ISSN 1760-1398
N 82 - NOVEMBRE DEL 2010 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 10 NÚMEROS L’ANY o
MÚSICA TRADICIONAL
PARTICIPA!
UES TOQ N ALGU T??? MEN U R T INS
Envia’ns una foto teua tocant qualsevol instrument que t’agradi o que estiguis aprenent (l’harmònica, el clarinet, l’acordió, l’arpa, el piano elèctric, La gralla, el flabiol...). La publicarem en els propers números amb el teu nom!
A T RE V EI X - T E I F ES D ARTI ST A A MB M I L DI M ON IS ! ! !
P.2
SUMAR I P. 2 Cò mic: Fredolic P. 4-5 Música: La mús ica tradicio nal, Propost a artíst ica P. 6 Joc s P. 7 Ar t: El cubis me P. 8 Cò mic: Pitx i Ll emec
agafa un pinzell, un retolador, un llapis, un bolígraf... Fes un quadre cubista i envia‘l a Mil Dimonis. La revista publicarà la teua creació! No oblidis de marcar el teu nom i quants anys tens.
Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’Associació per a l’ensenyament del català). Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà www.aplec.cat - aplec.catala@hotmail.com revista.mildimonis@gmail.com Direct. public.: Miquela Valls Redactora: Myriam Almarcha París - Comissió editorial, trad., correc. M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC - Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà - RC 491986659 - Com. par.: 0910G87167. Tiratge: 3000 exemplars. Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)
FREDOLIC
I què! Mossega? Mnmnmn... No... Res...
...Ni un!
A veure com ho tenim!
Eh! Eh! Eh!
Eeeep!
Apa!
I bé!?? ... fa temps que esteu pescant en aqueix indret?
A... Acabi d’arribar!!!
Trad. ABF P.3
MÚSICA
LA MÚSICA TRADI
Entre la meitat del segle XIX i l'inici del segle XX, la música tradicional catalana va canviar força. Llavors sols hi havia músics de carrer, que tocaven d’orella: els joglars o ministrils. Quan es van començar a fabricar nous instruments de música van aparèixer els músics professionals.
DELS ANTICS JOGLARS... Des de l'edat mitjana fins al Renaixement, s'han utilitzat si fa no fa a tota Europa els mateixos instruments de la família dels oboès, de les flautes i de les cornamuses. Els joglars anaven d’un castell a l’altre, d’un poble a l’altre per animar les festes o amenitzar els balls populars. A partir de la Renaixença, s'inventen instruments de so més audible o de funcionament més perfeccionat, com ara la tarota i el sac de gemecs. Tradicionalment a tota Europa es reunien tres instruments per fer ballar i cantar la gent. A Catalunya era el sac de gemecs, la tarota i el flabiol. Es troben molts rastres d'aquells conjunts anomenats cobles de joglars. Eren molt populars i la gent se regalava! Des dels anys 1850 es dóna el nom de “sac de gemecs” a la cornamusa catalana, l’antiga denominació essent borrassa o borrega. Es diferencia de les altres per tres tubs que produeixen un so continu anomenat bordó. El flabiol és una flauta curta que es toca d'una sola
mà, acompanyat per un petit timbal que sosté l'altra mà. La tarota és un instrument de vent, un oboè, on es bufa per una llengüeta de canya (l'inxa) i que produeix un so molt fort. El so i la música que produïen aquests tres instruments junts engrescaven la gent. Tocaven melodies molt difícils com la dansa del contrapàs... ho feien sempre de memòria, sense cap partitura! Però amb l’arribada dels temps moderns i de la revolució industrial aqueixes formacions van ser molt afectades. La gent sentia noves melodies, veia nous instruments... és així com van anar desapareixent les cobles de joglars.
