El carrer és nostre... de tots! by CCCB

BLOCS DE L’EXPOSICIÓ I SEMINARIS

BLOCS DE L’EXPOSICIÓ B1 La rue est à nous… tous! El carrer és nostre… de tots! B2 La urbanització estratègica dels carrers de Barcelona Barcelona, una ciutat per passejar

Carrers metropolitans i places centrals

SEMINARIS S1 El carrer entre la mobilitat i l’espai públic S2 Els nous carrers metropolitans. Fer ciutat des del carrer

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

BLOCS DE L’EXPOSICIÓ

B1 El carrer és nostre... de tots!

L’exposició és la versió itinerant de l’exposició La rue est à nous... tous!. Concebuda i realitzada per l’Institut pour la ville en mouvement/ psa Peugeot Citroën, a París, l’abril del 2007, i comissariada per François Ascher i Mireille Apel-Muller. L’exposició ja s’ha pogut veure a Paris, Shanghai, Buenos Aires, Pekin, Bogota, Toronto, Rosario, Mont-real, Santiago de Xile i Rio de Janeiro. A Barcelona, en el marc de l’Any Cerdà, l’exposició s’ha adaptat i complementat amb material propi per sumar-hi una perspectiva “local” tal com s’ha fet a les diferents ciutat d’America Llatina i Àsia per on ha itinerat. L’exposició l’organitzen a Barcelona el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i el Col·legi d’Enginyers Industrials Catalunya amb l’Institut pour la ville en mouvement. L’Ajuntament de Barcelona dóna suport a la iniciativa d’adaptació i muntatge de l’exposició en el marc de l’Any Cerdà, context idoni per enriquir el debat ciutadà sobre l’espai públic. A més, s’enquadra en altres temes d’actualitat, com l’accessibilitat, l’espai públic com a infraestructura de suport de nous teixits i barris i les noves tecnologies aplicades a l’espai urbà, en diverses escales, des d’àmbits locals fins a metropolitans. L’adaptació de l’exposició està comissariada per Jordi Borja (uoc), Carles Llop (upc), Pere Montaña i Jaume Barnada (Ajuntament de Barcelona) conjuntament amb una comissió assessora formada per persones d’àmbits culturals, socials i acadèmics i de les institucions que donen suport a l’exposició. El muntatge de l’exposició a Barcelona és un projecte d’FF & FF Arquitectes. el carrer és nostre… de tots!… Hi circulem, hi vivim, hi treballem, ens hi exposem, de vegades ens empenyem o ens donem empentes; un munt de pràctiques que es barregen i s’entrecreuen, convertint el carrer a cada pas en un lloc de trobada i de conflicte: el millor i el pitjor alhora! I a totes les ciutats del món, les mateixes preguntes: de què serveixen els carrers? A qui pertanyen? Qui decideix, qui controla, qui vigila? Com podem fer compatibles totes les velocitats, els modes de transport, les necessitats dels habitants i dels qui estan de pas, dels comerciants...? Com fer els carrers llegibles, fluïts, distesos o de fàcil ús? Fins a quin punt la publicitat, els negocis, la llibertat d’expressió o l’art hi poden trobar el seu espai o se’l fan seu? … o com compartir el carrer? Els carrers de les ciutats són espais multifuncionals que han de garantir, alhora, els serveis dels veïns i el pas pels barris, i que tot sovint acullen activitats i usos múltiples, i funcionen com a punts de trobada o com a mitjans. Ara bé, aquestes funcions poden ser més o menys compatibles entre si, la qual cosa provoca disfuncions i conflictes de diversos tipus. El creixement de les ciutats, tant en alçada com en superfície, i la diversificació dels desplaçaments i els mitjans de transport aguditzen aquests problemes d’ús i de repartiment del carrer. Per intentar resoldre’ls, l’urbanisme modern ha tendit a establir jerarquies i a especialitzar les vies segons les seves funcions, i a separar mobilitat i activitat. Aquestes solucions són avui objecte de debat atès que, en alguns casos, tenen efectes negatius que posen l’accent en els límits del “repartiment – separació”. Tenim exemples de països que han analitzat i posat en pràctica altres solucions, sovint més basades en el concepte de “repartiment - posada en comú” que intenten, de diverses maneres, treure el màxim partit del potencial d’urbanitat que té la mescla funcional i social.

