el cantó i arribaren n’Àngel i la comare. En veure que el nin havia nat, quedaren sorpresos i contents. *9 d’agost de 1954 batiaren en Lluís a la Parròquia de Santa Catalina Thomàs. Li posaren: Lluís Maria dels Àngels Emili Joan Baptista

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Teresa Gené i Ramis

Vianney. Els seus padrins foren n’Emili Gené Soler i na Maria Suau Mayol.

amb el coll blau, n’Apol·lònia Petita duia un vestit color de cel i una jaqueta “color de blanc”.

*Un dia que es preparaven per sortir a passejar, les nines demanaren permís a na Concepció per parlar en mallorquí. Sa mare els digué que si, però que no havien de xerrar aviciat.

*Durant l’embaràs na Concepció, seguint la moda marcada per la princesa de Mònaco, es feu fer una sèrie de bruses fonades que duia amb faldes estretes, dissimulaven molt la panxa. Aquesta forma de vestir era molt de l’agrad de n’Apol·lònia i na Teresa.

*3 d’octubre de 1954 Les nines començaren al Col·legi de la Santíssima Trinitat, na Teresa tenia cinc anys i n’Apol·lònia tres, fins a final de desembre no en faria quatre. *En Lluís tenia la cara plena d’una erupció, que per molt que el metge receptàs no li fugia. Per enèsima vegada na Concepció el dugué al metge que li digué: “Ara he rebut un nou tractament, a base de salicilat, per aquest tipus d’erupció, si vol que el provem?” Na Concepció respongué que si i el metge contestà: “M’ha d’assegurar que mai el prendrà els sobres del medicament amb la panxa buida i que farà el tractament complet”. Ho feren així i el nin quedà curat per sempre. *A na Concepció li agradaven molt les rondalles. Quan els seus fills eren petits i no tan petits els en contava sovint. De vegades reproduïa les que havia publicat “En Jordi des Racó”. D’altres ella mateixa les inventava per crear complicitats amb els nins i que amb la curolla de la rondalla “Dels fideus”, “Del pa”, o..., s’animassin a acabar el que havien de menjar. Tots en gaudien molt. *El novembre de 1955 es casaren, a l’Església de Sant Francesc, na Teresa Gené Terrés i en Llorenç Frau Roca, per celebrar-ho hi hagué un dinar al Club Nàutic de Palma. *6 de gener de 1956, els nins s’aixecaren prest per veure els regals que els havien deixat els Reis. La sala estava quasi buida, només hi havia un parell de detallets per cada un. Els pares digueren: “Pareixia que havíeu fet bonda, però es veu que no”. Entraren a la saleta per desdejunar, les persianes del jardí estaven tancades, en obrir-les quedaren bocabadats amb l’engronsadora instal·lada al jardí. Havien d’aprendre a engronsar-se. *Aquell mes de gener saberen que la família augmentaria. *El febrer de 1956, el tio Pere de Felanitx, que estava molt delicat de salut, mor. Na Concepció agafà el tren per anar-lo a veure i fer una mica de suport a ses cosines. N’Àngel comprà el quadre de la costa sollerica, que havia duit en Paco de Barcelona, ell i les nines anaren a recollir-lo a cals Gené Soler. *Na Concepció feu una trinxa de més de cinc metres de bastetes de cabell per al vestit de Primera Comunió de na Teresa, que després el dugueren quasi totes les nines de la família. Li quedaren perfectes. Aquestes bastetes les incrustaren a la falda i al cos amb un punt de trau finíssim. A la part superior i inferior una garlanda de flors, dibuixada per n’Àngel i brodada de punt d’ombra blanc. Després d’aquestes intervencions al cos i a la falda del vestit, na Francisca, la modista, el feu. *La idea era que na Teresa fes la Comunió al Col·legi i el berenar a ca seva. N’Ernest feu la reflexió a n’Àngel que no era convenient per na Concepció, que estava embarassada, fer tant de trull, convenia fer el berenar fora. N’Àngel havia anat a parlar amb el bisbe per demanar-li permís per a que la Primera Comunió de les alumnes trinitàries fos a l’església de la Concepció, la capella del Col·legi era molt petita per encabir-hi les nines que havien de combregar i ses famílies. *10 de maig de 1956, na Teresa feu la Primera Comunió a l’Església de la Concepció, just davant del Col·legi de les Trinitàries. El berenar fou al “Circulo”Mallorquí. Tots anaven ben mudats, n’Apol·lònia, n’Emili i en Lluís duien un vestit de mariner de piqué blanc

*Per La Mare de Déu del Carme, eren les festes dels carrers: dels Oms, de Sant Elies, del Carme i de la Missió. Tots anaven a la festa i sa mare de na Concepció feia les postres típiques d’aquells dies: El menjar blanc. *A finals de juliol començà a fer feina a la casa na Maria d’Establiments. *Aquell estiu, aparellaren el menudall, la tia Coloma feu jerseis i peücs de perlé, na Maria rentà el menudall, na Concepció planxà els faldons emmidonats, les nines anaven i venien de la merceria de triar i comprar floquets de setí per als passacintes. Com que l’infant havia de néixer a casa, com tots els seus germans, un horabaixa passejant, anaren a l’apotecaria que hi havia devora la Diputació, avui en dia la seu del Consell de Mallorca, a llogar una caixa amb tot el que podien haver de menester per assistir al part, quan feia un mes del part, recollien la caixa i a la farmàcia feien el recompte del que s’havia emprat i calculaven el que havia de pagar la clienta. *11 de setembre de 1956, a les 0:10 de la nit, nasqué n’Àngel Francesc. El dia abans na Concepció i els nins havien anat a cercar n’Àngel a ca sa mare. Na Concepció no tingué coratge per pujar els tres pisos de ca la mama i na Conxa davallà a fer tertúlia, el temps que n’Àngel acabava uns dibuixos a ca sa mare. Quan arribaren a ca seva, cridaren na Fanny, soparen, na Concepció es mirava la feta asseguda a una butaca de la saleta. En haver sopat colgaren els nins i tancaren la porta de les habitacions. Les nines volien aclarir que passava. Les facilitaren els desitjos però no deixaren que sortissin de la seva cambra. Finalment sentiren un plor, que anà augmentant, llavors entraren a dir-los que havien tingut un germanet i que a l’instant el podrien conèixer. En haver-lo vist, tornaren al quarto i es dormiren. En sortir el sol, anaren amb son pare a fer-ho saber al padrins, trobaren el padrí Lluís assegut a un pedrís de les avingudes, fent temps per entrar a fer feina a la Fundició d’en Tous. Tornaren a ca seva amb el padrí i n’Àngel anà a fer-ho saber a la resta de la família. N’Apol·lònia Petita no volia anar a conèixer n’Àngel Francesc fins que ella no tingués un germanet. *16 de setembre de 1956 batiaren n’Àngel a Santa Catalina Thomàs. Els padrins foren en Joan Manuel Alloza Bordoy i na Teresa Gené i Ramis, filla d’en Miquel i na Francisca, que estaven destinats a Girona. Com que no pogué venir al bateig, li feu de padrina sa germana Teresa Gené i Ramis. Finalment el seu nom fou Àngel Francesc Ernest. Una partida de dies després na Concepció sortí a missa amb tota la família ben mudada. *2 d’octubre de 1956 fou el sant del pare i el primer sant del fill. A n’Àngel Francesc, els pares i els germans, li regalaren una botella de colònia i un pot de pólvores de talc de luxe. *A finals d’octubre na Fanny els cridà per la finestra del rebost i els digué que acabava de néixer la seva primera neta, na Catalina Frau Gené, primera filla de na Teresa i en Llorenç. *La família anava creixent, s’havia de fer córrer la porta de la cambra de la dreta, entrant al menjador des del carrer, per encabir-hi dos llits. Acabada l’obra, s’havia d’empaperar el menjador. Els empaperadors foren n’Àngel i en Lluís, germà de na Concepció. Amb aquesta tasca començaren els preparatius per la Comunió de n’Apol·lònia.

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Teresa Gené i Ramis

*15 de maig de 1958, aquesta vegada no hi va haver permís per combregar a la Concepció. N’Apol·lònia feu la Primera Comunió a la capella del Col·legi amb els seus condeixebles. El berenar fou a ca seva, hi assistiren la família, els amics i algunes companyes de l’escola. Dugué el vestit de la família ben net, emmidonat i planxat. Tota la família anava amb vestits d’estrena, ben mudats per l’ocasió. N’Apol·lònia vestida de Comunió, amb sa mare i son pare anaren a veure na Maria “Sa Teta”, que estava molt malalta i li feia il·lusió veure la nina vestida de Comunió. Aquell any també combregaren n’Emili Gené Vila i en Joan Planas Gené. *L’agost d’aquell mateix any, saberen que a finals d’abril principis de maig passaria una altra vegada la comare per ca seva. No ho digueren fins que no fou evident. Tots n’estigueren molt satisfets. Na Concepció pensava que hi batria els peus. Anà a fer convivències a Can Tapera i entre totes les companyes l’animaren i li digueren que resarien per ella i l’infant, per a què tot anàs bé. *Quan na Concepció anava a passejar amb sos fills i la neboda. Si trobava alguna amiga o un conegut que li demanassin si tots aquells nins eren seus ella deia: “Tots aquests són meus i ella és la filla del meu germà”. En haver-se acomiadat de la persona coneguda que havia trobat, n’Apol·lònia li deia: “Tia, perquè ho havies de dir que jo no era filla?” *N’Emili, n’Apol·lònia Petita i en Lluís, s’enfilaven al segon pis de la finca dels Suau i davallaven l’escala de panxa fins a la planta baixa. *Tothom donava per descomptat que l’infant que esperava na Concepció seria una nina i faria el seu nom. No havien pensat que pogués ser nin ni el nom que li posarien. Na Teresa, n’Apol·lònia, n’Emili, en Lluís, n’Àngel i n’Apol·lònia Ramis i Suau, estaven molt il·lusionats amb els preparatius per al naixement de l’infant. Els nins havien fet un àlbum de xocolata Batanga i havien triat de premi “l’explorador” una jugueta de goma que xiulava. Quan el tingueren el posaren dins el calaix de l’infant, amb el menudall net i planxat i els jerseis i peücs que li havia fet la tia Coloma. *4 de maig de 1959, era l’aniversari de n’Àngel. A les 12:40 neix en Martí. Aquesta vegada hi havia a casa, a més de na Concepció, la comare, n’Àngel i na Fanny, na Maria Suau. Després de més d’una setmana que els seus germans esperaven que en arribar del Col·legi trobarien que l’infant havia nat. Quan hi arribaren el 4 de maig, trobaren el nin dins el bres, amb una bossa de bombons, per a tots, devora, na Concepció al llit i na Maria Consuelo, que feia visita, asseguda a la butaca. Al nin li posaren Martí com l’avi i un germà de n’Àngel que havia mort abans de complir el primer any. N’Àngel, per satisfer sa dona, el registrà com a Martí de la Immaculada, quan arribà i ho digué a na Concepció ella contestà: “Mirau tan petit i ja té nom de frare”. *11 de maig de 1959 batiaren en Martí a Santa Catalina Thomàs. Els seus padrins foren n’Emili Gené Munich i na Maria Consuelo Alloza Bordoy. Com a tots els batejos anteriors, na Concepció tampoc pogué anar al bateig del seu fill petit. A la tornada com sempre hi hagué un bon refresc. *Cada set de juny, na Concepció i n’Àngel celebraven el seu aniversari de noces. Na Concepció anava a cercar n’Àngel a Correus amb un vestit que acabava d’estrenar, per sorprendre’l. Després de felicitar-se, anaven a dinar a un restaurant i l’horabaixa al cine. Aquest dia deixaven els nins. El vespre ho celebraven tots plegats. *Na Teresa i n’Apol·lònia farien batxiller i posteriorment estudis superiors i universitaris per voluntat expressa de na Concepció. A nivell d’estudis fou molt exigent amb tots i cada un de sos fills. Quan havia vist les qualificacions, ja es podia respirar amb tranquil·litat.

*18 de juny de 1959, na Teresa s’examinà d’ingrés, sa mare telefonà al Col·legi per saber si havia aprovat, el vespre l’esperaven na Concepció, n’Àngel Francesc i en Martí, darrera les vidrieres del rebedor per donar-li l’enhorabona. *28 de juny de 1959, n’Emili feu la Primera Comunió a la Parròquia de Santa Catalina Thomàs. N’Apol·lònia Petita no hi era, perquè estava malalta, a mitjan celebració comparegué per la porta lateral i tots n’estiguérem satisfetíssims. En Martí i n’Ernest, un nét del tio Ernest i la tia Fanny, havien quedat a casa amb na Maria d’Establiments, el temps que tots els altres érem a l’església. En arribar de la Comunió tots anaren a veure els nadons, que eren al quarto de n’Àngel i na Concepció, en terra, devora l’armari, comparegué una hòstia, pensaren que l’havia duita n’Emili quan es preparava per la Comunió, però fou la que li havia caigut al capellà quan donà la Comunió a na Fanny. N’Antònia l’agafà i la dugué a la Parròquia. Tots els nins anaven d’estrena. *Darrera setmana de maig de 1960, n’Àngel i na Concepció anaren a Saragossa a la celebració de les noces d’argent de la constitució de la Germandat de Nostra Senyora del Pilar de Funcionaris de Correus. El temps que n’Àngel era a les trobades de treball, na Concepció feia una descoberta per Saragossa, després plegats aprofitaven per fer alguna excursió: Monestir de Pedra, Sant Joan de la Penya... Fou la primera sortida després del seu viatge de noces. Els nins havien quedat a Ciutat amb na Maria Font i la col·laboració del padrí Lluís i na Maria d’Establiments. *N’Emili volia comprar bolles, sa mare no n’hi volia comprar, deia que eren perilloses, que se’n podia enviar una. Na Maria d’Establiments, un migdia, quan n’Emili tornà del Liceu li donà un duro per anar a comprar bolles. Ell se n’hi va tot content, jugant a emparar el duro amb la boca amb tan mala sort que amb una d’aquestes se l’empassà. Quan ho digué a ca seva, na Concepció l’agafà i se l’endugué al metge. El miraren per la pantalla i veren que tenia el duro dins l’estomac i que el podien fer moure. El metge li receptà menjar espàrecs i tronxos de col i vigilar les deposicions. Aquestes menges farien fregall i arrossegarien el duro. Na Concepció li feu croquetes de tronxos de col per a dinar i per a sopar i a més el feia menjar espàrecs amb maionesa. De tant en tant el nin protestava de les menges, sa mare responia: “No haver-te empassat el duro”. El duro sortí en el temps previst. No fou necessària cap intervenció quirúrgica. *19 de juny de 1960, n’Apol·lònia s’examinà d’ingrés, la qualificació fou excel·lent. Sa mare i els dos germans petits esperaven l’arribada del cotxe del Col·legi, per felicitar-la. *16 d’abril de 1961, combregà n’Apol·lònia Ramis i Suau a Santa Catalina Thomàs. Feren el berenar a ca seva, hi assistiren la família i els amics. Tothom anava de vint-i-un botó. *14 de maig de 1961, feu la Primera Comunió en Lluís, aquesta data coincidí amb la inauguració del sagrari. La Parròquia de Santa Catalina Thomàs, convidà a tots els nins que havien combregat aquell any a participar de la festa vestits de Primera Comunió. Hi participaren, entre molts d’altres n’Apol·lònia Ramis i Suau, en Pep Lluís i en Joaquim Bonnín Segura. A la tornada a casa hi hagué un bon berenar que havien aparellat abans d’anar a l’església. Com a tots els refrescs que s’havien fet a casa, hi participaren a la preparació els pares, els padrins, les ties, la tia Maria Font, na Maria d’Establiments, na Margalida, la veïnada. *Octubre 1961, n’Emili i en Lluís comencen al Col·legi Lluís Vives. *18 de juny de 1962, n’Emili s’examinà d’ingrés, la qualificació fou matrícula. A l’arribada a casa tots li donaren l’enhorabona.

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Teresa Gené i Ramis

*Na Concepció i n’Àngel eren socis de EAJ 13 Ràdio Mallorca. A principis dels anys seixanta, l’emissora els va atorgar el premi de “La pareja feliz”. Aquest premi consistia en: Un aperitiu al Celler Català, un dinar al restaurant Tebes, una sessió de cine a la Protectora i un regal per l’home i un altre per la dona. Aquests comerços avui en dia ja són història. *23 de maig de 1963, n’Àngel fa la Primera Comunió a la Parròquia de L’Encarnació. El berenar fou a ca seva, des de molt prest havien recollit tots els encàrrecs al forn per anar muntant els plats. A la preparació hi col·laboraren, com sempre, els pares, les ties, els padrins, na Maria d’Establiments, la tia Maria Font, na Margalida... Convidaren tota la família i molts d’amics dels pares i dels germans. Fou una festa molt reeixida. Tot hom duia la mudada nova. *Novembre de 1963. Després de molt de temps d’espera, a la fi funcionà el telèfon! *23 de novembre de 1963, es casaren n’Emili Alloza Bordoy i na Maria Antònia Hamame Muñoz. La cerimònia fou a la Parròquia de Sant Jaume i el dinar al Restaurant Tebes. El dia abans havien mort, a Dallas, en John Fitzgerald Kennedy, president dels Estats Units. *22 de maig de 1964, foren les noces d’en Cèsar Gené Munich i de na Maria Tous Roca. Es casaren a la Parròquia de Sant Jaume. Tot hom anava molt mudat. L’aperitiu i el sopar es serviren a l’Hotel Saratoga del passeig Mallorca. *Juny de 1964, en Lluís s’examinà d’ingrés, quan saberen que havia aprovat, tots anaren a donar-li l’enhorabona. *28 de juny de 1964 en Bartomeu Suau Mayol diu sa Primera Missa a la Parròquia de L’Encarnació, l’havien ordenat capellà el dia de Sant Lluís. *N’Emili digué que es voldria donar d’alta a la OJE. Els pares no ho volgueren i li digueren que parlàs amb en Bartomeu Suau, el tio Tolo, perquè a la Parròquia hi havia una secció d’escoltisme. Ell i en Lluís començaren a l’Agrupament Jaume I de L’Encarnació. *Octubre de 1964, n’Apol·lònia començà a l’esplet de l’Agrupament Verge de Lluc de la Parròquia de L’Encarnació. *El novembre de 1964, es casaren en Joan Manuel Alloza Bordoy i n’Antònia Rosselló. *El setembre de 1965, na Teresa acabà el batxiller superior. L’octubre d’aquell mateix any començà a l’Escola de Magisteri. Que havia estrenat l’edifici nou, aquell mateix curs de 1965/1966. Estava situada a la carretera de Sóller, km. 2. A l’edifici antic s’hi instal·laria l’Institut “Joan Alcover”. *L’octubre de 1965, n’Àngel començà a la unitat de llops de l’Agrupament Jaume I. El mateix any na Teresa també començà a l’Agrupament Verge de Lluc. *19 de gener de 1966 pujà al cel n’Apol·lònia Soler Rayó, esposa d’en Paco Gené Munich. *19 de febrer de 1966, foren les noces d’or dels padrins Ramis Juan. Primer hi hagué la celebració a la capella del Sagrat Cor de la Parròquia de Sant Miquel, on s’havien casat cinquanta anys abans. En Bartomeu Suau digué la missa. Després el berenar a can Gené i Ramis. No hi mancà detall, na Concepció els posà les aliances dels 50 anys, hi hagué pastís de noces... No hi mancà la sessió fotogràfica d’en Toni Martorell. Fou una gran festa! Després de les noces d’or, els pares de na Concepció i d’en Lluís,

passaren del carrer de Sant Elies al carrer 31 de desembre. Així serien més aprop d’allà on vivien els seus fills. *El maig de 1966, “Siempre igual, siempre igual...” Aquesta publicitat fou el primer que emeté el televisor de can Gené i Ramis. A la fi en tenien!!! Abans anaven a veure´l a la casa dels senyors Mora Oliver, amics i veïnats seus. *19 de maig de 1966, en Martí, fa la Primera Comunió a la Parròquia de L’Encarnació. El berenar fou a ca seva, havia estat preparat per un nombrós grup de familiars i amics. A la festa hi assistiren la família, els amics i els amics dels germans. *El juny de 1966, n’Àngel s’examinà d’ingrés. El resultat fou satisfactori. En arribar a casa, tots li donaren l’enhorabona! *N’Apol·lònia acabà el batxiller superior. I l’octubre de 1966 comença els estudis d’Assistència Social a l’Estudi General Lul·lià. *El curs 1966/1967, na Teresa començà a fer classes particulars al temps que estudiava magisteri. Sa mare li socialitzà el sou, com ja li havia fet a ella sa mare. Del que guanyava li donava un 10% per a ella i un altre per a sa cartilla. *El Nadal de 1966, aquest fou el primer que els pares de na Concepció celebraren la segona festa a ca la seva filla. Sa mare no es veia amb cor d’organitzar els dinars de Nadal a ca seva i a més, la casa nova era molt reduïda. El dia de Nadal com sempre, la família Gené i Ramis, continuà anant a dinar a ca la mama, també hi anaven el dia de Cap d’Any. *A finals del 1966, dona Margalida Nicolau, la veïnada del 2n pis del carrer de Sant Elies, es va jubilar i li va passar, la delegació dels brodats de can Llagostera de Barcelona, a na Concepció. N’estigué ben contenta. Ella se’n cuidaria i n’Àngel hi col·laboraria. Com que el Sr. Llagostera els volia conèixer personalment, anaren a Barcelona el dia de Sant Sebastià, que era festa a Palma i feiner a Barcelona. Hi anaren amb avió, fou la primera vegada que hi pujaven. *L’octubre de 1967, en Martí començà als llobatons de l’Agrupament Jaume I. *Na Concepció i n’Àngel s’integraren a l’associació de pares escoltes dels Agrupaments Verge de Lluc i Jaume I de la Parròquia de L’Encarnació. Col·laboraren a les sortides dels Agrupaments i sobre tot als Sant Jordi, festa anual del patró de l’escoltisme. *El curs 1967/1968, n’Apol·lònia començà a fer classes, el dematí, al Col·legi Hispano. Sa mare també li socialitzà el sou, com l’hi havia fet a na Teresa. L’horabaixa anava a classe al Lul·lià. Na Teresa continuava amb les classes particulars. *El juny de 1968, n’Emili acabà el batxiller superior i l’octubre d’aquell any començà Preu. *L’octubre de 1968, na Teresa començà a fer classes al Col·legi Hispano, fou el darrer curs que començà l’octubre. *2 de desembre de 1968, neix n’Emili Miquel. Na Maria i en Cèsar, després d’haver perdut la nina, esperaven un altre infant, era un embaràs de risc, el metge que la duia era en Pieras. Quan na Maria es posà de part na Concepció anà a fer-li suport, la cesària anà bé i tant la mare com el fill estaven beníssim. Aquesta vegada no hi hagué cap complicació. Batiaren el nin a la capella de la clínica Mare Nostrum, on havia nascut i on sa mare es refeia del part. El berenar fou a la cafeteria Roma, davant el portal principal de la clínica. *El juny de 1969, en Martí s’hauria d’haver examinat d’ingrés, però i havia hagut canvi de pla d’estudis i entrà directament a primer de

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Teresa Gené i Ramis

batxiller. *El curs 1969/1970, na Teresa començà a fer feina al Col·legi Santa Maria. Aquest mateix curs n’Emili se n’anà a Barcelona a estudiar arquitectura. Aprofitant aquesta avinentesa, n’Àngel demanà per anar-hi d’ambulant de Correus, així veia n’Emili una o dues vegades a la setmana segon el torn. En Lluís acabà el batxiller. *El curs1970/1971, n’Apol·lònia començà Preu nocturn a l’institut Joan Alcover, allà conegué en Xavier Niell Castanera, que era el seu professor de Biologia. Els matins continuà anant al Col·legi Hispano. Na Teresa començà Filosofia i Lletres a la Facultat i els vespres feia classe nocturna a Son Gotleu a un grup d’adults que volien treure el títol de Certificat d’Estudis. En Lluís feu Preu. *28 de maig de 1971, n’Apol·lònia feia una partida d’anys que festejava amb en Gori. El més de maig ho deixaren anar. El 28 de maig a les 15:00 de l’horabaixa toca a la porta de ca seva en Xavier, sortí a obrir en Martí, en Xavier demanà: “Hi és el pare?” en Martí contestà que no, “doncs que surti la mare” I la mare sortí. Parlaren més de tres hores i quan en Xavier partí, na Concepció entrà a la saleta i digué a na Teresa: “Ei que et penses, m’ha dit que com que ell ja té la vida resolta i a més està destinat a Vigo, no cal esperar, que es casaran d’aquí tres mesos, quan ell vingui a fer les recuperacions del setembre” *El juny de 1971, n’Apol·lònia i en Lluís anaren a Barcelona a fer la prova d’accés per entrar a la Universitat. *L’estiu de 1971, fou molt mogut, anades i vengudes, preparatius... N’Àngel, com que anava d’ambulant a Barcelona feu d’enllaç amb la família d’en Xavier, els anava posant al corrent de tots els preparatius. N’Apol·lònia i en Xavier convidaren na Concepció a fer un variat i li digueren que ells no volien fer festa per ses noces. Na Concepció contestà que a ca seva sempre havien celebrat amb senzillesa tots els esdeveniments. Que com que era un motiu de satisfacció per la família, farien una festa a casa i que els noviis hi estaven convidats. N’Apol·lònia tampoc volia vestit de novia, després de parlar-ne molt i negociar-ho arribaren a la solució. Na Concepció li faria un vestit de festa que hi havia al Burda, una revista alemanya de models i patrons. El vestit fou rosa, evase, amb una franja de bastetes al cos incrustada en mig de dos entredós molt antics, herència de na Mercè Solá Cutxeri. La roba del vestit la compraren a teixits Salas, davall les arcades de la plaça Major, cantonada amb la plaça Marquès del Palmer. Quedà un vestit molt reeixit. El dia del casament la novia estava preciosa. 28 d’agost de 1971, foren les noces de n’Apol·lònia i en Xavier. Es casaren a l’Església de Sant Elm, al passeig Marítim, en Guillem Miralles va beneir el matrimoni. El sopar fou a ca la novia, hi assistiren la família i els amics. *L’octubre de 1971, na Concepció i n’Àngel anaren a Vigo a veure els noviis i a conèixer ca seva, amb ells visitaren els voltants, els agradà molt. *L’abril de 1972, n’Àngel comprà a la seva germana Susanna el 600, la condició que hi posà na Concepció fou que ell s’havia de treure el carnet de conduir. *El maig de 1972, n’Apol·lònia s’havia matriculat lliure a la Facultat de Filosofia i Lletres que hi havia a Palma depenent de la Universitat de Barcelona. Cada any tornava a Ciutat a finals de maig i hi estava fins que havia acabat els exàmens. *El curs 1971/1972, n’Àngel Francesc acabà el batxiller superior. *18 de setembre de 1972, na Teresa començà a fer feina al Col·legi Santa Mònica.

*El curs 1972/1973, n’Apol·lònia i en Xavier el passaren a París amb una beca que li concediren a en Xavier. N’Apol·lònia aprofità per millorar el francès. Aquell mateix curs en Lluís començà a estudiar Medicina a Alacant. *14 d’octubre de 1972, n’Àngel caigué de l’escala quan podava l’arbre de Burundi, es rompé el canell i es feu mal a la boca. Na Concepció telefonà tot d’una al dentista per a que li tractàs la urgència. Li digueren que estaven a punt de tancar, que hauria d’haver telefonat una hora abans. Ella respongué: “Un altre dia que el meu home hagi de caure, li diré que caigui una hora abans” Finalment el varen atendre. Com que s’havia romput el canell, hagué d’aparcar les classes pràctiques de cotxe, la teòrica ja l’havia aprovada. *23 d’octubre de 1972, na Teresa començà a classes de conduir amb el senyor Llevata. *El gener de 1973, Na Concepció no es trobà bé, en Mateu li fa un reconeixement i diu que és una malaltia de tipus nirviós. Havien pensat anar a París a veure els noviis, però no hi anaren perquè na Concepció no estava xalesta. *10 de febrer de 1973, na Teresa tragué el carnet de conduir. *Setmana Santa i Pasqua 1973, n’Apol·lònia i en Xavier només vingueren tres dies a Palma perquè no tenien gaires vacances. En Lluís i n’Emili passaren les vacances a Ciutat. *7 de juny de 1973, na Concepció i n’Àngel celebraren les noces d’argent, aquest dia feren un dinar especial, hi convidaren, a més de tots els fills que eren a Palma, la mare de n’Àngel i els pares de na Concepció. La festa grossa la farien pel juliol, quan tots els fills fossin a casa. *El juny de 1973, els noviis d’argent, parteixen de viatge de noces a Alacant, Múrcia, Andalusia... En tornen encantats. *El juliol de 1973, feren una gran celebració de les noces d’argent. Com que el 600 era al mecànic per mandrinar, na Pitusa, Joana Pujades Estrada, filla de na Manuela, cosina de n’Àngel, les oferí el seu 600 per a que n’Àngel pogués dur la novia a l’Església de Sant Joan on feia vint-i-cinc anys que s’havien casat. Fou una cerimònia molt participada, hi assistí tota la família i els amics. Després ho brufaren a ca seva com ho havien fet vint-i-cinc anys abans. *L’octubre de 1973, la mare de na Concepció emmalaltí. *21 de novembre de 1973, n’Apol·lònia Juan Obrador descansà en pau. *El desembre de 1973, es casaren, en Bartomeu Rotger amb na Joana Maria Caldentey Juan, filla d’en Jaume Caldentey i de na Isabel Juan Manresa, cosina de Concepció. Tant la cerimònia com el dinar foren a Sant Salvador. *La primavera de 1974 sortejaren la quinta de n’Emili. Havia demanat prorroga per estudis i com que el curs 1973/1974 acabava el darrer curs d’arquitectura no en podia demanar cap altra. A la seva data de naixement li correspongué Melilla. Si hagués nat el dia que sa mare sortia de comptes li hagués tocat anar al Sàhara, que en aquell moment lluitava per la independència. Quan na Concepció se n’assabentà digué: “ De vegades hem d’esperar més de vint anys per saber que és sort”. Ell no podia donar passada d’haver-se’n d’anar a fer el servei militar. No tenia humor per res. *27 d’abril de 1974, foren les noces de n’Apol·lònia Ramis i Suau amb en Paco Romaguera Crespo. N’Apol·lònia era la nineta dels ulls de son pare. En Lluís i na Maria estaven molt contents. Tota la família participà en els preparatius del casament. Es casaren a La

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Teresa Gené i Ramis

Real, beneí el nou matrimoni el Bartomeu Suau Mayol. El sopar fou al Molí des Comte. Hi assistiren la família i els amics dels noviis i dels pares. *L’octubre de 1974, n’Àngel Francesc se n’anà a Barcelona a estudiar arquitectura. Aquell curs va tenir una habitació llogada a ca na Pilar de Palau, amiga de la família Gené Munich. *El curs 1974/1975, en Martí acabà el batxiller superior. *9 de gener de 1975, aquell dijous n’Àngel havia vingut de Barcelona, i quan arribà a casa na Concepció era al terrat que estenia, n’Àngel pujà al terrat amb un xerrac a la mà per podar la prunera, amb tan mala fortuna, que amb una xerracada forta caigueren la branca, el xerrac i ell. El dugueren a la clínica Mare Nostrum amb el cotxe de na Cati Frau, la filla de na Teresa Gené Terrés, tot d’una que hi arribaren els infermers l’entraren a la sala de reconeixement. El primer que feu el metge fou fer-li pessigolles per la planta del peu i ell, sense tenir-ne ganes, va riure. El diagnòstic, després de l’exploració i les radiografies, fou: “Això serà llarg però es posarà bé i caminarà”. *El cap de setmana després, n’Emili partia cap a Melilla a fer el servei militar. Havia acabat els estudis d’arquitectura, però no havia tingut coratge de fer el projecte de final de carrera, estava amargat d’haver de partir. Des de Melilla escrivia unes cartes descoratjadores. Feu el curset de cabo i aprovà, això li reportà una bonificació de quinze dies de permís a més del que li corresponia. Com que havia aprofitat el temps lliure per anar cavil·lant el seu projecte de final de carrera, el permís li serví per acabar-lo d’enllestir i presentar-lo. El resultat fou positiu. El 1975 fou arquitecte. *Quan n’Àngel ja s’hagué recuperat de la caiguda, na Concepció i ell anaren a Melilla a veure’l i a més aprofitaren el viatge per fer una volta per Andalusia. *4 de novembre de 1975, de sobte, n’Ernest partí a veure Sant Pere. *28 de gener de 1976, na Coloma Juan Obrador, se’n va a veure el Pare. Li mancaven quaranta dies per fer cent anys. *El febrer de 1976, n’Emili tornà llicenciat de Melilla. Na Concepció comprà una paella ben grossa per fer un bon arròs. Celebraren que ja era arquitecte i que havia acabat el servei militar. *A finals de febrer de 1976, a la família Gené Munich hi havia un gran rebombori, per les noces de n’Emili Gené Soler amb na Marita Cort Basilio, havia de ser un casament de luxe. Totes les cunyades preparaven el seu vestit llarg. En Cèsar no es trobà bé i l’hagueren d’intervenir quirúrgicament. Malgrat quasi tots anassin al casament, que fou a la Bonanova, i al còctel que fou al Club de Mar, la festa no acabà de ser tan rodona com hauria estat. *L’abril de 1976, es casaren a la capelleta del Castell de Bellver, n’Emili Gené Vila i na Conxa González Sabater. El dinar fou a l’hotel Portitxol. *El juny de 1976, n’Apol·lònia fou llicenciada en Filosofia i Lletres, Història General. *El curs 1976/1977, en Martí començà Medicina a la Universitat de les Illes Balears, a Palma, només es podia fer el primer curs. *21d’ocubre de 1976, na Maria Tous Roca, se n’anà a veure el Pare, després d’una greu malaltia. *27 de novembre de 1976, en Cèsar, marit de na Maria, anà a retrobar-se amb ella. *El desembre de 1976, es casen a la Seu en Joan Planas Gené i na Clara Puigserver Moll, el sopar fou al restaurant S’Atalaia, al pas-

seig Marítim, aprop de Can Barbarà. *Nadal de 1976, com que les seves cunyades no tenien humor ni coratge per fer front a les festes de Nadal, na Concepció i n’Àngel convidaren, a la mama, a les germanes i a n’Emili, d’en Cèsar i na Maria, que des de l’octubre vivia amb elles a dinar a ca seva el dia de Nadal. Aquesta convidada crearà tradició. *9 de juny de 1977, fa la Primera Comunió, a Sant Nicolau, n’Emili Gené Tous, el berenar fou a ca l’avia. Hi assistiren la família i els amics del nin. *El curs 1977/1978, en Martí parteix a Barcelona a fer segon de Medicina a la Universitat Autònoma, a Bellaterra. Estarà amb n’Àngel Francesc a ca na Pilar de Palau. *13 d’octubre de 1977, foren les noces d’argent d’en Lluís i na Maria, fou una celebració íntima, només hi assistiren la família i els amics més acostats. En Bartomeu Suau presidí una missa domèstica a cals noviis d’argent, acabada la missa hi hagué un sopar fred. Tots felicitaren els noviis. *Pocs dies després de la celebració de les noces d’argent, en Lluís i na Maria anaren a Barcelona, per indicació de l’especialista que ja havien visitat amb anterioritat. Fou pitjor el remei que la malaltia, en Lluís tornà de Barcelona molt pitjor que quan hi havia partit. *8 de desembre de 1977, com que era el sant de na Concepció, n’Emili convidà a dinar na Longina, la seva al·lota. Amb el vaixell de València arribaren en Lluís, que venia a passar el pont a Palma amb la seva al·lota, na Maria Salud, que fou presentada a tota la família. Fou un dia de festa com li agradava a na Concepció. Una mica trista perquè en Lluís, el seu germà, arribà de Barcelona més desorientat que abans d’anar-hi. Alegre perquè aquell dia havien anat a dinar a ca seva quasi tots els seus fills i les ses futures nores. N’Apol·lònia es passà el dia telefonant adesiara per estar al corrent dels esdeveniments. *El gener de 1978, n’Emili i na Longina anunciaren el seu casament per primers de juliol, si no hi havia cap impediment. *El febrer de 1978 na Teresa, que ja era mestra, acabà la llicenciatura en Filosofia i Lletres. Per celebrar-ho organitzaren un sopar. *28 de març de 1978, na Margalida Bordoy Juan se’n va retrobar-se amb els que l’havien precedit. *A finals de l’hivern de 1978, n’Àngel i na Concepció anaren a Galícia i de tornada a Lleó i Burgos. En arribar a Barcelona per veure n’Àngel Francesc i en Martí, na Concepció es va sentir alliberada de la quantitat de roba que duia i que a Barcelona no calia dur perquè feia més bon temps. *24 de juny de 1978, n’Àngel i na Concepció demanaren la mà de na Longina. *8 de juliol de 1978, foren les noces de n’Emili i na Longina, a l’Església de Sant Elm, al passeig Marítim, beneí el matrimoni en Bartomeu Suau. Per celebrar-ho soparen al restaurant S’Atalaia, al passeig Marítim, devora can Barbarà. Fou una gran festa, hi assistiren la família i els amics. Tot hom anava molt elegant i mudat. *A finals de novembre, principi de desembre de 1978, n’Emili i na Longina anunciaren que pel juliol de 1979, passaria la comare per ca seva. *30 de juliol de 1979 a les 21, neix n’Àngel Lluís, el primer net de na Concepció i n’Àngel. Els pares, n’Emili i na Longina, estaven satisfetíssims, els padrins també. El padrí Lluís ballà, al bar de la clínica, amb la mare de na Longina. L’alegria fou màxima.

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Teresa Gené i Ramis

*10 d’agost de 1979, na Teresa estrenà el 127, anà amb els de casa a fer una volta molt llarga passant per Son Figuerola, arribant a la badia d’Alcúdia per acabar a s’Arenal i Palma.

A la fi el tingueren! Na Concepció, n’Àngel i tots els de ca seva, anaren a la Policlínica a veure la mare i conèixer en Dionís. Tots n’estigueren ben satisfets.

*El setembre de 1979, li roben a na Concepció quasi totes les joies que tenia.

*En Lluís Ramis Bernal, era molt infanter, només en conegué tres dels seus besnéts.

*16 de setembre de 1979, na Teresa Munich Verdaguer se’n va a veure Sant Pere.

*8 de maig de 1981, en Lluís Ramis Bernal, s’apagà com un llum i partí a trobar-se amb els seus éssers estimats que l’havien precedit. Va deixar un sobre tancat que deia que l’havien batiat, confirmat, havia combregat, s’havien casat a la Parròquia de Sant Miquel i que per tant volia que el funeral també fos allà.

*6 de gener de 1980, els Reis sempre han passat per can Gené i Ramis. Ha estat una gran festa, totes les sabates i la sala farcides de regals per als que han fet bonda. *16 de març de 1980, telefonaren en Lluís i na Maria Salud, en Lluís digué que li havien suspès la darrera assignatura de la carrera. I que del dia de la data a tres setmanes es casarien a Elda. Després es posa al telèfon na Maria Salud i recalcà el que havia dit en Lluís. Ja feia una partida d’anys que festejaven. Les noces serien el 6 d’abril, que aquell any, era el diumenge de Pasqua. Ells estan molt contents i la família Gené i Ramis molt sorpresa per la notícia. Dilluns posaran fil a l’agulla per fer els preparatius: Vestits, regals, parament... *23 de març de 1980, neix a la clínica Mare Nostrum na Maria del Mar Romaguera Ramis, filla de n’Apol·lònia i d’en Paco i neta d’en Lluís i na Maria. Na Concepció, n’Àngel i tots els de ca seva, van ben de jorn a veure la mare i conèixer la nina. *6 d’abril de 1980, es casaren en Lluís i na Maria Salud a Elda. A més de tota la família Gené i Ramis, també hi anaren na Fanny, n’Antònia i na Conxa germanes de n’Àngel, na Maria Font i na Margalida, la veïnada. La primera expedició sortí de Palma el Divendres Sant i la segona el dia de Pasqua abans de la sortida del sol. Els pares de la novia comanaren un arròs a banda al Restaurant del Poliesportiu de Monòver. Les dues famílies dinaren plegades. Després tot hom anà a enllestir-se per al casament. Les noces foren a la Parròquia de San Francisco de Sales, a les 18 i posteriorment aperitiu i el sopar a La Parrilla de Oro. *Aquest any de 1980, en Lluís fou metge. *20 de juliol de 1980, batiaren n’Àngel Lluís a la Parròquia de L’Encarnació. Els seus padrins foren na Teresa Gené i Ramis i en Mateu Matas. El dinar es serví a la Granja Royal del carrer de Sant Feliu. Com que el nin ja tenia quasi un any, duia un vestit de calçons amb retxetes cels i blanques i una camisa blanca. Estava fet un confit. *El setembre de 1980 n’Emili i na Longina digueren que esperaven el segon infant.

*El curs 1981/1982, n’Àngel Francesc, convalidà totes les matèries que pogué del Magisteri de Ciències i es matriculà de les que li restaven de primer. Aquell mateix curs, en Martí feu el rotatori a Son Dureta. *L’abril de 1982, n’Apol·lònia i en Xavier al mateix temps que saberen que esperaven un nin, saberen que era inviable. *La primavera de 1982, sortejaren la quinta d’en Martí. *El juny de 1982, en Martí fou metge. *4 desembre de 1982, batiaren en Dionís a la Parròquia de L’Encarnació. Els seus padrins foren en Xavier Niell Castanera i n’Angelita García Lillo. Com que el nin ja tenia un any i mig, duia un vestit amb calçons i camisa blancs i un abric, estava guapíssim. Caminava a les totes. El refresc fou a la Granja Royal del carrer de Sant Feliu. *El gener de 1983, en Martí parteix a fer el servei militar. Feu el campament a Extremadura i la resta a Colmenar Viejo. Li feren treure el carnet de primera per poder conduir camions. *8 de febrer de 1983, en Lluís Ramis Juan, se’n va a veure Sant Pere. En Lluís i na Concepció eren uns germans que sempre havien tingut molt bona relació. Sovint anava a ca la seva germana per fer tertúlia, demanar consell, consultar, prendre cafè... Li encantava contar coverbos de quan era jove i anava a l’Institut, en acabar sempre deia: “Això no ho conteu a la meva filla”. De vegades, na Maria, la seva dona el passava a recollir i se n’anaven plegats a ca seva. Quan venia la Puríssima na Concepció li deia: “Lluís, jo se que tens ganes de regalar-me...” Després de pregar-lo una partida de vegades deia: “Bé mem i això que val?” “Hala idò, pots dir que tens el germà més bàmbol del món” I li feia el regal. Quan va estar malalt, si no el trobaven, telefonaven a ca na Concepció i sempre hi solia ser. El dia que partí, na Concepció digué a la seva neboda: “Nina hem quedat totes soles!”. En Lluís, sempre hi era!

*12 de novembre de 1980, en Lluís Ramis Bernal, son pare de na Concepció, feu noranta anys. Ella li preparà una festa sorpresa. Quan arribà l’horabaixa, com cada dia, trobà la casa plena de gent que el felicitava i li duia regals. No hi mancà la tortada. Fou una festa entranyable i reeixida, ell en gaudí molt.

*A finals de juny de 1983, en Lluís i na Salud saberen que la comare passaria per ca seva.

*El desembre de 1980, en Bartomeu Suau batià na Maria del Mar Romaguera Ramis a la Parròquia de L’Encarnació. Els seus padrins foren n’Emili Gené i Ramis i na Mercè Romaguera Crespo. El dinar fou a la Granja Royal del carrer de Sant Feliu.

*A principis de febrer de 1984, n’Àngel Francesc tingué un accident amb el 2CV d’en Lluís. Els ocupants del cotxe es feren ferides lleus, un d’ells fou ingressat a la Policlínica. El cotxe havia quedat fet una coca.

*A mitjan febrer de 1981, na Concepció feia la becada a la saleta, a la butaqueta de devora el telèfon. Sonà el telèfon, mig adormida despenjà i n’Emili digué: “Mare, és un nin”, na Concepció respongué: “Que ha estat setmesó?” , “No, encara no el tenim, li han fet una ecografia a na Longina i l’hem vist, el metge ha dit que estava molt bé”

*En Martí havia tornat llicenciat del servei militar.

*8 d’abril de 1981, en Dionís nasqué a la Policlínica, ben dematí.

*A finals de febrer de 1984, com que el cotxe d’en Lluís no es podia arreglar, entre tots en compraren un d’igual, de segona mà.

*A finals de juliol de 1983, N’Emili i na Longina tingueren la certesa que esperaven un altre infant.

*10 de febrer de 1984, a les 0:30 neix a Elx na Maria Gené i Gil, filla d’en Lluís i de na María Salud. Tots n’estigueren molt contents. Els que pogueren es desplaçaren a Elx per veure la mare i conèixer la nina.

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Teresa Gené i Ramis

*4 de març de 1984, en Martí, que anava tot sol, tingué un accident amb el 2CV davant Sant Marçal. Quan en Jeroni l’anà a cercar per anar a veure un partit, na Concepció entrà a la cambra per cridar-lo i es trobà el llit sense desfer. Telefonà a totes les clíniques per veure si el trobava, finalment telefonà a Son Dureta i li digueren que hi era, que si era sa mare convenia que hi anàs tot d’una. N’Àngel, na Concepció, n’Àngel Francesc, en Jeroni i na Teresa, que era la que menava el cotxe, partiren cap a Son Dureta. El trobaren a l’UCI, estava conscient, els conegué, parlava però darrera cada raonament afegia: “Però no ho puc precisar”. Tot d’una també anaren a Son Dureta n’Emili, na Longina i els nins, que com que era diumenge de carnaval anaven disfressats. No els deixaren entrar perquè eren massa petits. El dissabte següent, en Martí, sortí de Son Dureta. No es pogué examinar del MIR. L’examen era aquell mateix dissabte. *23 de març de 1984, nasqué na Ció. El dia abans era Sant Emili i tota la família havia anat a felicitar-lo. Na Longina no estava molt xalesta. Al dia següent, el 23, ben de jorn, na Longina i n’Emili partiren cap a la Policlínica, aviat arribà na Ció. Quan veren que era una nina no se’n podien avenir. *El curs 1983/1984, n’Àngel Francesc, acabà Magisteri. *El dia abans del bateig de na Ció, havien vingut a Ciutat els Gené i Gil. N’Àngel Lluís i en Dionís havien anat a cals padrins a veure en Lluís, na Salud i na Maria. N’Àngel Lluís digué a na Concepció: “Padrina na Maria té els ulls del nostre color”. *17 de juny de 1984, batiaren na Ció a la Parròquia de L’Encarnació, els seus padrins foren en Lluís Gené i Ramis i na Teresa García Lillo. Dugué el vestit, amb el que havien batiat n’Emili, que les monges Jerònimes de Ciutat havien rentat, emmidonat i planxat per a que el dugués ella. A na Concepció li digueren que la pròxima vegada hauria d’anar a Inca. El berenar fou a ca seva, al carrer Rosselló i Caçador. *Com que a na Maria també l’havien de batiar, a principis de juliol de 1984, amb el vestit de la família, na Concepció i na Teresa, el dugueren a les monges Jerònimes d’Inca. Quan l’anaren a recollir, na Concepció duia una capsa molt grossa, per encabir-hi el vestit. Quan la monja, que l’havia planxat, veié que el volia posar dins la capsa li digué: “Si vostè li vol posar li posi, però jo no ho vull veure”. Finalment s’endugueren, a Elda, el vestit penjat d’una crossa i embolicat amb paper de seda. *22 de juliol de 1984, batiaren na Maria a la Parròquia de la Inmaculada Concepción d’Elda. Els seus padrins foren n’Apol·lònia Gené i Ramis i en José María Gil Gil. Dugué el vestit de batiar que havia duit son pare. Convidaren a dinar al Restaurant del Poliesportiu de Monòver a tota la família que havia assistit al bateig. *A Ciutat, els padrins organitzaren una festa, com la que ja havien fet quan es casaren els seus pares, per celebrar el bateig de na Maria, amb tortada de pisos inclosa. *L’octubre de 1984, n’Apol·lònia aprova les oposicions de professora de francès a l’Escola Oficial d’Idiomes de Màlaga. *El curs 1984/1985, n’Àngel Francesc fa el curs pont per fer Filosofia i Lletres. En Lluís i en Martí anaven fent substitucions de Medicina, a l’estiu sempre ni solia haver moltes. *Els néts anaven creixent, na Concepció i n’Àngel n’estaven tots gojosos. Quan en Lluís, na Salud i na Maria venien a Palma, na Maria quedava amb els padrins quan el vespre son pare i sa mare sortien al cine o a sopar. *Pasqua de 1986, na Concepció feu unes panades molt bones, segons la seva llibreta de receptes de cuina.

