TICS nº 33

Ja pots veure tots els números en colors!

TICS .

La revista de la Fundació Alverna

Núm. 33 abril 2020 febrer 2021

http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/

EDITORIAL

La TICS es renova NOTÍCIES

•

EQUIPS DE CAPS 2020/21

•

VALORACIÓ DEL CAU EN CONFINAMENT

•

EL JOC DE LA TICS

•

UN PAS D’UNITAT DIFERENT

•

ELS CAUS JA SÓN NOSTRES

•

CAMPS D’ESTIU 2020

•

L’ASSEMBLEA D’ANTICS, TAMBÉ VIRTUAL

•

PROJECTE CASA DE COLÒNIES DE VALLCLARA

•

CAUS D’HIVERN 2020/21

•

MESURES COVID

ARTICLES

•

L’ESCOLTISME POT SER TELEMÀTIC?

•

EL GRAN KLAN KLOSCA

CAU CONFINAT !

ENTREVISTEM...

•

MARC ANTILLACH TARAFA travessant Amèrica

DESCOBERTA I AVENTURA

•

PATAGÒNIA, ALGUN DIA HI TORNAREM

DINORAMA

•

BAIXADA DEL PAJARITU

XIRUQUERUS

* Fotos de portada: Cau telemàtic dels Llops i Daines i de Pioners i Caravel·les La Fundació Alverna no es fa responsable de les opinions i/o articles de tercers publicades a la revista TICS.

Equip de Redacció: Sergi Aldave Màrius Castellví Arcadi Cornadó Xavi Fort Maquetació: Xavi Fort

Núria Salvador Mayte Solé Albert Villarroya

Joan Olivan

Fundació Alverna

Pl. Sant Fructuós, 1 43002 TARRAGONA

anticsiamics@aeigalverna.org Col·labora:

“Tot comença al Montsant, després al Pirineu, als Alps, les Dolomites..., i mica a mica vols ampliar nous horitzons...”

Entrevistem Marc Antillach Tarafa, alpinista tarragoní, casteller de la Jove i ex-escolta de l’Agrupament Xaloc. p. 16

Equips de Caps 2020/21 Castors i Llúdrigues

Marina Aldave, Miren Luis, Berta Camps, Lídia Larrañaga i Roger Barberà.

Ràngers i Guies

Enguany, al consell de caps s’hi han sumat moltes cares noves. Per una banda, tres trucs que han passat a caps després de molts anys al cau, i per l’altra, moltes noves incorporacions que venen de fora del cau. Un consell, doncs, amb molts aires renovats!

Dels valents i valentes que han decidit iniciar-se en el món del cau, hi tenim amics de caps, altres que s’han tret el títol de monitora i han decidit agafar experiència a l’escoltisme, gent que estudia educació i té ganes de conèixer noves formes de fer..., amb ganes i motivació; tothom és benvingut!

Sempre amb el suport dels que fa més anys que són al cau, i que poden dotar el consell de l’experiència necessària.

Llops i Daines

Èlia Solé, Arnau Estivill, Álvaro Navarro, Esteve González, Marta Fàbregas i Laura Mariné.

Pioners i Caravel·les

En total, 24 caps repartits en els diferents equips, que aquest any són molt amplis, i que mesclen caps nous i d’altres que ja tenen molta experiència. Som 14 noies i 10 nois, i cal dir que feia força temps que no teníem una proporció de nois tant alta al consell. En definitiva, un consell preparat per superar aquest curs ple de reptes inimaginables!

Mireia Espadas, Marta Lyn Cox, Aina Santos, Jaume Aresté i Diego Montiel.

ALBERT VILLARROYA SALADIÉ

Pere Joan Iborra, Laura Piñol, Clara Larrañaga, Núria Salvador i Xavi López.

Truc 1

Truc 2

Equip d’Agrupament

Àlex Estebanell i Carla Manero.

Albert Villarroya.

Albert Villarroya, Laura Piñol, Lídia Larrañaga i Arnau Estivill.

2

Editorial LA TICS ES RENOVA La pandèmia ho ha aturat quasi tot. Les trobades d’amics s’han reduït a la mínima expressió, els viatges, la cultura, la feina..., el Cau. Ens hem hagut de tancar a casa. Segur que recordarem aquests temps com un mal son i amb la maleïda mascareta enganxada als morros! Però també ha estat un temps que ens ha donat l’oportunitat de pensar i reinventarnos; allò que n’hi diuen fer un reset.

Per exemple, les activitats del Cau han hagut d’adaptar-se a la pandèmia. Els camps d’estiu han estat més curts, amb grups reduïts i amb mesures anti-covid, i moltes de les reunions d’unitat han estat telemàtiques. Quina gràcia veure la pantalla plena de xiruquerus fent una activitat on-line! I quin esforç el dels i les caps per mantenir la dinàmica del grup.

També a la Fundació Alverna i a l’Associació d’Antics i Amics s’han fet esforços per continuar actives.

Una llàstima haver de renunciar a La Travessa d’Andròmines del 2020, per motius obvis, tot i que han nascut nous projectes, com el de la gestió de la casa de colònies de Vallclara, un servei que manca i molt a les entitats de lleure com la nostra. I una gran notícia: hem acabat de pagar la hipoteca. Els locals ja són nostres del tot!

I la nostra revista Tics? Doncs hem hagut d’aturar les rotatives, com es diu en argot periodístic.

Molt a pesar de l’equip de redacció, s’han perdut les edicions de juny i desembre de 2020. Però no patiu, ens hem conjurat per tornar encara amb més empenta!

Primer, alguns canvis a l’equip.

La Marta Martínez, la Llívia Pallisso i el Joan Olivan ens deixen després d’anys d’estar picant pedra a la Tics.

Moltes gràcies per la vostra feina, companyes, i fins sempre. Al mateix temps, ens podem felicitar per la incorporació de nous membres, l’Arcadi Cornadó i la Júlia Abelló, que aportaran molta empenta jove.

I a la revista? Doncs, molts canvis.

La reflexió que dèiem de l’aturada pandèmica ens ha dut el propòsit de fer la Tics més participativa i atractiva. Entre altres novetats incorporarem, progressivament, un joc amb premi, una pàgina per a omplir lliurement una unitat cada número, recollir l’opinió dels nostres escoltes, caps i antics en format de resposta a una pregunta, i apropar la tasca i perfil personal dels nostres caps.

També ens hem proposat el repte de sortir a les xarxes. Llençar en format tuit o post al Twitter o Facebook alguns dels nostres articles i notícies més interessants per divulgar i fer arribar la feina del Cau al màxim de gent possible.

I per últim, el disseny! En les properes edicions volem canviar la imatge de la Tics i fer-la més atractiva, més pensada pel nostres infants i joves. I..., tatxant! en color!

El color que farà que les fotos siguin molt més guais.

Se’ns gira feina a l’equip de redacció, però, com diu la dita, “Els escoltes xiulen davant les dificultats”.

Tics 0.

