Revista Petjades 116

PETJADES

ESCOLA ANNEXA- JOAN PUIGBERT

Número 116

Girona // juny 2016

Índex Editorial ..............................

pàg. 3

Jocs Florals i literaris ........ pàg. 4 Have a look ......................... pàg. 25 En viu .................................. pàg. 27 L’escola al dia ..................... pàg. 29 Ampa .................................... pàg. 30

2 · Petjades Núm. 116 | juny 2016

Editorial TOT EL QUE ELS FEM, TOT EL QUE ELS RESOLEM - sobre l'autonomia i l'autoes�maEls nens i nenes saben moltes coses, i també en saben fer moltes. El que també és cert és que mentre encara n'estan aprenent, de vegades no les acaben de fer del tot bé, o les fan lentament, o necessiten unes explicacions que no tenim temps de donar... i topem amb el problema de sempre: el temps (o la manca de temps). Durant tot el curs anem amb presses i no sempre podem estar pendents que facin les coses tots sols. Així, els ajudem a ves�r-los o a calçar-se quan de fet ja podrien fer-ho sols, els endrecem les joguines, els alliberem de tota responsabilitat i els contestem tota mena de preguntes que ells, amb una estona de pensar, podrien respondre's per si sols.

El problema és que amb aquesta sor�da ràpida i pràc�ca – ja ho faig jo – no només els estem robant oportunitats de prac�car les seves habilitats, sinó que els estem donant un missatge que a poc a poc interioritzen i que afecta la seva autoes�ma: «no n'ets capaç», «jo ho faig millor», «em necessites per pràc�cament tot». Tots els infants són feliços quan se senten capaços, quan s'adonen que progressen i saben resoldre els seus problemes tots sols, i no els hauríem de robar aquest plaer.

Per això l'es�u, amb el canvi de ritme que implica, ens permet trobar noves maneres de fer les coses i oferir-los oportunitats de provar de fer coses. Alguns exemples: • Cosir-se un botó. Encara que no �nguin més de 5 o 6 anys... què és el pitjor que podria passar?

Que es punxessin? Que el botó quedés tort? Bé... sempre hi ha unes primeres vegades, i de tot se n'ha d'aprendre.

• Contestar-se preguntes. Quants quilòmetres falten? Què hi diu, aquí? Per què hem de marxar ara?

Moltes vegades, són coses que saben o que poden saber si pensen una mica o busquen la informació al seu voltant. No costa res donar-los temps i oportunitat per descobrir que coneixen la resposta: «Tu què creus?». I donar-los temps perquè ho pensin. No �nguem pressa ni a resoldre'ls el dubte, ni a corregir-los; hi ha temps per a l'assaig i error.

• Permetre que parlin per ells, fer ells mateixos les preguntes quan volen saber alguna cosa, o demanar el que els interessa: el gelat que volen a la dependenta, on són els vàters al cambrer del restaurant, què els fa mal quan són al metge. De vegades tenim el vici d'intervenir per resoldre'ls la situació i parlar per ells, com si no confiéssim que se'n sor�ran.

• Compar�r feines a casa. Atenció! És diferent de «permetre que ajudin a casa» - expressió que dóna a entendre que les tasques domès�ques no els pertoquen, com si no fossin també membres de la comunitat. Cadascú al seu nivell; és clar que no els podem demanar que atenguin el lampista i signin la factura, però tothom és capaç de plegar-se la roba, sense més conseqüències nega�ves que, com a màxim, anar una mica més arrugats.

• Aprendre (i memoritzar) dades que els poden ser ú�ls en cas de necessitat: saber el seu nom i cognoms i els dels seus pares, els números de telèfon, la seva adreça. Saber a qui s'han d'adreçar (i a qui no) en cas que mai ho necessi�n. El cas és que, si mai es troben sols, no es quedin immobilitzats, sense saber per on �rar, que �nguin recursos.

Podríem estendre'ns amb molts més exemples, però la idea és aturar-nos un moment i pensar si el risc que ho facin sols és assumible. En molts casos ho és. Confiar en ells és transmetre'ls la idea que són dignes de confiança, i no hi ha millor manera d'afrontar nous reptes que els esperen – i els n'esperen - que el convenciment que seran capaços d'enfrontar-s'hi i sor�r-se'n.

