o
del
2016 - 2€
el númeRo
-
abonament:
10€ l’ any
ISSN 1760-1398
n 117 - G eneR - F ebReR
amb la lluïsa - canvi climàtic - el llop - jocs - tRibu
paRticipa! per la primera vegada, el tió va venir a l’escola Romain Rolland elementari de Perpinyà. La nova classe de cp bilingüe, ajudada per les altres, el va fer crèixer donant-li menjar. Tot el cicle 2 i la classe ULIS el van fer cagar i ens va portar xocolates, caramels… esperem que torni l’any que ve.
dimecres 20 d’abril celebrarem la festa de sant jordi infantil amb la llibreria catalana de Perpinyà.
Fes un caRtell!!! Si tens entre 6 i 12 anys pots participar enviant-nos la teua proposta de cartell abans del 15 de març del 2016. Pots fer-ho sol o amb la teua classe. Aquí tens la nostra adreça: Pensa a apuntar les teues dades perquè et puguem contactar. el cartell guanyador serà premiat el mateix dia de la festa.
Amb l’ajuda de:
P.2
Una publicació de:
s R c u n co Amb el suport de:
Il·lustració de la portada: Carles Ballesteros Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català). RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any: Catalunya Nord i estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 15€ Directora de la publicació: Miquela Valls. Redactora: Myriam Almarcha París. Comissió editorial, traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC. Imprenta: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 routagecatalan@wanadoo.fr Tiratge: 4200 exemplars. Mensual en català.
Trad. ABF
P.3
P O D R E M AT U R A R E C L I M ÀT I C D E L A T E RècoRd de tempeRatuRa a peRpinyà S’ha enregistrat el mes de febrer més calent de la història: màxima 20 °c
peR què é Una augmen provocarà, al recul de les g el nivell de le inundades i c
(contra 12°C de mitjana normalment)
la tempeRatuRa del mínima de 15,3 °c nostRe planeta (contra 8°C de mitjana normalment) auGmenta. El clima està canviant. barcelona ha batut el rècord del temps sense pluja. A catalunya nord no sembla pas que l’hivern hagi realment començat: el fred encara no s’ha instal·lat, la tramuntana fa temps que no bufa i plou poc. els meteoròlegs ho constaten: les temqui pol·lueix? peratures elevades Les indústries tenen una durada Les cases escalfades excepcional. Els automòbils La ramaderia (pets de vaques)
P.4
què pRovoca el canvi clim La pol·lució → més gasos hivernacl més radiacions solars → més calor
EL CANVI ERRA?
CI ÈNCI ES
Plantes, animals moren perquè són inadaptats a les noves condicions climàtiques. Els ossos blancs no podran sobreviure sense banquisa per caçar i alimentar-se. Homes, dones, nins i nines moren de set i fam a les regions transformades en deserts.
és GReu el canvi climàtic? ntació de 3 o 4 graus de la temperatura mitjana de la Terra l curs del segle 21, que se fongui la glaça del planeta. El geleres a les muntanyes i de la banquisa al Pol Nord fa pujar es mars i dels oceans. Les costes i les viles del litoral seran certes illes habitades del Pacífic desapareixeran totalment.
màtic? les →
la cop 21 Conferència de les Parts n°21
Fo to :
Ke rstin
Langenberger
Al mes de desembre els 195 països del món es van trobar a la cop 21 per trobar solucions al canvi climàtic. Milers de polítics, empresaris, experts, organitzacions de defensa de la natura van treballar a un acord a escala mundial. l’objectiu primordial és de reduir la contaminació atmosfèrica i frenar la pujada de la temperatura mitjana de la terra per sota de 2 °c en 2100. Cada país ha fet propostes. Andorra, per exemple, anuncia que reduirà del 37% l’emissió dels seus gasos hivernacles d’aquí a 2030. quines són les eneRGies netes? Les energies renovables, que no produeixen contaminació: • Electricitat generada pel vent, el sol o l’aigua • Geotermia (escalfament d’aire o aigua passant sota terra) • Biomassa (utilització de matèria vegetal, animal...)
què podem FeR cada dia peR ajudaR el clima? tothom pot contribuir a estalviar energia: • Gastant menys electricitat, atudant els llums i els aparells inútils • Desplaçant-se en transports col·lectius • Evitant de gitar productes en estat de funcionar • Reciclant els materials, triant les deixalles
El rescalfament de l’atmòsfera terrestre també proMoltes illes voca més tempestes violentes, ciclons i sequera al del Pacífic, mateix temps que temporals de pluges torrencials. països com les Maldives, poden desaparèixer sota les aigües.
Text de l’Alà Baylac Ferrer. P.5
JOCS
labeRint m’ajudes a retrobar la meua família?
Sop a de Lletr es C X S T Z U F A W L C L N X A
H S E T E R A S A C A S F L B
C L O L A X N Y D F J K O M P
L P X B H K T X Q F J M S P B
M A O N S J D U N V O S H V O
S T E U Q R O P P K B Z E Z V
H G J N O P L E G A O A Z C H
B O N H V A C J N R C A T K C
U P H I X L P X A E E O M W J
V K G X L L C F B G G H F B U
P L B C T A U F N C W K K O O
N N J Y P B I Y M U K Z B C C
bosc buFaR caputxeta casa cistell Fusta llop maons palla poRquets
binaRi nou joc! P.6
6 2 3 5 3 6 1 4 9 3 8 1 2 7 8 9 3 5 4 1 5 8 7 2 3 4 4 6 1 5 2 7 8 4
1 0 1 1 0 1 0 1 0 1
mitjà
I U A I S U R M U L T C L J M
Fàcil
F Q Y N N I H B O O R X R E G
Fàcil
D J M F Q S C F R P S W L W R
sudoku 6 8
1
1 1 1 0 1 1 1 1
0 0 0 0
1
2
1 0
1
1 1 Omple la graella amb 1 i 0 sabent que no n’hi 1 0 pot haver tres de seguits i que hi ha el mateix 0 0 1 nombre de 0 i d’1 a cada columna i línia.
AUUUUUUUUU!
NATURA
*
* l’onomatopeia d’aquest udol mostra el crit prolongat i planyívol dels llops. * Zooantropia: transformació d’un ésser humà en animal. Foto: Alexandre Alacchi
El llop és l’animal que més estimula la imaginació de la gent. Ho podem veure a través dels contes infantils. Els mites i les llegendes han creat éssers mig homes i mig animals, com ara el centaure, la sirena o l’home llop! A tots els continents s’han inventat homes lleopards (Àfrica), homes tigres (Àsia) o homes taurons (Oceania). D’això se’n diu la zooantropia*. Al llarg de la història el rei de la fauna europea ha estat diabolitzat i exterminat, admirat i protegit. Munta estratègies per caçar i assegurar la supervivència del clan. Els llops dominants de la colla són un mascle i una femella «alfa». Ambdòs prenen totes les decisions per a la resta de la llopada: desplaçaments, caça, marcatge de territori.
dueix: que es repro a ic n ú l’ s é lfa da any. la parella a s neixen ca n to a b o ll 7 d’1 a
predador, organitzat i intel·ligent, el llop viu en comunitat.
Per sota hi ha els beta, reemplaçaran els alfa en cas de mort. Amprés tenim els llops omega que són mal considerats i pateixen injustícies i agressions constants. A causa de llur «inferioritat» els omega són els darrers a menjar una presa capturada per la llopada. Text de la Míriam Almarcha París
P.7
TRIBU
Trad. MAP
Seguirà...