Febrer - març 2009

Tics 32. desembre 2019 març 2020

3

Valoració del Cau en confinament Després de les festes de carnaval, a l’Alverna ja ens havíem començat a preparar per organitzar el projecte d’Agrupament, que feia ja tres anys que no el realitzàvem. Les unitats, per altra banda, començaven a marxar d’excursions del 2n Trimestre; només unes quantes van poder arribar a realitzar-les.

El cau es va veure paralitzat totalment, amb tot el segon trimestre planificat i amb moltes coses a fer; i tant els ànims de les famílies com dels caps va baixar bastant, però no va fer que ens aturéssim.

Amb les unitats vam seguir fent tot un seguit de trobades virtuals, cada unitat amb els seus formats diferents, i els i les caps s’anaven inventant tot un seguit de dinàmiques perquè els infants i el jovent no perdés gens les ganes i la motivació pel cau.

Va ser cap al final del confinament que ens van permetre fer cau a partir de la Fase 3, com també ens van permetre poder fer Camps d’Estiu, amb un format força diferent al que estàvem acostumats, però que ens va servir per poder retrobar-nos tothom i poder gaudir uns quants dies junts.

Durant els primers mesos de confinament, a l’Alverna vam apostar per mantenir el contacte dels infants i joves amb el cau, però sempre sent flexibles i entenent que tampoc ens

havíem de fer mala sang per no fer cau cada dissabte; i que si amb el format virtual no es podia arribar a tot el que volíem, no passava res. Amb aquest plantejament vam sobreviure als pitjors mesos de la pandèmia sense deixar que el cau s’apagués.

Un cop tancat el curs amb els camps d’estiu, va tocar afrontar el nou curs amb la pandèmia trepitjant fort, encara. Tot i la incertesa, vam voler arrencar amb tota la carn a la graella, fent una excursió de caps (amb mesures) i preparant un Pas d’Unitat presencial i free-covid. Ens vam topar amb les restriccions, i des de llavors hem anat surfejant els canvis degut a les restriccions entre caus presencials i virtuals. La idea, al final, és sobreviure aquests moments, malgrat costi un esforç extra per tots, perquè l’agrupament no quedi tocat després de la pandèmia. I per això és fonamental treballar perquè els infants i joves segueixin, per poc que sigui, vinculats al cau.

Sabem que amb les condicions actuals hem de renunciar a moltes coses, sobretot el que té a veure amb la part més social de l’Alverna, però amb calma i convicció hem de sobrepassar el tràngol!

NÚRIA SALVADOR I ALBERT VILLARROYA

El joc de la Tics Ets un escolta o una guia espavilat i juganer?

Doncs aquí tens el teu repte! Cada número de la TICS proposarà un joc diferent que hauràs de resoldre, I ENVIAR la resposta a l’adreça de correu: tics@fundacioalverna.cat Sortejarem un regalet ben xiruquero!

Per aquest

número el joc és:

“La frase escolta amagada ” .

Es tracta de

cercar una frase

escolta coneguda

amagada a

les pàgines de

la TICS. Cada paraula de la frase estarà en negreta i en pàgines

diferents en el seu ordre lògic. La resposta l’haureu d’enviar, amb el nom i la unitat, a l’adreça de la TICS, abans del 30 d’abril

de 2021, indicant la frase famosa i les pàgines de cada paraula (Exemple: sempre a punt – pàgines 2,7 i 14).

El sorteig es celebrarà abans del proper número de la revista, i es

comunicarà el guanyador o guanyadora per les

xarxes alvernianes. Esperem fer el lliurament

presencialment al Cau amb el repartiment de

la TICS al mes de juny.

I el regalet d’aquest número és... UNA MAGNÍFICA BRÚIXOLA!

4

ANIMEU-VOS I PARTICIPEU!

Un pas d’unitat diferent Durant molts mesos no hi ha hagut activitat alverniana. Per aquest motiu s’ha trencat la lí­ nia temporal i els i les caps ens vam quedar estancats en l’època de carnaval. La Baixada del Pajarito va ser l’últim acte presencial que vam fer tot l’Agrupament. Els infants i joves ens van ajudar a recuperar els records dels campaments d’estiu i altres anècdotes del curs passat per poder actualitzar-nos, i així, iniciar el nou curs. Aquest va ser l’eix d’animació, on els alvernians I alvernianes eren la clau per poder avançar.

A causa de la situació que estem

vivint, ens vam veure obligats a dur a terme un pas d’unitat un pèl diferent. Cada unitat va realitzar aquesta típica tradició d’inici de curs per separat en diferents localitzacions de la nostra ciutat.

Es va donar la benvinguda als nouvinguts i l’esperat lliurament de fulards. Esperem que el curs vinent puguem reunir-nos tots plegats i fer un pas d’unitat a l’estil Alverna.

MARINA ALDAVE ONDÉ

Els Caus ja són nostres!

Lluny queda ara aquell 2008, quan, com a Equip d’Agrupament, vam presentar el primer pla de (in)viabilitat on, amb les mans al cap, vèiem com l’objectiu d’adquirir un local de propietat semblava un somni impossible de complir. No obstant això, el desembre de 2020 l’Alverna pagava l’última quota de la hipoteca, posant punt i final al projecte de vàries generacions d’Alvernians.

Al llarg d’aquests dotze anys han existit fins a sis plans de viabilitat diferents, milers de reunions del consell, comissions, famílies, antics, etc., centenars d’“extrajobs” duts a terme pels dotze consells diferents que han viscut el projecte, dues noves associacions que han vist la llum per donar resposta a les necessitats de l’agrupament, una Fundació que aglutinés tot plegat i una hipoteca que hem pagat en menys de quatre anys.

Podríem pensar que ha estat sort, que vam estar al moment idoni al lloc idoni per trobar el local i poder-lo pagar, però seria reduir-ho molt absurdament. Vam trobar el local perquè el

vam buscar durant molts anys, vam poder-lo comprar perquè estàvem preparats i vam poder fer la passa endavant perquè confiàvem en la feina feta.

Ara només ens queda agrair a tots i cada un dels que han treballat durant aquests dotze anys sense deixar de creure que això fos possible. Als Caps, que a banda d’educar els infants i joves dissabte rere dissabte, han hipotecat moltíssimes festes per poder dur a terme “extrajobs”; a tots els socis i sòcies de l’Associació d’Antics i Amics, per col·laborar de forma tan potent en el projecte i participar de múltiples comissions; i a totes les famílies i antics de l’agrupament, que des del primer moment i sempre ens han donat suport. De tot cor, GRÀCIES! Ara, no és per espantar a ningú, però sembla que tenim un nou pla de viabilitat gestant-se!

Som-hi!