*El curs 1986/1987, n’Àngel Francesc fa el darrer curs de Filosofia i Lletres. En Martí trobà dues feines al mateix temps. Una de metge a l’Inserso, per sis mesos improrrogables i l’altra de professor interí de Tecnologia Sanitària a l’Institut Francesc de Borja Moll, per a tot el curs. Va triar la de professor. *26 d’octubre de 1986, na Fanny, de sobte, se’n va anar a veure Sant Pere i a trobar-se amb el seu home i amb tots els que l’havien precedit. *A finals de maig de 1987, feia cinquanta anys que el curs de na Concepció havia acabat el batxiller. Ella l’havia acabat abans perquè s’havia presentat lliure. La convocaren a la Festa de Celebració de les noces d’or. El preu eren 8.000pts. per als que feia cinquanta anys que havien acabat el batxiller i 7.000pts. per als acompanyants. Trobava que 15.000pts. eren moltes, però finalment es decidí. N’Àngel anà als “Almacenes” Sant Miquel d’en Bernat Campins a inscriure’s. Ell en duia la relació dels que hi assistirien. *16 de maig de 1987, en Martí, n’Àngel Francesc, en Jeroni i na Teresa, anaven amb el 2CV, a sopar a Can Quirante, per l’autopista sentiren olor de metro i tot d’una veren una resplendor de foc, sortiren del cotxe i amb deu minuts escassos només en restava l’estructura. *21 de maig de 1987, na Concepció i n’Àngel es trobaren amb els condeixebles, a la plaça del Tub i partiren amb autocar cap a Formentor. Quan passaven per la plaça de Cardenal Reig, na Concepció digué a n’Àngel que el 7 de juny de 1988 faria quaranta anys que eren casats i que podrien fer una festa, perquè cinquanta són molts i per ventura no hi arribarien. Gaudiren molt de la festa a Formentor, que fou meravellosa. Bon lloc, una missa d’acció de gràcies pels cinquanta anys passats, bona companyia, bon aperitiu, bon dinar!!! *22 de maig de 1987, de sobte un ictus li sortí a camí i no el pogué esquivar. *13 de juny de 1987, amb el camisó posat, se’n va anar a retrobar-se amb els que l’havien precedit. Des d’allà, sempre vetla per nosaltres. Sap, entre moltes d’altres coses, que tots tenim feina, que en Martí aprovà les oposicions el 13 de juliol de 1987, que n’Apol·lònia i en Pere són molt feliços, que el 8 de maig de 1989 nasqué en Lluïset, que l’estiu de 1991 en Lluís aprovà les oposicions, que el 23 de gener de 1993 es casaren en Martí i na Marisa, que el 12 de juliol de 1994 nasqué en Joan, que el 18 de gener de 1997, nasqué na Concepció, que n’Àngel Lluís és dissenyador gràfic, que na Maria del Mar és traductora i ha estudiat protocol, que en Dionís és arquitecte, que na Maria és traductora interpret i que festeja amb en Biel, que na Ció és arquitecta i que festeja amb en Gerard, que n’Àngel Francesc i en Pep són molt feliços, que el 21 de juny del 2008 es casaren n’Àngel Lluís i n’Aina, que n’Aina nasqué el 19 de març del 2011, que el 29 d’abril del 2011 n’Emili i na Mari es casaren, que el 30 d’abril del 2011 foren les noces d’en Dionís i na Natàlia, que el 7 d’octubre del 2013 la comare deixà na Mariona a ca na Maria del Mar i en Marc, que el 28 de gener de 2015 n’Àngel Lluís i n’Aina foren pares de na Marta, que en Lluís és arquitecte, que ha realitzat part del seu projecte de final de carrera al Camerun, que en Dionís i na Natàlia el 26 de novembre del 2015 tingueren na Júlia, que en Joan ha finalitzat els estudis de Llengües Clàssiques amb excel·lents i matrícules, que na Concepció també ha tingut excel·lents i matrícules de 1r d’Història de l’Art, que el 20 de juliol del 2016 na Maria del Mar i en Marc han tingut en Marc, que na Ció i en Gerard es casaran l’estiu del 2017... S’ha retrobat amb tots els que han partit després.

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Teresa Gené i Ramis

ESCRITS TERESA N’Emili, na Longina i els nins estaven aturats al semàfor de davant Mare Nostrum, la clínica on havia estat ingressada ma mare. Mentre esperaven que el semàfor tornàs verd na Ció feu aquest diàleg amb son pare: -Anam a veure la padrina? -No hi és. -És a ca seva? -No, és al cel. -Se n’ha duit el camisó? -Sí. Se n’ha anat al cel, amb camisó. Malgrat el poc equipatge, va ben carregada. Tot el que duu és lleuger: Un somriure, una paraula, un crit, esperar, paciència, tornar a començar, estar atenta, ajudar, ... Amb una paraula: AMOR.

Sembla impossible que essent enfora sies aprop, que ens ajudis, ens hauria agradat tant veure’t, en lloc de sentir la teva presència. Veure la teva cara de satisfacció, veure com anaves enjoiada pels carrers amb aquestes joies tan teves, tan guanyades, i que, mai, ningú les t’hauria preses, perquè no hi ha mercat per a elles.

7 d’octubre 1987

11 de setembre 1987

Arribà a trenc d’alba. Les estrelles i el sol l’acompanyaren, li obriren camí, li mostraren: La gent que l’estima i l’agombola! La Terra, amb la mar al peu de les muntanyes, la carena i els cims, la natura, els pobles, els sembrats i les ciutats. Aprendrà a gaudir-ne.

No va faltar a la paraula, la promesa fou complida. Tal com volies, arribà abans de l’estiu, com sempre havies desitjat. Malgrat l’alegria, fou trist, molt trist. Sense parlar-ne, tot hom sabia que pensava l’altre. Els silencis eren espessos, l’alegria no va prendre. Tots et sabíem present. Hauríem volgut veure’t!

T’agradà veure el teu Lluís, com entrava eufòric al temps que el rellotge l’acompanyava. És un nin! Tot ha anat bé! Vaig a cercar la nina, ha d’anar de campament.

8 de maig 1989

12 de setembre 1987

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Teresa Gené i Ramis

El Castell t’esperava, gaudires de la música, l’espectacle t’encantà. L’horabaixa, abans de pondre’s el sol, arribares, poc a poc descobrires: La gent, que t’estima i t’acarona, La terra amb les planes, les valls i les muntanyes. El cel amb el sol, la lluna i els estels. La mar amb tot el que s’hi mou...

T’agradà, n’estares satisfeta, veres la ninona, amb l’etiqueta al peu, com digué en Joan, és condreta, com solies dir sempre, no admeties la bellesa, malgrat fos manifesta, la sabies i això et bastava. Hauries fet festa i sarau, n’hi haurà, si Déu vol! Durà el nom i el vestit, el nom, sobre tot el nom, el teu nom, EL SEU!

El mirares encantada, hi eres, et sentírem, malgrat no et viéssim. Et sabíem aprop!!!

12 de juliol 1994

-Comprarem un ram per al padrí? -Sí. -Jo el triaré, eh? -Sí. -Sí, li comprarem un ram molt gros que arribi fins el cel, així la padrina dirà: Oh! han crescut floretes. Ja ho veus, mare, tots, tots, t’enyoram molt, ens fas falta, fa poc que has partit, sols nou mesos, que per altra part pareixen nou anys, o just nou hores.

19 de març 1988

20 de febrer 1997

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Apol·lònia Gené i Ramis

APOL·LÒNIA GENÉ i RAMIS

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Apol·lònia Gené i Ramis

RECORDANT MA MARE

Ma mare era ciutadana, però tenia una cama felanitxera… I era una cama ben important, perquè equilibrava la part ciutadana, a tots els nivells. Amb això vull dir que conjugava, crec que molt harmònicament, dues influències molt distintes, fins i tot contraposades!, que provenien de Palma, per part de son pare i de Felanitx, per part de sa mare. L’abuelo Lluís, son pare, ciutadà i del carrer dels Oms, que fou també el barri de ma mare, era gran, guapo, elegant i ben plantat… era sociable i amant de festes, sortides, relacions socials. Era molt de “quedar bé”, de “fer un bon paper”. Era el fill únic del gerent i soci de la “Fundición Mallorquina”, que amb gran disgust de son pare, va decidir no estudiar i ser “fundidor”, però no va deixar de formar-se fins que son pare li va dir “ja basta” i això va ser quan es va casar. Li agradava aprendre. Era un home cultivat i intel·lectualment bastant actiu, que tenia a un altaret aquelles persones que sabien més que ell i que podien ensenyar-li coses... valorava la feina ben feta i les persones intel·ligents! Tenia una altra passió: la medicina. I va ser un soci molt actiu de la Creu Roja de Palma. Crec que aquestes dues passions de l’abuelo varen tenir molt a veure en la formació de ma mare... L’abuela Apol·lònia, la mare, felanitxera (i no en renec!, com afegia sempre ella), va venir a viure a Palma joveneta, quan son pare que tenia una serradora a Felanitx, es va arruïnar. Ella era, al dir de l’abuelo, “la dona més guapa del carrer dels Oms”. Tenia 6 anys més que ell, però l’abuelo va quedar embadalit davant aquella veïnada tan hermosa i tan amable que el visitava quan va tenir l’accident i va haver de fer repòs un bon grapat de setmanes... però ella no anava gaire d’ell. No per res especial, però és que ella no es volia casar! Crec que a més de guapa, l’abuela era independent i molt hàbil i va fer-se autosuficient, precisament per no haver-se de casar i per això es va fer una bona sastressa. I no anava de res, però la seva “germandat” (com ella anomenava la tia Coloma, la seva germana) la va fer reflexionar i li va fer veure que aquell jovencell que estava tant per ella, li convenia. Es casaren. L’abuela era per damunt de tot realista! I jo crec que també tenia una bona dosi d’intel·ligència natural... No era una persona cultivada, però de cap manera era una illetrada. Va anar a costura a les monges de Felanitx (potser les Trinitàries) fins que va ser ben grandeta (14 anys), cosa que per ser una dona d’aquell temps, estava bastant bé! Allà va aprendre el que havia de saber una al·lota: de lletra i de costura. Era una persona amant de les tradicions, de la cultura i de la seva llengua, de fet mai va voler parlar-nos en castellà, tot i que ho hauria pogut fer si hagués volgut, perquè en sabia! Però si jo hagués de triar una qualitat seva que sobresortís per damunt totes, triaria el sentit comú i la capacitat d’adaptar-se amb èxit, al que hi havia en cada moment. Crec que mentre va tenir el capet clar, ho va aconseguir sempre... L’abuelo i l’abuela es casaren! I segons deien, quan ells dos anaven a passejar del bracet, ben endiumenjats, la gent sortia a la porta o a la finestra per veure’ls passar. Feien goig! I com els tests semblen a les olles, ma mare, alta, rossa amb els ulls blaus, era guapa! Record que quan jo, de petita, mirant fotos seves li deia que era preciosa, ma mare, com havia de ser!, em deia que no, que no ho era, que era corrent. Jo callava, però no estava gens d’acord! I, és clar! Ara veig que ella, ben educada com era, no podia dir que si: Una dona no havia de dir de si mateixa que era guapa, si no volia passar per una creguda! A més, sempre li va agradar arreglar-se i vestir-se be, el millor possible... però dins dels límits de la moral i de la decència, que en aquells temps no eren gaire amples. Les monges trinitàries del carrer d’en Verí, que la varen educar, varen fer d’ella una nina modèlica amb un sentit estricte, fins i tot escrupolós, del que està bé i del que no i de fins on es podia arribar... Na Teresa i jo ens vàrem alliberar d’això, perquè les normes “de la moral i la decència femenina”, havien començat a canviar i a relaxar-se...

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Apol·lònia Gené i Ramis

Ma mare tenia un germà únic, el tio Lluís, cinc anys més jove que ella, un germà molt estimat amb el que tenia, a més, una gran complicitat i amb qui s’avenia molt. Estaven molt units i sempre s’entengueren molt bé. Probablement de petits tenien les diferències típiques de tots els germans, però de la seva vida infantil i juvenil, mai ens contaren res que no fos bo i divertit, perquè crec que el tio Lluís era bastant més entremaliat que ma mare. La família Ramis Joan, sempre va viure a Ciutat, al carrer de Sant Elies, però Felanitx va marcar els estius de la seva infància, perquè hi anaven cada any. Ells estaven encantats i els agradava moltíssim. Supòs que a la llibertat que sol donar l’estiu s’hi afegia la mar del Port de Felanitx, on el tio Pere, germà de l’abuela, hi tenia una casa, ben davant la mar. A més, com a un poble tothom es coneix, els infants poden anar més a lloure que a una ciutat. L’estiu era l’època de les seves aventures fantàstiques amb les cosines, les filles del tio Pere, que a més de ser de l’edat de ma mare, especialment la tia Bel que era un dia més jove o més gran que ella, no ho sé ben bé!, el que sé és que hi havia un dia de diferència i elles deien que eren “cosines bessones”! Allà nedaven, anaven en barca i passaven tot lo dia en remull, amb uns banyadors molt “atrevits” al dir de tothom, tant les nines com l’abuela, que era molt moderna... especialment comparats amb els de la tia Coloma que eren d’aquells de bata llarga, grisa i fins als peus que vèiem a les pel·lícules... (dels banyadors del tio Lluís no en sé res, però els dels nins, sempre solien ser menys conflictius que els de les nines!). També anaven a Felanitx en altres èpoques de l’any, com per exemple per les matances... i això va fer que ma mare, tot i ser ciutadana, tingués una “cultura de poble” que nosaltres no tinguérem mai i que ella, a vegades, ens recriminava dient-nos “que ho sou de ciutadans!”. Tenia raó, clar! Però jo pensava que allò no era culpa nostra... Que hi podíem fer? A Ciutat, al carrer de la Missió, molt a prop de cals “abuelos”, també hi vivia la tia Coloma, germana de l’abuela amb els seus dos fills. En Joan, del qual només sé que va morir a 22 anys a la guerra d’Àfrica, i na Margalida, la cosina gran de ma mare que tenia 12 anys més que ella i que va tenir tres fills: la tia “Consuelo”, n’”Emilio” i en “Juan Manuel”. La tia Margalida va quedar viuda molt jove i ella i els tres infants visqueren amb la tia Coloma. Aquests tres infants sempre digueren “tia” a ma mare, tot i que quan va néixer la gran, ma mare tenia 12 anys, però mestressa com era, trobava que això que li diguessin “tia” la feia “major” i així li van dir sempre!, perquè la relació es va mantenir i per ells, ma mare va ser una persona molt estimada i el seu sentit comú, la seva discreció i les seves opinions varen tenir sempre molt de pes. Com ja he dit, ma mare va anar a escola a “ca ses monges”, és a dir, a les Trinitàries, on la seva tutora principal va ser Sor Margalida, una monja felanitxera, molt avançada d’idees per aquell temps, que quan va veure que na Concepcioneta era llesta, aplicada i molt feinera, va cridar son pare i li va dir que aquella nina tenia molt bon cap, molt bona disposició i que havia d’estudiar... Dit i fet! Com ja era grandeta, es va examinar lliure a l’Institut de tots els cursos que li permetia la seva edat, fins que es va posar en el curs que li corresponia, de tal manera que en total, ma mare va fer el batxillerat en tres anys! De les seves notes no en sé res, però estic segura que varen ser brillants... Tot això ho va compaginar amb les classes de piano des que era molt petita (a 7 anys li varen comprar el piano de la sala) i li devia agradar ben molt perquè devers els anys 40 va reprendre la música i es va matricular al Conservatori per tenir un títol oficial de tot el que havia estudiat tants anys a “ca ses monges”. No el va aconseguir: li va faltar el darrer curs i contràriament a l’opinió de s’abuelo i de mon pare, va deixar de tocar-lo... Supòs que va ser per falta de temps, perquè perfeccionista com era, ho havia de fer bé! La música exigeix molta dedicació i ella en aquell moment tenia altres prioritats... També pens que ella no tenia caràcter d’“estrella”, ni era amiga de fer exhibicions. Crec que per ella tocar era un acte íntim: no

volia que la fessin tocar en públic o a les festes familiars... com va dir a son pare, si mai necessitaven música, es podia llogar un gramòfon! Tancat el capítol del batxiller, va anar a ”Sa Normal” (l’Escola de Magisteri), i va estudiar de mestre... però realment i de cara al seu futur, l’Institut va ser decisiu a la seva vida perquè hi va conèixer mon pare... tot i que acabada l’època d’institut es van perdre de vista i no es van retrobar fins després de la guerra. Acabat Magisteri, ma mare va demanar una interinitat i li donaren una plaça a Menorca... però quant ho va dir a l’abuela, en lloc d’alegrar-se’n, es va enfadar molt i li va dir que anés a renunciar a la plaça, que no volia que anés a Menorca... I així ho va fer! Jo sempre he pensat que ma mare no hi tenia molt d’interès, perquè si n’hagués tengut, ja hauríem vist el que hauria fet! Ella era normalment pacífica, però tenia clar el que volia i crec que hauria anat a Menorca si ho hagués considerat necessari... Resumint la història de Menorca, es va acabar i el temps de la guerra va començar a estudiar d’infermera (Dama Auxiliar de la Cruz Roja) i va fer feina a l’hospital Militar, però després de la guerra va treure el títol oficial i va treballar a l’Obra Maternal de l’Institut Nacional de Previsió. Allà repartia la setmana entre un ginecòleg (el Dr. Pieras) i un pediatra (el Dr. Del Valle), tres dies amb cada un d’ells. Li agradava la feina i jo crec que hi va aprendre moltíssim i ho va aplicar estrictament amb nosaltres. El Dr. Del Valle, era un pediatra totalment innovador que va “revolucionar” la manera de criar els nadons en aquell temps. I la “revolució” avui en dia fa riure, però en aquells temps de mortalitat infantil elevadíssima, d’ignorància i de supersticions, va ser molt innovadora i es basava sobretot en la higiene del nadó i del seu entorn, la bona alimentació del bebè i de la mare i la prevenció. Segons ell, els nadons havien de mamar cada tres hores i quan no mamaven havien de dormir o reposar tranquil·lets i en cas de malaltia o dubte, s’havia d’acudir sempre al metge... Si el bebè plorava, el que s’havia de fer era mirar si li passava res o si necessitava canviar els bolquers i cas que tot estàs correcte, deixar-lo que plorés... era un mètode bastant semblant al mètode Estivill per fer dormir els bebès, només que aplicat tot lo dia... I així, practicant el que havia après a l’Institut d’Higiene, va ser com ens va criar a tots! I a totes, perquè ella tenia una gran confiança en els metges en general i en aquells dos metges en particular i per exemple, jo he d’agrair al Dr. Pieras haver pogut usar Tampax amb la benedicció de ma mare, que quan les va trobar a dins el meu calaix, va telefonar al seu ginecòleg. El metge va autoritzar els tampons i ella ja els va acceptar de bon grat... Ma mare era expeditiva en tot: cercava assessorament abans de decidir i ho feia ràpidament! Ella era una dona del seu temps, que com les dones del seu temps va deixar la feina l’any 48, quan es va casar. Supòs que això va implicar un gran canvi a la seva vida, perquè treballar a l’Institut d’Higiene li agradava ben molt, tant per la tasca en si, com per les amistats que allà hi tenia, però no crec que ho trobés massa a faltar, perquè molt ràpidament vàrem arribar nosaltres i degué tenir els dies ben ocupats. Aquesta dedicació exclusiva a la seva família, va durar fins que en els anys 60 es va fer càrrec del taller de brodats dels Llagostera, una casa de brodats de Barcelona que tenia tot un equip de brodadores a Mallorca, que ma mare gestionava amb mon pare des de ca nostra... No crec que ni tan sols quan no tenia més ocupació que la família, ma mare respongués a la mestressa de casa tradicional que és feliç a dins la cuina, planxant o netejant vidres... això eren coses necessàries que s’havien de fer, però a ella el que realment li agradava, no era la casa, sinó qualsevol activitat (de lleure o de feina!) que es fes fora. Per això la qüestió de la gestió dels brodats que implicava activitats fora de casa i que a més representava un augment dels ingressos va ser tan benvinguda... Com son pare, ella, era una persona d’espais oberts i d’aire lliure. Li

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Apol·lònia Gené i Ramis

agradava sortir. Tota sola o amb mon pare o amb tots nosaltres! Era molt passejadora i qualsevol excusa era bona per sortir. El carrer ho curava tot i quan érem petits sortíem cada dia. Ben abrigats, si feia fred, amb paraigua i impermeables si plovia, però al carrer! A fer una bona volta, normalment, a cercar mon pare a la sortida de Correus; l’esperàvem a ca l’abuela Teresina i així complíem un objectiu múltiple: sortida i canvi d’escenari, visita a l’abuela i tornada i passejada amb mon pare... Era intel·ligent, ma mare! I tenia visió global de les coses i opinió sobre gairebé tot... una opinió que ella podia no expressar si això servia per mantenir la pau o l’harmonia, perquè no considerava que callar volgués dir estar d’acord. Pensava que simplement, callar, era no dir res... i a més, evitava discussions potencialment desagradables. Aquesta era una de les seves característiques: ella feia tot el possible per aconseguir el que avui en dia es diu un ambient positiu... i estava contenta, gairebé sempre! Diuen que la persona feliç no és la que té el que vol, sinó la que vol (estima) el que té... i ella ho volia! Tot i no ser perfecte, disfrutava del que tenia i en donava moltes gràcies a Déu! I vivia cada dia amb il·lusió... tot li feia il·lusió! Segons mon pare, no podia tornar vella perquè estava plena d’il·lusións! I així va ser: va tenir il·lusió fins que es va morir: el dia abans de l’ictus que va acabar amb ella, havien tingut la trobada de companys de l’Institut a l’hotel Formentor i l’havia disfrutada moltíssim! Evidentment, els ingressos condicionen molt el que es pot fer i el que no es pot fer, i a ca nostra els doblers no sobraven, però ara veig que ella els administrava d’una manera admirable i per ella mai no foren un impediment per estar xalesta i de bon humor, perquè tenia una visió molt personal de la felicitat: record que quan jo era petita i plorava o estava emmurriada sense saber molt bé per quin motiu, ella solia dir-me “ho seràs desgraciada, si tu mateixa no et fas contenta”, o sigui que per ella la primera persona interessada a ferse feliç, era un mateix... i així ens ho va ensenyar! Ella tenia aquesta convicció i l’aplicava! Per a ella la pau i l’harmonia, dur-se bé amb la gent era molt important i evitava les discussions tant com podia. Crec que era molt capaç d’avaluar el que era realment important per a ella i de relativitzar la resta de qüestions. No tenia cap problema en cedir en coses “no fonamentals” per tenir pau i concòrdia i ho practicava també a dins la seva família. Resumint, discutia poc, però tenia claríssimes certes coses i nosaltres ja ho sabíem. Deia “no” poques vegades, però quan ho deia ben convençuda, no hi havia res que fer! I en certs aspectes, amb la perspectiva dels anys, jo he vist que tenia tota la raó i li estic ben agraïda... Per exemple, quan a tercer de batxiller, jo (12 anys), bona estudiant fins aleshores, vaig suspendre matemàtiques i el que no suspenia ningú: política, gimnàstica, labors i potser religió (no ho se cert!, però no ve d’aquí), rabiosa i enfadada, vaig dir a ma mare que ja no volia anar més a escola, ni estudiar més, ma mare ho va escoltar sense alterar-se gens ni mica i molt tranquil·la em va dir:

ser i per això va fer tan poc cas de les cabòries d’una nina de 12 anys enrabiada perquè no volia anar a escola. Curiosament, mai més vaig tornar a pensar que no volia estudiar pus, ben al contrari! Ma mare, no era feminista, però afortunadament, creia en l’autonomia i l’autosuficiència de les dones, que passava per l’educació i la capacitació professional. Crec que ma mare tenia una gran intel·ligència emocional i dins la família cultivava el que teníem en comú per sobre dels punts de vista diferents i ho potenciava! Així, va fer de tots nosaltres una pinya. Crec que el seu mèrit més gran va ser fer-nos sentir (i viure!) l’amor incondicional a dins un grup que tot i tenir a vegades opinions i punts de vista totalment diferents, és el nostre. Evidentment el mèrit no va ser només d’ella, mon pare hi va tenir també una part molt important, perquè estaven totalment d’acord en això: la família és el primer! I aquest sentiment compartit per tots dos, els donava més força. Ella només tenia un germà, el tio Lluís que venia molt sovint a ca nostra, normalment a prendre cafè i que quan nosaltres érem petits, inventava històries fantàstiques que ens feien riure i riure. El tio Lluís, sense ser ni molt xerrador, ni molt rialler, tenia un gran sentit de l’humor i ens contava les seves aventures infantils i juvenils de tal manera que ens divertien moltíssim, però ens demanava que, per favor, no ho contéssim a la seva filla, n’Apol·lònia Petita, que era tant a ca nostra que era el setè membre de la família, una germana més! El tio Luís era un germà molt estimat amb qui ma mare tenia encara la gran complicitat de la infància i la confiança de saber que podia comptar amb ell per qualsevol cosa. Aquest GERMÀ (només un, però un germà en majúscules!) era un puntal de la seva identitat afectiva, que quan ell va morir va quedar tan malmesa que li va dir a n’Apol.lònia Petita que havien quedat totes soles, que només restaven elles... Ma mare tenia el seu home i els seus sis fills, tota sola no hi estava, és clar!, però ja només en quedaven dues de Ramis... aquella “comunitat” havia quedat reduïda al mínim! La família és sang i convivència que es consolida durant la infància i es perllonga tot el llarg de la vida. La mort del seu germà l’havia deixada gairebé tota sola, només li quedava n’Apol·lònia Petita. Mon pare tenia més germans que ella i compartia el mateix sentiment de pertinença al grup, a la família i ens varen transmetre i fer viure aquest sentiment de suport afectiu, d’unió estreta que encara dura...

Ho va dir en aquell to de “Roma locuta, causa finita” que usava per tancar un tema que no admetia rèplica. Així: simple i contundent. Tant, que jo vaig donar sa discussió per acabada, abans de començar-la (no vaig argumentar gens!). Sabia que no hi havia res a fer.

No voldria fer la impressió que ca nostra fos una bassa d’oli on mai s’hi discutia... res més lluny de la realitat! Discutíem molt! I concretament jo hi havia discutit moltíssim amb ella (i amb mon pare!) durant l’adolescència i de fet, fins que em vaig casar! Eren els típics estira-i-amolla perquè jo volia tenir més llibertat de la que ells em donaven! Però he de dir, que mai, mai!, ni ella ni mon pare, varen posar cap emperò a les parelles que jo vaig triar: aquesta era una cosa meva en la qual ells no varen intervenir mai! Vaig començar amb en Gori i el varen acollir molt bé i de la mateixa manera varen acollir que talléssim: eren coses meves! I varen seguir sent “coses meves” quan dia 28 de maig, un mes després d’haver tallat amb en Gori, en Xavier (professor meu a l’institut Joan Alcover, on jo feia Preu nocturn) i jo vàrem dir que ens casàvem... tres mesos més tard! Ho acceptaren, com si res! Així mateix he de dir que crec que no ho tenien del tot clar, que ens caséssim! Però varen actuar com si ho creguessin del tot i ma mare va començar a comprar-me un parament complet, tant per a la casa, com per a mi...

Ella no cedia en coses fonamentals. I la qüestió dels estudis de “ses nines” era per ella un d’aquells punts innegociables: en un temps en què les dones solien tenir menys accés als estudis superiors que els homes, considerava que les seves filles havien de tenir almenys les mateixes oportunitats de formar-se que havia tingut ella... I així va

Ella sabia arreglar les situacions de manera satisfactòria per a tothom... avui en dia diríem que tenia una gran capacitat de negociació. Quan en Xavier i jo ens vàrem casar, nosaltres ens volíem casar d’una manera molt poc tradicional: jo no volia vestit de novia, ni gran festa, ni res del que és habitual. Ma mare estava esgarrifada de

“Estudiaràs fins que acabis es batxiller superior, tenguis s’edat que tenguis!, i no importa que en tornem a parlar mai més!”

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Apol·lònia Gené i Ramis

pensar que jo em volgués casar en texans, de qualsevol manera!, i quan m’ho va dir, jo la vaig tranquil·litzar: “Mamà, com m’he de casar així! Jo que m’arregl fins i tot per anar a comprar as forn! Una cosa és dur un vestit de novia i una altra molt diferent és casar-me de qualsevol manera!!” I era cert: m’arreglava sempre i m’agradava anar “molt moderna”. A ella li va canviar la cara, i molt ràpida de reflexos, em va dir: “D’acord! Jo et faré es vestit!” I així va ser: em va fer un vestit llarg, de màniga curta, rosa, amb una randa antiga feta a mà, molt senzill i realment preciós! Però ella encara va ser més “hàbil” en la qüestió del sopar del casament. Jo no en volia. Volia una cosa normal, amb molt pocs convidats, només la família... “Tens dret a fer el que vulguis, perquè és el teu casament, clar que si! –em va dir- Però resulta, que es casa sa meva filla. Jo estic molt contenta i faré un sopar per celebrar-ho. Serà un sopar aquí, en es jardí i el farem noltros. Tu, si vols venir, estàs convidada...!” Era un argument irrebatible... I així va ser: es va fer el sopar i nosaltres, com hi estàvem convidats, hi anàrem. Ara quan hi pens em fa molta de gràcia. Va ser una sortida magistral: tot un exemple de pensament divergent. Ara, tants d’anys després, el temps, com la mar, ha arrodonit els moments amb arestes (que n’hi va haver, és clar!) i molt sovint, en circumstàncies diverses, em pareix sentir la seva veu, i les seves sentències em sonen a dins les orelles: “Ho seràs desgraciada, si tu mateixa no et fas contenta!”. Aquesta, és una frase important, que condensa tota una filosofia de vida que he evocat, i citat, en multitud d’ocasions, però també n’hi ha de banals com la de “Nins, feis via, que de prest farem tard”, frase que encara repetim amb na Teresa sempre que arreglant-nos per partir, tenim el temps més just del que pensàvem... I és que la infància, marca! Pensar en les persones que han marcat la nostra infantesa ens fa tornar a ser petits, encara que només sigui uns instants... I ara, quan pens en ma mare el primer que em ve al cap és la seva mirada blava i el seu somriure ample, acollidor i ple de llum, que tants d’anys després, encara m’escalfa el cor... I si tanc els ulls, encara puc escoltar les notes del piano, desafinat, com sempre!, que ma mare tocava a vegades, quan s’apagava el llum, i torn a sentir l’alegria d’aquell piano malmès que ens convocava quan per un tall de llum tot quedava a les fosques.

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Apol·lònia Gené i Ramis

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Emili Gené i Ramis

EMILI GENÉ i RAMIS

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Emili Gené i Ramis

TOT RECORDANT N’EMILI “... Amunt ànima forta traspassa la boirada” Autor: Lluis Maria Gené i Ramis

Quan era petit, diuen que pegava a n’Emili i munpare li deia: –No deixis que te pegui es nin. I ell responia: –No passa res, és petit. També conten que entre n’Emili i na Pol·loni em varen fer un tractament capil·lar amb pegamento Imedio i arena; això també ho he sentit contar i tampoc ho record. El que sí que record és que de petit n’Emili ja destacava en moltes coses i tenia un grup de fans entre els que destacava el seu padrí jove, el tío Lluís, que deia: –Aquest nin té una intel·ligència privilegiada. I era cert. Jo era un seguidor fidel i constant de totes les seves activitats i amb qualque petita col·laboració, a vegades no encertada del tot. Tot el que ell feia era, per a mi, introduir-me en un món màgic i de fantasia i procurava sempre viure-ho de ben aprop. Ja de ben petits fèiem naus espacials, sputniks. L’invent consistia a ajuntar tres mistos, que eren de cera i flexibles, i embolicar-ne les cabotes amb paper de plata, fent un trípode i amb un misto encès li acostàvem la flama i allà s’aixecava fins devers un pam. També fèiem pólvora (no sé d’on es va treure la fórmula); havíem de mesclar carbó i sofre, fàcil, amb potassa que havíem d’anar a comprar, a ca’n Cardell l’apotecari, evidentment tot picat amb el morter que agafàvem, en un descuit de mumare, de la cuina, desprès fèiem un caminoi i li preníem foc, jo ben alerta de fer d’heroi i per tant sols mirava com anava el procés. De nins llegíem i col·leccionàvem tebeos: El Jabato el primer de tot, la majoria de la gent tenia el Capitán Trueno, que lluitava contra els dolents que eren els moros; a noltros ens agradava més un de romans que era El Jabato i sobretot més baratet 1,50 ptes. També compràvem El teniente Negro, que anava de ianquis i sudistes, per 2 ptes., i un altre que es deia El mosquetero azul, que va durar poc i no va triomfar gaire. Tots els tebeos els compràvem a ca ses Ramones que tenien la botiga al nostre carrer creuant Lluís Salvador. Els guardàvem amb molta cura, per ordre, al segon calaix del canterano del rebedor, amb el permís oficial de mu mare. Tots ells van desaparèixer de mala manera a la botiga d’un enquadernador del carrer dels Oms; els vam dur a enquadernar i no els vam recollir mai per falta de doblers. També col·leccionàvem cromos, de la col·lecció Universal: n’hi havia de països, monedes, escuts, mapes; cromos Nestlé de les xocolates, amb els quals completàvem un àlbum que es deia Los misterios de las profundidades submarinas, d’en Jacques Cousteau; aquest àlbum el record poc, jo era molt petit. I també col·leccionàvem segells que ens duia munpare de Correus. D’al·lot ja li agradaven els patins, en teníem uns de marca Sancheski que tenien les rodes de fusta i que amb el primer sotrac es xapaven; i anàvem a la plaça dels Patins, on hi havia un taller que venia tot tipus de peces i rodes de goma, que n’Emili canviava amb poc temps. També record que va fer un carretó que tenia les rodes fetes amb rodaments de motor de cotxe, s’havien d’aconseguir d’un mecànic amic; tothom ho feia amb quatre rodaments, n’Emili amb tres: un al davant i dos darrere i amb una direcció amb un eix, cosa que dificultava molt el funcionament i la cosa no va anar molt bé per culpa de la direcció. Fèiem un munt de coses junts entre altres coses perquè jo estava molt pendent del que feia ell i ens dúiem pocs anys de diferència. Vàrem anar uns dies a Manacor a ca la tia Maria Font, noltros dormíem junts a un llit de matrimoni i durant la nit ens va pegar que teníem pipi i com que havíem de passar per tota la casa i sortir al corral per anar a l’excusat, n’Emili va dir:

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Emili Gené i Ramis

–Ho farem per sa persiana. ell ho fa tan tranquil i quan em toca a mi em varen agafar in fraganti i després va venir la renyada corresponent: “i què diran els veïnats?”; “i si passa un monicipal”... Evidentment n’Emili ens feia les instal·lacions elèctriques pertinents de la casa: llums dels betlems, del quarto amb tres fils i dos interruptors, arreglar làmpades ... A vegades teníem activitats tots els germans, una d’elles era desfer el piano; en un moment n’Emili el desfeia de dalt a baix; jo quedava escandalitzat, pensant en el perill que corríem si no el podia muntar després; però no, ell tan tranquil, el piano quedava desconegut com una arpa gegant i ell, vénga tocar i tocar, cosa que després fèiem tots, i llavors en un moment tot muntat i arreglat i quan tornaven els pares no hi havia cap tipus de sospita de res. Un dia va anar de gastronomia, n’Emili va fer un flam o un púding, que evidentment ens menjàrem, i jo en vaig passar tota la nit vomitant sense aturall, i no vaig tornat a provar el flam en molts d’anys. Un dia li va pegar a n’Emili per fer una ràdio. Fa quaranta anys, o més, una ràdio era un objecte valuós. Ell tenia un plànol i anàvem a l’elèctrica Rambles a comprar jacks, condensadors, un condensador variable, fils, connectors... Tenia un soldador d’estany que no sé qui li havia deixat i anava muntant tots els components a dins una capsa de puros o de torró, que era de fusta. No se sentia molt bé i necessitava auriculars, per fer d’antena la connectava al somier del llit. Sempre va tenir n’Emili la vena artística i de nin feia unes talles petites amb guixos de l’escola, i els pintava, supòs que amb tinta xina, i en tenia de més llargs i de més curts semblants a màscares africanes en miniatura. La seva activitat no tenia aturall; feia arcs amb varetes de paraigües que utilitzava per caçar peixos, sí, sí, caçar com els homes primitius, evidentment peixos molt petits; a casa no hi vam jugar gaire perquè mumare ens ho tenia superprohibit, ja que sempre hi havia qualcú a qui li havien tret un ull amb una fletxa d’aquestes. Amb el que sí que jugàvem era amb dards, ni havia de dos tipus: uns petitets fets amb escuradents fermats amb fil de cosir, amb una agulla de cosir de punta i la coa feta de paper prim; i altres de més grossots fets amb un tros de fusta, a la punta li clavàvem una tatxa, li llevàvem la cabota i amb una llima de ferro li fèiem punta, per fer la coa fèiem dos talls perpendiculars per darrere amb una serra i li posàvem dos trossos de cartó. El resultat era una bestiesa, que sí que anava bé. Teníem una diana a la porta de la bugaderia i, vénga, llança que te llança els dards... El resultat va ser la porta capolada de foradingos de dards. De tan en tant ens dedicàvem a fumar. La fulla de llimonera feia tossir molt i no hi havia qui s’ho empassàs. N’Emili feia unes pipes de canya, supòs que de granera, i fumàvem llavors d’anís, que no feien tossir tant. Als escoltes de l’Encarnació també destacava pels seus projectes. Jo ja no el veia tant i bastant temps vàrem anar amb unitats diferents. Sé que va fer fe una peça amb forma de V per tal de llevar el pal d’enmig de la tenda de campanya i poder sortir amb facilitat. El resultat era que havies de tenir dos pals i la tenda pesava encara més. Sé que va fer el llibre d’or, que era un llibre on escrivien totes les activitats del grup dels escoltes. Va fer unes tapes de fusta impressionants amb pirogravats, lletres com si fossin de ferro, una cosa superbarroca i complicada; no sé els fulls de paper que tenia ni el que hi van escriure, però les tapes impressionaven. Un dia que tornàvem d’excursió dúiem la corda d’escalada i, per aprofitar aquesta oportunitat única, ens posàrem a fer un pont al jardí, des de l’escala del terrat fins a les barreres de ca na Margalida. Quan va pujar el primer, a la paret de ca na Margalida li va sortir un crui i en va caure

un bon tros, i això que estàvem ben prims. Encara ara es pot veure una cicatriu de ciment; eren temps de batxiller i n’Emili no havia començat l’estudi de la resistència dels materials... Una altra cosa que em va impressionar era una foto que va fer durant el viatge d’estudis a Itàlia. La foto era d’una pancarta que posava “Vota comunista”. Jo no sabia el que era “comunista”, ell segur que tampoc, però sí que sabíem que era una cosa molt dolenta i prohibidíssima. Ja més grandets quasi tothom fumava i no estava mal vist. Evidentment els professors fumaven mentre explicaven o feien qualsevol activitat d’aula. N’Emili va inventar un encenedor, que consistia en un tros de fusta amb dues tatxes de les quals sortien dos fils d’electricitat connectats a un endoll que calia endollar al corrent elèctric. Aleshores s’havia d’estirar amb una corda un filferro que tocava les dues tatxes i allò feia un pet amb una xispa, que encenia un tros de coto banyat d’esperit que s’encenia i aleshores es podia encendre un cigarro. Evidentment tenia uns ploms de seguretat que havia de canviar cada vegada que s’emprava l’artefacte per no carregar-se la instal·lació elèctrica. Devia ser un xou a la classe cada vegada que un professor accedia a utilitzar aquell aparatot, que pareixia tret dels grans invents del tebeo. Per compensar, va fabricar un cendrer amb dues ferradures soldades en angle recte per la part central del seu arc i entremig de les ferradures hi introduïa una banya de bou que mantenia l’equilibri vertical gràcies a que les ferradures li feien de suport. Això també ho posaven damunt la taula del professor. Es va aficionar molt a passejar pel baratillo i era on comprava ferradures, banyes i coses rares. Ja d’estudiant a Barna ens va dur un tocadiscs de corda manual; havíem de rodar cada pic que posàvem un disc; només en record un, amb una cançó que tots teníem ficada al cap de les vegades que el feim sonar i sonar, i es deia: Étoile des neges. Una temporada es va dedicar a la ferreria i al forjat, coincidint amb l’amistat d’en Toni Segui, que a ca seva tenien un taller de ferros. Va fer entre, altres coses, una sivella de la mida d’un mòbil grosset i li va afegir una corretja de cuiro d’una farmaciola del padrí Lluís del temps de la guerra i la se posava amb els calçons vaquers per anar ben mudat. També va fer com una espasa de moro i el més impressionant va ser un tàndem fet amb dues bicicletes velles i que va funcionar una temporada i jo hi vaig colcar més d’un pic. Els frens eren el més complicat, ja que en aquell temps eren de varilla i sempre hi havia el sistema de posar la sabata contra la roda per aturar-lo a temps. Un altre afició va ser l’aeromodelisme. Va fer una avioneta piper amb fusta de balsa i m’anava explicant que els avions volen perquè les ales són planes per baix i arrodonides per alt; per tant, l’aire passa més ràpid per baix que per alt i això crea una pressió negativa que fa que l’avió pugi o es mantengui en l’aire. Anàvem a Kenia al carrer del Call a comprar els llistonets i les fustetes de balsa que quasi no pesaven gens i valien una pasta. Aquest avió va volar. Qualcú li va deixar un motor i tenia dos gramponets per regular el ralentí; per posar-lo en marxa li donàvem força amb el dit a l’hèlix i després de dues o tres vegades es posava en marxa amb un renou infernal. Per aturar-lo li tiràvem un pedaç contra l’hèlix i deixava de rodar, això d’aturar-lo ho vaig fer qualque vegada, posar-lo en marxa mai. Els depòsits de benzina de l’avió eren molt petits i els feia n’Emili de la llauna dels pots de conserves; retallava les peces i les ajuntava amb un soldador d’estany; el dúiem a volar per devers Son Bonet i va anar bastant bé. Però ell volia més. Va començar un model d’avió superambiciós molt gran i molt més complicat; no en record el nom i mai se va acabar. Un estiu no sé qui li va regalar dues motos velles, de les quals en va restaurar una. Eren unes motos fetes a Mallorca BMS o una cosa així. Les va desfer de dalt a baix, li va canviar peces, i en va fer una

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Emili Gené i Ramis

de nova, li va fer un tub d’escapament, ja que no en tenia, la va pintar i sí que es posava en marxa. No sé com anava, jo encara no duia motos, sé que només tenia dues marxes i va fer un parell de voltes. Al mateix temps vam endreçar el quartet de davall s’escala del terrat per fer-hi un taller amb les eines de munpare, que en tenia poques, col·locades a la paret, tot molt desat, i per acabar vam comprar un caragol, que era l’eina estrella i principal. Quan va estar llest i emblanquinat, n’Emili va fer un cartell amb una fusta i pintura vermella que posava: REPARACIÓN i jo veia el cartell i pensava que no podia posar altra cosa millor ni més adequada: REPARACIÓN. Més tard se’n va anar a Barna, i ja vam perdre una mica el contacte. Però quan arribava l’estiu venia amb un cotxe: un 2 CV atrotinat i sense frens (només frenava reduint), més tard un 600 i altres cotxes, tots molt vells i amb problemes. Després va acabar la carrera i es va posar a fer feina, i ja es van acabar els dies màgics i de fantasia de la nostra infantesa. La seva feina d’arquitecte va continuar brillant, però jo no la puc jutjar per desconeixement de gran part de la seva obra i de la mateixa arquitectura. I per acabar, record el que dèiem als escoltes per acomiadar-mos quan acabàvem una sortida: “No és un adéu per sempre, és sols un adéu per un instant...” ... i per sempre més.

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Emili Gené i Ramis

MELILLA 1975

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Emili Gené i Ramis

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Lluís Gené i Ramis

LLUíS GENÉ i RAMIS

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Lluís Gené i Ramis

CONCEPCIÓ, MU MARE I COSES DE LA MINYONIA DEL TEU FILL LLUÍS

Començament. Quan vaig néixer em van batiar amb el nom de Lluís, com tonpare, s’abuelo nostre, i com el teu padrí, a qui tant estimaves i amb qui tenies confiança amistat i complicitat. Després em posaren més enfilalls: Maria dels Àngels, com la patrona del 2 d’agost; Emili, com el padrí jove; Joan Baptista Vianney el va afegir el capella i que, vaig descobrir de grandet, encara que fos tan llarg era un sol nom. A ca nostra era un repte familiar sabre dir tots els meus noms, i tothom que els sentia quedava bocabadat després d’escoltar la teringa de noms que em van posar. No crec que t’agradessin gaire, uns noms tan llargs, ja que havien desvirtuat un poc el nom de Lluís que tant estimaves. Crec que no vas anar al bateig i t’ho vas trobar tot fet. Malalties. El teu fill petit, jo, durant 25 mesos i escaig, era un poc malaltís, tenia mala pinta i s’abuelo deia: “no en donaria dos cèntims per aquest nin”. El pediatra em van receptar salicilats, no se què devia tenir, i amb la teva cura i amb lo caparrut que era jo, no tan sols vaig surar, sinó que em van fer una foto al Port de Sóller, que ja estava totalment restablert, ben grasset i guapo. Després sempre magre i escardalenc. De nin petit sempre estava bé, llevat d’uns atacs d’asma que els passava amb tu al meu costat, els passàvem els dos i, per tant, la crisi d’asma i d’ansietat quedaven ben alleugerides i supòs que el tedral® també ens ajudava. Vam córrer metges, em van posar vacunes, Abelló®, la cosa de l’asma va anar passant, i quan fregies croquetes, la fregitina no m’anava molt bé per respirar, i deies: “Lluís vés fins a can Meca a fer una volteta i després soparem”. També record haver vomitat, poques vegades, i el que record més era la teva mà al meu front. Aquella mà em guaria de qualsevol mal que pogués tenir, jo estava salvat amb el seu suport i no em podia passar res. Injeccions, me’n vas posar poques i record que en el moment d’executar la punxada, jo aterroritzat veient aquelles eines, em deies, “no te preocupis la te posaré sense agulla” i jo pensava, bé idò no tenc inconvenient. Així mateix desprès pensava que per no dur agulla feia un bon mal, però ja no deia res. Ritorna vincitor. Sempre que tenia un examen sorties a acomiadar-me i em deies, tota joiosa: “Ritorna vincitor”, i em deies adéu amb el braç fins que girava per la merceria i ja no ens vèiem. Jo pensava “és difícil que ritorni vencedor”, no deia res, i tornava a sentir-te dir aquest “Ritorna vincitor”. No sé si vaig tornar mai vincitor; però quan vaig aprovar la revàlida de quart només frissava d’arribar a casa per dir-te que havia aprovat i quan, a la fi, t’ho vaig dir pareixia que estaves més contenta tu que jo, i no deixaves d’abraçar-me, de cridar i de botar. Sempre, sempre estaves molt orgullosa dels teus fills, per qualsevol petita cosa que fessin. Aprovar una revàlida no era una cosa petita, i menys per a mi. Escoltes. Quan n’Emili era encara nin, evidentment per mi un nin gran, volia ser de l’OJE, i munpare i mumare, li deien que no i que no ho volien. Fins que un dia varen dir que podia anar a la parròquia amb el tio Tolo, que tenien un grup d’escoltes, que anaven d’excursió; i ens hi varen apuntar a n’Emili i a mi. Vam entrar a un món diferent al de casa, vam fer moltes sortides i activitats noves i vam incorporar el català com a llengua de comunicació a tots els nivells. També vaig tenir problemes en els escoltes. Un dia el meu cap, en Víctor, va venir a parlar amb tu i et va dir, supòs, que parlàvem malament, que no li fèiem cas... i no sé que més, perquè vau parlar sols a la sala. En acabar de parlar, m’esperava una renyada forta, idò no, no vam parlar mai més del tema. Ara pens que tu no em podies renyar de coses que no havies vist ni sentit, i per tant el tema va quedar aparcat. Ociosos. A casa hi havia una sèrie de normes estrictes: rentar-se les mans, acabar-se el que et posaven al plat, donar besades a les ties..., però no hi havia normativa per fer activitats i quan no fèiem res ens deies: “mirau que hi estau, d’ociosos, ja podíeu fer qualque cosa

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Lluís Gené i Ramis

de profit, hala, vénga anau a jugar al jardí, o a fer una volta”. Per tant, era delicat no fer res, i sempre havíem de dissimular qualque activitat perquè no ens poguessis qualificar amb una paraula tan pejorativa com “ociosos”. Caputxins. Per evitar l’oci durant les vacances, de tan en tant ens enviaves a missa als Caputxins i a confessar-nos amb un caputxí que li dèiem el pare Atanassi, a qui les barbes li arribaven a terra i “quins pecats tens?”, jo no sabia què dir per no repetir els pecats de la setmana passada: “m’he barallat amb els meus germans, he dit mentides i no he fet cas del que em diuen els pares”; deia el que fos per acabar ràpid i no estar empastissat amb aquella barbota. En arribar a casa ens deies: “que ja heu fet sa bugada?” i noltros contestàvem: “sí, amb el pare Atanassi”. La pilota. Vaig tenir una temporada ben llarga de jugar amb la pilota al jardí, bé vam, en Martí també hi jugava i ens passàvem hores i hores, piti pum, ... piti pam... i pilota cap aquí i pilota cap allà, sempre que hi hagués llum natural i no plogués. No vam rompre gaires vidres, no ho record, qualque planta a munpare que s’havia iniciat com a jardiner, enmig d’un desert totalment estèril que era el nostre jardí. Això sí, un dia la pilota, que era un objecte molt valuós per a noltros, va entrar per la finestra de la cuina, des de la meva porteria i va pegar dins la pella a la qual na Maria d’Establiments no sé què hi cuinava. Va ser un drama, na Maria vénga cridar-te a tu perquè venguessis i impartissis justícia; en realitat, no havia passat res i ningú s’havia cremat. La pilota va quedar castigada fins a nova ordre. Pobreta, era completament innocent. Escola. En sortir de classe tornava a casa amb els nins, poques vegades anava a fer altres coses com jugar a ping pong, futbolins, màquines, anar al Ram... Quan arribava a casa, si arribava més tard de l’habitual, em sotmeties a un interrogatori de tercer grau: “per què no has vengut directe de l’escola?”, “d’on véns?”, “amb qui has anat?”, “qui eren aquets amics?”... I tu continuaves intimidant: “mira’m als ulls”. Me n’afluixava, de fer activitats no reglades per no haver de contestar tantes preguntes i donar explicacions que mai eren molt convincents per a tu. Mai vaig deixar d’anar a escola, ni em va passar pel cap. Qui pot fer una taula i només fa una... A n’Emili, que era el gran, el més llest i el més intel·ligent, li exigies moltes coses que a mi no; i li deies “qui pot fer una taula i fa una cadira...”; la cosa no anava bé, això també m’arribava a mi, però més suavitzat. Record que volia posar un endoll a la bugaderia, i no sé per què volia posar una caixa d’empalmes i vénga fer xapusses, nyaps i desastres. Anava a can Palou a comprar material elèctric: “dos metres de cable, un endoll de porcellana”, i “claus per subjectar el cable?”, “no, ja en tenim”. Mai teníem res, però no devia dur doblers a bastament. Bé, no sé com feia els forats; feia connexions i no record enrampar-me gaires vegades, resumint... crec-croc: caixa d’empalmes trencada, et vaig contar el que m’havia passat, i em vares dir: “aquí tens dos duros i en vas a comprar una altra, i vés viu a tornar-la a rompre”. La nova caixa de connexions va quedar perfectament instal·lada a la bugaderia, a on feia el meu cau. Drets i deures. Si n’Emili feia una cosa, jo també la podia fer. Les normes d’arribar a casa, sortir amb els amics, l’hora de sopar... no eren gaire estrictes, i com que n’Emili ja havia fet el camí jo no tenia cap problema amb aquest sentit, i no em vaig haver d’esforçar gens, ja no érem nins i començàvem a sortir amb els amics. El nostre deure sempre era estudiar o fer el que fos relacionat amb l’estudi i poca cosa més. Permís per anar a Lluc amb bicicleta. El meu amic Rafel sempre planificava coses: tenia una taula per jugar al futbolet amb fitxes i ens hi passàvem hores, fèiem bancs i taules... al local dels escoltes, ell tenia bones eines, ja que sonpare tenia un taller de fuster amb serres que serraven i, a més a més, les sabia arreglar perquè serras-

sin més, i jo encantat. Anàvem al futbol, d’excursió amb els escoltes, i un dia va tenir la brillant idea de programar anar amb bicicleta fins a Lluc. La bicicleta meva era d’en Martí, que li havia tocat en un sorteig, però jo era usufructuari únic. La bicicleta era de ferro i pesava més que jo, amb frens de varilles, cosa que vol dir que no frenava gaire, i sense marxes, és clar. La primera etapa de la ruta va ser Palma-Santa Eugènia jo tot sol, en Rafel m’esperava a ca seva. L’endemà partim prest cap a Inca, Selva, Caimari i d’aquí no vam poder continuar amb bicicleta i vam fer tot el tros de pujada a peu. La tornada, fàcil, tot costa per avall fins a Ciutat. En arribar a casa em vas dir: “no sé com te vàrem donar permís per anar a Lluc amb bicicleta, quina penada que he passat, no he dormit en tota la nit”. Amb el cotxe, accident del Pont d’Inca i pujada a Lluc. Qui més va gaudir del Seat 600 PM- 85296 vas ser tu, i sense tenir el carnet, això sí, de xofers al teu servei no en faltaven. Un dia anàvem d’excursió al port d’Alcúdia amb el cotxe, tu de copilot, munpare de xofer i n’Àngel, en Martí i jo al darrere. Arribant al Pont d’Inca el cotxe va patir un accident i va quedar el morro esclafat, tots sortim del cotxe, situació crítica, assegurança del cotxe, papers... i al cap d’una estona, tu vas pensar “valoració de l’accident, no ens hem fet mal, tots estam bé”. “Com està el cotxe?”, sempre hi ha un expert en un accident, i diu “el cotxe pot marxar”, munpare devia estar un poc nerviós, i tu dius “Àngel, puja i en Lluís conduirà”, i jo a les ordres i vam continuar l’excursió com si no hagués passat res. Un altre dia anàvem a veure s’abuela Teresina a Lluc, que tenia una casa llogada al Guix, munpare conduïa, mai havia conduit fins a Lluc, aquest dia sí que ho va aconseguir, però en vàrem passar un fum els passatgers, almanco tu i jo, quina penada, però bé, vam arribar i munpare súper orgullós, i vénga contar-ho a tothom: a s’abuela, a ses ties i no record si hi havia més gent. Discretament, tu em vas dir “de tornada, agafes tu el cotxe i fins a casa”. Al final, tothom feliç, munpare, pel seu repte complit, i els altres per fer el viatge de tornada més tranquil. Anar a fer un tallat després d’escurar, o abans. Aquí ja era grandet. Després de dinar a vegades em deies: “ara no aniríem a fer un tallat a nes Pesquero i després ja escuraré”, i jo “vénga, anem-hi”, per tal de conduir ja m’he anava bé i ella gaudia del moment, del tallat, d’estar davant la mar i del passeig amb el 600, com si mai hagués pres un cafè. He volgut cercar petites vivències, indicis de felicitat passats amb tu. I per sempre m’acompanyarà la teva imatge quan em deies: “Ritorna vincitor”. Gràcies Concepció, Mumare, que per molts d’anys puguem recordar-te en el teu aniversari.

