N 91 - NOVEMBRE - DESEMBRE 2011 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY
ISSN 1760-1398
o
CÒMICS – ART NAÏF – JOCS - L’AIGUA – CONTE VIATGER –DOCKERS – LLENGÜES
PARTICIPA! El conte viatger de Catalunya Nord, com el seu nom indica, s’ha passejat per 3 classes de CP de Catalunya Nord. Hi han participat les escoles Arrels, D’Alembert I de Perpinyà i l’escola Jean Clerc de Prada. Més de 70 mainatges són els autors de la història. El conte està constituït de 6 parts. En aquest número us oferim les 3 últimes amb il·lustració de l’Aina Cordoncillo.
Quarta part
El Llop dormia dins d’una cova al mig del bosc.
Els alumnes també han il·lustrat llur conte! El Lino de l’escola Arrels ha dibuixat la quarta part del conte. La cinquena part ha estat imaginada pel Yannis de l’escola D’Alembert I. I la sisena i última part ha estat pensada per l’escola de Prada.
Sisena part
Cinquena La reina va provar d’agafar part l’ocell amb una xarxa de papallones, però l’ocell se va escapar.
El rei i la reina decidiren guardar l’ocell al castell perquè pugui fer el seu niu amb el fil d’or i tenir fills. Il·lustració de la portada: “Le Mas Rimbau de mon enfance” de Christian Lloveras
de uip q e ’ l Tot is us n o m i lt Mil D nes mo u ! ja nces desit a c a sv bone
P.2
Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’associació per a l’ensenyament del català). Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat - mildimonis@aplec.cat Direct. public.: Miquela Valls Redactora: Myriam Almarcha París Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà RC 491986659 Tiratge: 3000 exemplars. Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)
Amb l’ajuda de:
FREDOLIC Ei! Que arriba en Fregolí!
Fregolí, què ens portes aqueix matí?
Trad. ABF
Un kit d’avió per muntar!
P.3
ART
ART
NAÏF
Art naïf... Per què naïf? Significaria que els pintors no són veritables artistes? Es tractaria doncs d’una producció ingènua i simplista? I si fos simplement un art indisciplinat? Observem detingudament “Moi-même” (1890), autoretrat d’Henri Rousseau, (conegut com a Douanier Rousseau, per la seva professió) per provar d’entendre alguns dels passos que segueixen els artistes naïfs. És un autoretrat poc ordinari, hom diria que Rousseau flota en el paisatge. La composició inhabitual fa que les perspectives són treballades a l’atzar, els passants, per exemple, són desproporcionats. S’entreveuen traços molt precisos que denoten un caràcter aplicat d’aqueix art. L’efecte de paisatge aplanat fa que tot sigui encara més intrigant! Veus que els colors són excessivament vius? El pintor no ha pres en compte els diferents plans de la composició: els colors del segon pla no són atenuats i per això no contrasten amb el primer pla. Passa el mateix Moi-même, Portrait-paysage (Autoretrat) de Rousseau, 1890. amb els detalls del fons: en comptes d’esfumar-se són representats detalladament. El pintor no reprodueix un model sinó la imatge que en té, juga amb la seva imaginació. Una altra característica de l’art naïf són els temes representats, generalment escenes de la vida quotidiana.
Tenint en compte els principis de l’art naïf i seguint els mateixos passos (descrits en l’article) del Duaner Rousseau, atreveix-te a fer un dibuix naïf! Envia’ns la teva creació a MIL DIMONIS! P.4
Les grappes de raisin de Séraphine de Senlis, 1930.
Text de la Myriam Almarcha París
A la fi del segle XIX l’obra de l’autodidacte Rousseau no corresponia als criteris estètics habituals. La manca de comprensió El Palau féu que se’l critiqués duraideal del ment fins al punt de desvalo“Facteur ritzar-lo. Avui és el més cèlebre Cheval” dels artistes naïfs com ara Lucien Le Guern, Séraphine de Senlis i el “Facteur Cheval”, un carter i arquitecte original.
