Caps & Caps 10 Article

CAPS I caps

M: Marta Lyn Coix Ballester

Abans de res, et podries presentar. Com et dius? M: Marta Lyn Coix Ballester. El meu nom ve de l’àvia, que es diu Daiana Lyn. I no és xinés, és anglès. A: Aina Santos Martínez. N: Núria Salvador Solé Quants anys portes al Cau? M: Aquest és el meu quart any com a cap, he estat a R/NG i a C/LL. A: Porto al cau des de LL/D i aquest es el meu últim any al cau. Ja no sé quants anys són. N: Sóc una senyora iaia del cau. Com a nena vaig fer 12 o 13 anys des de 2n de C/LL (la meva quinta vam obrir Castors i Llúdrigues) i com a cap és el meu 5è any. Estiu o hivern? M: Estiu 100%, ja està tot dit. A: Estiu. N: Hivern, no et pots tapar de la calor. Tenda o bivac? M: Tenda, passo del bivac. A: Tenda, que si no hi ha aranyes. N: Tenda. Encara sóc com una nena i em fa por la foscor. Entrepà o carmanyola? M: Carmanyola sempre, un plat més equilibrat. A: Carmanyola, i quan ets cap, te la pots reescalfar al microones. N: Quan era petita entrepans. Els meus pares em feien entrepans perquè no m’estimaven, però, des que m’ho fai jo, sempre carmanyola. Mar o muntanya? M: Muntanya, m’agrada desconnectar, que faci una mica de fred. A: M’agraden les dues, però em decanto per mar. El tenim aquí i em transmet molta calma. N: Muntanya. Vull fer rutilles com quan era caravel·la. Dia o nit? M: Dia. M’encanta fer plans de dia i vermuts. A: Dia. Sóc una persona molt productiva i arribo cansada a la nit. N: Nit, sóc senyora de nit. Plaça dels Sedassos o Plaça de la Font? M: Plaça de la Font, hi ha més ambient.

A: Aina Santos Martínez N: Núria Salvador Solé.

A: Plaça de la Font, mes tradicional. N: Plaça de la Font. Castells o Baixada de l’àliga? M: Baixada de l’àliga, hi ha més ambient. A: Baixada de l’àliga, hi ha molta gent. N: Castells, tot i que tinc la camisa de la Jove però no hi vaig gaire. Gats o gossos? M: Gossos. Em feien pànic de petita, però ara els prefereixo. A: Home Gossos! La Meli està al meu cor. N: Gossos. Es poden abraçar. C. Tangana o Oques Grasses? M: C. Tangana. M’agrada més la seva música. A: Oques Grasses. N: Cap dels dos, Miley Cyrus. Santa Tecla o Sant Magí? M: Santa Tecla, saps per què, no? Hi ha més ambient. A: Santa Tecla. Per Sant Magí no hi sóc. N: No hi ha discussió aquí: Santa tecla.

ARTICLE

D’ON VE LA GEGANTA FRIDA?

El passat mes de maig, la Geganta Frida i la seva colla van visitar l’Alverna. Algú se’n deu recordar, oi? Aquest nou element de la festa tarragonina, que està adaptada per ser ballada per portadors que van amb cadira de rodes i també per qui té dificultat per portar qualsevol altre gegant, venia de l’ajuntament per mostrar com a través del lleure, la cultura popular i l’aportació de les persones amb discapacitat es pot contribuir a millorar la ciutat. Generalment, al lleure no se li dona la importància que mereix. Vosaltres ja ho sabeu, gent de cau, que ni de bon tros tot s’aprèn a l’escola. Ens neguem a parlar que només és una manera de passar el temps i pensem que és el temps més valuós. Per a tothom, i encara més per a qui se li posa dificultats per gaudir-lo. La nostra experiència comença amb Festa per a Tothom, que des de 1991 ha estat un programa municipal per facilitar la participació de les persones amb discapacitat a les festes de Santa Tecla a través d’un seguit de mesures; les més importants, el transport adaptat i, sobretot, el voluntariat. Així es plantejava. Però el veritable objectiu del projecte és, fent-nos veure, influir en la mentalitat col·lectiva i millorar com es percep la discapacitat: reivindicar festivament que també som ciutadania. Amb el temps, vam anar tenint clares algunes premisses: que la discapacitat forma part intrínseca de la societat i de la vida, i no només és una qüestió de la persona afectada i de la seva família; que l’únic camí veritablement transformador és el de la presència, ser-hi personalment, col·lectivament, en tots els àmbits: escola, treball i lleure. I per això cal crear condicions adequades. És del que es tracta l’actitud inclusiva, que comporta un disseny universal de l’entorn físic i de les activitats. El guany és, sorprenentment, per a tothom. Tot i que Festa per a Tothom només té la durada de Santa Tecla, ha estat la incubadora d’altres aventures. El Festival Eclèctic – Arts Escèniques des de la Discapacitat va donar un ressò a les companyies de teatre formades per actrius i actors amb discapacitat, posant el seu treball al bell mig dels escenaris de la ciutat i omplint les platees de públic motivat. I amb el goig de poder convidar artistes d’arreu perquè ens mostressin nous camins i possibilitats. I, més tard, una casualitat ens va fer saber de l’existència d’uns geganters que construeixen figures adaptades per ser portades en cadires de rodes. Dit i fet, vam convidar a venir el Gegant Martí de Premià de Mar. Nosaltres, que, sense atrevir-nos a esmentarho, sempre havíem somiat en passar d’espectadors a artífexs de la festa, vam pensar en gran i en vam fer un de propi per a Tarragona. Dies abans de la Santa Tecla de 2018, es batejava la Geganta Frida, inspirada en l’artista mexicana, i de qui ens sedueix la manera, a la vegada planera i genial, d’abordar les seves dificultats físiques i el dolor a través de pintures i escrits. Amb tot, tenim el goig de ser només una iniciativa més cap a una ciutat més inclusiva. Per exemple, la més veterana, el Club Vaixell, sorgida de la saviesa i la bonhomia de mossèn Tomàs (amb la seva comparsa de Carnaval, degana en la participació festiva, o dignificant l’infant amb discapacitat cognitiva al permetre-li fer la comunió, a l’igua els altres germans); el club esportiu Costa Daurada i Solc; el Nàstic Genuine; el gegantó Arcàngel Sant Rafael o les propostes de “Si jo puc, tu també #epilep”. Tota una riquesa.

Col·loqui sobre dansa adaptada a la platea del Teatre Metropol. Pep Alcañiz