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Lluís Gené i Ramis

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

ÀNGEL FRANCESC GENÉ i RAMIS

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

CONCEPCIÓ RAMIS i JOAN VISTA PEL SEU FILL ÀNGEL: ELS DOS PETITS De matinada... el vell Galatzó, engallant sa testa sobre la serra obaga, rebia ja les primícies de la besada d’or del sol, sobre un cobricel nigulós que reverberava els raigs solars inundant la vall d’aclariments. Salvador Galmés, narracions: “Entre els dos mons” (fragments)

Jo estava aturada enmig de ses “avenides”, davant des carrer de Sant Miquel, davant “La Mallorquina”, i mirava es Galatzó. Estava molt guapo, no hi havia niguls. En no ser una cosa, una boirina així, esfiligassada, que jo pensava: “Oh, això, aquest nigulet de no res. És com un tul, com una gasa. Com un fulard de presumit”. Sí, jo mirava es Galatzó, ho faig sovint, m’agrada. I cavil·lava, cavil·lava perquè es pensaments no tenen mai aturall... Mos casàrem amb n’Ángel, nasqué na Teresa i va ser com un dir: “Sempre tendreu infants en aquesta casa”. Perquè amb onze anys, no arribaven, acabat de néixer en Martí, ja en teníem sis. Sí, es nostros sis infants. I sí, pareixia que domés havíem de tenir infants, que no s’havia d’acabar mai... Ja, quan havia de néixer n’Àngel fill, es primer pic que vaig anar en es metge, em va dir: “No hay quinto malo!”, “Es quint infant, arriba cantant”. Perquè era es quint embaràs i jo devia fer una mica de cara d’esglaiada... Devia ésser això. Així mateix és ver que jo estava una mica afectada amb una sèrie de coses, com és ara amb ses feines de la casa. Perquè na Maria sa teta ja no era sa mateixa, poca feina podia fer a ca nostra, ella que n’havia feta tanta quan varen néixer ses nines -i com estimava ses nines-, Bon Jesús... Però començava a estar molt ocupada amb sa mare, havia d’estar molt per ella, o sigui que podia venir poc, a ca nostra. Llavors, un parell d’anys més tard, tot va ser morir-se sa mare i ella emmalaltí i, llavors, llavors res... Sí, jo l’estimava molt, a na Maria, tant que crec que era una de ses persones que més estimava del món. Va ser molt trist. Jo la planyia perquè pensava: “Mirau na Maria, pareix que domés ha vengut en aquest món per rentar roba i per tenir esment de sa mare, mirau na Maria...”. I em sabia un greu de l’ànima, no hi puc pensar... Però sa cosa era que en aquell moment na Maria sa teta havia d’estar molt per sa mare, i jo, amb tot i amb això embarassada i tot aquest burball: na Teresa que havia de fer sa comunió, mon pare que començava a parlar de jubilar-se i no ho tenia molt ben entaulat... Moltes de coses i, ja se sap, moltes de mosques maten un ase... Així que vaig parlar amb na Consuelo, sa meva neboda. Coneixia una dona de tota confiança, això em digué: “una dona de tota confiança”. I va ser na Maria. Una altra Maria: na Maria d’Establiments. Era un moment que jo necessitava ajuda a la casa, no quedava més remei. Que na Consuelo venia a veure-me i, si me trobava planxant, me deia: “Tia, si tu fossis una santa, te farien s’imatge amb una planxa en sa mà...”. I jo reia i pensava que m’agradaria més un llibre que una planxa, tant com m’agrada llegir i sols no tenia temps de fullejar es diari. Bé, es diari sí, sempre hi havia un moment, perquè em feia molta de gola. Sobretot es articles de divulgació, que un temps en venien tants. De qualsevol cosa, un dia en llegia un d’economia, de no sé quin economista que deia que s’havia de gastar perquè ses coses anassin endavant. Que es sous havien de ser bons perquè sa gent per gastar havia de tenir cèntims. Justament, jo pensava que anàvem un poc curts de cèntims i, me va saber greu però l’hi vaig dir a n’Àngel. Perquè, clar, érem molts, havíem de contractar na Maria d’Establiments, pagar ses escoles, tots es altres “gastos” i tot es trull de sa comunió de na Teresa. L’hi vaig dir a N’Àngel, que es cèntims no bastaven, que venia molt just. I va fer una cara... Li va caure el món damunt, perquè és ver que ell ja no podia fer més: sa feina de funcionari, de cap de servei de Correus, dibuixar a ca nostra, encàrrecs de brodar, dibuixar a ca la mama... I també ajudava molt amb sos infants nostros: els banyava si jo no podia, els feia netes ses sabates -ses meves també-, els colgava, els pentinava, els tenia damunt, qualsevol cosa... Vivia en es cent per cent per noltros. No tenia cap mal gasto, per no fer ni tan sols feia un cafè pes seu compte... I sí, l’hi vaig dir, ell trobava que jo no havia de fer feina, que no havia de tornar a fer d’infermera -a fer classes no hi volia tornar, em va bastar s’escola falangista des Hostalets-. I si jo no feia d’infermera, d’on havien de sortir ses misses? Per això l’hi vaig dir, que anàvem curtets, “jo és que, tu ho saps, ja no puc estalviar més...”. Sí, l’hi vaig dir i ell, és ver que va parèixer que li queia el món damunt, tant que em va fer no sé què, em va fer com

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

a cosa. Ell no va contestar i, as cap d’un dia o dos em féu un escolt: “D’allò que em vares dir, no passis pena, jo sé fer punta en es llapis! I sa festeta de sa nina, de na Teresa, ja la farem en es “Circulo”, no passis pena que jo tenc un raconet...”. I, sí, és ver, sempre que anam una mica ofegats resulta que n’Àngel té un raconet, tanta de sort. Però no podíem anar tan estrets, així que n’Àngel va provar de trobar més clients, de fer més dibuixos. Dematinava per dibuixar, però vaja..., no acabava d’anar. Llavors jo vaig pensar: “Aguantarem com puguem i més endavant, pentura d’aquí un any o això, provaré de tornar entrar a s’Institut de Previsió, a sa meva feina d’infermera, amb un altre sou tot serà una altra cosa”. I mumare, és ver que té ses seves coses, però sempre ha estat una dona cabal. Un bon dia em va fer un escolt: “Concepció, què vol dir, i jo puc fer es calçonets en es infants. A canostra hi ha un panyo molt bo que tanmateix se tuda. I un cotó... Tu ho saps, també els puc fer americanes o ses marineres...”. Així que mumare venia un dia o dos a sa setmana, s’asseia, prenia cafè amb llet, feia sa xerradeta i deia: “he trobat aquesta tela que pes dos petits, n’Emiliet i en Lluïset...”. O: “I que trobes tonpare, tu saps quina l’ha feta? Idò ara...”. O: “I com està sa mare de na Maria sa teta? Mirau aquesta al·lota...”. O: “I tu, com estàs? No has de fer masses feines, però bé n’Àngel està molt per tu. En aquest infant li haureu de posar Concepció, l’hi toca”. I jo: “Mumare, i si és un nin?”. “Ah, bé, clar. Li haureu de posar Àngel, clar, hauria de fer es nom de sonpare... És ver, l’hi toca, no hi havia pensat. No, i lo seu dau-la-hi”. És ver que, si es quint nostro havia de ser una nina, li tocava Concepció. Ni tan sols hi havia pensat amb tant de trull... És ver que a mi es meu nom sempre m’ha agradat molt. Sí, jo som Concepció, amb sa maça i es tambor! Bé això és un doi que a mi m’agrada dir. Es nins nostros ja hi estan avesats en aquestes coses. Els dic: “Com estàs coleóptero?”. O: “Escolopendro mauritano o cienpies”. O: “Com anam Gualterio?”. I ells, com que sempre m’han sentit dir aquests dois, ni s’hi fixen, no hi paren esment... Però sí, jo som “Concepció”, amb sa maça i es tambor. Que quan jo anava a ca ses monges hi havia qualque nina que li deien “Conxa” en comptes de “Concepció”, i a mi “Conxa” no m’agradava gens. I si mai qualcú em volia dir “Conxa” o “Conxita”, ca, jo sempre feia a saber que no, que això no, que jo era “Concepció”. Tant és així que es meu germà Lluís, quan em volia fer enfadar, em deia: “Com estàs Xita?”. I jo, ja ho crec, li deia que no i que no, m’enfadava una mica i ell reia amb aquella catxassa que té. I llavors ell, si veia que jo m’enfadava una mica massa m’havia de dir: “I ara no veus que t’ho he dit per broma?”. Però bé, jo no m’enfadava de veres perquè ja el coneixia, m’anava bé que ell fos cinc anys més jove, perquè ja el veia venir... Idò sí, es meu nom... Clar, jo feia es nom de sa padrina Concepció i sempre, des de que vaig néixer vaig ser “Concepció”, res de “Conxa”. Encara que conec “Conxes” que m’agraden ben molt i que són molt simpàtiques, bé, com sa meva cunyada Conxa que mos duim tan bé. I, amb això des nom meu, mos coneguérem amb n’Àngel i, quan vàrem tenir una mica de confiança, ell va començar a dir-me “Ció”. I bé, aixi mateix m’agradà perquè és “Concepció” simplificat. És lo mateix. Idò sí, mumare sempre m’ho ha dit, “Concepció”. I em va dir de fer robeta pes nins, perquè jo de fer calçonets no en sabia gens. Així que venia, cosia, i feia es calçonets pes infants nostros. Prenia cafè amb llet, feia sa xerradeta. As cap d’una estona llegia es diari, si frissava el mirava una mica per damunt, i li agradava llegir ses lletres grosses fort, així, amb veu alta: “Franco visita al Papa”, “Franco no dictará mas penas de muerte”, qualsevol cosa. Sí, de vegades no volia llegir més que ses lletres grosses i deia: “perquè ara, a canostra, estic llegint una novel·la que m’agrada molt i no em vull cansar més sa vista...”. I llavors deixava es diari, s’asseia a sa seva cadira de cosir i feia sa tasca, sa que fos. Sempre hi havia qualque cosa per cosir. Jo entrava i sortia, plegava roba o planxava. Qualque vegada entrava a sa saleta i la veia capficada, cosint, sempre pensava: “Que guapa que és mumare, té un posat així com a d’estàtua grega o romana. I aquesta pell tan closa, com a vellutada...”. I que cosia de bé, sabia fer es patrons, sabia tallar. Han de filar prim per fer això i ella en sabia, sí, era tallada de lluna per fer roba d’homo... I llavors tothom me deia que es nins duien uns calçons tan guapos, tan ben tallats. Tothom me feia bulla des calçonets des nostros nins, i jo tota baves, clar. Perquè mumare estimava es nets, clar, a les totes, com fan ses padrines. Però no era infantera, mai els va voler guardar, ni jo l’hi demanava. Jo ja ho sabia que això no era per ella, no era lo seu. Però cosir..., bono, això sí que li anava bé. Que llavors monpare, també, com mumare, estava tot baves amb sos nets i anava bruixat per dur-los-se’n a passejar i a fer voltes. Bono, era l’ànima seva, que li agradava... Amb això sí que era infanter. Però havia d’ésser qüestió de caminar amb sos infants, anar pes carrer, dur-los a una engronssadora, tot això sí que li anava bé. També els anava a cercar a escola, cada dia, ja em va dir que això ho podia fer. Així que cada dia partia i, si s’estrevenia, se’n duia berenar per ells, pes infants, o berenaven llavors, en arribar a canostra. I tot ajudava a portar la creu, a aguantar una mica més. Ja era molt no haver d’anar a cercar es infants a s’escola. Sí, tot ajudava a portar la creu. Jo domés havia d’esperar un parell d’anys, de moment que s’infant nasqués, que tot anàs bé. Tenir esment de tot, una cosa darrera s’altra, i així cada dia fer ses feines del dia i l’endemà ja ho veurem. I amb un parell d’anys jo ja podria tornar a fer feina. Sí, n’havíem parlat amb n’Àngel que anàvem justets, sí, “Jo sé fer punta en es llapis!”..., tot lo que tu vulguis però jo ja la duia pensada. Sí, No vaig dir res però, efectivament, jo ja la duia pensada: tornaria a fer feina, tornaria fer d’infermera. Ja el sabria convèncer. Amb tot i amb això va venir a ca nostra aquesta dóna que m’envià na Consuelo, li vaig explicar que necessitava ajuda a la casa perquè na Maria sa teta no podia estar tant per noltros, que jo esperava un infant. Parlàrem de quatre coses més, així. I quan li vaig demanar què nomia ella digué: “Maria”. I jo: “Com na Maria sa teta”, vaig pensar. I també vaig pensar: “Quines coses, deu tenir sa mateixa edat, poc hi ha poc hi direm...”, pareixia providencial. “I quins llinatges tens?” I ella mastegava fesols fins que a la fi em digué es nom complet: “Maria nnnnnné Garí”. No vaig entendre es primer llinatge, el va dir embarbussada, amb sa llengua de pedaç, en canvi “Garí” ho digué amb una llengua ben estil·lada perquè l’entengués bé. Llavors vaig veure, as capdavall, no sé com, quin era es llinatge. Vaig aclarir que era: “Fuster”. Ja està, ja ho vaig entendre... Vaig veure que ella s’estimava més ésser Garí que Fuster, em va saber greu veure que, sense voler, jo l’havia violentada una mica. Així que havíem d’anar amb molt d’esment amb això. Que m’hauria sabut de greu ofendre na Maria, molt, per res del món, no hi vull ni pensar. Vaig avisar a tothom: a ca nostra no se podia parlar de tot aquest cabermoni des jueus conversos. També perquè es infants nostros ja començaven a ser grandets i podien repetir qualsevol comentari sobre es tema aquest en es pitjor moment, sense mala intenció. Però sense mala intenció se pot ofendre... Amb tot i amb això, bé, sa cosa va ésser que, a la fi mos entenguérem amb na Maria i -lo més important- va arribar a estimar es nostros nins moltíssim, i ells a ella, sobretot es dos petits que sempre la veren per canostra, i en Lluíset també que, com aquell que diu, feia dos dies encara mamava quan na Maria d’Establiments entrà a ca nostra, que era un infantó. Que, això és una altra, que li va costar mamar a en Lluïset! Jo no he vist un infant tan endormissat en sa vida, quina penada que vaig passar infantó... Jo amb aquestes i ja estava per tenir-ne un altre, es quint, que va ser n’Àngel fill.

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

Na Maria d’Establiments, com na Maria sa teta, tenia nou anys més que jo, era més baixa, més pleneta, molt morena i molt agradosa. Sí, era molt guapota. Era de Manacor, hi havia enviudat de molt jove. Es seu homo, em pens que nomia Biel, era picapedrer. Na Maria mentre feinejava qualque vegada me n’havia parlat, bé sempre que s’estrevenia en parlava. En Biel, idò, era picapedrer, segons na Maria ho feia molt bé, en sabia molt i sempre el cercaven per fer feines així, més fines. I això què era molt jove, tots dos eren molt joves. I, a la fi el pobre va morir perquè va caure des bastiments d’una casa... Na Maria havia tengut un parell de desgràcies a sa seva vida, es seu llinatge que no li agradava, enviudar tan joveneta, no anar a escola... Perquè li varen fer una bona injustícia: quasi no hi va anar. A ca seva eren molts i eren transportistes o intermediaris de peix, no sé si el carregaven en es port de Manacor o a Ciutat i el venien a Manacor. Per mi que tenien un camionot per carregar es peix. Na Maria contava que el conduïa una germana seva que era molt abrinada, com a massa i tot. Bé, per massa blat no hi ha mal any. Així que, tothom, tota sa família feia feina en això des peix i au, ben menuda ella, ja hi estava ficada i fora anar a escola mai més... Això devia ésser devers l’any 1911, que llavors passaven aquestes coses. Un temps feien aquestes coses, era un desastre, pobres infants... Sort que avui això no passa, és ver que hi ha coses que han millorat. Diuen que “no hi ha temps que no torn” però això, “que no torn”... Bon Jesús, com es padrí que el posaren a fer feina amb un ferrer, tan petitó... Que el posaren a sa manxa de sa fornal i tan sols no arribava a s’ansa per estirar sa corda, de tan petit. Li varen haver de posar un calaix de fusta per enfilar-s’hi i arribar-hi, angelet meu... Ell no ho volia dir però tothom pensava que havia estat cosa de sa madrastra. Perquè son pare des padrí no fermava es cans amb llangonisses però se guanyava bé la vida, tenia un taller d’ebenisteria en es carrer des Oms, feia canteranos amb marqueteria, cadires isabelines de caoba i de tot, mobles així, refinats. I guanyava bons doblers, que eren mobles des més bons i això sempre s’ha pagat bé. I posar es fill, es padrí meu, a fer feina... Potser, com deien, que fos sa madrastra, que jo sempre pens que aquesta història tan trista des padrí d’infant és talment com una novel·la d’en Dickens. Son pare des padrí em pens que era fill d’un senyor, es meu rebesavi, son pare des meu besavi, que era es jardiner des jardí botànic de la Misericòrdia i també eren una gent que vivien pes carrer des Oms. Aquest senyor jo crec que nasqué a finals des segle XVIII o principis des XIX, nomia Rafel Ramis em pens, no sé si era de Pòrtol o Sa Cabaneta. Però, tornant en es padrí, sí, no pogué anar a escola, però encara en va sortir amb aigües fresques de tant de desastre. Va ser mèrit seu tanmateix, acabat es servici va contractar un mestre d’escola, jo no sé com podia després de fer feina de sol a sol, com aquell que diu. Varen acordar que farien ses classes a cas padrí, es cèntims que cobraria es mestre, “tant”, i varen acordar també que ses espelmes anaven a compte des padrí. I de nit, abans de sopar, venga fer feina amb so mestre d’escola que l’ensenyava i venga pagar espelmes i quinqués. Que això era devers 1880, es padrí va néixer l’any 1860, i encara no tenien electricitat i sa jornada era de 10 o 12 hores, un desastre. Que no és raro que es padrí, en aquell temps, fos socialista o cosa d’això. I jo crec que es padrí tenia casera perquè ja festejaven amb sa padrina Concepció i en aquell temps sa gent se casava molt jove. Però ells esperaren fins a tenir trenta anys, així podien viure a ca seva i gastar amb es mestre i altres coses, que si no es padrí no hagués pogut estudiar. Quin coneixement que tenia es padrí, jo no puc explicar com l’estimava. Devers es vint anys encara era analfabet i amb el temps va a arribar a ésser soci fundador de sa Fundició Mallorquina i, a més, n’era es gerent... Si hagués pogut estudiar d’infant i llavors fer una carrera crec que hauria arribat molt amunt... Encara que era tan bona persona que no sé si hauria arribat a ministre... Tenia tan bons sentiments que li sabia greu que matassin ses aranyes, si hi era quan qualcú feia dissabte. A sa fundició donava pa a una rata que ja el coneixia i l’anava a veure. Tampoc no volia que duguessin es cavalls vells de sa fundició a sa plaça de toros, no volia que morissin esbudellats... Això i no sé quantes coses més... Era una injustícia que feien un temps posar es infants a fer feina, es padrí que va haver de llogar un mestre de gran i tot es trull... Per això em sabia tant de greu que na Maria d’Establiments no sabés ni llegir ni escriure. Però mai va voler que n’hi ensenyassin, pobre Maria... Bé que l’hi va dir monpare, que havia ensenyat s’al·lota de na Consuelo, però ella que no i que no. Jo crec que estava “acomplejada” perquè, com deia ella “no sabia de lletra”, vaja, tenia això que s’usa dir avui en dia, que tenia un “complejo”. Clar, ella se sentia malament amb això i no hi volia pensar, jo ho comprenc. Ja tenia més de cinquanta anys quan li començàrem a dir de fer-li classe i, és ver, en aquesta edat... Pentura si hagués tengut vint anys hauria estat una altra cosa, segur. Perquè na Maria era ben intel·ligent, ja ho veus... Però, això sí, na Maria era decidida, alegra, feinera, feia es seu cap envant, tenia es seus doblers amb sa seva feina. I va ser molt feliç amb so primer homo, amb en Biel. Tot d’una vaig veure que na Maria l’havia estimat molt, se feia coneixedor quan en parlava, no hi importava filar molt prim... Ses sopes i ses amors ses primeres són ses millors... Però no varen tenir infants, “en començava molts però no n’acabava cap...”, deia na Maria. Així que va ésser molts d’anys viuda sense infants, supòs que li devien sortir pretendents perquè una al·lota tan guapa, tan jove, plena d’energia... Però ella devia pensar amb en Biel o no sé què, sa cosa és que no anava de res. Fins que li va sortir un pretendent que en va saber: Mestre Sebastià, pentura li va fer més cas perquè era picapedrer com en Biel... Bé, era més que això perquè era mestre d’obres. A més que també era viudo sense fills, era un bon homo, feiner, no vivia davall d’un pont tampoc... Perquè mestre Sebastià tenia una bona finqueta a Establiments amb una senyora casa i era seva i ben seva... Total, que na Maria hi va consentir i se casaren. Ella, després d’ésser viuda devers quinze o vint anys, tenia cosa de quaranta anys, i com que havia tengut tants de problemes amb sos embarassos de jove, ja se devien pensar que no tendrien infants. I ja else devia anar bé. Però llavors sí, en tengueren, ja ho crec. Primer un nin -en Sebastianet- i llavors una nina: n’Antonieta, sa petita, que vaig veure que era un any més gran que na Teresa nostra. Bé sa cosa va ser que es primer dia que vengué na Maria li vaig explicar que sa seva feina era fer una mica de tot: anar a comprar, fer es dinar, planxar, qualque altre feina de la casa, guardar es nins si jo partia un moment... Rentar sa roba no, encara venia na Maria sa Teta i ho feia ella -que li agradava rentar a na Maria!-. Així i tot li vaig dir: “potser que qualque dia hagis de rentar una camisa o qualque coseta des infants”. I llavors na Maria: “No ho sé senyora, perquè tenc aquest genoll malament i hauria de ser que me posassin una posteta, perquè s’altre genoll, es genollet bo, jo no vull que també se me posi malament perquè...”. Jo no sé què em va arribar a dir, tanta de comèdia amb so genoll, tant va dir que vaig pensar: “No sé si mos entendrem... Bon Jesús!”. Comparat amb na Maria sa Teta que era de roda plena, que s’afuava a ses piques com un llonzí... Quina diferència. Tanmateix vàrem seguir parlant, de lo que cobraria, que noltros li pagaríem una assegurança, aquesta que li diuen “La Divina Pastora”, bé tot això. Així que na Maria va veure la casa, va conèixer en Lluiset, que tenia un any i mig i n’Emiliet que en tenia tres i mig i per mi que encara no anava a escola. “Ses dues nines ja les coneixeràs, ara són a escola”, i ella: “molt bé senyora”. Li vaig dir que noltros volíem que vengués de dilluns a divendres, es dematins, però ella digué que es dimecres no podia perquè sempre anava ajudar a una casa, “ca s’hereu”, va dir. També va dir que es estius se n’anava cinc o deu dies a Manacor, a estar amb ses seves germanes. Bé, mos entenguérem. I es darrers anys que na Maria va venir a canostra, molts d’anys després, ja venia tots es dies perquè no sé qui va morir a “ca s’hereu” i va deixar d’anar-hi.

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

Però na Maria d’Establiments era una altra cosa, no era com na Maria sa Teta, que hauria fet moneda falsa per jo. No, no era lo mateix. Però ella m’estimava i em respectava moltíssim, és ver que em tenia a un altaret. Jo també, aixi mateix, la vaig estimar. Ella era molt fidel, per dir-ho així, era incondicional. “No, perquè tenc ordes de sa senyora...”, deia si n’Àngel li deia: “això així, això aixà”, sobretot si a ella no li interessava lo que li deia. “Això així o això aixà”, que no s’hi solia ficar, n’Àngel, però qualque vegada sí. I llavors també passava això de ses cunyades, jo reia amb ella. Perquè qualque vegada em volgué “defensar” de ses cunyades, qualque vegada se’n va venir tota retgirada: “Senyora, sa seva cunyada, Donya ..., ha entrat en es rebost!”. I era com si digués: “Sa pau a Occident perilla! S’enemic avança posicions, sa reraguardia pot caure...”. Tot era per més fer, na Maria sabia ben bé que jo no tenia cap problema amb ses cunyades, ca, gens ni mica. Si va a dir ver, sempre han estat unes santes dones. És ver que no totes eren tan discretes com sa mare, però sempre hem tengut unes relacions excel·lents. Però sa meva sogra, la mama, s’hauria deixat matar “antes” de rebostejar per canostra ni res per l’estil, ca, ni de lluny. Amb això, i amb moltes de coses, era s’elegància personificada. Encara record, cada vegada que teníem un infant, que ella em deixava cèntims davall des coixí. Venia a veure’m, jo jeia, venia a conèixer s’infant. No deia res i, quan em donava una besada, deixava una partida de bitllets en es coixí. Bastants, no s’hi posava per poc, davall des meu coixí... Vaig tenir molta de sort, és ver que era una dona cabal, era sa sogra, sí, però tenia un tracte exquisit. Encara que, eren tanta de gent de família a ca n’Àngel que amb sa mare sempre hi havia com una certa distància, com si no hi hagués temps. Però hi havia una cordialitat extraordinària. I amb ses meves cunyades també, as capdavall són unes santes dones que, si les necessites, ho donen tot. Però, tornant a na Maria d’Establiments, que va arribar a estimar es nins! i ells També a ella. N’Àngel i en Martí, ara jo ho veig, l’estimaven tant com jo a na Maria sa Teta o n’Àngel pare a Madó Maria. Tant que, quan n’Àngel fill havia de fer sa primera comunió, com tots es infants, estava tot il·lusionat amb sos “regalos”, i tot era demanar: “I na Maria, què em regalarà na Maria!”. Clar, es nin què sabia amb sis anys que tenia. Na Maria no estava per regalos, perquè ella tenia sa seva família, sa seva vida i jo sabia que en aquell moment no estava per res de tot això. Així que jo vaig agafar es llaç de primera comunió i l’hi vaig mostrar a n’Àngel, li vaig dir que era es regalo de na Maria. Era un llaç de domàs blanc, amb uns serrells daurats, per dur damunt sa màniga, es llaç que ja havien duit n’Emiliet i en Lluïset... Però que, per mi li havíem posat sa passamaneria nova, i n’Àngel pare l’havia fet ben net amb una mica de benzina, que va quedar com a nou. I es nin, quan va veure es llaç, bono li va agradar molt. I sort que n’Àngel va fer sa comunió amb sis anys, perquè quan li assajàrem es vestit, “mem com li estarà”, va resultar que es calçons eren un punt curts i no hi havia temps ni de fer-li un doblec postís. Però així mateix podia anar i va combregar d’aquella manera, amb sos calçons una miqueta curts. I Llavors es nin, es dia de sa primera comunió va voler una foto amb na Maria, sí, va demanar una foto amb na Maria. I tanta sort que la hi feren perquè no sé què va passar que en té molt poques, a s’àlbum de sa comunió és es que en té més poques. Idò es nin va voler que el retratassin amb na Maria. I és aquella foto que estan tots dos dins sa cuina, ella acabava d’aparellar ses coses de sa festa, i ell, que ja havia fet la comunió, li dóna una besada. Tot va anar molt bé, a la fi ses nostres festes, dins de ses nostres possibilitats, sempre queden bastant combregadores. A més que tenim sa sort de tenir es jardí i tenim més lloc clar. S’espai se multiplica, es infants poden jugar una mica, engronsar-se a s’engronsadora i tota la pesca. Lo mal va ser de bon dematí des dia de sa comunió de n’Angelet, sa cosa va ser que, a s’hora d’aixecar-se es nin, tot il·lusionat per posar-se es vestit de comunió, jo estava pendent de totes ses coses de sa festa. Cercàvem es plats de cartró, que els havíem comprat a Can Roca i no sortien de cap manera, “I ara què farem sense plats? Resarem un parenostro a ses ànimes. De cap manera no me’n puc recordar d’on else vaig arraconar..., i sortiran quan no else haurem de menester... No, sense plats no hi podem estar! Ca, això serà un desastre”. Estava amb això des plats, i sonpare que feia netes ses sabates de tots, prou feina tenia en es seu redol, que ja era tard. També entràvem cadires de ca na Margalida des costat. No sé, jo havia d’estar per tres o quatre coses a la vegada. I, amb aquestes, es nin, n’Angelet, encara no s’havia aixecat perquè m’esperava. Dins es llit me cridava, jo no el sentia i ell esperant, convençut que jo l’havia de vestir jo, pobre Àngel. Però jo no compareixia i ell ja no podia més. Llavors es germà, en Lluiset, l’ajudà a vestir-se, i encara n’Àngel no ho volia perquè me volia a mi. Però llavors va veure que valia més deixar-se ajudar pes germà. Perquè clar, arriba un moment que sa realitat s’imposa. Quan me’n vaig tèmer es nin ja estava arreglat, i jo: “Mirau, es dia de sa comunió i jo no l’he vestit, he badat massa però bé, ha anat bé. Es nin ja està...”, vaig pensar, i llavors: “Pot ser sí que es calçons són un puntet curts”. Però estava tan guapo, tan mono, què vaig notar una cosa així, per dedins... Llavors el vaig tornar mirar, “Oh, mem, vine aquí que, amb aquests cabells no hi pots anar. Vine que te faré es puput”. Amb tot i amb això se va fer hora de partir, que sempre fèiem tard per tot, així que partírem i deixàrem na Maria que acabava d’aparellar ses coses de sa festa, es menjar. Tanmateix era això que li agradava: cuinar. Perquè na Maria va acabar que només s’encarregava des dinar. Anava a comprar, cuinava i arreglava sa cuina, es menjador, parava taula, escurava. I quan acabava partia a agafar s’autobús d’Establiments a la correguda, “me’n vaig que perdré s’autobús”. Sempre carregava qualque bossa o senalla, coses que comprava a Ciutat per dur-se’n a ca seva.. Jo de vegades trobava que na Maria feia poca feina i llavors pensava: “però aixi mateix, ja l’hi val...”, perquè molts de dies érem devers deu a dinar i ella, na Maria havia de fer cap de tot es trull. Sobretot si jo no hi era, que de vegades sortia i m’entretenia per qualsevol cosa. Qualque vegada anava a veure sa meva cunyada Conxa en es banc i anàvem en es Rastrillo, a sa plaça de sa peixeteria, preníem qualque cosa i fèiem un variat i també fèiem quatre rialles. Fèiem sa xerrada, mos ho passàvem bé, perquè amb na Conxa sempre mos entenem molt. Sempre m’ha agradat molt riure i tota la pesca, que en aquest món també mos ho hem de passar bé, no tot han de ser feines i mals de caps. Jo aquesta gent que tenen “vocació de màrtirs”, sense importar-hi... Què vols que et digui... No, jo no vull ésser com aquella dona que un dia, esperant a un trast de plaça, amolla: “Martires las habrà, pero como yo, ni santa Teresa de Jesús!”. Que jo reia per dedins, perquè, justament, Santa Teresa santa sí, però màrtir... Però ca..., no. Vocació de Màrtir? Sense importar-hi? Això sí que no. Però tornant a ses meves fuites, no sempre anava a veure na Conxa, hi havia dies que feia altres feines, ses que fossin, i arribava tard. Llavors quan arribava a ca nostra na Maria d’Establiments: “Senyora, com que vosté no hi era he pensat: compraré patates i faré truita de patates, perquè hi ha molts d’ous. I de primer he fet macarrons que he vist que hi havia carn capolada dins sa gelera i...” I jo: “Ah, sí. Ah, molt bé Maria, molt bé. Ho has fet bé. Jo no t’havia dit res perquè no feia comptes torbar-me tant”. Que jo pentura arribava hora de dinar... És ver que sempre la tenia, na Maria, des meu costat, incondicional. Això no vol dir que ella no cercàs sa seva conveniència, com tothom, bona era na Maria. De vegades jo no estava d’acord amb com feia ses coses ella i, si era important -sobretot- l’hi deia i, en general em feia

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

cas. Altres vegades feia com una resistència passiva, perquè ella sabia molt sa seva part. Però, si no era una cosa important jo la deixava fer. Era com una manera d’arribar a un acord. Ara que sí, estava molt per mi, ja em va fer cas es primer dia que vengué a canostra. Jo la vaig veure i ja em va parèixer que la coneixia, llavors ella em digué que, efectivament, mos coneixíem. Era de quan jo feia d’infermera a s’Obra Maternal Infantil, resultava que jo havia pesat es seu infant, en Sebastianet. També havíem fet tot es protocol corresponent de ca seva, perquè una de ses coses que havíem de fer ses infermeres era visitar sa casa de ses embarassades, llavors n’havíem de fer com una mica d’informe. Fèiem un plànol de sa casa, així per damunt. Llavors, a Establiments, jo sempre pensava que totes ses cases eren per l’estil, i ho eren. Domés tenien un aiguavés i ses habitacions venien així, una darrera s’altra. De modo i manera que, quan jo en feia es plànol, sempre pensava, en haver acabat: “Aquestes cases són com un tampó, primes i llargarudes”. Quan jo les veia sempre pensava: “Ah, una casa d’Establiments, una casa-tampó”. Com sa casa de na Maria. Mirau i es seu infant, en Sebastianet, que ja era grandet. Else veies tan petitons sa primera vegada que else pesaves, pareixia que mai havien d’arribar a créixer... Idò sí, pareixia que hi havia d’haver sempre infants a ca nostra, però un dia, no sé si jo havia de fer quaranta-nou o cinquanta anys, era es desembre... Era devers 1967. Sí, era es desembre. Jo estava per fer es anys, i de cop en sec me’n vaig tèmer que, per dir-ho així, es infants se mos acabaven, se mos acabarien. I no me’n podia avenir... “Mirau”, deia. N’estava com a consirosa, quines coses. Tornava pensar en la cosa: ses nines ja eren grans, na Teresa tenia devuit anys i estudiava Magisteri, na Poloni estava per fer-ne desset i estudiava d’Assistenta social, i jo per mi ses dues ja feien feina. N’Emili i en Lluís en tenien quinze i tretze i començaven a anar una mica pes seu compte. Es dos petits no, encara eren ben nostros, sempre venien amb noltros. En Martí com aquell que diu pareixia que feia dos dies que havia nascut però ja tenia vuit anys, ja havia fet sa comunió, i n’Àngel dos o tres més. I jo pensava en n’Àngel, que pareixia que feia dos dies que era d’uè. Que era un nin com a especial, callat, tranquil. S’entretenia tot sol, jugava amb qualsevol cosa. Li agradava molt dibuixar i si no tenia paper, callava, se n’anava a un racó, i se posava a fer dibuixos en l’aire. Llavors ell deia que no havia de menester paper, que podia fer es dibuixos d’aquella manera. I noltros, bono, que el trobàvem d’agut, vèiem que s’imaginava sa forma des dibuix, el traçava així, amb sa mà, com si es dit fos es llapis. Que era de mono, tan rosset, amb aquella careta de porcelana. Llavors, quan va ser gran, un dia, m’explicà que no li agradava fer-ho, que no li agradava dibuixar en l’aire. Que ho feia per remugar perquè no tenia paper i perquè no n’hi donàvem. Que era com una manera de fer-mos es boicot perquè li planyíem es paper. Mirau es infants, mai saps per on van. Ja ho diuen: “Uns comptes fa s’ase i uns altres es traginer i uns altres l’amo de s’ase”. Quines coses que tenen es infants..., n’Angelet pintava en l’aire, i era com una espècie de venjança, jo ara ho veig. És que aquest nin nostro tenia caràcter ja de petit, de vegades s’emmorronxava o no sé què li passava, qualsevol enfado d’infant. Llavors tenia que, jo el veia que se posava trist, però trist de veres, i em sabia un greu... Sí, un greu de l’ànima. Llavors anava a fer-li cas i no m’aturava fins a fer-lo riure. Per fer-lo parlar li deia: “I aquest infant, què passa que no parla, mem si és que no té llengua? No, no en té, mem, mem sa llengua, mem si pot parlar...”. I ell se resistia una mica, si estava de mal humor, però as cap d’una estona de dir-li: “Mem, mostrem sa llengua. Mem, diguès qualque cosa”. Començava a mostrar sa llengua una mica i acabava per xerrar, i llavors deia: “Sí, sí que puc parlar!”. I ja estava més de bones, i jo ja quedava contenta de veure que s’infant estava bé. Altres vegades el veia més trist, pobret, feia una cara..., m’arribava a fer passar pena. I jo pensava: “L’he de fer riure”. I li començava a dir: “I aquest nin, què li passa? Ah, ja ho sé. Lo que li passa és que no sap riure! Aquest nin no sap riure. Mem, mem, riu, mem si saps riure... O és que no en saps?”. I ell se resistia, seguia trist un moment, jo insistia: “No, no sap riure...”. I llavors ell me mirava i reia i deia: “Sí, sí que sé riure”. I jo, clar, també reia i pentura l’agafava en es braços i el me menjava a besades... N’Àngel fill, com que tenia caràcter, de vegades s’enfadava amb sos germans grans i sa cosina. Perquè es vera que es seus germans de vegades feien llarg, el feien plorar, sobretot si jo no hi era. I acabava que, jo el veia, també se posava trist. Jo no el volia veciar massa perquè ell també havia d’aprendre a defensar-se, a no enfadar-se tant amb sos germans. A més que jo no sempre hi era, pentura eren en es jardí jugant o en es jardí de cas meu germà, que és molt gran. Llavors que tots eren fills meus i no sempre podia renyar en es grans, no havia de parèixer que jo tenia preferència per un des germans i pes altres no. En no ser que es grans haguessin abusat de sa seva força, aquí sí que hi hauria intervengut, si li haguessin pegat una trompada o desastres d’aquests. Però això mai ho feien es grans amb sos petits nostros, ja ho sabien que per aquí no s’hi podia passar. No, de cap manera. Hi ha molts de germans grans que peguen qualque closcada en es petits. No, això no ho feien es nostros. Però, coses d’infants, de vegades el feien enfadar, a n’Àngel fill. Qualque pic jo havia arribat a intervenir, perquè li feien cançons poc agudes i pesadures d’aquestes, que ja era massa. Jo no ho sé, qualque vegada s’ajuntaven es cinc grandolassos, es quatre nostros i sa cosina, i jo veia que el volien fer enfadar. Sovint sa cosa no anava més envant, però altres vegades sí. Jo intervenia domés si no quedava més remei i deia: “Basta, posau-vos amb qualcú de sa vostra talla! Grandolassos! I d’un en un..., què vol dir tots contra un! Què és aquest burball! On s’ha vist mai!”. I eren dois, infantades, i ell s’indignava molt amb qualsevol pesadura doiuda que li fessin, així que sovint acabava plorant. I llavors se’n reien perquè plorava. De manera que jo li deia: “Àngel, no t’enfadis, no t’enfadis perquè encara t’ho faran més..., és pitjor si t’enfades”. I ell no se’n podia avenir. És ver que es infants de vegades són cruels, de sa desgràcia d’un, passen gust es altres, es que punyen... Així que jo, si ho veia mal entaulat, si no hi era però sentia cosa, me n’hi anava i no renyava es grans, perquè no pots renyar sempre, però else deia: “Mem nins, i ara, que no berenaríeu una mica?”. O si era un diumenge horabaixa else deia: “Mem, tothom assegut i a resar! Que és hora de passar el rosari! Au. Llavors ja anirem en es cine a la parròquia”. I pensava: “Val més que resin i que no facin més pesadures ni dimoniades, creume...”. O else deia qualsevol cosa perquè hi hagués una mica de “cambio de tercio”. Llavors una vegada, no sé com, mos ne temérem amb sonpare que na Poloni el feia enfadar. O, més mal que taca d’oli..., li feia por, feia por en es nin, a n’Angelet nostro. No sé quantes vegades, durant molt de temps, quant passaven davant des carreró estret de Sant Jaume, li parlava des robatori des calze. Ses monges els en parlaven, que allò era una aberració, un gran pecat, un sacrilegi. I quan anaven amb son pare a nadar passaven per allà, sempre. I sa germana, que de vegades no en pensava de bona, que encara era una nina grandolassota, que devia tenir onze o dotze anys, que no tenia es coneixement complit... Idò sa germana venga fer-li por amb aquella dona que havia robat es calze, que havia escampat ses hòsties... Jo què sé... I s’infant mort de por, quedava com a paralitzat mentre aquella li deia truculències. Que jo vaig llegir una cosa en es Readers Digest, que, fins que no tenen certa edat, es infants escolten ses coses, siguin ses que siguin, i no saben fugir, reaccionar. Queden com a hipnotitzats, paralitzats, escoltant qualsevol cosa, qualsevol animalada... Jo que sé, un desastre. Però jo els ho vaig dir a ses monges, que no contassin truculències en es nostros infants, que no ho fessin perquè llavors ells tenien por, pobres àngels. Què havien d’anar a contar aquests desastres a uns infants tan petits...