BLOCS DE L’EXPOSICIÓ

Cinc àmbits conformen el cos de l’exposició amb les seves corresponents museografies: A No sou al carrer, sou el carrer! Un vídeo de gran format ens submergeix en un món de carrers en moviment. Compost per cinc pel·lícules projectades simultàniament dins un cub de 9 x 9, ens revela les friccions que es produeixen en l’espai públic, les apropiacions, les mescles, els plaers, ambients, colors, sorolls, olors i ritmes urbans. Autor Bruno Badiche / Malice Images, autor del théâtre immersif del pavelló Francès de l’exposició d’Aichi (Japó). B 50 projectes per imaginar els carrers del futur L’exposició presenta una cinquantena de projectes d’arquitectura i urbanisme que reinventen el carrer i sistemes de carrers, que en milloren els diversos usos i funcions fent possibles llocs de contacte, d’aproximació i de relació. Projectes de carrers que creen esdeveniments, que fan cohabitar diferents mobilitats, que organitzen espais de trobada, tot posant en valor relacions d’intimitat i creant urbanitat: · Carrers habitats, que creen noves relacions entre espais públics i residencials. · Carrers múltiples, que barregen diferents modes de transport, funcions i activitats. · Carrers intensos, que afavoreixen les activitats, els esdeveniments i el comerç. · Carrers verticals, que juguen a favor d’una possible estratificació de l’espai públic. · Carrers intermodals, que asseguren el pas d’una xarxa a una altra. · Carrers en mutació que relliguen barris (situats al bell mig de la ciutat). Comissari temàtic Didier Rebois, secretari general d’Europan i professor de l’Escola d’Arquitectura de París La Villette C El carrer dels ciutadans L’exposició explora el carrer com un lloc de ciutadania. Temes com la seguretat, la urbanitat, les diferents velocitats, la governança del carrer... Com fer per a què els carrers siguin espais per a la negociació? Testimonis de diferents països revelen nous dispositius que permeten tenir en compte les múltiples expectatives i necessitats, que representen la diversitat dels usuaris i arbitren els seus debats. Comissari temàtic Eric Charmes, director adjunt i professor titular a l’Institut Français d’Urbanisme. D Els carrers com a lloc de comunicació i intercanvi Com el telèfon mòbil, la publicitat interactiva o els videojocs transformen el nostre imaginari sobre el carrer? L’impacte de les noves tecnologies sobre la publicitat al carrer, la senyalística, les noves imatges del carrer… Autor François Bellanger, autor de diverses obres i recerques sobre l’evolució de les maneres de viure, noves pràctiques de consum i noves estratègies de màrqueting. E Tretze aspectes socials . L’aparcament, la neteja, la seguretat dels infants, els transports públics, els animals, el carrer les 24 hores, l’accessibilitat, l’art…

Julio Córtazar va escriure «un pont és una persona passant per un pont». A Barcelona, des de l’inici de la democràcia, s’ha citat sovint una frase ja molt repetida al llarg de la història: la ciutat és la gent. En aquesta exposició es diu «el carrer som tots, som la gent al carrer». És a dir, la ciutat és, en primer lloc, espai públic, espai de ciutadania.

BLOCS DE L’EXPOSICIÓ

B2 La urbanització estratègica dels carrers de Barcelona Barcelona, una ciutat per passejar