LUISJA MANJÓN PANIAGUA

5

CAMPS D’ESTIU 2020 Castors i Llúdrigues

Aquest estiu els infants de castors i llúdrigues van anar a acampar a Les Esplanes, Nulles. Allà van descobrir que hi havia una empresa que volia destruir tota la vegetació i fauna de la zona per construir carreteres i grans centres comercials. Els infants van ajudar els exploradors a cuidar la natura, portant les màscares contra virus i bacteris, respectant el medi ambient i utilitzant la cúpula màgica per sentir-se connectats amb la natura. Amb els i les caps vam fer activitats d’aigua, vam tancar el nostre compromís i vam cantar i ballar. Van ser dos dies molt intensos i plens de vivències i experiències que mai oblidarem. També vam conèixer l’Axel, el gos més bo del món i els cavalls. I vam dormir sota un cel ple d’estrelles! En definitiva, vam poder tornar a fer cau després d’un gran període a casa i sentir la màgia de la natura!

Llops i Daines Llops i Daines vam estar uns dies a la Febró i ens ho vam passar genial!

Durant el primer torn vam ser vuit nenes i nens, i durant el segon, deu.

Cada grup vam passar dos dies i dues nits al campament i vam fer guerra d’aigua, jocs de nit, parkour, un taller de tenyir samarretes..., i el millor de tot, una ruta als Gorgs! L’aigua estava freda però ens va agradar molt poder-nos-hi banyar, saltar i jugar.

Després de tants mesos sense veure’ns, vam gaudir moltíssim del CE i vam recarregar les piles per quan toqui començar el curs vinent.

Ràngers i Guies Els Ràngers i Noies Guia, per les mesures Procicat, vam separar la unitat en dos grups, i cadascun va marxar un cap de setmana diferent a la Febró. Allà van haver de superar moltes proves i guanyar molts jocs de La Febró Show, gairebé com si fossin unes Olimpíades. També vam fer un raid individual per connectar amb nosaltres mateixes, una ruta fins als (massa) famosos Gorgs, i ens vam banyar a la magnífica bassa del Maset Vega. Els jocs d’aigua van triomfar i, finalment, l’últim dia vam fer allò que tant ens agrada d’acomiadar els campaments com cal: un gran sopar i un ressopó amb passi de models inclòs! Encara ens xiulen les orelles!

Uns camps d’estiu diferents, però estem molt contentes de com va anar i d’haver salvat el final de curs, malgrat tot.

6

CAMPS D’ESTIU 2020 Pioners i Caraveŀles A mitjans d’agost els pioners i les caravel.les de l’Alverna vam anar de camp d’estiu al Maset Vega! Les mesures anticovid no van aturar el ritme de les estudioses, les esportistes, les animadores i les dives de High School Pics (el remake de la coneguda High School Musical), que van vestir-se amb les vestimentes més refinades!

Vam viure els cinc dies com un bonic retrobament, fent una ruta als Gorgs de la Febró, reprenent el treball de compromís, jugant i rient molt, reflexionant sobre què havia passat els mesos previs i amb guerres d’aigua que a més d’un van mullar fins a l’enteniment. El que segur que ens n’emportem són les estones compartides i el comiat musical, festiu i d’allò més emotiu de l’última nit

Truc 1 Els trucs vam aprofitar que la família Santos del Cau tenen una caseta i terreny d’acampada a la Febró per fer-hi el camp d’estiu. El poble estava molt bé, hi teníem piscina i no vam dubtar en anar-hi les tardes a refrescar-nos. A pocs quilòmetres hi havia els tan coneguts Gorgs de la Febró, un dels llocs obligatoris a visitar. Vam gaudir molt, tot i que l’aigua estava ben freda. Vam arribar a la part més baixa i vam anar pujant fins a dalt de tot. Uns anaven per l’aigua, escalant les roques, i d’altres optaven per anar pel camí que hi havia pel bosc, encara que tampoc era gens fàcil. També s’ha de dir que la Febró té més mosques que habitants per metre quadrat, però amb un matamosques i trampes enganxifoses ens les vam apanyar!

El que podríem destacar de l’excursió va ser la imprevista notícia de què vindria un equip de TV3 a filmar-nos per a

Truc 2

un espot publicitari de la situació del Covid-19 respecte a les activitats de lleure. Realment ens ho vam passar molt bé i tots vam participar-hi. Sens dubte, repetiríem la ubicació!

Als Truc 2 ens va enxampar la pandèmia enmig de la recta final de la nostra etapa al cau. Amb el projecte definit, justament el cap de setmana que va començar el confinament teníem previst anar al Delta de l’Ebre a realitzar una acció de servei. Consistia en rehabilitar espais naturals i de cultiu que havien quedat malmesos pel temporal Glòria, encara força recent en aquells moments.

Durant el confinament no vam perdre el contacte i vam fer algunes videotrucades per trobar-nos.

Finalment, i davant les adversitats a causa de la pandèmia, els Trucs vam posar fi a la nostra experiència trucaire amb tot un dia de cau i un sopar, on vam poder fer un merescut comiat i tancar, així, una etapa molt especial.

7

L’assemblea d’Antics, també en format virtual

El curs passat vam fer l’assemblea als locals de l’Agrupament. Vaig tenir l’oportunitat de retrobar-me amb amics i amigues als que feia temps que no veia i passar una bona estona a prop de persones que en altres moments havien tingut més a tocar encara.

L’assemblea en mode confinat d’enguany, evidentment, té un altre to... Segurament l’avantatge és que hi pot participar més gent, però és clar, no és el mateix.

Permeteu-me un parèntesi: quan els dissabtes veig els meus fills fent el cau virtual em fa pensar com ens ho hauríem muntat en la meva època de cau si s’hagués donat una situació de pandèmia com la d’ara!

El que m’arriba de l’assemblea és la necessitat i el compromís de l’Agrupament més enllà de la seva activitat exclusivament educadora d’infants i joves. Els temes que es tenen entre mans així ho ensenyen: els premis escolta, com la manera de vetllar per la mirada social i crítica, la TICS, per esdevenir una eina de comunicació, opinió i informació de la vida al cau d’avui, i molts d’altres temes que potser per la situació actual no han pogut veure la llum enguany.

Però poso de relleu que el tema estrella de la darrera assemblea va ser la casa de colònies!

Recordo l’any passat trobar-nos per dinar les famílies que anàvem a buscar els castors i llúdrigues a la casa de Querol. Després, fregant plats a la cuina de la casa, feia parella amb el Txus. La conversa va girar al voltant del tema de la manca de cases de colònies en funcionament.

No en queden gaires…

8

Quan el Txus va presentar a l’assemblea tota la feina de recerca i proposta que s’havia fet durant aquest temps, vaig al·lucinar! Bravo per la comissió que se n’ha fet càrrec!

El debat al voltant de la possibilitat d’impulsar la reobertura d’alguna casa de colònies va ser interessant.

Segurament, una de les coses que hem après del cau és això: a debatre i donar-li tombs a les coses sense embuts, amb respecte però també amb anàlisi crítica, rica i plural. A més, amb l’afany de canviar la realitat i millorar el món, ens reconeixem i ens trobem compromesos, independentment de l’edat que tinguem o el temps que fa que vam deixar el cau.

L’altre dia sortia a la tele l’Oriol Grau. En una entrevista va confessar que el més important no ho va aprendre a l’escola, ho va aprendre als escoltes (a l’Alverna!).