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

Amb en Martinet, com que ja hi havia més distància d’edat, es grans ja no eren tan infants i no s’hi posaven tant. Ja no li feien pesadures. Ara que, tenia una cosa, com tots es infants hi havia moments que s’emmorronxava, fos per lo que fos. Llavors, si s’enfadava i jo trobava que no tenia raó, li deia: “Au, venga, no posis aquesta boca de rap..., ja està bé!”. Perquè, pobret, quan s’emmoronxava sa boca se li posava rara, així, com si fos un arc. Pobre Àngel, ell passava pena i jo encara li deia: “No posis aquesta boca de rap!”. Sempre s’enfadava més quan l’hi deia, així que, arribava un moment que em sabia greu i no l’hi tornava dir. Però es germans grans no li feien pesadures. Gràcies a Déu, tanta sort, perquè hi havia més pau i tranquil·litat, ja va bastar amb ses cançonetes i amb ses befes. Així que, si veciam un poquet més en es petits, s’ho mereixen, ells també han passat lo seu aguantant en es grans. I n’Àngel tampoc li solia fer pesadures a en Martinet, a s’en revés, se va acollar amb ell. Va començar que, si s’enfadava amb sos grans, s’aconhortava jugant tot sol o fent cas a en Martí. Llavors li contava sa rondalla de ses “Set cabretes”, hi jugava, qualsevol cosa. Li agradava fer-li de germà més gran, jo veia que, dins de ses seves possibilitats, era com si jugàs a protegir-lo. Clar, a mi això m’agradava i m’anava bé. També s’ha de dir que, un dia jo ho vaig veure, així ell s’expressava. Era com si digués as germans grans: “Això hauríeu de fer, no fer-me enrabiar”. Quan ho vaig veure em vaig sorprendre que, així mateix, filàs tan prim, tan petitó... Amb n’Emili era una altra cosa, perquè en Lluïset anava com a bruixat amb so germà gran i sempre li corria darrera. En canvi n’Emiliet no li solia fer gaire cas, així que jo sempre li havia de fer sermons: “Has d’estar més per en Lluís, li has de fer més cas, l’has d’ajudar sempre que puguis, tu ets es germà gran... Així jo sempre estaré molt contenta amb tu”. Perquè ell, això sí, estava molt pendent de jo, que li fes cas de ses coses que feia bé, i és ver que li agradava fer-me contenta. I jo no podia estar per ell tant com voldria perquè es petits sempre necessitaven qualque cosa. Això devia ser una mica difícil per ell, però no quedava més remei. Però amb n’Angelet no, mai li vaig haver de dir: “Estiguès per en Martí”, mai. Ell, per s’edat que tenia, feia tot quan sabia per ell. He de confessar que a mi això m’inspirava com un afecte especial. Que, en Martí també filava prim. Un dia, una de ses germanes de n’Àngel pare, no té més idea que demanar a n’Àngel fill: “A qui estimes més? Es papà o sa mamà?”. I s’infant no hi va haver de pensar gens, totd’una contesta: “A sa mamà”. Clar i llampant, que jo vaig pensar, sort que no hi ha sonpare per aquí... No sé per què, en aquell moment, vaig veure, com si fos una escena d’una pel·lícula, es nin que anava a seure damunt sonpare i ell que li deia que no, que no hi segués, que li arruava es calçons. No sé, no hi vaig pensar pus, coses d’infant. Perquè son pare, és vera, a banda de qualque petita cosa, que me pot passar a mi, a qualsevol, se desteixina per ells. Això sí que ho poden dur a s’enfront, sí, se desteixina pes nostros infants... Però es infants tanmateix, què vols que et digui, són infants. Diuen sa veritat, lo que pensen. Pensa, es nin devia tenir dos o tres anys quan passà aquesta feta. També és guapo que et diguin sa veritat, que et diguin ses coses com les senten. “Tu em fas una pregunta, jo la contest. No l’haguessis feta”. Que també s’infant, si li diuen “que m’arrues es calçons” se sent refusat. Normalment, no sé per què, això són coses que entenen millor ses dones que es homos. O no ho sé... Sa qüestió és que un dia, passen un parell d’anys, i, sa mateixa cunyada li enfloca sa mateixa pregunta a en Martí: “I tu a qui estimes més, es papà o sa mamà?”. I va ser com si parlàs s’oracle de Delfos, perquè de cop jo m’hi vaig fixar i estava pendent de sa resposta. I també vaig veure que n’Angelet estava pendent de sa resposta. Així que va parlar s’oracle, es altres escoltàvem, i en Martí diu: “A tots dos igual!”. Bono, n’Angelet va fer una cara com de dir: “Això hauria d’haver dit jo. Això queda molt bé, que guapo que sona això...”. Jo també vaig quedar encantada. També s’ha de dir que n’Àngel pare, no és que tengués exactament preferència per en Martí, però ja va ser es petit de tots i li corria una mica darrera. Pentura jo era una mica més salomònica amb sos nins nostros o no sé. Res, coses d’infants. Sa qüestió és que N’Angelet i en Martí sempre han estat dos germans molt units. Quan varen començar a tenir devers deu i dotze anys, en aquest moment que jo vaig començar a pensar “Es petits se mos acaben”, ells xerraven molt i eren molt camarades. Jugaven, feien ses seves bromes, anaven a comprar un polo o un gelat, sempre junts. També jugaven amb en Toniet des costat, anaven a comprar. Un dia n’Àngel i en Martí, ja eren grandets, varen resoldre anar a comprar-se una bossa de “patatilla”, com que no tenien molts de cèntims, se’n compraren domés una. I res, n’Àngel va a obrir sa bossa i venga estirar amb una mà per cada costat, i sa bossa que no se volia obrir... I tant va estirar que, de cop, sa bossa s’obr de dalt, amb una bona satrocada, tan forta que sa patata va sortir cap en l’aire i va quedar escampada damunt de sa “cera”... Llavors jo no sé ses vegades que ho varen contar i venga riure amb sa patata que volava... Encara que, en aquell moment, no else va fer cap gràcia. Però n’Àngel, clar, va anar viu, no li tornà passar pus. Jo crec que, si li torna passar això de sa “patatilla”, en Martí el se Menja. De vegades ells parlaven i jo els sentia, si no se barallaven eren bastant camarades, molt. Va passar una cosa amb un treball de s’escola de n’Àngel que, per una part no m’agradà gens, però per una altra era una mica per riure i per tenir una satisfacció. Jo els sentia que en parlaven i en Martinet nostro estava molt apurat i n’Àngelet més satisfet... És ver que ells eren molt camarades, eren un poc empegueïdors, tots dos, i se feien costat un en s’altre. Bé, ells tenien ses seves complicitats, ses seves conversacions que, de vegades, eren molt de tu a tu. Jo els sentia i, normalment, ni els escoltava, ni els sentia. Feia ses meves coses, cavil·lava, anava de ses meves. Però qualque vegada els sentia, els escoltava una mica, jo què sé. Me passava com a totes ses mares, de tant en tant els observava i els trobava tan aguts, tan guapets. I jo què he de dir si són fills meus, fills nostros, si són es dos petits nostros... Bé, sí, amb poques paraules, que els escoltava una mica d’esma qualque vegada. Això sí, fos lo que fos, jo no hi intervenia per res, eren coses d’ells i jo era com una paret, com si no hagués sentit res. Idò va passar que un bon dia en Martí li diu a n’Àngel que li havia agafat es treball de ses rondalles. Que domés li havia canviat sa portada i l’havia entregat com si l’hagués fet ell. Jo vaig pensar: “I què diu ara aquest nin? Què vol dir! Li haurem de fer un escolt. I n’Àngel? Mem si ara s’enfadarà?”. Tenien vacacions, na Maria d’Establiments els havia aparellat es cafè amb llet, “Au nins preniu es cafè amb llet i passareu un gust extremat, que avui es cafè ha sortit molt bo, de repicamorter”. I berenaven tots sols a sa saleta. Jo trullejava pes quartos i els sentia la mar de bé. Entrava, sortia. Tenien es quarto molt desordenat i els vaig renyar una mica: “Què vol dir, aquest desordre! Acabau de berenar i totd’una anau a arreglar ses vostres coses, que es vostro quarto pareix una boal!”. Jo, tota enfadada, “Aquest quarto pareix una boal!”, vaig repetir. Sí, tota enfadada, que no hi estava gens, però feia veure que hi estava, que havien de tenir esment de sa seva roba i tenir es quarto més ordenat... Ca, amb sos infants no pots amollar. Però ells tampoc no s’esglaiaven gaire amb sa meva reconvenció, ja mos coneixíem, però una mica sí que s’apuraven. Perquè acabaren de berenar i se posaren a arreglar es quarto tot d’una, ja ho sabien que si no ho feien me podia enfadar de veres. Amb aquestes jo passava per sa saleta i Na Maria d’Establiments em demanava mem què havíem de fer per dinar. I jo: “No ho sé Maria, avui per mi toca fer truita de patates. Hauries de comprar mig quilo de cebes i dos quilos de patates, ous n’hi ha molts. Hauries d’anar a sa botiga o que hi vagin es nins. I ara jo partiré que he d’anar a plaça. Duré ciurons per fer ciurons trempats”. I na Maria: “Ah bé. Senyora. Es nins ja

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

han berenat. Però ja hi aniré jo a comprar que vull passar per can Gallo. He de comprar un poal i una regadora que...”. Jo no sé per què na Maria a en Gralla li deia: en “Gallo”, coses de na Maria. En es nins els feia la mar de gràcia això de Can Gallo. Llavors jo li vaig dir: “Bé Maria, com vulguis. Però quan facis ses truites, sa ceba talla-la ben petita. Perquè aquests petits nostros són dos veciats i, si troben bocins grossos remuguen”. I na Maria: “Sí, no passi pena. Idò me’n vaig. També he de pagar cent vint pessetes a en Gallo, que elsi dec. Però això d’avui no l’hi pagaré, així tendré es doblers i es gènero, ja pagaré un altre dia...”. “Ah Maria, si ve mumare, tot d’una li fas cafè amb llet”. “Oh, sí senyora, no passi pena, segur que ella voldrà mirar es diari i esperar-la”. Vaig deixar na Maria i vaig anar en es meu quarto, es nins encara parlaven des treball de ses rondalles. Resultava que, quan n’Àngel el va fer, es professor li havia posat una nota de passa tu, res un sis o un sis i mig. Poca cosa. Jo me’n record quan es nin va fer aquest treball, com que era de ses rondalles tots li férem bulla i ell trobava que, aixi mateix, havia quedat bé. Idò sa cosa va ser que es treball l’havia corregit es professor -en Bestard- i havia passat sense pena ni glòria. Però llavors en Martí l’havia entregat com si l’hagués fet ell. I es professor era una altre, es de llatí, en Castell, que també els fa literatura. Bé idò, en aquest professor li havia agradat tant i tant es treball, li havia posat una notassa. I ara en Martí estava tot apurat, perquè ara i su ara es professor li parlava des treball, “Perquè això que tu vares escriure...” per amunt i “això altre” per avall. I n’hi feia comentaris i li demanava opinió, que n’hi parlàs més. I en Martí que ni tan sols s’havia llegit es treball... Tot apurat quan li demanava això o això altre sobre es treball o quan li celebrava algunes de ses coses que “hi has escrit”. Bono, i jo: “Ah no, en aquest nin l’he de renyar. Què vol dir enganar es professor i entregar-li un treball que havia fet es germà. Ah no, de cap manera! Aquest nin no ha de ser tan embullós, ca, amb aquestes mangarrufes, que farà en ésser gran?...”. I, amb aquestes va entrar en Lluïset amb sa bicicleta, que se li havia foradat una roda. I llavors jo torn sentir es petits que parlen des treball de ses Rondalles. I pens: “No, no he de renyar en Martí”, vaig resoldre que no hi havia d’intervenir. Per començar jo havia escoltat sa seva conversació, m’hi havia ficat i ells no s’ho pensaven, no ho sabien. O sigui que... No l’hagués escoltada! Era una conversació entre ells i jo me n’havia de mantenir al marge, havia de respectar ses confidències que se feien un a s’altre, ja era prou que jo hagués fet d’aclaridora. I llavors que en Martí en es pecat hi duia sa penitència, tampoc sa cosa no era tan greu com per ficar-m’hi. Sí, me n’havia de mantenir al marge. I ja, passades aquestes cavil·lacions, li vaig veure sa part positiva i sa part còmica a sa situació, que a mi sempre m’agrada veure sa part còmica de ses coses. En Martí apurat i aquell -es professor- que li feia comentaris des treball, que n’hi demanava opinions... Això era sa part còmica. Llavors hi havia sa part més positiva, perquè n’Àngel s’ho havia pres molt bé, n’estava tot gojós que qualcú a la fi reconegués que ho havia fet bé. Que qualcú valoràs sa seva feina, que li fessin justícia, encara que fos anònimament... Jo vaig riure i vaig pensar que era una situació ben bé per esclafir, era una mica com a “Cyrano de Bergerat”, que n’hi ha un que fa ses feines i un altre que se’n duu ses flors. Ja ho deia es meu professor de literatura, que es clàssics mai moren, que sempre són d’actualitat... Amb aquestes arriba mumare, feim sa xerradeta: “Concepció, mira quines mongetes tendres que he comprat a plaça, mira que guapes, que les poden pintar... No, i són mallorquines, que si no, no les hauria volgudes, ca. Aquestes són primerenques, ja comencen a anar bé de preu. Ja ho diuen que ses coses són bones quan en mengen es soldats... A ton pare li agradaran molt”. En Lluiset entra i surt des jardí que no pot arreglar sa bicicleta. Na Maria d’Establiments torna de sa botiga: “No i... hi ha hagut un cotxo que s’ha botat es samafaro, no, i sa policia l’ha vist. Sí, es pillos verdes, l’han vist. Tsí, tsí. I li posaran una bona munta... Tsí, tsí!”. Es dos petits l’escolten i: “Sí Maria? Sí Maria?”. Llavors miren un tebeo, na Maria ja pela patates dins sa cuina. Llavors en Lluïset deixa fer sa bicicleta i se posen a jugar a futbol amb en Martí i venga pilotades, per amunt i per avall, que a mi de vegades m’arriben a apurar tanta de piloteta... I venga amb sa piloteta i com més va més vela. Però, i es gust que passen... També són infants s’han d’esbravar. N’Àngel no, n’Àngel és molt diferent, no va de futbol, encara llegeix es tebeo. I na Maria: “Nins, anau alerta amb sa pilota, que no entri per sa finestra de sa cuina!”. I aquells dos piloteta per amunt i piloteta per avall que ni la sentien. I na Maria: “Martí ves alerta, ai ninet me maneges... I tu, Lluís, arregla sa bicicleta, que te posaran una munta. Tsí, tsí, una munta... Me sents?”. Però ca, aquells dos ni la sentien. Llavors na Maria se gira: “Senyora, que un dia tendrem un disgust, això no és pes meu geni! Tiraran sa pilota dins sa pella, jo no voldria que m’esquitàs... No, això no és pes meu geni!”. I jo: “Bé Maria, ja else diré que vagin amb esment. Ara tanmateix no hi ha res en es foc encara, a l’instant s’aturaran...”. “No ho sé senyora, no ho sé... No, no, això no és pes meu geni”. I mumare, amb sa seva “sordera”, per desgràcia no se’n temia de res. Mumare asseguda a sa cadireta baixa ja cosia una mica i jo mir s’hora: “Oh, que s’ha fet de tard! Es rellotge fa es seu camí...”. Amb aquestes entra en Martí, en Lluís en es jardí se torna mirar sa bicicleta, se posen a xerrar amb n’Àngel. N’Àngel riu i li mostra es tebeo, li fa gràcia que hi ha un personatge que és molt gras i nom: “Toneladez”, li mostra a en Martí que també riu. Se posen a dir: “Toneladez! Toneladez!”. I riuen, coses d’infants. Llavors na Maria els se mira i els diu tota convençuda: “Oh sí, nins, oh nins. Tsí, tsí, jo en coneixia un, que nomia TONELADES!”. I tots vàrem quedar com a atxul·lats, entafaril·lats. Com un que diu: “I ara, per on mos surt na Maria, que en coneixia un que nomia Tonelades... Hi ha qualcú en aquest món que nomi TONELADES?”. I ella tota convençuda i més “sèria” que una patata, que sí, que n’hi havia un que nomia Tonelades i ella el coneixia, i bé que el coneixia. “Sí, Tonelades, qui viurà, coses veurà. Ja ho va dir es capellà Pere...”. Però massa feia na Maria, amb s’injustícia de posar-la a fer feina tan petita, de no poder anar a escola. Massa feia que tot era en castellà i ningú s’aturava a pensar que ella no en sabia de castellà, domés lo just per entendre-se amb sos que li parlaven en castellà. Massa feia ella que domés sabia parlar en mallorquí. De més a més que na Maria estimava molt es nostros infants, els trobava aguts. I ella se volia ficar en ses seves conversacions, encara que no sabés es què ni es per què. Però això ho feia perquè els estimava, que llavors arribava a ca seva i estic segura que els marejava amb ses coses des nostros nins. Sí, ella s’ho passava bé a canostra. Però as cap d’una estona es que mos va sortir per peteneres va ser en Lluís, s’havia instal·lat a sa taula des menjador i passava a tinta un dibuix de s’escola. Era allà, amb so tinter i es tiralínees. I n’Àngel i en Martí anaven i venien i li demanen no sé què de sa bicicleta i en Lluís que se distreu, amb tan mala sort que li parteix s’esquadra i se li escampa sa tinta. Bon Jesús, quin disgust que va tenir es nin. Jo ho comprenc perquè quan jo feia dibuix lineal, quan passava a tinta, havia de fer molt es cap viu, perquè si badaves se te tudava sa feina. I monpare, que li agradava tant es dibuix lineal, me feia sermons i si jo tenia un fracàs tot era dir: “Què vol dir, has d’anar viva, no has de badar...”. Bé, idò en Lluïset nostro va tenir aquest fracàs. I llavors els enfloca en es petits que aquella retxa esgarrada, amb sa tinta escampada, l’havien feta ells. I ells: “jo no” i tot era dir “jo no. Jo no”. I llavors en en Lluís li va pegar que era un des dos, que un des dos havia fet s’esguerro de sa tinta escampada. Bono, ja la tenim armada. Però els va passar aviat, què vols, en aquesta edat tot són dimoniades i bregues doiudes. Que jo feia veure que no me’n temia ni en sabia res, tanmateix era una cosa sense importància. Jo ja tenia una certa experiència, si va a dir ver, sa ditxosa

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

culpa mai la sol tenir un de totsol, qualque vegada jo feia ses meves cavil·lades salomòniques. Jo veia que moltes de vegades sa qüestió se podia resumir així: “Entre todos la mataron y ella sola se murió”. Ja ho aclariràs. Llavors va passar es temps i això d’aquest dia de sa tinta escampada se va convertir en una espècie de joc doiut. En Martí deia a n’Àngel que sa taca l’havia feta ell, n’Àngel li deia que no, que era precisament en Martí que havia fet sa taca. En Lluís ja ni hi intervenia perquè ja ni hi pensava. Eren es dos petits que cercaven es culpable, com si cercassin s’assassí. I havia de ser un des dos. Començaven a dir dois i a desbarrar, més per jugar que altra cosa. Un bon dia n’Àngel li diu tot sèrio a en Martí, com si fos una pel·lícula: “Tú eres el manchante!”. I de llavors ençà tot era aclarir qui des dos era es “manchante”. Em pens que va ser n’Àngel que se va inventar com unes regles d’aquest joc: si en Martí podia donar tres paraules que no havia estat ell voldria dir que no era es “manchante”. I en Martí començava: “Paraula de nin”, i n’Àngel feia de jutge i deia: “Bé, perquè tu ets un nin, ja tenim una paraula”. Llavors en Martí seguia: “paraula de Martí”. I n’Àngel: “Sa segona no val, perquè en Martí es un nin i ja has donat sa paraula de nin”. Llavors en Martí remugava, n’Àngel se feia es magnànim i deia que ell no podia fer mangarrufes i acceptar una parula que no valia... Dois d’infants. Ja domés mos faltava que s’hi ficàs na Maria i digués que “ella en coneixia un que nomia Manchante”... Que això de dir es “manchante” per amunt, es “manchante” per avall, era com quan jo era joveneta que me posava a cantar: “Apocalipsis, que voy a hacer...” i venga: “Apocalipsis, que voy a hacer...”. I es meu germà se cansava de sentir-me i deia, com si estàs enfadat: “Callar!”. I ho deia així, entonant, seguint sa mateixa tonada que jo feia amb s’”Apocalipsis”. I si jo hi tornava, ell també, fins que mos cansàvem. Però tot això va ser passats un parell d’anys, passats un parell d’anys d’aquella brusca meva, quan em va pegar per pensar que es petits se mos acabaven. Aquell any, s’any des petits se mos acaben, estàvem que s’acostava Nadal, i venga mirar es Galatzó, i venga pensar que “es petits se mos acaben”, i torna’m-hi tornall. I amb tot i amb això ja érem es mes de desembre, i jo pensava en ses festes i com sempre, cavil·lava, planificava coses. És ver que a mi sempre m’han agradat ses festes. Així que, veig es Galatzó, pas pes carrer de Sant Miquel, i pas per sa plaça Major. Llavors vaig veure que ja muntaven sa fira de Sant Tomàs i vaig pensar: “Oh, es nins ja en faran bulla...”. I, com va ésser? Ah, sí. As cap d’un parell de dies passàrem per sa Plaça n’Àngel, en Martí, son pare i jo, això va ésser. N’Àngel em donava es braç, en Martí el donava a son pare, com sempre. I jo, torna pensar: “no mos ne temerem i es petits ja seran grandets”. I llavors, en aquell moment me’n vaig tèmer que en es petits no els havíem comprat mai pastorets per Sant Tomas, per sa fira des pastorets de Ciutat. Amb tant de trull i cabermoni d’infants, de casa, de tot. Amb tants de malsdecaps i de mirar què gastàvem i com ho gastàvem -perquè havíem de filar prim-. Amb tot aquest tualtem ja no compràvem pastores per Sant Tomàs. I, entre poc i massa sa mesura passa, ja no havíem de mirar tan prim, jo feia sa feina de Can Llagostera feia dos o tres anys i això ajudava una mica a portar la creu. També va ser per això que vaig estar una partida d’anys sense pensar a tornar fer d’infermera. Era una cosa que l’anava postposant. Entre una cosa i s’altra se’m va passar pes cap tot això de Sant Tomàs i es nostros dos petits, això des pastorets. També s’ha de dir que ses “existències” de pastorets havien minvat bastant, havien passat es anys i, per molts de sermons que féssim, sempre “hi havia baixes”. Així que, passàvem per sa Plaça Major i dit i fet, else vaig dir en es dos petits nostros: “Nins, que vos agradaria que vos compràssim qualque pastoret?”. I ells, pensa, més contents... “Però ara no. Es dia de Sant Tomàs, heu d’esperar fins es mercat de Sant Tomàs, dia vint-i-u de desembre, es darrer dia de s’escola. Vos hi vendré a cercar i vendrem a sa fira, podreu triar un pastoret, es que vulgueu. I, ja ho crec, així ho férem, “a sants i minyons no els promets que no els dons”. Else vaig anar a cercar a s’escola i ells, clar, més contents que un pasco. I de llavors ençà ja va quedar institucionalitzat, tots es anys anàvem per Sant Tomàs a comprar qualque cosa: pastors, casetes de suro, suro per fer muntanyes, animalets, es castell del rei Herodes... Qualsevol cosa per fer es Betlem. Es dos petits triaven lo que volien, podien gastar fins a 25 o 50 pessetes, jo ara no ho record exactament. Lo mal és que n’Àngel i en Martí anaven bolletes per comprar pastorets i coses de plàstic i jo: “I no t’agradaria més això altre...”. Però aixi mateix else deixava fer. Perquè me’n recordava de mumare que, per Sant Tomàs, no volia que jo compràs el Bon Jesús que jo volia. “I ara no veus que pareix un pilot de fang, que sols no el poden separar de sa menjadora...”. Però a mi era aquell Bon Jesús que m’agradava... Com son pare amb so carretó des femeter, ell bé que deia, pels reis, que volia un carretó de llauna. Però sempre n’hi duien un altre, que no era es que ell demanava. Quines coses, i llavors te’n recordes tota la vida... Per això, aiximateix, jo deixava que es nostros dos petits triassin. Un any en Martí va triar un bocí de suro ple de casetes que era moníssim, molt agut, mos agradà molt a tots tres. Però llavors n’Àngel havia de triar sa seva part, i va començar a demanar què valien uns xotets de plàstic ben menuts i res, ell ja la duia pensada, en volia fer un conjunt, com una grapada d’animalons damunt sa molsa. Una guarda de xots, vaja. No sé quants de xotets d’aquells tan manyefles va comprar. Llavors en es Betlem quedaren molt bé, de lluny ja no eren tan plasticosos. A més des xotets n’Àngel fill també va triar altres animalons de plàstic, valien molt poc i es doblers li varen retre. I llavors en Martí n’estava com a felló, perquè ell només havia comprat una sola cosa i n’Àngel tantes. I jo: “Però lo teu és petit però més bo, i també has de mirar que es Betlem és de tots, ja ho sabeu, a ca nostra tot és de tots”. Això era una cosa que jo sempre els repetia, què li diuen, ah sí, un mantra, una cosa que sempre se repeteix. “Tot és de tots”. Que llavors es nins, quan varen créixer me deien que jo era comunista... I sa veritat és que jo no hi crec tant amb sa cosa de “tot és de tots”. Som una mica possessiva amb ses meves coses, pentura un poc massa. Jo puc deixar coses, clar, com és ara a ses nines, però ha de quedar clar que són meves. Com ses aspirines, mai he estat capaç de rosegar una aspirina, mai, en canvi en es nins els deia que les havien de rosegar. O, si tenien por des cans, que en tenien, sobretot es dos petits, els deia que no havien de tenir por, que no feien res. Però a mi es cans mai m’havien fet cap gràcia... I son pare, venga punyir es petits perquè mengin pa a s’hora de dinar, perquè són uns menja miques, i ells no van de res. Però jo som sa primera que no en menj, de pa... O sigui que jo li deia a en Martí, aquell any, per Sant Tomàs: “A canostra tot és de tots”, i ell se mirava aquelles casetes tan mones que havíem comprat, però no sé si va quedar conhortat de tot. Un altre any triaren com un brollador de suro que es raig d’aigua era com un fil de paper de plata, era una cosa petita que cabia en es call de sa mà i reproduïa com un racó d’unes penyes, tot pintat com a de gris blavós, rematat amb voretes blanques, com si estàs nevat. Un altre any per mi que n’Àngel domés va triar casetes, de suro, petitones, que devien tenir un dit de gruixa i dos d’ample. Venien a ser com ses casetes aquelles des “Monopoli” però més mones, totes de suro, sí. No sé si va ésser aquell any que també compràrem es castell del Rei Herodes, blanc, amb unes torres rematades amb una cúpula. Perquè de cop se’n varen tèmer que, a canostra, no hi havia castell del rei Herodes i no, allò no podia ser. Un Betlem sense es castell del rei Herodes? Ca, de cap manera... I en trobaren un de plàstic, tots contents. I jo, bé jo sempre intentava convèncer-los que comprassin casetes de suro, pastorets de fang, fets a mà, vestits de pagès. Però ells anaven bruixats pes plàstic, per comprar pastorets de plàstic o, si no ho eren, pastorets napolitans d’aquests que no van vestits de mallorquins. Es que anaven vestits de pagès no els agradaven gens, gens ni mica.

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

Fins que un any, jo crec que devia ésser devers 1969, vaig veure es xeremiers, i vaig dir: “Oh quins xeremiers!”, i en vaig quedar enamorada. Eren a una paradeta baix des pòrtics de sa Plaça Major, per mi que era prop de sa placeta des Marquès de Palmer. Això era poc abans que hi fessin aquell aparcament subterrani tan someral, que obriren un tal forat que feia feredat. Idò es dos petits nostros ja eren una mica més grandets, i jo els vaig afinar, es xeremiers, i vaig dir: “Nins, esperau un poc, deixau-me mirar aquests pastorets tan guapos, aquests xeremiers...”. Llavors va resultar que, davant noltros, una dona se’n dugué no sé quants de pastorets, devia tenir molts de nets o no sé què devia ésser. Quan aquella se n’anà jo, venga mirar es xeremiers i, per primera vegada, va parèixer que a n’Àngel i en Martí els agradaven es pastorets mallorquins, vestits de pagès, amb aquells colors tan llampants... Sa qüestió va ésser que vaig regatejar una mica, “que valen aquests xeremiers”. I sí, vaig començar a regatejar una mica, bé “una mica-molt”, es nins s’ho miraven tot com un que diu: “Coses de mumare”. I jo, venga regatejar tan tranquil·la fins que aquell homo hi consentí, sí, a la fi em féu es mateix preu que a aquella dona. Va remugar una mica: “Pensi que aquella dona se n’havia duit molts i molts...”. Però hi arribà a consentir i mos ne duguérem es xeremiers. I es nins també hi consentiren, encara que no els haguessin triat ells. Perquè, aquell any ja no compràrem res més, o qualque doiet, poca cosa. “Pensau que es xeremiers són tres i, de vegades domés compram dos pastors. O sigui que n’hi ha un de més...”. No remugaren gaire, jo crec que es xeremiers els agradaren, perquè es infants, clar, quan no els agrada una cosa tot d’una t’ho amollen, ja se sap. Amb en Lluís, es tres petits, feren es Betlem aquell any, i els volgueren posar just davant es misteri, es xeremiers, sonant davant sa cova. És ver que es petits tenien molta de mà per fer es Betlem, com son pare. Bé i com es germà gran de mumare, el tio Pere, que feia uns Betlems a Felanitx que tothom els anava a veure. Ses nines i n’Emili no eren tan betlemers però en Lluís, n’Àngel i en Martí, bono, totd’un que varen ésser una mica grandets ajudaven, volien ajudar a son pare a fer-lo. I clar, va arribar un moment que ja el feien ells i, a la fi ja eren es dos petits, n’Àngel i en Martí que feien es Betlem. Es seu maldecap era fer-lo tan gran com poguessin. Un any, ja eren un poc més grandets, varen afegir una tauleta en es canterano gran per engrandir-lo i un altre varen fer com un segon pis i tot que va quedar molt bé. Llavors se queixaven que no tenien molsa, és ver, havíem d’estar pendents si es veinat o qualcú en tenia de més i mos ne donava. Com que noltros no teníem cotxo no sé com va ser que sa meva cunyada, na Conxa, els volgué acompanyar amb so sis-cents. Varen anar a Génova i en trobaren molta, de molsa. Un any varen fer una bulla..., perquè na Conxa els volgué convidar a sopar a Can Gonzalo, a Génova, varen arribar tots contents, sopats i amb dos covos plens d’una molsa molt guapa, “sa tia mos ha convidat, sa tia mos ha convidat a sopar...”, tots gojosos. Llavors, quan noltros ja tenguérem es cotxo, es sis-centó, ja anàvem a Orient pes nostro compte a cercar sa molsa. I mos aturàvem a berenar en es poblet, en es restaurant que té es pinta tan gran, vorera des foc, es tres petits i jo. Bé, no tan petits que en Lluís ja conduïa, que passaven es anys, un darrere s’altre... Idò berenàvem de vora des foc, llengonissa torrada a sa foganya o pa amb oli i formatge. Es nins ben contents, i jo també, clar. I llavors, quan se va casar en Lluís, hi anàvem amb sos dos petits, amb n’Àngel i en Martí. I va acabar la cosa que na Teresa també s’hi apuntava, però ella no era gaire d’anar a cercar sa molsa. “Herba de la roca”, li diuen a Felanitx, per cert. Cada any per Nadal era igual, ja eren es dos petits que feien es Betlem. I llavors son pare i jo els fèiem molta de bulla, però primer hi havia “sa crítica”. Venien tots contents, sobretot es primer any, que encara eren molt infants: “Mamà, mamà, vine. Ja hem acabat, vine. Mos ha quedat molt bé”. I me mostraven es Betlem tots gojosos i jo: “Oh, que bé. Sí, oh... Que guapo, bono. Oh, sí!”. I llavors venia sa crítica. “Bé, però, és una llàstima, aquí... Això ha quedat una mica pelat. I aquí deçà, es paper no arriba bé. N’hi hauríeu d’afegir un bocinet d’aquí que n’hi ha una mica més...”. Llavors ho componien i tothom content, i ja teníem Betlem per ses festes, i ja havien passat “sa crítica”. Però sí, aquells xeremiers tan llampants, amb aquella pintura tan lluenta, sí que mos varen agradar. Record un any, no sé si era aquest o un altre, que en Lluís s’encarregava de s’electricitat des Betlem. I va passar un desastre, es nin va fer una badada i, amb so Betlem muntat, no sé què volia tallar amb ses estisores i..., va tallar es fil de l’electricitat! Pobre nin, jo no hi era però m’ho contaren fil per randa. Sí, es nin, en Lluïset, se va enrampar -poc per lo que hauria pogut ésser-, se’n va dur un bon esglai, es tall de ses estisores va fer una xispa... Un desastre, m’estim més no pensar-hi. Gràcies a Déu tot d’una se varen fondre es ploms i, passat s’esglai, ja va estar tot. En Toni Soberats pare, era amb ells, els ajudava, i no se’n podia avenir: “Quin desastre, mirau, ha tallat es fil de s’electricitat!”. I jo, quan m’ho contaren: “Sort que n’hem sortit amb aigües fresques...”. Llavors en Lluïset nostro va tenir una mala temporada, sí perquè tenia aquells atacs d’asma tan forts que feia feredat. Passava aquest desastre i tot era anar en es metge, a s’especialista. Fèiem tot quant havíem de fer, tot quant sabíem, però de vegades es nin tenia atacs més forts, sobretot es vespre. Tant que qualque nit d’aquestes jo la passava asseguda devora des nin, almanco s’infant tenia companyia i jo pensava, jo què sé, que si era necessari sempre podria telefonar en es metge d’urgències, qualsevol cosa. Jo no podia, no sabia deixar-lo totsol, pobre Àngel, així com estava. I passàvem sa nit d’aquella manera, junts, sense parlar, esperant que en Lluïset respiràs més bé, que llavors s’adormís, poder-me dormir jo també, de vora d’ell, per si acàs... Era una cosa tan trista que llavors ni en parlàvem, pentura no dormíem però això no era lo mal, lo mal era aquell passar pena, aquelles hores feixugues, sobretot pes nin... Crec que no ho he explicat més que a son pare, sa veritat, ni hi vull pensar. Quin passar pena. Perquè si qualcú me deia, l’endemà d’una vetlada d’aquestes, : “Fas cara de son...” jo pensava: “si tu ho sabessis...”. Però no ho explicava gaire, no en tenia ganes. No, ni tan sols en volia parlar. Domés frissava que aquell metge, en Lopez Ruiz de Azagra, l’encertàs i, clar, no haver de veure es nin tan malalt. Sort que llavors, quan s’infant, en Lluïset nostro, va créixer una mica li va espassar tot això de s’asma, quin passar pena... Però per Nadal, que és un tema més alegre, sí, a mi m’agradava fer una mica de bulla, és ver que jo som bullosa. En es principi d’estar casats, quan ses nines i n’Emiliet eren molt petitons, un dia s’entrega son pare amb uns angelets de ceràmica i un Bon Jesús moníssims. Petitons, de s’alçada d’un pastoret. Es angelets tenien un suport, així com si el duguessin amb ses mans, i hi podien posar una espelmeta. Així que pareixia que aguantaven s’espelma, que era una cosa molt aguda, i el Bon Jesús també, ajagut a un llitet, era molt mono. N’Àngel pare va venir tot gojós: no trobes que això agradarà molt a ses nines? Això devia ésser devers l’any 1952 i es tres grans eren molt petitons, pensa, ja ho crec que els va agradar... Llavors jo vaig tenir una idea, es sopar de Nadal aquí, a Mallorca, no se celebra especialment. Noltros fèiem un sopar de cada dia, però, vaig cavil·lar, si compr “fiambres” de segon, ja tenc mig sopar fet. Llavors faig un poc de puré de patata per acompanyar... I aquí se’m passà pes cap, amb sa patata, fer-ne una cova i posar-hi es angelets, amb ses espelmes enceses i el Bon Jesús enmig i bono... Llavors ho vaig fer i, feia molta de planta, feia il·lusió veure-ho. I quan es infants ho veren, Bon Jesús, què els agradà! Quina bulla que feren. I n’Àngel: “Oh, Concepció, quina idea més bona”, i me mirava tot gojós. Ses nines no se’n podien avenir, n’Emiliet era tan petitó que ni se’n temé. Però elles, quina bulla, va ser gros... A la fi, as cap d’avall, es sopar era un sopar senzill, però aiximateix hi havia es trull aquest de ses espelmes.

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

Es grans varen créixer i després des sopar se n’anaven a Matines amb son pare, sempre volien partir prest per poder sentir sa Sibil·la. Jo quedava a ca nostra amb sos petits i qualque any aparellava xocolata perquè tots en poguéssim prendre després de Matines, amb ensaïmades. I com que sa xocolata sempre se volia aferrar, que no se cremava per un miracle de sa naturalesa, quan es petits ja no eren tan petits anàvem tots a Matines i llavors a prendre sa xocolata onsevulla, es Bar Milan, es Cristal o una cosa així. Però això ja era més amb sos dos petits, quan es altres se n’anaven pes seu vent, amb sos escoltes o amb amics. Llavors jo ja no feia es trull de sa cova de patata i ses espelmes. Però es primer any que ho vaig fer, i es altres, que això va durar una partida d’anys, bono, què els agradava! Perquè llavors, pensa, cada any fort i no et moguis demanaven sa cova de patata amb ses espelmes. I quan n’Emiliet va ser gran i nasqueren en Lluïset i es dos petits, n’Àngel i en Martí, ben igual... I jo, que ho havia pensat tot per fer es sopar més aviat, pentura li deia a na Maria d’Establiments que deixàs es puré fet, o ses patates bullides. Que fes una mica més de brou i, res, inicialment ho vaig pensar per fer més via, “amb un no res tendré es sopar enllestit”. Però llavors ho vaig complicar amb sa cova... Jo que ho havia pensat per fer més via i resultava que també tenia es seus problemes, tot aquell gaudeamus. Que si un angelet volia trabucar amb s’espelma encesa -que dit així fa ganes de riure-, que si es més petit nostro volia bufar, que si quedava patata dins ses figuretes i era mala de treure, que son pare s’enfadava perquè qualcú se remenava massa i sa taula de sa saleta tremolava... Perquè amb un no res “rebia” una pota de sa taula i tot tremolava com si hi hagués un “terremoto”, que ja se sap, si hi ha infants pes mig no se pot fer segons què... Sí, sa taula que tremolava sense voler -perquè es infants són infants i passen aquestes coses, que no tenen mala intenció-, idò sa taula que tremolava i ja vèiem es angelets trabucats damunt sa patata, espelmes apagades -o no- i cera per tot... Amb tot i amb això, amb aquest desgavell, ja tenim sonpare enfadat, que de vegades té poca paciència. Jo què sé, a la fi em feia una mica de peresa tot es trull. I poc a poc ho vaig deixar de fer. I un bon dia, no sé com va ser, vaig veure que fèiem coses amb sos grans que ja no fèiem amb sos petits, com es angelets amb sa patata. Sí vaig com a veure que dúiem una vida com una mica, no sé, com a molt adusta, potser massa eixuta. Llavors va ésser quan em revengué sa qüestió des pastorets de Sant Tomàs i una partida de coses més. Sa meva idea de tornar a fer d’infermera, havien passat es anys i anava quedant a l’aire. Però jo havia començat una feina, sense sortir de canostra, sí, era una feina per una empresa de Barcelona, per Can Llagostera. Jo ja tenia lo que volia: una feina, una feina que ajudàs a portar la creu. Una feina que a n’Àngel li pareixia bé. Pareixia feta a posta per mi, perquè sempre m’han agradat molt ses coses guapes. És ver que m’agraden ses coses guapes. Es quadros, es mobles antics, què m’agraden ses coses antigues..., jo no ho sé dir. Bé tot aquest trull de coses guapes, sí, és lo meu, lo que m’agrada. Què vols que et digui, és així. I es brodats poden ésser molt guapos, ja ho crec, començant pes dibuix. Jo veig n’Àngel pare que té un paper en blanc i es llapis en sa mà i, per exemple, pas as cap de deu minuts, posem, i ja hi ha un motiu dibuixat preciós, allà on no hi havia res! Jo no ho sé explicar, és com un miracle. Quan passa una cosa així qued entafaril·lada i li dic a n’Àngel: “I fa un moment no hi havia res... Que t’ha quedat de bé, com has fet això tan guapo... Ja pots donar gràcies, és un do que tens, jo no sé com ho fas. I fa un minut no hi havia res...”. N’Àngel me mira i riu tot gojós: “T’agrada? Trobes que ha quedat bé?”. I jo: “Oh Àngel, és moníssim, què t’he de dir. Trob que és com una creació..., vertaderament és un do que tens. I fa un moment no hi havia res. No me’n puc avenir...”. I, quan faig una cosa d’aquestes, n’Àngel sap que ho dic de ver, perquè si ell fa una cosa que no m’agrada de tot o trob que pot millorar, també l’hi dic, no me n’estic. I de vegades ell defensa lo que ha fet i jo: “No, trob que això no pot anar. Tu ho saps fer molt més bé”. Un dia acabà per dir-me que sa crítica que jo li feia l’ajudava molt, que també era un do saber fer sa crítica. Va venir a dir que sa meva opinió formava part també de tot es procés de fer un dibuix. I jo, bono, vaig estar més contenta... Hi ha coses que pareix que surten de no res, però això, ara que me revé, també passa amb ses paraules. És ver que des silenci, que ve a ser es paper en blanc, en surten ses paraules i això també pot ser una creació, ses paraules, ses idees, ses opinions. Ara m’ha vengut això en es cap, no hi havia pensat mai. Sí, es silenci ve a ser es paper en blanc de ses paraules. A mi m’agrada es silencia de tant en tant, quedar un moment tota sola, poder cavil·lar. I també m’agrada molt es trull, es renou i sa bulla, ses festes, es carrer animat i ple de gent. No sé, jo per mi estava mirant es Galatzó quan m’ha pegat per pensar tot això. Anava tota sola, esperava enmig de ses “avenides” per poder passar i, com faig sovint, estava girada cap a s’escola de la Puresa, allà on se veu es Galatzó i el cel tan estirat. Sí aquest dia era un dia d’aquests tan guapos de ses calmes des gener. Oh, que m’agraden aquests dies de ses calmes des gener. Es sol tan guapo, el cel tan net, ses postes de sol tan estil·lades. Encara que en s’hivern es sol no se pon pes Galatzó. En s’estiu sí. També m’agrada mirar es Galatzó en s’estiu... Mirau si m’agrada es Galatzó que el trob quasi tan guapo com es puig de Son Salvador de Felanitx. Bé, són coses diferents, com es dibuixos de n’Àngel. I quan es dibuixos de n’Àngel m’agraden, em fa com una cosa per dedins. És per l’estil de quan es Galatzó està més guapo. I n’Àngel que diu que ses meves opinions l’ajuden, ben bé. Però aquests dibuixos tan guapos, és ell, és n’Àngel que els fa. És ell que té es llapis en sa mà i que dibuixa. Encara que, és ver, ell diu que ses meves opinions li van bé, que de vegades són ses meves opinions que fan anar es llapis per aquí i per allà. De vegades és tan considerat... Però no sempre és tan color de rosa la cosa, això de ses meves opinions. De vegades no mos acabam de posar d’acord. Sense enfadar-mos, que no hi ha res més guapo que sa pau i sa tranquil·litat. Però no tenim sempre sa mateixa opinió. Encara que, aixi mateix, solem arribar a un acord. Però això passa amb tot. Jo, si tenim un desacord, una petita discussió, de vegades no me queda més remei que amollar. Jo ho pens, “Bé, amollaré una mica amb això, tampoc no les puc guanyar totes...”. Sobretot, si hi ha una cosa que consider més important, la puc guanyar -per dir-ho així-, si abans he cedit amb altres coses més senzilles. Vull dir coses que trob que són més de “passa tu”. Perquè n’han d’anar i n’han de venir, de tant en tant s’ha de saber amollar. Idò, tornant en això des brodats, Can Llagostera era una casa important, sobretot a la primeria, quan la cosa començà. Per això també va quedar en l’aire sa meva curolla de tornar a fer d’infermera, entre una cosa i una altra. Perquè, amb tot es trull de canostra, a més des nins monpare i mumare que anaven tornant majors, com podia preparar jo unes oposicions? Perquè clar, si jo feia oposicions havia de quedar des primers, o sa primera. Perquè jo, com a estudiant sempre vaig fer es primer paper i volia seguir de sa mateixa manera, no en faltaria d’altra. Amb tot i amb això, però, em va sortir això de Can Llagostera. Va ser per mor des nostros veinats des carrer des Oms, de Sant Elies vaja. Se jubilaven i m’oferiren agafar jo sa seva feina. N’Àngel i jo vàrem parlar amb s’empresari, amb N’Ignaci Llagostera per “telefono”, i es començament va ésser com una revolució. Mos va dir que mem si podríem anar a Barcelona a parlar amb ell, que ses despeses corrien a càrrec de la Casa. I ho vàrem arreglar per passar un dia a Barcelona, així que, es mateix dia, vàrem anar i venir amb s’“avión”. Era sa primera vegada que agafàvem un “avión” i jo tenia com a por. Jo no sé quin doi li vaig dir a n’Àngel, a son pare, que si tenia por no sé què diria: “No, jo cridaré i diré que me deixin fer, que no me poden obligar a fer es viatge, que vull baixar...”. Jesús, aquests dois que de ve-

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

gades ses persones deim per dir, que llavors jo vaig pensar: “Mirau, i no he d’ésser com es altres, si tothom ho fa...”. Això era devers1964 i no n’havíem vistes de més grosses. Ja vàrem estar a punt d’agafar un “avión” el 1948, en es viatge de noces, per anar a Madrid des de Barcelona, va faltar un no res. Però llavors no vàrem tenir cuc de fer-ho, pensa, en aquell temps que feia nou anys que havia acabat sa guerra i tot anava d’aquella manera... Així que, a la fi, el 1964, o cosa d’això, anàrem a Barcelona amb s’”avion”. I jo en es començament anava tota consirosa, escoltava tots es renous i renouets, que no en deixava ni un per verd. Que si ara canvia de renou, que si ara tremola una mica més. Però ca... No mos ne temerem i ja havíem arribat, vaig notar com un “truputrúp”, una satrocada i ja érem damunt es trispol de s’aeroport. Ja hi érem. I totd’una mos entenguérem amb n’Ignaci Llagostera, li vàrem explicar quins eren es nostros comptes, n’Àngel m’ajudaria, dibuixaria, s’encarregaria de fer qualque gestió amb Correus. Però jo faria sa feina grossa -n’Àngel ja no podia fer més de lo que feia. Jo a canostra tenia ajuda aiximateix, na Maria que feia es dinar i na Celia que rentava sa roba i feia dissabte es dimecres, es dia que na Maria no hi era. I també es dilluns, perquè tots es dilluns venia a fer bugada. Que na Celia va resultar ésser molt bona per tota la pesca, molt abrinada, quasi tant com na Maria sa teta. Idò sí, anàrem a Barcelona i N’Ignaci va ser tan correcte, tan educat, tan considerat amb jo. Va passar una cosa amb N’Ignasi, ell em digué que se’n recordava de mi de fadrina, d’haver-me topat per s’escala de ca nostra, ell era un al·lotot. I em va fer com una galanteria: “Fa molts d’anys topàrem per l’escala, tu pujaves tota contenta, siulant. Record la teva simpatia i, me n’havia de recordar perquè...”. Jo li vaig dir: “Quina memòria!”. I ell: “Disculpau, no us ho prengueu malament però és que...”. I n’Àngel: “No, digués”. I ell: “Noi, tu ho has volgut... És que, jo duia pelussa davall del nas i, m’hi vaig fixar bé perquè la vaig trobar molt maca...”. Llavors n’Àngel va riure, amb aquestes dents tan blanques que té. I jo: “Oh, gràcies. Bé, ja han passat molts d’anys de llavors ençà...”. Ell va quedar aturat un moment i digué: “Bé, record que estaves quasi tan maca com... Perdona, és que estaves quasi tan maca com ara mateix...”. Bono, a tothom li agrada que li facin cas, i ell en va saber, no sé com ho va fer exactament però va ésser tot molt correcte. Coses d’un temps que es homos feien galanteries. I llavors vengué sa dona de n’Ignaci, perquè mos volgueren fer molt de cas, i anàrem tots quatre a dinar a un restaurant que, oh que em va agradar... Jo per mi que era aquest restaurant que té tanta de fama de Barcelona, “Les set portes”. I s’horabaixa ja estàvem llests de feines i passejàrem n’Àngel i jo una mica per les Rambles, sempre m’agrada passejar-hi, me’n record de nina, amb monpare, caminant per les Rambles. Amb monpare, perquè mumare no volgué sortir mai de sa Roqueta, ben alerta, “la mar fa forat i tapa”. Amb moltes de coses la Rambla no havia canviat de llavors ençà, ben igual que quan jo era nina, sa gent, s’animació, es cotxos, ses botigues, es cafès... Per cert que vaig veure aquesta botiga de roba, can, com és es nom? Ah, sí, “Santa Eulàlia”. Oh sí, record quan sa modista m’ensenyava vestits de novia, que mos havíem de casar amb n’Àngel. Me va mostrar sa “glasilla” d’aquesta casa de “Santa Eulàlia” i va ser sa que vaig triar. O sigui que, es meu vestit de novia era de can “Santa Eulàlia”. Me va agradar molt, amb muscleres, així com s’usaven, es cos atesat, embotonat fins a sa cintura, escot discret en punta -que afavoreix-. Ses mànigues amples de ses espatles i atesades en es braços, llargues. Falda fonada, una mica de polissó darrera. Que jo li deia a sa modista, “aquest polissó, que no serà un poc massa? Perquè per entrar a l’església...”. I ella: “Ca, alta i esvelta com ets tu, ca, quedarà la mar de bé, será discret, ja ho veuràs...”. És ver que jo no som un taparol, és ver que estava molt magre de novia, pentura una mica massa. Bé magre però plantosa, tampoc no era una novia esquifida, sa veritat. Jo crec que monpare i jo férem una entrada ben guapa fins a l’altar. Pensa monpare, treure sa filla a casar, com tots es pares, ben ufanós. I res, totes aquestes idees me venien mirant es mostrador de Can “Santa Eulàlia”. Donava es braç a n’Àngel, aturada, sense parlar. Ell aguantava amb paciència, tampoc no deia res. Hi havia un maniquí exposat amb un vestit de novia, era ben mono. Quins canvis que fa sa moda. Vaig passar molt de gust de passejar per Barcelona, sempre m’ha agradat tant, m’agraden es catalans perquè són una gent que estimen molt lo seu, totes ses tradicions, totes ses seves festes. Ja feia devers quatre anys que no anàvem a Barcelona, des des viatge a Saragossa, quan en Martinet tenia un any. I ara es nin, es nostro petit, que ja havia fet cinc anys... Sí, mos entenguérem totd’una amb n’Ignaci Llagostera. Em va explicar quina era sa meva feina, lo que jo havia de fer, vàrem parlar una bona estona. Tot això ho havíem parlat primer, “antes” d’anar a dinar. Amb n’Àngel, que havia de fer es dibuixos si hi importava, també s’entengueren molt bé. Tot d’una li havia fet una mica de cosa, a n’Àngel, això que jo fes feina, però jo li vaig dir: “Ta mare s’hi ha dedicat tota la vida en això des brodats, que no trobes que li ha anat bé? I ton pare ben content, mira quina barcada tenien. I tots voltros estudiant a Madrid, preparant oposicions, un darrera s’altre. I ses teves germanes també. D’on havien de sortir ses misses?”. Així que, clar, n’Àngel va haver de dir que sí, “Tens raó, és ver”. I bé, en es principi hi havia molta de feina i ajudava a portar la creu, i ben contents. Era lo que jo volia, fer qualque cosa més que ses feines de la casa, guanyar es meus doblers. Perquè canostra era un avenc, hi abocaves doblers i doblers i no acabaves mai. I ara aniríem més bé. A la fi jo ja tenia una feina, una tasca que consistia en fer ses passes perquè d’un bocí de roba i quatre fils en sortís una cosa ben guapa. Era una cosa que pareixia feta aposta per jo, en certa manera en passava gust, m’ho passava bé. En certa manera era una feina artística, o jo ho veia així... Era lo que jo volia, a la fi. Així que jo em posava en contacte amb ses brodadores, parlava amb elles, els explicava què havien de fer, com ho havien de fer. Amb sa migpuntera, amb ses cosidores. Teníem brodadores per Esporles, per Santanyí, a Manacor, a Sa Vileta, a Son Serra... I, sobretot, teníem es dibuixant a la casa. I passat poc temps d’això de Can Llagostera, de començar a fer feina amb aquesta casa, vàrem tenir molt de trull. Perquè s’acostaven ses noces d’or de monpare i mumare i bono, jo volia que, dins de ses nostres possibilitats, féssim una bona celebració. En vaig parlar amb so meu germà, que hi va estar d’acord. Es nostros pares feien cinquanta anys de casats! Segons com jo no hi podia pensar perquè m’emocionava, i en Lluís germà ben igual. Noltros sabíem que aquell matrimoni no havia estat, no era, fàcil. Jo, de petita, ja en passava pena..., varen passar moltes de coses. Però m’estim més no pensar-hi, tot anava aguantant i ara havia arribat s’hora de celebrar-ho. Vàrem parlar també de sa festa amb sa dona d’en Lluís, amb sa meva cunyada, na Maria Suau, i, sobretot amb monpare i amb mumare. I tothom que sí, que bé, que molt contents. Mumare va voler que sa missa fos allà mateix on s’havien casat: a sa capella del cor de Jesús de l’església de Sant Miquel. No sé qui va dir que si tot faria més planta a l’altar major. I mumare, bona és ella, que no, i que no. Que ella tenia una gran devoció en el cor de Jesús i que era allà que havia de ser, que li era ben igual que no fes tanta de planta. Mumare no estava per aquests dois. Jo no sé si havia estat na Margalida, sa meva cosina que havia dit això de l’altar major. Sort que na Margalida era neboda de mumare, perquè segons qui ho hagués dit hagués estat pitjor. I per mi que sa tia Coloma, sa mare li havia dit: “Jesús Margalida, deixa-ho fer, no veus que sa tia és devota del Cor de Jesús, i sobretot, ja faràs es comptes a ca teva...”. Perquè sa tia Coloma la coneixia bé, a mumare, per qualque cosa era sa seva germana estimada, sa seva germàna de l’ànima -com s’estimaven!-. Ella bé que sabia, sa tia Coloma, que no li anava bé això, a mumare, que li fessin es comptes. N’Àngel pare clar, també hi va estar ben d’acord, que féssim una bona celebració. Jo vaig prendre ses messions de tot “Si no hi teniu res a