Estalviem l’aigua! S U N T P G I H A R E U Q E S
A X S E B K X I G O A D K L H
S I R C A I G U A W H U T B J
C A X A Z U S Z X J H B O I R
A F M E I O F F Y N U A C N F
T C N Y T V S T V B A O C E L
O M H A S A L T G Z L K G T Q
G X C O P H Z A J H P Q S S V
F Z O N R V Y D T A B G X O V
U W N B H B I N N S E Y J S A
I G S O J G X R H B E B S G R
C O U I A P X P R R R K U A Z
D H M E M R C I C N C L G T W
Rentant-nos les mans
• • • • • • • • • • • •
Rentant-nos les dents Omplint la banyera Prenent la dutxa Fent una bugada amb rentadora Rentant vaixella amb rentaplats Rentant els plats a mà Buidant la cisterna del vàter Per cuinar i beure cada dia Netejant la casa Rentant el cotxe Regant 100m² de gespa al jardí
N O F K E G N G Q X L E P K B
U P X W G O U V N A R X R B G
JOCS
Juga amb l’aigua!
Sopa de lletres AGULLA AIGUA AIXETA CONSUM ESTALVIAR GOTA REC REGAR SEQUERA SOSTENIBLE
• • • • • • • • • • • •
Si vas al web de l’Agència Catalana de l’Aigua, trobaràs animacions, activitats i informacions i podràs descarregar i jugar al Joc de l’Aigua: http://aca-web.gencat.cat
18-30 litres 400 litres 10 litres per dia 2-18 litres
Saps quanta aigua consumim?
6-10 litres 10 litres per dia 400 litres 2-12 litres 200-300 litres 30-80 litres 60-90 litres 18-30 litres
P.5
L’AIGUA, L’OR LÎQUID Rec de Boera a Codalet L’aigua, tothom sap el que és. La toquem, la bevem, la vessem cada dia. Belleu perquè és un element tan habitual de la nostra vida quotidiana, hem perdut consciència de la seua importància per a l’existència mateixa de l’espècie humana i de la vida en general. No mesurem bé com és de valuosa: pensem que l’or és preciós, que el petroli val car, que el diamant és sinònim de riquesa. Però una cosa tan corrent i ordinària com és l’aigua! Sense aigua no podríem cultivar ni alimentarnos. Les poblacions de les zones desèrtiques i àrides pateixen perquè no tenen aigua per l’agricultura o per sobreviure simplement. A la Banya de l’Àfrica, l’actualitat ens mostra que la sequera és causa de fam i de mort per milers de persones. Europa també, a un altre nivell, pateix de manca d’aigua. La qüestió surt regularment a les notícies i l’expliquen, en part, pel canvi climàtic. Recs i agulles A les regions mediterrànies, com els Països Catalans, l’aigua és un recurs limitat. Els habitants saben des de fa segles que cal cuidar-se de manera prioritària i rigorosa de la recaptació, de la distribució i del consum de l’aigua per poder viure en bones condicions. Des de l’Edat Mitjana, els reis catalans han garantit la distribució de l’aigua per tal de regar els camps i proveir les viles. Els recs que prenen l’aigua a la Tet o al Tec, reparteixen el líquid a molts llocs de la plana, Rec de Tuïr
P.6
per torns, gràcies als canals i a les agulles. Ha calgut construir aqüeductes o conductes soterrats. Ara també les institucions gestionen l’ús de l’aigua. A través d’un Sindicat per la gestió i la protecció de les aigües subterrànies, el Departament protegeix les reserves aqüíferes. Hi ha menester de grans equipaments per garantir que hi haurà aigua tots els mesos de l’any, faci fred o faci calor. Catalunya Nord disposa de 3 grans reserves: els barratges de Vinçà (25 milions de metres cúbics) i de Caramany (30 M m3), i l’embassament de Vilanova de Raó (18 M m3). Els barratges s’emplenen a la primavera i a la tardor per tenir aigua durant els mesos més secs. Són buidats a partir del mes d’octubre per poder eventualment retenir l’aigua dels aiguats i evitar les inundacions.
