ARTICLE
parlem de SALUT MENTAL? Parlar obertament sobre pensaments, pors, emocions..., ens portarà a saber-ne més i, per tant, ser més empàtics i tolerants amb el malestar, propi i dels altres
«Un dia està de bon humor i l’altra enfadat, és bipolar», «Tinc TOC, m’agrada ordenar per colors». Aquest tipus d’expressions són habituals, però sabem realment de què estem parlant? Quan els nostres coneixements sobre salut mental depenen d’expressions col·loquials i de representacions (més o menys encertades) en pel·lícules i sèries, acabem assumint concepcions errònies sobre aquests diagnòstics i restant importància a situacions molt complicades. Podem pensar que una noia amb anorèxia tan sols té moltes ganes d’aprimar-se, o que estar deprimit simplement és estar trist. I quines conseqüències té això? Doncs que ens serà molt més difícil entendre i acompanyar aquelles persones properes que tinguin algun problema de salut mental, fins i tot si aquestes persones som nosaltres mateixos. Aprendre sobre què són realment aquests diagnòstics i el seu tractament ajuda a combatre l’estigma que arrosseguen, promovent la cerca d’ajuda i facilitant la comprensió per part de l’entorn. Però la salut mental és molt més que una absència de trastorns: hauria d’implicar benestar amb una mateixa, amb les nostres relacions i circumstàncies vitals (estudis, aficions, rutina, etc.). El nostre món, però, està ple d’obstacles: la cultura de la competició, la comparació i la necessitat de mostrar sempre la «bona cara» a les xarxes socials,
10
la impaciència i necessitat d’estimulació constant... Tot això sense comptar els problemes socials! Sovint, els infants i joves no són capaços de donar un nom a allò que senten; o fins i tot experimenten les emocions en forma de símptomes físics, com mal de panxa o marejos. A més, un cop identificat allò que ens passa, hem d’aprendre a conviure-hi o bé a respondre-hi de la manera més indicada. Què m’està intentant dir aquesta emoció? Puc resoldre la situació? Com comunico el que sento? Parlar de tot això seria el que anomenem «educació emocional», poc present en el sistema educatiu formal. Un dels aprenentatges més importants sobre emocions és la tolerància al malestar. Això no vol dir resignar-se a situacions injustes, sinó aprendre a respectar el ritme natural d’algunes coses: si tenim un familiar malalt o un amic s’ha enfadat amb nosaltres, és normal que sentim tristesa, ira o frustració. No podem fer desaparèixer l’emoció de cop, i intentar evitar les emocions negatives les accentua i les allarga.
També seria molt útil poder educar en estratègies de comunicació més efectives. Ser assertiu significa fer valer els nostres drets i necessitats, sent honestos amb el que pensem o sentim (parlant des del «jo»), però sense passar per damunt dels altres ni acusar-los. Poder expressar-nos i fer-ho de manera respectuosa ens fa sentir bé, ens ajuda a assolir objectius i millora la qualitat de les nostres relacions. En resum: des de l’educació, sobretot la no formal, hi ha moltes coses que podem fer per a contribuir a la salut mental d’infants i joves. El primer pas? Aplicar-nos les lliçons a nosaltres mateixes i ser el canvi que volem veure al món! MIREIA SEGUÍ
