o
ISSN 1760-1398
N 109 - ESTIU DEL 2014 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY
PARTICIPA
-
CÒMICS
-
ELS
VÍKINGS
-
HERBARI
-
JOCS
CELEBRACIONS 20 ANYS DE BILINGÜISME AL BARRI DE SANT ASSISCLE... Aquest any, les classes bilingües de les escoles maternals i primàries públiques d’Alembert, Joan Amade i Condorcet, del col·legi La Garrigola del barri Sant Assiscle i del liceu Maillol han Flashmob celebrat els seus 20 anys. Teatre
Dissabte 14 de juny de 2014, a Perpinyà, un cercavila des d’El Centre del Món fins a l’escola d’Alembert 1 ha reunit alumnes, ensenyants i pares d’alumnes al voltant dels Gegants de Perpinyà i dels Sorollosos, de les Banyetes, dels Castells i de les gralles del Riberal. La tarda de gresca va continuar amb sardanes, tallers multilingües, jocs, demostració i assaig de castells i se va acabar amb un concert del grup pop-trad català Germà Negre.
Jocs
... 10 ANYS DE BILINGÜISME A ELNA
Amb l’ajuda de:
P.2
Una publicació de:
A Elna, també estan de celebracions. El 18 de maig s’han trobat per fer un Flashmob molt exitós!
Amb el suport de:
Il·lustració de la portada: Élise Gueyne cargocollective.com/elisenvoyage
Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català). RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any: Catalunya Nord i estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 15€ Directora de la publicació: Miquela Valls. Redactora: Myriam Almarcha París. Comissió editorial, traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC. Imprenta: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 routagecatalan@wanadoo.fr Tiratge: 3500 exemplars. Mensual en català.
FREDOLIC
Trad. ABF
P.3
HISTÒRIA
VÎKINGS, ELS SENYORS DELS MARS Els víkings, fa 1000 anys, eren un dels pobles més temuts. Els normands com se’n deien també, és a dir els homes del nord, van tenir una gran importància en la vida de tota Europa. Amb els seus drakkars, vaixells amb caps de dracs a la proa, van recórrer totes les costes, des d’Escandinàvia fins a la Mediterrània, a Rússia i fins i tot van arribar a Amèrica molts segles abans de Cristòfol Colom. Aquest poble germànic era expert en navegació. Els víkings tenien fama de guerrers intrèpids que no tenien por de morir i eren cruels durant les exploracions. Eren àgils i molt ràpids en els atacs. Creien en diferents déus, entre els quals Odin, el rei dels déus i Thor, el terrible déu del tro. De fet no eren pas més violents ni salvatges que els cristians que anaven a combatre els musulmans i pillar les terres d’orient. Els víkings van arribar a invadir Anglaterra, a instal·lar-se a Normandia d’on ve el nom del país i a fundar el Regne de Sicília al sud de la bota italiana. Aprofitaven llurs grans viatges per fer comerç. Practicaven l’escriptura i han deixat sagues, narracions guerreres llegendàries. Els drakkars eren embarcacions lleugeres i estables de fons gairebé planer. Tenien una vela quadrada i rems que els feien molt maniobrables. Podien transportar fins a 100 persones i navegar per mars, oceans i també rius. Fins a finals del mes de setembre, hi ha una gran exposició sobre els víkings a les Drassanes, el Museu Marítim de Barcelona.
!
Proa: part de davant d’un vaixell. Escandinàvia: països del nord d’Europa (Dinamarca, Noruega, Suècia).
P.4 Text de l’Alà Baylac Ferrer
P.5
CIÈNCIES
DARWIN COM EL SI Charles Darwin, fa 155 anys, va publicar el llibre L’origen de les espècies (1859). Aquest naturalista britànic va revolucionar la manera de veure el món. Observava la natura amb molta atenció fent servir la reflexió científica. Així va descobrir que «l’evolució» és la base de totes les espècies, humans i animals. La ciència, amb una idea simple, explica perquè existeix la vida a la Terra en lloc de basar-se en creences religioses i explicacions imaginàries.
Darwin ha estat molt criticat i burlat. Els cristians pensaven que els humans eren vells de 5000 anys, que els havia creat Déu, de manera màgica, i que tots sem descendents d’un sol home i d’una sola dona. Les datacions científiques han demostrat que els homes són el resultat dels canvis molt lents que han transformat els simis fa 3 milions d’anys. Per això les caricatures representen Darwin amb cos de monina.
P.6
Al segle 21, l’evolucionisme o darwinisme ha progressat amb la recerca. Ara sabem que els canvis que fan evolucionar els animals i els humans són transformacions genètiques. Es tracta dels gens que són seleccionats per la natura. Encara, però, hi ha creients –cristians als EUA o musulmans– ignorants o fanàtics que refusen els resultats de la ciència i que se refien solament del que fan creure les rel simi que se transforma en home il·lustra l’exp humà.
