la BarCelona del segle XXI Nous marcs territorials i ecoNòmics del Pla Cerdà a la societat creativa dATA 31 de Maig de 2010
llOC CaPella SanTa àgaTa. Plaça del rei Ajuntament de Barcelona
PreSenTaCió les ciutats, que van ser l’element clau del desenvolupament industrial, continuen sent un factor fonamental per al manteniment de l’activitat econòmica, però actualment es troben sotmeses al canvi de paradigma que suposa el naixement d’un nou model econòmic: la societat postindustrial o del coneixement. ara fa 150 anys que ildefons cerdà va percebre que calia dissenyar una ciutat que donés resposta a les necessitats que suposava el desenvolupament del model econòmic industrial i, al mateix temps, estigués al servei del benestar de les persones. els principis que van inspirar el seu model urbanístic continuen vigents en bona part dels nous projectes urbans, tant a la nostra ciutat com en altres ciutats d’arreu del món. si al seu moment cerdà va planificar un model urbà més enllà dels límits a què estava sotmesa la vila medieval i va pensar la nova ciutat com un ens obert i relacionat amb el seu entorn, ara ens trobem davant d’unes necessitats gairebé idèntiques: l’àmbit
dATA 31 de Maig de 2010
d’activitat econòmica guanya complexitat, transcendeix els límits de la ciutat industrial tradicional i fa de la conurbació, és a dir, de l’àrea metropolitana, l’espai econòmic bàsic. Però el fet econòmic no s’atura, com fins ara, en un espai geogràfic delimitat, sinó que es dilueix fins a abastar un territori difós i de geometria variable: la megaregió. el cesB considera que aquest és un dels reptes més importants a què Barcelona ha de fer front: d’una banda, ha de donar sentit i consistència a la seva àrea metropolitana i, de l’altra, liderar i impulsar una megaregió on Barcelona tingui un paper capital. Per aconseguir-ho cal articular el territori i les seves infraestructures bàsiques, i definir les xarxes de transport i de mobilitat. És per això que, amb motiu de l’any cerdà, el cesB va elaborar el dictamen Barcelona: la reinvenció com a estratègia. del Pla Cerdà a la societat creativa, que valora els principis bàsics del model urbà de cerdà i la seva vigència, i vol analitzar, dins de l’àmbit d’aquesta jornada, diferents propostes que tenen en comú materialitzar l’aposta de cerdà per la interrelació de Barcelona amb el seu entorn.
11,15 h. Taula rodona: Àrees meTropoliTanes i megaregions, els espais econòmis del fuTur.
llOC CaPella SanTa àgaTa. PlAçA dEl REI
cap a una nova configuració territorial i econòmica. l’amB dins la megaregió Barce-lyón. Carme Miralles, Geografia Urbana, UAB
09,00 h. lliuramenT de documenTació
equilibri territorial i infraestructures. Josep María Carrera, director del Pla Territorial Metropolità de Barcelona
09,15 h. Benvinguda
Joan roca director Museu d’Història de Barcelona
09,30 h.
presentació de l’informe del cesB: la reinvenció com a esTraTègia. del pla cerdÀ a la socieTaT creaTiva Sra. rosa Virós, presidenta CESB 09,45 h.
infraesTrucTures i urBanisme per a la Barcelona del s. XXi
Víctor Morlán, secretari d’Estat de Planificació i Infraestructures, Ministeri de Foment ramón garcía-Bragado, quart tinent d’alcalde, Àrea d’Habitatge, Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona PreseNta: ramoN comorera, el PeriÓdico de cataluNya
10,45 h. pausa cafè
l’euroregió de l’arc mediterrani, un repte pendent. Joan B. Casas, vicepresident Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga lisboa-Barcelona-milà, la diagonal del segle XXi. alfonso Vegara, president de la Fundación Metrópoli PreseNta: rafael cerdà, PresideNt del ces de ValeNcia
13,00 h. deBaT 13,15 h. moBiliTaT i TransporT del fuTur.
Francisco Belil, conseller delegat de Siemens S.A. PreseNta: aNtoNi uBacH, PresideNt de la comissiÓ d’iNfraestructures de la càmara de comerÇ de BarceloNa
14,00 h. cloenda Informació 933 426 470
Inscripcions www.bcn.cat/cesb