Canal de Tuïr Bevem aigua prehistòrica La major part de l’aigua consumida a Catalunya Nord prové de les capes freàtiques subterrànies: el 92% són aigües molt pures i profundes que daten d’uns 5 milions d’anys. Un altre 6% són reserves superficials d’uns 2 milions d’anys i el 2% d’altres reserves. En total s’utilitzen cada any 60 milions de metres cúbics d’aigua potable. El consum mitjà per habitant és d’uns 175 litres per dia: el 39% serveix a fer toaleta, i solament un 1% a beure! La utilització de l’aigua és cada dia més important a la nostra societat.
NATURA
En 30 anys, el consum s’ha multiplicat per 3 a Catalunya Nord. És degut, al mode de vida i a l’agricultura moderns, a l’augment de la població, al turisme que justament demana més aigua i coincideix amb l’estiu que n’hi ha menys. Alguns miren de captar directament l’aigua profunda en les capes freàtiques del subsòl: els foratges són avaluats a uns 20.000 pous, la major part no declarats. Contribueixen a malgastar les reserves d’aigua del Rosselló i a pol·luir les capes profundes habitualment protegides de les contaminacions químiques o bacteriològiques. Consumim mal i massa Cada dia més, hi ha més consciència (però encara no és prou eh!) que l’aigua és un bé preciós, fins i tot cabdal per garantir el futur de la vida i del planeta, i per això s’intenten fer estalvis i ensenyar a fer-ne un consum sostenible i raonable. És important per exemple evitar fuites (sigui a les aixetes, sigui al vàter, sigui a les canalitzacions), ja que 1 sola gota que cau tot el dia representa 133 gots d’aigua, uns 26 litres! És a dir el consum diari de més de vint persones. Com arriba l’aigua fins les nostres aixetes?
Bombatge
Tractament
Emmagatzematge
Distribució
Text de l’Alà Baylac Ferrer i fotos del Joan-Lluís Valls
7 consells per estalviar la meitat de l’aigua que gastem: • Tanquem l’aixeta (ben tancada) quan no fem servir l’aigua. • Prenem dutxa en lloc de bany quan ens rentem. • Reparem les fuites (de la cisterna del vàter, de les aixetes ). • Programem ‘ECO’ per rentar roba i plats, i amb les màquines ben plenes. • Posem poms-economitzadors a l’aigüera i a la dutxa. • Reduïm la cisterna del vàter i posem doble buidatge. • Reguem plantes matí o vespre i així evitem la vaporització.
Aigua gratuïta? O aigua pagant? L’aigua és un recurs natural, que és indispensable a la vida. Per això és habitual que pensem que hauria de ser un bé gratuït per a tothom. Ara bé, per poder ser utilitzada aqueixa aigua té un cost: la cal preservar, captar, tractar, emmagatzemar, distribuir, evacuar i sanejar. Les canalitzacions que corren sota els nostres carrers, les aixetes o les torres que serveixen de dipòsit han esdevingut tan ordinaris en el nostre paisatge que ja ni els remarquem.
Sem responsables de la nostra aigua La major part dels rius de Catalunya Nord (Tet, Tec, Aglí, Reart) són propis al departament. Això vol dir que qualsevol gota de pluja que cau a Catalunya Nord s’hi queda. Doncs nosaltres sem els responsables de la qualitat i del bon ús de la nostra aigua! P.7
conte viatger de Catalunya nord (2a i 3a part) Els segadors i els teixidors van rodar pel bosc tota la nit sense trobar el llop. Van decidir tornar al poble. L'endemà, els teixidors van teixir un drap negre per a fabricar una disfressa de llop. Quan va ser apunt el més fort dels segadors se la va posar, els altres van seguir amagant-se darrere els arbres i els matolls. La colla es va enfonsar dins el bosc. El segador llop va veure les traces de llop sobre el terra. Les van seguir fins a una cova. Van sentir ronquets, el llop dormia. El segador llop va dir: - No cal fer soroll, avancem de puntetes, no el cal despertar! Els segadors i els teixidors van entrar dins la cova silenciosament. Van saltar sobre el llop i li van estacar les quatre potes juntes sense que la bèstia se n'adoni. El van portar al castell per ensenyar-lo al rei i a la reina. - Molt bé, us feliciti! Com ho heu fet? Va dir el rei. El segador disfressat de llop li va contar la seva aventura. Però el rei no era del tot content perquè un ocell teixidor li havia robat un fil d'or. Quan el llop va sentir això va dir: - Jo, puc anar a recuperar el teu fil d'or. Sé qui el té i sé on viu. - Entesos, vés a buscar aquest robaire i torna'm el meu fil! Va ordenar el rei. - No és una bona idea, va dir la reina. Pensi que no tornarà! - Cal trobar una solució, va dir el rei.