M’agrada pensar que a l’escola avui s’hi aprèn més perquè cada cop hi ha més gent educant que ha passat per caus o altres entitats que ofereixen una experiència de vida basada en l’amistat, el grup, la comunitat, el compromís i el respecte mutu i a l’entorn. Tota la feina que es fa des d’Antics i Amics i la Fundació Alverna crec que també ens ofereix l’oportunitat de continuar amb aquest afany. En aquest sentit, acabo amb un reconeixement i agraïment a tothom que ha estat mantenint aquesta flama que ens ha permès a d’altres reenganxar-se i retrobar-nos.

ORIOL RODRÍGUEZ CURIESES

Projecte casa de colònies Vallclara

Pioners i Caravel·les, camp d’hivern 2008/9.

A finals de 2019 ja albiràvem el final d’un procés que havia començat deu anys abans. Quedaven pocs mesos per acabar de pagar la hipoteca del local i els Antics i Amics començàvem a reflexionar sobre el futur de l’associació i la Fundació un cop s’assolís l’objectiu i el motiu principal de la seva creació. Una comissió va fer una primera proposta d’idees d’accions i activitats basades en la missió de la Fundació (donar suport a l’escoltisme i el guiatge a les comarques de Tarragona) i les necessitats que detectaven al seu entorn.

Una d’aquestes idees va ser la d’obrir i gestionar una casa que els agrupaments poguessin fer servir per anar d’excursió, per exemple, un cap de setmana. Efectivament, sortir dels caus és un dels pilars de l’escoltisme, però en els últims anys el nombre de cases disponibles a la Demarcació de Tarragona s’ha anat reduint de manera important. Aquest fet ha obligat els caps a buscar alternatives, com la de dormir als locals dels altres agrupaments de la Demarcació, una solució imperfecta que queda lluny de les oportunitats que et dona una casa de colònies. A més, és una solució no del tot legal perquè qualsevol tipus d’activitat amb pernoctació s’hauria de dur a terme en una instal·lació juvenil autoritzada.

Amb aquest objectiu sempre present es va crear una comissió específica que es va posar en contacte amb diversos Consells Comarcals. D’aquests, el més col·laborador va ser el de la Conca de Barberà, que ens va posar en contacte amb l’Arquebisbat per parlar, en un primer moment, de les cases de Prenafeta i Lilla (que segur molts de vosaltres recordareu). Malauradament, vam comprovar que no era viable reobrir cap de les dues en aquests moments però, en canvi, va sorgir a la conversa la casa de Vallclara, propietat també de l’Arquebisbat, gestionada per la Fundació Siurana des de 1996 fins l’any 2016, any en què va tancar per desavinences amb l’ajuntament.

Després d’una visita a l’estiu i una reunió amb els tècnics de l’ajuntament de Vallclara i el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, vam poder comprovar que la casa es troba en bones condicions i que “només” caldria dur a terme, principalment, unes obres per adaptar-la a l’actual normativa d’incendis.

I en aquest punt ens trobem. Actualment estem negociant amb l’arquebisbat el conveni de cessió, que n’establirà el cost, però també el període de carència de mínim de cinc anys. El nostre objectiu és signar un conveni d’un mínim de deu anys, i sembla que l’Arquebisbat no s’hi oposarà. Per altra banda, hem fet un primer contacte amb una cooperativa d’arquitectes de Valls, que ens farà el projecte d’obres i activitat. Acte seguit tenim previst enllestir un pla de viabilitat i presentar el projecte a la Demarcació de Tarragona perquè ens doni el seu suport.

Com veieu, hem fet molta feina, però en queda encara molta més per fer. Tot sigui perquè tots els infants i caps de la Demarcació de Tarragona puguin gaudir novament de la casa de Vallclara que tants bons moments i records ha deixat en la gent de l’Alverna i de la Demarcació en aquests darrers anys.

TXUS MANJÓN PANIAGUA

9

CAUS D’HIVERN 2020/21 Castors i Llúdrigues Aquest trimestre els Castors i les Llúdrigues ens hem iniciat en una nova era. Ens presentem: Som els víkings d’Alverniakus, una tripulació que navegava pels immensos mars amb el nostre Drakar, el gran vaixell víking. Un dia, però, ens vam despertar en una terra desconeguda anomenada Tàrraco. El nostre objectiu és tornar a Alverniakus, però el Drakar se’ns ha quedat fet miques..., així que n’hem de construir un de nou per posar rumb cap al Nord!

Aquest va ser l’eix que vam iniciar amb els Castors i Llúdrigues el dia que vam fer cau durant tot el dia a les vacances de Nadal. Ens vam dividir per grups, a causa de les restriccions per la pandèmia, i vam realitzar tot un seguit d’activitats per saber les nostres habilitats víkingues tot construint un casc i escuts. Per tota la Part Alta vam trobar diverses parts d’un mapa que ens guiava fins a Alverniakus.

Llops i Daines

Tot i que aquestes vacances de Nadal no vam poder marxar de camp d’hivern, els Llops i Daines ens vam poder trobar presencialment al Camp de Mart. Ens va fer moltíssima il·lusió veure’ns les cares i passar una estona juntes a l’aire lliure! En haver de treballar amb grups més reduïts, vam aprofitar per seguir coneixent-nos millor i fer algunes dinàmiques més relaxades, com ara la lectura d’un conte, que ens va servir per treballar

Per acabar el primer trimestre, Ràngers i Noies Guia vam anar de camp d’hivern o, més ben dit enguany, d’excursió d’hivern.

A causa de les restriccions per aturar la COVID no ens vam poder reunir com ho fèiem habitualment, però tampoc ens va impedir passar tot un dia pel municipi.

Vam passar tot el dia junts fent una excursió a Sant Simplici i al Mèdol, començant des de la urbanització de l’Escorpí. Vam descobrir moltes curiositats sobre la pedra romana i ens vam adonar dels grans llocs que tenim a tocar de casa.

Ens va servir per fer pinya i crear una cohesió de grup, ja que, encara que la majoria dels caus que fem enguany siguin en format online, hem d’unir forces perquè la cohesió sigui possible.

Estar totes juntes ens va servir per agafar forces i ganes per esperar a què tot es calmi i ens puguem tornar abraçar.

10

valors sobre l’amistat i l’empatia. I veient que s’acabava el 2020 i no ens podríem tornar a trobar fins l’any vinent, vam decidir acomiadar-nos i celebrar les campanades a la nostra manera. Per poder desitjar-nos un any nou molt millor que l’anterior, vam fer molt de soroll i cada infant va poder demanar i compartir el seu desig pel 2021.

Esperem poder-los fer realitat ben aviat i que sigui un any ple d’activitats i nous projectes!!

Ràngers i Guies

CAUS D’HIVERN 2020/21 Pioners i Caraveŀles Per les festes de Nadal els Pioners i les Caravel·les vam decidir fer dos dies de cau d’hivern, que és com vam anomenar els caus que substituïen el Camp d’Hivern que tant ens venia de gust.