El desenvolupament urbà de Barcelona no ha propiciat una ciutat amb grans espais públics urbanitzats. Davant d’aquesta situació, s’han anat modificant positivament els llocs de relació més directa, com són els carrers, per convertir-los en uns indrets molt més complexos del que a priori suposa la seva capacitat. Podem abordar l’anàlisi dels carrers mitjançant la seva toponímia. A Barcelona, per exemple, trobem més de trenta denominacions que ens defineixen els carrers amb sinònims (carrer, avinguda, passeig, carretera, camí, pas, via, travessia…), o que ens qualifiquen el lloc amb un adjectiu (carrer major, gran via, camí del mig, carretera alta, passeig marítim…), o que proposen comprendre’ls per mitjà d’una descripció geogràfica (rambla, diagonal, travessera, torrent, baixada…), o que els descriuen com peces arquitectòniques (portal, túnel, moll, ronda…). La diversitat de les vies de la ciutat és important, tot i que s’hi poden trobar dues tipologies paradigmàtiques: els carrers de l’Eixample, on l’espai dels vianants iguala el dels vehicles i són la imatge de la ciutat contemporània per la seva amplada, arbrat d’alineació i longitud, i la Rambla, que és un element essencial de l’activitat ciutadana i l’espai públic de referència de Barcelona. A mitjan anys vuitanta del segle passat, es van realitzar les primeres actuacions de recuperació de l’espai públic de Barcelona tot generant espais democràtics. La Via Júlia va ser una de les primeres extrapolacions de la idea de nova rambla a un lloc de marcat caràcter perifèric; es buscava un efecte de millora urbana que esperonés la reactivació econòmica i social del seu entorn. L’espai era un buit que fraccionava la relació entre els barris de Roquetes i Prosperitat. Amb l’arribada del metro, aquests barris es van comunicar amb el centre, alhora que l’actuació urbanitzadora propiciava una nova qualitat de vida. Aixíes va engegar un procés de «monumentalització de la perifèria» entès com un efecte de requalificació i de consolidació urbana. Alhora, altres projectes, com ara l’avinguda de Gaudí, van mostrar la voluntat estructuradora que haurien de tenir aquestes urbanitzacions que milloraven l’ús de l’espai viari i generaven la idea de l’itinerari urbà. Les diferents solucions d’aquesta primera època van deixar pas a una segona etapa on s’aplicaven les conclusions propiciades de la diversitat inicial i es van donar noves propostes on el fet de generalitzar mitjançant elements comuns ens genera una idea clara de ciutat. Exemples d’aquest moment són: la Rambla de Catalunya, l’Avinguda de Josep Tarradellas, el Passeig de Lluís Companys, l’Avinguda de Mistral o la Rambla de Fabra i Puig. Tots ells, projectes de gran complexitat, on l’ordre i la voluntat de sobrietat prevalen sobre altres tipus de solucions més eclèctiques. En la línia oberta per aquesta generació de carrer i amb la voluntat d’aconseguir la millora de la mobilitat i l’accessibilitat, es va entrar en una fase en què es va estructurar la ciutat d’una manera elemental: la ciutat mitjançant la urbanització dels seus eixos principals i incorporant a cada projecte espais mixtos d’ús, on vianants, vehicles, bicicletes i transports públics es complementen creant autèntics espais per a la ciutadania. En són exemples l’Avinguda Diagonal entre la Plaça de les Glòries i el Fòrum, l’Avinguda Meridiana o el Carrer d’Aragó. Seguint aquesta voluntat de millora del medi i per tal de disposar d’una vialitat amb un ús més urbà i més complex, destaquen projectes com la cobertura de la Ronda del Mig, avui Rambla del Brasil. Es tracta d’una actuació que crea un espai per als vianants sobre la llosa de cobertura d’una via ràpida interior de la ciutat amb la idea d’evitar el fraccionament del barri i amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida veïnal. Avui, després de moltes realitzacions, trobem recorreguts urbans que apareixen als barris de Barcelona formats per diversos carrers dels quals teniu una mostra en les imatges de l’exposició. Els projectes viaris han definit una xarxa de carrers compatibles amb usos múltiples i on es reconeix un model de ciutat. La urbanització estratègica dels carrers de la ciutat aprofundeix en la definició dels sistemes de llocs bàsics on trobem noves estructures eficaces per a la vida contemporània.