Petjades Núm. 116|juny 2016 · 3

Jocs florals i literaris

P3-P4

Aquest trimestre , com que teníem els Jocs Florals, els nens i nenes d’Educació Infantil també hem volgut fer d’escriptors. Entre tots hem fet aquests contes, són variacions sobre el conte d’en Patufet.

EN PATUFET EMBOLICAT Hi havia una vegada un nen molt i molt gros que es deia Patufot. Un dia, a la seva mare se li va acabar el fuet mentre li feia l’esmorzar i en Patufot va insistir i insistir perquè la mare el deixés anar al supermercat a comparne un. Primer la mare li va dir que ni pensar-hi, que era massa gros i podria trepitjar la gent, però al final va dir-li que sí però que anés amb molt de compte.

En Patufot va sortir al carrer i va anar a buscar l’autobús per anar al supermercat. Quan hi va arribar va agafar el fuet i quan estava a la fila per pagar s’adonà que havia

perdut

la

moneda

no

sabia

i on

era! Va tornar de pressa cap a casa i n’hi demanà

una

altra a la seva mare, però ella li va dir que no tenia més diners. Van decidir que farien l’entrepà de formatge.

En Patufot va agafar l’entrepà i se n’anà cap a l’escola.

De camí començà a nevar i a nevar i va decidir parar-se a fer un ninot de neu. La mestra en veure que en Patufot no arribava va decidir que sortirien tots a buscar-lo. El van veure de lluny, hi van anar i el van ajudar a acabar el ninot de neu abans de tornar cap a l’escola.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, vet aquí que el conte d’en Patufot s’ha fos.

Els Hortolans

4 · Petjades Núm. 116 | juny 2016

EN PATUFET EMBOLICAT Un matí qualsevol d’un dia qualsevol,a casa d’en Patufet, el pare feia el dinar, un arròs a la cubana que li sortia boníssim! Però, quan va anar a posar l’arròs a l’olla…no en tenia!! En Patufet es va oferir per anar a comprar l’arròs i, en principi, el pare no volia, però finalment el va deixar anar acompanyat del gos de la família, en Bobby; en Patufet, ben content, va acceptar la proposta.

El pare va donar una moneda a en Patufet i aquest va marxar amb en Bobby cap a la botiga a buscar arròs tot cantant pel camí:“Patim, patam,patum, Senyors i senyores del carrer, Patim, patam, patum,Vigileu amb en Bobby, la moneda i en Patufet!”

Quan van arribar a la botiga en Bobby va saludar ràpidament: “Bup! Bup!”, el botiguer va sortir per veure qui hi havia i en Patufet va treure el cap de la moneda per demanar l’arròs.

El botiguer li va donar l’arròs, en Patufet va pagar i, després de dir adéu al botiguer, en Bobby i en Patufet van tornar cap a casa tot cantant la seva cançó, on els esperava el pare per bullir l’arròs i acabar de fer el dinar.

Un cop preparat el dinar, en Patufet, amb el cistell ple,va agafar el camí cap a l’hort, on hi havia la mare però,feia molta calor i, a mig camí, va parar una estona buscant una ombra.

A prop de l’hort hi havia una granja i allà hi va trobar un feix de palla que li feia ombra i es va estirar. S’hi estava tan bé que es va quedar adormit! Per allà hi havia uns cavalls que es van acostar a menjar i Nyam! En Patufet a la panxa d’un cavall!.

La mare, que trobava estrany que no portessin el dinar, va anar cap a casa per saber què passava i quina sorpresa es van endur quan es van adonar que en Patufet no havia portat el dinar a la mare!.

Van sortir ben neguitosos, acompanyats d’en Bobby, a buscar en Patufet i no el trobaven enlloc!

De sobte, en Bobby va olorar en Patufet, sabia que estava a prop i va començar a bordar.

“Patufet on ets?!”, van cridar el pare i al mare.

I de lluny van sentir: “ A la panxa del cavall! Ajudeu-me a sortir que no vull estar aquí!”.

Per fi sabien on era en Patufet! Amb l’ajuda d’en Bobby van atipar el cavall i d’un pet ben gros va surtir en Patufet!.Quina alegria per tota la família! Tots plegats,, ara ja ben tranquils, van marxar cap a casa i…catacric-catacrac, aquest conte d’en Patufet, s’ha acabat!.

