Mil Dimonis núm. 136 (març, abril i maig de 2020)

ISSN 1760-1398

Núm. 136 - MARÇ, ABRIL I MAIG DEL 2020 - 2 € EL NÚMERO - ABONAMENT: 10 € L’ANY

pacial Estació Es + al stí a Colomer Internacion + en Pallago + Mari Pep

+ Trib u

Portvendres

PARTICIPA!

Salelles

Gi r ra ev is la ta

Els alumnes de CM1 i CM2 de l’escola Pasteur de Portvendres (Rosselló): “de pressa, tornem a l’aula, que volem llegir el Mil Dimonis!!!”

Torderes

insuperables! Els cracks de CM1 de Salelles (Rosselló), escriuen amb els seus cossos el nom de la millor revista infantil del món!

Nins i nines de l’escola primària de Torderes (Rosselló) amb la Joëlle, la directora, que rumia com prendre un Mil Dimonis a un alumne despistat.

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català).

RC 491986659

Vos atreviu a enviar-nos les vostres fotografies tot llegint el Mil Dimonis en posicions divertides?

Envieu-les! mildimonis@aplec.cat

Informacions i abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any: Catalunya Nord i Estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 20€ Director de la publicació: Alà Baylac Ferrer.

Redactora en cap: Míriam Almarcha París.

Comissió editorial: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, Í. Obiol, M. Majoral.

Paginació: Martí Majoral.

Il·lustració de la portada:

Roser Matas Una publicació de:

2

Amb l’ajuda de:

Amb lel suport de:

Impremta: Encre Verte, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 rc.contact@routagecatalan.com Tiratge: 4.800 exemplars Bimestral en català.

Tictic Saltamarges El conte del Pallagostí 3a part En Patangana estava cantant a la finestra de casa.

- Què en penses de la meua veu?

- No te preocupis, jo també vaig tastar les millors rosquilles, els crocants més fins, mes res no hi va fer… Vine! Que t’acompanyaré a casa del qui me va guarir, s’està per aquí.

-F

es a polit, que a dalt hi ha rates pinyades i vora teu és tot ple d’aranyes…

Truquen a una porta veïna on hi ha escrit: «Espiadimonis. Curandero».

- Entreu tothom!

-No tinguis por, Tictic. Te posaré un

pegat d’ou, farina de lli i mostassa, herba de bruixes i mataranyes. Hi afegiré qualques sangoneres. I, per t’acabar de treure el mal, te ficaré a l’esquena ventoses amb cotó fluix encès.

El Pallagostí era espantat, mes va fer el cor fort: - Ara que hi sem, provem-ho!

I va tenir raó: després d’una llarga nit de

dormir profundament tornava a criquejar.

Quin plaer! Era com si tornés a néixer!

Mai havia criquejat tan fort! I a més tenia un bon company, en Patangana, el grill de Perpinyà que feia un ric ric tan bonic!

- Mare... que ens podries contar una altra història?

- No, que ja és tard. Al llit, vinga va, a posar ploma!

- Ens podries acompanyar a la cambra... és per si nos trobéssim l’Espiadimonis?

- I ara! Ninetes, si això són històries de la vora del foc!

Un conte de la Paula Belmàs Llense

Wäwä il·lustració

3

CONFINATS

6 MESOS A 360 K M

La nit del 3 d’abril un gros punt lluminós se podia veure al cel català: era l’Estació Espacial Internacional.

L’Estació Espacial nternacional – ISS en anglès per International Space Station – conté 7 cosmonautes que hi viuen “confinats” una mitjana de 6 mesos, dins l’equivalent d’una casa de 5 cambres (i sense balcó, ni finestra!). 58 persones hi han habitat, 12 d’elles dones.

Per suportar de viure tancats, tancats, l’organització i també els horaris són estrictes: 6h: despertar, inspecció de l’estació, esmorzar i contacte amb la Terra; 8h10: feina; a mig matí: exercici físic; 13h05: dinar; 14h05: represa del treball; a mitja tarda: exercici físic de nou; 19h30: reunió de fi del dia i sopar; 21h30: descans i lleure.

4

M DE LA TERRA Ups! He sortit de casa sense l’atestac ió... enca ra me fotra n un ver b al per salta r-me el confinam ent!

Els mòduls són pressuritzats (hi ha aire) però sense atracció terrestre la gent i els objectes floten dins l’espai. L’energia és fornida pels panells solars.