A més a més, no ens vam poder ajuntar tota la unitat i vam haver de fer quatre petits grups, cadascun amb un cap o dos pels dos dies. Per no trobar-nos vam fer un itinerari que abraçava bastantes zones de Tarragona; ens vam dividir per la platja del Miracle, la plaça del Rei, la plaça de l’Escorxador i el passeig de Sant Antoni, a l’edifici de la Diputació.

Durant aquests dos dies vam fer activitats preparades pels caps i també pels pics. Una d’elles va ser una descoberta sobre la pornografia, preparada pels mateixos pics; però totes ens van servir per conèixer-nos tots molt millor amb els petits grups. Aquests dies ens van ajudar a saciar les ganes del cau presencial!

Truc 1 En un principi els de la quinta de primer de Truc teníem la intenció d’organitzar un camp d’hivern més convencional. Havíem planificat dos dies de cau de tot el dia, durant els quals volíem fer activitats a l’aire lliure i descobertes, entre d’altres coses. Malauradament, la segona onada de la COVID-19 ens va obligar a cancel·lar els nostres plans.

Al final ens vam decidir per fer un raid per Tarragona, com a

Truc 2

Durant les vacances de Nadal vam fer un cau presencial, ja que no podíem fer camp d’hivern..

Vam començar a fer pluja d’idees del projecte, i la idea principal era fer un interrail amb una finalitat: ajudar als llocs on anéssim. Per poder aprofundir en el projecte, vam quedar un dia sencer, i ens va ajudar molt. Vam veure que fer un interrail amb la situació actual era un projecte massa difícil pel moment, pel que vam mirar les altres opcions. Anava des de millorar la situació actual dels espais naturals de Catalunya, ajudar una ONG, fer un scape room, ajudar animals a tornar en llibertat, i com ha afectat el Covid-19

substitució del camp d’hivern. Per separat, ens vam dispersar des de la catedral fins a la plaça Imperial, i vam fer els sobres que ens havien preparat les animadores. Un cop fetes les activitats individuals, ens vam unir en grups reduïts i vam realitzar la posada en comú. Tot i que no va ser un camp d’hivern com els que estem acostumats, ens ho vam passar molt bé, i l’important és seguir fent cau, sigui el format que sigui.

a diferents classes socials. Com que vam haver d’escollir una que no fos l’interrail, el nostre animador Albert ens va preparar una activitat en parelles per arribar a una idea de projecte i dir els pros i contres. Finalment ens vam ajuntar tots i vam treure una conclusió. Va sortir la de “com ha afectat el Covid-19 a diferents classes socials”.

Per ser més productius, vam crear un document compartit en el que vam començar a fer un planning de tota la feina que havíem de fer i com ens organitzaríem. Malgrat les dificultats, seguim tirant endavant el projecte!

11

Mesures COVID

Castors i Llúdrigues fent Cau Confinat. 2020.

Amb l’inici del nou curs, hem afegit una nova comissió al consell de l’Alverna, que és la comi COVID. Aquesta comissió s’encarrega de vetllar per a la prevenció de la covid al cau i al local; ha elaborat un protocol d’actuació en cas de símptomes i, com que no podem fer cau presencial al cau i ha de ser a l’aire lliure, també ha organitzat una roda de llocs on fer cau amb les respectives alternatives en cas de pluja.

Així, doncs, s’ha elaborat un protocol que serveix pels equips de caps que van al cau i per les entitats que utilitzen el nostre local.

Hem habilitat un moble a l’entrada del cau on s’hi pot trobar el gel hidroalcohòlic per a totes les unitats, termòmetres i mascaretes. També hi veurem tot un seguit de productes de desinfecció de superfícies per desinfectar tot allò que s’ha fet servir.

Cada unitat té una caixa petita de material pels caps, ja que els infants i joves no poden entrar al local. Són els caps els encarregats de desinfectar i netejar totes les superfícies i materials utilitzats.

En el cas de les entitats que utilitzen el local, només poden utilitzar les dues sales grans de baix (Castors i Llúdrigues i Llops i Daines) i el lavabo. Sempre s’han de tenir totes les portes obertes, fins i tot la porta d’entrada.

12

A més a més, a l’hora de fer caus presencials, les unitats no poden tenir contacte entre elles, és per això que realitzem una entrada esglaonada de cada unitat.

La unitat de Castors i Llúdrigues comença el cau a les 16’30h i acaba a les 19’00h; Llops i Daines comencen cinc minuts més tard, és a dir, fan cau de 16’35h a 19’35h; Ràngers i Noies Guia, de 16’40h a 19’10h, i Pioners i Caravel·les fan cau de 16’45h a 19’15h. Les dues unitats de Truc, en ser menys persones, trien elles on fan el cau i a quina hora volen començar.

Les unitat es divideixen en quatre espais diferents: la plaça del cau (en cas de pluja es mouen als porxos de l’Avinguda Catalunya), el Camp de Mart, amb la zona del col·legi Sant Pau (en cas de pluja es mouen als porxos de l’Avinguda Catalunya), el Camp de Mart, amb l’entrada pel Portal del Roser (en cas de pluja es mouen als porxos del carrer de les Coques) i, per últim, el parc Saavedra (en cas de pluja als porxos del carrer Merceria). Aquestes zones es van rotant cada dissabte, per tal de què cada unitat vagi canviant d’espai.

Esperem que a mesura que passin els dies aquestes restriccions vagin a menys i que ens puguem trobar totes les unitats juntes un altre cop.

NÚRIA SALVADOR SOLÉ

Caps & Caps Uns equips de caps vius, amb entrades de noves persones, són símptoma de bona salut dels agrupaments.

En aquesta secció us presentarem algunes de les noves incorporacions a l’equip de Caps i compartirem amb vosaltres algunes de les seves intimitats.

Jaume Aresté Quants anys portes al Cau? Per quines unitats has passat?

JA Un any a Ràngers i Guies.

LM No més de mig any. He entrat nova enguany com a cap de Llops i Daines.

MF És el meu primer any al cau, i sóc cap de Llops i Daines.

Verd o lila?

JA Verd.

LM Verd, tot i que el meu teletubbie preferit és el Tinky Winky.

MF Lila, és un color que sempre m’ha agradat molt.

Xaloc o Fent Camí?

JA Fent Camí.

LM Quan era petita tots els meus amors platònics eren del Xaloc...

MF Xaloc. Hi tinc molts amics i amigues.

Mar o muntanya?

JA Massa difícil, Tarragona està bé.

LM Muntanyaaaa!!!!! M’agrada molt anar d’excursió, de pícnic, al riu... A qualsevol lloc a prop de la natura, sobretot si s’hi poden veure animals!

MF Muntanya, sempre m’ha agradat anar d’excursió i descobrir noves rutes!

Poble o ciutat?

JA Poble.

LM No ho tinc gaire clar. Tot i que

Laura Mariné fa un temps somiava en viure a Barcelona, ara ja em comencen a cansar els llocs tan massificats i tan lluny de la natura. Així que diré ciutat petita, com Tarragona.

MF Poble, sempre. Mai hi haurà res com viure en un poble.

Sushi o bunyols de bacallà?