Els Grangers Petjades Núm. 116|juny 2016 · 5

EN PATUFATOT Hi havia una vegada un nen que es deia Patufatot.

La seva mare que estava a la cuina preparant el dinar es va adonar que no tenia castanyes. En Patufatot, quan ho va sentir, li va dir a la seva mare que volia anar-les a comprar. Llavors la seva mare li va donar un bitllet i li va dir que vigilés no el trepitgés ningú.

En Patufatot amb el seu bitllet va sortir tot content a buscar les castanyes i, mentre passejava pel carrer cantava la seva cançó perquè ningú el trepitgés. “ Patim, patam, patum, homes i dones del cap tort, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufatot”.

Quan en Patufatot va arribar a la botiga no el veia ningú, fins que se li va ocórrer posar el bitllet davant del vidre del mostrador perquè sabessin que era allà. Va ser llavors quan li va demanar al botiguer que volia un cistell ple de castanyes. Quan ja el va tenir, va tornar cap a casa a portar-li a la seva mare.

Arribat a casa, li va demanar a la seva mare si podia anar a portar el cistell amb el dinar al seu pare que estava treballant al camp. De camí a la feina del pare, va començar a nevar i en Patufatot per no tenir fred, es va amagar a sota d’una bleda.

En

aquell

moment

va

aparèixer una vaca que tenia molta

gana

i

es

va

menjar

la bleda i sense voler, també en Patufatot. El pare

i la mare en veure que no tornava a casa,

van sortir a buscar-lo, quan de cop i volta van trobar el cistell ple de castanyes i el van començar a cridar:

-“Patufatot, on ets?” - “A la panxa de la vaca, on no hi neva ni fa fred”

Quan ho van sentir, el pare i la mare li van començar a donar molt de menjar a la vaca fins que va fer un petarrot i va sortir en Patufatot.

I tots junts van anar cap a casa a dutxar en Patufatot.

I conte contat, aquest conte ja s’ha acabat.

Els Camperols

6 · Petjades Núm. 116 | juny 2016

EN PATUFET EMBOLICAT Hi havia una vegada en Patufet que era molt petit. Un dia el seu avi no tenia carn per fer un experiment. L’avi va deixar anar en Patufet a comprar la carn a la carnisseria.

Mentre anava cap a la carnisseria cantava : “Sol solet vine’m a veure, vine’m a veure, sol solet vine’m a veure que tinc fred.”.

Va arribar a la carnisseria i en Pep, el carnisser, no el va veure. En Patufet va cridar : -“ Pep!, Pep! Sóc aquí!!!

En Pep va mirar cap a baix i va veure en Patufet. Li va donar la carn.

En Patufet va tornar cap a casa tot cantant : “Sol solet vine’m a veure, vine’m a veure, sol solet vine’m a veure que tinc fred”.

Un cop a casa l’avi li va demanar que portés l’experiment a la feina.

Anant cap a la feina li va caure l’experiment al riu i en Patufet va agafar una canya per pescar-lo.

Un peix va fer un salt i es va menjar en Patufet i va anar riu avall.

Els de la feina van trucar a l’avi per dirli que el seu experiment no havia arribat. L’avi es va espantar i el va anar a buscar. L’avi va cridar : Patufet, on ets?

En Patufet va respondre : “ A la panxa del peix que no hi neva ni plou”.

L’avi va anar seguint el riu i va agafar la canya i va pescar el peix. Quan el peix va ser fora de l’aigua va començar a saltar i va vomitar a en Patufet.

Amb en Patufet fora, van tornar a tirar el peix al riu.

L’avi i en Patufet es van abraçar i es van fer un petó.

Conte contat, conte acabat.

Els Pastors Petjades Núm. 116|juny 2016 · 7

P5-1r

Jocs Florals i literaris A P5-1r hem fet poemes i rodolins d’animals del bosc. Aquí en teniu uns quants!

Ariadna Cantó

Biel Pavón 8 · Petjades Núm. 116 | juny 2016

Manelic Prats

Jana Bassagañas

Petjades Núm. 116|juny 2016 · 9

Mateu Puxan

Mariona Pou 10 · Petjades Núm. 116 | juny 2016

Lluc Xifra

Bruna Grasas Petjades Núm. 116|juny 2016 · 11

Jocs Florals i literaris

2n-3r

Pels Jocs Florals, a 2n-3r fem acròstics i altres poemes. Ens agradarà molt que els llegiu!