L’aigua i l’aire són reciclats. Els queviures i el material arriben cada 2 mesos de la Terra.

Els astronautes mengen plats preparats, begudes en pols reconstituïdes, conserves, sopes consumides amb palles i pastilles de vitamines.

Dormen en sacs de dormir penjats a les parets per evitar de derivar dins l’espai. Per rentar-se fan servir tovalloletes, sabó dins tubs que no necessita aigua i dentifrici que se pot menjar. No hi ha dutxes.

Dos vàters-aspiradors (se cal cordar una cintura i posar un tub adaptat) evacuen les dejeccions que s’emporten cap a la Terra.

Sis agències espacials col·laboren per mantenir l’estació en òrbita.

La de la Unió Europea i cinc països més: Estats Units, Rússia, Japó, Canadà i Brasil. Des d’aquí tot se veu petit però d’aquests països quin creus que és el més menut? I el més gran?

La resposta és a la pàgina dels jocs!

A l’ISS s’hi estudien i fan experiències de tota mena: observen la Terra, l’univers, les plantes i els humans dins l’espai i en confinament, treballen els materials, registren les radiacions solars, i recullen dades* meteorològiques. *en francès: des données. données.

Text de l’Alà Baylac Ferrer

5

EN AQUE IXA REVIS JO HI SUR TA, TI QUATR E COPS. SAPS A ON ?

JOCS

Uneix c amb el seauda acció significat 1 Confinar 2 Confitar 3 C onfessar 4 Confabular 5 C onfondre 6 Conferenciar A Pla

: IFÍCIL A, MÉS D UA CU E M A L , RAPAR LANCA POTS T A BANYA B I U OJA LA ME A BANYA R ?

U E CA LA M A FOR U E M LA

nificar en secr et alguna dole nteria.

B Tancar algú dins un espai.

C Veure’s amb algú pe r parlar, com fe m amb les vide D Declarar haver fet al oconferències . guna cosa mal ament.

E Coure la fruita amb sucre o posarla en suc per co F Identificar falsamen nservar-la. t dues coses o persones que s’assemblen.

i Pepa

Mar a l e d t n beri

El la

Solució: 1-B,

2-E, 3-D, 4-A,

5-F i 6-C

Les 7 diferències del mòdul lunar

CLASSIFICA DE MÉS GRAN A MÉS PETIT!

AUSTRÀLIA - BRASIL CANADÀ - ESTATS UNITS JAPÓ - RÚSSIA - XINA SOLUCIÓ: El més gran és RÚS SIA (17.0 75.200 km2 ), segu it del CAN ADÀ (9.97 6.140 km2), la XINA (9.734.230 km2 ), els ESTA TS UNITS (9.629.091 km2), el BRASIL (8.514.87 6 km2), i AUSTRÀLIA (7.686.850 km2). A molt a distànca, en la posició 62a, està el JAPÓ (377.835 km2).

6

Font: llista d’estats per superfície de Wikipedia.org

LA

PRIMERA

AV I A D O R A

C ATA L A NA

1913: Mari Pepa Colomer neix el 31 de març a Barcelona.

1920: A només 7 anys té tantes ganes de

volar que salta del balcó amb un paraigua obert. Es trenca les 2 cames!

1925: D’amagat, puja a la bicicleta i se’n va a l’aeròdrom del Prat.

1930: A 17 anys és la primera dona que obté el títol oficial de pilot d’avió.

1932: Esdevé instructora de vol i exerceix de professora a l’Escola d’Aviació de Barcelona.

1936: Quan esclata la guerra col·labora amb

l’exèrcit republicà ajudant moltes persones a escapar-se del país i traslladant soldats ferits a l’hospital de campanya del Prat amb el seu avió DH-84: Dragoambulància*.

1939: A causa del franquisme s’exilia a Tolosa i després a Anglaterra. No torna a volar més.

*Dragoambulància: Havilland Dragon era un model d’avió per passatgers, només hi cabien 8 persones. Era el més gran que tenien els pilots de la Generalitat. El « drac ambulància » havia de volar lentament i a prop de terra per evitar els caces (avions militars) enemics.

Imatge d’un DH-84 Dragon - Font Wikipedia.org

Text de Míriam Almarcha París

7

Tribu

Trad. MAP

SeguirĂ ...