Comissari temàtic Jaume Barnada

BLOCS DE L’EXPOSICIÓ

Carrers metropolitans i places centrals Les nostres ciutats es construeixen amb carrers i places. Des de l’assentament més bàsic fins a les grans ciutats, el primer element d’ordre n’és el carrer resultant espontàniament o projectat de la distància entre edificis en les seves distintes formes urbanes. Des d’un poble petit fins a les grans megalòpolis mundials, el carrer i les places determinen l’adn del fet urbà. Allí trobem la cristal·lització dels usos, costums i maneres de viure societàries: la interacció i la convivència o les expressions de la segregació social; l’intercanvi i la socialització o la inseguretat; la fluïdesa i la cohabitació de la mobilitat o el col·lapse. El carrer és un espai però sobretot és un escenari actiu. En les nostres realitats urbanes de regions metropolitanes extenses es necessiten espais de referència de la vida social que siguin simultàniament parroquials (on cadascú s’hi reconegui i alhora reconegui aquests espais com a territori de proximitat) alhora que transmunicipals (articulant les relacions entre els diversos barris i municipis que conformen la regió metropolitana). Barcelona, la seva àrea metropolitana i el ventall de ciutats de l’arc metropolità constitueixen cada cop més un conjunt territorial estructurat per relacions econòmiques, socials i culturals més imbricades i interdependents; una xarxa urbana i territorial. Aquesta realitat és la que el Pla territorial metropolità de Barcelona reconeix com a base del projecte de territori. Aquest bloc de l’exposició planteja una mirada estratègica sobre espais de la Regió Metropolitana que mostren com “afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes” i “atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans” com proposa el Programa de Planejament Territorial de la Generalitat de Catalunya; i específicament ho fa pensant en l’àmbit central de Catalunya, la Regió metropolitana de Barcelona. És en aquest sentit, conscients de la proposta del Pla territorial metropolità de Barcelona, que hom creu que hem de baixar a l’escala dels projectes que el faran possible i visible en la transformació i reterritorialització del continuum urbà de la nostra metròpoli mediterrània. Els projectes claus per a aquesta reterritorialització funcional es basen, entre d’altres projectes de polarització i requalificació urbana dels teixits o la preservació de la matriu territorial, en l’articulació física i funcional del sistema de barris, enclaus, polaritats i ciutats, a través de carrers metropolitans i places centrals. Reestructuracions estratègiques o nous carrers que regeneren o creen de nou relacions d’urbanitat a escala de la gran ciutat de ciutats metropolitanes: eixos-carrer com a eixos-lloc de centralitat dels grans territoris metropolitans desenvolupats mitjançant el projecte urbà capaç de dotar-los de funcionalitat, qualitat, identitat i potencialitat metropolitana. Nous espais que contenen una sèrie d’atributs i principis programàtics: · Integració d’una gran quantitat de fluxos locals i metropolitants per afavorir la coexistència de mobilitats. · Intercanvi modal de mobilitat, transport i aparcament. · Articulació entre els barris urbans i les ciutats metropolitanes. · Identificació com a espai central d’activitat i d’identitat local i metropolitana. · Secció tipològica tridimensional des del subsòl al pla de la ciutat fins a alçades diverses. · Traçat longitudinal d’escala supramunicipal i integradora dels components de la geografia del territori. · Infraestructures potents, urbanització consistent i de qualitat, suport estructural de les xarxes de serveis supramunicipals. · Suport estructural i estructurant del sistema d’espais lliures locals i metropolitans. L’exposició presenta una mostra d’espais representatius per a una renovada estratègia d’articulació, agrupats segons tipus (segons les seves funcions i sol·licitacions, atributs i components espacials) que podem identificar en la geografia metropolitana: · Transformacions de carreteres en avingudes urbanes – metropolitanes. · Rambles urbanes i rambles territorials. · Eixos carrer – territorials. · Circuits metropolitans. · Places centrals metropolitanes. · Vies verdes – corredors verds metropolitans. · Connectors metropolitans. · Noves rondes urbanes – metropolitanes. · Artèries metropolitanes – vies amb transport d’alta capacitat.

Comissari temàtic Carles Llop

SEMINARIS

Els seminaris es duran a terme a la seu del coac, i del cccb amb la participació de diversos ponents per seminari i moderats per Jordi Borja, Carles Llop i Pere Montanya.

S1 El carrer entre la mobilitat i l’espai públic 25 de març de 2010 Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Plaça Nova 5, 08002 Barcelona

Primera sessió 16 – 18.30 h Inauguració a càrrec de Ramón García-Bragado, quart tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme i Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, i Mireille Apel-Muller, delegada general de l’Institut pour la ville en mouvement/psa Peugeot Citroën (ivm). Moderador Jordi Borja Tema Vida, mort i resurrecció del carrer: les grans ciutats de l’Amèrica Llatina i Barcelona. La relació entre la mobilitat i l’espai públic al llarg del darrer segle. Ponents Andrés Borthagaray, arquitecte, director executiu del Consell de Planejament Estratègic de Buenos Aires, exsecretari de Transports i Trànsit, responsable de l’Institut pour la ville en mouvement-Amèrica Llatina; Isabel Arteaga, doctora en Urbanisme per la Universitat Politècnica de Catalunya, professora titular de la Universitat de Los Andes de Bogotà (Colòmbia); Juan Carlos Dextre, enginyer, president del Comitè de Mobilitat de la Universitat Catòlica del Perú, postgraduat en Gestió de la Infraestructura i Mobilitat per la uoc; Bernardo Navarro, doctor en Economia, professor investigador titular de la Universitat Autònoma Metropolitana de la Ciutat de Mèxic, coordinador del Grup d’estudis de transport; Marcos Rodríguez, enginyer, doctor per la Universitat de Cambridge, professor de la Universitat de São Paulo (Brasil); Jaume Barnada, doctor arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya, director d’Urbanisme i Habitatge de l’Institut Municipal d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona. Pausa cafè 18.30 – 19 h Visita a l’exposició de llibres Segona sessió 19 – 20.30 h Moderador Carles Llop Tema El carrer del segle xxi a la ciutat postmetropolitana El canvi d’escala i l’articulació entre la ciutat central i les ciutats-municipis de les corones metropolitanes. Debat sobre els nous usos i els nous dissenys dels carrers o vies metropolitanes i els seus valors com a espais públics. Ponents Andrés Borthagaray (ivm – Amèrica Llatina); Rosana Forray (Universitat Católica de Chile), directora d’Investigacions de fondecyt); Manuel Herce, doctor enginyer de Camins, director de l’Àrea de Gestió de la Ciutat i Urbanisme de la uoc; Manuel Larrosa, arquitecte, exregidor d’Urbanisme de la ciutat de Sabadell. Conclusions i cloenda Els representants dels col·legis d’Arquitectes i d’Enginyers presideixen l’acte. Conclusions a càrrec de Mireille Apel-Muller (ivm) i Oriol Clos (arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona).