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

dir, jo ja ho aparellaré tot, què trobau?”. I sí, tothom hi va estar d’acord. Tothom content perquè jo els llevava ses feines de davant. Ja ho diuen quan neix una nina: “Tu menjaràs coca!”, i monpare i mumare bé que en menjaven de coca amb jo, no n’hauria faltat d’altre. Jo anava bruixada amb aquesta festa. Clar que, si ho necessitava, tothom m’ajudava. Així que li vaig dir a n’Àngel pare mem si faria un arbre de família, un arbre com es que havia fet per ses noces d’or de son pare i sa mare, es meus sogres. Que, per cert, que m’agradà aquella festa des meus sogres..., era es febrer de l’any 1949, varen contractar un cuiner, jo no sé si va fer sopa de tortuga o una cosa rara d’aquestes, que jo no sé si varen dur una escudella aposta per menjar-la. També vengueren dones que ajudaven a la casa. No varen plànyer res, “un pic en s’any, s’olla se crema...”, “un cop de bossa no fa mal”. Primer feren un dinar amb tots es fills, nores, nets... En es dinar n’Àngel va llegir ses gloses que havíem escrit ell i jo de s’història de sa família: “Història d’un matrimoni que sols té por del dimoni”. I comença a llegir, i tothom callat, clar, que era difícil, amb dotze fills, tots joves, tot eren rialles i bulla. I n’Àngel: “En un tretze de febrer, succeí lo que diré, són Emilio i Tereseta es dos d’aquesta historieta...”. I bono, tothom callava, que quan n’Àngel feia una mica d’aturada podies sentir sa gent com respirava... I llavors ses rialles quan anava sortint a col·lació cada un des dotze fills: “Na Teresa telegrafia i sempre en dinar fa via...”. I tothom venga riure, que n’Àngel s’havia d’aturar de llegir perquè també tenia rialles, s’aturava i feia sa mitja. Perquè sa meva cunyada Teresina sempre passava pena de dinar prest per no fer tard a sa feina, perquè clar, ella feia feina a “Telegrafos”. I es meus cunyats anaven diguent: “Mem què dirà de jo, mem quina la dirà, mem quina la dirà de mi...”. I n’Àngel anava seguint: “Qui són aquestes nines tan mones? I varen ser ses bessones”. Per ses meves cunyades Antònia i Emília. I n’Àngel seguia:“En Miquel, homo de manya, se casà amb na Xisca a la muntanya”. Perquè en Miquel i na Francisca se casaren a Lluc. I seguia: “...Mentres broda un angelet, neix un nin adreçadet...”. Clar, s’angelet era n’Àngel. I llavors acabava amb sa petita, amb na Susana, que ja tenia vint-i-quatre anys i ja festejava: “I ara ve sa caganiu, li diuen Susana i riu! Qui és aquesta nina tan gotza? I era sa que feia dotze”. Tothom reia amb so doi de sa “caganiu” i sa “nina tan gotza”. I ja n’Àngel va llegir s’acabatall: “I aquí s’acaba s’història d’un matrimoni que sols té por del dimoni, escrit per n’Àngel Gené junt amb la seva muller” i s’acabà sa lectura. I bono, tot eren mamballetes i “bravos” i comentaris i rialles. Que es meus cunyats petits encara eren jovenots i duien burreria. A mi es meu cunyat Emilio em feia riure molt, amb ell qualque vegada m’havia pegat un atac de rialles... Encara el record a classe, a s’institut, que feia “perreries” a ses al·lotes perquè no poguessin seure, i es professor: “A ver, señorita, que le pasa? Siéntese, siéntese de una vez señorita! Pero, de qué se rie? De qué se rie usted, a ver!” I sa “senyorita” en qüestió apurada, que tampoc no volia acusar n’Emilio, fent una rialla franca o forçada, segons sa tensió des moment... “Si no arribes a amollar li diré en es professor...”. I aquell, es professor: “Pero, que dice usted? Siéntese de una vez!”. I, finalment n’Emilio amollava i aquella podia seure i es professor tranquil. Perquè a s’institut es seients oscil·laven així, que si els travaven per darrere no hi podies seure. Però n’Emilio, bono, feia aquestes perreries d’al·lotot. Que llavors de gran, aquest cunyat meu, clar, ja era una altra cosa. Però tenia aquella ironia tan fina, ell ja ho sabia que em feia riure i pentura la deia aposta. I a mi que sempre m’ha agradat tant fer una rialla... I jo veia n’Emilio tan agradós, tan guapo, quasi tant com n’Àngel. Mos volia fer riure a tots. I és ver que jo tenia un floret de cunyats molt guapos, i ses cunyades també. Na Conxa i na Maruja passejant pes Born, tan ben vestides, tan arreglades, de bracet, ses dues germanes, bono... Una tan morena -que prenia es sol per ser-ho més-, s’altra tan rossa... Altes, primes, plantoses. Sa gent quedava encantada, feien mirera. Sí, na Maruja prenia es sol, que aquesta tan famosa, què li diuen, que fa uns vestits tan guapos. Ah, sí, na Coco Chanel, va posar de moda això de prendre es sol i estar morenes. Idò, tornant a ses gloses de s’Història d’un matrimoni que sols té por del dimoni, n’Àngel havia acabat de llegir i tothom riguent i bravos i visques i mamballetes. I amb aquestes s’aixeca el papa, que feia molt bé es seu paper de patriarca, i tothom calla, tothom va callar una mica, tothom pendent d’ell. Llavors se’n ve cap a noltros, cap a n’Àngel, s’hi planta davant i li diu: “fill meu, aixeca’t”. I n’Àngel ja s’aixecava, llavors, quan el tengué avinent li va donar una aferrada pes coll i li diu: “És que..., ets una intel·ligència creadora!”. I n’Àngel li contesta: “Gràcies, ho hem fet junts amb na Ció, ella també ha cavil·lat, tots dos hem cavil·lat”. I ell em posà una mà damunt s’espatla i em digué: “Ai filla, si no fos per les dones...” -perquè parlava barceloní, no tant com la mama-. I què havíem de fer? “Si no fos per les dones...”. Tots tres miràrem cap a la mama que mos feia una rialla i una mirada agraïda. Quina parella tan ben avenguda es meus sogres... Més tard vengué sa festa amb tots es parents i coneguts, varen convidar la mar de gent s’horabaixa. Jo no sé quanta de gent va passar per aquella casa, bono, va ser gros. També m’agradà molt sa festa aquesta de s’horabaixa, vàrem fer molta de bulla. Hi vengueren monpare i mumare i bono, els agradà molt. Hi va haver un moment que el papa va demanar un guinavet i diu: “Un ganivet. Però un ganivet..., QUE TALLI!”. I monpare, bono què li agradà allò d’ “un ganivet que talli!”. De llavors ençà sempre que s’estrevenia ho deia: “Un guinavet que talli!”. I hi va haver un moment que el papa i la mama volgueren que n’Àngel tornàs llegir ses gloses i les va llegir, i tothom ho va celebrar molt... Amb això de sa glosa, he de dir que hi havia una rima difícil: “...se’n van cap a la Sagrada família, que és temple de nombradia...”. Perquè es meus sogres se casaren a la Sagrada família de Barcelona i clar, ho havíem de posar. Però això de “nombradia”, per rimar amb “família” trob que no acabava d’anar, llavors se’m va ocórrer una paraula que pentura és massa forçada, però potser és millor que “nombradia”, perquè això de “nombradia”, sa veritat, no m’agrada gens. Sa paraula és: “filia”, “...cap a la Sagrada família, que és temple de gran fília...”. Jo ho vaig llegir s’altre dia no sé on, que “filia” ve a ser lo mateix que estimar. A mi tot això de saber d’on venen ses paraules sempre m’ha agradat molt -no sé si la cosa anava de s’origen de sa paraula filantropia o cosa d’això-. Que si tal cosa ve des grec, que si tal altra ve des llatí... Bé, a mi es llatí m’agradava ben molt, vaig tenir matrícula de llatí. I ses matemàtiques també, també vaig tenir matrícula de matemàtiques. Sa veritat és que estudiar m’agradava i ara també m’agrada tot aquest burball. Sí, sempre m’agrada llegir coses d’Història, de Llengua, de Literatura, de viatges, de personatges importants, de metges. Res, de qualsevol cosa. Però això de “fília”, sí, l’hi he de dir a n’Àngel, pentura podria anar bé. Però ho hauríem de mirar, com casa amb la resta. Que no sigui com allò de: “Tota sa Setmana Santa són dies de passió, i en voler fer una cançó, si no s’avé, ja s’enquantra”. Sa cosa és que sa glosa aquesta “Història d’un matrimoni que sols té por del dimoni”, la varen celebrar molt. A mi, aquella família Gené Munich amb tanta de gent i tanta de bulla, aquella festa, m’agradà la mar. Comparava aquell trull amb canostra que érem domés dos germans... Però, “casa mia per pobra que sia”. Encara que, tot s’ha de dir, a canostra hi havia com a massa silenci, massa calma. Sobretot quan faltà es padrí que, d’ençà que havia mort sa padrina Concepció, vivia amb noltros i clar, i quan va faltar ell, la casa estava una mica massa tranquil·la. Jo no vaig plorar gens quan va morir es padrí, no. Jo vaig plorar quan es metge va dir que s’havia de

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

morir, llavors sí, no hi podia consentir. No hi podia donar passada, jo el veia tan bé... També vaig plorar un parell de mesos més tard, perquè vaig veure “Adios Míster Chipps”. Vaig trobar que es protagonista s’assemblava molt en es padrí i bono, jo no ho sé dir, no em podia aturar... Però ara m’estim més no pensar en tot això, m’estim més no pensar en coses tristes. Idò, tornant a ses noces d’or de monpare i mumare, tota sa festa va sortir molt bé, sa celebració la férem a canostra, va venir en Toni Martorell a fer una mica de reportatge, a fer fotos, vaja. Va venir molta de gent i es nins tot d’una sortiren en es jardí, a jugar es petits o a fer sa xerradeta amb sos amiguets es grans. Jo emocionada, en Lluís germà també, tots dos pendents de ses aliances de ses noces d’or. Mumare també emocionada i contenta i monpare tot gojós. Tant per sa celebració com per veure que els fèiem tot es cas que sabíem. Com que feia molt de fred, era febrer de 1966, es nostros nins no duien americana i corbata, tenien un jersei gruixat nou per estrenar i el se posaren. Eren uns jerseis molt guapos que els havia fet sa tia Coloma, era sa germana gran, era, com ho podria dir, sí, era sa confident de mumare. Què s’entenien... A Felanitx, es seu cosí, en Miquel Pollença, que era es metge des poble, quan les veia pes carrer de bracet, que anaven cap a ell, else deia: “Ja ve sa parella del bou...”. Per mor de ses barques del bou, que sempre anaven per parelles. I és que sa padrina Maria era de Can Pollença, de Felanitx i es Pollença eren es metges des poble. Això, ses noces d’or des meus pares, sí, era es mes de febrer i llavors vengué s’esclafit, va venir sa nostra darrera primera comunió, per dir-ho així, va ser pes maig. Perquè en Martí havia de fer sa comunió i ja era es darrer que la feia. Mirau, aquí vaig començar a veure que es petits se mos acabaven, que arribaria un dia que no hi hauria infants a canostra. Així que jo volia fer molta de festa i, com sempre, vàrem fer tot quant vàrem poder. En Martí tot era dir que volia unes sabates noves, amb això m’assembla, trob que ses sabates són una peça fonamental, m’agraden molt ses sabates. Sí, sempre ho dic, trob que si duus unes bones sabates tot fa més planta. I jo li vaig dir que sí, que ses sabates serien noves. Però, llavors vaig pensar que què havíem d’anar a gastar amb unes sabates, amb tantes d’escoles que havíem de pagar. Què havíem d’anar a tudar es doblers, si tot en gros només les havien duites tres vegades. Sí perquè ses sabatetes blanques, de cordons, només les havien duites n’Emiliet, en Lluïset i n’Angelet, un dia per hom. I eren unes sabates bones, mallorquines, mones. Perquè, això sí, jo sempre ho dic, ses sabates han de ser mallorquines, encara que valguin una mica més. És ver, domés les havien duit tres vegades, o sigui que ho varen ésser noves. Bé no sé si les havien duit qualque altre vegada més, per sa processó del Corpus o això, no ho sé. Però vaja... Ja va anar bé. Jo feia poc que feia feina per Can Llagostera i era una feina que, com sa d’infermera, m’agradava. I clar, teníem un parell de cèntims més. O sigui que, no fermàvem es cans amb llangonisses però no anàvem tan justets i sí, va passar sa primera comunió d’en Martí i jo vaig veure que se mos acabaria tenir infants a canostra, que es petits se mos acabarien, per dir-ho així. I que pentura dúiem una vida, amb sos infants una mica massa eixuta. Bona som jo, son pare i jo vàrem anar obrint una mica sa mà, que entre poc i massa sa mesura passa. Se m’acudí sa coseta des pastorets per Sant Tomàs, es gelats en s’estiu, i tornar anar a la mar. Això des gelats va sorprendre molt es dos petits, varen fer una cara... Jo els mirava i pensava... Bé, ells no s’ho figuraven, era com si jo també tornàs petita. Com mompare que deia que passava més gust de veure’ls menjant llepolies que de menjar-les ell. Tot va ésser que va arribar s’estiu. Es petits demanaven coses i no mos ne temíem amb n’Àngel i venga dir que no, va arribar un moment que, de segons quines coses ja ni ho demanaven, ja sabien que era “que no”. I, bé, arribà s’estiu i com aquell que diu, cada dia passàvem per sa costa de Sant Domingo tots quatre i es dos petits ni motaven, passàvem per davant ses màquines de gelat que havien posat i ja ni en demanaven, de gelat. Ja hi estaven fets, sabien que, de gelats, no els en compràvem mai. Fins que, un bon dia, jo vaig pensar amb sos gelats italians de sa Plaça Major, que ja feia un parell d’anys que els havien llevat, que qualque vegada hi anàvem amb sos grans i prenien un gelat per hom. Això era un dia que baixàvem per sa costa de Sant Domingo, son pare, es dos petits i jo, tots quatre de bracet, com sempre. Ells dos no motaven. I res, mos acostàvem a ses màquines des gelats, que llavors havien muntat aquestes màquines com ses de s’invent aquell de Míster Wippy. Idò varen posar ses màquines a peu de carrer, diguem, en comptes de tenir-les a una camioneta que anava pel món. Sense camioneta ni musiqueta, fixes, a peu de carrer, les havien posades, que supòs que tenien autorització de s’Ajuntament. Segur que els tocava pagar es seu tant i es seu quant, que ses coses de s’Ajuntament sempre funcionen així. Idò anàvem pes carrer, per sa costa de Sant Domingo i vaig mirar n’Àngel i en Martí, vaig mirar sa màquina de gelats i jo de cop, sense pensar-hi, els dic: “Nins, que voldríeu un gelat?”. I ells, tots dos, n’Àngel i en Martí, bono, me miraren esglaiats, ben sorpresos. Me’n record com si fos ara, i totd’una, clar, varen dir que sí i ben contents... Ja ho crec, varen veure el cel obert. De llavors ençà, sempre que passàvem per sa costa de Sant Domingo tocava gelat, que ja ho diuen val més matar una persona que donar-li un mal vici. Idò tocava gelat, d’aquestes màquines que baixaven una palanca i sortia es gelat com un “xurro”, que se posava damunt es cornet fent com un tirabuixó. Podia ésser de tres maneres, hi havia tres palanques: blanc, negre o mesclat, mig blanc, mig negre. N’Àngel sempre el demanava blanc i en Martí o negre o mitjo-mitjo. Qualque vegada, quan passàvem davant sa màquina, jo ja els deia si en volien, de gelat. D’altres trobava que havia de ser son pare que els ho digués, passàvem davant ses màquines i pentura veia que son pare no deia res i jo li pegava una colzada i ell ja ho veia, deia: “Ah, ehhh, sí. Nins, que voldríeu un gelat?”. Altres vegades ja eren ells que el demanaven, clar, sa veda ja estava oberta, i quasi sempre els ho compràvem. Me’n record de s’al·lot que els venia, es gelats, era un jovenel·lo de devers vint anys o no tant, primatxol, moreno. Duia com una bata blanca curta. Era bastant amatent amb sos nins. Com a Can Tomeu. Un bon dia se n’hi van es dos petits, havíem acabat es pa i jo els vaig enviar a comprar mig pa. Tenien un pa moreno molt bo sempre, era un cafè però si era tard i es forns tenien tancat te feien es favor i te’n venien. I se’n venen es dos petits amb so mig pa indignats, que si a Can Tomeu hi ha un “camarer” que és un tal i un qual. I jo els dic: “I ara, què vos ha fet? Quina la vos ha feta?”. I jo ja veia que devia ésser un doi, coses d’infants. I ells: “Li hem demanat es mig pa, li hem dit: mig pa”. “Bé i què ha passat? Jo veig que el vos ha donat”. “Sí, però és que totd’una ell ha començat a dir: PITX pa? I noltros l’hem trobat un beneit i li tornam dir: MIG pa. I així no sé quantes de vegades mos ha dit “PITX pa?” i noltros: “MIG pa”... I contaren la feta aquesta tots indignats. I jo, per jo mateixa, vaig fer com a mitja rialla. Vaig pensar que es nostros dos petits eren molt monos, tan rossets, tan ben avenguts -si no se barallen-, tan acollats... I clar, ells això no ho veien, no se’n temien que eren tan monos, “mem ara com els ho explic”. Vaig pensar, i els vaig dir: “I ara no veis que es camarer vos ha trobat graciosos, “pitx pa”, ho ha fet per estirar-vos sa llengua, per fer-vos xerrar, per fer-vos destralejar... És una manera de fer cas...”. I ells varen callar però no varen acabar de quedar convençuts del tot. I llavors va passar allò de la mar, de sa platja. Em pegà s’enyorança de sa llet o no sé. Clar, es capellans mos havien predicat tant: que si ballar era pecat. Quines coses, a mi que m’agradava tant i tant ballar i au, no podies. Si ballaves resultava que eres com una “casquivana” de set soles. Llavors n’hi havia també, de capellans, que els pegava per dir que anar a sa platja podia ésser un pecat, perquè si te veia un al·lot amb so banyador posat li podia venir un mal pensament i..., llavors sa culpa era teva. Jo què sé, unes coses tan doiudes, tan exagerades. Jo no en vull

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

parlar perquè són capellans i no els vull criticar però, que vols que et digui, era com a massa doiut tot això. També s’ha de dir que, quan es grans eren petits, son pare els se’n duia a sa platja i, a mi, m’anava molt bé quedar a canostra un parell d’hores sense infants. Podia llegir, que quasi no en tenia temps, jo que havia llegit tantíssim de joveneta ara no podia. Record una vegada que me deixaren ses obres completes d’en Shakespeare, però les havia de tornar. I no sé quantes de tragèdies d’aquestes seves vaig llegir en dos dies, perquè havia de tornar es llibres. “Romeo y Julieta”, “Otelo”, “Hamlet”. És com un doi però record que m’escarrufà tant que na Julieta fos tan jove, la m’imaginava, primatxola, tan nina, tan mona... No sé si vaig plorar i tot, llegint, tota sola. Però no ho sé perquè a mi aquestes coses tan dramàtiques no em fan plorar, és com a massa drama. A mi de vegades m’emocionen més ses coses de cada dia, coses més d’anar per casa... Idò vaig llegir tant que vaig arribar a agafar mal de cap, que, entre poc i massa sa mesura passa. I mumare: “Nina, què arribaràs a fer, tant de llegir... A mi m’agrada llegir, tu ho saps, però t’has de guardar sa vista. Jo no llegeix tant com voldria, per això, per guardar sa vista. Ja m’agradaria a mi poder llegir i llegir. Què més voldria jo...”. I jo: “Sí mumare, sí mumare”. Però feia es meu cap envant. I és ver que llegia molt, què m’agradava... Idò va arribar un moment que no hi havia manera de llegir, ni es vespre, tot eren feines. Sobretot en s’estiu que no hi havia escola. I jo deia: “Arribaré a tornar un turmassot”. Així que, si n’Àngel se’n duia es infants a la mar, m’anava molt bé quedar tota sola. Podia llegir, seure una estona, estirar ses cames, fer una becada. O anar a mirar mostradors, fer qualque compra. N’Àngel m’ho digué un dia: “També tu has de descansar una mica des infants, fer sa teva via...”. N’Àngel tenia aquestes coses, hi havia moments que era tan considerat amb jo... I llavors no, perquè de vegades badava, quan es infants eren petits, i era més turmassot. Tenia moments, com jo, com tothom. Bé, sa qüestió és que quedava tota sola i jo llegia es diari tranquil·la, pentura punyia una mica es piano, treia una butaqueta en es jardí i prenia una mica es sol, mirava el cel, es niguls. Ses muntanyes no perquè des nostro jardinet no en veuen cap... Estava així una estona sense fer res, mirant la feta. A mi es infants, es nostros, no m’han fet mai nosa, mai he mirat de col·locar-los ni res de tot això, és ver. Però m’anava bé descansar una mica, també era just que els guardàs una mica sonpare, que de tant en tant estàs amb ells i per ells. Amb això de la mar tot va ser que, entre una cosa i una altra, em vengué s’inspiració. S’havia acabat amb tants de pecats i tants de dois, jo tenia ganes de tornar a la mar, a sa platja. Que també era un pecat tenir la mar tan prop i no aprofitar-se’n, estar-hi amb sos nostros dos petits, passar-ne gust, d’ells, de tot. Què tenia de dolent? Es pecat era no fer-ho, no passar-ne gust. De cop me’n vaig tèmer que es pecat era això, no passar gust, sí, no anar a la mar. Que ja cremava des verd, que jo ja havia fet cinquanta-dos anys. Encara que no fos en es Port de Felanitx, tenia ganes com a..., d’això, d’això que diuen recuperar es temps perdut. Sí, d’anar amb sos nostros infants a la mar. Encara que es nostros sis infants ja domés eren dos: n’Àngel que ja tenia dotze anys i en Martí que pes maig n’acabava de fer deu. Perquè es altres quatre ja eren grandets. “Mirau, es petits que se mos acabaven...”, tornava pensar jo. I, també s’ha de dir, jo no anava a la mar tots aquests anys, perquè no teníem una casa vorera de mar -si va a dir ver vaig ser jo que vaig dir no d’aquell solar de sa cala de Santanyí-. A més no anava a la mar perquè no teníem cotxo, perquè això d’anar a sa platja amb autobús ho trobava massa incòmode, ho trobava un pelegrí. En part era per tot això. I també perquè sa meva figura no era sa mateixa de quan jo era fadrina, això també m’aturava una mica. Tants d’anys sense posar-me un banyador, no sé si jo m’agradaria, a mi mateixa... Però, “ja ho veurem”, vaig dir. De sa qüestió de sa comoditat mos posàrem d’acord amb n’Àngel pare, jo fer s’anada en autobús ho podia aguantar si, a sa tornada, agafàvem un taxi. Així no hauríem de fer es pelegrí de ficar-mos banyats, amb arena pes peus, dins s’autobús. I n’Àngel trobà que sí, que ho podíem fer així. I els ho havíem de dir en es nins, i els ho vaig dir. I ells, clar, no se’n podien avenir, jo aniria a nadar amb ells! Varen fer una bulla... Que llavors va passar una cosa amb n’Emili que vaig estar a punt de deixar-ho córrer tot, tot aquell tualtem d’anar a la mar, perquè allò va ser s’esclafit. Idò tornant a tot es trull des “banyos” s’ha de dir que ses seves coses de la mar jo no les havia viscudes, amb sos nostros nins, no, no les havia viscudes. N’Àngel m’ho contava tot, això sí. De quan tancaren es “Banyos” de Can Barbarà, es “Club Playas”. De quan anaven a s’altre costat a nadar, anant ja més cap a Porto Pi, a un lloc on tot eren roques i tot d’una tapava. Me contava aquests dois que fan es infants de vegades i a mi em feia gràcia, clar. En es principi, que ells encara eren molt petitons, n’Àngel pare li va assignar a n’Àngel fill un bassiot prop des rompent de ses ones. En es nin li va dir que allò era sa seva “banyereta” i que no se’n mogués. A més resultava que es nin estava tan content amb sa seva banyereta, així que sonpare el deixava domés un moment i feia quatre braçades amb sos més grans. Jo li vaig dir: “Àngel, per l’amor de Déu, deixes es nin totsol?”. I ell: “No, no passis pena, noltros estam allà on tapa, domés hi ha quatre llongos. A més hi ha una dona que li falta un braç i ella diu que li té esment”. “Però, qui és aquesta dona? La pobre, si li falta un braç, justament, pentura no el podria ajudar...”. “Sí, no passis pena, és molt bona dona i molt guapa”. “Molt guapa? No ho sé, valdria més que...”. “No, pots estar ben tranquil·la”. “Bé, si tu ho dius. Tu ets son pare, ves amb esment, per l’amor de Déu”. “Clar, tu ja ho saps...”. En Martinet encara era massa petitó i quedava amb jo però aviat se n’anà amb tots i també quedava a sa “banyereta”, tots dos tenien una gorreta i trullejaven amb s’aigua, contents a sa banyereta. Amb sa gorreta no els pegava es sol damunt des cap, pobres reis. N’Àngel pare també me contava coses que jo, ja és que són infants, me venien una mica de nou i me feien fer sa mitja. Com és ara que n’Àngel i en Martí, quan ja eren més grans, que ja sabien nadar, jugaven amb una sabata, “Una sabata? Mirau aquests nins...”. I sa tal sabata era com un esclop blanc de fusta d’aquests que duen es estrangers, la mar l’havia tret. Ells “l’havien agafat per fill d’ànima” i l’havien batiat, li deien “Es sabatinot”. Hi jugaven com si fos una barca o jugaven a amagar-lo i mem s’altre si el trobava. I llavors sempre que partien, quan se n’anaven, l’amagaven per trobar-lo en tornar-hi es pròxim dia. I això era la feta aquesta des sabatinot. Clar, venia n’Àngel i, quan estàvem totsols, m’ho contava: “I que trobes, ara en es nins, a la mar, els ha pegat per jugar amb una sabata...”. I jo: “Mirau, aquests infants nostros...”. N’Àngel pare me contava també que, allà on anaven a nadar, hi havia unes pedres, en es rompent de ses ones, tenien com unes incrustacions de musclos menyefles, molt més petits que una copinya, ben negres. Bé, ara que me revé, això m’ho contaven es dos petits. Em deien: “Mamà hi ha musclos però són molt petitons es papà diu que no són bons per menjar, pentura si esperam creixaran i tu, o Na Maria d’Establiments, els podreu posar a s’arròs”. També me contaven s’història de sa pobre dona sense braç. No hi feia res si jo ja ho sabia perquè m’ho havia contat son pare. Jo feia cara de no saber-ne res. I ells: que hi havia una dona en aquell redol, bastant guapa, hi anava sempre tota sola, i la se miraven sorpresos perquè a la pobra li faltava un braç. No se’n podien avenir i torna m’hi: “Hi ha una senyora que li falta un braç, és jove, és molt guapa, duu un gorro blanc pes cap...”. I jo: “Idò no l’heu de mirar fixo, no la mireu, no mireu es braç que li falta, pobreta, massa té en es seu redol...”. Amb això de sa sabata, des sabatinot, un dia, a principi de temporada, varen venir tots contents... Perquè a la fi de s’estiu passat l’havien

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

deixat ben amagat i, havien passat nou mesos i l’havien trobat una altra vegada. Així que ja el tenien una altra vegada, ja estam salvats! Ja eren grandets i ja no jugaven a sa “banyereta”. Però va passar una cosa a la primeria que n’Àngel nostro era encara molt petit, quan encara jugava a sa “banyereta”. Va passar que N’Emiliet, que sempre ha estat una mica burral quan li pega, un dia, acabats d’arribar a la mar, li diu a son pare: “A n’Àngel tira’l! Aquí que tapa! Tira’l! Així n’aprendrà per força! Així aprendrà a nadar!”. Es petit devia tenir quatre o cinc anys i es germà gran, n’Emiliet en tenia nou o deu i no entenia que n’Àngel era massa petit. N’Angelet estava esglaiat, perquè no sabia nadar i s’aigua li feia feredat, li tenia vertadera fòbia. Li feia un pànic horrorós, pobre nin. Clar, son pare ja ho veia que era massa tirar-lo enmig de la mar, llavors li va dir a n’Emiliet: “Deixa’l, deixa’l fer. Deixa’l fer que ell ja té sa seva banyereta... Deixa’l fer que ell encara és petit, ell té sa seva banyereta...”. Amb sos germans grans sempre has de vigilar que no facin desastres amb sos petits però, a la vegada, has de tenir mà esquerra perquè no se sentin deixats de banda, perquè no se pensin que hi ha preferències amb sos petits. No, és ben mal de fer. Jo, moltes de vegades, si veig que qualcú des nostros nins fa coses que no m’agraden, em fa una cosa, començ a pensar que mem si no else sabem educar. Que si hem estat massa permisius i els hem veciat massa. Altres vegades pens a se’n revés, mem si hem estat massa estrictes. Jo no ho sé, és per això que, amb sos dos petits, jo amoll una mica, no som tan severa. Si, tanmateix mai ho acabes de fer tan bé com voldries, val més amollar una mica, així t’ho passes més bé i s’infant també. Això m’ha costat bastants d’anys aprendre-ho. Sí, amb sos petits som més permisius. I n’Àngel pare també, ha estat una cosa així, com a automàtica. Clar que jo pens que tampoc feim llarg, això voldria, vaja. Va arribar un moment que jo estava una mica consirosa, tantes de coses amb sos nostros infants a la mar, en s’estiu, que jo no havia vist... I ara es petits que ja eren grandets..., quedava poc de tenir infants a ca nostra i sí, ho havia d’aprofitar. Així que vaig començar a cercar banyadors per comprar-me. Jo, clar, en volia un que, dins de ses meves possibilitats, em fes bon tipo. Jo som presumida, tothom ho sap, i no me n’amag. És així. Vaig veure que havien tret uns banyadors que eren com a més gruixats i feien un efecte així, com un poc de faixa. Però eren bastant cars i jo: “Ca, m’estim més comprar-me dos vestits que gastar tant amb un banyador...”. I em vaig fer enrere i em vaig renegar una mica. Perquè va passar lo de n’Emili, això de n’Emili, això sí que va ser s’esclafit, “El trueno gordo”. Tot era pensar si es doblers mos bastaríen. Però, amb sos nins, amb sos dos petits, havia de fer sa meva paraula bona, no podia tornar enrere i..., una mica a contracor el me vaig comprar, es banyador. Perquè jo sabia cert que si m’havia de comprar un banyador, no havia de ser xerec. Així que em vaig comprar es més bo, que era es que m’anava més bé. Tenia es fons blau i un motiu d’unes floretes petitones per damunt. I m’estava bé, no m’estava tan malament. I jo: ”Ai, domés que em pogués llevar aquest bistequet de sa panxa... Perquè lo altre no queda tan malament, no, aiximateix per tenir cinquanta-dos anys. Podia ésser pitjor... No, i encara tenc un “escote” ben guapo! Oh, sí...”. I llavors jo pensava que primer, de joveneta, tenia por d’estar massa guapa, per dir-ho així. Perquè clar, si estaves massa guapa, amb so banyador posat, podies fer venir un mal pensament. Que ja li val es capellans, sempre han de tenir sa culpa ses dones, ja és que són capellans... I jo, primer por d’estar massa guapa, ara por de no estar-hi... “Ja ho seré doiuda, ja ho seré bamba. Mem si jo seré una d’aquestes vatlataquida i vatlatallada i viva er doio, au! Que té més... Me pos es banyador i no en parlem pus. Clar, si jo fos com na Soraya o na Doris Day o una artista d’aquestes famoses, tendria massatgistes perruquers, maquilladores. Estaria tan guapa com elles. Tanmateix jo no me queix, si m’arregl aiximateix faig planta. I ara que ses nines fan règim, jo podria fer una mica de bonda amb so menjar, però m’agrada tant es dols...”. Jo pensava i pensava, ja se sap, es pensaments que no tenen mai aturall... I jo que havia estat tan magritxola, jo que sempre havia estat prima con un fideu... Bé, prima sí, però plantosa, si va a dir ver... Perquè, primer de tot això de sa platja, na Poloni se volia aprimar i jo: “Bé però res de coses rares, ha d’ésser que un metge te vegi, no de qualsevol manera”. I ella ja hi volia anar totd’una i jo: “No, ara no, en fer de-vuit anys”. I tot va ser fer de-vuit anys i ja volia anar, en es metge, i de cap, es mateix dia que fèiem es anys, perquè totes dues els feim es mateix dia. Llavors, passats un parell de dies, hi vàrem anar amb ses dues nines, en es metge, jo havia de fer sa meva paraula bona. Na Teresa també volgué venir en es metge i au, venga fer règim ses dues! O sigui que jo en podia fer una mica, de règim, ara que ses nines en feien. Però ca, aixi mateix es banyador m’estava bé, aixi mateix podia anar. I m’arribà a fer il·lusió anar a la mar una altra vegada. I, a canostra, tothom content, “sa mamà s’ha comprat un banyador!”. Va ser sa notícia del dia. Però havia estat a punt de deixar-ho anar perquè lo de n’Emili havia estat “El trueno gordo”, tot s’ha de dir. Però no, no em vaig fer enrere. Així que va arribar s’estiu i, tal com havíem previst, n’Àngel pare, n’Àngel fill, en Martí i jo partíem a la “Ciudad Jardín” a fer “banyos”, amb s’autobus i taxi. Ells varen tornar des seus campaments d’estiu, havien anat junts a Cala Mesquida i els havia agradat molt. Per cert que resultava que n’Àngel nostro actuava molt bé i tenia molta d’idea per escenificar facècies, coses de riure. Coses així com a satíriques respecte de sa vida des campament, des dinar, des caps... Eren idees que ell tenia i llavors escenificaven. Bé, això mos va dir en Martí, que moltes de ses idees per fer sa representació les tenia, les havia tengudes n’Àngel. Tot va venir des dia de sa visita des pares. Mos feren una escenificació i mos va agradar. A son pare i a mi mos vengué molt de nou que n’Àngel nostro se’n desfés tan bé. I llavors ell se va com a ofendre i va començar a dir: “Idò, què vos pensàveu? Som fill vostro, aixi mateix. Pareix que no me coneixeu...”. I jo: “Bé, idò ara te coneixem més bé, mos ha agradat molt. Hem trobat que ho feies molt bé”. Idò es dos petits tornaren des seu campament a Cala Mesquida i ja vàrem començar sa temporada, sa temporada de “banyos”, vaja. Mos banyàvem una bona estoneta, tampoc gaire, i a sa tornada, cada dia agafàvem un taxi. Era molt còmode perque hi havia una “parada” a sa platja i no passaves gens de pena, sempre n’hi havia. S’aigua no era tan neta com en es Port de Felanitx però aiximateix podia anar, jo tampoc no volia ser massa esquitarella. A sa platja aquesta hi havia encara unes instal·lacions que, jo què sé, devien ser de devers l’any 1920 o 30, jo què sé, de l’any tirurany... Hi havia una barrera de balustrades que separaven sa platja d’allà on aparcaven es cotxos, i tot allò feia una sensació com a de cosa vella, de decadència. Es ciment, tot, estava com a corcat de la mar, balustrades esportellades... Tot necessitava mà de mestre, no feia mirera. I un dia anàrem a veure una exposició de pintura, a ses galeries Costa, baix de ca la mama, o en es “Círculo”, no ho record exactament. I hi havia un pintor que havia pintat aquelles balustrades deteriorades de la “Ciudad Jardín”, i tot tenia com un encant romàntic especial... Sempre havíem anat amb sos infants nostros a veure ses exposicions, sobretot a ses galeries Costa, a n’Àngel pare i mi sempre mos agradava veure quadros. I en es nins també, no remugaven, els agradava. A mi me feia gràcia perquè, ara record n’Àngel fill, es nin quasi s’enfadava amb sos quadros que eren així, com una mica abstractes... Coses d’infant, “pentura de gran serà una altra cosa”, pensava jo. Però amb aquells

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

quadros de la “Ciudad Jardín”, era xocant, tot allò tan decadent, tan deteriorat, feia es quadro més guapo, li donava un encant romàntic especial, és ver. Que llavors va resultar que ho varen arreglar i va quedar una cosa adotzenada que no feia mirera. Sí, no varen tenir gens de gust, en comptes d’arreglar aquelles balustrades antigues, ho esbucaren tot, jo no sé què feren... Però sa cosa va ser que jo vaig tornar a la mar, amb n’Àngel pare, amb sos dos petits. Va ser un bon estiu, era un bon estiu. Sí, era s’estiu. Efectivament, jo tornava nadar, anàvem cada dia a sa platja amb sos dos petits, qualque vegada també venia en Lluïset. I res, llavors va venir “el trueno gordo”, s’esclafit de veres. Bé va venir, però ja ho teníem parlat i decidit un parell de mesos abans. n’Emili havia acabat es Preuniversitari, es “preu”, que li deien. I es juny s’havia presentat a ses proves de maduresa, que és com una espècie de revalida. Sa cosa va ser que, per primera vegada, ell que sempre havia estat tan i tan bon estudiant, va suspendre es francès... Però vaja, ell totd’una va dir que estudiaria molt i que, no passàssim pena, que l’aprovaria. Però “el trueno gordo” no va ser això, va ser que, “antes” des juny, havíem de decidir què estudiava es nin. I tot havia estat mirar si podia fer com uns estudis de “perito” a Palma o mem què feia. N’Àngel pare i jo vàrem veure que ell xerrava molt amb so seu cosí Juan, en Juanín, a ca la mama. Sempre que se veien, i venga parlar i parlar. Que si sa castanyada de Tots sants, que si Santa Teresa, es sant de la mama, de sa meva sogra. Que si Nadal, que si Cap d’any, que si Pasqua, a tots es dinars des Genés, a tots es sants que coincidien, venga parlar i parlar. En Joan anava un any davant de n’Emiliet nostro i havia començat arquitectura a Barcelona. Jo no sé com va ser, noltros ho vèiem que potser ell voldria fer arquitectura també, tant de xerrar amb en Juanín. Va arribar un moment que noltros parlàvem d’aquesta escola de peritos de Palma i vèiem que ell no acabava d’estar-ne content, amb s’idea aquella, d’aquells estudis. Li dèiem: “Fas aquest peritatge a Palma, són tres anys. Llavors podríes començar a fer feina, anar a Barcelona i estudiar d’enginyer...”. I ell va arribar un moment que feia una rialleta com a trista quan n’hi parlàvem. Sí, noltros vèiem aquella rialleta trista i no mos acabava de fer, ni a son pare ni a mi. Un bon dia estàvem amb son pare i en parlàrem, llavors va venir ell a dir no sé què i venga, l’hi amollàrem: “Potser tu voldries fer arquitectura...”. Sa llengua mos tornava enrere perquè allò suposava molts de sacrificis per tots, per tota sa família. I sí, va ser “el trueno gordo”, perquè ell..., bono, totd’una, jo no sé què va pensar. Va fer una cara..., i totd’una va dir: “Jo no sabia que això fos una opció!”. Sí, “jo no sabia que això fos una opció”, va dir s’infant. Que ja no era un infant, que ja era un homonet, que acabava de fer de-set anys, per mi que això era l’any 1969. I es nin tenia tanta d’il·lusió, tant d’entusiasme de veure que allò era una possibilitat. Va tancar sa boca, va tancar es ulls, va fer una mirada... Bono. I noltros un poc esglaiats també, sa carrera a Barcelona..., això suposava que no en es cotxo, a una casa a sa platja, a un pis nou, a tantes de coses. S’abric d’astracan podia esperar, sabates, “bolsos”, vestits, mobles, es viatge a Roma... Tot això quedava en l’aire. S’abric d’Astracan..., “tanmateix són massa negres”, vaig pensar, “mai m’ha agradat es negre”. Molts i molts d’anys després, quan em vaig jubilar, me’n vaig fer fer un a mida. Sense plànyer res, ben alerta! Era d’Astracan, sí, molt guapo. Però no el vaig voler negre, ni llarg, vaig voler com una jaca, un jaquetó llarguet. I sí, no era negre. Era gris. Res de negre. Perquè amb n’Àngel pare feia una partida d’anys que n’havíem comprat un de negre. Això va ser quan n’Emiliet nostro ja havia acabat sa carrera. S’abric aquest negre era d’una pell encara més bona que s’astracan, però mai m’havia acabat de fer, domés el vaig trobar una mica combregador amb un coll blanc de “renard”, amb aquell “renard” que li vaig fer posar. I amb això de s’astracan, tornant a s’època que n’Emiliet havia d’estudiar arquitectura, també s’ha de dir que va arribar un moment que s’abric d’astracan negre era com un uniforme. Totes ses dones que tenien per passar es mes, per dir-ho així, en tenien un, que ja pareixia una obligació. Idò jo no la compliria. Però es nin nostro estudiaria a Barcelona i això m’agradava més que tots es abrics d’astracan del món. I a Roma, si Déu volia, ja hi seríem a temps d’anar-hi... I llavors, tot d’una, bono, es nin, n’Emiliet, que ja no era un nin, que ja preparava per anar a estudiar a Barcelona. Tot d’una n’Emiliet nostro, venga parlar de Barcelona i de fer arquitectura. I n’Àngel pare i jo que estàvem com esglaiats i fèiem comptes, i n’Àngel tan content, perquè son pare havia estudiat tants d’anys arquitectura i no havia pogut acabar sa carrera i ara es fill, que també era Emili Gené com son pare, podria ésser arquitecte, i hi hauria un Emili Gené arquitecte a la fi... N’Àngel em va dir, perquè me va endevinar es pensament: “Bé, jo tenc un raconet pes gastos més grossos des principi”. Bé, tanta de sort amb so raconet, gràcies a Déu -i a n’Àngel-, jo ja hi comptava. Però i quan s’acabàs es raconet? Així que, vertaderament, tot allò d’estudiar n’Emili a Barcelona, va ser s’esclafit. Jo cavil·lava i cavil·lava, perquè es ministre de finances era jo i no podia fer miracles, ja m’hauria agradat. I jo: “I si tornàs fer d’infermera?”, torna pensar en sa mateixa i ferli voltes. Però ara jo, després de tants d’anys, fer unes oposicions... I entrar contractada? Potser sí. Vaig parlar amb en Lluís germà, que feia feina a s’Institut Nacional de Previsió, “Com estaria la cosa?”. Però per mi no era un bon moment, no sé què em va dir exactament en Lluís. Bé, això, que no era un bon moment. Mala sort, no devia convenir. Justament, la gran ventura... És ver que na Poloni va voler fer feina, ja en feia, i aviat acabaria sa carrera seva, d’Assistenta Social. Que na Teresa pràcticament havia acabat sa seva, Magisteri, i volia començar feina, o se pot dir que en feia perquè tenia moltes de classes particulars. S’escola de n’Emili, es Lluís Vives no l’hauríem de pagar, comparat amb so preu de sa residència era poc, però ajudaria. I també que pareixia que n’Àngel havia de tenir una feina de més responsabilitat i més ben pagada a Correus. Perquè resultava que es meu cunyat Paco estava per fer setanta anys, o sigui que s’hauria de jubilar, i ell anava d’Ambulant a Barcelona. Com que ho havia de deixar, n’Àngel pensava que ell podria agafar aquesta feina i cobraria més encara, perquè entre trienis i coses d’aquestes ja començava a tenir un bon sou, gràcies a Déu. I fent d’ambulant encara seria més... Encara que, tot s’ha de dir, i si llavors no li donaven aquesta feina més bona? No havíem de fer comptes de tenir una cosa que era un incert. I de sa meva feina de Can Llagostera, des altres brodats d’altres cases, des dibuixos de n’Àngel, “cada vegada hi ha més poca feina”, deia jo que, és ben ver, era es “ministre de finances”. I pensava, mirau Can Llagostera que pareixia que havia de ser tant, que era sa feina meva, anava mancabant i molt. Encara que bé, hi havia poca feina però anava sumant. Clar havia arribat sa roba de tergal, que no s’havia de planxar, i sa gent ja no volia roba de fil, ja no volia brodats. Es tergal va ser una revolució, amb això de planxar poc o no planxar sa roba... O sigui que es brodats mancabaven, es dibuixos també. Però també s’havia de dir que de Correus havien millorat molt es sous, era ver. Tot havia millorat, primer ses vacacions eren com una entelèquia i ara tenien unes vacacions ben complides. Beca, es nin no sé si en podria tenir perquè... I tot era fer comptes i cavil·lar. O sigui que, amb tot i amb això jo, sa veritat, estava ben esglaiada. Tot me venia en es cap en qualsevol moment i, record que un dia, jo era a sa “peluqueria” i au, pensa que pensa: “I, aquest estiu, res de taxi, ni banyador per mi, que són una carestia, ni anar a la mar ni res de res”. I llavors: “Però no, no pot ser ara dir que no, ja els ho hem dit en es

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

nins. No no pot ser”. I amb aquestes, no sé si em posaven es “rulos” o què, vaig sentir una cançó per sa ràdio que tenien posada. I bé, he de dir que mai m’ha agradat en Julio Iglesias aquest, que ni fu ni fa. Però vaig sentir aquest al·lot a sa ràdio: “Siempre hay por qué vivir por qué luchar, siempre hay por qué sufrir y a quien amar. Al final las obras quedan las gentes se van, otros que vienen las continuaran, LA VIDA SIGUE IGUAL”. I aquell: “la vida sigue igual...”, va ser una cosa, com si qualcú em digués: “No passis pena, això de Barcelona... tot anirà bé”. I de vegades ses coses són així, una mica doiudes. Un cantant que no m’agradava i sa seva cançó m’havia arribat a l’ànima, quines coses. I vaig anar i em vaig comprar es banyador, dit i fet! “El llanto sobre el difunto”. Com quan havia de fer règim, deu anys enrere, què havia de néixer en Martí. Havia de fer règim m’ho acabava de dir es metge. Però, surt des consultori, i jo no vaig tenir més idea que entrar a una pastisseria. I allà em vaig comprar un pastís, un que no em convenia gens segons es règim que havia de fer, per no tenir albúmina. Així que el me vaig menjar, ben gustós que va ser, el vaig ensaborir bé, i quan el me vaig acabar, llavors, a fer bonda! I bé que en vaig fer de bonda, embarassada d’en Martí. Que quan veia es plat de verdures, me pujava un calfred per tot que ja se m’acabava sa gana. Se m’acabava de cop, sense haver menjat res, domés de veure ses verdures... Quin calfred que me pujava, així, pes braços, per tot. I feia un esforç i les me menjava, ses verdures. Jo per mi que amb tanta de verdura em va pegar com a tristor... Però llavors, passat es part, me vaig aixecar amb un bon tipo, la mar de primeta... I ben xalesta, que n’Emiliet esperava, que havia de fer sa primera comunió... Havia de fer sa primera comunió i ara se n’havia d’anar a Barcelona a estudiar. Es temps no passa, “som noltros que passam” deia sa padrina Concepció. I jo pensava: “Mirau aquest nin nostro ja és un homonet, estudiar a Barcelona... I no el tendrem, l’enyorarem... Bé però per Nadal vendrà”. Jo ja m’aconhortava de s’enyorança. I quan va venir per Nadal, bono, tots, una alegria, no sabíem què mos passava... Fins i tot na Maria d’Establiments, estava nirviosa, que havia partit es dia anterior diguent: “Oh, i demà quan vengui ja veuré es nin, n’Emiliet, ja haurà arribat de Barcelona...”. Que sí, estava com a nirviosa de s’il·lusió que li feia. Però, de més a més de tot això, havíem tengut una bona notícia: a la fi sonpare tenia sa feina d’ambulant de Correus a Barcelona, havia estat per ell. Una feina més bona, més ben remunerada. Una feina que permetia veure n’Emiliet dues vegades per setmana a Barcelona. Pareixia feta aposta. Però s’any anterior, es curs anterior, estàvem amb “la vida sigue igual” i tota la pesca. Sí, tot això devia ser devers es maig, en Martí acabava de fer deu anys. I un bon dia se’n ve n’Àngel fill, que ja era hora de dinar, amb un tebeo o dos, que els ho havien regalat a s’escola, res, per propaganda, perquè s’hi subscrivissin. I llegia, en mirava un i en Martí també. Jo vaig dir: “mem això què deu ser? Si a s’escola volen que els en donin deu estar bé...”. Així que vaig agafar es tebeo i el vaig fullejar, hi havia historietes infantils, no estaven malament, aixi mateix vaig riure, em feren gràcia. Llavors hi havia articles d’això així com a de divulgació, d’història, de ciències, curiositats. Em va agradar, vaig pensar que era bo que llegissin allò, sa veritat. “Cavall Fort” se deia sa revista, ja l’havíem vista qualque vegada en es escoltes o a can Magrinyà. I els ho vaig dir: “Vos agrada això? Voleu que mos hi subscriguem?”. I ells, totd’una digueren que si, una mica sorpresos. També s’ha de dir que n’Àngel qualque vegada se’n venia i em deia: “Com així se vos va acudir aquesta idea de parlar-mos en castellà?”. I remugava d’això i jo no ho vaig reconèixer mai però de vegades pensava: “Pentura té part de raó”. I ell hi tornava: “Exactament, perquè ho vàreu fer?”, i jo: “Perquè així ho tenguéssiu més fàcil a s’escola”, i ell: “I a tu que no te va anar bé a s’escola?”. Perquè clar, ell sabia que jo havia fet es batxiller amb molt bones notes. I sí, em va dir aquesta: “I a tu que no t’hi va anar bé, a s’escola?” I llavors jo em vaig sorprendre, “com mumare, talment, m’ha dit lo mateix que mumare i ell no ho podia saber mai, perquè no n’hem tornat parlar mai amb mumare... M’ha dit sa mateixa i ha estat idea seva”. I sí, vaig pensar que se mereixia es Cavall Fort, que es nostros petits el se mereixien, i n’Àngel fill, mem si se desagraviava una mica... Perquè mumare mai els va voler parlar en castellà en es infants. Quan havia nascut na Teresa, jo l’hi vaig demanar i ella, que no i que no, “i què vols dir, parlar en castellà a sa nina i que no és nostra? Que no és mallorquina? I ara, què l’has de fer forastera?”. “No. Però son pare troba que així els anirà més bé a escola...”, i ella: “Què vols dir? I a tu que no t’hi va anar?” I no ho va voler de cap manera, era s’única que mai els parlava en castellà. Fins i tot en Lluís germà hi va consentir, de parlar a na Tereseta en castellà, que jo en passava pena perquè ell és una mica mallorquinista. Bé, jo també, segons com se miri ho som una mica. I monpare també, segons com li pega, ell se juntava amb gent així mallorquinista. Parlaven de política, això era “antes” de sa guerra. Fins que varen començar a parlar de “Perquè quan tenguem una esquadra mallorquina...”. I ja no li va agradar perquè va trobar que ja era massa, que feia olor de separatisme. Però això res, sa cosa era sobretot, que ell no anava de guerres ni d’esquadres. Mumare no sé si era mallorquinista o no, però tenia ses seves idees, bona era ella. I jo “...els anirà més bé a s’escola”. I ella: “I a tu que no t’hi va anar?”. O sigui que mumare me va enflocar aquesta: “I a tu que no t’hi va anar”. I n’Àngel nostro m’enfloca sa mateixa as cap de mil anys, sense saber-ne res... I quan jo ho vaig veure, no me’n podia avenir. Era una d’aquestes coses que te van una mica en contra i, a la vegada, te com a emocionen i et donen satisfacció. És una cosa una mica rara... I com que mumare estava una mica fellona amb això des castellà, jo vaig escriure en quatre paginetes sa mica d’obra de teatre, vaig copiar s’idea d’un entremés d’en Lope de Rueda. Dit i fet, em vaig seure i en un moment vaig enllestir s’obreta que vaig titular: “Brega d’olives”. La vaig escriure en mallorquí, perquè es tres grans, que llavors eren molt petitons, la representassin es dia de Santa Apol·lònia, es dia des sant de mumare. I na Maria sa teta: “I ara Concepció, què escrius? Una carta?”. “No, Maria, un doi, perquè es infants facin una bulla a mumare, que ara vendrà es seu sant”. “Oh nina, m’agrada perquè tu sempre dus curolles, ta mare, segur que n’estarà molt contenta. Jo ara me’n vaig cap a canostra i pas pena, devora, a un molí, han posat com un cabaret o no sé què, Caj el Negro diuen que és. No m’agrada gens”. “Bé Maria, fins demà. I això no és Caj el negro, és Jack el negro, com sa pel·lícula. Ja veuràs que no és tant com diuen...”. “No ho sé, perquè justament, fer això devora canostra... En es Jonquet no hem vist mai una cosa així. Diuen ses veïnades que si hi haurà dones que fumen... Què vol dir Caj el Negro!”. Llavors, vengué es sant de mumare, santa Apol·lònia i es infants feren sa representació aquella, sa “Brega d’olives” que jo havia escrit en mallorquí. I mumare, clar, tota contenta... Però jo ja els ho deia en es infants, que per parlar en mallorquí no havien de parlar veciat. Que jo també, sempre que podia els llegia rondalles, en es nostros infants. Sobretot quan estaven malalts i a ells els agradaven molt. A mi també, sempre m’han agradat. Sa padrina Maria mos ne contava, però ella no les llegia, eren rondalles que ella sabia de Felanitx. I sempre les deia igual, pareixia com si les sabés paraula per paraula. Sa meva cosina, na Bel, i jo totes contentes, venga escoltar sa padrina que mos contava rondalles. I mos mirava mem quina cara fèiem, amb aquells ullets blaus tan i tan transparents. Perquè sa padrina Maria tenia es ulls molt guapos, jo també else tenc blaus, però no else tenc tan transparents com sa padrina... Però sí, amb ses rondalles, m’agradava llegir-ne en es nostros nins. I també mos agradava molt escoltar-les per sa ràdio, per “Radio popular”. I va passar una cosa amb això des mallorquí... Va passar que, quan nasqué sa meva neboda, na Poloni petita, jo anava tota bruixada amb sa neboda. I jo ja tenia tres infants, es tres grans. Però vaig fer molta de bulla amb sa primera neboda, que llavors va ser s’única. I jo volia ésser

