Entrevista

Treballant amb joves migrats m’he adonat que fer de cap és un privilegi que no

tothom es pot permetre.“ ALBERT RUIZ MARTÍ

Albert, explica’ns una mica en què consisteix la teva feina.

Treballo amb joves ex-tutelats. Són nois d’entre 18 i 21 anys que van arribar a Catalunya essent menors d’edat, la Generalitat en va assumir la tutela i s’ha considerat que tenen el perfil per a continuar rebent assistència en el seu procés d’integració social. A la Llar els donem un acompanyament en aquest procés en els àmbits formatiu, socioeducatiu, laboral i d’habitatge per tal que als 21 anys es puguin emancipar. Això suposa treballar l’idioma, gestionar els seus estalvis, saber com gestionar conflictes.

Quines dificultats troben els joves amb els que treballes en tot aquests procés fins l’emancipació?

La principal dificultat que ens trobem és que estem demanant als joves ex-tutelats que s’emancipin 13 anys abans del que ho fan els joves autòctons, que ho fan amb una edat mitjana de 34 anys. Això demana que madurin molt abans del que ho fan la resta, amb totes les dificultats afegides degut a la seva situació. Per exemple, renovar la documentació, que per nosaltres no comporta cap problema afegit, pot suposar per a ells un maldecap. Trobar habitatge de lloguer amb 21 anys, si ets d’origen subsaharià, marroquí o algerià, també suposa una dificultat. Això fa que acabin llogant habitacions en pisos compartits o que hagin de buscar-se la vida per altres vies. I llogar un habitatge és molt important, entre altres coses, per aconseguir estar empadronat. Si no estàs empadronat, tens moltes dificultats per a poder renovar els permisos de treball i residència. Treballant amb aquests joves m’he adonat de tots els privilegis que tenim i que normalment no en som conscients. Quan jo tenia 21 anys feia de cap al Cau i les meves preocupacions eren què faríem al Camp d’estiu o si volia treballar durant les vacances. Ells han de preocupar-se per si tindran un abric per a l’hivern. Ara m’adono que fer de Cap és un privilegi que no tothom es pot permetre.

Tenint en compte aquesta situació, quina visió tenen del seu futur?

Doncs la visió del seu futur depèn molt de les expectatives que es van fer a l’hora de migrar a Catalunya. Ells venen aquí pensant que serà arribar i moldre, que trobaran feina fàcilment i tindran èxit. Aquesta idea la creen els mateixos joves que han migrat abans i que mostren per les xarxes socials una situació que no correspon a la realitat. Cal tenir en compte que molts dels joves migren pressionats per la pròpia família, que sovint s’endeuta per a pagar el viatge fins a Europa (ja sigui en pastera com amb un visat de turista).

L’Albert Ruíz està vinculat a l’Alverna des de fa anys. Ha sigut cap de LLiD i RiNG i ha format part de diversos equips a la Demarcació. Actualment, és pare d’un Castor. Professionalment, l’Albert és director de la Llar Residència La Mussara de la Fundació Eveho, on treballa amb joves ex-tutelats per la Generalitat.

Un cop són aquí no volen mostrar que han fracassat, tot i que molts fracassen. Molt aviat han de començar a enviar diners a la família per a pagar el deute que han adquirit i ells no saben dir que no i explicar quina és la seva realitat. Aquest fracàs pot acabar en situacions d’addiccions o delinqüència.

Malgrat tota la situació que viuen, són joves i necessiten activitats d’oci que fer durant el seu temps lliure. Quins tipus d’activitats fan?

Normalment, els nois que migren, perquè el centre on treballo només atenem nois, tenen un perfil determinat. Els acostuma a agradar l’esport i les arts marcials. Molts busquen algun gimnàs econòmic on puguin inscriure’s. També venen de cultures on es fa molta vida al carrer. Per això, molts nois migrats es reuneixen al carrer amb els amics. A vegades, el fet de trobar-se al carrer acaba generant situacions conflictives, perquè són molt visibles i hi ha gent a qui no li agrada. La ultradreta aprofita aquest tipus de situacions per al seu discurs. De fet, alguns dels joves amb els que treballo prefereixen no sortir al carrer per a trobar-se en grup per evitar problemes. Un error els pot portar a perdre els permisos i acabar amb una deportació. Però hem de tenir en compte que tothom necessita fer activitats d’oci. Ells són joves de 18 anys i fan les coses que fan els joves de 18 anys. També surten de festa i van a discoteques.

Parlant d’activitats d’oci, aquest estiu has fet la Travessa Cavalls del Vent amb alguns dels joves de la Llar. Com ha sigut l’experiència?

Doncs ha sigut una experiència molt positiva. 10 joves de l’entitat, acompanyats per 3 educadores i 2 voluntàries vam completar la Travessa en 4 dies. Els participants van valorar molt positivament l’experiència i poder superar un repte que es va fer dura per moments ens ha portat molta satisfacció, tant pels que s’ho van prendre com un repte esportiu com pels que s’ho miraven com una oportunitat per a gaudir de l’entorn i el paisatge. Des de l’equip educatiu, ho vam aprofitar per a transmetre uns valors que van molt lligats al muntanyisme: caminar al ritme adequat de cadascú, l’esforç, la solidaritat.

Què pot oferir l’escoltisme als joves migrats?

Una feina important que pot fer l’escoltisme és explicar als infants i joves quina és la realitat dels joves migrats per a poder visibilitzarlos més enllà de la imatge distorsionada que pot haver sobre aquest col·lectiu. Per altra banda, cal un debat sobre fins a quin punt l’escoltisme és realment inclusiu. Entenent la dificultat de treballar des de l’amateurisme educatiu, cal preguntar-se si l’escoltisme ha de ser una entitat que esperi a que aquests joves s’hi acostin o els ha d’anar a buscar?