Abril González

12 · Petjades Núm. 116 | juny 2016

Aniol Arbonès

Roser Pons Petjades Núm. 116|juny 2016 · 13

14 · Petjades Núm. 116 | juny 2016

Gerard Camós

Petjades Núm. 116|juny 2016 · 15

Jocs Florals i literaris

EL MEU CACTUS Jo tinc un cactus molt bonic, que té fulles com a abric. És petit i eixerit, i gairebé ja ha florit.

Molta aigua no li cal, però s'ha de cuidar com cal.

El seu test l'he decorat, i la finestra he tancat.

A l'interior de casa està tancat, perquè no estigui tan assolellat.

A mi m'agrada tal com és, perquè bonic com una rosa és.

El dia que el vam anar a comprar, no vaig trigar gaire en triar.

I sempre em paro a pensar, que passaria si ell pogués parlar.

Jo tinc un cactus molt bonic , que té fulles com a abric. És petit i eixerit, i ja ha florit.

Berta Vicens

16 · Petjades Núm. 116 | juny 2016

4t

LES PROVES Hi havia una vegada una nena que es deia Maria i vivia a Girona. La Maria era molt alegre i tímida. Li agradava el color rosa i tenia 10 anys. Ella cada dilluns i dimecres a la tarda anava al GEIEG amb la seva amiga que es deia Anna, a practicar Atletisme. A elles dos els encantava córrer. Sempre quedaven primeres, segones o terceres. A la Maria se li donava bé les velocitat i a l'Anna se li donava bé les tanques. Anaven passant els dies, les setmanes els mesos...

Fins que van arribar els campionats de Catalunya que es feien al pavelló de Fontajau de Girona.

L'entrenadora d'atletisme els va dir que als campionats de Catalunya no podien triar la prova que volien fer, sinó que havien de fer la prova que els tocava. A la Maria li va tocar el pes i a l'Anna li va tocar la resistència. Les dues es van esforçar al màxim. Fins que van arribar el dia dels campionats de Catalunya. La primera en sortir va ser l'Anna, que va quedar segona i la Maria va quedar en onzena posició.

La Maria no es va desanimar. Va continuar entrenant fins que en els següents campionats va quedar primera de Catalunya.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s'ha fos.

Valentina Casals

Petjades Núm. 116|juny 2016 · 17

La Casa de les Figues Hi havia una vegada una nena la Laia, que anava a l’escola Annexa.

Cada any amb l’escola pujava a peu als Àngels. La Laia era rossa amb els ulls blaus, força alta, comprensiva, alegre i molt valenta.

A la Laia li encantava anar a peu als Àngels perquè es trobava amb les seves amigues i, també, perquè si anaves a peu fins als Àngels et donaven una medalla.

Un

any

anirien clar,

van

decidir

sense

adults

tothom

feia

el

que

hi

i,

és

que

volia.

La Laia i les seves amigues es van quedar enrere; tothom havia anat tirant i elles es van quedar a descansar a la Casa de les Figues.

Una de les amigues va dir: -Per què no entrem a la Casa de les Figues?

Totes van dir que sí. Hi van entrar; van sentir una cosa molt estranya... Era la casa que parlava!

Al cap d’una estona es van adonar que havia desaparegut una de les amigues.

La Laia, com que tenia molta valentia, li va preguntar a la casa si l’havia vist. La casa li va respondre que sí, que ella l’havia agafat. -Per què? -li van dir totes estranyades-. -Perquè al fantasma que m’acompanya li dec un favor, i vull que vingui amb vosaltres. -Va dir la Casa de les Figues-.

Al final, la Casa de les Figues i les amigues van arribar a un acord: -Tu ens dones a la nostra amiga i nosaltres ajudarem al fantasma a pujar als Àngels. -Va anunciar la Laia-. I així va ser.

I ara, diuen, que si vas als Àngels et trobaràs amb unes nenes caminat que parlen amb una mena de llençol.

Clara Roig 4t B

18 · Petjades Núm. 116 | juny 2016

Jocs Florals i literaris

5è

ELS REFUGIATS Tots els refugiats estan una mica enfadats, a Europa volen venir, Però no els deixen escollir.

Fugen de la guerra i la destrucció, buscant un futur millor.

Per arribar han hagut de travessar un mar gran i perillós.