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

sa padrina, de totes passades. Però no hi va haver manera, monpare havia d’esser es padrí i tota la pesca. Així que, tampoc no hi vaig insistir molt. Però va passar que en Lluís germà i na Maria li parlaven en mallorquí i això a n’Àngel no li acabava d’anar. I mumare devia dir: “A la fi!”, però va ésser molt discreta, no deia res. Així que amb na Polonieta neboda no era com amb sos nostros, tothom li parlava en mallorquí, així com volien i feien sonpare i samare. I sa nina fa un any, camina i llavors, clar comença a xerrar. I tothom, com amb tots es infants, “que aguda!”, i res, lo normal en aquests casos, tot això. I ses nines nostres, que són un poc més grandetes, li corrien darrere i feien com es grans, li parlaven en mallorquí. I com que sa neboda era tan aguda i parlava en mallorquí, ses grandolasses nostres trobaven que allò era sa gràcia... Llavors n’Àngel trobava que sa neboda desbaratava ses nostres nines de parlar en castellà, “mos desbarata ses nostres...”, deia. I llavors, quan veia en Lluís l’hi deia i li explicava ses excel·lències de parlar en es infants en castellà”. Tant li va arribar a dir que en Lluís, que volia seguir ben igual parlant a sa nina en mallorquí, que n’estava ben convençut, li va dir a sa seva dona, a na Maria: “Mem, li podries dir a na Concepció, que parli amb n’Àngel, que jo ho vull fer així. Que tanmateix jo la duc ben pensada, vull parlar a sa nina en mallorquí”. I un bon dia, se va estrevenir que quedàrem totes soles un moment i na Maria m’ho explica tot i jo totd’una li vaig dir: “Bé. Teniu raó, parlaré amb n’Àngel”. I sí, n’hi vaig parlar com si fos una idea meva i, per acabar li vaig dir: “Àngel, ell és sonpare, deixa’l fer. Cada u a caseva ho fa així com vol. Ell ho vol així, ja és grandet”. I n’Àngel va arribar a deixar fer en Lluís, el deixà tranquil. Havia estat una situació una mica com se vulla, perquè n’Àngel, per dir-ho així, li havia fet com a d’homo bo a en Lluís germà. Perquè, com aquell que diu, noltros encara érem noviis i ells començaren a festejar. Però as cap d’un temps clar, ells havien de veure si se casaven i tota la pesca, que ja duien un parell d’anys de festejar. I en Lluís no acabava d’anar casador... I tenien una bona relació amb so cunyat, amb n’Àngel. Així que en Lluís reconeixia que era major -vuit anys de diferència- i més experimentat, i un bon dia li va fer un escolt: “Àngel, i tu què trobes d’això des matrimoni?”. I n’Àngel, clar, ja va veure per on anava. Li va cantar ses excel·lencies des matrimoni. És ver que noltros feia un parell d’anys que érem casats i estàvem molt ben avenguts. Tot això vol dir que en Lluís germà considerava molt n’Àngel, per això li sabia més greu que li sucàs tant es alls amb allò de sa nina. Però clar, bé que feia es meu germà. Tampoc no havia de fer una cosa, amb sa filla, que no volia fer, domés per fer cas a n’Àngel. Ben alerta. Sa cosa va ser que, fos que na Poloni petita les “desbaratàs” o per lo que fos, as cap de poc temps ses nostres nines, na Teresa i na Poloni, començaren a parlar-mos en mallorquí, sobretot a mi, amb son pare no tant. I mumare, ja ho crec, més contenta que un pasco. Jo els deia a ses nines que, si parlaven en mallorquí, no havien de parlar veciat, que havien de parlar com parlàvem es grans, no com això que fan segons quines nines que parlen amb sa boca encartonada, que són com a massa cursis. No és que hagin de parlar com un carreter, no, no és això. Ni molt manco dir males paraules, per l’amor de Déu, però parlar bé. I també utilitzar ses paraules que toca, que ara s’ha posat com a de moda dir: “pollo” en comptes de pollastre. Què vol dir aquest doi, si tota la vida hem dit pollastre, que hem d’anar ara a dir aquest doi de “pollo”... Que de vegades s’usen unes coses més doiudes... Com quan se posaren de moda ses butaques d’escai. Que fins i tot noltros en compràrem unes, però jo no vaig estar bona fins que les vaig fer tapissar de vellut. Però s’escai... Com amb ses butaques Morris, bono... Unes butaques tan guapes, que les anàrem a comprar mumare i jo, unes butaques que em varen agradar tant... I mumare, també li agradaren però les trobava cares, perquè valien bastants de cèntims. Però hi va consentir, jo li vaig dir: “Es meu sogre diu que un cop de bossa no fa mal”. I ella va trobar que sí, “Bé, domés se paga una vegada, venga ses butaques”. Unes butaques Morris tan mones... Justament idò sa meva cunyada trobava que s’havien passat de moda, que volia unes butaques més modernes... Mirau. Però jo no li vaig dir res, què li havia de dir, a mi me podia caure tort, però què havia de dir. Era ca seva, cada u a ca seva ho fa així com vol. Però a mi m’agradaven molt aquelles butaques Morris, i tot per posar unes butaques d’escai adotzenades... Res, és ben ver, cada u a ca seva ho fa així com vol. No hi vull pensar pus. Però hi ha coses que, maldament no s’usin, són bones i són guapes. Com són ara ses sabates. A mi, com a tothom, m’agrada anar de moda, dur ses sabates que s’usen. Però també m’agrada que ses sabates siguin bones, de pell bona, falagueres, cosides a mà, mallorquines. Perquè, això sí, ses sabates han de ser mallorquines. I com que de vegades he d’estalviar una mica -què hem de fer-, m’estim més comprar-les a “Galeon”, darrera canostra. Tenen sabates passades de moda, però són boníssimes i guapes. Idò bé, jo les sol comprar allà. Tanmateix unes sabates bones, guapes, noves, encara que estiguin passades de moda, sempre seran unes sabates bones. I si vas ben pentinada i ben calçada, encara que duguis roba normaleta, coriosa, ja vas bé, tot resulta millor. Però tornant a s’economia domèstica, tornant a s’època d’ “es petits se mos acaben”, jo cavil·lava, mirava n’Àngel i en Martí, que noltros ara els veciavem una mica més: es pastorets, es gelats, anar a la mar, es Cavall Fort... Que era poc però moltes de mosques maten un ase. I llavors hi havia es gasto gros, ses coses necessàries o imprescindibles. Havíem d’estalviar i justament en un moment que mos havíem avesat gastar una mica més, que ja no dúiem aquella vida tan estreta... També pensava en en Lluïset que, amb catorze anys encara era petit, però pensava amb n’Emili i s’anar a Barcelona i hauríem de tornar estrènyer la casa. O sigui que sí, havíem començat a dur una vida no tan adusta i ara sa perspectiva era tornar-hi... Però, ja ho veurem que “la vida sigue igual...”. I amb aquestes se’n ve n’Àngel fill que ja començava a coneixer-me, perquè clar, a mi amb un argument així, raonable vaja, aixi mateix em poden convèncer. Se’n ve idò i em diu: “He parlat amb un nin de sa meva classe i m’explicava que havien anat en es cine amb sonpare i samare. I noltros, es papà, tu, en Martí i jo, com així no anam mai en es cine?”. Jo no vaig dir res però vaig haver de pensar: “Té raó, amb son pare i sa mare aquests dos petits no van mai en es cine”. Perquè amb sos grans anàvem tots es diumenge en es cine parroquial de Santa Catalina Thomàs, però ara no. Ja no hi anavem, ni amb sos petits ni amb ningú, perquè feia molt de temps que l’havien llevat, es cine de Santa Catalina Thomàs. Així que un bon dia anàrem en es cine, a veure no sé què. Vèiem pel·lícules com: “Sor ye ye”, “Que vienen los rusos”, “El gendarme se casa”, “Hibernatus, el abuelo congelado”, “Le llamaban Trinidad”..., i pel·lícules així, d’infants, i ells ben contents, clar. I jo, si va a dir ver, també m’ho passava bé amb aquestes pel·lícules, ja ho veus. I ensaboria es darrers anys de tenir infants petits a ca nostra. Però, domés mos faltava això des cine per afegir en es banyat, justament. Però, aixi mateix, gràcies a Déu, ses coses se varen compondre bastant amb sa nova feina de n’Àngel. N’Àngel fill no era un gran estudiant, sa veritat. No anava gaire d’estudiar ni de fer feina. Bé, feia sa mínima per anar aprovant i au, així, justet, justet, anava passant. Però cavil·lava, i de quina manera, son pare i jo mos ne fèiem creus des seus raonaments. Perquè sovint te muntava uns bons arguments. Tu volies que fes A, posem, i ell volia fer B, i jo: “Ja ho seràs caparrut és això altre que has de fer”, i ell: “Però som iguals. Jo vull fer una cosa, i bé, m’hi mantenc. Tu vols que en faci una altra i t’hi mantens també. Tots dos estam igual, mos mantenim igual en ses nostres postures. Som igual de caparruts...”. Un altre dia se’n va venir, mos argumentava en contra de sa pena de mort, i noltros mos pensàvem que qualcú l’hi havia ficat dins es cap, que no era una idea seva. Perquè ell encara era petit, devia tenir onze o dotze anys. Però no, ningú l’hi havia ficat en es cap. No, ja el coneixíem i vérem que no. Ell, més o manco inspirats, construïa arguments i tu ja veies que ses idees eren seves. I mos diu: “Si matar està malament també està malament matar un assassí. Si es manaments diuen que no s’ha de matar, tampoc s’han de matar es assassins. Es manament diu “no mataràs”, res pus. No diu “no mataràs llevat des assassins...”. Clar, què li podies dir?

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

Tenia raó. O vaja jo ho trob. Ell no ho acabava de veure però estava posant en solfa moltes de coses. “Mem si tendrem un disgust”, pensava jo. Però ca, era un infant. Un dia, a ca sa meva sogra, la mama, vaig sentir que n’hi parlava, vaig sentir es final de s’argumentació des nin i la mama li contesta, que jo vaig pensar, “mem, què li dirà la mama?”. I ella li contesta i li diu, domés dues paraules: “Tens raó”. Això li va dir, domés això: “Tens raó”. Jo ho puc dir perquè som sa nora, sempre va ser una dona molt raonable, sempre va tenir molt bon cap. Però n’Àngel va començar amb això de sa pena de mort i no aturava, era molt pacífic però també era molt crític amb ses coses. Anaven passant es anys i se mos fa com a pacifista, llavors que se volia fer objector de consciència, llavors diguent que s’hauria de votar “no” a sa Constitució. I ell, com sempre, te feia es seus raonaments i ses seves filosofies: “Ah sí, sa Constitució, sa Constitució... Idò una de ses coses que hi diu és que ses comunitats autònomes no se podran federar, per què? Això és que no volen que mos facem costat uns amb sos altres, això és un divideix i venceràs! No, basta aquesta mostra, s’hauria de votar que no a sa Constitució!”. Ell tampoc no és que et digués: “Tu, has de votar que no”, no, això no ho feia. Però donava sa seva opinió. I anava contra corrent, perquè per sa televisió, pes diari, pes carrer, sa gent, tothom, sa gent normal, com noltros, estava per votar que sí. Moltes de vegades n’Àngel deia totes aquestes coses de sa Constitució amb ses conversacions amb en Martí, ells dos sempre xerraven, és ver. I anava contracorrent amb sa Constitució... Però primer de tot això de sa Constitució, bastants d’anys, vàrem tenir problemes amb es grans. Bé, amb na Teresa no, que era bastant pacífica. Ella ja mos havia deixat ben clar que volia estudiar Magisteri però no volia fer oposicions, qui parla clar l’entenen, però res més, ella no era rebel·la. Es que realment eren rebel·los, eren na Poloni i n’Emili, Bono... Tots dos eren des morro fort. Amb na Poloni les mos vàrem tenir perquè ella feia quint de batxiller, això era devers 1964, acabava de complir catorze anys i volia deixar es estudis. “Jo ja tenc es batxiller elemental, vull fer feina, no vull anar més a ca ses monges”, deia. I que no, i que sí. I torna’m hi tornall, i torna’m hi Tonina... Que era una cosa... I jo: “Què vols dir? Jo vaig fer fins a sext de batxiller i ara tu estudiaràs “menos” que jo. Amb lo contenta que estic jo d’haver estudiat! Quantes de nines voldrien estudiar i no poden... Ah no, de cap manera...”, “Però ses monges són molt males de sofrir, ses altres nines quasi totes varen deixar d’estudiar l’any passat”, “Idò a mi m’és igual lo que fan ses altres nines. A ca seva ja s’aclariran...Tu ets filla meva i elles no, ja tenen sonpare i samare i... Ja s’arreglaran. No, tu ets filla meva i de cap manera deixaràs d’estudiar... Que llavors no vols estudiar més? Bé, com vulguis. Però es batxiller l’has de tenir, perquè si un dia te pega per estudiar ja tendràs això fet. Que no ho veus?”. I ella que no i que no. I son pare no em feia la contra però quan estàvem tot sols em deia que trobava que, com que era una nina, que fes lo que volgués, que un nin ha d’estudiar però que una nina no hi importava. Però ca, cap des dos no em convencé, ni per un moment, què vol dir una filla meva no fer ni es batxiller superior... I sa nina hi va arribar a consentir, va veure que jo estava ben segura en ses meves, que son pare no me desdeia i, a la fi, hi consentí. Així que va acabar es batxiller i llavors va estudiar aquesta carrera d’Assistenta social i llavors va fer Preu i Filosofia i Lletres i, bé. Però ses discussions havien estat fortes, perquè sa nina, na Poloni, no ho pareix però té molt de caràcter... Jo també volia fer Filosofia i Lletres, volia fer Història. Això era quan feia es darrer curs de batxiller, i en vaig parlar amb ses monges, amb ses Trinitàries. Sor Margalida trobà que era una bona idea. Però fer Història suposava anar a Barcelona, em digué que, si volia, podria estar a una residència que tenien ses Trinitàries a Barcelona. I jo tota contenta, vaig pensar que m’hi trobaria bé i que monpare i mumare, estant amb unes monges, amb unes monges que, a més, eren felanitxeres, donarien es braç a tòrcer. I així jo podria fer Història, o estudiar llatí, no sé, una de ses dues coses. Amb monpare no hi hauria problema, però mumare... Tenia es caràcter més difícil. Però ca, pots pensar..., aquell any que jo hauria hagut de començar a Barcelona va venir sa guerra i tot se va capgirar de dalt a baix. I, acabada sa guerra, jo ja era més gran, podia fer Magisteri a Palma i així, fent Magisteri, me’n vaig conhortar. A més que jo ja tenia es títol d’infermera i llavors vaig estudiar piano en es conservatori, en es carrer d’En Fortuny, era un casal amb un pati antic molt guapo, amb unes sales totes pintades així, al fresc. A mi m’agradava molt llegir coses sobre monuments nostros, hi venien informacions en es Diari de Mallorca, de tant en tant. Eren articles així, divulgatius. De coses de Mallorca o d’on se vulla. En record un que era sobre es monuments funeraris des Medicis a Florència, es que va fer en Miguel Ángel, em pens que hi estaven esculpits en Llorenç i en Cosme de Medicis. No sé quin des dos tenia un posat com a de meditar i per això es italians li deien: “Il pensieroso”. Pareix mentida tots aquests dois sempre m’han interessat i llavors, no m’he d’esforçar gens, aquestes coses em queden com a gravades. Jo crec que és perquè m’agrada molt tot aquest tualtem, s’història, s’art. És ver que m’anava molt bé per llegir que n’Àngel se’n dugués es nins a la mar, sobretot llegir coses d’això, d’Història, d’art. De vegades parlàvem amb so meu germà, en Lluís, de coses d’Història, d’Història de Mallorca. Ell comprava llibres d’això, es Corpus de Toponímia, es “Panorama Balear” i tota la pesca. Jo, a ca seva, fullejava tot això, si tenia un moment, m’ho volia llegir i qualque vegada me’n duia cosa a canostra. En parlàvem amb en Lluís de totes aquestes obres sobre Mallorca. Però sobretot eren es articles de divulgació des diaris, que llegia. Que primer en venien molts. També se va posar de moda, també s’usava, llegir ses “Selecciones del Readers Digest”. Eren uns llibres amb articles divulgatius de qualsevol tema, no m’acabaven de convèncer, però n’hi havia que estaven bé. De vegades els llegiem i comentàvem amb n’Àngel pare. Que jo de vegades dic això: “Es americans són uns ases carregats de doblers”, però qualque cosa bona tenen també. Com és ara amb ses pel·lícules, encara que n’hi de terribles, que tot són tirs i animalades, també en fan que m’agraden, com ses comèdies de na Doris Day o de na Catherine Hepburn. O, quan era més jove que m’agradaven ses pel·lícules d’en Clark Gable, sí, m’agradava en Clark Gable aiximateix... I, amb tot i amb això, es grans començaven a donar guerra. Na Poloni amb això de voler fer feina i no acabar es Batxiller i, quan la vàrem tenir pacificada, s’alça es germà gran. Bé va ser sa mateixa temporada, no record ara qui des dos va ser es primer. Sa cosa va ser que n’Emili se’n vengué un dia, devia tenir dotze anys, tot decidit que volia ésser de la OJE, i pensa! Quan el sentírem, sonpare i jo mos escarrufàrem tots. De la OJE! No en volíem saber d’altre. No en volíem ni sentir parlar de tota aquesta gent. Ja mos va bastar, n’estàvem ben desenganats. Això era genteta, bé, no vull dir tothom però què vols que et digui, jo no sé com ho puc explicar... Primer em digueren que si no em feia de la “Sección femenina”, jo era molt joveneta, acabada sa guerra, no em donarien es títol d’infermera. I jo es títol bé que el m’havia guanyat, no era cap turmassot, tenia es Batxiller superior, tenia es títol de sa Creu Roja. I havia estat tota sa guerra fent d’infermera a l’Hospital Militar, voluntària, que no cobràvem res, perquè jo era de sa Creu roja i volia ajudar. A més de fer feina de franc, que molt bé, perquè jo ho volia fer, mos havíem de pagar s’uniforme i altres “gastos”. Havia ajudat a operar, havia fet tot quant m’havia tocat fer, que sa feina d’infermera de vegades és terrible, però terrible de veres i això durant tres anys. I no havia de tenir es títol?

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

I això després d’aguantar es gallecs del “Baleares”, que sí, molt bé, tenien cremades, els havíem d’atendre. Es herois del Baleares deien per tot i bé, noltros en es principi mos ho crèiem. Però, quina gent, aquells al·lots, que eren de mals d’aguantar... No m’agradaven gens. Jo els atenia perquè era de sa Creu roja i era sa nostra obligació, però, què vols que et digui... I llavors torna aguantar la “Sección femenina” a s’escola des Hostalets, quan em demanaren si hi podria fer classes d’Història. I sí, vaig dir que sí, que hi faria classe. Que tampoc no cobrava res. Em va agradar tan poc aquella gent, que jo domés volia que s’avariàs es tramvia per poder dir que no hi podia anar. Que arribaves allà i no podies ni dir: “Bon vespre!”. Que ja te podien envestir totes aquelles de la “Sección femenina”: “Habla español, habla español! Que no hicimos una guerra para eso”. Qualsevol cosa et deien. No m’agradava gens que em fessin es comptes aquelles nyeu-nyeus. És que..., no poder dir ni “bon vespre”..., on s’ha vist mai. Si jo aguantava era per ses alumnes, ses nines, ses al·lotes més ben dit, que havien anat poc a escola i qualque cosa aprenien. Però aquella gent de la “Sección femenina”, allò de no poder dir ni “Bona nit” a ses alumnes quan sorties de classe... Que això no era lo pitjor, que ja li val, que llavors resultava que hi havia molta de gent embullosa, interessada, tot era tenir bo amb un o amb s’altre. Era un estar ficat sempre amb intrigues i coses rares. O sigui que, vist com eren aquesta gent, jo no anava de falangistes, ells a ca seva i noltros a canostra “i es tests a Son Coll”. Ca, es nostro nin a la OJE... de cap manera. Ficat en es dotze anys en política, no, per aquí no hi passàvem, ni sonpare ni jo. Ja és que n’estàvem ben segurs, perquè com va insistir es nin... Pobre infant, ell què sabia. Ell anava bruixat amb ses excursions i es campaments, s’uniforme i totes aquestes coses que agraden en es al·lots. Teníem unes discussions molt fortes amb ell per això, record que un dia n’Àngel fill mirava com esglaiat enmig d’una d’aquestes discussions. No és que n’Emiliet mos faltàs en es respecte ni res de tot això -pobre d’ell!-, però se posava fort i era molt caparrut amb sa cosa aquesta. Així que noltros, perquè quedàs ben convençut, cercàrem una sortida, a sa situació. Llavors li diguérem: “I si te cercàssim sa manera d’anar amb una gent que fan excursions i campaments?”. I és que vàrem saber que a la Parròquia, a l’Encarnació, hi havia un grup de gent que feien excursions i tot això. I, lo que mos agradà més, era una organització seriosa i catòlica, era es “Moviment escolta catòlic”. I no eren de la OJE ni res parescut, al contrari eren com a mallorquinistes. Tot mos anava bé domés perquè era una cosa de la Parròquia, això ja mos bastava. Llavors es nin, n’Emiliet, quan sabé que feien excursions i campaments i tota la pesca, ja li començà a anar bé. Noltros havíem contactat amb aquest grup d’escoltes gràcies as germà de sa meva cunyada Maria. Jo no sé si va ser es meu germà, en Lluís, que mos ho digué, va veure que n’Emili, que era es seu fillolet de l’ànima, estava felló amb noltros. Per mi sí que va ser ell, em digué: “Concepció, es meu cunyat, en “Tolo”, està ficat en cosa d’això d’excursions i campaments per al·lots. Ell és es seu capellà, diu ses misses en es campaments que fan. Parlau amb ell si ho trobau. No tenen res a veure amb la OJE, són mallorquinistes...”. I jo vaig veure el cel obert, es nin volia excursions i campaments... I a mi ja m’anava bé que fossin mallorquinistes, no em sabia gens de greu, “així podrà dir “bon vespre” i “bona nit” ben tranquil”. I sonpare, quan l’hi vaig dir li va agradar tot això de sa parròquia i ses excursions. I res, així va ser com n’Emiliet va entrar en es escoltes i llavors darrere ell tota sa família, un darrere s’altre. Perquè n’Àngel i en Martí encara no tenien s’edat, però as cap de poc temps ja hi entraren. Això devia ser un parell d’anys després, un bon dia se’n ve n’Àngel fill tot gojós, que prop de s’escola, des Lluís Vives, estaven fent un “rascacielos”. I tot era dir que bé, som moderns, visca es progrés. I ell era..., jo no ho sé exactament, devia tenir devers dotze o tretze anys, era un al·lotet content. Se’n ve tot satisfet idò i m’amolla: “mamà, mamà, que bé, a La Puresa hi fan un rascacielos!”. Això era a sa cantonada de ses “avenides” amb general Riera. I jo el me mir i li dic: “I ara no veus que això és un desastre!”. Llavors li vaig explicar perquè jo pensava això: A mi que m’agradava tant mirar es Galatzó..., una muntanya que sempre m’ha agradat tant. Llavors li vaig contar tota s’història meva amb aquest puig. Que és una d’aquestes coses que fas d’esma i pentura no contes a ningú. Idò la hi vaig contar fil per randa, punt per punt: que sovint, sovint, quan passava es primer “semáforo” de ses “avenides”, davant de Sant Miquel, aprofitava per girar-me cap en es Galatzó, per guaitar-hi, i mirar la feta: que si hi havia niguls, que si estava estirat, que si se ponia es sol, que si es sol s’acabava de pondre, que si es niguls el tapaven... Era qüestió de mig minut, ca, no tant. Però era un moment tan guapo... Jo contava tot això i es nin me mirava una mica esglaiat. Jo seguia: I ara faran aquest “rascacielos”, aquest animalot, aquesta casota someral, que sols no veuran gens de muntanya ni un sant remei. Que taparà es Galatzó, amb poques paraules. Saps si aquestes monges de la Puresa no haguessin venut s’escola, bones feines tengueren. Una escola tan guapa, tan ben feta, lo que va valer, bons doblers. I ara tot tudat i fora Galatzó... Tot això li vaig explicar a n’Àngelet i ell va quedar com a esglaiat, que sols no va ni motar... Jo crec que va entendre es meu punt de vista, massa que ho va entendre, perquè si ell no quedava convençut d’una cosa, bé que t’ho deia, bé que te donava raons i més raons. Jo el vaig mirar, pobre nin, pentura vaig fer llarg, perquè feia una cara de dir: “Animals, i té raó mumare, que hi anava d’errat...”. Feia talment aquesta cara. Sí, per mi que va quedar convençut, m’agrada que sàpiguen apreciar ses coses guapes, aquestes coses que te fan sensacions agradables, que, no sé com dir-ho, te fan com a ganes de respirar fondo... Però n’Àngel, és ver, si ha de remugar també en sap. Com un dia, que llavors vàrem riure amb son pare. Va passar que, es vespre, miràvem una pel·lícula per sa televisió i era “dos rombos”. Res, que cap des grans mos n’havíem temut, sonpare era pes quarto, jo sortia des quarto de “banyos” i no havíem vist es “dos rombos”. Perquè domés surten un moment en es principi i llavors desapareixen. Miràvem sa pel·lícula idò tots quatre i en Martí se gira totd’una i em diu: “Mamà, la podem veure? És dos rombos”. I jo: “Dos rombos? No, de cap manera, au, a dormir que ja és hora!”. I bono, n’Àngel fill, tot era dir en es seu germà que per què havia motat, que no hauria d’haver dit res. I llavors a mi, venga remugar i tot era dir-me que, tot en gros, dos rombos, que molts de nins de sa seva classe les veien... “Idò a ca seva que facin lo que vulguin, ja s’aclariran son pare i sa mare. Voltros su fills meus i no veureu pel·lícules de dos rombos!”. Però, com que són bons al·lots, a la fi varen partir a dormir i demà serà un altre dia! Però sa “campeona” des remugar era na Poloni. Un bon dia se’n ve i mos diu, a sonpare i a mi, que ja estava bé de resar el rosari, que era molt avorrit, que ella se negava a seguir passant el rosari amb noltros. Jo no sé si això va ser quan la teníem “pacificada”, que l’havíem convençut perquè seguís estudiant es batxiller superior. Idò va dir que no volia resar el Rosari. Bono, sonpare i jo, quan la vàrem sentir..., vàrem quedar què no sabíem què fer, no sabíem què dir. Sa nina ja era gran i no mos pareixia correcte obligar-la a resar amb noltros, fer-la resar per les males. Mos costava pena pensar això però ho arribàrem a veure, no la podíem violentar i fer-la resar fort-i-no-et-moguis. Bon Jesús, quin dilema, ja la teníem armada... I com que no sabíem què havíem de fer ni per on prendre, ho vàrem consultar amb un capellà. I res, ell mos va fer una sèrie de preguntes: s’edat que tenia sa nina, què havia dit exactament, com ho havia dit... I llavors mos va dir que, efectivament, trobava que no l’havíem de violentar i fer-la resar per la força. Que ja era gran i tenia dret a decidir, que la deixàssim fer, que si l’obligaven li podíem provocar una reacció contrària. Que seguíssim resant amb sos altres però a ella que la deixàssim fer.

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

I llavors noltros vàrem dir que no, que no tornaríem passar el Rosari amb sos nins. Perquè, “o tots moros o tots cristians”. I en aquest cas “tots moros”... Que si ella no passava el Rosari es altres remugarien d’haver de resar... Clar, no podia ser, ella no i es altres si. Pots pensar... Idò fora! “Lo millor per desmamar es ruc és matar sa mare”. Bé, no sé si això és una mica irreverent, no ho hauria d’haver dit. Però sa cosa va ser que se va acabar es rosari, no el passàrem més en família. Que també és una mica trist, però tanmateix es infants no pensaven en resar, pensaven en jugar. Per això es més petits domés resaven un misteri, però de més grandets ja el resaven tot i era una mica feixuc per ells. Llavors, son pare i jo, vàrem resoldre que es Rosari el passaríem noltros dos totsols cada nit, “antes” de dormir. Sí, passaríem el Rosari cada nit, amb sa intenció que es nostros nins fossin bons al·lots, persones cabals, bons cristians i que no els faltàs res. I així ho hem fet sempre, passam el Rosari i sa intenció és pes infants nostros, perquè siguin feliços, pes nostros infants. Cada nit. Jo no sé si ja havien tapat es Galatzó quan passà aquesta feta. Pareix un doi però és així, jo havia de pensar en qualque cosa així, una mica difícil i... De vegades me venia una idea sense més ni més, una idea que me pareixia sa solució. Me venia -bé com a tothom- llegint un llibre, es diari, mirant el cel quan despenjava sa roba des terrat, mirant sa televisió, en es cine, escoltant una cançó -encara que no m’agradàs, com “La vida sigue igual”-, mirant es Galatzó, fins i tot passant el Rosari... Jo que sé, era com si me vengués “s’inspiració” i au, ho ves tot més clar. Fos lo que fos. Però no m’agradava gens tot això des Galatzó, clar. Tampoc em va agradar que fessin es “Dique del oeste”, no, no m’agradà, gens ni mica. Això va ser quan éra fadrina, quan festejàvem amb n’Àngel. Ell deia que estaria molt bé es “Dique”, que si això era es progrés, que si això era modern, que un gran port feia una ciutat més important... i jo que no, que no m’agradava gens. Que baix de la Seu s’aigua era neta, transparent. Que quan fessin aquest port someral tota seria tèrbola i verdosa, com a tots es ports. I no mos posàvem d’acord, gens ni mica. Cada vegada que arribàvem a sa murada, baix de la Seu, guaitàvem i teníem sa mateixa discussió. Bé més que discussió podríem dir que era una polèmica que teníem armada. Però sigui com sigui, no mos posàvem d’acord. Jo qualque vegada pensava: “No ho sé si mos convé casar-mos. D’allí ha de venir..., si no convé val més deixar-ho estar...”.Però vaja, ses coses varen anar envant, aiximateix. Que jo de vegades pens que si hagués quedat fadrina m’ho hagués passat molt bé. Hauria fet oposicions i feina, m’hauria comprat un cotxet, una caseta a Galilea o a Sa pedra de s’ase... M’hauria apuntat a totes ses festes i bulles que hagués pogut... Però bé, varen fer es famós “dique del oeste” i ja ho crec, n’Àngel seguia ses obres encantat, i varen durar molt de temps. Jo m’ho mirava tot i no m’agradava gens, però tampoc no hi volia pensar, tanmateix... Finalment, quan acabaren, tot d’una volgué que l’anàssim a veure, es “dique”, s’animalot aquest, i jo no vaig dir res. Què havia de dir i ja estava fet, no tenia remei, “Déu mos guard d’un ja està fet o d’un jo no m’ho pensava”... I mos n’hi anàrem. Mos hi vàrem fer fotos amb sos infants. Jo somreia, a ses fotos. Sí, molt bé, ja el tenim, ja tenim aquesta escullera someral... I llavors la Riba que era una cosa tan guapa, no tenen més idea que llevar-la. I per què l’havien de llevar? És que no en pensen de bona... Idò, fora la Riba! Sempre li tocava rebre a la Seu, perquè llavors “armaren” s’autopista per davall que s’hi valien ulls per mirar... Però no sé si es pitjor lo de la Bonanova, bé, jo “per no triar no prendria“... Encara que és ver que amb això de la Bonanova, bono, no sé com ho he de dir, per aquí sí que no hi pas. Aquí sí que no hi donaré es braç a tòrcer, com amb es Galatzó. Tant que m’agradava baixar des de Can Tàpara per la Bonanova..., que començaves a veure la mar i la Seu, ses barques, es puig de Randa, es cap enderrocat... Vaja sa “bahia” nostra, que se valien ulls per mirar-s’ho. Què m’agradava anar baixant amb so cotxo i veure una vista tan guapa..., una vista així, que pentura te sortia darrera d’un revolt o que s’anava destapant així, mentre anaves baixant. Sí, què m’agradava... I ara no hi vull pensar. Hi han fet hotels i cases i apartaments i..., jo què sé! Un desgavell, que tot són casotes que tapen sa vista de mala manera, que no hi ha dret. Què vol dir. M’agrada tan poc que m’estim més no tornar-hi pus, sí, m’estim més no tornar passar per allà. M’estim més recordar-ho així com era i no veure aquesta desastres que han fet... Bon Jesús, no, no hi vull tornar pus, ho han tudat tot. Sort que totes aquestes coses tan desastroses no les han fetes de cop, així i tot és mal de pair... Amb el temps ses coses són més bones de pair, totes, ses bones i ses dolentes. N’Emiliet començà sa carrera, noltros vérem que aiximateix podíem passar es dia a dia, sense haver de manllevar res ni fer cap bastreta de Correus. Es nin va partir, tots anàrem en es moll, no hi puc pensar... Es nostro ninet que se n’anava totsol... Però, gràcies a Déu. Era una alegria i una tristesa, però “la vida sigue igual...”. Idò se’n va es “barco”, adeu, adeu. Tornam a canostra una mica cop pius. Arriba l’ondemà, dinam tots en es menjador i treim sa maionesa de sa gelera. I bono... Jo no sé qui va dir, jo no sé qui de cop se’n temé..., per mi que va ser na Teresa que amolla: “Oh..., i aquesta maionesa la va fer n’Emili! ...”. I tots quedàrem entafaril·lats, oh, sa maionesa, sa que va fer es nin just abans de sopar, anit passada, just “antes” de partir... Mirau... Sa partida des nin va ser una cosa molt sentida, molt emotiva. Perquè des nostros infants n’Emili va ser es primer que va partir... Però son pare i jo estàvem tan contents... No fèiem més que donar gràcies... I és ver, passaren tantes de coses en cinc anys. Però les anàvem paint i fèiem es nostro cap envant, quin remei... I amb aquestes que Na Poloni se mos torna sublevar, tant, que tot era passar pena, que jo no tenc vocació de màrtir, precisament, gens ni mica. Però venga passar pena amb aquesta nina nostra, totalment desbaratada, trobava jo. Ja n’hi podies dir de coses, tot li era igual, ses coses que li deies era com si no l’afectassin en absolut. Sa nina deixa es “novio”, en Gori, que tots l’estimàvem, i se posa a festejar amb un al·lot català que ningú coneixia i..., desbaratada amb aquell enze. Que llavors va resultar ser es gendre perfecte, que amb trenta anys escasos ja va ser catedràtic d’universitat... Bé idò tot se va solucionar, noltros que no sabíem de quin cap havíem de fer estelles amb aquesta nina i de cop, en dos dies se mos casa, mirau... Que, amb en Gori, ja parlaven de casar, ells. I monpare també, que va fer aquella glosa: Que l’any que ve, si Déu vol, seguem tots a sa rotlada, amb na Poloni casada, amb en Gori, si convé Idò no degué convenir..., o sigui com sigui, sa cosa no va anar envant. Mos va saber greu, perquè tots l’apreciàvem, en en Gori. I se portava molt bé amb sos nostros petits. Record un dia que se n’anaven a nadar ells dos, amb aquell cotxo antic, que havia estat des seu padrí, un “balilla” gris molt guapo que tenia en Gori. Llavors els pegà per dur-se’n n’Àngel i en Martí, que en aquell moment devien tenir devers tretze i onze anys, cosa d’això. Varen anar a Son Verí, i res, hi arriben, arriben a la mar. I es nins nostros tenien un matalàs inflable, l’armen, se’n van cap a s’aigua i en Gori, molt entenimentat, els diu: “No aneu cap allà amb so matalàs, que hi ha un corrent i llavors és mal de fer tornar”. I res, amb aquestes na Poloni i en Gori s’ajeuen en es sol i n’Àngel i en Martí agafen es matalàs i se fiquen dins s’aigua. I no tenen més idea

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

que anar cap allà on en Gori els havia dit que no anassin... Mirau, és que es infants no en pensen de bona... I, efectivament, quan varen voler tornar no podien i totd’una comencen a pegar manotades perquè na Poloni i en Gori els vessin i els anassin a ajudar. Bono, sa sort va ser que totd’una els veren i res, en Gori, el pobre, carregat de paciència, se fica dins s’aigua i nadant nadant els va anar a cercar. Com que ell coneixia per on havia d’anar i no anar, per mor de ses corrents de s’aigua, va fer com una voltera per evitar es corrent, quan tornaven. Res, sabent per on convenia anar, va pegar estirada i totd’una va tenir es infants a sa vorera de la mar, en salvament... Tot això llavors m’ho contaren ells dos. No se`n podien avenir que en Gori hagués estat tan bon al·lot, hagués tengut tanta de paciència. No se’n podien avenir quan m’ho contaven. “Noltros mos hem portat malament, hem fet lo que ell mos havia dit que no féssim... I llavors mos ha vengut a ajudar i no mos ha renyat gens...”. Estaven una mica compungits de no haver fet cas de’n Gori i contents que hagués tengut tanta de paciència amb ells. I clar jo ja no vaig sucar es alls sobre que s’ha d’escoltar es adults i tot això, jo ja veia que sa lliçó ells mateixos la tenien ben apresa. Vaig passar una mica de pena “mirau, si resulta que han d’avisar sa creu roja per anar-los a cercar o jo què sé, aquests infants...”. Però també els me mirava, com totes ses mares, eren tan monos. Es nostros petits se mos estaven acabant, era cosa de tres o quatre anys. I, aiximateix, ja començaven a tenir una mica de coneixement, almanco per tèmer-se’n de que havien fet un desastre. Ja és qualque cosa. Ho vaig contar a son pare, un moment que estàvem totsols i, si no pensaves en es perill..., és una d’aquestes coses que te fa fer sa mitja... No tenen més idea que anar allà on els havien dit que no anassin... I és que ses nostres nines ja eren grandetes i era com si jugassin a fer de donetes amb sos germans petits. Ja feien feina, tenien qualque dobleret. En Lluís, no en parlem n’Emili, és ver que varen esser primerencs, totd’una que els deixarem sortien amb amics i se n’anaven de ses seves. Però a n’Àngel i en Martí, de tant, tant na Teresa, com na Poloni, els se’n duien a Ses Illetes o a S’Arenal. Se’n duien dinar, feien “bocadillos”, nadaven, feien castells a s’arena, dinaven a sa platja. Elles ja eren grans i feien es seu paper de grans i, es petits nostros, encara eren infants i feien una mica de veciats de la casa. Primer na Poloni els se’n duia qualque dia a sa platja amb aquella amiga seva, què nom? Ah, sí, amb n’Antònia Canyelles. Amb en Gori, llavors, poc, només una vegada o dues. Una i oli, degueren dir. Però no, no va ser això, va passar que era a final d’estiu i ja s’acabà sa temporada. Na Teresa qualque vegada els se’n duia tota sola, anaven a s’Arenal, feien castells d’arena, se feien qualque foto, nadaven. Llavors anaven a dinar més endins on hi ha aquell pont des tren, es pont de ses set boques, em pens que li diuen. A mi em feia gràcia, elles, amb de-vuit o de-nou anys jugaven a fer de grans i es dos petits encara eren tan infants... I tots eren fills nostros, es grans i es petits, i es mitjancers, clar. És com quan batiàrem n’Àngel, na Teresa li va fer de padrina jove, n’estava tan orgullosa, tan gojosa... Tant que llavors es altres per mi que se posaren com a gelosos. Però és ver que, en poc temps mos passaren moltes de coses, qualcunes no tan bones de pair. També passaren desgràcies, va passar això de mumare. No puc explicar com jo estimava mumare, bé, com totes ses filles. Una persona tan entenimentada... Amb moltes de coses jo l’admirava. Aquell metge, es neuròleg, en Sanxo, li va receptar unes pastilles perquè tengués més bona vida, que s’asserenàs una mica. I ja no en va sortir, quin desastre de metge. Va ser cosa de dies. Mumare que cada dia pujava tres pisos a peu, una vegada o més, ja quasi no podia ni caminar, domés de prendre ses pastilles sa primera vegada, va passar això. Era un divendres horabaixa i es dissabte dematí li vaig dir a n’Angelet nostro que pujàs un moment a ca mumare, per estar amb ella, no podia estar tota sola, perquè monpare havia hagut de sortir i, primer de tot, passà per canostra a dir-m’ho. Llavors, totd’una, la duguérem a canostra. Va ser un desastre. Jo hauria volgut que hagués estat una cosa més dolça, per dir-ho així. Com quan se va posar tan malament sa padrina Maria, que vàrem demanar en es metge: “Què té?”. I ell contesta: “Res, és com un llumet que s’apaga...”. Quan va haver passat tot, encara no havíem fet es funeral, en Martí nostro tenia angines. Idò quan ja havia passat tot, record que, totd’una, va venir la mama a donar-me es condol, va ser sa primera. No sabia què m’havia de dir, la record ara mateix com si la ves, em deia: “Ai filla, ai filla...”. Jo ho vaig agrair, clar, que vengués i que fos tan discreta, tan humana. Vertaderament era una dona que tenia molt de seny. Després, passat es funeral, jo vaig tenir un petit problema de salut, tot va ser cosa de sa bufeta de sa fel, de llavors ençà, de tant en tant, m’havia de posar a règim. Allò ja va ser una cosa que em quedà de per vida, un pic en s’any, o pentura cada dos anys, tenia un parell de dies amb aquell malet en es costat, aquell oiet, aquell estar mortificada, no estar bé. Era un desastre. Sa part bona era que, quan ja estava bé, resultava que amb so règim, m’havia aprimat un parell de quilos. I tot, es vestits, tot, m’estava més bé. I em tornava alegrar i m’ho passava bé amb sos nostros nins, amb sa gent de canostra. M’aconhortava també veure que monpare, passat es disgust, estàs tan trempat i passant gust de totes ses coses. I sí, quan no estava bé m’havia de posar a règim, llavors, passava es temps, m’anava recuperant, m’anava alegrant... Llavors me mirava i me veia que m’havia aprimat i me veia tan bon tipo... I bé, a mi me bastava sortir en es carrer de Sant Miquel a fer una volteta, mirar mostradors, cavil·lar una mica, mirar es Galatzó. Cavil·lar sí que havia de cavil·lar, perquè sempre hi havia moll a un cap, sempre hi havia coses per resoldre... O sigui que quan s’acabava sa malaltia, sa crisi aquella, totd’una m’alegrava. I vaig descobrir que es pecat era no saber aprofitar ses coses que tenim, no passar-ho bé quan pots, no passar gust de ses coses més avinents. Això és es pecat. I me tornava venir s’alegria, ses ganes de punyir i em sentia amb força per fer ses coses. Una força que te venia de l’aire del cel, sense pensar-hi. N’Àngel pare no sé, tenia més fe. Era creure cegament lo seu, que segons com ho penses és admirable. Però jo també en volia tenir, de fe, pentura en tenc tanta però d’una altra manera. Tanmateix jo, si pensava en la mort, no ho veia tot tan clar. Llavors no hi pensava, no hi volia pensar, i deia allò que vaig llegir a no sé quin llibre: “A vivir, que la muerte es segura!”. Feia com sa padrina Maria, feia feina “per no tenir malspensaments” o m’escoltava es nostros nins quan deien qualque doi des seus, que me tornava pegar un atac de riure, coses d’aquestes. Tant en Lluís, com n’Àngel com en Martí, em feien riure molt, no és domés perquè fossin fills meus, és que m’ha agradat sempre es seu sentit de s’humor. I n’Emili, bono, quan varen guanyar es primer premi des concurs des Parc de la mar. Va ser una alegria apoteòssica. Amb un jurat tan prestigiós: en Joan Miró, en Josep Maria Sert... I ell un infantó de vint i pocs anys que ja havia guanyat aquest premi i anaven a fer llavors es parc amb so seu projecte. Es projecte era d’un equip, em pens que eren tres arquitectes, un dels quals ell, es nostro nin. Bono, sí “la vida sigue igual...”, sí, però ara un poc més “igual”... Llavors na Teresa, que ja feia anys que feia feina i havia acabat Magisteri, va voler fer Filosofia i Lletres. Em va dir que mem si estudiaria amb ella, mem si jo començaria sa carrera també. Jo per un moment m’ho vaig pensar, va ser un moment, em vaig sentir com si fes dos dies que jo havia acabat es Batxiller, quan havia mirat sa residència de ses monges a Barcelona. Com si no haguessin passat tants d’anys i tantes de coses. I ella em deia: “Matricula’t, mamà, anirem a classe juntes. I si qualque dia tu no pots venir te passaré es apunts, estudiarem juntes...”. I jo vaig estar a punt de dir-li que sí, jo encara em sentia jove, tenia es batxiller, sa carrera de Magisteri i me podia matricular directament. Era com una segona oportunitat, jo que volia fer feina, que volia fer coses. A més que veia sa nina tan il·lusionada... Ella volia seguir

