o
ISSN 1760-1398
N 101 - MARÇ DE 2013 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY
ANIMALS - CÒMICS – GANDHI - FALLES DE VALÈNCIA - JOCS - RECEPTA
PARTICIPA! En Jan (2 anys) i la Lila La Noa (2 anys) i el Bugui (Conill
(Tortuga de Florida)
nan)
L’Oriol (4 anys) i l’Iu (6 anys) amb el Nuc (Gos de
En Jordi (14 anys) i la Clara (10 anys) amb l’Ulysse
muntanya dels Pirineus)
es m l e esp
(Labrador)
La Naia (23 mesos) i la Tortu (Trachemys scripta scripta)
En Marc (6 mesos) i el Jako
Amb l’ajuda de:
P.2
Una publicació de:
(Ca de falda)
Amb el suport de:
Il·lustració de la portada: Albert Asensio Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català). RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any: Catalunya Nord i estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 15€ Directora de la publicació: Miquela Valls. Redactora: Myriam Almarcha París. Comissió editorial, traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC. Imprenta: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 routagecatalan@wanadoo.fr Tiratge: 3500 exemplars. Mensual en català.
Trad. MAP P.3
Coneixes una festa que barreja soroll, coets i petards, el color de les flors, la música de les bandes i les flamarades d’unes grans fogueres? Doncs tot això existeix al País Valencià on fan cada mes de maarç, per Sant Josep la gran festa de les falles.
QUE C
Les falles són monuments amb ninots gegants molt ben pintats. Representen escenes divertides, burlaneres, critiquen fets que han ocorregut durant l’any. A la ciutat de València, se poden comptar més de 300 falles plantades que seran cremades al final de la festa. Aquesta cremà de tots els monuments coincideix amb l’arribada de la primavera. La mascletà
Falles 2012: José Mourinho (entrenador del Real Madrid) fi a l’ull de Tito Vilanova (entrenador del Barça).
CREMÀ I MASCLETÀ La festa comença l’últim cap de setmana de febrer amb la crida i s’acaba la nit del 18 de març amb la cremà, quan es cala foc als monuMantell de fl ments fallers. Mentrestant a València és impossible avorrir-se! Cada dia a les dues de la tarda, esclata una mascletà, anunciada al crit de: “Senyor pirotècnic pot començar la mascletà! ”. S’hi fan també altres actes festius: la Cavalcada del Ninot on passegen les figures indultades que se salvaran del foc, focs artificials especialment el 18 de març per la Nit del Foc. Pels carrers de la ciutat, enllumenats de tots colors sona la música de les bandes. Les comissions falleres regalen flors del mantell de la Verge dels Desemparats, patrona de València, durant ofrena de flors, els dies 17 i 18 de l’o març. Coet: dispositiu explosiu que s’enlaira produint una detonació i il·luminació. Comissions falleres: equips que durant tot l’any fabriquen els munuments i organitzen les falles. Cremà: Manera valenciana de pronunciar “cremada”, per designar l’encesa final P.4 de les falles a València.
Falla: 1. En sentit primer: pilot de llenya per cremar o branca encesa. 2. Monument satíric fet per ser cremat 3. Falles en plural, festa valenciana d’exhibició i cremada de falles en sentit 2. Faller, fallera: home i dona que participen a les celebracions de les falles. Indultar: decidir que una persona no és cul-
pable i dispensar-la de Jupetí: armilla que fa cional del pagès. Llaurador: pagès. Mascletà: Pronúncia v “mascletada”. Disparad petards (o masclets) ins per les festes de les Fall
DESCOBERTA
CREMI VALÈNCIA
e càstig. part del vestit tradi-
valenciana del mot da general de tots els stal·lats a tot València les. Les explosions
Dibuix i falla de l’artista faller Juanma Sanchez Cuenca VESTIT FALLER, XOCOL ATA I BUNYOLS Els veritables protagonistes de la festa són els fallers i les falleres que surten tots els dies elles amb vestit i pentinat típics de València, ells amb el jupetí colorat dels llauradors d’abans. La gent que visita la ciutat durant els dies de festa, sol portar al coll un mocador de circumstància. Tots agafen forces amb xocolata acompanyada per bunyols de carabassa.
Pentinat típic d’una fallera
PL ANTÀ DE LA FALLA L’elaboració de la falla o monument faller segueix un procediment precís i costós que ocupa tot un any. En primer lloc, la comissió fallera elegeix un dibuix del futur monument. Després un artista faller construeix una plantilla que representa el monument gran. A partir d’aquí es realitza l’esquelet de la falla amb bastiments de fusta on més tard es posa el suro blanc emmotllat amb la forma de la plantilla. Després es recobreix amb una mescla de cartró, cola i aigua denominada cartró pedra que es pinta donant així l’aspecte definitiu al moicant el dit nument. La figura, però, es realitza per parts i no se’n sap la forma definitiva fins a la nit de la plantà, quan els monuments surten al carrer i que se’ls planta al lloc assignat. Existeixen ara lors de la Verge dels Desemparats falles infantils, per a la mainada, a costat de les grans.
provoquen soroll, fum i il·luminacions enormes. Ocorregut: que ha passat, que ha tingut lloc. Participi passat del verb “ocórrer”. Ofrena: acció d’oferir, de regalar quelcom. País Valencià: tot el sud dels Països Catalans, de la regió de Castelló de la Plana fins a Alacant, i València de capital.