per
form cam Am tic va d inco trom d’on Men ten d’in de c seu con
... A LA COBLA ACTUAL A mitjans del segle XIX un músic de cobla de joglars, en Pep Ventura de Figueres, va decidir de modernitzar el conjunt incorporant-hi nous instruments (el tible i la tenora) i suprimint-ne els que considerava arcaics, com ara el sac de gemecs. Per afegir-hi una rítmica més potent inclogué dues trompetes, dos trombons i un instrument alemany: el fiscorn. Així el nou grup s’apropava més de les normes clàssiques del moment i continuava guardant un peu dins la tradició. Val a dir que el flabiol es va quedar i la tarota va anar agafant claus
Oboè: Instrument aeròfon de fusta, de registre agut, consistent en un tub estret que s’eixampla lleugerament a l’extrem inferior, proveït d’un tudell amb llengüeta doble de canya. Aeròfon: Del grec aer que significa ‘aire’ i phone, que vol dir ‘so’. Que sona per vibració d’una columna d’aire continguda dins un tub o per l’aire que hi passa a través. P.4 Tudell: Tub petit que serveix per a insuflar l'aire. Flauta: Instrument de vent, del grup de les fustes, consistent en un
Mo clas sac cion d’ex trad
tub tapat per un extrem i obert per l’alt on es bufa i, tot al llarg, diferents forats dits o amb claus. Cornamusa o sac de gemecs: Instru de cuir al qual s’insufla l’aire per mitjà d tre tubs, l’un dels quals, el grall, proveït trompes, produeixen un so greu contin Campana: Instrument de percussió, g
r poder tocar més notes, s’arribà doncs al tible actual amb tretze claus. En aquell temps, un fabricant d'instruments de Perpinyà, Andreu Toron, va transmar un instrument antic, posant-li claus i una mpana de ferro. El va anomenar tenora. mb l'ajuda d'aquest instrument, del tible i de l'anflabiol millorat amb claus, Pep Ventura disposad’un nou conjunt de música catalana. Hi va orporar instruments de metall (trompeta, mbó, fiscorn i un contrabaix). Ja era la “cobla” nze músics que tocava principalment sardanes. ntrestant, a Catalunya Nord, les cobles només nien 6 o 8 músics en funció de la disponibilitat nstrumentistes no-professionals. Un dels caps cobla, l'Albert Manyach, un ceretà conegut pels us escrits sobre la música tradicional, va ser nsiderat com un dels més grans tenoristes de Catalunya.
Actualment la cobla és l'orquestra típica catalana, que toca sardanes, la dansa dels catalans, però que participa també a experiències de fusió i de world music. Existeixen unes quantes cobles a Catalunya Nord, amb músics, joves en majoria, de sòlida formació. olts han seguit, al conservatori de Perpinyà, sses de flabiol i tamborí, de tenora, tible, gralla i c de gemecs. Paral•lelament, el Centre Internanal de Música Popular (CIMP) de Ceret, a través xposicions i d’animacions, torna a fer viure les dicions.
tre, que té prop d’aquell un bisell per que es tapen i es destapen amb els
ument músic que consisteix en un sac d’un tub i del qual pengen tres o quade forats, fa la melodia i els altres, les nu. generalment de metall, que té la forma
MÚSICA TR A, ADIC IONAL ÉS VIV ELS INSTRUME NTS
TAMBÉ0
La música ens pot fer somriure o plorar, ballar o meditar3 I si els instruments fossin vius/ Ara provaràs de dibuixar-los3 És pas difícil3 L’objectiu no és de dibuixar-los precisament com en un diccionari, sinó de transformar-los en un personatge viu3 Per això, t’hi cal posar dos ulls, una boca i… inventar0 Fins i tot els pots transformar en un monstre, un animal… Prova i veuràs que els instruments són veritablement vius, com les notes de música0 També pots imaginar una orquestra… Passa-t’ho bé0
Text de l’Oriol Lluís - Imatges del Serge Goldwicht
ICIONAL
LA
PROPOSTA ARTÍSTICA
Tècnica4 el que importa realment és que creïs, que inventis… doncs ho pots fer amb el que vulguis4 llapis, feltres, pintura amb aigua… l’art és lliure0
Serge Goldwicht
d’un vas, el qual va suspès boca avall i sona en ésser colpit pel batall o per un martell exterior. World music: Designa el conjunt de músiques del món d'inspiració ètnica, tradicional o folklòrica. Tamborí: Tambor petit que es toca amb una sola bagueta, generalment penjat al braç esquerre. Gralla: Instrument aeròfon de fusta, de doble llengüeta, pavelló P.5 obert i tub cònic, d’ús popular, sobretot durant els castells.
El
JOCS
trap acolors Encercla els tres colors primaris i els tres colors secundaris3
a c r Ce
trús l’in
ACRÎL
ICA
CAVALLET
P
S BÓ S E
L EL Z IN
P AIGUA
OEIL ’ L E P TROM
On és el mot que no té res a veure
IN T
RRÀS
amb la pintura/
U R
A
PAL
ETA
BO
DE
GÓ
ESPÀTULA AQUAR
R UE A CL
TELA
EL·L A
ic t s z z í art ui Q Encerta les bones respostes sobre
Une baignade à Asnières 1títol d’aquesta imatge, retallada del quadre original23
13 És una pintura4
33 Al primer pla
53 El vermell i
• Cubista
hi ha4
el blau són
• Abstracta • Puntillista 23 El pintor és4
• Andy Warhol, pioner del Pop Art
• George Seurat, pioner del Puntillisme
• Pablo Picasso, pioner del Cubisme
P.6
• Un personatge assegut • Uns arbres
colors4
• Primaris • Secundaris
• La mar
• Terciaris
43 Al segon pla
63 Aqueix quadre
hi ha4
se va pintar
• Unes cases • Un senyor amb un barret negre • Un noi estirat
l’any4
• 1884 • 1960 • 2009
73 La tela és4
• Rectangular • Quadrada • Rodona 83 La tècnica emprada és4
• L’aquarel•la • La pintura a l’oli • Llapis de colors
EL CUBISME
ART Voleu descobrir la Meca del Cubisme?