JA Ecs. LM Sushi, perquè els trobo cukis (com diuen aquí al cau), però no n’he tastat cap dels dos. Jo, amb una sopa i una truita, ja estic contenta.

MF Uff difícil..., però he de dir sushi.

Entrepà o carmanyola?

JA Carmanyola.

LM Diria carmanyola si no fos perquè se m’ha obert uns quants cops dins la motxilla i he hagut de tirar els apunts. Així que entrepà, més senzill i lleuger.

MF Jo sempre sóc i serè d’entrepà.

Tocar ferro o vermutet a la Plaça de la Font?

JA Les dues; si m’he de decantar per una, vermutet.

LM Vermutet a la Plaça de la Font sense mascareta i en una taula amb més de sis persones.

MF Abans de la COVID, vermutet..., però, ara per ara, tocarà anar a tocar ferro.

Castells o Baixada de l’Àliga?

Marta Fàbregas JA Castells!

LM Castells! Els trobo molt a faltar, sobretot els assajos de divendres a la nit per treure’m de sobre tot l’estrès de la setmana.

MF Castells! Des de fa set anys formo part de la Colla Jove Xiquets de Tarragona.

Sant Magí o Santa Tecla?

JA Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins.

LM Ara mateix pagaria per qualsevol dels dos, però, si n’he de triar un, em quedo amb Santa Tecla.

MF Pels castells, Sant Magí, per tot l’altre, Santa Tecla.

Oques Grasses o C. Tangana?

JA Oques.

LM Cap dels dos. De fet, no estic gaire al dia dels grups de música, crec que m’he quedat estancada al 2015 amb Aspencat i Obrint Pas, i no aconsegueixo sortir-ne.

MF Oques Grasses.

Mà dreta o peu esquerra?

JA Esquerra sempre. Visca els esquerrans!

LM Peu, perquè m’agrada molt jugar a futbol, tot i que, des de què ho vaig deixar, l’únic futbol que faig són tocs entre hores d’estudi amb una pilota que em vaig emportar al pis.

MF Mà dreta.

13

L’Escoltisme pot ser telemàtic?

S

ens dubte, l’escoltisme s’entén millor per com li brillen els ulls a algú quan recorda aventures de campaments, que no pas per allò viscut a través d’una pantalla. Això es deu al fet que l’escoltisme està intrínsecament relacionat amb les experiències vitals i al sentiment de comunitat.

A través de l’escoltisme contribuïm al progrés personal d’infants i joves per tal que realitzin plenament les seves potencialitats físiques, intel·lectuals, socials i espirituals; com a persones responsables i compromeses amb les seves comunitats local, nacional i internacional.

Truc 2 en confimament, 2020.

temps d’incertesa i disminució de les interaccions socials.

També cal remarcar que l’entitat es troba en un procés de Des de l’arribada de la covid-19, l’escoltisme ens hem replantejament tant del mètode com de la governança. hagut de reinventar en tot moment. El març de 2020, Que aquest moment vital s’hagi de viure des de la distància en el més estricte confinament, es va viure el fenomen i la virtualitat resta qualitat dels espais de treball, debat i #CAUaCASA, on els i les caps van tirar de creativitat per decisió, així com dificultat per acompanyar i potenciar la veu de tots i totes les caps, en aquesta entitat poder seguir fent escoltisme. Reptes, descobertes, multigeneracional. danses, jocs i, fins i tot, campaments a través d’una pantalla, que van permetre que Estem afrontant un curs d’incertesa, l’activitat no s’aturés. El mèrit més d’impotència sanitària i perplexitat gran, però, va arribar a l’estiu, on es política. La inesperada emergència va demostrar que el lleure és segur, d’aquesta malaltia i el seu gran impacte amb uns campaments ben diferents mundial sobre la població, els sistemes dels que estàvem acostumats, on el sanitaris, l’ordre social i l’economia, distanciament i la mascareta n’eren els obliga a una reflexió multidimensional del protagonistes. problema que ens ajudi a comprendre el seu significat i actuar en conseqüència. Després de la Aquest curs està marcat per les restriccions i la suspensió del lleure presencial i, per tant, davant la crisi haurà de venir la reflexió i els canvis, quelcom que des impossibilitat de trobar-nos, les noves tecnologies han de l’escoltisme i el guiatge mai hem deixat de reivindicar. hagut de prendre un paper molt important en el nostre Ara, més que mai, la nostra causa pren sentit: educar acompanyament. Això ha suposat un sobreesforç per infants i joves per a la transformació social. totes les persones que formem l’entitat, però també ha permès desenvolupar una flexibilitat i una capacitat Però, sobretot, virtualment o amb mascareta, el més important és ser-hi per poder seguir acompanyant. d’adaptació admirables.

“Després de

la crisi haurà de

venir la reflexió i els canvis.”

És ben cert que aquesta situació ha dificultat transmetre la potencialitat del projecte educatiu, sobretot, en les primeres acollides de caps i infants i joves que s’inicien al moviment, així com el treball en xarxa o la participació dels infants i joves. Les dinàmiques virtuals ens dificulten treballar els valors de l’escoltisme com el servei, la natura, el treball en equip i la vivencialitat.

Tot i això, el compromís dels equips de caps ha permès seguir apostant per espais de socialització i d’acompanyament emocional per a infants i joves, ben necessari en aquests 14

Sempre a punt!

EQUIP DE DEMARCACIÓ DE TARRAGONA L’Equip de Demarcació està format per vuit voluntaris, escollits per assemblea, que treballen al servei dels agrupaments i equips, liderant i coordinant les diferents funcions de la demarcació.

Aquest any està format per: Joan Pau Jàvega València (Comissari), Mariona Sementé Tarragó (Comissària), Marc Garcia Civit (Administrador), Aleix de Bofarull Prats (Secretari), Anna Fernàndez Ferré (Responsable Pedagògica), Roger Roca Alsina (Responsable Pedagògic), Mar Retamero Ribé (Animadora de la Fe) i Joan Àguila Chavero (Consiliari).

El Gran Klan Klosca

E

l Cau és un lloc alegre on els infants i joves troben un espai per créixer i gaudir de moltes experiències: la muntanya, la companyonia, el treball en equip, la descoberta... Però el Cau també té una cara fosca..., una història negra.

I és que, des dels seus inicis a finals dels anys seixanta i fins ben entrats els vuitanta de la passada centúria, pertànyer a l’Agrupament també comportava entrar a l’Orde de l’Ou i passar per la cerimònia del Gran Klan Klosca, també anomenada Groc en Klosca! Però no us espanteu, no es tractava de cap secta, no! Era senzillament una broma que feien els veterans als nous membres de la unitat, que amb petites diferències s’anava repetint en les diferents èpoques.

Excursió d’Agrupament, Miramar o Lilla 1976. Foto Cristià Casadevall.

celebrar durant un foc de camp al camp d’estiu de Pioners a Riudabella, el 1970, segons ens comenta el Josep M. Borrut, que era pioner d’aquella unitat.