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

fent feina de mestre i entretant anar fent sa llicenciatura, era una cosa que m’agradava molt per sa nostra nina, per na Teresa. Amb na Poloni no havíem de passar pena perquè havia agafat es llis, en això d’estudiar, i sempre en pensava una. Però a la fi vaig veure que no, jo tenia molts de mals de caps, molt de trull a canostra. Na Maria d’Establiments tornava major i ja no feia tantes de coses, na Celia mos havia hagut de deixar. Sí, venia una altra dona, però ca, jo no podia..., ja m’hauria agradat. I llavors també vaig tenir una mica de por, jo que sempre havia tengut tan bones notes, no sabia si passats tants d’anys m’aniria tan bé. Perquè, a més, amb tantes de feines no tendria gaire temps per estudiar. Així que, a la fi, em sabé greu, però li vaig dir a na Teresa que no, que tenia por de no tenir tan bones notes com sempre havia tengut. I aquí va acabar la cosa, ses coses venen com venen. I na Teresa començà a estudiar, hi va haver un professor seu que li agradava molt, era en Francesc de Borja Moll. Bono, noltros n’estàrem molt contents, quan sabérem que era es narrador de ses Rondalles de sa ràdio, de Radio popular... Mos agradà molt, i ella tota revolucionada, se’n venia i venga dir que es mallorquí és català. I noltros, ah molt bé, molt bé, si ho diu es professor. Però sa veritat és que totd’una mos hi resistíem un poc. I és que a noltros mos havien predicat tant i tant en contra des catalans i de Barcelona durant sa guerra i acabada sa guerra. I amb s’arribada d’En Bayo a Manacor no en parlem. Però hi havia coses que eren absurdes. Monpare que anà en es front de Manacor amb sa Creu Roja, com a responsable de ses ambulàncies. I es falangistes no ho entenien, anaven a monpare i el renyaven, que no havien d’arreplegar es ferits catalans, “los rojos”. I clar, monpare, mumare, i tota sa família mos ne fèiem creus, noltros no érem d’esquerres ni antifranquistes. Però tots sabíem que sa Creu Roja era una organització que no podia prendre partit, que era neutral. Jo mateixa era de sa creu Roja, feia d’infermera a l’hospital militar, jo bé que sabia que sa Creu Roja era per ajudar es ferits, fossin des costat que fossin. Què vol dir? Sort que monpare no els escoltava i feia sa seva, però era perillós, si no anaves de ses seves podies acabar malament. Són coses que, que vols que et digui, no m’agrada gaire pensar-hi, però és cert que es pensaments no tenen mai aturall. Aixi mateix, és ver, hi ha coses que sí, molt bé, les penses però no en parles. O perquè no està bé, com tantes de xafarderies que no serveixen per res més que per fer mal a sa gent. O perquè no te ve de gust. Es nins nostros ja ho saben, de vegades me demanen coses i jo o no contest o embull fil. Però ells ja ho veuen que jo embull fil, llavors no solen insistir, ja mos coneixem una mica tots plegats. Qualque vegada jo no tenc xerrera, amb això mos enteníem molt bé amb n’Àngel fill. Quan va morir mumare, al cel sia, passat poc temps em pegà allò de sa bufeta de sa fel. Ell feia COU i tenia un horari molt flexible. De vegades començaven a les deu o més tard. I res, jo jeia i ell, devers les nou, em feia es berenar cada dia. I no és que jo tengués molta de gana, però havia de berenar. Com que feia règim em feia pa torrat amb cuixot. Se’n venia amb una palangana, i ell ja ho veia que jo no tenia gens de xerrera, però gens. Entrava, em donava es bon dia, veia que jo no estava de bones i em deixava en pau. Ni tan sols em deia: “Com estàs?” o: “Va bé”. Ell ho veia sense que jo li hagués de dir, simplement jo no tenia xerrera. No me marejava gens, no em venia amb històries ni demanava que com estàs, que si tal, que si qual, no. No feia això, com fa tanta de gent quan no estàs per aquestes, que te venen així com a, no sé com dir-ho. Ah, sí, que te venen amb displicència. No, no ho feia, això no m’agrada gens que sa gent ho faci. En canvi, quan jo començava a estar bé, si veia que jo començava a estar de bones, pentura mos posàvem a parlar una mica. Un dia li vaig dir que pujàs a ca n’Ernesto i na Fani, ni sé per què era. Llavors li va pegar per dir-me, quan va baixar: “Què són de lletjos aquests quadros de cal tio Ernesto, tots aquest quadros de sa tia Fani...”. Jo vaig pensar que tampoc no són tan lletjos, però vaig entendre que per un al·lot tan jovenel·lo eren una mica tristots, és ver que tenen com a poca llum. Però hi ha aquell quadro tan guapo... Llavors li vaig dir: “Però Àngel, fixa’t en es quadro de ses cols. Fixat-t’hi, és preciós, el va fer es professor de sa tia Carme. No el va fer ella, l’hi va regalar”. I ell va callar i ja mos posàrem a parlar d’una altra cosa. Jo ja començava a estar bé, a tenir delit de fer ses coses. Ja començàvem a parlar de coses més superficials, me va contar que quan llevava es greix des cuixot per fer-me es berenar, un dia el va tastar... Que l’havia trobat tan bo, se’n sorprenia perquè no li havia agradat mai. Jo feia sa mitja i l’escoltava, sí, ja tornava tenir delit. Llavors un bon dia se’n ve n’Àngel fill, jo ja estava bona i sana com un gra d’all, i em diu: “Oh sí, és vera. M’hi he fixat, m’he mirat bé es quadro de ses cols de sa tia Fani. Tens raó, és preciós, el mires, el mires...”. I jo li vaig dir: “I no te’n canses”. “Oh sí, i jo que no m’hi havia fixat, tenies raó. Què guapo!”. I res, em digué això, i jo ho veia que ho trobava de veres, perquè si no m’ho hagués dit. Bo és ell quan una cosa no li agrada. Per això, as cap de molts d’anys, quan va morir na Fani, com va ser? Ah sí, n’Àngel fill punyia es piano, que li havia pegat per aquí. Volia anar a classe de piano i jo: “Sí però ha de ser un bon professor, que no agafis vicis”. Bé, sa cosa va ser que mos aturam amb son pare devora es piano. Li vàrem dir que sortíem un moment, que pujàvem a ca sa tia Fani, que na Teresa neboda volia que triàssim una recordança de sa mare. I, totd’un n’Àngel fill me diu: “Ah idò, per què no agafau es quadro de ses cols, mamà, a tu que t’agrada tant”. Bé, li vàrem dir que no sabíem si l’havia agafat qualcú i vàrem partir a ca na Fani, a triar una cosa. Llavors vérem que es quadro encara hi era i na Teresa mos diu: “Res, de lo que hi ha aquí triau lo que volgueu. Domés faltaria, tant com ajudàreu mumare, tants i tants de favors que vos devem. Lo que volgueu, sigui lo que sigui, que serà poc”. I res, vàrem triar es quadro de ses cols i ja el vàrem baixar a canostra i n’Àngel tot content. S’ha de dir que, pobre nin, ell va ajudar na Xisqueta quan va trobar na Fani, hi va pujar, amb sa nina. Va telefonar en es metge d’urgències, clar sa nina tan petita no sabia què havia de fer. Va passar tot això, na Fani al cel sia, ella que ajudava tant quan naixien es nostros infants. Sa cosa va ser que devallàrem amb so quadro de ses cols baix ‘xella. I jo també en vaig estar contenta... I aquí n’Àngel nostro ja era gran, ja estava acabant sa carrera, en Martí ja feia feina. Així que en Martí tenia es seus cèntims i n’Àngel no. Bé, ell ja feia quatre hores de classe a sa setmana, a ses Agustines. Preparava ses classes ses nits anteriors, i aquí era jo sa que callava. Se’n venia amb sos llibres a sa saleta, tothom se n’anava a dormir i quedàvem, sovint, ell i jo. Que a mi sempre m’ha agradat vetlar. I ell remugava: “Ara haver de fer això, aquestes nines, què pesadetes...”. Jo el deixava remugar, i se posava a preparar sa classe. Jo ja veia que ell domés frissava d’acabar, de sortir-ne. Així que jo llegia o feia qualque cosa, una mica de ganxet. Estàvem així, un davant s’altre. Ell no motava i jo pensava: “No li diré res, tanmateix ara no està per res”. I estàvem així pentura mitja hora o més, un davant s’altre, sense dir-mos res”. Jo veia que ell ho agraïa, que en aquells moments el deixàs fer. I ell anava preparant sa classe, ben concentrat, per sortir-ne més aviat, sense dir res. Com jo quan estic una mica comesa que perd sa xerrera i ell ho sap respectar. Mos entenem sense paraules. Idò en Martí ja feia feina de veres i tenia cèntims. Ells seguien amb ses seves xerrades, amb ses seves passejades, molt camarades, com quan eren infants. Un dia jo vaig sentir que en Martí li demanava si li agradaven ses americanes “crusades”, d’aquestes marineres, per dur com una jaca. I ell: “Oh, sí. Són molt guapes, comprate’n una, tornen estar de moda”. Sa cosa va ser que, a la fi, en Martí li féu cas i se’n comprà una, de jaca marinera. Amb tot i amb això, un bon dia, topam pes carrer i els veig tots dos pes carrer de Sant Miquel. Jo anava cap a anostra i ells cap a sa Plaça Major, en Martí amb sa jaca nova, més mudat que un lladre. Era guapa i li estava bé, l’havia aconsellat bé es germà. En canvi n’Àngel duia una jaca vella que no feia planta de res. Llavors jo li vaig dir que s’havia de comprar una jaca nova, li vaig donar doblers. I li vaig

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

dir això, que els havia vist pes carrer i que pareixien “Hombre rico, hombre pobre”. Que era una sèrie que feien per sa televisió, que tots la vèiem. Encara feien aquelles xerrades, ses mateixes que de petits. Record quan tenien devers quinze anys, que encara pareixien dos infants. Anàrem a ses noces de n’Emili Gené Vila i bé, se casaren amb na Conxa a sa capelleta de Sant Alonso Rodríguez, a Bellver. Va estar molt bé perquè és un lloc ben guapo, enmig des bosc, amb tota sa vista de la mar, de sa “bahia”. I, clar, hi havia tota sa família, per descomptat tots es Genés, que, com tots sabem eren molts. Això devia ésser devers l’any 73. A sa sortida sa gent era en aquella esplanada i tothom xerrava i sa gent se saludava i bé, lo normal en aquest casos, tothom content i esmolant sa garrova. I els veig a ells dos, es nostros dos petits, asseguts a sa vorera de s’esplanada, bones xerrades. Com si no hi hagués ningú més, allà, arraconats, sense fer-se amb ningú. Que llavors jo li vaig dir a n’Àngel fill: “Ja vos he vist a sa sortida de ses noces, arraconats, sense fer cas a ningú. Ja haguéssiu pogut estar un poc més amb sa gent. Que pareixeu dos ermitans”. I n’Angel me diu: “No, de veres, jo volia anar a estar amb sa gent. Però en Martí me va dir que no, que ell no tenia xerrera, que havíem d’estar d’aquella manera. A mi em va saber greu no fer-li cas”. I jo: “Idò si se posa tan raro no li has de fer cas”. I encara els veig, con si fos ara, a un costat, asseguts en es predís, xerrant com si no hi hagués ningú més... Llavors em pegà per pensar que, de vegades, anaven molt acollats, pentura massa i tot. I llavors, es pensaments no tenen mai aturall, vaig pegar a ses patates frites, no sé com. Que, amb això, amb ses patates frites, bono, pareixia que era lo únic que els agradava, en es dos petits, per dinar. Va ser una cosa..., que son pare ja deia: “Una altra vegada! Patates frites!”. Però jo hi havia consentit, hi vaig consentir aixi mateix. Encara que allò era com una dictadura, sempre demanaven que hi hagués patates frites per dinar. I com que eren tan menjamiques, com que estaven tan magritxols, sobretot n’Àngel, jo hi consentia. De vegades pensava: “Mirau, aquests dos petits mos fan sa llei i noltros hi consentim. És ver que aquestes dues moneies mos fan sa llei. Això és una dictadura, sa dictadura de ses patates frites!”. Sí, això pensava jo. Sa dictadura de ses patates frites. I no bastava, perquè llavors ells, es dos petits, encara remugaven si trobaven que n’hi havia poques. I remugaven a tothom, a mi, a na Maria d’Establiments, a qualsevol. I ella, na Maria: “No nins, n’hi havia moltes, com sempre. N’he pelat dos quilos, que són moltes. Veritat que és ver! Que ho digui sa mamà... Eren dos quilos, veritat que és ver!”. I jo: “Sí Maria, sí Maria” i pensava que sí, que estàvem vivint sa dictadura de ses patates frites. I tenien bon paladar aiximateix es dos menuts. Perquè un bon dia n’Àngel em va dir: “Que bones que són ses patates avui... Avui són molt més bones”. I és que, de cop, havien arribat ses patates novelles. Jo l’hi vaig dir: “Ah, sí, perquè ja han entrat ses patates novelles”. I ells sense saber que havien entrat ses patates novelles ja coneixien sa diferència. Sí, aquests dos petits nostros havien instaurat una dictadura: sa dictadura de ses patates frites. El cobricel de la muntanya s’era esdevengut de cendra flamejant... se teixia l’arc de Sant Martí engarlandant esplendorosament el hieràtic Galatzó, el vell gegant moro amic de l’encontrada, cobert amb son gran turbant de pedra... Horabaixa... Una neula espellissada cobria Galatzó, el vell fantasiós qui ama sovint adornar sa testa de pedra amb vels de boira... el crepuscle...

Dins la fredor vespertina...el dia badallava llangorosament amb badall ample, indefinit, de pal·lor verdosa de bronze vell, com gola de l’eternitat oberta allà dellà la Serra... sostreient-se a l’esguard gelós del vell Galatzó... Pel fons corria la Riera vorejada de platers. Sobre el cap pedreny de Galatzó guaitava tot indecís l’estel dels pastors... Salvador Galmés, narracions: “Entre els dos mons” (fragments)

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Francesc Gené i Ramis

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Martí Gené i Ramis

MARTÍ GENÉ i RAMIS

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Martí Gené i Ramis

CONCEPCIÓ RAMIS i JOAN ANÈCDOTES DE MU MARE

El padrí Lluís: Lluís Ramis Martorell (1861-1941) El padrí Lluís de mu mare. Ella sempre l’anomenava, ens contava que l’estimava molt, que sempre la duia a passejar i xerraven molt, ella li explicava tot allò que li passava, més que no a sa mare ni a son pare, a més el padrí va acabar vivint amb ells. El padrí va tenir la mala sort de quedar orfe de mare (na Maria Josepa Martorell i Oliver) quan era petit. Son pare (en Lluís Ramis i Gomila) es va tornar a casar i la madastra i la necessitat varen posar el nin Lluís a fer de mosset a ca un ferrer amb només 6 anys! El posaren a manxar la forja, però era tan petit que no bastava a la corda i li hagueren de posar un banquet perquè hi arribàs. El pobre Lluís no va poder anar a escola i no va aprendre de llegir. Però quan va ser gran, devers el 1880, va contractar un mestre perquè li ensenyàs a llegir i escriure, és curiós que el preu convengut incloïa una quantitat en metàl·lic i l’espelma que empraven per veure-hi. Hem de tenir en compte que llavors encara no hi havia electricitat a les cases, i les classes les havien de fer després de fer feina, quan ja era fosc, que en aquell temps els drets laborals eren inexistents i els jornals infinits.

Dedicat als nostres fills en Joan i na Concepció, que no varen conèixer la seva padrina Concepció, que tant els hauria estimat!

Índex de continguts

El jove Lluís va aprendre de llegir i escriure i s’hi va dedicar tant com va poder, a llegir. Una de les seves lectures de capçalera era la «Història de la conquesta de Mallorca» de J.M. Quadrado!

El padrí Lluís: Lluís Ramis Martorell (1861-1941)

La padrina Concepció: Concepció Bernal i Vallespir (1861-1930) El padrí Toni: Antoni Joan Ramon (1851-1923)

La padrina Maria: Maria Obrador i Timoner (~1845-1931)

Lluís Ramis Bernal (1890-1981), son pare de mu mare

Apol·lònia Joan Obrador (1884-1973), sa mare de mu mare

Lluís Ramis i Joan (1921-1983), el germà de mu mare

Concepció Ramis i Joan (1916-1987), mu mare

Arran de reivindicacions laborals i d’una vaga es va crear el 1890 la Fundició Mallorquina de la qual eren accionistes els obrers, entre els quals el jove Lluís, i diversos capitalistes. El padrí Lluís de mu mare en va arribar a ser Gerent, de la Fundició i així ho podeu llegir a la seva tomba. Total que va passar del sindicat obrer socialista a estar prop de la patronal. La padrina Concepció: Concepció Bernal i Vallespir (1861-1930) La padrina Concepció de mu mare. Era filla de Josep Bernal i Quintana, que era mestre d’escola, nat a Saragossa, que es va casar amb una mallorquina, na Caterina Vallespir i Mir. Varen destinar el mestre Josep a Menorca i mentre vivien a Sant Cristòfol (es Migjorn Gran) va néixer una nina i li posaren Concepció de nom, perquè feia poc (set anys) del dogma de la Puríssima. Més endavant tornaren a Mallorca. La padrina quan ja era gran sempre tenia fred i un dia anava tan folrada de peces d’abric, que li va caure una capeta de llana pel carrer i no se’n va témer fins que no va ser a ca seva! Una anècdota de quan mu mare era petita és la següent: el seu onclo Pere (Pere Joan Obrador) per fer-la enfadar li deia que el llinatge Vallespir (el segon de la padrina Concepció) era xuetó i mu mare s’enrabiava i ho negava amb totes les seves forces. Clar l’onclo Pere estava salvat perquè era família de mu mare per part de sa mare i la padrina Concepció, la suspecta, per la part de son pare. La padrina Concepció, de tant en tant agafava mu mare per banda i li deia: «Quan jo me mori, es padrí se tornarà a casar, però se meves alaques són per tu. Ho has entès bé? Han de ser per tu.» Efectivament ella es va morir primer, però el padrí no es tornà a casar, a més, ell mai no hauria consentit que ningú li pogués tocar res seu a la seva estimadíssima néta Concepció. El padrí Toni: Antoni Joan Ramon (1851-1923) El padrí Toni de mu mare. Mu mare era molt petita quan es va morir, només tenia cinc anys, però ens explicava anècdotes que li contava sa mare i sa padrina.

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Martí Gené i Ramis

El padrí Toni era un felanitxer emprenedor, Padrines de malnom, que tenia una serradora, es va endeutar per posar-hi una màquina de vapor i el negoci va fer ull, per la qual cosa varen haver de partir de cap a Ciutat on va trobar feina al Tren. Visqueren al carrer dels Oms. De fadrí es va emmalaltir, el metge li va dir que «el fetge se li secava» i li va recomanar un tractament que consistia en beure una copeta d’oli d’oliva, en dejú, cada dia. Fos per una cosa o per una altra es va posar bo. Ja de gran es va tornar emmalaltir i el metge Ferrando el va operar, però l’anestèsia no va anar bé i hi va quedar. De tal manera que la seva filla, la nostra padrina Apol·lònia, mare de mu mare, deia que en Ferrando l’havia mort! La padrina Maria: Maria Obrador i Timoner (~1845-1931) La padrina Maria de mu mare. Era felanitxera, de malnom Pollença. Quan la padrina Maria va néixer li demanaren al seu germà, en Toniet Pollença, si estava content amb la nova germaneta i ell va demanar: «I ara, de qui seran ses foraviles?» Tothom va quedar sense polsos davant d’aquella pregunta tan interessada feta per un nin petit! Va tenir un altre germà que va ser el mestre Pollença de Felanitx, en Miquel, però el pobre va morir molt jove. El Diccionari del teatre a les Illes Balears diu: «Obrador Timoner, Miquel ‘Pollença’ (Felanitx, 1850-1887). Autor teatral. Fou mestre d’escola, col·laborador i director del setmanari local ‘El Felanigense’, entre el 1882 i el 1887. Escrigué en col·laboració amb Joan Mestre, el drama infantil ‘Els innocents’.»1 De fadrina tenia diversos pretendents perquè era molt garrida, un dels quals era el padrí Toni i com que estava molt malalt i segons deien s’havia de morir, li va fer pena i s’hi va casar: «Pobret, se morirà aviat». Però no es va morir tan aviat, varen ser a temps de tenir quatre fills i li va durar devers 50 anys! Lluís Ramis Bernal (1890-1981), son pare de mu mare Va ser fill únic, per això era un poc veciat, tot i que així mateix sabia estar a les ordes, sobretot de son pare i de sa mare. Ell es considerava en primer lloc ciutadà del carrer dels Oms i del seu entorn. Hi va néixer, s’hi va casar i hi nasqueren els seus dos fills, això sí, en diversos pisos, però tots per allà mateix. La casa que varen habitar més va ser la que jo vaig conèixer, que feia cap de cantó entre el carrer de Sant Elies i el carrer dels Oms, per l’entrada era pel carrer de sant Elies. De petit va anar a escola amb el mestre Miquel Porcel i va fer tots els graus (preparatori, elemental, mitjà i superior), però no volgué estudiar el batxillerat, com hauria volgut son pare, s’estimava més anar a fer feina amb ell de fonedor i així va ser. Però va haver d’anar a classes de dibuix lineal a l’escola d’Arts i Oficis durant molts d’anys. Quan es va casar, ell que era un home tan poderós: gran i gros, encara hi anava i quan va néixer la primera filla, mu mare, va quedar eximit d’anar a classes de dibuix! Aquest va ser el preu de no voler estudiar. Va fer feina a la Fundició Mallorquina on tenia un bon càrrec. Tant que va pertànyer al Comité paritari interlocal de Metal·lúrgia de Palma com un dels cinc vocals patrons (1929) que sapiguem.2 Després va tenir una foneria pròpia, situada al carrer Rei Sanç molt a prop del tren de Sóller, a la qual va invertir els doblers que la seva dona tenia de l’herència dels seus pares. Era un bon fonedor, però no un bon negociant, no sabia especular ni comprar barat i vendre car, amb la qual cosa el negoci va fer ull i va anar a fer feina a la foneria de can Tous on es va jubilar. El tema de la jubilació va ser ‘gloriós’. L’empresari Tous li va proposar que declarassin a la Seguretat Social un sou més baix i sota mà ja li pagaria la diferència i, molt important, que no li digués res al seu fill Lluís! Resultava que en Lluís Ramis i Joan, el nostre onclo, feia feina a l’Institut de Previsió que era el que s’encarregava del tema de la Seguretat Social i les Pensions. Quan es va jubilar es va trobar que la pensió que li va resultar era molt més baixa de la que hauria correspost a la seva feina. Va ser un drama familiar, ja us ho podeu imaginar. Però varen sobreviure. Tenia una gran vocació de servei, per la qual cosa era voluntari de la Creu Roja, formava part d’un escamot de portalliteres i s’hi passava moltes estones, a la Creu Roja. Segons ens contava el primer edifici era a la primera illeta del carrer 31 de desembre (anant cap a Sóller a mà dreta). Tant va ser així que, arran de la insurrecció feixista del 19 de juliol de 1936 va acudir a prestar servei al front de Manacor, per la qual cosa, fins i tot va rebre una medalla! Ell explicava orgullós que en una ocasió la reina Victòria va visitar Mallorca i va alabar els voluntaris de la Creu Roja destacant que anaven «molt ben uniformats». Sabia posar injeccions i suturar i es feia amic de tot quant metge queia a les seves mans, especialment record la seva amistat amb un cirurgià que nomia Gonçal Aguiló. Tant, que fins i tot ens duia a nosaltres, que érem nins petits, a veure operacions quirúrgiques a la Creu Roja des d’una mena d’observatori zenital que tenien ad hoc!!! A més també era donant de sang, en aquell temps, que hi havia tan poca tecnologia dins del camp de la medicina! Això vol dir que les donacions no es tenien refrigerades en un Banc de Sang com ara, sinó que quan un malalt havia de menester una transfusió, havien de trobar un donant i la transfusió es feia directament, de braç a braç. El metge punxava per un cantó la vena del donant i per l’altre la del malalt. Les dues vies estaven connectades a una única xeringa. El sistema tenia una vàlvula, de tal manera que quan s’aspirava per la xeringa, només estava accessible la via del donant i quan s’impel·lia la xeringa, només estava oberta la del malalt. I així un anava donant i l’altre rebent. Això es feia quan hi havia necessitat, fos l’hora que fos. Per tant, el pobre donant havia d’anar a la clínica o a cal malalt a l’hora més imprevista, si era una urgència, que ho solien ser. I el sistema valvular no havia de fallar, que no fallava, però el risc hi era. Imaginau que li xuclen sang al malalt i la injecten al donant sa! Bé això no li va passar mai al nostre padrí Lluís, però era un possible risc. Vull dir que la donació de sang és molt meritosa avui dia, però en aquell temps encara ho era més! I d’això no en bravejava, ho explicava amb tota naturalitat. D’aquí venia

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Martí Gené i Ramis

el fet de conèixer tants de metges, que solien ser cirurgians, com en Gonçal. De la Creu Roja venia la seva amistat amb un altre voluntari, n’Antoni Forteza. Era el propietari del Forn de Santa Eulària situat a la cantonada de l’actual plaça de la Porta Pintada quan voltam per anar als Caputxins. Quan el nostre padrí ja estava jubilat solia anar cada dia al Forn a fer un poc de tertúlia amb el seu amic i els seus fills: en Gabriel (que anava molt coix des d’un accident de moto), n’Antoni (que va ser el successor al forn), n’Aina (actriu vocacional)... Els estimava com si fossin de la família, perquè els coneixia des de petits i ell era molt infanter. Com a representant de la Creu Roja anava a la processó del Corpus i a la de la Sang el Dijous Sant. Li agradava molt la bulla, anar al teatre, a la sarsuela, a fer un ball... Llegia novel·les romàntiques i les intercanviava a un quiosc del carrer del Carme. En canvi odiava qualsevol casta d’esport, especialment el futbol, que era el que feien per la televisió. La seva feina principal després de jubilar-se era dur els néts a passejar. Ens duia al Forn de Santa Eulària a menjar un pastís, sempre ens donava caramels que duia dins la butxaca, ens comprava cacauets, però era molt contrari a les pipes i als xiclets i no ens en va comprar mai, i bé que feia. Si teníem set, ell duia un tassonet pla, en forma com a de petaca, per beure aigua de qualque abeurador públic sense banyar-nos. Ho tenia tot previst! Ens duia a voltar per tot Ciutat i ens explicava moltes de coses del Rei en Jaume i dels principals edificis: la Sala, la Seu, esglésies i convents, palaus. L’acompanyàvem a comprar tabac a un estanc de la plaça de la Quartera: mig cartó de Celtes per a ell i un cartó de Rumbo per al seu fill Lluís. Quan jo el vaig conèixer fumava amb un broquet i trobava que una cigarreta era massa. Per això a ca seva les tallava per la meitat amb una precisió de cirurgià i els duia dins un potet petit d’optalidons (un medicament, un analgèsic d’aquell temps), que venia just de mida. Quan l’havien d’operar de pròstata li digueren que deixàs el fumar i ho va deixar.

1 Diccionari del teatre a les Illes Balears, Volum 1; Per Joan Mas i Vives; Palma/Barcelona 2003 2 El Metalúrgico; núm 31 p 8; Madrid juliol 1929. (http://agfitel.es/hemeroteca/admin/pdf2/HEM_El_Metalurgico_(1929)_192907.pdf)

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Martí Gené i Ramis

Tenia una curiosa devoció religiosa. Era fan de l’església de Sant Miquel, la seva parròquia, allà el batiaren, hi va combregar, s’hi varen casar i hi celebraren els cinquanta anys de casats i li digueren el funeral. Fins aquí tot normal, però quan érem petits que ens duia molt a passejar, un dels ingredients de les nostres voltes era aturar-nos a diverses esglésies i ell feia els seus resos i en sortir feia una anotació a una llibreteta que duia, supòs que hi escrivia la quantitat d’oracions que havia dites, una mena de comptabilitat. Una de les aturades més sorprenents era quan anàvem a l’església de les Reparadores, situada al carrer de can Campaner, prop de les Caputxines, allà hi havia sempre, de guàrdia permanent, agenollada de cara al sagrari una monja amb un hàbit molt llarg, de tal manera que tenia un aspecte fantasmagòric vista des del públic, perquè no li veies la cara. Qualque vegada comprovàrem que eren éssers vius i no bubotes, perquè vàrem veure quan feien el canvi de guàrdia. Una altra particularitat de les Reparadores era que tenien una llista de devots, entre els quals hi havia el nostre padrí. Aquesta llista estava dins d’una vasa amb un vidre, penjada a una paret de dins l’església, i a un costat de cada nom hi havia una bolleta que, quan havies complert el teu compromís d’anar-hi a resar, l’estiraves i quedava penjant per un fil d’un dit de llarg i així sabien qui complia i qui no. Ens tocava a nosaltres estirar la bolleta quan sortíem de fer l’estació (el rés). Una vegada ens va dur a Montision a veure Sant Alonso Rodríguez i ens va fer com a por, perquè no hi havíem anat mai, en canvi a la Beata l’anàvem a veure sempre seguit, a Santa Magdalena, i ja era com si fos de la família tot i que tenia la cara verda! Era un home de caràcter, molt graciós, amb una educació refinada, però quan s’enfadava pareixia que el cel havia de caure damunt la terra! Però ens estimava moltíssim i tot ho tenia per a nosaltres. Apol·lònia Joan Obrador (1884-1973), sa mare de mu mare A ca seva eren quatre germans, per orde: na Coloma, n’Apol·lònia, en Pere i n’Antoni. Tot i que abans de na Coloma hi va haver una altra Coloma que va morir quan encara era de uè i abans de n’Apol·lònia hi va haver una altra Apol·lònia que també va morir essent d’uè! Eren de Felanitx i hi vivien fins que el negoci de son pare va fer ull i partiren cap a Ciutat, al carrer dels Oms. Na Coloma era la gran i gairebé arriba als cent anys i amb el cap ben clar! Jo la record vivint al carrer de la Missió. Es va casar amb en Joan Bordoi, també felanitxer i tengueren dos fills en Joan i na Margalida. En Joan Bordoi pare se’n va anar a l’Havanna a fer fortuna; no va fer una gran fortuna, però va tornar amb una certa quantitat de doblers. La família va tenir dues desgràcies ben grosses. La primera va ser quan en Joan fill tenia edat de fer el soldat, son pare, que era un poc aferrat, no va voler pagar la «quota», que era una quantitat de doblers que pagaves per no fer la mili. Quan va ser l’hora que el sortejaren li va tocar anar a Melilla en plena guerra del Marroc. El pobre Joan està enterrat a Melilla. La segona desgràcia va afectar na Margalida. Es va casar amb un jove de Vinaròs, n’Emili Alloza i varen tenir tres fills en poc temps: na Consol, n’Emili i en Joan Manuel. Quan els nins eren encara ben petits, n’Emili Alloza pare aprenia a menar amb un amic seu que ja en sabia i tenia cotxo. Un dia fent pràctiques per una carretera, l’amic el va voler posar a prova fent-li una impertinència al volant i la conseqüència va ser un xoc en el qual el pobre Emili hi va deixar la vida. Ja tenim na Margalida ben jove, amb tres fills petits i viuda. Tanmateix se’n sortiren, però la vida va ser un poc complicada. Segurament per això i perquè passaren a viure a ca la tia Coloma, al carrer de la Missió, mu mare, als fills de la seva cosina Margalida, els tenia com si fossin nebots propis i ells en justa correspondència li deien tia. En Pere, malgrat el trasllat a Ciutat, va festejar amb na Francesca Timpano i es varen casar a Felanitx i allà visqueren. A Felanitx feia feina a la fàbrica del gas, per això els deien de malnom des gas. Tengueren dues filles: na Maria, que no es va casar i na Bel, que sí que es va casar, amb en Jaume Caldentei de Petra i tengueren una filla. Vivien al carrer de la Roca den Boira. Na Bel, la nostra tia Bel, era la col·lega de mu mare, perquè eren de la mateixa edat i s’avenien molt. La tia Francesca també s’avenia molt amb la tia Coloma i amb la nostra padrina Apol·lònia, perquè eren camarades d’abans d’anar-se’n de Felanitx. Una vegada na Maria va tenir un episodi de febre tifoide, molt greu, el metge va ordenar un tractament molt estricte i hi va haver una mobilització general de tota la família. Tant, que el màxim especialista en malalties i en tenir-ne cura, el nostre padrí Lluís, se’n va anar devers 10 dies a Felanitx a fer d’infermer a la seva neboda Maria, juntament amb sa mare, la Tia Francesca de mu mare. Per aplicar-li no sé quin remei havien de bullir aigua i empraven una olla de fang que duia una inscripció amb un parell de números confusos i un bon grapat de zeros i ells bé els miraven aquells números mal girbats i li deien l’olla dels onze milions. Varen prometre que si la nina es posava bona anirien a Son Salvador a donar gràcies a la Marededéu, farien un dinar i romprien l’olla dels onze milions. I la nina es va posar bona i anaren a Son Salvador i trencaren la maleïda olla dels onze milions! N’Antoni era el petit i del que es parlava manco. Es va casar amb n’Antònia a Ciutat i tengueren dues filles: na Maria i n’Antònia.. Les dues es casaren i tengueren un nin i dues nines cadascuna. Passant a n’Apol·lònia, la nostra padrina Apol·lònia, va passar la seva infantesa i primera joventut a Felanitx i se sentia únicament felanitxera i la Marededéu de Son Salvador la més estimada. Lògicament tenia el parlar felanitxer i no el va perdre mai. «Sí, som felanitxera i no en renec!» deia sempre que era convenient, perquè no hi hagués confusions! Una vegada, quan jo era petit, a l’església de Santa Caterina de Sena de Ciutat, que hi havia una imatge de la Marededéu de Son Salvador, una dona li va dir que aquella era la Marededéu que hi ha a Artà i ella no se’n sabia avenir i va agafar un bona volada. I la indignació la se’n duia quan ho contava a ca nostra! Ella mateixa es confessava caparruda, perquè contava que un dia son pare la va enviar a fer una feina i a ella no li lleia fer-la. Va creure i va fer allò que son pare li havia manat, però mentre ho feia i sense que la sentissin no s’aturava de dir: «No hi aniré i no ho faré, no hi aniré i no ho faré,...» Una altra vegada, quan era petita, no sé per quin motiu dormia al mateix llit que la seva padrina, i de dormida, somiant, la nina li va pegar una galtada a la padrina. La seva padrina va quedar atxul·lada, però va veure que dormia i la va intentar despertar i ella li diu: «Si en vols més, acosta’t». A la fi la va aconseguir despertar i li va contar la feta i la néta li va explicar què havia passat: «Ara somiava que me barallava

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Martí Gené i Ramis

amb na Bet Xorreta». Na Bet era una nina de la seva quinta. Quan partiren cap a Ciutat ella va aprendre l’ofici de sastressa i molt bé que ho feia, fins que es posà a festejar amb un jove, que era sis anys més jove que ella i es varen casar. Passaren a viure a un altre pis també del carrer dels Oms. Ella sabia quin cap li anava davant, per això era una bona administradora i tocava de peus en terra. Deia que tenia les dents fortes i sanes perquè nomia Apol·lònia, la santa advocada del mal de queixal. I era vera, no duia cap dent postissa ni en tenia cap de tocada. Sempre que podia li envelava cap a Felanitx i sobretot en l’estiu. A Felanitx romanien a cal seu germà Pere. No sabia nedar, però li agrada molt anar a banyar-se, asseguda dins l’aigua a s’Arenal de ses dones del port de Felanitx, allà feia unes bones xerrades amb les seves amigues. No va sortir mai de Mallorca perquè deia que «la mar fa forat i tapa», però així mateix una vegada varen anar a Cabrera. Trobava que les processons de setmana santa de Felanitx eren millors que les de Ciutat, cosa que mu mare atribuïa a un excés de xovinisme felanitxer. Una de les seves menjues preferides era la llampuga. Quan era el temps de les llampugues sempre en comprava i constantment en menjava, venga llampuga amb prebes! fins que un dia tenia un còlic i s’havia acabat fins l’any que ve. Pot ser per això a mu mare no li agradava gaire el peix. Mu mare contava que durant la postguerra, que hi havia racionament d’aliments, la pasta (fideus, burballes...) la feien a ca seva. Sa mare, la padrina Apol·lònia, aconseguia cautelosament la matèria primera, farina i oli i quan ja ho tenien tot, començava el xafarranxo: la casa es paralitzava i tothom havia de col·laborar per fer i assecar la pasta, els fideus ocupaven tota la superfície imaginable de la casa. Els nostres padrins Lluís i Apol·lònia dinaven a ca nostra els dies que venia a fer el dinar na Maria d’Establiments (dilluns, dimarts, dijous i divendres), els dimecres i dissabtes a ca l’onclo Lluís i els diumenges a ca seva. Això si no hi havia qualque festa o celebració, s’entén. Record la nostra padrina Apol·lònia, que quan jo tenia angines, que era bastant sovint i havia de jeure una setmaneta, venia a veure’m, s’asseia als peus del llit i sempre em demanava: «Te fa mal es coll quan t’envies sa saliva?». Jo li contestava: «Sí, sí que me’n fa». I llavors estava una estona fent-me companyia i ni jo ni ella no solíem dir res més fins que se n’anava a seure a la saleta de ca nostra. El 1966 deixaren el pis del carrer de sant Elies i es mudaren a un molt a prop de ca nostra, al carrer 31 de desembre cantonada amb Rei Sanç, el nombre 18. A la darreria, que la padrina ja era bastant major, nosaltres l’acompanyàvem a ca seva quan se n’anava de ca nostra els horabaixes. El trajecte és molt curt, amb un minut està fet, però amb ella es podia allargar deu minuts, quant i més que l’acompanyàvem fins a ca seva que era al tercer pis! Sembla que jo feia massa via i ella, si podia triar, s’estimava més que l’acompanyàs n’Àngel, que no frissava tant, «M’estim més n’Àngelet, que en petit fa massa via». No era tan extravertida com el seu homo, però també ens estimava molt. Lluís Ramis i Joan (1921-1983), el germà de mu mare El germà estimat de mu mare! Vet aquí un parell d’anècdotes seves. Un dia que feia molt de vent i l’onclo Lluís i mu mare venien de no sé on amb na Maria sa Teta, en Lluís estava tot enfadat per la ventada i no es cansava de repetir: « Jo li diré a mun pare que vagi a tapar es forat des vent!» En una altra ocasió hi havia fira a Felanitx i els havien dit que els comprarien una cosa perhom. Mu mare va voler una cosa senzilla, normal. Però l’onclo Lluís es va encaparrotar que volia una escala de collir figues!! On havia d’anar aquell atzero, que no devia fer l’alçada d’un ca assegut, amb una escala de collir figues? Hi va haver un bon combat entre mare i fill que va acabar malament, amb plors i desgràcia i qualque baticul. Tenia un amic coral, en Víctor que vivia al pis de davall ca seva i sempre jugaven plegats. Tenien una gran tirada a anar a fer volar estels per devers la plaça dels Toros, que en aquell temps era molt a prop de ca seva, allà on ara hi ha la plaça Berenguer de Palou i la pista de Hoquei. (Per aquelles dates devia estar acabant les feines, perquè la plaça actual és de 1929) A l’Institut quan l’onclo Lluís es va examinar de primer curs de batxiller ho va aprovar tot excepte les Ciències naturals. Els exàmens eren finals, els feia un tribunal, sortejaven un tema del temari i l’alumne havia de dir tot quant sabia d’aquell tema. Resulta que li varen demanar el tema de La flor i com ja hem dit va suspendre. Idò son pare li va fer la ració per a l’estiu: cada dia havia d’estudiar un tema del temari i La flor: el primer dia el tema I i La flor, el segon dia el tema II i La flor, cada dia el tema corresponent i La flor. I son pare cada dia li demanava el tema del dia i La flor. Pel setembre va aprovar, la tàctica va ser infal·lible! Es va casar amb na Maria Suau i Mayol i varen tenir una nina, n’Apol·lònia, que com que era més jove que la nostra, li dèiem Apol·lònia petita. L’onclo Lluís, quan nosaltres el vàrem conèixer tenia una gran tirada a venir a ca nostra a estar una estoneta, fumar un cigarret (Rumbo), beure un cafè amb llet... Nosaltres també anàvem a ca seva amb freqüència, també tenien un corral, com a ca nostra amb galliner i una escala

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Martí Gené i Ramis

per pujar al primer pis, que era ca sa mare de la tia Maria. Jo de naixement tenia com una mena de cicatriu al morro inferior, que no ho era perquè mai no em vaig tallar, però la tenia. L’onclo em deia que quan m’havien fet no m’havien desembastat bé del tot i s’havien deixat una basta al morro. Ell em deia: «Seu damunt jo que te llevaré sa basteta». I jo, obedient seia damunt ell i posava la boca mitja oberta perquè ell amb dos dits em llevàs la basteta. La broma consistia en intentar-ho unes quantes vegades: «ara sí que la tenc,...» però mai la me podia llevar, ja hagués estada bona! Jo ja em semblava que no la me llevaria, però no hi posava cap objecció a aquella litúrgia. Una altra de les seves facècies era que em feia fer una mena de joc que consistia que ell deia: «Martí, cara de?» i jo contestava: «Gri», i continuava: «Martinet, cara de?» i jo: «Grinet», i ell: «Martinetxo, cara de?» i jo: «Grinetxo», i ell: «Martineulo, cara de?» i jo: «Grineulo» i així fins que se li acudien sufixos. Sempre em va semblar bé entrar en aquest espiral surealista de l’onclo Lluís. No ens enganem, eren els anys seixanta, en ple franquisme i nosaltres li dèiem el tio Lluís, però hi va haver una temporada que ens deia que li havíem de dir «onclo Lluís» en lloc de tio i que si ho fèiem ens donaria un duro, naturalment tot d’una vàrem acceptar i ens va arribar a donar el corresponent duro unes quantes vegades. Mu mare mai va voler que a ella li diguessin Conxa, però l’onclo Lluís, com que tenia cera del Corpus amb sa germana – i viceversa -, per fer un poc de broma li deia que era la seva germana Conxita i reblant la broma l’anomenava, qualque vegada, «Na Xita, sa meva germana Xita». Tot i que de jove manejava una moto i havia menat qualque cotxo, l’onclo Lluís no es va treure mai el carnet de conduir i per tant no conduïa, però quan n’Apol·lònia petita es va treure el carnet varen comprar un cotxo nou, un Seat 850. A ell li agradava molt que el duguessin a voltar amb cotxo i n’Àngel germà, quan va tenir el carnet sempre s’oferia voluntari per dur-se’n l’onclo Lluís i el padrí Lluís a Lluc, o a Sóller o allà on fos, que ell el que li agradava era conduir fos allà on fos. Quan jo vaig tenir el carnet ja devien estar esbravats de voltar i no em va tocar gaires vegades dur-los de passeig amb el 850. L’onclo Lluís davant d’una bona vista sempre deia: «No són pas punyetes, és guapo Mallorca!». Concepció Ramis i Joan (1916-1987), mu mare Va néixer quan acabava l’any, el vint-i-nou de desembre. Ella trobava que era una injustícia que per dos dies hagués de dir que era de l’any setze, sempre la feien un any més vella, per la qual cosa no li sabia greu dir que era de de l’any desset. Va resultar que al cap de dos dies d’haver nascut, dia trenta-u de desembre, va néixer una altra nina: la seva cosina Isabel, la nostra tia Bel de Felanitx. Per aquest motiu d’haver nascut gairebé el mateix dia i perquè eren molt amigues i cosines germanes, afirmaven que elles eren cosines bessones! Per cuidar-se de la petita Concepció varen contractar una al·lota eivissenca, que vivia al Jonquet i que nomia Maria, na Maria sa Teta. Na Maria sa Teta va passar a ser de la família i va estar amb ells fins que els nins ja foren grans. Fins i tot quan mu mare es va casar venia a ca nostra a ajudar-la amb les feines de la casa fins que es va morir devers el 1957. Quan mu mare era petita no li agradava que na Maria sa Teta l’anàs a cercar a escola a les Trinitàries, perquè la trobava molt lletja. Una de les deficiències físiques de na Maria era que tenia un clau de la boca massa llarg. Això ho va arreglar l’amo de la casa, el nostre padrí Lluís. Ho va consultar a un amic seu dentista, aquest li va deixar un parell d’eines i ja tenim el voluntari de la Creu Roja rebaixant el clau de na Maria a ca seva mateix. Va ser un èxit, na Maria no va patir i va quedar amb el clau d’una mida conforme. L’enhorabona a l’aprenent de dentista! No cal dir com s’estimaven na Maria i mu mare, i tota la família. Mu mare va anar a escola a les Trinitàries, que en aquell temps tenien el convent i l’escola al carrer de can Verí. Era una escola avançada, gràcies a una monja que havia estudiat de mestra, sor Margalida, per això aplicaven un mètode d’ensenyament modern que era el mètode Montessori (llibertat, autonomia...). Mu mare ens cantava una cançó que havia après a escola i que era en català:

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Martí Gené i Ramis

El bon follet de la muntanya, birandolina, birondó, tresquen de nit amb traça i manya mentre descansa el bon pastor. nix, nax, nix, nax, nix, nax, nox, nix, nax, nix, nax, nix, nax, nox, Fan escombretes d’olivera, i escombren l’era i el celler, nix, nax, nix, nax, nix, nax, nox, nix, nax, nix, nax, nix, nax, nox, He trobat la continuació de la cançó a: * cric, crac, croc, cric, crac, cric, crac, cric, crac, croc. Els bons follets de la muntanya, birandolina, birondó, tresquen de nit amb traça i manya mentre descansa el el bon pastor. Vora del foc tots reunits, nix, nax, nix, nax, nox, cusen i arreglen els vestits, nix, nax, nix, nax, nox, nix, nax, nox, cric, crac, croc, cric, crac, cric, crac, cric, crac, croc. Els bons follets de la muntanya, birandolina, birondó, tresquen de nit amb traça i manya mentre descansa el bon pastor. I de puntetes van als llits, nix, nax, nix, nax, nox, a vetllar el son dels nens petits, nix, nax, nix, nax, nox, nix, nax, nox, cric, crac, croc, cric, crac, cric, crac, cric, crac, croc. Els bons follets de la muntanya, birandolina, birondó, tresquen de nit amb traça i manya mentre descansa el bon pastor. I per fer-se passar el fred, nix, nax, nix, nax, nox, ballen alegres un ballet, nix, nax, nix, nax, nox, nix, nax, nox, cric, crac, croc, cric, crac, cric, crac, cric, crac, croc.

* http://www.espaibarcanova.cat/descargas/espai/1460409_0_0.pdf

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Martí Gené i Ramis

A escola era molt aplicada i ho aprenia tot molt fàcilment. No obstant això quan anaven a comprar unes sabates noves, sa mare deia a la dependenta: «Volíem unes sabates fortes i fees per aquesta nina que sempre les espenya!». Mu mare no deia res, però quan sortien es queixava, sa mare reconeixia que la nina tenia raó, perquè no era tan destructora com és ara això, però la pròxima vegada que havien de comprar unes sabates es repetia la frase fatídica. Una altra queixa era que els calcetins per anar a escola sa mare els demanava a la botiga «de color de bou!», a ella li haurien agradat més de color blanc, però no hi havia manera... A l’escola feien ensenyament primari, però també feien música. Amb aquestes que li varen proposar fer classes de piano a les Trinitàries i a ca seva ho acceptaren. Com que veien que les classes li anaven bé, decidiren comprar-li un piano, que encara el tenim. Un dia, son pare veient que la nina progressava amb el piano, pensant en veu alta va dir que si un dia havien de fer una festa la nina podria tocar el piano, però mu mare tota innocent, quan ho va sentir va contestar: «llogaríem una gramola!». Son pare va quedar atxul·lat!! El piano anava tan bé que va ser hora d’estudiar-lo de veres i mu mare va començar al Conservatori, que era al carrer de can Fortuny. Allà va cursar el grau elemental i el mitjà, però a l’hora de fer el superior, no es va examinar perquè se n’havien d’anar a València i no hi va voler anar. Al Conservatori va tenir de professor don Joan Maria Thomàs. Deia que la tenia molt ben conceptuada perquè destacava a classe, ja que ella estava cursant el batxillerat i tenia molts més coneixements generals que les altres nines que només havien anat a escola a aprendre de llegir i res pus. Mu mare, com a bona melòmana, era seguidora del seu mestre, Mn. Thomàs, el fundador i director de la Capella Clàssica, per això compraven un abonament cada temporada, a mitges amb la seva amiga Francesca Planes. A més, son pare la duia a sarsueles i òperes al Líric, especialment. No ho hem dit, però quan ella tenia 5 anys va néixer el seu germà Lluís, al qual sempre va estimar molt i el va protegir com a bona germana gran. Tots dos germans eren un poquet veciats, per exemple, segons son pare, mu mare quan era petita s’alimentava només de bistecs i de pa amb sobrassada... I l’onclo Lluís encara ho era un poc més, perquè a més era el petit, per exemple sa mare li pelava les taronges fins que va ser gran, perquè jo ho vaig veure amb los meus ulls! Hem dit que eren un poc veciats els dos germans, però també hi havia disciplina, sobretot per part de sa mare, però també de son pare. Un exemple: si mai, per la mala sort, els queia un cobert en terra, mentre eren a taula, el càstig era molt senzill: a dinar (o sopar) al terrat! Com que vivien a un tercer pis del carrer de Sant Elies cantonada amb els Oms, tenien el terrat a peu pla, per tant era factible anar a dinar o sopar al terrat. Quan venia l’estiu li envelaven cap a Felanitx, a ca l’onclo Pere i mu mare s’ho passava beníssim amb la seva cosina-bessona Bel i les seves amigues, tot lo dia amunt i avall. Na Bel sempre li contava històries un poc fantasioses, per exemple li deia: «veus es Picot? Idò es Picot és un volcà!» (Es Picot és un pujol que hi ha a Felanitx). Una vegada anaren a veure una doneta vella que havia perdut un poc el cap, era la padrina de Cala Figuera, que era la padrina paterna de na Margalida, la cosina de na Concepció i na Bel, la filla de la tia Coloma. I li demanaren: «Qui és aquesta nina?» i ella la se va mirar de prim compte i va sentenciar: «Tu ets Sant Llop». Sant Llop és una imatge que hi ha a l’església del Convent. Tothom que veia el relacionava amb un o altre Sant del Convent. Quan li demanaren: « I qui és na Margalida (que era la seva neta única)» ella contestava «La reina de cels i terra», clar el millor paper pels propis! A ca l’onclo Pere també tenien una casa al Port de Felanitx i hi anaven el temps preceptiu i cada dia a nadar a l’Arenal de les dones, perquè eren majoria de dones i nines i l’onclo Lluís era petit. Això sí, per la Marededéu morta no hi quedava ningú al Port, tothom partia cap a Felanitx, que qui més qui manco havien d’anar a tomar les ametles, esclovellar-les i vendre-les. I la padrina Maria no era una excepció, també en tenia d’ametlers i se n’havia de cuidar. A més, ja quedaven per les festes de Sant Agustí, que ballaven els Cavallets i hi havia les Berbenes. Quan mu mare va tenir l’edat que tocava, havia de combregar. Va resultar que son pare havia d’anar a Barcelona per conèixer qualque tècnica nova relacionada amb la foneria. Total que se’n va dur na Concepció amb l’excusa de comprar-li el vestit per a la primera Comunió. A Barcelona hi vivien uns cosins de son pare, del nostre padrí Lluís, i varen anar a ca seva a romandre, al carrer de la Palla, prop de l’església del Pi. Varen voltar, varen comprar el vestit de Comunió i fins i tot un vespre varen anar al Liceu a veure una òpera i mu mare, que devia tenir set o vuit anys es va portar beníssim, no es va bategar, com si fos gran. Mu mare va tornar encantada per tot. Quan el seu germà Lluís havia de fer els 10 anys li tocava fer l’examen d’ingrés al batxillerat i arran d’això i amb la intervenció de sor Margalida, la monja/mestra de les Trinitàries, varen decidir que mu mare també fes l’ingrés al batxillerat. Cosa gairebé insòlita per a una nina. Mu mare, molt aplicada, va estudiar com una lleona i va treure bona nota i va decidir fer el batxillerat a escarada, perquè era devers cinc anys més gran del mínim permès. Això va voler dir que durant l’estiu es va preparar el primer curs de batxiller i es va examinar lliure pel setembre i va aprovar. D’aquesta manera feia un curs oficial pel juny i un de lliure pel setembre i amb devers tres anys es va treure els sis cursos i el títol de Batxillerat Superior.