SEMINARIS

S2 Els nous carrers metropolitans Fer ciutat des del carrer 13 i 14 de maig de 2010 Sala 1 Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Montalegre 5, 08003 Barcelona Diputació de Barcelona Consorci Universitat Internacional Menéndez y Pelayo

Coordinadors Carles Llop i Pere Montaña Carrers metropolitans i places centrals Una estratègia per al projecte territorial metropolità 1 Callis forma ubis, cohabitació · Els ciutadans, la ciutat i el carrer Morfogènesi i desenvolupament de la ciutat a través dels carrers i les places · El paper dels eixos-carrer, dels “carrers metropolitans”, i dels eixos-lloc de centralitat Els usuaris (homo movens) de l’espai i la fenomenologia dels fluxos (genius fluvii) El carrer: espai d’identitat, comunitari, de trobada i intercanvi, de conflicte i de concertació · La forma i la fenomenologia (sense of movement) dels espais dels fluxos. Commobility Especialització, cohabitació, seguretat, accessibilitat universal 2 Carrer múltiplex, intermodalitat · El carrer i la mobilitat Integració d’una gran quantitat de fluxos locals i metropolitants. Simultaneïtat i coexistència · El carrer i el transport intermodalitat Intercanvi modal de mobilitats, transport i aparcament · El carrer-artefacte tridimensional La tridimensionalitat: des del subsòl al pla de la ciutat fins a les talaies urbanes 3 Carrer projecte, articulació metropolitana · El projecte del carrer. Traçats i articulacions Articulació entre barris urbans i les ciutats metropolitanes · El projecte del carrer. Àgora, mercat i cerimònia: centralitat i activitat Espais centrals d’activitats i d’identitat local i metropolitana · Eixos i centralitat en la segona corona de la regió metropolitana Actuacions vidries capil·lars articulades amb la gran ciutat El projecte del carrer. Estructura urbana Plans de vies i plans d’espai públic en ciutats intermèdies · Carrers metropolitans, intermunicipalitat i xarxa de municipis Suport estructural de les xarxes de serveis supramunicipals Pere Montaña · Carrers metropolitans, intermunicipalitat i àrees de centralitat local i metropolitana Suport estructural i estructurant del sistema d’espais lliures, dels eixos comercials i d’activitat

CRÈDITS EXPOSICIÓ LA RUE EST À NOUS… TOUS!

24 de març – 15 de maig de 2010 Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Plaça Nova, 5. 08002 Barcelona Any Cerdà

Exposició La rue est à nous... tous!

Cap de projecte

Gilles Delalex, arquitecte, docent

Responsable de projecte

Delphine Lesage, urbanista

L’exposició La rue est à nous…tous! ha estat concebuda i realitzada per l’Institut pour la ville en mouvement / psa Peugeot Citroën.

Ajudant de producció

Creat per psa Peugeot Citroën el mes de juny del 2000, l’Institut pour la ville en mouvement vol contribuir a l’aparició de solucions innovadores per a la mobilitat urbana. Posa en contacte representants del món empresarial amb investigadors i universitaris, però també actors de la vida cultural i associativa, i amb ciutats implicades en iniciatives de recerca-acció i de projectes en comú. El seu objectiu és provar solucions concretes, fomentar comparacions internacionals, identificar plantejaments urbanístics i arquitectònics més originals, mobilitzar experts i competències pluridisciplinars, difondre coneixements i sensibilitzar l’opinió pública pel que fa als reptes que planteja la mobilitat per a les societats contemporànies. www.ville-en-mouvement.com

