Defensores de DSiR confrontant als grups i polítiques antigènere
feministes que ofereixen assessorament i ajuda per accedir a l’avortament. Aquestes pàgines web, que tenen noms com www. interrumpir-embarazo.com, redirigeixen a usuàries que busquen informació sobre l’avortament cap a persones o centres que busquen persuadir-les per continuar amb el seu embaràs. Les estratègies que fan servir aquests centres per mirar de convèncer les dones que capten són diverses: Ofereixen informació falsa sobre les conseqüències de l’avortament, allotjament temporal mentre es duu a terme la pregnància o s’ofereixen tramitar un procés d’adopció del futur infant fora de les institucions legals.
Granges de trols Abans d’aprofundir en el fenomen de les granges de trols, hem de definir que és exactament un trol. El concepte de trol ha anat vinculat des d’un inici al desenvolupament de la mateixa Internet. Originalment un trol era algú que es dedicava sistemàticament a la provocació d’altres usuaris sense un fi concret identificable. La mateixa paraula trol, que té el seu origen en el folklore escandinau i que fa referència a una criatura mitològica que habita en coves, és desagradable i ha d’evitar la llum solar si no vol convertir-se en pedra, es va escollir precisament perquè reflecteix el caràcter asocial dels usuaris vinculats amb aquests tipus de comportaments. Actualment aquesta definició té un tarannà més polític i el concepte de Trol està vinculat amb l’assetjament a altres usuaris i amb la generació de contingut controversial i divisiu. Hi ha 3 característiques que defineixen el savoir-faire d’una gran part dels trols de l’actualitat (Marwick & Lewis, 2017). • L’ús deliberat i polític del llenguatge ofensiu. • La intenció de generar una resposta emocional negativa en la resta d’usuaris. • L’ambigüitat com a estratègia política. En aquest sentit és interessant introduir el que es coneix dins de l’argot 63