Molts moren pel camí i el seu somni deixen allí.

Por, gana, fred, ràbia, desig, incertesa, tristesa, injustícia, futur...

Sentiments barrejats, que es veuen tallats.

Hi ha molt bona gent, que els rep, els ajuda i els abraça fortament.

Rita Moragrega Masdevall 5è de Primària

Petjades Núm. 116|juny 2016 · 19

UN PETÓ DOLÇ Un petó dolç m’agradaría fins i tot un cada dia, Una abraçada i un petó, Això voldría jo!!

Petons per a tothom , a casa, al carrer, a l'escola i pels racons, Això es podria fer !!

Petons dolços com la mel que amb el cor obert i els ulls tancats em facin mirar el cel.

No ens calen diners, ni armes, ni guerrers, només dolços petons què volem més!!!

Angela Moral Cassú 5è de Primària

20 · Petjades Núm. 116 | juny 2016

GIRONA Girona, la meva ciutat, Plena d’humor, alegria i humitat.

Amb la Rambla de la llibertat, Aquesta és Girona, la meva ciutat.

Amb la Devesa i el Barri Vell, Tot això us semblarà molt bell.

També hi ha el Ter, el Galligants, el Güell i l’Onyar, Ai que m’emociono, em posaré a plorar.

Aquesta és Girona, la meva ciutat Plena d’humor, alegria i humitat.

A Girona riuré, m’amagaré, ploraré...

I crec que quan tingui més de 90 anys m’hi moriré.

Martina Villacé 5è ELS MEUS GOSSOS Jo tinc cinc gossos, tots són molt mimosos.

Un parell són pastors alemanys, I no són pas capsigranys.

Dos més són mastins.

Són bastant nerviosos, Però són molt carinyosos.

De l’última no me’n sé la raça, Però és molt nerviosa I, el que té de nerviosa, ho té de carinyosa.

Sempre jugo amb ells; m’encanten els gossos.

Crec que ve de família, perquè sempre ens han agradat I sempre els hem cuidat.

Biel Vicens 5è A

Petjades Núm. 116|juny 2016 · 21

Jocs florals i literaris EL TEMPS El temps passa volant, i a vegades és estressant.

Fa tres dies fèiem P3, i hem passat a sisè en un tres i no res.

Però per això no ens hem d'amoïnar, perquè tot ha de continuar.

I no hauríem de preferir el contrari, ja que ens avorriríem a diari.

A vegades esperes un dia amb ànsia, i quan s'acaba, no te n'alegres massa.

Així que no tingueu pressa, tot s'acaba, i tot comença.

Biel Pons Zaragozà 6è

LA MEVA MILLOR AMIGA Ella era la meva millor amiga, i a mi m’agradava tal com era.

Li agradava tocar el clarinet, i cada dia el deixava ben net.

Era divertida i amable, i també molt amigable.

Sempre deia la veritat, i per això l’admirava tant.

La seva vida organitzada la tenia, i mai res no perdia.

Allà on vagi jo, sempre en tindré el millor record.

Fàtima Machtallay 6è

22 · Petjades Núm. 116 | juny 2016

6è

ELS LLIBRES Els llibres són un tresor, un entreteniment, no sempre ho són de diversió, a vegades d'aventura i por.

Siguis petit o gran amb els teus sentiments jugaran.

En aquell moment entendràs que els llibres són molt més espaterrants, que unes lletres en papers blancs.

Els llibres tenen olors, tacte i colors.

Amb tu els pots portar sempre que vulguis viatjar.

Maite Peña Barragán 6è

Petjades Núm. 116|juny 2016 · 23

LLEGIR Llegir és una forma d’aprendre, de viatjar a un altre món.

I de fer volar la imaginació, a qui sap on.

Hi ha persones a qui no els agrada llegir, perquè no han entrat en aquest paradís.

Quan obres un llibre un munt de lletres et trobes, de por, humor, misteri és igual, tots els llibres expliquen històries noves.

No saps què passarà en aquest món tot és possible, i amb la fantasia tot és increïble.

Llegiu i ja veureu, en quin món us endinseu.

Lúa Fariñas 6è

24 · Petjades Núm. 116 | juny 2016

Have a look P5 and 1st graders loved listening to the “LITTLE RED RIDING HOOD”.

They drew pictures after the tale and also made some masks.