Bruno Badiche Isabelle Guéret Malice Images

Comissaris generals

François Ascher (1946-2009), director científic de l’exposició, president del Consell Científic i d’Orientació de l’ivm, professor de l’Institut Français d’Urbanisme Mireille Apel-Muller, delegada general de l’ivm

Comissaris temàtics

Eric Charmes, director adjunt i profesor de l’Institut Français d’Urbanisme Didier Rebois, arquitecte i secretari general d’Europan François Bellanger, director de Transit Consulting

Bruno Badiche

Realitzadors dels vídeos

Escenògraf / Dissenyador Fred Lambert, ær

Dissenyador gràfic

Michelle Gubser, ær

Iconògraf

Pascale Dubreuil

Responsable de projectes i comunicació IVM Laetitia Piccinini

Redactor

Cyrille Poy

Traductor

John Crisp Linc Languages

Premsa

Solange Collery Communication

CRÈDITS EXPOSICIÓ EL CARRER ÉS NOSTRE… DE TOTS! BARCELONA

Institucions promotores

Institut pour la ville en mouvement / psa Peugeot Citroën Ajuntament de Barcelona Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Col·legi d‘Enginyers Industrials de Catalunya

Institucions col·laboradores

Àrea de Gestió de la Ciutat i Urbanisme, Universitat Oberta de Catalunya Barcelona Regional Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la upc Diputació de Barcelona Ciutats de l’Arc Metropolità de Barcelona Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metro-politana de Barcelona Consorci Universitat Menéndez y Pelayo. Centre Ernest Lluch

Comitè institucional

Mireille Apel-Muller, delegada general de l’ivm Ramon García Bragado, quart tinent d’alcal-de de l’Ajuntament de Barcelona Joan Torres Carol, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya Eduard Rodríguez Villaescusa, secretari del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Comissaris

Dissenyadors de l’exposició

Franc Fernández, arquitecte Fina Frontado, arquitecta Paola Calvet, dissenyadora Luís Amorós, arquitecte col·laborador

Dissenyador gràfic Bildi Grafiks

Coordinació

Gemma Ferré, arquitecta Àrea d’Activitats Culturals de la demarcació de Barcelona del coac

Fotògrafs

Pere Bascones Jordi Bernadó Andres Flacsjer Adrià Goula

Muntatge i producció

Central de Projectes

Producció gràfica Spert

Audiovisuals Sono

Jaume Barnada Jordi Borja Carles Llop Pere Montaña

Correcció i traducció de textos

Comissió assessora

Epson I-Guzzini Kriska decor

Jordi Balló (cccb) Mireia Belil (Fundació Fòrum Mundial de les Cultures) Jordi Bernadó Andrés Borthagaray (ivm-América Latina) Oriol Clos (Ajuntament de Barcelona) Maria Herrero (Diputació de Barcelona) Zaida Muxí, (duot-etsab) Alejandro Quintillà, (cccb-Any Cerdà) Joan Roca (director del Museu d’Història de la Ciutat) Laura Zumin (Universitat Autònoma de Barcelona)

Ester Arana Emma Soler

Empreses col·laboradores

Inauguració patrocinada per Caves Llopart Oriol Balaguer

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

Catàlegs · La rue est à nous…tous !, sota la direcció de François Ascher i de Mireille Apel-Muller, bilingüe francès/anglès, 240 pàgines en color, Ed. « Le Diable vauvert », 2007 · La calle es nuestra…de todos!, Bogotà, ciudad en movimiento, 200 pàgines en color, Ed. de la Universidad de Andes, 2009 · Ganar la calle! Compartir sin dividir, sota la dirección d’Andres Borthagaray, Ed. Infinito, Buenos Aires, 2009 · Carrers i places centrals metropolitanes de Barcelona, catàleg de la presentació de les obres per a l’exposició a Barcelona, pendent de publicació.

Informació

· www.ville-en-mouvement.com · www.coac.net · www.eic.cat

Fotografies dossier

Pàg. 2 © Getty Images/Windsor & Wiehahn; © Jay Directo/afp Pàg. 4 © Martin Kollar/Agence vu; © Aniu/Agence vu Pàg. 5 © Lars Tunbjörk/Agence vu; © Gérard ceccaldi/citimages Pàg. 7 © chocoweb.be; Martin Kollar/Agence vu Pàg. 8 © Denis Darzacq/Agence vu

Organitza:

Col·labora

Inauguració patrocinada

En el marc de