OFENSIVA FONAMENTALISTA A LA DEMOCRÀCIA
citat, els interessa beneficiar contingut viral que generi grans nivells d’interacció entre els usuaris de les plataformes. Això provoca inconsistències en la forma de moderar d’aquestes plataformes, relaxant els estàndards depenen de com de lucratiu sigui el contingut. • La gran majoria de plataformes digitals i xarxes socials, des de les més mainstream fins a les més minoritàries, són americanes. La qüestió de la llibertat d’expressió és fonamental per entendre la idiosincràsia política americana. La primera esmena de la constitució americana protegeix fins i tot algunes de les formes més extremes de discurs d’odi i garanteix el dret a la llibertat d’expressió per part de grupuscles extremistes. Aquesta permissivitat extrema és exclusiva del cas americà, i dificulta la capacitat d’aquestes plataformes per prendre mesures sense que es reformuli el debat com un assumpte entre censura vs. llibertat d’expressió. De totes maneres, el debat sobre l’equilibri entre la llibertat d’expressió i la necessitat de moderació de les xarxes socials és complex i profund. No és la intenció d’aquesta publicació replantejar els supòsits d’aquest debat, però sí de visibilitzar-lo, ja que s’està produint i està lluny d’estar tancat. Les regulacions de les xarxes socials, si bé no han aconseguit eliminar el contingut extremista de les plataformes, sí que n’han dificultat l’accés a les formes més extremes. Els usuaris extremistes, no obstant això, no han desaparegut. En molts casos, s’han traslladat a plataformes alternatives que han sorgit en un intent de capitalitzar totes aquestes migracions d’usuaris que ja no troben en les xarxes socials mainstream un espai on poder expressar les seves idees. És el cas de la xarxa social Parler, que va guanyar prominència en resposta del tancament del compte de Twitter de Donald Trump o de Gab, creada l’any 2016 i que actualment és considerada com la plataforma més important de l’Alt-right. Totes aquestes plataformes i pàgines 48