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Martí Gené i Ramis

En aquell temps molt poca gent estudiava el batxillerat i molt manco les al·lotes. Ella contava que hi havia tan poques al·lotes al seu curs, que recordava que un professor, el catedràtic de matemàtiques Eliseu Soler i Dorbal (depurat pels franquistes per ‘republicà’), en Soler, que a més feia les classes molt bé, feia seure les al·lotes totes juntes a primera fila, com a per protegir-les dels al·lotots esburbats que solien fer l’ase. Això passava a l’Institut. En aquells temps només hi havia un Institut a Ciutat, l’actual Ramon Llull, i hi anaven nins i nines junts, perquè era el temps de la República. Altres professor que va tenir: en Gabriel Alomar i Villalonga catedràtic de literatura (va arribar a ambaixador de la República a Egipte), en Docmael López Palop (regidor de Ciutat pel partit Republicà Federal, depurat pels franquistes) també catedràtic de matemàtiques del qual deien que no era gaire bon professor, en Lluís Ferbal Campo (regidor republicà de Ciutat, depurat pels franquistes) catedràtic de francès, en Bartomeu Bosch Samsó catedràtic de llatí, el qual li va posar una matrícula, el catedràtic de química Josep Sans Baget (depurat pels franquistes per ‘republicà’), el catedràtic d’agricultura en Jaume Alorda Sampol (sovint amollava grans redundàncies, com és ara: un cercle rodó, un pinar de pins, un tub buit per dedins...) ... A l’Institut va coincidir a qualque curs amb na Conxa Gené i Munich, que més tard seria cunyada seva i també amb un tal Àngel Gené i Munich, que ja tenia el Batxillerat Elemental i mentre esperava fer oposicions a Correus es va matricular per treure el batxillerat superior. Com que varen convocar oposicions a Correus, va deixar l’Institut i mu mare contava que quan passaven llista i deien el seu nom: «Àngel Gené», qualque alumne contestava: «Se n’ha ant a Correus» i el professor remugava: «Idò hauria pogut avisar!». Tot això era abans de 1933, perquè mun pare va aprovar les oposicions de Correus l’octubre de 1933. De manera que mu mare i mun pare es conegueren per l’Institut. Quan els feixistes pegaren el cop d’estat fallit que va ser la causa de la guerra civil (1936-1939), Mallorca va quedar presa dins el bàndol feixista. Amb aquestes que mu mare ja havia acabat el batxillerat i planificava anar a estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona. El maleït Movimet nacional ho va enviar tot a rodar. Amb l’estat de guerra es va fer a l’Hospital militar un curs per formar Infermeres, mu mare s’hi va presentar juntament amb la seva amiga inseparable de l’Institut na Francesca Pasqual, i com que era tan estudiosa el va treure. Amb els bombardejos que hi va haver a Ciutat, la gent es va regirar i la padrina Apol·lònia agafa l’onclo Lluís, que devia tenir devers 14 anys, i tots dos cap a Felanitx cametes me valguen i a Ciutat quedaren mu mare, per l’hospital militar estudiant i fent pràctiques, i son pare amb la seva feina a la foneria i el voluntariat a la Creu Roja. El nostre padrí Lluís fins i tot va anar a arreplegar ferits amb l’escamot de portalliteres al front de Manacor, o deia que tant recollien ferits d’un bàndol com d’un altre perquè ell era de la Creu Roja que era una entitat neutral per definició. Un cop titulada en Infermeria, com que no podia anar a Barcelona a fer Filosofia i Lletres a causa de la guerra, ja que Barcelona es mantenia fidel a la República i no hi havia cap casta de comunicació, va decidir estudiar Magisteri a l’Escola Normal de Ciutat. Podeu veure el seu títol de mestra penjat a la saleta. Quan va haver acabat la guerra, encara estava a l’Hospital Militar fent d’infermera voluntària, però a més es va posar a fer voluntariat de Mestra i anava a fer unes classes pels Hostalets els horabaixes, i amb aquestes que li va sortir una feina retribuïda d’infermera a una institució estatal nova: l’Obra Materno Infantil. Eren uns dispensaris d’obstetrícia per a dones embarassades i de pediatria per als seus fills. Hi va fer feina fins que es va casar. Allà treballava amb una altra infermera, gran amiga seva, na Francesca Planes. A més d’estar a les consultes, les infermeres anaven a casa de les futures mares a veure si aquestes cases tenien un mínim de condicions per tenir-hi l’infant, fins i tot havien de fer esbossos de plànols de la distribució de la casa a mà alçada. Sempre ens contava anècdotes de les consultes amb el metge Pieres i el metge del Valle. Però quan es va casar, el 1948, la varen treure fora, ser fadrines era una condició de les places d’infermeria. Els franquistes volien les dones casades esclaves de la llar i sense independència econòmica! Tornem arrere nou anys, 1939 final de la guerra. Mu mare encara estava a l’Hospital Militar i s’hi va trobar mun pare, que estava fent la mili, que cercava la consulta d’otorinolaringologia. Mu mare no es va tallar un pèl i l’escomet: «Uep Gené. I que has estat emboscat?». La pregunta era un poc delicada, ja que els emboscats eren els que s’amagaven a part o banda perquè no els trobassin i no haguessin d’anar al front. Mun pare li va dir que no, que no havia estat emboscat i li va contar les seves peripècies dels tres anys de guerra i adéu, adéu. Però arran d’aquesta primera trobada casual varen venir prop de set anys de festeig i el casament el dilluns dia 7 de juny de 1948 a l’església de Sant Joan de Malta. El vestit de casar li va regalar el seu germà Lluís. Com que la partida de baptisme de mu mare deia Maria de la Concepció, el capellà durant tota la cerimònia es va referir a la novia, a ella, com a Maria, de tal manera que mu mare deia que no sabia exactament si s’havia casada ella o una altra. En sortir de l’església anaren a cals noviis a berenar de xocolata amb ensaïmades i gelat.

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Martí Gené i Ramis

100

Un parell d’anys abans de casar-se, va resultar que el germà de mun pare, en Miquel, l’havien destinat a Girona i se n’hi va haver d’anar amb tota la família. Amb la qual cosa va deixar buit el pis que tenien llogat i mun pare li va proposar a mu mare que el llogassin ells per tenir-lo quan es casarien. Aquest pis era una planta baixa amb un bon corralet i fins i tot un soterrani, situat a l’antic carrer de la Casa del Poble, que els franquistes havien rebatejat amb el nom de dos falangistes i que era el que figurava a les plaques mentre va durar el franquisme, carrer germans Barberà, actualment carrer de Manuel Sanxís Guarner. I d’això ja en deu fer setanta anys. En acabar la festa, partiren de viatge de noces primer per Mallorca: cala Rajada i Lluc i després cap al continent: Saragossa, Montserrat i a Barcelona. Al cap d’onze mesos va néixer la gran, na Teresa. Quan na Teresa tenia un any i vuit mesos, va néixer n’Apol·lònia. Quan n’Apol·lònia tenia gairebé un any i quatre mesos, va néixer n’Emili. Quan n’Emili tenia dos anys i 3 mesos, va néixer en Lluís. Quan en Lluís tenia dos anys i un mes, va néixer n’Àngel. I quan n’Àngel tenia dos anys i prop de vuit mesos, va néixer en Martí. Resumint: en deu anys i sis dies en tengueren mitja dotzena. Aquesta va ser la principal característica de ca nostra, el fet de ser tants! Perquè l’onclo Lluís i la seva dona, la tia Maria, només tengueren una filla com ja havíem dit. I els germans de mun pare no arribaren tan lluny com els Gené i Ramis tot i que n’hi va haver que s’hi feren ben a prop: l’onclo Paco i la tia Apol·lònia en tengueren quatre (els Gené i Soler), l’onclo Ernest i la tia Fani (és un nom un poc snob, però sempre li vàrem haver de dir així) en tengueren dos (els Gené i Terrés), l’onclo Miquel i la tia Francesca en tengueren cinc (els Gené i Ramis, de Girona), l’onclo Emili i la tia Antònia en tengueren dos (els Gené i Vila), l’onclo Cèsar i la tia Maria en tengueren un (en Gené i Tous) i la tia Susanna i l’onclo Joan també en tengueren només un (en Planas i Gené). Hem d’afegir que moltes vegades venia a ca nostra n’Apol·lònia petita, a jugar, dinar, a passejar, per anar a nadar,... Tant era així que moltes vegades en lloc de sis érem set i si anant de passeig trobàvem qualque conegut llunyà no era estrany que demanassin: «Tos són vostros» i mu mare: «Tots manco aquesta que és una neboda». I quan ja se n’havia anat el conegut, la nina deia a mu mare: «Tia, per què li has dit que no era filla vostra?». Això contaven que havia passat més d’una vegada. Va passar que quan mu mare era molt joveneta, una gitana li va «llegir» la mà i li va dir: «Tendràs siete hijos i pan para mantenerlos». I per això mun pare i mu mare deien que n’Apol·lònia petita era la que feia set de la gitana. Com que les primeres que varen néixer varen ser les dues nines varen tenir una cambra ben gran per a elles. En canvi els quatre nins que vengueren després els tocà una cambra més aviat justa, que va haver de ser ampliada amb la instal·lació d’un llit plegadís entre el menjador i el rebedor i una llitera d’obra a la cambra més aviat justa. Els primers anys de casats na Maria sa Teta venia a ajudar mu mare, però al cap d’un temps va emmalaltir i quan n’Apol·lònia va combregar ja estava moridora. La seva mort va ser un gran disgust, sobretot per mu mare, lògicament. A partir d’aquí mu mare contractava una jornalera perquè vengués a fer net i a fer bugada. Quan havia de néixer n’Àngel varen contractar una dona que nomia Maria F. Garí, que era de Manacor, però que vivia a Establiments. Al cap de no massa temps na Maria va deixar fer la neteja i la bugada i es va fortificar a la cuina, anant a comprar, fent el dinar i escurant. I va venir a fer el dinar a ca nostra més de vint anys, fins que la salut li ho va permetre. Li dèiem na Maria d’Establiments o na Maria, simplement. Venia quatre dies a la setmana a fer el dinar, els dies que no venia (dimecres, dissabte i diumenge) feia el dinar mu mare. Vàrem conviure moltíssim amb ella i tots l’estimàvem com si fos pròpia o més. Amb mu mare s’avenien molt i gràcies als jornals de na Maria mu mare podia respirar una miqueta. Mun pare tot i que era Cap de Correus de professió, era dibuixant per vocació i seguint el negoci de cals seus pares es va dedicar molt a fer dibuixos per a brodar (estovalles, jocs de llit, tovalloles, mocadors...) i a dur les comandes a brodar a diverses brodadores de per Ciutat i de per fora vila. Hi havia una veïnada de mu mare quan encara era fadrina, dona Margalida, que també duia negoci de brodats per a una casa de Barcelona, can Llagostera de la plaça Universitat. Va resultar que es va jubilar i li va dir a mu mare si se’n volia fer càrrec. I quan jo devia tenir cinc o sis anys, mun pare i mu mare varen anar a Barcelona per posar-se d’acord amb els Llagostera, la notícia també va ser que hi varen anar amb avió per primera vegada en la seva vida! I d’aquí sortien les misses! De Correus, dels dibuixos, de la feina dels brodats i de la feina de mu mare a ca nostra amb nosaltres i amb la casa. Tot ho varen dedicar a nosaltres, als fills, als nostres estudis, que com deia mu mare era l’herència que ens havien de deixar i encara la gaudim, perquè la duim posada a damunt! Es permetien molts pocs capricis per a ells, tot ho tenien per a nosaltres, perquè fóssim dones o homes de profit. Una anècdota luctuosa va ser que quan mu mare esperava n’Àngel, va morir l’onclo Pere de Felanitx, era pel febrer de l’any de la neu. Mu mare va partir cap a l’estació per agafar el tren de Felanitx i quan era per devers l’estació de Sóller va llenegar amb la neu i va pegar una culada, per sort no va ser res, però ella es va regirar pensant amb el futur Àngel. Uns quants anys més tard vaig néixer jo. Resultava que mentrestant tenien dues nines i tres nins, per tant a jo em tocava ser una nina i havia

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Martí Gené i Ramis

101

de fer el nom de mu mare com a tercera filla. Però va resultar que no, que vaig ser el nin que feia quatre i ja s’havien acabat els noms. Amb aquestes que mun pare va pensar de posar-me Martí, en recordança del seu avi matern que ell l’havia estimat molt. Li va dir a mu mare, i ella contesta: «Martí? Només en conec un i és mig entabanat. Però bé...». Mun pare quan va ser al registre va reblar el clau i no se li va acudir altra idea que inscriure’m amb el nom de Martí de la Immaculada, quan a mu mare mai ningú no li havia dit mai altre nom que no fos Concepció! Total, arriba a ca nostra i li conta la feta a mu mare i ella va quedar sorpresa de la insòlita combinació de noms i li amolla: «Si s’ha de fer frare no importarà que triï el nom». Per cert que tots els sis germans vàrem néixer a ca nostra. Mu mare feia les visites preceptives a l’obstetra i com que mai no va tenir cap senyal d’alarma, quan era l’hora del part, baixava la tia Fani, que vivia al segon pis de la nostra finca, i assistia mu mare mentre mun pare anava a cercar la comare, n’Esperança, amb un taxi. Els infants sempre varen arribar a temps, excepte amb en Lluís, que va néixer tot sol, amb la tia Fani i mu mare totes soles. La tia Fani li deia a mu mare: «Concepció, ja surt! Què faig?» i mu mare: «Estira, que jo veig que estiren» i la tia Fani: «I si l’espeny?» i mu mare: «No l’espenyaràs, estira!». I va estirar i no es va espenyar. Quan arribaren mun pare i la comare, ella diu. «Que ja està molt avançat?» i la tia Fani: «Avançat? Ja el tenim aquí» i els el va mostrar. La comare només va ser a temps d’enllestir mu mare, perquè en Lluís havia nascut «tot sol». Una qüestió delicada era el nostre llenguatge. A ca nostra estava completament prohibit dir cap paraulota o cap expressió que s’hi assemblàs. La més inflexible i bel·ligerant era mu mare que ens ho tenia ben passat per orde. I nosaltres ben alerta a dir-ne cap en presència seva, cap ni una! Mun pare era solidari amb mu mare, no era tan estricte, però estava subjecte a la mateixa legislació. Els que quedaven fora de control eren l’avi Lluís i l’onclo Lluís i sempre que havien d’amollar el que fos ho amollaven i no passava res. Nosaltres les vàrem aprendre totes fora casa, les paraulotes i els vatues, i teníem una gran habilitat a no dir-ne cap a ca nostra, sobretot si hi havia mu mare o mun pare davant, però en qualsevol àmbit que no hi hagués mu mare, jo crec que n’amollàvem més que l’altra gent. A jo me feia molta de gràcia que el nostre padrí renegàs o vatuejàs davant mu mare, em sentia com a alliberat, perquè ella no li podia dir res. Era una prohibició que m’afectava i que un altre trencava. Mu mare era molt de la bulla i qualsevol excusa era bona per fer una mica de festa. Ella ens contava que quan era nina, qualque vegada li havia dit a sa mare el dia de sant Joan: «Mu mare, perquè no feis una coca que avui és sant Joan i noltros som Joan de llinatge!» i sa mare: «Hala ves, que hem d’anar a fer una coca». Però acabava que la feia! Les festes de Nadal li agradaven molt, començant pel Betlem! Sempre en varen fer a ca nostra, perquè mun pare era molt de la cosa i molt artista i a mu mare li agradava el trull de Nadal. La primera cova del Betlem, amb una glòria d’àngels i tot, els la va fer l’onclo Pere de mu mare, que era molt betlemer. Quan érem petits les figures del Betlen de ca nostra, la majoria, eren clàssiques, bíbliques que en dèiem (duien un vestuari que volia ser el del temps del Bon Jesús), però ençà i enllà hi havia qualque pastor vestit de pagès. Quan n’Àngel i jo érem petits, el dia de sant Tomàs mu mare mos n’he duia a comprar un pastor perhom a la fira de sant Tomàs a la plaça Major i sempre compràvem pastors bíblics. Però n’Àngel em va dir que creia que mu mare de tant en tant hi anava tota sola i comprava qualque pastor mallorquí, diguéssim que d’estranquis. Fins que vàrem tornar un poc grans i vàrem veure que els pastors de ca nostra havien de ser mallorquins i vàrem començar, primer a barrejar els mallorquins i els bíblics i finalment vàrem bandejar els bíblics i només quedaren els mallorquins. Va ser un ensenyament de bon gust betlemer de mu mare que ens va entrar per osmosi. Per Nadal i Cap d’any anàvem a dinar a ca l’àvia Teresina, la mare de mun pare, i per la segona festa a ca nostra i venien els padrins Lluís i Apol·lònia i més modernament els de ca l’onclo Lluís – i en justa correspondència nosaltres hi anàvem el dia dels Reis -. Eren unes taulades considerables, però a mu mare no li feia res, perquè li agradaven molt les festes i el trull. Tant que a partir d’una època, vàrem deixar d’anar a ca l’Àvia Teresina ni per Nadal ni per Cap d’any i mu mare va decretar que l’àvia i les cinc ties Gené nostres venguessin a dinar a ca nostra el dia de Nadal, llavors sí que s’embarcava ca nostra, però a mu mare no li sabia gens de greu i això que els dies de festa no venia na Maria d’Establiments! La festa que més li agrada era la dels Reis. Quin trull! Quan érem petits era lògic que hi hagués festa, però quan ja érem grans, encara durava i els Reis ens duien regals a tots i juguetes pels fills dels nebots de mu mare i també de mun pare i més tard als néts. De tot això se n’encarregava mu mare personalment, perquè li agradava molt i li feia una il·lusió que era una cosa de no dir. Per a Pasqua no hi havia més que dues festes, el dia de Pasqua a ca l’àvia Teresina i la segona festa a ca nostra amb els padrins Lluís i Apol·lònia. També va arribar un punt que ja no anàvem a ca l’àvia, sinó que eren elles les que venien a dinar a ca nostra, altra volta grans taulades! A mu mare li agradaven molt les processons de setmana santa i sempre les anàvem a veure, sobretot el Dijous Sant que passava per davall ca l’àvia, al carrer Conqueridor, i les nostres ties hi posaven cadires per seure i veure la processó! Jo vaig heretar el seu gust per les processons, tant, que quan vaig tenir setze anys vaig aconseguir que em deixassin una vesta i vaig comença a anar a les processons vestit de caperutxa, i encara ara hi anam. A mu mare li agradava molt que hi anàs i sempre em venien a veure i em subvencionaven les despeses que se’n derivaven. L’any que jo havia començat a fer feina a l’ensenyament, els dimarts acabava les classes a les deu del vespre, per tant no podia sortir de caperutxa a la processó del dimarts. Mun pare va aprofitar i va anar a la processó amb la meva vesta, juntament amb el seu germà Miquel, que havia tornat de Girona, que duia la vesta del seu nebot i cosí nostre n’Emili Miquel, que era a Barcelona estudiant. I mu mare i la tia Francesca, les dues cunyades Ramis, anant a veure els seus homes a la processó vestits de caperutxa! El final de la setmana santa és el dia de Pasqua i aquest dia i la segona festa toca menjar panades, rubiols i crespells. A ca nostra feien tots aquests pastissos el Divendres Sant, perquè aquest dia na Maria d’Establiments venia a ca nostra i el Dissabte Sant no li anava bé venir. Total que menjàvem les panades que ja tenien tres dies, perquè el dia de Pasqua dinàvem a ca l’àvia i no era fins la segona festa que ens tocava dinar a ca nostra. Nosaltres, els petits, trobàvem que les panades tenien la pasta un poc massa gruixada i déiem que tenien «peu de murada».

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Martí Gené i Ramis

102

Va arribar un punt que a na Maria ja no li anava bé venir el dia de fer panades i mu mare va agafar les messions com a líder indiscutible de la cuina i va desenterrar una altra fórmula per a la pasta. A més a partir d’aquest moment les feien el dissabte i crec que aquesta època el dia de Pasqua ja venien a dinar a ca nostra l’àvia i les ties. Resumint que entre que ja érem més grans, que havíem deixat de ser triats, que la fórmula era millor i permetia fer les parets més primes, sense «peu de murada» i que les panades només tenien un dia, hi va haver un abans i un després a partir d’aquest moment. La realització anava a càrrec de mu mare i de na Teresa. Mun pare feia viatges cap al forn de can Mut amb llaunes que anaven i venien. Els rubiols no tenien problema i sempre eren bons, però els crespells eren l’assignatura pendent de ca nostra. Quan érem petits mu mare ens els deixava fer als petits. I ella mateixa sempre deia que no eren gaire bons, que havien sortit com a «raietes», que suposàvem que devien ser coses un poc rostides. Tanmateix ella sabia la causa: «no heu de pastar tant sa pasta». I com que la pastàvem massa, sortien com a «raietes». Però tot està en un bon acabar, na Maria, que l’endemà de la segona festa ja venia a fer el dinar, aquest dia ens solia dur crespells fets seus a ca seva i eren boníssims, d’aquesta manera ens compensava de les nostres «raietes». Hi va haver una època que mu mare tenia unes grans maldecapades de tant en tant. I una vegada que estava cosint, crec que unes faldes per les nines, li va pegar el maldecap, però com que les faldes havien d’estar llestes per a l’endemà, va prendre el seu tractament estrella: dos optalidons. Però com que no li arribava a espassar en va prendre un parell més, tant que va acabar les faldes, però va quedar com a col·locada de tants d’optalidons (perquè duien un analgèsic i un poc d’un barbitúric!). tot va quedar en una anècdota sense conseqüències (i que em perdonin les meves germanes, si no era una falda allò que volia acabar mu mare en aquella ocasió). Com que mu mare era infermera era l’encarregada de posar injeccions a tota la família Gené, a tota la família Ramis i a bona part dels veïnats, això sí: gratiis et amore. Tenia una capsa ad hoc amb un parell de xeringues i agulles i abans de la injecció les bullia deu minuts, que era el que estava manat en aquell temps i a picar el pacient. I als nins que venien perquè els posàs qualque injecció, que en venien molts, encara els donava un parell de caramels perquè no se n’anassin tan plorosos! Feia com es sastre Guagil, que cosia de balde i encara hi posava el fil. Jo no sé els meus germans, per a jo em va tocar rebre’n moltes d’injeccions de penicil·lina, que eren molt grosses, de cinc mil·lilitres, i molt doloroses, però no hi havia més remei per tractar les meves amigdalitis. Quan jo era més petit, mu mare emprava una tàctica psicològica molt interessant, em demanava: «Que la vols amb agulla o sense?» i jo, naturalment: «Sense agulla!» i ella: «Idò sense agulla». I, lògicament la posava amb l’agulla, però jo quedava més conhortat. Fins que una vegada la injecció «sense agulla» va ser tan dolorosa, que vaig decidir que era millor «amb agulla» i a partir d’aquest dia sempre varen ser amb agulla. Per mor de ser infermera, mu mare era molt estricta amb les malalties i quan tenies febre, que jo en tenia massa sovint, per mor de les maleïdes angines, havies d’estar dins el llit i no et podies aixecar ni per berenar, ni per dinar, ni per sopar, només que per anar a l’excusat a fer aigües majors. I quan ja no tenies febre, el primer dia sense febre encara l’havies de passar al llit amb el mateix règim draconià i si l’endemà continuaves sense febre, ja et podies aixecar i vestir-te de persona, però encara no podies sortir al carrer. El tercer dia sense febre ja podies sortir al carrer i a l’altre ja tocava anar a escola. Record que quan estava malalt, el matí a ca nostra no hi havia més que mu mare i na Maria i segurament en qualque moment, venia el padrí Lluís i més tard la padrina Apol·lònia. Total que quan ja havien pres el cafè amb llet i tothom havia partit cap a escola o a Correus, mu mare venia i feia els llits dels meus germans i el meu, tot i que jo el tornava a ocupar immediatament. Sí, la record fent els llits a la nostra cambra i parlant amb jo, que no estava bé, però al manco estava amb mu mare. Mu mare i mun pare varen ser ben feliços l’un amb l’altre i amb la nostra companyia, però així mateix varen tenir mala sort amb l’època tan fosca del franquisme que els va tocar viure, especialment mu mare, una dona amb tanta formació per la seva època, que va haver de quedar a ca seva fent de mestressa de casa en comptes d’exercir la seva professió d’infermera o de mestra o de professora de piano. Però ella s’ho prenia amb humor, per exemple, al carnet d’identitat hi havia un espai per posar la professió i a moltes de dones i a mu mare també, hi posaven S.L. (sus labores, en espanyol) i mu mare deia que S.L. volia dir «Són Loques» i venga a riure... Tot i que ells no eren gens antifranquistes, varen tenir actuacions ben interessant, la més transcendental va ser impedir activament, plantar-se i no deixar que n’Emili es fes de la OJE (era com un esplai, però de la falange i molt militarista i espanyolista, per suposat). Perquè era una cosa política. La gran sort va ser que, a més, per aquella època va començar l’Agrupament Escolta a l’Encarnació, que era la nostra parròquia i el consiliari era en Tomeu Suau, el germà de la tia Maria de l’onclo Lluís. Això va ser providencial i tots sis vàrem entrar dins l’escoltisme, que per aquells temps era bastant separatista i catalanista, i ens vàrem lliurar de la púrria falangista. Per cert que mu mare sempre que anàvem d’excursió ens solia fer per dinar un panet amb un bistec arrebossat, record l’olor del bistec arrebossat dins la pella ben dematí abans de partir cap al Cau. Més amunt hem parlat que mu mare era una melòmana, i aquí ve una anècdota relacionada, que la m’ha recordada el meu germà Lluís, al qual deman disculpes. I és que quan teníem un examen, mu mare ens deia adéu al portal de ca nostra i solia afegir: «Ritorna vincitor». Això era bo d’entendre, ens desitjava que aprovàssim. Jo confés que les meves «victòries» sempre eren al darrer minut i gairebé de penalti, just just, anava fent. Però quan vaig ser a Barcelona estudiant vaig millorar, la nit abans dels exàmens sempre telefonava a ca nostra per espassar-me els nervis i, quan ens acomiadàvem, mu mare també em desitjava que retornàs «vincitor» i aquí sí que hi vaig retornar sempre i amb la cara ben alta. Tanta de sort que al final la fórmula va tenir els seus efectes. Bé idò, resulta que jo vivia dins la ignorància més supina i quan devia tenir vint anys o més, vàrem comprar un disc de l’òpera Aïda, de G. Verdi, i escoltant-lo vaig reconèixer la frase. Aïda li desitja al seu estimat Radamès la victòria en la batalla contra els etíops: «Ritorna vincitor», el nostre «ritorna vincitor» dels exàmens! Clar, és que això ho feia mu mare, ens enflocava la cosa més impensada en qualsevol moment: frases d’òpera: ritorna vincitor, termes anatò-

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Martí Gené i Ramis

103

mics: mesenteri, noms de miriàpodes: escolopendra mursitana... Quina gràcia! Sempre he pensat que mu mare tenia com un club de fans, d’amigues fidels i un poc admiradores, entre les quals la seva «neboda segona» Consol, la tia Maria Font - molt amiga i estimada de la família -, na Maria d’Establiments, na Margalida Bauçà - la veïnada de més a prop i mare del meu amic coral en Toni, i dels seus germans n’Enric, na Gilberta i na Maria Soberats -, la tia Fani... Parlant de la seva neboda Consol, la tia Consol per a nosaltres i la meva padrina jove, sempre explicava que quan na Teresa i n’Apol·lònia eren petites, mu mare els solia posar vestits de mudar ben emmidonats i que ella la recordava molt sovint amb la planxa emmidonant els vestits de les nines. Tant, que li deia: «Tia, si a tu et fessin santa les teves imatges de santa serien amb un planxa emmidonant» I mu mare, venga a riure. No hem sortit tan destacats com ella segurament hauria volgut, però per ser nosaltres, hem sortit bastant encertats, i tot va ser gràcies a na Concepció i n’Àngel. Gràcies al seu amor, a la seva dedicació, a la seva habilitat, a la seva exigència, al seu deixar-nos fer, a la seva psicologia, també gràcies a la seva fe en Déu, que ens varen transmetre sense masses pressions, perquè varen saber fer cas dels bons consells que els arribaven. Quan jo feia el soldat per devers Espanya, el 1983, es va morir l’onclo Lluís, mu mare m’ho va dir per telèfon, però em va voler escriure una carta que m’ho contava tot. Per cert que ara acab de llegir el sobre d’aquesta carta i escrit per mu mare posa literalment: «Martí Gené i Ramis» La carta està datada, precisament, dia nou de febrer, el dia de santa Apol·lònia: 9 febrer 1983 + Martí: la setmana passada, dijous o divendres, el tio Lluís tengué lo que uns amb ell però me digué que me diria lo que fes al cas. Me telefona, hi vaig anar i a les dotze menos vint va morir.... a nes parèixer sense passar pena... però ¿qui pensaven que era un costipat i que per lo vist ja era una paràlisi de s’aparell respiratori, com te recordaràs tengué l’any passat per St. Josep, però ara més sap lo que passà? Jo tenc molt de disgust, no per lo que ara era, molt poca cosa per cert!, sinó recordant lo que havia estat, tan bona persona... tan bon germà... poca cosa, en es parèixer. Diumenge sa tia Maria anà amb sa parròquia a una excursió, i quedaren, per tenir-li compte n’Apol·lònia i ton pare, que hi anà En fi al cel sia, però no puc consentir i en es mateix temps hi consent, perquè és per ajudar-lo a arreglar, donar el dinar etc... Ja no va dinar, no s’ho podia sa voluntat de Déu, que tan prest deixàs de viure amb tot es sentit de sa paraula, i de disfrutar de ses coses bones que li dava sa vida i que ell gaudia plenament enviar, li donaren un cafè amb llet que se prengué, i els dos vengueren a dinar a ca nostra. Llavò sa nina va partir a ca seva a fer-li companyia i no passà res dins sa seva manera d’esser, que era senzilla i tranquila. Déu el tengui. Amèn. Me sap greu Martí que aquesta carta sigui tan trista, però això és lo que avui te de nou. Es capvespre vengueren n’Emili i na Longina i es nins i quan ells sen anaren, noltros vàrem partir un ratet a nes Niza i quan tornàrem telefonà sa tia puc contar. Una aferrada Maria i digué que ja li havia donat sopar i que li havia costat molta pena, però que havia menjat un platet de sopa. En sa nit va tossir molt i devers les onze des Concepció dilluns dematí sa tia Maria tocà es telèfon, que hi anàs ton pare, jo volia anar

Acabaré aquest enfilall de records amb una anècdota que jo vaig redactar l’any 2008, arran d’una col·laboració que ens demanaren als pares de la classe de na Concepció, la nostra filla, que com veis fa el nom de la padrina: Ara us explicaré una anècdota de quan jo era petit, de quan tenia devers 2 anys. A aquesta edat jo ja sabia parlar (com la majoria d’infants), però encara feia qualque equivocació de tant en tant, és el que toca...

Mentre s’acostava a la porta podia sentir la veu tranquil•litzadora de mu mare que em deia coses. Però, cop en sec, vaig sentir que deia unes frases que m’inquietaren:

El pas que vull explicar-vos va succeir un migdia.

-”Qui és que em crida?”

Després d’haver dinat, mu mare, que nomia Concepció, em va dur a dormir, a fer una becadeta, perquè ja sabeu que els nins petits acaben les forces ben aviat i per tornar-les recuperar han de dormir un poquet, així, de passada, deixen descansar sa mare i son pare. Idò bé, mu mare em va posar dins el llitet de barrerons, em va tapar un poquet, em va desitjar que descansàs bé i em va donar un parell de besades:

-”Qui és aquest ninet, que jo no el conec?”

-”Que descansis, rei meu!!” Al cap d’una horeta, em vaig començar a deixondir. Vaig fer una volta cap a l’esquerra i una altra cap a la dreta, vaig obrir els ulls i no veia res, era lògic perquè el llum de la cambra estava apagat. Així mateix veia un retxillera de llum que entrava per la junta dels portellons de la finestra, però era molt poca claror... Jo ja estava despert, em vaig asseure al llit i tot d’una em vaig posar dret, mentre m’aguantava amb les mans als barrerons del llitet. Mirava cap allà on hi havia la finestra i només veia aquella retxillera de llum tan esquifida. Allò era molt avorrit... Vaig decidir que ja havia dormit prou, havia de demanar ajuda a mu mare. Per això vaig començar a donar senyals de vida cridant: mamà! mamà! mamaaaaaaaaaaaaaaaaaà!!!!! A la fi vaig sentir un renou que venia de fora, això volia dir que mu mare m’havia sentit i que estava a punt d’alliberar-me de la fosca i segur que em trauria del llitet de barrerons.

-”I qui és aquest nin que em crida?” Jo no entenia aquelles paraules... Com podia ser que mu mare em digués que no em coneixia, a mi? A la fi va obrir la porta i va encendre el llum, però continuava dient allò mateix: -”I qui és aquest nin tan guapo, que jo no el conec?” Quan va arribar fins al llitet jo l’esperava dret i astorat, li vaig donar les meves mans mentre li deia: -”Jo som el teu zsrei” (volia dir: “jo som el teu rei”, però la meva pronúncia de la R em llenegava una mica, no era del tot perfecta) Arribats a aquest punt mu mare em va agafar i em va començar a donar besades i a dir-me que efectivament jo era, i continuava sent el seu rei. I venga a riure i a aferrar-me fort. Ja ho havia entès, mu mare m’havia fet una broma. Ja estava tranquil una altra vegada. Ara tocava berenar i, més tard, anar a cercar els meus germans a l’escola. Quin descans!

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Apol·lònia Ramis i Suau

APOL·LÒNIA RAMIS i SUAU

108

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Apol·lònia Ramis i Suau

TENDRÁS SIETE HIJOS Y PAN PARA MANTENERLOS Filla que fa set de sa gitana.

109

La gitana que va fer aquesta predicció, premonició, profecia o tan sols una frase feta que repetia a tot el que aplegava per treure quatre pessetes, no s’hagués pogut imaginar mai la gran repercussió que va tenir. Tot comença el 29 de desembre de 1916 i continuà el dia 9 de novembre de 1921 al carrer de Sant Elies, cantonada amb el carrer dels Oms, al tercer pis. La primera data correspon al naixement d’una nina de nom Concepció, com la seva padrina, l’altre al naixement d’un nin anomenat Lluís com el seu padrí. Foren dos germans, que encara que foren molt diferents, es tenien una estimació, confiança i complicitat mai vistes. La nina sempre va tenir entre d’altres, un sentiment protector cap al seu germà petit. Anaren junts a Ses Trinitàries, al carrer d’en Verí, no gaire enfora de ca seva. Tancant els ulls puc veure la nina, rossa, amb rinxols, amb uns ulls blaus com el seu pare i molt, molt espavilada, 5 anys major que el seu germà, donant-li la maneta i tenint cura d’ell fins que arribaven al col·legi i el deixava a la porta de la seva classe. Així fou fins que, per motiu d’edat, es varen separar, segurament per primera vegada, i el nin va anar a La Salle. A partir d’aquí imagín que cada un va anar fent progressivament la seva vida, en el sentit de tenir amics diferents, activitats diferents, gustos diferents, caràcters molt diferents, però aquests dos germans mai varen poder viure un sense l’altre, s’estimaven amb bogeria, i el nin sempre va tenir una gran admiració i es podria dir una certa dependència de la seva germana. De tot això en puc donar fe. El nin fou el meu pare i per tant, la nina la meva tia, la meva tia per excel·lència. Aquesta estimació, confiança, complicitat i necessitat de sa Tia la vaig heretar del meu pare. Sé que aquesta estimació va ser reciproca perquè la concentrà tota amb mi ja que vaig ser la única neboda que va tenir. No puc concebre la meva vida sense sa Tia, aquesta vida començà un mes d’octubre de 1953, no va poder ser la meva padrina de fons (això sempre me va fer molta ràbia). En aquells temps, a Mallorca, la tradició manava que els padrins, havien de ser el padrins de fons. Com he dit abans, de petita vaig maleir aquesta tradició una i un altre vegada, m’hauria encantat poder anomenar-la “madrina” (en aquell moment ho dèiem així) i se de bona tinta que a ella també li hagués fet molta il·lusió. Amb el pas del temps vaig saber que no necessitàrem títols, no ens va fer falta cap títol per estimar-nos. No va ser la meva “madrina” però va ser la meva “Titió” (Tia Concepció), així l’anomenava quan vaig començà a parlar. Ha estat l’únic període de temps que he afegit el seu nom al títol de parentesc. A partir del moment en que vaig parlar bé ja sempre va ser SA TIA, tot el meu entorn sempre ho ha sabut i ningú mai m’ha demanat quina Tia? Per això he dit al principi que va ser la meva tia per excel·lència. Va ser la que es va adonar de les meves primeres passes aferrada a un llapis de fuster color vermell el dia del meu primer aniversari: “...aquesta nina ha caminat”. La que me tenia els estius sencers: “... mamà vaig ha ca sa tia” era el primer que deia quan pegava bot del llit els matins estiuencs. Encara ara puc sentir l’olor de goma que feia quan passava pel taller de rodes MICHELIN, i puc veure la porta oberta travada amb una cadira del rebedor perquè passàs més fresca. La que me tenia a dinar un dia sí i l’altre també durant l’estiu, a més de haver de insistir perquè menges, encara que la veritat sigui dita el que insistia era el Tio Àngel. Aquells estius els tenc gravats i sempre m’acompanyaran. Estava sempre amb n’Emili i en Lluís, no per qüestió de preferència sinó per qüestió d’edat. Crec que arribarem a fer moltes animalades però ens ho passarem d’allò mes bé. Aquesta complicitat ha perdurat al llarg de tots aquests anys, el que no vol dir que amb els altres quatre cosins no existeixi exactament la mateixa estimació i confiança. Record molt bé quan anàvem a canviar els toms a la parròquia, a

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Apol·lònia Ramis i Suau

110

comprar el que fos a ca Ses Ramones, ses festes d’aniversari que coincidien durant l’estiu, les d’en Lluís i n’Àngel fent els paperins per engalanar el jardí amb n’Emili sempre al cap davant. Les passejades per Palma, les visites a ca l’abuela Teresina, les anades a correus a cercar al Tio Àngel i les animalades que fèiem amb els carretons de les saques de la correspondència. El cinema a la fresca a la parròquia de Sta. Catalina Thomàs amb els entrepans de truita, el dinar de Sant Lluís a ca nostra que era el que marcava l’inici de l’estiu.... tants i tants de records i el denominador comú de tots ells sempre és sa Tia. Poques vegades passava pel carrer de ca sa Tia sense aturar-me. M’encantava arribar a l’entrada i sentir cantussejar sa Tia a través de la finestreta del rebost. En primer lloc volia dir que hi era, en segon lloc era una sensació d’alegria, de que allà sempre hi havia festa i divertiment. Si ella se torbava en venir a obrir sempre anava a mirar per les persianes si hi havia llum a sa saleta, mirava, mirava i hi tornava a mirar, mai he estat molt alta i m’havia d’estirar per veure-ho bé, si no n’hi havia... partia amb la cua enmig de les cames. No sé com explicar la sensació que tenia quan anava a ca sa Tia i no hi havia ningú, era com una espècie de frustració, me costava pena haver de tornar a ca nostra sense haver vist ningú. Quan vaig ser més gran tampoc m’agradava gens anar-hi i no trobar-la. Ara que escric això, encara sent el ritme de les seves passes quan venia a obrir la porta. I el temps passà i passà i passà i ca sa Tia sempre va ser un lloc de tertúlia on pareixia que el rellotge no existia i quan te n’adonaves el rellotge sí havia existit i el temps havia passat de debò. També sempre va ser el meu aixopluc quan qualque cosa me preocupava, m’entristia o me feia ràbia. Sempre vaig trobar, si no una solució, una persona que m’escoltava i que li interessava el que li estava contant. M’encantava trobar-la tota sola, era per mi sola i així podia expressar-me amb tota franquesa i amb tota tranquil·litat si li havia de fer qualque confidència. Sempre ens varen entendre i sempre varem estar d’acord en tot. Sempre excepte una vegada. En la meva vida hi va haver una circumstància en la que jo vaig prendre una decisió que no va ser la que ella hagués volgut. Vam parlar una bona estona. Jo no vaig claudicar i ella tampoc va canviar de manera de pensar. Quan vaig veure que cap de les dues donaríem el braç a tòrcer vaig dir: “Tia jo no voldria que mos enfadàssim”. La seva resposta: “Nina si m’enfad amb tu, de qui he de ser amiga? No en tornàrem a parlar mai més. La nostra relació no se’n va ressentir ni una mil·lèsima i el cap d’un temps ella va claudicar. Una de les altres frases que sempre recordaré tingué lloc el dia que morí el meu pare: “Ara només quedam tu i jo “ Tot i que el moment era dramàtic, record amb una pinzellada còmica la resposta del Tio: “Concepció hi som jo i els teus sis fills”. La Tia es referia a que de la branca Ramis només quedàvem ella i jo i tot sigui dit també em va encantar. Evidentment això només és un tast del que va ser la meva vida envers sa Tia. Podria escriure més i més i més...!!!! També pens que per molta gent aquest escrit emmarcat dins l’homenatge als 100 anys del seu naixement, pot ser no li digui res, però es la meva petita aportació al record de la vida de la persona que comparteix uns del primers llocs de la meva existència. L’amor que vaig sentir cap a sa Tia va ser immens, l’estimació que sent cap a sa Tia es immensa (una persona que roman en el nostre cor i en el nostre pensament es una persona viva) i sé que així vaig ser corresposta. Dins el seu cor de mare sempre hi va haver un lloc per mi. No de bades vaig ser la seva FILLA QUE FA SET DE SA GITANA.

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Apol·lònia Ramis i Suau

111

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Lluís Gené i Garcia

ÀNGEL LLUÍS GENÉ i GARCIA

114

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Àngel Lluís Gené i Garcia

115

ESTIMADA PADRINA

Jo vaig ésser el teu net gran, el primer de set que tendries, i puc dir que vaig tenir sort, ja que vaig poder gaudir de tu el màxim de temps que un net va poder, sempre amb l’anyorança i tristesa de pensar que m’hagués encantat que haguessim pogut gaudir plegats molts més anys.

Vaig tenir la sort d’ésser el net gran i poder gaudir de tu molts d’anys.

Teniem els dos els ulls blaus, cosa que em feia sentir especial i tu ho sabies, predineta. Ja que un dia te vaig dir, quan va nèixer na Maria.

No tenc gaires records clars d’aquella època, era molt petit, però sé que molts de valors i forma de ser avui en dia es gràcies a tu.

- Has vist PADRINA, na Matia té els ulls del nostre color. Tenc sort d’haver nascut dins una familia tant propera i on els valors d’estima i respecte són tant grans i sé que tu vas fer molt per fer el que ara mateix és la familia Gené i Ramis. Maquetant aquest llibre i també gràcies a sa teva filla gran, sa meva estimada PADRINA jove Teresa, he pogut aprendre molt de tu aquestes darreres setmanes i és que mirant ses fotos, llegint els escrits de tots he pogut crear una imatge que contrasta perfectament amb la que tenc dins el cap de quan era petit. Ja deus saber però te vull contar que soc feliçment casat amb una de ses millors dones que hi ha en el món n’Ana i que tenim dues nines, dos angelets que nomen Aina i Marta i que de ben segur et sentiries orgullosa d’elles, perquè són dues nines increibles. M’enrecord de quan era petit cridar a cas predins i sempre se posava es predí, jo devia tenir 4 o 5 anys i sempre li deia bon dia predí, que fas? i ell me contestava, estic berenant, vols venir? i eren molts els dies que pregava a mum pare per què venguessim a cas predins a veure-vos a tu i a nes predí. També m’enrecord que jo venia a sa cuina quan tu cuinaves, i sempre volia agafar alguna cosa de les que feies per dinar, i quan em veies em deies sempre: Fora des Sembrat! Això sí que m’enrecord i sempre desperta amb mi una rialla. M’hagués agradat molt que haguessis pogut viure moltes de les experiències que he viscut durant sa meva vida. Els dimecres venia es predí a dinar a ca nostra, mu mare solia fer-li bacallà, que li encantava i sobretot si anava acompanyat d’arrós sec. També venia sa meva abuela Ángela i jo disfrutava de veure com comparaven ses pastilles que el metge els hi feia prendre als dos. Per aquella època n’Emili, ens havia comprat una vespa de segona mà i això que no la podiem dur, però així mentres tant anàvem practicant i es dia que li vaig dir a nes predí, un dimecres, després de dinar si volia que el dugués amb sa moto a cas predins, tot d’una i d’un bot va dir que sí! devia frisar per anar a fer sa migdiada. Me va encantar poder dur es predí a sa moto. Esper que estiguis molt bé, segur que sí, que estàs amb tots els teus éssers estimats i segur que vetl·les per tots noltros que estiguem molt bé. Vull que enviïs una besada molt forta a nes predí Àngel i sobretot al meu estimat pare, n’Emili que tant anyor i tant vaig estimar. T’estim molt PADRINA, vos estim molt a tots. Fins aviat, i que sigui d’aquí molt. El teu estimat net gran, els dels ulls blaus.

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Maria Gené i Gil

MARIA GENÉ i GIL

122

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Maria Gené i Gil

123

PETITS RECORDS D’UNA NINA i LA SEVA PADRINA La padrina Concepció va morir l’estiu de 1987, quan jo només tenia tres anys, així que els meus records sobre ella són, malauradament, escadussers i de ben segur estan distorsionats per la meva curta edat. Per tant, és probable que en la meva narració es mesclin els meus imprecisos records i impressions d’infantesa amb la idea mental que m’he anat fent d’ella a partir dels relats familiars que he sentit i les fotografies que he vist. Tanmateix, he volgut deixar per escrit dues o tres anècdotes senzilles i tendres que record haver viscut amb ella, tot i el poc rigor històric que de ben segur tenen, per poder-les compartir especialment amb el meu germà i els meus cosins petits, que per desgràcia no la varen poder conèixer. Quedi per dit que tots aquests petits records inconnexos es refereixen a moments ben quotidians i que, en principi, no tendrien res d’especial, però que per qualque motiu tenc ben presents en la memòria. Els meus primers quatre anys i mig de vida els vaig passar en un petit i gèlid poble de la Manxa rural, envoltada de ramats d’ovelles que pasturaven alegrement pels carrers i posaven la nota “exòtica” –almenys per a una nina com jo– en aquell paisatge erm. Vist amb perspectiva, és evident que, d’exòtica, no en tenia res aquella bucòlica i pintoresca estampa dels xots, que es repetia dia rere dia per a la meva fascinació... Però això és una altra història. Tanmateix, com és natural, sempre que podíem veníem a Mallorca a veure els padrins, els concos, les ties i els cosins (com també anàvem a visitar la família materna a Elda). Així que els meus records deuen correspondre a alguna d’aquestes temporades que passàvem a Palma. No sé quin any devia ser, però si en tenc memòria no podia ser gaire abans de 1987 (ni després, per motius obvis). Una imatge que tenc nítidament gravada al cap, quasi com una fotografia mental, és jo en braços de la padrina Concepció davant de la porta de la cuina de cals padrins: jo li tocava repetidament una espècie de fic o berruga que tenia prop del coll i que em cridava molt l’atenció, i ella es deixava, somrient amorosament, divertida pel que considerava (supòs) un simpàtic i juganer gest infantil d’una nina plena de curiositat per descobrir el món. Aquell dia, o potser va ser en una altra ocasió, ella i jo vàrem fer crespells en aquella mateixa casa, utilitzant els seus motlos de llauna i la rodeta per tallar pasta, que després em va regalar (i encara conserv, com un vell tresor). En acabar, vàrem anar les dues totes soles caminant fins a una botiga del carrer de Sant Miquel, que ja no hi és, a comprar motlos i rodeta nous, per substituir els que m’havia regalat. (O potser era a l’inrevés, i aquells nous varen ser per a mi i ella es va quedar els seus? Ara que ho pens, crec que no.)

Un altre record relacionat amb la padrina Concepció és el meu primer viatge en autobús. Com que jo no hi havia anat mai i em feia molta il·lusió, mon pare m’hi va dur. Segons sembla, vàrem fer un recorregut molt curt en un d’aquells antics busos decorats amb la “pastanaga” de Cort. El cas és que a mi em va semblar tot lo món aquella “aventura” urbana, i encara record asseure’m al seient del bus i cercar el cinturó, avesada com estava a cordar-me’l en els meus freqüents viatges en avió! Segurament, per a mi, un autobús s’assemblava més a un avió que no a un cotxe... Aquell trajecte en autobús va ser per anar (o tornar) a la clínica on estava ingressada la padrina poc abans de morir, he recordat després. Així que aquesta és la relació que guarda aquesta anècdota amb ella. En aquest sentit, la record ajaguda al llit de l’hospital, ben xalesta, amb una gran serenor i placidesa a la cara i un gran somriure en veure’m, tot i el seu delicat estat de salut. Va estar encantada de rebre la meva visita, i jo també de veure-la, des de la meva innocència infantil de no saber la gravetat de la situació, tot i l’evident ambient hospitalari que hi vaig percebre. Aquests records infantils, els motlos i la rodeta de fer crespells, un grapat de fotografies familiars, una cadireta d’infant que em va regalar, un mocador blanc brodat i un mocador estampat de coll amb què ma mare la va obsequiar pel seu sant la primera vegada que va anar a aquella casa, un 8 de desembre d’algun any de la dècada dels 70, són el que conserv d’ella. Més enllà, òbviament, de les històries familiars, que la retraten sempre com una bona dona, mare i esposa, guapa, intel·ligent, alegre, amorosa i amb una gran sensibilitat. I la meva incapacitat per escoltar la cançó “Els vells amants”, per l’angoixa i tristor que em produeix, és una altra cosa que vaig heretar d’ella –diuen.

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Conxa Gené i Garcia

CONXA GENÉ i GARCIA

128

Concepció Ramis i Joan - 100 anys - 29 Desembre 1916 Conxa Gené i Garcia

129

RECORDS DE SA PADRINA CONCEPCIÓ Entre na Maria i jo hi ha 40 dies de diferència, érem molt petites, sé que ella si que en tenia de records, aquelles llargues nits de cap de setmana que passàvem juntes, més d’una vegada me va contar els seus records i jo li deia, que no me’n recordava i ella me responia - que si! que la vam anar a veure i érem al llit amb ella... Així que jo, només record els records de na Maria, m’ho vaig arribar a imaginar tantes vegades que ho confonc i crec que són els meus records. Peró no ho són, perquè com els somnis, m´hi veig a jo mateixa asseguda al llit, al costat de na Maria i sa padrina dins el llit. El tresor: Una vegada que vam anar a cas padrins n’Emili i jo, na Teresa me va donar una caixeta, era de cartró i dins hi havia unes arracades precioses, na Teresa va dir, - Guarda-les bé que eren de sa padrina. Es van convertir amb el meu tresor, a part de ser precioses a més no poder, tenien un valor que cap altres arracades podrien arribar a tenir mai, aquelles havien estat de sa meva padrina, la mare del meu pare. De petita, a vegades obria la caixeta i les mirava, les estudiava amb deteniment, analitzava tots els detalls i com estaven fetes, també m’imaginava a sa padrina amb elles. I pensava lo elegant que devia estar. Eren el meu tresor, desprès les tornava a amagar al fons de calaix, la jugada es repetia de tant en tant.

Concepció Ramis i Joan 1916 - 1987 Al cel sies amb tots els teus éssers estimats. Vel·lant per nosaltres.

29 Desembre 1916 29 Desembre 2016