“Voleu Habitualment el xou es feia al capvespre o a la nit, que convida més al misteri, pertànyer al i podia anar precedit d’una petita Gran Klan Klosca?! processó amb torxes, o espelmes si es feia dins d’una casa, abillats amb I quan responien mantes embolicades com a monjos.

No hi faltaven càntics místics que que sí, catacrac!, eren repetits per tot el grup. Us podeu els padrins els hi imaginar l’aterridora escena!

El muntatge es basava en una conxorxa, esclafaven un Sempre hi havia la figura d’un mestre de més o menys ben preparada, en la qual cerimònies que de tant en tant llençava s’anava enredant els novells de la unitat ou al cap.” alguna llatinada per fer el tema més “creïble”. en la importància de pertànyer a l’Orde de

L’Albert Civit, cap de la primera unitat de Pioners l’any 1970 ens comenta que aquesta broma la van importar de l’Agrupament Escolta Robert d’Aguiló, que era anterior a l’Alverna i a on ell ho va viure com a pioner. Sembla, segons ens diu l’Albert, que aquesta cerimònia es perd a la nit dels temps escoltes.

l’Ou o de passar el ritual iniciàtic del Gran Klan Klosca. A l’Alverna sembla que la primera cerimònia es va

Finalment arribava l’acte més potent: l’acceptació d’entrar al Gran Klan Klosca! Les víctimes es posaven de genolls amb al seu padrí al darrera i el mestre els hi anava fent marques de creu amb cendra al front, al melic..., a on se li acudia. I, de sobte, els deia, per tres vegades, amb veu alta i majestuosa: Voleu pertànyer al Gran Klan Klosca?! I quan responien que sí, catacrac!, els padrins els hi esclafaven un ou al cap, enmig de la riallada de tothom.

Molt probablement als “novicis” que van patir el Gran Klan Klosca no els va fer massa gràcia lo de l’ou, però segurament en tenen un bon record, sobretot de quan van fer de padrins d’altres “víctimes”.

MÀRIUS CASTELLVÍ GAVALDÀ Camp d’Estiu Pioners, Riudabella 1970. Foto arxiu Josep M. Borrut.

15

Entrevistem...

MARC ANTILLACH TARAFA

M

“Estar al mig del no-res a la Terra de Foc, un espai salvatge i inhòspit.

Són moments que no oblidarem mai” Dalt la “Barretina”, al Parc Nacional Domuyo, Patagònia Argentina.

arc Antillach Tarafa és un alpinista tarragoní, casteller de la Jove i ex-escolta de l’Agrupament Xaloc. El Marc ens explica l’aventura que va viure amb la seva família: un fantàstic viatge de catorze mesos, amb furgoneta, de nord a sud d’Amèrica.

Com neix la idea de fer la travessa de nord a sud d’Amèrica?

Nosaltres sempre hem sigut de muntanya. Mai hem agafat vacances per anar a una ciutat. Quan vàrem tenir una furgoneta més gran i equipada ja vàrem anar a Noruega, cercant llocs sense densitat de població, una mica inhòspits. I és que una cosa porta l’altra.

Tot comença al Montsant, després al Pirineu, als Alps, les Dolomites..., i mica a mica vols ampliar nous horitzons. Després va venir la travessa per Islàndia amb les meves filles per uns llocs que es diu que són dels més remots d’Europa. Ens varen deixar en un lloc amb les canoes i ens van dir que ens recollirien a l’altre cantó d’una illa al cap de dos dies. No hi havia ni “Cristu”! Vaig pensar: “Mare de Déu, on ens hem fotut?” Però tot va anar bé.

Aquesta furgoneta, en ser més gran, ens ha permès fer vida autònoma.

Amb els seus 180 litres d’aigua per quatre persones, calefacció de gasoil, amb plaques solars, nevera, espai suficient...; i com que és 4x4, ens ha permès arribar a llocs on altres no arriben, tot superant les dificultats del terreny.

Parles de la “Barretina”, la vostra furgoneta.

El 1999 vàrem tenir la primera furgoneta 4x4, i ja en van tres. A mida que se’ns ha anat fent gran la família hem necessitat més prestacions. La Barretina ha estat el punt d’inflexió.

Gaudir dels espais naturals, va ser l’objectiu principal del viatge?

La nostra idea era visitar el màxim nombre de parcs naturals possible.

I ens en vàrem fer un fart! Des dels més exuberants de vegetació a Centreamèrica, Costa Rica, Guatemala..., passant per parcs naturals desèrtics a Estats Units, com Death Valley, o la Terra de Foc a l’Argentina.

Dels que més ens va impressionar va ser el parc nacional de Yellowstone.

Ens hi vam tirar una setmana veient els guèisers, bisons..., era un espectacle impressionant!

Al viatge li vàreu posar nom: Overlanding Amèrica.

La filosofia “Overlanding” és viatjar autònomament, i va inspirar la nostra travessa d’Amèrica de nord a sud. De fet, pràcticament no vàrem utilitzar ni hotels ni albergs, i sols ho vàrem fer quan no teníem la Barretina perquè ens arribava en vaixell o en marxar. En catorze mesos, només van ser unes vint nits fora de la furgoneta.

Les teves filles han tingut una experiència que no oblidaran mai?

Si, fins i tot han pogut aprofitar per continuar els seus estudis dedicant un temps a la setmana connectades 16

amb la seva escola, i fent deures!

De fet, un mestre ens va proposar aprofitar aquesta oportunitat també pels companys de la classe. Així que, cada cop que arribàvem a algun espai interessant pedagògicament, fèiem un vídeo i l’editàvem per passar-lo a l’escola: sobre les marees més altes de la terra al Canadà; sobre les aigües calentes a Yellowstone, sobre els ossos a l’Àrtic... Elles no van perdre pas el curs.

I de la gent, què en pots dir?

Vàrem trobar gent molt maca. Ens varen acollir a tot arreu. Fins i tot a països amb fama d’insegurs, no hi vàrem tenir cap problema. La gent ens convidava a casa seva, i això ens permetia enriquir-nos mútuament compartint experiències seves i nostres; sobretot a zones remotes, pobles petits que els suposava l’oportunitat de parlar amb gent diferent. El castellà ens va permetre connectar, i encara mantenim relació amb molta gent que hi vàrem conèixer.

Tens algun record especial d’aquests contactes amb la gent autòctona?

A Panamà vàrem visitar la tribu Pijibasal, a la selva entre Colòmbia i Panamà. Aquella gent encara vivien com en èpoques antigues. Ens va rebre el cap de la tribu i ens va dir que hi anàvem molts turistes, que l’any anterior n’hi havien anat 200. Fixa’t el turisme de masses d’aquell lloc! Érem uns privilegiats de poder visitar una zona de les que en deuen quedar ben poques al món. Els nens es banyaven al riu d’aigües cristal·lines, i les meves filles s’hi van banyar i jugar amb ells.

Vàrem marxar amb llàgrimes als ulls pel que hi vàrem viure.