Afterwards, they learnt how to represent it in classe

Petjades Núm. 116|juny 2016 · 25

26 · Petjades Núm. 116 | juny 2016

En viu ENTREVISTA A SUSAN TRIVIÑO Susan

Triviño

González,

mare

de l'Artal de 4t, és la directora de l'escola bressol Castells i Cavallers de Girona i

l'autora del llibre

«Viatges des del bosc de bambú».

1. On vas nèixer?

A Sabadell, una matinada de març, i no li vaig posar fàcil a la mare, ja que em negava a sortir!, ja marcava personalitat ;).

2. A quina escola vas estudiar?

A les Carmelites. Vaig aprendre unes quantes coses, però sobre tot recordo alguna mestra en particular que em va dir: “realment tu has escrit aquesta història?, no entenc perquè has copiat!”. Doncs bé, no havia copiat i si es pensava que jo no havia pogut escriure aquella història era perquè no tenia confiança en mi. Això ha fet que, amb el temps, aprengui que és molt important que creguem en nosaltres mateixos per aconseguir tot allò que somiem.

3. Has escrit algun altre llibre a part de «els viatges des del bosc de bambú»? Si és que sí, quina edat tenies quan vas fer el teu primer llibre?

He escrit un altre conte que es diu “La Fàbrica de Vidres”. Es tracta d’una nena russa que neix entre les màquines fredes d’una gran fàbrica tèxtil de la Rússia antiga. La nena, amb el seu esperit ple de vida, aconsegueix transformar els grisos del dolor i la tristesa en colors plens d’esperança.

A part, estic escrivint una novel·la d’aventures d’una colla de joves que han de fer un viatge des d'Anglaterra fins les terres dels guerrers d’Àsia. Han d’aconseguir saber l’enigma que està fent que la Natura estigui destruint tots els vaixells dels seus pobles.

Petjades Núm. 116|juny 2016 · 27

4. Com et vas inspirar per escriure aquest llibre? Per què has escollit aquests noms pels protagonistes? I aquest títol?

Em vaig inspirar en el meu pare, en mi mateixa com a mare i en els meus fills. Els noms pertanyen a persones o llocs que he conegut. El títol ve dels boscos de bambú que visitava amb el meu pare fa anys per construir cabanes amb les canyes.

5. Com et vas sentir quan el vas acabar? Li dediques a algú en especial?

Em sento feliç cada vegada que construeixo una història i li dedico al meu fill Artal que està aconseguint que sigui millor mare i millor persona.

6. Qui ha fet els dibuixos? Per què has escollit aquest il·lustrador i no un altre?

Els dibuixos els ha fet en David Fauchs Xifra, un il·lustrador genial que converteix en realitat tot el que imagino. El vaig escollir a ell per que ja hem fet més coses junts a Castells i Cavallers i això fa que sàpiga que és el que busco.

7. Per què vas decidir treballar d'aquesta professió?

Perquè em fa sentir creativa, viva, em fa viatjar, somiar, em fa més gran per dins i és una de les meves habilitats que haig d’escoltar.

8. Quins són els teus hobbies?

Anar al bosc, navegar amb el Kaiac, viatjar i aprendre de tot i de tots.

Moltes gràcies per la teva col.laboració!

28 · Petjades Núm. 116 | juny 2016

L‛escola al dia L’ANNEXA GUANYA EL PREMI BALDIRI REIXAC Enguany una de les dotze escoles premiades per la Fundació Lluís Carulla ha estat l’Annexa, com a reconeixement pel treball que s’hi fa en ensenyament de la llengua catalana i especialment pel projecte de Ràdio.

Els premis Baldiri Reixac, destinats a l’estímul i reconeixement de l’escola catalana, tenen com a àmbit tot el territori de parla catalana. De gran trajectòria i prestigi al país, els otorga cada any la Fundació Carulla, i compta amb la col.laboració tècnica d’Òmnium Cultural.

El 9 de maig, un grup de mestres de l’escola es van desplaçar a Barcelona per rebre el premi de mans del president de la Generalitat i de la Consellera d’Ensenyament.

Estem, com us podeu imaginar, MOLT I MOLT CONTENTS!