Aneu al museu de Ceret! «Quand je mets un vert, ça ne veut pas dire de l'herbe; quand je mets un bleu, MUSEU D'ART MODERN ça ne veut pas dire le ciel.» 8, Ronda M. Joffre – Ceret deia Henri Matisse, precursor del fauvisme. Tel. 04 68 87 27 76 «Yo no pinto lo que veo, pinto lo que pienso» www.musee-ceret.com va dir més endavant Pablo Picasso, cofundador, Braque i Picasso intercanvien amb Georges Braque, del punts de vista sobre la creació. cubisme. Si bé el primer moviment pictòric treballa Amb cubs la llum, el segon es preocusuperposats pa de l’espai. La pintura arriben a esdevé una eina per analitdonar la zar la percepció d’allò que sensació de veiem i que ens és real. Un volum: el pintor no té perquè reprollenguatge duir servilment la realitat. A de les formes més, a inici del segle XX ja és més imexistia l’aparell de fotos per portant LES SENYORETES D’AVINYÓ «copiar» plans de paisatges, que les (1907) de Pablo Picasso. Considerat objectes, retrats… els artistes senten doncs el menescolors. com a primer quadre cubista. ter de deformar la realitat tan fàcilment reproduïble a través de la fotografia. Els artistes reaccionen així contra la pintura realista «Traiter la nature par le cylindre, la sphère, le de finals del segle XIX, volent atènyer l’essència de cône…» les coses. Juxtaposant diferents punts de vista de la realitat, fan que sigui més autèntica escriví Paul Cézanne. i menys estètica. I és que L’interès per la geometria i la «No, la pintura no es para perspectiva fa que la decorar apartamentos» representació digué Picasso l’any 1945. artística i la il·lusió visual a la qual arriEl Cubisme, un dels moviments ben els artistes del més decisius de la història de l’art modern, representa l’inici cubisme deformin de l’art abstracte. sense límits els objectes reals. LE VIADUC A L’ESTAQUE (1908) de Georges Braque. L’HOME DEL CAFÈ (1912) de Juan Gris. Guernica que representa el bombardeig pels alemanys de la ciutat basca durant la Guerra Civil Espanyola (imatge sota el títol d’aquest article). Cubisme: Prové d’Henri Matisse que parlà de «petits cubs» comentant una pintura de Georges Braque. Juan Gris, Marcel Duchamp, Robert i Sonia Delaunay són alguns dels artistes d’aquest moviment artístic (1907-1914) que consisteix en una nova interpretació de l'espai. Paul Cézanne: (1839-1906) Pintor provençal que forma part del moviment impressionista.
Text de la Myriam Almarcha París
Henri Matisse: (1869-1954) Pintor, dibuixant, gravador i escultor francès. Conreà l'impressionisme i el fauvisme. Escriví que l’art ha d'ésser lluminós i un plaer per a l'esperit. Fauvisme: Sufix del llatí –ismus que significa ‘teoria, doctrina o corrent artístic’. Moviment pictòric francès (1905 a 1908) i que es definí com a reacció a l'anàlisi impressionista del color i de la llum. Cotlliure va acollir els artistes fauves, com ara Henri Matisse o André Derain. Pablo Picasso: (1881-1973) L’obra d’aqueix pintor espanyol travessà el famós Període Blau (personatges esquàlids amb expressió tràgica en tons blaus), qualques anys més tard serà un Període Rosa més humorístic (colors pastel i tons suaus més càlids). Destaca la seva coneguda obra
P.7
PITX I LLEMEC Adiu Llemec!
Sí, i tu, aqueixes flors, per qui són?
Ep Pitx!
Que fas de cangur?
Per la veïna… Me l’estimi!
És… tan bonica… tan delicada… tan genial… tan Magnífi…
Ei! Què té aquest? Que n’és de maleducat!! I de qui és aqueix petit monstre?
I bé… Precisament…
… És el fill de la veïna… que, és casada… amb el…
…veí… evidentment… Pitx? Va bé?
Què és més dur? Que ta mare ja sigui casada, o que tingui un malcarat com tu?... Me’n foti!
Trad. MAP
Calla, pocavergonya!