P.8
El llop, envoltat dels segadors i dels teixidors, va anar dins el bosc. Quan encontraven un niu, el llop anava a buscar-lo per verificar si el fil d’or era a dins però no el trobaven. Mentrestant, l’ocell es passejava per sobre del vilatge desert. L’ocell va aprofitar per agafar un fil d’or més llarg. Però, un corrent d’aire va tancar la porta bruscament i l’ocell es va quedar empresonat. En aquest moment, la reina va entrar dins la sala dels fils d’or i va veure l’ocell. Va provar d’agafar-lo però l’ocell eixurit volava molt alt. La reina va anar a buscar una xarxa a papallona. Després d’un moment va atrapar l’ocell que amb les seves urpes va tallar la xarxa. L’ocell es va escapar i la reina va ser descoratjada. L'ocell buscava una manera de comunicar amb la reina; dibuixava lletres tot volant, feia signes amb el seu cos, piulava a poc a poc. La reina no entenia res. L'ocell va prendre un full de paper blanc amb línies i una ploma de les seves ales. Allà on havia arrencat la ploma, va sortir una gota de sang per poder escriure. També podia escriure amb el suc d'or que serveix a fer els fils. Va escriure lo que volia dir a la reina i, ella, li va respondre. - Si us plau, Reina, puc guardar el fil d'or? - Per què? - Per fer el meu niu. - Per què amb un fil d'or?
CONTE
- Vull tenir fills i el meu niu seria massa petit. Ha de ser bonic per que una femella vulgui venir a casa meva. - D'acord, però és el rei que decideix; no et puc dir ni sí ni no. La reina va ensenyar el missatge al rei. El rei va reflexionar i al cap d'un moment va dir amb veu forta: - Jo sóc el rei i sóc jo que decideixi. Aleshores escolteu la meva decisió. Si l'ocell es queda al castell i penja el niu sobre el teulat, podrà guardar el fil d'or per teixir el seu niu. Però els teixidors i els segadors tenien por que desaparegui el niu perquè hi havia robaires. - Ja ho sé, diu el segador disfressat de llop, tancarem un lloc a sota el niu amb reixes i hi posarem el llop; aixins ningú vindrà a robar el niu d'or i el llop no ens empiparà. I ho van fer! Els teixidors teixeixen robes blanques i robes d'or. Els segadors tallen el blat per fer farina pel pa. L'ocell teixidor ha trobat la seva femella i tenen dos petits, un mascle i una femella. I tothom està content. Un ocell d'or ha volat i el conte és acabat!
