CONCLUSIONS Tal vegada la conclusió més important que podem treure de la contextualització i anàlisi del fonamentalisme a nivell internacional és la constatació de la complexitat del fenomen. Ens trobem davant d’una amenaça transnacionalitzada. Una família internacional d’organitzacions i partits fonamentalistes, que si bé segurament no reconeixent explícitament aquests vincles, repliquen en les seves realitats nacionals els mateixos arguments i les mateixes estratègies. El que veiem avui en dia a l’Estat espanyol, l’assetjament a les clíniques d’interrupció voluntària de l’embaràs i els atacs a l’educació sexual, als DSiR i als drets LGTBIQ+, no és una problemàtica genuïna i localitzada, sinó l’adaptació local d’unes narratives que podem trobar virtualment a gairebé tots els països d’Europa i Amèrica. Aquesta amenaça, a més, és cada cop més difusa. Hi ha una superposició cada vegada més evident entre les diferents famílies del que podem considerar com l’extremisme d’ultradreta. Grups racistes, feixistes, supremacistes, antifeministes i antigènere actuen en els mateixos espais i defensen les mateixes idees. De fet, probablement l’eix que ens permet unir a tots aquests grups és precisament l’oposició i l’atac 69