Pràctica 1 - Exposició

FOTOPERIODISME PRÀCTICA 1

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA Equivalències, sobre i subexposició

1307443 Antoni Blanché Xandri Grau en Periodisme Universitat Autònoma de Barcelona

PART 1: EQUIVALÈNCIES D’EXPOSICIÓ Objectiu L’objectiu d’aquesta pràctica és entendre les tres característiques que afecten a l’exposició d’una fotografia i entendre les escales que presenten i els punts d’equivalència entre ells.

Metodologia i desenvolupament Per al desenvolupament d’aquesta pràctica, a partir d’una exposició correcta, utilitzant valors enters d’obertura de diafragma, sensibilitat ISO i velocitat d’obturació ca fer 5 equivalències d’una mateixa escena.

Les fotografies s’han realitzat a l’ermita de Sant Hilari de Cardedeu en un dia de nuvolositat variable i s’ha fixat una sensibilitat ISO 200 per a les 5 imatges. S’ha variat el número F i el temps d’exposició en múltiples enters per aconseguir exposicions equivalents.

Sensibilitat ISO: 200 Número F: 8 Temps d’Exposició: 1/1000s

Sensibilitat ISO: 200 Número F: 11 Temps d’Exposició: 1/500s

Sensibilitat ISO: 200 Número F: 16 Temps d’Exposició: 1/250s

1

Sensibilitat ISO: 200 Número F: 22 Temps d’Exposició: 1/125s

Sensibilitat ISO: 200 Número F: 5,6 Temps d’Exposició: 1/2000s

Anàlisi de resultats En una setmana ventosa de cel enteranyinat es fa difícil trobar un període de llum estable en què poder garantir equivalències òptimes ja que entre instantànies el vent varia la disposició del núvols i, en conseqüència la lluminositat de l’escena.

De tota manera, en les fotografies d’aquest apartat, podem observar com la variació de l’histograma entre les diferents preses és gairebé imperceptible i adjudicable a les condicions meteorològiques. Destaca també la propensió de l’histograma cap a la dreta (colors clars) ja que bona part de la fotografia està dominada pels tons blanquinosos del cel.

PART 2: SOBRE I SUBEXPOSICIÓ Objectiu L’objectiu d’aquesta pràctica és entendre la importància de l’exposició d’una fotografia i l’impacte que té un petit desplaçament del fotòmetre tant en la imatge com en el seu histograma.

Metodologia i desenvolupament Per aquesta part de la pràctica, a partir d’una exposició correcta determinada (N), cal aconseguir exposicions N+2, N+1, N, N-1, N-2 d’una mateixa escena.

Per a aquest apartat, desenvolupat en un dia de nuvolositat variable, s’ha fixat una sensibilitat ISO 200 i un número F=8 i s’ha modificat el temps d’exposició en múltiples enters per aconseguir les exposicions desitjades.

2

Sensibilitat ISO: 200 Número F: 8 Temps d’Exposició: 1/250s

Sensibilitat ISO: 200 Número F: 8 Temps d’Exposició: 1/500s

Sensibilitat ISO: 200 Número F: 8 Temps d’Exposició: 1/1000s

Sensibilitat ISO: 200 Número F: 8 Temps d’Exposició: 1/2000s

Sensibilitat ISO: 200 Número F: 8 Temps d’Exposició: 1/4000s

3

Anàlisi de resultats A diferència de la primera part de la pràctica, en aquest cas el lapse de temps entre instantànies ha estat menor, fet que comporta un menor impacte de la variabilitat de condicions meteorològiques en la fotografia.

En aquest cas hem pres com a fotografia ben exposada (N) una instantània amb ISO=200, F=8 i temps d’exposició 1/1000 segons. A partir d’aquesta hem variat la velocitat d’obturació a 1/500 segons (N+1) i 1/250 segons (N+2), observant als respectius histogrames com el relleu d’exposició es desplaça cap a la dreta (fotografies sobreexposades); al contrari del que s’observa amb temps d’exposició més curts (N-1=1/2000 i N-2=1/4000) en què la corba d’exposició es desplaça cap a l’esquerra (fotografies subexposades).

4