Petjades Núm. 116|juny 2016 · 29

Ampa COMISSIÓ DE SOLIDARITAT DE L’AMPA Fa uns mesos es va crear a l’AMPA la Comissió de Solidaritat. El nom no és casual, ja que l’objectiu principal que es proposa és el de fomentar i treballar la solidaritat a l’escola i des de l’escola. De fet, a l’Annexa, ja fa temps que s’estan duent a terme accions solidàries d’un tipus o d’un altre: beques menjador, cobertura de despeses d’activitats extraordinàries, crides a participar en accions de solidaritat, etcètera.

Una part de la feina que assumeix la comissió és la de fer més visible aquesta activitat tan encomiable i necessària que el centre realitza. Però també es proposa anar una mica més enllà. Tots estem al corrent del que passa al món i no cal justificar un propòsit d’aquesta mena. Les escoles són una part molt important del teixit social i estem convençuts que una escola solidària pot contribuir decisivament a fer que la societat en conjunt també esdevingui més solidària. La crida a fomentar la solidaritat a l’Annexa s’adreça tots els membres de la comunitat educativa, i molt especialment en els nostres fills.

Entenem que en una escola la mainada aprèn moltes coses. Moltíssimes. “Són una esponja”, diem sovint. Juntament amb tots els coneixements i habilitats que hi adquireixen, és inevitable que també hi aprenguin valors. Quan al nen se’l fa arribar a l’hora, acaba adquirint el valor (i el neguit, ai!) de la puntualitat; quan veu que és important entendre’s durant l’estona d’esbarjo, o mantenir net el pati, adquireix el del civisme; quan aprèn la disciplina de classe i de l’escola, aprèn també a apreciar la importància de l’ordre col·lectiu; quan ni la llengua de casa, ni el color de la pell, ni la manera de vestir no són obstacles per a l’amistat i el joc, aprèn el valor del respecte a la diversitat; quan s’adona que allò que ha après a classe serveix per a fer coses, adquireix el valor del coneixement útil; quan, després d’aprendre el valor del coneixement útil, veu que la major part de coses que li interessen no són per res “útils”, aprèn el valor del coneixement inútil...etcètera. Els valors s’aprenen indirectament i, sovint, inadvertidament al mateix temps que s’aprenen altres coses. Doncs bé, a la Comissió Solidaritat ens interessa fer accions que fomentin l’adquisició del sentit de solidaritat en la mainada.

30 · Petjades Núm. 116 | juny 2016

Quines accions? Enguany hem fet difusió d’una sèrie d’iniciatives solidàries i hem pres part en una breu campanya de recollida d’impermeables i botes d’aigua per als refugiats d’Idomeni (Grècia). Malauradament, és més que probable que en els propers mesos i anys continuï havent-hi el mal anomenat “problema dels refugiats”. Un problema vergonyós i urgent. Des de l’escola volem continuar fent accions que ajudin d’alguna manera les persones que estan intentant trobar un “refugi” (un país) per viure dignament. També ens agradaria establir un contacte amb alguna escola de refugiats a l’estranger per tal que els alumnes d’alguns cursos de l’Annexa hi fessin un intercanvi epistolar o telemàtic (en anglès). Ara mateix, estem treballant en aquesta línia. A veure si al curs vinent podem dir que ens n’hem sortit.

Aquesta és una proposta, però la Comissió Solidaritat està oberta a qualsevol idea que la gent de l’escola tingui per tal de satisfer l’objectiu solidari. La paraula “solidaritat” té la mateixa arrel etimològica que “soldar” (unir una cosa amb una altra) i “soldat” (un soldat és un guerrer que lluita de bracet amb un altre). Evoca la idea que tots anem al mateix vaixell, que tots, d’alguna manera, estem destinats a patir la mateixa sort i que, per tant, no podem oblidar-nos dels altres. “Nosaltres, com ells; ells, com nosaltres”, aquesta és la intuïció i la voluntat que ens inspiren.

Des d’aquí fem una crida perquè tots aquells que estigueu d’acord amb el propòsit que ens hem marcat, us afegiu a la comissió. Quants més serem, més serem!

Petjades Núm. 116|juny 2016 · 31

Revista Petjades Dipòsit Legal GI-1036-1990 Edita Escola Annexa JP c/ Isabel la Catòlica, 24 17004 Girona Telèfon: 972 20 21 86 b7001449@xtec.cat https://sites.google.com/site/ceipannexajp

32 · Petjades Núm. 116 | juny 2016