Plantilla: motllo, maqueta d’un monument o objecte que se vol realitzar en gran. Plantà: “Plantada” pronunciat a la valenciana. Col·locació de les falles, que s’estaran immòbils uns dies als carrers.
Text de l’Arnau Alemany
P.5
REPORTATGE
GANDHI ,
EL
PARE DE LA NO - VIOLÈNCIA Fa 95 anys que el Mahatma Gandhi, un petit home modest i somrient, va instaurar nous mètodes de lluita social com ara la vaga de la fam o la no-violència per defensar una causa, en aquest cas la llibertat del seu país. Fa 65 anys just que va morir. Durant un dels seus viatges, l’any 1893, Gandhi va ser foragitat d’un tren injustament. Havia comprat un bitllet de 1a classe i l’obligaren a viatjar en els vagons de 3a perquè no tenia la “pell blanca”! Fou l’inici d’una lluita pacífica pels drets del seu poble que s’acabà estenent per tot Sud-àfrica on vivia i tota l’Índia.
Gandhi teixint Gandhi va fer de la seva missió un moviment de masses: el 1930, a 61 anys, inventa un pla per atraure l’atenció mundial. Es rebel·la contra uns impostos que els britànics cobraven per la sal: els indis no tenien el dret d’elaborar o vendre sal, era un negoci reservat exclusivament als estrangers. L’objectiu de la Marxa de la Sal (385 km) va ser de desobeir a les lleis colonials. Els indis acabaren obtenint la independència l’any 1947. Un any més tard, l’home que havia commogut el món sencer amb les seves paraules i la seva resistència pacífica per aconseguir l’alliberació del seu país, fou assassinat a l’edat de 78 anys.
Gandhi es va convertir en un heroi nacional que portava una vida extremadament simple i al límit de la pobresa. Confeccionava els seus propis vestits i Marxa de la Sal poques eren les seves possessions. Fou la manera d’oposar-se a la dominació econòmica anglesa. Ja al 1931 reclamava obertament la independència del seu país, l’Índia, colonitzada des de mitjans del segle XIX pels britànics. L’Índia era un punt estratègic per una Anglaterra que volia apoderar-se de l’Àsia. L’any 1850 els britànics van expandir talment la influència que tenien sota llur domini la major part del subcontinent indi. La societat índia es va veure sotmesa als capricis dels seus “amos” blancs que li negaven el dret de votar, de posseir propietats o de caminar pel carrer durant la nit!
ÍNDIA és el 2n país més poblat del món amb 241.492.000 hab. CAPITAL: Nova Delhi LLENGÜES OFICIALS: hindi, anglès i 21 llengües regionals
P.6
Text de la Míriam Almarcha París
Colonial: de les colònies, dels colonitzats (els territoris i els seus habitants dominats per una potència estrangera). Commogut: (verb commoure) sentir emoció. Estratègic: determinant, molt important. Lluita social: enfrontaments per defensar causes dins la societat. Mahatma: en Hindi, “la Gran Ànima”, qualificatiu honorífic de Gandhi. Moviment de masses: moviment que toca la majoria de la població. No-violència: manera d’enfrontar-se a gent o a idees rebutjant l’enfrontament físic i la utilització d’armes. Subcontinent: part important de tot un continent, aquí la península de l’Índia respecte a l’Àsia.
JOCS
BUNYOLS DE CARABASSA
Ingredients: (per uns 25 bunyols) • 250g de carabassa cuita • 200g de farina amb gluten • 1 sobre de llevat de forner o 20g de llevat fresc • 1 cullerada sopera de sucre • 50g d’aigua • 1 rovell d’ou • Canyella en pols i pell de llimona ratllada (opcional)
Prepaaració: 1. Barrejar la carabassa (cuita al forn o bullida) amb la resta d’ingredients excepte la farina fins obtenir un puré ben fi. 2. Afegir la farina i barrejar bé. La massa ha de quedar molt tova i enganxosa. 3. Deixar-la reposar una hora tapada dins un bol per tal que llevi. 4. Fregir porcions en oli abundant, deixar sobre paper absorbent i ensucrar.
TROBA LES 7 DIFERÈNCIES
MOTS ENCREUATS:: Els arbres fruiiters 1. Pertany a la família dels cítrics. 2. El seu conreu és típic al Rosselló. 3. El seu fruit és carnós, arrodonit, de 7 a 10 cm de diàmetre, amb escorça de color de carbassa gruixuda i rugosa. 4. Produeix una de les fruites comestibles més importants de les regions temperades. Té forma oblonga i el seu color pot anar del groc al verd. 5. La seua fruita és típica de Ceret al Vallespir. 6. Produeix una de les espècies de fruita dolça de major difusió a escala mundial. A Catalunya Nord se cultiva en gran part al Conflent. 7. El seu fruit conté una única i gran llavor tancada dins una closca dura. P.7 Se conrea a la zona d’Illa al Rosselló.
PITX I LLEMEC