IMI S’HA FET HOME
L’adaptació a la nattura permet de sobreviure. Un ésser viu que no s’adapta, desapareix. Viuen sempre els més eficaços, adaptats i resistents. Les girafes són un exemple d’evolució genètica: al principi eren animals semblants al cavall, s’han anat adaptant a una alimentació situada molt alt en els arbres. El resultat és llur coll molt llarg.
A l’etiqueta d’una beguda anisada fabricada a Catalunya des del segle 19, encara s’hi veu un mico que tindria cara de Darwin, acompanyat amb l’eslògan «És el millor. La ciència ho diu i no menteix». Volia fer servir la polèmica provocada pel naturalista per fer promoció.
a? a el tem s s e r e t T’in a: rofundir j/ Pots ap ll lva ma ec.cat/~ t .x w w tm w arwin.h palau/d
Naturalista: persona que estudia i raona basant-se en l’observació de la natura. Reflexió científica: raonament basat en l’estudi, els coneixements objectius i verificables. Creences: idees que hom accepta sense verificació ni prova. Gens: elements de les cèl·lules que determinen els caràcters d’un individu i d’una espècie.
Text de l’Alà Baylac Ferrer
igions. El dibuix del plicació de l’origen
Les primeres formes de vida eren simples cèl·lules dins el mar. Va caldre milions d’anys perquè se transformin en peixos, en rèptils i finalment en homes.
P.7
I ARA : Més articles i jocs a Mil Dimonis en línia! Amb el N°109 de Mil Dimonis, pots llegir un article suplementari a
www.aplec.cat « T’agraden les pipes? ». I també un quizz sobre Europa. I una pàgina més de jocs.
Clica Mil Dimonis!
CARPACCIO DE CARBASSONS Per a 8 persones Què cal? • 2 o 3 carbassons • pinyons • parmesà • alfàbrega fresca • oli d’oliva
Com cal fer? 1. Amb el pelador fem llesques ben fines de carabassó. Les dipositem en un plat i les ruixem amb un raig d’oli d’oliva. 2. Hi afegim els pinyons, el parmesà i l’alfàbrega. 3. Ho deixem reposar a la nevera unes hores i... A TAULA!! Mmmm, una amanida senzilla, fresca i boníssima! P.8
JOCS
SUDOKUS
FÀCIL
MITJÀ 1 4 2
E 3
S T
5 8 6
I
U
7
MOTS ENCREUATS
TE DESITGEM UNES BONES VACANCES
P.9
NATURA
T’AGRADEN Qui ja no ha menjat pipes? Les granetes encara tancades dins la seua closca, que quan les poses a la boca te fan tossir una mica de tanta sal que hi ha enganxada. I llavors, després d’assaborir aqueixa sal tot dissolent-la dins la saliva, comença el treball d’obrir la pipa per mor d’arribar a menjar la minúscula llavor que conté. Alguns fan servir els dits per ajudar-se, d’altres més destres en tenen prou entre llavis i llengua per manipular el fruit sec fins a fer-lo arribar en la posició adient entre les dents. Exercint una pressió mesurada de les barres, se pot aconseguir, amb un « clec » de sorollet de fons, una pressió suficient perquè s’obri la closca, però prou febla per no esclafar completament la pipa. Sinó s’ha aixafat en una barreja inútil i immenjable de closca i grana que cal escopir. Pot arribar fins i tot a ser frustrant perquè després de tant esforç no obtens la recompensa final, empassar la graneta.
Les pipes són també, segons els llocs on te trobes i, cal dir-ho, segons la correcció de la gent, unes escampades de closques buides, gitades per uns consumidors indelicats. Les pipes són fruits secs obtinguts de les granes del gira-sol, planta que ens va venir d’Amèrica i que cultivaven els amerindis. Els servia per fabricar pa o per fer oli.
Les pipes són un aliment que conté molt greix, minerals (fòsfor, magnesi) i vitamines. Se consumeixen torrades i salades.
Catalunya és un gran productor amb gairebé 4 milions de tones.
La grana de girasol conté molt de calcium, de magnesi i vitamines B, A, D i E. És bo per la pell i pels cabells. A
LES PIPES
Sabem que: 6
= 0,05 g 100 kg
Salsa vinagreta per a 6 persones = 3 Text de l’Alà Baylac Ferrer
= 1200
= 1 dl
= 32 l d’oli
- Quant pesa una pipa? - Quantes pipes permet recollir una flor de gira-sol? - L’equivalent de quantes flors posem quan amanim amb oli de gira-sol?