També vàrem tenir una experiència a Alaska, a un poblat Inuit. Aquell any s’havia obert la primera carretera fins al poble i era el primer estiu en que algun turista hi arribava. Ens van comentar que tenien por que els hi arribés gent dolenta. Les meves filles

també varen jugar amb la canalla d’allí.

Però també recordo els altiplans de Bolívia, on hi ha pobles que viuen sols de les llames... Moltes experiències.

Sent alpinista, vas tenir l’oportunitat de fer algun cim?

Anant amb la família, no era qüestió de deixar-los per fer una ascensió.

Però vàrem passar per totes les grans serralades. Les Rocalloses, els Andes, la Cordillera Real a Bolívia... Anàvem fent excursions a les principals muntanyes de cada zona: el Denali a Alaska, Cerro Torre a la Patagònia, molt sovint pujant fins els camps base de les ascensions clàssiques. Els grans volcans d’Amèrica els vàrem visitar pràcticament tots: el Cotopaxi i el Chimborazo, Volcán de Fuego a Acatenango...

Mirador del Cerro Fitz Roy al Parc Nacional Torres del Paine, Patagònia, Xile.

Creus que la teva experiència escolta pot haver influït en el teu esperit de viatger?

A casa ja havíem tirat cap a la muntanya amb els pares. El destí de vacances a Boí molts anys em va fer sentir l’atracció pels espais naturals. Però l’experiència escolta em va refermar aquest impuls.

Recordo agafar el tren cap a Vimbodí, o amb el bus a Cornudella a passar el cap de setmana amb tendes, excursions, activitats de Cau... Els temps viscuts com a Pioner, Trucaire i Cap, segur que em van despertar l’esperit de descobrir.

Què valores més d’aquest viatge?

Primer de tot, els catorze mesos i les vint-i-quatre hores amb la família unida.

Amb els temps que corren, que cadascú té mil coses al cap, viure plenament l’experiència familiar, la complicitat, la confiança..., és extraordinari. Potser encara no ens adonem del tot, però amb el temps valorarem el nexe que hem creat.

Però també l’acolliment de la gent que hem trobat per tot arreu i l’experiència de llibertat. Estar al mig del no-res a la Terra de Foc a Xile, un espai salvatge i inhòspit. Són moments que no oblidarem mai.

Parc Nacional Aconcagua.

17

Descoberta i aventura PATAGÒNIA, ALGUN DIA HI TORNAREM!

La Irene i l’Adrià al Parc Natural de Torres del Paine. Foto Irene Marta.

El passaport acredita que han estat a la fi del món. Foto Irene Marta.

La Irene Marta Guinovart ha estat caravel·la, trucaire i dos anys cap de Llops i Daines de l’Alverna. Està finalitzant estudis de biòloga ambiental i també és activista ecològica. Amb el seu company, l’Adrià Castellví, van fer un viatge a la Patagònia a finals de l’any 2019.

Fa poc més d’un any que vam tornar de Xile, un país del qual havíem sentit poc a parlar, però no per això té poc interès, tot al contrari. És un dels pocs països, per no dir que l’únic, que té tots els tipus biogeogràfics possibles: des del desert més àrid del món, Atacama, la serralada dels Andes, dunes fòssils, clima mediterrani, la Patagònia..., fins l’Antàrtida. I això que només hem esmentat alguns dels espais continentals.

Naltros, en concret, vam estar sobretot per la part de la Patagònia, encara que ens hagués agradat poder passarhi més temps i recórrer altres zones, com l’Araucania o l’Arxipèlag de Chiloé.

Així doncs, amb la motxilla de muntanya, les botes, abrics d’hivern (tot i que allí era estiu) i el fulard (com podríem no portar-lo?), vam anar a agafar un avió cap a una de les ciutats més al sud del país, Punta Arenas. Allà, en aquella petita ciutat de pescadors, sota la pluja, vam descobrir que la gent d’allà no té res de freda, ja que el taxista ens va fer un “tour” i ens va portar a menjar “choripan” i “leche de plátano”. Després vam anar amb un autobús fins a Ushuaia (Argentina), la ciutat més austral del món, on aleshores, a les 5 del matí, ja sortia el sòl.

I des d’allà vam anar pujant, entre busos, autoestop i ferris, travessant la frontera de Xile i Argentina, entre glaceres, serralades, catedrals de marbre, pluja, boira, pumes... Fins i tot alguna ciutat amb edificis cremats en les “marchas” de l’Estallido Social.

Vam visitar molts parcs naturals, on ens trobàvem gent d’arreu, orquídies precioses, arbres gegants, muntanyes 18

impossibles amagades entre la boira... Així com el seu model de turisme de natura, moltes vegades autodenominat “ecoturisme”, però que, sent crítics, encara estaria lluny de ser-ho, ja que moltes vegades li manca la conscienciació ambiental i és poc sostenible. És que per viatjar, sobretot en zones on fa aquest clima humit, amb boira, pluja, fred..., és molt important anar ben preparats, no només per la comoditat, sinó també per seguretat. És que arribàvem a parcs, com el Ventisquero Colgante, on l’aigua regalimava entre les parets plenes de molsa, el camí era una torrentera, la visibilitat era baixa... O rutes llargues on havies de portar provisions i força aigua, rutes per tarteres on, si no duies un bon calçat, t’havies de donar per vençut, com al tram final del mirador de Torres del Paine. És que moltes d’aquestes coses les hem après al cau.

Ens queden tantes coses per descobrir... Però el bo de viatjar d’aquesta manera, és que, quan pujàvem a un cotxe, anàvem parlant amb la gent i coneixíem la realitat del puma, de la gestió forestal, de la pesca, del turisme d’aventura i dels guies turístics... Quan algú t’obria les portes de casa per refugiar-te de la pluja o per quedar-te a dormir uns dies, la gent ens explicava les problemàtiques de la zona, i a vegades no hi ha cap llibre que ho pugui explicar millor. També hi havia moments en què t’havies de mossegar la llengua, però millor saber la realitat per poder aprendre i poder aportar el nostre granet de sorra a poder-ho millorar.

Dinorama

2013 Barrufets mariners. Foto arxiu Alverna.

Baixada del Pajaritu

2015 Pirates de Pega.

Foto arxiu Alverna.

Sembla que el Carnaval de Tarragona ha agafat l’estil “brasilenyu” a la majoria de les seves activitats festives. La Rua és plena de plomes i llantions, i la música patxanga n’és la banda sonora.

En canvi, la Baixada del Pajaritu manté l’estil d’aquell Carnaval satíric i reivindicatiu d’abans, crític amb l’autoritat i burleta del més sagrat.

Des de fa uns quants anys l’Alverna hi participa amb tot l’agrupament, aportant-hi el seu estil crític. Per la Sanitat Pública, renyant el Clero, exigint seguretat a les Petroquímiques..., però també amb Barrufets mariners i Pirates de pega.

De llantions i plomes, poques, al Cau, però de riure fent pensar n’anem sobrats!

2018 Alverna Cruisers.

Foto arxiu Arcadi Cornadó.

2016 La Sanitat no es toca.

Foto arxiu Alverna.

2020 Cel Net. Foto Agustí López.

19

20