Autors: CP de les escoles Arrels, D’Alembert I i Jean Clerc Dibuixant: Aina Cordoncillo
P.9
REPORTATGE
DOCKER A PORTVENDRES
Contenidors al port de Port Vendres
Portvendres és el port de comerç de la Costa Vermella. Pot rebre grossos vaixells de mercaderies de 150 metres de llargada, que porten principalment bananes i pinyes de Ghana, Costa d'Ivori, Camerun, tomates, mongetes tendres, pebrots, llimones i taronges del Marroc. A Portvendres, hi ha molta feina per als dockers, o sigui els descarregadors de moll. Llur feina és de dues menes perquè hi ha dos tipus de vaixells. Els primers barcos, tradicionals, tenen quatre grues i quatre cales o bodegues, les quals són plenes de cartrons de fruita. El descarregador que mena la grua, fa baixar una grossa gàbia de ferro dins la cala on 4 o 5 companys la carreguen de paletes, mentre un altre dirigeix la maniobra cap amunt i cap avall, de la cala al moll. D'aquí d'altres descarregadors, amb carretons elevadors, porten la mercaderia en hangars frigorífics i després en camions. Una vegada buit, el barco pot carregar paletes de cartrons buits, fusta, ferro, cotxes, remolcs, etc. La segona categoria de vaixells són els portacontenidors, impressionants amb llurs 3 o 4 pisos de contenidors amuntegats. Perquè no se moguin durant el viatge, els contenidors són ben fermats. Cal una colla de dockers per destacar-los. Després, amb una grua gegant dotada d'una gran armadura de ferro, s'aixequen els contenidors d'un a un i se col·loquen sobre un remolc que els transporta en un terraplè. Aquí un gros enginy els posa en els semiremolcs que se'ls enduran a destinació. El material pesa tones. Les operacions, delicades, són perilloses per als descarregadors, sobretot que a cada contenidor n'hi ha dos d'estacats per guiar l'home de la grua. Vaixell de mercaderia El vaixell se'n torna amb els contenidors buits que cal bloquejar i estacar igualment. Docker a Portvendres no és pas una feina de ganduls!
Paletes: suport planer de fusta on se carrega la mercaderia embalada. Contenidors: capses de ferro, grosses com cases. Fermats: lligats uns amb altres. P.10
Text de l'Andreu Noguera Fotos d'en Joan-Lluís Valls
I HA RA H R E E SE T A LA NGÜES QU FAMÍLLE ANS S. 6000 XEN EN GR RENTADE I A E EMP T DE ART OVA REP SÓN R P S E T HAN NEA I TO TES E GE S I LIES R Ü B EL ING ’AR ELS L STITUIR L ENGÜES D LL ON . LES REC E D MÓN IC LÒG
RACÓ DE LES LLENGÜES
HANYU* (mandarí) o XINÈS (zhong wen)
CATALÀ • Llengua indoeuropea llatina
• Llengua sinotibetana
• Alfabet
• Ideògrams (representen síl.labes o mots o lletres)
• 26 lletres
• 50.000 caràcters
• 10.000.000 de parlants
• 1.300.000.000 de parlants
• 1ra escriptura: segle XI després de Crist
• 1ra escriptura: segle XI abans de Crist
MALGRAT SER TOTES PARENTES CERTES LLENGÜES SÓN MOLT POC SEMBLANTS I PODEN APARÉIXER FORÇA DIFERENTS: COMPAREM EL XINÈS I EL CATALÀ.
Hanyu*: llengua dels han (xinesos)
Les 26 lletres de l’alfabet xinès
T’ATREVEIXES A DIR ELS TEUS PRIMERS MOTS EN
A B C D E F G H I J K L M
XINÈS?!
Ni hao (Bon dia) Ni hao ma ? (Com va?) Xiè xiè ! (Gràcies!) Shi (Sí) Bù (No) Wo jiào (Me dic )
阿 贝 色 德 饿 艾弗 日 阿什 伊 鸡 卡 艾勒 艾马
N O P Q R S T U V W X Y Z
艾娜 哦 佩 苦 艾和 艾丝 特 玉 维 独布勒维 伊克斯 伊格黑 克 贼德
TONS DE LLENGUA El xinès és una llengua que fa servir 4 tons: un mateix mot pronunciat amb un to diferent té una altra significació. Si vas al web de Mil Dimonis (www.aplec.cat) podràs escoltar els 4 tons del xinès. • Constant • Pujant • Baixant i pujant • Baixant
qīng (jove) qíng (bonic) qĭng (sisplau) qìng (regraciar)
mā (mare) má (cànem) mă (cavall) mà (maleir)
P.11
PITX I LLEMEC Quin dia tan esplèndid per fer torrar! Què vols, botifarra o rosta? Les dues!!
BRUFFF! Ups!
Koff! Kof! I… belleu abans vols pas tomates i un got d’aigua per te refrescar? Korf! Koff! Te diré pas que no! ...
Uffff! Quina calor, eh? Així de cop…! Uix, i tant! Patirem de calor aqueix estiu!!
Trad. MAP
FI