B
JOCS
Troba les 7 diferències
Charlie Chaplin, conegut tambĂŠ com a Charlot, va actuar per primera vegada el 1914, ara fa 100 anys!
1
5
2
3
4
6
7
Troba la bona silueta C
! u z i Q z
LA UNIÓ EUROPEA, ELS TEUS PAÏSOS
ropea? e la Unió Eu d s e r b m e ts són m Quants esta 28
32
Les llengüe s de treball de la UE són :
15
28
23
32
Quantes llen gües parlem a la Unió Eur opea?
23
150
gim: uropees, ele e s n io c c le A les e
45
s: n de la UE é r ve o g l e d L’equivalent
els diputats del parlament europeu el president d’Europa
la comissió el primer ministre d’Europa el comité de ministres
La moneda principal de la UE és:
l’executiu europeu
Quants esta ts de la UE tenen l’euro com a mone da? 5
17
la lliura europea l’euro
28
el franc europeu
e la UE és: El Consell d
m: de la UE se Els habitants
la reunió dels ministres o caps de govern la reunió de les regions
500 milions
28 milions
250 milions
la reunió dels diputats
La unió dels primers membres de la Unió data de: 1945
1968
1951
D
NATURA
Es van crear els primers herbaris durant les grans expedicions cien ntífiques als segles XVIII i XIX.
QUÈ ÉS UN HERBARI Es tracta de botànica, i més precisament de recollir, identificar, assecar i classificar plantes o parts de plantes, de les arrels a les granes passant per les fulles. Un herbari representa la biodiversitat del nostre entorn i nos ajuda a conèixer millor les plantes. Primavera i estiu són els millors períodes per recol·lectar-les.
Entre els botànics més coneguts, Darwin i Linné. L’herbari de Linné encara es conserva en el Museu de Ciències Naturals de Suècia, guardat en una cambra especial.
Cal triar un dia que no hagi plogut, al matí, després de la desaparició de la rosada matinal perquè les plantes siguin ben seques. Si el dia es torna calorós, agafaràs molsa humida i la clavaràs a la base de les tiges per preservar les herbes fresques fins a casa. És important de ser acompanyat d’un adult perquè hi ha plantes tòxiques i verinoses però també plantes protegides.
És una activitat que comença dins la naturalesa i que es continua a casa
cal: herbari, me eu m el r fe Per les per recollir t en pi i c re – un ll, més ser un ciste t o p : s te n la p no fer i planer per le p m a t ia v a r les ita i guarda ll o c la é lb a m tides i ben ven plantes estira lades, les s per tallar re o is t es un – ui : reo el que calg es ll fu , es g ti que més la part o n s à r a er p u c car ni maltra c n re r a e s en vols, s , de la planta tar la resta de i uns fulls ts ue q a s s un – avors. ent per les ll rb o s b a r e p pa P.10
A casa, necessitar às:
– una llibreta,
– fulls de paper assecant, – goma, – una guia telefòn ica o qualsevol lli bre gros.
Es recomana de verificar si l’assecament se passa bé, sinó canviaràs els fulls de paper assecant fins que les plantes siguin totalment seques. En aquell moment, passaràs a la fase de premsa. Recuperaràs les plantes seques i les posaràs en un altre anuari. Damunt, hi posaràs un pes: pot ser una premsa, unes quantes guies telefòniques, qualsevol objecte pesant. Tampoc cal posar un pes excessiu per no aixafar les plantes.
Tornant de recollir les plantes, cal fer assecar les fulles, les tiges... entre fulls de paper assecant, ben planes, amb molta cura per no plegar les dents.
1
Finalment, quan les plantes ja són ben seques, les enganxaràs a una cartolina amb l’ajuda de petits punts de cola blanca o adhesiu en sprai. Per identificar les plantes, pots consultar bibliografies, llibres de plantes medicinals i també Internet com per exemple: www.floracatalana.net. Al peu de les plantes, convé posar-hi una petita fitxa d’identificació, precisant idealment el nom llatí i el nom usual de la mostra, la data i el lloc de collita, i eventualment una indicació de l'hàbitat en el qual s’ha recollit la planta. Un cop identificades es podran ordenar segons el criteri que vols: per famílies o per ordre alfabètic. Pots plastificar les làmines o posar un full de paper de seda entre cada làmina o guardar-les dins de fundes de plàstic i conservar-les en un lloc de la casa ben fresc i sec. Bona caça!
3
Text de la Patrícia Narach
2
A Toluges, al Centre Régional d’Initiation et d’Éducation à l’environnement, se conserven alguns dels herbaris més importants de casa nostra, com ara el d’en Jean Bouchart www.associationcharlesflahault.com
P.11
PITX I LLEMEC
Trad. MAP